Full text of "Primer Congrés internacional de la llengua catalana, Barcelona, octubre de 1906"

See other formats

This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  preserved  for  generations  on  library  shelves  before  it  was  carefully  scanned  by  Google  as  part  of  a  project 
to  make  the  world's  books  discoverable  online. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  expire  and  the  book  to  enter  the  públic  domain.  A  públic  domain  book  is  one  that  was  never  subject 
to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  públic  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 
are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  culture  and  knowledge  that's  often  difficult  to  discover. 

Marks,  notations  and  other  marginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  file  -  a  reminder  of  this  book's  long  journey  from  the 
publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  libraries  to  digitize  públic  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  the 
públic  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prevent  abuse  by  commercial  parties,  including  placing  technical  restrictions  on  automated  querying. 

We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuals,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  purposes. 

+  Refrainfrom  automated  querying  Do  not  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machine 
translation,  optical  character  recognition  or  other  areas  where  access  to  a  large  amount  of  text  is  helpful,  please  contact  us.  We  encourage  the 
use  of  públic  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attribution  The  Google  "watermark"  you  see  on  each  file  is  essential  for  informing  people  about  this  project  and  helping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remo  ve  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  responsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  públic  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  públic  domain  for  users  in  other 
countries.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can't  offer  guidance  on  whether  any  specific  use  of 
any  specific  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
any  where  in  the  world.  Copyright  infringement  liability  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organize  the  world's  Information  and  to  make  it  universally  accessible  and  useful.  Google  Book  Search  helps  readers 
discover  the  world's  books  while  helping  authors  and  publishers  reach  new  audiences.  You  can  search  through  the  full  text  of  this  book  on  the  web 


at|http  :  //books  .  google  .  com/ 


"í:^3G  .  Cc:?,^ 


|l|PPPPPPPIÍiPPIÍBllÍBiP|g 


m 


Harvard  College     J 
Library  [ 


i 


THE   GIFT   OF 


Archibald  Cary  Coolidge^ 

Cïas8qfï887 

PROFESSOR  OF  HISTORY 


m 


Primer   Congrés 

Internacional  de  la 
Llengua  Catalana 


BARCELONA 
Octubre  de  1906 


1908 


/  3  }  -  7 


. 


i  1 


I 


» 


Primer  Congrés  Internacional 
de  la  Llengua  Catalana 


y 


í 


Primer  Congrés  Inter- 
nacional de  la  Llengua 

Catalana 


BARCELONA 

Octubre  de 

1906 


Estampa  d'En  Joaquim  HorU 

Méndeí  NilGex,  3  y  5 

1908 


i 


1  "^3  G?.  Go.i-S 


HARVAHD  COllIrGE  l(B8A«V 

GIFFüf 
MCHIBALD  CARY  COOLIOfig 

APR  28  (925 


k. 


PRIMER  CONGRÉS  INTERNACIONAL 

DE  LA  LLENGUA  CATALANA 
COMISSIONS  ORGANISADORES 

Comissió  tècnica 

Molt  Iltre.  Sr.  Dr.  Mosskn  Antoni  M.*  Alcover,  Magistral  y  Vicari 
general  de  Mallorca,  filòlech  y  publicista:  President  (k  les  Comissions 
úr^anisadares. 

Vis-presidencia:  Iltre.  Sr.  Dr.  D,  Antoni  Rubió  y  Lluch,  Càtedra- 
tich  de  Literatura  catalana  en  els  Füstudis  Universitaris  Catalans  y  de 
Literatura  general  espanyola  en  la  Universitat  de  Barcelona,  Cònsul 
general  de  Grècia,  etc, 

Sr,  d.  Jaume  Massó  y  Torrents,  bibliògraf  y  publicista. 

Sr.  d.  Joaquim  Cases-Carbó,  Advocat  y  escriptor. 

Secretaria:  Sr.  Prof.  D.  JoSEPl•l  Pijoan  y  Sütekas,  Arquitecte,  Pro- 
fessor de  la  Escola  d'Arquitectura  de  Barcelona,  y  escriptor, 

Comiasió  econòmica 

Vis-presidencia:  D.  JOAN  Alaxdi  Y  Canela,  Comerciant,  Tresorer  de  les 
Cmnissiúfis  organisadores. 

Iltre,  Sr.  Dr.  D*  Benet  de  Pomes  y  Pomar,  Comte  de  Santa  Marí a 
DE  POMÉS,  Cavaller  de  la  Ordre  de  Sant  Gregori  '1  Magne,  y  Advocat. 

Secretaria-.  Sr.  D.  Carles  üE  Kortunv,  hisendat  y  escriptor. 

Comissió  administrativa 

^  Vis'presidencia:  iLTRE.   Sk.   D.  JüAN   RUBió  Y    Bell\^R,  Arquitecte, 

y  Regidor  del  Excelentíssim  Ajuntament  de  Barcelona. 

Sr.  Prof.  D.  Emili  Vallés  v  Vidal,  Llicenciat  en  Ciències,  gramàtich 
y  escriptor. 

Secretaria:  Sr,  Dr.  D.  JAU^fE  AlüARRA  Y  PostiuS,  Advocat. 

Comitè  exeeutiu 

Iltre.  Sr.  d.  Joan  Rubió. 

Sr.  d.  Joan  Alandí. 

Sr.  D-  JosEPn  Pijoan. 

Sr,  Dr.  D.  Jaume  Algarra,  Seaeiari  general  de  les  Comissions 
orgamsadores. 

Sr.  d.  JoAí^a  im  Manuel  Gav  v  Planella,  Comerciant,  V/s-searíari 
general. 


COMISSIONS  KPECIALS 

Comissió  de  la  Esposició  bibliogràfica 

Sr.  D.  Eudalt  Canibell,  Director  de  la  Biblioteca  Pííblica  Arüs 

Sr-  D,  Ramon  Miquel  y  Planas 

Sr.  D,  Cessar  Nieto 

Sr,  D,  Jordi  Rubió  y  Balaguer 

Sr.  D.  Francesch  de  P.  Colldefoms 

Sr.  D,  Ramon  d'Alòs  y  de  Dou 

Sr.  D.  Manuel  Raventós 

Sr  D.  Joseph  M.*  López  Picó 

Sr,  D,  Francesch  Martorell 

Sr.  D.  Miquel  Cabeça 

Comissió  de  la  <Garden  Party» 

Sn  D.  Rafel  Gay  y  de  Montellà 
Sn  D.  Xavier  d'Alòs  y  de  Dou 
Sr.  D.  Rafel  Masó  y  Golferichs 
Sn  D.  Eugeni  Vilaclara  y  Bladó 
Si;.  D.  Vicens  Puiggròs 


V 


PRESIDÈNCIES  HONORARIES  DEL  CONGRÉS 

Emm.  Sn  Cardenal  -  Bisbe  de  Barcelona 

Jltm,  St  Bisbe  de  Perpinyà 

Htm.  Sr.  Bisbe  de  Vich 

ntm.  Sr-  Bisbe  de  la  Seu  d'Urgell 

Iltm.  Sr.  Bisbe  de  Solsona 

D.  Frederích  Mistral 

D,  Marcelí  Mcnèndez  Pclayo 

D.  Àngel  Guimerà 

I),  Teodor  Llorente 

Ü.  Francesch  Romaní  y  Puigdengoles 

D.  Artur  Farinelli,  de  la  Universitat  d'Innsbnik 

Dr  Bernat  Schadel»  de  la  Universitat  de  Halle 

Mr.  Morel-Fatio,  de  la  Universitat  de  París 

D.  Anicet  dels  Reys  Gonçalvez  Vianna,  de  Lisboa 

TAULES  DE  LES  SECCIONS 

Filològica  -  Històrica 

Fr^sidmcia:         Mn.  Antoni  M.a  Alcover 
V'is-presidenàcs:  Mn.  Marian  Grandia 

D.  Pere  Vidal 

D.  Pompeu  Fabra 

D.  Mateu  Obrador 
Secretaries:  D.  Joaquim  Cases  Carbó 

D.  Emili  Vallès 

Literària 

Presídi-ndú:         D.  Antoni  Rubió  y  Lluch 
Vis-presidt'l•ldes :  Mn,  Miquel  Costa  y  Llobera 

D.  Joan  Mara^íall 

D.  Joaquim  Ruyra 

D.  Joan  Alcover 
Secretaries:  D,  Jaume  Massó  y  Torrents 

D.  Joseph  Pijoan 

Social  y  Jurídica 

Pri'siíicmia:  D.  Raymond  d'Abadal 

Vis-presidencies:  D.  Francesch  Albó  y  Martí 

D,  Jaume  Carner 

D.  Ramon  Picó  y  Campamar 

D.  Joseph  Franquesa  y  Gomis 
SíCreiarifs:  Sr.  Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes 

D,  Jaume  Algarra  y  Postius 

D-  Ferran  Sans  y  Buigas 


COMISSIÓ  EXECUTIVA 

DELS  ACORTS  DEL  CONGRÉS  ^'> 

Mn.  Antoni  M.»  Alcover 
D,  Antoni  Rubió  y  Lluch 
D.  Raymond  d'Abadal 
D.  Joan  Aïandí  y  Canela 
D.  Joan  Rubió  y  Bellver 
D.  Jaume  Massó  y  Torrents 
D.  Joaquim  Cases-Carbò 
Sr.  Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes 
D-  Emili  Valies  y  Vidal 
D.  Joseph  Pijoan 
D.  Carles  de  Fortuny 
D.  Jaume  Algarra  y  Postius 
D.  Joaquim  M.  Gay 
*      D.  Ferran  Sans  y  Buigas 


(i)     Formada  pch  íridivrdütts  de  les  Comissioíis  orgtnbidorcs  junt  ab  els  Srs.  Presidents  y  Secretaris 
de  Ic*  Taules. 


I 


Congrés  Internacional 

DE  LA  LLENGUA  CATALANA 

La  Llengua  Catalana  té  una  historia  gloriosa:  en  l'Edat  Mitjana  fou  la  llengua  dels 
reys  d* Aragó  y  de  la  seva  ben  ordenada  cancelleriaj  y  s'extengué  triomfalment,  ab  el 
vq\  de  la  ciència  o  per  T impuls  de  les  armes,  per  les  tres  penínsules  mediterrànies.  Fou 
llenca  d'Estat  a  Sicilià  y  a  Atenes  y  en  la  cort  magnífica  d'Alfons  V  a  Nàpols. 

En  ella  parlaren,  abans  que  en  cap  altra,  els  prímei-s  parlaments  polítichs  d'Europa. 
En  ella  sVscrigueren  les  primeres  Ueys  marítimes  dels  pobles  migevals,  y  ella  fou  la 
primera  llengua  vulgar  que  ser\f  pera  les  especulacions  filosòfiques.  Es,  donchs,  llengua 
d'alta  y  antiga  prosapia. 

Parlada  encara  avuy  per  quatre  milions  d'honiens,  veu  catalana,  ab  més  o  menys 
diferencies  dialectals,  es  la  que's  parla  en  les  províncies  de  Barcelona,  Tarragona, 
Gímna^  Lleida,  Valencià,  Alacant  y  Castelló  de  la  Plana,  a  les  Balears,  al  departament 
francès  dels  Pireneus  Orientals  y  en  la  petita  regió  d'Alguer,  a  l'illa  de  Sardenya. 

Hi  ha,  donchs,  espanyols,  francesos  y  italians  qui  la  parlen.  Descle  1s  cims  aguts  de 
les  nostres  montanyes  fins  a  les  capitals  modernes,  populoses  y  agitades  com  Barcelona, 
en  les  illes  d'endins  la  mar  y  en  la  llarga  ribera  de  les  nostres  costes,  homens  de  mar 
y  de  terra  han  continuat  estimant-se  aquesta  llengua  catalana,  àdhuc  en  els  temps  de  la 
seva  més  gran  decadència  literària. 

En  aquell  període  d'esmortuiment  que  dura  més  de  tres  centúries,  la  llengua 
catalana  va  desaparèixer  gaire  be  de  la  vida  pública  en  sa  forma  escrita.  Els  pobles  qui 
la  parlaven  vegeren  llur  conciencia  torbada  per  aquells  qui  'n  feyen  un  pecat  de  parlar  la 
Uéngua  propria;  valencians  y  mallorquins  començaren  a  dubtar  de  la  santa  unitat  de  la 
paraula  nostra,  y  altres,  més  estraviats  encara,  cercaren  en  una  fantàstica  llengua 
ilemosina  la  genealogia  arbitraria  del  nostre  idioma. 

El  renaixement  del  nucleu  català,  qui  començà  essent  econòmich,  ha  arribat  a  ésser 
integral,  ex  tenen  t-se  a  totes  les  manifestacions  artístiques,  literàries,  socials  y  científiques, 
í-^riptors  meravellosament  dotats  del  geni  y  de  Tinstint  de  la  raça  han  subÜmat  la 
llengua  del  poble  y  l'han  aixecada  a  les  altes  esferes  de  la  literatura  y  del  pensament. 
En  poch  mes  de  mig  segle,  y  malgrat  tots  els  obstacles  oposats  pels  elements  oficials, 
la  Uengua  literària  ha  resorgit  ab  vida  esplendorosa,  caminant  ab  èxit,  a  figurar  entre  les 
més  cultivades  de  les  seves  germanes  neo-Uatines. 

Cal,  donchs,  ara  que  la  llengua  catalana  ha  recobrat  la  seva  digniut  literària,  que  'ns 
afanyem  a  estudiar-la  tècnicament  en  la  seva  íntima  estructura-  Es  aquesta  una  necessitat 
espiritual  nostra  y  un  deute  que  tenim  ab  la  cultura  universal. 

Ab  la  vivor  de  les  disputes  y  ab  l'exitació  de  les  controvèrsies,  nosaltres  (encara 
que  no  hem  deixat  de  tenir  tècnichs  y  gramàtlchs  molt  respectables)  hem  perdut  en  gran 
part  aquella  tradició  de  mètode  y  disciplina  científica  que  són  avuy  tant  necessaris  pera  1 
bon  profit  dels  estudis,  y  es  pera  restaurar-los  que  'ns  dirigim  a  tots  els  homens  de  bona 
voluntat,  tant  d'aquí  com  dels  demés  paísos,  pera  que  vinguin  a  aportar-nos  el  tresor 
de  les  llurs  esperiencíes  científiques. 

Es  a  vosaltres,  els  estudiosos  dels  demés  pobles  peninsulars  no  catalans,  a  qui  'ns 
dirigim  primerament  demanant- vos  que  vingueu  a  colaborar  ab  nosaltres,  catalans,  en 
Testutii  d'aquesta  llengua  germana  de  les  vostres.  Y,  des])rés  d'a  vosaltres,  y  tant  com 
a  vosaltres,  es  als  aciençats  de  tot  el  món  a  qui  convidem,  pera  que  vinguin  a  la  terra 


—     ï4     — 

den  Milà  y  den  Bastero  a  retornar-nqs  el  caudal  científich  que  aquells  homens  il•lustres 
els  entregaren. 

Congregats  a  Barcelona,  els  estudiosos  de  la  llengua  catalana  apendràn  de  sentir-la 
viva  en  la  boca  del  poble  y  coneixeran  de  passada  la  moderna  literatura  catalana,  tant 
abundant  y  rica  de  sentit,  y  aquí  podran  concertar-se  també  pera  treballs  colectius  que 
siguin  d'interès  general  pera  *Is  estudis  filològichs.  Obres  importants  dels  nostres  clàssichs 
antichs  jeuen  ignorades  en  les  biblioteques  y  arxius  de  la  península  y  de  l'estranger; 
manuscrits  sovint  mal  catalogats  com  a  provençals,  o  z^b  el  nom  genèrich  d'espanyols, 
contenen  textes  inestimables  de  l'antiga  literatura  catalana. 

Es  d'un  interès  general,  pera  'Is  romanistes,  el  coneixement  precís  de  la  nostra 
llengua,  tant  moderna  y  tant  antiga  a  la  vegada;  y  es  per  això  que  no  dubtem  que  han 
d'aprofitar  aquesta  ocasió  que  sç  'Is  ofereix  d'un  Congrés,  pera  venir  a  fer-ne  íntima  y 
personal  coneixença  a  casa  nostra. 

Ells  podran  aportar-nos  els  datos  nous  de  llurs  estudis  en  forma  d'una  comunicació, 
o  el  simple  exemple  de  llur  paraula  metòdica  y  disciplinada.  La  bona  llevor  granarà, 
y  tenim  fe  en  que  aquest  Congrés  ha  de  contribuir  en  molt  a  la  restauració  dels  estudis 
filològichs  a  Catalunya.  En  cambi  nosaltres,  apenes  sortits  d'un  llarch  període  de  dures 
proves,  els  mostrarem  dignameyit  lo  que  pot  l'amor  d'un  poble  que  ha  estimat  la  seva 
llengua,  fent-ne  una  religió  y  un  culte. 

El  ^Congrés  s'ocuparà,  donchs,  del  desenrotllament  dels  estudis  filològichs  a 
Catalunya.  Tractarà,  ademés,  de  les  qüestions  històriques  y  literàries  que  ab  la  llengua 
estiguen  relacionades,  y  pensarà  en  proveir  a  la  defensa  y  estensió  d'aquesta  nostra 
estimada  llengua  catalana.  Se  dividirà  en  conseqüència,  en  quatre  seccions:  Filològica, 
Històrica,  Literària  y  Social, 

Els  iniciadors  del  Congrés- esperen  que  'Is  romanistes  en  general,  y  sobre  tot  aquells 
qui  tantes  proves  han  donades  ja  d'amor  a  la  nostra  llengua,  no  deixaran  d'acudir-hi ;  als 
estudiosos  hispànichs  y  extrangers  els  ofereixen  la  tradicional  Uealtat  de  la  terra  catalana; 
en  ells  confien,  y  en  ells  esperen,  car  la  sort  d'una  de  les  més  antigues  y  glorioses  llen- 
gües romàniques  els  ha  forsoçament  d'esser  cara. 

Y  als  catalans  tots,  en  general,  els  demanen  la  ajuda  llur  sense  distinció  de  classes 
ni  categories-  Criden  els  aciençats  pera  que  estudiin,  els  allunyats  pera  que  s'acostin,  y 
els  presenta  pera  que  'Is  assisteixin;  y  que  així,  tots  aplegats,  facin  un  nou  esforç  per  la 
llengua  y  per  la  pàtria, 

Barceiona^  Dt^semire  IÇOS- 

LA  COMISSIÓ  TÈCNICA: 

AiíTONï  M.^  Arco  VER.  A.  Rubió  y  Lluch,  J.  Massó  y  Torrents,  J.  Pijoan, 

J.  Cases-Carbó. 


Programa  de  les  Taspes  y  Festes  del  Congrés 

DISSABTE  DÍA  13     * 
A  /es  10  dt:  la  mL  —  Sessió  inaugural 

DIUMENGE  DÍA  14 

A  les  10  de!  matí.  —  Inauguració  de  rEsposicLó  del  llibre  català 

A  les  II  dd  mati,  —  Constitució  de  les  seccions  y  ordre  dels  treballs 

A  la  tarde.  —  aGarden-Party»  en  obsequi  als  Congressistes  y  llurs  families  al  Park  Güell 

DILLUNS  DÍA   15 

A  Us  10  del  mati.  ~  Sessió  ordinària 
A  Ui  ^  de  la  tarde.  —  Sessió  ordinària 

A  la  fiit.  —  Al  Teatre  Principal,  festa  del  Teatre  Català»  ab  representacions  de  varí^ 

escenes  de  les  diverses  èpcques  del  nostre  teatre 

DIMARS  DÍA  16  ; 

A  les  TO  del  mati,  —  Sessió  ordinària 

A  les  4  de  la  tarde.  -^  Sessió  ordinària 

A  la  ml.  —  F'esta  de  la  Música  Popular  Catalana,  per  l'cOrfeó  Català» 

DIMECRES  DÍA   17 

A  Us  10  del  malL  —  Sessió  ordinària 

A  la  I  de  la  tarde,  ^  Dinar  en  obsequi  dels  Congressistes  estrangers  al  Restaurant  del 

Tibidabo 

A  les  6  df  la  tarde.  —  Sessió  de  clausura  del  Congrés 

A  la  nit.  —  Recepció  al  Saló  de  Cent  per  l'Ajuntament  de  Barcelona 

DIJOUS  DÍA  18 

Excursions  a  Vích,  a  Ripoll,  a  Poblet  y  a  Vilanova  y  Sitges,  en  obsequi  als  Congressistes 
estrangers 

A  la  nií,  —  Recepció  en  obsequi  dels  Congressistes  a  l'^Ateneo  Barcelonès» 


—     i6     — 


REGLAMENT 


Art.  1/  El  Primer  Congrés  Inter- 
nacional de  la  Llengua  Catalana  s'obrirà 
a  Barcelona '1  dia  13  d'octubre  de  1906 
y  *s  clourà  '1  17  del  meteix  mes.  Son 
obgecte  es  esclusivament  científich. 

Art.  2."  Hi  haurà  dues  categories  de 
Congressistes:  Honoraria  y  Efectiva. 

Seran  Congressistes  honoraris:  i."^  Els 
Congressistes  estrangers  qui  presentin 
algun  treball  al  Congrés  o  vinguin  a  pendre 
part  en  ses  tasques.  2."  Els  qui  hagin 
sigut  nomenats  tals  per  les  Comissions 
organisadores,  en  atenció  a  llurs  mèrits. 
3.'  Els  qui  al  verificar  l'inscripció  ha- 
gin satisfet  una  quota  no  inferior  a  SOptes. 

Seran  Congressistes  efectius:  tots  els 
qui  ho  solicitin,  satisfacin  una  quota  no 
inferior  a  5  ptes.  y  exhibexin  el  títol 
corresponent. 

Art.  3.'  Tot  membre  del  Congrés,  al 
satisfer  la  quota,  rebrà  un  títol,  que  l'a- 
creditarà com  a  Congressista. 

Al  solicitarse  la  inscripció  deuen  cla- 
rament espressarse  els  noms  y  cognoms 
del  Congressista,  sa  professió  y  títols 
acadèmichs  o  honorífichs  y  la  seva  adressa. 

El  títol  de  Congressista  serà  necessari 
presentarlo  pera  la  entrada  en  les  ses- 
sions y  pera  obtenir  el  carnet. 

La  inscripció  de  Congressista  dpna 
dret:  a  la  entrada  en  els  llochs  ont  se 
celebri  algun  acte  del  Congrés,  en  tant 
que  la  capacitat  del  Uoch  ho  permeti; 
a  la  rebaixa  que  sia  acordada  en  les  festes 
que  no  tinguen  caràcter  purament  gratuit; 
a  rebre  gratuitament  un  exemplar  del 
Llibre  de  Deliberacions;  a  rebre  gratui- 
tament de  la  Secretaria  general  la  cèdula 
d'identificació  necessària  pera  obtenir  de 
les  Companyies  ferroviàries  la  rebaixa  de 
preus  que  's  concedeix  als  Congressistes. 

També  tindran  dret  els  senyors  Con- 
gressistes a  un  nombre  limitat  d'invita- 
cions, que  deuran  exhibirse  a  l'entrada 
de  les  festes  gratuites,  pera  persones  de 
llurs  famílies. 

Art.  4.'  El  Congrés  estarà  dividit  en 
les  Seccions  següentes: 

L     Secció  filològica-històrica. 


IL     Secció  literària. 
IIL     Secció  social  y  jurídica. 

Art.  5.'  El  Comitè  Executiu,  d'  acort 
ab  les  Comissions  organisadores,  estan 
encarregats  de  tots  els  treballs  de  pre- 
paració y  funcionament  del  Congrés  y  de 
ses  festes.  Lo  per  dites  Comissions  acor- 
dat es  inapelable  y  indiscutible. 

Art.  6.*  Sols  Jii  hauran  dues  Assam- 
blees  generals  o  Sessions  plenàries:  la 
inaugural  y  la  de  clausura.  Les  altres 
reunions  seran  tantes  com  calguin  pera 
despatxar  el  treball  de  cada  Secció.  Les 
Seccions  poden  funcionar  alhora. 

Art.  7.^  Les  Comissions  poden  acor- 
dar la  celebració  d'altres  Assamblees 
generals,  sia  pera  la  lectura  de  comuni- 
cacions científiques  d'escepcionàl  impor- 
tància, etc.  Les  conferencies  no  poden 
ésser  seguides  de  discussió  de  cap  mena. 

Art.  8.*  Els  treballs  presentats  al 
Congrés  se  dividiran  en  temes  y  comuni- 
cacions. Els  temes  podran  discutirse,  però 
no  les  comunicacions. 

Art.  9.*  Avans  del  dia  23  de  sep- 
tembre  els  senyors  Ponents  deuen  tenir 
entregades  al  Comitè  Executiu  les  Con- 
clusions de  llurs  temes  respectius,  les  quals 
un  cop  impreses  se  circularan  tot  lo  més 
tart  vuit  dies  abans  del  Congrés  entre  'Is 
membres  del  meteix. 

Tots  els  senyors  congressistes  qui  vul- 
guen  presentar  esmenes  a  les  meteixes 
podran  enviaries  al  Comitè  Executiu,  fins 
a  les  10  de  la  nit  del  dia  1 1  d'octubre, 
firmades  pel  remitent,  espressanthi  ab  tota 
claretat  el  nom  del  interessat  y  '1  nombre 
que  figuri  en  el  seu  títol  de  Congressista. 

Art.  10.  Els  ponents  podran  fer  seves 
les  esmenes  que  's  presentin  y  què  creguin 
encertades,  modificant  llavors  en  el  sentit 
de  les  meteixes  llurs  conclusions,  que 
seran  redactades  de  nou  y  llegides  pera 
coneixement  del  Congrés  en  les  reunions 
de  constitució  de  les  Seccions.  Si  la  Sec- 
ció vota  favorablement  alguna  esmena,  se 
posaran  d'acort  l'autor  de  la  meteixa  y  '1 
Ponent  pera  la  redacció  definitiva  de  la 
conclusió. 


—     J7 


Art.  il  La  Taula  de  cada  Secció, 
en  cas  d*esser  varies  les  esmenes  que 
s'hagin  de  discutir,  farà  que  's  discuteixin 
en  Iloch  preferent  les  que  crega  més  im- 
portants, subgectantse  al  temps  de  que  's 
disposi. 

Sols  hi  hauran  en  cada  discussió  dos 
toms  en  prò  y  dos  en  contra.  Els  Ponents 
disposaran  de  15  minuts  per  la  defensa 
de  llurs  conclusions.  Els  autors  de  les 
esmenes,  defensantles,  no  hi  esmersaràn 
més  de  10  minuts.  Això  s'entén  en  els 
primers  toms,  puix  els  segons,  tant  en 
prò  com  en  contra,  no  passaran  de  5 
minuts  cada  un.  No  obstant,  tots  els  plas- 
sos  seran  prorrogables  o  reduibles,  sem- 
pre que  la  Secció  ho  acordi  a  proposta 
del  President. 

Art.  12.  Les  Comissions  organisa- 
dores,  reunides  el  dia  13  d'octubre  avans 
de  la  Sessió  inaugural,  ne  celebraran  una 
de  preparatòria.  En  ella  's  faran  els  no- 
menaments de  les  Taules  de  les  Seccions 
y  's  proclamaran  els  Presidents  honoraris  ' 
del  Congrés,  se  donarà  compte  de  les  eé- 
menes  rebudes,  se  decreterà  les  que  me- 
reixin ser  preses  en  consideració  y  s'acor- 
darà la  forma  en  que  hauran  de  ferse  les 
votacions,  donantse  compte  al  Congrés 
dels  nomenaments  de  les  Taules  al  finaH- 
sar  la  Sessió  inaugural,  y  de  lo  demés  en 
la  reunió  de  constitució  de  les  Seccions. 

Art.  13.  La  presidència  de  les  Sec- 
cions té  facultat  per  interpretar  el  present 


rejílament.  No  s  concedirà  may  la  paraula 
per  qüestions  d'ordre,  per  alusions  y 
tot  lo  que  no  sigui  de  caràcter  tècnich. 

Art.  14.  Cada  Congressista,  en  aca- 
bant de  llegir  son  tema,  comunicació, 
esmena,  proposició,  etc,  ne  farà  entrega 
allí  meteix  al  Secretari  de  la  Taula  de  la 
Secció.  Aixís  meteix  els  discursos  llegits 
en  Assamblea  general,  seran  fets  a  mans 
del  Secretari  general  del  Comitè  executiu. 

Els  senyors  Congressistes  qui  prenguin 
part  oralment  en  les  discussions  venen 
obligats  a  fer  un  estracte  escrit  de  llurs 
parlaments  per  remètrel  al  Secretari  ge- 
neral, avans  del  dia  20  d'octubre. 

El  Comitè  Executiu  cuidarà  de  la 
publicació  de  les  actes  y  deliberacions, 
literalment  o  per  estracte,  en  el  modo  y 
forma  que  tingui  per  convenient. 

Art.  15.  Després  de  clos  el  Congrés 
podran  actuar  en  nom  del  meteix  les 
Comissions  que  's  nomenin  per  portar  a 
la  pràctica  acorts  presos.  Una  de  dites 
Comissions  ha  d'esser  encarregada  de 
organisar  el  segon  Congrés  Internacional 
de  la  Llengua  Catalana. 

Art.  16.  La  llengua  catalana  en  totes 
les  seves  riques  variants,  serà  la  oficial 
del  Congrés,  però  els  Congressistes  qui 
no  síen  de  paíssos  ont  dita  llengua  es 
parlada,  podran  usar  la  seva  pròpia. 

Barcelona,  septembre  de  1906.  —  Per 
A.  de  les  Comissions:  el  Secretari  general, 
Dr.  y.  Algarra  y  Postius. 


- 1.  *r,    ■    ■"> 


f^onelüsions  provisionals  dels  T^p^^s  posats  a  diseussió 


SECCIÓ  FILOLÒGICA -HISTÒRICA 


TEMA  I 

Dr.  Joan  Codina,  Catedràtich  del  Semi- 
nari de  Barcelona.  —  Importància  de 
r  Ortografia.  Necessitat  d'equilibrar 
r element  foriètich  ab  V etimològich. 

Per  equilibrar  Telement  fònich  ab  l'eti- 
mològich  en  pro  de  l'Ortografia  de  la 
llengua  catalana,  es  precís: 

IJ  Estudiar  ab  molta  seriositat  la 
Etimologia  de  nostra  llengua,  no  oblidant 
que  en  treballs  d'aquesta  mena  s'han  errat 
sovint  encara  els  gramàtichs  més  dis- 
tingits. 

2.°  Conreuar  també  ab  gran  mirament 
nostra  Fonètica,  tenint  molt  en  compte 
que  la  tasca  d'esbrinar  les  modificacions 
que  sofrexen  els  mots  es  no  menys  fexuga 
y  arriscada  que  la  d'escudrinyar  ses 
arrels. 

3.^  Atendre  en  aquexa  doble  feina  al 
ús  corrent  y  al  tradicional  de  nostra  parla, 
com  també  a  les  llengües  d'origen  per 
nosaltres,  sobre  tot  la  llatina,  y  ajudarse 
ab  comparacions  d'altres  idiomes,  en  par- 
ticular dels  germans. 

4.'  Conegudes  la  Etimologia  y  la  Fo- 
nètica d'un  mot,  escríurel  conforme  la 
Fonètica,  perquè  aquesta  es  la  que  dona 
una  forma  nova  a  les  paraules  que  aquella 
li  apropia,  enmotUantles  segons  la  fesomia 
de  cada  poble. 

TEMA  n 

JOSEPH  RlGOL,  de  Tarrassa.  —  Pronoms 
y  adgetius  pronominals .  Us  correcte  del 
llur. 

I.  El  pronom  possessiu  llur^  provi- 
nent  del  genitiu  plural  Uati  de  tercera 
persona  illorum,  dèu  conservar  sempre 
aquest  just  valor  original,  referintse  úni- 
cament a  més  d'un  possehidor.  —  II.  Dèu 
acordarse  en  nombre  ab  l'obgecte  de  pos- 
sessió. —  III.  Es  convenient  restablir  l'ús 
com  a  absolut.  Exemple:  no  gasten  res 
que  no  sigui  llur,  —  IV.  No  cal  emplearlo 


com  a  datiu,  per  tenir  ja  la  nostra  llengua 
el  medi.  just  d'espressió  en  la  forma  àtona 
pronominal  de  tercera  persona  els. 

TEMA   III 

FÈLIX  Jover  Y  Vergés,  Doctor  en  Filo- 
sofia y  Lletres,  de  Barcelona.  —  Par- 
ticules  pronominals,  hi,  en,  ho. 

I.  L'ús  en  català  de  les  particules 
pronominals  hi,  en,  ho,  es  una  prova  dç 
les  característiques  que  presenta  la  nostra 
llengua. 

II.  L'estudi  de  la  Sintaxis  catalana, 
per  lo  que  té  la  Sintaxis  de  propi  y  distin- 
tiu en  cada  llengua,  ha  de  referirse  forçosa- 
ment a  les  característiques:  paraules,  mo- 
dismes, y  demés  formes  de  llenguatge 
que  ^on  l'ànima  de  la  llengua. 

TEMA   IV 

Bonaventura  Riera,  de  Barcelona.  — 
Relatiu,  possessiu  català  equivalent  ai 
llatí  cu]us,  quòrum. 

I.  Lo  relatiu  possessiu  equivalent  al 
llatí,  cuj'us,  quòrum,  es  etx  català  qui^  que, 
qual,  precedit  de  ia  preposició  de,  tant  si 
va  després  del  antecedent  y  '1  conse- 
güent  (  ....  lo  ....  del  qual ),   com   si    's 

troba  entre  mitg  de  Tun  y  l'altre  ( de 

quilo ) 

II.  L'ús  del  qual,  que  o  quin  sense  la 
preposició  de  no  pot  espressar  may  l'idea 
de  possessió,  essent  un  barbrisme  tant 
lleig  com  general  l'ús  del  qualo  quin  com 
a  traducció  literal  del  cuyo  castellà. 

TEMA  V 

Mossèn  Miquel  Costa  y  Llobera, 
Mestre  en  Gay  Saber,  de  Mallorca.  — 
La  preposició  a  en  Vacusatiu. 

L'ús  de  la  preposició  a  en  l'acusatiu 


\x 


—     19     — 


(quan  se  tracta  de  persona,  nom  propi 
o  personificació),  pertany  únicament  al 
castellà;  constitueix  una  anomalia,  con- 
fonent dues  relacions  tant  distintes  com 
I^  del  datin  y  acusatiu;  finalment  es 
oonirari  a  la  llegítimalradíció  de  la  nostra 
llengua;  per  tot  lo  qual  no  s'hi  pot  adme- 
tre més. 

TEMA   VI 

Molt  Iltre.  Sr.  Dr.  Antoni  M.»  Al- 
cover, Canonge  Magistral  y  Vicari 
general  de  Mallorca. —  Concordansa 
del  participi  ab  el  terme  d'acció. 

I.  La  concordansa  del  participi  ab  el 
terme  d'acció  dins  els  temps  composts 
de  la  veu  activa  es  una  Uey  interna  de  la 
llengua  catalana,  que  *s  revela  tant  dins 
els  monuments  escrits  de  tots  els  sigles  y 
regions  com  dins  el  llenguatge  parlat. 

II.  Devegades  falla  aquella  Uey,  axò 
es,  no  's  fa  dita  concordansa  quant  el 
participi  va  devant  el  terme  d'acció,  per 
motiu  de  no  atendre  sempre  el  qui  parla 
a  si  dit  terme  revestirà  la  forma  mascu- 
lina o  femenina,  singular  o  plural. 

III.  Fora  del  cas  de  la  conclusió  ante- 
rior, l'infracció  de  la  lley  de  concordansa 
no  es  una  evolució  espontània  sobrevin- 
guda naturalment  dins  la  nostra  llengua, 
sinó  que  's  dèu  esclusivament  a  l'influencia 
castellana,  que  desde  *1  sigle  XVI  deturpa 
y  violenta  l'estructura  interna  del  català. 

IV.  Els  monuments  escrits  del  sigle 
XVI  ensà  y  l'estat  actual  de  la  llengua 
parlada  en  les  seves  diferentes  regions, 
demostren  que,  allà  ont  es  més  forta 
l'influencia  castellana,  més  poch  s'hi  ob- 
serva la  lley  de  la  concordansa;  y  allà 
ont  es  més  fluxa  dita  influencia,  aquella 
lley  hi  es  més  observada. 

V.  La  lley  de  la  concordansa  s'ob- 
serva més  dins  la  llengua  parlada  que 
dins  l'escrita,  perquè,  en  parlar,  un  se  dexa 
dur  més  de  l'instint  de  la  llengua  que  no 
quant  un  escriu. 

VI.  Les  infraccions  de  la  lley  de  con- 
cordansa en  les  persones  que  no  sufrexen 
gayre  la  influencia  castellana  se  deuen 
a  la  falta  d'estudis  gramaticals  del  català, 
de  que  sempre  hem  patit  y  patim  per  la 
nostra  desgracia. 


TEMA   VII 

Berííat  Ohralkjr,  í^í  de  Palma  de  Ma- 
llorca. —  Us  del  anssiííar  ésser  en  les 
üraciom  d'aciha. 

I.  La  tradició  llingüística  es  una  base 
indispensable  per  investigar  y  establir  les 
lleys  filològiques;  però  es  insuficient  y  no 
té  yalor  absolut  quan  la  llengua  ha  suferta 
per  Uarch  temps  l'influencia  escessiva  y 
desnaturalisadora  d'algún  altre  idioma 
estem. 

II.  En  formar  una  oració  de  temps 
compost,  el  valor  del  participi  y  les  seves 
relacions  iab  les  altres  parts  de  l'oració, 
decideixen  absolutament  l'ús  de  l'un  o 
l'altre  verb  aussiliar.  Axí,  donchs,  l'estu- 
di del  participi  ha  de  precedir  al  tractat 
dels  aussiliars. 

III.  Qualsevol  verb  català  pendrà 
l'aussiliar  ésser,  sempre  que  dins  l'oració 
el  seu  participi  sia  adjetiu  del  subjecte; 
y  pendrà  l'aussiliar  haver  sempre  que  '1 
participi  sia  adjetiu  del  terme  de  l'acció 
o  de  l'acció  verbal  metexa. 


TEMA   VIII 

Rt.  P.  Ignasi  Casanoves,  S.  J.,  de  Bar- 
celona. —  Oracions  condicionals. 

I.  L'imperfet  d'indicatiu  en  les  con- 
dicionals irreals  de  present  y  futur  es  for- 
ma catalana  de  soca  y  arrel. 

II.  La  preponderància  estremada  de 
l'imperfet  de  subjuntiu  sobre  *1  d'indicatiu 
en•les  metexes  es  d'influencia  forastera. 


TEMA    IX 

Víctor  Oliva,  de  Vilanova  y  Geltrú. — 
Procedència  y  Ortografia  de  la  x  cata- 
lana. 

I.  La  majoria  de  les  paraules  cata- 
lanes aont  entra  la  x,  provenen  del  llatí. 

II.  En  aquestes  el  sò  català  de  la  x 
deriva  de  les  lletres  llatines  x,  s,  ss,  se, 
y  c. 

III.  Els  quatre  sons  que  fins  are  s'han 


(i)  Per  impossibilitat  d'encarregarscn  son  pare  D.  Mateu, 
Arxiver  de  la  Diputació  de  Palma,  com  constava  en  el  fascicle- 
programa  del  Congrés. 


—      20      — 


vingut  representant  per  x,  deuen  distin- 

girse,  escrivint: 

X,  quan  sona  com  eh  francesa, 
tXy  quan  sona  com   eh  castellana, 


es,  quan  axis  se  pronuncia,  com  en 
laxant,  luxaeió,  etc. 

cz^  quan  se  pronuncia  axis:  com  en 
examen. 


SECCIÓ  LITERÀRIA 


TEMA   I 

Joaquim  RüVRa,  de  Blanes, — La  nostra 
Uengtta  en  les  obres  literàries.  Causes 
de  la  fonnaciò  del  Hengttatge  literari 
cmn  a  diferent  del  vulgar.  Crltiea  d'in- 
trúdticciom  sinthcsigues  de  quart  ordre 
en  la  literatura  catalana. 

I.  Que  *1  pensament  artístich  sent 
vers  el  llenguatge  tres  menes  de  necessi- 
tats essencials:  necessitat  de  riquesa  in- 
terna o  mental,  necessitat  de  riquesa 
estcma  o  formal  y  necessitat  de  comuni- 
cació; y  que  aquestes  necessitats  poden  y 
solen  portar  a  la  formació  d'un  llenguatge 
literari  diferent,  en  part,  del  vulgar. 

II.  Que  U  més  bon  ordre  de  fonts, 
que  's  pot  seguir  per  millor  satisfer  la 
primera  de  les  esmentades  necessitats  ab 
menys  [>erjudici  de  la  tercera,  es  el  de  la* 
se^rQent  enumeració:^ parla  viva,  —  llen- 
guatge an  tiq  uat , — construcció  llatínica, 
—  barbra  introducció  y  lliure  invenció. 
(Vid.  Horaei.  Ep.  ad  Pis.  MI). 

IIL  Que  la  poca  afició  al  estudi  del 
català  antich  y  Tintens  y  general  estudi 
del  castellà,  a  la  nostra  terra  produeixen 
en  el  bon  ordre  dels  nostres  coneixements 
liingüïsdchs  una  pertorbació  perniciosa  al 
nostre  llenguatge  literari. 

IV.  Que  [ler  evitar  els  danys  de  la 
pertorbació  que  's  senyala  en  la  conclusió 
anterior,  cal  fomentar  lestudi  del  català 
dels  sigles  d  "or  y  aixecar  veus  de  repro- 
vació contra  la  introducció  y  sosteniment 
innecessaris  de  formes  de  quart  ordre,  y 
molt  especialment  de  mentalitats  sintàc- 
siques  castellanes. 


TEMA   II 

Gregori  Artjza,  de  Capmany.  —  bn- 
fortaneia  y  necessitat  dels  estudis  gra- 


maticals pera  tota  literattira  y  espe- 
eialmevt  pera  la  nostra.  Creació  d' una 
Acadèmia  o  Institut  dè  la  llengua  cata- 
lana. 

I.  Haventhi  a  l'actual  literatura  cata- 
lana un  gran  desconcert,  que  confon  y 
pertorba  l'aprenentatge  de  la  llengua, 
convé  establir  una  Gramàtica  tot  lo 
possible  autorisada,  que  escombri  els 
barbarismes,  capritxos  y  corrupteles,  y 
fix;  una  doctrina  senzilla,  formal  y  fona- 
mentada, que  guii  per  bon  camí  y  desva- 
neixi  els  duptes. 

II.  Per  assolir  tal  Gramàtica  convé 
'donarli  paternitat  corporativa,  nomenant 
al  efecte  una  Acadèmia  o  Institut  que  l'a- 
cordi per  unanimitat  o  majoria,  prèvies 
les  degudes  investigacions,  estudis  y  dis- 
cussions, ab  una  orientació  ben  desapas- 
sionada, imparcial  y  patriòtica. 

III.  Al  esmentat  fi  pot  constituirse 
dita  Acadèmia  o  Institut  ab  persones 
competents  del  Congrés  o  Acadèmia  de 
Bones  Lletres,  afeginthi  companys  de 
totes  les  comarques  de  la  llengua  cata- 
lana, coneixedors  de  llurs  particularitats 
llengüístiqúes,  al  obgecte  de  poder  resol- 
dre ab  complert  coneixement  de  totes  les 
varietats  idiomàtiques  y  dialectals,  cele- 
brant anyalment  una  o  dues  sessions  ple- 
nes y  confiant  a  una  Junta  permanent  els 
assumptes  ordinaris  y  urgents  d*entre 
any. 

TEMA   III 

Joan  Maragall,  Mestre  en  Gay  Saber, 
de  Barcelona.  —  La  literatura  catalana 
^ha  de  concedir  a  un  dialecte  determi- 
nat el  predomini  absolut  damunt  de  tots 
els  altres  i^  ^  Ha  de  mantenir  y  utilisar 
les  difer entès  varietats  dialectals  r 

I. —  La  literatura  catalana,  si  s'acomo- 


L 


ai 


dd.  a  Ja  que  sembla  Uey  natural  en  moltes 
altres,  concedirà  predomini  a  un  dialecte; 
mes  cal  negar  que  Thagi  de  concedir^  per- 
què: 

I  j  Davant  d'un  fet  viu  com  ha  d'ésser 
la  producció  literària  d'una  llengua,  un 
imperatiu  a  priori  com  aquest  compro- 
raeteda  o  la  espontaneïtat  (si  fos  obehit)^ 
0  la  serietat  (si  no  ho  fos),  del  poble  que 
se  1  formulés. 

2.^  Fins  admetentlo  com a  senzill  reco- 
neixement d'una  Uey  natural  sería  dolent 
per  la  propensió  que  donaría  a  determi- 
nar fora  de  temps»  y  per  tant  sense  les 
virtuts  que  1  temps  dona,  el  dialecte  pre- 
ferit. 

3/  Encare  que  l'elecció  fos  encertada 
y  el  predomini  madurat  pel  temps  y 
produhit  com  per  Uey  natural,  son  reco- 
nexement  porta  sempre  perill  de  empo- 
briment gradual  y  mort,  a  la  fi,  de  la 
llefigua  en  una  petríficació  literària. 

il  —  Axf.s  es  que  la  literatura  catalana 
tia  de,  no  sols  mantenir  y  utilisar,  sinó 


fomentar  y  dignificar  totes  les  varietats 
dialectals  que  son  la  vida  de  la  llengua  y 
per  tant  de  la  literatura  meteixa. 

Aquest  criteri  es  ademés  especialment 
adequat  al  sentit  de  varietat  y  llibertat 
del  geni  català, 

TEMA    IV 

Mossèn  Lluís  Vilaihit,  de  Barcelona. — 
La  versificació  calaiana.  Particularitats. 

La  versificació  catalana  es  rítmica.  — 
No  prové  de  la  llatina.  ^ — La  potencialitat 
rítmica  de  nostra  llengua  es  tant  gran  com 
la  de  ses  germanes, — L'endecassílab 
clàssich  català  es  el  bipartit  a  la  quarta, 
essent  aguda,  —  L  endecassílab  clàssich 
castellà  es  impopular  a  Catalunya. 

Nostra  rima  perfecta  se  diferencia  de  la 
castellana  pels  dobles  sons  que  ofereixen 
algunes  de  ses  li  et  res  y  per  les  elisions 
que  'n  fa. 


SECCIÓ  SOCIAL  Y  JURÍDICA 


TEMA  I 

JosEPH  Bertran  v  Musitu,  de  Barceló^ 
na,  Advocat  y  Diputat  a  Corts.  —  Ím 
llengua  catalana  y  els  poders  públichs. 
Protecció  que  aqucts  li  deuen. 

L  Essent  T Estat  lorganisme  direc- 
tiu y  propulsor  de  la  vida  nacional,  y 
essent  la  llengua  l'element  primordial 
constitutiu  de  la  nacionalitat,  a  T Estat 
correspon  el  foment  y  la  protecció  de  la 
llengua  catalana. 

II,  Aquest  foment  y  protecció  deu 
exerciria  l'Estat   en  les  següents  formes: 

ü}  Servüntsen  en  la  seva  vida  admi- 
nistrativa general,  en  la  de  justícia,  l'en- 
senyança, quan  de  Catalunya  "s  tracti  o 
a  Catalunya  *s  refereixi. 

h)  Regoneíxenfc  el  dret  d'usaria  els 
.catalans  en  tots  els  actes  privats  y 
públichs. 

t}  Ensenyantla  en  les  demés  regions 
d'Espanya. 

d)    Fomentant  els  estudis  superiors  de 


la  llengua,  el  seu  teatre,  estimulant  els 
seus  cantors,  sos  poetes,  sos  romancers  y 
premiant  llur  tasca  en  els  concursos  per 
TEstat  degudament  organisats. 

TEMA   n 

Joaquim  Cares  Cakbo,  Advocat,  de  Bar- 
celotia.  —  Mimcra  com  se  reforçaran 
y  cQnsolidarhn  els  viudes  de  solidaritat 
natural  entre  Is  pobles  de  llengua  cata- 
iuna  assegurantse  el  pei'vindrc  de  la 
nostra  literatura. 

líis  Uey  natural  històrica  que  la  sort 
dels  pobles  de  lïení^ua  catalana  estigui 
indisolublement  lligada  ab  la  sort  del  mar 
Medi  terra.  La  llur  prosperitat  o  decadèn- 
cia son  independents  de  la  voluntat  hu- 
mana. La  mar  Mediterrània^  que  en  els 
segles  XVI,  xvii  y  xvin  banyava  pobles 
decadents  y  pobres,  ha  tornat  ésser  cen- 
tre de  prosperitat,  de  riquesa,  de  cultura. 

Una  de  les  manifestacions  més  grosses 


d'aquesta  cultura  en  els  pobles  medite- 
rranis de  llengua  catalana  es  la  renovació 
del  cultiu  literari  d'aquesta  ab  una  inten- 
sitat y  persistència  vencedores  de  tota 
dificultat  y  tot  obstacle. 

Però  no  encara  en  totes  les  regions  de 
llengua  catalana  té  aquesta  la  considera- 
ció de  llengua  literària  rivalisant  triomfal- 
ment ab  les  llengües  importades  que  hi 
son  oficials.  En  el  Principat  el  triomf  del 
català  va  essent  cada  dia  més  complet. 
En  les  altres  regions  el  moviment  de  re- 
novació lingüística  no  ha  estat  encara 
tant  ràpid  y  intens,  emperò  apareixen 
senyals  evidents  de  que  no  es  lluny  el 
seu  esclat  esplendorós.  Mallorca  sobre 
tot,  per  la  boca  de  les  seves  somitats  in- 
telectuals  se  sent  catalana  sense  deixar 
d'esser  mallorquina.  El  Rossellonès  sent 
vibrar  la  seva  ànima  nacional  y  se  sent 
més  català  encara  que  '1  català  espanyol, 

Emperò  l'ànima  catalana  no  se  sentirà 
contenta  y  tranquila  fins  que  senti  batre 
a  l'unisòn  d'ella  de  ple  a  ple  l'ànima  va- 
lenciana. Aquest  allunyament  secular  de 
les  dues  ànimes^  germanes  desapareixerà 
aviat:  era  propri  d'un  període  de  decadèn- 
cia nacional  que  ja  fuig.  La  llur  vida 
intensa  exigeix  una  intimitat.  La  mateixa 
Uey  mediterrània  que  ha  obrat  y  segueix 
obrant  sobre  Catalunya  produint  el  seu 
reviscolament  integral  obra  també  sobre 
Valencià. 

Valencià  no  trigarà  gaire  a  produir 
grans  poetes  y  grans  escriptors  (no  seran 
fets  isolats  com  fins  ara)  qui  donaran  lo 
més  superior  de  la  llur  obra  en  llengua 
valenciana.  Y  encara  que  nosaltres  sentim 
que  aquesta  no  es  sinó  una  de  les  moda- 
litats de  la  llengua  catalana  no  havem 
d'anomenaria  catalana  fins  que  'Is  ma- 
teixos valencians  vulguin  que  així  s'ano- 
meni. No  es  solament  qüestió  científica, 
es  qüestió  de  sentiment. 

Y  un  sentiment  no  s'imposa  auto- 
ritàriament. Un  sentiment  apareix  quan 
es  arribada  la  seva  hora.  Y  no  es  arri- 
bada encara  l'hora  de  que  '1  valencià 
senti  la  llengua  que  ell  parla,  prou  iden- 
tificada ab  la  llengua  dels  catalans  pera 
poder  portar  abdues  un  mateix  nom. 

Però  l'hora  es  ja  arribada  de  que  senti 
la  propria  llengua  diferenciada  de  la  cas- 


tellana y  se  l'estimi  més  que  no  pas 
aquesta. 

A  Valencià  donchs,  també  com  en  les 
altres  regions  el  cultiu  de  la  llengua  pen- 
drà  vol  aviat. 

Tot' anirà  venint,  y  s'ha  d'anar  fent. 

El  coneixement  y  la  fe  en  la  lley  his- 
tòrica qui  regeix  els  destins  de  la  Nació 
Catalana  no  vol  inacció.  La  nostra  lley 
històrica  dona  un  ambient  favorable  pera 
que  dins  ell  treballin  fructuosament  les 
iniciatives  individuals. 

Aquest  de  venir  de  Catalonia  es  obra 
del  temps,  de  les  circumstancies,  però 
també  es  obra  nostra. 

Tot  allò  que  pugui'  aumentar  y  estrè- 
nyer les  relacions  afectuoses  entre  cata- 
lans, valencians,  balears,  rossellonesos, 
algueresos,  s'ha  de  fer.  No  'ns  fem  prou 
els  uns  ab  els  altres  y  no  'ns  conexem 
gaire  y  no  'ns  estimem  prou. 

Y  el  començament  de  l'estimar  ha  de 
partir  dels  catalans  de  Catalunya,  car  la 
sort  ens  ha  afavorit  més  que  a  cap.  Si  'Is 
estimem  els  catalans  de  per  tot  arreu  y 
ens  donem  an  ells,  ells  ens  estimaran  y 
seran  com  nosaltres. 

Els  pobles  catalans  estan  dms  una  lley 
històrica  favorable.  Lo  que  s'intenti  fer 
contra  d'ells  fracassarà.  No  tenim  més 
que  anar  fent. 

TEMA  m 

Joan  Bardina,  Mestre,  de  Barcelona. — 
La  llengua  catalana  es  V  única  apta, 
tractantse  de  catalans,  pera  V instrucció 
dels  7ioys  y  dels  grans, 

I.  Les  coses y  les  ideyes  y  els  mots 
son  una  meteixa  manifestació,  respectiva- 
ment, dels  móns  reyal,  ideyal  y  humà. 

II.  Son  absurdes,  en  conseqüència, 
les  actuals  gramàtiques  arbitraries,  y 
sobre  tot  la  clàssica  divisió  de  les  ano- 
menades parts  de  la  oració,  que  data  dels 
grechs  y  romans,  per  fonamentarse  en  opi- 
nions y  efectes  equivocats  y  no  en  el  na- 
turalisme filològich. 

III.  La  instrucció  en  català,  sense  tenir 
l'importància  pedagògica  que  se  li  dona, 
es  d'una  trascendencia  capdal,  segons  la 
Uògica  y  les  estadístiques. 


L 


—  n   — 


IV.  La  pedagogia  modemissima  ú'edk* 
cadò  natura/  exigeix  la  llengua  natural 
com  a  vtncie  entre  'Is  mestres  y  els 
deixebles. 

V,  El  Congrés  dirigirà  una  moció  al 
govern  y  una  circular  als  mestres  sobre 
això. 

TEMA  IV 

FitVNCESCH  DE  P.  MaSFUNS  Y  AníÍLA- 
SELL,  Advocat,  de  Barcelona,  Excate- 
dràtich  de  TUniversitat  lliure  d'Ofiate. 
—  N^ecessitaí  de  que  F  Estaí  cancctüixi 
una  amplia  lliberiat  d enscnyansa ,  que 
permeti  donaria  segons  exigeix  la 
manera  d^esser^  sentir  y  parlar  dels 
habitants  de  Catalunya. 


\.  La  tendència  míinopolisadora  y  res- 
trictiva de  TEstat  en  la  ensenyansa,  es 
totalment  contraria  a  Texpansió  de  Tespe- 
rit  català,  en  la  més  fonamental  de  les 
seves  activitats,  que  es  k  que  té  per  ob- 
gecte  la  formació  y  educació  de  les  gene- 
racions futures. 

IL  L'impt)sició  d'un  procediment  y 
d*un  llenguatge  oficial  en  la  ensenyansa, 
es  tant  absurda  y  regressiva,  com  l' impo- 
sició d'un  criteri  oficial  dogmatisador. 

líL  Donat  el  criteri  oficial,  cada  dia 
més  contrari  al  desvetllament  de  l'ànima 
catalana,  es  de  extraordinària  convenièn- 
cia treballar  ab  assiduïtat,  per  afirmar 
resol tament  la  llibertat  d  ensenyança,  y 
la  forma  y  manera  de  donaria. 


Comunícadons  presentades  al  Congrés 


Secció  Fílològíca-Hístòfíca 

Dr,  Antoni  Rubió  y  Lluch,  Catedràtich  de  Literatura  a  l'Universitat  de  Barcelona. 
•^La  llengua  catalana  a  Grècia. 

Dr.  PlER  Enea  Guarnerio,  Professor  de  l'Universitat  de  Pavia. — Brevi  aggiunte  al 
lessico  algherese. 

JOSEPH  M.a  Arteaga,  de  Barcelona. — Ullada  general  a  la  fonètica  catalana.  Son  caràc- 
ter propri  dins  la  família  nco-llatina. 

Rt.  P.  Jaume  Nonell^  S.  J.  »  de  Manresa. — Necessitat  de  redimir  la  prosòdia  catalana 
de  rinfluencia  castellana. 

K'W  Fr.  Lluís  Fullana,  Franciscà. — Ullada  general  sobre  la  morfologia  catalana. 

Molt  Iltre.  Sr.  D,  Antoni  M.^  Alcover,  Vicari  general  del  Bisbat  de  Mallorca. 
—La  llengua  catalana  te  sintacsis  propria. 

Dr.  Ramon  MenéNDEZ  Pid.\L,  Professor  de  Filologia  a  l'Universitat  de  Madrid. — 
Sobre  los  limites  del  Valencià  no. 

Emili  Vallès,  de  Barcelona,  ^;  Perquè '1  Congrés  se  ficsa  tant  en  la  defensa  de  la 
Sintacsií 

Joaquim  Cases-Carhó,  de  Barcelona. — Us  correcte  de  la  conjunció  donchs. 

Dr.  Bernat  ScnADEL,  Professora  l'Universitat  de  Halle. — Obgecte  y  sistema  de 
rinstitut  pera  estudiar  la  llengua  catalana;  y  Necessitat  de  fer  l'aties  Uingüistich 
del  català. 

Joan  Bardina,  Llicenciat  en  Filosofia  y  Lletres,  y  Mestre  de  Barcelona. — Guia  peda- 
gògica pera  escriure  les  vocals  àtones  dubtoses  oe  y  ou, 

Joan  Pai^OMUA,  Mestre  d'escola,  tr  Alguer. — La  gramàtica  del  dialecte  modern  alguerès. 

Ramon  Miquel  Y  Planes,  bibliòfil  de  Barcelona. — Els  relatius  que  y  qui. 

Pom  PEU  F'abrAj  Professor  a  T  Escola  tècnica  de  Bilbao. — Qüestions  d'ortografía  catalana. 

Ani^ON  i  CiufkO,  d'Alguer.  — Influencies  de  l'italià  y  diferents  dialectes  sards  en  l'alguerès. 

Mr,  Joseph  SaroïHANDV,  Professor  al  Liceu  de  Versailles. — Català  de  la  regió  pire- 
nenca  de  l'Andorra,  Pallars  y  frontera  d'Aragó. 

Mossèn  MaríAn  Grani  íÍa,  Doctoren  Filosofia  y  Lletres,  de  Barcelona.  —  Formació  de 
la  paraula  catalana. 

Mossèn  Esteve  Casaponce,  Rector  d'Arles  su  '1  Tech  (Vallespir). — Diferencies  més 
notables  que  hi  hà  entre  '1  català  de  Barcelona  y  '1  català  parlat  en  el  Russilló  y 
especialment  en  el  Vallespir. 

Dr.  Gahrikl  Nof;uÉ.s  V  García,  tle  Barcelona. — Importància  de  l'Etimologia  per  l'es- 
tudi cientííich  de  les  llengües;  y  Critica  d'algunes  formes  errònies  del  llenguatge 
escrit. 

G.  Ramon  Orlandis,  S.  J.^Necessitat  de  l'estudi  de  les  llengües  sàvies  com  a  base 
per  la  filologia  catalana. 

Àngel  Sallent,  Apotecari  de  Tarrassa. — Etimologies  catalanes. 

Mossèn  Antoni  M.^  Navarro,  Rector  de  Montclar. — La  llengua  catalana  en  el  Pallars 
y  Ribagorça. 

VÍCTOR  Oliva,  de  Vilanova  y  Geltrú.— Apuntacions  sobre'l  català  d'Aragó. 


—     as    — 

PeR£  Vidal,  Arxiver  del  departament  francès  dels  Pírineiis  Orientals,  Perpinyà.^ 
Quelle  a  èté  l'influencc  du  français  sur  le  catalan  dn  Roussillon. 

Àngel  Rutz  Pablíï,  de  Ciutadella.  —  Rastre  que  la  dominació  inglesa  deixà  dins  el 
cataíà  de  Menorca. 

Molt  Iltre.  Sr.  D,  Vicents  Serra  y  Orvay,  Canonge  y  Rector  del  Seminari 
d'Ivissa.  —  Sobre  l'apreci  en  que  es  tinguda  a  Ivissa  la  llengua  pròpia;  y  Particula- 
ritats del  llenguatge  d  Ivissa. 

Dr.  Fritz  Hülle,  de  Berïfn.-  -La  frontera  de  la  lengua  catalana  en  la  Francia 
meridiona!. 

Francesch  D'AldranCA,  de  Sant  Cristòfol  de  Menorca.  —  Paraules  menorquines 
d'origen  àrab. 

MiciIEJ.  V'^ENTURA»  Catedràtich  a  la  EvScola  Normal  de  Madrid, — Transcripció  etymo- 
lògica  dels  signes  grecs  x,  Ti  p,  í**  i  v. 

Gabriel  Alomak,  de  Palma  de  Mallorca,— ;Es  indispensable  per  la  viday  progrés  de 
la  nostra  llengua  l'unificació  absoiuta  de  l'ortografïa  catalana?  {*} 


Secció  Literària 

}*)AS  Alcover,  Relator  de  l'Audiència  de  Palma  de  Mallorca. —  La  llengua  catalajía 
que  hem  apresa  en  l'infancia^  es  absolutament  indispensable  y  insustituible  com  a 
element  d'expressió  artística. 

Mossèn  Miquel  Costa  y  Llobera,  de  Mallorca. — No  hem  de  permetre  que  la  nostra 
llengua  sigui  esclava  ni  tributaria  de  cap  llengua  estrangera. 

JosEPH  PlJOANj  Arquitecte,  de  Barcelona. —  La  llengua  parlada  y  la  llengua  escrita. 

Dr,  Antoni  BaRTUMEI'S,  representant  de  l'Academra  y  Laboratori  de  Ciències  Mòdi- 
ques de  Barcelona. — Necessitat  de  reconstituir  el  llenguatge  inèdich  biològich  català. 

Dr.  Diego  Ruiz,  de  Barcelona.— Aptitut  de  la  llengua  catalana  per  les  especulacions 
filosòfiques. 

Guillem  REVNïts,  Arquitecte,  de  Palma  lic  Mallorca.  — Necessitat  de  reconstituir  el 
llenguatge  català  en  els  oficis  tècnichs  y  en  l'art  de  construcció. 

Dr.  COSME  PaR[\\L,  Professor  aussíljar  a  l'Universitat  de  Barcelona. — Les  ^^/oses 
populars  a  Menorca. 

Jaume  Massí'ï  Y  Torrents,  de  Barcelona. -—Conveniència  de  l'estudi  y  propagació  dels 
nostres  clàssichs  dels  segles  XlÍF,  XIV^  y  xv^  per  reconstituir  la  llengua  nostra, 

ManU'EL  de  Montoliu,  Advocat,  de  Barcebna. — Moviment  assimilísta  de  la  literatura 
catalana  en  els  temps  moderns.  Conveniència  de  que  's  facin  moltes  traduccions  y 
esment  ab  que  cal  feries. 

Mossèn  Llorens  RibER,  Catedrktich  del  Seminari  de  Palma  de  Mallorca.  —  Missió  dels 
escriptors  en  quant  al  manteniment  de  la  puresa  y  unitat  de  la  llengua, 

Joan  Torren DELL,  publicista^  de  Mallorca.  ^Trascendencia  del  periodisme  per  la  pro- 
paganda y  consolidació  del  Renaixement  y  Restauració  de  la  nostra  llengua. 


<*}    Apft.regirdK  dins  d  üucide-prúgTAiTUí  del  CoDgrèt  cam  Ttina.  {Sccdió  LiteiAtUjp  an  devin^t  Ci:tiDiLnlcac{ò  per   ng   Iiuvcric 
pf^CKTiiKi  el  Pan«ni  Dj  ningü  cu  lubütÍLUCiò  d'el•l  A  dcfenÉatlo» 


—     26     — 

Mr.   R.  Foulché-Delbosc,   Director  de  la  Revue  hispanique, — Les  traductions  catala- 
nes de  la  Bible, 
Dr.  Adolfo  Bonilla  Sanmartin,  Catedràtich  de  l'Universitat  de  Madrid, — La  novela 

catalana  de  caballerías:  Tirant  lo  Blanch. 
Joan  Givanel,  Advocat,  de  Barcelona. — Necessitat  de  publicar  una  biblioteca  clàssica 

catalana  per  la  formació  del  Diccionari. 
•  Mateu  Obrador,  Llicenciat  en  Filosofia  y  Lletres,  y  Arxiver  de  la  Diputació  de 

Palma  de  Mallorca. — L'edició  original  de  les  Obres  de  Ramon  Lull. 
Dr.  Eberarth  Vogel,  Professor  a  l'Escola  Politècnica  d'Aachen. — Conveniència  de 

.  formar  les  traduccions  de  les  llengües  del  Nort  a  la  catalana. 
Francesch  Carreras  y  Candi. — La  proto-historia  de  la  Llengua  Catalana. 
Joaquim  Miret  y  Sans. — Patrius  Sermó,  Documents  en  català  vulgar  del  temps  del 

rey  En  Jaume  I. 
Mossèn  J.  Blazy,  Rector  de  Nohèdes  (Conflent).  —  Consolidació  del  català  al  Rosselló, 

Vallespir  y  Conflent. 
Juli  Delpont,  de  Perpinyà.— El  català  al  Rosselló. 
JOSEPH    Calmette,  Professor  a  la  Facultat  de  Lletres  de  Dijon. — Les  documents 

épistolaires  d'archives  et  l'histoire  de  la  langue. 
Alfons  Sans  y  Rossell,  de  Barcelona. — Evolució  d'una  llengua. 
Mr.  Amedée   Pagès,  Professor  al  Liceu  de  La  Rochelle. — Observations  sur  l'utilitc 

d'une  édition  critique  d'Auzias  March  pour  l'étude  de  la  langue  et  de  l'orthographie 

catalanes. 
Mr.  L.  Barrau-Díhigo,  Bibliotecari  de  la  Sorbona,  París. — Les  manuscrits  latins  et  le 

texte  catalan  des  Gesta  comitum  Barcinonensium. 
Francesch  Flos  y  Calcat,  Mestre,  de  Barcelona. — L'ensenyansa  de  la  gramàtica  a  les 

escoles. 


Secció  Social  y  Jurídica 


Dr.  Josepii  Franquesa  y  Gomis,  Mestre  en  Gay  Saber,  Professor  a  l'Universitat  de 
Barcelona  y  representant  de  la  «Unió  Catalanista».  —  Hem  de  defensar  la  nostra 
llengua  y  reivindicar  tots  els  seus  drets. 

Frederich  Barceló,  Director  artístich  de  l'Associació  de  Lectura  Catalana. — Neces- 
sitat de  popularisar  la  lectura  dels  textes  genuins  catalans. 

Francesch  Albó,  Diputat  a  Corts. — L'ús  de  la  llengua  propria,  considerat  com  un 
dret.  Necessitat  de  respectarlo  totalment  y  garantirlo  en  la  vida  jurídica  integral 
dels  catalans  (llegislació,  contractació,  testameatificació,  oficines  públiques,  tribu- 
nals de  justicia,  etc.) 

Mn.  Joan  Aguiló,  de  Manacor  (Mallorca).  —  Fronteres  de  la  llengua  catalana  y  esta- 
dística dels  que  parlen  en  català. 

Mr.  Jean  A.  Brutails,  Arxiver  de  la  Gironda,  Burdeus. — Le  droit  andorran;  comme  il 
s'est  formé  et  comme  il  a  faite  son  evolution. 

Acadèmia  de  Jurisprudència  y  Llegislació,  de  Barcelona. — Necessitat  de  recons- 
tituir el  llenguatge  jurídich  català. 


LLISTA  DE  CONGRESSISTES 


H 


onorans 


Albtn,  Dr.  Kòròsí 

Alcover»  Joan.  Relatar  de  rAudkncia 

Aguiló,  Mossèn  Joan 

Amade,  Joan.  Professúr  agi'egat  al  IJreu 

Bonilïa  y  SanmartÍDj  Dr.  Adolfo.   Catctíràtkh  de  f  L'Hiversiíat 

Central 
Biaz>%  Mossèn  J.  Rectar  de 
Bjdrkmann,  Dr-  Gòran 
Bouska,  Dr.  Fn  Segimón 
Bisbe  de  ia  Seu  d'Urgell,  llim.  Sr, 
Bisbe  de  Solsona»  TUm.  Sr. 
Bikeïas»  Dimitrios 

Brotaus,  Fra  RafeL  Secretari  dels  Pares  Franciscans 
Bni taris,  Joan  August.  Arxher  de  la  Gtronda 
Barberà,  Dr,  Faustí.  President  de  ^  Valencià  Navait 
Carsalade,  Monsenyor  Juli,  Bisbe  de 
Ciufío»  Antoni 

Cofictll  Federal  de  Les  Valls  d'Andorra 
Cambó,  Francesch 

Casaponce,  Mossèn  Esteve.  Rector  de 
Calmette,  Joseph.  Professor  a  la  Facultat  de  Lletres 
Counson,  Dr.  Albert,  de  Francorchamps  (Bèlgica).   Pnatdozent 

a  r  Universitat  de 
Centre  de  Viatjants  y  Representants 
Costa  y  Llobera,  Mossèn  Miquel.  Mestre  en  Gay  Saber 
Domènech,  JuH.  Cap  'd\ÀdmÍnistracÍó  de  Correus  y  de  la  Esta- 

feta  del  Congres 
DelponÈ,  Juli 
Estieu,  Mr,  Pròsper 

Farinelli,  Dr.  Arthur.  Professor  de  í  Universitat 
Foulchè'Delbosc,  R.  Director  de  la  ^^Reiite  Nispaniçife^ 
Fastenrath,  Johan 

Fullana,  F^ra  Lluís.  Protmeialdels  Pares  Franciscans  de  l 'alenctu 
Fabra,  Pompèu.  Professor  a  í institut  Tècnich 
Fomento  del  Trabajo  Nacional 

Guarnerio»  Dr.  Pere  Enees,  Catedrhticli  a  I*  Universitat  de  Pavia 
Gómez  Restrepo,  Honorable  Sr.  D.  Antoni.  Director  del  *  Ban- 
co de  Camerciúi^ 
Güell  y  Badgalupi.  Excm.  Sr,  D.  Eusebi 
Guimerà,  Àngel 


Budapest 

Palma  de  Mallorca 
Manacor  (Mallorca) 
Montpeller 

Madrid 

Nohèdes  (Conflent) 
Stoekúlm 
Police 

Seu  í/'  Urgell 
Solsona 
Atenes 
Barcelona 
Burdeus 
Valencià 
Perpinyà 
Al^ier 
Andorra 
Barcelona 
Arles  su  V  Teeli 
Dijon 

Halle  (Alemanya) 
Barcelona 
Pollensa  (Mallorca) 

Barcelona 

Perpinyà 

Raissac- subrc  -  ÏMmpy 

(IJengadoc) 
Innsbruck 
Paris 
Colònia 
Ontinyent 
Bilòao 
Barcelona 
Milà  no 

Colúmbia 

Barcelona 

hi 


i 


28       ^ 


Greus^  Vicens.  Magistraí  dt  i' Audimcla ,  Representant  de  ^Lo 
Rat  Fefiah  de  VaiiTtcía 

Grandía  y  Soler,  Mossèn  Marian 

Gonçalves  Víanna,  Anicet  R. 

Gay  y  Planella,  Joaquim  Manuel,  Represe?íiant  de  rAJuniamentde 

HoUe,  Dr.  Frit2.  Professor  ai  Liceu 

Llorente»  Teodor-  President  Honorari  de  ^^o  Rat  Pettai^f 

Mistral,  Frederich 

Menéndez  Pelayo,  Dr.  Marcelí.  Director  de  la  Biblioteca  Na- 
cional 

Menéndez  Pidal,  Dr.  Ramon,  Cafedrhtich  de V  Lhtrversitat Central 

Montesclaros,  Sr.  Comte  de.  Administrador  de  la  Casa- Correu 

Miftana,  Mn.  Benjamí.  Director  del  ^Colleggio  Spagpwulo^ 

Mancho,  Dr  Vicens.  Catedratich  de  í  Unizfersitat 

Morel-F'atio,  Mr.  Professor  de  T  Unwersitat 

Nyrop,  Dr,  Kn 

Obrador  y  Bennàssar,  Mateu.  Arxiver 

Obrador,  Ramon.  Advocat 

Palomba,  Joan.  Mestre  d*Kscota 

Pagès,  Amadeu.  Professor  al  Liceu 

Prat  de  la  Riba»  Enrich,  Diputat  Protnncial 

Poble  Català,  (El) 

Pikhart,  Dr.  Antoni 

Restorí,  Antoni.  Professor  de  rihtiversitat 

Renncrt,  Dr.  Hucb  A. 

Romaní  y  Puigdengoles,  Francesch 

Roca  y  Roca,  Joseph 

Rat  Penat.  (Lo) 

Riber,  Mossèn  Llorens.  Catedratich  del  Semi?mri 

Ribas  Groot,  Excm.  Sr.  D.  Joseph.  Ministre  d' Instrucció 

Salinas,  Antonino.  Director  del  ^Museo  A\itionalei» 

Schadel,  Dr.  Bernat.  Priva tdo::en t  a  I*  O'niversitat 

SaroVhandy,  Joseph.  Professor  al  Liceu 

Uso,  FVa  Ramon.  Provincial  dels  Pares  Franciscans 

Volimollcr,  Dr.  Karl 

Veu  de  Catalunya.  (La) 

Vidal,  Pere,  Bibliotecari  de  la  vila 

Vogel  Muller,  Eberhard-  Càtedra tick  al  Institut  y  Politècnica 


Barcelona 

Lisboa 

Roses 

Berlín 

Valencià 

Mahiano  (Provença) 

Madrid 

Id. 
Barcelona 
Roma 
Valencià 
Paris 
Gentofte 
Palma  de  Mallorca 

Id 
Alguer 
La  Rochelle 
Barcelona 

hi 
Praga 
Messifia 
Filadèlfia 
Barcelona 

'    Id 
Valencià 

Palma  de  Mallorca 
Colòmbia 
Palermo 
Halle  (Alemanya) 

I  \^rsailhs 
Barcelona 
Dresden 
Búj-celona 
Perpinyà 
Aachen  (Alemanya) 


—    ÍIJ    — 


Honoraris   Protectors 


AjmiUinufit  dr 

Mataró 

Ajunta  mm  (  de 

Púllensa 

Ajuntament  de 

Sabadell 

Ajuntament  de                                        - 

Figueras 

Ajunti! ment  de 

Badalona 

Ajuntamefit  de                                                                   : 

Sant  Feliu  de  Guíxols 

Ajuntament  de 

Vilanova  y  Geltrú 

s4jkntament  de 

Manresa 

Ajuniamcftt  de 

Vendrell 

Ajuntament  de 

Igualada 

Ajuntameftt  de 

larrassa 

Ajuntament  de 

Sóller 

Acadèmia  de  yurisprudenda  y  Legistadón 

Barcelona 

Acadèmia  y  Laboraioriú  de  Cíendas  Médictjs  de  Cataluna 

Id. 

Aitfiea  Barcelonès 

li. 

Andreu,  Dr.  Salvador 

íd. 

Asúciación  Gremial  de  Drú^teHa  y  Prúductas  Quimicús 

M 

Asociaciòn  de  Viajantes  del  Comercio  y  de  la  Indústria 

U 

Abat  de  Montserrat,  llim.  Sr, 

Montserrat 

Batllü  y  Batlló,  Enrich 

Barcelona 

Balanzó  y  Pons,  Llorens 

Id. 

BatUó  y  Batllü,  Àngel 

14. 

Baixeras,  Knrich 

M 

líííada,  Nicolau 

M 

Casanyas,  Emm.  y  Rdni.  Sn  Cardenal  Bisbe 

Id. 

Comitè  de  Defensa  Social 

M 

Colegio  de  Farmacèutkos 

té. 

Cúlegiú  Notarial 

M 

Colegia  de  Abogados 

id. 

Cülegio  de  Médicos 

Id 

Càmara  Ofidai  de  Comercio 

M 

Cuoimy  Guim,  Màrius 

M 

Cucumy  Guim,  Lluís 

M 

Circulo  Lirico 

id 

Circulo  Ecuestre 

id 

Círculo  del  Liceo 

Id 

Conde,  Puerto  y  C.^ 

id 

Comellas,  F. 

Id. 

Dtario  de  Barcelona 

Id 

Dou,  Exma.  Sra.  Marquesa  de 

M 

Estudis  Unk^ersitaris  Catalans 

id. 

Eeonòmica  Barcelonesa  de  Amigos  del  Pars 

id 

Fonolleda,  Jaume 

M 

—     30     - 


Girona  y  Vidal,  Manuel 

Girona  y  Ferrandis,  Lluís 

Hercderos  de  Anton  i  ú  FnLxa 

Instítutú  Medico  Farmacèl•liUo 

Jechs  Florals 

Lliga  Ri'g'ionalista 

Llorach,  Viuda  de 

Milà  y  Camps,  Pere 

Marquès,  Manuel 

Maristany,  Pere  Grau 

Orfeó  Catalmiya 

Olivar,  Excm.  Sr.  Marquès  de 

Pedreroi  y  Darde,  Artur 

Quadras,  litre,  Sn  Baró  de 

Quer  y  Boule,  Lluís 

Real  Asoàactòn  de  Casadores 

Ruca  y  Ballbé,  Dr.  Salvador 

Rius  y  Torres,  Trinitat 

Russinyol,  Albert 

Sant  Jordi,  Excm.  Sn  Comte  de 

Sanllehy  y  Girona,  Carles 

Serra  y  Sant  Iscle,  Excm.  Sr,  Comte  de 

Sensaí  e  liijús,  G, 

Stïirerino,  Excm,  Sr,  Duch  de 

Torras  y  Bages.  Exin.  e  I  Hm.  Sr.  Dr.  D.  Joseph.  B/slh^  de 

Unió  Caíaiattisla 

Viada  y  Lluch^  Lluis  Carles 

Vilanova,  Joseph  Vi.^ 

l'angtiardia.  (La)  Sr,  Director  de 


Bareehna 

Jd, 
Id: 
Id. 
U. 
U. 
M 
fd. 
Jd. 
ïd. 

Cassà  de  la  Selva 
fiandona 

hi. 

Id.      ' 

Id 

M 

M 

Id 

Id. 

Id 

Id 

Id. 

M 

lil. 
}  nli 
liarií•lona 

Id. 

Id 

Id. 


i 


—     3'     — 


Efectius 


Alcover ,  Mossèn  Antoni 

Argimón    y    Sabates, 

Maria 

Palma  (Mallorca) 

Miquel 

Barcelona 

Algarra  y  PostiuSj  Jaume 

Barcelona 

Arau,  Jaume 

Td, 

Alandí  y  Canela,  Joan 

Id. 

Amengual,  Bartomeu 

Id, 

Aràjol.  Joíii[uím 

Id. 

Agrupaaò  Catalanista  de 

Vilassar  de  Mar 

Akàjitaxay  Colomer,  Ma- 

Aumatell, Joan 

Barcelona 

nuel 

Id. 

Artigas,  Mn.  Josejïh 

Id. 

Artizà,  Gregori 

Capmany 

pord  à) 

(Em- 

Akoverro,  Joseph 
Acadèmia  de  Higiene  de 

Id 

Acúdemia  de  la  Llen^iü 

' 

Catalunya 

Id. 

Cataiana  dt  la  Congrt- 

Alegre  y  Puig,  Martf 

Tarrassa 

gadò  de  la  Inmaculúda 

Acadèmia  Calasanda 

Barcelona 

y  S.  Liui&  Gmzaga 

iiarcelona 

Ass&dtídú  Catalanista,  de 

Valls 

A  Ifon  so    y   ( j  ui  n  tan  i  11  a , 

Arlubins,  Joaquim 

Barcelona 

Manuel 

Id. 

Audet  y  Puig,  Andreu 

Id. 

Assmtadà  F&puiar  Cata- 

Amatller,  Antoni 

id. 

ianista 

Id. 

AniatUer,  l'eresa 

Td. 

Assúciadé   Proiedúra   dt 

Agfupadà  Escolar  Cata- 

í  Enunyúma  Catalami 

Id. 

tanista^  ^Ramàu  LIuíIt* 

Id. 

Al  Zamora,  Enrich 

Palma  (Mallorca) 

Assodadú  Nadonaiista.de 

Calella 

Aguiló,  Jordi 

id. 

Assadadó  Catalanista,  de 

Sant  Boy  de  Llo- 

Alcover Maspons,  Joan 

M 

bregat 

Alço  ver  Maspon  s  J  ose  ph 

Td. 

Aplech   Nadanalista  Re- 

Aguiló, Kstanislau 

Barcelona 

publicà  de 

Barcelona 

Assúdadé  Ca  taian  i  sí  a 

Assúdadé  Catalanista,  de 

Premià  de  Mar 

Verdagmr 

Granadella 

(Llei- 

Assodadà   Catalanista  de 

da) 

Agramuftfy  sa  comarca 

Agramunt 

Assodadà  NadünaÜsta,  de 

Mataró 

Assü eia  c ió   Cataiamsta 

kiah,  Andreu 

l'arrassa 

^Badi  de  Roda* 

Roda 

Aymerich,  Vicens 

íd. 

Ass4ída€ió  Nadmtaiista,  de 

Vallbona 

Argemí,  Ramon 

id. 

As Súciacié   Cataiamsta 

Arteaga,  Joseph  M. 

Barcelona 

€RaJd  de  Casanova  li 

Manlleu 

Aguiló,  Joan 

Palma  (Mallorca) 

Anguera    y     Basedas 

Auba,  Mn,  Joseph 

Id. 

Joseph 

Barcelona 

Alvarez  Sereix,  Exra.  Se- 

Armengol y  Duran,  Fran- 

nyor  I).  Rafel 

Madrid 

' 

cesch 

Sabadell 

Alcover,  Pere  Joseph 

Manacor 

(Ma- 

Amigo  y  Barriga,  Joan 

Badalona 

Uorca) 

Agulló  y  Vidal,  Ferran 

Barcelona 

Aldrích,  AJbert 

Barcelona 

Armonia.  Racista  íiteraria 

Girona 

Artigas  Coma,  IJufs 

Id. 

" 

Abadal,  Raymond  de 

Barcelona 

Aulet  Soler,  Mn,  Eugeni 

Tarragona 

Alòs  y  de  Dou,  Ramon  de 

Id. 

Aliberch  y  Tort,  Mn.  Joan 

Vich 

Acadèmia  de  Bdírs  Lle- 

Abadal y  Soldevila,  Frc> 

Manresa 

tres  Catalanes  df  i' In- 

Aureli  y  Petit,  Joseph 

Tarrassa 

maculada  y  Sant  Lluís 

*\r qués  y  A  rru  fat,  R  am  ó  n 

liorjes    Blaníjues 

Gcmaga,  de  la  Santa 

.     d'Urgell 

Cúva 

Manresa 

Arqués  y  Arrufat,  Joseph 

Id. 

Associada   Obrera   Cata- 

Acadtmta de  ïa  ^J^fe/r* 

lanista 

Id. 

iutCa/òIíea*.{Sr.  Presi- 

Apenir   (L\).   Àsstidacià 

dent  de  la) 

Barcelona 

Democràtica    Na  dona- 

Assúdtïdà  Artísiich  Ca/a- 

lísta 

Mataró 

ianhia  del  Fóbk  Nmi 

UI 

Avenç  (L').  Cefitre  Cata- 

Aymerich    y    Gilabertú, 

ianisfa 

Cornellà  de  Llo- 

Pau 

Id. 

bregat 

32 


Argelagués^  Antoni 
Armengol^  Marcelí 
Aleu^  Antoni  de  P. 
A I  d  ru  fe  u  Prats  ^  J  o  at  [  u  im 
Abril      y     Guanyabcns, 

Joiïn 
AlòsydeDou,  Xavier  de 
Acadèmia   y   Labúraiori 

de  Cunetes  Afèdiques  dt 

Catalunya 
Arderíu     y     Colomer, 

Camil 
Ards,  Lluís 
Altet  y  Sans,  Sebastià 
Alavedra     y    Roura, 

Rarnim 
AüSúiiil•liò  de  Lutura  Ça- 

Alhi,  liaró  de 
Agell  y  Agell,  Josepíi 
Anguera,  Jordi  M.* 
Ahiitrall'  y     Aguilera ^ 

Cristòfol 
Alemany  y  Sagrera,  Joan 
Aguirre,  Màrius 
Afion,  Antoni 
Abad  de  Viladrich,  Rosa 
Andreu     y     Cabestany , 

Joseph 
Ai  banel  I  y  Vi  las,  Joaquim 
Albó  y  Martí,  Krancesch 
Aige,  Ramon 
A  bada  I     y    Calderó 

Joatjuim 
Abadal  y  Vinyals,  Ramon 
Alòs,  Joaquim  de 
Almeda  y  Roig,  Joaquim 
Almirall   y  For?ísté,  Joan 
Almirall  y  Castells,  Joan 

Lluís 
Algarra^  Francesch 
Anguera,  Jordi 
Anguera  de  Sojo,  Oriol 
Apkch  Nacwnalhim   Re- 
publicà, de 
Ateneu  Obrer  del  dist^  icte 

ters 
Alemany  Borràs,  Joseph 
Armentè  y  Montsonis,  J, 
Aguilera    y    Aguilera, 

Antoni 
Amat,  Lluís 

Arqué  y  Clapés,  Jaume 
Art  dd  Pagès.  (L') 
Acadèmia  de  Taquigrafia 
Armengué,  Martí 
Aguiló  y  Agustí,  Joseph 
Associacié  Cafalanista  de 


Barcelona 

Ateneu  de 

Tarragona 

Lleida 

Ajuntament  de 

Id. 

Barcelona 

Arqueològica,  (Lct) 

Id. 

Id. 

Alemany  y  Anglès,  Ale- 

xandre 

Barcelona 

Tortosa 

Alcoverro  Carsi,  Joseph 

Id. 

Rircelona       , 

Alvinana  y  Vila,  Ramon 

Tarrassa 

Aguiló  y  Miró,  Àngel 

Barcelona 

Albrich,  Mn.  Bartomeu 

Id. 

Id. 

Aplech    Autonomista,  de 

Roses 

Armengol,  Alexandre 

Barcelona 

Id. 

Almirall  y  Trius,  Joan 

Id. 

Tarragona 

Antich  y  Ponella,  Antoni 

Id. 

Barcelona 

Anglès  Quinjoan,  Robert 

Id. 

Amat,  Joan 

Id. 

Tarrassa 

Anglada,  Baldomer 

Id. 

Alfonso  Sans,  Franctísch 

Id. 

Barcelona 

Argemí,  Joseph    ' 

Id. 

Id. 

Antoràn,  Joseph 

Id. 

Masnou 

Alemany,    Mn.     Pere 

Barcelona 

Joseph 

Andratx     (Ma- 
llorca) 

Esparraguera 

Amer  y  Servera,  Joan 

Manacor  (Id.) 

Barcelona 

Amer  y  Servera,  Miquel 

Id.    (Id.) 

Id. 

Alzina  y  Mèlis,  Joan 

Capdepera  (Id.) 

Cherta 

Alcover,  Mn.  Bartomeu 

Sta.  Eugènia  (Id.) 

Estadella  (Osca) 

Alzamora,  Mn.  Mateu 

Alcvdia  (Id.) 

Aguiló,  Mn.  Joan 

Manacor  (Id.) 

Montblanch 

Amengual,  Geroni 

Palma  (Id.) 

Barcelona 

Artigues,  Mn.  Antojii 

Algaire  (Id.) 

Id. 

Altadill,  Agustí 

Barcelona 

Lleida 

Albertí,  Joseph 

Id. 

Auge  Corominas,  Pere 

Id. 

Barcelona 

Arbona,  5.  J,,  P.  Bar- 

Id. 

tomeu 

Oriola 

Idv 

Artigas,  Joseph 

Barcelona 

Id. 

Alzina,  Joseph 

Id. 

Id. 

Aparicio,  Antoni 

Id. 

Albert,  Francesch 

Id. 

Jd, 

•Aymadé,  Joseph 

Id. 

m 

Albinyana    y   Folch, 

Td, 

Joaquim 

Id. 

Id. 

Albinyana  y  Folch,    Jo- 

seph 

Id. 

Badalona 

Alamàn  Carvi,  Francesch 

Id. 

Alamàn  Carvi,  Lluís 

Id. 

Barceïona 

Artigas    Castelltort,   Jo- 

Id. 

seph 

Id. 

Balaguer 

Asencio  y  Català,  Emili 

Id, 

Alesa  y  Dalmau,  Agustí 

Id. 

Barcelona 

Amat,  Jaume 

Id. 

Id. 

Andreu,  Antoni 

Id. 

Id. 

Abelló  y  Ped rol,  Joseph 

Id. 

Id. 

Associació  Catalanista  del 

Id, 

Poble  Sech 

Id. 

Id. 

Amigo,  Pere 

Id. 

Ld. 

Almirall,  Ramon 

Id. 

larragona 

Albinyana,  Joan  B. 

Id. 

33     — 


Atmeu     Caiahmisia     de 

Brasa  y   Sagrera,   Isidre 

Barcelona 

Grada 

Barcelona 

Bardina,  Joan 

Id. 

Argimón  y  Manso,  Jaume 

Manresa 

Bernadas  y  Ferrer,   Pau 

Id. 

Abadal  y  Portella,  Antoni 

Id. 

Botia  Joaquim 

Palma  (Mallorca) 

Aguiló,  Alfons 

Palma  (Mallorca) 

Bestari,  Mn.  Gaspar 

Consell  (Id.) 

Ajuntafmnt  di 

Felanitx  (Id.) 

Bestart,  Joan 

Id.      (IdO 

Aragonès  Carreras,  Joan 

Barcelona 

Balle,  Mn.  Bernat 

Palma    (IdO 

Arteaga  y  Santos,    Mà- 

Batizà, Mn.  Antoni 

Sóller     (Id,) 

rius  de 

Id, 

Barceló  y  Mas,  Mossèn 

Aladem,  Joseph 

Id, 

Antoni 

Sant  Joan 

AmatHer,  Joan 

Id. 

Bonet,  Llorens 

Santanyí   (Id,) 

Alcover  y  Pujol,  Gaetà 

Id. 

Basedas  y  Vailà,  Tomàs 

Barcelona 

Alabari,  Mn.  (iumersind 

Id. 

Bolet,  Mn.  Joseph 

Badalona 

Arias,  Francesth 

Id. 

Bosch,  Mn,  Vicens 

Talarn  (Lleida) 

Acadtmm  de  Borns  Lít- 

Bolet,  S.  y.,  P.  Pere 

Sarrià  (Barceló  na) 

tres  di  la  Cüngregaeió 

Bulbena  Tosell,  Antoni 

Barcelona 

de  Maria  Inmaculada 

Batlle,  Joan 

Id. 

y   Sant  Júscp/i^   de  h 

Busquets  Jané,  Joan 

Id. 

Santa  Ctwa 

Manresa 

Bofill   y  Boix,  Mn,  Pere 

Vich 

Americh,  Joseph 

Barcelona 

Bayés  y  Coch,  Lluís 

Id. 

AÍbert,  Joan 

Id, 

Bertran   y   Calderó,  Joa- 

Amat, Jaume 

lé. 

quim  de 

Id, 

Aragay,  Pere 

ïd. 

Botey,  Joseph 

Barcelona 

Andreu,  Manuel 

id. 

Baixeras,  Joseph  M.* 

Id, 

Agelàu  Euras,  Jacinto 

Id. 

Baixeras,  Dionís 

Id, 

Amade,    Mr.  Jean 

Montpeller 

Biixadé  y  Ferrer,  Joseph 

Id. 

Balaguer,  Manuel 

Barcelona 

Borràs,  Joseph  O. 

Id, 

Bassols    y    IglesiaSj    Jo- 

Bisbal, Victori 

Id 

seph  mV 

Id, 

Borràs,  Mn.  Lluís 

Lleida 

Bover  y    Teixidor,   Mn. 

Basíiegoda,  Ramon  E* 

Barcelona 

Joaquim 

Vilabertran    (Gi- 

Ball bé,   escolapi,  P,  Magí 

Mataró 

- 

rona) 

Ballestar  y  Gra,  Mossèn 

Baurier,  Enrïch 

Barcelona 

Joan 

Sant    Quintí    de 

fiaran  era,    Mossèn     Jo- 

Mediona 

seph  M.^ 

Badalona 

Banús  y  Moreu,  Joan 

Calella 

Bofarull,  Mossèn  Jaume 

Tarragona 

Boldú,  Joseph 

Artesa  de  Segre 

Bariomeus,  Antoni 

Barcelona 

Blasi,  Francesch 

Barcelona 

Bmnet,  Antoni 

Id, 

Bosch  y  Eura,  Miquel 

Vich 

Balaguer  de   Costa,  Ar- 

' 

Burgas,  Joseph 

Barcelona 

cadi 

í**- 

Bros,  Ignasi 

Sabadell 

Bruguera,  Lluís  M.** 

ïd. 

Boselli,  Carles 

Vilanova  y  Geltrú 

Basté,  Pere 

Id. 

Berger,  Emili 

Vilafranca  del  Pa- 

Barceïó, Mn.  Sonaven tr.' 

Paima  (Mallorca) 

na  dés 

Bosch,  Joan 

Id. 

Bonet     Comajuncosa, 

Bofill  y  Matas,  Jaume 

Barcelona 

Lluís 

Barcelona 

Botey,  Mn,  I.ambert 

Id, 

Basil   y  Matas,  Trinitat 

ïd. 

Benet,  Joseph 

Tarraüsa 

B  a  rri  on  u  e  vo ,  J  oseph 

Id. 

Boada  y  Lledó,  A, 

Id. 

Borrut  y  Soler,  Salvador 

Id. 

Borràs,  Lluís 

ïvissa 

Bayó,  Jaume 

Id, 

Blanch,  Francesch 

Barcelona 

Bord  as  y  Flaquer,  Marian 

Id. 

Balanzó    y     Pons,     Jo- 

Badrinasj Antoni 

Tarrassa 

seph  M.^ 

Id. 

Bosch,  Joan 

Id. 

Bonet  y  Ferrer,  Àngel 

Id. 

Bibiwttea  AniS 

Barcelona 

Balanzó  y  Pons,  Joan 

Id, 

Bargunyà  y  Bell  i  do,  Ma- 

Balanzó   y    Eehevarrfa, 

nuel 

Girona 

Vicens 

Id. 

Bertran,  March  Jesús 

Barcelona 

BaJanzò    y    Echevarría , 

Bonet  y  Ferrer,  Abel 

Id, 

Joan 

Id. 

Bosch,  Marcel 

Vilassar  de  Mar 

—     34     - 


f  a^. 


Barrufet  y  Puig,  Pere 

Batlló  y  Batlle,  Alfret 
Balcells,  Joaquim 
Berenguer  y  Sala,  Joan 
Brillas  y  Esteba,  Andreu 
Bedós,  Francesch  de  P. 
Botey  y  Garriga,  Jaume 
Borrell  y  Valls,  Florenci 
Bofill  Bosch,  Jaume 
Bertran  d* Amat,  Felip 
Bertran  y  Musitu,  Joseph 
Batlló,  Frederich 
Busquets  y  Vila,  Pere 
Baixas,  Joan . 
Biblioteca  Clàssica  Cata- 
lana 
Biblioteca  Clàssica  Cata- 
lana. Sr.  President  de 
Borràs,  Mn.  Antoni 

Beltran,  Joan 
Boldú,  Antoni 
Çergós,  Joan 
Bergadà  y  Solà,  Mossèn 

Ramon 
Bonet  y  Escarré,  Ciriach 
Biada,  Joseph,  M.» 
Banqué  y  Faliu,  Joseph 
Bertrand,  Franc>  de  P. 
Bonet;  Joseph 
Ballester,  Joseph  M.* 
Bassols  y  Iglesias,  Claudi 
Batchillería,  Jaume 
BatUori  y   Umbert,  An- 
dreu 
Balcells  y  Majó,  Joseph 
Borrell  y  Sarret,  Joan 
Barjau  y  Pons,  Franc.^ 
Bertran  e  Illa,  Alfret 
Balcells  y  Pellicer,  Gaetà 
Botey  y  Puig,  Martí 
Bonnay  y  Carbó,  Alfons 
Baldó,  Maria 
Bellido  y  Golferichs,  Je- 
sús M.* 
Bohigas  y  Canadell,  Julià 

Bofarull  y  Artés,  Manuel 
Bertran  y  Llovera,  Ernest 
Barretina      Torellonenca 

(La) 
Burjalés  y  Solà,  Adolf 
Bonnin  Martí,  Antoni 
Batchillería,  Lluís 
Badia  y  Miarnau,  Joseph 
Balaguer  y  Mestre,  Mos- 
sèn Joseph 


Montbrió     del 

Barba  y  Ferrer,  Bonavet." 

Barcelona 

Camp 

Bellido,  Joseph  M.». 

Id. 

Barcelona 

Batlle,  Lluís 

Id. 

Id. 

Benet  y  Guarch,  Joseph 

Santes  Creus 

Id. 

Bellfort,  Fèlix 

Barcelona 

Id. 

Borrell  y' Soler,  Antoni 

Sabadell 

Maria 

Id. 

Badalona 

Budó,  Eduart 

Castelló  d' Ampu- 

Barcelona 

l•les 

Id. 

Borràs  y  Solé,  Francesch 

Barcelona 

Id. 

Bové,  Mn.  Joan 

Sardanyola 

Id. 

Barre,  Baró  d&  la 

Barcelona 

Id. 

Bargunyà  y  Boxa,  Mos- 

Id. 

sèn  Joseph 

S: 

Id. 

Brillas  y  Casas,  Joseph 

Barri,  Joan 

Id. 

Id. 

Botet,  Pere 

Igualada 

Barberà  y  Ramon,  Elías 

Barcelona 

Id. 

Barberà  y  Humbert,  An- 

Salines (Mallor- 

toni 

Id. 

ca) 

Balcells,  Mn.  Antoni 

Tarragona 

Barcelona 

Boadella  y  Ribó,  Manuel 

Barcelona 

Les  Penelles 

Borralleras,  Joaquim 

Id. 

Lleida 

Balaguer  de  Rubió,  Pilar 

Id. 

Berché,  Joseph 

Id'. 

Albi  (Lleida) 

Bertran  Tasis,  P. 

Id. 

Barcelona 

Biblioteca    Museu  Bala- 

Id. 

guer 

Vilanova  y  Geltrú 

Id. 

Bofarull,  Conrat 

Barcelona 

Id. 

Boy,  Santiago 

Id. 

Sallent 

Biem  y  Clota,  Claudi 

Id. 

Barcelona 

Balcells,  Miquel 

Id. 

Id. 

Bultó,  Isidre 

Id. 

Id. 

Bonfill,  Plàcit 

Id. 

Batlle  Gené,  Antoni 

Id. 

Id. 

Bertran,  Joseph  A. 

Id. 

Id. 

Blanxart  y  Novellas,  Pere 

Id. 

Id. 

Blanxart  y  Estapé,  Miquel 

Granollers 

Id. 

Bohigas  y  Canadell,  Pere 

Barcelona 

Id. 

Bassegoda,  Bonaventura 

Id. 

Id. 

Boada  y  Güell,  Joan 

Id. 

Id. 

Barch,  Joan 

Id. 

Id. 

Bonet,  Llorens 

Ripoll 

Id. 

Blanch  Benet,  Ramon 

Barcelona 

Blanch  Benet,  Joseph 

Id. 

Id. 

Boixo,  Joseph  M.*  ^ 

Tarragona 

St.  Feliu  de  Gui- 

Bordes,  Joseph 

Barcelona 

xols 

Balaguer  Martorell,  Pere 

Reus 

Barcelona 

Baucells  y  Rodón,  Nico- 

Id. 

lau 
Berenguer    Matamala, 

Barcelona 

Torelló 

Lluís 

Id. 

Barcelona 

Barceló  y  Roca,  Marian 

Id. 

Id. 

Barceló  y  Roca,  Antoni 

Id. 

Id. 

Barceló  y  Roca,  Joseph 

Id. 

Id. 

Rosacoma,  Jaume 

Girona 

Buch,  Joseph  M." 

Sant    Pere    Des- 

Esparraguera 

puig  Vianya 

k 


^w 


-     3S     — 


Bemad  y  Duran,  Jcseph 

Barcelona 

Biosca,  Antoni 

Barcelona 

Boizo,  Jaume 

Id. 

Braun,  August 

Id. 

Balaguer    de    Taltavüll, 

Buil,  Andreu 

Id. 

Lluïsa 

Id. 

Busquets,  Guillem 

Id. 

Eennàssar,  Damià 

Palma  (Mallorca) 

Baldris  Monràs,  Artur 

Id. 

Benet  y  Cortinas,   Joa- 

Balletvell, Juli 

Id. 

quim 

Vich 

Brosa  y  Roger,  Joseph 

Id. 

Bcmades.  Frederich 

Barcelona              " 

Busón,  Francesch 

Id. 

Bonastre  y  Parera,  Joan 

Id. 

Baladfa  y  Soler,  J. 

Id. 

Benaprés  y  Mestre,  Rita 

Sitjes 

Bruix  y  Rodellas,  Octavi 

Id. 

Busquets  y  Punset,  An- 

Brufau y  Anglí,  Antoni 

Id. 

toni 

Sant  Vicens  dels 

Bianchart,  Jaume 

iú. 

Horts 

Bosom  Vigo,  Joan 

Id. 

Bofaniïl,  Antoni 

Barcelona 

Benassar,  Frederich 

Id. 

Erinyo  y  Queralt,  Mag- 

Berdagüer, FI  oren  ei 

Id 

dalena 

Tarragona                 i 

Batlle,  Anicet 

Id, 

Eru,  Jaume 

Moncada 

Botey  VDa,  Leopold 

Badalona 

Bosch.  Agustí 

Sant   Sadurní  de 

Balcells  y  Masó,  Lluís 

Barcelona 

Noya 

Bofill   y  Parera,  Joseph 

Bofill   y  Matas,  Joan   B. 

Barcelona 

Maria 

Id. 

BofilJ,  Joan 

Id, 

Bracons  y  Prat,  Armen- 

Ballester, Francesch 

Id. 

gol 

Sabadell 

Barberà  Xatruch,   L•luis 

Id. 

Bracons  y  Prat,  Joseph 

Barcelona 

Bofill,  laume 

Id. 

Badosa,  Ramon 

Id, 

Eaííestine,  Rafel 

Id. 

Baró,  Joan 

Manresa 

fialibardo,  Mn.  Josep  M." 

Girona 

Badell,  Frederich 

Barcelona 

Barrera,  Mn.  Jaume 

Barcelona 

Balcells  y  Riera,  Manuel 

Id. 

Bartrina,  Francesch 

Id. 

Blanch,  Francisco 

Id. 

íiordoy  y  Oliver,  Miquel 

Felanitx    (Ma- 

Bonet, Domingo 

Id. 

llorca) 

Bosch,  Joseph 

Sarrià 

Bennàsser     y    Artigues, 

Ballester,  Vicens 

Barcelona 

Mn:  Antoni 

fa:           ■ 

Boada,  Manuel 

Id. 

Bau  z  à  y  Te  rrasa  a,  Mossè  n 

Brunet,  Gaspar 

Id. 

Antoni 

Banyabufar  (Ma- 

Botey, Artur 

Id. 

llorca) 

Bux,  Antoni 

Tarragona 

Bigues  Camps  Ríbà 

Barcelona 

Bosch  Lliri,  Joatiuim 

Sarrià 

Bofill,  Angei 

Id. 

Baixo,  Antoni 

Tarragona 

Biosca,  Jaume 

Id, 

Bofarull,  Francesch  de  A. 

Harcelona 

Badfa,  I^eandre 

m. 

Barnadus  Casanovas,  Ra- 

Blajot, Víctor 

id. 

mon 

Id. 

BüUó  y  Sert,  Isidre 

id. 

Blat  Salgot,  Joseph 

Id. 

Ballarà  Andreu,  Joseph 

id. 

Bofill,  Lluís 

Id. 

Boadella  y  Ribò,  Fran- 

Baixerías, Bartomeu 

Id. 

cés  eh 

id. 

Barrie,  Antoni 

Id. 

Boada,  Jaume 

id. 

Bonet,  Baró  de 

Id. 

Borris  Santonja,  Franc> 

Id. 

Bagunyà,  Joseph 

Id. 

Bofarull,  Manuel  de 

íd. 

Benet  y  Bové.  Mn.  Jaume 

Navàs  (Berga) 

Ba^què,  Marian 

Id. 

Boix,  Frederich 

Pineda 

Beltran  y   SanfeliUi   Jo- 

Bastus, Caries 

Barcelona 

seph 

Sarrià 

Bosch  Gally,  Joseph 

Id. 

Basa  y  Auge',  Joseph 

Barcelona 

Bertran,  Antoni 

id. 

Bakrt,  Miquel 

Id. 

Borràs  Torres,  Pere 

Id. 

Borràs,  Mn.  Joseph 

Alexart     (Tarra* 

Cases  Carbó,  Joaquim 

Id. 

goua) 

Casadevall,  Bonaventura 

La  Bisbal 

Baronat,  Mn.  Pere 

Id. 

Costa  y  Bufí,  Gaspar 

Barcelona 

Busquets,  Joseph  M,* 

Barcelona 

Carreíio,  Pere 

Tàrrega 

Berenguer,  Joan  B. 

Id, 

Carner  y  Putg-Oriol,  Jo- 

Bofill, Joseph  M.* 

U 

seph 

Barcelona 

TVn»'  '"''•■  -•  "^  ^'  Tr^^ 


-      36      - 


Cabot  y  Rovira,  Dionís 
Cabot  y  Rovira,  Joaquim 
Casellas,  Raymond 
Cambó   y   Batlle,  Fran- 

cesch 
Cunillera,  Miquel 
Çalvet^Eduart 
Calvet,  Pere  M. 
Cases,  Joseph 
Casanoves,  ^S".  y.,  P.  Ig- 
nasi 
Campmany,  Aureli 
Cases  y  Vinyes,  Agustí 

Cases  y  Arxer,  Joan 
Canals,  Mossèn   Antoni 
Company,  Mossèn  Macià 
Cardell,  Mn.  Miquel 
Cloquell,  Miquel 
Codina,  Francesch 
Colomer,  Mn.  Andreu 
Colomer,  Ramon 
Cervera,  Simeó 
Centre  Moral  InstructiUy 

de  Gracia 
Canyades,  Francesch 
Col•legi  del  Sagrat   Cor, 

Rvt.  Sr.  Rector  del 
Castellà  y  Raich,  Gabriel 
Costa  y  Deu,  Joan 
Colom     y    Virgili,    Ra- 
mon 
Coves,  Mn.  Joan 

Cortès,  Mn.  Bartomeu 
Cortès,  Mn.  Nicolau 
Cortès,  Maria  Ignacia 
Cifre,  Mossèn  Rafel 
Costa  y  Llobera,  Mossèn 

Miquel 
Coll  y  Gamundi,  Mossèn 

Bartomeu 
Con  as  y  Mirambell,  Mos- 
sèn Antoni 
Carbonell   y   Puig,    Sal- 
vador 
Centre  Catalanista^  de 
Casadevall    y    D y arts, 

Joan 
Costa  y  Planas,  Antoni 
Centre    Excursionista   de 

Catalunya 
Cartanyà  Llorach,  Joan 
Campos  Batlle,  Antoni 
Collell  Baucells,  Mossèn 

Jaume 
Casadevall     Marramón , 
Mn.  Ramon 


Barcelona 
Id. 
Id. 

Id. 
Alió  (Tarragona) 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Id. 
Sant  Feliu  de  Guí- 
xols 
Id. 
Palma  (Mallorca) 
Id. 
Id. 
Id. 
Barcelona 

Id. 
Tarrassa 
Barcelona 

Id. 
Id. 

Id. 
Igualada 
Sabadell 

Barcelona 

S'Arrecó     (Ma- 
llorca) 

Palma  (Mallorca) 
Id.         (Id.) 
Id.         (Id.) 

Palma       (Id.) 

Pollensa  (Id.) 

Sóller       (Id ) 

Palma       (Id.) 

Santiago  de  Cuba 
Id. 

Tarrassa 
Barcelona 

Id. 
Valls 
Barcelona 

Vich 

Id. 


Casarramona,  Joseph 

Callis  Marquet,  Joseph 

Catalunya  Vella 

Cisa  y  Permanyer,  Joan 

Caballería  y  Collell,  Do- 
mingo 

Centre  Excursioniste  de  la 
Comarca  de  Bages 

Coma  y  Morros,  Agustí 

Colomé,  Joan 

Condis  Alegret,  Carles. 

Compte,    Miquel    dels 

Sants 
Colomer   de    Ribera, 

Maria 
Cruells  Jornet,  Pere 
Costa,  Mn.  Jacinto 

Cruells  Pallarès,  Jaume 
Comitè  de  Defensa  Social, 

Sr.  President  del 
Campos,  Tomàs 
Cortada,  Alexandre 
Casagemas    de    Llopis, 

Josepha 
Caballer  y  Piris,  Joseph 
Coll  y  Gasch,  Antoni 
Corbella,  Mn.  Ramon 
Cabré  y  Brú,  Andreu 
Coma  y  Cortinas,  Mossèn 

Pere 
Camprubí   y  Mercader, 

Esteve 
Costa,  Salvador 
Casablanca,  Ferran 
Carreras,  Manuel 
Canals,  Joseph  O. 
Cirera,  Lluís 
Circol  Artistich  de  Sant 

Lluch 
Coll  y  Rodés,  Ramon 
Cavaller  Avinyó,  Antoni 
Castellet,  Francesch  de  P. 
Clapés  y  Corbera,  Mos- 
sèn Joan   , 
Cassany  Esturí,  Antoni 
Cornet  y  Balet,  Mn.Magí 
Coll,  Jaume 
Casarramona,  Joseph 
Cutenet,  Telm 
Corominas  Prats,  Vicens 
Cornet,  Florenci 
Codina  y  Sert,  Mossèn 

Francesch 
Canals,  Antoni  M.^ 
Castellà  y  Mestres,  Joan 
Camps,  Joan 


Vich 

Id. 

Id. 
Vilassar  de   Mar 

Barcelona 


del 


Manresa 

Id. 
Olot 

Vilafranca 
Panadés 

Barcelona 


Id. 

Id. 
Rocabruna  (Gi- 
rona) 
Barcelona 

Id. 
Id. 
París 

Blrcelona 

Id. 

Id. 
Vich 
Barcelona 

Vich 

Navarcles 
Barcelona 
Sabadell 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Id. 
Id. 
Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 
Vich 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Id. 
Sabadell 
Id. 


—     37     — 


Codina,  Mn.  Joan  B. 

Colomer  y  Oms,  Ignasi 
Maria 

Cararach,  Joseph  M." 

CmtTi  Catalanista  y  de 

Catalunya.  Associada  Ca- 
talanista de  *9,  Martí 
de  Frtn'emais 

Centre  Català,  de 

Costa  y  Pons,  R, 

Cenire  Regtünaiista  Dr. 
Rúhert 

Centre  Català  Autünümis- 
ta,  de 

Cemtre  Ca/alanisíaf  de 

Catarineü»  Joseph 

Centre  Català,  de 

Campins  y  Pigrau,  Joan 
Centre    Fúpular    Català- 
ffL•la,  de 

Cüsf,  Manuel 
Clapes  y  Trabal,  Joseph 
Cullell    Juncadeíla,    Jo- 
seph 
Cullell  Franques,  Pere 
Comes   Sorribes,  Joseph 
Capdevila  Raurich,  Joan 
Clar,  Mn.  Miquel 

Campí,  Mn.  Eduart 

CoiiejoSj  S.  y.,  P.  Joseph 

CUvilIé  y  Porqueras,  Mos- 
sèn Piüs 

Carrera,  Mossèn  Elanión 

Cortès,  August 

Colominas,  J.  V. 

Constansó,  Antoni 

Cabot  y  Casanovas,  Jo- 
seph 

Comalat,  Guillem 

Codina,  Joan 

Cardús,  Joan 

Casaponce,  Mn.  Esteve 

Camps,  Marquès  de 
Cardeiús,  Esteve 
Carreres    y   Llinyana, 
Ueonart 

Carreresy  Llinyana,  Mos- 
sèn Francesch 

Castella,  Valentf 

Crníre  Autúnúmista  de 
Dependents  del  Comerç 
\  de  la  /ndítsiria 


Barcelona 

Id. 
Id. 

Arenys  de  Mar 


Barcelona 

Sabadell 
Barcelona 

Martorell 

Navarcles 

Figueres 

Barcelona 

Sant  Feliu  de  Ouí' 

xols 
Barcelona 

Sant   Andreu   de 

Palomar 
Barcelona 
Id, 

Id. 
ïd. 

Agramunt 

Barcelona 

Santanyí  (Ma- 
llorca) 

VilanovadeMeyà 
(Lleida) 

Sarrià 

Vilosell  (Lleida) 
Juneda        Id. 
Barcelona 

Id. 

Id. 
Recasens(Girona) 
Barcelona 

la. 

Arles    su'l    Tech 

( Vallespir) 
Barcelona 
Olot 

Ayelo  de  Malfe- 
rit (Valencià) 

Valencià 
Barcelona 


Id. 


Corbalera    y    Rocíi  ,    1  o- 

seph 
Comte  y  Valls,  Joseph 

Cabré,  Joaquim 

Cartanyà,  Mn.  Joseph 

Cullaré  y  Pi,  Maria 

Carreras,  Joan 

Cardona,  Joaquim 

Coll  y  Vilac^ara,  Joseph 

Civil,  Lluís 

Cisteró  y  Llanes,  Sal- 
vador 

CanyaSj  Mn.  Pere 

Ciurana  y  Pagès,  Enrich 

C arnats,  Ricart 

Costa  y  Avellaneda,  An- 
toni 

Creus  y  Corominas,  Teo* 
dor 

Ciervo,  Joseph 

Curet  y  Payrot,  Fran- 
cesch 

Casellas  y  Cals,  Joan 

Callicó  y  Vernis,  Joaqu  im 

Casesnoves  y  Pastor,  Jo- 
seph 

Cluay  Anglès,  Francesch 

Cloiet  y  Massià,  Bona- 
ventura 

Camps  y  Mercadal,  Fran- 
cesch 

Casanoves  y  Degollada, 
Joan 

Clapers  y  Berenguer,  Jo- 
seph 

Clapers  y  Berenguer, 
Casimir 

Carol  y  C^astells^  Joseph 

Carai  y  Prat,  Pere 

Coll  y  Fort,  Antoni 

C^arreras  y  Artau,  To- 
màs 

Castellà  ySuriguera,  An- 
toni 

Crespí  y  Moya,  Joan 

Cabrinety  y  Navarro, 
Tadeu 

Castanjeda  y  Valls, 
Martí 

Culí  y  Verdaguer,  An- 
toni 

Castany,  Kudalt 

Carreras  y  Buïbena, 
Joseph  Rafel 

Cassino  Cenklltnch 

Camprodon,  Joan 


Barcelona 
Pla  de  Cabra  (Ta- 
rragona) 
Tarragona 

Id, 
Barcelona 

Id, 
Manresa 
Barcelona 
Sallent 

Barcelona 
Mataró 
Barcelona 
Id. 

Sabadell 

Vilanova  y  Geltrú 
Barcelona 

íd. 

Id, 
Id. 

Id. 

Tàrrega 

Barcelona 

Sant  Criatòfol  de 

Menorca 

íïarcelona 

Id. 

Id. 
Id, 
Id. 
Id. 

Id. 

Pons  (Lleida) 
Barcelona 

Id. 

Id. 

ïd. 

Ripoll 

Barcelona 

Centelles 

Barcelona 


38     - 


Campllonch  y  París,  Eu- 

Comet, Gaetà 

Barcelona 

geni 

Vilafranca  del  Pa- 

Callol  y  Chevalier,  Rafel 

Id. 

nadés 

Casademont,  Narcís 

Castelló  d'Ampu- 

Cunill  y  Costa,  Antoni 

Sarrià 

ries 

Castro  y  Calpe,  Antoni 

Sant  Carles  de  la 

Calvet,  Agustí 

Barcelona 

Ràpita 

Crehuet,,  Pompeu 

Id. 

Castanyé  y  Prat,  Joseph 

Barcelona 

Creixell,  Joaquim 

Id. 

Creus  y  Vila,  Francesch 

Id. 

Casajuana,  Marcelí 

Id. 

Camps  y  Oliva,  Lluís 

Id. 

Capdevila  y  Llambí,  Ja- 

Carreras  y  Candi,  Fran- 

cinto 

Id. 

cesch 

Id. 

Cuadrada,  Joan    de   la 

, 

Camós,  Joan  Baptista 

Palamós 

Creu 

Id.  . 

Colomer,  Antoni 

Barcelona 

Corretjert    y  Valls,   Jo- 

Cunill, Bonaventura 

Id. 

seph 

Id. 

Cadellans,  Francesch 

Id. 

Capdevila,  Felip 

Id. 

Cervefa,  Joseph 

Id. 

Cirera,  Joseph 

Vich 

Castanyer  y  de  Cortada, 

Cases  y  Rubiol,  Melcior 

Barcelona 

Joseph 

Id. 

Constantí  Bages,  Antoni 

Id. 

Casas  y  Vinyas,   Maria 

Carsi  y  Carsi,  Ignasi 

Id. 

del  Pilar 

Sant  Feliu.de  Guí- 

Campanya, Manuel 

Id. 

xols 

Carreras  Carbó,  Manuel 

Id. 

Clavell  y  Planas,  Narcís 

Mataró 

Caritg,  Carmel 

Id. 

Capdevila,  Joseph 

Barcelona, 

Casas,  Martí 

Malgrat 

Campdepadrós   y   Puig, 

Cànibell,  Eudalt 

Barcelona 

Baldomer 

Montblanch 

CoUdeforns,  Francesch 

Id. 

Chaparro  y  Papiol,  Fe- 

Calaff  y  Soler,  Antoni 

rran 

Id. 

Maria 

Id. 

Casals  y  Prats,  Ramon 

Barcelona 

Clavell  y  Planas,  Joan 

Mataró 

Creus  y  Esther,  Manuel 

Id. 

Casanovas  Ferrer,  J. 

Barcelona 

Casades    y    Gramatxes, 

Català,  Joseph 

Ripoll 

Pelegrí 

Id. 

Coca,  Joan  de  la  Creu 

Barcelona 

Cortès  y  Basté,  Hernàn 

Id. 

Camp  de  Tarragona(Ld) 

Tarragona 

Centre  Catblich  d'Obrers, 

Centre  Nacionalista   Ca- 

de 

Sant  Joan  de  les 

talà,  de 

Id. 

Abadeses 

Cambra  Agrícola^  de 

Vilallonga 

Campmany  y  Capdevila, 

Corominas,  Artur 

Barcelona 

Francesch 

Barcelona 

Corominas,  Frederich 

Id. 

Catasús  y  Soler,  Joseph 

Id. 

Casas,  Francesch 

Id. 

Cabré  y  Gelabert,  Joseph 

Id. 

Coll  Martí,  Joseph 

Id. 

Cases,  Joseph  M.» 

Id. 

Corcoll  Piera,  Joseph 

Sarrià 

Casadesús,  Miquel 

Id. 

Colomé  Cà,  Joseph 

Barcelona 

Caballé    y    Goyoneche, 

Ciuró,  Emili 

Id. 

Joan 

Tarragona 

Comerma,  Antoni 

Id. 

Canyelles,  Ramon 

Id. 

'  Colomé    d*Estrany,   Te- 

Cabré y  Gelabert,  Miquel 

Barcelona 

resa 

Id. 

Capella,  Francesch  M.* 

Manresa 

Codina   y    Massot,     Ja- 

Corominas,  Teodor 

Badalona 

cinto 

Bordils  (Girona) 

Canaleta  y  Cuadras,  Jo- 

Cunill   y  Casas,  Joseph 

seph 

Barcelona 

Maria 

Barcelona 

Closa,  Candi 

Calaf- 

Comas,  Joan 

Id. 

Canalias,  Joan 

Barce^ona 

Codina,  Joan 

Id. 

Coli,  Tomàs 

Id. 

Creus,  Joseph 

Id. 

Corominas,  Pere 

Id. 

Casas  y  Font,  Francesch 

Id. 

Carbonell  y  Rovira,  Jo- 

Carner, Jaume 

Id. 

seph 

Vilanova  y  Geltrú 

Camps,  Enrich 

Girona 

Carbonell  y  Marich,  Jo- 

Có, Joseph  M.' 

Barcelona 

seph 

Id. 

Comas  y  Matabosch,  Jo- 

Centre Català,  de 

Id. 

seph 

Id. 

-     39     - 


Capsir  y  Martínez,  Ar- 
tur 

Cdvetp  Josepb 

Cmttuniiai  de  FF.  Fauh 

Casanelía,  Joseph 

Carrau,  Pelegrí 

Coll  y  Company,  Joseph 

Casals  Tusell,  Domingo 

Creus,  Jaume 

Calvo  Sicartj  Kamón 

Capdevila,  Millà  de  la  C. 

Casibei   Artigas,  Antoni 

Cisielïtort,  Francesch 

Cid,  Joan 

Canals  Carreflo,  Antoni 

Crespí,  Rafel 

Coll,  Mn.  Antoni 

Caldentey,  Mateu 

Campins,  Joseph 

Carbó,  Joseph 

Carlet,  Compte  de 

Casanovas,  Manuel 

Cnisat  y  Planas^  Joseph 

Cabanyes,  Joaquim 

Ca^el-kt,  Pere 

Camps,  Francesch 

Costa,  Eusebi 

Carbonell  y  Gras,  Ar- 
tur 

Cabet;a,  Miquel 

Camprodon,  Joan 

Casals  Maristany,  Ignasi 

Ciervo,  Enrich 

Carreras  y  Ptijató ,  Fran- 
cesch 

Corominas,  Llorens 

Canaleia,  Gactà 

Coll,  Maieu 

Gï/i  ai  Ésser.  Sr,  Direc- 
tor de 

Cabestany,  Joseph 

Cardús  y  Pujol,  Manuel 

Comas  y  RibaSf  Miquel 

Clapés  y  Trabal,  Pere 

Coronas  y  Valls,  Ray- 
mond    ' 

Corominas  y  Prats,  Do- 
mingo 

Caldes  Arús,  Vicens 

Colom,  Sebastià 

Cinovas,  Antoni 
Castelló  Elías,  Francesch 
Comas,  Ferran 
Cudina  Cartiles,  Joseph 
Cakyud,  Mn.  Joan  B. 
Cabot,  Benvingut 
Compte,  Rafel  de 


Coromina,  Joaquim 

Barcelona 

Cardona,  Ernest  S. 

Id. 

Cabot,  Pere 

Bellpuig 

Cíitchet,  Pere 

Barcelona 

Cirici,  Alexandre 

\ú. 

Canivell,  Jascinto 

Id. 

Casàn,  Joseph 

Id. 

Carles,  Joseph 

w. 

Carbonell     Panella, 

Id. 

Mercè 

Id. 

Caideró  Coronas,  Xavier 

Id, 

Centrt  Catalanista  del 

Id. 

Casanovas,  Pere 

Id. 

Canals,  Lluís 

Id- 

Carles,  Domingo 

Id. 

Camprodon  y  Riera 

inca  (Mallorca) 

Ricart 

Felanitx     Id,          f 

Carreras,  Joseph 

Madrid 

Casanelles,  Miquel 

Barcelona 

Coma,  Joseph 

Id. 

Costa  y  Pujol,  Joseph 

Id, 

Cardona,  Ram6n 

Id. 

Cindreu  Oliva,  Maria 

Mataró 

Casanovas,  Mn.  Joan 

Barcelona 

Comas  Rosell,  Emili 

m 

Cot  Pous,  Lluís 

lA 

Codina  Güell,  Jaume 

Crespí,  Lluís 

IcL 

Cabré,  Joan 

m 

CintoSj  Joseph 

ïd. 

Casanova,  Lluís  de 

Id; 

Capmany,  Antoni  de  P. 

Id. 

Costa,  Agustí 

Carreras  Mas,  Lluís 

Id. 

Casals  Pena,  Gabriel 

Lleida 

Cabot,  Ricart 

Barcelona 

Castellà,  Manuel 

Id. 

Capdevila,  loaqufm 

Clrcoí  Rcpubíkh  Federat 

Tarrassa 

Imtmctiu 

Barcelona 

Cervera,  Pere 

Capellades 

Canalias  Vintrt'i,  Jose[>li 

Barcelona 

Colell  y  Serra»  Joseph 

Id. 

Cot  Verdaguer,  Tau 

Claret  y  Asols,  Joseph 

Id, 

Concabella,   a£0Íapi 

V.  Joseph 

Id, 

Cortina,  Joaquim 

Td. 

Casas,  Agapit 

Sant  Feliu   de 

Costa  Sanahuja,  Joan 

Guíxols 

Cardona,  Mn,  Joseph 

Barcelona 

Cabot,  Mn.  Antoni 

Id. 

Cortès  Valls,  Antoni 

Id. 

Casamada,  Ramon 

Id. 

Centre  Autmomtsia  Mai- 

Id. 

gratench 

Id. 

Casamajó  y  Alier,  Fran- 

Id. 

cesch 

Barcelona 
ïd 

Id. 
Sevilla 
Barcelona 

Id. 

ïd. 

Id. 
Vendrell 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Id. 

ïd. 
Id. 

Id. 
Id, 

Mutaró 
Id, 

Id. 
Barcelona 

ïa: 

Id.       ' 
Id. 

Sabadell 
Barcelona 

Id. 
Sabadell 
Barcelona 

u. 

Ml 

Sabadell 
Hartelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Manresa 

Mataró 
Barcelona 

Id. 

Id. 
Sabadell 
Tàrrega 
Barcelona 

Id. 

Malgrat 
Barcelona 


—     40 


Codorniu,  Joseph 

Barcelona 

Duran  y  Folguera,  Mo- 

Cava Mir  al  bell,  Sabí 

Artesa  de   Segre 

dest 

Sabadell   ' 

Colell,  Mossèn  Pere 

Monsó    (Osca) 

Deulofeu  y  Fatjó,  Antoni 

Barcelona 

Cramp,  Tomàs 

Barcelona 

Damians  y  Vila,  Adolf 

Id. 

Casanovas  Vargas,   Ma- 

Danès y  Casabosch,  Ci- 

nuel 

Id. 

vil 

Id. 

Casanovas  y  Malet,  Jo- 

Deulofeu de  Pagès,  Rosa 

Id. 

seph 

Gijón 

Deulofeu  de  Fernandez, 

Cúrreú  Ca/aldrí.  (Ei) 

Barcelona 

Francesch 

Id. 

Cruzet,  Narcís 

Id. 

Dutrem-Solanich,  W. 

Id. 

Círcoi  TradidonaUsia,  de 

Id. 

Duran  y  Espanya,  J. 

Id. 

Caúno  de  Sans 

Id. 

Daurella  y  Rull,  Jo- 

Caze de    Caboi,    Maria 

seph 

Id. 

Lluïsa 

Id, 

Duran  y  Ventosa,  Lluís 

Id. 

Carol,  Xavier 

Id. 

Durbàn,  Joseph 

Id. 

Calonge,  Joan 

Id. 

Dalmau  Oliveres,  M. 

Id. 

Comas,  Joseph 

Id. 

Degollada,  Eduart 

Id. 

Clot,  Lluts 

Id. 

^    Dalmau  y   Puig    de    la 

Cots  y  Soldevila,  Pere  de 

Id. 

Bellacasa,  Ignasi 

Id. 

Comas,  Antoni, 

Id. 

Dolcet,  Manuel 

Id. 

Creuheras,  AgusU 

Id. 

Dachs  y  Pons,  Ramon 

Id. 

Comellas,  Joaquim 

Tampa  (Estats 

Duran  y  Mayol,  Joseph 

Id. 

Units) 

Danur,  Antoni 

Tarragona 

Cortejón,  Mn,  Clemente 

Barcelona 

Draper  Fossas,  Joan 

Arenys  de  Mar 

Constansò,  Marian 

id. 

Dolset  Lladó,  Manuel 

Barcelona 

Chabàs,  Mn.  Roch 

Valencià 

Düràn  y  Trinxería,  Joa- 

Cabané, Antoni 

Sabadell 

quim 

Id. 

Colomer,  Antoni 

Barcelona 

Doncel,  Rossend 

Id. 

Counson,  Dn 

Francor<:hamps 

Doria  Gasull,  Amadeu 

Id. 

(Bèlgica) 

Domènech,  Pau 

Alcudia    (Ma- 

Damíansy Manté,  Alfons 

Barcelona 

llorca) 

Darder,  Tomàs 

Palma  (Mallorca) 

Doncos,  Eveli 

Barcelona 

Duran,    ttcúlapi,    P-    Ks- 

Daroca  Carulla,  Andreu 

Id. 

piridió 

Tarrassa 

Duran,  Joseph 

Id. 

Deyà,  Mn.  Antoni 

Muro  (Mallorca) 

Duart,  Francesch 

Tortosa 

Dom  en  ge,  Mn.  Pere 

Son  Carrió  (Id.) 

Danès  y  Vernedas,  Joan 

Barcelona 

Despuig,  Mn.  Llorens 

Palma  (Id.) 

Dolsa,  Lluis    ' 

.     Id. 

I>uràn  y  Ordtnes,  Joan 

Manacor  (Id.) 

Delclòs,  Joaquim 

Id. 

Dagés  Vi nyals,  Joseph 

Barcelona 

Daniel  y  Ramona,  Emili 

Id. 

Dagés  Benet,  Mn.  Joan 

Figueres 

Domingo  Purroy,  Joan 

Id. 

Domènech  y  Ferrer,  An- 

Domingo Purroy,  Joseph 

Id. 

selm 

Barcelona 

Dotres  y  Mas,  Salvador 

Id. 

Deipont,  Juli 

Perpinyà 

Diario  de  Mataró 

Mataró 

Deulofeu  y  Jtibal,  Lluís 

Palafrugell 

Damay,  Jordi 

Barcelona 

Dou  yArumí,  Mn.  Ferran 

Baget  (Girona) 

Diputació  Proinncial  de 

Tarragona 

Dachs  y  Camé,  Mn.  Jo^ 

Domingo,  Ramon 

Barcelona 

seph 

Vich 

D^iràn  Bach,  Joaquim 

Id. 

Duran   y   Ventosa,   Ma- 

Domènech, Francesch 

Id. 

nuel 

Barcelona 

Dalmau,  Gaspar 

Id. 

Domènech  de  Canyelles, 

Escat,  Jaume 

Id. 

Maria 

Tarragona 

Escat,  Vicens 

Id. 

Domènech  Lluch,  Pere 

Sabadell 

Esponellà,  Baró  de 

Id. 

Dencausse,  Pere 

Barcelona 

Esteva,  Mn.  Francesch 

Palma  (Mallorca) 

Duran  y  Bori,  Salvador 

Id. 

'      Escubós,  Albert 

Barcelona 

Dausà  y  Arxer,  Pere 

Sant  Feliu  de  Guí- 

Estudis,  Sr.  Director  de 

Id. 

xols 

Escrivà  y  Pagès,  Guillem 

Id. 

Domingo  y  Carreras,  Mi- 

Espona  y  de  Nuix,  An- 

quel 

Valls 

i          toni  de 

Vich 

41 


Esteve  y  Seguí,  Joseph 
Estadella  Arno,  Joseph 
Escalas  y  Chauienf,  Fèlix 
tlstaiella,  Eduart 

Escardívol,  Valentí 

Estorch  y  Paulí,  Joseph 

Escofel^  Amadeu 

Escudè  y  Gall,  Joan  Bap- 
tista 

Estany  y  Martí,  Martí 

Estrany,  Geroni 

Escala  y  Canalías,  Joan 

Esteve-Llach,  Joan 

Espart,  Benet 

Eicudé  y  Galí,  Ignasi 

Egea  y  Cïaudí,  Rosa 

Espadalí  y  Culí,  Ramon 

Esteva,  Felip 

Elías,  Feliu 

Estrany  y  Lacerna,  Ce- 
lestí 

Estape  y  Millet,  Joan 

Esplngas,  caputxí,  P.  Mi- 
quel de 

Este\  a,  Mn.  Sebastià 

Escaler,  Arcadi 

Esteve,  Baldomer 

Esca  y  oi  a^  Enrich 

Estrada,  Joseph 

Esquerra,  Lluís 

Elías,  Ignasi  de 

Espinós,  Francesch 

Espinós,  Joseph 

Esclasans,  Ramon 

Escoda,  Francesch  de  P, 

Esteve,  Candi 

Rsíalella  y  1  Villa,  Ramon 

Espel  y  Casals,  Mossèn 
Joseph 

Estanyol  y  Colom,  Jo- 
seph 

Fortuny,  Carles  de 

Francisco  v  May mó,  Car- 
les 

Font  y  Sagué,  Mossèn 
Norbert 

Feliu  y  Taules,  Joseph 
Maria 

Falp  y  Plana,  Joseph 

Feliu,  Sebastià 

Ferrà,  Bartomeu 

Ferrés,  Francesch 

Fàbregas  y  Rovira,  Jo- 
seph 

Freginab,  Cristòfol 

Font  y  Morerj  Joseph 


Manresa 

Frigola  y  Prat,  Lluís 

Cassà  de  la  Selva 

Lleida 

(Girona)                    * 

Barcelona 

Fàbregas,  Lluís 

Barcelona 

Sta.    Coloma    de 

Freixes,  Mn.  Macià 

.Andratx     (Ma- 

Queralt (Segarra) 

llorca) 

Sant  Üoy  de  Llo* 

Ferrèj  Andreu 

Artà                 Id. 

bregat 

Fuster,  Mn.  Claudi 

Palma             Id. 

Barcelona 

Font,  Mn-  Bartomeu 

Id,               Id, 

Vilanova  y  Geltrú 

Font  y  Martorell,  Sebastià   Id.                 Id. 

Fluxà  Alemany,  Mossèti 

Tarrassa 

Francesch 

Id.               Id. 

Barcelona 

Ferrer    y    Masgrans, 

Id. 

Agustí 

Santiago  de  Cuba 

Id. 

Figueras  y  Sagues,  Jaume 

Barcelona 

Id.      ^ 

Fuster  y  Biel,  Pere 

Vilanova  y  Geltrú 

Id. 

Freixas,  Joan 

Barcelona 

Tarrassa 

FonoUeda  Guardiola, 

Fiarcelona 

Jaume 

Id, 

Id. 

Farando    de    Saint-Ger- 

Id. 

main,  Lluís 

Id. 

Id. 

Forn  Bellet,  Ramon 

Girona 

Fomento  del  Trabajo 

Vilanova  y  Geltrú 

Id. 

Ferran,  Pere 

Barcelona 

Masnou 

Fatjó  y  Vila,  Joseph 

Vich 

Farnés,  Sebastià 

Barcelona 

Sarrià 

Freixa  y  Argemí,  Alfons 

larrassa 

Palma  (Mallorca) 

Ferrer  y  Dalmau,  Eugeni 

Barcelona 

Barcelona 

Fusté  y  Ramon,  Rafel 

Vendrell 

Id, 

Font,  Gaspar 

Barcelona 

Id. 

Folch,  Jaume 

Id. 

Id. 

Farrés  Fargas,  Ramon 

Vich 

Id. 

Ferré  Puig,  (oseph 

Barcelona 

ÍA 

Franquesa  Barceló,  Joa- 

Id. 

quim 

Girona 

Id. 

Freixas    Martorell,   Joa- 

Id. 

quim 

Valls 

Id. 

Fonts  d'Altiart,  Joseph 

Barcelona 

Id. 

Farnès  y  Vinyeta,  Pere 

Id. 

Tarrassa 

Figueras  y  Sagues,  Joan 

Id. 

Fontova,  Tomàs 

Id, 

Navàs  (Berga) 

Fiol  y  Rafart,  Juli 

Id. 

Folch  y  Font,  August 

Id. 

Barcelona 

Font,  Alexandre 

Id. 

Id. 

Fàliregas  Planas,  Joseph 

Santa  Coloma  de 
Farnés 

Id. 

Furré,  Ramon 

Barcelona 

Font  de  Rubinat,  Pau 

Reus 

Id. 

Feliu,  Antoni 

Barcelona 

Fatjó,  Santiago 

Id. 

Id, 

Final  Vidal,  Víctor 

n. 

Id. 

Fages  y  Vila,  Fèlix 

td. 

Palma  (Mallorca) 

Fortuny  y  Ferrer,Ramón 

Vilanova  y  Geltrú 

Id. 

Fontdevila    d'Abadal 

Barcelona 

Mercè 

Barcelona 

FI  os  y  Calcat,  Franc,^ 

Id. 

ïd. 

Fort  y  Romeu,  Joan 

Id. 

Id. 

FontbernatVerdaguer,  E, 

Id. 

Id. 

Fumanya  y  Cases,  t^arles 

Id, 

—     41     — 


Font  de  Pi,  Carme 

Barcelona 

FerreSr  Xavier 

Barcelona 

Font,  Mn-  Esteve 

Vendrell 

Fumells,  Ramon 

Id. 

Ferrando  y  Obrador  Bar- 

Fuster, Concepció 

Tarragona 

tomeu 

Barcelona 

Fuentes,  Enrich  de 

Barcelona 

Fulló  y  Fàbregas,  Fran- 

Feliu  Comelld,  Salvador 

Id. 

cesch 

Id. 

Freixa  y  Batlle,  Domingo 

Reus 

Ferrando,  Francesch 

Id. 

Fúment  Autonomista  Ca- 

Fontanillas  y  (lassull, 

ta/à 

Barcelona 

Eduart 

Id, 

Fontbona,  Joseph 

Id. 

Forçades  y  Palau,  Ramon 

Id, 

Faura,  Albert 

Id. 

Folguera  y  Duran,  Ma- 

Ferrer y  Vallès,  David 

Id. 

nuel 

Sabadell 

Font  de  Boter,  Miquel 

Id. 

Feliu  y  Feu,  Jaume 

Barcelona 

Ferrer  y  Maristany  Frc> 

Id. 

Font  y  Reig,  August 

Id 

Figuerola    y  Recassens, 

Farriols  Anglada,  Agustí 

Id. 

Lluís 

Tarragona 

Fernandez   y  Deuloféu, 

Folch,  Carles 

Barcelona 

Josepha 

Id. 

Fontana  Almeda,  Albert 

Id. 

Fustery  Domingo,  Narcís 

Id 

Faura,  Antoni 

Id. 

Frias  y  Roig,  Eugeni 

La   Llacuna   (Pa- 

Font,  Mn.  Bernadí 

Inca  (Mallorca) 

nadés) 

Franí^uesa,  Ramon 

Barcelona 

Fiol  y  Martí,  Baltasar 

Barcelona 

Farguell,  Manuel 

Id. 

Figueras  y  Arenys,   An- 

Fargueü,  Joaquim 

Id 

loni 

Id. 

Figuerola  y  Bernadà,  M. 

Id. 

Forés  y  Olivé,  Lluís 

Valls 

Ferrer  Solervicens,  Joan 

Id. 

Forns,  Antoni 

Barcelona 

Feliu  Joseph  M.« 

Id. 

Figa  y  Oliu,  Joseph 

Palamós    (Em- 

Faus   Condomines.    An- 

'  pordà) 

toni 

Guissona 

Foment  dt  la  Sardana 

Barcelona 

Fort  Vilafranca,  Joseph 

Borjes  d'Urgell 

Fàbregas  y  Mas,  Pau 

Id, 

Franch, Joan 

Barcelona 

Ferrer  y  Gisbert,  Enrich 

Id, 

r^errer  y  Ferrer,  Antoni 

Id.  ' 

Forcadas,  Mn.  Antoni 

Id. 

Farràn,  Joseph 

Id. 

Ferran,  Mn.  Salvador 

Olesa  de  Montse* 

Fargas,  Baltasar 

Id. 

rrat 

Faus  Condomines,  Joan 

Lleida 

Faus  y  Con  domines,  Jo- 

Ferrerons, David 

Barcelona 

seph 

í  Guissona 

Font  y  Cots,  Francesch  de 

Id. 

Fargas,  Miquel  A, 

Barcelona 

Falguera  Sivilla,  Antoni 

Fages,  Carles 

Figueres 

de 

Id. 

Fages,  Joseph  M* 

Id. 

Faut,  Miquel  dels  Sants 

Alexart  (Tarra- 

Fages, Ignasi 

Castelló  d'Ampa- 

gona) 

lias 

Fargas,  Mn.  Joan 

Barcelona 

Farràs  y  Ber  Irà  n ,  J  o  aq  u  i  m 

Barcelona 

Freixa  y  Argemí,  Joseph 

Tarrassa 

Fiol  y  Martí,  Antoni 

Id. 

Fiaquers,  Pere  M." 

Barcelona 

Font,  Manuel 

Tarragona 

Font,  Salvador 

Id. 

Fontana  Almeda,  Pere 

Barcelona 

Font  y  Baixes,  Mn.  Nar- 

Faqués Quer,  Marian 

Lleida 

cís 

Vilanova  y  Geltrú 

Fàbrega  y  Cortès,  Magí 

Barcelona 

Feliu  Reventós,  Joseph 

Barcelona 

Franquesa  y  Gomis,  Jo- 

Fochs Banquells,  Ramir 

Id. 

seph 

Id, 

Farell  y  Rius,  Jaume 

Id. 

Figuerola   v  Anglada, 

Frigola  Mir,  Francesch 

Id. 

Lluís 

Id. 

Font,  Eudalt 

Id. 

Figueras  y  Farnés,  Pau 

íd. 

Font  y  Laporta,  Antoni 

Id. 

Font  y  Torralbas,  Frede- 

Ferrer,  Francesch 

Sant  Sadurní  de 

rich 

Id. 

Noya 

Font  y  Torralbas,  Rafel 

Id. 

Font  y  de  Viftals,  Joa- 

Florenza Martí,  Joan 

Id, 

quim  de 

Barcelona 

Ferrà,  Miquel  R, 

Palma  (Mallorca) 

Font,  Joaquim 

Girona 

Ferrer  Esteve,  Ramon 

Barcelona 

Frexas  Aulet,  Benet 

Barcelona 

Farré  Escofet,  Emili 

Id. 

F^rexas  Parés,  Benet 

Id. 

—     43     — 


Fomés  Parés,  Joseph 

Fuster,  Joseph 

Fàbregas,  Francesch 

Fom,  Pere 

Font  Marqtiès,  Joan 

Foms,  Joan 

Fúmmt  Rf^imiúlista 

Fortuny,  Mn.  Antoni 

Fçmenf  de  Cultura  y  Ad- 

mimsiradé 
Freixa,  Francesch 
Figuerola,  Ramon 
Font,  Emili 

Figuerola  Ferreti,  Pau 
Franco  y  Noguera,  Pere 
Font  Castellsp  Marcelí 
Font,  Joaquim 
Forcada,  Claudi 
Fàbregas  y  Fontrodona, 

Joan 
Font  y  Sala,  Pere 
Figueras  FJuch,  Jaume 
Foicb  y  Torres,  Manuel 
Ferrer,  Salvador 
Franquesa,  Francesch 
Frauy  Vey,  Mossèn  Jordi 
Figueras,  Xavier 
Figueras,  Joseph 
Girqna  y  Llavoré,  Joseph 
Guanyabens,  Emili 
Gíbeit,  Agustí  M.^ 
Garau,  Mossèn  Mateu 
íriü,  Pere  Joseph 
Givanel  y  Mas,  Joan 
Garrell,  IMego 
Garriga,  ^íossèn  Ramon 
GaJí,  Joan  Baptista 
García  Girona,   Mossèn 

Joaquim 
Gttasch,  Frederích 
Girona,  Pere  Joan 
Gi freda,  Antoni 
Gelambí,  Wenceslau 
Gayà  j  I3auíà,    Mossèn 

Siiquel 
Garau  y  Socfas,  Antoni 
Gatsp,  Joan 
Garau,  Mossèn  Joan 
Galmés,  Níossèn  Salvador 
Grau  y  Gosa,  Felip 
Genis  y  Aguilar,  Martí 
Güdiol  y  Cuníll,  Mossèn 

Joseph 
Guardiola  y  Roig,  Jaume 
Guitart  Sanlasusagna, 

Mossèn  Joseph 
í^Cïrchs  Esteve,  Ceferí 
Garganta^  Joseph  M,» 


Girona 

Gelada,  Geroni 

Olot 

Barcelona 

Genis,  Salvador 

Barcelona 

Id. 

Gras  Esteva,  Rafel 

Lleida 

■Id. 

Gibert   y  Escudé,  Mau- 

Id. 

rici 

Tarrassa 

Id. 

Garriga  Boíxader,  Mos- 

Berga 

sèn  Àngel 

Sardanyoïa 

Madrid 

Guardia,  escúlúpi,  P.  Llo- 

rens 

Mataró 

Cardona 

Galceran,  Francesch 

Arbeca 

Barcelona 

Guarro  y  Cases,  Ltuís 

Barcelona 

Id, 

Galí  Lalande,  Ricart 

Id. 

Id. 

Gaztta  Montanytm 

Vich 

Id. 

Gint  Nüva.  Centra  Cata- 

la. 

lanhta  dt 

Badalona 

id. 

Guarro  y  Cases,  Maria 

Barcelona 

Sarrià 

Goula  y   Pkndiura,  Ra* 

Barcelona 

món 
Garriga  y  Torrents,  SaU 

Id. 

Id. 

vadorM." 

Id. 

id. 

Garriga  y  Torrents,  An- 

íd. 

toni 

W. 

Id. 

Goig,  Ramon 

ïd. 

Id. 

Gras,  Miquel 

id. 

Td. 

Gavaldà  y  Escoda,  An- 

Palma (Mallorca) 

toni 

ItL 

Barcelona 

Garriga,  Francesch 

rd. 

Id. 

Gay  de  Montellà,  Rafel 

Id. 

Id. 

Güell  y  Grau,  Juli 

Id. 

Id. 

(iispert  y   Serra,  Frede- 

Tarragona 

rich  M.  de 

Girona 

Palma  (Mal)orca) 

Girona  y  Llagostera,  Da- 

!d. 

niel 

Barcelona 

Barcelona 

Gausa  y  Pujol,  Pere 

Id. 

Id. 

Guitart,  Ignasi 

Id. 

Id. 

Gòngora,  Joseph 

Camprodon 

Tarrassa 

Galí,  Victorià 

Barcelona 

Galí,  Narcís 

Id. 

Saragossa 

(k)nzalez   Balaguer,  Do- 

Barcelona 

mingo 

Id. 

Id. 

Gallissà    y   Codina,  Jo- 

Id. 

seph  M." 

Id 

Id. 

Gubern,  Jaume 

M; 

í  jiró.  Fidel 

XA, 

Palma  (Mallorca) 

Gómez  y   Miranda,    Fe- 

*      Id. 

rran 

Valencià 

Td, 

Guarro  y Tarragó,  Agustí 

Barr.elona 

Id. 

(Vorína'y  Parasols,  Joa- 

Id. 

quim 

Id. 

Barcelona 

C;olorons,  Eugeni 

I* 

Vich 

Graupera,  Joan 

Gibert,   Vda,  de  Pi,  El- 

M. 

Id. 

vira 

Id. 

Vilassar  de  Mar 

Gaya,  Manyel 

Lleida 

tirau,  Ferran 

Barcelona 

Manresa 

Grau  y  Mauri,  Pere 

ïcl 

Barcelona 

Golorons,  Carles 

Id, 

Olot 

Grau,  Francesch 

JA 

—     44     — 


Giménez    Fayo,  Joseph 
Maria 

Grau  y  Blanch,  Joseph 
Maria 

Grandia  y  Soler,  Mossèn 
Marian 

Gumà  y  Carreras,  Frc> 

Galceran,  Gustau 

Guasch   y   Ribera,  Joa-  ' 
quitn  M.* 

Güell,  Joseph 

Guasch  y  Miró,  Joan 

Grau  y  Gaig,  Joseph 

Griera  y  Cruz,  Pau 

Gallach  y  Torres,  Joseph 

Gual,  Artur 

Gil  y  Ramonet,  Enrich 

Gil  y  Ramonet,  Reraigi 

Gual,  Joaquim 

Granados,  Lluís 

Galilea  y  Aguiló,  Delmir 

Gorgas  y  Gorgas,  Miquel 

Galera  y  Cuyàs,  Franc.h 

García,  Francesch 

Goberna  y  Mullerat,  Jo- 
seph 

Garriga,  Mn.  Marcelí 

Garriga,  Mn.  Joseph 
Graner  y  Arrufí,  Lluís 
Galí  y  Figueras,  Miquel 
Gual,  Adrià 
Guasch,  Robert 
Gaudí,  Francesch 
Gaudí  y  Cornet,  Antoni 
Grau  March,  Fortunat 
Gol,  Mossèn  Pere 
Gramon  y  Puig,  Ramon 
Gay  de  Montellà,  Octavi 
Goimbault,  Emili 
Gurt  Pujol,  Eduart 
Gudiol  Cunill,  Ramon 
Gorchs  y  Solallonch, 

Mercè 
Gorchs  y  Solallonch,  En- 
riqueta 
Gaspar  y  Palanca,  Miquel 
Gual,  escolapi^  P.  Agustí 
Gasch  Turell,  Manuel 
(jarcía  Crusó,  Melcior 
Golis,  Mn.  Eudalt 
Gibert,  Francesch 
Guasch  y  Montrado,  Ma- 
nuel 
Gabriel  Gatell,  Pau 
Graell  Fernandez,  Mar- 
celí 


Valencià 

Barcelona 

Barcelona 

Id. 
Vilanova  y  Geltrú 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Sabadell 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Santa  Coloma  de 
Queralt  (Segarra) 
Olesa  de  Montse- 
rrat 
Id. 
Barcelona 
Tarrassa 
Sarrià 
Tarragona 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Balaguer 
Barcelona 

Id. 

Id. 
Víth 

Barcelona 

Id. 

Id. 
Mataró 
Barcelona 

Id. 
Campdevànol 
Barcelona 

Tarragona 
Id. 

Barcelona 


Grau,  Raraón 

Lleida 

Gili,  Serafí 

Barcelona 

Garriga,  Pere 

Id. 

Girbau  y  Homet,  Joseph 

Id. 

Grau  y  Sàbat,  Joseph 

Id. 

Grau  y  Sàbat,  Ramon 

Id. 

Girbaí  y  Balansó,  Vicens 

Id. 

«Grau,  Estapé  y  Millet» 

Id. 

Galvany  y  Parde,  Joseph 

Id. 

Gallart,  Francesch 

Id. 

Gonzales,  Manuel 

Id. 

Galí,  Alexandre 

Id. 

Guasch  y  Fortuny;  An- 

toni 

Id. 

Gironella,  Enrich 

Id., 

Gallifa,  Manuel 

Id. 

Gasser  Saguí,  Ulrich 

Id. 

Gamundi,  N. 

Id. 

Güell  y  Clapés,  Ramon 

Id. 

Güell  y  Clapés,  Pere 

Id. 

García,  Carles 

Id. 

García  y  Mas,  Carles 

Id. 

Grinyó  y  Pinyol,  Joan 

Lleida 

Galobart  Duran,  Joan 

Barcelona 

Giral,  Mn.  Antoni 

Id. 

Goday,  Joseph 

Id. 

Geronés  y  Vilardell,  Jo- 

seph 

Id. 

Godayol,  Mn.  Ramon 

Id. 

Garriga  Maestanza,  B. 

Id. 

Gaza,  Alfret 

Id. 

Gorch  y  Monrós,  Enrich 

Id. 

Gasoliva,  Cecili 

Id. 

GrifuesyRafecas,  Antoni 

Vilanova  y  Geltrú 

Galard,  Joseph 

Barcelona 

Grau  Solé,  Joseph 

Id. 

Guileras   Villarreal,    Jo- 

seph 

Id. 

Gabardos  y  Gatell,  Pau 

Id. 

Guartmoner,  Joseph 

Id. 

Gabarró,  Antoni 

Id. 

Guinuso  Català,  Manuel 

Id. 

Gou  y  Estruch,  Ferran 

Id. 

Gaspar,  Miquel 

Id. 

Grau,  Joan 

Id. 

Gou,  Joseph    ' 

Id. 

Gispert  Casellas,  Mossèn 

Lluís 

Id. 

Gambau,  Bonaventura 

Sant  Pol  de  Mar 

Griera  Cruz,  March 

Sabadell 

Girona  y  Soler,  Joseph 

Barcelona 

Gelabert  Cuyàs,  Joaquim 

Id. 

Gelabert    Solà,*  Joseph 

Maria 

Id. 

Gómez  y   Perceló,  Joa- 

quim 

Id. 

Gitart  Basangé,  Joseph 

Id. 

Graupere  y  Puig,  Pau 

Vilassar  de   Mar 

—     4S      - 


Gatvillaró,  Joan 

Barcelona 

Julià,  Manuel 

Barcelona 

Güeií,  Antoni 

Id. 

Julià,  Mn,  Ramon 

Id. 

Garcíap  Llorens 

Artà  (Mallorca) 

Julià,  Joseph 

Id, 

Guiteras,  Kusebi 

Barcelona 

Julià,  Jaume 

m 

Gonialez     Urtebise, 

Jou  y  Olió,  Llorens 

jd.. 

Eduart 

Id. 

jordà,  Caries 

1H. 

Gonçalvez  Vianna,  Aní- 

Jordà  Sastre,  Joaquim 

Valls               , 

cet  R. 

Lisboa 

Julià  Vilardell,  Mateu 

Barcelona 

Gmart,  Mn.  Sebastià 

Barcelona 

Jav[ues,  Eugeni 

Id. 

Genis  y  Horta,  Kmili 

Id. 

Juan  y  Cdnart,  Miquel 

Capdepera    ( Ma- 

Homs y  Ginesta,  Mn.  Llu£s       Id 

llorca) 

Hospital,  Mossèn  Pere 

Id. 

Júventui  Autonomhia  de 

Barcelona 

Humet.  Joseph 

Tarrassa 

Jam,  Pere 

Id. 

Homar  y  SaJoin,  Amoni 

Alaró  (Mallorca) 

Johera  y  Martí,  Emili 

Id. 

Hom,  Joaquim 

Barcelona 

Junyer,  Joan 

Id. 

Hngaet   y   Campanya, 

Junoy,  Emili 

Id. 

Pere 

Sarrià 

Jun  ferrer,  Joan 

M. 

Heras,  Ponci 

Barcelona 

Jofre,  Joaepb 

m 

Hita  y  Morros,  Felip  de 

Id. 

Jardï,  Joseph  M/ 

m 

Herm,  Joaquim 

Id. 

Julià,  Francesch  de  P. 

Id, 

Heures,  Marian 

Id. 

Jolis  Pons,  Agustí 

Id, 

Hochher,  Walter 

Id, 

Jover,  Bonaventura 

Id, 

Homar,  Mn.  Jaume 

Montuirí   (Ma- 

Jové y  Vergés,  Antoni 

Id. 

llorca) 

Jaumandreu,  Adolf 

Girona 

Hortei,  Frederich 

Barcelona 

Jaumandreu,  Francesch 

Barcelona 

Iglesias  yCküxard  Joseph 

Maldà  (Lleida) 

Junyent,  Miquel 

Id. 

tlk  y  Casany,  Lluís 

Vich 

Jorba  y  Romanyà,  Emili 

Id, 

Imrt,  Xavier 

Barcelona 

Rarr,  Carme 

Barcelona 

isart  Moragas,  Francesch 

Tarragona 

Kocb,  Joaquim 

Camprodon 

Iglesias,  Fèibt 

Barcelona 

Kirchner,  Prudenci 

Barcelona 

Iglesias,  Ignasi 

id. 

Kirchner,  Eduart 

JUi 

íglesias,  Joaquim  M/ 

Santa  Coloma  de 

Llimona,  Joan 

Id. 

Farnés 

Llimona,  Joseph 

Id. 

Iglesias,  Alfons 

Barcelona 

Lladó  y  Fàbregas,  Lluís 

Tàrrega 

fmfifuí   Olúíi   (TArfs  y 

Ijüan    y  >ieredia,   Nar- 

Cundes 

Olot 

ciso  José  de 

Madrid 

!sem  y  Hombravellü, 

Llompart,   Mn.   Pere  Jo- 

Jaume 

Hospitalet 

seph 

Palma  (Mallorca) 

lascnser,  Antoni 

Vilafranca  del  Pa- 

Llobera,  Mn,  Martí 

Id. 

nades 

Llabrés,  Mn.  Antoni 

Binisalem     ( M  a- 

Janer,  Ignasi  de 

Barcelona 

llorca) 

Jover,  Llnís 

Id, 

Lluch,  Bartomeu 

Tarrassa 

Jové  y  Vergés,  FèHx 

Id. 

Llongueras,  Joan 

Id, 

Junyer  y  Ribera,  Joan 

Figueres 

Lladó,  Alexandre 

Palma  (Mallorca) 

Jtianola  y  Camalai,  Joan 

Palafrugell 

Llobera,  Mn,  truillem 

Fornalutx  (Ma- 

Jujol y  Gibert,  Joseph  M, 

Barcelona 

llorca) 

Julià  y  Stist,  Pere 

Vilassar  de  Mar 

Lliga  Re^wnalista,  de 

Sabadell 

Júi^cnfuf,    periódich    ca- 

Llopis, Manuel 

Barcelona 

talanista 

Barcelona 

Luporta    Mercader,    Ja- 

' 

Jíremías,  Mn.  Joseph 

Rubí 

cinto 

Id. 

Juncà,  Remígi 

Barcelona 

Llurh  Anfruns,  Gabriel 

Id, 

Jansà  y  Qnintana,  Tomàs 

Ld, 

Llombart,  Mn.  Joan 

Id, 

Jornet  y  Tó,  Jaume 

Id. 

Lalainero,  Anselm 

Monsó  (Osca) 

Jaume  Roldós,J. 

Td. 

Lòpeï  Ventura,  Antoni 

Barcelona 

jardi,  Ramon 

Id. 

Lo  Gtronh,  Sr.  Director 

Julià  y  Escuder,  Salvadür 

Id. 

de 

Girona 

Jnan  Ginart,  Mn.  Joan 

Artà  (Mallorca) 

Lloret  y  Ordeix,  Pere 

Tarragona 

Júventut  Carlisia  de 

Barcelona 

Llobet,  Joseph  M,^ 

Tí^rrega 

> 


-     46     - 


Linares,  Agustí 

Barcelona 

Llobet  Carbonell,  Miquel 

Barcelona 

Linares  Delhom,  Joan 

Palafrugell 

Lluch  Martí,  Joseph 

Id. 

Lliga  Regional f  de 

Manresa  *■ 

Llongueras,  Jaume 

Id. 

Lliga  Catalanista  de 

Tàrrega 

Lluhí  y  Rissech,  Joan 

Id. 

Lliga  Nacionalista  Cata- 

Leonffie, Amadeu 

Id. 

lana  de 

París 

Llovet  y  Saun,  Joan 

Id. 

Llibertat.  Periòdich 

Mataró 

Lleó  Morera,  Albert 

Id. 

Llorens  y  Caubet,  Joan 
Lladó  y  Vilaseca,  Joan 

Barcelona 

Lluveras,  Manuel 

Id. 

Id. 

Lladó,  Manuel 

Id. 

Lorés  y  Doraech,  Joseph 

Lacambra,  Joseph 

Id. 

Maria 

Id. 

Losada,  Enrich 

Id. 

Llagostera,  Lluís 

Id. 

Llorens,  Francesch 

Id. 

Lluch,  Mn.  Joseph  M." 

Tarragona 

Llibre,  Francesch 

Id. 

Llebaría,  Joseph  M.* 

Barcelona 

Lutran,  Doctor 

Perpinyà 

Llobet,  Joseph  M.* 

Id. 

Massó  y  Torrents,  Jaume 

Barcelona 

Llobera  y  Tost,  Jauire 

Id. 

Montoliu,  Cebrià  de 

•     Id. 

López   y  Pàmies,   Fran- 

Malagelada,  Marian 

Sort  (Lleida) 

cesch 

Id. 

Matheu,  Francesch 

Barcelona 

Llopart,  Joan 

Id. 

Miquel  y  Pardo,  Antoni 

Id. 

Lafont  y  Martinez,  Joa- 

Moragas, Geroni  de 

Id. 

quim 

Id. 

Marquès,  Joan 

Palma  (Mallorca) 

Llatas  y  Agustí,  Emili 

Id. 

Miralles,  Mossèn  Joseph 

Id. 

Llurens,  Màrius 

Id. 

Molines,  Mn.  Bartomeu 

Id. 

Llardén  Baratau,  Enrich 

Id. 

Maura  y  Montaner,  Ga- 

Llisas, Manuel 

Id. 

briel 

Id. 

Lloret  y  Sala,  Mn.  Marian 

Id. 

Massot,  Mn.  Melcior 

Id. 

Llorens  y  Carreras,  Sara 

Pineda 

Molina,  Eugeni 

Id. 

Llopis,  Baldomer 

Barcelona 

Monlau,  Joseph 

Id. 

Lorés  Domech,  Jaume 

Id. 

Morell  y  Bellet,  Faust 

Id. 

Lorés  Doraech,  Franc.^ 

Id. 

Morell  y  Bellet,  Baltasar 

Id. 

López   y   Picó,     Joseph 

Massanet,  Mossèn  Anto- 

Maria 

Id. 

ni  Maria 

Id. 

Lamothe     de    Grignon, 

Molines  y  Amengual, 

Joan 

Id. 

Joan 

Campos    (Ma- 

Lleonart Huguet,  Joseph 

Id. 

llorca)     • 

Lassaleta,  Manuel 

Id. 

Moragas,  Fidel 

Valls 

Llussà  Isamat,  Joan 

Id. 

Montaner,  Sebastià 

Barcelona 

Llorens  Clariana,  Antoni 

Id. 

Mateu,  Mn.  Bernadi 

Manacor    (Ma- 

Lluhí y  Rissech,  Joaquim 

Id. 

llorca) 

Llopart,  Joaquim 

Id. 

Millàs,  J. 

Barcelona 

Linares  Delhom,  Marian 

Palafrugell 

Massó  Ventós,  Joseph 

Id. 

Llopis  y  Bofill,  Joan 

Barcelona 

Marco,  escolapi,  P.  Sal- 

Llorens, Joan 

Id. 

vador 

Tarrafisa 

Llobet,  Ramon 

Id. 

Martínez,  Emili 

Lloret  de  Mar 

Lassaletta,  Joseph 

Id. 

Miquel  y  Planas,  Ramon 

Barcelona 

Llorens  y  Galàn,  Joseph 

Id. 

Moragas,  Vicens  de 

Id. 

Llugany  Serra,  Francesch 

Id. 

Millet,  Pere  A. 

Id. 

Llugany  Serra,  Joseph 

Id. 

Moragas  y  de  Balle,  Jo- 

Luque, Enrich  del 

Id. 

seph  de 

Id. 

Llussà  y  Ventura,  Joseph 

Id. 

Matheu  y  Sugranyes, 

Llussà  y  Isamet,  Encar- 

Francesch 

Id. 

nació 

Id. 

Mercader  y  Marina,  Pau 

Id. 

Lledó,  Roch 

Id. 

Morey,  Mossèn  Joan 

Manacor   (Ma- 

Lliga   Popular     Catala- 

llorca) 

nista 

Castellar  del  Va- 

Mora, Mossèn  Francesch 

Sta.  Margalida  Id. 

llés 

Mestre  y  Huguet,  Miquel 

Manacor      (Id.) 

Lluberas  y  Valls,  Joseph 

Morey  y  Gelabert,  Llo- 

Maria 

Sant  Pol  de  Mar 

rens 

Manacor  (Id.) 

—     47     — 


Marquès  y  Fron  tera,  Joan 

Sóller  (Mallorca) 

Massanet  y  Beltran,  Fran- 

cesch  dfe  P. 

Palma  (Id.) 

Molinas,  Sebastià 

Senselles  (Id.) 

Muntaner,  Mn.  Gabriel 

Palma       (Id,) 

Montserrat  y  Grau,  Joan 

Saragossa 

Mestre     y    Mitjans,  Jo- 

seph 

Santiago  de  Cuba 

Martí.  Lluís 

Palma  (Mallorca) 

Magraner,  Mossèn  Pere 

Antoni 

Orient  (Id.) 

Mestres,  Antoni 

Palma  (Id.) 

Muntaner,  Mn.  Agustí 

Santanyí  (Id) 

Montaner,  Miquel 

Id. 

Mitjans,  Joan 

Barcelona 

Molins    de    Sentmanat, 

Carles 

Id. 

Mer  Güell,  Manuel 

Id. 

Manyach,  Pere 

Id. 

MontUor  Rodó,  Joan 

Id, 

\[acià,  Mn-  Marian  de 

Vilafant    (Em- 

pordà) 

Mundó  Freixas,  Manuel 

Barcelona 

Massot,  Joseph 

Sant  Julià  de  Vi- 

latorta 

Manaut  Tabemer,  Pere 

Barcelona 

Miró  y  Borràs,  Olaguer 

Manresa 

Mas  y  Roig,  Martí 

Barcelona 

Murtra,  Claudi 

Id. 

Martorell,  Francesch 

Id. 

Morera  y  Gal  i  eia,  Magí 

Lleida 

Míos  y  Codina,  Pere 

Id, 

Martínez  y  Serinyà,  Ar- 

nau 

Barcelona 

Mon m any,  Francesch 

Id. 

Martí  y  Sàbat,  Josepb 

Id. 

Martorell     Terrats,    Ge- 

roni 

Id. 

Montsalvatje    Fossas, 

Francesch 

Girona 

Martínez     y    Hoig,    Jo- 

seph 

Barcelona 

Martínez  y  Roig,  Isidro 

Id. 

Molins,  Francesch  de  P. 

Id. 

Magí  y  Camps,  Mossèn 

Francesch 

Lloret  de  Mar 

Marquès,  iran  ces  eh 

Sant  Boy  de  Llo- 

bregat 
Maluquer  y  Ansizu,  An- 
toni Barcelona 
Marsans  y  Solà,  Llu  is  id: 
Miret  y  Sans,  Joaquim  Id. 
Martí,  Aïfoas  Id. 
Morató,  Joan  B.  Id. 
Moliné  y  Brases,  Ernest  Id. 
Mercè,  Ferran  Id. 
Nür  FuUà,  Camil  Id. 
Martí  de  Mir,  Antonina  Id 


Montserrat  y  Cuadrado, 

Joseph 
Moll,  Joseph 
Mayol  Aymerich,  Antoni 
Martí  y  Ballés,  Oriol 
Mumbrú  Ferran,  Joseph 
Monegal,  Trinitat 
Manjé,  August 
MailoJré,  Mn*  Heribert 
Mestres,  Mossèn  Manuel 
Miró,  Bonaventura 
Míllet  y  Millet,  Salvador 
Martí  y  Amat,  Joseph 
Mitjans  y  Bores,  Lluís 
Mercader  y   de   Borràs, 

PVancesch  de 
Martí  y  Cabot,  Jaume 
Mones  y  Costa,  Llorens 
Millet  y  Pagès,  Joan 
Mora,  Artur 
Martí  y  Julià,  Domingo 
Matas  Picanyol,  Joseph 
Mir  y  Gramunt,  Alfons 
Molins,  Joan 
Mestres  y  Folguera, 

Jaume 
Mas,  Jacinto 
Magraner,  Nicolau 
Millet  y  Pagès,  Joseph 
Moragas  y  Barret,  Fran- 
cesch 
Martí  y  Pujol,  Francesch 
Mas,  Artur 
Montoliu,  Joseph  de 
Mas  Bagà,  Joan 
Marquina,"  Rafel 
Millet    y    Pagès,    Fran- 
cesch 
Montserrat,    Ügúrià,    P. 

Bartomeu 
Muntaner  y  Ordines, 

Francesch 
Maspons    y    Anglasell  ^ 

Francesch  de  R 
Mestres,  Joseph 

Morera  y  Mestre,  Joseph 
Mir  y  Ràfols,  Pere 

Martín,  Avelí 

Món  y  Bascos,  Joan 

Masramón  y  Vilalta,  Jo- 
seph Maria 

Mitjans  y  Nadal,  Joseph 
Maria 

Magraner  y  Ripoll,  Cris- 
tòfol 

Morera,  Joan 


Valls 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Sarrià 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 
Badalona 
Barcelona 

Id. 
Badalona 

Id. 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Agramunt 
Barcelona  ^ 

Id. 

Id. 

Id. 
Id, 

m 
m 

M. 

Id. 

Palma  (Mallorca) 

Id. 

Barcelona 
Vilallonga  (Camp 

de  Tarragona) 
Igualada 
Sant  Sadurní  de 

Noya 

Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

W. 


-    48    - 


Monleys  y  Serra,  Mantiel 

Barcelona 

Marsà  y  Bragado,  Ferran 

Tarrassa 

Mares  y  Oriol,  Pere 

Barcelona 

March,  h  de  Loyola 

Ld. 

Mata,  Lambert 

Id. 

Mirats,   escolapi,   P.   An- 

toni 

Tarrassa 

Martorell    y    Paiiyelles, 

Antoni 

Vilafranca  del 

Pa nades 

Mas  y  Jornet,  Claudi 

Mediona  (Pana- 

dés) 

Mares    y   Cervera,    An- 

dreu 

Port  de  la  Selva 

Munné  y  Sen-iitni,  Joan 

Barcelona 

Margarity  Cal  vet,  Arnau 

Id. 

Masalias,  Agustí 

Id. 

Malagelada   y    íiremón. 

Marian 

Sant  Sadurní   de 

Noya 

Martí  yFornagueras,  Joa- 

quim 

Vilassar  de  Mar 

Millet  y  Pagès,  Lluís 

líarcelona 

Monne,  Joaquim 

Id. 

Mestre  y  de  Paz,  Rosa 

Id. 

Moreliò,  Joaquim 

Id. 

Masitern,  Ramrtn 

Masnou 

Manyé  y  Jané,  Antoni 

Barcelona 

Mitjans    y     Ltampallas, 

Pau 

Id. 

Maluquer,  Manuel 

Id, 

Montoriol  y  Ramon,  Mn. 

Joseph 

Esparraguera 

Mel  i  eh  y  Gisbert,  Carles 

Barcelona 

Miquel  y  Planas,  Joseph 

Id. 

Martorell,  Hernardí 

Id, 

Mestre  y  Noé,  1  Vancesch 

Tortosa 

Massot   y   Balagué,   Jo- 

seph Maria 

Barcelona 

Moix,  Rafel 

Id. 

Mas,  F  ran  ce  SC  h 

Id. 

Mir  y  Comas,  Raül  M.* 

Id. 

Monmany    y    Pèreï^ 

Joseph 

Montblanch 

Monmany     y     Pérez, 

Artur 

Id, 

Martí  y  Riber,  Marian 

Barcelona 

Molas  y  Ricart,  Joseph 

Id. 

Montaner,  Frederich 

kl 

Massip  y  Crumà  Joseph  A- 

l± 

Martf  yHofaruir,  Bernabé 

Tarragona 

Mussolas,  Antoni 

Id. 

Morera,  Emili 

íd. 

Moya,  Salvador 

Id. 

MIralbell  y  Carreras,  Kn- 

rich 

Barcelona 

Miralbell  y  Centena,  Joa^ 

quim 

Id, 

Mas  pons    y    Camarasa, 

Jaume 
Miró|  Joan 

Monjo  y  Segura,  Rafel 
Meià,  Eduart 
Miquel  y  Castells,  Joseph 
Miret  Nadal,  Mn.  Joseph 
Mussons,  Antoni 
Mascaró  Isern,  Joseph 
Moragas  y  Gracia,  Ma- 
nuel 
Mercader    y    Sacanella, 

Eduart 
Matheu   y   Mora,   Fran- 

cesch 
Munguet    y    MuUerats, 

Marian 
Moner  y  Canut,  Joseph 

de 
Martínez,  Miquel 
Mussons  y  Mallofré,  Gal 
Morera  Bosch,  Joseph 
Malagarríga,  Francesch' 
Mercadé,  Domingo 
Mallafré,  Pere 
Matamala,  Llorens 
Maní,  Carles 
Masó  y  Gí>lferichs,  Rafel 
Martínez  f 'uní,  Joan 
Mollerat,  Joseph 
Macià,  J  oseph  M.*  de 
Manresa,  caputxí ^  P.  Ru- 

pert  de 
Mares,  Pere  Ricart 
Morell,  Lluís 
Moragrega  Cosidó, 

Agustí 
Mas,  Mn.  Ignocenci 
Mas,  Mn.  l'rancesch 

Maluquery  Viladot,Joan 
Muntanyola    y   Piera, 

Francesch 
Muntanyola  y  Piera,  Jo- 
seph 
Maristany  y  Colomer,  Fè- 

llv 
Montua  Imbert,  Joseph 
May  oi  y  Mir,  Amadeu 
Martínez,  Joseph 
Mitjans  y  Nadal,  Juli 
Mestanza,  Mateu 
Mas  y  Casanovas,  Joseph 
Mercadé  Serra,  Magí 
Marrugat,   Joseph  Oriol 

Montserrat    Martí,   Ciril 


Barcelona 
Sant  Feliu  de  Llo- 
bregat 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id.     . 

Id. 

Id. 

Igualada 

Barcelona 

Sitges 

Barcelona 

Ripoll 

Barcelona 

Id. 
Tarragona 
Barcelona 

Id.. 

Id. 

Id. 
Cambrils 
Barcelona 

Sarrià 
Barcelona 
Id. 

Id. 
Solsona 

Sant    Joan   (Ma- 
llorca) 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
'Id. 
Borjes  del  Camp 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Guissona 
Sant   Sadurní  de 

Noya 
Barcelona 


*     49    — 


Montserrat»    Mn.     Fran- 

Maspons,  Mn.  Antoni 

Barcelona 

ccsch 

Felanitx  (Mallor- 

Monülor,  Joan 

Sabadell 

1 

ca) 

Mir  y  Matas,  Pius 

Barcelona 

Meiis,  Gabriel 

Capdepera     (Id.) 

JMonguet,  Baldomer 

Id 

1       Mas,  Mn.  Andreu 

Lhichmajor   (Id.) 

Mateu,  Magí 

Id. 

'       Munar,  Mn.  Joan 

Llorito            (IdO 

Molas,  Joan 

Id. 

Maluqaer,  Joseph  M.* 

Barcelona 

Mateu»  Joan 

íd. 

Mateu  Sola,  Manuel 

Igualada 

Moncerdà  Vidal,  Doiors 

Id. 

Muns,  Francesch 

H^irceïona 

MoncerdA  Vidal,  Enrich 

Id. 

Ma.s  y  Torroja,  Joseph 

Id 

Millet,  Jaume 

Id. 

Moncüniíl,  Rossend 

J<& 

Morató,  Joseph 

Id. 

Muntanyola,  Pere 

Td. 

Masó  y  Escubós,  Joseph 

Montanyà,  Joan 

Id. 

Maria 

Id. 

Mas  Coíominas,  Joseph 

Id. 

Miquel,  Francesch  de 

Id 

Marti  y  Costa,-  Francesch 

Id. 

Martí,  Antoni 

td. 

Martínex  Gras,  Ramon 

Id. 

Martí,  Marian 

Id. 

Martí  y  Cal  vell,  Jaume 

Id, 

Monegal  y   Nogués,  Ra- 

Montaiiéy Comas  Joan  B, 

Id. 

mon 

Id. 

Mas  Gon^àlez,  ^Miquel 

Id 

Monegal  y  Prat,  Esteve 

Id. 

Muüoz,  Fèlix 

Id. 

March  Anglada,  Joan 

Id. 

MoUa,  Gaudencï 

14 

Miqtiel,  Pere 

Id. 

Marsal  y  í 'lavo,  Joan 

lA. 

Maragall,  Joan 

Id 

Mercè,  Joan 

m 

Noguera,  Pascual 

Id. 

Massaguer  y  Riera,  Lluís 

id. 

Noguera  y  Salaven,  Ani- 

Mussons  Mallofré,  Joan 

Id. 

cet 

Id 

Mayoral,  Tomàs 

Id 

Nadal  y  Guasp,  Joan 

Palma  (Mallorca) 

Martí  Fuster,  Joan 

Id. 

Nadal,  Jacinto 

Id 

Mestres  y  Llorens,  Joseph 

UL 

Nualart,  Ramon 

Tarrassa 

Manen  Masana,  Franc.^ 

Id. 

Navarro»  Mn.  Antoni 

Montclar  (Lïeida) 

Montoliu,  Manuel  de 

Id, 

Noguera,  Albert 

Barcelona 

Miret.  Manuel 

ÏA 

Niell  Pascual,  Mn.Joan 

S.Juan  (Mallorca) 

M^isó  y  Sans,  Lluís 

M 

Nadal,  Lluís  B. 

Vich 

Morli  y  Mestre,  Jacinto 

Id. 

Nonell,  Joan 

Barcelona 

Mos  y  Ramis,  Domingo 

Id. 

Nogués  y  tïarcla,  Gabriel 

Id 

Mérida  y  Ouells,  Antich 

Id. 

Navarro  y  Grau,  Agustí 

íd. 

Maspons,  Joseph 

Id. 

Noguera,  Joseph 

Manresa 

Mateu,  Mifj^uel 

i4 

Nicolau,  Lïuls 

Barcelona 

Maynés,  Enrich 

Id. 

Nabot   y   Tomàs,    Fran- 

Mall oi  Saurí,  FVancesch 

Id. 

cesch 

Id, 

Montevs.  Jaume 

Id. 

Nonell  y  Saures,  Jaume 

Id, 

Martí  Ribé,  Joseph 

m 

Nubiola,  Pere 

Id. 

Mestre  y  Mora,  Joan 

14 

Nogneras  y  Oller,  Rafel 

Id. 

Moncunill,  Isidre 

Id, 

Noguera  y  Casabosch, 

Mas,  Antoni 

w. 

Ramon 

Id. 

Mesquida,  Gabriel 

m 

Noguera,  Mn.  Valentí 

Manresa 

Marinyó  Ricart,  G. 

M' 

Nel-lo  y  Chacón,  Fran- 

M i  rac  1  e  Frederic  li ,  J , 

m. 

cesch 

Tarragona 

Mitjà,  Joseph  M." 

W 

Nadala  Joaquim  M.  de 

Barcelona 

Mitjà,  Joan 

u. 

Nieto,  Cessar 

Id. 

Marfà  y  Clivillés,  Narcís 

Mataró 

Noguer  y  Cornet,  Ramon 

Id. 

MasóyGolferichs,  Carles 

líarcelona 

Noguera,  Joaquim 

Id 

Montserrat,  Joseph  M/ 

Id. 

Nicolau,  Joaquim 

Id 

Monmany,  Joseph 

Id. 

Nadal  Noguera,  Joseph 

Miquel  Caballex,  Lluís 

íd. 

Marfa 

Id. 

Martí,  Antoni  de 

Id, 

Nolïa,  Joseph 

Id. 

Mestres,  Rafel 

m 

Nadal  Gruart,  Mamiel 

Id. 

Mostany,  Tomds 

id 

Novellas  y  Roig,  Antoni 

Id 

Manel  Pau,  Francesch 

Id. 

Nogués,  Ramon 

Id, 

—    50    — 


Nogués,  Pau 

Barcelona 

Oriola,  Joaquim  de 

Barcelona 

Noelle,  Pere 

Id. 

Ortoll,  Bartomeu 

Id. 

Nausa  Fernando,  Joseph 

Id. 

Olivé  y  Ros,  Mateu 

Id. 

Novellas  y  Roig,    Fran- 

Olivella,  Mn.  Albert 

Id. 

cçsch 

Id. 

Olives,  Francesch 

Id. 

Nuneir,  Maria 

Id. 

Oriola  y  Cortada,  Lluís 

Id. 

Noguera,  Feliu 

Id. 

Pijoan,  Joseph 

Id. 

Nadal,  Antoni 

Id. 

Pomes,  Benet  de 

Id. 

Noguera  y  Vila,  Lluís 

Id. 

Prat  Maignon,  Joseph  LI. 

Sarrià 

Navas,  Comte  de  les 

Madrid 

Puig   y  Sais,   Hermene- 

Oliver  y  Belvey,  Jaume 

Barcelona 

gild 

Barcelona 

Oliver,  Miquel  S. 

Id. 

Pella  y  Forgas,  Joseph 

Id. 

Oller,  Baró  de 

Id. 

Par,  Alfons 

Id. 

Oliver,  Mn.  Joseph 

^  Palma  (Mallorca) 

Parera,  Mossèn  Miquel 

Palma  (Mallorca) 

Oliart,  Llorens 

Tarrassa 

Planas,  Antoni 

Id. 

Oliver,  escolapi,  P.  Rafel 

Barcelona 

Planes,  Joseph 

Id. 

Obrador,  Mateu 

Palma  (Mallorca) 

Pol,  Antoni 

Id. 

Obrador,  Ramon 

Id. 

Piera  Tassias,  Joseph 

Barcelona 

Orlandis,  Joan 

Id. 

Puig  y  Bosch,  Ramon 

Id. 

Oliver  Deyà,    Mn.    Ber- 

Pou y  Batlle,  Mn.  Joseph 

nat 

Sóller  (Mallorca) 

Maria 

Girona 

Oliver,  Mn.  Mateu 

Campos    (Id.) 

Puget,  Jacinto 

Barcelona 

0*Callaghan,  Joan 

Porreres     ( 

Jd.) 

Pons    y     Munner,    Do- 

Oliva y  Toda,  Cosme 

Tarragona 

mingo 

Malgrat 

Oliu  Cubias,  Leopold 

Sant  Feliu  de  Gui- 

Pidelaserra,  Francesch 

Tarrassa 

xols 

Pedrós,  Miquel 

Montclar  (Lleida) 

Olivar,  Jordi 

Barcelona 

Pareja  Novelles,  Gaetà 

Barcelona 

Oliva  y  Milà,  Mn.  Joan 

Vilanova  y 

Geltrú 

Perelló,  Eduart 

Id. 

Oliver,  Frederich 

Sabadell 

Peris,  Ignasi 

Id. 

Orfeó  Català 

Barcelona 

Piera  Solanas,  Salvador 

Id. 

Olivé  y  Guitart,  Miquel 

Id. 

>Pons,  Alexandre  M.* 

Id. 

Orriols,  Joseph 

Id. 

Pous  y  Pagès,  J. 

Id. 

Oliver  y  Rodés,  Benet 

Id. 

Pedret,  Joan 

Id. 

Olivella  y  Almirall,  Joan 

Vilafranca  del  Pa- 

Payàs,  Ignasi 

Id. 

nadés 

Pla  y  Deniel,  Narcís 

Id. 

Olives  y  Simó,  Francesch 

Barcelona 

Prats,  Joseph 

Tàrrega 

Oliva  y  Soler,  Ignasi 

Id. 

Piera,  escolapi,  P.  Ramon 

Barcelona 

Otset  y  Vall,  Joan 

Id. 

Pascual,  Lluís 

Id. 

Oliva,  Víctor 

Vilanova  y 

Geltrú 

Pou,  Benet 

Palma  (Mallorca) 

Oller  y  Rabasa,  Joan 

Barcelona 

Pinto  y  Pericàs,  Jaume 

Id.          (Id.) 

Ortiz  y  Solsona,  Delfí 

Balaguer 

Perelló,  Mn.  Joan 

Lluch        (Id.) 

Oriola  Cortada,  Antoni 

Barcelona 

Perelada,  Comte  de 

Palma       (Id.) 

Oriola  Cortada,  Alfons 

Id. 

Puigcerver,  Guillem 

Id.          (Id.) 

Ortínez  y  Gili,  Joseph 

Id. 

Pastor    Castanyer,   Mos- 

Orfeó Tarragoní 

Tarragona 

sèn  Joseph 

Sóller        (Id.) 

Ornar  y  Barrera,  Claudi 

Barcelona 

Puigcerver,  Mn.  Agustí 

Llorito      (Id.) 

Oriol  de  Coll,  Maria 

Id. 

Pont,  Mn.  Antoni  Joseph 

Manacor  (Id.) 

Oliver  y  Lladó,  Cosme 

Campos   (Mallor- 

Payeras y  :ponafé.  Mos- 

ca) 

sèn  Joan 

Palma       (Id.) 

Obrador  y  Billón,  Bernat 

Palma 

(Id.) 

Palmer,  Mn.  Arnau 

Id.          (Id.) 

Olivé,  Mossèn  Sebastià 

Palma 

(Id.) 

Pascual  Ferrer,  Mn.  Jau- 

Oliver y  Vilanova,  Lluís 

Barcelona 

me 

Alaró        (Id.) 

Orriol  y  Serret,  Ramon 

Id. 

Pascual,  lu 

Barcelona 

Ortiz  de  Zàrate,  Enrich 

Id. 

Pirozzini  Martí,  Carles 

Id. 

Oller  y  Cortinas,   Fran- 

Pibernat,  Mn.  Salvador 

Badalona 

òesch 

Id. 

Pintó  y  Cases,  Mn.  Joan 

Tàrrega 

Oliver,  Salvador 

Sant  Sadurní   de 

Parés  y  Moret,  Eduart 

Barcelona 

Noya 

PiUot  de  Gay,  Maria 

Paris 

—     51     — 


Puig  Fontbernat,  Joseph 

Pijoan  y  Serres,  Joan 
Pàtria,  Sr,  Director  del 

Setmanari 
Poch  Minguell,  Joseph 
PieU  y  Oliva,  Joan 
Patxotyjübert,  Rafel 

Falnzíe,  Juli 
Paluzfe,  Joseph 
Píanagumà^  Joseph 
Pujol,  Mn.  Pere 
PiLscual  y  Casaii,  Joseph 
Pujol  y  Puig,  Joseph 
Perefia  y  Reixach,  Alfret 
Payró  y  Pare  11  ada,  Joseph 
Pont  y  Roca,  Antoni 
Pons,  Ramon 
Portabella,  Lluís 
Padró,  Blay 

Puignerò  Rofill,  Gaspar 
Pascual  y  Rius,  Pere 
Pujol  y  Vila,  Pau 
Portals  y  Presas,  Joan 
Porla  y  Blanch^  Mn*  Jo- 
seph 

Pardo,  Joseph 
Parellada  Futira,  Joseph 
Parpal  Marquès,  Cosme 
Pascual  y  Serra,  Joseph 

Marïa 
Puigbó  y  Sala,  Joan 
Pous  y  Freixa,  Francesch 
Padrós  y  Pigas,  Rafel 
Pou  y  Conillj  Mn.  Tomàs 

Partagàs  y  Lluch,  Ros- 

send 
Pena,  Joaquim 
Poch  Pomènech,  Joseph 
Pujol  y  Brull,  J. 
Palma'da,  Enrich 
Puig    y    Alfonso,   Fran- 

cesch 
Puig  Y  Sureda,  Joan 
Progrés^  Associada  Cata- 

lanísia 
Pousy  Santacreu,  Andreu 
Pahjssa  y  Jo,  Jaume 
Peypoch,  Joseph  A, 
Pous  y  Cul  et  lles,  Xavier 
Po&a  y  ViiarasaQ,  Enrich 
Papiner    y     Portabella, 

Carles 
Pedrerol  y  Dardé,  Artur 
Panyellay  Casals,  Ramún 


Vilafranca  del  Pa- 

Pagès,  Manuel 

nadés 

Pala  y  Puig,  Pere 

Barcelona 

Pluvins,  Lluís 

PoDtí  y  Oliveres,  Joseph 

Igualada 

Pontt  y  Oliveres,  Joan 

Barcelona 

Pales  y  Arrò,  Antoni 

Vich 

Puig  y  Valls,  Narcís 

Sant   Feliu    de 

Plana  y  Dorca,  Joseph 

Guíxols 

Par,  Joan 

Barcelona 

Pelia  y  Puig,  Joseph  M^ 

!d. 

Prim  de  Balle,  Ignasi 

Olot 

Palau  y  Català,  Melcior 

Id. 

de 

Barcelona 

Parés,  Eli  seu 

Id. 

Prim    de    Ballej  Joseph 

Lleida 

Maria 

Barcelona 

Pujolar,  Ramon 

Tarrassa 

Pastells,  Joaquim 

Id. 

Petit,  Joan 

Barcelona 

Pedrol,  Manuel 

Manresa 

Prenafeta,  Mn.  Antoni 

Vich 

Pi  y  Gibert.  August 

Mataró 

Pi  y  íïibert.  Lluís 

Barcelona 

Pi  y  Gibert,  Hortènsia 

id. 

Perpinyà,  Joan 

Planes,  Mn.  Sebastià 

Sant    Martí   de 

Maldà  (Lleida) 

Perpinyà  Ferran,  Modest 

Barcelona 

Puigdomènech,  Lluís 

ïd. 

Pijoan  y  Soteras,  Baltasar 

Id. 

Portabella,  Pere 

Portabella,  Ascensi 

Camprodon 

Puig    de   la    BeLlacasa^ 

Tarrassa 

Lluís 

Barcelona 

PlàyDeniel,  Mn,  Enrich 

Id, 

Porta  Bernat,  Salvador 

Sant    Quintí    de 

Pagès  y  Berns,  Joseph 

Mediona 

Pügès  y  Guitart,  Manuel 

Prenafeta,  Sebastià 

Barcelona 

Pollina,    tscülapi,  P.  Ra- 

Id. 

mon 

Id. 

Ponsa  y  Trius,  Sebastià 

Id, 

Pons  y  Casajoana,  Magí 

Id. 

P  u  ig  de  Ba  c  ar  d  í ,  Ba  1  tas  ar 

Prat,  Joseph 

Id. 

Prat  y  Argemí,  Ramon 

Id. 

Pelfort,  Joan 

Pagès,  Cebrià 

Id. 

Paradeda,Mn.  P'^èlix 

Manresa 

Planells,  Faustf 

Barcelona 

Ptiig  y  Font,  Ramon 

Id, 

Pasco,  Joseph 

Id, 

Pereyra  y  Alcàntara,  Jo- 

Id 

seph  M.' 

Pi  y  Sunyer,  August 

Id. 

Pagès  y  Rueda,  Pere 

Id, 

Pont,  Pere 

Id. 

Pcyri^  Joseph 

Barcelona 

Id. 
Lleida 
Barcelona 

id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id, 

Madrid 
Barcelona 

Id. 
Olot 
Barcelona 

Id. 
Tarragona 

Td. 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 
Felanitx   (Mallor- 
ca.) 
Barcelona 

ïd. 

Id. 

Id. 

Id, 

Id. 
ïd. 

Id, 
Id, 
Id. 
Id. 

Tarrassa 
Barcelona 

Id. 
Torelló 
Hamburg 

Id. 
Manresa 
Barcelona 
Palamóí^ 
Barcelona 

Id, 

Id. 

Id. 
Id. 
Id. 
Id. 
Id, 


—     52     — 


Prió,  Agustí 

Barcelona 

Panadés,  Joaquim 

Tarragona 

Pons    y    Tusquets,    Jo- 

Prats  y  Subirà,  Francesch 

seph 

Id. 

deP. 

Arenys  de  Mar 

Puig  y  Puig,  Mn.  Sebas- 

Prats y  Mas,  Mossèn  Joa- 

tià 

Id. 

quim 

Barcelona 

Pujol  Trabal,  Jaume 

Id. 

Prats,  Joseph 

Id. 

Presas,  Joseph 

Pogueres 

Panella  y  Casals,  Joseph 

Poch,  Joan 

Id. 

Maria 

Id. 

Pascual,  Antoni 

Barcelona 

Puig  y  Grau,  Joaquim 

Id. 

Puig  y  Cadafalch,  Joseph 

Id. 

Peig  y  Avellà,  Pere 

Id. 

Poblet  y  Teixidor,  Joan 

Montblanch 

Palau,  Melcior 

Id. 

Pedrol  y  Poblet,  Agustí 

Id. 

Pagès,  Eduart 

Id. 

Poblet  y  Civit,  Joan 

Id. 

Puig,  Llorens 

Id. 

Pallicé,  Mossèn  Joseph 

Borjes  del  Camp 

Planas,  Francesch 

Id. 

Peralló  y  Cuní,  Mossèn 

Pla  y  Armengol,  Ramon 

Id. 

Joseph 

Sant  Feliu  de  Guí- 

Prat y  Gordó,  Joseph 

Id. 

xols 

Prat  Colomé,  Pere 

Id. 

Pons,  Joan  Baptista 

Barcelona, 

Prat  Colomé,  Eugeni 

Id. 

Plà,  Mossèn  Miquel 

Igualada 

Padrós,  Salvador 

Girona 

Pujadó,  Joseph 

Barcelona 

Pedemonte   y   Falguera, 

Pascual  y  Vives,  Virgili 

Tarrassa 

Bonaventura 

Barcelona 

Planas,  Mn.  Antoni 

Barcelona 

Puig  Mestre,  Gerart 

Manzanillo    (Cu- 

Peres, Ramon  D. 

Id. 

ba) 

Pujol  y  Xicoy,  Jaume 

Id. 

Puigdengoles  .  y    Duran 

Pinyol,  Fèlix 

Id. 

Joaquim 

Barcelona 

Puiggròs  y  Figueras,  Vi- 

Puig y  Soler,  Antoni 

Id. 

cens 

Id. 

Palau  Simón,  Joseph  de 

Mataró 

Pedrol,  Jordi 

Tarragona 

Padró  Pau,  Ignasi 

Barcelona 

Pasquet,  Pere 

Palafrugell 

Puig  y  Sureda,  Francesch 

Id. 

Pujol,  Joseph  A. 

Barcelona 

Paytet,  Joseph 

Perpinyà 

Porta  y  Pellicer,  Antoni 

Reus 

Pereyra  Alcàntara,  Víc- 

Planas y  Font,  Claudi 

Barcelona 

tor 

Barcelona 

Perdigó,  Manuel 

Id. 

Payàs,  Francesch 

-      Id. 

Pibernat  y  Martí,  Artur 

Id. 

Pedrola,  Manuel  de 

Id. 

Padrosa,  Joseph 

Id. 

Poquet,  Mn.  Jordi 

Muro    (Mallorca) 

Puntí  y  Padrisa,  Ramon 

Id. 

Pou,  Mn.  Joan 

Felanitx    (Id.) 

Pujol  y  Pons,  Francesch 

Id. 

Pla,  Francesch 

Barcelona 

Pantaleoni,  Amadeu 

Id. 

Presas,  Adrià 

Id. 

Pantaleoni,  Joan 

Id. 

Puig  Jufré,  Enrich 

Canet   de  Mar 

Pi,  escolapi,  P.  Joaquim 

Mataró 

Palau  Simó,  Ramon 

Barcelona 

Palet,  Salvador 

Barcelona 

Pascual  Jové,  Joaquim 

Id. 

Planas,  Jaume 

Id. 

Parcerisas,  Ramon 

Id. 

Poyano,  Àngel 

Id. 

Pons,  Martí 

Id. 

Plaja,  Bonaventura  M. 

Id. 

Planas,  Joan 

Id. 

Pujadas,  Ramon 

Id. 

Pençi,  Joseph  M." 

Id. 

Puig-Pey  y  Pera,  Pere 

Id. 

Parcerisa,  Ferran 

Id.    * 

Planas  y  Escubós,  Marian 

Id. 

Presno,  Manuel 

Id. 

Parés  y  García,  Enrich 

Id. 

Porta,  Esteve 

Id. 

Permanyer  Ayats,  Ricart 

Id. 

Prat  y  Lluch,  Jaume 

Id. 

Parramon  Castany,  Bal- 

Pla  Gener,  Joseph 

Id. 

domer 

Id. 

Palau  Simó,  Miquel 

Borjes  d'Urgell 

Puig,  Alexandre 

Id. 

Picas  Cunillera,  Miquel 

Barcelona 

Puig,  Eusebi 

Id. 

Picó  y  Campamar,  Ra- 

Pujol Rubio,  Joseph 

Id. 

mon 

Id. 

Pontí  y  Oliveres,  Isidre 

Id. 

Panyella  y  Casals,  Lluís 

Id, 

Pellicé,  Miquel 

Lleida 

«  Pous  Serrat  y  Bruguera» 

Badalona 

Parés  y  Serra,  Francesch 

Prat   del  Llobre- 

Pagès y  Sayol,  J. 

Barcelona 

gat 

Peyri,  Jaume 

Id. 

53     - 


Pous.  Joseph 

Perdigó  y  Cortès,  Joseph 

Pinjana  Homedes,   Do- 
mingo 

Parcerisas  y  Valls,  Just 

Planas  y  Casubl,  Jesús 

Paiellada,  Joan 

Percarnau  y   Cases ^  An- 
toni 

Pereaman  y  CaseSi  Joa- 
quim 

Perearnau   y    Cases^ 
Eduart 

Pellicer,  Leandre 

Pellicer,  Joseph 

Pagès  y  Aguiló,  Pere 

Parés  Barira,  Josepb  M.* 

Palau,  Ferran 
Puncernau,  Ramon 
Poch.  Lluís 
Panicello,  Emili 
Pineda  y  Folch,  Antoni 
Puig  y  Canyameras,  An- 
toni 
Padrosa,  Ernest 
Pons  y  Salomó,  Bernat 
Pare,  Antoni 
Pèrez^  Ramon 
Pedret  y  Torres,  Víctor 
Prat  y  Ribera,  Macià   . 
Par,  Antoni 

Planas  Rosith,  Joaquim 
Pirretas,  J,  Marian 
Pascual  Pon Sj Joseph 
Ptiget,  Francesch  j. 
Pujol,  Roman 
Peris,  Pere 
Palomas,  Xavier 
Prat  y  Mas,  Bonaventura 
Pla  de  Pons,  Teresa 
Puigmal,  Cosrae 
Puigmalp  Joan 
Peig,  Amadeu 
Pérez  y  Capdevila ,  Enrich 
Pinyol  y  Agulló,  Joseph 
Poch,  Mn,  Antoni 
Pena,  Ramon 
Pujolà  y  Vallès,  K 
Pujol  Tubau,  Pere 
Pascual  OI  i  ver ,  J  o  a  n 
Pagès,  F'rancesch 
Ptijol  de  Pastor,  Joaiiuim 
Pi  y  Sunyer,  F'rancesch 
Pujol  y  Pïanas,  Marti 
Pericas  Morros,  Lluís 
Pons  Cubillés,  Joseph 
Planella,  Lluís 
Porta,  Mn,  Antoni 


Barcelona 

Planella,  Octavi 

Barcelona 

Id, 

Pomar  y  Esteve,  Joan 

Manacor  (Mallor- 
ca) 
Barcelona 

Tortosa 

PauH  Galceran,  Tgnocent 

Barcelona 

Pomes,  Artur  de 

Id. 

Id.                      i 

Pujadas,  Salvador 

td. 

Id. 

Prat  Oliveras,  Ramon 

Id. 

Pantaleoni,  Alfret 

Id. 

Id. 

Pujol,  Joseph 

Id. 

Pitxot,  Jaiime 

Id. 

Id. 

Permanyer   y   Ayats, 

JoanJ, 

Id, 

Id, 

Pa  sola,  Joseph  M.^ 

Id, 

Id, 

Puig  y  Esteve,  Joseph 

Id, 

Id, 

Quintana,  Eudalt 

Id. 

Id. 

Queraltó,  Jaume 

Id. 

Id. 

Quatre  ca  ses  y  Cienís,  Jo- 

Id, 

seph 

Camprodon 

Id. 

Queralt,  Mn.  Pau 

Borjes  del  Camp 

Id. 

Querol  y  de  Rius,   Fe- 

Id. 

rran  de 

Tarragona 

Id. 

Querol  y  de   Rius,  Joa- 

quim de 

Id, 

Id. 

Quer  y  Güell,  Joan 

Barcelona 

Id. 

Quintana,  Antoni 

Id. 

Id. 

Queralt,  Joan 

Id. 

Id. 

Rubió  y  Lluch,  Antoni 

Id, 

Id. 

Roura  Barrios,  Benet 

Id. 

Id 

Rubió  y  Bellver,  Joan 

Id. 

Id. 

Rocamora,  Manuel 

Id. 

Id. 

Rigola  y  Royo,  Ja-into 

Id. 

Id, 

Riera  y  Weisse,  Bonaven- 

Id, 

tura 

Id. 

[d. 

Roca  y  Cupull,  J, 

Id. 

Id. 

Ramon,  Alossèn  Joan 

Pahna  (Mallorca) 

Id, 

Rotger,  Mossèn  Mateu 

Id. 

íd. 

i      Roca,  Ricart 

Id, 

Id, 

Ros  Sallent,  Frederich 

Mollet  del  Vallès 

ï^'U  alada 

Rodó,  Domingo 

Tarrassa 

Malgrat 

Rígol,  Joseph 

Id. 

Barcelona 

Riera  Mn,  Joseph 

Ibissa 

Id. 

Russinyol  y  Tort,  Joan 

Barcelona 

Id. 

Roca  y  Codina,  Antoni 

Id. 

Id. 

Rissech,  Joan 

Lloret  de  Mar 

Id. 

Rius,  Agustí 

Barcelona 

Id, 

Rius  y  'Parragó.  Agustí 

Id. 

Id. 

Roma^  Joan  M.* 

Id, 

París 

Ribera  Rovira,  Ignasi  de 

Vich 

Loyola 

Id, 

Barcelona 

Kuyra  y  Oms,  Joaquim 

Blancs 

Id. 

Riera  Mauri,  tscolapi,  P, 

Id. 

Ramon 

Barcelona 

Id. 

Romaní,  Isidre 

Sarrià 

Id. 

Rifà,  Jaume 

Barcelona 

Id, 

Rifà,  Eduart 

Id. 

Id,      ' 

Reynés,  Guillem 

Palma  (Mallorca) 

Id. 

Rosselló,  Mn,  Bernat 

Id- 

Monsonls  (Lleida) 

Ramis,  Mossèn  Cmlleni 

Sineu  (Mallorca) 

—     54    - 


Rives  y  MestrCj  Miquel 

Rosselló  y  Crespí,  Joan 
Rosal    Camprodon,   To- 
màs 
Rosal  Camprodon,  Jau- 
me 
RuJlj  Mossèn  Joseph 
Rodas  y  Valls,  Lluís 

Regordosa     y    Sadurní, 

Manuel 
Riba  y  García,  Enrich 
Ribas  Carreras,  Joan 
Ras,  Aureli 
Raventós,  Jaume 
Riera  y  Torras,  Ventura 
Rovira,  Mossèn  Joan 
Romeu,  Mossèn  Muís 
Rabell  y  Patxot,  Rafel 
Riera,  Antoni 
Roig  y  Morera,  Miquel 
Renter  Gallifa,  Alfons 
Roig  y  Punyed,  Joseph 
Roig  y  Serra,  Joan 
Roca  Ramis,  Juli 
Ribalta  y  Tísaus,  escúiúpi, 

P.  Antoni 
Rierola  y  Masferrer, 

Francesch 
Rodriguez  y  Molla  Joa- 


Guantànamo  (Cu- 
ba) 
Alaró  (Mallorca) 

Barcelona 

Id- 
Id. 
Sant  Feliu  de  Guí- 
xols 

Barcelona 

Id, 
Blanes 
Barcelona 

íd. 
Tarrassa 
Vich 
Id. 
Barcelona 
Vilassar  de  Mar 
Lleida 
Barceíona 

íd. 

Id. 
Vilassar  de  Mar 

Vich 

Id. 


quim 

Barcelona 

Rodón  Montserrat,  Mos- 

sèn Joseph 

Argilaga    (Tarra- 

gona) 

Ribalta,  Tomàs 

Barcelona 

Rigual,  Joaquim 

14 

Ràfols,  Enrich 

m 

Roig  y  Punyed,  Jaiime 

Td, 

Ribas  y  Joseph,  Joan 

Albareda(Girona} 

Revista    ih    iü    Cmnèra 

Agrítola  AtiSftami 

Vich 

Roset  y  Rovira,  Joan 

Valls 

Ribas  y  Perdigó,  Joan 

Barcelona 

Riera,  J.  Alexandre 

Id. 

Riera  Calbetó,  F^mili 

Id. 

Riera  y  Modolell,  Lluiü 

íd. 

Roca,  Joseph  M.^ 

Id. 

Riera  y  Sellent,  Antoni 

Id. 

Reventí^sy  Casas, Joseph 

id. 

Robert  Coral,  Joseph 

Id- 

Regineradàn,  (La).  Re* 

vista 

(jirona 

Rosselló,  Rafel 

Santanyí  (Mallor- 

ca) 

Ribot  y  Serra,  Man-jel 

Sabadell 

Ripoll,  G, 

Barcelona 

Keynés,  Pere 

Id. 

Riera  y  Bertran,  Joaquim 
Rovira  y  Ageïet,  Joan 
Roig    y  Aragall,   Fran- 
cesch 
Rossell,  Antoni 
Reig  y  Bernet,  Lluís 
Re  ventós    y    Farrarons, 

Pere 
Raventós,  Antoni 
Ribalta,  Pons 

Ribas  y  Martí,  Francesch 
Ribera  Llorens,  Enrich 
Rius  y  Casas,  Joseph 
Rovira  y  Bruguera,  Jo- 
seph 
Roca  y  Sans,  Ramon 
Rahola  y  Molinas,  Fran- 
cesch 
Roger  y  Crosa,  Miquel 
Roger  y  Crosa,  Martí 
Robert  y  Roura,  Candi 
Riero,  Joan 
Rosich,  Joan 
Rocafiguera,  Marian  de 
Reventós  y  Bordoy,  Ma- 
nuel 
Rius  y  Fontanals,  Rani6n 
Rossell,  Manuel 
Reventós  y  Bordoy,  Ja- 

cinto 
Rahola  y  Molinas^  Pere 
Rubió  y  Balaguer,  Jordi 
Rabassa,  Emili 
Ribé,  Manuel 
Ripoll  y  Fortuny,  Fran- 
cesch 
Roca,  X  y.,  P.  Alfons 
Ribas  y  Serra,  Joseph 
Rafel,  Joseph 
Ruiï  y  Porta,  Joan 
Roses  y  Ferrer,  Joseph 
Riba  y  Baldiris,  Jaiane 
Roig  y  Ventosa,  Joseph 
Rnbias  y  Valls,  Xavier 
Rius  Vidal,  Àngel  de 
Roig  y  Casanovas,  Artur 
Ricart  y  Alier,  Joseph 
Roviralta,  Manuel 
Rialp,  Claudi  de 
Rialp,  Joan  C.  de 
Rosals,  Joan 
Raventós,  Joseph 
Rafael  y  Verhults,   En^ 

rich  de 
Ribalta,  Francesch 
Reverter,  Manuel 
Rosich  y  Bassa,  Jaume 


Barcelona 
Lleida 

Barcelona 
Tarragona 
Barcelona 

Id. 
Id. 

Vilafranca  del 

Panadés 
Valls 

Barcelona 
Saragossa 

Barcelona 
Id. 

Id. 
Palamós 

Id. 
Barcelona 

Id. 

Id, 
Vich 

Barcelona 

Gelida 

Barcelona 

Id. 
Id. 

Id. 
Id. 
Id. 

Id. 

Manresa 
Barcelona 

Id. 
Tarragona 
Barcelona 
Vilanova  y  Geltrú 

íd. 
Balaguer 
Barcelona 

Id. 
Vich 
Barcelona 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 

Id. 
Id, 
Id. 
Palsí^Empordà) 


^ 


-     55     — 


Ribas  y  Parés,  Modest 
Rosich,  Francesch 
Ros,  Mossèn  Joan 
Rodón   y    Oller,    Fran- 

cesch 
Rotira,  (ieroni 
Romagosa  Altet^  Joseph 
Rovira  de    Forn,   Fran- 

ceüch 
Raduà,  En  r  i  eh  O. 
Rita,  Joaquim 
Ramún  y  Camps,  Felip 
Rocosa  y  Palet,  Eraili 
Rosacoma,  Jaume 
Roura  Oxandaberro,  Dr, 
Rubí  era,  Josepha 
Re  cort,  Joseph 
Roca,  Mossèn  Manuel 
Roig  Raventós,  Joseph 
Ribas  Cots,  Manuel 
Roca  Casas,  Pere 
Rocamora   Sabó  ri  l ,   J  o^ 

seph 
Riera,  Antoni 

Rahola  Trèmols,  Víctor 
Rosich,  Joaquim 
Rosich  Rubiera,  Joseph 
Riera  y  Solé,  Pau  J. 
RoWra,  FVancesch 
Roura  Osandaberro,  Jo- 
seph 
Rabassa  Mayner,  Adrià 
Roig  y  Pruna,  Artur 
Raventós  Babot,  Joseph 
Roca  Senan,  Agustí 
Ribera  Cuadrench,  Joa- 
quim 
Ribú  Veil,  Sebastià 
Roig  Tortasans,  Joseph 
Riba  de  San  z,  Joaquim  de 
Rius  y  Matas,  Pere 
Ribas  y  Ribas,  (iuíllem 
Rahola    y    Escofet,   Se- 
bastià 

Ribó,  Domingo 
Reynés,  Joan 
Roig  y  Ventosa,  Peliu 
Riba,  Jaume  de 
Ren o me,  Joan 
Rjera,  Francesc h 
Riera  y  Puntí,  Segimón 
Riera  y  Puntí,  Isidre 
Rovira,  Joseph  M,* 
Rotjer,  PereJ- 
Riera  y  Tapís,  Antoni 
Riguaí,  Enrich 


Barcelona 

Ramonatxo  y  Gallès,  J  oan 

Barcelona 

Tarragona 

Rigau,  Joaquim 

Id. 

Id.                        ' 

Reig,  Pere 

Rodríguez  y  Codolàj  Ma- 

Id. 

Barcelona 

nuel 

1<L 

Id. 

Roca,  Marian 

M 

Id, 

Ruiz  y  García,  Manuel 

Id. 

Rosich,  Joseph  M.* 

Id. 

.  14 

Ribas  Pujol,  Pere 

Id. 

*    Td. 

Rosselló  Nogué,  Ramon 

Vílerell 

Id. 

Roger  y  Batlle,  Marian 

Barcelona 

Id, 

Rahola,  Baldiri 

Id, 

íd. 

Rocafort,  Ricart 

íd. 

Girona 

Roca  y  Fargas,  Pere 

Id. 

Barcelona 

Rocamora,  March 

Ifl. 

Id. 

RIber,  Mossèn  Morens 

Palma  (Mallorca) 

Id. 

Roig  y  Tríus,  Emili 

Barcelona 

Id. 

Rodón  Amigo,  Pau 

Badalona 

Id. 

Rïtà,  Joan 

Barcelona 

Id. 

Roig,  Joseph 

Í4 

Valls                          ! 

Rapoli,  Joan 

1* 

Rosa  Morraig,  Prancesch 

Id, 

Barcelona 

Regàs,  Miquel 

Id. 

Manacor  (Mallor- 

Rogent, Joseph 

Id. 

ca) 

Romà,  Joan 

íd. 

Barcelona 

Riera,  Mn.  Joseph 

Girona 

Id. 

Ruiz  y  Castellà,  Joseph 

Barcelona 

íd- 

Sun y oi  y  Pla,  Antoni 

Id. 

Vilano  va  y  Geltrú 

Sadurní,  Pere 

Tàrrega 

Barcelona          i 

Sagarra  y  de  Siscars^  Fe- 

rran de 

Barcelona 

Id, 

San  Antonio,  Marquès  de 

Id. 

Santes  Creus 

Sardà,  Francesch 

Id. 

Barcelona 

Sucona,  Mn.  Tomàs 

Tarragona 

Id. 

Svdcdúd   Barcdüncaa    de 

Id- 

AmigQS  ds  ia  ímírtéí* 

dón 

Barcelona 

Id. 

Sallent  y  Gotes,  Àngel 

Tarrassa 

Id,      ' 

Sust  y  Vives,  l•^elicià 

Barcelona 

Id. 

Soler,  Mossèn  Antoni 

Id. 

Id. 

Sucre,  Joseph  M.' 

Id. 

Id. 

«      Semir,  Francesch  de  I'. 

Palma  (Mallorca^ 

Id. 

\      Sampol,  Pere 

Id. 

;      Soli velles,  Francesch 

tct 

Cadequés  (Em- 

Salvà, Mú.  Francesch 

M 

pordà) 

Sòcies  y  Clar,  Francesch 

ïd. 

Barcelona 

Serra  Graupera,  Joan 

Barcelona 

Id. 

Segura  y  Valls,   Mossèn 

Vilanova  y  Gel trti 

Joan 

Santa  Coloma  de 

Barcelona 

Queralt  (Segarra) 

Id. 

,      Sust  Alzina,  Jaume 

Vilassar   de   Mar 

Id. 

Sucarrats,  Joseph 

Tarrassa 

Id. 

Sabater,  Pere 

Id. 

Id. 

Serra  Orbay,  Mn.  Vicens 

Ivissa 

Id. 

Soler,  escúiapi,  P.  Joseph 

Tarrassa 

ïd. 

Serra  y  Bohigas,  Jacinto 

Barcelona 

Id, 

Serrahína,  L•luís 

Id. 

Id. 

Soler  y  Damians,  Ignasi 

Id. 

-     56 


Solsona  y  Cardona,  Ra- 
mon 
Sagarra  y  Mont  fort  j  Jo- 

seph 
Soler  y  March^  liConci 
Soler  y  Terol,  Lluís 
Surribas,  Joseph 
Sala  y  Dioarés,  Arseni 
Sureda;  Mn,  Perejoseph 
Salvàj  Mn-  Gabriel 
SanxOj  Pere  Antoni 
Salvà,  Fra  Bartomeu 
Soler,  Mossèn  Antoni 
Sodas,  Joan 
Servera,  Llorens 

Servera,  Gabriel 
Salvà^  Mn,  Anteim 
Socias,  Mn.  Sebastià 
Sitjar,  Mossèn  Rafel 
Sastre,  Mn.  Miquel 
Samaranch,  Mn.  Salvador 
Senabra  Rosell,  Sebastià 
Sanmart(  y  Husqueti  Pri- 
mitiu 
Subiraclis  y  Pujol,  Joan 
Sagrera  y  Floríl,  Pau 
Sala  Maristany,  J. 
Serra  Pagès,  Rossend 
Sans  y  Rossell,  Alfons 
Soler  Kscofet,  Ignasi 
San  romà,  Joan 
Serra  Estar f,  Mn.  Maníin 
Saderra,  Jo  seph 
Serrat,  Joan 
Sans,  Ramon 
Saba,  Vtrt 
Sunyol,  Alfons 
Serra  y  Pons,  Maniiel 
Sugranyes,  Domingo 
Soulere  Hové,  Pere 
Solé  y  Latorra,  Mn.  Pere 

Segarra  y  Rardía,  Anselm 
Solé  y  Pla,  Joan 
Serra  y  Jordi,  Mn.  Jaume 
Solà  y  San  fel  iu,  Joseph 
Solà  y  Moreta^  Mn.  i^'or- 
tià 

Sàbat,  Joseph  de  C. 
Sflguer  Olivet,  Emili 
Servat  Jove,  Joan 
Sampere,  Ricart 
San  diumenge  y  NavarrOi 

Magi 
Sandiíimenge    y     Puig , 

Magí  Lluís 


igualada 

Barcelona 
Manresa 

Id. 
Barcelona 
Tarrassa 
Artà  (Mallorca) 

Id.         (Id) 
Palma    (Id,) 

Id. 
Si  neu 
Palma 


(Id.) 

(Id.), 

(Id.) 


So  'n  Carrió  (Ma- 
llorca) 
Manacor       (Id.) 
Lluch  major  (I  d.) 
Id.         (Id.) 
Santanyf       (Id.) 
Id.  (^Id.) 

Badalona 
Barcelona 

Id. 
Torelló 
Barcelona 
Masnou 
Barcelona 

Id, 

Id, 

Id, 
Vích 
CHol 
Id, 

Barcelona 
Agullana 
Barcelona 

Id, 

Id. 
Vilanova  y  Geltrú 
Borjes    Blanques      ' 
d'Urgell 
Id. 
Barcelona 
Vich 
Mataró 

Navarcles  (Pla  de 

Bages) 
F^arcelona 
íiirona 
Barcelona 
Sabadell 

Barcelona 

Id, 


Suqué,  Artur 

Barcelona 

Sitja  y  Teixidor,  Joan 

Id. 

Serra  Padrissa,  Mn.  Jo- 

seph 

Id. 

Sabas  y  Adell,  Enrich 

Id. 

Soler  y  Palet,  Joseph 

Id. 

Sicre  y  Sicre,  Ricart 

Id. 

Sans  y  Anglas,  Eudalt 

Id, 

Soler,  Francesch 

Id. 

Sindreu,  Joseph 

Id. 

Serra  Jacas,  Ramon 

Id. 

Serdà  Simó,  Domingo 

Sabadell 

Salvat  Crespi,  Joan 

Barcelona 

Sans  y  Buígas,  Ferran 

Id. 

Sagredo,  Jordi 

Sarrià 

Saló  y  Salas,  Domingo 

Sabadell 

Serinyà  y  Masferrer,  Joan 

Barcelona 

Saladrigas,  Ramon 

Id.    . 

Solà  y  Vidal,  Victorià 

Id. 

Sabater  Vilalta,  Sebastià 

Badalona 

San  salvador.  Pau 

Barcelona 

Sansalvador,  Jaume 

Id. 

Solà  y  Gené,  Francesch 

Id. 

Soler,  Mn.  Gaetà 

Id. 

Sunyé  y  Mulloll,  F. 

Id. 

Serra  y  Bartra,  Manuel 

Lleida 

Salvat  y  Espasa,  Ramon 

Barcelona 

Sastre  Aldrufeu,  Xavier 

Id. 

Sans  y  Grau,  Francesch 

Id. 

Solsona  y  Isern,  Joan 

Albi  (Lleida) 

Salvat  y  Espasa,  Manuel 

Barcelona 

Salvat  y  Espasa,  Pau 

Id. 

Singla  y  Romeu,  Joseph 

Id. 

Sans,  Pompeu 

Id. 

Serra  y  Horta,  Raymond 

Id. 

Segalà  y  Estalella,  Lluís 

Id. 

Sans  Oliveras,  Joaquim 

Id. 

Sugranyes,  Francesch 

Tarragona 

Saludes,  Mn.  Miquel 

Borjes  del  Camp 

SafícÀ    Nova,   Associació 

Nacionalista    ÍHosta- 

franchs 

Barcelona 

Sabater  y  Arquer,  Isidre 

Badalona 

Serra  y  Huch,  Joaquim 

Berga   . 

Sagué  y  Mares,  Ricart 

Barcelona 

Sanxo,  Montserrat 

Id. 

Serés  y  Plana,  Francesch 

Tàrrega 

Sans,  Jaume 

,  Barcelona 

Solé  y  Vidal,  Lluís 

Id. 

Serra  y  Durbàn,  Joan 

Id. 

Solà,  Manuel 

Id. 

Sàlvia  y  Civit,  Joan 

Pons  (Lleida) 

Santaeugenia,     escolapi , 

P.  Xavier 

Barcelona 

Solà,  Ricart 

Arenys  de  Mar 

Soler  y  Dopff,  Joaquim 

Barcelona 

Solà  y  Esteve,  Bonaven- 

tura 

Id. 

r 


^ 


—    57 


Sanosa,  Joseph 

Barcelona 

Segura,  Vicens 

Barcelona                                       1 

Sen^,  Joseph 

Id. 

Selles  y  Garriga,  Joaquim 

Id. 

Semt  y  BanquellSi  Joa- 

Sala Esteve,  Joseph 

Sant  Feliu  de  Guí- 

quim 

Esparragtjera 

xols 

Serra  y  Boldú,  Valeri 

Bellpuig 

Sunyé  y  Medàn,  Lluís 

Barcelona 

SoU  y  Capdevila.  Mos- 

Sadurní, Joan 

Id. 

sèn  Joan 

Vich 

Soler  Santaló,  Juli 

Id. 

Sitji  y  Pineda,  Francesch 

Barcelona 

Solé,  Felip 

Gavà(Plàdel•Llo- 

Santandreu     y     Ribera, 

bregat) 

Mossèn  Ranión 

Id. 

Segura,  Jaume 

Barcelona 

Say6s  y  ParraíT-on,  An- 

Sagrera y  Florit,  Lluís 

Id. 

toni 

Id. 

Siljas  Furriol,  Joseph 

Id. 

Solà,  Ediíart 

Id. 

Santasüsana,  PVederich 

Id. 

Sagarra  y  Serra,  Edüart 

Id. 

Sànchez  Arocas,  Rafaela 

Id,    - 

Serra  y  Constansó,  Joan 

Igualada 

Sans  y  Font,  Joseph 

Vich 

Senià,  Damàs 

Barcelona 

Serrat  Izquierdo,  Joseph 

Barcelona 

SaJBt,  Jaume 

Id. 

Serrat   Izquierdo,    Fran- 

Sardà SaJvanv,  Mossèn 

cesch 

Id. 

Fèlix 

Sabadell 

Selva  y  Rubí,  Emili 

ïd. 

Saludes,  Maria 

Borjes  del  Camp 

Serra,  Joseph  M.* 

Ú. 

Salvatella  y  Gibert.  Joan 

Barcelona 

Sorjus,  Joseph  M.' 

Id. 

SoU  y  Escobedoj  Salva- 

Serra Castellà,  Francesch 

Guissona 

dor 

Id. 

Solà,  Alfons 

Sant  Sadurní   de 

Sitjes  y  Castells,  Joan 

id. 

Noya 

Solé  Icart,  Joseph 

Tarragona 

Sabates,  Àngel 

Barcelona                                         i 

Sabaié,  Mn.  Ramon 

Montblanch 

Servia,  Manuel 

Id. 

Saltor,  Gil 

Barcelona 

Sarró,  Pau 

li. 

Simón  Sayols,  Genis 

La  Bisbal 

Sau  Gumà,  Albert 

la. 

SegaJà  Estalella,  Manuel 

Barcelona 

Sapera  Ribot,  Jaume 

Id. 

t Sayols  germans» 

Badalona 

Santandreu,  Jaume 

Manacor  (Mallor- 

Sins, Mossèn  Blay 

Montblanch 

ca) 

Sabater  y  Julià,  Joseph 

Serra,  Pere 

Barcelona 

Marja 

Barcelona 

Seres,  Antoni 

Id. 

Soler  y    Nonell,    Fran- 

Serra, Marian 

Canet  de  Mar 

cesch 

Id. 

Senties  Pallejà,  Joseph 

Barcelona 

Soler  y  Nonell,  Isidre 

Id. 

Sànchez,  Higini 

Id. 

Sunyer,  Pere  M. 

Castelló  d'Anipu- 

Sau. Joseph 

Id 

ries 

Serinyà  y  Pala,  Narcís 

Id, 

Sindicats     Prútutor    dd 

Santasusana,  Lluís 

Id. 

Trabajú  Nadonaí 

Barcelona 

Sànchez  y  Garriga,    Jo- 

iiala, Mn.  Joseph 

Girona 

seph 

Id. 

Serra  Ferret,  Antoni 

Barcelona 

Serra  y  Pascual,  Joseph 

Id. 

Sagnier     y   ViJlavechia, 

Santasusana  y    Pellicer, 

Joaquim 

Id. 

Joan 

Id. 

Simón  y  Nuet,  Pere 

Id. 

San  Miquel,  Antoni 

Alella 

Simón  y  Viure,  Joan 

Id. 

Soler   y  Vilallonga,  Ra- 

Sabater, Mn.  Pere 

Sant  Hilari  Sa- 

mon 

Barcelona 

calm 

Sala,  Manuel 

VilafranciídelFa- 

Serra  Fomeilcs,  Antoni 

Barcelona 

nadés 

Sunyol,  Lluís 

Id. 

Solé,  Pau 

Barcelona 

Sorinach  y  Caní  vell,  Jau- 

Soler, Robert 

Id. 

me 

Id, 

Soler,  Joseph  M.*^ 

Id. 

Soler  y  Julià,  Joan 

id. 

Solsona,  Mn,  Isidre 

Sant  Sadurní  de 

%ost,  Modest 

Ripoll 

Noya 

Sanxo  y  Esteve,  Sebastià 

Barcelona 

Solà  y  Mas,  Joseph 

Barcelona 

Solé  y  Granell,  Joan 

Tarragona 

Salvadores  de  Bruguera, 

Soler,  Lluís 

Id, 

Elena  de 

M- 

Serra,  Ramon 

Barceioria 

S^a  y  Bonfill,  Joseph 

14 

-    58 


Soler  Venech,  Lluís 
Soler  Capdevila,  Heribert 
Soler,  Valentí 
Santaló  y  Castellví,  Pere 
Sabidó  y  Pedrol,  Joseph 
Sala,  Gaspar 
Sangra,  P'rancesch 
Soley,  Víctor 
Serra,  Joseph 
Sabater  y  Ribó,  Jaume 
Soler  y  Taberner  Joseph 
Seguí  y  Pou,  Enrich 
Sans  Rossell,  Modest 
Sarnpsó  y  Heras,   Fran- 

cesch 
Sànchez  y  Aguilera,  Ra- 
mon 
Sagarra,  Enrich 
Serra  y  Buxó,  Mn.  Eudalt 
Sardà  Ladico,  Francesch 
Sol  y  Torrents,  Joseph 
Sansalvador,  A. 
Sarry  Moreu,  Jaume 
Sabates  y  Vila,  Antoni  de    . 
Serra,  Antoni 
Soler  y  M&.rch,  Alexandre 
Subirana  d'Esteve,  Joa- 
quima 
Sariola  Corcoll,  Pere 
Sarrolde,  Jaume 
Solà  y  Capdevila,  Antoni 
Salvadores,  Joseph  de 
Santamaría,  Artur 
Surinyach     Senties,  Ra- 
mon 
Salvatella,  Rafel 
Santamaría  Monné,Joan 
Solà  y  Bosch,  Vicens 
Santonja  Bassols,  Antoni 
Sc^aet^  d^étudts  catalans 
Taltabull,  Cristòfol 
Teigell    y    Peiri,    Fran- 
cesch 
TruUols  y  Despuig,  Fe- 
rran 
TarréyTarré,  Francesch 
Tarré  V  Tarré,  Emili 
Tobella,  Magí 
ïraval,  Joan 
Traval,  Lluis 
Terrada,  Bonaventura 
Terrada,  Ramon 
Terradas,  escolapi,  P.  Es- 
teve 
TogoreSj  Mossèn  Mateu 

Tomàs,  Mossèn  Gabriel 
Torres^  Mossèn  Joan 


Barcelona 

Truyols,  Mossèn  Antoni 

Manacor  (Mallor- 

Vilanova y  Geltrú 

. 

ca) 

Barcelona 

Torrendell,  Joan 

Palma  (Id.) 

Id. 

Torrus  y  Aràbia,  Joseph 

Barcelona 

Id. 

Trias  y  Tarrés,  Nicanor 

Girona 

Id. 

Trabal,  Vicens 

Sabadell 

Id. 

Teixidor  y  Serra,  Anas- 

Id.      . 

tasi 

Barcelona 

Id. 

Tort  y  Castellví,  Jaume 

Molins  de  Rey 

Id. 

Torres,  Cèsar  August 

Barcelona 

Id. 

Torres  y  Reyató,  Jacinto 

Id. 

Id. 

Travessa,  Mn.  Manuel 

Vilanoveta  del 

Id. 

Camí 

Torres,  Joseph 

Barcelona 

Id. 

Tarrída  y  Puig,  Baldiri 

Id. 

Taberner  y  Birrer,  Lluis 

Id. 

Id. 

Taberner  y  Birrer,  Pere 

Id. 

Id. 

Tena,  5.  y.,  P.  Francesch 

Id. 

Id. 

Trabal,  Jaume 

Id. 

Id. 

Torrent,  Joan 

Agullana 

Lleida 

Torres    Barberà,    Hum- 

Barcelona 

bert 

Lleida 

Id. 

Torné,  Joan 

Barcelona 

Id. 

Tapis    de    Guarro,    As- 

Manresa 

sumpció 

•  Id. 

Id. 

Tapis  y  Vilaregut,  Dolors 

Id. 

Tous  y  Biaggi,  Francesch 

Id. 

Id. 

Torrents  y  Pons,  Lluis 

Id. 

Sarrià 

Teixidor  y  Moragas,  Llo- 

Barcelona 

rens 

Id. 

Id. 

Torroella,  Joan  Baptista 

Girona 

Id. 

Tomàs,  Mn.  Salvador 

Vilanova  y  Geltrú 

Id. 

Torra,  Mossèn  Joan 

Tarragona 

Tusell,  Joseph 

Barcelona 

Id. 

Torruella  Albareda,  Jo- 

Id. 

seph 

Id. 

Id. 

Tarré,  Francesch 

Id. 

Id. 

Tarragó  y  Lostaló,  Jo- 

Id. 

seph 

Id. 

Perpinyà 

Tintorer,  Emili 

Id. 

Barcelona 

Tous  Biaggi,  Joseph 

Id. 

Tallada,  Joseph  M." 

Id. 

Borjes  del  Camp 

Tort  y  Matamala,  Vicens 
•   Terrado  y  Periquet,  Ma- 

Id. 

Barcelona 

nuel 

Id. 

Id. 

Torrus  y  Aràbia,  Melcior 

Id. 

Id. 

Torner. y  Casas,  Jaume 

Id. 

Tarrassa 

Tintoré,  Rafel 

Id. 

Id. 

Trias,  Bartomeu 

Id. 

Id. 

Teixidor  y  Masjoan,  An- 

Id. 

toni 

Id. 

Id. 

Tornavista,  Joan 
Torras    y    Sayol,    Fran- 

Torelló 

Id. 

cesch 

Caldes  de  Mont- 

Esporles  (Mallor- 

buy 

ca) 

Tarragó,  Francesch 

Barcelona 

Llubí  (Id.) 

Torras  y  Llopart,  Jaume 

Sant  Sadurní  de 

Valldemossa  (Id.) 

Noya 

-     59 


Tel!  y  Lafont,  Guillem  A. 

Ttitati,  Joseph 

Torras,  Pau 

Tubaií  y  Tena,  Joseph 

Terratlellas,  Mn.  Albert 

Texidor,  Antoni 

Torra  ^  Eduiirt 

Taltabiill,  Joan 

Torner,  Amadeu 

Torner,  María  Concepció 

Teixidó^  Domingo 

Te  rai  es  y  Alemany,  Ti- 
moleu 

Torelló,  Francesí  h 

Torrabatlella  y  Ctarrigo- 
las,  MiLHuel 

Tortras,  Antoni 

Tort,  Per^ 

Torrella  y  Térrae,  Lluís 

Thos  y  Codina,  Si  i  vi 

Teixidor  y  Basachs,  Ra- 
mon 

Tricaz  y  Arnillas,  Claudi 

Tobella  d'Art^ila,  Xavier 

Trias,  Joan 

Torner,  Vicens 

Tarrats  y  Se  ni!,  Joan 

Torres  y  Carreras,  Ra- 
mon 

Tusquets,  Antoni 

Tobella  y  Pi,  Joan 

Totosaüs  Figtieras,  Pere 

Torra  y  Munt  idas,  Liuis 

Tuberp,  Assumpció 

Tey,  Franc esch 

Tucull,  Pau  M.' 

Torrendell,  Mtissèji  Joan 

Tey, Joan 

Torras  Domènech,  Sal- 
vador 

Torras  Domènech,  PauU 

Torelló,  Pelegrí 

Tauler,  Modest 
Trinchería,  Antoni 
Tey  Eorich,  Ramon 
Turull,  Pere 
Teixidor,  Mossèn  ICsteve 
Torras  t  Llu  is  G. 
Tayà  y  Fícelb,  Salvador 
Tortras,  Joseph 
Tersol  y  Artigas,  Joseph 
Tobella  Vila,  Magí 
Traval,  Àngel  R. 
Teixidor,  escotapi,  P,  Jo- 
seph 
Trias,  Marti 
Titrull  Ventosa,  Pere 


Barcelona 

Turull,  Joseph  M.^ 

Barcelona 

Id. 

Turull,  Ricart 

Id. 

Id. 

, Torras  Uyà,  Llorens' 

Id. 

Id. 

Tobella,  Raraón 

Td. 

Id. 

Torras  y  Tort,  Ricart 

Id, 

Id. 

Torras  y  Carreras,  Feliu 

Id. 

m 

Tralia  (La).  Setmanari 

Id. 

Id. 

Thomas,  J. 

Id. 

Id. 

Torradefloí,  Mn.  Ignasi 

Manresa 

Id. 

Terradasy  Pascual, Rafel 

Barcelona 

Tarragona 

Trias,  Jaume 

id. 

Trias,  Joiïn  de  Deu 

Id. 

Barcelona 

Trias  y  Bes,  Joseph  M.* 

Id. 

Id. 

Torres  Oriol,  Isidre 

Id. 

Torras,  Francesch 

là; 

Id. 

Terra das,  Joan 

Id. 

Id. 

Trulla  Castelltort,  Ernest 

Id. 

Id. 

Uírillo,  Antoni 

Id, 

Manresa 

Uríach,  Joaquim 

Id. 

Barcelona 

XJriachy  Uriach, Trinitat 

Id. 

Uriach,  Francesch 

Id. 

Id. 

Ullés  y  Jover,  Joseph 

Tarrassa 

Id. 

Ubach  y  Vinyeta,  Fran- 

Id. 

cesch 

Rarcelona 

Id. 

Ulldemolins,  Evasí 

Id. 

Sarrià 

Urarte  y  G rases,  Ramon 

Id. 

Barcelona 

Urgellès,  M. 

14 

Uriach  Coll,  Pere 

m 

M. 

Utrillo,  Miíjuel 

Id. 

Id. 

Umbert,  Pau 

td. 

Id. 

Vallès  y  Vidal,  Emili 

Id. 

Id. 

Vogel,  Eberarth 

Aachen     (Ale- 

Id. 

manya) 

Id.      ' 

Vilar  y  Torrent,  Joseph 

Barcelona 

14 

Vila  dol,  Mn.  Lluís 

Id. 

Id. 

Vidal,  Mn,  Damià 

Calvià  (Mallorca) 

Mura  (Mallorca) 

Verdaguer,  Àlvar 

Barcelona 

Barcelona 

Vila,  Enrich 

Id. 

Vila  y  Ti6,  Francesch 

Id. 

Girona 

Ventós,  Palmira 

Id. 

\à. 

Vancells,  Ramon 

Tarrassa 

Sant  Sadurní  de 

Vidal,  Joan 

M. 

Noya 

Vancells,  Joaquim 

idi 

Barcelona 

Vayreda  y  Oliva,  Pere 

Lladó  (Girona) 

Girona 

V  al  1  s  y  V  i  cen  s,  J  oseph  M , 

Barcelona 

Barcelona 

Valls  y  Martí,  Magí 

Id. 

Id. 

Valls  y  Martí,  Manuel 

Id. 

Id. 

Valls  y  Martí,  Mercè 

Id 

Id. 

Valls  y  Vicens,  Agustí 

Id. 

id. 

Valls  y  Oliver,  Francesch 

Sabadell 

Id.                         ' 

Villalonga  Antoni 

Palma  (Mallorca) 

Id. 

Valenzuela,  Víctor 

Id.(Id.) 

14. 

Vives,  Mn.  Francesch 

Valldemossa  (Id.) 

Id, 

Vicedo,  Mn.  Remigi 

Alcoy 

Vila  y  Estruch,  Joan 

Granada  del   Pe- 

Id, 

nades 

Id. 

Vila,  Joseph  M.' 

Tarragona 

14 

Vintr6,Juli 

Barcelona 

-     6o     — 


Vinyals  y  Urpià,  Mossèn 

Joan 
Vinyas  y  Canadell,  Lluís 
Vila  y  Sala,  Mn.  Antoni 
Vidal  Arisso,  Joseph 
Valls  Vergés^  Agustí 
Valï^  Mn.  Manuel 
Vil  alio  ngti,  Kerràn 
Vilardell  Traver,  Joseph 
Vilaró  Guíllemí,  RamÓn 
Vïdalj  Lluís  Marià 
Vilar,  Pere 
ValentC  Feliu,  Joan 
Vallès  y  Pujals,  Joan 
Vilaregut,  Salvador 
Vives  Vallbé,  Ricart 
Vidal  Calsina,  Fèlix 
Vergés  Barris,  Joan 
Valentín  y  (Jal  iàn ,  Joseph 

Maria 
Vernet  Sabaté,  Blay 
Vidal  y  Valenciano,  En- 

rich  X. 
Vidal  y  Riba,  Eduart 
Ventura  y  Lluhí»  J. 
Vila  y  Costa,  Conrat 
Vidal  y   Pomar,  Joseph 

Maria 
Vila  y  Bartomeu,  Joseph 
LUbcriai.  Feriòdich 
Vidal,  March 

Viladot  y  Benet,  Ramon 
Vidal,  Xavier 
Vidal  y  Vinyas,  Jaume 
Vendrell  y  Llort,  Mossèn 

Joseph 
Valies  y  Mitjans,  Joan 
Vallès,  Joseph 
Velasco,  Alfons 
Vidal  y  Montaner^  Juli 
Ventosa  y  Roig,  Joseph 
Vall•lloberay  Còdol,  Pere 
Vives  y    Pla,  Francesch 
Vives  y  Pastor,  Kamón 
Vilar  y  Cortadella,  Mos- 
sèn Jaume 
Viia,  Lluís 

Viver  y  Arnet,  Ramon 
Vilaseca  Illa,  Melcior 
Valls  y  Taberner,  Ferran 
Valls  y  Rius,  Antoni 
Vingut,  Miquel 
Vergés,  Joseph 
Ventura  y  Gausachs,  Jo- 
seph 
Visa  y  Tubau,  Miquel 
Viladrich,  Francesch 


Vergés  y  Bassedas,  Joan 

Barcelona 

Vich 

Vintró    y   Bergé,   Fran- 

Id. 

cesch 

Id. 

Id. 

Vilaseca,  Fortià 

Id. 

Karcelona 

Vilalta  y  Amenós,   Ga- 

Id. 

briel 

Montblanch 

Id. 

Vergés,  Xavier 

Torelló 

Id. 

Vaïlès  y  Ribot,  Joseph 

Mataró 

Maria 

Barcelona 

Barcelona 

Ventosa,  Enrich 

Tarragona 

Id. 

Veciana  y  Caylà,  Felip  de 

Córdoba 

Id. 

Valldeneu  y  Estapé,  Pau 

Barcelona 

Blanes 

Vila  y  Font,  Joseph 

Id. 

Barcelona 

Vilarasau,  Emili 

Balaguer 

Id. 

Vicens  y  Corominas,  Joan 

Solsona 

Id. 

Vilageliu  y  Vilalta,  Jo- 

Id. 

seph 

Barcelona 

Palafrugell 

Vàzquez  Mella,  Joan 

Madrid 

Vidal  y  Mola,  Climent 

Barcelona 

Barcelona 

Valls,  Miquel 

Id. 

Id. 

Valls  Campaner,  Joan 

Id. 

Vidal,  Pere 

Perpinyà 

Id. 

Violet,  Gustau 

Prades 

Id. 

Vilaseca  y  Pujadas,   Jo- 

Bruseles 

seph  M.» 

Barcelona 

Id. 

Vilanova  y  Vaquer,  Jau- 

me 

Id. 

Id. 

Verdaguer,  Eduart 

Id. 

Id, 

Vilaclara,  Eugeni 

Id. 

Mataró 

Vilaclara,  Manuel 

Id. 

Santanyí  (Mallor- 

Verdereau y  Solà,  Lluís 

Id. 

ca) 

Viladomiu   y   Sanmartí, 

Agramunt 

March 

Id. 

Barcelona 

Vila,  Joseph 

Id. 

Sabadell 

Vallès  y  Brose,  Xavier 

Id. 

Viladot,  Joseph  M.* 

Id. 

Cardona 

Visc  arri  y  Moragas,  Jau- 

Tarrassa 

me 

Vendrell 

Barcelona 

Viola,  Miquel 

Barcelona 

Manila 

Viscarri    Costa,    Joseph 

Barcelona 

Climent 

Vendrell 

Id. 

Vives  y  Roig,  Mn.  Camil 

Barcelona 

Id, 

Vives,  Mossèn  Carles 

Id. 

Id, 

Vidal,  Joseph 

Tarragona 

Id. 

Varios,  Joatí 

Barcelona 

Vilaró,  Mossèn  Joan 

Id. 

Id. 

Valen ,  Salvador 

Id. 

Id, 

Vilanova,  Joan 

Id: 

larrassa 

Vidal,  Joseph 

Id. 

Barcelona 

Vidal  y  Valls  de  Padri- 

Id. 

nes,  Salvador 

Felanitx  (Mallor- 

id. 

ca) 

Palamós 

Vaquer  y  Moll,  Antoni 

Capdepera  (Id.) 

Barcelona 

Vínyamata,  Eduart 
Virgili  y  Junoy,  Joseph 

Barcelona 

Badalona 

Maria 

Id. 

Barcelona 

Virueta,  Pelayo 

Id. 

Estadella  (Osca)        , 

Veles,  Alili 

Id. 

—     6i     — 


Verdú  Terradas,  Joseph 
Vlia  y  Marquès,  Ramon 
V'iía  y  Marquès,  Joseph 
Verdós  Castet,  Joseph 
Vila  Palmes,  Antoni 
Valenzuela,   Mn.   Frede- 

rich 
Villaescusa,  Modest  H. 
Virgili,  Mn.  F^au 

VicherJoaD 
Vïli,  Joaquim 
Viiamala,  Joseph 
Vilaplana,  Bartomeu 
Verdú,  Manuel 
Villert,  Agustí 
Vivé  Picaso,  Joseph  . 
Vilumara,  Joseph 
Vidal  Parés,  Miquel 
Vidal,  Joan 
Vives  Pila,  Lluís 
Vik  Ventura,  Antoni 
Vilar,  Manuel 
Vilar,  Joseph 
Vidal,  Vicens 
Vila,  Francesch 
Valls,  Lluís 
Vila,  Jcsseph  M.* 
Via,  Lluís 
Viïaregut,  Ernest 
V^alenrueia,  Joan 
Varderi  y  Soler,  Joan 
Víader,  Octavi 


Barcelotia 

Vallès,  N. 

Vallbona 

Id. 

Vilarra&a  y  Oribe,  Ignasi 

Barcelona 

Id. 

Valeri  Pupurull,  Artur 

Id, 

Tarrassa 

Vidal  y  Font,  Mossèn  Jo- 

Barcelona 

seph 

Esparragnera 

Vidal,  Vicens 

Barcelona 

Id. 

Ventosa  y  Calvell,  Joan 

Id. 

Id, 

Vails,  Camil 

Id, 

Alexart  (Tarrago- 

Valls, Salvador 

ïd. 

na) 

VidalFolguet,  Modest 

Id. 

Barcelona 

VaJidatira,  Antoni 

Id. 

Id, 

Verges  de  Ricau 

Perpinyà 

IdL 

Vilaseca,  Joseph 

Barcelona 

m 

Via,  Valentí 

Id. 

m 

Viguer  y  Comas,  Joseph 

Vich 

íü. 

Xercavins,  S.  %,  P,  Jo- 

M 

seph 

Palma  (Mallorca) 

m 

Xandri  y  Alguer,  Mossèn 

tó. 

Joan 

Madrid 

M 

Xercavins  y  Rius,  Fran- 

^ 

ÏA 

cesch  de  P, 

Barcelona 

14 

Xalabarder,  Eduart 

Id. 

a 

Xicoy,  Joseph 

Id. 

M. 

Xiró,  Pilar 

M  ' 

14      . 

Xammar,  Eugeni 

Td. 

14 

Xarpell,  Mossèn  Efrèn 

Manresa 

Id. 

Xiró,  Carles 

Sarrià 

Balaguer 

Yellestich,  Sants 

Manresa 

Barcelona 

Zaforteza  ÍTCspi,  Joseph 

Palma  (Maílorca) 

Id. 

Zaraus,    (aputxi,    P.  Jo- 

Palma (Mallorca) 

seph 

Barcelona 

Barcelona 

Zauní,  Carles 

Id. 

Sant  Feliu  de  Guí- 

Zanné,  Geroni 

Id. 

xob 

* 

—     6i     — 


ADHESIONS 


Ademés  de  les  que  prestaren  al  Congrés,  com  inscrits  en  alguna  de  les  anteriors  llis- 
tes, les  entitats  que  s'hi  esmenten,  significaren  la  llur  adhesió  per  represenüint,  delegat, 
comunicació  o  telegrama,  les  següents: 

Excm.  Ajuntament  de  Barcelona  y  Excma.  Diputa- 
ció de  sa  Prmnnçiay  qui  subvencionaren  llar- 
gament la  Obra  del  Congrés. 

Excma.  Diputació  Provincial  de 

Excm,  Ajuntament  de 

Excm.  Ajuntament  de 

Institut  Agrícola  Català  de  Sant  Isidro 

Societat  Econòmica  d'Amichs  del  País  de 

Societat  Barcelonina  d'Amichs  de  la  Instrucció 

Cambra  Agrícola  Oficial  del 

Cambra  Agrícola  Oficiat  del  Vallès 

Centre  de  Viatjants  y  Representants  del  Comers  y 
de  la  Industiia 

Cambra  de  Viatjants  y  Representants  del  Comers 
y  de  la  Indústria 

Círcol  Republicà  Democràtich  Federal  e  Instructiu 

Centre  de  Lectura 

«Valencià  Nova».  Societat  regionalista 

Société  agricole,  scientifique  et  literaire  des  Pyren- 
nées  Orientales 

Société  d'Etudes  catalanes 

Fedération  Regionaliste  française 

Société  d'Etudes  Portugaises 

Centre  Catalanista  de 

Centre  Català  de 

Società  Luigi  di  Camoens 

Soc  11  ta  Storica  Sarda 

líunqara  Esperantista  Societo 

Acadèmia  Heràldica 

Real  Acadèmia  Portuguesa 

Real  Sociedade  de  Geographica 

Sociedade  Litteraria  Almeida  Garrett 

Sociedade  Propaganda  de  Portugal 

Acadèmia  de  Estudos  Livroa 

O  Instituto 

*Le  Roussillona.  Journal  politique  quotidien 

«Action  Regionalistes,  Rev^e  de 

íDiario  de  Noticiar » 


Tarragona 
Reus 

Sarrià  (Barcehna) 
Barcelona 
Palma  de  Mafhi  ca 
Barcelona 
Vendrell 
Granollers 

Barcelona 

íd. 
Sabadell 
Reus 
Valencià 

Perpinyà 

Id. 
Paris 

Safitiago  de  Cuba 

Buenos  Aires 

Nàpols 

Cag-liari  (Sardenya) 

Budapest 

Madrid 

Lisboa 

Id. 

Id. 

Id 

Id, 
Coimbra 
Perpinyà 
Paris 
Lisboa 


^     63     ^ 


« A  Verdadcï.  Diari  de 

f  A  Voï  Públka».  Diari  de 

flm.  Sr.  Bisbe  de 

M.  litre.  Sr.  Vicari  Capitular  de 

Mr.  G.  Desdevíses  du  Dezert,  Professor  a  T  Uni- 
versitat de 

Ajitoaino  Salinas.  Director  del  Museu  Nacional  y 
Professor  de  la  Universitat  de 

L.  Consiglieri  Pedroso 

«La  Terro  d'Oc* 

«L'Escolo  Moiindino» 

Montepio  de  Montserrat 


ifW 


Tkútnar 

Opúvto 

Mallm^ca 

Lleida  (Seu  vacani) 

Clermont  FeíTand  (France) 

Palerma 

Lisboa 

Túl&sa 

Td. 
Buenos  Aires 


.  r 


-    6s    - 

Acta  de  la  Sessió  Inaugural 

En  la  ciutat  de  Barcelona,  a  dos  quarts  d'onze  de  la  vetlla  del  dia  1 3  del  corrent 
c^mensà  en  el  Teatre  Principal,  artística  y  severament  engalanat  y  plè  d'una  concurrència 
Dombrosíssinia,  la  Sessió  inaugural  del  Primer  Congrés  Internacional  de  la  IJengua 
Catalana. 

En  aquella  hora  entraren  a  la  Sala  d'espectacles  en  mitj  de  grans  aplaudiments,  les 
Comissions  organisadores,  junt  ab  TExcm.  Ajuntament  de  la  Ciutat  y  l'Excma.  Diputa- 
ció provincial,  representants  d'altres  autoritats  catalanes,  y  de  Corporacions  econòmi- 
ques, científiques  y  polítiques. 

S*assegiié  a  la  Presidència  l'Iltre,  Sr,  President  deies  referides  Comissions^  Dn  Antoni 
M»  Alcover,  qui  tenia  a  la  dreta  el  M.  litre.  Sr.  Canonge  d'aquesta  Seu,  Dr.  Isidre 
Casajíyas,  en  representació  del  Em  m.  Sr.  Cardenal -Bisbe  de  Barcekma;  í'Iltre.  senyor 
doctor  D.  Antoni  Rubió  y  Lluch,  President  de  la  Comissió  Tècnica  del  Congrés  y  Còn- 
sul  general  de  Grècia,  en  representació  de  llhn.  Sr.  Rector  de  T Universitat  literària; 
el  Dr.  Ü.  Teodor  Llorente,  representant  de  íiLo  Rat  Penat»  de  Valencià;  y  a  la  esquerra 
TExcm.  Sn  President  de  la  Diputació  Provincial,  D.  Joaquim  Sostres;  TExcm.  senyor 
Batlle  de  la  Ciutat,  D.  Domingo  J.  Sanllehy,  y  Móns.  Esteve  Casaponce,  del  Rosselló. 
Prengueren  també  seti  en  la  Presidència,  els  litres.  Srs.  Tinents  de  Batlle,  D,  Herme- 
negild  Giner  de  tos  Rios,  D.  Albert  Bastardas,  D,  Françesch  Layret,  D.  Francesch 
Magrinyà  y  D.Jesús  Pinilla;  y  els  Regidors  D,  Francesch  Puig  y  Alfonso,  D.  Joan 
Ventosa  y  Cal  vell,  D.  Pere  Rahola  y  Malinas,  D.  Guillem  Làpez,  D.  Ignasi  Peris,  don 
Uuís  Duran  y  Ventosa,  D.  Joseph  Cararach,  D.  Narcís  Plà  y  Deniel,  D.  Salvador  Roca, 
D.  Joan  Rubió,  D,  Narcís  Fuster  y  D.  Joseph  Rovira,  tots  els  quals  assistien  per  haver 
acordat  el  Consistori  concórrer  en  ple  a  la  sessió  ínaugiiral  del  Congrés.  Ocupaven  Hochs 
de  distinció,  els  litres.  Srs.  Diputats  de  la  Provincià,  D.  Gil  Saltor  y  D.  Francesch  Pi  y 
Sunyer;  el  Diputat  a  Corts,  D.  Leonci  Soler;  els  Senadors  Excms.  Srs.  D.  Raymond 
d'Abadal  y  D.  Joseph  Monegal,  Presidents  dels  t- Estudis  L^ni  versi  ta  ris  Catalans.>  y  de  la 
í Cambra  Oficial  del  Còrners  í  respectivament,  y  representacions  de  les  entitats  oficials, 
científiques  y  artístiques.  Tenien  lloch  reservat  en  l'estrada,  els  Honorables  Srs.  Cònsuls 
generals  de  Fransa  y  d  Itàlia. 

Obrí  la  sessió  el  Batlle  de  Barcelona,  Sr.  Sanllehy,  ab  un  curt  parlament  que  fou 
coronat  per  llarchs  aplaudiments. 

A  continuació  el  stjtscrit  Secretari  llegí  una  Memòria  historiant  els  trevalls  realisats 
per  la  òrgan  isacíó  del  Congrés. 

El  President  Dr,  Alcover,  s'alsà  pera  llegir  son  discurs  y  '1  públich  li  tributà  una 
ovació  d'aplaudiments  y  visques,  que  se  repetiren  en  diferentes  ocasions  durant  la  lectura 
d'aquell  magistral  trevalL 

Ab  semblants  manifestacions  d*entussiasme  fou  rebut  el  parlament  del  Dr.  Rubió  y 
Lluch,  President  de  la  Comissió  Tècnica,  que  fou  llegit  pel  literat  D.  Manuel  Folch  y 
Torres. 

Llegiren  o  pronunciaren  afectuo.sas  discursos  de  salutació,  en  itaüà^  el  doctor 
Pere  Enees  Guarnerio,  Catedratích  de  T  Universitat  de  Pavia;  en  francès,  Mr,  Foulchc- 
Delbosc,  Director  de  la  I^^'i/r  ffispamque,  de  París;  en  castellà,  el  Dr.  D.  Adolf  Bonilla 
San  Martín,  Catedràtich  de  T  Universitat  de  Madrid;  en  valencià,  el  Dr.  D,  Vicens  Man- 


—     66     — 

cho,  Catedràtich  de  TUniversitat  de  Valencià;  en  rossellonès,  Móns.  Esteve  Casaponce, 
Rector  d'Arles-sur-Tech;  en  alijiierès,  el  Professor  Joan  Palomba,  Mestre  d'Escola  d'Al- 
guer (Sardenya),  y  en  mallorquí,  Mn.  Miquel  Costa  y  Llobera,  Mestre  en  Gay  Saber. 
Tots  foren  molt  aplaudits  essent  aclamades  tes  nacions  y  pobles  que  representaven,  com 
també  ho  foren  D,  Teodor  Llorente,  de  Valencià,  en  nom  del  qual  va  parlar  D.  Vicens 
Mancho  y  l'ilm,  Sr.  Carselade  du  Pont,  Bisbe  de  Perpinyà,  de  qui  excusà  Móns.  Casa- 
ponce, en  son  parlament,  l'assistència. 

Per  indicació  del  Sn  President  el  sotscrit  Secretari  proclamà  'Is  noms  dels  qui  havien 
de  composar  les  Taules  presidencials  de  les  tres  seccions,  nomenaments  que  foren  rebuts 
ab  aprobacíó,  y  el  Dr.  Alcover  donà  per  acabat  Vacte  anunciant  que  al  dia  següent  a 
les  lo  del  matí  s'inauguraria  TEsposició  Bibliogràfica  y  desseguida  se  passaria  a  la 
constitució  de  les  Seccions. 

En  mitg  de  nous  aplaudiments  y  aclamacions  y  als  acorts  de  la  «Marxa  del  Rey  En 
Joan»,  qu'executava  la  Banda  Municipal,  desfilaren  les  autoritats,  els  representants  y  les 
Comissions,  y  acabà  tan  solemnial  acte  d'inauguració  del  primer  Congrés  Internacional 
de  la  Llengua  Catalana. 


£/  Presideni^ 
Antoni  M.»  Alcover,  P\^re. 


Ei  Secretari  General  de  les  Comissions y 
Jaume  Algarra  y  Postius 


-    67     - 


PARLAMENT  D^OBERTURA 
del  Batlle  de  Barcelona,  D*  Domingo  J*  Sanllehy 


Senyors  Congressistes: 

Avans  que  tot,  ttnch  de  saludar  els  Srs.  Congressistes  y  Comissió  organisadora 
d'aqueix  Congrés, 

L'acte  qu'csteiTi  celebrant  en  aqueix  moment,  es  un  verdader  acte  de  cultura  qu*ha 
d' honrar  a  Barcelona  y  ha  d'honrar  també  a  la  nostra  amada  Llengua  Catalana. 

Res  més  titich  de  dir»  donchs,  sinó  que  tinch  el  gust  de  saludar  els  llustres  Congres- 
sistes estrangers  y  de  les  altres  regions  d'Espanya  y  tots  els  Congressistes  de  la  Llen- 
gua Catalana- 

i  Glòria  a  Barcelona!  jGLoria  a  la  Llengua  Catalanal  iGloria  al  Congrés  de  la  Llen- 
gua Catalana! 


—     68     — 

MEMÒRIA 

del  Secretari  general  de  les  Comissions  Organisadores^ 
Dr^  D*  Jaume  Algarra  y  Postíus^ 

ExcMS.  E  Ilms.  Senyors: 
Senyors  Congressistes: 

Fer  un  Congrés  de  la  Llengua  Catalana,  convocar  tots  els  pobles  qui  la  parlen  pera 
que  acudissin  a  T antiga  Metròpoli  els  qui  en  reberen  el  segell  de  la  nacionalitat,  aple- 
garlos  en  Assamblea  pera  entonar  a  chor  ses  alabances  y  estudiaria,  penetraria  y  po- 
liria, era  una  idea  tan  grandiosa  y  estraordinaria,  que  sols  podia  anar  avant,  tenint  un 
home  de  voluntat  ferma,  d'entussiasme  inestroncable,  de  ciència  profondíssima  y  de 
coratge  escometedor,  que  capitàs  la  creuada  científica  ensemps  que  patriòtica,  neces- 
sària pera  la  reconquesta  de  lo  perdut  y  pera  la  obtenció  de  lo  que  per  dret  pertoca  a 
la  veneranda  llengua  catalana. 

Y  aquest  capdevanter  no  'ns  ha  mancat. 

Aquell  qui  més  havia  estudiat  els  nostres  llenguatges,  el  qui  més  fondament  havia 
penetrat  en  llurs  misteris,  el  qui  ha  resseguida  la  nostra  parla  en  tots  els  seuS  brancams 
y  l'ha  acaronada  y  amanyagada  com  a  fill  estimadíssim,  el  qui  n'ha  sigut  romeu  qu'ha 
pujat  fins  a  sos  santuaris  montanyosos  pera  devallar  després  a  predicame  devoció  per 
les  viles  y  ciutats  del  plà,  l'home  de  vida,  d'acció  y  de  lluyta,  qui  ab  fatiga  evangèlica 
ha  peregrinat  per  les  regions  inmenses  de  Valencià  y  de  Múrcia,  del  Rosselló  y  del 
Conflent,  per  les  comarques  catalanes,  per  les  illes  baleàriques  y,  en  aspre  aprenentatge, 
per  les  cultes  terres  de  Germania,  y  l'home  dotat  de  Tinconmensurable  amor  al  seu 
idioma,  amor  sens  limits  ni  mesura,  ardent,  devorador,  insaciable,  qui  ab  la  rapidesa 
del  llamp  y  l'esclat  del  trò,  atrau  les  inteligencies  y  corprèn  les  voluntats,  aquest  apòstol 
de  figura  sols  assemblada  al  gegant  del  pensament  y  de  l'activitat,  al  nostre  Ramon 
Lull,  ha  sigut  la  forsa  iniciadora,  la  empenta  poderosa,  y  Tànima  vivificadora  que  ha 
mogut  y  guiat  el  treball  de  les  Comissions  emprenedores  de  la  obra  magna  del  Congrés. 
A  ell,  donchs,  el  devem,  ell  es  qui  ens  el  ha  format;  ell,  vulga  Deu  que  siga  ab  nosaltres 
en  els  esdevenidors  Congressos,  pera  que  'ns  condueixi  a  la  última  y  definitiva  victorià 
dels  llenguatges  catalans. 

Tot  just  fa  cosa  d'un  any  y  mitg,  que  '1  Molt  litre.  Dr.  Alcover,  va  cridarnos  als 
qui  avuy  formem  les  Comissions  Organisadores  del  Congrés,  pera  parlar  de  la  conve- 
niència d'obrirne  un  sobre  les  més  vitals  y  perentories  qüestions  que  afectaven  a  la 
nostra  parla.  Al  principi,  un  colp  acceptada  Tidea,  presidi  la  de  que  Tactual  Congrés 
fos  sols  dedicat  a  la  Sintaxis  del  català,  ja  que  en  aquesta  banda  es  hont  necessita  més 
prompte  remey  y  els  mals  que  pateix  més  penetren  a  la  substancialitat  de  l'idioma; 
però  prompte  va  veures  que  no  era  arrivada  encare  la  hora  d'especialisar  y  de  deter- 
minar, sinó  que  '1  moment  s'havia  d'aprofitar  just  pera  tirar  els  plans,  preparar  els  ma- 
terials, fer  coneixenses  entre  'Is  conreuadors  del  nostre  camp  llingüistich,  dimos  lo  que 
sabiem,  comunicarnos  nostres  observacions,  femos  ofrena  els  uns  als  altres  de  nostres 
estudis  filològichs,  arreplegar  els  treballs  que  jeyen  en  el  oblit,  descubrir  els  estudiosos 


-^  69  - 

ignorats,  iniciar  els  qui  cotnensen  a  ser  esperansa  de  la  pàtria  cap  el  camí  de  les  restau- 
racionsT  unificar  els  esforsos  y\  sobretot,  dotarnos  d'un  pensament  director,  d'una  norma 
en  el  obrar,  d'una  inteligencia  mútua  que  abreviant  y  facilitant  ulteriors  estudis,  assegu- 
ris que  la  perfecció  en  la  nostra  gramàtica  y  la  depuració  en  nostre  idioma  arrivaríen 
a  posarlo,  a  no  trigar  gayre,  entre  les  més  potentes  de  les  llengües  europees. 

Empro,  l'idioma  que  anem  a  rjeconstruir  y  a  purificar,  no  es  sols  el  que  's  parla  a 
Catalunya.  Nostra  empresa  es  pera  tota  la  llengua  catalana,  ab  totes  ses  riqufssimes 
variants;  pera  la  llengua  impròpiament  coneguda  per  Hemosiím,  la  que  es  famosa  en  el 
món  de  les  lletres,  com  una  de  les  branques  de  la  llengua  íVoc,  branca  qui  estenia  sos 
ramatges  carregats  de  fruyts  saborosos  per  les  dugués  vessants  del  Pirineu  y  per  tota  la 
ROrstra  costa  de  Llevant,  fins  a  tocar  l'Andalusia,  per  les  illes  mediterrànies  de  Balears, 
Sardenya  y  Sicilià,  arrívant  a  les  llunyanes  costes  del  Orient  europeu,  paíssos  tots  ells 
encareavuy  plens  de  vida,  però  disgregats  els  uns  dels  altres,  puix  mentres  la  República 
francesa  ab  acció  enèrgica  e  imposanta  domina  en  el  Conflent,  el  Rosselló  y  la  Cerdanya, 
la  casa  de  Saboya  impera  en  les  hermoses  comarques  sardes  del  Alguer,  y  els  Borbons 
d'Espanya  tenen  trono  alsat  en  les  terres  catalanes,  valencianes  y  baleàriques.  Lo  que 
fou  una  sola  nacionalitat  y  estigué  subjecte  a  un  sol  ceptre,  està  avuy  recompartit  entre 
tres  Estats,  que  cap  d'ells  vol  reconèixer  a  la  llengua  catalana  els  drets  a  la  existència. 
Per  tant,  el  Congrés,  format  per  membres  súbdits  d'aquests  Estats,  havia  forsosament 
de  tenir  caràcter  inhrnaàúnal  tal  com  avuy  s'entcn  aquesta  paraula,  encare  que  110 
haguéssim  comptat  ab  el  concurs  dels  sabis  filòiechs  estrangers  de  ben  llunyans  paíssos, 
qui  enamorats  de  les  belleses  del  nostre  idioma,  han  vingut  a  tributarli  son  homenatge 
de  respecte  y  d*admiració, 

D'aquests  aymadors  de  lo  més  nostre  que  tenim,  n'han  aparegut  quasi  per  tot 
Europa,  y  fins  a  Amèrica,  brillant  en  les  Universitats  y  en  el  món  literari. 

El  llur  concurs  ens  era  indispensable  y  això  cnntribui  a  que  's  ficsés  per  aquest  temps 
tobertura  del  Congrés,  piiix  per  altre  banda,  convenia  aprofitar  les  vacances  estivals 
pera  fer  repàs  d*cstudis,  excursions  filològiques  y  preparar  els  treballs  que  se  sometràn 
a  la  vostra  deliberació.  Sens  duptc,  aquests  hi  i^an  guanyat  ab  l'aplassament,  però  les 
Comissions  Organisadores  hi  han  perdut  molt,  a  causa,  principalment,  de  la  dificultat 
de  reunirse  durant  Vestiu. 

Perxò  els  treballs  d'organisació  han  sigut  simplícíssims,  y  perxò  la  inscripció  de 
Congressistes  s'ha  feta  tota  en  una  glopada  a  última  hora:  a  primers  del  mes  corrent. 

La  distribució  dels  treballs  tècnichs  del  Congrés,  va  ferse  d'en  mica  en  mica.  Anaven 
sonant  noms,  noms  ignorats  alguns  d'cHs,  de  gent  qui  havia  furgat  per  les  entranyes 
del  nostre  idioma,  anaven  ressucitant  estudis  acabats  ja  feya  anys»  però  que  ningú  els 
havia  conegut  encare.  Al  principi,  la  Comissió  Tècnica  ab  prou  feynes  contava  ab  una 
dotzena  de  Ponents  pera  els  Temes  y  Comunicacions,  però  la  noticia  del  Congrés  feu 
que  compareguessin  nous  y  desconeguts  filòiechs,  ocults  conreuadors  de  la  llengua 
catalana,  qui  oferien  son  concurs  a  la  empresa  grandiosa  de  la  perfecció  del  nostre 
idioma. 

Entre  aquests  hi  figura  una  nodrida  representació  de  la  clerecia  rurah  Sacerdots 
estudiosos,  sortits  dels  Seminaris  al  fort  de  la  joventut,  isolats  desprès  per  nostres  mon- 
tanyes  y  poblets,  exercint  llur  sagrat  ministeri,  sense  elements  intelectuals  ab  que  reia- 
cionarse,  sense  matèria  pera  donar  espansió  als  desitjós  de  saber,  està  clar  que  havien 
d^aturarse  a  pendre  nota  de  la  llengua  parlada  en  el  reco  de   món  que  moralment  dtri- 


Jàà 


í*«STn 


—       70       — 

gíen,  està  clar  que  '1  coneixement  de  les  llengües  mares,  el  llatí  y  el  grech,  els  havia  de 
decantar  cap  als  estudis  filològichs. 

Aixís,  donchs,  se  trovaren  les  Comissions  sense  donarsen  compte,  devant  d'una 
infinití\t  d'estudis  que  assenyalaven  en  el  futur  Congrés  una  grandiosa  trascendencia: 
però  tot  estava  en  agrupàls  per  ordre,  y  en  distribuirlos  per  Seccions.  Crèyem  que 
n'havíem  de  formar  quatre:  la  Filològica,  la  Literària,  la  Social  y  Jurídica,  y  la  Peda- 
gògica, però  tot  seguit  vegèrem  que  aquesta  última  cabia  molt  be  dins  l'anterior.  Aixís, 
donchs,  el  Congrés  estarà  dividit  en  tres  Seccions,  que  desde  demà  funcionaran. 

Mes,  si  e!  Congrés  anava  a  ser  una  manifestació  apoteòsica  de  la  vitalitat  de  la 
llengua  parlada,  ^perquè  no  fer  també  una  manifestació  esplendorosa  de  la  nostra  mo- 
derna llengua  escrita?  Vetaquí  com  va  néixer  la  idea  d'exhibiria,  formant  la  Exposició 
més  complerta  possible  de  tot  lo  imprès  en  català  en  els  paíssos  de  llengua  catalana, 
idea  que  per  primera  vegada  va  indicarse  a  mitjans  del  passat  Septembre,  y  ab  tot  y 
disposar  sols  de  una  vintena  de  dies  escassos  per  organisarla,  no  hi  hà  dupte  què  serà 
bella  mostra  de  la  producció  literària  catalana  en  el  segle  Xix,  gràcies  a  l'activitat  des- 
plegada per  una  Comissió  especial,  en  la  que  hi  figuren  distingits  bibliòfils  y  alumnes 
dels  benemèrits  «Estudis  Universitaris  Catalans». 

Les  Comissions  Organisadores,  han  procurat  també  rodejar  les  serioses  segudes  del 
Congrés,  ab  algunes  festes,  pera  donar  a  conèixer  el  nostre  Teatre,  la  nostra  Música 
popular  y  les  belleses  d'aquesta  Ciutat  als  Congressistes  estrangers  qui  han  vingut 
a  honrarnos  ab  sa  visita  y  son  esfors;  y  es  d*esperar  qu'en  totes  elles  hi  regnarà  Ten- 
tussiasme  de  la  més  gran  confraternitat, 

A  darrera  hora,  un  conflicte  pesava  greument  demunt  la  Comissió  Executiva: 
TExcm.  Ajuntament  havia  ofert,  y  nosaltres  acceptat,  el  Saló  de  Cent  de  la  Casa  de  la 
Ciutat  pera  cclebrarhi  aquest  acte,  saló  hont  hi  caben  unes  500  persones.  Y  els  Congres- 
sistes efectius,  al  tancarse  la  inscripció,  passaven  de  3000;  y  tots  tenien  el  dret  a  presen- 
ciar aquesta  soienmitat. 

Barcelona,  mancada  d'un  edifici  esprés  pera  celebrarhi  Congressos,  d*ensà  la  Espo- 
sició  Universal,  no  teniia  un  lloch  adequat  hont  reunir  en  Assamblea  plenària  tots  els 
Congressistes.  No  n'hi  havia  prou  ab  que  la  Comissió  confiés  en  llur  patriotisme,  espe- 
rant que  no  se  torbaria  la  pau,  tant  necesaria  pera  les  tasques  del  Congrés;  més  de  2000 
Congressistes  qui  no  podien  entrar  al  Saló  de  Cent,  era  un  nombre  massa  respectable 
pera  que  no  's  fes  un  esfors  suprem.  Y  aquest  esfors  se  feu,  ajudada  la  Comissió  per  un 
patriota  que  desde  aquest  Teatre  educa  el  nostre  poble  cada  dia,  per  un  patriota  que 
posà  a  la  disposició  del  Congrés  aquest  Coliseu  que  may  se  veu  envilit  per  representa- 
cions indignes  y  hont  s'han  aplaudit  a  centes  d'obres  dels  mestres  de  nostra  literatura. 

Aquí,  Srs,  Congressistes,  s'es  acabada  la  tasca  de  les  nostres  Comissions,  les  quals 
vos  fan  ofrena  de  llur  treball  y  de  la  llur  Obra.  Are,  a  vosaltres  vos  toca  duria  avant, 
puix  desde  aquest  moment  es  vostra.  Mes,  si  la  direcció  que  les  Comissions  han  impre- 
sa en  llur  obrar,  cal  conservaria  y  seguiria  també,  durant  els  dies  del  Congrés,  vos  hají 
de  fer  una  declaració,  que  es  tot  llur  testament,  tot  llur  esperit,  y  tot  llur  ideal.  Cal  que 
la  recordeu  be  y  la  tingueu  presenta  en  tots  els  vostres  actes.  «Heu  de  saber,  Srs.  Con- 
gressistes, que  la  Obra  del  Congrés  no  serà  gens  patriòtica,  si  no  es  esclusivamènt 
científica». 

He  dit. 


^  -     71     - 

.    DISCURS  PRESIDENCIAL 

del  Molt  Utrc,  Dr,  D,  Antoni  M/  Alcover,  Eyre* 

Per  la  memòria  qu'acaba  de  lletgir  lo  senyor  Secretari,  bé's  veu  lo  qu'hem  fet  y 
tíauUat  per  preparar  aquest  Qmgrvs  Inlemacionai  de  ia  Llengva  Cataiana.  Però  ^^qui 
érem  nosaltres  per  atansamos  a  promoure'l?  ^^quins  títols,  quina  autoridat  teníem  per 
cridar  a  capítol  catalans,  valencians,  rossellonesos,  balears,  algueresos,  filòlechs  y 
escriptors  d'aítres  nacions,  per  aplegar  els  amichs  y  constituir  ab  ells  juntes  y  comis- 
sions, y  tocar  a  totes  les  portes,  y  comprometre  gent  de  totes  bandes,  y  posarho  tot  en 
revolt'  En  tenim  un  de  títol  que  no  creym  que  negú  el  mos  posi  en  corantena:  I  amor  a 
ia  nostra  llengua,  festrènua,  rescelsa^  la  gloriosa,  la  nostra  benvolguda  llengua  cata- 
fana.  L'autoridat  que  dona  l'amor  d  una  cosa  devant  tots  els  qui  senten  aquella  metexa 
amor,  aquexa  es  la  nostra  autoridat.  No'n  tenim  d'altre  de  títol,  no'n  tenim  d'altra 
d  autoridat.  Que'ns  beu  reconeguda  tal  autoridat  y  tal  títol,  massa  que  hu  demostra 
l'acte  nietex  qu  estam  celebrant,  aquexa  sala  inmensa,  prodigi  de  pompa  y  d'es- 
plendor qu'ompliu  de  gom  en  gom,  y  rentusiasme  que,  fa  mesos,  vibra  dins 
aquesta  gran  ciutat,  dins  tot  Catalunya  y  qu'ha  trobat  èco,  gràcies  a  Deu,  dins 
totes  les  terres  que  parlen  català  y  dins  els  grans  centres  d'il•lustració  d'Europa. 
Sí,  som  amadors  de  la  llengua  catalana;  Tamor  a  n' aquexa  llengua  'ns  ablama  '1  cor, 
Y  ens  fa  fer  tot  lo  que  feym.  No,  no  es  odi  a  res  y  a  negú  lo  que  'ns  mou;  no  som  una 
negació.  Es  amor  el  nostre  niòvil;  som  una  afirmació.  No  una  afirmació  irreflecsiva,  a 
ra)Te,  baubetjant,  sinó  una  afirmació  ab  tota  conciència.  madura,  categòrica,  radical, 
incontrastable;  una  afirmació  d*aquelles  que  no  afluxen  ni  cedexen  may  ni  reculen  un 
pel  en  res  ni  per  res,  en  que  '1  mon  se  giri  demunt  devalK  Som  T afirmació  de  l'eczistèn- 
eia  de  la  nostra  llengua  y  del  seu  dret  inviolable,  ilegislable,  y  imprescriptible  a  viure 
cona  qualsevol  de  les  grans  llengües  neolíatines  ses  germanes,  el  dret  de  viure  com  cal 
a  les  persones  lUures,  y  a  tes  reynes,  el  dret  de  reynar  pacíficament,  sense  destorb, 
trava  ni  contrast  de  cap  classe,  dins  tot  lo  seu  territori,  ab  totes  les  honors  y  prerroga- 
tives y  preeminències  que  li  pertanyen.  Sí,  l'estimam  la  nostra  llengua  ab  tota  la  nostra 
inima.  La  volem  axí  com  es  per  la  seua  avior,  per  la  seua  naxensa,  per  la  seua  història 

gbriosíssima La  volem   honrada  dels  propis,  respectada  dels  estranys,   lliure  de  tot 

esclavatge,  franca  de  tota  tutoria,  neta  de  tota  deturpació  y  de  tot  estrangerisme,  sia 
dofit  sia.  La  volem  polent,  esplèndida,  llampant,  inagotable,  plena  d'ecsís  y  de  dolsor, 
brollant  de  tot  vent  vida,  briu  y  delit,  coronada  de  totes  les  resplandors,  magnificèn- 
cies, filigranes  y  sublimi tats  de  l'alta  literatura,  escorcollaria  de  rel,  aclarida  en  tots 
conceptes  y  enaltiria  com  cap  altra  del  mon  per  la  ciència  filològica...  Per  amor  a  tot 
axó,  senyors,  per  arribar  a  tot  axò,  hem  convocat  y  celebram  aquest  Cm^ès,  per 
encendre  y  ablamar  més  y  més  en  Tamor  d' aquexa  llengua  els  cors  dels  qui  la  parlen; 
per  veure  si  logram  qu'aquexa  amor  siga  més  d'obres  que  queden,  que  nn  de  paraules 
que]  vent  se'n  du;  per  promoure  per  tot  arreu  l'estudi  cíentífích  y  literari  d 'aquexa 
ilengua;  però  no  nn  estudi  qualsevol,  demunt  demunt,  de  per  riure  boldroneljant  aquí  y 
alia,  sense   pla  ni  ordre,   sinó  un  estudi  acorat,  a  fondo,  de  sol  a  rel,  obstinat,  ab  tota 

Tànima,  de  cap  a  peus,  bax  d'un  pla  complet  y  acabat,  rígurosament  científich Per 

axò  hem  convocat  y  celebram  aquest   Cangrés,  per  veure  si  arribam  a  fer  comprendre 


^ 


—     72     — 

a  la  gent  catalana,  a  la  gent  que  s  diu  y  es  entusiasta  d'aquexa  llengua,  que  tal  estudi 
ha  d'esser  un'obra  verament  nacional,  aont  tots,  cadascú  segons  la  mida  de  ses  forses 
y  son  radi  d'acció,  hem  de  prendre  part,  tots  hi  hem  de  contribuir,  posant  tothom  a 
n  el  servici  de  la  restauració  y  enaltiment  de  la  llengua  catalana  les  nostres  facultats, 
les  nostres  potències,  els  nostres  estudis,  els  nostres  conexements,  tot  lo  que  som,  tot 
lo  que  porem....,  ;Tal  volta  l'obra  de  la  restauració,  reintegració  y  enaltiment  d'una 
llengua  no  demana,  no  reclama,  no  eczigex  tot  axò  dels  qui  pretenen,  dels  qui's  fan 
grossos  de  pretenir  tal  restauració,  reintegració  y  enaltiment?  Per  axò  hem  convocat  y 
celebram  aquest  CQng;rés;  per  dir  y  repetir  de  bell-nou,  devant  els  catalans  d'Espanya  y 
de  France,  devant  els  balears,  valencians  y  algueresos: — jNo  tenim  diccionari  ni  gra- 
màtica! y  caldria  tenirne;  no  tenim  més  que  essays' d'aquexes  dues  grans  obres  que  la 
dignitat  de  tota  llengua  reclama.  Tenim  centenars  de  col•laboradors  que'ns  repleguen 
materials  per  aquexes  dues  obres; — tenim  més  de  docentes  mil  cèdules  lecsicogràfiques 
y  gramaticals  replegades...  Però  nu  hi  tenim  encara,  ni  d*un  bon  tros,  totes  les  qu'hem 
de  mestcr,  totes  les  que  pertoquen.,.  Cal  replegarne  moltíssimes  més.  Cal  fer  tal  replega 
dins  totes  les  comarques  que  parlen  català.  Dins  algunes  ja  està  feta;  dins  altres  s*està 
fent;  però  n'hi  ha  una  pila  aont  ni  s'es  comensada  tal  replega.  jEs  precís  dirho  ben  clar 
y  ben  fort!  Son  moltes  encara  les  comarques,  no  parlem  de  València,  Balears  y  Rosse- 
lló, sinó  de  la  metcxa  Catalunya  espanyola,   aont  no  hi  tenim  casi  cap  col•laborador; 

aont   no  s'hi   es  comensada  la  replega  del  vocabulari  ni  de  les  formes  gramaticals 

j  Fills  de  la  Pàtria!  ^-com  voleu  que's  fassen  el  diccionari  y  la  gramàtica,  si  no'ns  vé  el 
vocabulari  ni  les  formes  gramaticals  de  totes  les  comarques  de  la  llengua?  Y,  jcom  han 
de  venir,  si  negiVs  cuyda  de  replegaries?  Les  escursions  filològiques  qu'un  pot  fer  per 
tot  cl  territori,  basten,  tot  lo  més,  per  ferse  càrrech  de  la  fesomia  general  y  especial  y 
de  la  pronunciació  que  [>resenta  la  llengua  a  cada  comarca;  no  per  trobar  totes  les  for- 
mes, y  menys  el  vocabulari.  Axò  hu  han  de  replegar  els  entusiastes  de  la  metexa  co- 
marca, cadascú  de  nosaltres  lo  de  la  nostra.  Y  si  no  hu  replegam  nosaltres,  ^qui  hu 
replegarà?  ^-els  de  fora  de  casa?  ^els  estranys?  ^els  qui  no  parlen  la  nostra  llengua,  els 
qui  nn  la  conexen  ni'Js  interessar  Qui  les  ha  de  replegar,  fills  de  la  Pàtria,  les  formes 
gramaticals  y  el  vocabulari  de  la  nostra  llengua,  si  no  hu  replegam  nosaltres?....  Per  axó 
hem  convocat  y  celebram  aquest  Congrés,  per  veure  si  logram  que  tots  els  qui's  diuen 
atnadors  de  la  nostra  llengua,  se  resolgueu  d'una  vegada  a  donarse  les  mans,  a  fer  tots 
un  cos  per  promoure  per  tot  arreu,  per  dur  avant,  per  portar  a  terme  la  restauració, 
reintegració  y  enaltiment  de  la  llengua  catalana,  traballant  cadascú  segons  totes  les 
seues  forses,  segons  tota  la  seua  possibilitat.  Sí,  tots  podem  y  devem  haverhi  de  pen- 
dre  part;  tots  podem  y  dcïv^em  haverhi  de  contribuir.  Cap  fill  de  la  Pàtria  s'en  pot  ni 
s'en  deu  haver  d'escusan  Moltíssimes  de  coses  se  necesiten  per  dur  avant,  per  dur  a 
cap  aquexa  obra  colossal,  gegantina,  heroyca.  S*es  mester  ciència,  talent,  geni,  il-lus- 
tració^  influencia  social,  prestigi,  diners,  y  sobre  tot,  coratge  ablamat  y  voluntat  inflec- 
sible  per  posar  a  n-el  servici  d'aquexa  causa  santa  tot  lo  qu'un  té,  tot  lo  qu'un  pot,  y  no 
dexarho  may  ni  afluxar  jens  en  tots  els  dies  de  la  vida,  per  res  ni  per  negú,  vinga  lo 
que  vinga,  en  que' I  pern  del  mon  se  rompé  y  se  besi  el  cel  ab  la  terra.  El  qui  té  talents, 
hi  ha  de  posar  aquests  talents;  el  qui  té  conexements  científichs,  hi  ha  de  posar  aquests 
conexements;  el   qui   té  geni   artístich,   hi   ha  de  posar  aquex  geni;  el  qui  té  influència 

social,   hi   ha  de  posar  aquexa  inriuència;  el  qui  té  diners,  hi  ha  de  posar  diners Ab 

una  paraula,  tots  els  qui's  diuen  amadors  de  la  llengua  catalana,  cal  que  s'hi  demostrin, 


-     73     — 

tiosob  de  paraula,  sinó  també  ab  les  obres.  ^S  es  mester  replegar  el  tresor  inmens  de 
paraules  y  formes  gramaticais  de  tots  els  sigles  y  de  totes  les  comarquesP  ^Qui  es  que 
no'n  pot  replegar  a  un  punt  o  altre?  jDonchs  a  replegarne  tots!  ;Se  necessiten  conexc- 
menLs  científichs  fondos,  per  aprofitar,  per  obrar,  per  elaborar  aquex  tresor  inmens,  per 
(jue  B  surta'l  diccionari  y  la  gramàtica?  jDonchs  a  estudiar  la  filologia  tots  els  qui  tenen 
dots  intel-lectuals  per  ferho,  y\  sí  no  conten  ab  medis  pecuniaris,  aquells  qui'n  tenen  a 
balquena,  que  los  n*arrambin,  que  los  proporcionin  tots  els  indispensables.  [La  qüestió 
es  dur  avant,  dur  a  cap  entre  tots  l'obra  colossal,  Tobra  gegantina,  Tobra  heroyca  de  la 
restauració,  reintegració  y  enaltiment  de  l'estrcnua,  de  l'escelsa,  de  la  dolcíssima,  de  la 
genlilissima,  de  la  cent  voltes  benvolguda  y  gloriosa  llengua  catalana;  Tobra  colossal, 
l'obra  gegantina,  l'obra  heroyca  d'alsar  aquexa  llengua  de  la  postració,  deturpació  y 
esclavatge,  aont,  per  malavolenses  estranyes  y  malacura  nostra,  se  veya  reduïda.  No, 
no  ns  hem  d'aturar,  ni  sossegar  fins  que  la  tengiiem  a  T altura  qu'alcansà  en  les  passa- 
des centúries,  sublim,  esplèndidament  endiumenjada  y  maj estàticament  asseguda  a  n-el 
seu  trono  de  reyna  y  senyora,  reynant  y  senyoretjant  com  a  tal,  dins  tot  el  territori  que 
li  senyala  la  Providència  divina.  Per  axò  hem  convocat  y  celebram  aquex  Congrés,  per 
restaurar,  per  reintegrar  la  nostra  llengua  en  tot  el  seu  primitiu  esplendor  y  també  en 
tote  els  seus  drets,  honors,  prerrogatives  y  preeminències  de  reyna  y  de  mare,  que  li 
pertanyen  per  dret  de  naturalesa,  per  un  dret  tan  sagrat  com  el  que  puga  invocar  cap 
de  les  altres  grans  llengües  neollatines,  ses  belles  y  gentils  germanes....  Sf,  ella  es 
hereua  de  sa  mare,  l'escelsa,  Tiumortal  llengua  llatina.  Ella  es  hereua  natural  de  sa 
mare  com  qualsevol  de  ses  germanes.  Negú  ab  raó  de  justicia  la  pot  haver  feta  borda. 
Xegü  ab  raó  de  justícia  la  pot  haver  desheretada.  Es  reyna  y  senyora  del  seu  territori 
y  de  sí  metexa.  Es  la  nostra  reyna  y  la  nostra  mare.  ;La  regonexem  per  tal?  ;Ens  rego- 
nexem  per  vassalls  y  fills  seus?  jDonchs,  obrem  com  a  talsl.Per  axò  hem  convocat  y 
celebram  aquest  Congrés,  per  veure  si  logram  alsar  aquexa  llengua,  alsarla  amunt,  ben 
amunt,  fins  a  feria  reynar  dins  el  cor  de  tots  els  seus  fills  y  dins  tot  el  territori  que  li 
donà  Deu  y  que  negú  li  prendrà,  si  nosaltres  no  volem.  Vetassf  Tobjecte  del  Congrés. 
Vara,  catalans  de  Catalunya  espanyola  y  Catalunya  francesa,  de  les  Balears,  Reyne  de 
València  y  Alguer,  si  us  hi  teniu,  obrau  com  a  bons  vassalls,  com  a  bons  fills  de  Tes- 
celsa,  de  l'esplèndida,  de  la  dolsa,  de  la  polent,  de  la  gentil,  de  la  cent  voltes  benvolgu- 
da y  gloriosa  llengua  catalana. 

He  dit. 


—     74     — 

DISCURS 
del  vís- president  del  Congres^  Du  D^  Antoni  Rubió 
y  Lluch^ 

ExcMs.  Senyors: 
Senyors  Congressistes: 
Senyors: 

Aquest  primer  Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Catalana,  que  en  la  diada  d'avuy 
inaugurem  ab  tanta  solemnitat,  ens  ofereix  a  la  nostra  consideració,  en  la  seva  pròpia 
estructura  interna,  imposada  d* una  manera  imperiosa  per  la  realitat,  totes  les  ne- 
cessitats de  la  nostra  estimada  parla,  y  totes  les  seves  llegítimes  aspiracions;  la  necessi- 
tat de  la  seva  disciplina  científica,  la  conciencia  de  la  seva  unitat  y  personalitat  pròpies, 
sa  força  insustituible  com  a  element  d'expressió  artística,  sa  reconstitució  lèxica  y  orgà- 
nica feta  demunt  de  la  llengua  dels  clàssichs  y  la  del  poble,  y,  basada  en  el  estudi  com- 
paratiu de  les  demés  llengües  novo-llatines,  y  per  últim  sos  drets  legals  com  manifesta- 
ció la  més  directa  y  total  de  la  vida  anímica  d'un  poble  culte. 
'  Emperò  aquest  Congrés  no  es  encara  un  vertader  congrés  íilològich.  No  es  que'ns 
manquin  a  nosaltres  sabis  íilòlechs,  que  puguin  competir  per  la  seva  ciència  y  sagacitat 
crítica  ab  els  sabis  extrangers  de  més  anomenada.  Si  no  temés  ferir  modèsties  o 
susceptibilitats,  entre  'Is  que  aquí  ens  rodejen  y  han  vingut  a  compartir  nostres  tasques, 
jo  'n  citaria  més  d'un,  qual  vàlua  indiscutible  tots  reconeixem.  Lo  que  'ns  falta  y  ens  ha 
faltat  fins  ara  es  serenitat  y  tolerància  en  les  discussions  d'aquestes  matèries,  que  fan  ab 
justícia  aplicar  als  gramàtichs  en  general,  el  caliíicatiu  de  irritabile  genus,  que  abans 
únicament  se  reservava  pels  poetes.  Y  no  es  sols  la  vivor  de  les  disputes  lo  que  *ns  treu 
la  serenitat  y  ens  aparta  del  fret  estudi  analítich  del  idioma,  sinó  la  força  del  sentiment, 
l'amor  y  la  fonda  anyorança  d'un  racer  espiritual  de  que  'ns  veyem  sovint  desterrats,  de 
la  santa  paraula  nostra,  que  considerem  com  la  nostra  ànima  feta  tangible,  com  la  més 
noble  executòria  de  la  personalitat  catalana.  Veusaquí  esplicat  el  caràcter  popular 
d'aquest  Congrés,  que  ab  portes  obertes  y  campanes  sonants  celebrem  avuy,  y  al  qui 
han  acudit  sense  distinció  de  persones  y  estaments,  lo  més  granat  y  lo  més  humil  de  la 
nostra  terra,  en  romeria  d'amor  y  d'entussiasme,  convertint  aquesta  solemnial  festa 
científica,  en  un  pacífich  mitin  de  la  llengua  catalana. 

Senyors:  jo  no  soch  filòlech,  ni  gramàtich,  sinó  un  modest  aymador  de  les  lletres 
catalanes.  Me  veig  obligat  a  dirigirvos  la  paraula  per  l'inmerescut  càrrech  de  que  se 
m'ha  investit,  y  al  meteix  temps  que  ma  incompetència,  reconech  que  no  es  una  mani- 
festació apoteòsica  com  aquesta,  calificada  ab  pintoresca  frase  per  un  company  homò- 
nim meu,  com  Tòxit  més  colossal  que  la  gramàtica  hagi  tingut  al  món,  la  ocasió  més 
apropiada  pera  una  disertació  filològica  literària  sobre  un  punt  concret,  que  no  *m  veig 
capàs  de  desenrotllar. 

Del  espectacle  desusat  que  estem  presenciant  d'un  Congrés  popular  de  tres  mil 
congressistes,  se  *n  treu  la  conseqüència  de  que  parla  la  nostra  llengua  un  poble  entus- 
siasta  y  viril,  que  l'estima  fins  al  deliri,  y  s'interessa  per  ella  ab  amor  filial,  y  que  aquest 


-    7$    - 

amorlencén   en   un  desitg  de  coneixeria  més  y  més  cada  dia,  y  d'ennobliria  y  de  po- 
àarla  fins  al  capdemunt.  Una  UengLia  que  aixís  triomfa  en  la  consciència  del  poble,  per 
força  ha  de  triomfar  en  la  esfera  del  art  y  de  la  ciència,  perquè  lanior  es  el  camí  més  ^ 
fàcil  y  més  dreturer  de  la  veritat  y  de  la  bellesa. 

D'aqnesta  llengua  nostra  tan  volguda  vínch  a  parlarvos  avuy  com  jo  pugui  y  sàpiga^ 
sense  donar  a  mes  obseri^acions  més  valor  que'l  de  una  senzilla  opinió  personal,  puix 
més  autoritat  que  jo  pera  fer  ho,  hi  tenen  els  nostres  escriptors  que  son^  junt  ab 
el  poble,  els  c^e  vertaderament  Than  plasmada,  desde  *L  mestre  Agiíiló,  tan  benemèrit 
per  nosaltres,  en  qui  s'hi  veu  encara  1  treball  de  la  forja  sobre  I  metall  rovellat,  fins  al 
gran  Verdaguer  que  ns  donà  ja  pastada  y  feta  tota  la  llengua  de  la  pàtria;  desde  Mos- 
sèn Costa  que  li  ha  cenyit  lo  fropt  ab  les  roses  inmortals  del  art  clàssich,  fins  a  la  gene- 
ració moderna  que  li  ha  sabut  comunicar  la  elegància  òirniei^ardiere  dels  idiomes  de  les 
grans  metròpolis  mondials.  Ells  vos  diran  que  se  'n  pot  fer  d'ella  una  llengua  expres- 
siva* tota  plena  de  matíssos,  com  la  francesa,  de  maraveüosa  precisió^  un  poch  seca  a 
volies,  enèrgica  y  cantelluda,  y  enseinps  dolça  y  manyaga  com  parla  d'una  mare  qui 
alleta  Tinfant  de  ses  entranyes.  Es  una  llengua  pintoresca,  mes  no  virolada  com  la 
francesa  del  temps  de  Lluís  XIII;  molt  acostada  al  cor,  com  flexible  tunicela  virginal 
que  cenyebc  el  cos  d'una  donzella,  falaguera  y  humil  y  ab  gales  camperoíes,  sense  la 
esplendidesa  deregina  de  la  arrogant  parla  castellana.  Té  una  consciència  tant  fina  del 
seu  dever,  com  a  medi  directe  y  breu  d'expressió,  que  rebutja  tot  quant  no  reflectí  ab 
vivor  y  rapidesa  els  estats  anímichs,  tot' quant  no  siguin  elements  sensibles;  emotius  o 
pmtoreschs,  y  desprecía  oripells  y  sonoritats,  l'efectisme  y  la  afectació.  Això  li  dona  un 
íientiment  de  lo  ridfcol  a  vegades  desapiadat  y  prosa  ich,  un  horror  tal  al  ènfasis,  que 
com  diu  un  escriptor,  una  oració  fúnebre  de  Rossuet  traduïda  al  català,  sería  ca  pas 
d'alçar  de  sa  tomba  a  un  mort,  socatrejat  per  fortes  riallades.  Es  la  més  plana  y  vulgar 
de  les  llengües  novo-llatines  y  la  única  que  perdé  en  la  època  del  Renaixement  la  cate- 
goria de  literària.  La  gallega  y  la  provençal  se  \\  adelantaren  en  aquest  concepte,  puix 
havien  perdut  ja  sa  vida  pròpia  com  instruments  de  cultura,  casi  abans  del  primer 
Renaixement  italià,  a  les  darreries  del  catorzén  sigle.  Quedaren,  donchs,  triomfantes  en 
ei  total  renovcllament  deí  món  occidental  en  el  sigle  xvï,  solzament  quatre  grans  naciona- 
litats literàries  romàniques,  que  correspongueren  a  altres  tantes  nacionalitats  polítiques: 
la  italiana,  la  castellana,  la  francesa  y  la  portuguesa.  Mercès  a  Deu,  en  la  passada  centúria 
5'afanyà  a  corre-cuyta  a  fèrleshi  costat,  la  nostra  literatura,  resorgint  a  una  vida  espien- 
fíorosa  y  complerta,  en  tots  els  seus  genres,  ex  tenen  tse  gradualment  a  totes  les  regions 
Y  antichs  reyalmes  ahont  fou  parlada  y  coneguda,  y  reprenent  a  la  vegada  el  caràcter 
ètnich  y  imperial  de  la  Edat  Mitjana, 

Xo  cal  dir,  donchs,  quant  diversa  ha  sigut  la  sort  del  nostre  catalanesch  al  costat  de 
la  de  les  demés  glorioses  parles  novo-llatines.  Es  un  fenomen  llingüístjch  únich  en  els 
^pus  de  la  filologia  romànica,  digne  d'estudi  y  d'atenció.  Per  la  nostra  parla  no  ha 
passat,  més  que  de  retop  y  de  segona  mà,  la  evolució  del  gloriós  RenaUement  del 
sigle  x\l,  que  capgirà  de  soca  a  arrel  les  llengües,  les  literatures,  els  sistemes  polítichs, 
el  mún  de  les  idees,  y  de  més  a  més  establí  un  divorci  fonamental  entre  1  present  y  el 
passat  dels  pobles,  enterrant  completament  la  lulat  Mitjana,  y  creant  arreu  literatures 
més  o  menys  aristocràtiques. 

D'aquesta  especial  situació  han  esdevingut  pera  la   nostra  parla,    Úú   volta  algunes 
ventatjes,  qui   sab  si   també   molts  inconvenients,  y  unes  y  altres  juntament  ab  la  seva 


-     76     - 

rica  tradició  literària,  sobre  tot  en  la  prosa,  li  donen  avuy  una  fesomia  original  y  molt 
marcada  entre  les  demés  llengües  novo-llatines.  Per  una  banda  li  han  mancat  en  gene- 
ral mètode  y  disciplina  gramatical,  y  la  cultura  clàssica,  ennoblidora  dels  idiomes. 
Per  altra  banda  ha  pogut  conservar  millor  sa  identitat,  y  la  seva  unitat  interna. 


La  primera  desventatja,  que  de  prompte  salta  més  a  la  vista,  y  la  que  més  ens  tiren 
en  rostre  els  nostres  enemichs,  es  la  seva  falta  de  disciplina  gramatical,  y  sobre  tot 
ortogràfica.  En  l'anarquia  de  la  nostra  grafia  funden  molts  son  dret  a  bescantaria  ab 
el  nom  de  dialecte,  que  no  es  cap  afronta,  perquè  els  dialectes  representen  una  evolució 
necessària  en  la  vida  de  les  llengües,  deguda  a  exigències  fonètiques  o  intelectuals,  y  són 
llur  element  renovador.  Avuy  es  la  ortografia  fins  un  signe  de  cultura  social,  però  no  es 
la  seva  unitat,  condició  sine  qua  non  de  la  vida  dels  llenguatges.  Ni  Cervantes,  ni  Santa 
Teresa,  ni  Racine,  ni  Pascal  conegueren  ab  precissió  la  ortografia  dels  seus,  y  no  per 
això  deixaren  d'esser  excel•lents  escriptors. 

Els  problemes  de  la  unificació  y  de  la  reforma  ortogràfica,  que  son  dugués  coses 
distintes,  no  *s  presenten  avuy  com  exclusius  de  llengües  abandonades  a  elles  mateixes 
y  sense  conreu  gramatical  durant  sigles  çnters,  com  ho  ha  estat  la  nostra,  sinó  que 
s'estenen  també  a  totes  les  parles,  fins  a  les  més  fixades  y  de  més  rica  vida  literària, 
com  la  francesa,  l'anglesa,  y  la  lusitana. 

La  unitat  ortogràfica  la  conseguiràn,  més  que  les  discussions  y  Congressos,  la  gene- 
ralisació  del  idioma,  sa  major  difussió  per  medi  de  periòdichs  y  escoles,  y  sobre  tot, 
son  empleu  escrit  diari.  Quan  s'escrivia  català  solament  pera  'Is  Jochs  Florals,  y  per 
dirho  aixís,  una  vegada  al  any,  no  's  trovaven  els  escriptors  devant  de  la  llengua,  sinó 
curtes  estones,  y  com  cosa  que  's  torna  a  deixar,  no  s'hi  encaparraven  y  sortien  del  pas 
com  podien  y  sabien.  Mes  quan  un  s'hi  troba  ab  ella,  com  ara,  cada  dia,  's  fa  sense 
volerho,  un  detingut  examen  de  consciència;  surten  les  dificultats  a  mesura  que  un  s'hi 
fica  més  en  el  seu  estudi  y  llavors  neix  el  sentiment  y  l'aspiració  de  la  fixesa  gràfica 
y  de  sa  reforma.  No  obstant  tinguis  en  compte  al  empendre  aquesta,  que  no  es  una 
qüestió  merament  cientifica,  y  que  les  llengües  no  's  quadriculen,  ni  's  retallen  simètri- 
cament com  els  jardins  de  la  època  versallessa.  Hi  pesa  també  en  elles,  sobre  tot  en  les 
llengües  de  gloriosa  historia  literària,  una  tradició  digna  de  respecte  que  ha  imprès  son 
encuny  en  les  produccions  dels  escriptors  clàssichs,  o  en  els -venerats  incunables,  y  fins 
en  la  meteixa  geografia  y  onomàstica,  y  aquesta  tradició  en  fa  per  molts  de  la  ortografia, 
una  qüestió  de  sentiment.  Son  molts  als  qui  'Is  agrada  veure  a  la  seva  mare  ab  la  ma- 
teixa fesomia,  y  que  's  condolen  de  que  per  rejovenirse  se  li  llevi  una  sola  arruga  del  seu 
rostre.  Vull  dir  ab  això  que  totes  les  llengües  tenen  inconseqüències  gramaticals  y  orto- 
gràfiques, y  que  en  moltes  el  statu  quo  es  regla  de  prudència.  Be  ho  saben  els  qui  conei- 
xen a  fons  el  castellà  y  el  francès,  pera  no  parlar  més  que  de  les  més  conegudes,  ab  els 
seus  problemes  de  la  duplicació  de  les  consonants,  de  la  h  paràssita,  y  tants  altres. 
Les  llengües  son  semblants  a  antichs  boscatges  en  que  les  paraules  han  nascut  com 
han  volgut  o  han  pogut,  unes  tortes,  altres  dretes,  altres  monstruoses.  No  'ns  capfiquem 
per  això;  lo  científich  y  lo  útil  s' obrirà  pas,  y  per  sort  nostra  el  problema  's  tracta 
avuy  en  millors  condicions  qu'en  la  època  del  Renaixement  en  que  no  hi  havia  més 
patró  ortogràfich  que  la  llengua  de  Roma.   Avuy  la  nostra  pot  aprofitarse  dels  pro- 


gressos  de  la  filologia  comparada,  y  per  fortuna  ja  tenim  filòlechs  distingits,  que  ab 
bona  traça  s*lian  posat  a  la  tasca,  y  tenen  feta  molt  bona  feyna.  En  la  nostra  època 
ja  no  seran  de  témer  criteris  ortogràfichs  exclusius  y^  mutiladors,  com  el  del  partug\iès 
Joan  de  Rarros  qu'  en  cl  sigle  XVí  pretenia  calcar  artificialment  el  seu  idioma  nacional 
sobre  U  llatí,  refusant  els  gaíleguismes  y  la  fonètica  popular;  o  com  Nünez  de  Leào 
qu  en  el  sigle  XVIï  el  reduía  a  les  exigències  del  castellà,  alterant  ses  terminacions  per 
da  analogia  e  res[>eito  que  a  lingua  portuguesa  vae  tendó  com  a  castelhana^». 


Enfront  del  inconvenient  de  que  acabem  de  parlar,  té  '1  català  la  ventatja  d'haver 
consen^at  vigorosa  sa  identitat.  El  divorci  entre  1  passat  y  1  present  de  la  nostra  llen- 
gua no  es  tant  acentuat  com  en  les  demés  germanes  seves  del  tronch  llatí,  llevat  de  la 
toscana.  Els  íelibres  moderns  tenen  una  semblança  remotfssima  ab  aquell  esbart  glo- 
riós de  trovadors  occidentals  que  crearen  la  primera  y  més  original  poesia  de  la  Edat 
Mitjana,  y  donaren  la  lley  de  la  disciplina  rítmica  a  totes  les  literatures  vulgars.  A 
Portugal  les  formes  erudites  introduides  per  Tinfluencia  culta  tornaren  la  llengua  lite- 
nría  tan  convencional,  que  '1  rey  don  Duarte  l'anomenava  llengua  iadinay  y  en  el  XV^" 
sigle  el  llenguatge  pròpiament  vulgar  se  considerava  de  tal  manera  arcaich,  que  segons 
Tbeofil  Braga,  fou  necessari  traduir  en  el  corrent  els  documents  oficials  antichs.  El 
progrés  del  castellà  fou  tan  extraordinari,  mercès  als  esforços  iniciats  pels  seus  escrip- 
tors, desde  'Is  Reys  catòlichs,  pera  usarlo  ab  correcció,  que  la  parla  d'un  sigle  abans^ 
esdevenia  completament  arcaica  pels  grans  prosistes  y  poetes  de  la  edat  daurada.  Un 
estol  nombrosissim  de  gramàtichs,  com  tal  volta  cap  nació  europea  el  tingué  en  aquell 
temps,  y  dels  quals  fou  capdevanter  ï'assombrós  Antoni  de  Nebrija,  precedí  ab  sos 
estudis  a  fi*aquella  reforma  que  acreditaren  els  dos  Lluísos,  el  de  León  y  el  de  Granada, 
y  ds  altres  escriptors  de  la  gran  escola  espanyola.  A  França,  la  retòrica,  desde  el  XV^ 
sigle,  va  condemnar  al  oblit  la  literatura  mitj-eval,  y  els  temps  successius  de  ta  època 
dàssica  la  ignoraren  per  complert.  Se  pot  dir  ben  be,  sense  exageració  de  cap  mena,  que 
la  producció  literària  francesa  mitj-eval  pertenetx  a  l'arqueologia,  y  avuy  la  desente- 
rren els  erudits  de  la  Roufama  com  curiositats  exquisides  que  sols  ells  poden  paladejar, 
Bis  vells  mots  de  la  enèrgica  llengua  francesa  de  les  gestes  heroiques  caygueren  en  el 
d^preci  o  en  T  oblit,  pels  refinats  pnxiúSistcs  de  la  Cort  de  Versalles,  y  sols  se  mantin- 
gué son  culte  un  sigle  abans  pels  escriptors  de  la  Pleyada,  qual  capdill,  el  genial  Ron* 
sard,  deya  que  qui  formés  un  lèxich  dels  termes  ja  rovellats  del  Artús,  Lancelot  o  Gal- 
vïny  faria  una  obra  útil  y  patriòtica. 

El  català»  en  cambi,  com  diu  Ti lustre  company  nostre,  el  Dr.  Schàdel,  no  obstant 
ds  nombrosos  enman lleus  que  feu  al  provençal,  va  saberse  mantenir  en  estreta  relació 
ab  el  poble,  y  conservar  son  caràcter  pla  y  vulgar,  conquistant  els  extensos  y  més 
Tenns  dominis  de  la  producció  prosaica.  I^a  prosa  es  la  més  Uegítima  glòria  de  les 
lletres  catalanes,  ab  un  tresor  de  cròniques,  y  de  gegantines  enciclopèdies,  com  no  se  'n 
han  escrites  en  cap  llengua  vulgar.  El  relligament  ab  la  tradició  literària  té  en  el  nostre 
catalanesch  una  base  tan  sòlida  y  ferma,  com  els  carreus  granftichsde  les  construccions 
ddòpees,  que  tals  ens  pareixen  els  monuments  colossals  de  ía  nostra  cultura  alçats  per 
la  frenètica  activitat  del  cavaller  errant  de  la  filosofia,  o  per  la  paciència  benedictina  del 
Eximenis.  Es  la  uníca  parla  entre  les  novo-llatines  que  per  rejovenirse  pot  acudir  als 


-     78     - 

textos  de  la  Edat  Mitjana,  com  si  fossin  contemporanis.  Y  això  es  tant  cert  que  fins  a 
principis  del  sigle  XIX,  els  nostres  antipassats  aprengueren  a  llegir  el  català  en  les  esco- 
les dels  convents,  que  foren  el  darrer  refugi  del  nostre  idioma,  en  antigues  obres  populars 
com  el  Partinuples  o  les  faules  d'Isop,  o  els  concells  del  conegut  fra  Anselm  Turmeda. 
Les  demés  literatures  romàniques  assoliren  els  seus  sigles  d'or,  en  que  *s  fixà  sa 
llengua,  casi  al  meteix  temps  o  poch  després  d'aquella  esplèndida  apoteosis  de  l'anti- 
quitat  del  sigle  XVI.  A  la  nostra  que,  com  la  provençal  y  la  italiana,  tingué  una  prima- 
vera anticipada,  y  se  carregà  de  fruits  abundosos,  com  les  mares  demunt  les  quals  plou 
la  benedicció  del  cel,  li  bastà  la  brotada  mitj-eval,  y  al  revés  de  lo  que  ha  succehit  ab 
les  seves  germanes,  els  sigles  XVI  o  XVII,  que  son  pera  elles  els  de  sa  més  noble  pro- 
ducció, han  esdevingut  pera  nosaltres  una  mera  curiositat  arqueològica  que  enregistrem 
en  la  historia  de  la  nostra  cultura,  com  un  període  que  sols  serveix  pera  provamos  l'ús 
constant  de  nostre  matern  llenguatge,  sense  solució  de  continuïtat.  De  manera  qu'  en  la 
nostra  historia  literària  tenim  els  termes  invertits.  La  Edat  Mitjana  es  per  nosaltres  una 
època  viventa  y  la  font  actual  més  abundosa  y  pura  del  nostre  idioma,  mentres  pera  les 
demés  lletres  romàniques  es  sols  un  període  de  gestació  més  o  menys  laboriosa;  y 
pel  contrari  els  sigles  XVI  y  xvii  que  constitueixen  la  Edat  d'or  dels  pobles  occidentals, 
a  escepció  del  italià  que  tingué  la  florida  plena  de  sava  dels  trescentistes,  han  esde- 
vingut pera  *ls  catalans,  sigles  totalment  morts.  Son  com  una  estèril  y  extesa  planura 
que  'ns  permet  veure,  sens  obstacles,  els  cims  alterosps  de  la  producció  del  nostre 
passat.  En  una  paraula,  els  catalans  estem  en  situació  de  compendre  més  fàcilment 
avuy  en  dia  la  Crònica  imperialista  de  Muntaner,  que  'Is  cajstellans  les  Estaries  del  Rey 
Sabi,  que  'Is  francesos  les  gestes  de  Villehardouin,  que  'Is  portuguesos  el  llibre  de  las 
Canrigas  del  Comte  Barcellos;  y  en  cambi  may  ens  passarà  pel  cap,  per  conèixer  y 
apendre  nostre  idioma,  obrir  un  llibre  de  la  època  de  decadència.  Tan  sols  al  poble 
grech  li  passa  altre  tant  ab  el  seu  idioma  popular.  Y  veus  ara  aquí  una  observació  en 
que  coincideixen  el  nostre  Massó  y  Torrents,  tan  coneixedor  de  les  lletres  catalanes,  y 
Tilustre  historiador  grech  Paparrigopoulos;  aquell  afirmant  les  escasses  variacions  sufertes 
pel. català  desde  '1  XIII^"  sigle;  aquest  dient  que  'Is  seus  paisans  entenen  millor  la  Crò- 
nica de  Morea  escrita  en  el  XI v,  que  *ls  francesos  la  historia  de  Henri  de  Valenciennes. 


Tampoch  se  presenten  en  el  nostre  catalanesch  tan  marcades  com  en  les  altres  par- 
les occitàniques,  les  diferencies  entre  la  llengua  vulgar  y  la  erudita.  El  no  haver  sigut 
instrument  d'expressió  d'una  gran  literatura,  durant  les  tres  darreres  centúries,  li  ha 
valgut  poder  conservar  millor  les  seues  condicions  característiques,  y  experimentar 
d'una  manera  més  natural  la  lley  de  la  evolució.  Sense  ésser  un  dialecte,  pròpiament  tal, 
en  l'acepció  despectiva  que  's  dona  comunment  a  n'aquesta  paraula,  sinó  una  de  les 
llengües  glorioses  de  la  gran  familia  romana,  políticament  ha  sigut  reduida  a  la  catego- 
ria de  les  llengües  humils,  participant  de  llur  dissort  y  de  llurs  ventatges.  Aquesta  vida 
obscura  y  apartada  l'ha  deslliurada  del  contagi  de  les  llengües  forasteres  que  porta  apa- 
rellat el  triomf  de  les  literatures  mondials,  y  s'ha  guardat,  en  general,  neta  de  tota  taca 
bordissenca,  de  tot  aparell  pedantesch  y  retòrich.  Se  'n  trova  la  prova  fefaent  en  aquesta 
munió  de  locucions  pintoresques,  en  aquests  mots  expressius,  tots  plens  encara  de  la 
savor  original,  y  dels  quals  poques  voltes  se  'ns  dona  la  equivalència  en  les  llengües 


-^    79    — 

normals.  En  major  grau  qu  elles  ha  passat  pel  gresül  fecón  de  la  lley  de  la  evolució 
espontània  salvantse  del  pès  de  b  inmensa  publicitat  del  llibre,  conser\'ant:  el  vigor  y 
simpücitat  de  les  races  robustes,  esdevenint  aixís  una  preciosa  tro  valia  pel  filòlech,  y 
àdhuc  més  per  l'escriptor  que  pot  treballar  sobre  un  fons  més  poputar  y  un  mate- , 
rial  més  maleable. 

Estem  niolt  lluny  dels  préchsístes  francesos  que  tractaven  els  mots  exclusivament 
com  signes  abstractes  d'idees,  ordenant  los  arbitràriament  y  disciplinantlos,  com  fins 
instruments  d'expressió.  No  pensaven  que  al  obrar  aixís,  mutilaven  la  part  més  fresca  y 
pintoresca  del  idioma,  la  que  naix  del  cor  ab  espontaneïtat,  tot  imatge,  tot  sentiment  y 
lot  inesperat.  Aixís  quedà  empobrida  y  feta  una  abstracció  gelada  y  cortesana  la  llengua 
dels  escriptors  de  la  època  de  Lluís  XIV,  que  tot  volent  desvulgarisarla  y  feme  un 
vocabulari  exquisit,  la  convertiren  en  una  forma  momificada  y  cercmoniosa,  que  sols  se 
podia  parlar  be  fent  barretades,  portant  perruca,  ab  ritme  de  minuet,  y  passejant  pels 
simètrichs  jardins  de  Versajles.  Els  francesos  d'aquell  temps  acostumats  a  les  formes 
fixes,  al  tipo  intelectual  enriquit  per  una  gran  cultura  del  grech  y  del  Uatí,  cercaven  el 
francès  y  no  '1  trovaven. 

Lldeaf  de  tota  llengua  sana  y  natural  no  es  això,  sinó  tot  al  contrari;  cl  vertader 
ideal  es  la  conjunció  natural,  Tarmonía  perfecta  entre  la  parla  popular  y  l'escrita. 
A  n'això  va  encaminar  tots  sos  esforços  el  Romanticisme,  que  va  ésser  la  cayguda  del 
antích  règim  literari,  y  una  revolució  turbulenta  contra  la  concepció  aristocràtica  del  art 
y  del  llenguatge,  que  representava  el  Renaixement.  Ell  va  proclamar  els  drets  de  les 
llengües  y  de  les  lletres  populars,  y  les  portes  del  Temple  de  l'Art,  abans  barrades  al 
pobie  per  una  casta  privilegiada,  en  nom  d'una  cega  y  mal  entesa  adoració  de  la  forma 
artística,  s  obriren  de  bat  a  bat  a  tots  els  cantors  humils,  a  totes  les  parles  vulgars,  a 
totes  les  literatures  paries  o  desprecíades. 


La  nostra  llengua  literària  se  salvà,  no  se  si  venturosament,  de  la  fascinació  del 
dasicisme;  mes  en  cambi  deturà  sa  vida,  quan  havia  alcançat  el  punt  més  alt  de  sa 
ufania,  un  altre  sujecció  que  anorreà  per  tres  sigles,  casi  del  tot,  sa  antiga  feconditat. 
Ens  referim  a  la  influencia  castellana.  Vinch  a  assenyalar  aquí  un  mer  fet  Uíngüistich  y 
literari,  sense  fel  menor  apassionament,  sinó  ab  ía  franca  y  serena  imparcialitat  que  exi- 
geix la  veritat  històrica. 

La  gloriosa  monarquia  intelectual  de  TEspanya  castellana  s  extengué  per  l'Europa 
entera  desde  4  Sena  fins  a  les  regions  eslaves  y  escandinaves.  Sortien  a  milenars  els 
llibres  espanyols  de  les  prempses  extrangeres:  Lope  de  Vega  y  Cervantes,  les  noveles 
picaresques,  els  nostres  incomparables  míatichs  qu  enclouen  la  flor  de  la  poesia  y  de  la 
mentalitat  espanyola,  captivaven  al  món  enter,  y  nosaltres  no  teníem  un  Camoens,  que 
imposà  silenci  a  la .  Musa  antiga  pera  cantar  les  glòries  de  Lusitania,  que  oposar  a 
aquells  magníficha  esplendors,  ni  glòries  marítimes  com  les  de  Portugal,  sinó  que  al 
contrari,  ens  tancaven  els  Turchs  un  a  un  tots  els  ports,  hont  els  nostres  Cònsuls 
barcelonins,  havien  donat  lleys  a  la  mar  com  en  els  temps  de  Roger  de  Lluria.  Per  això 
en  el  sigle  xvi  quedà  nostra  producció  del  tot  estroncada,  y  divorciats  del  esperit  del 
Renaixement,  que  no  fe  con  d  à  el  nostre  ab  tot  lo  que  representava  l'alta  cultura,  visqué- 
retn  d  una  tradició  empobrida,  alimentant  estèrilment  ab  tenacitat  fetichista,  una  poesia 
mitj-eval  mecànica  y  rutinària.  En  el  sigle  X\M1  fórem  totalment  vençuts;  mes  sols  apor- 


■  í  ' 


—      80      — 

tarem  en  la  nostra  decadència,  rebel-les  a  tota  assimilació,  durant  tres  centúries,  a  la 
rica  heretat  de  les  lletres  espanyoles,  les  tres  figures  solitàries  de  Boscà,  Setanti  y 
Campmany.  La  nostra  literatura  perdé  son  caràcter  nacional.  De  son  mantell  esplèndit 
de  regina  ne  feren  quatre  bocins  els  pobles  que  l'havien  conreuada,  y  que  perderen  la 
consciència  de  llur  unitat,  y  en  son  Uoch  s'alçaren  altres  tantes  literatures  dialectals, 
barroeres,  aplebeyades,  empobrides.  Perdé  també  aquella  rica  parla  escrita  que  cali- 
ficava  Boades  «la  més  polida  d'Espanya»,  sa  fesomia  catalana,  y  la  popular  se  mantin- 
gué esquerpa  y  altiva,  devant  del  horrible  llenguatge  fronterís  que  posà  de  moda  la 
escola  vallfogonina,  alhora  quevedesca  y  culterana.  Després  dels  últims  historiadors, 
darrers  faeb  de  la  nostra  llengua,  com  ho  foren  els  primers,  els  cronistes  mitj-evals,  sols 
li  restaren  devots  els  pagesos  y  vilatjans  que  li  dedicaren  sencera  llur  amor  sagrada. 
Y  com  diu  el  mestre  Aguiló,  en  una  imatge,  tant  pintoresca  y  vigorosa  com  totes  les 
seves,  en  la  major  part  dels  llibres  que  durant  tres  sigles  se  diuen  irrisoriament  escrits 
en  llengua  catalana,  s'hi  veu  per  sota,  l'idioma  castellà,  mal  girbat,  que  se  'n  du 
a  la  esquena  per  anar  a  soterrarlo,  el  cadavre  del  nostre  matern  llenguatje.  Mes  aquell 
cadavre,  com  la  princesa  encantada  de  la  llegenda,  de  qui  morta  y  guarnida  de  flors  y 
ab  vel  funerari  sobre  '1  seu  bell  rostre,  s'enamorà  el  fill  del  Rey  de  Floriianda,  era 
també  l'objecte  de  l'amor  y  del  culte  respectuós  de  nostre  poble,  y  en  son  llit  de  mort 
esdevenia  feconda  com  la  gentil  donzella  misteriosa 

que  vivent  era  gent  y  bella 
e  morta  pus  bella  cent  tants, 

y  dins  de  la  tomba  creava  noves  formes  gramaticals  y  bells  mots,  y  recordava  ses 

tendres  tonades,  y  plasmava  nous  y  richs  dialectes Y  aquí  els  teniu  avuy  cercant 

afanyosos  a  llur  mare,  y  al  trovarla  rediviva,  se  reconeixen  llurs  fills,  y  se  donen  l'abra- 
çada de  germanor  en  aquesta  festa  esplendorosa,  a  la  que  venen  en  respectuós  romiatge 
els  fills  de  la  florida  sultana  del  Túria,  y  els  de  la  gentil  fada  de  la  mar  Mediterrana, 
els  de  la  Sardenya  catalana,  portant  als  llavis  encara  la  llengua  de  Pere  IV,  y  els  cata- 
lans de  l'altra  banda  del  Pirineu,  que  alçant  els  ulls  al  mur  que  ara  'ns  separa,  pensen, 
com  diu  el  nostre  inspirat  poeta  Maragall,  en  el  dia  que  serem  tots  uns. 


Senyors  congressistes  extrangers  y  de  les  demés  estimades  regions  espanyoles,  ger- 
manes nostres.  Aqui  teniu  avuy  aquesta  llengua,  que  '1  nostre  poble  ha  pastat  durant 
més  de  mil  anys,  posanthi  a  la  vegada  el  cor  y  el  pensament,  pera  ferne  la  vestidura 
més  acostada  a  la  seva  ànima,  el  casal  del  seu  esperit  aqui  en  la  terra.  Mercès  a  la  ins- 
piració y  al  ingeni  dels  nostres  poetes  y  prosistes,  que  maravellosament  l'han  forjada, 
vos  la  podem  presentar  plena  de  seny  y  de  bellesa.  Ells  amorosament,  ab  pietat  filial, 
li  han  retornada  una  a  una  ses  joyes  de  sobirana  de  que  l'oblit,  la  ignorància  o  la 
opressió  l'havien  despullada.  Ells  han  cambiades  ses  humils  vestidures  per  les  que 
havia  rumbejat  en  dies  de  grandesa  en  les  altes  Corts  d'Europa,  y  la  que  fou  la  Venta- 
fochs  de  les  parles  llatines  ha  pogut  seures  de  nou  com  reyal  matrona,  ab  lo  recort  de 
majestat  passada,  en  el  setial  d'honor  de  les  literatures  modernes.  Els  historiadors  vos 
han  recordat  ja  els  seus  titols  de  glòria.  Son  tants  y  tant  nombrosos  y  han  siguts  evocats 
tantes  vegades^  que  casi  no  'm  cal  avuy  repetirlos.  Ella  s'anticipà  a  ses  germanes,  les 


k  _.___J 


^     8i     ^ 

lamoses  llengües  castellana  y  portuguesa,  en  sa  expansió  ultramarina,  y  s  extengué  per 
totes  les  mars  y  penínsules  del  que  era  allavors  nostre  llach  mediterrani,  portada  triom- 
falment per  les  ascones  deJs  almogàvers,  o  les  fitores  dels  nostres  almiralls.  Y  no  sols 
s'estengué  per  T invencible  impuls  de  nostres  armes,  sinó  que  més  lluny  y  més  amunt 
arribà  encara,  ab  el  vol  enlayrat  de  la  ciència,  mercès  a  n' aquells  altres  famosos  almo- 
gàvers del  pensament  català  de  les  primeries  del  catorzèn  sigle,  que  pensaven,  dicta- 
ven  o  escrivien  llurs  obres  in  mortals,  sota  l'ombra  de  Santa  Sofia  ^  o  ai  peu  del  Etna 
fumejant,  en  les  corts  pontifícies  de  Roma  o  d'Avinyó,  en  les  Universitats  de  París  o 
Montpellor,  en  els  assoleyats  sorrals  de  Bugia,  iyitrt'  ia  vinya  y  ei  fonoiiar  de  la 
brava  costa  mallorquina  o  en  el  solitari  puig  de  Randa.  En  totes  les  llotges  mercantívo- 
ïes  de  la  mar  medíterrana  foren  ab  respecte  escoltades  y  aplicades  les  Ueys  marítimes 
dictades  en  aquesta  llengua  gloriosa  pels  nostres  mercaders,  que  donaren  a  Barcelona 
k  hegemonia  qu'en  el  món  clàssich  tingué  lantiga  Rodes.  En  ella  bastí  el  nostre 
Ramon  Lulí,  el  fantasiador  ideòlech,  lapòstol  incansable  de  la  fiíosofïa  popular,  aquell 
seu  original  sistema  teològich-filosòfich,  únich  de  forma  y  parla  vulgars,  entre  aquelles 
grans  Catedrals  del  pensament  humà  dels  XtU^"  y  Mv*'"  sigles,  alçades  pels  Albert  el 
Many,  pels  Tomàs  d'Aquí  o  pels  Duns  Escot,  En  ella  üngué  consciència  estètica  per 
primera  volta  la  Europa  cuita,  de  les  maravelles  que  sustenta  '1  f^loriós  pedestal  de  la 
augusta  Acròpolis  athenesa,  qual  nom  y  qual  recort  havia  desaparegut  per  complert  de 
b  memòria  de  la  humanitat.  Ella  fou  parlada  com  llengua  de  Cort  en  cinch  estats  eixits 
del  casal  d'Aragó,  encastats  en  les  tres  penínsules  del  que  ab  plena  raó  poguérem  ano- 
menar mart  nostrttm^  breçols  de  la  cultura  moderna.  Ella  fou  tan  conreuada  com  parla 
oficial,  al  costat  de  la  llatina,  que  nostre  memorable  Arxiu  reyal,  com  Tanomena  Camp- 
many,  enclou  com  encantat  palau  de  la  historia  pàtria,  la  colecció  diplomàtica  més 
assombrosa  de  la  Europa  mitj'Cval,fïns  al  punt  de  que  si  vingués  un  dia, que  Deu  no  vulla, 
que  '1  català  desaparegués  del  mon,  a  n'aquetri eh  Arxiu  vindrien  a  apòndrel  molts  extran- 
gers,pera  reconstituir  el  fmssat  de  llurs  nacions.  Ella,  finalment,  esdevingué  tan  estesa  y 
tan  parlada  en  el  xiv*'^sigíe,  qu'es  el  de  la  nostra  triple  preponderància  i  ntelectual,  política 
y  mercantivola,  que  '1  Camoens  de  la  historia  catalana  pogué  exclamar  en  un  moment  de 
patriòtichentiissiasme,  que  d* un  llengtmtge  sol  de  negun es  gents  son  íants,  com  de  catalans. 
No  estranyeu,  donchs,  qu'estimem  aquesta  llengua  ab  emoció  intensa,  ab  tendresa 
filial.  La  estimem  no  sols  perquè  fou  gloriosa  y  noble,  perquè  'ns  apareix  hermosa  y 
escayenta;  la  estimem  perquè  es  nostra;  perquè  es  la  vestidura  ab  que  ha  nascut  el 
nostre  ser  aquí  en  la  terra.  Com  ja  us  ha  dít  Tinicíador  ikistre  d'aquesta  festa  grandiosa 
de  cultura,  no  odiem  cap  altre  llengua;  les  amem  y  respectem  totes:  però  tant  bé  com 
ella  no  'n  sabem  parlar  cap  altre,  y  sols  en  ella  tenim  pensament  y  imaginació  y  ener- 
gies del  esperit.  No  l'havem  forjada  capritxosament  en  sò  de  rebctdía  o  enlluernats  per 
una  falsa  retòrica,  ni  la  podem  deixar  sinó  ab  la  nostra  carn,  perquè  ella  es  carn  y  vida 
de  rànima  nostra;  ni  la  podem  baratar  ab  cap  altre,  per  noble  y  gentil  que  sigui;  per- 
què es  Deu  qui  ens  Tha  i m prisada  com  sant  y  misteriós  llaç  ab  que  han  de  viure  indíso- 
lublement  units  en  aquest  món,  la  nostra  paraula  y  el  nostre  esperit.  V  com  ha  dit 
eloqüentment  el  meu  amich  del  cor,  l'ilustre  Mcnéndez  y  Felayo  ^no  hi  ha  major  sacrilegi 
y  ensemps  més  inútil,  que  pretendre  engrillonar  lo  que  Deu  ha  fet  espiritual  y  lliure,  el 
verb  humà,  resplandor  dèbil  y  mítg  esborrat,  però  resplandor  al  fi,  de  la  paraula  divina  ; 
que  no  \s  necessita,  no,  ésser  ííll  de  la  terra  ahont  una  llengua  es  parlada,  pera  sentir 
envers  ella,  si  es  desvalguda,  una  inmensa  simpatia. 


—      82      — 

Veusaquí  perquè  aquest  Congrés,  enclou,  com  ja  us  he  dit  abans,  alguna  cosa  més 
que  una  reunió  de  sabis  que  venen  a  estudiar  una  llengua  morta,  o  una  llengua  curiosa, 
o  una  llengua  universal  y  poderosa;  perquè  té  aquesta  manifestació  solenmial,  quelcom 
de  filial  y  tendra  apoteosis.  El  nostre  idioma  tenia  ja  la  consagració  literària;  li  bastaria 
la  figura  excelsa  del  nostre  Verdaguer,  pera  que  ocupés  un  Uoch  distingit  entre  les  lite- 
ratures d'aquest  vell  continent:  mes  li  mancava  alguna  cosa  més,  la  consagració  científica. 
Teníem  aquest  deute  envers  la  cultura  universal,  y  per  això,  com  ja  us  ho  havem  ex- 
pressat en  la  nostra  lletra  de  convit,  us  hem  cridat  a  tots  vosaltres,  filòlechs  extrangers 
y  germans  nostres  espanyols,  a  quants  la  haveu  aymada  o  estudiada,  perquè  'ns  ajudeu 
a  pagar  aquest  deute,  venint  a  la  terra  d'En  Bastero  y  d'En  Milà,  a  retornamos  aumen- 
tat,  el  cabal  científich  que  aquets  ilustres  sabis  nos  entregaren. 

La  cultura  es  pau  y  es  amor,  y  en  les  corrents  generoses  de  la  civilisació  moderna 
no  pot  entrar  més  que  '1  respecte  profond  a  totes  les  llengües,  que  al  cap  y  al  fi  no  es 
altra  cosa  que  '1  respecte  a  la  dignitat  humana.  La  cultura  y  el  progrés,  no  ho  dupteu, 
vindrà  un  temps  que  rellegaràn  per  complert  al  oblit  les  lentes  y  repugnants  execucions 
dels  idiomes  a'que  'ns  té,  per  desgracia,  acostumats,  l'absolutisme  cesarista  dels  temps 
passats,  o  la  centralisació  moderna  jacobina.  Jo  tinch  una  confiança  cega  en  que  aquest 
dia  arribarà,  perquè  tinch  una  fe  viva  en  el  progrés  humà,  qu'està  subgecte  com  la 
naturalesa  tota  a  la  lley  divina  de  perfecció  que  regeix  el '  món ,  que  no  es  orfe,  ni 
desvalgut,  sinó  que  té  un  Pare  amorós  que  per  ell  sempre  vetlla. 

Esperant  que  ha  de  brillar  per  fi  aquest  desitjat  dia,  plè  de  pau  y  d'amor,  en  que 
*1  triple  ideal  de  lo  bó,  de  lo  ver  y  de  lo  bell  sigui  l'ideal  y  la  lley  de  la  humanitat, 
jo  us  envio  a  tots,  senyors  congressistes  extrangers  y  germans  nostres  espanyols,  en 
nom  d'aquesta  hospitalària  terra  catalana,  la  salutació  d'admiració  y  respecte  que  us 
mereixeu,  la  espressió  de  la  nostra  joya  y  gratitut. 


-     «3     - 

DISCURS 
del  Prof*  Picr  Enea  Guarncrio^  representant  dltalia 

O-NOREVOLI  SiGNORI  E  GeNTILI  SiGNORE: 

Dopo  che  cüsi  insigni  oratori  vi  hanno  illustrato  con  luminosa  e  calda  parola  lo 
scüpQ  filologico  e  patriottico  dci  Congresso,  non  vi  sembrí  audace  presun/Jone  che  in 
prenda  le  parola  per  portarvi  il  salulo  delV  Itàlia,  che  mi  onoro  dí  qui  rappresentare  e  di 
porgere  in  suo  nome  i  piü  vivi  ringraziamenti  alia  nobile  città,  che  cosí  magnificamente 
d  ospita. 

E  ben  giusto  che  in  quest*opera  solemne  del  glorioso  rinasci  mento  delia  lingua  cata- 
lana,  risuoni  il  nome  d' Itàlia,  raínm  parens  delia  gen  ta  latina.  E  ben  giusto  che  risuoni 
il  suo  nome  non  solo  nspetto  ai  ricordi  del  passato,  che  en  tram  be  le  naziotii  sorelte 
hanno  scritto  in  comune  nelle  pagine  adamantine  delia  storia;  ma  per  un 'altra  conside- 
razione  che  mi  piace  qui  ricordare. 

E  al  baluardo  delia  propria  lingua,  raantenuto  incòlume  e  saldo  attraverso  i  secoli» 
che  l'Italia  deve  la  difesa  de'  suoi  dirittí.  E  all  opera  assídua  e  constantede'  suoi  poeti 
e  de'  suoi  scnttori,  da  Dante  al  Manzoni,  eh  essa  deve  la  sua  ri^surrezione.  Ogni  nazione 
porta  scritto  con  caratteri  indelebili  il  suo  carattere  nella  propria  lingua.  Manteniamo 
iiitatto  questo  carattere,  che  ei  distingue  l'uno  dallaltrOj  pur  serbandoci  fratelli. 

Studiate  dunque  con  lungo  amore  la  bella  lingua  de'  vostri  avi;  ralTorzatela  e  ingen- 
tilitela  con  nuove  operc  d'arte;  ricercatene  con  la  scorta  rigorosa  delia  scienza  il  suo 
svolgimento  evolutivo  nel  tempo,  esploratene  com  fine  anàlisi  le  condizioni  attuali  nei 
suoni,  nelle  forme,  nel  lessico,  e  farete  opera  altamente  patriottica,  nelle  quale  le  nazione 
straniere  non  potranno  che  darvi  plauso  e  ajuto.  Non  si  ama  e  si  defende  meno  la 
pàtria  con  la  forza  delia  lingua  che  con  quella  delia  spada,  Avanti  dunque,  sempre 
avanti! 

E  con  questí  pensíeri  che  io  mi  onoro  di  pürtar\'i  in  nome  dJtalia  il  saluto  piü  cor- 
dialmente  fra  temo  e  di  aggiungervi  Tangurio  piü  caldo  e  sent  i  to  di  prossime  e  sempre 
piü  splendide  vittorie! 

Viva  lltalial  Viva  la  Catalognal 


-     84     - 

DISCURS  (*) 
de  Mr*  R*  Foulchc-Dclbosc^  representant  de  França 

Je  remercie  le  Comitè  d'organisation  du  Congrés  d'avoir  eu  la  bonne  pensée  de 
s'adresser  aussi  aux  erudits  étrangers;  je  me  félicite  de  voir  réunis  dans  une  méme 
pensée,  préts  à  des  efforts  tendant  au  méme  but,  des  ogues  et  des  historiens 
appartenant  aussi  bien  à  ïa  Catalogne  qu'  à  d'autres  pays.  Aucune  idée  ne  serait  plus 
anti-scientffique  que  celle  qui  établirait  une  barrière  entre  les  erudits  nationaux  et  les 
erudits  étrangers,  car  il  n'y  a  pas  deux  éruditions.  Les  Catalans  savent  d'ailleurs  qu'ils 
n*ont  qu'à  gagner  à  laisser  étudir  leur  langue,  leur  littérature  et  leur  histoire:  plus  on 
les  étüdiera^  plus  on  éprouvera  de  la  sympathie  pour  eux. 


(•)     En  estricte. 


I 


-     HS     - 

DISCURS 

del  Dr*  D*  Adolf o  Bomlla,  representant  de  Castella 

SE-^ORES: 

Soy  indudablemente,  eti  la  relación  de  los  mérítos,  el  ultimo  de  los  casteUanqs  que 
pudieran  venir  aquí;  però  me  cuento  se^uramente  entre  los  pri meros,  y  quizas  no  le 
ceda  en  este  piuito  el  puesto  à  nadie»  en  cuanto  al  amor  à  la  literatura  y  à  la  lengua 
catalanas  y  en  todo  cuanto  se  refiera  à  la   reivindicación  de  sus  legítimas  glorias. 

Por  eso  he  venido  y  porque,  ademàs,  tengo  presente  esta  obra  de  caràcter  glorioso, 
en  el  sentido  patriótico  que  nos  decía  el  Dr.  Alcover  hace  un  momento,  y  esta  otra  obra 
de  paz  >^  de  concòrdia  de  que  nos  ha  hablado  en  su  admirable  y  erudito  discurso,  el  seflor 
Rubió.  Por  eso  he  venido  aquí;  però  precisamente  por  eso,  en  estos  momentos  no  en- 
ojentro  otras  palabras  que  expresar,  sinó  seftalaros  mï  presencia  en  este  sitio,  la  cual 
os  lo  explicarà  suficientemente  todo. 

Yo  he  oído  una  cosa;  he  ofdo  algo  de  que  voy  à  hablar,  y  que  servirà  de  argu- 
mento à  estàs  palabras.  jQué  es  preciso — -se  ha  dicho^para  que  una  literatura,  que  es 
preciso  para  que  una  iengua,  para  que  un  pueblo  tengan  sustantívidad  é  independència 
propias  como  tal  pueblo? — Que  este  pueblo  piense  en  idioma  pecuhar  suyo,  Yo  no 
entjendo  esto,  y  las  cosas  que  no  entiendo  no  las  razono.  Hay  algo  en  lo  cual 
por  amor  y  por  obligación  tengo  que  ocupaniie;  es  algo  grande,  però  algo  muy  àrido 
y  muy  seco,  los  estudiós  fïlosóficos.  Estos  estudiós  me  han  llevado  à  una  conchisión 
consoladora,  me  han  conducido  à  una  conchisión  de  paz  y  de  concòrdia,  çne  la  verdad 
ts  una.  que  se  habla  de  filosofia  alemana,  que  se  habla  de  filosofia  italiana  y  de  filosofia 
francesa;  però  que  este  pensamiento,  en  cuanto  verdadero,  es  una,  Yo  no  conozco  otro 
lenguaje  del  pensamiento  que  la  verdad  y  esta  eS  siempre  la  misma. 

Però  la  verdad  tiene  diferentes  maneras  de  manifestarse;  y  estàs  manifestaciones 
diversas  que  tienen  su  fiíndamenío,  que  tienen  su  vitalidad  en  la  historia,  estàs  manifes- 
taciones son  lo  que  constituyen  las  distin tas  filosofïas,  las  distintas  literaturas,  las  mani- 
festaciones intelectuales  de  los  diversos  pueblos.  ;Y  cómo  negar,  senores,  este  hecho, 
que  yo  no  creo  que  Ío  pueda  desconocer  nadie,  de  que  tales  manifestaciones  las  ofrecen 
de  un  modo  innegable  la  lengua  y  la  hteratura  catalanas,  si  cuando  nosotros  nos 
ocupamos  en  la  historia  de  las  manifestaciones  del  pensamiento  espaftol  duran  te  la 
edad  media,  nos  encontranios  con  que  este  pensamiento  solo  tiene  una  figura  que  pro- 
piamente  lo  represente;  però  una  figura  grande,  cobsal,  digna  de  compararse  con  las 
de  los  mas  grandes  pensadores  é  intelectuales  de  los  niodemos  tiempos,  la  figura  extra- 
ordinària, sublime,  de  Raímundo  Luiior 

;Cómo,  y  por  que,  negar  que  esta  lengua  y  esta  literatura  catalanas,  tienen  una  base 
pròpia  y  una  base  històrica,  cuando  nos  encontranios  con  que  alia  <i  últimos  del  siglo  XV, 
cuando  empezaban  à  vislumbrarsc  en  Espana  los  albores  del  Renacimiento,  se  apodera 
de  ellos  una  Universidad  Catalana,  y  esta  lengua  y  esta  literatura  dan  en  ton  ces  una  ma- 
niíestación  tan  esplèndida,  tan  colosal  en  la  extensions  en  ïa  forma  y  en  el  fondo^  como 
la  novela  que  Uamamos  Tirant  b  Blanch^ 

;Cómo  negar  que   tengan  sustantividad  é  independència  propias  esta  lengua  y  esta 


—     86     — 

.  literatura,  cuando  si  pasamos  al  siglo  XIX,  dando  un  salto  por  los  siglos  XVI,  XVII  y 
XVIII  que  representar!  un  período  de  estancàmiento  etf  su  desarrollo,  vemos  que  mien- 
tras  todos  los  historiadores,  todos  los  literatos  y  todos  los  críticos  nos  dicen  que  ha 
desaparecido  la  poesia  èpica,  que  si  tuvo  su  razón  de  ser  en  la  edad  media  ya  no  vive 
hoy  en  las  costumbres  ni  hay  nadie  con  fuerzas  capaces  de  restauraria,  nos  encontra- 
mos  con  una  resurrección  de  la  misma  tan  potente,  tan  esplèndida,  tan  conrtiovedora 
como  la  que  dan  las  obras  de  Jacinto  Verdaguer? 
I  ^Córno  negar  todo  esto,  cuando  si  dejando  estos  extremos  vamos  al  terreno  de] 
arte,  nos  encontramos  con  que  los  historiadores  de  la  arquitectura  nos  dicen  que  ha 
habido  un  estilo  bizantino,  que  ha  habido  un  estilo  romànico  y  un  estilo  gótico,  y 
que  despuès,  à  pesar  de  los  esfuerzos  de  los  grandes  arquitectos,  principalmente  de  los 
alemanes,  ha  sido  absolutamente  imposibfe  crear  en  ningún  país  del  mundo  un  estilo 
propio  de  arquitectura,  y  en  cambio,  nos  encontramos  con  que  en  los  últimos  veinte  ó 
veinticinco  aftos,  se  han  producido  en  esta  ciudad  manifestaciones  de  un  arte  típico  que 
hacen  que  las  obras  de  la  arquitectura  catalana  no  puedan  confundirse  con  las  produc- 
ciones  de  ninguna  otra,  porque  tienen  un  sello  propio,  distintivo  y  característico? 

Y  si  apartàndonos  de  las  manifestaciones  del  arte  arquitectónico  pasamos  à  las  de  la 
literatura  y  nos  fijamos,  por  ejemplo,  en  la  dramàtica,  ^icómo  no  hemos  de  reconocer 
en  ella,  refiriéndonos  à  la  Espana  actual,  (y  tened  en  cuenta  que  es  un  castellano  por 
todos  cuatro  costados  el  que  os  habla)  como  no  hemos  de  reconocer  digo,  (y  si  no  lo 
reconocemos  serà  por  esta  ignorància  culpable  y  suicida  en  que  viven  las  demàs  regiones, 
de  lo  que  pasa  aquí,  de  lo  que  aquí  se  trabaja),  que  tiene  personalidad? 

^•Si  vamos  à  esta  manifestación  de  la  literatura  catalana,  pues,  no  hemos  de  encon- 
tramos tambièn  con  algo  original,  con  algo  raro  y  nuevo?  Yo  soy  joven,  os  hablo  como 
joven,  y  yo  voy  à  referiros  la  impresión  producida  por  las  obras  de  vuestros  autores  dra- 
màticos  en  Madrid.  Allí  veíamos  traducciones  de  obras  de  autores  franceses,  italianos, 
suecos,  hechas  casi  siempre  por  intermediarios,  la  mayor  parte  de  ellas  por  periodistas. 
Veíamos  todo  esto  y  teníamos  la  sensación  de  algo  nuevo,  sí,  (porque  todos  los  pueblos 
de  Europa  en  el  curso  actual  de  la  civilización,  cuando  las  ideas  y  las  personas  se 
comunican  con  tanta  frecuencia,  tienen  algo  que  les  es  común),  veíamos  en  ellos,  algo 
nuevo,  però  algo  extrafto,  que  no  era  lo  nuestro.  Vimos  las  obras  de  vuestros  autores 
dramàticos  y  allí  encontramos  inmediatamente  eso  que  constituye  el  núcleo,  el  nervio 
de  una  literatura  pròpia,  ese  algo  que  lleva  un  germen  constante  de  vida,  esa  extrana 
mezcla  de  lo  sofiador  y  lo  positivo  que  es  lo  que  constituye  para  mi  una  de  las  mani- 
festaciones màs  características,  de  las  grandes  creaciones  del  pueblo  catalàn. 

Por  todas  estàs  glorias,  pues,  y  por  todo  cuanto  represente,  vengo  aquí  ante  vos- 
otros,  à  ofreceros  mis  servicios  en  nombre  de  vuestros  hefmanos  y  à  asociarme  de 
todo  corazón  à  los  trabajos  que  aquí  se  comienzan. 

He  dicho 


87 


DISCURS 
del  Dr*  D*  Vicens  Mancho^  representant  de  Valencià* 

Excelentíssim  Primer  Congrés  de  la  Llengua  Catalana: 

Podeu  creurer  qu'es  veritat  que  molt  remot  en  el  meu  pensament  estaba  tenir  de 
pendrer  part  esta  nit  en  un  Congrés  qu'es  un  tomeo  de  Telücuencia  de  tots  aquells  que 
m'han  precedit  en  el  us  de  la  paraula-  Per  això  no  extranyèu  les  meues  paraules.  No 
cregueu  que  m'acobardeixi^  pues  estich  acostumbrat  a  parlar  en  públich,  si  be  a  pariar 
ea  una  altre  llengua. 

Però  are  estich  entre  vosaltres  y  sols  dich  pera  saludarvos: 

Germans:  Represento  aquí  a  la  Societat  «El  Rat  Penat»  de  Valencià, 

Esta  societat  està  dedicada  al  cultiu  y  al  progrés  de  la  llengua  comuna,  de  la  que 
n'es  una  de  tantes  branques  frondosa  y  gloriosa. 

Esta  societat,  seguint  este  moviment,  ha  nomenat  una  Comissió  y  al  cap  de  esta 
Comissió  s'hi  ha  posat  un  personatje  literari  de  tots  vosaltres  ben  conegut  perquè  es 
apreciat  a  Espanya  y  al  extranger:  es  el  senyor  don  Teodoro  Llorente. 

Els  anys  que  no  passen  en  và,  poden  fer  assecar  les  forces  físiques»  però  no  les 
forces  intelectuals.  Per  això  este  senyor  al  vorer  este  local  grandiós,  al  vorer  tantes 
persones  aquí  reunides,  temé  que  la  paraula  no  poguera  ser  ben  entesa,  y  per  això»  de 
rebot,  la  pÜota  ha  vingut  a'mí.  Me  trobe,  donchs,  per  una  part  poruch  y  per  altre  satis- 
fet, perquè  si  Tencàrrech  aç  superior  a  les  meues  forces,  en  cambi,  el  ^ust  am  que  '1 
desempenyo  correspon  al  sentiment  que  a  tots  ens  uneix. 

En  nom,  pues,  del  *Rat  Penat»  y  de  Valencià  y  del  llustre  vate  avans  dit,  vos 
saludo  y  m'oferesch.  La  meva  presencia  ho  explica  tot.  ;Qiiè  val  lo  que  's  diga,  quan 
es  diu  lo  que  se  sent? 

He  dit 


—     88     — 

DISCURS 

de  Mn.  Esteve  Casaponce^  representant  del  Rosselló 

ESCELENTÍSSIMS  SENYURS:    , 

Senyurs  Congressistes: 

Allí,  en  les  fresques  y  regalades  valls  que  baixen  per  tut  arreu,  ara  del  Pirineu,  ara 
del  Canigú,  y  qui,  tutes  plegades,  venen  a  fer  la  que  'Is  Rumans  havian  anumenada,  pot 
ésser  que  alia  vores  s'hu  mereixis,  Vallis  aspera^  allí,  en  el  Vallespir,  quan  hom  nu  té 
llestesa  y  qu'hom  es  obligat  d'encarregar  una  tasca  de  certa  impurtancia  an  una  per- 
sona, qui  nu  té  dots  per  la  cumplir,  sulem  dir:  «Falta  d'un  altre,  el  meu  pare  va  ser 
cónsul». 

Aixís  es  que  circunstancis  les  quals  tots,  y  jo  el  primer,  nus  tenim  verdaderament 
de  dolre,  vus  priven,  senyurs,  d'uir  en  aquesta  sessiú  inaugural  del  Primer  Cungrés 
Internaciunal  de  la  Llengua  Catalana,  en  aquesta  vetllada  històrica  per  la  nostra  pàtria, 
un  dels  russillunesus  qui  més  que  jo  ha  traballat  per  la  causa  que  nus  reuneix  y  qui, 
millur  que  jo  vus  puria  dir  com  hi  hà  muntanyes  que  s'abaixen,  com  aybres  que  sem- 
blen morts  y  sechs,  poden  tenir  arrels  capasses  de  dunar  plansuns  plens  de  vide,  y  com 
guspilles  que  dormen  sota  de  la  cendra  de  la  llar  payral,  esperen  la  ventada  que  ne  té 
de  fer  un  foch  abrusadur. 

Aixís  es  qu'en  lloch  y  plassa  del  ilustre  pueta  dels  ays  y  de  la  Garbera  catalana^ 
l'aixerit  «Pasturellet  de  la  vall  d'Arles»,  es  el  vell  pastur  d'aquella  tan  pinturesca  vall 
qui  vus  endressa  avuy  la  paraula  per  vus  diré:  «La  Puesia  nu  fa  pas  com  la  menta,  que 
flureix  y  nu  grana.  Per  tut  aunt  la  puesia  catalana  ha  flurit,  també  hi  granarà;  y  donchs 
en  el  Russillü  també  un  dia  hi  haurà  cullita.» 

Aixís  es  encara  qu'en  lloch  y  plassa  del  Reverendíssim  Prelat  qui,  fill  aduptiu  y 
amantíssim  de  Catalunya,  amb  un  any  d'estudis,  entrebancats  per  afanys  d'ordre  supe- 
riur,  ha  fet  el  miracle  d'apendre  d'escriure  y  de  parlar,  com  un  barceluní,  la  llengua  de 
mussen  Cintu,  és  un  seu  pobre  prebere,  el  més  petit  dels  seus  admirats  deixebles,  qui 
vus  ven  a  diré: 

Catalans  del  Principat,  de  Mallorca  y  de  Valenci,  recurdeuvus  qu'en  el  cumtat  del 
Russillü  hi  teniu  germans,  germans  qui,  com  vusaltres,  preguen  a  Deu  en  català,  apre- 
nen y  ensenyen  la  ductrina  en  català,  parlant  entr'ells,  sempre  parlen  català;  germans 
qui,  atents  an  a  tut  lu  que  feu  per  reviscular  l'ànima  catalana  y  qui,  per  hu  diré  tut  ab 
una  paraula,  sulidaris  ambe  vusaltres  dins  de  la  causa  de  la  llengua  dels  nostres  pares, 
per  tut  aunt  ireu,  vus  seguiran. 

Tut  això,  senyurs,  el  Pasturellet  de  la  vall  cT Arles,  aixís  com  el  senyur  Bisbe  de 
Perpinyà,  vus  hu  haguessen  dit  en  un  català  currecte  y  castís,  en  un  català  encisadur  y 
corprenent  que  fa  estimar  la  llengua  catalana  y  qui  la  fa  lluir  ab  un  esclat  enlluemadur. 

Y  mireus-aquí  que  tut  això  me  vus  hu  he  calgut  diré  ambe  el  català  vallespirench 
que  parli,  tal  com  la  meua  mare  me  l'ha  ensenyat;  català  pobre  fluix  y  enfusqueit  que, 
ambe  la  vostra  cavalleresca  generusitat  pudeu  reguneixer  per  germà  del  vostre,  això  sí, 
mes  per  un  germà  aganyit  y  descandit. 

Y  tut  això  m'hu  perdunareu,  senyurs,   per  reverenci  an  al  qui'n  té  la  culpa.  Perquè 


^     89     - 

vus  cal  sapiguer  que»  si  me  sum  atrevit  a  alsar  la  veu  en  aquesta  circunstanci  tant  me- 
murable,  és  anganyat  y  fins  espenyit  que  hi  sum  estat  pei  perseverant  y  incansable 
apòstul  de  Tobra  de!  Dicciunari  català,  pel  benemèrit  y  tan  benvul^t  Ductur  Alcuver, 
el  tant  ilustre  vicari  general  de  Mallorca,  per  Thoníie  que  Deu  ha  dunat  an  als  catalans 
pe'Is  hi  mustrar  com  se  deu  treballar  per  una  causa  qu' interessa  '1  cor  mateix  de  la 
pàtria  catalana. 

Ambe  tut  y  ab  això  es  clar  qu'es  de  deplurar  el  fet  d'ésser  insuficient  en  tuts  sentits 
d  delegat  qui,  sulament  per  casualitat  vus  parla;  y  per  lu  tant  vus  pregui »  senyurs,  que 
tingueu  en  cumpte,  ademés  de  la  vul untat  que  porti  per  ajudar,  poch  o  mult,  en  la  tasca 
gegantina  que  ten  encaminada  l'impertèrrit  fill  de  Mallorca,  el  desitg  que  tinch  de 
servir,  jo  ínfim  manobre,  els  paredaires  qui,  ambe.  tanta  valentia  y  ambe  tanta  habilitat, 
van  reedificant  la  casa  payral  y  aydalshi  a  purtar  nu  fos  que  una  descada  de  reble. 

Veritat  es  qu'entre  mitg  d'aqueixus  trussets  informes  hi  trubaràn  un  cor,  y  un  cor 
ben  català,  qui  tuta  la  sanch  els  hi  dunaría,  el  dia  que'n  tinguessen  menester,  per  pastar 
aquell  ciment  infrangible  que  s'anumena  amur  de  la  pàtria. 

Vus  deya,  senyurs,  ara  mateix,  qu'es  per  casualitat  que  sum  estat  delegat  russIUu- 
nes,  encarregat  de  vus  endressar  la  paraula.  Això  me  recorda  una  petita  cuntralla 
d*En  Bosch  de  la  Trinxeria,  que  diu:  Un  ase  va  trubar  una  fiauta;  per  casualitat  hi  va 
bufar  dedins  y,  mireus-aquí,  que  la  flauta  va  dunar  un  refilet  agradable. 

Nu  sé,  senyurs,  si  la  flauta  que  m'ha  calgut  tucar  avuy  amb  uns  Uabis  tan  ignurants 
del  art  català,  vus  donarà  un  refilet  agradable;  y  tan  pla  nu'n  surtirem  lluits,  ni  la  flauta 
qu  "era  digna  de-  mès  mèrit  sunayre,  ni  jo  que  ja  nu  me'n  arrivarà  pam  que  nu  me'n 
mereLxi  cana. 

Mes,  vagi  com  vagi,  es  amb  aqueix  casual  refilet  que,  en  nom  del  Russillú,  Valies, 
pir,  Cunflent  y  Cerdanya,  jo  vus  saludi  curalment,  cungressistes  de  tuts  pays  aquí 
reunits,  y  a  n-e  vusaltres,  catalans,  quins  que  sigueu,   vus  hu  dich  ambe  tuta  l'ànima: 

Per  alt  del  Pirineu  vus  estirem  les  mans;  estíreunus  les  vostres;  estrenyjmnu1s-e 
estretament,  y  jendevant  sempre  per  Catalunya,  y  la  seva  Ilenga!  per  Catalunya,  qui  es 
una  y  qui  una  vol  viure  malgrat  les  cumbinaciuns  y  cambieres  diplumàtiques;  per  Cata- 
lunya, qui  nu  vol  ní  pxit  murir! 


-     90 


DISCURS 
d^En  Joan  Palomba,  representant  de  la  ciutat  catalana 
d'Alguer 

A  mil  qw^  ^m  afecta  de  germà  y  em  entusiasmo  de  astudiós  so  vengut  tras  vusal- 
trus  atravens  tanta  mar,  confiant  en  la  benevolència  y  en  la  curtesía  vostra,  ma  sigui 
cuncedit  portar  Ui  salut  de  la  mia  ciutat  nativa. 

Anallí  dabax,  vers  l'urient,  ahont  la  mar  sa  frangi  a  las  costas  de  Sardenya,  la  bella 
Alguer  filla  de  Catalunya  té  encara  viu  lo  recort  de  la  mare  pàtria. 
'  L'aria  que  mus  ve  cara  maiti  de  Tucident  ademunt  de  las  ondàs,  mus  porta'l  vostru 

salut  y  al  maití  am  las  primcras  anctas,  vé  la  nostra  a  vus-altrus,  germans  allunyats. 

Y  ananquí,  ahont  totas  las  regions  que  pensan  y  parlan  el  gloriós  idioma  català  son 

Irepresentadas,  rassoni  també  afectuós  y  alt  lu  salut  dels  meus  concitadins  algueresus, 
salut  que  jo  ixjrt  a  vus  altrus  ne  meu  dialecto  materno,  cert  com  so,  que  las  miaS  parau- 
I  las  trobaran,  sense  menester  d'interpretes,  lo  camí  del  vostru  cor. 

I  Salut  vus-altrus,  apòstuls  del  pensament,  que  an  aquex  dia  sa  us  portau  lu  més  gran 

tribut  d'hunor  a  la  Pàtria;   salut  lus  amichs  astrangers  que  portau,  com  salut  de  amor  y 
de  fratelansa,  la  paraula  de  las  nacions  germanas. 

Salut,  en  fi,  augurant  en  aquex  congrés  internacional  la  fulgida  glòria  que  aspera 
sol  a  lus  grans  ideals  y  la  realisació  del  sou  somni. 


U 


L 


—      91      ^ 


DISCURS 

de  Mossèn  Miquel  G>sta  y  Llobera,  representant  de 


Mallorca 


Com  un  ressò  de  Mallorca,  sense  altre  títol  que  esserne  fill,  present  en  aquest  acte 
soiemníssim  la  coral  salutació  de  ma  terra  a  tots  els  germans  en  la  materna  llengua 
catalana  y  a  tots  els  estrangers  aquí  aplegats  per  enaltiria. 

No  hi  podia  mancar  a  rinauguració  del  actual  Congrés  una  seuzilJa  espressió,  encara 
que  impensada,  d'aquell  país  aont  primer  se  propagà  el  nostre  idbuia  des  de  son  agre 
nadiu.  Ab  la  primera  abnvada  jovenil  del  gran  Rey  En  Jaume,  ab  la  primera  espansió 
de  Catalunya  arribada  a  la  plenitut  de  sa  florida  jovenesa,  la  regió  de  Mallorca  y  les 
altres  illes  Balears  quedà  constituída  com  a  primogènita  de  Tantich  casal  que  té  aquí 
sos  fonaments  indestructibles. 

Escau  a  la  primogenitura  conservar  el  distintiu  del  propi  llinatge,  fins  y  tot  dins 
Tescassa  fortuna.  Per  això  Mallorca  y  ses  illes  adjuntes,  encara  que  petites  y  modestes 
de  cabals  y  de  forsa»  conserven  avuy,  entre  variants  y  degeneracions,  ei  sentit  intern » 
el  geni  de  la  llengua  catalana.  Aquest  es  el  vincle  sagrat»  corresponent  a  una  regió 
qu*ha  donat  a  la  pàtria  un  Ramon  LulK 

Rebeu,  donchs,  ara  meteix,  germans  volguts  y  honorables  forasters  aplegats  en 
festa,  la  salutació  de  Mallorca,  si  no  brillant  y  ufanosa  com  caldria,  sincera  y  entranya- 
ble, com  un  ressò  d'aquell  sentit  intern  de  T idioma,  pel  qual  no  puch  considerarme 
estem  a  Catalunya, 


i 


Secció  Filològíca-Hístòríca 


—     94      - 


TEMES  dels  senyors: 


Esmenes  y  Observacions  dels  senyors 


T        ti    /-  j-       Ti  i  Aïitoni  M.a  Alcover,  Pvre. 

Joan  B,  Codina,  Pvre 

,  (  Joseph  Mas^ot  y  Palmes 

,        ,  „.     .  i  Francesch  Carreras  y  Candi 

Joseph  Rigol.     -,,,.,..,■ 

(  Antoni  Forns  y  Torelló 
Fèlix  Jové  y  Vergés, 

Bonaventura  Riera.     ..*,....      Antoni  M.»  Alcover,  Pvre. 

/  Antoni  M.*  Alcover,  Pvre. 
Miquel  Costa  y  Llobera,  Pvre     .     .     .     ^  Pom  peu  Fabra 

\  Pier  Enea  Guamerio 
Antoni  M.*  Alcoverj  Pvre.  ,     ,  Pom  peu  Fabra 

Antoni  M.*  Alcover,  Pvre. 


Bernat  Obrador. 


Ignasi  Casanovas,  S.  y. 


Víctor  Otiva, 


Armengol  Puig  y  Sais 
'  Pompeu  Fabra 

'  Antoni  M'l  Alcover,  Pvre. 
]  Pom  peu  Fabra 
i  Joseph  Alcoverro  y  Carós 
Ramon  Goig 


COMUNICAaONS  dels  senyors 


Pier  Enea  Guamerio,  de  Pavia 

Joan  Paloniba,  à' Alguér 

Antoni  Ciuffo,  d* Alguer 

Vicens  Serra  y  Orvay,  Pvre.,  à'Ivissa 

Pompeu  Fabra,  de  Bilbao 

Antoni  M.a  Navarro,  Pvre.,  de  Maniciar 

Àngel  Sallent^  de  Ta^rasa 

Antoni  Rubió  y  Lluch,  de  BarceL•l•la 

Lluis  Fullana,  franciscà,  ú*  Ontinyent 

Marian  Grandfa,  Pvre.,  de  Barcelona 

Jaume  Nonell,  S.  y.,  de  Manresa 

Gabriel    Nogués    y   García,    de   Barce- 

lona 
Hmili  Vallès,  de  Barcelona 
Joan  Bardina,  de  Barcelona 
Kamón  Oriandis,  S.  J.,   de  Palma  de 

Mallorca 


Ramon  Miquel  y  Planas,  de  Barcelona 
Esteve  Casaponce,Pvre.,d'-4r/é'j^/  Tech 
Joseph  Saroïhandy,  de  Versailles 
Fritz  Holle,  de  Berlin 
Ramon  Menéndez  Pidal,  de  Madrid 
Àngel  Ruiz  Pablo,   de   Ciutadella  (Me- 
norca) 
Antoni  Mj*  Alcover,  Pvre.,  de  Palma  de 

Mallorca 
Francesch  Delbranca,  de  Sant  Cristòfol 

de  Menorca 
Joaquim  Cases  Carbó,  de  Barcelona 
Bernat  Schàdel,  de  Halle 
Víctor  Oliva,  de  Vilanova  y  Geltrú 
Michel  Ventura,  de  Madrid 
Joseph  M.  Arteaga,  de  Barcelona 
Gabriel  Alomar,  de  Pahna  de  Mallorca 


—    9S    — 

Sessió  de  Constitució 

En  la  ciutat  de  Barcelona»  y  en  el  Palau  de  Belles  Arts,  — sala  lateral  dreta  de  la 
planta  baixa—,  tingué  lloch  a  les  dotze  del  mitjdíe  del  14  d'Octubre  de  1906  una  reunió  a! 
objecte  de  consti  tu  i  rse  la  Secció  Filològica-Històríca  del  Primer  Congrés  Internacional 
de  !a  Llengua  Catalana.  Formaven  la  Taula  el  president  general  del  Congrés,  y  parti- 
cular de  la  Secció,  el  Molt  litre.  Dr.  D.  Antoni  M.^  Alcover  y1s  sotescrits  secretaris. 

Tot  just  oberta  la  sessió  el  President  feu  la  proclamació  de  les  presidències  honora- 
ries, essent  rebuda  la  lectura  dels  ríoms  dels  designats  ab  un  fort  picament  de  mans. 
Els  sotescrits  secretaris  llegiren  les  conclusions  provisionals  dels  Temes  presentats  al 
Congrés,  junt  ab  les  esmenes,  y  tot  seguit  els  títols  de  les  Comunicacions. 

Se  suspengué  la  sessió  per  alguns  minuts  a  fi  de  posarse  d^acort  respecte  la  distri- 
bució dels  treballs-  Una  volta  represa  la  sessió  se  liegí  l'ordre  del  dia  per  la  primera 
sessió  ordinària  que  s'havia  de  celebrar  Tendemà  a  les  10  del  matí. 

Joaquim  Cases  Carbó  —  Emili  Vallès 
14  Octubre. 


_  96  _ 


Primera  Sessió 


En  el  Palau  de  Belles  Arts,  de  la  ciutat  de  Barcelona,  a  dos  quarts  d'onze  del  matí, 
se  constituí  la  taula  de  la  secció  presidida  pel  Dr.  D.  Antoni  M.»  Alcover,  ocupant 
lloch  de  distinció  el  Dr.  Guamerio,  y  actuant  de  secretaris  els  ínfrascrits.  Oberta  la 
sessió,  se  llegí  y  aprovà  l'acta  de  la  Sessió  de  Constitució;  tot  seguit  D.  Joseph  Rigol 
passà  a  defensar  les  conclusions  del  seu  tema:  «Pronoms  y  adgetius  pronominals.  Us 
recte  del  Z&r» .  Se  llegiren  dues  esmenes,  la  de  D:  Francesch  Carreras  y  Candi,  acep- 
tada  pel  /ponent  del  tema,  y  la  de  D.  Antoni  Forns  y  Torelló,  qui,  no  essent  aceptada, 
la  defensà.  Rectificà  lo  senyor  Rigol,  fent  lo  meteix  Tesmenant,  sense  arrivar  à  un  acort. 
Quedant  aleshores  pendenta  la  discussió  del  tema  ab  l'esmena,  el  president  donà  algu- 
nes esplicacions  sobre  la  forma  ab  que  la  taula  del  Congrés  havia  a^cordat  efectuar  les 
votacions,  o  sia  per  escrit,  dues  o  tres  setmanes  passat  el  Congrés.  La  idea  fou  ben 
rebuda  pels  assistents,  demanant  la  paraula  sobre  això  Mn.  Gayetà  Soler,  a  qxjj.  la  pre- 
sidència indicà  la  conveniència  de  que  esposés  les  seves  rahons  a  la  Taula  general  del 
Congrés,  per  haver  aquesta,  y  no  la  de  la  Secció,  acordat  la  forma  de  les  votacions. 

El  Dr.  Guamerio,  catedràtich  de  TUniversitat  de  Pavia,  llegí  la  seva  comunicació 
«Brevi  aggiunte  al  lessico  algherese»,  coronat  pels  aplaudiments  de  la  concurrència.  El 
disertant  feu  present  a  la  Presidència  de  la  Secció  d'un  exemplar  de  la  seva  obra  «II 
dialetto  catalano  d'AIghero»,  ont  està  detalladament  esposada  la  doctrina  a  que's  refe- 
reix en  la  seva  comunicació. 

D.  MiquelCosta  y  Llobera,  Pvre.,  llegí  tot  seguit  una  disertació  en  defensa  del  seu  tema 
sobre  «La  preposició  a  en  Tacusatiu».  S'hi  presentaren  dues  esmenes.  Una  del  Dr.  Alco- 
ver, es  admesa  pel  ponent  del  f  ema;  l'altra  es  de  D.  Pompeu  Fabra  ab  qui  aquell  ponent  se 
posà  d'acort,  després  d'haver  esplicat  l'esmenant  Talcans  de  la  seva  preposició.  El  doctor 
Guamerio,  previ  permís  de  la  Presidència,  fa  una  observació  ampliant  lo  dels  Srs.  Costa, 
Alcover  y  Fabra,  sobre  l'ús  de  la  preposició  en  l'acusatiu  dins  la  parla  de  Sardenya. 

Tot  seguit  el  mestre  -d'escola  alguerès  D.  Joan  Palomba,  Uçgeix  la  seva  comunicació 
sobre  «La  gramàtica  del  modem  dialecte  alguerès»,  y  dona  terme  a  sa  tasca  llegint  una 
salutació  del  Professor  Venanzio  Todesco,  de  Roma,  salutació  que  fou  acuUida  ab  grans 
aplaudiments,  y  que  diu  aixís: 

«Dair  etema  Roma,  centro  del  mondo  latino,  mentre  mi  conmuovo  e  mi  esalto 
ammirando  i  grandiosi  monumenti  che  sono  patrimonio  comune  di  tutti  i  popoli  neola- 
tini,  io  modesto  cultore  di  studi  romanistici,  invio  ai  congressisti  di  Barcelona  il  mio 
fratemo  saluto.  E  col  saluto  viene  anche  l'augurio  che  l'opera  di  tante  persone  dotte  e 
generose  riunite  pel  nobile  scopo  di  disciplinaré  e  diffondere  una  delle  piú  belle  e 
antiche  favelle  derivate  del  latino,  abbia  fecondi  risultati,  sia  compresa  ed  aiutata  non 
solo  dagli  studiosi,  ma  anche  da  tutti  coloro  che  nèlle  diverse  regioni  d'Europa  parlano 
il  catalano,  e  che  si  prepari  un  avvenire  glorioso  all*  idioma  d'un  popolo  libero  e  forte.» 

Finalment  N'Antoni  CiuíTo  llegí  una  comunicació  sobre  les  «Influencies  de  l'italià 
y  diferents  dialectes  sards  en  l'alguerès». 

Llegida  per  la  presidència  l'ordre  del  die  per  la  tarde,  s'aixecà  la  sessió. 

J.  Cases  Carbó  —  Emili  Vallès 
15  Octubre. 


nik'  *-i 


—    97    — 


Segona  Sessió 


En  el  Palau  de  Belles  Arts,  de  la  ciutat  de  Barcelona,  a  dos  quarts  de  cinch  de  la 
tarde,  se  constituí  la  taula  de  la  secció.  Presidia  el  vis- president  Mn.  Grapdía  y  actuaven 
de  secretaris  els  in  frase  rits. 

Lïegi  el  P.  Ignasi  Casanoves,  S.  J.^  la  memoría-ponencia  sobre  el  tema  «Oracions 
condicionals*. 

A  n'aquest  tema  no  s  hi  havien  presentat  esmenes. 

Després  fou  llegida  pel  Dr.  Vicens  Serra  y  Orvay,  Rector  del  Seminari  d'Ivissa,  una 
comunicació  í  Sobre  l'apreci  en  que  es  tinguda  a  Ivissa  la  llengua  propria*. 

Seguidament  llegí  Mossèn  Antoni  M.^  Navarro,  Rector  de  Montclar,  la  seva  comu- 
nicació sobre  «La  llengua  catalana  al  Ribagorça». 

Mentres  parlava  Mossèn  Navarro  passà  a  ocupar  la  presidència  D.  Teodor  Llorente, 
essent  rebuda  la  seva  presencia  ab  grans  picamente  de  mans.  S'assegué  també  a  la  taula 
presidencial  Mn.  Alcover. 

Terminada  la  lectura  del  treball  de  Mossèn  Navarro  se  passà  a  la  discussió  del  tema 
^Importància  de  l'Ortografia.  Necessitat  d'equilibrar  [^element  fonèüch  ab  Tetimològich* 
del  qual  es  ponent  el  Dr.  Joan  Codina,  Catedràtich  del  Seminari  de  Barcelona.  Per 
indisposició  del  Dr,  Codina  y  estant  de  perfecte  acort  ab  ell  el  Dr.  Gumersind  Alabart, 
Pvre.,  fou  desenrotllat  el  tema  per  aquest  derrer. 

A  n'aquest  tema  hi  havia  presentades  dues  esmenes:  una  del  Dr.  Alcover  y  una  altra 
del  Dr.  D.  Joseph  Massot  y  Palmes,  abdúes  en  el  meteix  sentit  y  que  no  havien  sigu- 
aceptades  pel  ponent.  Dites  esmenes  foren  defensades  pels  seus  autors  respectius.  El 
Dr,  Alabart  se  ratificà  en  eí  seu  criteri  de  que  sols  s'ha  de  tenir  en  compte  Telement 
fonètich;  se  ratifiquen  també  en  el  llur  els  e.smenants,  y  consumits  els  toms  reglamenta- 
ris en  pro  y  en  contra,  se  dona  per  acabada  aquesta  discussió  que  tingué  lloch  sota  la 
presidència  de  Mossèn  Grandia. 

Se  fixà  Tordre  del  die  per  VeiKlemà  al  matí,  aixecantse  la  sessió  quan  eren  dos  quarts 
de  set  del  vespre. 

J,  Cases  Carbó  — Joseph  M.«  Bassols,  secretari  accidmfal 
15  Octubre. 


—     98     - 


Tercera  Sessió 


En  el  Palau  de  Belles  Arts,  de  la  ciutat  de  Barcelona,  y  a  un  quart  d'onze  del  matí, 
s'obrí  la  sessió,  presidint  el  Dr.  Mossèn  Marian  Grandía,  formant  ademés  en  la  taula  el 
Dr.  Guamerio  y  els  sotescrits  secretaris. 

D.  Víctor  Oliva,  de  Vilanova  y  Geltrú  passa  a  defensar  les  conclusions  del  seu  tema 
sobre  «Procedència  y  ortografia  de  la  x  catalana».  A  n'aquest  tema  s'hi  presenten  cinch 
esmenes,  cap  de  les  quals  es  admesa  en  principi  pel  ponent.  Defensen  les  esmenes  sos 
autors  Mn.  Alcover,  Pompeu  Fabra,  Joseph  Alcoverro  y  Ramon  Goig;  se  llegeix  la  d'En 
Joseph  Massot  qui  no  està  present.  El  senyor  Oliva  fa  notar  que  la  primera  part  de  la 
esmena  del  senyor  Alcoverro  es  estemà  al  tema,  y  la  segona  ve  compresa  en  les  con- 
conclusions  de  Tesmenant  senyor  Fabra.  També  fa  notar  que  s'aparta  del  tema  la  del 
senyor  Goig. 

D.  Pompeu  Fabra  combat  radicalment  les  conclusions  del  senyor  Oliva,  defensant 
que  no  està  fora  de  lloch  posar  una  i  devant  la  x  paladial;  estudia  les  aplicacions  eti- 
mològiques de  son  üs,  fent  uila  disertació  etimològica  de  les  paraules  mateix,  examen  y 
aíxàm;  y  exposa'l  seu  criteri  de  que  no  s'ha  d'alterar  l'ús  d'aquesta  grafia  ei\  les  parau- 
les en  que  aquella  lletra  soni  com  a  aital.  ^ 

Acaba  la  discussió  ratificantse'l  senyor  Oliva  en  lo  seu,  però  admetent  la  esmena 
adicional  de  Mn.  Alcover. 

En  aquest  punt  Mn.  Alcover  ocupa  la  presidència. 

D.  Pompeu  Fabra  dona  compte  de  la  comunicació  sobre  «Qüestions  ortogràfiques» 
que  presenta  al  Congrés,  y  de  la  qual  per  manca  de  temps  sols  llegeix  la  primera  part: 
«La  lletra  A»,  D.  Àngel  Sallent  llegeix  la  seva  comunicació  sobre  «Etimologies  catala- 
nes»; D.  Antoni  Rubió  y  Lluch  fa  una  disertació  sobre  !'« Historia  de  la  Llengua  cata- 
lana a  Grècia»;  y  finalment  el  P.  Lluís  FuUana,  franciscà,  llegeix  alguns  fragments  de 
sa  comunicació:  «Ullada  general  sobre  la  Morfologia  catalana». 

Se  clou  la  sessió  prop  de  la  una. 

J.  Cases  Carbó  —  Emili  Vallès 
1 6  Octubre. 


L 


—    99    — 


Quarta  Sessió 


En  el  Palau  de  Belles  Arts^  de  la  ciutat  de  Barcelona^  començà  la  sessió  a  les  quatre 
de  la  tarde,  sota  la  presidència  de  Mn.  Grandia  y  actuant  de  secretaris  els  infrascrits. 

EI  Dr,  Alcover  desenrotllà  el  tema  *  Concordança  del  participi  ab  el  terme  d'acció.» 

Seguidament  defensa  la  seva  esmena  4  Sr.  Fabra,  consumintse  *ls  torns  reglamen- 
taris. Tant  el  ponent  com  l'autor  de  la  esmena  deixen  en  peu  les  seves  conclusions. 

Inmediatament  D.  Pere  Vidal,  arxiver  de  Perpinyà,  desenrotlla  la  seva  comunicació 
sobre  1  tema  «Quina  influencia  ha  tinguda  el  francès  sobre  '1  català  del  Rosselló j* 

Seguidament  se  discuteix  el  tema  «Us  de  l'aussiliar  ésser  en  les  oracions  actives»^ 
que  es  desenrotllat  per  D.  Bernat  Obrador. 

Defensen  les  seves  esmenes  al  tema  el  Dr.  Alcover,  D.  Pompeu  Fabra  y  el  Dr.  Puig 
y  Sais.  La  del  Dr.  Alço  ver  ^  es  admesa  pel  ponent.  No  aixís  les  dels  Srs.  Fabra  y  Puig 
y  Sais  que  un  cop  consumits  els  torns  reglamentaris  queden  mantingudes  en  peu  pels 
seus  autors  respectius. 

El  Dn  Mossèn  Grandia  llegeix  un  fragment  d'una  comunicació  sobre  '1  tema  *  For- 
mació de  les  paraules  catalanes.* 

Se  llegeix  després  la  comunicació  del  P.  Jaume  Nonell,  S.  y.,  sobre  '1  tema  cNeces- 
^Md£  redimir  la  prosòdia  catalana  de  Tinfluencia  castellana.» 

Per  no  estar  present  el  Sr.  Riera^  llegeix  el  Dr.  Alcover  la  memoria-ponencia  sobre  '1 
tema  *  Relatiu  possessiu  català,  equivalent  al  llatí  cujus,  quòrum,^ 

El  Dr.  Alcover  fa  notar  després  la  importància  superior  d'aquest  tema,  que  té  per 
objecte  desterrar  un  barbarisme  molt  freqüent  en  els  diaris  y  altres  publicacions  cata- 
lanes, esmentant  alguns  exemples  pràctichs  trets  d'autors  y  autoritats  admeses.  Diu 
Mossèn  Alcover  que  may  el  poble  cau  en  aqueixa  falta  en  la  conversa  familiar  y  que 
sols  hi  cauen  els  escriptors.  Afegeix  que  '1  Congrés  hauria  d'endreçar  una  enèrgica 
comunicació  als  directors  dels  diaris  y  demés  periòdichs  catalanistes  perquè  no  deixes- 
sin passar  may  més  ni  un  sol  mot  d'aquests:  quin^  quina,  usat  com  a  relatiu  possessiu, 
y  proposa  que  consti  en  aquest  sentit  una  adició  a  les  conclusions  del  senyor  Riera. 
Les  seves  paraules  son  rebudes  ab  generals  aplaudiments. 

Cap  esmena  pròpiament  aítal  s'havia  presentada  al  tema  del  senyor  Riera. 

Se  clogué  la  sessió,  després  de  fixar  l'ordre  per  la  sessió  de  l'endemà,  advertint 
Mossèn  Alcover,  que  per  ésser  aquesta  la  darrera,  y  molt  llarga,  se  comensaría  ab 
rigorosa  puntualitat. 

],  Cases  Carbó  —  Ju.seph  M.^  Bassols,  secretari  acàdental 


i6  Octubre. 


—       lOO      — 


Quinta  Sessió 


En  el  Palau  de  Belles  Arts,  de  Barcelona,  y  a  les  deu  en  punt  del  matí,  se  constituí 
la  taula  d'aquesta  Secció,  presidint  el  Molt  litre.  Dr.  D.  Antoni  M.»  Alcover.  Llegida 
y  aprobada  Tacta  de  la  sessió  anterior,  el  Dr.  Jové  y  Vergés  passà  a  llegir  el  seu  escrit 
en  defensa  de  les  conclusions  per  ell  presentades  al  tema  «Partícules  pronominals  A/, 
" erij  ho*,  que  no  *s  discuteix  per  no  haverhi  presentada  cap  esmena.  A  continuació  se 
llegiren  les  comunicacions  següents:  «Importància  de  la  Etimologia  per  l'estudi  cientí- 
fich  de  les  llengües»  del  Dr.  Gabriel  Nogués  y  García,  «^Perquè  '1  Congrés  se  íicsa 
tant  en  la  defensa  de  la  Sintacsi»?  de  N*Emili  Vallès,  y  una  sobre  «Les  vocals  àtones 
duptoses  fl?,  ou^  d'En  Joan  Bardina.  Tot  seguit  passa  a  pendre  '1  lloch  dels  disertants 
el  Dr.  Saroïhandy,  professor  del  Liceu  de  Versailles,  per  llegir  la  seva  comunicació 
sobre '1  «Català  de  la  regió  pirenenca  de  l'Andorra,  Pallars  y  frontera  d'Aragó»;  al 
saludar  en  català  als  senyors  congressistes,  esclata  un  aplaudiment  general  y  molt 
Uarch;  el  doctor  Saroïhandy  parla  en  català  en  tot  el  curs  de  la  seva  disertació,  durant 
la  qual  presenta  uns  mapes  llingüístichs  de  les  regions  per  ell  estudiades  al  Congrés. 
Se  llegeixen  després  altres  comunicacions  o  fragments  de  les  meteixes,  que  son  sobre 
«Els  relatius  que  y  çut*  d'En  Ramon  Miquel  y  Planas,  «Ullada  general  a  la  fonètica 
catalana»  del  senyor  Arteaga»,  «Llenguatge  del  Vallespir»  de  Mn.  Casaponce,  rector 
d'Arles  su  '1  Tech,  y  «Necessitat  del  article  de  les  llengües  sabies  com  a  base  per  la 
filologia  catalana»,  del  Germà  Ramon  Orlandis,  de  la  Companyia  de  Jesús.  Totes  les 
comunicacions  foren  llegides  pels  respectius  autors,  menys  la  darrera  que  llegí  el 
P.  Bonet  de  la  esmentada  Companyia. 

Tot  seguit  el  Dr.  Alcover  donà  compte  d'haverse  rebudes  altres  comunicacions,  que 
no  han  pogut  llegirse  per  manca  de  temps;  entre  aqueixes  n'hi  hà  una  del  Dr.  Fritz 
Holle  y  altra  del  Dr.  Bernat  Schàdel,  professor  de  l'Universitat  de  Halle,  escrita  en 
alemany  y  que,  diu,  figurarà  en  el  volum  del  Congrés  junt  ab  una  traducció  literal. 

Per  aclamació  es  votada  una  proposició  de  la  presidència  endreçada  a  esmentar, 
honrantla,  la  memòria  del  Dr»  Balari  y  Jovany,  eminent  en  sos  treballs  llingüístichs. 
S'acorda  deixar  comissionades  les  taules  de  les  Seccions  per  dur  a  la  pràctica  'Is  acorts 
del  Congrés.  El  Dr.  Alcover  en  curtes  paraules  se  felicita  del  gran  ordre  d'aquella 
Secció  y  de  l'atenció  que  tots  han  tinguda  durant  les  lectures  y  discussions.  Se  dona 
per  acabada  la  sessió  a  tres  quarts  de  dotze. 

•   J.  Cases  Carbó  —  Emili  Vallès 

17  Octubre. 


Tema  I 

'T' 

hnpottandà  de  la  ortografia:   necessitat  d'equilibrar  Telement  íònidi  ab 
rctimològích* 

El  Dr.  D.  Gumersind  Alabart^  Pvre.,  en  defensa  de  les  conclusiom  del  DR-  1X>N 
Joan  Baptista  Codina,  Pvre.  Catedràtkh  del  Seminari  de  Barcelona, 

Senyors: 

Horaci  'ns  ha  donada  una  definició  de  la  Etimologia  y  de  la  Fonètica  en  aquests  termes: 

€ hahebunt  verba  fidem^  si 

•^graeco  fante  cadant,  parce  detorta,> 

Estudiar  el  català  en  ses  fonts,  es  estudiarlo  etimològicament;  estudiar  el  català  en 
les  modificacions  que  ha  fetes  sofrir  a  les  paraules  que  d'una  altra  llengua  s  apropiava» 
es  estudiarlo  fonèticament.  Es  com  dir  que  la  Etimologia  'ns  ensenya  quines  paraules, 
com  a  matèria,  ha  preses  d'altres  idiomes  nostra  llengua,  sobre  tot  del  llatí;  mcntres 
que  la  Fonètica  *ns  allissona  de  la  forma  nova  que  ha  donada  nostra  llengua  a  ta 
matèria  que  d'altres  n'ha  feta  manlleuta. 

Equilibrats  abdós  elements,  tindrem  la  dreta  o  recta  escriptura,  axò  es,  la  ortografia. 

Crech  pfou  clar  el  concepte  de  la  Etimologia;  permeteume  tant  solament  uti  consell, 
y  es  que  jamay  debem  oblidar  que  aquesta  part  de  la  Gramàtica  es,  com  fia  dit  molt 
be  un  benemèrit  conresador  del  català,  un  camp  de  miratge,  L'exemple,  entre  mü,  de  lo 
que  li  ha  succehit  al  «Diccionario  de  la  Lengua  Castellana»,  deu  servirnos  d'escarment. 

També  crech  prou  clar  el  concepte  de  la  Fonètica;  però  no  serà  per  demés  parlarne 
ab  alguna  extensió.  ' 

Diré,  donchs,  que  al  arrivar  una  llengua  al  grau  de  flexió,  les  paraules  som  com  les 
plantes:  tenen  arrels  d'ahont  surt  el  tronch,  y  del  tronch  les  branques,  y  de  les  bran- 
ques els  branquillons  ab  fulles  y  flors  ab  que  l'home  simbolisa  'Is  nombrosos  y  variats 
fruits  del  seu  enteniment.  Son  infinites  les  manifestacions  vitals  dels  mots;  sa  part  fona- 
mental rebent  elements  preformatius  y  aformatius;  lletres  prefixes,  infixes  y  afixes; 
senzilles  adicions  prostètiques,  epentètiques  y  paragògiques;  axí  com  sufrex  supressions 
per  afèresis,  síncope  y  apòcope;  les  vocals  cambíen  per  atenuació,  prolongació  y  con- 
tracció; les  consonants  s'assimilen  o  be  's  fan  més  y  més  dissemblantSj  etc.^  etc.  Axò 
es  la  Fonètica. 

La  gènesis  de  la  Fonètica  s'ha  de  buscar  en  la  manera  de  ser  de  cada  poble  y  de  les 
circunstancies  especials  que  rodejen  als  fills  d'un  matex  poble  en  diferentes  encontrades. 
Un  hebreu  y  un  grech  no  pensen  ni  senten  de  la  matexa  manera,  ni  tenen  afinat 
l'organisme  vocal  per  produhir  uns  matexos  sons;  y  per  axò  sa  parla  no  pot  ser  la 
matexa.  Per  rahó  de  circunstancies  senzillament  accidentals,  els  grechs  parlaren  l'eòlich, 
el  dòrich,  el  jònich  y  l'àtich;  els  llatins  tingueren  el  sermó  jiobilis  o  urbanns  y  '1  sermó 
plebeius  o  rusticus;  y  no  es  altre  el  motiu  d'haver  sortit  del  llatí  vulgar:   e!  Gallech- 


—       I02       — 


Portuguès  al  ponent  d'Espanya;  el  Castellà  al  Centre;  y  cap  al  nort-est  el  Català,  que 
avuy  se  parla,  ademés  del  Rosselló,  en  casi  be  tot  el  Pirineu  oriental,  en  nostres  4  pro- 
víncies, en  les  Balears  y  Valencià. 

Y  ara  permeteume,  senyors,  un  segon  consell.  Nosaltres  serà  millor  que  ho  imitem 
aquella  distinció  entre  llengües  nacionals  y  dialectes  provincians,  distinció  tant  plena  de 
fum  com  buyda  de  sentit  de  tota  mena.  No  'm  parlem,  donchs,  de  que  Barcelona  sigui 
el  centre  de  la  Llengua  Catalana,  ni  de  donar  a  aquesta  els  honors  de  llengua,  conside- 
rant al  Mallorquí  y  al  Valencià  com  a  dialectes  d'ella.  Jo  preferesch  imitar  a  St.  Lluch 
que,  al  descriure  la  festa  de  Pentecostes,  no  fa  cap  diferencia  entre  llengua  (YXco<5(5a) 
y  dialecte  (òidXexroc;).  Com  el  Català,  el  Gallech-Portuguès  y  '1  Castellà  componen 
el  llatí  vulgar;  axí  el  Barceloní,  el  Mallorquí,  el  Rossellonès  y  '1  Valencià  integren  la 
Llengua  Catalana. 

De  la  naturalesa  de  la  Fonètica  diré  que  de  lo  apuntat  sobre  la  sua  gènesis  se  *n 
seguex  que*ls  nombrosos  actes  del  moviment  vital  de  les  paraules  son  millor  actes 
humans  que  no  actes  d'home^  es  dir  que  'Is  cambis  que  sofrexen  els  mots  son  deguts 
al  home  com  a  home,  y  que  si  a  voltes  pot  semblar  que  un  poble  treballa  aquí  incons- 
cienment,  ben  mirat  se  veu  que  aquest  treball  es  sobre  tot  un  treball  espontani.  Bus- 
cant la  comoditat  y  la  claredat^  un  poble  treballa  per  pulir  combinacions  de  sons  que  no 
li  van  be  a  la  boca  o  a  les  orelles,  y  aquest  treball  obeheix  certament-a  un  plan  que  'n 
podem  dir  preconcebut. 

Si  diem  cocodrill  ab  els  castellans  y  'Is  italians  y  no  crocodill  ab  els  grechs,  llatins, 
francesos,  anglesos  y  alemanys,  es  perquè  'ns  costa  pronunciar  com  aquéts;  y  si  diem 
idolatria,  y  no  idololatria,  es  perquè  aquesta  paraula  per  nosaltres  fa  mal  sò. 

L'esforç  del  poble  català,  per  lograr  sori  obgecte  d'acomodar  a  sa  boca  y  a  ses  orelles 
la  parla  dels  romans,  se  veu  en  les  formes  varies  que  n'ha  fetes  d'una  matexa  paraula. 

De  l'arrel  crudelitat — ne  tenim  crudelitat,  crudeltat  y  crueltat. 

De  l'arrel  nec-un — ne  tenim  negüny  nengiïn,  negúy  nengú  y  ningú. 

Observeu  el  cas  següent.  Al  colzejarse  o  fregarse  la  ;z  ab  la  r  per  sincopa  d'una 
vocal,  el  grop  o  aplech  nr  s'ha  conservat,  o  be  s'ha  metatisat,  o  be  s'ha  suavisat  ab 
l'epèntesis  d'una  d: 

Divenres  vinrà  mon  genre;  jquína  gernació!  divendres  vindrà  *1  meu  gendre. 

Tots  tres  procediments  son  ben  fonamentats.  L'aplech  nr  se  trova  sovint  en  nostres 
clàssichs:  engenrar.  La  metàtesis  es  corrent  a  Castella:  tierno.  La  d  epentètica  es  ben 
grega;  els  castellans  la  tenen:  vendré;  y  pot  compararse  ab  la  que  admet  el  grop  Ir: 
toldrer  (de  tollere),  y  ab  la  de  la  b  en  el  grop  mr:  memhrar  (de  memorare). 

El  camp  de  la  Fonètica  es  inmens.  Al  exercir  un  poble  lo  que  Horaci  'n  diu  son 
arbitrium  et  ius  et  norma  loquendi,  salta  per  tot  arrasant  els  entrebanchs. 

De  horologium  n^a  sortit  nostre  rellotge;  de  umbilicus  ne  tenim  llombrigol  y  melich. 
Fins  s'ha  donat  el  cas  de  trossejar  una  paraula  y  quedarse  ab  el  sufix:  de  avunculus^ 
passant  per  avoncle,  n'havem  fet  oncle.  Aquest  darrer  exemple  demostra  que  també  per 
la  Fonètica  hi  ha  un  perill:  el  d  abusar  en  certs  cassos  de  son  dret  sobre  la  forma  de  les 
paraules y  del  qual  dret  he  parlat  suara  ab  l'autor  de  la  famosa  Epístola  ad  Pisones, 

II 

Es  fàcil  de  compendre  la  germanor  que  deu  haverhi  entre  la  Fonètica  y  la  Etimolo- 
gia pel  major  profit  de  nostra  Llengua. 


—     Ï03     — 

Eb  benifets  principals  d'aquesta  germanor  seran  els  següents: 
L"     S enriquirà  nostra  LUngtta. 

N'hí  hà  prou  ab  llegir  qualsevol  de  nostres  clàssichs  per  ferse  càrrcch  del  tresor 
inmens  que  se  'ns  ha  perdut- 

La  Etimúlúgia  havia  preses  del  Llatí,  y  la  Fonètica  admeses,  senceres  o  pulides  f>er 
TÚiò  del  accent,  paraules  com:  cúgitar  (cogitare),  colre  (col e re),  decebre  {decipere), 
nequicm  (neq  u  i  ti  a) ,  pressu  ra  ( p  ress  u  ra ) ,  remetre  (remi  ttere ) ,  retre  (r ed  d  e  re) ,  etc .  j  Q  u  i  n  a 
üoridal 

No  's  pot  dir  ab  més  exactitut:  j Senyor!  donans  tanta  de  gràcia  quet  puscam  retre 
gràcies  pels  beneficis  reebuts,  (Kxím.  Flor  deí  psatteri).  Multa  vocúbidii  quwjam  eecidere 
renascentur.  Axí  ho  cantk  l'esmentat  poeta  de  Venosa.  No  tracto  de  que  tornem  de  plè 
a  plè  al  sigle  x\%  molt  menys  aprovo  que  s*escrigui:  auditus,  vuigits,  gmpus;  mes 
aquesta  sentencia  d'Horaci  fa  tant  més  per  nosaltres,  quant  no  hi  hà  nombre  per  les 
paraules  que,  un  jorn  ben  nostres,  son  aviiy  mortes  o  esmortuhides,  no  [>er  lacció 
enderrocadora  del  teQips,  sinó  per  los  repetits  cops  polítichs  que  trencaren  la  cadena 
d'or  de  la  Literatura  Catalana. 

2.'™      Un  altre  profit  serà:  Purificar  la  Llengua  de  corrupcions  ca su tancs. 

La  Etimologia  'ns  donarà  paraules  llatines  com  duac.  saginata,  sargus,  scptimana^ 
o  gregues  com  t/tratrum.  y  la  verd  ad  era  Fonètica  'ns  dirà  que  s'ha  de  escriure  ducs  y 
nu  dagues^  etísaginada  o  e7isahimada  y  no  enciamada^  sargantana  y  no  sagranttina, 
setmana  y  no  semnana,  teatre  y  no  treyato. 

l^^  En  tercer  y  darrer  lloch,  un  altre  profit  serà:  Purificar  nostra  Llengua 
ifc temen ts  estranys. 

Tots  sabem  que  desde  'I  temps  en  que  per  la  Llengua  Catalana  arri  va,  com  diu 
nostre  Poeta  «la  hivernada  cruel  que  axona  'Is  arbres,  espampola  les  vinyes,  y  despulla 
*de  verdor  les  hortes  y  jardins,  donant  a  boscos  y  camps  quelcom  del  aspecte  solitari  y 
ítrist  dels  cementiris^  fins  que  sonà  l'hora  en  que  *cn  les  encare  gelades  coves  del 
4Jobregat  s'hi  sentí  tot  plegat  l'espiguet  d'una  cornamusa  tocant  ayres  y  tnnades  de 
-la  terra -^  y  *les  cançons  del  Gayter  del  Llobregat  ressonaren  ben  prompte  per  tot 
^Barcelona,  y  de  ribera  en  ribera,  y  d'afrau  en  afrau  per  tot  Catalunya»,  ]>assaren  prous 
anys,  sigles,  perquè  el  jardí  de  la  Gaya  -Ciència,  enrunades  ses  muralles,  les  arpes 
penjade.^  dels  sàlzers,  acastellanisats  nostres  poetes  y  prosadors,  s'omplís  de  cascots  y  de 
bardisses  babilòniques. 

La  Fonètica  ns  dirà  que  de  paraules  llatines,  donades  per  la  Etimçiogia^  com  per 
exemple  arhor.,  carcer,  sigittum,  temperaré,  ne  devem  trcurQ  enarborar,  encarccrar,  segetl, 
trempar,  desterrant  les  castellanes  corresponents.  Encare  'ni  permetreu  un  tercer  consell: 
no  s'ha  de  tenir  la  mà  trencada  en  firmar  sentencies  de  barberisme  o  de  solecisme.  Axí, 
anul•lar,  rana  no  son  mots  castellans: 

rLo  regne  de  Israel..,  (Deus)  dissipa  e  anulla-^  (M.  S.  de  la  R:  Acadèmia  de  Bones 
Lletres:  Eximenis.  Flor  del  Psalteri,  t.*  part.,  XXVI,  p.  74). 

'tE,  si  no  ho  fa  enviaré  ranas  en  la  sua  terra. ^  (Guillem  Serra:  Gènesi  de 
Scriptura,  p.  48.) 

Axí  també  es  ben  cert  que  Mossèn  Guillem  escriu  peixs  y  peys,  però  aximatex 
fexos  es  terme  clà-ssich.  ^Tu  proveys  los  pexos  de  la  mar  e  los  oceïls  del  ceL^»  (Exim. 
ídem,  cap-  XX 1,  p.  60. 


L• 


—     I04 


III 


Senyors:  en  els  esmentats  exemples  caminant  agermanades  la  Fonètica  y  la  Eti- 
mologia, als  gramàtichs  els  hi  es  fàcil  posarse  d'acort.. 

Mes  arriva  sovint  el  cas  de  que  o  be  'Is  fonòlechs,  o  be  'Is  etimòlechs  deuran  fer  el 
sacrifici  de  llurs  ideals.  Heus  aquí  un  exemple.  ^Escriurem  dissabte  o  dissapte,  sobte  *o 
sopte,  dubtar  o  duptar? 

Els  etimòlechs  escriuen  ab  bt  segons  el  llatí  sabbatum,  subitum,  dubitare,  y  tenen 
rahó. 

Mes  també  'n  tenen  'Is  fonòlechs  al  escriure  ab  //,  perquè  es  Uey  de  fonètica-grech- 
llatina,  — y  no  's  pot  negar  el  domini  d'aquesta  en  nostra  llengua — que  les  consonants 
llabials  y  guturals  devant  de  les  dentals  siguen  del  matex  grau,  ço  es,  suaus,  fortes  o 
aspirades. 

Si  'Is  llatins  haguessen  sincopat  la  /  de  dubitare,  es  ben  cert  diuen  els  fonòlechs, 
que  haurien  escrit  duptare  y  no  dubtaré, 

^Per  ventura  hi  hà  qüi  escrigui  copdicia  per  més  que  '1  llatí  porti  cupiditas?  No; 
perquè,  una  volta  s'ha  perdut  la  /  que  separa  la  /  y  la  d,  la  primera  ha  de  ser  suau, 
com  ho  es  la  df  y  axí  s'escriu  y  's  deu  escriure:  cobdicia,  Crech  inútil  dirvos  que  penso 
que  'Is  fonòlechs  estan  més  en  lo  cert. 

IV 

Heus  aquí  les  conclusions  que  de  lo  dit  n'he  tretes  y  que'm  complasch  de  sotsmetre 
a  vostre  ilustrat  criteri. 

Per  equilibrar  V element  fònich  ab  V etimològich  en  pro  de  I  ortografia  de  la  Llengua 
Catalana,  es  precisi 

/.^  Estudiar  ab  molta  seriositat  la  Etimologia  de  nostra  llengua,  no  oblidant  que 
en  treballs  d:  aquesta  mena  shan  errat  sovint  encara  'Is  gramàtichs  més  distingits, 

2."'^  Conreuar  també  ab  gran  mirament  nostra  Fonètica,  tenint  molt  en  compte  que 
la  tasca  d'esbrinar  les  modificacions  que  sofrexen  els  mots  es  no  menys  fexuga  y  arris- 
cada que  la  d' escodrinyar  ses  arrels. 

3^  Atendre  en  aquexa  doble  feina  al  us  corrent  y  al  tradicional  de  nostra  parla, 
com  també  a  les  llengües  d'origen  per  nosaltres,  sobre  tot  la  llatina,  y  ajudarse  ab  com- 
paracions d'altres  idiomes,  en  particular  dels  germans, 

4.^^  Conegudes  la  Etimologia  y  la  Fonètica  d'un  mot,  escriure  I  conforme  la  Fonè- 
tica, perquè  aquesta  es  la  que  dona  una  forma  nova  a  les  paraules  que  aquella  li  apropia, 
enmotllantles  segons  la  fesonomia  de  cada  poble. 


Una  paraula  per  acabar.  S'ha  dit  que  nostra  Llengua  no  té  Ortografia.  Axò  no  es 
pas  veritat,  però  s'ha  de  confessar  que  ho  sembla,  donada  la  diversitat  de  criteri  ab  que 
escrivim.  Molt  s'ha  guanyat  en  pochs  anys  y  molt  més  ne  podem  y  devem  esperar 
d'aquest  Congrés.  Vosaltres,  els  mestres,  teniu  talent  y  humilitat  per  discutir  y  acor- 
darvos  en  aquest  assumpto;  y  axí  ho  fareu,  desvellantvos  per  la  dignitat  de  la  Llengua 
Catalana,  de  la  que,  avuy  l'ombra  venerable  de  nostre  malaguanyat  Mossèn  Cinto, 
aletejant  gojosa  demunt  d'aquesta  Assamblea,   ne  repetex  aquestes  paraules  de  son 


ik.- 


—     105    ^ 

Rec&r/ furro/ò^ic/i  óe]  grnn  Joaquim  Rub\6  y  Ors:  rLa  nostra  llengua  qu'havia  sígut 
^enterrada,  no  quatre  dies  com  Hatzer  sinó  quatre  centúries,  lligada  de  peus  y  mans 
1  dintre  sa  tomba,  havia  ressucitat  soptadament  y  parlava  clar  y  català,  y  polsava  mara- 
nxllosament  les  tres  cordes  de  l'arpa,  cantant  los  tres  amors  de  son  lema.» 

He  dit 


ESMENA  a  la  concl.  4.^  del  Dr,  Codina  que  presenten  Mn.  AixovER  y  En  JOSEPH 
MasSOT,  metge  de  Vilatorta  (Plana  de  Vich),  acceptada  pel  ponent  del  Tema. 


Afegir  a  lo  que  diu  la  conclusió,  lo  següent: 

<Però  sempre  que  la  fonètica  catalana  no  distingesca  dos  sons  per  motiu  detenir 
eHs  el  metex  valor  fònich  a  pesar  de  tenir  diferent  etimulogia  (v.  gn  man  par¥.  na  par x 
may)  y  sempre  que  hi  pot  haver  confusió  en  la  manera  d'escriure  una  paraula  perquè  la 
pronunciació  no  distingex  sons  de  distinta  procedència  [cendrY., portk^  creure,  caii\,  etc), 
cal  apellar  a  Tetimología  del  mut  per  veure  quina  lletra  cal  escriure,» 


—     io6     — 


TEMA  II 

Pronoms  y  adgetíus  pronominaIs« — Us  recte  del  «llur» 

D.  Joseph   Rigol  en  tíefe?tsa  àc  les  se%^es  conclusions. 

Dividirem  els  pronoms  en  personals,  demostratius,  possessius,  relatius,  interrogatius 
y  indefinits. 

Per^jüNaT-S. — Provinents  del  llatí  ego  Nom.,  mei  Gen.,  mihi  Dat.,  y  me  Ac,  y  Abl. 
Son  les  formes  catalanes  Jif,  antich  yo  pel  Nom.,  mi  pels  altres  casos,  acompanyat  de 
preposició;  me  metasitat  em,  pel  D.  y  etc.  Segona  persona. — Del  llatí  tu  Nom.,  te  Ac.  y 
Abl,  en  català:  tu  Nom.  y  per  tots  els  altres  casos  acompanyat  de  preposició;  te  metati- 
sat  et  pel  D.  y  Ac.  Tercera  persona. ^Del  llatí  ille,  illa  Nom.,  illo  Dat.,  illum,  illatn^ 
plural  iílús,  illas,  Ac.  en  català;  EU,  dia,  ells,  elles  per  tots  els  casos;  li  Dat.;  lo,  le, 
metatisat  eh  l^  per  l'acus.— Plural  ells,  elles  per  tots  els  casos;  los,  les,  els  pel  D.  y  Ac. 

Primera  persona  plural. — A-os^  nos-aiteri  llatí. — Català:  Nosaltres  per  tots  els  casos; 
Tws^  ens  pel  1>.  y  Ac. 

Segona  persona  plural. —  Vos^  vos-alteri  llatí. — Català:  Vosaltres  per  tots  els  casos; 
vos^  eus  pel  D.  y  Ac, 

Reflecsiu  de  tercera  persona  singular  y  plural. — Sevi,  Sibi,  G.  y  Dat.  se  Ac.  y  Ab. 
Català:  se  metatisat  es  pel  Nom.  Dat.  y  Acus.;  sí  acompanyat  de  preposició. 

Demostratius.— Af/,  esta,  procedents  de  iste,  ista;  ex,  exa,  de  ipse,  ipsa.  Metex, 
metexa^  de  metipse,  metipsa. 

De  la  combinació  de  ecce  ab  iste,  ílh\  nasqueren  aquest,  aqul•x,  aquell,  y  en  el  plural 
ab  istús,  iiiús,  aquestos  o  aquests,  aquèxos,  aquells. 

De  kic  nasqué  Xhi  demostratiu  general  y  de  hoc  \ho  innominat. 

Fusionats  ecce  y  hoc  ens  donen  les  formes  innominades  açò,  çò,  axò;  illud  y  hoc  ens 
donen  allò. 

Possessius. — Del  llatí  meus,  mea:  tuus,  tua,  resulten  les  formes. catalanes: 


{Meum  llatí) 
(7>//fw  llatí) 


SINGUI^AR  PLURAL 

MeUj  metta,  fneïm^  mia  Meus,  meues,  metges,  mies 

Man^  ma,  prepositius  Mos,  mes,  avantposat  al  sustantiu 

Teu^  ieua,  teva,  tua  Teus,  teu  es,  teves,  tues 

Ton,  ta,  prepositius  Tos,  tes,  prepositius 


De  suHS,  sua:  ^ 

Sing.  Plur. 

iKíium  IbtA  ^^^'  seua,  setfa,  sua  Seus,  seues,  seves,  sues 

Son,  sa,  [irepositius  Sos,  ses,  prepositius 


—    I07    — 


De    VAUIS   POSSEHIDORS 

Llatí:  noster^  nostra;  vester  (tmsUr^  en  harmonia  ab  mrster)^  vestra. 

Sing.  Nostre,  nostra  Plur.   N'és  tres 

Vostre^  vostra  Vostres 

De  üiorum,  Gen.  plur.  de  la  3.»*  persona  iile, 

Sing.  Llur  Plur.  Liurs  * 

Relatius.  —  Ho  son:  qui,  generalment  invariable  en  ^r^ir^  y  líombre.  (Se  nota  en 
molts  punts  de  Catalunya  la  concordancia,  per  gain,  quhts^  quines]. 

Aquesta  forma  es  únicament  referida  a  persones. 

Que,  també  invariable  y  referit  a  coses,  malgrat  se  confongui  a^uy  ab  el  qui  y 
aotiguament  qualque  volta. 

(De  quals)  Qua/,  plur.  quals,  comú  del  tres  gènres  y  usat  en  equivalència  al  cuya 
castellà,  sempre  en  genitiu.  t 

Interrogatius  .  — De  quis,  qu<r  provenen  en  català  el  ^qui?  preguntant  per  perso- 
nes y^Y^A"  preguntant  per  coses  y  per  rinnominat.^ — ^Qui  busquesP—^De  què   parles? 

De  qui-gerius,  llatí,  son  les  formes  ^quinK  jquinar"^  ^quifis,^  ^q nines i^  interrogatius  de 
qualitat  y  en  ús  també  de  pondera tíus.  —  jQuína  caseria!^^  [quines  cullites! 

De  quantus,  llatí,  provenen  ^quant?,  ^quanta?,  jquants?,  ^quantes?,  usat  antiguament 
com  ^ pondera til•l.  —  \Qi4ant  es  gran  lo  perill,  quantes  son  les  sol-Ucituts  e  les  congoxes..».! 
[Curial ,  Pag  1  del  Proemi). 

Indefinits, — De  unus  üatí:  u  o  un,  una. 

Un  hòm,  equivalent  al  pronom  de  i  .^  pers.  en  els  gènres  masculí  y  femení. 
De  aíter:  altre,  altra,  altri. 

Aiiquis  unit  a  unus:  algú,  algún,  algioia,  algims,  algunes. 
Unus  ab  preficses  negatius  en  sentit  de  nullus:  ningú,  ningú  na, 
Quisqui'   unit  a  unus:  quisaï.   quiscmt,  qui  se  una,  cascit,   rascün,  eascuna,  cadasm^ 
cadascun,  cadascú  fia. 

Quivis,  quilibet:  equivalents  qni-s-vulhi,  qual-que-s-vulla, 

Tútus:  tot. 

Quantus:  quant. 

Tantus:  tant, 

Multus:  molt, 

Paucus:  pòe/tf  poca. 

Talis  correlatiu  de  qualis:  tal. 

Saius,  sola:  sòl,  sola. 

To  tus  homo:  tothom. 

Capuh  cap. 

Magis:  massa, 

Minus:  me>ws^  menys. 

Varius^  fiaria:  tfari,  vària ^  varis,  vanes, 

Certus,  certa:  ceri,  certa,  certes.^ Lo  cl^^rtus  es..... 


—     io8     — 

Qnal£cumqui%  aUquantus:  quelcom,  algòm  indefinit. 

De  Copia,  abundància:  Cop  de. 

Fortià;  força ,  forces. 

Gutta:  gota. 

De  Gcnus:  gens.  ^ 

plus:  pus, 

res:  res. 

Gajre,  català,  probablement  èxit  de  variíis  per  mutació  de  la  7^ 

Notes   sintàctiques 

Adgethts  prúnominah  possessius.  —  Axis  còm  en  general  els  pronoms  possessius  se 
junten  a  substantius,  en  català  poden  lligarse  ab  adverbis  de  llòch,  construits  ab  la 
preposició  de.  Citem  a  continuació  els  que  més  ordinàriament  hi  juguen. 

Davant.  —  Fesho  davant  meu,  al  meu  davant,  a  moft  davant;  davant  nostre;  a  llut 
davant. 

Derrcra,  dctrhsi  prop  o  apròp;  lluny;  demunt;  sobre,  dessota,  sota;  vora;  voltant, 
entorn;  d* amagat. 

Els  pronoms  possessius  s'unexen  també  a  la  preposició  contra,  sola  o  precehida  de 
en —  Contra  te  ui  en  contra  nostre. 

A  voltes  espressen  la  persona  agent  detràs  d'un  participi,  sempre  que  aytal  persona 
es  un  pronom  personal.  —  Lletra  feta  meva;  vidres  trencats  teus. 

Els  demostratius,  en  la  llur  forma  neutra  indiquen  a  voltes  menyspreu.  —  ^Hont 
va  açò? 

S'usen  també  ab  qui  y  quin  còm  a  distributius.  Rl  tenefi  aburrit:  aquest  V ijisulta, 
aquell  el  blfa. —  Tots  ne  sortien  ab  les  mans  plenes;  qui  portant  roselles,  qui  espigues. 

Dels   pronoms   personals 

La  primera  persona  Jo  que  hèm  posat  en  el  nominatiu,  la  usa  el  poble  en  tots  els 
altres  casos.  —  Ab  jo  no  Ai  anirà  pas;  de  jo  no  'n  parlen;  per  jo  no  mogueu  pas  res. 

Vos  en  ús  de  tractament  demana  '1  vèrp  en  plural,  però  s'acòrda  en  singular  ab  el 
sustantiu  y  adgectiu. —  l'os  sou  prudent.  En  Jaume. 

Vosti",  contracció  de  vostra  mercè  vòl  el  vèrp  en  tercera  persona —  Vostè  torç  la 
cofwèrsa;  vostè  s  *  enganya. 

En  llòch  de  vostè  veyèm  qualque  còlp  ell,  ella,  ells,  elles.  ^Y  ell  (vostè)  seguex  be, 
senyor  Antón? 

Suficsats  a  l 'imperatiu,  nos,  ens  y  vos,  eus,  arriben  a  escurçarse  en  s  sola,  afeginthi  a 
voltes  una  e  eufònica:  esperèms-e,  esperèus,  assentèus-e. 

Interrogatius  y  admiratius 

Que,  ab  ús  d'admiratiu  o  ponderatiu,  es  adgetiu  y  significa  quant,  quants.  jQue  terra 
veyèín  desde  ad!  —  i  Que  dies  fi  que  7to  V  he  vist! 

En  ús  sustantívat,  regint  el  Sustantiu  en  Genitiu.  iQue  que  n  fa  d'estona  que  V espero! 
—  /  Que  de  tefnps  hi  hà! 

Unit  als  adgetius  y  adverbis  de  mòdo.  jQue  gra?i  es  el  món! — jQue  aviat  em  toca! 


—     109     — 


Us   del   pronom   possessiu   <llur> 


Còm  hèm  dit  més  amunt,  es  procedent  aquest  pronom  del  genitíu  plura!  de  la  tercera 
persona  ///i\  iiiúrum^  y  resta  sença  flecsió  en  ritalià  /oro  y  el  \'alach  /or,  però  la  pren  en 
tl  prcï\'€fiçal  /cr,  plur,  /i^rs,  francès  /eur,  plur.  à'urs  y  catald  //ur,  pliir.  //urs. 

Basant  Testudi  en  eczeniples  escrits  pendrèrn  la  guia  per  arribar  a  les  conclusions, 
A  n'aquest  fi  *ns  valdrem  de  tots  els  recuUits  en  els  tractats  j^ramaticals  del  F.  Nnnell 
Dr.  M.  Grandia  y  en  les  Qut\sfíorts  del  benemèrit  Dn  Antoni  M.  Alcover  *  ensemps  que 
ekque  estamparem  pel  nostre  compte. 

En  ús  de  genitiu:  « 

Mas  si  feerem  lo  con  trac  t  ab  conseyl  e  ab  voluntat  de  iar  curador,  lo  llur  curador, 
e  tots  los  seus  bens  son  obligats  als  adults  (C.  T,,  II,  Xl\^  IV) — E  si  be  catalans  e 
aragonesos  son  tots  de  un  senyor,  la  llengua  ílur  es  molt  departida. — (Muntaner.  Crò~ 
BJcaj  Cap.  29.)  Tots  aquets  que  son  en  poder  de  htr  pare,  mort  lo  pare,  son  feyts  de 
/ïr  poder,  e  son  de  iur  dret.  (C  T.jVII,  IX,  II). — James  no  trobarets  tartres,  que  facen 
íïs  de  les  mans;  ans  hostejen  tos  tem  ps,  e  van  ab  iiurs  mullers  e  ab  iiurs  infants,  hostes 
fiej'tó.'^fMuïvtaner,  Cròn.  c.  29) — .....  e  nasqueren  erbes  sobre  la  terra,  e  faheren  se- 
ments,  cascunes  segons  Iur  linatge.  (Serra,  p.  4) 

c plus  valia  la  nostra  rao  que  la  ÍHr,.,t^  (En  Jaume  I  d'Aragó,  Cròn,  C;  367); los 

míllijrs  homes  d'armes  los  Hurs  caps  y  han  deixat  (Cobles  d* Alguer,  del  s.  XVI,  ap.Milà, 

Obras,  T.  III,  p.  550);  los  dits   magnííichs  jurats  per  Hur  descàrrech   proposen 

lAcüst  del  Gr.  y  Gen.  Concell  de  la  ciutat  de  Mallorca,  de  28  de  gener  de  1575,  Arxiu 
Hkt.  de  MalL)  —  Misser  Joan  Berard,  Savi  en  dret,  Advocat  llur  (dels  Jurats  deia  ciutat 
de  Mallorca)  e  de  la  dita  Universitat...  (Crida  de  Pelay  Uniz,  de  141 3  ap.  Ordinacions 
r  Sumari  dels  Privilegis,  Consuetuts  y  bons  usos  del  Regne  de  Mallorca,  donats  a  la 
estampa  per  Antoni  MolL  Mallorca,  1663;  p.  2). — A  la  Plana  de  Vich  tnure  a  casa  Uur 
Tí>i  dir  a  casa  pròpia  (dels  qui  hi  \  iuen);  y  la  gent  dels  Pirineus,  per  senyalar  la  terra 
<3un  0  altre  diuen:  Tot  allò  es  terra  llur, 

<%.,*. Aconseguirem  la  giïardo  de  lurs  treballs  (gentil  cavaller  e  noble  dama).*, 
[Curial.  Pag.  2  proemi.) — yuus  promet  que  si  ells  ací  fossen  vos  altaria  be  fur  compa- 
nï'ia...s  (Curial.  P.  128  LI.  2.''") —  í... tomaren  a  htrs  tendes  e  tots  loaren  lo  Rey  de  lut 
ço íjue  havia  fet — %  (Curial  P.  203,  Lh  2.°°  Publicada  pel  Dr.  Antoni  Rubió  y  Lluch) 
*E  jo  qui  so  en  lurs  fets  tant  empesa»  .,,  ■  E  veyrets  com  han  btr  cor  en  riquesa)» . — (Obres 
poètiques  de  Jordi  de  Sant  Jordi  —  L.  XIV-XV^  recüllides  y  publicades  per  En  J.  Massó 
Torrents).  «...  de  dones  scriure //j/r  talh..»  *..,al5  poch  entesos  per  que  shi  miren/ 
'i^gen  hon  tiren  /  en  lo  llur  viure,.,*  *,„  d'aquell  verí  /  ab  que  ferí  /  al  iur  antich  primer 
^ich,..s  í...  la  iiur  costuma  /  narrant  en  suma-..^  *:,..  que  calcigam  /  tota  Uur  terra... i. 
^-dantlos  a  entendre  per  la  fredor  ,  que  la  lavor  /  poquet  impur  ,  de!  marit  iur  i  res 
w>lii  valia...»  €..,  per  hlls  haver  /  tot  frau  farien  enganarien  /  lo  pare  inr^ — (Del  Spill 
í^Ubre  de  les  dones,  per  mestre  Jacme  Roig.  —  Editada  pel  Dr.  Roch  Chabàs). 

En  ús  de  datiu: 

Aquell  spital  era  en  guarda  del  bisbe  e  de  son  capítol,  car  un  burgues  qui  1  hauia  fet, 
1«  üírj  hauia  comanat  (LluU,  Fèlix,  p.  8,  c.  30.  —  Com   Iur  entenement  iur  defall,  han 


—       IIO      — 


opinió  que  no  sia  en  ésser  aquella  cosa  que  lur  entenement  no  aperceb  ne  entén.  (Id., 
Contempl.,  Dist.  39,  cap.  ult.)  «...lo  leo  e  l'ors  prenien  la  ouella  i  e  jo  la  lurs  tolia.  (Serra, 
pàg.  106.) 

En  ús  d'acusatiu: 

«Massa  m  costà ///«/-  consellar...»  «Per  l'escoltar/  lur  consellar/  salud  gran  rey/ 
cercant  remey  /  trobà  la  mort.»  (Del  Spill). 

Empleat  còm  a  absolut: 

Mon  fill,  sies  ab  1^  gent  com  aquell  que  juga  a  daus:  pren  del  lur  e  guarda  el  teu. 
(Jaf.  p.  25.)  «E  lo  temps  rey  feu- la  gràcia,  que  tot  quant  havien  guanyat  que  fos  Uur^ 
que  no  volgué  quinta  ni  res».  (Muntaner,  Cròn.,  cap.  XX.) 

Observeu:     i."    La  majoria  d'ús  ab  valor  de  genitiu. 

2.°°    Quan  el  possessiu  va  davant  del  sustantiu  porta  o  no,  variable- 

ment,  article  concordat. 
3."    Escassegen   els   eczemples   ahont   el   porta    anant    derrera   del 

sustantiu. 
4."     Son  rars  els  eczemples  del  possessiu  que  estudiem  en  ús  de  datiu 

y  més  en  el  d'acusatiu. 
5."'    S'acòrda  sempre  en  nombre  ab  l'objecte  de  possessió. 
6.^     Es  justíssima  y   distinta  l'espressió  d'absolut  mentres  se  confon 

l'emplèu  còm  a  datiu  y  acusatiu. 

Venim  per  tant,  a  les  següents  Conclusions: 

I  —  El  possessiu  //wr,  provinent  de  illorutn^  genitiu  plural  de  tercera  persona 
ille^  llatí,  dèu  conservar  sempre  aquest  just  valor  original,  referintse  única- 
ment a  més  d'un  possehidor. 
II  —  Dèu  acordarse  en  nombre  ab  l'obgecte  de  possessió, 
in  —  Es  convenient  restablir  l'ús  com  a  absolut. 

Ecz.  No  gasten  rès  que  no  sigui  llur, 
tV  —  No  cal  emplearlo  còm  a  datiu  per  tenir  ja  la  nostra  llengua  'I  medi  just 
d'espressió  en  la  formà  àtona  pronominal  de  3.»  persona  els. 


ESMENA  de  D.  Francesch  Carreras  y  Candi,  a  la  conclusió  IV,  acceptada  pel 
Ponent. 

IV.     No  cal  emplearlo  com  a  datiu  per  tenir  ja  la  nostra   llengua  'I  medi  just 
d'espressió  en  la  forma  pronominal  de  3.^  persona  los  y  la  reduhida  els. 


D,  Antoni  Forns  Torelló^  Estudiant  de  Dret,  en  defensa  de  Tesmena  presentada 
al  lema  del  Sr,  Rigoh  Pronoms  y  adgeiins  pronomi?tals,  en  sa  conclusió  III,  y  no 
acceptada  pel  Ponent. 

Com  el  Sr.  Rigol  regonech  la  conveniència  de!  us  del  linr^  perquè  dona  una  caracte- 
rística al  català  que  '1  posa  al  costat  del  francès  y  del  italià  y  a  més  alguna  vegada  con- 
tribueix a  la  claretat  del  llenguatge.  Empro  d'admetre  la  conveniència  a  establir  l'ús 
com  a  absolut  hi  hà  una  distancia  bastant  gran;  per  això  m'oposo  a  que  s  aprobi 
aquesta  conclusió  tal  com  està,  perquè  entench  que  Tescluir  les  demés  formes  en  que 
pot  espressarse  '1  possesiu  de  tercera  persona ,  referintse  a  varis  possehidors,  es  contrari 
a  Tüs  comú  en  nostra  terra. 

Pera  introduhir  aquest  ús  com  a  absolut  hem  d'esperar  qu' aquest  siga  bastant 
corrent  a  la  nostra  terra.  SÍ  ho  féssim  are  *ns  posariem  massa  obertament  en  contradic- 
ció ab  aquell  precepte  d'Horaci  que  diu  que  Tus  es  jus  ei  nornm  loquendi^  sovint  obh- 
dat  per  algun  qu  altre  dels  nostres  escriptors. 

La  riquesa  del  llenguatge  també  se  'n  ressentirà.  ^Perquè  no  poder  usar  el  seu 
alguna  vegada  si  fins  per  eu fonia  uns  colps  y  altres  per  contraposició  a  meu  o  teu^ 
poden  fer  més  bon  servey  que  M  llur} 

Per  altra  banda  la  depuració  d'un  idioma  deu  ferse  per  etapes  successives,  sense 
sotregades  violentes,  poch  a  poch,  per  sedimentació  com  s'han  format  les  capes  geolò- 
giques de  la  terra.  Segons  el  meu  parer  un  Congrés  de  la  Llengua  sols  deu  marcar  la 
direcció  d'aquesta  evolució  envers  el  perfeccionament  del  llenguatge  y  a  no  ésser  que  's 
tracti  de  barbrismes  imperdonables  no  deu  establir  cap  reforma  com  a  absoluta.  No  's 
deu  incórrer  en  cap  estrem:  ni  voler  una  llengua  rústica  y  vulgar,  ni  a  forsa  de  neologis* 
mes  y  modificacions  formar  una  llengua  gayrebé  desconeguda. 

Malgrat  lo  anteriorment  esposat  hi  hà  cassos  en  que  s  fa  quasi  necessari  l'ús  del 
Uury  es  quan  evita  confusions,  p,  ex.: 

No  puch  pensar  que  'Is  homes  de  paratge 
Hagués s  en  rey  si  fos  a  llur  voler 

Roger  (sigle  xv) 
ahont  el  llur  distingeix  perfectament  que  "1  voler  es  dels  homes  de  paratge,   no  del  rey. 
Per  totes   les  consideracions  antecedents  crech  que  la  conclusió  II J  del  tema  del 
Sr,  Rigol  deu  redactarse  de  la  seguen  ta  manera: 

III  —  Deu  reeomanarse  l'üs  del  llur  especialment  en  els  casos  en  que  de  no  usarse 
puga  haver  hi  confusió. 


—       112      — 


RATIFICACIÓ,  de  D.  Joseph  RigoL 

No  podem  acceptar  l'esmena  de  N'Antoni  Forns  Torelló  per  interpretar  torçada- 
ment  L'esperit  de  la  nostra  conclusió  tercera,  que  clarament  es  refereix  a  un  ús  especial 
y  particular  del  ////r,  evidenciat  per  leczemple  que  l'acompanya. 

Axis,  donchs,  se  reduhex  la  proposició  del  Sr.  Forns  a  una  senzilla  adició  qu'ens 
permetrem  objeccionar  breument  prenent  peu  dels  punts  que  ha  esposat  en  la  seva 
defensa. 

Creyèm  que  es  necessària  l'adopció  del  Hur  per  la  claretat  que  entranya,  y  que  con- 
tràriament deu  rebutjarse  la  forma  st*N  referida  a  pluralitat  de  possehidors. 

Si  be  es  veritat  que  '1  iinr  està  en  desús  en  la  nostra  comarca,  es  d'un  ús  vivent  en 
altres,  y  estan  d'acort  gramàtichs  y  escriptors  pel  seu  general  restabliment.  Que  aquest 
tingui  Uoch  paulatinament,  sols  en  els  casos  ont  -sigui  confós  l'ús  del  seu,  es  cosa  que 
malament  entendrà  'I  poble;  axis  com  avuy  comença  a  introduhirse  en  la  conversa  '1 
quelcom  mercès  a  la  seva  constant  escriptura,  axis  s  aniran  adoptant  totes  les  altres 
formes.  Per  xò  's  fa  precís  puntualísar  el  bon  ús  gramatical,  L'escriptura  y  Tescola  faran 
tot  lo  demés. 

Que  Vús  del  Íluy  ab  éisclusió  del  seu.  perjudiqui  la  riquesa  del  llenguatge,  no  pot 
afirmarse  ab  fonament  per  quan  subsistexen  no  obstant  abílues  formes  en  el  just  sentit 
que  *ls  pertoca. 


—     ii3     — 


TEMA  III 


Partícules  pronomínals  ïii,  en,  ho 

D»  Fèlix  Jové  y  Vergés,  Doctor  en  Filosofia  y  LletreSj  en  defensa  de  les  sezfes 

conciusiúTis, 


Se  coneix  el  valor  que  tenen  aquestes  partícules  per  la  significació  que  Ms  dona  la 
paraula  que  substitueixen  y  3a  relació  de  lloch  expressada.  Observis  això  en  aquests 
exemples:  Hi  vols  venir? — BuscamHl,—Me*T^  diuen  maltès, — En  trova  de  nous. —  Two 
diré  ara  mateix. 

Ben  sovint  s'encerta  Tus  d'aquestes  partícules,  ab  tot  Tobservarse  especialment 
l'invasió  de]  ///,  que  substitueix  fursa  a  n' algunes  altres  partícules  pronomínals  y  es 
motiu  de  la  poca  fixesa  de  moltes  formes  del  nostre  llenguatge.  No  pot  amagarse  això 
a  l'observ^ació  y  estudi  dels  fiíòlechs;  mes  no  son  els  defectes  que  aquí  poguessin  tro- 
varshi  lo  que  demana  remey  més  depressa, 

Es  principal  defecte  que  ha  de  corretgirse,  l'abús  que  s  fa  del  ///,  ja  apilotantne  dos 
en  una  meteixa  expressió,  o  be  afegintse  a  altres  partícules  pronominals  que  '1  fan 
innecessari.  Son  abusos  pleonàstichs  que  's  veuen  massa  extesos.  Aixís  es  freqüent 
sentir,  per  exemple,  espressions  com  aquesta:  Hi  vaig  anaríll. 

Aquestes  formes  incorrectes  sonj  es  veritat»  pronunciades  pels  qui  estan  dejuns 
d'estudis  de  la  nostra  llengua,  en  casos  com  Texemple  posat;  però  en  molts  escriptors 
^talans  s'hi  veu  el  defecte  d  usar  ki  d'una  manera  indeguda,  quan  veyeni  aquesta 
paraula  afegida  a  partícules  pronominals  de  la  meteixa  representació  que  hi  en  molts 
casos,  L'empleu  d'una,  esc  usa  el  de  l'aitra.  Es  això  que  succeheix  principalment  escri- 
vint sense  necessitat  unides  les  paraules  eh  ki ,  com  si  diguéssim:  En  Ramon  ELS  HI 
tridaforsa. 

La  significació  d'aquestes  partícules,  per  lo  que  serveixen  de  nexe  en  l'expressió  del 
pensament,  es  d'un  valor  sintàctich  ben  remarcable.  Son  per  consegüent  una  caracte- 
rística de  la  nostra  lleng^ua, 

Aumenta  el  valor  de  les  partícules  hi^  en,  ho  dintre  del  català,  la  fixesa  ab  que  s*hi 
tro  ven  desde  els  primers  temps  de  la  formació  del  nostre  llenguatge,  lo  que  prova  la 
meteixa  fixesa  de  la  llengua  en  aquest  aspecte  desde  sos  orígens. 

En  aquest  Congrés  kï orientació  principalment  en  T estudi  de  la  nostra  llengua  y  en 
les  aplicacions  que  d'aquest  estudi  poden  ferse,  gran  cosa  fora  plantejar  la  major  part 
dels  problemes  que  presenta  la  consideració  de  totes  aquestes  qüestions.  Algiins  s'en 
podrien  tractar  com  a  conseqüència  de  raparició  de  les  característiques  en  la  nostra 
llengua  desde  'Is  seus  origens.  ^Quin  valor  dona  això  a  la  llengua?  ;No  podrien  trovar 
els  sociòlechs  alguna  relació  entre  la  permanència  dels  elements  essencials,  que  son  els 
sintàctichs,  de  ía  nostra  llengua  y  la  condició  del  caràcter  ètnïch?  ;Fins  a  quin  punt  la 
condició  dialectal  pot  trovarse  en  una  llengua  al  variar  Ics  formes  característiques? 


—     114     — 

Observis  respecte  d'aquest  darrer  punt  lo  que  succeheix  en  la  llengua  castellana: 
el  fet  de  rexistencià  en  altre  temps  de  les  nostres  partícules  pronominals,  que  ara  no 
s'hi  troven,  de  lo  que  se'n  veuen  prous  exemples  en  escrits  anteriors  al  sigle  XV,  com 
son  aquests: 

Del  Poema  del  Mio  CiD 

En  el  passar  del  Xucar^  veriedes  barata: 
Moros  en  aruenço  amidos  beuer  agua. 


Por  tierra  andidiste  XXXII  annos  sennor  spirital 
Mostrando  los  miraclos  por  en  auemos  que  fablar. 


Otorganse  los  homenajes  que  fuesen  y  al  dia  de  plaso. 

Del  LiBRE  DE  Apolonio 

Auia  grant  repintencia  porque  era  hi  venido 
Entendió  bien  que  era  en  fallensa  caydo. 


A  su  fíja  Luçiana  mandola  ///  venir., 


La  llarga  influencia  que  després  ha  soferta  la  nostra  llengua  del  castellà  s'ha  deixat 
sentir  forsa  en  la  Sintaxis.  Per  això  es  que  s'hi  troven  ara  tants  barbarismes,  que  fan 
olvidar  les  formes  pròpies  que  son  l'ànima  de  la  llengua.  El  desterrar  aquests  barbaris- 
mes es  el  medi  de  poder  arribar  d'una  manera  segura  a  la  purificació  de  la  llengua. 

Y's  treuràn  aquests  barbarismes  corretgint  l'ús  indegut:  i."  dels  pronoms  perso- 
nals, poissessius,  articles  quantitatius,  numerals  y  relatius;  2.°"  dels  vèrps  auxiliars  ser 
o  ésser ^  estar,  haver  y  anar;  3."  del  que  's  fa  confonent  algunes  preposicions,  sobre  tot 
a  de,  en  y  ab;  4.*^*  fixant  l'especial  condició  de  la  concordancia  catalana,  tant  especial 
en  la  nostra  llengua;  y  5."' donant  tota  l'importància  que  's  mereix  als  modismes,  procu- 
rant sa  conservació  com  medi  principal  d'oposició  a  influencies  forasteres. 

Tots  aquests  aspectes,  de  gran  influencia  en  la  nostra  Sintaxis,  han  d'entrar  per 
forsa  en  la  Gramàtica  nacional  que  's  fassi  de  la  nostra  llengua. 

Als  mestres,  sobre  tot,  convindria  el  fixarse  be  en  aquests  aspectes,  pera  fer  sa  tasca 
profitosa,  tant  necessària  en  aquests  moments  de  renovació  y  febrosa  lluita.  Potser  aixís 
no  *s  mantindria  aquest  mal  que  generalment  patim  aquí,  y  que  pateixen  a  fora,  de  fer 
apendre  als  noys  Tinútil,  falsa  y  indigesta  erudició  de  moltes  coses,  que  omplen  les 
Gramàtiques  de  totes  les  llengües,  filles  d'una  llògica  artificial  sense  fonament  a  la 
realitat. 


—     l'S    — 


TEMA  IV 

Relatiu   possessiu   català  equivalent  al  llatí   cuius^  quòrum,  guarum, 

D,  Bonaventura  Riera  y  VeisSBf  en  defensa  de  les  seves  conciusions. 

Incorrecció  actuaL  —  Us  correcte ^  tenint  a  la  vista  'Is  iextes  anticks, 
—  Esmena  de  rincorrecciò 


Lo  genitiu  cuins^  quòrum,  quarum  del  pronom  llatí  qnis,  quae,  quod,  al  passar  a 
les  llengües  romàniques,  no  ha  determinat  paa  una  unitat  en  quant  a  les  regles  de  sa 
sintaxis,  sinó  que  aixís  com  en  castellà  s'ha  convertit  lo  genitiu  cuius  en  cuyo,  cuya 
concordant  ab  lo  sustantiu  de  la  cosa  possehída,  lo  català,  paraleíament  ab  les  altres 
llengües  germanes,  s*ha  valgut  de  la  perífrasi  del  qual,  de  la  qual,  dels  quals,  etc,  pre- 
cehida  del  antecedent  y  del  consegüent,  o,  tractantse  de  persones,  de  qui  posat  entre 
l'un  y  l'altre,  en  aquesta  forma: 

.    Llati:   Illa  puella  cuius  vocem  audívistis. 
Castellà;    Aquella  joven  mya  voz  babeis  oido. 
Català:    Aquella  nena  de  qui  haveu  sentit  la  veu» 
o  be:    Aquella  nena  la  veu  de  la  qual  haveu  sentida. 

Feta  aquesta  breu  y  senzilla  exposició  de  la  diferencia  sintàctica  que  en  quant  al 
tema  que  'ns  ocupa  ofereixen  els  dos  idiomes  germans,  no  caldria  dir  res  més  si  no  'ns 
trovessim  en  el  cas  imperiós  dliaver  de  dar  una  enèrgica  embestida  als  qui  cometen  un 
barbrisme  que  avuy  malmet  llastiinosament  la  literatura  catalana- 

Los  escriptors  catalans  de  les  derreríes  del  segle  XIX,  com  si  haguessin  perdut  la 
consciència  del  geni  de  sa  propria  llengua,  han  abandonat  l'us  correcte  d'aquesta  locu- 
ció, usant  lo  relatiu  que  sense  cap  subjecció  a  les  regles  Uògiques  de  la  sintaxis,  dient 
xavacanament:  ^^ aquella  nena  que  haveu  sentit  la  seva  veu*,  so  es,  empleant  una  forma 
que  sols  serveix  pel  nominatiu  y  acusatiu,  en  lloch  d'emplear  lo  genitiu  de  possessió, 
resultantne  un  error  manifest,  millor  dit»  una  absurditat  grossfssima,  perquè  may  un 
nominatiu  o  un  acusa tiu  poden  expressar  l'idea  de  possessió. 

Y  si  'I  poble  ignorant  comet  aqueixa  falta  tant  grossa,  més  grossa  es  encara  la  que 
cometen  los  escriptors  moderns  ab  lo  quin,  quina^  com  si  ab  això  vulguessin  traduhir 
literalment  lo  cuyo  castellà,  dient:  «aquella  nena  quina  veu  haveu  sentida»,  sense  tenir 
en  compte  que  '1  pronom  quin,  quina  sols  deu  servir  para  expressar  la  ponderació,  la 
determinació,  l'admiració  y  la  pregunta,  com  en  aquests  casos:  ija  has  vist  quin  11  am- 
pech!>  —  *De  les  tres  no  sé  ^ w/W  triar» ^  ^ — ^Quin  vestit  més  elegant!»  —  €^ Quins 
llibres  heu  comprat?^  y  en  algunes  comarques  es  sinònim  de  qui,  però  may  traducció 
de  çuius^  quòrum. 


—     íi6     — 

Una  altra  forma  no  menys  viciosa  que  igualment  usen  los  escriptors  es  la  del  qual^ 
sense  la  preposició  de  dient:  «aquella  nena  qual  veu  haveu  sentida»,  absurditat 
idèntica  al  empleu  del  que  o  quin  suara  esmentats. 

Aquests  son  los  vicis  gramaticals  que  en  quant  a  aquest  punt  s'han  arrelat  llastimo- 
sament en  lo  llenguatge  modern,  precisament  en  lo  període  més  esplendorós  de  la 
renaixensa  de  nostra  literatura,  per  lo  descuydats  que  tenim  els  estudis  gramaticals. 
S'han  generaltsat  de  tal  manera,  ab  evident  perjudici  de  la  bellesa  innata  de  la  llengua 
catalana,  que  ja  tots  los  escriptors,  salves  raríssimes  excepcions,  los  cometen  a  cada  pas 
sense  '1  més  petit  esc rú pul. 

Lo  Congrés  de  la  Llengua  Catalana,  donchSj  no  pot  deixar  de  dar  la  veu 
d'alerta,  però  ben  forta,  que  la  senti  tothom,  a  fi  de  deturar  una  corrent  tant  per- 
niciosa a  fi  de  desarrelar  d'una  vegada  aquests  barbrismes  tant  lleigs,  que,  conforme 
diu  lo  Dn  Antoni  M.»  Alcover  en  sa  monografia  Qüestions  de  llengua  y  literatura 
catalana y  «pel  bon  nom  de  la  nostra  llengua  y  de  la  nostra  literatura,  haurien  de 
quedar  soterrats  pera  sempre,  perquè  no  diuen  gens  a  favor  de  la  nostra  cultura 
gramatical.» 

;Com  pot  esmcnarse  aquesta  desviació  del  caràcter  de  nostra  llengua?  ^Quines 
regles  pot  establir  nostra  gramàtica  pera  que  Ms  escriptors  y  '1  poble  escriguin  y  parlin 
ab  la  deguda  correcció?  Pera  estatuir  les  regles  corresponents  es  precís  examinar,  com 
a  autoritat  més  segura,  la  manera  com  se  trova  empleat  lo  relatiu  possessiu  en  los 
textes  dels  segles  XIll  al  XVI,  car  no  pot  haverhi  millors  autoritats  que  les  del  temps  en 
que  la  llengua  era  més  pura  y  les  locucions  més  autèntiques.  Vèginse  aquí  uns  quants 
exemples,  posats  per  ordre  cronològich. 

Partint  del  temps  més  antich,  es  digne  d'esment  un  text  provens'al  escrit  en  un 
dialecte  molt  acostat  a  la  lleng\ia  catalana,  que  diu: 

^  Aquel  vQrh  V i?i_^?iitií£s  del  qua/s  fenis  en  ar»  (HuCH  Faidit,  Donatz  Procnsals^ 
ed.  de  Guessard,  p.  12.) 

Les  següents  autoritats  son  catalanes  de  diversos  origens,  com  anem  a  veure, 
desde  'Is  segles  xiii  fins  al  XVIII, 

tí Partí  la  nau  castellana  de  la  qual  es  patró  En  Berenguer  Pasqual».  [Manual  de 
n(rjells  ardits.  Dietari  del  antíeh  Consell  Barceloní^  Barcelona  1892,  tomo  I,  pàgina  4, 
any  1390). 

«ítem  que  tot  enantament  ho  conexensa  ques  haye  a  fer  sobre  los  dits  bans,  ho  algú 
daquells  se  fasse  he  saye  a  fer  per  lo  balle  de  la  vila  de  solsona,  sots  jurisdicció  del 
qual  st^T^n,  ab  consell  dels  consols  de  la  vila  de  solsona  que  ara  son  he  per  temps 
seran,  o  dels  promens  de  la  dita  vila  o  dalcuna  partida  daquells  he  no  en  altre  manera, 
sie  entès...  &.  (Ordinació  que  feren  los  Cònsols  d'abdues  jurisdiccions  y  l'universitat  de 
la  vila  de  Solsona,  ad  sonum  tubicellae  sive  anafil,  devant  les  portes  de  l'iglesia  *1  dia 
avants  de  les  nones  de  Març  de  1336  sobre  les  ^  gornicions  que  's  poden  usar  en  les 
robes  de  les  dones  de  Solsonai^j  reproduhida  en  lo  Bulleti  del  Centre  Excursionista  de 
iíarcelona.  Maig  de  1905,  any  XV,  nombre  124). 

ííPer  nostra  letra  de  la  qual  vo^  trametem  treslat  jnterclus  dins  la  present».  (Docu- 
ment del  6  d'Agost  de  1397,  en  TArxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  Registre  2238, 
foL  II  girat). 

«Lo  Delfi  vehent  que  Viana  estava  pensosa  per  no  poder  saber  qui  eren  los  sona- 
dors  pera  alegraria  ordena  un  torneig,  per  execució  del  qual  trames  per  tota  França  e 


—     M7     — 

Anglaterra  que  tot  varo  o  cavaller  qui  volgués  fer  actes  de  cavalleria  per  amor  de 
dames,  que  fossen  en  la  ciutat  de  Viana  '1  primer  dia  de  maig».  [Historia  de  les  aniúrs 
df  Parts  e  Í/W/íí,  cap.  4/*). 

(La  jornada  deJ  torneig  dt^í  qual  fou  vencedor  Paris>.  (Id.  cap-  12). 

cE  jo  serv  idor  de  so  vostra  senyoria,  dt-çitíh  goigs  se  dolen  de  llurs  mals  .■ .  (Id,  cap.  48). 

íAci  serà  demà  1  fill  del  Duch  de  Burgunya;  iú  disposició  e  manera  del  qual  vos 
plaurà  e  aquet  serà  marit  vostre».  (Id.  id.) 

ftDoneu  e  pagueu  al  dit  Joan  ponç  des  papiol  ço  es  quiscuna  universitat  e  parròquia 
de  vosaltres  lo  qual  li  tocarà  per  porrata  a  pagar  per  los  mesos  e  dies  que  haveu  cessat 
e  diiïcrit  trametrà  als  lochs  acostumats  les  dites  bades  guaytes  e  scoltes  per  absència 
di  ks  quals  al  dit  Joan  ponç  ha  convengut  logar  pagar  e  trametre  altres  homens  per 
ies  dites  bades  e  scol tes j*.  (Document  del  16  de  setembre  de  1469,  en  Rxercitum  L 
Locunteneniis  Renali  de  Anjou,  Registre  53  intruso,  fol.  82,  del  Arxiu  de  la  Corona 
d'Aragó). 

íAquets  leons,  e  tomba  stauen  dins  una  capella  de  volta,  los  aicks  de  la  qual  eren 
de  porfisv'.  (MARTÍ  JoiiAN  r>E  Galba,  4.*'*  part  de  Tirant  lo  Blaruh) 

«E  per  ço  com  no  es  fundada  en  raho  e  bons  costums,  no  pens  que  tant  hagués 
durat,  sinó  per  tal  com  es  feta  en  favor  de  les  fembres,  lo  costum  de  les  quals  es  tirar 
los  homens  e  specialment  los  afeminats  a  aquell  angle  que  desigen».  (Bernat  MetuE^ 
Smnpnt.) 

«La  paciència  e  amor  conjugal  de  Gríselda,  la  historia  de  la  qual  fo  per  mi  de  llatí 
en  nostre  vulgar  transportada^^.  (BERNAT  Metííe,  Sompni,  llibre  4/%  plana  232, 
ed.  Guardia,  París  1889,) 

*A  mi...  ocorrech  Taltrc  dia  una  historia  la  qual  recita  Petrarca,  poeta  llorejat,  en  les 
obres  del  qual  \o  he  tingut  singular  afecció  í.  (Lletra  den  Bernat  Metge  a  Madona  Isabel 
de  Guimerà»  que  serveix  de  pròlech  a  TUistoria  de  Valter  y  Griseida.) 

«Reebudes  del  fogatge,  ço  es  del  quarter  de  sent  P.  del  qual  es  culUdor  Nestcue  de 
Canyelles".  [Clavaria,  any  1364,  foL  ?5,  en  T Arxiu  Municipal  de  Barcelona.) 

f^L•os  àMssxXh^  roòsen^ança  dels  quals  haya  de  començary.  {Crida  real  de  1576, 
Ordenacions  del  Regne  de  Mallorca^  p,  1 80.) 

«Vacant  de  present  dues  cadires  o  mestra ts  en  la  vila  de  Sant-Pedor,  per  raho  d£ la 
qual  vacacio  se  han  posat  edictes  en  los  I  lochs  publichs  y  acostumats,  pera  que  dita 
vacacio  vingués  a  noticia  de  tots»  en /orsa  dels  quals  edictes  comparegueren  devant  del 

Rvat  Rector  y  Magnifichs  Conceliers  pera  oposa rse,   los   licenciados »   (Acta  d  unes 

oposicions  que  hi  hagué  a  Sampedor  en  23  de  juny  de  1692,  copiada  d'un  dels  actes 
notarials  del  Rector  Mossèn  Tomàs  Carrera,  y  reproduliida  en  la  monografia  Noticia 
històrica  sobre  una  població  catalana,  [jer  Mossèn  Antoni  Vila  y  Sala,  Jochs  Florals 
de  1897.) 

Aquesta  es  [a  pràctica  que  se  seguí  constantment  en  la  nrjstra  llengua  antiga^  sense 
que  may  se  troví  un  sol  exemple  que  justifiqui  l'ús  modern  del  quin^  quina  com  equi- 
valent al  llatí  cuius. 

Y  per  demostrar  que  aquest  b  arbris  me  es  modemfssim,  de  fa  molt  pochs  anys^ 
transcriurem  aquí  algun  text  del  segle  xvfii  en  que  \s  tro  va  encara  seguida  la  pràctica 
de  l'andgor,  lo  que  equival  a  dir  que  la  sintaxis  que  defensem  es  tant  genuina  de  la 
llengua  catalana,  que  s'ha  conservat  pura  adhuch  en  el  període  de  major  corrupció,  y 
si  avuy  s*ha  perdut,  ha  sigut  tant  so!s  per  una  desviació  desgraciada  d'alguns  escriptors 


—     ii8     — 

que  han  dat  Uoch  a  l'imitació  general,  que  no  s'esplica  sinó  per  l'ignorància  del  geni  de 
la  llengua. 

Los  fragments  que  segueixen  son  trets  del  Llibre  de  Eleccions  del  Sr.  Ministre^ 
Minisira,  discrets  y  demés  de  la  V.  0.  T,  del  seràfich  P,  S.  Francesch,  fins  al  mars  de 
1760,  fül.  51  retro  y  següents,  que  fan  la  descripció  d'una  festa  popular  religiosa, 
manuscrit  que  reproduhí  En  Joseph  Fiter  e  Inglés  en  la  revista  literària  La  Renaixensa, 
any^XX,  p.  513:  

«Desprès  anaue  lo  tabernacle  de  Sant  Juo  de  la  3.*  orde  de  nre.  P.  S.  Francesch 

y  estaue  hermosissimament  adornat,  el  cuidado  del  adorno  del  qual  tingué  la  senyora 
Margarida  Oriol.  >»  ' 

Y  com  a  mostra  del  giro  que  la  sintaxis  catalana  dona  a  aquesta  forma  del  relatiu 
possessiu,  fïxemnos  en  lo  que  diu  lo  meteix  document,  poques  ratlles  més  amunt. 

*Lo  Tabernacle  de  Sta.  Isabel  Reyna  de  Ungría,  que  estaua  hermosíssim,  adornada 
de  riquíssimas  y  preciosas  joyas,  del  qual  tingué  cuidado  la  senyora  Maria  de  Boxados.» 

*  Ab  son  cetro  de  perlas  lo  nmato  del  qual  era  una  flor  de  lliri  d'or.» 

*  Lo  tabernacle  de  St.  Bemardino  de  sena,  lo  Hàbit  del  qual  estaua  entretexit  tot  de 
soguilla  de  on» 

A  la  vista  dels  textos  antichs  tenim  la  regla  clara  y  segura  del  relatiu  que  'ns  ocupa, 
mes  desgraciadament  avuy  ja  ningü  se  'n  recorda.  Potser  podrien  comptarse  ab  los  dits, 
de  tan  pochs  que  son,  els  qui  no  han  caygut  en  lo  barbrisme  del  quin  o  qual  com  a  tra- 
ducció literal  de!  cuyo  de  la  llengua  vehina.  Ni  en  el  parlar  familiar  de  la  conversa  oral 
s'ha  conservat  la  sintaxis  autèntica,  ab  l'única  excepció  del  Alguer,  que  per  ésser  una 
comarca  tant  llunya  no  ha  sigut  contaminada  del  vici  general,  lo  que  deduhím  d'una 
carta  vinguda  d'aquella  regió  de  Cerdenya-y  publicada  en  La  Renaixensa  de  Barcelo- 
na i  18  d* Agost  de  1902,  que  diu;  «aquell  home  la  vista  del  qual  m'era  repugnanta.» 

Als  qui  assedegats  de  purisme  demanin  una  regla  fixa  que  'Is  aparti  del  error  que 
estem  planyent,  hem  de  férloshi  present  aquest  principi  fonamental  y  llògich:  quan 
sigui  menester  lo  reíatiu  possessiu,  no  convé  traduhir  literalment  lo  cuyo  castellà,  perquè 
moltes  vegades  resulta  més  conforme  al  geni  de  la  llengua  catalana  l'empleu  d'altres 
locucions  equivalents,  y  quan  la  presencia  d'un  relatiu  possessiu  sigui  absolutament 
necessària,  tinguis  present  que  sense  la  preposició  de  no  pot  expressarse  l'idea  de 
possessió. 


ESMENA    ADICIONAL  de  Mossén  Antoni  M.^  Alcover,   acceptada   pel 
Ponent. 

Cal  que  "1  Congrés  fassi  una  excitació  forta  an  els  escriptors  y  sobre  tot  an  els  periò- 
dichs  catalans  per  que  pel  bon  nom  de  la  nostra  cultura  gramatical  dexin  absolutament 

dlncórrer  en  tal  barbarisme. 


—     119     — 


Tema  V 


La  preposició   a  en  V   acusatíu 

Mossèn  Miquel  Costa  y  Llobera,  Mestre  en  Gay  Saber,  de  Mallorca,  ítí  difen- 
s^  de  Us  seves  conclusions. 


Entre  la  multitut  de  temes  que  aquest  Congrés  oferia,  ja  de  primera  intenció  vaig 
triame  un,  petit  y  concret,  com  es  de  veu  re »  preferintlo  a  tants  altres  de  major  lluïment 
y  de  raés  alta  categoria-  Es  que  tal  tema,  encara  que  concret  y  menut,  resulta  impor- 
tantíssim  per  combatre  un  barbarisme  tan  generalisat  avuy  a  Catalunya  que  sembla 
acreditar  la  falsa  opinió  de  que  no  tenim  una  sintaxis  distinta  de  la  castellana, — Ja 
remerítíssim  iniciador  del  actual  Congrés,  en  les  Qüestions  de  llengua  y  literatura 
catalana^  tractà  copiosament  el  punt  qu*ara  'ns  ocupa;  però  aquella  clara  disquisició, 
entre  mitj  de  tantes  altres,  passà  desapercebuda,  tant  que  molts  alabaren  lobra  tot 
incorrent  en  el  meteix  barbarisme  que  s'hi  rebutjava.  Ara,  donchs,  cal  aprofitar 
l'ocasió  oportuna  de  retreure  un  punt  essencial  a  la  nostra  sintaxis  y  borrar  de  la 
llengua  catalana  una  marca  de  servitut  tant  evident  com  íacil  de  suprimir* 

L'ús  de  la  preposició  a  en  Tacusatiu  (quan  se  tracta  de  persona»  nom  propi  o  perso- 
nificació) pertany  únicament  al  castellà;  constitueix  una  anomalia,  confonent  dues  rela- 
cions tant  distintes  com  les  dei  datiü  y  lacusatiu;  finalment  es  contrari  a  la  tradició 
llegitima  de  la  llengua  catalana:  per  tot  lo  qual  no  s'hi  pot  admetre  més. 

Tal  es  el  tema  que  procuraré  demostrar  ab  la  major  claretat  possible. 

Abans  de  tot  vull  fer  una  observació.  En  lo  que  diré  ningú  hi  veja  res  de  mala 
voluntat  o  de  menyspreu  per  la  gloriosa  y  magnífica  llengua  castellana,  qu'he  conreada 
jo  meteix  y  a  la  qual  de  eh  agrahir  l'honra  de  contarme  entre  is  corresponents  de  la 
seua  Acadèmia.  Cada  idioma  té  les  scues  anomalies;  y  si  en  retrech  una  del  castellà, 
no  es  per  recriminarü  lo  que  h  pertany,  sinó  per  allunyar  la  nostra  llengua  de  tal  ano- 
malia que  no  li  pertoca. 

Y  ara  entrem  en  matèria. 

La  Gramàtica  castellana,  obra  oficial  de  V  Acadèmia  Espanyola,  dins  el  capítol  III 
de  la  Sintaxis  diu  textualment; 

íLos  verbos  activos,  o  sean  transitivos,  tienen  la  facultad  de  regir  un  nombre  ó 
pronom bre  personal,  que  es  el  termino  de  su  acciónj  con  preposición  o  sin  ella.  Cuando 
el  termino  es  nombre  que  significa  persona,  se  emplea  la  preposición  a^  como:  yo  arno 
à  Dios;  socorred  à  los  necesitados;  César  i*endó  d  Pompeyo.  Cuando  el  termino  significa 
cosa,  genera Imente  no  se  pone  preposición;  v,  g.:  Cervantes  compuso  la  Galatea^  Colón 
descubriú  el  nuevo  mundà. » 

Donchs  be:  aquesta  introducció  de  la  pre[>osició  a  devant  el  terme  d'acció,  o  sia  en 
i'acusatíu,  si  aquest  designa  persona  {y  també  st  es  nom  propi  local  o  personificació; 
conforme  la  raeteixa  Gramàtica  raés  avall  esplica)  no  se  troba  generalment  més  que  en 


castellà.  Els  altres  idiomes  neo-llatins  reserven  la  preposició  a  pel  datiu  o  complement 
.  indirecte,  en  dany  o  benefici  del  qual  resulta  l'acció  que  '1  verb  significa.  May  posen  la 
preposició  a,  ni  cap  altra,  devant  *1  terme  directe  de  l'acció  en  acusatiu.  Ara  meteix 
podeu  feme  la  prova.  Traduhíu  les  frases  castellanes,  qu'han  servit  d'exemple,  a  qual- 
sevol de  les  principals  llengües  neo-llatines;  y  tant  en  francès  com  en  provençal,  en 
italià  com  en  portuguès,  resulta  que  la  preposició  a  desapareix  del  acusatiu  de  persona^ 
equiparat  al  acusatiu  de  cosa,  com  es  natural  essent  un  y  altre  el  meteix  cas. 

Realment,  si  un  considera  lo  establert  en  castellà  sobre  aquest  punt,  se  veu  forçat  a 
reconèixer  que  aplicar  al  acusatiu  una  preposició  pròpia  del  datiu,  constitueix  yna 
anomalia  causadora  de  confusions.  La  meteixa  gramàtica  de  1* Acadèmia  Espanyola  ho 
confessa  tot  seguit:  «Como  la  preposiciòn  a  sirve  lo  mismo  para  caracterizar  el  dativo 
que  el  acusativo,  nacc  de  aquí  alguna  confusión,  y  hasta  perplejidad  à  veces.  Ha  sido 
forzosú  dejar  al  cnemigo  en  rehenes  al  Conde.  ^Quién  es  aquí  el  dado  en  rehenes. — 
Recomiende  V.  à  ?ni  saòrma  al  Sr.  Director.  ^Quién  es  aquí  el  recomendado,  el  Director 
ó  el  sobrino?  Lo  peor  es  que  esto  ocurre  con  alguna  frecuencia.» — Malgrat  aquest 
inconvenient,  no  tolera  T Acadèmia  que  s'elimini  may  Ya  del  acusatiu  de  persona,  ni 
per  evitar  l'indecisió  del  sentit:  tant  pròpia  del  castellà  considera  aquesta  forma.  El 
remey  que  ofereix,  si  resulta  confusió  de  sentit,  es  girar  d'altra  manera  la  frase. 

Però,  encara  que  no  's  topin  dins  la  meteixa  frase  un  datiu  y  un  acusatiu  ab  idèntica 
preposició,  1" acusatiu  afa  a,  per  si  tot  sol,  ja  basta  per  confondre.  Posemne  una  mostra 
senzilla;  Tu  sacrificaràs  a  ton  fill.  Això  pot  significar  dues  coses  ben  distintes  y  fins 
ofmsades,  SÍ  a  tonfiU  es  un  acusatiu  ab  preposició,  a  la  castellana  (com  n'usen  ara  no 
podis  escriptors  catalans),  cl  fill  serà  la  víctima  del  sacrifici;  però  si  la  meteixa  espressió 
se  pren  per  un  datiu,  en  aquest  cas  el  fill  serà  l'obsequiat  pel  sacrifici  en  favor  seu. 
Així  la  meteLxa  espressió  pot  significar  dues  idees  tant  contraries  com  aquestes  dues 
frases  llatines:  Sacrificabis  filium  tuum  y  sacrificabis  filio  tuo.  Ara  be:  ^no  es  en  veritat 
una  anomalia  que  dues  relacions  llògiques  tant  divergents  s'hajen  de  confondre  dins 
una  idèntica  forma  d 'espressió? 

Cal  observar  també  que  aquest  castellanisme  de  \a  en  l' acusatiu  de  persona,  no 
sols  produeix  l' anomalia  de  confondre  dos  casos  diferents;  sinó  que,  per  altra  part, 
espressa  en  forma  diferent  lo  que  constitueix  un  meteix  cas,  segons  se  tracti  de  perso- 
nes ü  de  coses,  Vetaquí  una  altra  anomalia.  Comparem  aquestes  dues  frases:  Veurem 
a  la  mare  {com  escriuen  molts  a  Catalunya)  y  veurem  la  casa.  Tant  la  mare  com  la 
casa  estan  en  la  meteixa  relació  de  terme  directe  o  acusatiu,  en  ordre  a  l'acció  de 
veure.  Donclis,  ab  la  norma  castellana,  lo  qu'es  un  cas  meteix,  una  idèntica  relació,  se 
ve  a  espressar  per  manera  distinta,  com  si  's  tractava  de  casos  diferents. 

Nosaltres,  acostumats  a  tal  règim  per  l'ascendent  del  castellà  y  per  l'autoritat  de  la 
seua  gramàtica,  única  que  'ns  fan  aprendre  de  petits,  ja  no  sentim  la  estranyesa  de  la 
doble  anomalia  indicada.  De  mi  puch  dirvos  que  no  la  vaig  sentir  ben  definida  fins  que 
un  estranger  m'hen  feu  adonar.  Un  jove  alemany,  condeixeble  meu  a  Roma,  enterantse 
de  que  jo  era  espanyol,  me  digué  a  la  primera  conversa:  Qu'es  estrany!  Els  espanyols 
fan  lUiaisaíiu  datiu,  segons  he  vist  estudiantne  la  llengua.  Tenia  rahó  Testudiós  condei- 
xeble: es  una  estranya  anomalia  això  de  confondre  dos  casos  gramaticals,  dues  rela- 
cions ideològiques  tant  distintes. 

Se  dirà  que  Tacusatiu  ab  preposició  a  segons  la  norma  castellana  té  '1  precedent  del 
acusatiu  ab  ad  admès  dins  la  llengua   llatina.  Però  en  llatí  may  pot  resultar  confusió 


121       — 


entre  '1  terme  de  Tacció  verbal  (qui  va  sempre  en  acusatiu  sense  preposició)  y  el  datiu 
de  ben  distinta  desiuencifi,  o  Tacusatiu  ab  ad  qu'espressa  un  complement  indirecte. 

Usin  en  bon  hora  els  castellans  la  preposició  a  devant  l'acusatiu  de  persona,  ja  que 
així  'k  ho  imposa  la  tradició  o  l'índole  de  la  llengua  que  parlen.  Però  nosaltres  ^per 
quin  motiu  havem  d'admetre  una  anomalia  causadora  de  confusions,  si  no  es  conforme 
a  la  tradició  y  al  geni  del  català? 

Precisament  aquesta  forma  començà  a  introduirse  dins  les  regions  de  la  nostra 
llengua  al  temps  en  que,  víctimes  de  la  decadència  y  del  predomini  castellà,  creyen 
més  íi,  més  agradós  y  de  bon  tò,  admetre  paraules  y  locucions  forasteres.  L'acusatiu  de 
persona  acompanyat  de  la  preposició  a  començà  a  mostrarse  sovint  dins  la  nostra 
llengua  en  plena  invasió  de  castellanismes,  sense  que  may  hi  haja  dominat  absoluta- 
ment. Els  manuscrits  y  els  llibres  ho  demostren,  sense  deixame  dubte. 

Podria  citar  aquí  testimonis  a  milenars;  però  desitjós  de  no  allargar  aquest  tema, 
serà  prou  oferir  la  copiosa  llista  qu'en  posa  '1  peritíssim  Mossèn  Alcover  dins  ses 
Qüestions  de  llengtia  y  literatura  catalana,  de  la  pàg.  504  fins  a  la  510,  recorrent  totes 
les  èpoques  y  distintes  manifestacions  del  idioma.  Al  bon  temps  de  nostre  llenguatge 
l'acusatiu  de  persona  apareix  sense  la  preposició  d'una  manera  tant  constant,  que  si  a  un 
llibre  d'aquella  època  modernament  estampat  se  troba  tal  volta  lo  contrari ,  be  se  pot 
sospitar  que  allò  es  ima  infidelitat  moderna  respecte  del  original  primitiu. — Fins  y  tot 
les  cançons  populars,  oralment  trameses,  sovint  presenten  acusatius  de  persona  sehs  a 
dins  les  encontrades  meteixes  ahont  ha  prevalescut  el  castellanisme. — A  les  meteixes 
r^ons  ei  poble  indígena  va  alternant  la  forma  intrusa  ab  la  llegítima  del  acusatiu  sense 
preposició,  conforme  ha  comprovat  Mossèn  Alcover  en  sos  viatges  filològichs  y  haurem ' 
pogut  observar  també  molts  de  nosaltres  per  diferents  territoris  de  la  llengua.  Del 
Rosselló  no  cal  parlarne:  allà  la  predominant  influencia  francesa  no  ha  donat  Uoch  al 
acusatiu  a  la  castellana;  y  el  fet  de  no  trobarshi  tal  forma  demostra  que  no  hi  era  abans 
del  domini  francès.  A  Mallorca  y  les  altres  Balears  (ahont  la  sintaxis  de  la  llengua 
ses  conservada  millor,  en  mitj  de  moltes  corrupteles  del  vocabulari)  l'acusatiu  sense 
preposició  s'usa  absolutament  en  la  conversa.  Sols  en  la  predicació  y  els  escrits,  per 
pretensió  gramatical  dels  qui  estan  fets  a  la  norma  castellana,  se  troba  l'ús  contrari,  y 
encara  no  molt  constant.  «Una  cosa  hi  hà  que  notar,  adverteix  Mossèn  Alcover: 
Mallorca  establí  fa  temps  la  norma  de  posar  la  preposició  a  devant  el  nom,  tant  si  es 
de  persona  com  de  cosa,  sempre  que  per  donar  més  força  a  l'espressió,  després  d'haver 
posat  el  pronom  personal,  introduim  el  meteix  nom.  V.  gr.:  Creu-lo  a  ton  pare. — No  la 
tanquis  a  la  por  ta. ^ — A  mi  me  sembla  que  tal  costum  no  deroga  la  lley  del  acusatiu  ^ 
sense  preposició,  perquè  aquest  acusatiu  ja  va  espressat  en  el  pronom,  y  lo  que  s'afe- 
geix ve  a  constituir  una  locució  espletiva  per  recalcar  el  sentit.  Es  com  si  dèyem  ab  els 
exemples  anteriors:  Creulo,  a  ton  pare,  (s  entén).  —  No  la  tanquis,  a  la  porta  (me  refc- 
resck). — De  totes  maneres,  encara  que  no  s'accepti  aquesta  esplicació,  el  modisme  indi- 
cat no  destrueix  l'observança  general  del  acusatiu  sense  preposició  a  les  nostres  illes. 

Però  hi  hà  més:  els  escriptors  meteixos  de  Catalunya,  qui  han  admesa  l'anomalia 
castellana,  l'usen  d'una  manera  inconstant.  No  deixen  Ya  d'acusatiu  de  persona  si  se 
recorden  del  castellà  absorbit;  però  ja  la  deixen  cada  volta  que  portats  per  l'instint  de 
la  pròpia  llengua  no  se  recorden  de  lo  qu'han  après.  En  efecte:  llegint  autors  (sobre  tot 
poetes)  de  la  renaixensa  catalana,  sovint  notareu  tal  o  qual  acusatiu  de  persona  sens  a; 
y  més  sovint  n'hi  trovareu  com  més  castiçament  català  sia  l'autor.  No  manquen  escrip- 


JI&L&rr 


122      — 


tors  qui  han  suprimida  sempre  Va  del  acusatiu  entre  nosaltres,  sense  que  això  h.ija 
produhit  cap  mal  efecte  a  la  gent  de  Catalunya,  com  ne  produiria  a  la  gent  castellana 
toparse  ab  una  tal  supressió. 

Es  més  encara:  qualsevol  pot  observar  com  els  catalans,  fins  al  parlar  o  escriure  en 
castellà  sense  pretensions  literàries,  se  descuyden  a  voltes  de  posar  Va  que  reclama 
r  acusatiu  de  persona  en  dita  llengua;  descuyt  en  que  no  incorre  la  gent  castellana,  sense 
posarhi  esment. 

Tot  això  demostra  que  la  forma  de  l'acusatiu  de  persona  ab  la  preposició  a  es 
exòtica  dins  la  llengua  catalana,  es  un  castellanisme  evident  introduit  com  tants  altres 
però  sense  arribar  a  naturalisarshi  del  tot. 

^Per  qué,  donchs,  hem  de  tolerar  una  tal  anomalia  causadora  de  confusions,  com 
demostràrem  abans,  si  ademés  es  una  forma  absolutament  castellana,  com  acabant  de 
veure?  No  manquen  esperits  rutinaris  que  respondran:  Convé  admetre  aquesta  forma 
pel  meteix  motiu  que  té  el  castellà  d'haverla  produida:  per  distingir  be  entre  '1  subjecte 
y  el  terme  de  l'acció,  o  sia  entre  '1  nominatiu  y  l'acusatiu.  — Però  aquesta  resposta 
no  'm  satisfà.  En  primer  lloch,  no  sempre  distingeixen  aixi  el  subjecte  ab  el  terme 
d'acció,  sinó  únicament  quan  aquest  es  persona.  En  segon  lloch  la  confusió  del  subjecte 
ab  el  terme  d'acció  s'evita  molt  fàcilment,  posant  el  subjecte  devant  y  el  terme  d'acció 
després  del  verb  qui  '1  regeix,  seguint  aixis  l'ordre  llògich,  segons  la  costum  de  l'avior 
y  del  poble  encar'ara.  Jo  no  veig  que  en  francès  o  italià,  per  exemple,  se  confonga  el 
subjecte  ab  el  terme  d'acció,  per  més  que  may  se  posi  1'^  devant  l'acusatiu.  Si  la 
llengua  castellana  necessita  més  aquesta  distinció,  es  perquè  acostuma  a  posar  el  verb 
a  devant  de  tot,  com  en  aquesta  frase:  Mató  al  Rey  el  general.  Si  ab  aquesta  construc- 
ció se  deya  el  Rey  y  el  General,  no  sabriem  quin  d'ells  es  el  mort  y  quin  el  matador. 
Però  si  construim  ab  el  subjecte  devant  y  l'acusatiu  derrera,  ja  no  hi  hà  confusió  possible: 
El  general  matà  V  Rey  es  tant  clar  com:  Le  marechal  tua  le  Roi — o — II  generale  uccise 
il  Rè. 

Desterrem,  donchs,  un  castellanisme  tant  inconvenient  com  inescusable  y  fàcil  de 
suprimir.  Es  una  correcció  que  costa  poch  y  val  moltissim:  costa  tant  sols  una  mica 
d'atenció  y  val  un  dels  títols  més  importants  per  demostrar  que  la  nostra  sintaxis  es 
independent  de  la  castellana. 


ESMENA  del  Dr.  Antoni  M.a  Alcover,  Pvre.,  acceptada  pel  ponent. 


Quan  els  pronoms  me,  te,  el,  lo,  la,  nos,  vos,  els,  los,  les,  precedexen  el  verb,  si,  per 
donar  més  forsa  a  la  frase  s'hi  posen  els  correlatius  mi,  tu,  ell,  ella,  nosaltres,  vosaltres, 
ells,  elles,  aquests  hauran  de  dur  la  preposició  a  per  evitar  la  confusió  que  resultaiia 
(a  mi  m'ofengueren;  a  tu  't  respectaren;  A  ELL  no  'L  veren,  etc.) 


—      T13      — 


ESMENA  de  D.  PoMFEU  Fabra, 

La  preposició  a  ha  d*emplearse  devant  dels  pronoms  personals  tònics  (mi,  tu,  nos- 
üíireSy  vosaltres^  ell,  eila^  vlls^  eílts)  \  en  alguns  altres  casos. 

No  s  pot  considerar  el  seu  ús  en  l'acusatiu  com  un  castellanisme,  sinó  que  '1  castellà 
hi  ha  donat  una  major  extensió  que  les  altres  llengües,  Ja  que  's  tro  ven  aplicacions  de 
la  a  en  els  dialectes  d' Itàlia  com  el  sicilià,  calabrès  i  romà;  se  trova  aplicat  en  la 
Engadina  y  en  el  llenguatge  rumanès  parlat  en  les  boques  del  Danubi, 


OBSERVACIÓ  del  Prof,  Pier  Enea  Guarnerio,  de  l'Universitat  de  Pavia. 

Sono  He  to  che  il  signor  Fabra  nello  svolgere  la  sua  esf^iemi  alia  tesi  del  sígnor  Costa, 
non  abbia  tralascíato  di  far  osservarc  che  Tuso  delia  preposizione  a  avanti  l'accusativo 
d  i  complemento  oggetto  non  può  dirs  i  un  castiglianismo,  poichè  si  trova  in  parecchie 
altre  Ungue  e  dialetti  del  dominio  neolatino,  che  egli  ha  opportunamente  ricordati.  Ora, 
io  posso  aggiungere  che  siiïatto  uso  è  proprio  anche  delia  Sardegna,  do  ve  íl  logudorese 
díce  amaré  a  Deus  s^uifra  o^ii  cosa  «amaré  Dio  sopra  ogni  cosa>,  Pcdru  isaidit  a  Paulu 
íPietro  batte  Paolo»;  e  parimenti  il  compidanese:  kapu  òistu  a  Perdu  *ho  vedutu 
Pietro>,  Ed  è  cosí  radicato  codesto  uso  che  nel  parlaré  siíalianojí  spesso  \  sard  i  non  lo 
smettono,  dicendo  a  amaré  a  Dio^*,  lího  veduto  a  Fietro*,  pel  qual  idiotismo  tradíscono  la 
província  donde  escono. 

Si  potrebbe  obbiettare  che  codesto  uso  i  sardi  lo  appresero  dagli  Spagnuoli,  che  cosi 
a  lungo  dominarono  nell 'isola  e  vi  difíusero  come  lingua  officiale  il  loro  castigliam. 
Ma  codesta  obbiezione  è  distrutta  del  fatto  che  Tuso  delia  preposizione  a  innanzi  al 
l'accusativo  di  complemento oggetto  è  ben  antico,  risalendo  a  tempi  in  ciii  la  dominazione 
spagnuola  non  era  ancora  coniinciata  nell' isola.  Si  risale  dunque  ben  addietro,  a  feno- 
meno  di  volgar  latino. 

Mi  dispiace  che  cosí  air improviso  Ío  non  possa  disporre  che  delia  mia  memòria, 
senxa  precisaré  testi  e  date.  Ma  posso  attestare  che  già  nel  piü  antico  documento  dei 
liïiguaggi  sardi;  cioè  nella  famosa  carta  in  caratteri  greci  delia  fine  del  sec-  XI,  si  incoii- 
tra  la  preposizione  a,  ox  avanti  Taccusativo  di  complemento  oggetto,  specialmente 
quando  questo  non  segué  inmcdiatamente  al  verbo.  E  anche  nelle  Antiche  Carte 
volgari  deirArchivio  Arcivescovile  d  i  Cagliarij  da  me  recentemente  ülustrate  nello 
studio:  L' antico  campidanese  dei  sec,  Xl-Xlii,  ho  incontrato  parecchi  esenipi  deiruso 
di  cui  sí  discorre;  e  anzi  vi  si  incontra  spesso  la  preposizione  a  nella  duplice  funzione  di 
reggere  Íl  dativo  e  Taccusativo  nella  stessa  preposizione,  come  per  esempio:  ego  delUis 
a  íssus  a  Cumida  Calcaniu;  ^io  diedi  a  loro  Comida  Calcagno  (un  servo) >.  E  maggiori 
schiari menti  ed  esempi  si  vedano  nel  cítato  lavoro  testè  publicato  negli  Studi  Romatizi 
del  Monaci  n,^  4,  e  inoltre  in  Zur  kennhiiss  des  aitlogiidúresischen  di  Meyer-Lübke, 
Pag^  52  53- 


124  — 


Tema  VI 


Concordansa  del  participi  ab  el  terme  d^acxió 

El  Molt  litre.  Dr.  D.  Antoni  M.«  Alcover,  Vicari  general  y  Canonge  de   la 
Seu  de  Mallorca,  en  defensa  de  les  seves  conclusions. 

Senyors: 

Ja  fa  anys  que  sostench  qu'es  una  Uey  interna  del  català  la  concordansa  del  parti- 
cipi ab  el  terme  d'acció  en  los  temps  composts  de  la  veu  activa.  Ho  vatx  provar,  a  n-el 
meu  entendre,  ab  prova  plena  dins  l'obra  Qüestions  de  llengua  y  literatura  catalana^ 
l'any  1903  y  ja  hu  havia  defensat  dos  anys  abans  dins  una  conferència  que  vatx  donar 
a  l'Ateneu.  No  tench  noticia  de  que  negú  m'haja  impugnat  ni  desfet  res  de  lo  que  llavó 
vatx  dir.  Com  estich  a  lo  matex,  ho  repetiré  sumàriament  y  afegiré  algunes  conside- 
racions que  consider  del  cas. 

Aquexa  concordansa  del  participi  ab  ej  terme  d'acció,  no  es  cap  cosa  que  jo  m'haja 
treta  del  cap.  Jo  lo  qu'he  fet,  formularia,  fundat  en  lo  qu 'està  patent  dins  tots  els  nos- 
tres monuments  escrits  del  bon  temps  de  les  nostres  lletres  y  dins  el  llenguatge  vivent 
de  les  regions  menys  invadides  de  castellanisme.  Aquexa  concordansa  ens  vé  del  llatí 
y  per  axó  nasqueren  ab  ella  totes  les  llengües  neollatines.  Aquestes  adoptaren  totes 
pels  verbs  que  no  duen  l'aussiliar  ésser,  la  metexa  norma  per  formar  el  pretl•rit  indefi- 
nit [he  visi)y  el  pretèrit  anterior  [haguí  vist)^  éi  plusquam  perfet,  e\  futur  perfet  y  el  con- 
dicional perfet  la  norma  que  sembla  que  ja  seguia  el  llatí  vulgar  y  qualque  vegada  el 
clàssich,  axò  es,  formaven  aquests  temps  ab  el  verb  haòeo  (haver)  posat  a  n-el  temps 
respectiu  ab  el  participi  passiu  del  verb  que  's  conjugava.  Axí  veyem  que  Cícero  a  voltes 
deya:  haòeo  perspectum,  habeo  cognitum,  satis  dictum  habeoy  en  lloch  de  perspexi,  cogno- 
vi,  dixi  (Diez,  Gramm.  t.  II,  Conjug,  art.,  p.  197).  El  llatí  popular  feya  lo  metex.  Du 
Cange  cita,  entre  altres,  aquexa  espressió;  postquant  eam  SPONSATAM  HABUIT  en  lloch 
àepostquam  eam  SPONSavit.  De  manera  que  les  espresions:  HE  VIST  un  rey,  HE  TOCAT 
aquell  llibre^  son  la  traducció  literal  de  HABEO  VISUM  unum  regent;  HABEO  TACTUM 
unum  librum,  Y  per  lo  metex,  si  en  lloch  d! un  rey  y  d'un  llibre,  se  tractava  de  dos  reys 
y  de  dos  llibres,  calia  dir  en  llatí:  HABEO  VISOS  DUOS  REGES,  HABEO  TACTOS  DUOS  LI- 
BROS,  axó  es,  HE  VISTS  DOS  REYS;  HE  TOCATS  DOS  LLIBRES.  Y,  SÍ  en  lloch  d'esser  noms 
masculins,  eren  femenins,  deyen  en  llatí  vulgar:  habeo  visam  una^n  reginam;  habeo  clau- 
sam  unam  portam;  y,  en  plural,  habeo  visas  duas  reginas;  habeo  clausas  duas  portas, 
axò  es,  he  vista  una  reyna,  he  closa  una  porta;  he  vistes  dues  reynes,  he  closes  dues  por- 
tes. De  manera  qu'originàriament  els  participis  de  tals  ternps  composts  per  forsa  havien 
de  concordar  ab  el  terme  d^ acció;  axò  demanava  la  gramàtica  y  la  Uògica,  y  per  lo 
metex  les  llengües  neollatines  adoptaren  tot  d'una  tal  concordansa.  Sigles  més  tart 
s'  anà  alterant  la  cosa  a  algunes  bandes,  cònsiderantse  el  participi  més  adherit  a  \aussi- 


k- 


—  135  — 

Uúf  fomfiant  tot  una  cosa  ah  ell,  que  no  ab  el  ierme  {T acció,  fins  que  devers  el  sigle  XIV 
quedaren  dividides  les  neollatmes  en  dos  boldrons  sobre  aquest  particulars ")  el  castellà^ 
t\ portuguès  y  é[  valach^  que  feren  invariable'l  participi,  no  concordantlo  may  ab  el 
íerme  d"acdé\  \\  gr.:  kc  COMí^RADO  un  Hbro;  tu  has  VENDIDO  dos;  HE  ESCRITO  una 
dra,  y  tu  HAS  ESCRITO  dos  (Víd.  Díez,  ib.  t,  III,  p.  271,  et.  ss.)  —  *)  y  la  llengua  ifúc^ 
€\  francès  y  Vitaiià,  que  mantengueren  y  mantenen  dita  concordansa  ab  el  terme  (Tacdé^ 
ú  be  ab  algunes  divergències.  Velestassi: 

El  francès  té  establerta  la  concordansa  si'l  participi  va  derrera'l  íerme  d'acciòy  y,  si 
va  devant,  el  dexa  invariable,  com  en  castellà,  portuguès  y  valach  (j'ai  reçu  ta  lettn; 
ta  kttreje  ne  l'ai  pas  reçue);  però  fins  devers  el  sigle  XIV  ben  sovint  el  feya  concordar. 
Veutassí  uns  quants  d'eczemples:  ^.,.  puis  que  le  roy  Pkelippe  eut  PRISE  et  RAV3E  la 
mntesse  dAugiers  et  MANTENUE  par  dessus  a  hiaie  épousei>  [Grand^s  ChroniqueSy 
édit.  Paulin,  París,  T,  II,  p.  249);  «,„  seignors,  je  ai  VEUES  vos  letres...'»  {Ville-Hardouin, 
cronista  del  siglè  Xïli,  Conqueste  de  Constantinople,  §  12);  —  «,..  et  naus  au  tres  qui  es- 
tions  entmir  li,  qui  avions  üIES  nos  messes...^  (Joinvillej  cronista  del  sigle  xiir,  Hlstoire 
de  Saint  Louis^  §  31);  —  t,„iruans  d  ameres  ESCRIPTES  partie  de  bones  paroles..,it 
(id.  ib.  S  36). 

V italià  mantén  la  concordansa  del  participi  ab  el  tenne  d'acció  ú  aquest  va  devant" 
y,  si  va  derrera,  unes  voltes  se  fa  la  concordansa  y  altres  voltes  no,  (Vid.  Diez,  íb.) 

La  llengua  d  oc  seguí  en  ses  diferents  branques  casi  la  metexa  Itey  que  l'italià  (Vid. 
^m^,  ib.) 

Concretantnos  a  n-el  català,  l'estudi  dels  monuments  escrits  en  tots  els  sigles,  y  fins 
y  tot  el  llenguatge  vivent  de  la  major  part  del  territori  de  la  nostra  llengua,  demostra 
que  la  concordansa  del  participi  ab  el  terme  d'acctó  es  una  lley  interna  del  català,  y 
axò  es  una  prova  més  de  que  lestructura  de  ïa  nostra  llengua  es  la  que  s'es  allunyada 
Dianco  de  la  llatina,  la  que  menys  s'en  es  moguda. 

Y  aquexa  concordansa,  no  sols  se  fa  quant  el  terme  d'acció  va  devant  el  participi, 
com  si  li  va  derrera  [he  viSTES  les  leues  germanes;  ara  ta  mare  no  l'he  VISTA);  y,  si  *l 
terme  d'acció  son  diferents  noms  de  gen  re  diferent,-  concorda  el  participi  amb  el  de  més 
prop^'í.  Lo  que  hi  ha,  que  de  vegades  falla  àquexa  lley  quant  el  pardcipi  s*ano- 
mena  abans  que  '1  terme  d'acció,  y  axò  s  comprèn  molt  bé  tenint  en  compte  que,  en  par- 
lar, un  no  atén  sempre  a  si  dit  terme  d'acció  revestirà  la  lorma  masculina  o  la  femenina, 
si  serà  un  singular  o  un  plural. 

De  r  estudi  qu'hem  fet  durant  molts  d'anys  demunÉ  els  monuments  escrits  en  tots 
els  sigles  y  demunt  el  llenguatge  vivent  de  totes  les  regions  de  la  nostra  llengua,  qu'hem 
trescades  d'una  en  una,  resulta  lo  següent: 

L  Axí  com,  del  sïgle  XVI  enilà,  no  son  gayre  les  vegades  que  *ls  monuments  es- 
crits falten  a  la  regla  de  la  concordansa  del  participi,  d'aquex  sigle  ensà  hi  falten  més 
sovint,  y,  com  més  va,  més. 


\\)  Poum  aquí  alguns  ec^emptc^  qye  hú  comprovem 

— *...  si  ha  creat pecaí  e  colpa,.,*  fBt,  íí.  Lull,  Del  Qeníií,  ed.  Rosselló,  píg,  235);— <...  hannn  fey tes  ír^'arks  t  turti  ali 
ÜOmÈiis...  fïd.  ib-,  píg.  270):— r< .  com  deliberació  e  aeort  havien  ahat  de  parlar.,.*!  (Mar»lli,  Crònica,  L.  U,  c  28); — ..,  vull 
dir  ÚQtt  h^n  prt9 prindpt  y  comeíisamcQt.,.>  (Tomich^  Crèítíca,  c.  Zf));— *.,.  lo  motiu  y  la  íaasa  era  eí/orfa  haver  heretat 
etta  ciiTe£a...u  (t'T.  Salvador  Pons,  Esposkió  de  i  Miserere,  Barcelona,  15S2,  fol.  54);-fl„,  que  sa  gaanyada  fto/ira  y  fama...t> 
{íiomímcenilú  Cataídn  d'En  Milà,  n.  124,  La  Ftígittva,  variant  À). 


■^^pw 


—  126  — 


II.  Les  poquíssimes  faltes  de  tal  corcordansa,  del  sigle  XVI  enllà,  casi  sempre  son 
quan  el  participi  s'anomena  primer  que  '1  terme  d'acció  [he  VIST  ta  mare).  Desde  *1 
sigle  XVI  va  desaparexent  la  concordansa  en  tal  cas,  fins  que  a  n'el  sigle  xvill  y  XIX  se 
pert  casi  de  tot  dins  els  escrits  de  totes  les  regions  de  la  llengua,  fora  *ls  escrits  mallor- 
quins, que  la  conserven  qualque  mica.  El  llenguatge  vivent  respecte  de  tal  concordansa, 
axò  es,  en  anar  el  participi  devant  el  terme  d'acció,  se  troba  de  la  següent  manera:  A 
Catalunya  les  regions  més  allunyades  de  l'influència  castellana  l'observen  qualque 
poch  y  els  escriptors  catalanistes  l'observen  manco.  En  son  escepcions  gloriosíssimes 
Mn.  Cinto  y  En  Ruyra.  A  Valencià  s'hi  pot  donar  per  perduda  tal  concordansa,  tant 
dins  el  poble  com  entre  'Is  escriptors.  A  ALGUER  s'hi  observa  am  prou  regularitat,  si 
hem  de  judicar  per  les  cartes  y  articles  que  ens  envien  els  entusiastes  que  hi  tenim  y 
per  la  conversa  dels  dos  que  son  venguts  a  n'el  Congrés.  A  n'el  Rosselló  s'hi  observa 
qualque  poch.  Li  ha  fet  mal  l'influència  francesa,  que  li  es  contrària  en  tal  cas.  A  LES 
Balears  es  allà  ont  se  conserva  millor,  sobre  tot  a  Mallorca  y  especialment  dins  la  pa- 
gesia. Menorca  y  Ivissa  no  l'observen  tant. 

III.  La  concordansa  del  participi,  quan  aquest  s'anomena  després  del  terme  d'acció 
(/a  mare  no  l'he  VISTA),  es  la  que  s'es  conservada  més,  la  que  surt  ab  certa  regularitat, 
fins  y  tot  dins  els  escrits  dels  sigles  XVIII  y  XIX,  escepció  dels  valencians.  Y  lo  bo  es  que  '1 
poble  de  les  diferents  regions  valencianes  desde  Elx  fins  Ulldecona,  conserva  qualque 
poch  aquexa  concordansa.  Ho  proven  les  frases  cullides  al  vol  a  n' aquells  indrets  durant 
moltes  de  les  nostres  escursions  y  les  que  conservam  dins  les  nostres  llibretes  de  notes. 

IV.  Dins  Catalunya  espanyola,  el  poble  conserva  prou  aquexa  concordansa;  l'obser- 
va més  que  molts  dels  escriptors  catalanistes.  Tenguérem  ocasió  d'observarho  en  les 
escursions  de  l'any  1900,  1901  y  1902  y  ara  debellnou  en  la  qu'hem  feta  ab  el  doctor 
Schàdel  aquest  istiu  passat,  de  cap  a  cap  de  la  serra  pirenenca,  de  Perpinyà  fins  a  la 
Vall  d' Aran  y  de  la  Vall  d' Aran  fins  a  Cadaqués.  Per  tot  arreu  fora  Vilaller,  a  la  ralla 
d'Aragó,  trobàrem  tal  concordansa,  y  succeex  una  cosa  ben  curiosa,  que  ben  sovint 
hem  comprovada,  què  'Is  metexos  escriptors  que,  tot  escrivint  no  l'observen  casi  may, 
l'observen  més  quan  parlen,  quan  no  hi  pensen,  quan  no  's  recorden  de  la  gramàti- 
ca... castellana.  Tenim  frases  axí  dins  les  nostres  llibretes,  cullides  al  vol  de  la  boca 
metexa  d'insignes  escriptors  catalanistes. 

V.  A  n'el  Rosselló  observen  ordinàriament  aquexa  concordansa  perquè  l'influèn- 
cia francesa  que  patexen,  no  li  es  contrària,  com  també  l'observen  a  l'Alguer  per  la  me- 
texa raó,  perquè  l'influència  italiana  l'afavorex. 

VI.  A  Mallorca's  conserva  tal  concordansa,  sobre  tot  dins  la  pagesia,  casi  com  a 
n'el  sigle  XV.  Per  axò' Is  escriptors  mallorquins,  entre  tots  els  de  l'actual  Renaxement, 
son  els  qui  menys  infringexen  la  regla. 

VII.  Els  monuments  escrits  del  sigle  xvi  ensà  y  l'estat  actual  de  la  llengua  parla- 
da en  les  seues  diferents  regions,  demostren  que,  allà  ont  es  més  forta  l'influència  cas- 
tellana, més  poch  s'hi  observa  la  Uey  de  la  concordansa,  y  s'observa  màs  allà  ont  es 
més  fluxa  dita  influència. 

VIII.  La  Uey  de  la  concordansa  s'observa  més  avuy  dins  la  llengua  parlada  que 
dins  els  escrits  per  la  raó  de  que,  en  parlar,  un  se  dexa  dur  més  de  l'instint  de  la  llen- 
gua que  no  quan  un  escriu,  que's  recorda  més  de  lo  que  li  han  ensenyat  qu'es  lo  -co- 
rrecte, axò  es,  de  la  gramàtica,  que  en  el  nostre  cas  es  la  castellana,  contrària  de  tot  a 
dita  concordansa. 


-^  137  — 

IX.  Les  infraccions  de  Ja  lley  de  concordansa  en  les  persones  que  no  sutrexen 
gayre  T influència,  se  deuen  a  la  falta  d'estudis  gramaticals  del  català,  de  que  fa  sigles 
patex  la  nostra  gent. 

Ara  bé,  Talteració  y  capgireu  que  ha  sufert  la  lley  de  !a  concordansa  del  participi 
dins  la  nostra  llengua  del  sigle  XVI  ensà  ^es  una  evolució  natural  y  espontània  sobre- 
vinguda  dins  del  català  com  sobrevingué  dins  el  castellà  a  n'el  sigle  xiii  o  xiv,  o  es 
una  invasió  de  !a  sintacsis  castellana  dins  la  nostra  a  consecuència  de  la  preponderàn- 
ria  de  Castella  dins  Espanya  desde  '1  sigle  XVI,  qu'ha  tendit  sempre  y  tendex  a  castdia- 
nisar  tota  la  península. 

Fer  nosaltres  es  evident  de  tota  evidència  qu'aquexa  alteració  de  la  lley  de  concor- 
dansa dei  participi  nq  es  cap  evolució  natural  y  espontània  sobrevinguda  dins  la  llengua 
ncistra,  com  la  que  s  desplegà  dins  la  castellana  a  n'els  sigles  xrii  o  xiv,  sinó  qu'es  una 
invasió  violenta  de  la  sintacsis  del  castellà,  invasió  que  comensà  a  n'el  sigle  xvi,  que 
d'una  no  s  feya  sentir  gayre,  però  que,  coni  més  anà  més  se  feu  sentir  fins  arribar  a 
l'estat  actual. 

La  evolució  que  s'obrà  dins  lo  sintacsis  castellana  respecte  de  tal  concordansa,  fou 
natural,  fou  espontània.  ;Quina  influència  Uingüfstica  estranya  patí  el  castellà  aleshores 
que  la  pogués  produir?  Cap.  Ademés,  no  's  desplegà  tal  evolució  just  dins  centres  de 
fKïblació  determinats  ni  dins  els  llibres  primer  que  dins  el  llenguatge  vivent,  que  sapi- 
guem, sinó  que  's  produí  per  tot  arreu  simultàniament  y  del  llenguatge  parlat  passà 
dins  ets  escrits  y  devers  del  sigle  XV  ja  no  'n  quedava  rastre  de  tal  concordansa  dins  el 
castellà.  Per  tot  axò  Talteració  y  esveiment  de  la  concordansa  del  participi  dins  el 
castellà  té  tota  la  trassa  d'  una  evolució  natural  y  espontània  sobrevinguda  dins  aquella 
llengua. 

çSucceex  res  d*axò  a  la  catalana?  Succeex  tot  lo  contrari.  Estudiant  els  monuments 
escrits,  que  son  les  úniques  fonts  aont  podem  acudir,  ^se  nota  cap  moviment,  cap  altera- 
ció de  la  lley  de  la  concordansa  del  participi  durant  els  sigles  anteriors  a  la  preponde- 
rància y  a  l'influència  castellana  dins  el  nostre  territori?  No  crech  que  hi  haja  negü  que 
siga  capaç  de  demostrarho.  Aquí  no's  nota  alteració  de  la  lley  de  la  concordansa  fins 
que's  presenta  T invasió,  Tinfluència  castellana,  y  aquexes  alteracions  se  fan  sentir  ca- 
balment  dins  les  regions,  dins  els  punts  aont  l'influència  castellana  es  més  forta,  com 
son  València  y  totes  les  regions  que  confronten  ab  el  territori  de  llengua  castellana,  y 
els  grans  centres  de  població  aont  Tinfluència  oficial  es  més  viva  y  més  intensa  y  aont 
la  castellanisació  se  fa  més  envant.  Y  ens  trobam  qu^avuy  les  regions  aont  l'influència 
castellana  s'es  feta  sentir  menys»  son  les  que  menys  infringexen  tal  concordansa,  y  que 
rínfringexen  espantosament  les  regions  més  castellanisades;  ens  trobam  que  V  infrin- 
gexen més  les  persones  instruïdes  a  la  castellana  que  les  que  no  tenen  lletres,  y  que  les 
metexes  persones  instrufdes  l'observen  manco  quan  escriuen  que  quan  parlen. 

^Que  prova  tot  axò  sinó  que  la  pertorbació  y  alteració  de  la  lley  de  concordansa 
del  participi,  no  es  dins  el  català  una  evolució  natural  y  espontània,  sinó  una  invasió 
Torastera,  una  alteració  violenta,  ima  imposició,  un  cas  d'influència  castellana? 

Si  jo  me  trobava  que  les  alteracions  de  la  lley  de  la  concordansa  sortissen  desde  '1 
sigle  XVI  ab  la  metexa  insistència  dins  tota  classe  d'escrits  y  simultàniament  dins  totes 
les  regions  de  la  llengua,  o  be  que  d'una  regió  se  propagassen  dins  laltra  y  acabàs  tal  aU 
ternció  per  notarse  igualment  dins  tots  els  monuments  escrits  y  qu'avuy  en  dia  aquexa 
alteració  reynàs  dins  totes  les  regions  de  la  llengua  y  ja  no  romangués  casi  cap  rastre 


—    128   — 

d'aquella  Iley  en  lloch, — aleshores  jo  acalaria  el  cap,  y  diria: — No  hi  ha  remey  se  trac- 
ta d  una  evolució  de  la  llengua,  que  la  llengua  ha  acabat  per  acceptar.  Però  aquí, 
senyors,  no  lii  ha  res  d'axò;  aquí  no  hi  ha  més  que  una  invasió  de  la  sintacsis  castella- 
na dins  la  nostra;  no  hi  ha  més  qu'una  pertorbació  de  l'estructura  interna  de  la  llengua 
intentada  de  part  del  castellà;  aquí  no  hi  ha  més  qu'una  deturpació,  qu*una  espoliació 
feta  a  algunes  regions,  no  conseguida  dins  moltes  d'altres. 

jQue  'm  diran  qu'es  un  fet  aquexa  alteració,  perturbació  y  espoliació,  y  qu'ara  ja  hi 
estam  acostumats,  y  no  es  cosa  de  dexarho?  Si  aquest  criteri  ha  de  reynar,  érem  ben 
escasadors  de  fer  el  renaxement.  Bé  hauriem  pogut  seguir  escrivint  en  castellà,  perquè 
era  un  fet  que  tothom  ja  hi  escrivia  y  ben  avesats  que  hi  estàvem.  No  's  tracta  de  res- 
taurar la  llengua?  Com  la  restaurarem  si  no  es  desfent  tots  els  fets  que  hi  ha  contraris 
a  ei  la?  ^Com  la  reintegrarem  si  consentim  en  que  romanga  espoliada,  despullada,  des- 
posseída,  desvalguda  de  lo  seu,  de  lo  que  constituex  la  seua  fesomia  pròpia  y  caracte- 
rística y  que  la  diferencia  y  la  distingex  de  les  altres  llengües,  com  es  axò  de  la  Uey  de 
la  concordansa  del  participi?  ^Qu'es  un  fet  la  perturbació  de  tal  Uey?  Donchs,  a  n-els 
que  ns  deym  amadoi^s  de  la  llengua  catalana  y  duym  enarborada  la  bandera  de  la  seua 
restauració  y  reintegració,  ens  pertoca  protestar  de  tal  fet;  ens  pertoca  combatre  a  tota 
ultransa  tal  fet;  ens  pertoca  fer  desaparèxer,  destruir  tal  fet. 

L'influència  castellana  ens  ha  pertorbada  desde  '1  sigle  xvi  la  Iley  de  la  concordansa, 
però  no  la  mos  ha  poguda  prendre.  Ens  hi  ha  fet  esquexos,  la  mos  ha  tisoretjada  y  es- 
filaguessada  prou,  però  no  es  estada  capaç  de  despullarmosne.  La  coeczistència,  de  les 
transgressions  de  la  regla  y  de  la  seua  observansa  a  totes  les  regions  proven  l'eczistèn- 
cia,  més  ben  dit,  la  subsistència  de  tal  Iley,  qu'estam  a  n'el  cas  de  mantenir  y  defensar  tots 
els  qui  'ns  tenim  per  amadors  de  la  llengua  catalana  y  estam  consagrats  a  la  seua  restau- 
ració, reintegració  y  enaltiment. 

He  dit. 


—  laç  — 


ESMENA  TOTAL  de  D.  Pompéü  Fabra,  Professor  de  l'Institut  Tècnidi,  de 
Bilbao* 


I  Originàriament  totes  les  llengües  novo-llatines  fan  concordar  el  participi  ab  el 
regim  directe.  (En  una  oració  com  he  cantada  nua  cançó ^  que  significava  originària- 
ment tinc  cantada  una  cançó,  tenim:  kc  verb,  mia  cançó  règim  directei  cantada  predicat 
d'aquest  règim;  donchs,  naturalment:  acord  de  cantada  ab  cançó). 

n.  Més  tartj  quan  la  combinació  sintàctica  verb-predicat  (/u  cantada)  pas^  a  ésser 
un  temps  (el  perfet  de!  verb  cantar),  llavors  la  flexió  del  participi  tendeix  a  desaparei- 
xeries dir,  se  tendeix  a  donar  una  forma  yníca  al  temps  compost  (iiE  CANTAT  una  cançó, 
rom  HE  CANTAT  un  cani),  exactament  com  en  els  temps  simples  (CANTEM  una  cançó, 
com  CANTEM  un  cant). 

m.  Aquesta  tendència  's  manifesta  en  íútesl^^  llengües,  sobre  tot  quan  el  participi 
precedeix  el  règim:  en  cap  (fe/ícs  Tacort  del  participi  y  del  règim  es  obligatori  en  tots 
els  cassos  [avei'a  vínto  una  impresa,  Maquiavel,  queíle  cke  aèbiamc  veduto;  en  francès  el 
participi  es  sols  variable  quan  el  precedeix  el  règim:  lafemme  guefaivue^  p€ítòjaívu 
unefemmc).  Es  una  afirmació  gratuita  l'atribuir  exclusivament  a  T influencia  castellana  '1 
pas  del  participi  constantment  flexible  del  català  antich  [he  cantada  una  cançó)  a  par- 
ticipi generalment  no  flexible  [he  cantat  una  cançó). 

IV,  Donat  Testat  actual  de  la  llengua,  creyem  que  pot  tant  sols  consíderarse  obli- 
gatori Tacort  del  participi  ab  el  règim  directe  quan  aquest  es  un  pronom  de  tercera 
persona  o  la  partícula  7ie:  La  noya^  no  Chem  visia;  lleèrgs,  rthem  caçades  quatre. 


—  I30 


Tema  Vn 


Del  ús  dels  verbs  auxiliars  catalans 

D.  Bernat  Obrador;  Llicenciat  en  Filosofia  y  Lletres,  en  defensa  de  les  seves  con- 
clusions. 

Honorables  Senyors: 

El  tema  filològich  de  que  us  vaig  a  parlar  tant  breument  com  ho  permeti  la  claretat 
necessària,  havia  d'esser  tractat  per  mon  pare,  En  Mateu  Obrador,  de  qui  molts  de 
vosaltres  sou  coneguts  y  bons  amichs...  Però...  circunstancies  especials  y  dolroses  li 
feren  preveure,  fa  algun  temps,  que  no  li  seria  possible  encarregarsen;  y  aleshores,  per 
desitx  meu  espontani  y  prèvia  la  benvolent  aquiescència  de  la  digníssima  Comissió 
tècnica  del  Congrés,  vaig  decidirme  a  sustituirlo  fins  allà  ahont  me  fos  possible. 

Desseguida  que  vaig  comensar  l'estudi  del  tema,  vengué  a  mesclarse  amb  la  viva 
complacencia  que  hi  prenia,  un  sentiment  de  temor, prou  justificada.  Tot  llegint  ^Iguna 
autorisada  Gramàtica  Catalana  allà  ahont  parla  dels  verbs  auxiliars,  y  lo  que  diu  sobre 
el  metex  punt  qualcun  dels  nostres  més  experts  llenguistes,  al  adonarme  de  que  les 
meues  opinions  dissentien  marcadament  d'aquelles  regles  y  doctrina,  me  venia  nxolt 
costa  amunt  el  pensar  y  creure  que  jo,  neòfit  y  dexeble,  pogués  rahonablement  contra- 
dir les'^teories  dels  mestres  de  la  nostra  filologia;  y  no  m'hi  sabia  avenir  a  no  poder 
prendre  sens  reserves  per  base  del  meu  treball  llurs  principis  y  ensenyances  (').  Mal- 
grat aquesta  consideració  vaig  preferir  pecar  de  temerari  que  de  covart,  confiant  que 
aqui  no  faltaria  qui  'm  rectificàs  si  jo  anava  errat,  y  romandría  fallat  segons  rahó  el 
plet  interessant  del  ús  dels  verbs  auxiliars  dins  la  nostra  llengua.  Mes  abans  d'entrar 
dins  la  part  concreta  y  que'm  diriem  tècnica  de  la  qüestió,  permeteume,  senyors,  algu- 
nes breus  consideracions  que  no  'm  semblen  inoportunes. 

Sens  dubte  la  tradició  Ilenguistica,  estudiada  ab  criteri  verament  cientifich,  es  no  ja 
un  auxiliar  sinó  el  fonament  indispensable  per  determinar  les  lleys  que  han  de  regular 
el  bon  maneig  de  cada  llengua.  Però  també  es  ver  que  la  tradició  Ilenguistica,  (singular- 
ment en  aquells  pobles  que  han  suferta  durant  uns  quants  segles  l'influencia  tòxica  d'un 
idioma  oficial  estem),  si  la  miram  ab  criteri  superficial,  ens  conduirà  vers  l'absurde, 
vers  l'anarquisme  gramatical  més  desenfrehit. 


(1)  Més  tot  sol  encara  'm  vaig  veure  y  més  abandonant  a  les  meves  migrades  forses,  quan  cercant  ajuda  y  argu- 
ments d'autoritat  dins  les  gramàtiques  modernes  de  la  llengua  francesa,  tant  singular  de  la  nostra  en  aquest  punt  con- 
cret dels  auxiliars,  vaig  trobar  que  la  més  autorisada  de  que  jo  tenia  noticies,  la  den  Brunot,  m'enredava  més  la  qüestió 
y  s'allunyava  prou  de  les  meues  conviccions  personals.  No  es  aquesta  bona  oportunitat  ni  jo  som  qui  per  fer  observa- 
cions a  n'el  llibre  den  Brunot,  però  vull  fer  constar  que  hi  trop  bastant  que  dir  a  alguns  capítols.  Altres  gramàtiques 
franceses,  segons  notaré  més  envant,  me  donaren  un  poch  més  de  llum  que  la  susdita. 


if^. 


-  131  — 

Aquella  afirmació  tant  general,  expressada  pe  '1  vell  aforisme  horacià,  de  que  el' 
poble  es  el  qui  fa  la  llengua,  me  sembla  una  gran  inexactitut  quan  se  tracta  d* un  poble 
y  d'una  llengua  sotsmesos  per  varies  centúries  a  tals  influencies  estemes,  que  les  lleys 
de  l'evolució  normal  que  amb  el  temps  sufrexen  tots  els  idiomes  son  estades  llavors, 
sinó  destruides  del  tot,  al  menys  reduides  a  un  estat  catalèptich  d'uns  quants  segles  de 
durada.  Quan  Horaci  calificà  l'ús  general  dejus  et  norma  loquendi^  no  era  passat  el  llatí 
per  un  Uarch  període  d'ensopiment  ni  's  era  vist  may  rèduit  a  n'el  trist  paper  de  dialecte 
regional.  Si  Horaci  hagués  previst  el  llatí  mitjeval,  calificat  per  un  dels  nostres  humo- 
ristes de  llatí  en  putrefacció;  si  hagués  suposat  lo  que  sufriría  alguna  llengua  romànica, 
arreconada  en  nom  d'un  idioma  oficial,  privada  durant  varies  centúries  de  tot  conreu 
literari;  dexaume  creure,  senyors,  que  Horaci  no  hauria  escrita  sens  moltes  salvetats  la 
seva  màxima. 

Ja  sé  que  quan  se  diu  que'l  poble  fa  la  llengua,  se  conta  naturalment  ab  la  depura- 
ció que'n  fan  els  escriptors.  Però  aquesta  depuració  no  basta,  es  del  tot  inútil  si  no's  fa 
més  que  per  pulcritut  artística,  si  no  s'estrema  fins  a  convertiria  en /^r/í/;7^,  en  pre- 
meditada y  enèrgica  resistència  contra  tot  lo  que  vaja  cap  a  la  desnaturalisació  del  llen- 
guatge, imposantse  axí  a  n'el  moviment  plebeu,  reaccionant  constantment  contra  el 
volapukisme  que  decolora  y  esbrava  el  geni  de  la  llengua.  Més  us  diré:  es  necessari 
que  aquesta  resistència  sia  ben  exagerada,  tant  com  ho  sia  la  corrent  contraria;  y  sols 
axí  s  podrà  esperar  que  les  coses  tomin  a  llur  just  terme  mitjà,  quan  entre  una  forsa  y 
l'altra  *s  fassa  l'equilibri. 

Y  aquesta  resistència,  ens  dol  haver  de  regonèxer  que  no  l'ha  tenguda  casi  cap  dels 
nostres  escriptors,  d'ensà  que  '1  català  comensà  a  sufrir  pressions  estranyes.  Axí  es  que 
actualment  seria  lleugera  tasca  autorisar  amb  una  aclaparadora  multitut  d'exemples 
històrichs  Tús  de  molts  de  barbarismes  y  construccions  vicioses  y  desbarats  evidents 
d'aquells  que  no  tenen  defensa  possible.  Qualsevol  de  vosaltres  qui  haja  fullejat  llibres 
catalans  impresos  o  manuscrits  durant  els  segles  XVI  y  XVII  y  XVIII,  ho  sab  millor  que 
jo.  Y  essent  axí,  ^^que  'm  fa  a  mi  que  una  Gramàtica  me  don  per  Uegítim  y  justificat  i"  ús 
d'aquest  o  l'altre  auxiliar  ab  tals  o  quals  verbs,  si  no  funda  les  seves  afirmacions  y 
regles  més  que  ab  la  presentalla  d'un  parell  de  centenars  o  milenars  de  textes  de  totes 
les  èpoques?  <*l 

L'única  manera  de  donar  algun  valor  (y  encara  seria  un  valor  molt  relatiu)  a  la  sim- 
ple exhibició  de  testimonis  històrichs,  seria  realisar  una  labor  com  la  realisada  p'En 
Robles  Dégano  ab  r«Ortología  Clàsica  de  la  Lengua  Castellana»;  vench  a  dir:  analisar 
escmpulosament  un'obra  clàssica,  o  les  obres  d'un  autor  o  dels  principals  de  cada 
època;  recontar,  p.  ex.  quantes  vegades  s'hi  escau  dins  l'obra  o  dins  l'autor  tal  verb  ab 
l'auxiliar  haver  y  quantes  ab  l'auxiliar  ésser;  y  després  d'enllestir  aquesta  labor  senzi- 
llament titànica,  fer  la  comparació  numèrica,  que  seria  més  o  manco  significativa  y  con- 
vincent per  aquells  qui  admeten  la  lley  de  les  majories.  Però,  y  per  aquells  qui  no 
l'admeten?... 


(1)  Axò  no  vol  dir  que  no  'm  cuidàs  prou  d'examinar  atentment  els  textes  que  presenten  com  a  comprovació  de  les 
unes  regles  En  Th.  Fortezaala  seua  Gramàtica  y  Mn.  Alcover  a  les  Qüestions  de  Llengua  y  Literatura  Catalana.  La 
lectura  de  tot  quant  diuen  tant  un  com  l'altre  no  fa  sinó  confirmar  les  meues  conviccions  pròpies  sobre  l'ús  tfels  auxi- 
liars catalans. 


—  132  — 

Per  axò  lo  seriós  y  lo  científich  es  no  aturarse  a  la  superfície  dels  fets.  Observem, 
sí,  sens  necessitat  de  ler  guarismes,  les  diferents  tendències  dels  clàssichs  de  cada 
èpbca;  afegimhi  l'observació  de  les  varietats  locals  del  llenguatge  vivent;  y  cerquem 
després  el  per  què,  la  rahó  d'esser  de  cada  tendència  sens  prejutjaria;  estudiem  escru- 
pulosament  quines  maneres  de  dir  son  pròpies  de  la  naturalesa  íntima  de  là  llengua  y 
quines  son  filles  d'una  bàrbara  y  vergonyant  castellanisació:  cuidem  bé  de  no  confon- 
dre aquelles  influencies  Uegítimes  y  sanitoses  que  hajam  pogut  rebre  de  les  llengües 
germanes,  ab  les  invasions  brutals  que  'ns  fan  mal-bé  la  nostra;  y  després  d'aquest 
estudi  fílosòfích,  reposat  y  minuciós,  quan  vejan;  amb  evidencia  quin  es  el  nostre  patri- 
moni, rebutjem  y  foragitem  tot  lo  que  no  hi  pertany. 

Convensut  de  que  el  bon  camí  era  aquest,  vaig  comprendre  que  no  *m  tocava  a  mi, 
per  falta  de  temps,  d'enginy  y  de  cultura,  el  fallar  aqueys  plets  gramaticals,  sinó  que 
ja  faria  prou  si  conseguía  obrir  amb  acert  Texpedient.  Vaig  interrompre,  donchs,  la 
fàcil  tasca  d*omplir  de  testimonis  històrichs  quaderns  y  més  quaderns,  y  vaig  anarmen 
a  la  rel  de  la  qüestió. 

L'origen  del  auxiliar  ésser  ^''  se  troba  (y  axí  ho  regonexen  tots  els  romanistes)  en 
els  temps  composts  dels  deponents  llatins;  y  com  que,  tant  en  llatí  com  en  català,  el 
participi  que  acompanya  aquest  auxiliar  concorda  constantment  amb  el  subjecte,  si 
tenim  en  compte  per  altra  part  la  significació  purament  sustantiva  del  verb  ésser,  haurem 
de  regonèxer  que  aquell  participi  es  una  vertadera  adjetivaçió  del  metex  subjecte. 

L'auxiliar  haver  té  per  origen  la  construcció  llatina  del  verb  habere  amb  un  sustan- 
tiü  y  un  participi  posats  en  acusatiu  y  concordats  sempre  en  genre  y  nombre.  An  el 
significat  propi  de  habere,  que  era  de  possessió  real  y  efectiva,  (p.  ex.  habeo  emptant 
z////aw),  s'hi  va  afegir  ja  en  temps  de  la  bona  llatinitat  Tidea  de  possessió  figurada  ò 
metafòrica.  Axí  donchs,  se  podia  dir  correctament:  habeo  amissam  sororem  y  també: 
habeo  scriptam  litteram,  després  de  tramesa  la  carta.  Estava  emperò  reservat  a  n'els  idio- 
mes romànichs,  principalment  al  castellà,  el  desposseir  èl  verb  haver  com  auxiliar  de  tota 
significació  pròpia  y  concreta,  dexantli  solament  la  missió  de  posar  el  participi  del  verb 
en  pretèrit  o  futur,  per  suplir  aquells  temps  simples  del  llatí  que  no  eren  passats  a  les 
llengües  derivades. 

Però  notem  bé  que  en  llatí  quan  el  verb  habere  acompanyava  un  participi,  aquest 
concordava  sempre  amb  el  terme  de  l'acció;  y  quan  no  n'hi  havia  de  terme  d'acció 
exprés,  el  participi  prenia  invariablement  la  terminació  neutra  singular;  sense  que  may 
per  may  s'unís  el  verb  habere  a  un  participi  que  hagués  de  concordar  amb  el  subjecte, 
per  exigirho  la  mútua  relació  entre  l'un  y  l'altre.  A  dins  les  llengües  romàniques  qui 
conservareu  el  participi  variable,    aquest  concorda  sempre  amb  el  subjecte  quan  va 


(1)  L'Ú8  del  auxiliar  eiser  se  troba  ja  dins  la  llengua  grega,  formant  alguns  temps  de  la  veu  mitjana,  respecte  de  la 
qual  vegis  lo  que  diuen  les  bones  gramàtiques  gregues.  Transcrich  de  la  Sintassi greca  del  distingit  helenista  0.  ZenonL 
(Venezia,  1901,  ed  20)  els  paràgrafs  següents: 

«II  slgnificato  originario  del  Medio  è  riflessivo,  vale  a  diré  l'azione  espressa  del  verbo  nel  Medio  ritoma  al  sog^tto 
da  cui  procede.  Però  questo  slgnificato  resto  il  meno  frequente;  per  esprimere  questa  riflessione  diretta  si  prefferlsce 
l'uso  deirattivo  col  pronome  riflessivo  quale  oggetto.  —  Piú  spesso  11  Medio  indica  che  II  soggetto  fa  l'azione  in  suo 
vantaggio  o  in  suo  danno,  o  sempllcemente  per  suo  proplo  conto  e  riguardo.  —  D  Medio  ha  puré  non  dl  rado  slgnificato 
reciproco,  dinota  cioè  l'azione  che  11  soggeto  e  l'oggetto  si  fanno  a  vicenda.  —  Spesso  11  Afe(í/o  non  significa  altro  che 
una  piú  viva  comparteclpazione  del  soggetto  all'azione  che'esso  fa  sicchè  è  sinonimo  al  corrispondente  attivo.  —  Come 
l'attivo,  cosí  anche  il  Medio  ha  qualche  volta  signlficato  causativo;  indica  cioè  che  il  soggetto  fa  faré  ad  altri  un'azione 
ptr  sè,  per  proprlo  vantaggio,  o  permette  si  faccia  a  lui.» 


b-. 


—  133  — 

acompanyat  del  verb  esser^  fora  de  certs  casos  raríssims  que  sens  vacilar  gens  ni  mica 
podeín  caliíicar  d'incorreccions,  que  no  més  el  vèurels  escrits  ja  fa  mal  d*ulls.  En 
quant  a  n'els  participis  qui  van  amb  el  verb  haver^  concretantnos  a  n'el  català,  veim 
que  concorden  amb  el  terme  de  l'acció,  casi  sempre,  si  el  participi  va  darrera;  y  molt 
sovint  encara  que  vaja  el  participi  davant;  sobre  tot  durant  les  èpoques  y  a  les  regions 
menys  atacades  pe  '1  virus  castellanista.  Per  l'influencia  d'aquest  virus  se  troba  de  vega- 
des el  participi  en  terminació  neutra  singular,  fora  dels  casos  en  que  deu  estarhi;  o 
concordat  amb  el  subjecte  viciosament  si  no  hi  ha  terme  de  l'acció.  Lo  que  no  he  tro- 
bat may  en  les  meues  lectures,  lo  que  no  he  sentit  may  ni  a  dins  ciutat  ni  a  la  pagesia, 
es  un  participi  que  concordàs  ab  el  subjecte,  acompanyat  del  verb  haver  y  haguenthi 
el  terme  de  l'acció  fins  y  tot  tàcit  a  dins  la  frase.  Pfovam  de  construime  una  d  oració 
d'aquestes,  amb  subjecte  femení,  perquè  l'orella  no  prenga  el  participi  neutre  per  mas- 
cdí  concordant,  y  vos  produirà  Tesgarrifansa  d'un  dir  sense  tò  ni  sò,  d'una  cosa 
desgavellada. 

Aquesta  diferencia  tant  radical  y  tant  evident  entre  les  relacions  que  guarda  cada 
un  dels  auxiliars  amb  el  participi  que  l'acompanya,  relacions  de  forma  que  's  deriven 
de  les  més  íntimes  y  fonamentals  que  lliguen  cada  participi  ja  sia  amb  el  subjecte,  ja  aínb 
el  terme  de  l'acció  o  ab  l'acció  verbal  metexa,  ^*)  me  sembla  el  fonament  segur  y 
racional  per  deduir  la  regla  ÚNICA  y  SENS  EXCEPCIONS,  com  cal  que  sía'^una  regla  ben 
formulada. 

La  tradició,  estudiada  amb  el  criteri  que  abans  us  he  indicat,  tant  bé  com  jo— 
jpobre  de  mi!  —  podia  ferho;  la  tradició  y  la  llògica  'm  diuen  que  quan  un  participi  es 
l'adjetivació  del  subjecte,  axò  es,  quan  significa  concretament  un  nou  estat,  una  nova 
qualitat  del  metex  subjecte,  ha  de  prendre  per  auxiliar  el  verb  ésser;  però  quan  el 
participi  es  adjetiu  del  terme  de  l'acció,  o  es  una  simple  desinencia  verbal  que  no  té 
valor  adjetiu  respecte  del  subjecte  ni  del  terme,  sinó  solament  respecte  de  l'acció, 
aleshores  ha  d'anar  amb  l'auxiliar  haver  (»).  En  conseqüència  veus  aquí  la  Regla  que 
tench  l'honor  de  proposar  a  la  vostra  consideració: 

«Tots  els  verbs  prendran  l'auxiliar  haver  quan  s'usin  com  a  transitius.  —  Els  verbs 
intransitius  y  tots  aquells  que  s'usin  com  a  tals,  prendran  l'auxiliar  ésser  quan  formin 


(1)  Me  par  que  dins  la  Oramàtica  catalana  el  tractat  dels  auxiliars  ha  d'anar  precedit  per  la  teoria  del  participi, 
son  valor  dins  l'oració  y  ses  relacions  ab  les  altres  parts  de  la  metexa.  Al  formular  una  oració  de  temps  compost  Videa 
dd  verb  principal,  —  y  per  consegüent  la  de  son  participi,  —  es  anterior  llògicament  a  l'elecció  d'auxiliar.  Pot  ésser  que 
per  ha?er  adoptat  un  ordre  expositiu  invers  del  ordre  llògich,  no  han  pogut  els  gramàtichs  catalans  evitar  la  confusió  y 
defioienda  de  llurs  regles  sobre  l'ús  dels  auxiliars;  les  quals  regles  signifiquen  realment  un  treball  considerable  y  de 
vertader  mèrit,  per  lo  molt  que  s'acosten  a  l'exactitut  pràctica,  malgrat  lo  arbitrari  de  llur  fonament. 

(2)  Trobada  la  lley,  calia  formularia  amb  una  regla  concreta  y  clara,  per  lo  qual  hi  vaig  veure  al  principi  alguns 
iflcoovenients.  Primerament  hi  ha  molts  de  verbs  que  camvien  mojt  sovint  de  significació  y  fins  y  tot  de  íorma,  dels 
quls  ne  'spot  dir  que  prenen  l'un  o  l'altre  auxiliar,  sinó  es  distingint  els  cassos  particulars  en  que  pot  trobarse  cadascun 
d'aqnests  verbs.  En  segon  lioch,  la  tradicional  divisió  dels  verbs  en  transitius,  intransitius,  reflexius,  Impersonals,  etc., 
00  'b  podria  servir  de  cap  manera  per  formular  la  regla  en  la  forma  usual:  tals  y  tals  verbs  prenen  haver:  tala  y  tals 
^tres,  tts^r;  perquè  estA  fundada  aquella  classificació  més  tost  en  rahons  de  forma  que  en  rahons  llògiques  y  de  %\^V- 
ficaciò.  Aleshores  vaig  idear  una  classificació  dels  verbs,  utilisable  per  aquest  cas  concret,  sens  fixarme  gaire  en  la  seva 
coDveniencta  desd'un  punt  de  vista  general.  Es  la  següent: 

I.  Verb  sustantiu.  L'únich  es  ésser.  S'unex  com  auxiliar  a  son  participi  estat.  Son  participi  sigat,  usat  a  algunes 
reiEíons  de  Catalunya,  pren  ordinàriament  l'auxiliar  haver. 

II.  Verbs  que  exigexen  un  objecte  passiu  diferent  del  subjecte  agent,  en  el  qual  objecte  queda  terminada  TsccEó 
▼ect)sL  Son  els  vulgarment  anomenats  transitius  o  actius.  Tots  ells  prenen  per  auxiliar  haver, 

lU.  Verbs  que  no  deventse  incloure  en  la  classe  V,  tenen  per  objecte  passiu  el  metex  subjecte;  els  quals  podi^ii  çss^r 
de  forma  dita  reflexiva,  —  com  vestirse,  rentarse,  etc,  —  o  bé  de  forma  ordinària,  —  com  venir,  fugir,  etc,  —  deb  quais 


—  134  — 

una  oració  ahont  el  participi  que  acompanya  l'auxiliar  sia  una  adjetivació  del  subjecte; 
y  prendran  l'auxiliar  haver  quan  el  participi  sia  adjetivació  de  l'acció  o  una  pura  desi- 
nencia  verbal  per  formar  els  temps  composts.  En  els  casos  que  puguen  semblar  dubfo- 
sos,  s'adoptarà  l'auxiliar  haver  si  aquell  qui  escriu  o  parla  vol  referirse  a  l'acció  princi- 
palment; y  s'adoptarà  ésser  si  *s  vol  determinar  principalment  l'estat  que  l'acció  en 
resulta  pe  '1  subjecte*  í'^ 

Aquesta  Regla,  com  ja  he  dit,  no  té  escepcions. 

Potser  a  quelcun  de  vosaltres  li  semblaríi  tal  Regla  poch  concreta  y  d'aplicació  difí- 
cil; í*3  mes  si  pro  vau  d'aplicaria  a  alguns  casos  pràctichs  veureu  com  es  molt  més  sen- 
zilla y  fàcil  de  lo  que  sembla  a  primera  vista  ^3). 

Per  altra  part  me  convé  fervos  notar  dues  coses:  la  primera,  que  aqueçta  Regla,  for- 
mulada sense  pretensions  de  suposaria  perfeta,  me  sembla  bastant  més  obvia  y  precisa 
que  les  establertes  fins  ara,  amb  la  ventatge  de  no  tenir  escepcions,  com  en  tenen  les 
altres.  Y  la  segona,  que  hi  ha  en  totes  les  llengües  una  multitut  de  qüestions  gramati- 
calsj  (y  la  que  tractam  n'es  una),  respecte  de  les  quals  no  es  possible  dictar  regles  inte- 
legiblés  per  aquells  qui  no  sien  poch  o  molt  filòlechs  y  gent  de  lletres,  qui  son  els 
encarregats  d'imposat  y  ensenyar  pràcticament  la  regla.' A  n'el  poble  —  descontant  y 
tot  els  analfabets,  ~  es  feyna  de  bades  la  de  dictarli  regles;  perquè  l'adopció  pràctica 
y  efectiva  d'una  regla  qiie  haja  de  modificar  radicalment  una  costum  adquirida,  axò 
sols  es  cosa  d'homens  lletrats.  Y  fins  y  tant  que  els  escriptors  més  o  menys  populars 
hajan  infíutt  per  tots  els  medis  possibles  damunt  el  poble,  destruint  l'oyós  llegat  d'uns 


vcim  que  '1  participi  e»  uti«  vera  adjetivació  del  subjecte,  o  sia  que  l'oració  constniida  amb  aquests  verbs,  té  el  metex 
subjecte  per  terme  d*accló.  Tota  prenen  ««er  per  auxiliar. 

IV.  Verbs  que  no  admeten  objecte  passiu  en  el  qual  l'acció  sia  rebuda  y  terminada,  car  son  participi  no  té  valor 
d'adjetiu,  essent  únicament  una  desinencla  verbal  invariable  que  forma  amb  l'auxiliar  els  temps  composts.  —  P.  ex.: 
lltú^tt^  parlúr.  Jeure,  riure,  etc.  —  Tots  ells  prenen  Tauxiliar  haver. 

V,  Verbs  que  Indiquen  una  acció  pròpia  de  la  naturalesa  genèrica  o  especifica  del  subjecte,  acció  que  necessària- 
ment ha  d'efecluarse  quan  les  drcunstancies  exteriors  no  ho  impedescan  am  forsa  invencible.  —  P.  ex.:  Créxer,  florir^ 
brosfàr,  madurar,  mgrtxar,  granar^  etc.  —  Tots  manco  néxer^  prenen  haver  per  auxiliar.  De  la  rahó  perquè  néjcer  no 
icguex  els  altre»  verbs  de  la  metexa  classe,  en  diré  qualque  cosa  en  tractar  més  extensament  d'axò  dels  auxiliars,  segons 
indïch  3  La  nota  (B). 

(1 )  La  OramíUca  francesa  de  D.  Carlos  Soler  y  Arqués,  (Madrid,  1889,  ed.  15")  es  l'única  de  les  varies  que  he  vistes 
que  fa  algunes  indícaciona  sobre  l*ús  dels  auxiliars  étre  y  avoir,  en  el  metex  sentit  de  la  nostra  regla.  En  Condillac,  citat 
p'el  m^itín  Soler,  dïu  que  en  francès  ta  flevre  A  cessée  vol  dir  que  la  febra  s'es  espassada  de  moment,  però  tornarà,  (Idea 
principal:  Tacció  verbal,  una  fase  de  la  malaltia);  y  que  la  flevre  est  cessée,  vol  dir  que  es  passada  per  no  tornar;  (idea 
principal:  l'estat  d'anulactú  —  passer  le  mot  —  del  subjecte,  la  febra). 

(2)  Suposern  que  jo  tench  un  roser  que  la  setmana  passada  no  tenia  cap  rosa;  y  avuy  l'he  trobat  plè  de  poncelles  y 
de  roaes  ben  badades^  ^He  de  dir  que  el  roser  ha  florit  o  es  florit?  A  primera  vista  sembla  que  el  participi, /I^r//,  es  una 
aüjetivàcl<^  del  subjecte,  el  roser;  mes  un  senzill  anàlisis  del  cas  ens  farà  veure  que  no  es  axi.  SI  deim  el  roser  es  florit 
indicarem  certament  Testat  deia  planta,  sens  donar  a  entendre  si  té  roses  tretes  d'enguany  o  de  fa  10  anys  oa6  úii/to 
mujtdl  {}ú  qual  serfa  un  desbarat  botànich,  però  no  un  desbarat  gramatical);  y  precisament  lo  que's  tracta  d'indicar  es 
que  *l  roser  Ha  treta  la  seva  'florida  ordinària  y  periòdica.  Per  altra  part  si  els  rosers  fossen  dos,  podríem  dir  sense  por  de 
passar  per  Incorrectes,  que  'ïs  rosers  han  florit;  y  aquesta  possibilitat  de  conservar  el  participi  en  singular,  (neutre),  amb 
el  subjecte  plural  demostra  que  cl  participi  no  es  en  tal  cas  adjetivació  del  subjecte.  ~  En  català  direm:  mon  pare  es 
pujat;  mon  pare  ha  pujat  el  llibre;  y  direm  també:  mon  pare  ha  pujat  depressa,  perquè  l'adverbi  depressa  úemostríí  que  la 
frase  a  relerex  princrpalment  a  l'acció. 

Notem  de  passada  lo  que  ja  he  dit  abans  respecte  dels  verbs  que  com  florir  denoten  una  acció  vegetativa,  (pròpia  de 
la  njiturftle^a  genèrica  o  especifica  del  subjecte).  A  cadascun  d'ells  se  'is  pot  aplicar  un  exemple  com  el  del  roser  florit  y 
ae  comprendrà  que  han  de  prendre  l'auxiliar  haver, 

{3}  Pas  comptes  publicar  més  envant,  quan  el  temps  m'ho  permeti,  un  treball  complementari  del  present,  aplicant  la 
regla  aqal  formulada  a  les  varies  classes  de  verbs  catalans,  com  son  els  reflexius,  reciprochs,  verbs  composts,  etc;  a  fi  de 
concordar  la  nova  regla  ab  les  que  han  donades  fins  ara  els  gramàtichs  catalans,  rectificant  aquestes  en  lo  que  tenen 
d'inexactes  y  aprofitant  iots  eh  exemples  qu'exposen  En  Th.  Forteza  y  Mn.  Alcover,  per  demostrar  com  s'ajusten  com- 
pletament a  la  regla  única. 


—  "3S  — 

quants  segles  de  castellanisme,  no  's  conseguirà  modificar  l'ús  popular  incorrecte  dels 
auxiliars.  Dich  rn  odi  ficar  y  no  evitar  per  complet,  perquè  no  crech  que  negú  pretenga 
arribar  may  a  comunicar  a  les  multituts  la  correcció  y  pulcritut  que  son  y  foren  sempre 
y  per  tot  lo  món,  privilegi  dels  artistes  de  la  paraula. 

Resumint,  senyors,  y  estenent  a  totes  les  qüestions  gramaticals  lo  que  pens 
d'aquesta  qüestió  p^irticular:  Testudiós  filòlechj  com  el  de  les  altres  ciències,  ha  de  pro- 
cedir, en  mon  concepte,  segons  el  vellíssim  e  insustituible  mètode  d' anàlisis  y  síntesis  si 
vol  arribar  a  la  fórmula  segura,  exacta  y  clara  de  cada  regla.  Estudiar  els  vells  textes, 
estudiar  la  llengua  viva,  Tescrita  y  la  parlada,  estudiar  totes  les  circunstancies  de  cada 
època;  de  cada  autor,  de  cada  localitat;  y  després  d'axò,  sense  donar  may  a  casos 
y  exemples  particulars  una  importància  que  no  tenen,  treuren  la  quintessencía  de  tota 
la  matèria  anaUsada,  y  per  on  exercici  de  rigurosa  Uògica  formular  els  cànons  defini- 
tius, que  forsosament  hauran  d 'ésser  exactes  si  s'ha  fet  l'estudi  com  devia  ferse. 

Res  més  puch  dir  vos,  senyors,  sobre  aquest  tema.  Si  alguns  punts  ens  bar»  semblat 
obscurs  o  massa  resumits,  teniu  en  compte  lo  limitat  del  temps.  Per  altra  part,  me  pos  a 
la  disposició  de  cadascú  en  particular  per  donarli  més  complertes  esplicactons  fins  allà 
on  la  meua  curtedat  m'ho  permeti.  Y  he  d'advertir  finalment,  qu'en  estamparse  aquest 
treball  anirà  acompanyat  d'exemples  y  notes  explicatives. 

Y  ara,  senyors,  grans  mercès  per  la  vostra  atenció  y  benvolensa. 

He  dit. 


ESMENA  ADICION AL  de  Mn,  Antoni  M.*  Alcover,  acceptada  pel  ponent. 

Per  facilitar  l'observanga  d'aquexa  lley  interna,  convé  donar  com  a  norma,  que 
duen  l'ausiliar  essrr: 

a]  Els  verbs  reflecsius  pròpiament  dits,  axò  es,  sempre  que  '1  terme  d 'acció  sia'l 
metex  subjecte  (/es  £spaíUat;  se  ,4üN  barallaís)^  y  no  quan  es  un  altre  (*■//  s  ha  pen- 
sat AXÒ;  eils  s^kú  havien  acabat  TUT). 

è)     Certs  verbs  intransitius:  fmxer,  morir,  ésser,  romandre,  caure,  quedar. 

ç)  Certs  verbs  de  moviment  local:  amiri  vé^fitr,  entrar^  sortir^  arribar,  tornar^  fu- 
^ir,  passar ,  p^j^r^  muntar,  devallar^  debaxar,  baxar,  partir. 

Sempre  que  qualsevol  d'aquests  verbs  d'intransitiu  passa  a  trànsit iu  (HE  entrat 
aquest  àanch,  y  tu  /'HAS  deòaxat,  etc.},  du  l'ausiliar  hainv\ 


136  - 


D.  Armengol  Puig  y  SbÍS,  Metge  de  Barcelona,  en  defensa  de  sa  esmena  adicio- 
na!  a  la  conclusió  III  del  ponent 

Srs,  Congressistes:  L'esmena  que  vos  presento  no  té  altre  valor  que  '1  de  consignar 
un  fet  d'observació,  que  constitueix  una  excepció  a  l'última  regla  de  la  III^  conclusió 
de  la  ponència. 

El  fet  es  qu'en  algunes  comarques  de  Catalunya  s'usa  l'auxiliar  ser  o  ésser  fins  en 
les  oracions  de  verb  transitiu  y  per  lo  que  jo  he  pogut  observar,  principalment  en 
TAmpurdà,  fins  m'atreviria  a  dir  que  s'usa  com  auxiliar  en  tots  los  verbs,  puix  qu'allí 
diuen:  «Jo  smn  portat  el  llibre»,  «Tu  no  ets  sabut  la  Uissó»,  «Jo  som  pensat  tal  cosa», 
íTu  els  menjat  la  sopa*,  «Jo  ja  la  s(nn  digerida»,  «jBona  la  som  fetaU,  etz. 

Per  observacions  fetes  en  converses  tingudes  ab  individuus  d'altres  comarques  com 
la  de  La  Selva,  Plana  de  Vich,  Llussanès,  Cerdanya  y  fins  del  Rosselló,  y  per  con- 
fessió d  aquèts  meteixos  individuus,  m'he  pogut  convèncer  de  que  aquesta  forma 
d'emplear  l'auxiliar  ser  es  bastant  general,  al  menys  en  les  comarques  del  Norest. 
Per  això  modifico  lleugerament  la  meva  esmena,  redactantla  aixís:  «^Mes  aquesta  últi- 
ma regla  presenta  numcroses  excepcions  dignes  d^  estudi,  en  el  llenguatje  parlat  d  dl- 
giíncs  comarques  de  Catalunya^  particularment  del  Ampurdà. » 

Aquesta  esmena  la  proposo  com  adició  al  final  de  la  conclusió  III  de  la  ponència. 

Fetes  observ^aciofis  més  detingudes,  y  ara  sí  que  'm  refereixo  exclusivament  al  Am- 
purdà,— comarca  que  conech  més  perquè  hi  he  nascut  y  he  passat  en  ella  la  major 
part  de  la  meva  vida» — tinch  de  fer  constar  que  allí  solzament  s'usa  l'auxiliar  j^r  en 
els  verbs  transitíus,  en  els  cassos  en  que  dit  auxiliar  se  posa  en  primera  o  segona 
persona  del  present  d 'indicatiu;  de  manera  que  aixís  com  en  aquests  cassos  l'ampurda- 
nès  que  no  s'ha  mogut  del  seu  pahís  y  no  ha  alternat  ab  gent  d'altres  pahíssos,  l'usa 
casi  sempre,  per  no  dir  sempre  en  absolut,  no  usa  may  d'aquesta  regla  en  tots  els  demés 
casos  quan  se  tracta  de  verbs  transitius.  Aixís,  per  exemple,  no  's  diu  may:  «Ell  es 
menjat  un  plat  de  carn*,  «^ Nosaltres  no  som  sabut  la  llissó»,  «Vosaltres  no  sou  pen- 
sat lo  que  feyauï,  ^EUs  son  feta  una  mala  acció»,  sinó  «Ell  ha  menjat...»,  «Nosal- 
tres no  hem  sabut,,.».  Vosaltres  no  heu  pensat...»,  «Ells  han  fet  una  mala  acció».  Po- 
drien multi plicarse  els  eczemples  en  que  l'auxiliar  estigués  en  qualsevol  altre  temps  que 
no  sigui  '1  present,  pera  demostrar  qu'en  aquests  casos  s'usa  sempre  Y haver,  tant  en 
rindicatiu  com  en  el  subjuntiu  y  en  el  meteix  infinitiu.  Aixís  no  's  diu  may:  «Jo  era 
menjat  l'escudella»,  «Tu  eres  portat  diners»,  « Nosaltres y^r^^w  o  vàrem  ser  sabut  la 
tlissó»,  ni  «Ells  seran  tingut  un  bon  pensament»  etz..  sinó  «Jo  havia  menjat...»,  «Tu 
havies  portat..,?^,  «Ells  hauran  tingut...»,  etz. 

S'ha  de  notar  qu'en  la  comarca  a  la  qual  principalment  me  refereixo  (Ampurdà), 
se  segueix  aquesta  meteixa  regla  de  no  usar  l'auxiliar  ser  més  qu'en  les  dues  pri- 
meres persones  del  present  d'indicatiu,  fins  en  els  verbs  intransitius,  per  la  majoria 
de  la  gent;  si  be  es  veritat  que  també  's  troben  eczemples  de  persones,  sobre  tot  en 
les  d  edat,  que  1  conserven  en  tots  los  temps  compostos  y  en  totes  les  persones  dels 
meteixos,  en  dits  verbs  intransitius;  mes  s*ha  de  dir  en  honor  de  la  veritat,  que  cada 
dia  son  més  rars  aquests  eczemples.  Aquestes  circunstancies  fan  que  un  se  pugui 
preguntar»  si  tal  ve^^ada  s  hauria  usat  també   avans  l'auxiliar  ser  en  tots  los  temps 


'^mmi7^W'^mw^,^ww;m'^»mi^l^^B^sutff^^  *5 


137    — 


compostos  dels  verbs  transitius.  Això  no  es  més  que  una  pregunta,  que  per  corites- 
tarla  s'haurien  d'investigar  els  escrits  antichs  de  la  comarca,  si  n'eczisteixen,  y  fer  ob- 
servacions més  extenses  y  detingudes  sobre  '1  meteix  terrer.  Jo  la  faig  purament  a  via 
d'inventari. 

No  era  la  meva  intenció  entrar  en  aquest  terreno  vedat  pera  mi,  puix  que  no  som 
filòlech  ni  gramàtich;  no  més  volia  consignar  el  fet  a  fi  de  que  no  passés  sense  la 
més  petita  observació-  la  regla  sentada  per  la  ponència,  a  la  qual  m'he  referit  avans. 

Y  el  fet  crech  que  val  la  pena  de  consignàl,  tant  si  's  mira  baix  el  punt  de  vista 
de  l'historia  natural  de  la  llengua,  com  si  's  mira  baix  el  punt  de  vista  gramatical. 

Baix  el  primer  punt  de  vista,  efectivament,  no  hi  cab  cap  fet  despreciable  per  insig- 
nificant que  sigui,  sempre  que's  tracti  d'una  modalitat  de  la  llengua,  considerada  com 
un  ser  natural.  Això  que  ja  es  de  rahó  natural  ho  demostren  també  els  filólechs  ab 
les  seves  investigacions  ('>. 

Baix  el  punt  de  vista  gramatical,  també  es  digne  d'estudi  '1  fet  que  he  aportat  a  la 
discussió,  puix  solzament  estudiantlo  se  pot  extirpar  la  costum  que  '1  tal  fet  suposa 
si  es  anòmala,  o  be  conreuarla  si  es  considerada  com  una  caraterística  de  la  nostra 
llengua,  digna  de  ser  conservada. 

Deixo  l'estudi  d'aquest  punt  y  la  seva  resolució,  a  la  consideració  dels  gramàtichs; 
però  sí  que  tinch  de  consignar  avans  de  deixarlo,  que  '1  fet  que  jo  he  exposat  no  pot  ser 
un  vici  degut  a  la  influencia  castellana,  puix  qu' aquesta  té  tendència  a  la  supressió  de 
l'auxiliar  ser  en  tots  els  cassos,  ni  tampoch  pot  ser  degut  a  influencia  francesa,  perquè 
aquesta  llengua,  sols  usa  l'auxiliar  ser  en  els  verbs  intransitius;  y  com  que  les  úni- 
ques vehines  de  la  llengua  catalana  son  la  castellana  y  la  francesa,  això  me  fa  pensar 
si  tal  vegada  podria  ser  el  fet  aquest,  una  característica  especial  autòctona  de  la  nostra 
llengua,  en  la  forma  dialectal  de  les  comarques  esmentades,  o  tal  vegada  degut  a  in- 
fluencies més  llunyanes. 


ESMENA  TOTAL  de  D.  Pompèu  Fabra,  no  acceptada  pel  Ponent. 

I.  Originàriament  totes  les  llengües  novo-llatines  presenten  tres  classes  de  verbs: 
I*  verbs  els  participis  dels  quals  poden  unirse  a  habere  y  a  esse;  2.^  verbs  els  partici- 
pis dels  quals  no  admeten  sinó  habere;  3.^  verbs  els  participis  dels  quals  no  admeteíf" 
sinó  esse.  Els  verbs  de  la  i.*  y  2. ^  classe  formen  els  temps  compostos  ab  Tauxiliar 
habere  (he  cantat);  els  de  la  3.^,  ab  l'auxiliar  esse  (so  vengut).  Donchs,  bé:  per  tot  sef 
manifesta  una  tendència  a  fer  passar  els  verbs  de  la  classe  3.»  a  la  2.»,  es  a  dir,  a  reem- 
plaçar "auxiliar  esse  per  l'auxiliar  habere:  no  es  solament  el  castellà  que  ha  arribat  a 
l'empleu  d*un  sol  auxiliar  (he  venido,  com  he  cantada),  sinó  '1  portuguès  (tenho  vido,  com 
ienho  cantada);  molts  dialectes  italians,  el  rumanès  (am  venit,  com  am  cintat).  Aquesta 


(1)  No  pretench  haver  fet  cap  observació  nova,  puix  apart  de  que  poden  liaverla  feta  molts,  tinch  de  consignar  que 
dDr.  Mossèn  Qrandia  en  sa  «Gramàtica  Etimològica  catalana»  ja  diu  que  «A  vegades  s'usa  ser  en  Iloch  d*haver...  ab 
«fts  transitius».  Pag.  109. 


~  138  - 

simplificació  s'ha  operat  tambc  en  català  modern:  hem  vingut^  havien  inort,  etc.  (antich 
y  dialectal:  som  7Ufijpíts,  ere?i  morts,  etc).  Per  quina  raó  no  l'acceptaríem  en  el  català 
escrit?  Allí  aont  l'evolució  de  la  llengua  ha  produit  una  simplificació,  se  pretendria  tornar 
endarrera  y  establir  una  diferenciació  artificiosa? 

lí.  Els  escriptors  de  les  regions  ont  es  vivent  Tauxiliar  ésser  faran  bé  d*usarlo  sem- 
pre que  espontàniament  els  vingui  a  la  ploma;  els  escriptors  de  les  regions  ont  s'ha  ope- 
rat la  simplificació  dels  dos  auxiliars  en  un  sol  (haver),  poden  perfectament  prescindir 
de  Tauxiliar  ésser  en  els  temps  compostos,  evitant  així  un  divorci  entre  '1  llenguatge  es- 
crit y  el  parlat. 


RESPOSTA  de  D,  Bernat  Obrador. 

I  *  L'esmeoa  del  Sr.  Puig  me  semblaria  oportuna  si  el  lema  fos:  «Usos  dialectals 
dels  verbs  auxiliars  catalans;*.  Però  no  puch  admetre-la  tractantse  d'un  estudi  de  gra- 
màtica general.  La  gramàtica  castellana,  la  francesa,  l'italiana,  etc,  donen  regles  que 
sens  dubte  son  infringides  a  tal  o  qual  encontrada  dels  respectius  territoris.  Y  no  obs- 
tant, a  cap  gramàtich,  escrivint  de  gramàtica  general  se  li  ha  acudit  citar  darrera  cada 
regla  ei  fet  de  qu'es  infringida  per  cert  nombre  dels  qui  parlen  la  llengua  respectiva.  Es 
un  fet  que  *s  dona  sempre  per  entès.  Aquesta  mena  d'observacions  entren  dins  el  camp 
dels  estudis  especials  dels  dialectes.  La  gramàtica  general,  les  té  en  compte;  però  no  les 
formula. 

2.^  Es  exacta  la  tendència  senyalada  p'el  Sr.  Fabra,  envers  l'adopció  del  auxiliar 
únich  hai'er.  Prescindint  de  si  aquesta  tendència  es  deguda  principalment  a  l'evolució 
normal  de  la  Uçngua,  com  creu  el  Sr.  Fabra,  o  es  deguda  casi  exclusivament,  com  jo 
crech,  al  vehinatge  del  castellà,  lo  cert  y  innegable  es  que  tal  tendència  es  independent 
de  les  voluntats  humanes  y  dels  acorls  d'un  Congrés  Filològich.  Admès  això,  s'hauría 
de  discutir  si  la  missió  dels  escriptors  es  precipitar  y  favorir  l'evolució  o  més  aviat  re- 
presentar lelement  conservador  y  tradicional.  La  neutralitat  es  impossible,  ja  que  negú 
pot  determinar  fins  a  quin  punt  s  es  extesa  la  tendència  de  que  's  tracti,  y  quan  una 
regla  filològica  deixa  d  "ésser  general  per  comensar  a  ésser  dialectal  y  arcaica.  Per  mi, 
la  missió  dels  escriptors  es  contra^Xísarse  al  element  popular,  massa  disposat  a  admetre 
inconscientment  influencies  externes  y  barbarismes  embrutidors.  Si  els  escriptors  adme- 
ten tot  lo  que  1  poble  admet,  l'evolució  mancada  del  indispensable  element  conserva- 
dor, se  transformarà  aviat  en  degeneració. 

D'aquest  tema»  filològich -social,  fas  contes  d'ocuparmen  en  altra  ocasió  ambl'espay 
que  la  seva  importància  reclama. 


•^ 

L 


—    IJ9   — 

Tema  Vni 

Oracions  condicionals 
El  Rvt  P,  Ignasi  Casanovas,  S.  y.,  m  de/msa  de  les  sciws  conduswm. 


Elvèrò  ccndiamial  ha  tf  estar  en  pr eteri t  imperfet  d' indicatiu  o  subjuntiu} 

Aquesta  qüestió  no  es  sinó  un  cas  particular  dels  molts  qu 'integren  la  part  de  la  Sin- 
tacsís  ont  se  tracta  del  us  y  significació  dels  mòdos  y  temps  en  les  diverses  menes  de 
proposicions  que  formen  el  texit  del  discurs.  Doctrina  la  niès  filosòfica,  y  per  dirho  axis, 
la  raès  vital  del  llenguatje,  perquè  sembla  qu'es  la  matèria  aont  s'encarnen  les  idèes, 
y  adquirèxen  aquella  mobilitat,  fecsibilítat  y  delicadesa  d'espressió,  aquell  moviment  de 
la  vida,  que  no  pot  tancarse  dintre  de  niòtllos  mecànichs  y  convencionals.  Y  d'aquí  axis 
com  ne  nex  la  capital  importància  d'aquesta  matèria,  axis  metex  ne  brota  la  seva  difi- 
cultat. ;Quí  es  capàs  d*o virar  aquelles  fibres  delicadíssimes  del  pensament,  aont  vibra 
ab  ondulacions  infinites  y  delicadíssimes  la  vida  fecondíssima  de  l'idea  y  del  sendment? 
Aquests  medis  d'espressió  'Is  aprenem  còm  tota  la  llèugua  per  imitació,  y  Us  produïm 
inconscientment  sense  aturarnos  a  reparar  la  filosofia  que  tanquen;  y  quan  ab  atenció 
escrutadora  volem  reflecsionar  sobre  lo  seu  valor,  y  fe  me  anatomia,  y  c  lass  i  fi  ca  Is-e,  de 
vegades  ens  passa  gayre  be  lo  metex  que  quan  volem  analisar  aquells  sentiments  mès 
delicats  y  indecisos  de  nostre  cor,  que  no  mès  podem  senti  ríos,  prò  son  còm  finíssims 
perfums  qu'ab  un  no  res  s  esvaèxen,  son  aucells  de  volada  rabenta,  qu'al  volèrlos  mirar, 
ja  s'han  perdut  de  vista. 

jQuina  trena  de  fils  mès  delicats  formen  les  relacions  de  causa  y  efecte!  jDe  quina 
diversitat  de  condicions  dexèm  còm  penjada  l'acció,  comensant  per  la  mès  real,  fins  a  la 
que  may  s'esdevíndrà  y  fins  es  impossible!  Dònchs  tots  aquests  matisos,  tota  aquesta 
filigrana  les  idèes  la  d  ex  en  com  estereotipada  en  lo  Uenguatje,  y  no  en  altra  part,  sinó 
en  l'us  genial  dels  mòdos  y  temps  propi  de  cada  llengua.  Y  !o  que  dich  de  les  propo- 
sicions causals  y  canditiona/s,  podem  y  devem  dir  de  les  Jtnah^  temporais,  consccu/itrs, 
c&ncessives,  y  altres  menes  de  relació  o  dependència. 

L'antiga  escola  no  '  n  basquejava  gayre  de  reduir  a  cànons  y  preceptes  aquest  ritme 
y  armonía  complicadíSsima  de  les  idèes  en  la  seva  espressió.  El  seu  sistema  era  '1  que 
aprenia  de  la  naturalesa:  ensenyava  la  llengua,  còm  3 'ensenya  la  mare  al  seu  fillèt,  per 
imitació,  ne  tenia  prou  ab  que  sos  dexebles  parlessin  be  y  ab  elegància;  fóra  d'axò  lo 
demés  era  d'interès  ben  secundari.  Prò  vingué  la  nova  escola  Itin^íüística  plèna  d' ànsia, 
febrosa  de  saber  les  causes  de  cada  fet  gramatical,  y  axis  còm  en  l'analogia  se  llensa 
pels  camps  immensos  de  l'història  per  trobar  la  fè  de  naxement  de  cada  forma,  y  fins  y 
tot  de  cada  lletra,  en  la  sintancsis,  y  sobre  tot  en  aquesta  part  que  tracta  del  us  dels 
mòdos  y  temps,  s  encelà  per  les  regions  mès  enlayrades  de  les  idèes,  buscant  adalerada 
les  formes  üíngüístiques  ab  que  *s  vestèxen  al  sortir  fresques  y  enciseres  de  la  feconda 
sioa  del  pensament. 


—   I40  — 

Axò  qu'cn  les  llongues  clàssique.s  s'ha  fet  ab  una  minuciositat  en  certs  punts  abru- 
madora,  en  nostra  llengua  es  gajTC  be  terra  verge,  y  calría  qu'un  s'entafurés  pels  bos- 
cos seculars  de  nostres  autors  antichs  y  anés  coleccionant  ab  amor  y  paciència  tots 
els  girats,  tots  els  cayents  que  caracterisen  un  pensament,  totes  les  inflecsions  que  donen 
un  determinat  color  a  la  frase;  y  després  d'aquèsta  arraplèga,  treuren  les  lleys  de  nostra 
Hèngua,  qu'hcm  d'estimar  tant  còm  les  lleys  de  nostra  pàtria,  y  ab  aquest  còdex  a  la 
mà  resseguir  nostra  literatura  moderna,  per  veure  si  es  filla  llegítima  de  tant  bona  mare, 
y  treureli  tots  els  pellíngòys  forasters,  y  dexarla  néta  y  axerida  ab  l'escayent  y  frescura 
de  ses  gràcies  naturals. 

Una  part  mínima  d'aquèsta  gran  feynada,  un  branquilló  d'aquèsta  rama  capdal  de 
la  gramàtica,  un  cas  particular,  còm  dèya  al  principi,  del  tractat  dels  mòdos,  es  el  tema 
que  m'assenyalà  l'iniciador  d'aquòst  Congrés,  y  jò  vaig  acceptar  ab  mès  bona  voluntat 
y  desitj  defer  queicòra  a  glòria  de  nostra  llengua  y  de  nostra  pàtria,  que  no  pas  ab 
fòrses,  temps  y  medis  per  exposarlo  còm  eczigèx  la  dignitat  d'aquèsta  reyna  a  qui  tots 
servim,  l'importància  del  Primer  Congrés  de  Llengua  catalana  y  vostra  il•lustració. 

1.  ESTAT  DE  LA  QÜESTIÓ 

Per  definir  ab  tota  claret at  l'estat  de  la  qüestió  y  concretar  la  matèria,  comensaré 
\jer  dir  la  mena  de  proposicions  condicionals  a  que  's  referèx  la  pregunta. 

Condfdünai  diem  la  proposició  composta  que  posa  la  principal  còm  dependenta 
d'una  condició,  espressada  en  la  subordinada  per  una  de  les  partícules  condicionals; 
per  eczemple:  serem  iiiurcs,  si  ho  vierexhn.  Es  de  necessitat  absoluta  per  entendre  la 
doctrina  a  que  's  referèx  el  tema,  distingir  be  la  significació  diversíssima  que  donem  a 
una  metexa  proposició  no  mès  cambiant  el  mòdo  o  temps  dels  dos  verbs,  que  hi  entren. 
L*eczemple  proposat,  serem  lliures,  si  ho  merexhn^  porta  un  to  de  realitat  qu 'indica  que 
Ja  condició  's  verificarà,  o  al  mènos  que  pòt  realisarse.  Prò  si  diem,  seriem  lliures  si  ho 
fneresquessitn^  indiquem  clarament  que  no  s'ha  verificat  la  condició,  que  no  merexèm  la 
llivertat  y  per  axò  no  la  tenim. 

Distingim  dònchs  dues  sèries  de  períodes  hipotètichs:  la  primera  espressa  un  fet 
dependent  d'una  condició  reah  la  segona  afirma  '1  fet  dependent  d'una  condició  irreal 
u  fingida.  El  llatí,  y  sobre  tot  el  grech,  presenten  encare  un  altra  categoria  condicional, 
y  es  quan  la  condició  s  posa  còm  merament  possible;  y  per  aquest  cas  tenen  construcció 
modal  y  temporal  espressa.  Nosaltres  signifiquem  també  la  metexa  idea,  prò  l'espre- 
ssió  gramatical  ha  de  reduirse  a  una  de  les  dues  sèries  dites,  y  el  contecst  ens  esplicarà 
el  sendt  de  la  proposició,  Y  còm  tant  la  categoria  real  còm  l'irreal  pòt  referirse  al  temps 
present,  passat  o  futur,  resultaran  aquestes  formes  de  nostre  període  hipotètich,  que 
senyalaré  ab  xifres  pera  major  claretat. 

Període  real: 

1  Som  I  liti  res,  si  ho  mercxhn. 

2  Ercm  lliures,  si  Iw  mcrexlem. 

3  Scrbm  lliures,  si  ho  merexèm  (si  ho  merexerhn). 

Període  jrreal: 

4  SiTÍe?n  lliures^  si  ho  meresqnvssÍ7n  (present  y  futur). 

5  Hauríem  sigut  lliures,  si  ho  haguéssim  7ner escut. 


—     141      — 

Els  pretèrits  imperfets  d'indicatiu  y  subjuntiu  sobre  *ls  quins  vèrsa4  tema,  els 
trobem  en  éls  núms.  274  respectivament,  de  consegüent  per  contestar  a  la  pregunta 
podem  ja  descartar  tots  els  demés.  Mès  encare:  l'imperfet  d'indicatiu  que  trobem  en  el 
número  2,  no  es  pas  el  que  motiva  la  qüestió,  perquè  sent. període  real  de  temps  passat, 
no  pòt  entrarhi  sinó  Tindicatiu,  qu'es  el  mòdo  de  la  realitat.  Per  lo  tant  ha  de  concre- 
tarse  la  qüestió  al  número  4,  qu'es  el  període  irreal  de  present  y  futur. 

D'aquèst  dònchs  es  pregunta  ^hèm  de  dir:  seríefn  lliures,  si  ho  meresquessim,  o  be 
seriem  lliures,  si  ho  merexiem?  Vèusaquí  tota  la  qüestió  que'm  pertoca,  encare  que  hi 
afegiré  alguna  observació  important  sobre  les  demés  fornies,  quan  naturalment  em  surti 
al  pas.  La  llengua  grega  empleà  per  la  forma  irreal  els  temps  secundaris  dei  indicatiu, 
imperfet  y  aorist;  la  llengua  llatina  al  revés  usa  l'imperfel  y  plusquamperfet  de  subjun, 
tiu;  els  castellans  construèxen  a  la  llatina,  y  porten  tant  encarnada  la  terminació  — ji% 
que  casi  s'han  oblidat  de  la  forma  en  — ra,  y  sobre  tot  en  el  plusquamperfet  a  un  català 
arriben  a  marejarlo.  ^Quin  d'aquésts  dos  sistemes  hèm  d'adoptar  nosaltres,  el  grcch  o  el 
llatí;  o  millor  dit,  quin  es  el  nostre? 

II.    VERB  SUBORDINAT 

Suposem  primer  que  '1  període  es  directe,  o  sigui  que  no  dependéx  d'un  altre  verb, 
y  estudiem  en  ell  la  proposició  subordinada  qu*es  la  que  porta  la  condició! 

Si  havíem  de  treure  la  contestació  dels  autors  moderns,  hauríem  de  fallar  en  favor 
del  imperfet  de  subjuntiu:  tal  es  la  generalitat  y  casi  bé  l'esclusivisme  ab  que  lusen. 
Mes  llegint  els  autors  antichs,  si  no  trobem  la  regla  inversa,  al  menos  un  us  tant  intens 
del  imperfet  d'indicatiu,  que  no  '-ns  quedarà  dubte  de  que  aquesta  es  forma  catalana  de 
soca  y  arrel.  Y  si  de  l'antiga  literatura  passem  a  la  llengua  del  poble,  encare  qu'aquí 
l'indicatiu  no  hi  sovinteja  tant  còm  en  aquella,  li  trobarem  ab  prou  abundor  per  treure 
d'una  comparança  dels  tres  estats  del  llenguatge  la  conclusió,  de  que  la  preponderància 
estrema  del  imperfet  de  subjuntiu  sobre  l'indicatiu  en  les  condicionals  irreals  es 
d'influència  forastera. 

Comensant  dònchs  per  nostra  antiga  literatura,  —  encare  que  còm  compendrèu  no 
som  pogut  repassaria  tota  de  bon  tros  —  trobo  un  fet  ben  signiíicatiu,  y  es  que  còm 
mès  ens  acostem  a  la  llengua  mare  o  sigui  a  la  font  llatina,  mènos  se  li  retira  la  filla, 
mènos  sovinteja  '1  girat  condicional  llatí  de  que  parlem.  Vèusaquí  alguns  datos  qu*ab 
prou  paciència  tinch  arreplegats,  si  be  no  son  tant  estensius  com  convindria  y  jo 
hauria  volgut. 

Romancer  del  Aguiló,  Cansons  feudals  caballeresques:  jy  eczemples  de  subjuntiu  y  p 
d'indicatiu. 

Comèdia  de  Dant  Allighier  (traducció  de  N' Andreu  Febrer,  1428):  63  eczemples  de 
subjuntiu  y  6  d'indicatiu. 

Tirant  lo  Blanch  den  Joanot  Martorell  (sigle  xv):  en  els  dos  primers  toms  de  l'edició 
feta  per  l'Aguiló  en  sa  Biblioteca  Catalana  hi  conto  72  eczemples  de  subjuntiu  y 
106  d'indicatiu. 

Obres  poètiques  de  Jordi  de  Sant  Jordi  (entre  '1  sigle  XIV  y  xv):  ^  eczemples  de  subjun- 
tiu y  o  d'indicatiu. 

Somni  de  Bernat  Metge  (íinal  del  sigle  XI v):  10  eczemples  de  subjuntiu  y  §0  d'indi- 
catiu. 


—    142    — 

'  Tractat  de  Regiment  de  Prínceps  del  Eximenis,    i .«  part,  (sigle  xiv):   2  eczemples  de 

subjuntiu  y  1^  d; indicatiu. 
FUix  de  les  Maravelíes  del  mon  den  Lull,   part  i.^,  2.^  y  3.^  fins  a  la  plana  126  de 

l'edició  de  Palma  (sigle  Xlll):  10  eczemples  de  subjuntiu  y  21  d'indicatiu. 
Costums  de  Tortosa,  llibre  primer  y  segon  (sigle  Xïll):  o  eczemples  de  subjuntiu  y  ^8 

d'indicatiu. 

Aquests  datos,  pòchs  còm  son.  donen  prou  clara  idea  de  la  primera  direcció  del  llen- 
guatje.  En  quant  a  la  parla  popular,  ficsèushi  una  mica,  y  veureu  que  la  forma  d'indi- 
catiu brolla  encara  ab  tota  la  frescura  antiga,  ja  que  no  tant  arreu  ni  ab  tant  variats 
matisos.  Reparava  jò  atentament  l'enrahonar  dels  pajèsos  de  les  Guilleríes,  mentres 
m'ocupava  d'escriure  aquestes  notes,  y  a  cada  passa  'm  soptaven  agradosament  espre- 
ssions  còm  aquestes:  Si  jo  tenia  aquella  casa^  lo  primer  de  tot  basquejaria  del  aygua. 
Si'm  diya  axò,  prou  li  ventava  una  bofetada.  Els  claus  li  robaria  a  la  seva  mare,  si  podia. 
Si  li  surtia  al•pas.prou  el  dexava  ben  aplansonat.. 

Qui  donà  al  català  d'un  bell  principi  tant  decissiva  empenta  cap  a  Timperfet  de 
indicatiu,  es  qüestió  que  no  fa  tant  pel  fi  del  present  tema,  còm  el  notar  y  midar  si  pòt 
ser  la  fòrsa  ab  que  s  llensà  per  aquest  cantó,  y  treuren  el  convenciment  de  lo  arrelat 
que  devia  tenir  la  llengua  aquest  cayent,  pera  poguèr  resistir  la  poderosa  atracció 
llatina,  ^^D'aont  vingué  dònchs  l'imperfet  de  subjuntiu  a  nostres  condicionat  irreals? 
Dexant  lo  que  pugui  aclarir  aquesta  qüestió  l'esbrinar  més  antichs  tecstes,  cosa  que 
m1ia  sigut  impossible,  no  dèu  ser  tot  estrany  a  n'axò  '1  Renaxement.  Tant  còm  nostres 
autors  foren  més  llegits  en  els  llibres  llatins  que  desenterrà  y  posà  de  moda  aquell 
mohiment,  tant  més  anaren  copiant,  o  mès  gràficament,  anaren  resseguint  les  línees 
llatines  del  període,  que  trobaven  prou  escay entès,  y  pòt  ser  de  les  altures  dels  escrip- 
tors y  mestres  erudits  anà  baxant  al  poble  la  corrent  llatina.'  D' aquest  calcar  nostre 
llenguatje  en  lo  dels  llatins  se  'n  troben  sovint  resquicis  en  nostres  autors,  y  per  no 
sortir  del  terrer  que  'm  pertoca,  un  cas  frapant  el  tenim  en  la  forma  — es  del  imperfet 
de  subjuntiu  usat  còm  equivalent  de  la  forma  — issem  del  plusquamperfet  llatí.  En 
S^xx-^  {Gcnesi de  Scriptura,  pi.  192)  traduèx  el  text  del  Evangeli  si  non  venissem  et 
íoqimtusfuissem  eis.pcccatum  non  haberent:  si  jo  no  vingués  e  nois  hagués  parlat,  no 
hagueren  pecat.  Axf  matex  la  bella  Agnès  diu  a  Tirant  (I.  49):  si  sabes  (àxò  es  si  Aagués 
sabut]  que  tal  cars  seu  hagués  a  seguir,  noi  vos  volguera  hauer  donat  per  cosa  del  mon.  El 
metex  Serra  (pL  217):  E  Ihesucrist  si  no  moris  ne  no  preses  pasio,  romasera  lo  diable  sobre 
les  anifnes.  Bernat  Metge  [Sojnpni^X.  104):  E  si  aquestes  coses  los  dits  vicaris  ho  algú 
delís  no  volgué ssen  donar  loch,  0  difugissen,  que  fos  procehit  contra  ells,  (se  vèu  qu'es  el 
vüluissenty  di/ug/sseut  llatí,  perquè  's  tracta  d*una  acció  passada).  Es  notable  lo  sovint 
que  surt  en  Bernat  Metge  aquesta  equivalència,  lo  qual  per  mi  es  una  pròba  important 
de  rinfluència  del  Renaxement. 

A  racció  Hatina  afcgimhi  la  influència  mès  moderna  del  castellà  escrit  y  parlat,  que 
mès  o  mènos  a  tothom  arriba,  quan  menys  en  l'escòla  castellana  d'efectes,  negativa- 
ment y  fins  positiva,  tant  desastrosos  per  nostra  llengua,  y  tindrem  dues  podereses 
causes  de  transformació,  y  ensemps  dues  pròbes  evidentes  de  lo  catalana  que  dèu  ser 
)a  forma  indicativa,  quan  no  l'han  poguda  desarrelar  de  l'ànima  catalana.  Fins  a  n'els 
autorns  moderns,  avesats  a  la  lectura  deformadora  d'autors  forasters,  alguna  vegada 
se  *ls  hi  escapa  de  la  ploma,   pòt  ser  sense   adonarsen.   Vilanova  (Quadros  pi.    169): 


—  J43  — 

SVlvieu  home  mveya  en  aquest  afront!..,  hi  hauria  desgracies.  Riera  y  Bertran.  {Dm 
Narracions.  Jochs  Florals  1875,  pi.  202):  No  f  afligiria  a  tu,  si  en  mon  ilock  te  veyes^ 
Torras  y  Bages.  [Lleó  XIII,  Poesies.  Pròlech):  Si  aquesta  corrent  s  esfrouan^a^  nostre 
esprit  quedaria  dissipat.  Ruyra  [Marines  y  boscatjes,  pi.  204):  Si  ara  jo  amb  una  bufada 
podia  matar  totes  aquestes  ruasses...  cregueu  que  bufaria  de  gust  fins  a  corsecar  me.  Si 
voleu  un  altra  pròba  de  lo  metex,  agafeu  un  llibre  català,  aneu  llegint  ab  Tesment  de 
trobar  les  condicionals  irreals  de  present  y  futur,  per  tot  ont  hi  trobeu  l'imperfet  de  sub- 
juntiu posèuhi  rindicatiu,  y  veureu  que  per  tot  us  hi  escaurà  d'allò  mes.  Creguem 
dònchs  a  n'el  sentit  íntim  de  la  llengua  que  tots  tenim,  y  qu'en  darrer  terme  ha  de  ser 
la  pedra  de  tòch  per  resoldre  moltes  qüestions. 

III.  CORRESPONDÈNCIA  DELS  TEMPS 

Hèm  estudiat  fins  are  la  proposició  subordinada  del  període  directe  condicional 
irreal.  Per  completar  l'estudi  d'aquèsta  matèria  'ns  falta  donar  una  mirada  a  la  proposi- 
ció principal,  o  millor  dit,  ens  falta  estudiar  les  relacions  d'íntima  dependència  que  tenen 
abdues  proposicions,  perquè  poguèm  conèxer  els  temps  y  mòdos  qu*en  elles  s'han  de 
correspondre;  en  altres  paraules,  hèm  d*estudiar  lo  que  se  'n  diu  doctrina  de  la  correspon- 
dència dels  temps. 

Avans  d'entrarhi  de  plè,  convé  ficsafr  be  '1  caràcter  propi  de  cada  temps,  lo  que 
equival  a  declarar  com  cadascú  complex  ab  l'ofici  propi  de  tots,  de  concretar  en  una 
determinada  diferència  temporal  l'acció  o  estat  que  signifiquen.  El  present,  perfet  y 
futur  imperfet  signifiquen  absolutament  y  sense  dependència  o  relació  a  un  altre  temps 
un  grau  temporal  present,  passat  o  esdevenidor;  al  revés  del  pretèrit  imperfet,  plus- 
quamperfet y  futur  perfet,  els  quals  encare  que  seguèxen  els  primers  en  senyalar 
temps  passat  o  pervindre,  no  ho  fan  sinó  relativament,  o  sigui  ab  dependència  d'altre 
temps  al  qui  diuen  relació.  Axis  el  pretèrit  imperfet  significa  una  acció  coeczístent  a  un 
altra  passada,  el  plusquamperfet  la  significa  anterior  a  una  de  passada,  y  el  futur  perfet 
se  referèx  a  una  anterior  a  la  qu'ha  de  venir.  Per  aquesta  raó  els  primers  se  diuen 
absoluts  o  primaris,  y  els  segons  relatius  0  secundaris. 

Segons  axò  es  clar  que  '1  llòch  propi  dels  temps  relatius  no  seran  precisament  les  pro- 
posicions senzilles  o  coordinades,  ja  qu'en  elles  cap  verb  diu  relació  de  dependència  a  un 
altre;  sinó  que  seran  les  compostes,  en  les  quals  subordinant  una  proposició  a  un  altra 
principal,  no  espressèm  l'acció  d'aquèlla  sinó  cóm  dependenta  d*aquèsta,  IVò  fins  y  tot 
en  la  subordinada  no  hi  trobem  en  totes  ocasions  la  metexa  dependència  en  quant  al  grau 
temporal.  Es  que  '1  llenguatje  té  una  vitalitat  tant  feconda  còm  el  pensament  d'aont  nex, 
y  treu  la  seva  florescència  de  matisos  infinits,  complaventse  tant  aviat  en  referir  el  temps 
de  la  subordinada  al  de  la  principal,  còm  en  compararlo  ab  el  moment  en  que  s  parla,  a 
la  manera  que  'Is  llatins  en  l'istil  epistolar  tenien  l'ilusió  de  trasladarse  al  temps  en  que 
seria  llegida  la  seva  carta.  En  aquest  sentit  es  verdadera  la  teoria  de  M.  Kluge  í'^  que 
reduèx  tota  l'embroUada  doctrina  de  la  correspondència  dels  temps  a  una  lley  psicolò- 
gica, o  sigui  al  punt  de  vista  en  que  's  posa  l'autor. 

Fugint  d'aquèstes  generalitats,  ja  qu'hèm  dit  temps  absoluts  els  que  signifiquen 
l'acció  sense  altra  relació  qu'al  temps  present,  y  relatius  als  que  fan  ademès  referència 


U)   Die  consecutio  temporum.  Ciithen,  Schluze,  1883,  pi.  19. 


—   144  — 

a  un  altre  de  passat  o  futur;  direm  també  qu'en  la  subordinada  el  verb  es  pòt  espressar 
I.**'  d'un  mòdo  absolut,  o  sigui  en  relació  al  moment  en  què  's  parla,  y  2.°°  d'un  mòdo 
relatiu,  o  sigui  en  relació  al  temps  de  la  proposició  principal.  Conforme  a  n'aquèstes 
definicions,  la  doctrina  de  la  correspondència  dels  temps  que  volem  estudiar  no  es  sinó 
Tus  relatiu  dels  matexos;  o  be  en  altres  paraules,  tot  eczemple  de  concordancia  dels 
temps  hü  es  també  del  seu  us  relatiu;  y  inversament,  sempre  que  s'usen  absolutament, 
es  dexa  la  concordancia. 

La  lley  de  k  concordancia  en  tota  la  seva  amplitut  y  en  tota  mena  de  proposicions 
es  pòt  formular  de  la  següent  manera,  conformement  al  significat  dels  temps,  que  dèya 
suara. 

a)  Si  la  proposició  principal  té  verb  de  present,  en  la  subordinada  tindrem  igual- 
ment present  pera  T acció  simultània,  pretèrit  perfet  per  la  passada  y  futur  imperfet  per 
la  qu'ha  de  venir. 

b)  Si  la  principal  es  de  pretèrit,  en  la  subordinada  hi  haurà  pretèrit  imperfet  per 
r acció  simultània  y  phisquamperfet  per  la  passada,  (el  futur  no  tindrà  forma  pròpia  y 
s'espressarà  per  circumloqui  d  obligació). 

c)  Si  la  principal  es  de  futur,  tindrem  en  la  subordinada  futur  imperfet  per  l'acció 
simultània,  y  futur  perfet  per  l'anterior,  (el  futur  tampoch  té  aquí  forma  pròpia  y  nece- 
ssitarà de  circumloqui). 

Concretem  are  aquesta  doctrina  general,  necessària  per  l'inteligència  de  nostre 
assumpte,  a  les  condicionals  de  forma  irreal,  y  comensèm  per  distingir  el  període  directe, 
o  sigui  '1  cas  en  que  la  proposició  principal  es  independent,  del  cas  en  que  ve  subordi- 
nada a  un  altre  verb,  qu'es  cl  període  indirecte. 

Període  directe.  Presenta  les  següents  formes; 

Seriem  (fórem)  lliures,  si  ho  merexiem  (meresquessim)  (present  y  futur). 
Hauríem  sigut  (fórem)  lliures,  si  ho  haguessifn  merescut  (pretèrit). 

La  primera  forma  servèx  tant  pel  present  còm  pel  futur,  y  per  lo  tant  els  temps 
seriem,  fórem,  merex^iem,  meresçuessim,  per  mès  que  la  defectuosa  classificació  dels  para- 
digmes ens  els  dongui  còm  a  pretèrits,  aquí  realment  signifiquen  present  o  futur  segons 
els  casos,  y  may  temps  passat.  D'aquí  'n  treurèm  que  eczemples  còm  aquest,  (Tirant. 
IL  133)  si  prem'tr  alífu  de  aquesta  terra,  parlaré  contra  vton  pare,  no  son  contra  la  lley  de 
correspondència  dels  temps,  perquè  prenia  realment  significa  futur;  còm  tampòch  ho  es 
aquest  altre,  (ib.  ÍI.  132)  si  contra  res  daço  venia  nim  pot  ésser  provat y  vull  ésser  encorre- 
guda  per  falsa;  i^enia  significa  present,  còm  ho  pròba  la  coordinada  de  present  que  li 
seguèx. 

Y  aquí  es  digne  de  notarse  qu'en  els  casos  en  que  la  condició  porta-  l'imperfet  de 
subjuntiu  en  equivalència  de  plusquamperfet,  no  hi  cau  be  la  forma  indicativa.  Diu 
Bernat  Metge  (Snmpni  pK  41):  Aò  tan  gran  aïra  no  les  agueren  observades  (les  cerimò- 
nies)^ si  efi  lurs  penes  no  haguesseu  per  clar  que  la  mort  no  destroueix  la  anima:  aquí  no 
valdria  dir  si  no  havien  o  tenien  per  clar ...  (ib.  pi.  51).  Si  ell  cregués  que  les  ani^nes  mori- 
sseii  ab  los  cors.  no  haguera  dit  aco:  tampòch  se  podria  dir  si  ell  creya...  Altres  eczemples 
poden  vèures  en  les  planes  Ó5,  74  y  iiS- 

Tornant  a  la  significació  de  dits  temps,  si  be  ho  reparem,  també  aquí  *ns  hèm  sortit 
dels  mòtllos  llatins:  perquè  el  període  llatí  corresponent  haec  si  diceres,  errares,  significa 


—  H5  — 

generalment  present,  alguna  vegada  passat,  prò  may  futur  ^'\  Y  més  iluny  en  som  encare 
nosaltres  que  nostres  autors  antichs;  perquè  encare  qu'ells  cfouaven  a  nostre  període  la 
metexa  significació  fonamental  que  nosaltres,  prò  l'estaUúaven  mès  en  el  sentit  de  futur 
sobre  tot  real,  perquè  conservaven  del  llatí  '1  període  real  de  futur  y  l'usaven  tant  abun- 
dosament qu' en  els  dos  primers  llibres  de  les  G?jr/;//;/j  df  Torí&sa  n'hi  he  contat  112 
casos,  es  dir  doble  número  que  no  pas  tots  els  de  pretèrit  en  la  significació  de  present  y 
passat;  y  en  el  metex  sjgle  xv,  fullejant  els  dos  primers  volums  de  Tir  aní  lú  Blanch^ 
in*he  adonat  de  64  eczemples.  Es  gran  Uàsrima  que  s  dexés  perdre. 

Període  indir£€íe.  Període  irreal  que  ve  subordinat  a  un  verb  d'afirmació  no  muda 
de  fonma: 

!que  s  t't  km  (fórem)  lliures,  si  ho  mer  extern  (meresquessim). 
qu  hiviricm  sigut  (fórem)  lliures^  si  ho  haguéssim  merescut. 

En  e!  següent  eczemple  s'hi  troba  una  forma  d'obligació  indicativa  equivalent  de  les 
formes  ^^ria  y  — ra.  (Tirant.  IL  113),  He  sabia  yo  que  si  nous  daua  a  sentir  part  deia 
mia  atribulada  pena,  vna  nit  me  hagueren  trobat  mort  en  un  vaco  de  la  cambra^  e  sius  ho 
manifestaua  hauia  de  venir  en  lo  que  ara  so. 

El  període  real  en  el  metex  cas  generalment  tampòch  muda  de  forma: 

Dich  j   que  si  volem  súm  lliures. 

dèya  ■  que  si  volíem  érem  lliures. 

dirà  y  que  si  valdrem  (volem)  strèm  lliures. 

El  futur  de  la  principal  subordinada  a  verb  pretèrit  passa  a  la  forma  — ria  dd  sub- 
juntiu; y  \o  mctex  pot  fer  Tím perfet  de  la  subordinada  real  o  irreal. 

Eczemple  del  primer  cas  (Tirant.  II.  i  34):  Promès  li  que  si  moria  que  Un  daria  un  altre 
mdlor.  [Directe  serÍA:  si*  m  moro  te'n  donaré  un  altre  millor).  Es  notable  aquest  altre 
eaemple  en  que  "1  verb  subordinant  es  de  present  (Tirant,  IL  147):  jíur  per  laygua  que 
ymu  bategi^  que  si  yol  podia  pendre  aquell  traydor  de  Tirant,,,,  que  yol  penjaria  (per 
firnjare). 

El  segon  cas  es  ben  caracterfstich  de  nostra  llengua  (Tirant.   I.   85):    Dix  que  si  ell 
Vúiia  trametre  soeors  al  gran  Mestre  de  Rodes,  e  li  seria  plasent  que  ell  hi  anus per  eapita 
hú  farta  de  molt  bona  gana:  (aquí  hí  ha  abdós  usos,  si  volia  y  si  li  seria.)   (Eximenis 
Reg.  de  Pr.  i^  p.  c.  17),  Ordona  que  qui  seiemia  no  volria  a/endre  no  pogués  ésser  gene- 
rps:(es  relatiu  condicional.) 

Període  real  o  irreal  dependent  d'un  verb  que  demana  subjunctiu  no  muda  la  condició, 
prò  la  principal  passa  a  la  forma  —es  dej  subjuntiu, 

(Tirant,  L  57).  Eyo  sperarvos  he  en  aquella  hermita  de  sancta  Maria  Magdalena,  per 
^  que  sim  vehle  algú  de  ma  eompanyia,  pogués  mostrar  que  stieh  açi  per  fer  oració:  (si 
fos  independent  dírfa:  si  ';//  vlya  algü,  podrà  o  podria  mostrar,.)  (ib.  I.  89).  Deu  rieu  fer 
^^  gran  fes  ta  afi  que  si  venia  en  orelles  del  rey  de  Fnmça^  c&negues  que  la  altesa  vostra 


(i)   Ve^s  líieiEinn-Qpetzer,  Gramisaire  comparí  du  Grech  et  du  Latí[i>  Syataxe,  §  5^,  2  un  n)  Kcm. 


~  146  — 

fa  menció  de  son  fill  (independent:  si  venia.,,  conexerh  o  conexeria...)  (ib.  II.  1 18).  Dexa 
gent  darmes  dins  la  vila  per  guardaria,  que  si  Tirant  hi  venia  0  algú  dels  seus  que  nois 
hi  dexassen  entrar,  (independent:  si  Tirant  ve  0  venia,  no  'Is  hi  dexèu  entrar). 

IV.  NOTES  Y  OBSERVACIONS 

Notes  de  CONCORDANCIA.  —  Noto  primerament  que  l'omisió  de  la  correspondèn- 
cia dels  temps  es  frecuentíssima  en  el  període  real  de  futur,  tant  usat  antigament  còm 
abandonat  avuy.  Sovintèjen  els  casos  en  que  al  futur  de  la  subordinada  li  correspon  en 
la  principal  el  present  d'indicatiu,  imperatiu  o  subjuntiu.  No  portaré  sinó  un  eczemple 
de  Bernat  Metge,  en  el  qual  una  principal  de  present  porta  dues  subordinades,  una  de 
present  y  altra  de  fqtur.  [Sompni  pi.  195).  Si  troben  algú  qui  no  les  vulla  hoyr  els 
contrast,  enfelonexen  se  fortment,  he  especialment  si  alguna  cosa  que  dit  haien  los  serà 
resprouada. 

Tampòch  queden  lligades  a  la  regla  de  concordancia  les  condicionals  comparatives 
y  esceptives.  Per  lo  que  toca  a  les  primeres,  ab  la  condició  còm  si  's  moris,  hi  puch 
posar  qualsevol  temps,  patèx,  patia,  pati,  patirà,  etc.  En  quant  a  les  segones,  ab  lo 
present,  hi  trobo  a  cada  pas  present,  imperfet  y  futur.  (Cost.  Tort.  i,  3,  11).  Z^  saygno 
pot  fer  manament  ne  citar  null  hom,...  si  donchs  manament  no  ha  delveguer.  (ib.  1-6-7). 
No  es  tengut  a  null  hom,  si  donchs  ban  no  y  era  establit.  (Ib.  i  -  6  -  13.)  Nullafembra  mare 
ne  auia  no  han  lurs fills  en  lur poder,  si  donchs  los  pares  ois  auis...  no  les  auran  establides 
totrius.  Y  aquí  es  molt  digna  de  notarse  aquesta  forma  condicional  esceptiva  si  donchs 
tant  curta  y  espressiva  y  tant  usada  dels  antichs,  que  nostra  llengua  actual  ha  perduda 
enterament  ab  gran  minva  de  la  elegància  y  senzillesa  de  la  locució. 

Per  espressar  la  certesa  de  lo  que  s'afirma,  el  període  de  present  y  futur  agafa  la 
forma  — ria  del  plusquamperfet  en  comptes  de  la  del  imperfet,  creuantse  d'aquèst 
mòdo  les  dues  categories.  (Tirant.  II.  113).  Siyou  dehia  a  mon  pare,  hauriau  perduda  la 
honor. 

Observo  també  lo  molt  usada  qu'era  antiguament  la  forma  — ra  del  imperfet  de 
subjunctiu,  axis  en  lo  període  de  present  y  futur  còm  en  lo  de  passat;  fins  al  punt  de 
que,  haventhi  en  la  subordinada  l'imperfet  de  subjuntiu,  se  m'han  presentat  mès  casos 
que  no  pas  de  la  forma  — ria.  No  cito  eczemples  per  no  allargarme,  prò  tinch  apunta- 
des les  cites  d'algunes  dotzenes.  En  els  escriptors  d'avuy  hi  son  clares  semblants  mane- 
res de  dir.  Careta.  (Brosta  pi.  53.)  Z><f  vegades  hi  han  bestioles  que  si  poguessen  parlar, 
quasi  foren  com  nosaltres. 

Es  molt  espressiu  Tus  del  pretèrit  imperfet  d'indicatiu  en  comptes  de  la  forma  — ria 
en  períodes  irreals  de  present  y  futur.  (Tirant.  II.  71).  Si  vos  tinguesseu  tal  desig  com 
mos  trau  hauer;  nom  deuieu  ser  iure  sitio  vos  venir  açi.  (ib.  I.  97.)  Mil  ducats  Sor  valia 
aquest  cavall  si  710  tingues  tant  gran  defalt.  Dant.  (Infern.  27-70.) 

Es  cert  lo  meu  creure  venia  enter 

si  no  fos  lo  Gran  Presta  qui  mal  pr ena. 

Quan  a  una  condició  impossible  se  li  vòl  donar  més  fòrsa  d'pspressió,  s'usa  de 
vegades  el  període  real,  còm  en  el  conegut  eczemple  de  Ciceró,  haec  si  tecum,  ut  dixi, 
pàtria  loquatur,  nonnc  impetrare  debeatt  Més  fondo  encara  es  el  sentit  real  de  nostre 
llenguatge  familiar  al  posar  en  comptes  del  plusquamperfet  de  subjuntiu  el  present 


-    «47  -- 

d'indicatiu  en  totes  dues  proposicions  o  sòlzíiment  en  una.  Del  Hosch  (Guideta. 
I.  pi.  85).  Si  jo  SC  axò^  no  ni  hi  atrapen,  Üller.  [Febre  d'or.  III.  pi.  71),  S'internú  al  tocador 
a  dfspíiiiarse  ab  una  agror  al  car^  que  si  i' home  gosa,  fuig  d'aiié.  Genis.  (No veles,  pi.  43). 
Jo  li  i-orria  ai  darrera  per  rebhtrcl  per  I  ull  de  /' escala  ^  cont  Jw  haguera  fet ^  si  la  mare  no 
m'atura.  Pons,  {L'Auca,  pi.  212).  Si  hagués  saó  f/í  í/u  e  la  Pepa  's  fe  nu  e  tia  aquells  luxós, 
òrnsegurque /li  niau  un  esc4?tdoLDe  vcgaàe^  en  el  verb  principal  s'hi  posa  l'impcrfet 
d'indicatiu  ab  )a  significació  de  plusquamperfet  o  d'imperfet  de  subjunctiu.  Vilanova. 
{Qu2.droSy  pL  67.]  Si  na' m  trec/i  ei  llautó  dels  vigotis,  nera  victima.  Bosch,  (Mon  tal  va, 
pi  13.)  Si  en  Víctor  fw  s*kagucs  trobat  alià  a  punt  per  de  tenir  te,  queyes  dins  el  gorch. 
Genis.  (Noveles,  pL  223].  Si  jo  Itagucs  estat  thome  ^faz'ans,  de  tots  dos  na  'n  tenia  prou 
per  beure.  A  gu  iió .  (R  om  a  n  cer ,  pi ,  2  7  S , ) 

Si  'mfosséu  sogra  y  no  mare, 
no  se  que  us  faria  fer: 
mariau  a  cops  de  pedra 
rossegada  pels  carrers. 

Vilanova.  (Quadros,  pL  168).  *S7  tingués  un  arma^  li  tirava  un  tiro. 

Finalment  en  tot  s'ha  de  pensar  en  aquella  lley  psicològica  de  M.  Kluge  citada  avans, 
o  sigui  *1  punt  de  vista  en  que  *s  posa  lautor,  lo  qual  dona  llòch  a  ínflecsions  les  més 
variades,  y  fins  a  anacolutes  que  no  tindrien  esplicació.  Vegis  ab  quina  gràcia  la  Druda 
de  nostre  romancer  passa  del  sentit  real  al  irreal.  (Romancer,  pi.  236.) 

Sàpigues  qucs  D,  Franciscà 

n&  'm  cú iria  pas  vestir, 
'  '  Si  nes  el  marit  qu  arriba^ 

me  'n  aniria  a  vestir. 

y  fins  en  la  metcxa  proposició  passa  axò  de  vegades.  (Tirant,  11.  í43-)  Si  amor 
hagués  alguna  cosa  de  eertenitat,  yo  vençuda  te  prech  per  amor  de  tu  sapia  noua  certa, 

V.  EQUIVALENTS  DEL  PERÍODE  IRREAL 

I.™  L'infinitiu  precedit  de  la  preposició  a.  Pons.  (L'Auca,  pi.  6.)  A  dur  ca/ses  com 
dls^y  a  anar  estudi  en  lloch  de  costura,  ningíi  s  hauria  adonat  de  son  sexo,  (Ib.  ph  ïQO,} 
A  convertir  se  en  polla  d'ittdia.fins  al  vespre  no  hauria  clos  cl  vano.  Careta.  (Conseqüèn- 
cies, ph  196).  A  no  ser  vostè  qui  es,  hauria  fet  un  disbarat  gros. 

2.°^  L Infinitiu  ab  la  preposició  de  suplèx  el  període  irreal  de  present  y  futur.  Pons. 
(L'Auca,  pL  235.)  Val  més  que  fem  cl  desentès:  de  tornhrlúshi  ara,  fora  deseu- 
hrirnas. 

5.'='  EI  que  's  posa  en  comptes  del  si.  Vidal  y  Valencíano.  (La  Pubilla,  pi.  ^i,]  Jo 
que  fos  de  vos,  miraria  de  veure  a  l'avi  de  la  minyona ,  En  aquest  cas  ab  tot  y  ser 
irreal,  sembla  que  hi  repugna  l 'im perfet  d' indicatiu,  No  obstant  en  lo  Sompni  de  Bernat 
Metge,  (pL  191),  trobo  *1  següent  cczemple:  jVos  poria  trobar  algun  vell  bauos.,.  que  elles 
per  marit  rebuiasse^n,  solament  quel  veien  rich  e  opulent. 

4.^  El  relatiu  suplèx  una  condicional  irreal,  però  aquí  *no  hi  entra  Tindicatiu. 
Soler.  (Kémpis,  pi.  51.)  Ohí  aquell  qui  may  cercas  alegries  transitòries!  aquell  t/ui  may 
sücupàs  en  cases  del  7mn,  quina  condencia  més  pura  senyaria! 


—   148  — 
S-"^     De  vegades  hi  manca  la  partícula  si.  Aguiló.  (Romancer,  pi.  236.) 


(Ib.  pi.  334)^ 


Sa/^igucs  qiíes  D.  Francisco, 
no  m  calria  pas  vestir. 


No  fos  pel  dir  de  la  gent 
jo  aniria  a  acompanyarte. 


A  formes  clíptiqucs  del  període  condicional  irreal  poden  reduirse:  a)  espressions 
en  que  hi  falta  el  verb  condicional.  Bosch  de  Tr.  (Montalba ,  pi.  138).  Sens  elly  noya^ 
prenies  un  bany  general  de  cap  a  peus.  —  b).  Gran  número  de  formes  optatives  irreals  ab 
diverses  partícules  o  sense  elles,  que  poden  vèures  en  el  P.  Nonell.  Gramàtica, 
pL  206  seq, 

VL  DIFERENCIES  DEL  PERÍODE  IRREAL  Y  ALTRES  FORMES 

El  període  irreal  no  s'ha  de  confondre: 

K='  Ab  el  període  real  directe  que  tingui  igual  forma  o  sigui  ab  el  que  porta  el 
r/J  2  en  el  §  í.  Vilanova.  (Plorant,  pi.  74).  Si  una  fadrina  s  esqueya  a  tenir  la  cara  ala- 
hadora.y  em  venia  a  tret  Ji  divulgava  ab  tota  prudència.  Aquí  es  real,  mes  podria  ser 
irreal  sense  treure^n  ni  posarhi,  si  s'ho  portava  el  sentit  de  la  frase. 

2.*"  Ab  el  període  real  indirecte.  Segons  la  doctrina  de  la  correspondència  dels 
tempSj  quan  la  proposició  principal  del  període  condicional  passa  a  ser  subordinada 
d'un  aitre  vòrb,  per  correspondre  a  n*aquèst,  pòt  ser  haurà  de  mudar  de  temps  sense 
cambiar  de  significació,  y  sent  real  pèndre  la  forma  irreal.  Escriu  Bulbena.  (Raconet, 
pi,  9.)  Digucrcnloshi  que  si  per  ventura  anaven  a  Sivilla,que  se'n  vinguessen  ab  ells.  Treta 
la  dependència  del  \^òrb  digticrenloshi,^  o  be  en  llenguatge  directe,  quedaria:  Si  per 
ventura  aneu  a  Sivilia,  veniu  ab  nosaltres.  Proposició  de  sentit  reial,  còm  se  vèu,  que  per 
mor  del  verb  díguéreníoshi  s'hagué  de  posar  en  pretèrit  imperfet.  Es  molt  de  notar 
aquests  distinció,  perquò  no  donem  còm  propi  de  nostra  llengua  lo  que  seguèx  les 
regles  comunes  a  totes.  Alguns  dels  eczemples  que  posa  M.  Alcover  en  ses  Qüestions 
de  Llengua y  Literatura  Catalana,  pi.  516,  estan  en  aquest  cas. 

3."  Tampoch  s'hi  de  confondre  ab  el  si  dubitatiu,  causal  o  absolut  de  que  se  'n 
pòdcn  veure  eczemples  en  la  Gramàtica  del  P.  Nonell,  pi.  1 10  y  1 1 1;  còm  tampòch  ab 
Ics  proposicions  interrogatives  indirectes,  còm  aquesta:  Aguiló,  (Romancer,  pi.  173.) 

Me  vingué  en  el  pensament 
si  do7i  Jordi  se  casava? 

4/*      El  si  també  pòt  ésser  adversatiu.  Dant.  (Purgatori  XV.  127-129.) 

Si  haguesses,  dix  ell,  cent  cubertors 

sobre  ta  cara,  rw  'm  fora  gens  dus 

iot  pcítsament,  quant  que  quant  petit  fos. 

Y  es  molt  de  notar  qu  encare  que  les  partícules  adversatives  [encare  àdhuc,  etc.) 
no  admeten  rhnperfet  d'indicatiu  en  la  significació  irreal,   l'admèt  el  si  adversatiu. 


—   149  — 

Soler.  (Kòmpis,  pi.  96).  Si  pera  csscr  tal  doncs  im  home  toi  lo  seií,  seria  com  si  nó 
hagués  donat  res.  Si  fes  la  més  gran  peni te^tcia,  encara  faríú  poch.  Si  aprcrigucs  iotes 
les  ciències,  ericara  estaria  lluny  d'aquesta.  Y àdhuc  que  tingues  ioui  gran  virtut  y  una 
molt  fem ent  dei'oció,  encara  li  mancaria  fnolt  a  saber.  Tots  els  incisos  son  adversatius 
y  en  tots  hi  cauria  be  rimperíbt  d'indicatiu,  mènos  en  el  darrer  que  porta  la  partícula 
adversativa  àdhuc. 

He  insinuat  al  principi  que  no  teníem  construcció  pròpia  per  les  condicionals  pro- 
bables,  còm  la  tenen  el  grech,  el  llatí  y  també  '1  castellà.  Nosaltres  usem  indistintament 
de  la  íorma  real  y  de  la  irreal,  segons  que  volguèm  donar  a  la  frase  cert  tint  de  major  o 
menor  realitat;  y  del  context  en  deduim  la  significació.  L'equivalència  del  imperfet 
d'indicatiu  é^b  les  formes  reals  queda  demostrada  casi  be  en  cada  apartat  del  llibre  de 
les  Costums  de  Tortosa.  Còm  tot  son  Ueys  y  preceptes,  resulta  que  tot  el  llibre  es  un 
texit  de  proposicions  condicionals,  en  les  quals  la  condició  's  posa  tant  aviat  en  present^ 
còm  en  pretèrit  imperfet,  còm  en  futur  d'indicatiu,  sempre  ab  idèntica  significació. 
Entre  'Is  centenars  d'eczemples  que  podria  citar,  n'esculliré  tres  o  quatre  d'aquèlls  en 
que  's  barrèjen  els  temps  en  una  metexa  clàusula. 

Present  y  imperfet.  (2-9-13.)  Lo  procurador  pot  menar  h  pkyt  que  H  es  comanat^ 
...  sils  hereus  del  mort  no  y  contradexen,  0  la  part  aduersa  ans  del  pleyt  començat  excepció 
no  liposauen.  (2  -  1 1  -  2.) 

Present  y  futur.  (2  -  9  -  14.)  Si  procurador  guaaynara  o  guaayna  aquela  cosa  que 
dema7ia...  tot  o  deu  restituir.  (2  -  76  -  6.)  Si  algú  es  pres  per  forca  a  per  paor  prometrà 
donar  alguna  cosa  a  algíi...  ni  eyl  ni  la  fermança  no  son  tcnguts  en  re. 

Futur  y  imperfet.  (2  -  11  -  2.)  &  algú  farà  los  negocis  daltre  profitosament,  ha  actio  e 
demanda...  Mas  si  les  coses  al  senyor  deyles  no  eran profitoses ,  ninguna  actio  ni  demanda 
no  ha. 

Per  acabament  noto  que  també  *s  troba  alguna  vegada  lo  plusquamperfet  d'indicatiu 
en  sentit  irreal.  (Cost.  Tort.  2  -  15  -  3.)  -£"  .y/  neguna  cosa  per  aquesta  rao  lo  menor  del 
altre  presa  auia,  deule  restituir. 


—     ISO    — 

Tema  IX 

Sobre  procedència  y  ortogriafía  de  la  x  catalana* 
D,  Víctor  OUv&,  de  Vilanova  y  Geltrú,  en  defensa  de  les  seves  conclusions, 

V 

La  xex  té  en  català  fins  are  dos  usos: 

a)  uns  cops  representa  el  sò  corresponent  a 

eh  francesa    (<://emin,  cro^^u,  howché) 
*  SC  italiana      (^nocco,  laíc^iare) 

sh  ínglés        (j^ooter,  puí//ing,  rar/r) 

sch  alemany  [sckxM^,  nieerxr/raum,  blaulij<://).  .  ^ 

b)  alties  cops  representa  els  dos  sons  de  la  lletra  grega  E  ksi^  en  francès,  català 
y  altres  llengües;  aquests  sons  son  ks  y  kz,  y  es  molt  curiós  qu'en  axò  hagi 
usurpat,  el  lioch  d'aquesta,  dexant  el  seu  valor  de  cAe. 


Tenim  de>nchs  qu'el  primer  valor  (a)  de  la  xex,  valor  desconegut  dels  llatins  y  dels 
grechs,  se  troba  ademés  en  portuguès  y  en  gallech  y  també  casi  idèntich  en  el  castellà 
antich,  de  manera  que  podrem  anomenarlo,  pera  major  claretat,  valor  o  sò  ibèrich,  a  fi 
de  disti ngirlo  del  valor  (b)  que  també  té  en  totes  les  demés  llengües  y  qu'es  el  propri 
greciíi  encar  qu'els  grechs  el  representessin  per  signe  distint  (E). 

Se  poden  mencionar  en  agrupació  apart,  les  paraules  que  venen  del  grech,  per  que 
encare  que  moltes   han  atravessat  el  llatí  sens  alteració,  altres  han  sigut  directament 
importades  per  Terudició  en  temps  moderns,  ont  la  X  grega  propriament  dita,  qui  tenia 
el  valor  k/i  o  c/í  forta,  sona  en  català: 
com  s     :     en  cirugià. 

com  k     :     en  arquitecte^  arquebisbe,  caos,  quimera,  monarca,  eucaristia, 
com  X     :     en  arxiprest,  arxiduch. 

El  sò  ibèrich  de  xejr  en  català,  correspon  a  les  lletres  llatines  :  í,  a  la  doble  ss,  a 
Tagrupaciü  sí%  a  la  í'  y  a  la  x  metexa,  sobre  tot  quan  forma  part  del  aficse  privatiu 
lo  de  procedència  ^^r,  qui  també  s'usa  sol  y  ab  igual  valor,  com  a  adverbi. 

Mossèn  Grandía  í')  estudia  detingudament  la  formació  de  la  xex  en  quatre  fases, 
que's  poden  resumir: 

bassus  fascia  buxum  piscis. 

bays  faysa  boys  peys. 

baxs  facsa  boxs  pex. 

(aparició  del  xex  inicial), 
(aparició  del  sò  fort,  c/i  o  doble  xex.) 

(ï)    Gramàtica  etimològica  catalana  del  Rnt  Mossèn  Marian  Grandía,  Pbre.  Sarrià-Barcelona,  1901. 


origen 

llatí: 

i.a 

fase: 

2.^ 

fase: 

3^^ 

fase; 

4^"^ 

fase: 

iSï 


'( 


Tenim  donchs  que  si  es  admissible  la  teoria  evokitivaj  diguemnc  el    darwinisme  de 
]es  paraules,  tant  en  els  sons  com  en  llur  escriptura,  ^perquè  no  s'ha  d'admetre  una  altra 
fase  d'evolució  que  faci  concordar  lo  escrit  ab  lo  parlat?  Axfs  tindríem: 
escriptura  actualr  baix  faixa  boix  peix. 

escriptura  proposada:  bax  faxa  box  pex. 

* 

Donem  a  seguit  un  arreplech  de  paraules  agrupades  segons   la  transformació  qu*en 
elles  ha  donat  lloch  a  raparició  del  jcfx: 


Procedent  de  la  s  llatina  (en  aquest  cas  no  es  molt  estable;  uns  compostos  son 
en  Xr  altres  ^n  s,  o  c  dolsa). 


Xhiinr  de  siòilare:  però  també  eczistex  en  mallorquí  dular,  y  en  certes 

comarques  tarragonines. 

itx0pii(ck,rçàò^^d^  suò-piiwíum^  ï^xvíhé  \s  diu  sopluig,  contra  la  pluja,  y^í?//;i- 
jarsi\  axop!ugarsi\ 

axúrdar  de  ad-snrdas^  adsHr(ian\   fer  tornar  sort;    en    francès  antich  se 

deya  xart^  per  sourd. 

ximi  de  sintius,  mico. 

xexanta  de  scxaginta. 

xerigot  de  semm,  castellà  suero. 

òtxesf  de  òis-stwtus,  dit  axins  perquè  '1  dia  6  de  les  calendes  se  deya 

dos  cops,  ó/'Si^x/o^  cal  en  d  as  Februarii.  A  notar  qu' en  català  se 
diu  any  de  btxcst  o  any  que  fa  bextst  y  no  any  bexesí^  com  en 
Castella,  aho  bisiesio  o  en  francès,  année  bisexíiU\ 

axarnienfar        de  sarmentum^  sarment. 

cax  o  cuax         de  quasi. 

(anticuat,  per 

casi), 

caxa  de  capsa ^  y'ls  derivats  caxrr,  cncaxar,  etc... 


Procedent  de   la  doble  s  llatina     {ss). 

^ax  de  bassus. 

gruxy  mallor- 
quí ^rï/:rí7  ÚQ  grossa s,   llatí   vulgar,   potser  derivat    del    crassus    del   llatí 

literari. 
gr^x,  gnxós      de  crassus,  çn  francès  sç  troba  crassc  que  vol  dir  grcx  y  també 
cngrexar.  brutícia. 


—       152      — 


Procedent  del  grupu  llatí  si\  Aquest  ^nipn  alguns  cops  se  conserva: 


/tfx  de  pis  a's j  pex. 

xe^ísa,.^^  Qic.       de  fmsccre.  El  participi  fa  indiferentment  nascut  o  nat. 
xerrach^  de  sdndcrc^  tallar,  però  cstisores,  per  scissores,  de  sdsso?'. 

créxer^  de  crescerr,  que  també  dona  crescut  y  crescuda, 

conixcr  de  cúgnosccrc. 

faxa.faxarjex  úc/aschí,  en  termes  médíchs  se  conserva /r^r?^. 

apexir^  ape- 
xízr,  {r.  deP.) 
tractar  be,  fer 
bons  tractes, 
donar  bon 
menjar,    pc- 


de  pascrrc,  pastar,  menjar,  alimentar,  mantenir;  el  passat  pas- 


xtf,    tira  pe-  <  t/ím,  dona  f^astura/ 


xet!^  donar 
pe  xe  i,  tali- 
pex^  certa 
part  de  la 
carn  de  bou, 
vedella »    etc. 


D'aquesta  arrel  ne  ve  el  francès  repàs  y  repaitre  (p.  repii). 


Procedent  de  la  c  llatina. 


de  cicharea. 
de  culceus, 

de  cniclta^  (francès  cotirtepúinte^  de  culcita  puncta). 


xicútra 

CÚXÍ 

con  xa  ^    (cast. 
colcha) 
xales t  (mallor- 
quí), de  cckstis  (?) 

X armada  o  /  terme   de    cultiu    molt    usat  a  Sitges,    en   francès  charmoie  y 
xerfftada  1  charmílic,  del  llatí  carpinus^  en  castellà  carpe, 

botxar    (Riba- 
gorça) y  boxar 

(Mall.)  com  el  francès  bouger^   bellu^arse,  moure's;  de  bullicare^  bullir, 

estar  en  bullida,  per  bitüire  o  bullarc,  bullir  o  fer  bombolles, 
(et,  Stappers),  de  que  iambè  vindria  bellugar,  que  té  V  metcjc 
sentit. 


v 


w- 


—     ^S3     — 


Procedent  de  la  x  llatina. 

axeí/a  de  axilla.  Els  escríptoríi  llatins  de  Tèpoca  gòtica,  com  Sant  Gregori 

de  Tours  y  Sant  Isidor  de  Sevilla»  escrivien  asdiia  y  asctiia^  formes 
de  traspàs  (segons  Díez). 

òuxcda  )  com  en  italià  òussola^  capseta,  capsa  de  Tusta. 

i^ox  \deJfrixeus,  hoK,  en  cambi  tenim  bujola  y  buyola^  recipient  de  fusta, 

taxar,  lexar    de  iúxan\  /axus. 

modern  dexar 

y  també  He  xa,  Uoch  ont  se  desen  els  plats.  (Camp  de  Tarragona,) 

xarò^  xariichy 

xarmmda         de  xer,  tal  com  se  tro  va  als  mots  xerampelineus^   de  color  de  fulla 

seca  de  vinya  y  xeranticus. 
fanxa  de  pantex%  ventrell»  budellada,  que  també  dona  panteig^  pantejar^ 

moviment  produït  per  la   respiració  cansada^  que  fa  anar  y  venir  pit 

y  ventre. 


En  cambi  hi  hà  casos  en  que  la  x  llatina  ha  donat  s  en  català,  y  es^  quan  en  general, 
precedex  a  les  lletres  t,  p:  »  . 

csplet  de  expíetum^  expkriy  esplicar,  desenrotllar. 

mestall,  mes-X 

tura.    (Cost.  I 

de  P.)  barreja  Me  mmgere,  mixi,  müxunt^  barrejar. 

de     grans,^ 

ms0,  ï 


satg-,  com 

quïdiuespert  • 
dels  mercats,  J 
oJïeicoHírasA 

.  '      /      t  ,  de  exagere^  apreciació,  estimació^  càlcul  del  preu,  valor  o  mèrit. 

tal»  enstigt  y 
ensaig^  ensa- 
jar,  ensat- 
jar  y  ensejar.  I 


—     ÏS4     — 


xex  procedent  de!  preficse  íx\  quan  aquest  significa  supressió,  privació.  Pert  la  e  inicial; 
emperò  hi  íià  casos  en  que  *s  conserva. 

xalar  y  axa- 

de  ix-aia-n\  de  aia. 

de  €x-aperirti  de  apcrire^  obrir,  badar 

i  de  eX'&rc/ms,  de  orqtiís^  en  grech,  testfcul. 

mal   ús  del   temps   feudals,    en  virtut    del    qual  el  senyor  s'incau- 
Jtava  dels  bens  de  qui  moria  sense  fills. 

de  ex-amplarCy  Pacuvius,  (apud  Nonium)  usa  al  verb.  amplare  indi- 
cant-lo com  un  idiotisme. 


lar 

xapar 

xorc, 

exorqnia 

axampiar^ 
axampiis^ 

axu^ar,  secar 
unacosa^ant. 
exaugar  y 
e  X  u  £-  ú  r  , 
axau  ga  r  ^ 
treure  barca 
del  mar,  va- 
rar-la. 

axuí,    part. 
passat, 
també  hi  hà 
qui  diu 
axuar 


de  ex-hauriri;  de  hauriri^  pRssSit  /laustum,  treure  aygua,  vuydar  una 
cosa^  indica  la  procedència  '1  passat  axuí^  de  ex-haustunt^  en  cast. 
ex-hausto. 


que  podria  ser  de  exutrt^  sup.  exutunt,  treure  afora,  despullar. 


axanty  axa- 

menar 

axorbir,  des- 
calsar 


de  ex,  y  agmen^  de  agire,  conduir,  portar,  guiar,  menar. 

de  ex  y  orbarc,  privar,  separar,  treure,  dividir  els   ceps,   allunyar, 
d'ahont  orb,  cej^o. 


iixonary    cu-  j 
llir  la  íruytBJ 

dels   abres.  >de  r;r  y  cmcrare,  pesar»  de  prn/Sy  oneris^  pes. 
treure'lsfuUa^ 
i 


seca, 

úxÜar 
axarcoiar 
axauSj  premi 
que  dona  en 
la  venta  al 
encant  el  qui 
*s  queda  la 
pessa  al  qui 
fa  pujar  la 
dita. 


de  ex  y  hisuhi^  illa. 

de  ex  y  sarcaiare^  escardar,  també  sarrire. 


de  ex  y  arra^  a\  o  arrabo,  onis  (ex-arrabo,  ex-abo,  ex- au,  axau.J 
Per  la  disolució  de  la  labial,  qu'en  català,  com  en   fi•ancès  dona    '1 
diptongus  au,  p,  ex.  asirelau^  à'astrolabium. 


—     155    — 


fx/r^  extda  , 
celobert,  pati 
íencat  en  les 
cases  de  vila, 
exidor  ,  sor- 
tida, reexir^ 
deseximent^ 
súèrexir^ 


)ÚQ  txy  irff  sortiri  en  llatí  metex  ya  eczistex  exir^^  sortir. 


axancarrar^ 

axancarroA 

joch  infantil) del  llatí  exy  '1  germànich  ancka^  ancai  cuxa. 

equivalent  a 
la   mareilr 

francesa. 

xugiar  de  ex  y  itrgere^  ex t remer,  empènyer,  pitjar. 


mencionarem  ad  em  és  alguns  mots  procedents  del  castellà  y  del  francès,  per  ser  molt 

nombrosos: 

dd  castellà,  tenim 

f£xta,    per 

data,  d^/fc/ia,  í.  dç/ff/io,  per  hecko, 

xewQ  de  ackm'o. 

xalo  de  ckato. 


tatxado    sis- 
tema de  bro-l 

dar  per  qua-L^  ^^^^^^^^  ( , 
dnciila.  [  ^ 

(en  fr.  púmi\ 
de  marqu€\ 

hetxarüy  ket* 

xurat  termes  de.  modista,  de  hechura^  de  hacer^  com  cockura  de  cúcét  y 

costura  de  coser, 

xurrapas  de  surrapas, 

xurrtacas  de  nurríago^  de  smrraTx  que  per  altra  part  dona  surra. 

xulú  de  chulú. 

xisiú  de  ckíste. 

ma  ixo  de  macho^  per  mul,  que  *s  diu  en  algunes  comarques. 


de!  francès 

xagri 
ciixc 


de  ckagrín,  nom  d'una  pell  de  relligar, 
de  clichè^  que  se  suposa  una  onomatopeya. 


-     156     - 

rnixé  de  couchè^  qm  a  mic  cmichc,  qui  te  una  capa  d'altre  cosa. 

Xütnbra,  chamhn\  roèe  de  chambre;  però  usat  en  català  com  a  sach  d'estar 

per  casa  les  senyores. 


Y  després  de  totes  aquestes  mostres,  que  poden  donar  ab  llur  aprocsimació,  regles 
d'etimologia  que  permetin  aclarir  la  procedència  d'altres  mots,  quin  munt  ne  queda  en- 
cara de  paraules  estranyes»  sens  cap  filiació  aparent,  sens  cap  indici  que  pugui 
servir  de  gufa. 

^      '  ^  *  /  en  Roque  Barcia  ho  vol  fer  venir  de  coxa^  cuxa,  perquè  la  barra  se 

caxalaryca-^  ,  j    i    u        /im\ 

„    -^        4  pot  comparar  a  la  cuxa  de  la  boca  (!!!!) 
xaiadü  j 

axerit  despert,  viu,  y  també  grill  y  xitxaret-lo,  en  mallorquí  axtirruit, 

xaiarsi  posarse   còmodament,  disfrutar  d'una  cosa,  y  en    mallorquí  xalest^ 

agradable,  ahont  fa  de  bon  estar.    . 

xhfic  pl^ijíis  y  xafagor,  calor  atuidora,  de  xafar  (?) 

xulla  quan  una  noya  es  molt  poca  xulla,  es  ximpleta  o  voluble,   en  gita- 

.^  nesch  xullar  o  xollar^  per  tallar  els  cabells  a  ran  de  pell. 

xorxer  brut,  porch,  que  no  sigui  com  sorcier^  en  fr.  bruxot  (no  ha  donat  llort^ 

per  brut,  en  U.  íuriduSy  groc.) 

xerrar  potser  de  sarrire^  cusir,  qu'ha  donat  sàrria  y  sàrria  (?) 

mox  en  mallorquí,  carabassa. 

bòUix  un  JQch  d'atzar,  boHtx  y  bòlit  xa,  bales  de  jugar  de  petit  tamany. 

calax,   cala- 

xera^  es  duptós  que  puguen  referirse  a  caxa. 

mex  per  bè,  moltó  o  ovella. 

xèneck  que  diuen  al  Ribargosa,  per  vedell. 

bruxa,  capuíxo,  lafxa,   latxcres,  moxina^  xiigla,  xurigucr,    termes  del  llenguatge 
dels  pescadors. 

xaragally         petita  corrent  d'aygua, 

y  tants  altres si  haguéssim  de  seguir  per  aquest  terrer,  tant  fèrtil  en  conjectures,  a 

força  d'anar  barrejant  paraules;  camparan  ties  entre  elles  y  cambiant  la  manera  d'escríu- 
rcles,  potser  arri  variem  a  trobar  totes  aquelles  minúcies  genealògiques  qu'ostenten  ab 
orgull  els  mots  ben  documentats, 


Quan  la  x  té  cl  sò  pròpiament  ibèrich,  s'ha  d'avisar,  fins  are,  al  llegidor,  fent  prece- 
dir la  consonant  fx^r  una  i  absolutament  àtona,  donantse  l'anomalia  de  que  un  sò,  essen- 
cialment simple  com  es  aque:it,  s'hagi  de  representar  en  la  majoria  de  les  llengües  per 
dos  signes,  mentres  que,  por  un  respecte  potser  eczagerat  de  la  tradició,  millor  dit,  per 
una  lamentable  rutina,   seguex  la  x,  signe  senzill,  corresponent  a  un  sò  doble,  es  y  en 


«57     — 


català  y  francès,  a  dos,  rs  y  t-£í.  No  hi  hà  pas  més  motiu  per  conservar  el  doble  valor  de 
In  X  que  per  usar  encara  avuy  en  dia  la  fisi  (ps)  y  la  dlgamma^  (gg),  lletres  dobles 
que1s  grechs  clàssichs  conegueren,  ab  tot  y  que  Tagrupació  representada  per  la  primera 
se  dóna  avuy  encara  molt  sovint, 

Scría  curiós  poder  seguir  pas  a  pas  totes  les  solucions  o  conats  de  solució  qu'a 
través  del  temps  s'han  donat  en  català  a  la  qüestió  avans  esposada. 

En  un  testament  d'En  Gyem  de  Tamarit,  pergamí  datat  a  6  de  Juny  de  1354  y 
procedent  del  monestir  de  Santa  María  d'Alaó,  a  Sopeyra  (província  d'Osca),  se  distin- 
gex  la  xex  grega  de  la  x  ibèrica  fent  precedir  aquesta  per  una  y  grega,  sobrepujada 
d  un  punt  ^'^  segurament  pera  distingir  be  aquesta/,  signe  mut,  de  les  altres  dues  lletres 
semblants,  o  siguin  la  /  llarga  o  iota  que  molts  cops  pren  el  Uoch  de  fa  /,  y  el  signe  et 
representat  per  un  tret  molt  semblant  als  dos. 

Una  altra  cosa  quens  ha  semblat  poder  deduir  de  la  lectura  detinguda  del 
llibre  de  Constítiu^hm  d£  Catalunya,  edició  gòtica  í'\  consistex  en  traduir  per  x  el  sò 
íbérich  y  per  xh  el  sò  grech  de  x€x  '^^ 


sona  xex : 


sona    c/i : 


sona    es : 


entre  vocals  :  vexells  (XVl)  conexer  (lxxxiii)  puxa,  vexacions, 
(LXXXlv,    volt.),   exellat  (xcíll),  axicom  (xcvi), 
exira  (xcvni). 
én  fi  de  paraula :  aximatex  (p.  Lxxxiii)  introduex  (p,  LXVl). 

empatxants  (LXXXv)tatxació  (xcviu,  volt.)^  tatxar 

(c)  empatxament  (CCLVI). 

precedint  consonant:  exprimir  (lxxxïii).  excelent  CCLV  volt.),  expre- 

sament  (Xt  Vii  volt.)  expedició  (CXVIII,  y  per  axò 

íjuan  voHen  que  la  x  entre  vocals  sonés  cs^  la  feyen  seguir  per  una  con.sonant  muda. 

p.  ecz.;  exhigidors  (p.  XVHl)  y  exhígir  (p.  xcviii),  y  segurament  qu  aquesta  /i  no  te  res 

que  veure  ab  letimotogfa. 

En  et  segle  disset  veyem  usat,  a  nostra  conexensa  per  primera  volta,  la  x  desdo- 
blada, es  a  dir,  representada  en  son  valor  grech  per  es  y  es  en  un  follet  de  poques 
planes  anomenat  Tacsa  deis  preus  de  les  cews  y  publicat  a  Valencià.  '♦^^ 

Però  aquest  precedent,  y  altres  que'n  degueren  eczistir  foren  completament  oblidats 
en  la  nostra  Renaxensa-  Els  poetes  renovadors  comensaren  a  escriure  català  posant  la  i 
abans  de  xex  ibèrica  y  molts  cops  usant  tranqui  lament  la  eh  castellana  pera  exprcsar 
aquest  sò;  altres  esc  rigué  ren  igual  els  dos  valors,  refiantse  de  l'intuicio  del  llegidor  [íer 
qüe  'Is  distingís  en  la  lectura.  Però  desseguida  quals  entusiasmes  dels  literats  succeircn 
els  estudis  dels  gramàtichs,  saltaren  a  la  vista  els  inconvenients  dels  dos  sistemes. 


(1)  «it  altra  arcïta  que  fa  de  oa  Cflpdenyla  telyx  a  la  apolana  de  tots  los  altres  bena  meus  »ÍUs  y  moblea  lelyx  be  reu 
EUüversal  a  maría  fosetn  neta  inïa.....»» 

(2)  Falta  la  portada;  segona  el  calofúí  Acaben  1e^  dltCB  consti tuclon»,  actes  c  Capítols  de  Cort  i-ti  la  prcQCdt  obna 
5timp^ts  qui. han  sguart  al  bon  orde  ile  la  justícia  civil  e  criminal  c  altres  cose^  utlls  del  principat  de  Cathatunya  per 
jïitme  de  Vlngles;  a  despeses  de  mestre  Bcirtumen  Aii;uílar  libretcr  del  gcm^ral  del  prínclpat  de  Catbalunya.  A  dos  del 
neade  Novembre.  L'any  mil  ctnchcents  c  deu, 

f3)  Axò  per  lo  que  *s  refereix  al  català.  En  ta  coleccló  d'Inscripcions  llatines  d'Espanya  culeccionadcs  per  En 
HBbDcrse  troven— moltes  es  per  x,  segona  me  digué  Mn.  Alcover  Els  primers  a  qui  's  presentà  el  problema^  el  reaoi- 
^^tn  de  la  metexa  manera  que  Tiosaltres  proposem , 

(4;  Se  conserva  en  la  BïbUotf!ca-Muséo-Balagui;f,  de  Vilanova  y  QdtrA. 

I 


k 


-     ts8    - 

Als  derrers  anys  deia  centúria XIX.  s'inicià  la  tendència,  a  nostre  entendre  desti- 
nada a  predominar,  de  separar  la  x  composta,  y  de  distingir  ben  clarament  els  dos  sons 
a  que  correspon. 

El  Pare  Nonell,  en  son  Anàlisis  Fonoibgich  ortogràfich^  (1896)  y  en  sa  Gramàtica 
(i  898},  En  Joseph  Poal  y  Jofresa  en  sa  Grafia  elemental  y  per  fi  Mossèn  Antoni  Maria 
Alcover,  usant  axò  en  totes  les  seves  publicacions  y  esplicant  les  raons  en  que 
s'apoya  ^*\  han  atret  T  atenció  sobre  tema  tant  important,  y  val  la  pena  de  somar  tots 
els  esforsos  a  fï  de  con  seguir  la  victorià,  que  sens.  dubte  ajudarà  a  la  catalanisació  de 
nostre  idioma,  avuy  encara  tan  malmenat  per  influencies  forasteres.  Cal  també  sols 
recordar  ahont  paren  els  plurals  femenins  en  as,  imposats  per  la  moda  castellana  y  que 
una  coratjosa  campanya  seguida  ab  constància  per  L Avenç  (')  ha  vingut  a  desterrar. 
Ara  encara  s'escorren  en  la  correspondència  epistolar  per  una  remanencia,  de  la  costum 
y  en  alguna  qu* altra  noticia  de  periòdich,  feta  a  corre-cuyta;  però  la  victorià  de  les  es 
es  decissiva. 


Acoblant  els  mots  d'escriptura  duptosa  en  series  afines,  resulta  qu'hem  necessitat 
fins  a  1 8  divisions  y  axò  sol  ya  vol  dir  que  hi  ha  divuyt  ocasions  de  confusió  possible,  Í3) 
que  no  seran  res,  si*s  vol,  pera  1s  erudits  y  pera  'Is  qui  coneguin  més  d'una  llengua, 
però  1  lector  apressat,  topa  en  aquest  terrer,  com  en  altres  varis,  ab  tals  dificultats, 
qnc  la  majoria  de  vegades  abandona  l'escriptura  del  català  y  's  dona  vergonya  de  la 
lectura  en  veu  alta  t<>. 

Val  la  pena  de  passar  una  ullada  ràpida  a  les  paraules  que,  com  a  mostra,  hem  aco- 
blat,  escribintles  ab  la  grafia  actual. 


(1)  Botlctr  dd  DIcdonari  de  la  Ufngua  Catalana,  tom.  HI,  N.  4.  ' 

(2)  En  realitat  ja  pífrtava  arJgen  de  la  rEstauracïú  út\%  Jochs  Florals.  Els  de  tendència  castellanisadora,  y  per  lo 
lant,  partidaris  (!ds  plurah  en  qs,  atiomenarert  als  udvcrsarJ^^  els  as-es,esa  dir  els  partidaris  de  que  les  05  se  tornin  es. 

(3)  Ademéa  s'ha  de  recalcar  c[  cas  en  que  la  paraula,  eit  composició,  vingui  a  fi  de  ratlla  y's  tingui  de  dividir  per 
l'iíidret  de  la  xcx^  p.  c:  òni  xar,  ajfni  xar,  0  be  òa  Irar,  a/fHixmr\  aueu  a  saplguer  en  quin  dels  dos  casos  es  més 
desastrós  l'eFecle  en  la  lectura. 

{\)  Els  grans  arguments  pera  sostenir  la  conservació  de  1«  /  muda  abans  de  la  xex,  es  que  hi  hà  comarques  catala- 
nes en  que  encara's  conserva  «n  ta  pronuncfaciú  aquesta  i,  mentfes  qu'ab  aquest  sistema  lo  que's  conseguex  es  qu'al 
llegir  la  transcripció  d'una  converaa  un  ho  sàpiga  si'ls  interlocutars  pronuncien  la  i  o  no. 


—     159     — 


Designa  cï<S 
del  grupo 


VALOE 
f  ó  n  i  c  b 


1 
n 


in 

IV 

V 

VI 


VII 

vni 

IX 
X 

XI 

xn 
xm 

XIV 

XV 

XVI 
XVII 

XVIII 


REPRESENTACIÓ 
ACTUAL 


ECZEMPLES 


ks         / 


kz 


eh  francesa 


es 
chs 


ce 


xe 


X 

X  (inicial) 

X   (medial,   precedida 
de  consonant) 
(x  final) 


ix,  medial 

X  precedint  la  / 
X,  seguint  au 
ix  final 

tj 


ch 
(sò  cast€llà)'| 


tx 


sacsejar,  Ilacsó,  sacsò. 

flachü,  scchs»  ruchs,  pochs,  porchs, 
suchs,  esvoraachs,  sanchs,  rechs, 
blatichs,  amichsi  püblichs. 

faccions,  facció,  friccionar,  accio- 
nista, introducció,  atracciój  ficció, 
reducció,  paccionar,  (ant,) 

lavant,  luxe^  flexió,  axioma,  luxa- 
ció, fixar,  anexió,  complexe,  co- 
nexió,  fliíxió,  mixté,  afixe. 

excèntrich,  excessiu,  excepció,  ex- 
citant, mixció- 

examinar,  exigir,  existir,  exordi, 
exacte,  exemplar,  exageració, 
exhalar,  exhibir,  exorbitant,  exi* 
ment,  exuberant, 

explicar,  extreure,  extradició. 

I  xerrar,  ximplet^  xorch,  xaloch, 
xop,  xup,  xipotl, 

marxa,  xarxa,  clenxa,  llanxa,  plan- 

I     xa,  ninxo,  pinxo,  ranxo, 

'ix,  pix,  Flix,  enguixar,  y  en  algu- 

:     nes   formes  verbals  valencianes 

I     com:  seguix,  partixse. 

reixa,  caixa,  amoixar,  baixar,  quei- 
xal, cuixa,  fluixesa. 

reexir,  Eximenis,  ruxim,  axilar. 

rauxa,  nauxer,  disbauxa, 

moix,  queix,  boix,  fiubc,  calaix, 
peix, 

fatj  (y  fatjeda). 

boig  (y  bogeria). 

roig  (y  rojor),  enuig  (y  enutjar)» 
ormeig  (pi.  ormetjos),  puig  (y 
pujol,  pujals),  estuig  (y^estotjar). 

fetxa,  esmotxar,  empatx,  cotxar, 
acotxar,  (acostar.  Camp  de  Tarra- 
gona), cotxera,  gavatx. 


—      i6o     — 

I  yll 

Són  molts  els  qui  confonen  en  Tescriptura  el  grupu  I  ab  el  II,  tant  per  posar  les 
paraules,  molt  poques,  del  primer  ab  ch^  com  per  escriure  sens  la  h  muda  els  plurals  de 
les  paraules  acabades  ab  c.  Aquesta  h  seguint  a  la  ít  ens  sembla  l'última  reminiscència  del 
ús  dels  primers  segles  fins  al  segle  XVI,  en  que  's  posa  eh  per  expresar  €í^ò  k  o  c 
forta,  com  fa  T italià  avuy  en  dfa  encara.  Mossèn  Grandía defensa  la  conservació  de  la  eh 
final  alegant  que  després  de  la  c  se  sent  una  aspiració  que  té  d'espresarse  d'una  manera 
o  altra;  a  molts  aquesta  aspiració  no  Us  ha  semblat  més  que  l'emissió  automàtica  d'ayre 
pel  retorn  de  la  llengua  d'una  posició  extrema  a  la  normal. 

S'ha  d'observar  que  tot  sovint  se  posava,  en  temps  dels  trovadors,  es  per  tSy  confusió 
qu*encara  establex  avuy  el  poble  entre  les  dues  agrupacions:  axis  tenim  llaesò  o  lleesò^ 
nom  donat  (Costa  de  Ponent}  a  una  herba  lletosa,  qu'evidentment  s'hauria  de  dir  lletsó^ 
(en  el  Ribagorsa  diuen  Uetrera)  y  'Is  codis  de  l'època  dels  trovadors  posen:  jaxia  o 
jazia^  ^Qx  jatsia^  malvaix^  per  malvats  í'). 

III  y  IV 

Potser  uns  puristes  eczagerats  trobarien  que  no  es  igual  el  sò  de  ce  y  de  se  en  les 
paraules  d'aquesta  agrupació  al  de  es  o  ehs  dels  anteriors,  però  se  necessitarà  en  tot  cas 
mirar  molt  prim  per  donar- los  rahó  y  's  podrà  assegurar,  sense  pecar  de  massa  atrevit, 
qu'en  el  parlar  vulgar»  se  confonen  eh  absolut. 

En  la  sèrie  III,  es  a  dir,  quan  se  donen  dugués  ee  devant  de  /,  equivalent  al  grupu 
llatf  cfi,  seguit  d'una  vocal,  el  castellà  ha  convertit  la  /  en  e,  perquè  ab  e  la  pronuncia- 
però  el  castellà  no  te  cap  rahó  de  ferho  axis  a  nostre  entendre.  No  veyem  als  pagesos, 
escriure  acs/ó  en  llurs  cartes,  ells  qu' escriuen  tal  com  parlen?  Donchs  perquè  no  hem 
de  seguir- los?  Pronunciarà  algú  diferent  aeezà,  d'aeszó?...  ens  costa  de  creure.  De  totes 
maneres,  mentres  no  s'unifiqui  el  valor  fònich  de  la  ^,  no  seria  inconvenient  gros  el  de 
fer  equivaldré  al  sò  és  les  lletres  ce  devant  de  ^,  z  y  es  en  tots  els  casos. 

Quan  se  trova  l'aficse  llatf  rx,  representatiu  de  procedència  o  privació,  devant  de 
paraula  comensada  ab  c,  se  forma  un  grupu  de  tres  consonants  esc  que  ningú  s'amoina 
en  pujar  y  baxar;  aquestes  paraules  se  diuen: 

ecèntrich,  ecessiu,  ecepció,  ecitant. 
o  be  escentrich,  escessiu,  escepció,  escitant. 

o  be  ecsèntrich,  eccessiu,  ecsepció,  ecsitant. 

Y  ya  's  pot  ben  dir  que  l'última  forma  es  la  menys  usada,  la  que  fa  més  sabi,  en 
una  paraula.  Aquesta  múltiple  pronunciació  del  metex  mot  es  deplorable;  s*ha  d'adme- 
tre, però  no  's  desterrarà  que  no  s'escrigui  la  paraula  segons  la  forma  de  parlaria  que  's 
declarí  millor.  A  nostre  entendre,  es  la  segona  qui  té  la  ventatja  de  conservar  la  pri- 
mera lletra  del  arrel  facilitant  les  aprocsimacions  etimològiques,  sempre  profitoses. 
Qu^  aquesta  primera  lletra  del  arrel  no  es  la  e  ya  s'ha  convertit  la  x,  fins  en  castellà  y 
tot,  en  j,  axecantse  generals  protestes  conira  'Is  qui  adopten  la  grafia  etimològica,  seguint 
ecsitacions  de  rAcademia  Espanyola  de  la  Llengua.  Aquestes  paraules  sols  per  memò- 
ria les  hem  indicades  en  el  grupu  VII,  ya  qu'encara  hi  hà  qui  's  dexa  seduir  per  l'aparensa 
més  sabia,  més  oficial  qu  ab  la  x  tenen. 


(]}    F.  DJez^  —  Ofammsire  d^s  langues  romanes.  París,  1874. 


—      i6i      — 

Vy  VI 

En  general  se  pot  dir  que  la  ksi  grega  sonaria  kz  en  català  quan  formi  part  de 
la/icse  £x^  y  ks  en  els  demés  casos.  En  francès  la  distinció  es  purament  intuitiva. 

En  inglès  hi  ha  tendència  a  a  representar  per  dos  signes  el  doble  sò  de  la  xex 
d'origen  sabi  y  a  simplificar  lo  quant  se  troba  devant  d'un  so  semblant:  p-  e.  ecstasi^ 
cataik^  cccenfricai. 

En  molts  manuscrits  del  temps  dels  trovadors,  generalisant  Templéo  de  la  xex 
grega,  T usaven  en  els  plurals  de  les  paraules  acabades  en  Cy  per  ecsemple.  Roman  de 
Jaufre  *')  y  en  altres  que  posen:  amix  íuendix^  do?ix  y  fins  formes  verbals  diXy  afix^  y 
en  altres  mniçs^  mendics^  doncs,  dics,  ajics. 

Vn  a  XIV 

Els  casos  en  que  la  grafia  actua)  fa  sonar  ab  sò  ibèrich  a  la  xex^  son  en  realitat 
cinch;  en  principi  de  paraula;  en  miLN:  de  paraula,  quan  la  prec ed ex  consonant;  en  fi  de 
praula  quan  la  lletra  precedent  es  /,"  y  per  donarli  en  mitx  de  paraula  quan  no  la 
precedex  consonant  y  en  fi,  quan  no  la  precedex  /,  se  It  hà  d'anteposar  una  t  signe,  una 
i  muda,  qu  enreda  no  poch  als  estrangers  que  volen  estudiar  el  català  y  als  nostres 
propis  compatriotes,  quan  no  son  molt  entesos  en  coses  de  lletres. 

Cal  advertit  que  moltes  paraules  pronunciades  ab  xex  en  les  comarques  marítimes 
del  centre  de  Catalunya,  que  son  les  que  donen  son  contingent  mes  gros  al  llenguatge 
escrit,  en  general  pronuncien  certes  d^aquestes  paraules,  ab  ix,.  Per  ecsemplc:  aquí 
aquí  diem  nxa,  y  a  Mallorca  rtixu;  a  Mailorca  diuen  òúxaí\  per  moure's,  bellugarse, 
empènyer  una  cosa;  al  Ribagorsa  diuen  òatxar. 

XV  a  XVIII 

Les  formes  de  representar  en  català  el  sò  ch^  tant  característích  de  la  llengua  caste* 
llana,  poch  han  variat  desde  *ls  temps  més  antichs,  en  quant  als  casos  senzills.  En 
els  temps  de  major  decadència,  s'escrigué  també  en  català  ab  eh.  No  's  pot  ignorar 
que  hi  hà  casos  duptosos,  qu-'indica  be  Mossèn  Alcover  en  ses  Rondayes  Mallorquines 
(pròlech  del  i."  vol.  -  segona  edició).  Però  aquest  estudi  ya  se  surt  del  tenia, 

* 

Ens  sembla  prou  demostrada,  ab  tos  els  anteriors  raonaments,  Vurgent* conveniència 
de  que  siguin  unificats  desde  un  punt  de  vista  fonètich,  tots  els  valors  de  xex,  y  ens^ 
atrevim  a  proposar  a  que  s  representi 

per  x  :  sempre  que  *1  sò  sigui  com  el  francès  ck. 

per  ix  :  quan  sigui  el  sò  el  de  eh  castellana, 

per  fc  r  quan  el  sò  sigui  aquest, 

y  ^r  ks  :  quan  també  sigui  aquest  sò, 


(Ir   Lexlque  Romaa  ou  Dktionnaire  de  la  Latigue  des  troubaiíqrs,  per  M.  Raynouard.  Paris,  1B38. 


—    l62    — 


ESMENA  ADICIONAL  de  Mn.  Antoni  M.a  Alcover,  acceptada  pel  ponent. 

No  's  pot  admetre  la  x  en  els  mots  provinents  del  llatí  ont  la  fonètica  catalana,  com 
la  castellana  popular,  ha  convertida  la  x  en  s,  (v.  gr.  esperiencia^  estranger^  éstensiò^  etc.) 


ESMENA  TOTAL  de  D.  Pompéu  Fabra,  no  acceptada  pel  ponent. 

A.  Procedència,  Els  fonemes  llatins  que  donen  normalment  x  en  català  són:  x,  ps, 
ssi\   sí/^  SC  davant  de  e  y  /. 

B.  Ortografia.  El  sò  x  pot  ésser; 

L     Inicial,  En  aquest  cas  s'escriurà  (y  s'ha  escrit  sempre)  x:  xop. 
II.     Darrera  de  consonant.  En  aquest  cas  s'escriurà  (y  s'ha  escrit  sempre)  x',  gronxa, 
IIL     Darrera  de  i.  En  aquest  cas  s'escriurà  (y  s'ha  escrit  sempre)  x\  ix,  guix, 
IV.     Darrera  de  a,  i\  o,  u.  En  aquest  cas  s*escriurà  ix:  baix,  baixa.  (Així  escrivien 
comunment  els  antichs  en  fi  de  paraula,  y  alguns  cops  dintre  de  la  paraula.  La  grafia  ix 
actual,  no  es,  donchs,  cap  cofwatció  nmfa\  es  senzillament  un^  generalisació  d'un  proce- 
diment antich,  el  qual  té  Taventatge  de  diferenciar,  en  l'escriptura,  la  x  palatal  de  la  x 
doble  llatina  dels  mots  savis  com  axioma,  examen). 

Els  que  no  accepten  ;>,  fan  la  diferenciació  de  les  dues  xx,  escrivint  acsioma,  eczamen\ 
però  aquestes  grafies  tenen  Tinconvenient  de  no  ésser  ni  etimològiques  ni  tradicionals. 


D,  Joseph  Alcoverro  y  Cards,  Doctor  en  Filosofia,  y  Lletres  en  defensa  de  Ics 
seves  esmenes  a  la  conclusió  III. 


1.»  ESMENA 

Diu  la  conclusió  3.*  d'aquest  tema,  entre  altres  coses,  am  les  quals  coincideixo, 
que  U  só  de  x  deu  distingirse  escrivint  TX  quan  sona  com  la  CH  castella?ta. 

En  son  lloch  representem  nosaltres  aquest  sò  per: 

í£  Tx,  quan,  no  essent  final,  sona  com  la  eh  castellana. 

TJ  o  TX  [ú  simplement  IX),  qtmn,  essent  final,  pertany  a  una  paraula  quals  primitius 
o  derivats  porten  tambc  Tj  o  TX  en  mítj  de  paraula  (desitj  y  DESITJAR,  DESPATX  y 
DESPATXAR). 

iPi,  quan,  essent  final,  pertany  a  una  paraula  quals  primitius  o  derivats  porten  G  o  } 
en  mitj  de  paraula  (iioiG/  BOGERIA,  PUIG/  PUJADA)». 

Sortim  en  defensa  de  Tortografia  tradicional,  quan  el  sò  equivalent  al  de  ck  castella- 
na es  final,  perquè  entenem  que  aixis  ho  exigeix  la  consagració  d'una  lley  característica 
de  la  Fonètica  catalana,  que  formulem  en  les  nostres  «Lliçons  d'Ortografia»  de  la 
manera  següent: 


-     i63     - 

«El  so  xiulant  paladial  suau  (j  =^  g)  quan  li  correspon  ésser  final  de  mot,  reb  una 
doble  paladialisació.  Ex.:  raig  (de  rajar)\  veig  (de  veure ^  qui  té  les  formes  veges,  veges, 
etzètera)». 

Ara,  be:  haventhi  altres  famílies  de  paraules  que,  quan  no  's  troben  en  fi  de  mot  ja 
tenen  la  doble  paladialisació,  això  es,  equivalent  a  eh  castellana,  creyeni  que  l'ortogratia 
tradicional  ja  ve  de  les  qui  reben  aquesta  doble  paladialisació  no  més  que  quan  son 
finals,  escrivint  en  el  primer  cas  tx  y  en  el  segon  ig. 


2/ ESMENA. 

Diu  la  conclusió,  que  '1  sò  de  x  deu  distingirse  aixís  meteix  per  cz  quan  se  pronun- 
cia com  en  examen. 

En  son  lloch,  representem  nosaltres  aquest  sò,  per 

tX^oen  derrer  cas  per  GZ,  en  paraules  qui  comencen  per  EX  y  sonen  com  en  EXAMEN* . 

A  ben  poques  confusions  pot  donar  lloch,  l'ortograíia  per  nosaltres  defensada;  puix, 
aquest  sò,  no  més  se  troba  en  paraules  qui  comencen  per  ex,  no  haventnhi  qui,  comen- 
çant aixís,  sonin  com  a  es,  y  podentse  comptar  amb  els  dits  d'una  mà,  les  que  en  aquest 
cas  sonen  com  a  xeix.  No  se  m*acuden  més  que  eixir  y  sos  derivats,  eix  y  eixalar^ 
eixamplar  y  eixam  (qu'escrivim  impròpiament  amb  a),  Y  encara  l'origen  d'unes  y  altres 
paraules,  es  el  meteix,  y  bo  es  respectar,  podentho  fer,  aquest  origen.  V  encara  les 
primeres,  com  fa  notar  Mn.  Grandia,  paraules  no  gayre  vulgars,  mentres  que  les  segones 
ho  son  del  tot,  y  en  boca  del  poble,  han  modificat  el  sò  primitiu  compost. 

Però  en  el  cas  de  que  volgués  rebutjarse  aquesta  grafia,  qui  està  d'acort  ani  l'ús  y 
Tetimologia,  tampoch,  atenent  a  les  Ueys  fonètiques,  deuria  representarse  U  sò  qui  "us 
ocupa,  per  cz,  sinó  per  gz\  perquè  aixís  com  no  es  possible  un  sò  momentani  suau 
davant  del  sò  fort  de  s  (=  ss)  tampoch  hi  cap  un  sò  fort,  com  es  el  de  )a  e,  davant  del 
sò  suau  de  la  s,  Aixís,  donchs,  en  examen,  el  sò  de  ;r  s'hauria  de  transcriure,  en  tot  cas, 
per  gz,  quals  sons  representa,  lo  qual  fora  potser,  en  la  pràctica,  un  xich  violent. 


ESMENA  de  D.  Ramon  Goig,  no  acceptada  pel  ponent. 

I.*'  Aquesta  /  que 'Is  uns  rebutgen  per  inútila  y  altres  sostenen  com  a  tradi- 
cional (lo  qual  casi  equival  a  dir  que  també  la  consideren  sença  valor)  de  fet  ^ha^'em 
convertida  en/;  lo  meteix  que  va  passar  ab  la  /,  que  per  no  estar  combinada  ab  cap  j, 
cot,  no  va  haver-hi  cap  inconvenient  en  representaria  per  j  per  distin^^írla  de  la  ;  vo- 
cal, com  no  va  haver-n'hi  cap  en  acceptar  la  v  com  a  consonant  y  la  i^  com  a  vocal. 

2.®°  Si  la  falta  d'una  consonant  equivalenta  a  una/ actual  va  obligar  als  antichs 
a  adoptar  la  x,  ix  y  la  tg  per  evitar  confusions,  no  es  just  sostindre-ho  ara  que  tenint  L•j 
exclussivament  com  a  consonant,  nos  permet  representar  tots  los  sons  que  n  deriven, 
sença  cap  confusió,  desterrant  formes  que  si  be  foren  d'utilitat,  avuy  resulten  enredoses. 

Per  tot  lo  qual  proposem  que  de  lay,  se  'n  fassi  ús  de  la  següent  forma: 


—  164  — 

Josep,  vaja,  gruj  (grujecsacte  no  gruxecsacte). 

Mitja,  mitj,  despatj  (des patj ample  na  despatxample). 
Jsicra,  fajsa, 
Despatjsar,  escabetjsar, 

Y  si  alfíú  s'empeny  en  volguer  corriefiçàr  o  en  acabar  paraula  fent  sentir  la  força  de 
la  eh  castellana^  poch  li  costarà  representar-ho,  lo  meteix  que  si  desitja  lo' valor  de  xeix 
al  final  de  paraula,  com  si  vol  fer  la  g  tal  com  la  pronuncien  alguns  de  la  provincià  de 
Tarragona.  Ho  tindrà  escrivint:  tjsicra,  grujs^  dt'spaijSf  tjerra. 


^^n 


—     i6s      - 


COMUNICAaONS 


De!  Pfoí  Pier  Enea  Guarnerio^  Catedràtich  de  1" Universitat  de  Pavia- 
Brevi  Aggíunte  al  lessíco  algherese 


he  concordanze  tra  l'algberese  ed  il  catalano  risultano  cosi  numcrose  ed  evídenti 
dalla  comparazione  istituita  nei  mio  lavoro^'^  che  parmí  superfluo  riassumerle  non  che 
indicarle, 

Mi  si  consenta  piuttosto  di  ri cordaré  che  in  quello  studio  io  procurai  di  rí cercaré  a 
qiiale  delle  varietà  catalane  ralgherese  si  riattaccasse,  il  che  avrebbe  porta  to  d  i  con- 
seguenza  a  stabilire  la  regione»  donde  mossero  i  primi  abitatori  di  Alghero.  Infatti,  prcn- 
ílçndo  a  base  un  opuscolo  del  Milà  y  Fontanals  ^^>i  valoroso  antesignano  de*nostri  stu- 
di,  io  rilevavo  che  speciaii  attinenze  intercedono  tra  l'algherese  ed  il  barcellonese,  quali 
per  esempio  TaUeraxione  che  subiscono  l'e  e  Vo  atoni,  e  mi  veniva  fatto  di  conchíudere 
che  «da  Barcellona  provenissero  i  pritnl  coloni,  trapiantati  da  re  D.  Pietro  il  Cerimonio- 
so  nella  città  d' Alghero  ( r  3  54);  la  quale,  anche  per  questa  ragione,  non  a  torto  fu  de- 
sif^nata  dagli  antichi  col  nomignolo  d  i  Barceloneta^ . 

Ma  le  nozioni  fomiteci  dairopuscolo  del  Milà,  per  quan  to  chiare  ed  acute,  non  sono 
però  cosí  esplicite  da  non  farci  desiderare  maggiori  determinazioni  per  toglierci  ogni 
dubbío.  Nè  le  altre  notizie  che  ho  attinto  a  studi  posteriori,  sono  valse  ad  acquictarmi 
l'animo  in  un'assoluta  certezza.  K  valga  il  vero.  Vedo  interamente  confermata  ïa  mia  os- 
servazione  in  tomo  ^d  e  ^  o  atoni  nell'algherese  d  alta  Grammatka  del  diaUtto  algherese 
odiemo  di  Giov.  Palomba,  il  quale  a  pag.  i  avverte  che  eise  nella  forma  originaria  o  nel• 
le  corrispondenti  forme  italiane  o  catalane,  c'è  un  í^  o  un  íí  atoni,  il  primo  in  algherese 
sí  cambia  in  a,  i  i  secondo  in  u>  ,  All'incontro,  per  quel  che  riguarda  lo  stesso  fenomeno 
nel  catalano,  il  benemèrita  Alcover  nelle  Questioris  dt  Uengtta  y  Úter  atura  catalana, 
pag.  41;,  mi  apprende:  *  Es  caractenatich  de  !a  nostra  llengua  desde  son  origen  el  do- 
nar el  mateix  sò  a  la  íï  àtona  que  a  la  v  ktona^  axò  es,  un  sò  apagat  entre  a  y  i\  com 
el  de  la  e  que  Ms  francesos  diuen  muda  o  la  e  inglesa  de  mother  o  del  participis  s tolent 
spokm,  etc,*,  E  ciò  con  ferma  a  pag.  443  dicendo  che  fra  gli  altri  suoni  la  e  ha  puré  *cl 
so  apagat  per  Tistil  de  la  e  muda  francesa  y  que  's  confóu  amb  io  sò  de  la  a  àtona  ^;  e 


{!)   il  díaíetlo  catatano  d 'A  tghfro,  n  ^1 1 '  Arc  h  1  via  g  L  dUoI  og  rco  Íta1  i  ano  t  X ,  26 1  -  3G^  ( 1 885)  ^ 

0}  Esfadios  de  ler^ua  tataiana;  Caialdn  cúntemporaneo,  (enj^uqíe  de  Barcelona  ( 1875)  \n  Úbras  CompieiaSf  tH,  9IL 


r' 


—      166     — 


non  indicando  speciati  regioni  di  tale  suono,  parrebbe  che  esso  sia  comune  a  tutto  il 
domínio  catalano,  poichè  a  pag.  444  per  Vo  atona  distingue  chiaramente  che  «dins  Ca- 
talunya oriental,  Catalunya  francesa,  Menorca,  Ivissa,  Sóller  (Mallorca)  y  Alguer  (Sar- 
denya), sona  com  u  ^ .  Ora,  se  apro  la  Gramàtica  Preceptiva  Catalana  del  Dr.  Marian 
Grandía,  a  pag.  11,  leggo:  ^la  ít  àtona  a  Barcelona  y  Girona  sona  com  la  a  àtona»,  che 
conie  aveva  già  notato  <tc  un  sò  apagat  entremig  de  ^  é*».  E  a  pag  12:  «la  0  àtona  sona 
u  en  le.s  provinces  de  Barcelona,  Girona,  Rosselló  y  Balears». 

Confrontando  le  nozioni  date  dall' Alcover  e  quelle  del  Grandia  risulta  evidente  una 
diíTerenza  non  lieve  rispetto  allestensione  geogràfica  dell'^/a  àtona,  onde  data  codesta 
iticertezza,  mi  è  necessario  esprimere  il  voto  che  delia  viva  parlata  di  Barcellona  sia  pro- 
curata  una  genuina  descrizione  fonètica  e  morfològica  con  l'esattezza  rigorosa  che  la 
scienza  richiede;  e  dovreí  aggiungere  che  di  tutte  le  varietà  e  sottovarietà  dialettali  vi- 
venti  sarebbe  desíderabile  una  sifnile  descrizione.  Apprendo  anzi  con  piacere  che  per 
Maiorca  l'ha  già  procurata  il  Dott.  B.  Schàdel  con  lo  studio  Mundartlisches  aus  Mallor- 
ca, ma  non  lo  con  osco  ancora. 

Sulla  base  di  siffatte  dcscrizioni  si.potrà  allora  compiere  una  comparazione  esaurien- 
te  col  catalano  d'Alghero  e  vedere  con  piena  cognizione  di  causa,  quanto  codesto  ram- 
poUo  cresciuto  neir«  isola  dei  Sardi*  serbi  fede  al  linguaggio  delia  madre  pàtria  e  quanto 
se  ne  distacchi  pei  diuturno  premeré  che  gli  fanno  d'ogni  intorno  gli  idiomi  sardi,  oltre 
che  ritaliano  letterario. 

Del  resto  giova  ripeterlo,  l'algherese  non  suona  esattamente  come  il  catalano,  che 
merítamente  diciamo  letterario,  ma  ne  è  una  varietà  dialettale,  le  cui  caratteristiche, 
da  me  additate  oltrc  venti  anni  or  sono  nel  citato  lavoro,  concordano  con  l'esposizione 
che  ne  fa  ora  il  Prof  Palomba  nella  diligente  Grammatica  testè  regalataci.  L'algherese 
sta  al  catalano  come  vi  sta  il  maiorchino,  il  barcellonese  e  via  dicendo.  Errerebbe  per- 
tanto  çhi  prendesse  come  saggio  delia  parlata  algherese  i  bei  versi  di  Ramon  Clavellet, 
sntto  i  I  qual  nome  tutti  sappiamo  che  si  nasconde  il  nostro  Antonio  Ciufío  d'Alghero; 
poichè  i  suoi  versi,  ora,  cosi  gagliardamente  efficaci,  ora  cosi  delicatamente  soavi,  sono 
scritti  nella  piü  pura  lingua  Ictteraria  di  Catalognaí'\ 

Premesse  queste  considerazioni  generali,  in  attesa  che  si  compia  il  voto  sopra  es- 
presso,  chiedo  licenza  alia  vostra  cortesia  di  qui  presentarvi  una  nuova  breve  sèrie  di 
voci  algheresi,  delle  qual  i  altre  si  riattaccano  evidentemente  al  ceppo  originario  catala- 
no, altre  sono  dovute  invece  aH'influenza  castigliana,  altre  infine  a  quella  sempre  piü 
invadente  del  sardo. 

AJla  I.^  sèrie  spetteranno: 

algh.  magianch  «dare  la  seconda  zappata  alia  vigna  per  rincalzare  le  viti»,  e  ma- 
gianchera  *  seconda  zappata,  o  tempo  delia  seconda  zappata»;  non  altro  per  la  forma 
che  il  cat,  niagencar  -raixarcolar  las  plantes  la  primera  vegada»  Saura,  e  pel  significato 
il  cat.  esmagencar  <^ cavar  las  vinyasL*  ib.;  se  non  chè  nelle  due  voci  algheresi  vedremo 
IV  atone  in  a  secondo  la  norma  propria  d'Alghero  e  l'infinito  in  -h  anzichè  in  -ar.  La 
voce  ritoma  tal  qual  nel  còrso  magghinca  Cirno  I  37  'zappare  la  vigna  nel  maggio'  e 


(I3    L•i  Cortqaistíï  de  Súrdenya,  cansú  èpica;  easaig  y  versos;  Sàsser,  Tip.  Armònia  Sarda,  1906. 


w 


—     167     — 

pel  suffisso  rientra  nella  sèrie  studiatra  del  Salvioni  Bollet.  stor.  delia  SvL•nera  ItaL  XXV 
çjjoi  e  dal  Merlo  Nomi  romanzi  dei  mesi  ecc.  220-21  n. 

algh.  raçatà  «ricevere,  ospitare,  raçatht  «ricevuto,  ospitato»;  ripete  il  cat.  rccepiar 
che  vale  anche  «rebrer»  Saura,  ancora  con  gli  e  protonici  in  a^  la  desinenza  infínitiva  in 
•à  e  Tassimilazione  di  //  in  /. 

algh.  tarràt  «terrazzo»;  è  il  cat.  terrat,  ancora  con  e  pròtonico  in  a  c  notevole  per 
la  desinenza  nominale  -àt,  a  cui  corri^ponde  -àdo  nello  spagn.  terrada. 

algh.  tragiu  «foggia,  modo  di  agire»;  è  il  cat.  trajo  con  <?  atono  finale  in  -u^  e  rí tor- 
na nello  spagn.  traje;  traggiu  è  puré  del  ScA'do  cortiune,  col  senso  di  ífogg^ia,  modai^. 

algh.  trampa  «inganno»,  trampa  «trappolare,  ingannare»,  che  ritorna  tal  quale  con 
parecchi  derivati  nel  sardo  trampa  «frode,  tranello»,  trampare  -eri  -osu^  etc;  concorda- 
no  col  cat.  trampa  «artifici  pera  cassar  animals  salvatjes»  Saura,  e  relat  i  vi  derivati  tram- 
pejar ,  trampista,  ecc. 

Alia  n.*  sèrie,  d'importazione  spagnuola,  apparterranno: 

algh.  ciurodu  «cosa  raelmosa,  sporcizia»,  ciurudà  «sporcare»,  ciurudòs  ísudícione:^, 
che  in  senso  morale  valgono  rispettivamente  «imbroglio,  imbrogliare,  imbrogiione^; 
tuttisono  da  ricondurre  alio  spag.  chorro  «zampillo»,  donde  il  sardo  campidanese  dur- 
TU  «zampillo,  cascata  d'acqua»,  e  lo  spagnuolo  ha  puré  chorrito  «fontana  che  dà  poca 
acqua»  e  quindi  facilmente  non  limpida,  ma  melmosa,  come  diqe  la  voce  algherese. 

algh.  mazzén  «magazzino»,  che  è  lo  spagn.  almacén  privato  delia  prima  sillaba. 

Delia  Ill.a  sèrie,  d'influenza  sarda,  saranno: 

algh.  anfilchí  «infilzare,  passaré  da  parte  a  parte»,  che  è  il  logudorese  inferchir^, 
gallurese  infirchi;  ed  è  superfluo  notaré  che  le  alterazioni  delia  voce  algherese  sono  con- 
formi alle  norme  sue  proprie. 

algh.  aschittí  «scontare»,  da  confrontaré  col  log.  ischittire  «saldaré». 

algh.  bagantinu<k  quel  pezzo  di  vigna  non  piantato  e  destinato  al  scminerio»,  che  è  tal 
quale  nel  campidanese  e  si  dirama,  come  è  evidente,  da  bacante  «vacante». 

algh.  ciora  e  ciuretta  «matassa  e  matassina»,  forma  apocopata  del  log.  azzola,  dimi- 
nutivo  di  azza  dal  lat.  ACIA,  quasi  fosse  ^zola,  col  cambiamento  di  z  in  ei  ^  I  m  r^  come 
è  di  norma  nell'algherese. 

algh.  èrighe  «elce»;  è  il  log.  élighe  ancora  con  /  intervocalico  in  r. 

algh. /í7;'«'«pozzanghera»;  ripete  tal  e  quale  il  logudorese. 

algh.  tinià  «stridere  di  una  superfície  levigata  su  cui  si  strisci  un'unghiaT,  tíníarura 
«leggera  intaccatura,  scalfíttura»:  da  coUegarsi  col  log.  tinniare  «crocchiare  di  stovi- 
glia  filata»,  e  vi  è  notevole  lo  scempiamento  del  doppio  nn,  e  il  -r-  intervocalico  succe- 
duto  al  precedente  -d-,  come  si  avesse  avuto  tiniadura,  sostantivo  derivato  dal  partici- 
pio  tiniadu. 


—     i68 


D'En  Joan  Palomba,  Mestre  d'Escola  A'Algjíer, 

La  Gramàtica  del  dialecte  modern  alg:uerés 

He  pres  la  paraula  més  per  purtarvus  un  coral  salut  que  per  altra  rahó.  Sigariva 
de  fet  un  pratendra  massa  de  las  mias  forzàs  lu  vanir  ama  seurà  sensa  timor  en  mig  a 
tantas  il•lustres  personas  que  fanan  honor  a  la  ciència  y  tenan  alt  lu  nom  de  català. 

Ma  sicòm  la  cortesia  de  aquellus  que  han  organisat  U  present  Congrés  m'ha  fet 
tant  ardit,  no  crech  inútil  dar  algunas  aspiegacions  ademunt  del  mètodo  de  mi  siguit  en 
compondrà  la  mia  gramàtica  del  dialecte  alguerès  modern. 

Lu  treball  meu  té  dos  fins:  primer  de  tot  jo  he  vulgut  dar  forma  sistemàtica  al  dia- 
lecte del  meu  pais  en  manera  que  lus  minyons  na  tenguin  en  ment  l'asquema  regular 
y  sa  cunvincin  que  lu  dialecte  d'ellus  no  es  maneu  nobra,  ni  maneu  orgànicament 
combinat  de  lu  que  sigui  l'italià  que  ellus  deuran  usar  en  las  llurs  relacions  de  la  vida:  en 
segons  lloch,  he  cercat  de  fissar  en  qualqui  modu  la  fonètica  y  la  morfologia  del  nostru 
dialecte  de  manera  que  ell  pugui  resistir  als  assalts  de  cada  dia  de  los  custarels  dialec- 
tos  sardos  y  de^l'italià  literari.Aquest  segons  fi  es  aquell  per  '1  qual  no  he  cregut  andiny 
lu  meu  treball  del  judici  vostru,  llims.  Senyors,  perquè  a  mig  de  tanta  reflorir  de  estu 
dis  catalans,  no  vulguareu  dasdinyar  Tumil  gra  que  jo  port  a  la  costrució  de  aixi  gran- 
edifici. 


Quant  al  mètodo,  la  scelta  m'es  resixida  un  poch  difícira.  Si  avessi  usat  la  grafia 
italiana,  las  paraulas  algueresas  sigarivan  resixidas  asmitjadas  y  etimològicament  mes 
allunyadas  de  la  llur  forma  primitiva;  si  dasprés  avessi  usat  la  ortografia  catalana,  mes 
difícira  na  sigariva  estada  la  letura  a  lus  minyons  del  meu  pais  y  an  aquellus,  entra  lus 
italians,  que  hagin  tapgut  a  mans  lu  meu  llibra.  Axi  he  triat  una  via  de  mitj.  Ningú  de 
vus-altres,  Il-lustrissims  Senyors,  ignora  certament  a  qual  perfecció  siguin  estats  por- 
tats lus  estudis  glotològichs  en  aquestus  últims  temps  per  obra  de  lus  esforsus  reunits 
de  lus  cienciats  de  totas  las  nacions  y  aspecialment  a  qual  grau  de  esatesa  científica 
siguin  estats  reduits  de  la  cèlebre  rivista  de  Graziadio  Isaia  Ascoli,  del  títul:  «Ar- 
xiu glotològich». 

L'  «Ascoli»  ha  dat  las  reglas  mes  necessarias  pe  riproduhir  ama  senyals  molts  sem- 
plices  lus  sons  mes  cumplicats  y  lus  cienciats  de  cada  pais  han  aceptat,  ama  Uigers  cam- 
biaments,  lu  sou  sistema. 

Ara  jo  pe  evitar  la  dobra  dificultat  de  la  qual  he  parlat  primé,  he  pansat  de  sig^ir 
'1  sistema  de  r«Ascoli»  y  ma'n  so  trobat  sudisfet. 

De  fet,  lus  senyals  nous  que  jo  he  introduit  no  son  molts  ni  difícils  y  un  prospecte 
pusat  en  principi  de  '1  llibra  n'aspiega  lu  valor  en  modu  aixi  clar  què  també  aquellus 
que  sa  n'antenan  poch  lu  podan  comprenda.  Quant  desprès  lu  lector  lus  ha  suficiente- 
ment  cunaixuts,  puguerà  lligir  l'alguerés  nel  modu  meteix  que  sa  pronuncia  ama  gran- 
dissima  facilitat. 


B^^P** 


— 169  — 


De  mes;  ama  aquest  sistema  he  pogut  riproduhir  també  las  mes  lligeras  asfumadu- 
ras  de  la  pronuncia  algueresa»  aspecialment  en  çertos  sons  pe  lus  quaLs  Titalià,  ni  '1  ca- 
talà pussaeixen  sons  del  tot  corris  pon  dents. 

Per  esempla:  en  las  paraulas  brakè,  àraza,  aàe/tu,  etc. 

Ningú  donchs  de  vus-altrus,  Senyors  ll-lms,  m'an  vulgnerà  fer  culpa  de  ma  essar 
allunyat  de  la  grafia  catalana,  quant  sa  pensi  a  qual  publich  lu  llibra  sigui  principalment 
destinat  y  a  las  rahons  que  m'han  fet  usar  1  sistema  científiofi. 

Pel  re^tu  he  sigui  t  Tord  re  comunement  ad  u  tat  en  totas  las  gramàticas,  tanint  d'ull 
de  mes  de  tot  aquellas  de  lus  Rdms.  Para  Marian  Grandia  e  P.  Nonell,  a  las  obras 
dels  quals  so  deutor  de  molts  adjuts  y  indincis,  y  als  quals  donch  ananqui  pública^ 
gracias.  * 


+ 


Y  ara  pocas  paraulas  a  propòsit  del  meu  Dtcmnari  Alg\  Cat.  Italià  al  qual  no  he 
ancara  dat  T ultima  mà,  mà  que  esper  de  puguer  finir  fra  brevissim  temps, 

;Pe  Tastudiu  esat  y  complet  de  una  llengua  o  de  un  dialecte  basta  forsis  una  gra- 
màtica també  tnés  rica  de  aquella  que  jo  us  present? 

Níngu  de  vus-altrus,  Il-lms.  Senyors,  lu  creu,  y  jo  també  convincit  de  abcò  he  pan- 
sat  de  recollir  totas,  o  casi,  las  veus  de  't  dialecte  alguerès,  pusant-li  acustat  las  curris- 
pondentas  catalanas  y  italianas. 

L'utilitat  de  aquest  treball  siguerà  d  obra.  Primer  de  tots  lus  meus  concitadins  pu- 
gueran  veurà  ama  facilitat  de  quant  sa  allargui  lu  dialecte  d'ellus  de  avuy,  sigui  en  la 
fonologia,  sigui  en  la  part  lessical  de  la  llengua  mara;  en  segons  lloch  cada  bon  català 
veurà  com  sigui  anada  modificantsa  la  seva  fa  vela  en  las  bocas  de  aquestos  cotonos 
llunyats  ciutats  de  dialectes  de  tipu  divers. 

Lus  mignons  després,  en  las  llurs  consultacions,  tengueràn  sempre  s:)t'ull  la  forma 
mes  regular  de  las  paraulas  y,  senza  fatiga,  entengueràn  crixir  en  ellus  la  conaixen- 
cta  de  la  llur  orígine. 

Jo  esper  aixi  que  ama  magior  facilitat  puguerà  després  en  lo  meu  país  difondrà 
lus  escrits  de  lus  il-lustres  catalans  del  passat  y  del  present,  important  camí  pe  la  con- 
ser\'aciü  de  las  tradicions  nacionals. 


Com  aquell  que  per  tanta  temps  ha  siguít  un  estimat  ideal  y  esulta  vejent  que  altrus 
mes  forts  y  mes  valurosus  d'ell  Tencoragian,  lu  consellan,  l'adjuran,  aixi  també  jo,  pri- 
fné  de  acabar,  no  puch  tratendra  l'impit  de  la  mia  joia  nel  veurà  aixi  ben  acullida  la 
pobra  obra  mia. 

Això  ma  es  prumesa  de  un  gran,  gloriós  avenir  pe  la  causa  catalana  a  la  qual  jo 
en  aquesta  esplèndida  ciutat,  aixi  ospital  y  cortesa,  en  aquesta  Assamblea  de  II -lustres 
personatges  tots  units  en  una  sola  idea,  plaudeix  de  fondu  del  cor  gridant: 

Viva  la  terra  de  Milà  e  de  Basterol  Viva  Vittorio  Balaguer!  Viva  Catalunya! 


—    170    — 


De  N'Antoni  Ciuffo,  d  Alguer. 

Influencies  de  TitaUà  y  diferents  dialectes  sards  en  Falgueres 

iLuSTRissiMS  Senyors  v  cienciats  de  tots  los  pahisos: 

Me  reacreix  que  tengui  d'aprofitarme  una  mica  del  temps  preciós,  consagrat  a 
n'aquest  Congrés  treyentlo  de  personalitats  de  molt  mèrit  que  jo  no  tengui,  quals  fruyts 
estajonats  de  llur  saber  estaran  ben  plens  d'aquella  erudició  que  falta  al  meu  ensaig  so- 
bre les  influencies  de  l'italià  y  diferents  dialectes  sards  en  l'alguerés. 

L'assumpto  que  jo  m'he  triat  no  falta  d'interés,  això  es  innegable,  però  tota  la  sua 
trascendencia  y  valor  en  la  filologia  li  venen  especialment  de  la  manera  de  saberlo 
tractar. 

Jo  no  he  conseguit  això,  ja  que  no  es  en  mi  la  cultura  suficienta  pera  aquesta  rama 
d^estudis  y  si  avuy  me  so  posat  a  la  proba,  lo  meu  desitj  es  estat  més  gran, de  la  mia 
capacitat. 

Lo  sé,  no  era  jo  lo  més  indicat  per  tractar  aquesta  qüestió;  los  meus  companys  Joan 
Pais  y  Palomba,  que  tan  bellament  representà  los  algueresos  en  la  inaugural,  com  a  mes 
fondats  eh  la  llenguística  haurian  pogut  fer  millor  de  mi. 

Per  això  jo  no  Ushi  parlaré  com  a  filòlech  ma  a  la  casolona  y  en  lo  nostro  alguerès 
com  un  amant  de  la  llengua  y  de  la  tradició  pàtria. 

Vostès  acceptin  lo  meu  ensaig,  així  com  és,  no  negantme,  en  cas  de  falta,  llur  gene- 
rós com  patiment, 

*  * 

Hi  ha,  en  \o  nostro  llenguatge,  una  bona  partida  de  diccions  forasteres  que,  sobre- 
posantse  en  ell,  barren  rixida  a  moltes  de  les  velles  paraules  catalanes,  substituhintles 
en  Tus  de  la  nostra  manera  de  parlar  de  cada  dia. 

Y'l  vell  minador  de  l'espirit  català,  si  vol  descubrir  la  viva  vena  de  l'alguerés,  deurà 
treballar  molt  y  de  rerm,  desfossant  lo  subsòl  d'aquest  llenguatge,  demunt  del  qual 
s'adensen,  formant  espessa  crosta,  les  influencies  italiana  y  sarda. 

Aquesta,  amb  una  gran  cadena  de  pobles  y  de  viles,  volteja  la  nostra  ciutat  y  l'in- 
vadcix  de  cada  banda. 

Aquella,  intromesa  en  la  vida  pública,  en  los  uficis  gobernatius  y  administratius,  en 
les  escoles,  en  les  iglesies,  se  n'entra  a  poch  a  poch  en  l'ambent  del  senyoriu  que  habi- 
ta les  plai^ses  y  vies  principals,  lo  qual,  també  en  la  vida  privada,  emplea  la  llengua  ita- 
liana y  aquesta  ensenya  als  filis  de  la  naixensa. 

Sense  comptar  rapartanicnt  de  T Alguer  de  tota  relació  política  amb  Catalunya;  que 
se  troba  d'ella  a  una  gran  distancia  de  mar;  que  han  passat  molts  anys  de  la  domina- 
ció catalana  en  Sardenya,  hi  ha  un' altra  causa  que  contribueix  poderosament  y  dona 
empenta  a'n  aquestes  influencies. 


IL•. 


—  171  — 

L'Alguer,  estació  de  banys,  una  de  les  primeres  de  Sardenya,  cada  any  dona  esta- 
da, en  los  tres  mesos  de  l'estiu,  a  gran  part  de  la  gent  de  Sàsser,  la  segona  capital  de 
Imsula  y  centre  important  de  populació;  y  molts  altres  banyants  acudin  de  les  viles  de 
l'entorn,  fugint  de  la  calorassa,  per  venir  a  refrescarse  en  la  nostra  mar. 

Aquesta  invasió  periòdica,  en  la  petita  colònia  catalana,  de  tota  aquesta  massa  fo- 
rastera, procedent  de  la  Sàsser  moderna  y  civilisada,  com  de  dins  la  Sardenya  bàrbara 
yselvatje,  dona  a  l'Alguer,  en  aquella  època,  Taspecte  d'una  ciutat,  per  la  diure  així, 
cosmopolita;  tenint  a  la  vista  costums  diverses  y  ohint  diversos  llenguatges. 

L'alguerés,  a  la  sua  volta,  per  poguer  tractar  amb  tota  aquesta  gent  que  té  hosteja- 
da  en  casa  ^qual  medi  d'espressió  usa?  Lo  seu  parlar?  Jamay.  Perquè  no  '1  comprenga- 
rien,  essent  ben  comptats  en  Sardenya,  los  no  algueresos,  que,  no  tant  sol  de  parlar 
ma  entenguin  aquest  llenguatge. 

L'alguerés,  per  forsa,  a  qui  li  parla  en  italià  té  de  respondre  en  italià,  a  qui  li  parla 
en  dialecte  sard:  logudorés  o  sasserés,  té  de  respondre  en  dialecte. 

Y  de  n'aqui  ne  ve  que  l'alguerés,  com  es  provat  per  les  necessitats  del  comers,  par- 
li, quasi  a  la  perfecció,  no  solament  a  la  llengua  italiana,  ma  també  los  diferents  dialec- 
tes de  la  ínsula  que  l'estrinyin  de  cada  banda  y  l'invadeixen  a  dins  de  la  mateixa  llar 
payral. 

Si'l  txapador  alguerès  surti  a  fores  de  les  sues  muralles  y  atra vessa  '1  camp  per 
anar  a  ofrir  lo  bras  en  cultivar  les  terres;  si  '1  mercant  de  peix  va  per  les  viles  a  vendre 
lo  producte  de  la  sua  marina;  després  que  fa  cihch  kilometres,  de  cada  banda  ell  surti, 
se  troba  en  un  ambent  Uengüisticament  extrani,  y  si  ell  hi  vol  campar  y  guany arse  la 
vida  té  d'apendre  lo  dialecte  del  lloch. 

L'estudiant  alguerès,  si  vol  seguir  les  escoles  altes  és  menester  que  vagi  a  l'Institut 
y  Universitat  de  Sàsser,  passant  a  n'aquesta  ciutat  quatre  o  cinch  anys  en  que  no  par- 
la l'alguerés  més  que  amb  calqui  connatural,  company  seu  d'estudis.  Y  si  vol  comuni- 
car y  avansar  en  mitj  d'un  element  de  llengua  y  de  cultura  no  seu,  ma  més  evolut,  fins 
que  se  fassi  una  posició  per  la  vida,  té  d'assimilarse  d'aquesta  cultura,  usant  en  tots 
conceptes  la  llengua  italiana. 

Are,  observin  aquesta  petita  colònia,  que  no  passa  de  10,000  habitants;  tant  aprop 
de  Catalunya  com  de  Suissa,  que  per  fronteres  llengüistiques  no  té  més  que  les  sues 
muralles  y  judiquin  per  veure  si  podia  resistir  influencies  ,com  les  damunt  anomenades. 

Lo  llenguatge  alguerès  no  podia  mantenirse,  per  forsa,  sempre  en  tota  la  sua  puresa, 
y  de  resultes  d'aquesta  mescla  de  parlars  n'ha  vingut  lo  seu  desfigurament  orgànich; 
l'introducció  de  paraules  forasteres  en  ell,  seguida  del  descompariment  més  o  manco 
apretat  de  les  corresponentes  catalanes;  la  complicació  de  la  fonètica;  lo  biscambi  de 
de  desinencies;  les  formes  verbals  alterades;  l'italianisació  de  la  sintaxis. 

Si  partim  de  l'italià,  ne  veyem  la  sua  influencia  no  sol  en  lo  llenguatge  ma  en  la 
literatura  y  en  lo  mateix  sentiment  dels  algueresos.  La  majoria  d'aquestos,  parlant  de 
persones  cultes,  tenen  la  vista  girada  cap  al  moviment  literari  italià,  ni  tampoch  s'ado- 
nen de  la  renaixensa  de  Catalunya.  Per  desgracia  nostra  y  d'ells  mateixos,  n'hi  ha  molts 
que  han  perdut  la  conciencia  de  catalans  y  creun  no  hi  hagi  gran  profit  a  considerar 
llur  llenguatge  que  diun  valgui  poca  cosa. 

A  l'Alguer  se  lligi  y  s'estudia  en  italià  y  la  literatura  que  predomina  es 
l'italiana. 


r 


—   172  — 

Y  no  es  que  no  n1ii  hagi  de  llibres  catalans,  ja  que,  en  una  sala  del  Gimnasi,  se  n'hi 
conserva  tota  una  biblioteca  que  l'Eduart  Toda  va  regalar  al  Municipi;  obres  de  cada 
temps  de  la  nostra  literatura  catalana  qu'esperen  encara  que  se  li  passi  '1  talla-paper 
per  obriries. 

Poques,  però,  y  ben  contades,  son  les  persones  a  les  quals  aquelles  obres  fan  l'ullet. 
Los  nostres  joves  especialment,  no  hi  passen  nimanco,  ja  que  no  hi  trobarien  allh  ni  La 
Púsfmna  de  Lorenzo  Stecchetti,  ni  Le  Novelle  de  Carolina  Invernizio. 

jïmaginarse  en  qui  concepte  deuran  de  tenir  l'alguerés  los  de  dins  de  Sardenya,  si'ls 
mateixos  que'l  parien  noi  curen,  y  lo  que  no  se  cura  se  desprecia! 

Me  perdonin,  si,  per  donar  prova  manifesta  del  que  acab  de  diure,  dech  de  recorrir 
a  un  meu  recort  personal,  en  lo  qual  la  mia  modèstia  no  hi  fa  una  tant  bdla  part. 

Quan  se  va  publicar  lo  nostre  facicle  La  Conquista  de  Sardenya,  primera  publicació 
catalana  que  partia  de  nostra  terra,  ne  vàrem  enviar,  amb  expresiva  dedica,  un  exem- 
plar a  n'En  Salvador  Ruju,  jove  de  gran  cultura,  alabat  d'En  D'Annunzio  pel  primer 
poeta  sard,  y  que  amb  Gracia  Deledda  y  Sebastià  Satta  té  alta  la  bandera  del  movi- 
ment literari  italià  contemporani  en  Sardenya. 

La  tarde  del  meteix  dia,  me  pareix,  sém  anats  a  encapitar  en  casa  d'ell  a  Sàsser,  y 
rhavem  trobat  que  desfullava  y  llegia  lo  nostro  llibret.  Ni  li  vàrem  demanar  un  judici. 

Bòj  molt  bò  tot  això»  nos  va  diure,   estrinyintnos  les  mans ma  ^y  perquè    no 

escriviu  en  italià»  vosaltres  que  teniu  aquestes  aficions  literàries? 

Nosaltres  vàrem  respondre  que  també  l'alguerés  mereixeva  d'esser  considerat  (y  ell 
no  ignorava  lo  moviment  de  restauració  en  favor  de  la  Llengua  Catalana)  que  l'alguerés 
com  nostro  propi  llenguatge,  nos  era  més  familiar  de  la  llengua  italiana,  la  qual,  tenint 
per  escriptors  genis  de  fama  europea,  no  tenia  certament  menester  de  nosaltros  y  que 
en  fi,  nos  érem  dedicats  a  cultivar  y  escriure  l'alguerés  apunt  perquè  ningú  hi  escrivia. 

EH  alhora  nos  feu  observar  que,  també  escrivint  en  lo  nostro  llenguatge,  en  Sarde- 
nya y  en  la  meteixa  Alguer,  ningú  nos  hauria  llegit  per  la  rahó  de  la  ortografia  que  hi 
posàvem,  quasi  desconeguda  y  olvidada  de  fa  temps, 

Y  nos  va  parlar  de  un  sistema  simplificat  d'aquesta,  d'escriure  'Is  sons  totalment 
com  los  pronunciem,  fora  calqui  modificació, vresultantne  així  uua  ortografia italiana. 

Quinze  dies  després  nos  sém  portats  a  \ Alguer  per  veure  l'altra  part  de  la  medalla, 
és  a  diure,  si  a  n'allà  eren  de  la  mateixa  opinió.  En  arribar  sém  passats  per  la  botiga 
que  tenia  en  mostra  y  en  venta  los  exemplars  de  La  Conquista. 

N'hi  vàrem  donar  quinze  y  per  poch  no  ne  trobàvem  setze. 

Tractant  d'això  amb  diverses  persones  de  l'Alguer,  cultes  e  instruhides,  y  prenint 
la  íiefensa  y  deplorant  la  fredor,  la  trascurancia,  la  poca  amor  en  lo  cultiu  del  propi 
llenguatge,  ne  vàrem  diure  y  sentir  de  totes  colors,  de  manera  que  nos  son  vengudes  a 
mans  aquestes  conclusions  pessimistes: 

Que  a  l'Alguer  son  pochs  y  ben  comptats  que  lligin  en  alguerès,  per  aquella  rahó 
també  de  la  ortografia;  y  no  se  posen  massa  pressa  per  aprènderla.  L'his  hi  manca 
raficiò. 

Lo  nostro  fascicle  era  escrit  en  alguerès  y  amb  l'ortografia  catalana. 

Y  abans  y  després  d'aquella  època;  y  a  fores  y  a  dins  de  l'Alguer;  y  en  totes  les 
ocasionSj  sempre  que  havem  tret  coses  catalanes  en  periòdichs  que  passaven  a  TAlguer, 
nos  varen  rcpitir,  fins  a  fcrnos  sorts,  aquella  insultadora  interrogant:  ^perquè  no  escriviu 
en  italià?  com  que  fossi  una  vergonya  y  una  llàstima  que  nosaltros,  amb  tanta  tenacia 


V 


cnje^»^:- 


—       173 


que  resentava  la  testardoria,  nos  érem  perduts  a  considerar  una  cosa  tant  insignificant 
còm  lo  nostro  llenguatge. 

Y  així  tenim  que  Tinfluencia  llingüística  y  literària  de  l'italià  en  la  Sardenya  cata- 
lana,  ha  obrat  lo  meteix  treball  de  superposició  que  Taltra  llengua  germana  en  la  Cata- 
lunya francesa. 

Més  avant  trobarem  una  llista  de  paraules  y  formes  pretament  italianes  introduhi- 
des  en  l'alguerés  y  de  fa  temps  usades. 


Y  ara  toquem  al  sard. 

L'influencia  sarda,  és  sabut,  precedeix  a  la  italiana  y  no  de  poch,  prenint  la  Casa 
Sabàuda  definitiva  possessió  de  Sardenya  molt  tard,  en  17 17,  en  que  desterrà  lo  caste- 
llà per  proclamar  com  a  llengua  oficial  de  la  ínsula  \ Idioma  Gentile  de  Dant. 

Ma  entorn  de  l'Alguer,  lo  sard,  com  a  verbo  del  Uoch,  s'havia  parlat  sempre,  y 
s'havia  parlat  a  dins  de  la  mateixa  Alguer,  abans  qu'En  Pere  IV  venguessi  a  desbuidar 
la  vila  per  poblaria  de  Catalans. 

Escriptors  del  Uoch  y  de  fora  diun  qu'en  aquella  època  lo  sard  no  va  influir  ma  era 
influit  poderosament  de  la  llengua  catalana,  trobantse  al-hora  en  la  època  de  la  sua 
més  gran  expansió  territorial  (sécul  Xiv)  y  dominant  no  tant  sol  en  l'Alguer  ma  en  la 
Vila  de  Iglesies  y  demés  viles  de  la  terra  dels  Nurachs^  acabant  per  entrar  triomfant  en 
lo  Castell  de  Càller^  la  capital  de  Sardenya  qu'en  sos  monuments  e  idioma  conserva 
encara  l'influencia  catalana.  (*) 

Ma  a  n'aquest  período  de  gran  espansió  seguí  a  poch  a  poch  la  decadència  política 
y  literària  de  la  llengua  catalana.  • 

Y  l'Alguer,  seguint  la  sort  de  tota  la  ínsula  en  la  guerra  de  sucessió  entre  Felip  V 
y  Caries  III,  devengué  austríaca  en  1708,  retornà  castellana  lo  17 17  y  passà  lo  meteix 
any  a  sota  la  Casa  de  Saboya,  a  la  que  remangué  fidel. 

Totes  aquestes  dominacions  deixaren  a  l'Alguer  llur  impronta  y  trassa. 

Y'l  català,  descomparit  de  Sardenya  com  a  llengua  dels  oficis  públichs,  s'arrcconà 
solament  en  l'Alguer,  en  la  boca  del  nostro  pòpul.  Les  antigues  relacions  amb  Cata- 
lunya eren  estroncades  y  la  clau  de  les  portes  de  la  nostra  vila  no  la  tenia  més  lo 
Veguer  ma  aquestes,  obertes  y  esbatellades,  donaven  accèsit  a  tota  invasió  forans. 

Al-hora  lo  sard  prengué  la  renveja,  aprofitant  d'aquest  enflaquimerit  de  l'alguerés 
per  ferse  envant  e  invadirlo. 

Jo  crech  qu'en  aquí  no  hi  hagi  ningú  que  no  tengui  una  coneixensa  al  manco 
superficial  del  sard,  per  lo  molt  que  n'escrigueren  Gracia  Deledda  en  la  Rivista  delie 


(*)  L'Eduart  Toda,  en  la  sua  preciosa  Monografia  (L'Alguer)  pag.  24,  dona  una  lllsteta  de  paraules  catalanes  que's 
troben  eotremesdades  en  los  dialectes  sards  y  especialment  en  lo  de  Càller.  Ma  aquella  llisteta  s  üntrb  allaigant  si  hi 
vHtmyfasIni  tots  los  noms  de  Uochs  y  cognoms  de  persones  que  revelen  obertament  llur  origen  catalana.  —  Anant  a 
CiOer  havem  trobat  un  pahiset  qu'anomenen:  £/  max  y  un  altro:  Les  planes  y  a  dins  de  la  mateixa  Sài^ser  hi  iia  un 
9B8r/er  (barri)  que  diun  Pozzo  de  Vidda,  mentovat  en  un  document  que  va  treure  a  llum  TEnricEí  Costa,  arxjvcr  muni- 
cipad  de  Sàsser;  en  qual  document,  parlant  de  tal  Uoch,  se  l'anomena  Puig  de  Vila.  —  Per  no  sortir  fora  de  Tassumpto 
^  me  só  compromès  de  tractar,  tornaré  altra  volta  damunt  d'això,  en  un  meu  ensai^qu'estích  preparant  sobre  La 
«Topooomàstica  sardo-catal^na, « 


Jte^. 


—   174  — 

TradÍ£!Íonz,  d'En  De-Guberaatis  y  l'Ascoli  y  Guarnerio  en  UArchhw  Glottologico 
Italiana. 

Molt  interessant  és,  per  tot  romànich,  l'historia  y'l  coneixement  d'aquest  llenguatge, 
y  pera  això  no  podem  substrèuremnos  de  fer  una  petita  descricció  sumaria. 

La  familia  dels  dialectes  sards  se  dividi  en  tres  rames.  La  del  Gal•lurés,  part  Nort 
de  Sardenya,  que  Jté  molta  afinitat  en  lo  sicilià;  és  dols  en  la  sua  eufonia  y  molt  a  propi 
per  ésser  cultivat.  Amb  calqui  modificació  se  parla  també  a  Sàsser,  Sorso,  Port  de 
Torres  y  Castell  Sard. 

La  del  Campidanés^  dialecte  de  Càller  y  de  tot  lo  Campidà  d'abaix. 

Y  després  la  importantísima  rama  Logudoresa  que  s'estén  per  la  vasta  regió  del 
Logudor  y  domina  més  que  mitja  Sardenya. 

Aquesta  es  l'antiga  llengua  sarda  nacional  dels  Condagues  (Còdichs)  de  Arborea  y 
en  la  qual  la  Jutjessa  Elionora  hi  escriví  la  sua  famosa  Carta  de  Logu,  notable  docu- 
meut  de  llegislació. 

La  rama  logudoresa  tè  una  grandíssima  afinitat  amb-e  '1  llatí  y  s'hi  troben  frases 
enteres  que  són  pretès  llatines:  Columba  mea  est  in  domo  tua, — Poni  tnihitrès  panes 
in  bèrtula. 

Aquest  llenguatge  té  Diccionari  y  Gramàtica,  per  obra  del  Canonge  Spano,  y  fou 
cultivat  en  tots  temps,  tenint  escriptors  de  geni  com  lo  Pare  Madau  qu'en  la  sues 
poesies  sardo-Uatines  recorda  Tibul  y  Horaci. 

Aquesta  rama  és  estada  la  que  més  ha  influit  en  l'alguerés,  tenintlo  como  assitiat 
a  dins  de  una  gran  cadena  de  pahisos  que'l  voltejen;  L'Olmedo,  Uri,  Putifigarí,  Itiri, 
Vilanova,  Bosa:  tots  pobles  y  viles  de  parlada  logudoresa. 

Y  l'alguerés  no  essent  més  protegit  de  qui  fossi  fet  valdré  los  sous  drets,  anava 
perdent  sempre  més  prestigi;  contra  la  forta  embestida  del  sard  que  li  feva  destrossa, 
desfigurantlo  en  la  sua  fesomia  fònica,  gràfica  y  morfològica. 

^Y  qui  compta  les  paraules  que  nos  ha  embolat  lo  sard,  arreconant  les  nostres  y 
substituintles  en  l'ús  de  la  nostra  manera  de  parlar  de  cada  dia? 

Gran  cuantitat  dels  termes  qu'emplea  lo  nostro  txapador  y  pastor  de  la  Nurar 
algueresa  per  anomenar  los  llochs  de  dimora,  les  eynes  de  treball,  les  bèsties  y  altres 
coses,  són  en  sard. 

Y  no  solament  paraules,  s'és  acontentada  a  portarnos  l'influencia  sarda,  ma  fins  y 
tot,  usos  y  costums  de  la  terra;  com  fora  lo  toco  en  la  taverna  que  fan  amb-e  '1  calaf  a 
mans  y  tirant  de  dits  a  qui  té  d'esser  patró  y  sota;  Y  atitOy  o  plorar  los  morts  de  cos 
present,  mentovant  los  mèrits  y  les  virtuts  que  tenien  en  vida.  Lo  txapador  y  '1  pastor 
per  alliviar  llur  fatigues,  no  més  canten  en  sard;  y  en  la  festa  de  Talia  que  té  lloch  a 
rOlmedo,  lo  primer  de  Maig,  los  algueresos  se  mesclen  amb-e  los  pahisans  de  les  viles 
y  ballen  tots  junts  su  ballu  tundu,  ball  sard. 

Francesch  Corona  en  la  sua  Guida  deW Isola  di  Sardegna,  pag.  338,  definí  lo  llen- 
guatge alguerès  «un  catalano  misto  di  vocaboli  logudoresi,  in  ispecie  botanici  ed 
»agricoli»  y  Estanislau  Manca,  en  un  article  de  periòdich,  Le  Cento  Città  d' Itàlia^ 
d'aquí  a  un  poch  no  estén  Vacta  de  mort  al  nostro  llenguatge  dient:  «Talgherese  cata- 
»lano  è  destinato  a  sparire,  il  gallurese  et  il  logudorese  ne  invadono  sempre  pijí  il 
»terreno». 

Aquest  fet,  en  la  sua  ruda  realitat,  si  la  seguim  així,  es  evident.  Pera  això  cal 
desmentiries  aquestes  profecies;  y  l'única  manera  de  desmentiries  és  treballar  de  veres 


\j^ 


—     175     -- 

y  opotidre  resistència  ferma  a  n  aquesta  pressió  llen^üístíca.  Y  la  primera  cosa  fora  de 
bandir  y  no  acceptar  en  nostres  escrits,  paraula  ninguna  que  olori  de  forastera- 

Avuy  les  coneixem  quasi  totes,  aquestes;  y  perquè  les  vegin  de  pertot  ne  posem 
aquí  una  mostra  de  les  més  arrelades,  no  podent  donarne  una  llista  completa  a  motiu 
de  que,  mentres  estàvem  recullin t  materials  per  això^  forrogant  en  nostro  llenguatge 
vivent,  circunstancies  imprescindibles  de  la  vida  nos  han  fet  deixar  TAlgyer  per  trans- 
portar la  nostra  dimora  en  altres  terres,  ,       "  ^. 


Mostra  de  diccions  y  formea  pretamant  italianes  introduliideB  en  l'alguerós 
de  fa  temps  y  generalment  usades  també  del  noBtro  pòpul  baix. 


Pranzo:  dinar, 
babbo:  pare, 
escopo:  fi. 

bambínel-io:  Jesuset. 
pizïo:  bigoti, 
vispo:  (adj.)  aixerit. 
assay:  (adv,)  molt. 
eco:  (loc.)  veusaquf. 


Jornal:  dtariK 

svihippo:  desenrotllament, 

busta:  sobre  de  cartes. 

leva:  quinta, 

cutxo:  gus,  ca. 

invece:  (conj.)  en  cambí, 

forsis:  (adv.)  potsen 


Formes  verbals  alterades 


escriv:  (pres.  ind.)  scrivo. 

recib:  (ind.)  ricevo, 

havessi:  (italià  lo  meteix). 

fossi.'  (id.) 

fe  va,  creyeva:  faceva,  credeva. 


Noms  de  reghj  v  de  pàtria  italianisats 


Gemiania  per  Alemanya. 

Svizzera:  Suíssa. 

Svezia:  Suècia. 

firenze:  Florència. 

Parigi:  París. 

Xor\^egÍa.  Noruega. 


1^6  — 


Cambis  de  desinencies 


vèrgine:  verge.  ghiaccio:  gias- 

dubto:  dubte,  còdice:  còdich. 

momento:  moment  minuto:  minut. 
Pietrino:  Peret.  Andriutxo:  Andrehuet  {*). 


B«— Paratiles  d'in^uencia  sarda 


1.  Vsiída.  sb  mçB  hecveacÏA  det  "txapador,»  7  pastor  de  U  ^'Nurra  Aigutteuífp 


làcana: 

cuili: 

bagantino: 


arjola: 


jaga: 


pineta: 

forés: 

cucuddu: 
bèrtula: 
txobo: 
launeddes. 

punturjo: 


terme,  localitat. 

terré  y  dimora  de  pertinència  del  pastor. 

estensió  de  terra,  inculte  adib,  per  pastura. 

(llenguatge  íig.)  ex:  [Adiós,  les  fadrínetes,  que  restau  al  bagantino\ 

Vol  d  iure:  que  no  trobareu  marit. 

La  Leva,  Canso  pop.  inèd. 
era,  per  batre  1  forment. 

(Ueng.  fig,)  ex:  Escura  a  V arjola  que  té  por  de  la  formiga. 
Escur  aquell  que  s'espanta  dels  dèbils,  de  les  coses  petites. 

Prov.  alg.,  inèdit. 

rastrell,  la  porta  de  ta  vinya. 

(Ueng.  fig.)  ex:  Tancar  \Rjaga  després  que  se  són  fugits  los  bous. 

Trobar  un  remey  quan  no  s'hi  és  més  a  temps. 

Manera  de  dir  alg. 

cabanya  de!  pastor  feta  de  canyixos. 

qualitat  de  roba  grossa  y  negra  que  fan  en  Sardenya  y  que  serveix  per  fer 

los  capotins  de  la  gent  de  campanya. 

lo  capufxú  del  capotí  amb  lo  qual  lo  pastor  se  tapa  '1  cap  en  dies  de  fret. 

balsaca  gran  ab  dues  obertures,  alforjai 

Has  que  se  gita  al  coll  del  bestiam  per  agafarlo. 

fiuviol  de  canya  que  U  pastor  sona  per  espassarse  fent  la  guardià  a  les 

ovelles. 

bastó  amb  un  clau  apuntat  que  serveix  per  punxar  los  bous  qu^   no 

caminen* 


(*}—  Prtscladeíx  per  ara  de  l'innucncia  italiana  en  la  sintaxis  algueresa.  Primer:  trobantme  pochs  materials  a  la 
mà  perquè  me  pyguf  i:Ktcndre  cú[n  l'iissumpto  reqiif^rçU.  Segòri^  p«r  no  ínvadir  lo  camp  y  tenir  la  precedenda  demunt 
del  company  ]oan  Pals  que,  en  la  sua  Gramàtica  encara  fn^dita^  ma  que  sortirà  ben  prest,  fa  demunt  d'això  un  estudi 
ben  eapcdaJ  y  fundat. 


—    177  — 

jual:  lo  que  se  posa  al  coH  als  bous  fet  de  fusta  y  cintes  de  pell  amb  lo  qual 

tiren  Tarado, 
txapa:  aixada.  Eyna  de  moure  la  terra,  ex:  no  se  parli  més  de  arado,  ni  de  txapa 

ni  marró. 

Canso  del  sldadu  (tresor), 
cabristo:      nervi  endurit  per  domar  los  cavalls. 
anió:  cavallet.  ^ 

aquisorjo:    porch  cinglar, 
masoni:        remat. 

molendo:     ase,  borrich.  * 

{lleng.  fig.)  ex:  -  Dona  la  confitura  al  moiendo,  te  tirarà  a  cosses. 

-Lo  molendo  se  lliga  amb-e  les  cordes  y  l'home  amb-e  les 
paraules. 

Proverbis  alg, 

matxoni:      guineu,  guilla. 

txonca:        cucut. 

linbriqui;     llagosta;  animal  que  destrueix  les  cullites. 

Ex:  Si  me  munta  la  manta — de  gità  un  pò  de  formen t— si  no  '1  mata  l'aigua 

y  'I  vent- ixi  a  pijo  M  tíribriqui. 

Canso  pop.  alg,-£í?  txapadür, 

tana  de  muru:  animal  verenós. 

serroni:  cu  eh  de  les  fruytes. 

culilugue:  lluerna. 

cariasa:  cirera. 

budroni;  rampó  de  raym, 

càriga:  figa  seca. 

nau:  rama  de  Tabre, 

quercus;  alsina. 

ïïiudeyo:  erba  dels  camps  incultes, 

raminjo:  erbeta  que  ixi  per  les  cunetes. 

raguina:  arrel. 

encunja:  cullita. 

cavall  bayo:  color  blanco  del  cavall,  (cavall  blanch). 

cavidani:  lo  mes  de  Setembre. 

quivarjo:  pa  negre,  aliment  de  la  pobre  gent  —  deriv,  de  cièanum  llatí, 

aunjo.  companàtich. 

lepa:  ganivet. 

jalagar  lo  bestiam:    desbandarlo. 

aunjar  los  cutxos:      abordar  los  gossos  al  remat. 

tundir  los  anjonís:     xollar  los  bens* 

abijarse:  adonarse.  —  (sard:  abizzàressi). 

abizumeu;  corresp.  cat:  ai  meu  parer-[^^\'à  lo  meteix),  Üat.  advísu  meo. 


i 


^  I7S  - 


afïanjo: 

amutador: 

anjo: 

attato: 

arrayolar: 

arninjar; 

assuconar: 

atitan 

babay: 

batlli: 

batulella: 

boya: 

bulxo: 

baboy: 

canao. 

casadina: 

colora: 

cuijarse: 

crasto: 

desgajarse: 

enguiriar: 

esquirriar: 

eïigutloni: 

esquimujo: 

es  cav anada: 

escuder: 

furfuruja: 

fitià: 

forsers: 

fmsquinarse: 

ginqueta: 

lànjor 

Uua: 

maco: 

madriga: 

manca  ri: 

montonarjo: 

neuddu; 


abrich.  —  (sard:  afianzu). 

mal  bossf.  —  {s;  amuttadore). 

pallissa»  tunda.  (5;  anzu), 

farti  que  té  1  ventre  ple.  {s:  id.) 

enrabiar.  Se  diu  dels  gossos,  (s:  arrayolare*). 

roveïlar  {s:  arrunzare). 

assustar.  (s;  v,*). 

plorar  los  morts,  (s:  v.  *). 

oncle.  Se  diu  també  als  vells  en  senyal  de  respecte,  (s:  id.) 

clatell,  (s:  id.) 

dona  cercadora  de  qu  is  tions,  (s:  id,) 

botxí,  (s:  id.) 

pols  del  bras.  (s:  buzzu). 

personatge  imaginari  que  fa  por  a  les  criatures.  (S:  id.) 

corda  y  rest,  —  jDeriva  de  cànyem}  (s:  id.) 

forma  de  pasta  cuyta  amb  formatge,  (s:  id.) 

serp.  {s:  id.) 

apresurarse. 

pedra.  (S:  id.) 

trèurese  d'un  compromís. 

rodejar»  voltejar  (S:  v.*). 

relliscar;  (S:  v\*). 

golafre.  (S:  id,) 

petita  remor.  (S:  esquimtizzu). 

clatellada.  (S:  id,) 

pegar.   (S:  v,"*"). 

petits  brins  de  pà. 

parròquia,  parlant  entre  comerciants.  (S :  id.) 

caixabanch  antich.  (S;  id.) 

estremirse. 

còdoL 

magre.  (S:  id.) 

fàatichs.  (S:  id.) 

ximple.  (S;  id,) 

llevat.  (S:  id.) 

encara  que.  (S:  mancarrl). 

femer.  (S;  montonarzu). 

moll  dels  ossos.  (S:  id.) 


(*)  S'Jia  dC  tenir  en  compta  qu«  moltes  d'aquestes  paraules,  en  lo  passatge  del  sard  a  l 'alguerès,  han  tengut  de 
sofrir  per  íorsa  E:aiqui  alteracl6.  —  AJxi  tenim  que  la  ^  dd  sard,  en  lo  passarà  Talguerés,  se  muda  en  j :  ex :  arjola, 
qulvarjo;  arzoU,  quivarzu.  La  doblà  z^  en  la  dobla  consonaiit  catalana  tx,  ex:  matxoni,  mazzone.  —  Moltes  de  les 
dobles  dd  prenen  la  t,  ex  :  tataya,  taddaya;  loa  Infinitius  de  verb  perden  la  e,  ex :  arrayolare,  arrayolar  y  calqui  hu 
dtiA  j-icabanta  en  ddu,  inu,  o^u,  perd  Ju  vocal  o  consonant  final. 

No  aem  segura  sf  venguin  pròpiament  del  sard  les  paraules  asjeltu,  peix;  asjasjo,  bastó  del  timó,  com  a  forma,  però 
la  cufonia  és  la  del  sard  y  p^r  atxò  les  estudiarem  tractant  d^aquesta. 


—     179     — 


orrian 

veu  del  borrich.  (S:  (*) 

orquidar: 

veu  del  gos.  (S:  (*). 

pastera: 

test  de  flors,  (S;  id,) 

ragudla: 

quistió. 

serrayo: 

ronquera. 

sídado: 

tresor.  (S:  id.) 

tatayar 

dida.  (S:  taddaya). 

topo: 

coix.  (S:  zoppu). 

tropiar: 

esmunyir: 

tità: 

mamella.  (S:  id.) 

bcàntara: 

escàndol.  (S:  id.) 

txumbusoni: 

xiribech,  bony* 

Y  ara  qu'es  Thora,  veyem  de  qual  manera  s'és  deturpada  la  nostra  lonètica,  lent 
l'anatomia  d'aquestes  paraules. 

No  podem  classificar  com  a  resultat  d*infiuencia  sarda  la  conversió  de  la  vocal  t  en 
/  ex:  òkh,h&ch,  vc^ic/i,  vinch,  ni  lelisió  de  la  lletra  r  final  de  paraula;  ex;  Aigué^ 
astimày  fluH^  constant  aquestes  particularitats  Tòniques  també  en  Catalunya, 

Però,  no  és  així  de  la  tramitació  de  la  nostra  antiga  d  en  r,  ex:  fada  se  "^xoxïy  farà; 
muneda,  nmnera;  venguda,  vangtira;  ni  de  la  substitució  recíproca  de  la  r  a  /;  ex:  cigala, 
Y^QT\.  cigara;^ia\'ds\.^^  garana;  infern,  infel  (perd  també  la  ?í);  argila,  algira  gelada, 
jarara;  senyors,  sanyúl^,  barbers,  halbez  ^'ï. 

Noves  formes  fonètiques  y  gràfiques,  y  això  es  interessant  de  notar,  nos  son  vengu- 
des del  sard,  passant  a  ésser  part  integrant  del  nostro  IJenguatge  vivent. 

La  primera  és  la  de  la  j^  molt  afiuixada,  equivalent  a  la  /  del  francès  y  a  la  g  del 
tosca  seguida  de  e^  i  com  en  les  paraules:  generale^  Luigi  y  que  nosaltres  pronunciem 
lo  mateix  en  asju,  flaquesa,  lentitut;  asjeitu,  peix;  asjasju,  bastó  de  moure  '1  timó  de  la 
barca. 

Després  ve  la  doble  consonant  inicial  ix  que  correspon  a  ta  che  castellana  de  la 
paraula  pwche  y  r  italiana  de  la  par.  Bcafrice^ 

Aquesta  dobla  consonant  com  a  inicial,  Thavem  vista  usada  pels  catalans  en  una 
paraula  sola:  ixech  (de  Boemia);  mentres  qu'en  alguerès  se  troba  comensant  un  sens  fi 
de  paraules  que  no  acaben  may.  Txoèo,  Has;  txÍH^  oncle:  fxo?ica,  aucell  nocturn;  íxa- 
padúr,  pagès;  txíimòorúni;  xirièech;  totes  d'influencia  sarda. 

La  ^  se  redobla  contra  al  geni  del  català  en  les  paraules  ebòa^  t-qua;  laòèau!  inter, 
que  vol  dir  massa;  abbonu^  manco  mah  La  p  en  apporrir,  donar  en  mans-  La  t  en 
üttattu;  fart.  La  Fse  muda  eny  en  fer  paraules,  viv,  escriv;  dient:  vif-,  escrif. 


{0    Fer  motlü  d'aquest  efliropíament  fòntch  mara  vdÏ  dir  mata,  (adj.j  doknta  y  mare  (dC  famlUa);  cwa^  ligntt  slnu 
de  mar  y  cara  baaJca  y  també  cara,  fatxa,  semblant. 

Vfra  vcrltabte  y  vela  de  ímbarcaclò;  v/rir,  vEda,  existen da  y  vila,  població. 


■—     i8o    — 

Tocant  a  la  nostra  morfologia  tenim  en  alguerès  les  desinencies:  arjo  de  arium  llatí; 
zyc.fraylarjo,  ferrer;  quivarjo,  pa  de  casa  (lo  cibarium  ja  citat). 

Les,  olu,  ex:  corjolu;  iru  ^ex;  quiliru^  uddu,  ex:  cucuddu;  itu  ex:  granitu;  us:  quer- 
CMS.  Terminacions  totes  aquestes  d'influencia  sarda. 

Entre  les  formes  intensives  y  diminutives  dels  noms  y  dels  adjectius  influides,  les 
més  marcades  son  aquestes:  txorodda,  brutota,  feuni,  gran  feu;  Aníoneddu,  Antonet; 
EfisiutxOf  Eftsí;  pocareddu^  dim,  de  i>och\  pocareddutxu,  dim.  de  dim.  del  mateix. 

Los  possessius  que  tenim  amb  les  formes  tou^  sou,  en  lloch  de  teu,  seu,  son  onò- 
nims  de  i  sard. 

Les  formes  verbals  més  diferenciades  son:  timir:  tíniy  timis,  timi;  p.  p.  timit. 

Lo  pretèrit  de  perfect  no  U  tenim  més,  essent  descomparit  també  del  sard.  Ma  com 
nosaltres  l'Iiaveni  usat,  segons  se  desprèn  de  documents  que  no  van  més  enrera  del 
sècul  xvin,  que  serien  les  nostres  cansons  populars;  nosaltros,  si  be  abandonat  del 
mateix  nostro  pòpul,  lo  tornarem  a  usar  en  To  llenguatge  escrit. 


;Ma  tenim  nosaltros  d*empendre  seriament  la  reforma  del  nostro  llenguatge  algue- 
rès? ;No  serà  la  nostra  més  altro  que  una  tentativa?  ^No  seran  nostros  esforsos  inútils? 
No' Is  veyem  que  se'n  riun  de  nosaltros  y  del  nostro  dilettantismo  catalanista? 

Fora  debileses;  armemnos  de  fé  y  de  una  gran  fé,  si  volem  seguir  la  tradició  catalana. 
No  esperem  que  tots  los  algueresos  se  despertin,  perqu'ells  en  tal  concepte,  encara 
dormin  y no  tenen  poca  son! 

jSèm  nosaltros  que  tenim  de  despertarlos!  Aquesta  és  la  nostra  missió. 

Lo  vell  minador  de  T espiri t  català  que,  de  temps,  anava  martellant,  gità  a  les  àries 
un  crit  de  triomf,  lo  dia  en  que  se  va  inaugurar  en  l'Alguer,  \ Agrupació  Catalanista  de 
Sardenya y  dirigida  de  Joan  Pais. 

La  primera  llevor  d'aquesta  florida  fou  gitada  en  1 902,  essent  alhora  la  nostra  obra 
folk-lòrica,  com  ne  fa  proba  un  quadern  de  Folk-bre  alguerès,  llegit  en  lo  Centre  Excur- 
sionista de  Catalunya  en  una  sessió  del  mateix  any. 

Y  avuy  La  Pahnavera  aculli  a  sota  de  les  sues  rames  totes  les  aspiracions  de  la 
Llengua  y  de  TArt,  tenint  a  la  sua  ombra  bons  cultivadors  del  llenguatge,  de  la  litera- 
tura, de  la  pintura  y  de  la  música. 

Se  renllassaren  les  nostres  antigues  relacions  amb-e  'Is  bons  germans  de  Catalunya, 
de  Fransa  y  de  Mallorca  y  seguint  llur  moviment  de  renaixensa,  unírem  les  nostres 
veus  en  lo  gran  chor  de  la  cansà  nova,  quals  notes  afeblides  per  tanta  mar,  nos  venien 
de  una  terra  llunya  —  de  la  òa?hfa  de  Ponent, 

Units  definitivament  lo  12  de  Juliol  d'enguany,  anem  seguint  lo  camí  que  nos  havia 
obert  lo  nostro  poeta  y  mestre  Joseph  Frank. 

Nosaltres  caminem^  de  n'aquell  dia  y  molt  abans  de  n'aquell  dia,  per  posarnos  en 
Bla  amb  los  nostres  germans  de  1  altra  mar  y  afirmar  junts  l'unitat  de  rassa  y  de  llengua. 

No  nos  separem;  no  nos  arrestem;  no  podem  arrestarnos. 

No  fa  que  circunstancies  històriques  nos  hagin  posat  a  tanta  distancia  de  nostra 


_iij 


—  i8i  — 

Pàtria  natural;  no  fa  que  de  nosaltros  n'hi  hagi  un  tros  en  cada  reco  de  mòn;  l'espirit 
camina;  l'espirit  retorna  al  fogó  domèstich  dels  seus  majors. 

Retornem  a  Pere  IV,  retornem  a  Ramon  Llull.  Familiarisemnos  amb  lo  llenguatge 
de  nostros  antichs  si  volem  femos  una  forta  armadura  per  defendre  y  enaltir  la  santa 
causa  de  la  paraula  nostra. 

No  nos   arrestem.    Fem  propaganda   de   la  nostra  idea.  Acreixim  les  nostres  files. 

Establim  la  major  comunicació  possible  entre  'Is  Catalans  de  Espanya,  de  Fransa  y 
d'Italia,  e  infusos  del  mateix  espirit  de  cultura  que  informa  los  pòpuls  més  avensats, 
seguim  evolucionant,  per  posar  la  nostra  llengua  y  literatura  històrica  al  lloch  que  li 
pertoca. 

Gran  fou  lo  nostre  espant,  quan,  obrint  les  antigues  y  polveroses  pergamenes  de 
nostro  arxiu  y  desfullant  les  obres  de  cada  temps  de  la  literatura  catalana,  nos  vàrem 
trobar  amb  paraules  que  nosaltros  jio  enteníem:  de  manera  que  nos  tocava  d'estar 
sempre  amb-e  '1  Diccionari  a  la  maKaraules  catalanes  viventes  y  que  nosaltros  més  no 
teníem.  W' 

Y  de  damunt  d'això  vàrem  considerar  quant  rica  era  de  diccions  la  Llengua  Catalana 
y  quan  pobre  y  despullat  lo  nostro  alguerès,  barbarisat  aixís  per  les  influencies  foras- 
teres. 

Y  perquè  no  se'n  perdessi  un  bri  d'aquest  nostro  llenguatge,  nos  vàrem  concertar, 
amb  los  benvolguts  companys  qu'escríun  en  alguerès,  que  fins  ara  són  ben  pochs, 
perquè  nos  empenyessim  en  arrestar  de  la  nostra  banda  aquesta  invasió,  tomant  al  sou 
lloch  les  velles  diccions  catalanes. 

Havem  dit  de  la  nostra  banda,  ès  a  diure  en  la  forma  escrita,  perquè  sabem  que  no 
es  obra  de  quatre  joves,  ni  de  quatre  savis  qu'ells  fossin,  lo  de  modificar  y  reformar  en 
tot  y  j>er  tot  un  llenguatge,  essent  això  obra  y  treball  de  tot  un  pòpul  y  sabem  també 
que  prou  arrelades  estan  dins  del  nostro  pòpul  les  paraules  d'influencia  sarda  especial- 
ment, perquè  nosaltros  nos  puguim  fer  grans  ilusions. 

Ma  no  nos  venguin  dient  que  les  que  nosaltres  volem  tomar  al  seu  lloch  siguin 
paraules  arcaiques  y  antiguades;  que  per  quant  antigues  son  ben  les  nostres  y  sempre; 
son  catalanes  y  qui  les  vol  trobar  que  vagi  a  les  veure  en  los  documents  de  nostro  arxiu 
y  en  la  nostra  poesia  de  caràcter  popular  que  ve  fins  a  50  y  30  anys  a  prop  de 
nosaltros. 

Aquestos  monuments  escrits  comproben  que  nosaltros  les  trovem  usades  per  tant 
de  temps,  mentres  que  les  que  nos  han  invadit  de  cent  cinquanta  anys  a  n'avuy,  són 
radicalment  sardes,  això  ès,  de  una  parla  forastera  a  devant  nostro,  y  per  això  pugnen 
amb  la  estructura  y  manera  d'èsser  del  nostro  llenguatge. 

Empenyemnos,  donchs,  a  restablir,  primer  amb  la  tècnica,  si  volem  anar  a  la  pràc- 
tica, lo  nostro  parlar;  arrestant  aquesta  mala  afortunada  invasió  y  desmentim  la  profecia 
d'aquell  Estanislau  Manca  que  digué:  V alguerese-catalano  è  destinato  a  sparirel 

Tenim  la  de  tal  crítich  de  Sardenya  com  una  afirmació  purament  gratuita,  ja  que 
Talguerès-català  no  descomparivà  per  aquestos  dies  y  potser  may. 

Una  volta  que  s'ha  parlat  y  continua  parlantse  en  Sardenya  del  sècul  Xiv,  per  més 
de  cinch  centúries  y  ha  resistides  influencies  com  la  castellana  y  l'italiana  no  descompa- 
rirà,  no,  a  sota  del  sard,  com  se  volen  creure,  y  potser  tardarà  en  descompareixer,  si  '1 
farà.  Ja  que  '1  moviment  de  restauració  en  favor  de  la  Llengua  Catalana,  estès  per  tots 
los  territoris  hont  ella  és  parlada,  avuy,  també  en  Sardenya,  hi  té  los  sous  defensors 


r, 


—     i8a     ^ 

que  batallen  ab  tota  rànima  per  aixecaria  de  la  sua  decadència  y  tornarlo  al  sou  antích 
esplendor. 

Ne  són  probes  les  esperans adores  paraules  de  TEduart  Toda,  lo  qual  tengué  ocasió 
de  passar  una  bona  temporada  entre  nosaltros,  estudiant  ben  de  prop  tot  lo  que  a  nos- 
altros  se  refereix.  —  La  Poesia  Catalana  a  Sardenya^  P^*  ^22: 

(( Y  toquem  ja  als  darrers  díes  de  la  nostra  època,  en  que  comensa  a  iniciarse  per 
sallà  lo  renaixement  de  les  lletres  catalanes..... 

*Avuy  és  ja  cone^da  per  allà  T importància  d'eixa  parla  viva  en  tots  los  voltants 
j>de  la  mar  Mediterrània  y  conreuada  ab  amor  per  quants  senten  cremar  lo  pit  de  l'entu- 
ssiasme  de  sa  historia  y  de  ses  gestes. 

ïY  seran  per  nosaltros  més  dolsos  los  accents  catalans  que  vingan  d'Italia,  perquè, 
»a  través  de  la  mar,  nos  eixamplaran  la  Pàtria.* 


-    ilz   - 

Del  M  L  D,  Vicens  Serra  y  Orvay,  Canonge  y  Rector  del  Seminari  dlvíssa. 
Aprecí  en  qu*es  tinguda  a  Efvíssa  la  llengua  pròpia 


Respectables  Congressistes;  El  desitj  de  ses  Cumissions  Tècnica  y  Urganisadora 
d'aquest  Cungrés,  de  que  retronàs  dins  aquest' i  lustre  assamblea  una  vou  que  represen- 
tàs  sa  més  petita  de  ses  tres  illes  germanes  que  sa  mà  de  Deu  culocà  sobre 's  cap  de 
punent  de  Tan  tic  Aíari'  íntermnn^  es  únicament  lu  qu'ha  ginyat  es  meu  ànim,  sí  altres 
vegades  puruch  y  [>och  desexit,  aquexa  atrevit  per  demés,  a  no  rebutja  s*hunor  que 
m'han  fet  cunvidantme  es  amichs  meus  estímadissims  seny  ós  President  y  Secretari 
General  d'aquet  Cungrés.  Lu  que'm  sap  greu  es  qu 'ells  qu'en  tant  de  acert  disposen  totes 
ses  coses  qu*atanyen  a  sa  Llengua  Catalana,  nu  més  amb  aquexa  hajan  estat  desarcetats, 
y  qu'haguen  dexat  corre  sa  ploma  sobre's  papé  per  dirigirme  ses  afectuoses  cartes  de 
cunvít,  sens  ducta'n  mà  tremolosa  per  mòurela  únicament  ses  aletades  del  cor,  se  'n 
emportin  ara  un  desengany  vent  que'l  cor  els  ha  fet  creure  ío  que  no  era.  Però  quan 
més  cert  es  que  no  tench  mèrit  ningün  que'm  fassi  digne  d'entretení  s' atenció  des 
Cungrés  j  mes  de  eh  duna  grasies  espresives  (y  les  hi  donch  de  bon  cor)  a  ses  Cu  missions 
y  d'una  manera  especial  a-nes  amichs  meus  carinyfssims  que  n  sus  seus  prechs  han  set 
sa  causa  de  que  yo  'sperimeníàs  el  dols  playé  y  sa  fulganza  de  voure'm  en  aquexa 
Assamblea»  que  recurdaràn  gujosus  tots  es  amants  de  sa*  Llengua  Catalana, 

Però  anem  tot  d'una  a-n  es  gra,  sinó  's  que  síga  tot  paya  lu  que  s  recuy  a  sa  pobre 
era  de  ma  curta  inteligencia.  ^-Quína  serà,  respectables  Cungressistes,  sa  materi  de  que 
j'o  puga  tractà  sensa'cansarvus,  durant  es  breu  temps  que  puré  entretení  sa  vostra 
amable  atenció?  Dexant  ses  difícils  qüestions  fiïuíògíques  qu'aquí  han  d'aclarirse,  miraré 
d 'entera  es  Cungrés  de  s  estat  en  que  's  troba  a  Kyvissa  sa  nostra  Llengua  estima- 
díssima, 

Y  plaguera  a  Deu  que  pugues  cuntà  millós  noves  de  la  seua  prusperitat,  an  que  no 
sigan  del  tot  descunsuladores  ses  que  tench  per  manifestà!  Es  cert  qu'un  viatjé  amant 
de  ^  Llengua  Catalana,  qu' arribi  a  Eyvissa  desitjós  d 'estudià  ses  varietats  d'es  nostru 
dialecte,  rebrà  penosa  imprès  ió  quan  vegi  que  a  dins  sa  ciutat,  ahont  viuen  ses  pres  on  es 
més  ilustrades  de  sllla,  ses  que  'n  seues  cunversacions  vuldràn  passà  per  més  interessa- 
des en  su  prugrés  y  més  amants  de  la  Pàtria»  ha  sufrit  tal  cambi  de  fesumía  sa  nostra 
Llengua,  que  sa  mare,  si  la  ves,  tot  just  la  conexería.  Multíssimes  son  ses  paraules  de 
pura  descendenci  catalana  {que  sens  ducta  les  usaven  es  cunquístadós  que  vengueren  a 
lliurà  a  Eyvissa  de  s'esclavitut  d'es  mor  us  y  plantaren  a  lu  més  alt  de  sa  nostra  ciutat 
sa  creu  de  Cristu  a  s  ombra  de  sa  bandera  catalana)  que  nos  f>oren  dí  devant  es  ciuta- 
dans ey^'issencbs  sensa  spusarse's  qui  les  diga  a  sé  mutiu  de  bul-la,  o  al  menus^  a  passà 
per  pajés  en  su  tractu  y  d'escassa  cultura  intel•lectual. 

Cumensant  p'es  noais  propis,  dins  vila  {ancara  qu'en  Cal-lus  111  va  cuncedf  a  sa 
capital  de  sa  nostr'illa  es  títul  de  ciutat,  en  general  cuntinúa  diguèntseli  vila)  dins  vila, 
dich,  casi  no  hi  ha  Juans  ni  Peps,  ni  Peres,  an  que  sigan  molts  es  que  celebren  sa  seua 
festa  es  dia  d'es  Sant  Precursó  de  Cristu,  de  s  humil  espòs  de  Maria  o  d'es  Príncep  d'es 


1 


—     i84     - 

Apòstuls.  Rigularment  tots  se  diuen  Juan  (cast.)  Fulahu,  Pepe  Sutanu,  Pedro  o  Perico 
Menganu.  Si's  tracta  de  senyuretes,  |ah!  no  trubaríen  qui  les  vulgues  (si's  diguesen 
María,  Fracisca,  Carme).  Y  en  quant  a  n-es  noms  cumuns  son  també  molts  es  que 
s'usen  o  del  tot  castellans,  o  castellanizats.  Es  nostrus  ciutadans  no  's  ficsen  emb  un 
assuntu  o  un  ubjecte,  sinó  que  s'hi  fijan;  no  tracten  d'una  qüestió,  sinó  que  tratan 
duna  cuestió;  no  cumbreguen,  sinó  que  cumulguan\  no  diuen  quefe,  sinó  jefe;  criden  es 
sastre  per  ferse  pendre,  no  mida,  sinó  medida  dun  traje;  y  si  totambú  (jah,  aquexa 
paraula,  lu  matex  que  taniot,  sí  que  no  poren  suiril-la  ses  ureyes  ciutadanes  d'Eyvissa! 
si  totambú  li  escapa  a  un  devant  ells  di  després  o  despuxas,  encara  qu'esteriorment  no 
mostrin  desagradu  per  no  faltà  a  sa  bona  crianza,  interiorment  pensaran:  jqué  pajés  es 
aquet  senyól  y  fins  potsé  que  derrera'hi  fassan  broma  en  ses  cun verses  d'ells  emb  ells. 

Veritat  es,  que  no  tots  son  axí,  pux  no  falten  presones  ilustrades,  ses  que'hu  son 
vertac(erament,  que  no  sols  no  fan  bul-la  d'es  llçngatge'ivissench  pur,  sinó  que  Tescolten 
en  gust  y  satisfacció.  Però  fins  quexus  matexus  qu'els  agrada  sa  seua  llengua  lliure 
d'influencis  estranyes,  quan  ells  han  de  pal-là  no  poren  menús  de  valerse  de  termes  y 
frases  castellanes  per  pó  de  que  no  *ls  tengan  per  pajesus.  Axí  es,  ilustres  Cungressis- 
tes,  que  sa  llengua' i vissenca  dins  sa  ciutat  la  tench  acumparada  a  una  jove  abans  agra- 
ciada y  ben  aculurida,  però  que  li  es  venguda  sa  malahida  pigota  y,  umplint  de  taques 
sa  seua  tendre  cara,  ha  destruit  aquella  fresca  hermosura. 

Molt  diferent'impressió  rebrà  's  viatjé  que  venga  a  Eyvissa,  si  despuxas  d'havé 
cumversat  ab  sus  ciutadans,  pren  una  de  ses  carreteres  que  partexen  de  sa  ciutat  y 
s'encamina  a  St.  Jusep,  a  St.  Antoni  o  a  St.  Juan.  Y  quan  siga  llíiny,  com  més  millfS, 
de  sa  capital,  si'n  voure  algun  pajés  que  vaja  derrera  ses  mules  ajunyides  manu  manu 
llaurant,  emb  una  mà  dalt  es  mantí  de  s'arada,  aguntant  en  s'altra  ses  escurretjades 
derrera  y  cantussant  per  animà's  parey,  surt  de  sa  carretera  y^el  va  a'cumetre  y  el 
cunvida  a  fumà  un  xigarru  y  fe  un'estóna  de  xerra  d'assiguts  dalt  un  marje,  y  li  pre- 
gunta com  ha  anat  sa  cuida,  si  ha  plugut  a  bastament  per  pusarse  de  bona  saó  sa  terra, 
quants  anys  tenen  ses  mules  que  cuetjen  devant  ells,....  si'n  certa  a  tupà  emb  un 
d'aquells  pajesus,  com  soleu  sé,  ben  desexits,  esperimentarà  un'estóna  de  playé  sentint 
una  cunversa  agradable,  escultant  un  llengatge  pur  y  net  d'antiga  descendenci  catalana; 
y  an  que  tal  volta  sentirà  alguna  paraula  per  ell  descuneguda  pròpia  numés  d'es  nostru 
dialecte,  veurà  (que  tal  paraula  es  just  locte  per  espressà  lu  qu'em  ella  vol  significarse. 

Y  si  despuxas  de  sa  fundada  es  despedex  d'es  Uauradó,  torna  a  sa  carretera  y  mun- 
prén  altra  vegada  's  camí  fins  arribà  a  n'es  poble  ahont  s'encaminava,  si'n  sé  allí  *1 
cunviden  a  passà  sa  vel-lada  a  una  cuyna  pajessa  (sobre  tot  si  es  en  s'hivem)  ahont  se 
sien  reunits  uns  quants  per  fé  una  bona  xerrada  y  a-n  es  matex  temps  matà's  frèt 
enredutats  vora  sa  calinada  que  'n  mitj  de  sallà  de  dins  ^')  ardex  devall  es  caps  de  tres 
o  quatre  tions  que  fan  lluminosa  flama,  esperimentarà  es  viatjé  de  qui  pal-lam  allí  majó 
playé  ancara  que  durant  sa  feunada  d'es  camí,  perquè  'n  que  's  pajesus  de  dins  aquexa 
cuyna  na  sigan  més  bons  cunversadós  qu'aquell  d'es  camp,  per  raó  de  sé  aquí  molts 
reunits  y  de  pal-là  'n  més  llibertat,  pux  que  pal-Ien  dls  emb  ells,  sa  cunversa  els  surtirà 
més  natural  y  animada,  empliaràn  termes  més  propis,  espressions  més  gràfiques,  y  emb 
una  paraula,  es  llenguatge  resultarà  més  pur  y  més  net.  Y  aquells  pajesus,  que  (si  cau 


(1)    S'allà  de  dins:  part  de  sa  cuyna  ahon  se  fa  foch  en  l'hivern. 


:/.a». 


-    iss   - 

be)  ningún  d'ells  sap  llegí,  estiràn  molt  lluny  de  suspità  que  sus  seus  dites  servcxcjcn 
de  materi  de  fondu'studi  a  una  presona  sabuda  qu'els  escolta. 

Tot  axò  hu  dich,  respetables  Cungressistes,  per  demostrà  que  sa  llengu'ivissenca  es 
cunserva  a-n  es  pobles  del  camp  lliure  d'influencis  extranyes  y  que  pel  lu  tant  al  camp 
y  no  a  sa  ciutat  hauria  d*anà  qui  vulgues  atendre  be  l'eyvissench. 

No  vuy  dí  aximatex  que  tots  es  pajesus  pal-lin  be  sa  seua  Llengu,  ni  molt  menús 
que  tots  puguesen  serví  per  membres  d'una  Academi  de  Llengu'ivissenca,  molt  lluny 
d'axò.  També  entre  ells  algunes  paraules  han  sufrit  alguna  mudiíicació  que  certament 
no's  cunforme  a  ses  lleys  íilulògiques,  ya  camviant  lletres,  ya  afegintne,  ya  Uevantne. 
Però  aquexes  currupciofis  que  nexen  entr'ells  matexies  sens  ducta  son  ses  menús  temi- 
bles y  de  menús  importanci.  Ses  més  nutables  y  de  ses  que  s'hauria  de  fu^^f  com  de 
caure  a's  foch,  son  ses  que  surten  de  vila.  Es  un  fet  innegable,  y  que  tuthum  s'en  pot 
encertí,  que's  pajesus  que  van  a  vila  més  suvent  son  es  que  més  malament  paUen  sa 
seua  Llengu,  es  que  més  l'adulteren  currumpent  ses  paraules  pròpies  y  es  que  més  la 
raestayen  en  castellanades.  Y  es  tot  que  s'aferra  menús  s'hermosura  y  com  aquexus 
que  venen  suvent  a  vila  ahí  venen  casi  sempre  per  pal-là  'n  sus  senyós,  en  sus  que  ya 
hi  dit  que  fan  bul-la  de  certes  paraules  pajeses,  es  natural  que  fassin  Tim  possible  per 
apendre  de  pal-là  a  lu  senyo.  Y  per  cert  que'hi  son  ben  desgraciats  enib  aquexa  pre- 
tensió seua  tonta;  pux  com  si  no  saben  llegí,  tampoch  saben  girà  sa  llengu  per  prunun- 
dà  castellanismes,  lu  que  cunseguexen  es  fe  riure  tuthom;  es  senyós  que  venen  a  vesítà 
a  vila  y  es  pajesus  emb  a  qui  pal-len  pés  seu  poble. 

Es  també  cosa  certa  que's  que  saben  llegí  solen  sé  es  que  més  castellanades  gasten 
ya'hutrop  molt  natural,  ancara  que'm  parega  censurable;  perquè  si's  al•lots  cumenscn 
a'nà'scola  quan  devegades  ancara  no  tenen  sa  llengu  prou  destravada  per  dí  clares  ses 
paraules  que  senten  a  dí  a  sus  pares,  com  ses  lligendes  de  que  's  servexen  per  apendre 
de  lletra  son  castellanes,  lu  natural  es  que'ls  suceyexga  lu  que  va  cuntenrire  a-n  es 
llorus  que  dugué  de  S.  Mumingu  una  senyora.  Lu'strany  seria  que  no' Is  sucefs  poch  ni 
mica;  y  aquexa  crech  que  es  sa  causa  de  qu'entre's  ciutadans  s'haja  curremput  més 
s'eyvissench,  per  veru'hi  d'ells  més  que  saben  llegí  que  de  pajesus.  Tal  volta  em  axò 
vaig  errat,  però  es  lu  que  yo  crech.  No  voldí'mperò  que  crega  que  per  cunserva  s'eyvj- 
ssench  lliure  de  s'influenci  castellana  siga  necessari  sé  ignorant;  molt  lluny  d'axò; 
però  crech  que  seria  molt  cunvenient  per  cunseguí  s'ubjecte  manifestat^  qu'es 
primes  llibres  que  passen  es  al•lots  a'scola  estasen  en  sa  llengu  pròpia,  a  íi  de  que  ses 
paraules  que  Uegexen  en  sus  primes  llibres  fossen  ses  matexes  qu'han  sentit  d'assiguts 
dalt  es  junoys  de  sa  mare.  Però  com  emb  axò  arribam  a  ses  fites  d'un  camp  que 
no  'm  pertenex,  m'aturch  a  sa  partió,  pux  no  dech  entrà  'n  sò  d'altri. 

No  sé  si'y  cumplit  es  prupòsit  qu'a-n  es  cumensay  hey  furmat,  d'entera  aquesta 
respectable  assamblea  de  s'estat  en  que's  troba  avuy  sa  Llengu'yvissenca,  Crech  qu'en 
poques  paraules  es  pot  dir  sensa  faltà  gayre  a  la  veritat  que  dins  sa  ciutat  d'Eyvissa 
està  tamatex  adulterada,  però  qu'al  camp  cunserva  generalment  nutable  puresa  y 
netedat. 

Perdoni's  Cungrés  que  li  haya  fet  perdre  sobr'un  quart  d'hora  pusant  atenció  a  ses 
cunsideracions  qu'a  cab  de  fé  sobre  sa  Llengu'yvissenca,  no  perquè  no  merexa  atenció 
sa  Llengu,  sinó  perquè  no  la  merex  s'humil  presona  qu'es  venguda  aquí  a  repre- 
sental•la. 

lÍEY  DIT 


C 


i86     — . 


Ullada  (lalt  dait  a  algunes  qüestions  illades  de  gramàtiga  eyvissenca 


Particularitats  sobres  sò  d'algunes  lletres.  —  A  Eyvissa,  fora  de  vila,  no  's  prunun- 
da  sa  r  abans  de  /,  sínò  qu'os  cunvertex  emb  /  també,  resultant  /doble.  Axí,  per  exem- 
ple, dcim:  Cal•lus  y  no  Caríus;  buscal-hi,  y  no  buscarlu;  pel•la,  y  no  perla;  pel  lu  tant,  y 
no /íV /// /£ï;í/  Es  cunvertex  també  emb /o //sa  /  pusada  devant  una  d'aquestes  lle- 
tres, Axi,  Atlàntkh  sona  Al-làniich,  metlUs,  mell•lles. 

Sa  j'  cunsunant  no  sona  tant  fort  despuxas  de  vucal,  maldamén  aquexa  vucal  siga 
de  sa  paraula  anterió,  com  despuxas  de  cunsunant  o  a-n  es  cumensay  d'una  paraula 
despuxas  d'una  pausa.  Si  déini  yaya  (nosaltrus  no  déim  jay,  com  crech  que  diuen  a 
Mallorca)  sa  priméj^  es  més  forta  que  sa  segona;  però  si  deim  sa  yaya,  ses  dos  j.r  son 
igualment  dèbils,  perquè  ses  dos  venen  despuxas  de  vucal. 

Si  no  's  tuntería  meua,  em  parex  que  sa  o  entre  dos  altres  vucals,  furmant  diptonch 
emb  una  d'elles,  sona  també  més  dèbilment  que  en  sus  altres  cassus.  Exemples:  meua, 
diuen ^  inaue^L•  De  ti  entre  a  y  un 'altra  vucal  no  m'ucurrexen  ara  exemples  (no  vuy  dí 
que  no  n'hi  haja)  pux  em  aquexus  cassus  m'aparex  que  's  cunvertex  en  v,  Axí  déim 
tndmm^  encaixa,  paraules  derivades  de  clau  y  cau.  Com  escepció,  recort  ve  sentit  alguns 
d'es  poble  de  Sant  Cal•lus  t]uc  tlcyen  caminaua,  estudiaua,  llauraua,  en  lloch  de  cami- 
nava^ estudiava^  Uaurava.  i*erò  quan  més  dèbilment  sona  sa  //  en  sus  casus  de  que 
pal-lani  es  quan  sa  vucal  d'abans  es  o,  com  coua,  proua.  Emb  aquexus  casus  sa  u  tot 
jusÉ  es  sent,  pcr6  axímatex  sonen  distintament  aquexes  paraules  de  si  diguesem  coa, 
proa. 

Sa  /ï,  sa  e  y  sa  í?  no  's  pronuncien  en  su  seu  sò  natural  més  que  quan  son  tòniques. 
Quan  son  àtones,  sa  ít  y  sa  r  reben  es  so  cumú  de  sa  e  muda  y  sa  í?  es  cunvertex  emb 
u,  com  de  Toni\  Tnnitt,  Articgles  el y  es.  —  En  eyvissench  s'usa  generíllment  s'articgle 
n\  sa;  cuau  va' bans  d'un  nom  que  cumensi  en  vucal  es  cunvertex  emb  una  sola  s:  es 
mndelerUy  s^ülíh^  s'home,  sa  dona.  Però  s'usa  també  s'articgle  cl  la  quan  va'bans  d'un 
nom  que  signifiqui  una  cosa  o  una  idea  alta  per  algun  concepte.  Exemples:  el  Pare,  el 
Fili,  l'Esperit  sant^  ei  Sa/vado  d* el  fpion,  el  Papa,  el  Rey,  y  la  Reina,  el  Bisbe  (o  es 
Bisbe),  el  cel,  la  ghn,  el  purgatori,  Pift/ern,  la  terra,  la  vida  y  la  mort  (significant 
aquexes  paraules  s'idea  abstracta  de  viure  o  murí,  com  la  vida  es  amable,  la  mort  es 
trista;  però  no  si  déim  sa  vida  cle  fulanu  està  en  perill,  sa  mort  de  sutanu  serà  molt 
plurada).  Es  diu  també:  (i  meu  del  meu  cor,  l'estim  més  que  la  meu'ànima;  En  Pere 
s*lia  avasat  a  no  ferres  y  /'home  s'hi  troba  be  'mb  aquexa  feyna,  Na  Maria  ha'nat  a 
vi)a  a  peu  y  ia  dona  està  cansada. 

Prunoms  personals.  —  A  fora  (a-n  es  pobles  de  la  campanya)  es  diu:  yo  ,  de yo,  per 
yp,  aycK  en  yo;  però  a  vila  's  diu:  de  mi,  per  tni,  a  mi,  en  mi.  Una  particularitat  em 
sembla  que  percebex  ma  sentida  cuan  abantes  dej/?  a'hi  hà  sa  prepusició /rr,  y  es:  que 
yo  es  descumpón  en  dos  sílabes;  ^xí  per  yo  sona  perïó  (per-i-o). 

Emb  un  cas  axímatex  diuen  també  's  de  iomper  mi,  però  significant  igual  que  e?t 
su  meu  conte  o  p\^s  meu  conte^  segons  yo  crecli,  segon  em  parex.  Milió  dit:  per  mi  signi- 
fica aquí  qu'un  creu  pruvable,  una  cosa,  però  que  no'hu  sap  de  cert.  Axí  déim:  per  mi 


-     i87     - 

En  Pep  s'ha  caíisat  d  esperà  y  sc*ii  ha  nat, /rr  Ws  curreu   no  vindrà' aquexa  tarde. 
En  quant  a  sa  segona  persona,  tant  a  vila  com   a   fora  diuen;   de   tít,  per  tit,  a   iü^ 
€n  tíí. 

Es  datiü  y  acusatiu  d'aqitexus  dos  pru  noms  jí?  y /jv  quan  ]3recedexen  o  seguexen 
inmediatament  a-n  es  verb  de  quistàn  regits,  prenen  sa  forma  de  em  y  et  o  íne  y  fe. 
Se  emplfa  em  y  ^/  cuan  precedexen  a  un  verb  que  cumensí  en  cunsunant,  com  Fulanu 
EM  vesiià  y  UN"  dtg^ué  quKY  deu  nwlts  de  fiwòs.  S'usa  de  me  y  fe  quan  seguexen  a  un 
temps  d  un  verb  qu'acabi  en  cunsunant  també  o'mb  una  vucal  dèbil  d'un  diptonch  com 
estímarme^  eunsularte^  digueu  me,  vestcxtc. 

Quan  aquexes  dos  formes  prunuminals  van  o  després  de  verbs  que  cumensin  o  aca- 
bin en  vucal,  queden  reduides  nu  més  a  una  m  y  ujia  t;  perquè  ses  rr  de  me  y  te  quan 
estan  abantes  y  ses  de  em  y  et  quan  venen  després»  s'eHdexen  en  sus  vucals  primera  o 
derrera  d'es  verbs  de  qui  van  regits  aquexus  prunoms  y  desaparexen:  Exemples: 
Maiaòa,  Yestima,  escHnre^M,  defensaT, 

Es  plurals  currespunents  a-n  aquexes  dos  formes  prunuminals  son  mtís  y  rus  o  ens 
\ems  déim  també  a  Eyvíssa)  y  eus.  Unes  y  altres  formes  s'usan  íguaiment  abans  de 
verbs,  però  ems  o  ens  y  eus  no  s'usan  dcspoxas  sinó  de  temps  de  verbs  qu' acabin  en 
\iicaL  Exemples:  MUS  estima  o  EMS  t^stima,  vus  escrigué  o  EUS  escrigué,  digues  ML'S* 
sel•ltirws,  crida  hii^^  creure  \J^.  Emb  aquest  derré  exemple  eus  es  cunvertex  emb  us, 
perquè  s'elidexen  sa  e  final  de  creure  y  la  inicial  de  rus.  Y  quan  eus  ve  després  d* un 
temps  agut,  es  reduex  a  una  sola  j,  como  estimat'^  igual  a  estimauXVS. 

Respecte  d'es  pninom  eii^m  ficsaré  soliament  en  su  datiu,  que  's  //,  tant  si  està  en 
Iloch  d'un  nom  masculí  com  femení,  y  en  s'acusa tiu  que's  ei  o  fu  p'es  masculí  y  ia  p'cs 
femení,  /f/es  posa  antes  d'es  verbs  que  cumensen  en  cunsunant  o  després  d  es  qu' aca- 
ben en  vucal;  emb  aquet  derré  cas  pert  sa  e  per  elissió.  Lu  es  posa  ans  d'es  que  cumen- 
sen  en  vucaí  o  després  d'es  que  acaben  en  cunsunant;  en  su  primé  d'aquexus  dos 
cassus  pert  sa  u  per  eÜssiò  també.  Exemples:  a  mati  pare  LI  agf'ayexck  es  càstich  y  a 
ma  mare  iXsiim  ses  caricis;  EL  veig^  l'esíim,  seguexi.V,  voureL•.  Des  datiu  //y  s' acusa- 
tiu lu  junts  es  forma  le^fu.  Axí,  per  manifesta  que  s'ha  de  duna  un  ubjecte  sensa  dí  an 
a  qui,  direm  dunai-iX\  per  manifestà  que  s'ha  de  da  a  un  sensa  dí  aqué,  direm  dunaidi: 
y  per  manifestà  que  un  ubjecte  determinat  s'ha  de  duna  a  una  persona  també  determi- 
nada, direm  dunai-i^E'HL 

Es  datiu  d  el  plural  d'es  prunom  e//  es,  tant  p'es  masculí  com  p'es  femení,  els  abans 
d'es  verb  o  despuxas  de  temps  de  verb  acabat  en  vucal  y  /us  despuxas  de  verb  acabat 
en  cunsunant.  S  acusatiu  es  e/s  y  /us  segons  ses  circunstancis  com  en  su  cas  anterió, 
p'es  masculí,  y  /es  p'es  femení  tant  abans  com  despuxas  d*es  verb:  !'>xemples:  KlS  diu, 
escriure  Uü,  envia I-L•VH,  KLS  busca,  voHre\.'>,  acaóaí-LVS,  LES  crida,  escu/ta/'l^ES.  D'es  datiu 
e/so  iusy  de  s  acusatiu  e/s  o  /us  y  /es  es  forma  e/s' Ai  o  /us  ki  y  /es  hi,  com  ELS*  Hi 
dmc/t,  escriure  \.^' lli,  enviaí-L•^'i^'Mi. 

Me,  te,  mus,  tms  sempre  precedexen  a  r/  y  e/s,  /a  y  /es,  quan  estan  juntament 
abans  o  després  d'un  verb.  Mus  y  vus  perden  sa  s-  Exemples:  me'l  ímvia,  TK  i-A  dtma, 
am/íMüLA,  dirvvX. 


—  i88 


Del  Sr.  D.  Pompeu  Fabra. 


Qüestions  d^ortografia  catalana 


L  — La  lletra  A 

Llavors  de  la  «campanya  lingüística»  de  L Avenç ^  una  de  les  reformes  que  s  pro- 
posaren va  ésser  la  supressió  de  la  lletra  h.  Després,  els  mateixos  que  la  van  proposar  i 
adoptar,  tornaren  a  acceptar  la  h  etimològica  (home);  va  ésser  una  reculada  deplorable. 
I,  recentment,  arreconada  i  oblidada  aquella  reforma  tan  útil,  veiem  sortir  uns  nous  re- 
formadors que,  ben  diferents  dels  de  pertot  arreu,  preocupats  d'introduir  en  l'escriptura 
dels  llurs  idiomes  totes  les  simplificacions  possibles,  proposen  no  res  menys  que  l'adop- 
ció dels  símbols  d'etimologia  grega,  ///,  ///,  chy  rh\  y\ 

Ja  sabem  que  les  combinacions /A,  thy  eh,  rh  i  la  lletra  j  foren  adoptades  pels  romans 
pera  la  transcripció  de  les  lletres  gregues  ep,  ft,  x»  í^  ^  ^  ^"^  ^^s  nombroses  paraules  em- 
manllevades  al  grec  pel  llatí  literari.  Quan  les  llengües  novi-Uatínes,  en  els  llurs  emmah- 
lleus  continus  al  llatí,  introduireu  d'aquests  mots,  els  van  continuar  escrivint  am  pky 
th,  etc.  en  el  desig  de  conservar-los  la  llur  fisionomia  llatina.  Solament  els  italians  sabe- 
ren tot  seguit  rebutjar  una  tal  complicació  ortogràfica.  Més  tard  veiem  desem pellegar- 
sen  també  1  castellà.  El  francès  en  canvi,  ha  conservat  preciosament  aquelles  grafies,  i 
el  portuguès  ha  seguit  l'exemple  d'aquesta  llengua,  l'ortografia  de  la  qual  ha  exercit  una 
influencia  extraordinària  sobre  l'ortografia  portuguesa. 

L'origen  dels  simbols  ph,  th,  etc?  Quan  se  va  afirmar  el  predomini  de  la  literatura 
grega  a  Roma,  la  gent  culta  s'esforsava  a  donar  als  innombrables  mots  grecs  introduits 
en  el  llatí,  la  mateixa  pronuncia  que  tenien  en  grec;  llavors  va  ésser  quan  s'intróduiren 
els  simbols ///,  th,  etc.  precisament  pera  representar  sons  grecs  que  no  posseía  1  llatí;  si 
s'escrigué  chronica  era  perquè  s  pronunciava  XrÒ7Úka  i  no  Krònika.  Però — així  com,  en 
els  mots  grecs  que  s'havien  anat  introduint  abans  d'aquella  època,  els  fonemes  en  qües- 
tió havien  estat  reemplassats  per  fonemes  llatins — les  paraules  gregues  em  manllevades 
pel  llatí  literari  les  quals  aconseguiren  passar  a  la  llengua  vulgar,  perderen  la  llur  pro- 
nuncia artificiosa,  \ ph,  th^  etc.  vingueren  a  confondre-s  am/,  /,  etc.  Oblidades,  doncs, 
en  tot  el  domini  romà,  les  pronuncies  que  havien  motivat  els  simbols ///,  ///.  etc,  des- 
apareix la  única  raó  (l'aquestes  grafies  (per  altra  part,  no  gaire  felisses,  puix  en  l'epoca 
de  l'influencia  grega  a  Roma,  ep,  ^,  x  no  eren  ja  diftongs  consonàntics  com  ho  havien 
estat  en  grec  antic:  {^  Tz=r.  p  J^  h,  ^  ^^  t  -\-  h,  x^=^  k  -^  h\ 

Quin  aventatge  hi  ha  de  conservar  aquestes  lletres  empleades  per  l'ortografia  llatina 
pera  la  transcripció  de  les  paraules  gregues.^ /A  es  igual  a/,  th  igual  a  /,  etc;  son,  doncs, 
simbols  perfectament  inútils,  que  no  responen  a  cap  necessitat  de  les  actuals  llengües 
romàniques.  I,  en  canvi,  si  no  presten  cap  servei,  quina  complicació  ortogràfica  no 
porten!  Cínc  fonemes  (f,  /,  k,  r,  i)  la  representació  dels  quals  no  oferiria  altrament  cap 
dificultat,  passen  a  ésser  sons  d'ortografia  dubtosa:  pera  saber  si  hem  d'escriure /o/// 
ens  cal  saber  si  1  mot  prové  del  grec  o  del  llatí,  si  es  d'origen  popular  o  savi;  pera  l'em- 


•hiifc.1 


T^ 


—     189     — 

píeu  correcte  de  /  i  de  ///  hem  de  saber  si  1  mot  ve  del  grec  i  si  en  grec  presenta  t  o  ^; 
i  anàlogament  pera  Templeu  de  eh  i  de  c  (gu}^  de  rh  (rrh\  i  de  r  (rr),  de  j' i  de  /*  o  bé  ns 
hem  de  carrep^ar  la  memòria  am  la  llista  de  totes  les  paraules  que  cal  escriure  am  ph^ 
ih,  eh,  rk,  }\  llista  que  ve  a  allargar-se  sobre  mesura  am  T inclusió,  naturalment,  de  tots 
ds  mots  que  presenten  pp  dobles^  It  dobles,  ce  dobles,  g;g'  dobles!.,. 

Els  pobles  que  no  patim  T ortografia  dita  etimològica,  no  ns  podem  fer  prou  càrrec 
de  tots  els  inconvenients  d*aquesta  í( herència  incomoda  del  pedantisme  dels  segles  xvi*  i 
x\ir  -ï  A  Fransa,  en  veiem  protestar  vehementment  les  persones  més  competents  i 
mes  doctes;  a  Portugal,  filòlegs  eminents  en  proposen  la  seva  proscripció  absoluta  i 
incondicionah 

Mcntres  això  s  esdevé  a  Portugal  i  a  Fransa,  i  pertot  arreu  la  tendència  es  de  sim- 
plificar tot  lo  possible  les  ortografies  heredades,  a  Catalunya  hi  ha  qui  proposa  que 
adoptem  aquesta  ortografia  etimològica!  Sols  això  ns  faltaria:  quin  cau  de  raons  sense 
solta,  quina  brotada  d'etimologies  fantàstiques  1  quina  collita  de  faltes  d*ortografia! 
Imita  riem  els  anglesos  escrivint  dip^ttkon^,  rhythmc,  Sapphú,  o  Is  francesos  escrivint 
diphkmg,  ryt/nney  Saphor  Representaríem  totes  les  99  per///,  o  per pk  i /l'^  Faríem 
ratrocitat  d'introduir  les  consonants  d  fibles  àdhuc  en  les  paraules  heriditaries  covngoia, 
vam  (gL'TTA,  vacca)  o  les  empleariem  únicament  en  les  paraules  sàvies  (atirièut  accia- 
mar).'  Ara  que  les  difcrvnts  orfografies^caíalams  fn  ús  son  relativament  fàcils,  les  publi- 
cacions de  la  nostra  terra  no  contenen  poques  faltes  d'ortografia.  Us  ímagiaeu  el  que 
passaria  quan  les/////f  i  les  th  tk  i  lesjrj  i  les  dobles//  i  //i  ce  vinguessin  a  complicar 
la  cosa?  En  quant  a  etimologies  fantàstiques,  veu  riem  coses  com  les  d'aquell  etimoïo- 
gísta  que  proposava  escriure  kachest  (o  kac-esi,  no  recordo  prou  bé)  en  substitució 
à'úqu£st. 

No:  quan  veiem  francesos  i  portuguesos  (i  anglestís)  planye-s  de  les  complicacions 
absurdes  de  les  llurs  ortografies  etimològiques,  no  hem  pas  d*anar  nosaltres  a  confec- 
cíonarne  una.  Ens  en  passem  molt  be;  sen  passen  igualment  castellans,  italians  i  roma- 
nesos, eslaus  i  escandinaus. 

i 

Que  i  català  modern  ng  emplea  Is  símbols  ph,  th,  etc.  degut  a  l'infiuencia  de  Tor 
tografia  castellana  i  que  sí  I  castellà  hagués  coEiservat  aquells  signes,  segurament  els 
empleariem  ara  nosaltres?  Tant  se  val:  la  supressió  d'aquells  sinibols  es  una  simplifica- 
ció utilissima,  que  no  hem  pas  de  mirar  d'on  ens  ve,  sinó  acceptar  ben  joiosos.  Si  la 
devem  als  castellans,  alegrem-nos  d'haver  sofert  en  aquest  punt  í' influencia  de  la  llur 
ortoj^rafia,  i  planyem -nos  que  no  hi  hagués  prosperat  la  reforma  proposada  per  En  Ne- 
bríja,  que  proscrivia  tota  //  muda  inicial. 

La  conservació  d'aquesta  //,  que  constitueix  una  de  les  poques  dificultats  de  i'orto- 
f^afia  castellana,  es  en  certa  manera  una  inconseqüència.  El  francès  i  el  portuguès  con- 
serven la  //  dels  grupus  ph,  th,  th  i  rh,  i  igualment  la  h  inicial  (hom me,  homcm):  T italià 
i  el  romanès,  que  recmplassen  aquells  simbols  per  /^,  /,  í\  i  i\  suprimeixen  aquesta  h  i 
escriuen  uomOy  om:  el  castcllií  acu[>a  una  situació  interniitja:  suprimint  en  les  combina- 
cions///, ///,  etc,  el  signe  d'una  aspiració  desapareguda,  el  consen^a  en  pHncipi  de 
paraula:  Iwmbre.  Els  catalans  (no  cal  dir- ho)  copiant-ne  lo  bo  i  lo  dolent,  escrivim  home. 
Doncs  bé,  si  ns  sab  greu  copiar  tant  ser\ilnicnt  l'ortugrafia  castellana,  vet-aquí  una  bona 
ocasió  de  separar-nos-en;  però  no  certament  del  costat  de  la  complicació  sinó  del 
costat  de  la  simplíficaciíí:  sujïrímím  la  /r  Tornem  a  la  reforma  proposada  per  L  Avenç, 
una  de  les  seves  reformes  nit:s  útils,  malaurosaiiient  abandonada. 


—   I90  — 

La  h  inicial  catalana  es  un  signe  perfectament  inútil.  No  representa  cap  sò  actual  ni 
antic  del  català.  La  h  de  hora  i  paraules  anàlogues  no  s'ha  pronunciat  mai  en  cap 
llengua  romànica;  quan  aquestes  llengües  se  formaren  ja.  feia  molt  temps  que  la  h  llati- 
na havia  esdevingut  muda.  Els  representants  romanies  de  les  paraulçs  llatines,  HORA, 
HERBA,  HABERE,  etc.  SOU  identics  als  mots  què  haurien  sortit  d'un  ORA,  d'un  ERBA, 
d'un  ABERE  clàssics.  En  eb  casos  excepcionals  en  que  hi  apareix  una  aspiració,  aquesta 
no  es  pas  una  reminiscència  de  l'antiga  aspiració  llatina,  sinó  que  la  veiem  aparèixer 
igualment  en  mots  que  en  llatí  mai  han  tingut  h.  Si  en  castellà  tenim  huerio  (HORTU), 
també  tenim  huevo  (ovu)  hueso,  (ossu);  si  en  francès  tenim  hui  (hodie)  també  tenim 
huit  (OCTO),  huile  (OLEU).  En  castellà,  la  semi-vocal  y  apareix  igualment  en  yegua 
(egua)  que  en  yerba  (HERBA);  en  català  apareix  v  igualment  en  vuit  (oCTO)  que  en  vui 
(hodie).  . 

La  h  que  veiem  emplear  en  l'edat  mitjana  en  totes  les  llengües  novi-llatines,  prové 
del  desig  d'acostar  les  formes  de  la  llengua  vulgar  a  les  corresponents  de  la  llengua 
mare.  L'escrivà  que  s'adona  de  la  filiació  dels  mots  ornem,  ombre,  onte,  ontme,  uomo^ 
escriu,  ho7nem,  hombre,  home,  homme^  huomo,  grafies  que  recorden  millor  la  paraula 
originaria  HOMO  HOMINIS.  Però  —  si  durant  Timperi  ja  constatem  hesitacions  en 
Templeu  de  la  h  tradicional,  esdevinguda  muda,  —  no  esperem  veure  emplear  rigoro- 
sament en  les  llengües  romàniques  un  signe  que  hi  es  purament  etimològic.  Moltes 
paraules  se  troben  escrites  ara  àmb  h  {Jiague)  ara  sense  {aque)\  en  molts  casos,  l'igno- 
rància de  l'etimologia  preserva  la  paraula  de  l'addició  d'aquell  signe;  i  en  altres  la 
pronuncia  s'hi  oposa.  No  es  fins  més  tard,  quan  se  regularisen  les  ortografies,  que  Is 
idiomes  que  no  saben  desfer-se  de  la  //  etimològica,  n'extenen  sistemàticament  l'empleu, 
no,  perxò,  sense  deixar  escapar  aquesta  i  aquella  paraula:  avoir  franc,  de  HABERE, 
anzuelo,  cast.  de  hamus. 

No  hi  ha  cap  raó  solida  pera  la  conservació  de  la  h  inicial  llatina.  Perquè  hi  va  haver 
un  temps  que  un  mot  com  HOMINEM  comensava  en  consonant,  no  es  cap  raó  pera  que 
se  l'hagi  d'escriure  am  consonant  inicial  eternament,  fins  quat;  el  mot,  en  la  seva  evolució, 
ja  deixa  d'esser  llatí  per  esdevenir  català,  castellà,  etc.  No  hem  pas  d'anar  a  conserv^ar 
religiosament  en  l'escriptura  tots  els  signes  representatius  dels  fonemes  que  les  paraules 
han  anat  perdent.  La  conseqüència  n  fóra  Tidentificació  de  les  paraules  novi-llatines  am 
les  llatines.  Els  italians  van  fer,  doncs,  molt  bé  suprimint  la  h  mig-eval  nascuda  d'una 
imitació  exagerada  de  l'ortografia  llatina. 

Llavors  de  la  «campanya  lingüística»  de  L Avenç,  la  supressió  de  la  h  va  trobar  una 
forta  oposició.  S'invocà  1  respecte  degut  a  la  llengua  escrita  antiga  (?)  i  el  respecte  que 
meritava  una  habitud  ortogràfica  arreladissima.  En  el  fons,  pera  la  majoria,  la  causa 
única  de  l'aversió  a  la  reforma  de  IS  Avenç  era  que  anava  contra  una  habitud  molt  arre- 
lada, es  dir,  contra  una  habitud  ortogràfica  castellana.  Si  1  castellà  escrigués  ombre,  ora, 
el  modern  català  literari  hauria  escrit  molt  probablement  ome,  ora\  llavors  una  reforma 
proposant  home,  hora  (les  grafies  precisament  tradicionals)  haurien  trobat  també  una 
forta  oposició,  perquè  haurien  anat  igualment  contra  una  habitud  arreladissima;  llavors 
la  h  tradicional  hauria  estat  una  antigualla  inútil  que  venia  a  introduir  una  nova  difi- 
cultat ortogràfica. 

Les  habituds  ortogràfiques  del  català  modern  no  son  tant  respectables  que,  en  nom 
d'elles,  haguem  de  sacrificar  una  reforma  racionalissima  i  d'una  utilitat  innegable.  Un 
respecte  illimitat  a  les  costums  establertes  ens  hauria  lligat  fins  al  punt  de  no  intentar 


—   191   — 

+ 
cap  reforma,   es  dír,   d  acceptar  integralment  T ortografia  acascellanada  dels    primers 
temps  de  la  nostra  renaixença  literària. 

Més  d'un  cop  els  hem  trencat  el  respecte;  !' experiència  ns  ha  demostrat  que  no  son 
pas  invencibles.  En  nom  d'una  habitud,  no  condemnem  una  reforma;  mirem  únicament 
si  aquesta  es  bona,  útil,  benefactora;  si  ho  es,  adoptem-la  resoludamenL 

Això  féu  UAi^atc  quan  va  proposar  escriure  paries^  parim  en  substitució  de  par  las, 
parlan.  Tothom  escrivia  par  las,  parla  n^  àdhuc  els  partidaris  dels  plurals  en  -es;  però 
LAvrfïç,  convensut  de  la  bondat  de  les  grafies  amb  t\  s'abieca  contra  les  grafies  habi- 
tuals. Malgrat  l'oposició  natural,  ell  persevera;  en  les  seves  publicacions  empiea  cons- 
tantment les  grafies  noves;  la  gent  va  acostumant-s'hi;  cada  dia  son  més  els  que  s  con- 
vencen de  la  llur  superioritat  i  les  adopten;  per  f\,  vencen  un  darrer  escrúpol  de  molts 
—  la  por  que  dificultessin  la  lectura  —  i  f  Tenet  ren  fins  en  els  diaris,  destinats  al  gros 
públic;  el  llur  triomf  definitiu  es  indubtableï  Si  L'Avet^c  hagués  mantingut  la  supressió 
de  la  /i  amb  igual  pe  rse  ver  ancià,  potser  encara  no  hauria  vensut,  però  l'habitud  actual 
estaria  fortament  somoguda,  i  tard  o  d^hora  T  ortografia  catalana  li  deuria  un  perfeccio- 
oament  mes. 

Quan  se  parla  de  la  supressió  de  la  h  etimològica,  convé  recordar  que  aquesta 
reforma  que  tant  mal  efecte  fa  i  sembla  a  molts  àdhuc  il literària  (?),  l'ha  feta  una  llen- 
gua com  l'italiana;  allí  s  escriu  uomo,  etòa^  orlz^ontalc,  emtsferïo^  prothcre,  i  la  llengua 
no  n  pateix  gota:  al  contrari,  pot  rumbejar  orgullosa  una  de  les  ortt^rafies  més  perfectes. 

L  ortografia  catalana  té  prou  dificultats  ineludibles  (renipleu  de  la  í'  i  de  la  íï  atones, 
de  la  íí  i  fie  la  //  atones,  de  la  -!^  i  de  la  v.,),  pera  que  no  tractem  de  simplificar-la  des- 
embarassant-la d'una  complicació  que  es  perfectament  inútil.  Figiireu-vos  l'importància 
que  te  pera  la  llengua  1  que  lescriptura  posi  de  manifest  que  ta!  i  tal  paraula,  segles 
endarrera,  quan  no  eren  encara  catalanes^  se  pronunciaven  amb  una  aspiració  inicial! 

Al  costat  de  la  h  llatina,  el  català  ha  posseit  una  h  pronunciada,  avui  desapareguda. 
Un  mot  com  VKCINA  (  =^  VtCíNAM  class,]  esdevingué  en  català  vetçina,  d^aon  vcíiahia, 
Ví'kina,  i  darrerament  zfdna^  la  k  representa  en  Tevolució  de  la  consonant  i nter vocàlica 
c,  l'etapa  anterior  a  la  seva  caiguda  completa. 

El  sò  transitori  //  havent  desaparegut  completament  de  la  llengua  ^convindrà  conser- 
var ei  signe  h  en  T escriptura?  Els  antichs  feien  de  tot,  els  moderns  erigeixen  la  conscr- 
vadó  d'aquesta  //  en  regla  ortogràfica:  S'escriurà  h  entre  vocals  en  representació  d  una 
consonant  llatina  desapareguda;  per  exemple, t^í' A/W,  de  VICINA,  ríkenfú^  ¥\u¥J^DO^rahò 
àt  RATIONE.  Però  això  nu  impedeix  que  escriguin  fiar  (fidark),  tiè,  (TITlüNK),  nhu\ 
mar t país,  cruel...  Inadvertencia,  diran  alguns,  cal  escriure ^//frr,  íi/tè,  nthar.,,  Perfecta- 
nient,  i,  llavors,  també  cuhina^  (COCINA),  dehía  [de^íia  <  DIZEHat),  duhia,  {dunia  <  UV- 
CflHAT)?  Es  que  aquí,  pot  rcpIicar-se,  les  dues  vocals  formen  un  diftong.  Però  si  això 
exclou  la  //,  llavors  es  que  donem  a  aquest  signe  un  nou  valor  ad  emès  del  etimològic. 

Així  es,  en  efecte:  la  /t,  ademcs  de  lletra  etimològica  (representant  de  c,  d,  etc. 
llatines),  Them  feta  signe  indicador  de  la  pronunciació  dissillabica  de  dues  vocals  conti- 
gües. Mes,  donant- h  aquest  nou  valor,  anem  precisament  contra  la  regla  etimològica 
establerta,  puix  al  mateix  temps  que  introduïm  M  aon  no  hi  ha  hagut  mai  cap  consonant 
llatina  {htfluir),  n'hem  de  suprimir  una  munió  d'etimològiques  [cuina]. 

Avui,  jo  no  sé  pas  quins  principis  regulen  Templeu  de  la  /t  intervocalica  catalana. 
Si  no  fossin  les  grafies  usuals  Jiar^  nuar,  tió,  paíSy  etc,  creuria  que  la  gent  segueix 
aquesta  regla:  S'emplearà  à  en  substitució  d'una  consonant  llatina...  sempre  que  nos'ht 
(>posi  la  pronunciació.  En  quant  a  ia  It  no  etimològica,  les  grafies  tnjïuiíeix,  aírihtlu'ix\ 


al  costat  de  continuem^  criem,  permeten  suposar  que  se  la  fa  servir  exclusivament  per 
separar  el  radical  de  la  terminació  en  els  verbs  de  la  tercera.  Després  trobo  cauken, 
veuhetij  riu/ten.  Després  trobo  encara  estudihi  al  costat  de  estudia  (1). 

L Avenç  suprimeix  la  //  intervocalica:  es  un  remei  al  desgavell  actual  i,  al  mateix 
temps,  una  simplificació  molt  oportuna.  La  h  etimològica  (representant  de  c,  d,  etc. 
llatines)  no  té,  en  efecte,  cap  raó  d'esser,  i  la  //  mer  signe  de  desunió  compleix  molt 
imperfectament  el  seu  objecte. 

Quan  la  h  provinent  de  c,  d,  etc.  llatines,  deixà  de  pronunciar-se,  les  dues  vocals 
precedent  i  següent,  les  quals  fins  allavores  havien  naturalment  pertangut  a  sillabes 
diferents,  vénen  a  posar-se  en  contacte.  Suposem  que,  malgrat  la  supressió  de  la  conso- 
nant intermitja,  les  dues  vocals  continuen  sempre  pronunciant-se  en  dues  sillabes  distin- 
tes. Llavors  la  conservació  de  la  h  en  l'escriptura  (escriptura  tradicional)  no  té  altre 
inconvenient  que  1  de  donar  naixensa  a  una  dificultat  ortogràfica  (empleu  d'una  lletra 
muda)  i  si  per  etzar  s'endevina  que  tots  els  altres  parells  de  vocals  contigües,  no  origi- 
nats per  la  supressió  d'una  h  [daura),  se  pronunciessin  en  una  sola  sillaba,  llavors  la 
conservació  de  la  h  ni  sisquera  es  una  complicació  ortogràfica,  puix  el  seu  empleu  ve 
indicat  per  la  pronunciació  mateixa;  abans  era  el  signe  d'una  consonant,  ara  es  el  signe 
indicador  de  la  pronunciació  dissillabica.  Però,  lluny  de  passar  les  coses  com  hem  supo- 
sat, la  supressió  de  la  //  produeix  sovint  una  reducció  sillabica,  i  vocals  contigües  que 
mai  han  estat  separades  per  una  consonant  se  pronuncien  no  poques  vegades  en  silla- 
bes distintes. 

Bastants  cops  el  manteniment  de  la  h  esdevé  absolutament  incompatible  amb  els 
fets,  les  dues  vocals  en  contacte  reduint-se  a  una  sola:  recebre  >  reebre  >  rebre,  rehenta 

>  renta,  dehena  >  dena,  pehoyl  >  poll,  meholla  >  molla,  etc.  En  aquest  cas,  doncs, 
impossibilitat  de  conservar  la  //  etimològica,  (RECIPERE,  etc.)  Altres  cops,  la  segona 
vocal  essent  /,  l'accent  passa  a  la  primera  vocal  i  se  forma    un  diftong:  dehia  >  deia 

>  deia,  du/tia  >  duia  >  duia.  En  aquest  cas  tothom  creu  convenient  suprimir  la  h;  real- 
ment faria  estrany,  en  el  cos  d'una  paraula,  veure  Is  dos  elements  d'un  diftong  sepa- 
rats per  una  //.  La  h  resulta,  així,  suprimida  en  una  munió  de  casos  i  deixa,,  per  això, 
mateix,  de  tenir  raó  d'esser.  Què  s  pretenia,  en  efecte,  al  conservar  la  //?  El  que 
romangués  en  l'escriptura  la  petjada  d'una  consonant  desapareguda:  que  allí  aon  la 
paraula  havia  tingut  una  consonant,  allí  aon  el  mot,  quan  llatí,  presentava  una  c,  una 
d,  etc,  aparegués  la  //  rememorativa.  Però  vénen  els  fets  i  s'hi  oposen;  hem  de  renun- 
ciar a  la  nostra  //  etimològica.  Tant  etimològica  es  la  h  de  l'antiga  forma  duhia  com  la 
de  duhem;  l'antiga  h  provinent  de  c  ha  caigut  igualment  en  les  dues  paraules;  supri- 
mida en  Tuna,  es  llogic  suprimir-la  en  l'altra,  al  menys  en  tant  que  lletra  purament 
etimològica. 

Ara,  serà  convenient  conservar  la  h  en  duhem  (al, costat  de  duia)  rtkem  (al  costat  de 
reia),  en  raJíó,  suhor,  etc.  per  indicar  la  pronunciació  dissillabica?  Un  sigRe  indicador 
d'aquesta  pronunciació  es,  en  du-èm,  ri-em,  ra-ó,  su-òr  i  moltes  altres  formes,  absoluta- 
ment inútil,  puix  la  majoria  de  les  combinacions  vocàliques  {jil•,  il•,  uà,  oà,  etc.)  son 
sempre  dissillabiques  en  català.  Cp.  continuem,  estudiem,  lleó,  etc.  per  ningú  escrits 
continuhem,  esiudihem,  llehò. 

Vejam  ara  les  combinacions  en  les  quals  la  segona  vocal  es  una  /  o.una  u.  Si  la  /  i 
la  u  son  tòniques,  les  combinacions  essent  allavores  sempre  dissillabiques,  bastaria 
accentuar  aquestes  lletres  per  que  la  h  resultes  igualment  inútil:  conduir.   L'empleu   de 


—  Ï93  " 

la  //  permet  suprimir  aquest  accent:  wuduhir  i  llavors  per  extensió,  htflukir^  atríòuhr. 
Tindríem  així:  ahi^  tki^  etc,  ben  diferenciats  de  aï^  ei,  etc.  diftongs;  per  consegüent: 
rahlm,  agrakir,  vckl,  provvhir,  conduhir,  atríbuhír  (sigui  o  no  etimològica  la  //).  Perfec- 
tament, i  allavors  amb  i  final  raó:  pahis^  rahii^  Cahim,  Liuhis,  çamhina^  cafè  kina ^ 
dthhtü.  altruhistal 

La  /  i  la // son  atones:  ï."  La  vocal  anterior  es  tònica.  La  combinació  es  sempre 
nionosillabica,  excepte  en  les  formes  fortes  del  subjuntiu  present  dels  verbs  en  ear^-hir^  - 
oar,  uar.  Empleant  la  k  com  signe  de  desunió,  ens  cal  afegir  una  k  al  radical  (suposant 
que  no  escrivim  -far,  -rar,  etc);  se:nbla  preferible  escriure  eï^  -ü,  -ot]  -hÏ;  crear,  creï,  esfu- 
diar,  estudií,  i  no  crear  crcfií,  estudiar,  esítidíhí.  —  2.^  La  vocal  anterior  es  aÈona: 
rakimet^  rehinòs.  trakirà.  Aquí  T  antiga  //  ens  estalvia  la  d  í  eres  i  [rar  mel,  reinòs^  trair ia)\ 
doncs,  igualment:  influhirà,  etc.  Regla:  ai,  ei,  etc.  son  diftongSj  ahi^  eh  i,  etc,  combina- 
cions dissillabiques.  Però  aquesta  regla  exigiria;  coinc/íidir,  rehnnirl 

Ara  béi  la  h  signe  etimològic  ningú  rempleaià  mai  en  eïs  re prevSen tants  de  RECl- 
PERE^  DECEXA,  PEDUCLiXTS,  MEDULI.a;  probablement  tampoc  en  cuina,  duia,  reia,  feia; 
de  fet,  ningú  o  pocs  l'empleen  en  una  infinitat  de  paraules  com  tio,  fiar,  nuar,  cr ven- 
cia, etc.  Què  ve  a  ésser,  doncs,  la  nostra  k  i nter vocàlica  etimològica?  Concilieu  tió  de 
TiTiONE  i  rahú  de  ratIüNe! 

La  h  signe  de  desunió,  ningú  Templearà  mai,  ni  falta  que  ta,  en  paraules  com  ileò, 
[ihlw),  unió,  [unikó],  diari ,  [dihari]  ni  en  paraules  com  cúcaina,  e^ista,  co  i  ne /dir,  reunir; 
es  inadmissible  en  mots  com  creï^  continuï^  subjuntius  de  crear,  continuar...  Què  ve  a 
1  ésser,  doncs,  la  nostra  h  signe  de  desunió? 

Notem  una  conseqüència  curiosa  d  "aquesta  k  tal  com  s'emplea  actualment.  L'orto- 
grafia més  usual  escriu  (du/iem)  (u-è),  però  continuem  {n-e)\  es  dir  (sembla):  u/te  o  ue 
segons  que  les  vocals  llatines  estiguessin  o  no  separades  per  una  consonant  (la  /;  repre- 
sentaria aquesta  consonant).  Doncs,  nna  forma  com  iufiueix  {u-è)  hauria  d'escriure s 
sense  h;  però  com  influeix  es  una  forma  del  verb  influir  (com  un  ment  amb  k)  s'escriu 
infiuiíeix.  L  ^n  verb  com  suar  essent  ordinàriament  escrit  sense,  tenim  de  costat; 
díiiicm  (de  DüCERE),  suem  (de  slijare),  continuem  [ú^  CimTVS\:.\UÉ),  influkeix  {d^ 
LVrLLERE)! 

Tols  els  aventatges  de  la  //  se  redueixen  a  evitar  uns  quants  accents  i  dièresis,  i,  en 
canvi,  el  seu  manteniment  constitueix  una  dificultat  ortogràfica  considerable  i  es,  ade- 
més,  causa  d'un  desgavell  íïu  altrament  remeiable  que  am  la  seva  supressió  completa  i 
incondicionaL 

Tenim  encara  en  català  una  h  se  pot  dir  més  inútil,  una  convenció  ortogràfica  com 
no  n  conec  d'igual  en  cap  altra  llengua  novi  llatina,  una  antígualla  inservible,  la  qual 
no  saben  decidir-se  a  arreconar  molts  escriptors  catalanistes:  la  h  final  darrera  de  c 
[pock,  saneh,  arttstick,  kerou/i). 

La  reforma  proposada  per  U Avenç  de  reemplasar  e/t  per  c,  ha  fet  certament  mt  tlt 
camí;  però  encara  veiem  rnolts  entossudits  a  escriure  eh,  i  darrerament  un  gramàtic 
aixecar-se  contra  la  seva  supressió. 

Els  antics  empleaven  f '/  i  r,  generalment  c/l  Admetem  T hipòtesi  més  favorable  al 
manteniment  del  ck  actual:  suposem  que  Is  antics  escrivien  constantment  eh  \  que 
aquest  simbol  representava  un  so  tant  distint  de  la  c  ordinària  (explosiva  velar  sorda) 
que  justifiques  aquella  grafia  (i/  final  diferent  de  c  interior,  al  costat  de  /  final -^  / 
interior  \  p  final  ^/  interioi.  Desaparegut  aquell  soja  no  existeix  cap  raó  pera  nianle- 


-   194  — 

nir  la  //  si  no  es  un  respecte  supersticiós  pera  les  grafies  antigues.  Es  clar  que  1  eh  final 
no  constitueix  cap  gran  dificultat  ortogràfica,  puix  s'ha  decidit  emplear-lo  sempre,  però, 
ademés  d'esser  una  grafia  ben  inútil,  emmascara  un  fet  fonologic  del  català  modern: 
el  parallelisme  existent  entre  Is  resultats  de  les  tres  momentànies  finals  velar,  dental  i 
labial  (c,  í^f\. 

Darrerament  s'ha  pretès  justificar  la  //  en  sachy  poch,  etc.  apoiant-se  precisament  en 
la  pronuncia  actual.  Vejam  quin  fonament  té  això.  La  c  de  la  sillaba  ac  no  es  evident- 
ment idèntica  a  la  ^r  de  ca;  aquesta  es  una  explosiva,  aquella  es  una  implosiva;  la  c  de 
ca  es  un  sò  posterior  al  contacte  dels  orguens  bucals,  la  c  de  ac  un  sò  anterior  al  con- 
tacte. Igual  pot  dir-se  de  les  dues  //  de  at  i  ta,  i  de  les  dues  //  de  ap  i  pa.  Suposem 
que  ac  se  troba  en  l'interior  d*una  paraula  seguit  d'una  consonant  sorda  pacte;  tenim 
£*^  implosiva  velar  sorda,  diferent  de  la  r  de  ca j  o  à&  pecar,  explosiva  velar  sorda. 
Cp.  la  /  de  apte  i  la  de  pas  o  de  llepar.  Suposem  ara  que  ac  es  final  seguit  d'un  repòs; 
llavors  son  possibles  dues  pronuncies:  i.*  una  c  implosiva  idèntica  a  la  í: de /írír/<f:  T expi- 
ració del  aire  cessa  en  el  moment  del  contacte;  quan  els  dos  orguens  (arrel  de  la  llen- 
gua i  extrem  del  paladar  dur)  se  separen,  no  se  sent  cap  sò;  2.*  una  t:  implosiva  seguida 
d'una  aspiració;  l'expiració  del  aire  se  prolonga  més  enllà  de  l'oclusió.  Representem  la 
primera  c  per  ^f,  la  segona  per  — eh:  tenim,  anàlogament  — /  i  — th  {pot),  — p 
i  — //f  {cap).  Quina  pronuncia  deu  considerar-se  com  la  normal  en  català?  Concedim 
que  es  la  segona.  La  h  de  les  grafies  sack  poch,  etc.  representaria  allavors  Taspiració 
que  se  sent  darrera  de  la  c  implosiva;  però  a-les-hores,  amb  igual  raó,  caldria  escriure 
Poth  caph.  Aquest  sò  furtiu  que  sentim  en  sac,  pot,  cap,  val  la  pena  d'escriure-1?  Fixem- 
nos  que  basta  que  la  paraula  se  pronuncii  unida  am  la  paraula  següent  pera  que  aquest 
sò  desaparegui:  poc  tendre^  pot  tornar  cap  persona  (implosives  sordes  i  idèntiques  a  les 
de  pach\  etc.)  poc  vi,  pot  venir,  cap  bèstia  (implosives  sonores);  poc  oli,  pot  anar-hi,  cap 
home  (explosives  sordes).  L'aspiració  desapareix  igualment  davant  d'una  s  desinencial: 
sacs,  pots,  caps  (la  c  de  sacs  es  igual  al  element  implosiu  de  la  x  de  axioma  =  acsionta). 
üc  manera  que,  si  volent  transcriure  rigorosament  la  pronuncia,  escriguessim  sac/t, 
hauriem  d'escriure  tanibc  potk^  caph,  i,  en  canvi,  en  el  plural  (sempre  dintre  d'una 
transcripció  rigorosa)  sacs. 


n.  —  La   /  PALATAL 

La  /  inicial  llatina  esdevé  /  (^^/  palatal)  en  català:  LANA  >  lana,  LAQUEU  >  las, 
LABIU  >  Im/i,  LATRí  >  >  ïadre,  *LACTE  >  I  et,  LEPORE  >  lebre,  LEVAT  >  leva,  LECTU  >  ///, 
LINGUA  >leng2£tt,lAV,^A  > /iV/Jfï,  LITTERA  >  letrajLEGE  >  /r/,  L•INU  > //,  LIBRA  >  liura, 
l.OCU    >  loc,    LlMliU    ^  tom,    LUTU    >    /^/,  LUCTA    >  luita,   LAUDAT    >  loa,    LUCIT    >  luu, 

LUMEN  >  lum,  [.UNA  >  lufia,  LAHORARE  >  laurar,  LOCUSTA  >  lagosta,  LEGUMEN  >  le- 
gum,  LEVIAHJU  >ïeHg€'r,  LACERTU  >  luert,  LECTIONE  >  lissó,  LINTEOLU  >  lensol,  *LLKI- 
vu  *  h'ÍAÍ/í,  hVVlKV  >  hbc.  Kn  tes  paraules  enmanllevades  posteriorment  al  llatí,  /  reem- 
plassa  sovint  la /inicial  llatina,  així  tenim  els  mots  mig-savis  latï,  libertat,  libre,  lògic, 
Latzcr  (lanceros,  loro,  etc,  castellans  se  catalanisen  igualment  en  lanceros,  loro);  però  ^ 
en  els  emmanlleus  més  recents,  sç  conserva  generalment  la  /  llatina;  d'aquí  l'existència 
d'un  nombre  considerable  de  mots  que  comensen  amb  /  no  palatalisada:  labor,  labial, 
huonic,  laic,  lateral,  lava,  legal,  lema,  liceu,  limitar,  liquul,  litografia,  etc,  etc 


—   195   - 

La  //  llatina  esdevé  anàlogament  I  en  cataU:  cakali.u  *  cava  i,  VALLE  >  va  i, 
BALLL'  >  Òai^  CALLE  *  caï,  GALLU  ^  ^a!,  BELLU,  M,  SELLA  >  Seia,  PELLE  >  pe!, 
ANELLI'  >  anej,  VITELLV  >  ve(ÍeÍ,  CATh;LLU  >  cadi'K  MISELLC  '  maseh  ILLE  <  í'/,  COL- 
TA'  >  col,  üfEDULLA  >  moïa,  íjATUIXü  >  sadol^  HKTULLL"  >  bil•liúL  En  les  paraules  em- 
manllevades  posteriorment  al  llatí,  el  català  conserva  les  dnes  //.  En  això  se  separa  del 
castellà,  que  redueix  a  una  sola  /  les  dues  //  dels  mots  que  em  manlleva  al  llatí:  el  català 
al  fer-se  seus  els  mots  llatins  CüLLEüíUM,  APPELLARE,  ixtelligextia,  etc,  en  conser- 
va fa  doble  /  (cúiiegi,  apeilar^  ínteUigcjida):  el  castellà  la  simplifica  (coieglú,  npehr^ 
inteiigtncia).  Però  la  majoria  d'aquestes  formes  catalanes  (totes  d'origen  savi)  essent 
poc  familiars^  s'han  anat  perdent  sota  l'influencia  de  les  corresponents  castellanes;  avui 
apenes  ne  conservem  unes  quantes.  En  lloc  d  elles  usem  les  formes  acastelíanades  in- 
teiigmaa,  alegúría,  etc. 

Provenint  principalment  la  /  palatal  castellana  de  la  /  doble  llatina  (mots  hereditaris) 
i  simplificant  el  castellà  la  /  doble  en  les  paraules  d'origen  savi,  el  signe  //es  l'indicat 
en  aquesta  llengua  pera  representar  aquell  sò  palatal.  Té  Taventatge  de  conservar  les 
dues // originaries  (caballo  de  cabat.lu,  helio  de  bellu,  aiello  de  COLLL/  i  no  presenta 
en  canvi,  cap  inconvenient,  cosa  que  no  succeiria  si  I  castellà  hagués  conservat  les 
dues //en  paraules  com  INTELLIGENTIA,  COLLEGIUM;  puix  allavores  ei  signe  //hauria 
tingut  dos  valors,  el  de  /  en  unes  paraules  (les  hereditàries)  i  ei  de  /  doble  en  les  altres 
(les  sàvies).  El  d iagraf // en  paraules  com  Uueve,  llave^  lleva ^  reemplassa  també  dues 
lletres  antigues  (*PLüViT  >  llucve,  CLAVE  >  llave,  T.EVAT  *  lin*a  >  lletja). 

La  palatalísació  de  la  /  llatina  en  català»  condueix  a  les  dues  grafies  /  í  //;  /  pera  la  I 
inicial  //  pera  la/  provinentde  //:  latlre  í.atrcj,  cavall  cau  aLIX\  gallimi  gallina.  Des- 
provistos  d'un  signe  especial  pera  representar  llur  /»  els  antics  adopten  les  dues  grafies, 
representant  la  /  inicial  per  /,  la  /  interior  o  final  per  //  (i  també  /).  Totes  dues  grafies 
presenten  inconvenients.  Conservada  la  /  inicial  llatina  en  un  nombre  considerable  de 
paraules  {laàor^  lateral^  etc),  el  signe  /-  passa  a  tenir  dos  valors:  /  en  mots  hereditaris 
i  mig  sa\'is  [lavi,  ladt-e,  Ubre)  i  /  en  mots  savis  [labor,  lateral).  Tntroduit  en  paraules  com 
cíTual  galinú  {escrits  cai'al^galÍ7ia\  té  l'inconvenient  de  confondre  /  intervocal  i  final  amb 
/Inter vocal  i  final,  també  frequentissima  {paL  sal,  mel,  pala,  iela,  etc,  etc).  L' altra  grafia 
etimològica,  la  11,  resulta  també  equívoca,  puix  el  català  posseeix  mots  amb  /  doble 
[inidlígenda,  etc)  representada  naturalmeui  per  //;  //  té  així  dos  valors:  cl  de  /  (en  mots 
populars,  ballar,  molla,  sella)  i  el  de  /+/(cn  mots  savis,  mlell/genda,  fullegi ^  collocar). 

Sabut  es  que  1  català  modern  ha  adoptat  pera  la  representació  de  la  seva  I  el  mateix 
signe  que  1  castellà:  //.  Entre  vocals,  ja  ho  hem  vist,  té  Tinconveníent  de  tenir  dos  valors; 
en  principi  de  paraula  no  es  ni  etimologh\  ni  tradicional.  (Té  ad  em  és  T  inconvenient 
d'haver-sc  d'escriure  amb  una  lle^a  doble  mida/ un^  infinitat  de  paraules,  on  les  dues  // 
no  provenen  certament,  com  en  castellà,  de  dos  fonemes  sinó  d*im  dr  se?ïcill).  El  signe 
11  no  es  tampoc  etimològic  en  les  nnoltcs  paraules  com  pala  i  abela,  en  les  quals  /  no 
prové  pas  de  //  llatina. 

En  català  una  c  devant  de  /  passa  a  {,  escrit  y  Cp.  D'Rl•xru  >  drejt,  *HATTAC*- 
W  >  ba/a_yl,  VEC'l,L"  (VEtülls)  >  t-íj/,  vekmïc'lu  *  vermcyl,  üVïC'LA  >  m*eyla, 
APtc'LA  >  abeyla^  AURIC'LA  >  oreyïa,  GENUc'lv  >  genoyl,  FEN  L'C' LU  >  fomyl,  KESxrc- 
Ll  ^  rostoyh  rüC'LU{pnPi"Lti.s)  >/í>j7.  pkdic'lu  ^  poyK  citxic^lu  >  dniiyl,  oc'lu  *  nyl, 
ACL'c'la  >  aguyla.  Produeixen  el  mateix  diftong  consonàntic // Ics  combinacions  //,  /?, 
líijle  (esdevingudes  en  llatí  vulgar  ly)\  i^aLEA  -  /íí/Zíí,  SPüNSALía  >  espúsayla,  cc^NSI- 


—   196  — 

LlU  >  co7iseyl,  CILIA  >  ceyla,  FlLlü  >  fiyl,  FOLIU  >  fuyl,  *J0L1U  >  juyly  *VOLEO  >  vuyl, 
DISPOLIAT  >  despuylaty  ALLlü  >  ayly  MALLEU  >  wa^/,  MULIERE  >  ntuyler,  OLEAS- 
TER  >  uylastre,  FOLIOLU  >  fuylolà.  El  diftong  palatal  j/,  reduit  o  no,  se  manté  llarg 
temps  diferent  de  /;  però  acaba  en  una  gran  part  del  domini  català  (comprenent  Bar- 
celona) per  confondre-s  amb  aquesta  /,  provinent,  com  hem  vist,  de  /  inicial  i  de  / 
doble  llatines.  En  el  rest  del  domini  yl  se  redueix  a  /,  conservant-se  així  la  distinció 
entre  j/ i  /  antiga.  En  uns  dialectes  diem /<a:/<2,  z/é»/,////,  miral,  treball  etc.;  en  els  altres, 
paia,  veiyfui,  mirai,  trebai,  etc.  En  aquestes  paraules,  que  escrivim /^//íz,  vell,  etc,  el 
signe  //,  com  se  veu,  no  es  etimològic. 

La  reducció  del  antic  diftong  yl  a  /,  ens  forneix  pera  aquest  só  una  nova  grafia:  yl. 
Aquest//  no  té  cap  dels  inconvenients  de  les  altres  dues  I  Ml,  Essent  j/ una  combinació 
inconeguda  en  llatí,  cap  paraula  vindrà  a  introduir-se  en  la  llengua  amb  una  successió 
y  +  U  y^  ^o  ha  de  representar  així  dòs  sons  distints  com  es  el  cas  de  /  i  de  //  (pronun- 
ciades /  en  les  paraules  hereditàries,  /o /doble  en  les  paraules  emmanllevades).  Dintre, 
doncs,  cada  una  dels  seus  limits  etimologies,  /  i  //  son  dolentes,  yl  es  bona. 

Suposem  ara  que  pera  evitar  cOïnplicacions  ortogràfiques  volem  donar  un  mateix 
signe  a  totes  les  //  palatals  catalanes.  Si  hem  d*escullir  entre  /,  //  i  yl  ^no  donarem  la 
preferència  a  yl\  No*ns  hi  empenyarà  àdhuc,  el  fet  de  que  ja  tenim  adoptat  pera  la  // 
palatal  un  diagraf  semblant,   ny}  Doncs  no,  el  català,  imitant  al  castellà,  ha  adoptat  //. 

En  el  problema  de  la  /  palatal  catalana,  lo  primer  que  cal  resoldre  es  la  següent 
qüestió:  en  les  paraules  com  INTELLIGENTIA,  APPELLARE,  etc.,. en  les  quals  V habitud 
catalana  de  pronunciar  les  dues  /  llatines  va  essent  reemplassada  per  V habitud  castella- 
na de  simplificar-les  ^'hem  de  conformar-nos  tant  mateix  a  perdre  la  doble  /  o  hem  de 
fer  un  esfors  pera  conservar  i  reintroduir  les  antigues  pronuncies  catalanes? 

Si  ns  conforpiem  a  pronunciar  d'avui  endavant  inteligencia,  apelar,  etc,  llavors  des- 
apareix tot  inconvenient  pràctic  de  la  representació  de  la  /  per  //:  podem  escriure  inte- 
ligencia, apelavy  colegi,  alegoria,  etc.  i  destinar  el  signe  //  exclusivament  a  la  represen- 
tació de  la  /  palatal. 

Però  si  no  ns  conformem  a,  la  desaparició  del  sò  l-\- 1,  llavors  ens  cal  banir  de  la 
llengua  la  convenció  11=  I  palatal.  Mentres  //  valgui  /,  no  podem  escriure  intelUgencia, 
apel•lar,  illuminar ,  fallible ,  que  ns  exposem  que  siguin  pronunciats  inteligencia,  apelar^ 
iluminar,  falible.  (No  son  pocs  els  que,  per  aquest  motiu,  escriuen  ja  inteligencia,  ape- 
lar,  etc,  consagrant  així  un  castellanisme.)  Se  dirà  que  podem  escriure  intel-ligencia^ 
apel•lar  etc  Així  ho  fan  alguns  i  es  mil  vegades  preferible  a  escriure  inteligencia,  ape- 
làr.  Però  aquesta  grafia  /-/, — aquest  guió  que  introdueix  una  separació  entre  dues  silla- 
bes  d'una  mateixa  paraula  (com  en  les  abeceroles),  que  separa  la  paraula  en  dues  parts 
i  li  dóna  l'aspecte  d'un  compost  no  essent-ho, — solament  pot  admetre-s  com  un  recurs 
desesperat  pera  conservar  la  /  doble  catalana  avui,  que  representem  la  /  per  //;  però  no 
com  una  convenció  definitiva.  El  signe  natura]  de  /  -^-  /  es  //,  sense  guions  ni  punts  in- 
tercalats, com  el  de  ;«  +  ni  es  ;;/;//  ^immens)  i  el  de  n  -(-  «,  nn  (i?inat).  El  que  cal  es 
desterrar  ll=~l,  i  llavors  escriure  intelUgencia,  apellar,  illuminar,  collegi,  etc,  d'acord 
am  la  pronuncia  i  am  r ortografia  tradicional. 

Suposem,  doncs,  que  adoptem  //  pera  la  representació  de  la  /  doble  catalana.  Com 
representarem  la  /?  L'antiga  grafia  /  (lavi,  ladre,  etc)  es  inadmissible:  dues  lletres  tant 
freqüents  com  la  /  i  /  no  poden  venir  representades  pel  mateix  signe.  L'antiga  combi- 
nació yl  es  inaplicable  a  la  /  inicial:  imagineu-vos  ylana,  yli,  ylus  per  lana,  li,  las.  Pera 


—  Ï97  — 

que  lantíga  /  scnM's  f>era  k  representació  de  la  /,  caldri^i  marcar- la  amb  un  di  aeri  tic,  a 
imitació  de  lo  que  \s  castellans  han  fet  am  la  /?,  els  polonesos  am  la  ^,  els  bcMsmis  am  la 
i.  Peraquerantic^7fos  adoptable  en  principi  de  paraula,  caldria  invertir-ne  Is  elements 
fyj,  imitant  lo  que  ja  s'ha  fet  am  l'antic  diagraf  r«,  avui  ?n\  admès  per  tothom.  Tenim, 
així,  una  /  modificada  í  un  dia^^raf /r.  La  primera  tindria  Taventatfíe  d*esser  una  trans- 
cri|K:ió  mono^ramatica;  però,  en  canvi,  el  segon  tindria  1  de  no  exigir  cap  nova  lletra 
i  el  de  lenir  ja  un  anàleg  en  la  llengua  ffíjj. 

La  reforma  proposada  darrer rament  per  En  M.  Cases,  consistia  precisament  en  Ta- 
dopció  del  si  ^e  (v  pera  la  representació  de  la  /  palatal  catalana.  (Doncs:  adopció  del 
diagraf /r,  exclu.síò  de  ia  /  modificada,  una  sola  grafia  pera  totes  les  //):  ovriyú,  orelva, 
re//,  HÍ)\  paiya.fih'it,  vuiy,  mulyer:  ctwahi  valy^  müïya,  caddy;  iyana,  iyebre,  lyi,  iyitna. 

Però  aquesta  solució  no  remeia  un  dels  inconvenients  de  la  grafia  actual:  el  d  esbor- 
rar una  distinció  antiga  que  encara  es  vi  venta  en  una  gran  part  del  domini  català,  la 
distinció  entre  I  resultat  de  la  /  inicial  o  doble  i  el  resultat  de  rV  o  de  !(.  Una  porció  de 
dialectes  catalans  presenten,  en  efecte,  /  provinent  de  /-,  -//-,  i  /  provinent  de  irV»  /jf' {es- 
devinguts en  catalàr/):  lana,  gal,  però  nu  païa.  Això  Is  permet  distingir//?/  (PUt.LlOde 
;Vï/(rEüUCLi)  i  (els  que  confonen  b  i  7'),  bel  {\\yaax)  de  tvv  (vktllls).  Doncs  bé,  adop- 
tant üna  sola  grafia  [lera  totes  les  //  palatals  del  dialecte  central,  la  llengua  literària 
exclou,  per  dir-ho  així,  aquests  dialectes,  en  els  quals  dues  paraules  perfectament  distin- 
tes com  púl  i  púi  passen  a  tenir  idèntica  forma  gràfica. 

Emplearuna  sola  grafia  (li  o  ly)  pera  la  representació  de  totes  les  //,  ve  a  ésser 
com  si  empleessin  una  sola  b  (b  o  v,í  pera  totes  les  bb.  També  aquí  hi  ha  dialectes  que 
conserven  T  antiga  distinció,  en  els  quals  ball  i  vali,  per  exemple,  son  dos  mots  perfec- 
tament distints.  L'adopció  d'un  sol  signe  aniria  contra  la  pronuncia  d'aquests  dialectes; 
mcntres  que  de  la  conservació  dels  dos  signes  no  n  pateixen  els  altres. 

Qui,  tenint  idea  del  que  ha  d 'ésser  una  ortografia  nacional  catalana,  proposarà  mai 
que  empleem  una  soia  b\  Quan  dos  fonemes  d'una  llengua,  en  un  moment  donat  de 
la  seva  historia,  vénen  a  confondre-s,  mentres  hi  hagi  un  dialecte  important  que  conservi 
lantiga  distinció  una  ortografia  nachnal  deu  conservarda.  En  portuguès,  per  exemple, 
seria  una  atrocitat  suprimir  ç  o  ;:;,  puix  els  seus  dialectes  septentrionals  conserven  la 
distinció  entre  çxs-^ss'x  entre  t;  i  s  sonora. 

Vet-aquí,  doncs,  el  defecte  capital  de  la  solució  ly:  infinidament  superior  a  //,  ella  ve 
a  esborrar,  com  aquesta  una  distinció  vi  venta  en  una  gran  porció  del  domini  català: 
Ampurdà,  Vallès,  Maresma,  Mallorca.  (El  barceloní  la  fa  en  part,  i  això  ii  permet  dis- 
tingir vuyí  de  bidl).  Fóra,  doncs,  preferible  Tadopció  de  dos  signes  diferents:  l'un  pera 
representar  la  /  palatal  provinent  de  /  inicial  i  de  /doble  llatines  {I  comú  a  tots  els  dia- 
lectes); l'altre  pera  representar  la  /  palatal  provinent  de  cH\  de  //del  llatí  vulgar  (la 
qual  trobem  reemplassada  per  /  en  un  gran  nombre  de  dialectes. 

Aquests  dos  signes  podrien  ésser  la  combinació  ly  (o  millor^'/)  i  la  /  modificada.  Ja 
sabem  que  en  paraules  com  paía^  avelú,  etc,  //  no  seria  pas  una  convenció  nova  (les 
grafies /i/j^/^,  atfcyla,  etc.  son  tradicionals);  i  en  paraules  com  lana,  ii/na,  etc.  i  àdhuc 
cava!,galina^  etc,  no  sabríem  trobar  (rebutjada  la  grafia  //)  cap  convenció  més  natura! 
que  una  /  modificada:  les  primeres  paraules  .sempre  foren  escrites  amb  /-;  cap  ccmvcn- 
ció  n  modifica  menys  ta  llur  forma  antiga,  que,  una  /  lleugerament  modificada;  í, 
acceptat  aquest  signe  pera  la  /  inicial,  es  clar  que  resultaria  una  complicació  inútil  do- 
blar-lo en  fovaU  guUtm^  etc.  (ja  sovint  escrites  antigament  amb  una  sola  /).  . 


—  198  — 

Jo  crec//  preferible  a  ly,  malgrat  ny.  En  els  dialectes  que  pronuncien  /,  les  paraules 
en  qüestió  presenten  un  diftong;  la  grafia  j/ respecta,  per  dir-ho  així,  aqest  diftong;  Xz.  y 
ve  a  esser-ne  la  subjuntiva,  com  ara;  i  llavors  la  /  es  com  una  lletra  muda,  innecessària 
pera  ells  (encara  que  etimològica)  però  no  pera  Is  altres  dialectes  que  pronuncien  /.  A 
qui  pronuncia  trebai,  li  ve  indubtablement  millor  escriure  trebayl  que  trebaly.  Ademés, 
trebayl  es  tradicional,  trebaly  no.  Y,  pera  Is  que  pronunciem  trebal,  es  preferible,  donat 
que  ja  s'ha  introduit  en  la  llengua  la  lletra  /  modificada,  escriure//  amb  aquesta  /  i  no 
amb  la  natural. 

Dificultats. 

I.  Trobar  una  /  modificada.  El  polonès  n'emplea  una:  una  /  atravessada:  ?.  (En 
aquesta  llengua  serveix  justament  pera  indicar  que  la  /  no  es  palatalisada,  sinó  gutura- 
lisada,  un  sò  semblant  a  la  /  catalana  A^pal).  Aquesta  /  polonesa,  crec  que  es  la  millor 
/  modificada  que  podria  trobar-se.  Donada  la  forma  de  la  lletra  /,  es,  en  efecte,  dificil 
marcar-la  amb  un  accent  o  un  punt  suscrits  o  sobrescrits. 

II.  Les  impremtes  manquen  d'aquest  signe.  Aquesta  dificultat,  donat  que  la  solució  s 
trobés  bolia,  no  hauria  pas  de  deturar-nos.  Els  partidaris  de  la  ç  han  conseguit  que 
aquesta  lletra  figurés  en  les  caixes  de  totes  les  bones  impremtes;  els  signes  è  ò  tampoc 
s'hi  trobaven  abans  tant  habitualment  com  ara.  La  diferencia  està  en  que  ç,  è  han  estat 
fàcils  d'-adquirir,  puix  son  signes  que  emplea  1  francès,  mentres  que  /  es  una  lletra  polo- 
nesa! La  dificultat  no  hem  de  considerar4a,  perxò  insuperable;  lo  que  han  fet  altres 
llengües  podem  fer-ho  nosaltres.  La  major  part  d'idiomes  que  han  adoptat  Talfabet 
romà,  han  introduit  modificacions  en  alguna  de  les  seves  lletres,  pera  augmentar-ne  Is 
recursos;  quan  han  cregut  convenient  emplear  una  à  o  una  a  o  una  f  o  una  i,  han  fos 
aquestes  lletres  modificades.  Algunes  llengües,  com  el  boemi,  el  polonès  i  el  romanès 
en  presenten  un  nombre  extraordinari.  (El  darrer,  per  exemple,  emplea  c,  à,  èy  è,  /,  í,  <?, 
n,  ^,  ^,  /;  casa,  cant,  ver,  drèpta,  pom),  sf\nt,  nópte,  leu,  <^i,  ^apte,  farà). 

III.  Les  grafies  /  i  //  dificultarien  molt  la  lectura.  —  Seria  qüestió  d'anar-les  intro- 
duint poc  a  poc  com  s*ha  fet  amb  altres  reformes  (per  exemple,  les  terminacions  verbals 
-es,  -eriy  avui  ja  adoptades  àdhuc  pels  diaris).  De  primer  caldria  adoptar-les  solament  en 
cl  llibre;  podria  posar-se  davant  de  la  portada  un  paper  de  color,  un  paper  del  qual 
tothom  s'hagués  d'adonar,  contenint  aquesta  regla:  «/  i  ylt  valen  per  /  palatal»  i  nom- 
brosos exemples.  Això  faria  potser  riure  a  molts;  no  hi  fa  res;  això  tingué  que  fer  un 
dia,  (pera  evitar  pronunciacions  errònies  llavors  molt  freqüents)  U Avenç  quan  va  in- 
troduir -es,  -en,  en  lloc  de  -as,  an.  Molts  sen  van  riure;  avui  l'adopció  d*aquelles  gra- 
fies es  un  fet.  En  Saisset  va  fer  una  cosa  anàloga  quan  se  va  adonar  que  era  vergonyós 
escriure  1  català  amb  ortografia  francesa,  com  ho  havia  fet  de  bon  principi  permor 
d*endressar-se  a  lectors  que  solament  havien  après  de  llegir  en  francès.  Que  les  apro- 
veu les  grafies  gn  per  ny,  ou  per  Uy  ill  per  /  empleades  pels  catalans-francesos?  o  les 
grafies  h  per  ny,  eh  per  tx  dels  valencians?  Doncs  semblant  a  elles  es  la  grafia  //;  el 
signe  que  ha  de  reemplassar-la  es  clar  que  ha  de  topar  am  dificultats;  però  hem  de  pensar 
que  amb  ell  suprimim  una  convenció  perjudicial  a  la  llengua.  Usades  /  i  ^/  en  llibres  i  des- 
prés en  revistes,  la  gent  s'hi  aniria  acostumant  (com  s'ha  acostumat  a  la  f)  i  quan  ja  això 
s'hagués  aconseguit,  llavors  podria  desterrar-se  completament  aquesta  vergonya  de  la 
nostra  ortografia,  la  //  representat  /. 

IV.  L'empleu  de  dos  signes,  ?  i  j?,  en  substitució  d'un  sol  signe  (l'actual  //)  ve  a 
complicar  considerablement  l'ortografia.   En  primer  lloc,  se  topa  ja  am  dificultats  al 


—   199  — 

fixar  Tenipleu  dels  dos  signes.  {Observem  que  son  en  nombre  insignificant  i  de  facil  re- 
solució). Veten-aquí  una:  oíM  es  caiui  en  els  dialectes  que  conserven  la  distinció  entre  / 
\yí;  però  caòel  ve  de  CAPI  Li  A';  hem  descriure  eaòéyl•d^^coxú  amb  aquells  dialectes,  o 
caàri^  d'acord  am  retímologiaf  La  grafia  caàtyll•  es  la  traducció  d'un  fet  (els  dialectes  en 
qüestió  diuen  cúbri  i  no  caM)\  la  grafia  taheí  contradiu  aquest  fet  en  nom  d'una  etimo- 
logia probable  i  d*una  llei  de  transformació  confirmada  per  innombrables  exemples.  Ara 
bé,  deixant  apart  que  la  forma  fonamental  podía  haver  estat  una  altra  (CAP-j-Ic'LU  per 
CAP +  11.1.1',  per  exemple),  cal  considerar  que  una  Llei  fonètica  pot  ésser  pertorbada  pei 
una  causa  a  o  b:  que  una  paraula  del  llatí  vulgar  tingui  -//-,  això  no  vol  dir  que  la  seva 
derivada  catalana  hagi  de  \^xfí^K^x{l'^r  forsosanunt  1;  una  causa  pertorbadora  pot  haver-hi 
produït  la  penTiutació  de  la  /:  regular  en  el  fonema  semblant  yl.  La  v  inicial  llatina,  per 
exemple,  dóna  v  en  català;  d'aquí  una  llei  fonètica:  permanència  de  v-  en  aquesta  llen- 
gua. Els  exemples  son  innombrables;  VAtJ.E  >  val^  VACCA  >  i^acUy  venjt  >  vt,  \YAX 
»  V£Í,  VENUERE  >  vendre,  VINU  >  W,  VIVIT  >  viu,  VOLERE  >  vokr,  VICINU  >  veí,  etc  etc. 
Segons  aquesta  llei,  una  paraula  com  VüCiTU  hauria  de  donar  vuit;  però,  sota  Tinfluencia 
del  diftong  següent,  la  v  se  torna  bilabial,  vociTU  dóna  buiL  buit  es  la  forma  que  trobem 
en  els  dialectes  que  no  confonen  la  tm  la  í.  Aquests  dos  fonemes  havent-se  confós  en  el  dia- 
lecte central,  una  regla  etimúlogica  que  prescrigués  ?/-  sempre  que  I  llatí  té  v-,  ens  conduiria 
a  una  grafia  errònia:  vuit.  Altres  exemples  de  formes  irregulars:  n  intervocaïica  persisteix 
en  català;  tenim,  no  obstant  ^VENINU  >  verín  >  í'í'r/(unadissimi!ació).  ss  esdevé  s  sorda 
IS  intervocaïica  esdevé  s  sonora;  tenim,  no  obstant,  NaRCISSA  >  Narcisa  (una  dissimilació. 
Cp.  el  portuguès  Nardsú  per  Ahircisso,  NA  sos  nassos  (plural  analògic}.  Doncs:  si  tots  els 
dialectes  que  conserven  la  distinció  entre  /  i  yf  diuen  cabei,  escriurem  cabeyí  í  no  cabcí. 

V".  Un  cop  fixada  l'ortografia  dels  dos  signes  í  i  yt^  tenim  encara,  en  la  pràctica, 
la  dificultat  del  llur  empleu:  un  mateix  sò  (1)  ha  d' ésser  representat  per  /  en  uns  casos, 
per  j/ en  els  altres;  la  pronuncia  no  ns  indica,  doncs»  quan  cal  escriure  Tun  oTaltre.  La 
dificultat  de  T escriptura  correcte  de  la  /  no  fóra  en  realitat  molt  grossa;  ho  es  bastant 
més  la  de  Tortografia  dels  dos  signes  b  \v. 

Les  paraules  que  presenten  I  poden  dividir-se  en  tres  categories  segons  que  aquest 
fonema  sigui  inicial,  vagi  precedit  d'una  consonant  o  segueix  una  vocal: 

A)  /  inicial.  S*escriurà  sempre  ?  (Cap  dificultat).  Ex.:  ien'i,  íadrt\  ï  v. 

B)  /  darrera  de  consonant.  S'escriurà  també  sempre  í  [Cap  dificultat).  Ex.;  ai/rstrr, 
cmmtifitn^at^  eshmat,  espatta,  amctía.  (Aquí  ns  trobem  amb  una  /  que  ha  estat  palata- 
lisada  tard  i  no  en  tots  els  dialectes:  la  /del  grupu  tl^  provinent  de  dental Aç-hi  del  llatí 
vulgar.  Ex.:  spatOla  >  espaíla,  amhíïïui.a  >  ametla.  Aquesta  /s'ha  conservat  fins  avui 
en  alguns  dialectes;  en  altres  ha  estat  palatalísada;  aquesta  diferencia  fonologica  con- 
dueix a  les  dues  grafies  ante  tia  \  ametía)- 

C)  í  darrera  de  vocal.  En  aquest  cas^  Tunic  en  el  qual  son  possibles  les  dues  gra- 
fies? i  jp/,  la  dificultat  es  singularment  disminuïda  pel  fet  que:  ^  i.^  Darrera  de  les 
vocals  è\  ò,  ve  sempre  /:  a?ïei\  aiteef,  eabdef^  marteí,...  cof-,  mot...  Excepció  única  %'eyi, 
—  2.^  Am  les  vocals  è  i  ò,  tenim  en  canvi,  eyl  am  la  sola  excepció  aquci  i  oyt  am  j>oques 
excepcions  (pot  >  PULLl\,  sadct ,.)  Ex.:  vermeyt,  cabeyï\  conseyí,  pareyf...  poyí  >  PEDL- 
CLU,  gcfwyk  fanoyí ,  rostoyL,.  —  3.*=^  Darrera  de  íÍ^  els  polísillabs  tenen  j^/  am  comptades 
excepcions  cervaí^  mciaí,  cristah.,}.  Kx.:  mirayi\  fregayA  etc,  Nons  cal,  doncs,  aprendre 
les  llistes  completes  de  les  paraules  que  tenen  /  \yí:  En  el  cas  de  precedir  i%  c  ò^  ó\  (en 
poUsillabs)  à^  ens  basta  aprendre  les  excepcions  de  les  regles  anteriors. 


No  estil  do  méa  notar  que  aquesta  distinció  que  fan  alguns  dialectes  catalans  entre 
//  d'un  costat  í  cl  //  del  altre,  la  fan  igualment  totes  les  altres  llengües  literàries  romà- 
niques: en  castellà,  \A>  >  /  o  /,  c'l  o  lj  >j;  en  portuguès,  I.L  >  /,  c'í.  o  Li  >  /;  en  fran- 
cès, LL  >  /,  c'L  o  //  >  /  >  y:  eïi  italià,  LL  >  //,  c'L  >  X'Xv,  //  >  ;//);  en  romanès,  LL  > 
/  o  cau,  c'L  >  k)^  li  >  /. 


Hat, 


Cusi. 


Port. 


Franc, 


Ital. 


Rom. 


VALÍ.E 

valle 

vale 

val 

valle 

vale 

PELLE 

piel 

pvle 

(peal  >)  peau  pelle 

p\ele 

CABALLC 

cabúllú 

cúvalo 

eheifal 

cavallo 

cal 

MElïCLLC 

mcollú 

meolo 

moelle  (-1) 

midolla 

medita 

SEÍ.LA 

silla 

seia 

selle  (-1) 

sella 

fa  ffeaj 

OC'LU 

ojo 

olho 

(tU  [ày] 

occhio 

oc/iiu 

VEC'LC 

Tiejo 

vdho 

vieil  (vièy) 

vecchio 

veclüu 

AU  ric' LA 

oreja 

or  el  ha 

oreille  (-èy) 

orechia 

nrechie 

POLIA 

Iwja 

Mha 

feuille  (cèy) 

foglia 

fóe  (=foa)e) 

PALLA 

paja 

palha 

paille  (-ay) 

paglia 

pae  (r=:pàie) 

MALLEU 

majo 

malho 

mail  (-ay) 

maglio 

mdiH 

Així,  la  coneixensa  del  castellà  ns  pot  servir,  ara  com  ara,  pera  recordar  Tortografia 
de  moltes  paraules  ani  /;  gal  lo  gal•,  cabalo  cabal•,  anillo  ane^,  Castillo  castet,  olla  ota^ 
euclh  €0Í\  pollo  /íí/,  inefal,  metaí^,  cristall  cristall,  cl  el•,  piel peí;  però  ajo  ayt,  tajo  tayl•, 
badajú  batayi,  trabajo  trcbayh  paja  payía,  viejo  veyty  abeja  abeyí-a,  ot^eja  ozfeytay  piojo 
poyt,  hlnojú  fímoyÍ\  ojú  nyt,  hijo  fiyll•. 


[II.— La  r  MUDA 


Es  sabut  que  pronunciem  cla^jlo,  madn,  etc.  i  escrivim  clar^jlor,  madur.  Me  balla 
pel  cap  que  en  alguna  ocasió  s'ha  posat  en  dubte  la  bondat  d'aquella  pronuncia  i  més 
de  quatre  vegades  he  sentit  en  lectures  i  en  discursos  pronunciar  sistemàticament,  clarr^ 
Jlor^  madurr;  però  wfr^  sé  que  mai  ningú  hagi  parlat  de  la  conveniència  de  suprimir  la 
lletra  /'  en  aquestes  paraules. 

No  més  els  poetes  la  suprimeixen  en  els  següents  casos: 

I."  Quan  fan  rimar  una  paraula  en  r  amb  una  altra  terminada  en  vocal  tal  com 
mh^  sú^  pi\ 

Si  jo  fos  cansonaire, 
treuria  una  canso: 
la  d'una  espigolaire 
i  un  \vA^i%  pastà. 


ii  anàlogament: 


Va  fent-se  tot  confós, 
s'esborren  els  colós. 


2.°  Quan  estableixen  una  sinalefa  entre  un  mot  acabat  en  r  i  un  altre  comensat  per 
vocal: 

Quin  torment; 
essent  forta,  sé  impotent 
per  podè  escalà  aquests  cims 
i  les  valls  iarnà  en  abimsl 

3."     Quan  darrera  d'una  paraula  en  r,  empleen  un  mot  assillabic  ('w,  7,  etc). 

pera  alegrà  *1  nostre  viatge. 

Però,  aquests  casos  exceptuats,  s'escriu  unànimement  r;  hi,  ha  àdhuc  poetes  que, 
més  respectuosos  per  la  forma  gràfica  que  per  la  pronuncia  real  de  les  paraules,  rebutgen 
les  rimes  i  les  sinalefes  esmentades  o  tot  lo  més  les  accepten  excepcionalment  a  títol 
de  llicencies  poètiques,  fent  rimar,  en  canvi,  paraules  com  clar  i  car,  flor  i  cor,  madur 
i /«A-,  i  fent  normalment  tetrasillabiques  combinacions  com  ser  impotent,  refer  lo  vol 
que  de  fet  son  trisillabiques  [séim-po-tén,  re-fél-t'òl)- 

Tenim,  doncs,  unanimitat  en  la  conservació  de  la  r  muda;  però,  d*un  altre  costat,  ^ 
inconvenients  d'aquesta  costum  ortogràfica:  porta  oberta  a  rimes  i  a  medicions  defec- 
tuoses; possibilitat  d'una  acció  pertorbadora  de  l'ortografia  sobre  la  pronuncia;  incom- 
patibilitat (en  casos  com  refé  I  vol)  de  les  formes  gràfiques  usuals  (refer)  amb  els  fets, 
l'acceptació  dels  quals  obliga,  per  consegüent,  en  poesia  a  modificar  aquelles  formes 
(«dant-K  més  forses  ^xrefé  1  vol»). 

Per  això,  malgrat  aquella  unanimitat,  es  permès  preguntar-se  si  no  fóra  convenient 
suprimir  de  l'escriptura  les  rr  finals  mudesa  si  lo  que  Is  poetes  que  rimen  i  miden 
d'acord  am  la  pronuncia  actual,  se  veuen  obligats  a  fer  en  determinats  casos,  no  con- 
vindria fer-ho  en  tots,  am  lo  qual,  al  mateix  temps  que  s'evitarien  aquells  inconvenients, 
s'introduiria  una  simplificació  considerable  en  l'ortografia  catalana. 

Examinarem,  en  primer  lloc,  els  tres  inconvenients  citats. 

Rimes  defectuoses  [pastor,  amor).  Pot  dir-se:  de  la  mateixa  manera  que  la  conser- 
vació de  la  r  muda  no  es  cap  obstacle  pera  que  s  fassi  úvazx  pastor  am  canso  (i  això  àdhuc 
sense  necessitat  de  suprimir  la  r  de  pastor,  que  ja  se  sab  que  es  muda),  tampoc  en  son 
una  conseqüència  necessària  rimes  com  pastor  i  amor,  puix  basta  que  un  hom  sàpiga 
que  la  r  sona  en  amor  i  es  muda  en  pastor,  per  a  que  no  fassi  rimar  mai  amdues  parau- 
les. An  això  pot,  no  obstant,  respondre-s:  que  allí  aon  un  signe  té  dos  valors,  allí 
trobem  sempre  rimes  defectuoses.  Els  italians  tenen  un  mateix  signe  [s)  pera  represen- 
tar la  s  sonora  i  la  s  sorda:  doncs  fan  rimar  cosa  am  rosa  tot  sabent  que  la  s  de  cosa  es 
sorda  i  sonora  la  de  rosa.  Per  altra  part,  no  tenim  més  que  recordar  el  nombre  extraor- 
dinari de  rim.es  tals  com  pastor  i  amor  que  s  troben  en  els  nostres  poetes  moderns. 
Ja  sabem  que  molts  diuen:  es  que  aquestes  rimes  les  hem  d'admetre.  Si  anem  per 
aquest  camí,  ja  no  es  de  la  conveniència  problemàtica  de  la  supressió  de  la  r  muda 
que  ns  caldria  parlar,  sinó  de  la  necessitat  de  suprimir-la  a  corre-cuita! 

Lo  mateix  que  hem  dit  de  les  rimes  defectuoses,  pot  dir-se  de  sò  impotent  i  donà  I 
Wfets  tetrasillabics;  se-rim-potcn  (am  pronunciació  de  la  ;-)  o  se-ïmpotcn  (amb  un  hiatus 
deplorable),  donar  lo  vol  (xocant,  al  costat  de  dóna  I  vol).  Mentres  s'escrigui  ser,  i  do?iar, 


—  2oa  — 


serà  difícil  evitar  tals  defectes,  i  fins  hi  haurà  qui  Is  defensi  i  potser  arribi  a  considerar 
sé  impotent^  tífc;/à /zW  com  llicencies. poètiques  poc  recomanables!  E^  clar  que  aquí 
com  en  el  cas  de  pastor-cansó,  la  conservació  de  la  r  muda  no  es  un  obstacle  seriós 
pera  l'admissió  de  les  sinalefes  de  la  llengua  parlada;  basta  saber  que  la  r  de  ser  es 
muda  pera  fer  trisillabic  ser  impotent,  i  en  últim  cas,  si  s  volia  evitar  una  pronunciació 
errònia,  podria,  en  aquests  casos  solament,  suprimir-se  la  r.  Diguem  que  la  supressió 
en  tals  casos  s'imposa  mentres  la  sinalefa  continuï  essent  fagultativa:  si  1  poeta  escriu 
ser  impotent  s'exposa  a  que  llegeixin  sé-rim  po-tént.  Tenim,  mixí,  el  fet  curiós  que  '1 
poeta  té  d'alterar  la  grafia  normal  de  la  paraula  precisament  per  a  evitar  que  s  dongui 
a  la  paraula  una  pronuncia  alCra  que  la  normal. 

En  quant  a  l'acció  pertorbadora  que  la  conservació  de  la  r  muda  pugui  exercir 
sobre  la  pronuncia,  recordem  que  no  son  pocs  els  que  llegint  pronuncien  rr  mudes  (els 
nostres  coristes  se  fan  un  tip  de  pronunciame).  Hi  ha  hagut  àdhuc  qui,  en  l'idea  que  la 
pronunciació  actual  es  defectuosa,  creu  de  bona  fe  que  s'han  de  pronunciar  totes  les  rr 
finals.  Cal,  no  obstant^  regoneixer  que  la  pronuncia  defectuosa  de  la  r  es  cada  dia 
menys  freqüent  i  es  d'esperar  que  acabaria  per  desaparèixer  el  dia  que  s'ensenyés  per 
tot  a  llegir  el  català  (suposant,  perxò,  que  no  sortís  aquí  i  allà  algun  mestret  a  qui 
s'hagués  ficat  al  cap  que  cal  pronunciar  les  rr  mudes).  De  totes  maneres,  es  evident 
que  la  conservació  de  la  r  dificultarà  sempre  Tensenyament  de  la  lectura;  donarà  lloc  a 
divergències  i  a  hesitacions  en  la  pronunciació  de  les  paraules  poc  familiars.  [Roger  íL• 
Flor). 

Tots  aquests  inconvenients  s'evitarien  am  la  supressió  de  la  r  muda;  però  contra 
aquesta  supressió  hi  ha  dues  raons  que  semblen  poderoses:  i  .*^  Les  paraules  en  qües- 
tió [ela,  Jlo,  etc.)  s'han  vingut  escrivint  constantment  amb  r  [clar,  flor,  etc):  la- supres- 
sió de  la  r  muda  final  desfiguraria,  doncs,  un  nombre  infinit  de  paraules  (els  innom- 
brables infinitius  en  r,  els  derivats  en  — ar,  — or,  — er,  — ador,  etc).  2."  La  caiguda 
de  la  r  en  clar,  flor,  etc.  es  un  fenomen  dialectal,  els  dialectes  meridionals  conserven 
encara  la  r\  una  ortografia  que  escrivís  ela,  flo,  etc.  estaria,  doncs,  en  oposició  am  la 
pronuncia  d'aquests  dialectes,  seria  una  ortografia  dialectal  no  naeionaL 

Ara  bé,  en  la  nostra  tasca  de  fixar  una  ortografia  definitiva^no  hem  de  procurar 
conservar  en  lo  possible  les  grafies  tradicionals  i  que  aquesta  ortografia  sigui  aplicable 
al  major  nombre  de  varietats  parlades?  ^No  hem  de  tenir  sempre  en  vista  la  continuïtat 
i  la  unitat  del  idioma  escrit?  Doncs  ens  cal  conservar  la  r,  que  escrivien  els  antics  i 
que  es  pronunciada  encara  en  diferents  encontrades,  r  perfectament  compatible  ab  la 
pronuncia  dels  parlars  que  l'han  suprimida,  mitjansant  aquesta  convenció:  la  r  final  es 
muda  en  tals  i  tals  casos.  Ja  sabem  que  la  conservació  en  l'escriptura  del  signe  repre- 
sentatiu d'un  sò  desaparegut,  es  un  fet  ortogràfic  que  retrobem  en  moltes  llengües 
(chanter,  mot^  couf  franc.  pron.  xatc,  mó,  cu;  damn,  dumb,  angl.  pron.  dam,  dutn; 
hjort,  Ijus,  suecs,  pron,  yort,  yus;  locu  rom.  pron.  loc).  Escriguem,  doncs,  tots 
clar,  flor,  madur,  com  els  antics  que  'Is  uns  catalans  prbnunciin  cL•r,  flor,  madur^  i 
els  altres  ela,  flo,  madü;  i,  si  ve  darrera  una  paraula  comensada  en  vocal,  que  aquests 
fassin  la  sinalefa  i  que  Is  altres  enllassin  am  la  vocal  següent  la  llur  r  final. 

En  el  raonament  anterior  hi  ha  una  inexactitut:  que  la  conservació  de  la  Uetfa  r 
sigui  perfectament  compatible  am  la  pronunciació  dels  dialectes  que  han  deixat  caure  la 
r.  Anem  a  veure-ho.  Però,  abans,  remarquem  que  1  propòsit  que  la  llengua  literària 
estigués  absolutament  d'acord   am   tots  els  dialectes,  ens  conduiria,   en  poesia,  a  lo 


k 


—      203      — 

següent:  Per  a  la  rima,  caldria  formar  tres  categories  de  paraules:  i .»  paraules  que  no 
tenen  r  en  cap  dialecte  (maj  ró,  //);  2.^  paraules  que  s  pronuncien  amb  r  o  sense  segons 
les  regions;  3.*  paraules  que  s  pronuncien  amb  r  per  tot.  I  llavors  fer  rimar  entre  sí 
tant  solament  les  paraules  d'una  mateixa  categoria:  ma  i  sa,  pastor  i  color ^  car  i  llar; 
però  no  canso  (i.»)  i  pastor  (2»),  que  rimen  pera  un  barceloní,  però  no  pera  un  valencià; 
0  clar  [2.^)  i  car  (3.^),  que  rimen  pera  un  valencià,  però  no  pera  un  barceloní.  En  quant  a 
les  sinalefes  caldria  recórrer  a  un  recurs  heroic:  proscriure  l'empleu  de  les  paraules  de 
la  segona  categoria  davant  dels  mots  comensats  per  vocal.  (Una  dificultat  enorme  pera  Is 
versaires!) 

El  problema  ortogràfic  de  la  r  muda  s  complica  amb  una  qüestió  morfològica. 
L'antagonisme  fonologic  entre  1  català  antic  0unt  am  les  varietats  que  no  han  perdut 
la  r)  i  el  català  modern  (aquestes  varietats  exceptuades)  —  antagonisme  dissimulat  am 
la  solució  ortogràfica  actual  (conservació  de  la  r  en  l'escriptura)  —  n'ha  originat  un  de 
morfològic,  i  d'aquest  resulta  que  si  les  grafies  sense  r  son  incompatibles  am  la  pro- 
nunciació dels  dialectes  que  conserven  la  r,  les  actuals  grafies  amb  r  se  pot  dir  en 
canvi,  que  ho  son  am  la  pronunciació  de  les  varietats  que  han  perdut  aquell  fonema 
(de  bon  tros  les  més  nombroses).  ' 

Dues  son  les  consonants  intervocaliques  llatines  esdevingudes  finals  que  desaparei- 
xen en  català,  més  o  menys  tard,  més  o  menys  completament:  la  «  i  la  r.  A  MANU, 
PLEMJ,  VENIT,  PINU,  responen  ma,  ple,  ve,  pi;  a  CLARU,  FLORE,  PAVORE,  MATURU, 
responen  cla,flo,po,  madú.  Sabut  es  que  Is  primers  s'escriuen  sense  n,  els  segons  amb 
r.  Aquesta  diferencia  de  procediment  ortogràfic  té  la  seva  explicació:  els  dos  fenòmens 
han  tingut  lloc  en  èpoques  distintes  i  no  tenen  la  mateixa  extensió.  La  caiguda  de  la  n 
es  antiga,  comú  a  tot  el  domini  català;  en  el  català  literari  mitg-eval  ma  ple,  etc.  son 
mots  terminats  en  vocal,  clar,  flor,  etc.  son  mots  terminats  en  consonat.  Més  tard,  la  r 
segueix  la  sort  de  la  «;  r/^r,^<?r  esdevenen  f/^,^í?,  com  en  un  period  anterior  de  la 
llengua  man,  plen  havien  esdevingut  ma,  ple]  cabia,  establint  un  parallelisme  entre  Is  dos 
fenòmens,  suprimir  la  r  com  abans  s'havia  suprimit  la  n;  s'hi  oposaven  el  respecte  a  les 
grafies  tradicionals,  consagrades  per  la  literatura,  i  el  fet  que  les  formes  amb  r  conti- 
nuaven vivint  al  costat  de  les  formes  sense  r. 

En  els  dialectes  en  què  han  triomfat  definitivament  les  formes  sense  r,  la  supressió 
d'aquest  fonema  no  podia  menys  de  produir,  en  determinats  agrupaments  de  paraules, 
una  alteració  morfològica.  Sabut  es  que  en  català  la  majoria  dels  pronoms  atons  pos- 
seeixen dues  formes  fonamentals,  la  plena  (sillabica)  i  la  reduida  (assillabica):  me  i  m 
provinents  amdues  de  ME  (nó(n)  +  me  >  nó  +  M'  com  TÍMET  tém'  ;  quan(do)  +  mé 
>  QUAN  +  ME  com  REGAL(i)mÉN  >  reialme),  nos  i  ns  de  NOS,  etc.  (les  formes  em, 
ens,  ^ic.  son  posteriors,  son  les  reduïdes  am  una  vocal  d'apoi.  Cp.  el  romanès  mi  mï 
=  pron.  m,  imï  =  pron.  em).  Les  formes  plenes  i  les  reduides,  igualment  antigues,  la 
llengua  literària  les  acull  igualment.  Que  un  repòs  llarg  o  curt  no  precedeixi  1  pronom 
aton,  la  forma  que  aquest  pren  depèn  de  la  terminació  de  la  paraula  anterior.  Darrera 
de  consonant  trobem  me,  te,  etc;  darrera  de  vocal,  m,  t,  etc.  Tenim,  així:  aquest  sà  m 
desplau,  però  aquell  plor  me  commovia,  com  la  sort  me  persegueix.  En  el  moment  que 
plor  esdevé  plo,  la  forma  me  es  reemplassada  per  la  forma  m;  la  successió  «nom  en 
consonant  +  forma  plena»  es  reemplassada  per  la  successió  «nom  en  vocal  +  formà 
reduida»:  aquell  plo  m.  commovia.  Es  el  cas  de  ^^pera  alegrà  I  nostre  viatgem  i  de  f^dantli 
més  f or  ses  per'  refé  I  vol» . 


—       204      — 

Pronunciem,  doncs,  aquell  plo  m  commovia  (set  sillabes)  i  escrivim  aquell  plor  7ne 
commovia  (vuit  sillabes).  La  llengua  parlada  emplea  correctament  la  forma  reduida  m 
darrera  d'un  mot  que  termina  en  vocal  [J>lo\  i  la  llengua  escrita  escriu  la  forma  plena 
perquè  la  paraula  anterior  apareix  escrita  am  consonant  final  {plor).  Es  una  cosa  així 
com  si  escrivissim  Vart,  però  lo  ham,  permor  de  la  //  inicial.  Lo  únic  que  pot  alle- 
gar-se  en  aquell  cas  es  que,  en  la  combinació  sintàctica  aquell  plor  me  commoina,  la 
forma  plena  me  es  tradicional  com  la  lletra  r  de  plor.  Perfectament;  però  convinguem 
que  me  per  m  es  ja  més  que  una  concessió  purament  ortogràfica. 

Es  clar  que,  tot  conservant-se  la  r,  podria  escriure-s  aquell  plor  vi  commovia,  però 
allavors  ens  separem  també  dels  dialectes  que  pronuncien  plor,  els  quals  empleen  natu- 
ralment una  forma  sillabica  i  no  pas  una  de  reduida.  Si  volem  estar  d'acord  ab  els 
antics  i  amb  els  valencians,  ens  cal  escriure  aquell  plor  me  commovia,  en  desacord  am 
la  nostra  pronuncia  en  no  sent  mitjansant  una  nova  convenció:  darrera  de  les  paraules 
en  r  muda,  les  formes  plenes  no  representen  les  formes  plenes,  si  no  les  reduidesl  Cabria 
(cosa  proposada)  escriure  sempre  me  [la  sort  me  persegueix,  aquell  plor  me  comtnozna, 
aquest  sò  me  desplau:  suprimides,  les  antigues  formes  reduides!)  i  que  cadascú  pronun- 
ciés d'acord  am  les  habituts  del  seu  dialecte...  Però  Is  poetes  que  rimen  i  miden  segons 
la  pronunciació  actual  (Barc),  defugint-se  de  totes  aquestes  complicacions  en  el  desig 
que  llurs  versos  siguin  llegits  com  cal,  no  dubten  a  escriure:  «pera  alegrà  I  nostre 
viatge» — «dant-li  més  forses  per' r^6' /  vol » —  (Guanyabéns);  «i  de  mirà  I  cel  tant 
gran»  (Massó);  «ni  wnsiflo  s  decantà  vers  mes  mirades».  (Zanné). 

Tinguem  present  que  Is  diversos  dialectes  catalans  no  ofereixen  únicament  diferen- 
cies de  pronunciació,  sinó  també  diferencies  morfològiques  i  sintàctiques  considerables. 
Basta  citar,  entre  les  morfològiques,/^/'/^;//,  diem  del  català  continental,  al  costat  à^  par- 
lam,  deim  del  balear;  i,  entre  les  sintàctiques  l'empleu  dels  auxiliars  haver  i  ésser  [hem 
anat,  som  anats\  Les  diferencies  purament  fonologiques  podem  arribar  a  compendre-les 
gaire  bé  totes  dins  d'una  ortografia  sàviament  estudiada  (i  jo  n  soc  ardentment  partidari. 
V.  la  meva  solució  al  problen^a  de  la  /  palatal);  però  les  diferencies  morfològiques  i  sin- 
tàctiques, sols  podem  fer-les  desaparèixer  de  la  llengua  escrita  sacrificant  un  dialecte  o 
l'altre,  o  alluj;iyant-la  massa  de  la  llengua  escrita.  Davant  d'això,  jo  crec  preferible  Tadmé- 
tre  com  literàries  diferents  formes  [parlem,  parlant)  i  diferents  construccions  [hem  a?iat, 
som  anats),  i  que  cada  autor  empleï  les  que  prefereixi.  Dintre  d'aquest  criteri,  podria 
admetre-s  clar,  flor,  madur,  i  ela,  fio,  madií;  aquelles  serien  les  forrnes  del  dialecte 
valencià,  aquestes  les  del  català  propriament  dit  i  del  balear. 


IV.— L'ACCENTUACIÓ  GRÀFICA 


Es  indubtablement  una  deficiència  de  l'escriptura  que  no  indiqui  l'accentuació  de 
les  paraules.  La  major  energia  d'expiració  am  que  s  pronuncia  una  vocal  s'hauria  Uogi- 
cament  de  traduir  en  una  modificació  del  seu  símbol. 

En  les  llengües  romàniques,  antigament,  empleant-se  idèntics  simbols  per  a  les 
vocals  tòniques  i  les  atones,  res  no  indica  quina  vocal  es  la  predominant  en  els  polisil- 


—      205       — 

labs.  Més  tard,  amb  aquest  objecte,  s'adopta  Taccent  gràfic:  una  ratlleta  col•locada 
sobre  la  vocal  tònica,  dóna  a  conèixer  l'accentuació  de  la  paraula.  Però  no  s'accentuen 
pas  totes  les  vocals  tòniques;  Tobjecte  es  únicament  facilitar  la  lectura  de  determina- 
des categories  de  paraules,  i  l'ideal,  emplear  el  menor  nombre  d'accents  possible.  Així 
l'italià,  el  portuguès,  el  romanès,  se  pot  dir  que  s  limiten  a  accentuar  certs  oxitons.  El 
castellà  es  Tunic  que,  mirant  sempre  d'emplear  el  menor  nombre  possible  d'accents, 
adopta  un  sistema  d'accentuació  gràfica  segons  el  qual  l'accentuació  tònica  no  deixa 
mai  d'estar  indicada,  ja  per  l'accent  [cantarà^  cantarà),  ja  per  l'estructura  de  la  paraula 
[caniard).  La  grafia  castellana  excita  representa  am  seguretat  excita,  puix  si  s  tractés 
d'un  proparoxiton  s'escriuria  excita,  si  d'un  oxiton,  excità.  En  canvi,  la  grafia  italiana 
eccita  no  ns  diu  si  s'ha  de  pronunciar  èccita  o  eccita.  Però  Is  italians  pensen:  qui  par- 
lant diu  eccita,  eccita  dirà  i  no  eccita  quan  trobi  escrit  eccita. 

Aquesta  consideració,  el  desig  d'emplear  els  menys  accents  possibles  i  un  afany 
ben  explicable  de  descastellanisar  la  nostra  ortografia,  va  portar-nos  a  adoptar  un  dia, 
en  substitució  del  sistema  d'accentuació  comunment  empleat  (el  castellà),  un  sistema 
imitat  del  italià  (sistema  de  L Avenç).  Després  hem  continuat  empleant  aquest  sistema; 
però  això  no  vol  dir  que  estiguem  convensuts  de  la  seva  bondat  ni  de  la  conveniència 
de  la  seva  adopció  definitiva.  Recordi-s  lo  que  diem  en  el  nostre  Tractat  d'ortografia 
catalana  (pag.  54):  «En  català  no  hi  ha  un  sistema  d'accentuació  ben  fixat  i  acceptat 
per  tothom.  Dos  son  els  sistemes  més  comunment  empleats:  el  sistema  d'accentuació  • 
del  castellà,  més  o  menys  modificat,  i  el  proposat  per  L Avenç  en  substitució  d'aquest. 
A  continuació  donem  una  idea  dels  dos  sistemes,  cridats  sens  dubte  a  desaparèixer 
davant  d'un  nou  sistema  més  perfet  i  més  adequat  al  geni  de  la  nostra  llengua.»  Y,  ja 
en  la  nostra  Contribució  a  la  Gramàtica  de  la  llengua  catalana,  escrita  en  1895,  dèiem 
(pag.  105):  «La  fixació  d'una  ortografia  definitiva  depèn  avui  de  la  resolució  d'un  curt 
nombre  de  qüestions  essent  indubtablement  les  principals  la  de  la  representació  de  la 
/palatal  i  la  de  V accentuació >^. 

Els  inconvenients  del  sistema  d'accentuació  a  l'italiana,  els  fa  veure  molt  bé  l'emi- 
nent filòleg  Gonçàlvez  Viana  en  la  seva  Ortografia  Nacional,  d'aon  copiem  els  següents 
paràgrafs: 

*É  indiscutível  a  ventagem  de  que  nao  haja  hesitaçào  ou  dúvida  sobre  a  acentua- 
ç5o  de  qualquer  vocàbulo.  É  éste  o  sistema  d'acentuaçao  gràfica  em  castelhano,  que 
Ihe  di  inquestionàvel  superioridade  sobre  o  italiano,  cuja  ortografia  é  mais  perfeita, 
excepte  neste  ponto.  É  por  isso  que  a  língua  castelhana  e  tam  'fàcil  de  aprender  pela 
leitura...  Pelo  menos  nas  línguas  romànicas,  nas  esclavónicas  e  em  inglés,  ignorar  qual 
é  a  sflaba  predominante  de  um  vocàbulo  é  ficar  na  impossibilidade  de  proferi-lo;  dificul- 
tade  que,  se  é  absoluta  para  o  estranjeiro,  é  também  freqüente  para  o  nacional,  enga- 
nado  por  supostas  analojías,  todas  as  vezes  que  èsse  vocàbulo  Ihe  é  desconhecido,  ou 
menos  familiar.  Se  em  portuguès  houvesse  sistema  rigoroso  de  acentuaçao  escrita,  nao 
se  errariam  muitas  palavras,  jà  àgora  talvez  irremediàvelmente». 

» Seria  vantajosíssimo,  para  estranjeiros  e  nacionals,  que  imitàssemos  aquele  sis- 
tema de  acentuaçao  gràfica  (el  castellà),  acabandocom  a  perplexidade  em  que,  fica  o 
leitor,  quando  se  Ihe  depara  palavra  que  nao  conhece,  portuguesíssima  que  ela  seja, 
quanto  mais  latina  ou  grega.  ^Quem  pode,  com  efeito,  se  nunca  os  ouviu  proferir,  saber 
que  només  como  Zezere,  Ilhavo,  Pontevel,  Almodóvar,  Setubal,  etc.  se  hajam  de  pro- 
nunciar Zèzere,  ílhavo,  Pontrjcl,  Almodóvar,  Setúbal,  se  a  acentuaçao  nao  estiver  mar- 


—  2o6  — 

cada?...  Jà  ouvi,  e  a  pessoa  que  estava  muito  lonje  de  ignorante,  pronunciar  Màlaga^ 
Mérida.,.^ 

En  Gonçàlvez  Viana  proposa,  doncs,  que  Is  portuguesos  imitin  el  sistema  d'accen- 
tuació dels  castellans;  però  no  s  tracta  naturalment  d'adoptar  les  mateixes  regles  cas- 
tellanes: les  d'En  Gonçàlvez  Viana  no  son,  en  efecte,  les  de  l'Academia  Espanyola, 
sinó  filles,  dins  l'esperit  del  sistema  castellà,  d'un  estudi  detingut  de  l'accentuació  pro- 
nunciada dels 'mots  portuguesos  en  les  seves  relacions  am  l'estructura  llur.  Així,  contrà- 
riament a  l'ús  castellà,  accentua  continua  i  no  pas  continua^  quasi  i  no  pas  senti,  etc. 
Que  Is  catalans  que  segueixen  el  sistema  castellà  tinguin  això  Corsa  en  compte!  El 
català  modern  ha  adoptat,  sense  discutir-les,  totes  les  regles  castellanes;  si  convenim  en 
imitar  el  sistema  castellà,  fem-ho  bé,  seguint  l'exemple  d'En  Gonçàlvez  Viana. 

Abans  de  passar  endavant,  una  observació  sobre  '1  sistema  castellà.  Diu  En  Gon. 
çàlvez  Viana  que  acjuest  sistema  evita  en  absolut  tot  error  d'accentuació  pronunciada. 
Evidentment,  donat  per  suposat  que  1  lector  coneix  bé,  perfectament,  les  regles  de 
l'accentuació  gràfica.  Però  — descuit,  defecte  del  ensenyament —  el  fet  es  que  aquestes 
regles  no  son  pas  gaire  ben  conegudes  o  que  no  s  tenen  pas  gaire  en  compte  al  llegir. 
D'aon  resulta  que,  mentres  les  paraules  familiars  (fem  aquí  abstració  dels  oxitons  en 
vocal,  accentuats  en  tots  els  sistemes:  italià,  portuguès,  etc.)  podrien  anar  totes  sense 
accentuar  i  no  deixarien  per  això  d'esser  ben  pronunciades  (criteri  italià),  les  menys 
familiars  o  completament  inconegudes,  no  accentuades,  corren  el  perill  d'esser  mal  pro- 
nunciades àdhuc  dins  d'un  sistema  d'accentuació  com  el  castellà;  puix  la  majoria  dels 
lectors  no  les  accentuaran  pas  en  vista  de  tal  o  tal  regla,  sinó  deixant-se  portar  per  la 
llur  analogia  amb  altres  paraules.  Escriguem  fàcil,  cancion,  dandole  sense  accent,  i 
ningú  llegirà /oíí://,  càncion,  dandóle;  quan  no  s'accentuava  francès,  no  hi  havia  por  que 
ningú  Ví^'gx^  francès;  com  ara  ningú  llegeix  examen  per  examen.  (Àdhuc  en  els  paro- 
nims  com  siiplica  i  suplica  les  equivocacions  serien  rares).  Però,  en  cambi,  una  paraula 
com  rèptil  (es  dir,  rèptil,  malgrat  REPTÏLIS),  he  sentit  sovint  nois  i  grans  llegir-la  rèptil, 
induits  segurament  an  això  per  dèbil,  fàcil,  etc.  Falta  de  cultura  gramatical  —  se  dirà  — 
les  regles  son  ben  fàcils.  Sí,  però  son  artificioses  i,  per  consegüent,  fàcilment  oblidables. 

Suposem  que  adoptem  el  sistema  castellà  i  que,  tenint  en  compte  la  repugnància 
del  català  pels  diptongs  creixents  {fa,  ua,  etc),  considerem  els  mots  acadèmia,  histò- 
ria, etc.  com  dactils  i  els  accentuem.  Llavors  romanen  sense  accentuar  Maria,  boge- 
ria, etc.  i,  per  consegüent,  pronuncia,  estudia,  canvia.  Ara  bé,  tothom  sab  que  avui  la 
pronunciació  hesita  tnir^  pronuncia,  estudia,  canvia,  coi  rectes,  i  pronúncia,  estudia, 
chvnia,  castellanismes;  escrivint  pronuncia,  estudia,  canibia,  sense  accent,  malament 
combatem  aquestes  pronuncies  errònies:  la  pronuncia  correcta  la  fem  dependre  de  la 
coneixensa  d'una  regla.  Això  que  sempre  fóra  un  mal,  l'es  indubtablement  i  gros  en  les 
actuals  circumstancies  en  què  ni  aquella  regla  està  consagrada  per  l'ús  general,  ni  la 
majoria  de  la  gent  aprenen  el  català  d'altra  manera  qüe  per  la  lectura. 

Anem  al  cas  à^  pensarem  \  pensàrem  (o  creiem  i  crèiem,  etc).  En  l'actual  anarquia 
ortogràfica,  jo  confesso  que  quan  escric  el  futur,  es  am  racansa  que  no  l'accentuo  de 
por  que  algú  W^^àyÀ  pensàrem;  i  si,  com  fan  molts,  accentuava  pensarem,  llavors  me 
passaria  igual  al  escriure  sense  accent  el  pretèrit.  Una  preocupació  anàloga  retrobem 
en  portuguès:  0  Parnaso  Lusitano  prescriu  seria  i  seria,  continua  i  continua,  publico  i 
publico;  grafies  adoptades  per  En  Garrett  i  en  gran  part  conservades.  Es  clar  que  un 
sistema  d'accentuació  a  la  castellana  fa  superflus  la  meitat  d'aquests  accents;  com  diu 


—    207    — 

En  Gonçal vez  Viana:  «Estes  (els  paronims  en  qüestió)  por  sí  mesmos  estao  diferençsi- 
dos  con  acento  marcado  em  uns,  o  misso  nos  outros,  conforme  as  regras  de  acentuaçao 
ja  expendidas.»  En  efecte,  si  accentuem  cànem,  tàlevi,  etc.  i  deixem  d'accentuar  C/^/- 
llèm,  poncèm,  etc,  gxdSíç^t^Xs  com  pensarem,  partirem,  sens^  accent,  representen  am 
seguretat  pensarem,  partirem.  Tot  consisteix,  doncs,  en  fixar  un  sistema  i  en  aconse- 
guir que  tots  els  escriptors  radmeti^...  i  que  tothom  n  aprengui  i  en  recordi  bé  les 
regles!  Però  mentrestant  (i  quan  durarà  aquest  mentrestant?),  àdhuc  accentuant  a  la 
castellana,  no  conseguim  evitar  completament  les  confusions  entre  paronims,  no  comba- 
tem les  moltes  pronuncies  errònies  de  la  llengua  parlada  i  deixem  al  etzar  la  pronuncia 
de  moltes  paraules;  en  no  sent  que,  prescindint  de  les  regles  establertes,  empleem  l'ac- 
cent gràfic  sempre  que  cregueoi  que  aquelles  confusions  son  possibles  o  usem  una 
paraula  de  pronuncia  errònia  o  vacillant,  o  un  mót  nou  o  poc  conegut. 

En  castellà  l'accení  gràfic  serveix  pera  indicar  la  sillaba  tònica  dels  polisillabs  i 
també  pera  distingir  certes  paraules  com  el,  pronom,  de  el,  article,  màSy  adverbi,  de 
mas,  conjunció.  En  català,  oltra  aquests  empFeus,  se  Un  dóna  encara  un  altre;  el  d'indi- 
cador de  la  pronuncia  oberta  o  tancada  de  les  dues  lletres  e  i  o.  Això  s  consegu'eix 
empleant  dos  accents  diferents,  l'agut  i  el  grave  (el  portuguès,  amb  el  mateix  objecte, 
emplea  l'accent  agut  i  el  circumflexe). 

En  català,  com  en  italià,  son  possibles  en  les  sillabes  tòniques  set  vocals  perfecta-, 
ment  distintes  (vuit  en  mallorquí)..  Per  a  representar  aquests  set  fonemes  no  tenim  més 
que  cinc  lletres*  una  mateixa  lletra  e  ha  de  servir,  com  en  italià,  per  a  representar  els 
dos  fonemes  f  [e  obeí  ta)  i  f  [e  tancada);  un  mateix  simbol  o,  pera  la  representació  de  la 
vocal  ^  [o  oberta)  i  de  la  vocal  o  (p  tancada).  Aquesta  deficiència  de  les  escriptures  catala- 
na, italiana  i  també  portuguesa  porta  una  sèrie  d'inconvenients  en  la  pràctica:  rimes  de- 
fectuoses, pronuncies  errònies  i,  sobre  tot,  identitat  gràfica  de  paraules  distintes  tals  com 
v^nen  i  vtnen,  L'empleu  dels  dos  accents  en  català  i  en  portuguès  té  per  objecte  sobre 
tot  evitar  aquest  últim  inconvenient.  L'unica  manera,  perxò,  de  suprimir  d'un  cop  tots  els 
inconvenients,  i  no  certament  artificiosa,  sinó  ben  llogica  i  senzilla,  hauria  estat  corretgir 
aquella  deficiència  representant  per  un  signe  distint  cada  un  dels  quatre  fonemes  f,  f,  ^, 
0.  En  Trissino,  a  Itàlia,  proposà  l'introducció  dels  dos  símbols  e  i  co;  però  no  va  tenir 
imitadors;  i  es  que  Is  símbols  a  introduir  han  de  complir  una  condició:  modificar  ape- 
nes  Taspecte,  la  silueta  de  la  paraula  escrita;  altrament,  els  nous  símbols  esdevenen  un 
entrebanc  pera  la  lectura.  Ab  dos  símbols  insòlits  e  i  co,  haurien  estat  preferibles  una  e 
i  una  0  amb  un  senzill  diacritic,  (Expedient  certament  freqüentissim.  Ex.:  a,  5,  portugue- 
ses; à,  Oy  ü  alemanyes;  à,  a,  d  sueques;  t^  danesa;  ^,  ^  poloneses;  /  romanesa). 

Si  s'hagués  adoptat  el  procediment  d'accentuar  totes  les  vocals  tòniques,  l'empleu 
dels  dos  accents  resolia  1  problema  de  les  dues  ee  i  de  les  dues  oo;  cada  vocal  tenia  1 
seu  signe:  è,  é,  ò,  ó  [é,  è,  ó,  ò,  en  portuguès).  Mentres  que  ara  solament  s'indica  la  pro- 
nunciació de  les  ee  i  de  les  oo  en  aquelles  paraules  que,  per  les  regles  d'accentuació, 
han  de  portar  l'accent  gràfic.  L'aventatge  dels  dos  accents  roman  així  infinitament 
disminuit.  En  efecte,  donada  l'accentuació  tònica  vocabular  del  català,  pot  dar-se  per 
segur  que,  qualsevol  que  sigui  1  sistema  d*àccentuació  gràfica  que  s'adoptí  (castellà), 
les  tres  categories  següents  de  paraules  seran  sempre  accentuades:  els  proparoxitons 
{llèmem\  els  paroxitons  terminats  en  consonant  (chstic),  els  oxitons  polísillabícs  termi- 
nats  en  vocal  [germà).  No  portaran,  en  canvi,  accent:  els  paroxitons  terminats  en 
vocal  i  els  oxitons  terminats  en   consonant.  Doncs  bé,  precisament  en   les  dues  prime- 


—   208   — 

res  categories  de  mots  (que  5'accentuen),  la  f  i  la  í)  son  excessivament  rares;  i,  en  canvi, 
en  els  mots  de  les  dues  ultimes  (que  no  s'accentuen)  la  ^  i  la  f,  la  p  i  la  0  son  igual- 
m*ent  freqüents;  de  manera  que  Templeu  dels  dos  accents  no  aprofita  sinó  als  oxitons 
polissillabics  terminats  en  vocal  {faré,  sisè,  carbó,  allò).  El  sistema  d'accentuació  a  la 
castellana  no  ofereix  aquí  cap  aventatge  sobre  I  de  L Avenç,  que  també  accentua  aquests 
oxitons:  tant  en  l'un  com  en  l'altre  roman  sense  indicar  la  pronuncia  de  les  ee  i  de  les 
00  en  un  nombre  incalculable  de  paraules. 

En  català,  com  en  portuguès,  existeix  un  nombre  bastant  gran  de  mots  que  sola- 
ment se  diferencien  d'altres  per  la  pronuncia  d'una  e  o  d'una  o.  Aquestos  paronims  son 
quasi  tots  monosillabs  o  paroxitons  en  vocal,  j/«;  doncs  precisament  paraules  que, 
per  les  regles  d'accentuació  no  haurien  de  dur  accent  gràfic:  bè  i  bé,  nèt  i  nét,  venen  i 
vénen,  vessa  i  vessa;  ós  i  às,  bóta  i  bóta.  La  diferenciació  gràfica  d'aquestes  paraules  se 
fa,  no  obstant^  per  medi  del  accent  o  dels  accents  (i  justament  en  aquests  mots  es  aon 
van  comensar-se  a  usar  els  dos  accents).  Ara  bé;  accentuarem  totes  aquestes  paraules? 
accentuarem  solament  les  que  tinguin  ^  i  ç,  o  e  i  oi  Mentres  duri  l'actual  anarquia,  es 
indubtablement  preferible  1  primer  procediment;  es  l'unic  que  am  seguretat  ateny  el 
seu  objecte.  Es  el  sistema  seguit  pel  Parnaso  Lusitano,  que  accentua  séde  i  séde,  sèco, 
i  séco,  còrte  i  córte.  En  Gonçàlvez  Viana  proposa,  en  canvi,  séde,  séco,  etc.  però  sede, 
seca;  imitant  el  seu  sistema,  tindríem  en  català  bé,  nét,  bóta,  etc,  però  be,  net,  bota,  etc. 
(pron.  bè,  nét,  bóta).  Això  té  1  següent  inconvenient:  podent  el  signe  e  (sense  accent) 
representar  igualment  les  dues  vocals  f  i  e  (exemples:  coneix  \  creix,  frega  i  sega,  cabell 
i  vedell,  prenen  i  tenen,  etc),  un  mot  tal  com  venen  corre  1  periH  d' ésser  pronunciat 
venen  si  1  lector  no  recorda  quç  existeix  varien  i  que,  per  consegüent,  venen  hauria 
d'anar  accentuat  [vénen)',  doncs  veneri  sense  accent  no  pot  representar  venen  sinó  v^nen. 
Per  això  diu  en  Gonçàlvez  Viana:  «Una  lista  de  parónimos  mais  usais,  quanto  possível 
completa,  deveria  ser  aprendida  quando  se  estudia  a  gramàtica  portuguesa,  e  até  quando 
se  aprende  a  ler...» 

Suposem  ara  que  accentuéssim  totes  les  ee  i  totes  les  0  0  (tòniques)  am  l'accent  agut, 
per  exemple:  é  i  ó  passarien  a  ésser  els  simbols  de  f  i  de  0  tòniques.  Llavors  els  paro- 
nims en  qüestió  deixen  en  rigor  d'existir:  venen  no  pot  mai  representar  un  venen,  com 
pes  no  pot  representar  mai  pes.  Aquest  empleu  del  accent  agut,  que  faria  desaparèixer 
l'identitat  gràfica  de  les  obertes  i  de  les  tancades,  no  es  altre  cosa  que  1  procediment 
de  distinció  per  medi  d'un  diacritic  (aquí  es  l'accent  agut)  que  hem  indicat  més  amunt 
al  parlar  de  l'innovació  poc  afortunada  d'En  Trissino.  Accentuar  totes  les  tancades  o 
totes  les  obertes  es  cosa  que  ja  s'ha  fet  a  Portugal  i  a  Catalunya.  En  Figueiredo,  en  el 
seu  diccionari,  ha  marcat  am  l'accent  circumflexe  totes  les  ee  i  les  00  tancades;  En 
Nonell  ha  proposat  recentment  marcar  am  l'accent  grave  totes  les  ee  i  les  00  obertes. 

Jo  he  vist  am  gust  la  reforma  d'En  Nonell;  perquè  m  demostra  que  no  soc  sol  a 
preocupar-me  del  problema  de  les  ee  i  de  les  00.  (Igual  preocupació  retrobem,  com  hem 
vist,  a  Portugal  i  a  Itàlia.  En  francès  la  pronunciació  de  les  ee  i  de  les  00  ve  indicada 
gaire  bé  sempre  ja  per  accents,  ja  pels  fonemes  següents).  D'altres  senten,  doncs,  la . 
conveniència  d'una  diferenciació  gràfica  entre  les  obertes  i  les  tancades.  Es  convenient 
\  racional:  s\  t^nxm  set  vocals  tòniques  perfectament  distintes,  h^vn  de  disposar  de  set 
signes  diferents  pera  la  llur  representació.  Que  la  nostra  riquesa  en  sons  vocalics  tras- 
puï en  l'escrit!  Fins  suara,  gràcies  a  la  deficiència  de  la  nostra  escriptura,  tenint  set 
vocals,  set  assonancies,  fèiem  com  si  no  n  tinguéssim  sinó  cinc,   tothorrí  rimava  &  amb  e. 


—   209   — 

f  amb  0,  una  corporació  literària,  no  sentia  l'utilitat  dels  dos  accents  i  proscrivia  1 
grave,  la  llengua  literària  no  regoneixia  sinó  cinc  vocals,  i  els  llurs  matissos  eren  cosa 
supèrflua.  Fem  que  la  diferencia  entre  obertes  i  tancades  entri  pels  ulls  al  mateix 
temps  que  per  les  orelles,  que  tothom  en  tingui  clara  consciència.  Si  fins  ara  poetes  emi- 
nents han  fet  rimar  les  obertes  am  les  tancades,  això  no  vol  dir  que  1  català  literari,  en 
el  sçu  camí  ascendent  envés  un  estat  més  perfet  i  refinat,  no  hagi  de  robutjar  aquelles 
rimes.  Donem  a  cada  una  de  les  set  vocals  el  seu  simbol! 

Però  si,  tot  adoptant  un  sistema  d'accentuació  a  la  castellana,  marquem  ademés  am 
Taccent  a  o  b  totes  les  ee  i  totes  les  oo  obertes  o  tancades,  el  nombre  d'accents  que  ns 
cal  emplear  esdevé  extraordineri.  ;Y  no  veiem  precisament  per  tot  arreu  procurar-se  usar 
el  menor  nombre  d'accents  grafies.^  Per  tot  se  manifesta,  en  efecte,  una  repugnància  a 
carregar  d'accents  l'escriptura.  El  sistema  italià  i  el  portuguès  (l'usual)  en  son  una 
prova.  Cp.  Fingies,  que  no  n'emplea  cap.  N'es  també  una  prova  la  complicació  del  sis- 
tema antic  castellà  establint  una  diferencia,  sota  1  punt  de  vista  de  l'accentuació  gràfica, 
entre  les  ss  i  les  nn  finals  segons  fossin  dessinencies  o  no  [despues,  desden,  cofnes, 
comen).  «Es  indudable  — diu  En  Vicente  Salvà —  que  deberà  preferirse  aqtiel  sistema 
que  baga  emplear  menor  número  de  acentos.»  En  Gonçàlvez  Viana  procura  també 
que  1  seu  sistema  exigeixi  Is  menys  accents  possibles,  i  ocupant-se  de  la  reforma  d'En 
Figueiredo,  diu;  «Marcar  com  o  circunflexo  todos  os  ee  e  oo  fechados,  como  se  féz  no 
Novo  Diccionario  da  língua  portuguesa  suposto  seja  un  principio  racional,  sobrecarre- 
garia demasiadamente  de  acentos  a  escrita,  sem  maior  necesidade.»  El  desig  d'evitar 
accents  contribueix  al  manteniment  de  la  //  intervocalica  catalana.  Quan  jo  vaig  propo- 
sar la  separació  del  verb  i  del  pronom  [fes-ho  en  lloc  defesko),  En  Apeles  Mestres  se 
entusiasmà  am  la  reforma  sobre  tot  perquè  permetia  suprimir  una  munió  d'accents 
(nürala,  anéuvosen,  per  exemple,  esdevenien  mira-la,  aneu-vos-en). 

Els  accents  grafies  son  un  entrebanc  per  a  l'escriptura  manuscrita  ràpida:  entreteniu- 
vos,  en  efecte,  a  anar  posant  ralletes  iyiclinades  sobre  les  vocals;  si  son  poques,  es  tole- 
rable; però  si  comensen  a  ésser  masses!  En  castellà  (aon  relativament  els  accents  no 
són  gaire  nombrosos),  am  quina  freqüència  no  Is  veiem  ometre  en  els  proparoxitons  i 
paroxitons!  Si  aquesta  omissió  es  deguda  molts  cops  a  oblit  o  a  ignorància  de  les 
regles,  molts  altres  es,  com  diu  En  Salvà  «^porque  no  deja  de  ser  engorroso  el  expre* 
sarlos.»  Però  es  clar  que  per  aquest  motiu  sol,  la  lleyigua  impresa  no  ha  pas  de  renun- 
ciar a  un  sistema  jutjat  bo  per  raons  altrament  importants.  ^*I  renunciaríem  nosaltres, 
per  un  tal  motiu,  a  un  sistema  que,  aplicat  al  llibre,  a  la  revista,  al  diari,  coneguéssim 
que  ha  de  contribuir  a  la  major  coneixensa  i  perfeccionament  de  nostra  llengua?  Sembla 
mil  vegades  preferible  tolerar  tota  classe  d'omissions  en  l'escriptura  manuscrita,  que 
renunciar  en  l'imprès  a  un  bon  sistema  d'accentuació  pel  fet  d'exigir  molts  accents. 

L'altre  inconvenient  dels  accents  es  d'ordre  estètic:  els  accents  grafies,  aquestes 
coses  afegides,  aquestes  ralletes  caient  •  òbliquament  sobre  les  paraules,  donen,  quan 
són  massa  freqüents,  un  aspecte  desagradable  a  l'escriptura;  considerats  com  una  cosa 
més-a-més,  de  treure-i-posar,  voldriem  veure-n  alleugerides  el  major  nombre  possible  de 
paraules.  Uns  altres  diacritics  menys  aparents  haurien  sens  dubte  estat  preferibles  als 
accents  agut  i  grave;  uns  diacritics  que  apenes  canviessin  l'aspecte  de  la  paraula  i  que 
no  vinguessin  com  de  fóra  a  posar-se  de  gairell  sobre  la  lletra  afectada,  no  presentarien 
Tinconvenient  capital  dels  accents  usuals  (i  tals  podrien  ésser  que  no  dificultessin  com 
aquestes  l'escriptura  manuscrita). 


210 


Si  mai  s'adoptessin  uns  accents  així,  llavors,  en  el  camí  de  marcar  rigorosament 
l'accent  expiratori  i  de  diferenciar  completament  les  obertes  i  les  tancades,  podriem 
anar  més  enllà  que  En  Nonell  i  accentuar  totes  les  vocals  tòniques.  ^Us  imagineu  lo  que 
això  significa?  Tota  regla  artificiosa  d)  banida;  tota  confusió  entre  paronims,  esdevin- 
guda materialment  impossible;  tota  pronuncia  errònia,  eficasment  combatuda;  Taccent 
expiratori  — aquest  accident  tant  important  de  la  paraula, —  indicat  explícitament  .sem- 
pre; cada  vocal,  Uogicament,  posseint  el  seu  simbol. 

Se  tractaria,  doncs,  d'adoptar  un  sistema  d'accentuació  segons  el  qual:  tot  desti- 
nant-se les  cinc  lletres  a,  e,  /,  o,  u,  no  modificades  exclusivament  a  la  representació  de 
les  vocals  atones,  les  vocals  tòniques  fossin  representades  per  les  mateixes  cinc  lletres 
afectades  de  petits  diacritics,  dos  al  menys,  pera  poder  diferenciar  les  vocals  obertes  i 
les  tancades,  (dialecte  central). 

La  primera  objecció  a  un  tal  sistema  es  que  les  impremtes  manquen  de  les  corres- 
ponents vocals  modificades.  Es  una  grossa  dificultat  pràctica,  però  en  cap  manera  insu- 
perable. Abans  quasi  cap  impremta  catalana  tenia  1  signe  ç^  poques  tenien  èb  i  òò;  avui 
moltes  impremtes  tenen  aquests  signes.  Cal,  per  altra  part,  que  pensem  una  cosa:  la 
majoria  de  les  llengües  que  han  adoptat  l'alfabet  romà,  l'han  augmentat  am  lletres 
modificades;  el  nombre  d'aquestes  avui  empleat  es  enorme;  basta  citar  les  aa  modifi- 
cades; 4,  h,  à,  üy  a,  a  d,  ç;  el  castellà  té  la  seva  n,  el  portuguès  les  seves  5  i  5,  el 
romanès  les  seves  c ,  ?,  í ,  i ,  /,  g^,  /,  el  suec  d,  el  danès  ce^  ig,  el  polonès  ç,  f ,-  r,  ?,  r,  i,  i-, 
l;  cada  llengua  té,  doncs,  la  seva  caixa  tipogràfica;  nosaltres  bé  podem  tenir  la  nostra. 
No  hem  pas  de  subordinar  la  nostra  ortografia  als  recursos  tipografies  del  castellà  o  del 
francès. 

Una  altra  objecció  que  s'ha  fet  es  que  l'empleu  de  signes  nous  dificultaria  enorme- 
ment la  lectura.  Recordem  que  no  s  tracta  de  la  e  i  de  la  co  d'En  Trissino,  sinó  de 
simples  diacritics;  la  silueta  de  la  paraula  apenes  canvia,  les  aa^  les  ec,  etc.  continuen 
essent  aa  i  ecy  d'identica  forma,  de  la  mateixa  grandària.  El  diacritic  afegit,  no  pot,  en 
cap  manera,  dificultar-ne  la  lectura.  (Altre  era  1  cas  de  la  f;  allí  no  s  tractava  d'üna 
petita  addició  sinó  d'un  canvi  de  lletra,  — ç  per  s  o  ss, —  (el  qual  podia  donar  lloc  a 
que  s  pronunciés  k  per  s\ 

Examinem  ara  una  objecció  que  he  sentit  a  fer  a  tots  els  sistemes  d'accentuació 
que  distingeixen  més  o  menys  completament  les  vocals  obertes  i  les  tancades.  E^  la 
següent:  havent-hi  un  nombre  considerable  de  paraules  que  presenten  vocals  obertes  en 
unes  varietats  i  tancades  en  les  altres,  indicar  gràficament  el  timbre  de  les  vocals  tòni- 
ques conduiria  a  dues  grafies  distintes  per  a  cada  una  d'aquelles  paraules.  Tindriem,  per 
exemple,  bèstia  i  bèstia,  bò,  i  bò.  Doncs  una  ortografia  nacional  ha  de  deixar  sense  pre- 
cisar el  valor  de  les  ee  i  dè  les  oo :  les  grafies  bèstia,  bo,  sense  accent,  convenen  igual- 
ment a  les  varietats  que  pronuncien  bastia,  b^  i  a  les  varietats  que  pronuncien  bèstia, 
bo;  en  canvi,  bèstia,  bèstia,  bò,  bò,  son  grafies  dialectals. 

Limitada  la  qüestió  al  dialecte  oriental,  i  suposant  que  s'admete.ssin  com  literàries 
les  dues  pronuncies,  tindriem,  en  efecte,  una  categoria  de   paraules  que   apareixerien 


V 
(1)    En  castellà  les  omissions  d'accents  son  sovint  degudes  a  la  dificultat  de  recordar  les  regles:  si  la  paraula  es 
llana,  i  acaba  en  consonant  que  no  sigui  n  o  s;  si  una  vocal  dèbil  no  fornia  diptong  amb  una  vocal  forta  contigua  ..  Tot 
això  (que  Is  gramàtics  sen  convencin)  es  una  cosa  bastant  complicada  pera  la  generalitat  de  les  persones. 


escrites  ara  amb  è,  ò,  ara  amb  é,  ó.  Això  fóra  un  gros  inconvenient?  En  primer  lloc, 
se  tracta  d'un  nombre  relativament  petit  de  paraules;  i,  després  d'una  diferencia  gràfica 
insignificant.  De  la  mateixa  manera  que  un  barceloní  entén  a  un  gironí  quan  li  sent  a 
dir  bèstia  en  compte  de  bastia,  Tentendrà  quan  li  vegi  escriure  bèstia,  en  compte  de 
hestia.  I  si  en  les  paraules  en  qüestió  la  llengua  literària  donés  (com  crec  que  en  molts 
casos  convindria  fer-ho)  la  preferència  a  la  vocal  oberta  o  a  la  tancada  (i  això,  certes,  no 
precisament  sempre  d'acord  amb  el  dialecte  de  Barcelona,  sinó  tenint  en  compte  1  des- 
enrotllament de  les  vocals  llatines  en  català),  llavors  l'utilitat  dels  accents  o  diacritics 
esdevé  grandissima.com  a  medis  de  propagació  de  la  pronuncia  jutjada  normal. 

Però  ;i  el  balear?  ^-i  les  varietats  occidentals?  Diguem  desde  ara  que  les  diferencies 
que  presenten  els  tres  dialectes  oriental,  occidental  i  balear  no  son  tals  que  s'oposin  en 
absolut  (sempre  dintre  del  criteri  de  no  distanciar-los  gaire  en  l'escriptura)  a  l'adopció 
de  un  sistema  d'accentuació  que  precisi  1  timbre  de  les  vocals  tòniques.  Bastaria  intro- 
duir la  següent  modificació  al  sistema  de  diacritics  indicat  més  amunt  per  a  que  s  pogués 
aplicar  a  tots  els  dialectes  tant  bé  com  abans  al  sol  dialecte  oriental :  que  distingís  no 
dues  ee,  sinó  tres. 

En  efecte,  la  llengua  catalana  (en  sa  totalitat)  presenta  tres  ee  tòniques  :  —  e^\ 
representant  normal  de  la  e  oberta  del  llatí  vulgar  (=  e  del  llatí  clàssic)  i  del  antic 
diftong  ai  (FACTU  >  faitu  >  fet ;  -^  e^\  representant  de  la  e  oberta  del  llatí  vulgar 
quan  la  vocal  s'ha  trobat :  davant  de  l'antiga  consonant  z  fprovinent  de  D,  C,  TI,  i  esde- 
vinguda ;/  o  emmudida  :  P^DE  >  peu\  davant  de  /  (m^l),  davant  de  r  +  dental  (PERDIT, 
PERTICA  >  perxa),  davant  de  rr  (TERRA),  davant  del  grupu  secundari  nr  (TENERU  > 
ten  re  >  tendre) ;  — e^:  representant  de  e  tancada  del  llatí  vulgar  (  =  ^,  ),  del  llatí 
clàssic),  ei  es  una  e  tancada  [tt\  Déu,  lleva,  llebre,  fét).  e^  es  una  e  oberta  péu,  govern^ 
cobert,  terra,  tendre).  En  quant  a  e^  el  dialecte  oriental  la  confon  amb  e^  {ple,  bèu,  pebre, 
seda,  consell,  haver,  pren),  les  varietats  occidentals  la  confonen  amb  è^  {plé,  béu,  pebre, 
seda,  co7iséll,  haver,  pren) ;  sols  el  balear  conserva  la  distinció  entre  les  tres  ee,  am  la 
seva  f'=r  ez  {ple,  beu,  pç'bre,  seda,  consç'i,  haver,  pren).  Tenim,  doncs,  les  següents 
correspondències  generals  (mots  hereditaris):  é  balear  =  é  oriental  =  é  occidental ;  é 
bal.  =  è  orient.  =  è  occ.  ;  /bal.  ^^  é  orient.  =^  é  occ.  Adoptats  els  tres  signes,  els 
catalans  orientals  hauriem  d'apendre  Is  casos  en  què  ns  caldria  emplear  el  signe 
corresponent  a  e%  en  lloc  del  signe  corresponent  a  e^... 

El  present  estudi  no  tenint  altre  objecte  que  donar  a  conèixer  l'orientació  dels 
meus  treballs  en  el  problema  de  l'accentuació  gràfica,  no  ns  extendrem  aquí  en  nous 
detalls  sobre  la  possibilitat  de  compendre  Is  tres  dialectes  dintre  d'un  sol  sistema 
d'accentuació  en  què  no  apareguin  diferentment  accentuades  més  que  un  curt  nombre 
de  paraules.  No  hem  acabat  encara  una  revisió  que  tenim  comensada,  de  totes  les  ee 
i  les  00  de  les  distintes  varietats  parlades,  el  resultat  de  la  qual  ens  ha  de  dir  si  es  allò 
realment  possible  sense  introduir  grans  dificultats  ortogràfiques.  Si  no  ho  fos,  tornariem 
al  sistema  d^Xs  cbs  accents  o  diacritics,  recordant  sempre  aproposit  de  l'existència  de 
paraules  diferentment  accentuades,  lo  que  hem  dit  respecte  bèstia  i  bèstia,  bò  i  bó.  Creiem 
preferible  que  apareguin  en  la  llengua  divergències  gràfiques  (insignificants,  puix  son 
d'accent),  que  renunciar  als  aventatges  d'un  sistema  rigorós  d'accentuació. 

Reemplassats  els  accents  usuals  per  diacritics,  vet-aquí  una  aplicació  que  s  podria 
fer  del  accent  agut:  Sabut  es  que  en  el  català  continental  les  primeres  persones  del 
plural  del  present  d'indicatiu,  del  de  subjuntiu  i  del  imperatiu  son  idèntiques  en  tots  els 


—      212      — 

verbs  dits  regulars;  i  les  segones  persones,  igualment:  pensem^  penseu^  partitn,  partiu 
son  formes  del  indicatiu,  del  subjuntiu  i  del  imperatiu.  Aquesta  pobresa  de  formes  no 
produeix  cap  confusió  en  la  llengua  parlada;  Tentonació  indica  ben  be  si  s  tracta  d'una 
simple  enunciació  o  d'un  ordre  (o  desig).  Però  en  Tescrit  poden  resultar  frases  de  dos 
sentits  tals  com  Anem  a  casa,  en  què  no  s'indica  gràficament  Tentonació  am  què  cal 
pronunciar  la  frase  (com  fem,  per  exemple,  quan  se  tracta  d'expressar  l'entonació  inter- 
rogativa o  Tadmirativa).  Ara  bé,  l'accent  agut  podria  emplear-se  com  un  indicador  del 
imperatiu:  tot  imperatiu  d'igual  forma  que  l'indicatiu  corresponent  s'accentuaria:  anem 
a  casa  seria  una  enunciació;  anéin  a  casa,  un  ordre. 

Es  clar  que  l'accent  resulta  superflu  en  dos  casos:  quan  l'imperatiu  té  una  forma 
diferent  del  indicatiu  [diem,  diguem)  i  quan  se  li  afixen  pronoms  [anem-hi). 

L'empleu  que  alguns  donen  actualment  al  accent  circumflexe  posant-lo  sobre  la 
vocal  anterior  a  una  r  suprimida,  es  absurd;  puix  la  supressió  d'aquesta  r  en  res  modi- 
fica 1  timbre  o  la  duració  de  la  vocal  precedent.  (En  francès,  'quan  la  s  davant  de  conso- 
nant va  caure,  la  vocal  anterior  va  sofrir  un  allargament,  i  quan  l'escriptura  va  supri- 
mir el  signe  s,  el  circumflexe  amb  el  qual  marcà  aquesta  vocal  era  indicador  del  allar- 
gament esmentat).  L'accent  circumflexe  podria  servir  més  aviat  pera  indicar  la  u  llarga 
de  duu  [=  dü),  diferent  de  la  ;/  de  dur,  i  la  /  llarga  de  énviy  mallorquí  (=  enví) :  dit, 
envï. 


V.— La  Lletra  Ç. 


Antigament  l'es  tres  llengües  hispàniques  posseíen  dues  ss,  sorda  i  sonora,  i  dues 
altres  sibilants,  la  í:  i  la  z.  La  llur  s  sorda  provenia  de  jr  o  de  ss  llatines;  la  llur  s  sonora, 
de  s  llatina  intervocalica  (per  això,  entre  dues  vocals  la  s  sorda  era  representada  per  ss, 
i  la  s  senzilla  representava  la  s  sonora:  passa,  casa).  Les  altres  sibilants  provenien  de  c 
llatina  davant  de  ^  i  de  i,  dels  grupus  del  llatí  vulgar  ic,  tl,  i  de  les  consonants  ara- 
bes  — «'  i  >  (quan  el  sò  provinent  d'aquests  fonemes  era  sord,  venia  representat  per  la 
lletra  ç;  quan  era  sonor,  per  la  lletra  z:  cento,  ciento,  cent;  07ize;  braço,  braç;  açucar,  çucre.) 

Tenim,  doncs,  en  les  tres  llengües,  (corresponent-se  generalment)  les  quatre  sibi- 
lants: s  sorda  (s  o  ss),  s  sonora,  ç  (ç  o  c),  z.  Sols  que  en  català,  el  nombre  de  zz  es  extraor- 
dinàriament reduit  pel  fet  que,  en  una  gran  part  dels  mots  hereditaris,  la  z  primitiva 
esdevé  muda  (entre  vocals)  o  s  vocalisa  en  u  (en  fi  de  paraula);  així,  a  les  formes  portu- 
gueses i  castellanes  vezinho,  vecino,  razào,  razon,  7toz,  7iucz,  dez,  diez,  el  català  oposa 
formes  sense  z:  veí,  raó,  7iou,  deu.  Subsisteixen,  no  obstant,  en  català,  un  nombre  consi- 
derable de  zz:  en  mots  hereditaris,  sempre  que,  per  supressió  d'una  vocal,  la  z  ha  vin- 
gut a  posar-se  en  contacte  d'una  consonant  (onze,  dotze,  alzina};  en  mots  de  procedèn- 
cia araba  (atzembla);  en  mots  emmanllevats  al  grec  (zel,  horitzó.) 

Posteriorment,  s'opera  en  les  tres  llengües  una  simplificació:  els  quatre  fonemes  se 
redueixen  a  dos.  En  castellà  les  dues  sonores  esdevenen  sordes:  la  s  sonora  ve  a  con- 
fondre-s  am  la  s  sorda;  la  z,  am  la  ç.  En  portuguès  i  en  català,  la  simplificació  s'opera 
altrament:  la  s  sonora  s  confon  am  la  z;  la  s  sorda,  am  la  ç.  El  castellà  posseeix  avui 
una  sola  s  (reversa  sorda),  que  correspon  a  les  seves  dues  .y.y  antigues  sorda  i  sonora,  i 


—      213      — 

uoa  fricativa  dental  sorda  (?  <  ç),  que  correspon  a  les  seves  ç  i  z;  antigues;  en  canvi,  el 
portuguès  i  el  català  posseeixen  dues  ss^  l'una  sonora  que  correspon  a  la  llur  s  sonora 
i  a  la  llur  r  antigues;  l'altra  sorda,  quç  correspon  a  les  llurs  dues  sibilants  sordes  anti- 
gues, s=^ss  i  r,  (s  es  sols  diferent  de  s  en  el  grupu  tz:  dotze,  pron.  dod-dze;  però  també 
tots  ells,  pron.  tqd-dzels.) 

La  simplificació  esmentada  dóna  naturalment  naixensa  a  un  problema  ortogràfic:  el 
de  la  representació  dels  dos  fonemes  subsistents  fj  i  /  en  castellà;  s  sonora  i  s  sorda  en 
català  i  en  portuguès)  Continuaran  empleant-se  Is  signes  antics  am  tot  el  rigor  etimolò- 
gic, sense  tenir  en  compte,  la  simplificació -que  ha  tingut  lloc  en  la  llengua  parlada?  O 
bé  s  modificarà  l'empleu  dels  signes  tradicionals  d'acord  am  la  nova  pronunciació,  fu- 
gint tota  regla  de  caràcter  purament  etimològic? 

El  castellà  ha  adoptat  una  solució  podríem  dir  fonètica.  Havent  confós  s  i  ss  inter- 
vocaliques,  suprimeix  el  signe  ss:  la  seva  única  s  es,  així,  representada  sempre  per  s. 
Havent  confós  ç  i  z^  suprimeix  el  signe  Çy  que  reemplassa  per  z  (cabeza,  brazo,  en  subs- 
titució de  cabeça,  braço;)  però,  en  canvi,  davant  de  é*  i  de  /,  reemplassa  la  z  per  la  c 
(vecino,  veces,  en  substitució  de  vezino^  vezes,)  conservant  així  la  c  etimològica  (llatina) 
en  paraules  tals  com  cielo,  ciento,  cesta,  cerca,  etc.  El  castellà  emplea,  doncs,  tres 
lletres,  l'ortografia  de  les  quals  no  ofereix  cap  dificultat,  puix  ve  indicada  per  la  sola 
pronunciació  (s  es  representada  sempre  per  s)  o  per  aquesta  i  la  situació  del  sò  en  la 
paraula  (el  sò  /  se  representa  per  c  davant  de  ^  i  de  i,  per  z  en  els  altres  casos.) 

En  el  portuguès  trobem  adoptada  la  solució  etimològica;  aquesta  llengua  conserva 
tots  els  signes  antics;  la  seva  s  sonora  es  representada,  ara  per  s  (casa),  ara  per  z  (ve- 
sinlio),  i  la  seva  s  sorda,  ara  per  s, — ss  entre  vocals — (sal,  passa),  ara  per  ç, — c  davant 
de  í'  i  de  / — (cabeça,  ceuto).  Sols  que  modernament  s'han  operat  molts  canvis  entre  s  i 
z  i  entre  s  (ss)  i  ç  (c).  Exemples  de  z  per  s  són  portuguez,  cortez,  mez,  (abans  escrits 
portuguès,  cortès,  mes;)  de  s  per  z,  Lopes,  Gonçalves,  /^abans  escrits  López,  Gonçalvez;) 
socegai^  ofereix  una  c  per  una  ss  antiga;  assucar,  en  cambi,  una  ss  per  una  ç. 

La  solució  adoptada  pel  català  modern  es  un  terme  més  entre  aquestes  dues  solu- 
cions oposades,  fonètica  i  etimològica.  Tot  conservant-se  j  i  .yj  (de  j  i  de  ss  llatines),  se 
reemplassa  ç  per  s  o  ss  (temensa,  bras,  cassa,  com  defensa,  nas,  passa,)  però  s  conserva 
f  davant  de  í*  i  de  /  (cel,  cinc,  adoració,  secció,  al  costat  de  serra,  sis,  passió,  flexió);  se 
reemplassa  z  intervocalica  per  s  [civilisar,  com  precisar),  però  s  conserva  darrera  de 
consonant  (onze,  al  costat  de  transigir).  Aquest  sistema  es  molt  més  senzill  que  1  rigo- 
rosament etimològic;  però  presenta  encare  dues  dificultats:  l'ortografia  de  les  dues  lle- 
tres c  i  s  davant  de  e  i  de  /;  la  de  les  dues  lletres  z  i  s  darrera  de  consonant.  Aquesta 
ultima  dificultat  es,  no  obstant,  ben  petita,  puix  solament  s'emplea  s  en  el  prefixe  /ra;/j, 
i  en  unes  poques  paraules  com  enfonsar,  endinsar,  derivats  de  fons,  dins;  i  encara  molts 
la  suprimeixen  del  tot  escrivint  enfonzar,  endinzar,  tranzigir,  tranzacció,  tranzitar. 

La  solució  anterior  no  es  admesa  per  tothom;  al  costat  seu,  tenim  també  la  solució 
etimològica,  els  partidaris  de  la  qual  son  cada  dia  més  nombrosos.  Vetaquí,  doncs,  una 
qüestió  a  resoldre  en  la  tasca  d'uniformar  l'ortografia  catalana:  a  quina  de  les  dues 
solucions  hem  de  donar  la  preferència? 

La  solució  etimològica,  dins  del  modern  català  literari,  ve  a  ésser  una  veritable 
innm'ació;  es  sabut  que,  en  un  moment  donat,  la  ç  ha  pogut  ésser  considerada  com  una 
lletra  morta;  En  Bofarull  i  En  Blanch  no  dubten  en  declarar-la  «del  todo  suprimida.» 
Però  la  simpHficació  adoptada  pel  català  modern,   ademés  d'esser  incompleta  (incohe- 


—      214      — 

rent,  puix  tot  igualant  la  f  a  la  s,  conserva  la  c  clavant  de  ^  i  de  zj,  tenia  l'inconvenient 
d'esser  històricament  falsa,  i  d'això  va  néixer  el.desitg  de  readoptar  la  lletra  ç  résta- 
blint-se  així  les  grafies*  clàssiques  i  conformant-se  l'escriptura  de  les  sibilants  a  la  llur 
etimologia.  L'Aguiló  sempre  va  defensar  la  solució  tradicional,  L Avenç  va  adoptar-la  en 
la  seva  «campanya  lingüistica»  i  actualment  es  la  preferida  de  tots  els  gramàtics. 

Diferents  causes  s'han  oposat  a  la  generalisació  de  la  ç;  una  d'elles  la  dificultat  tipo- 
gràfica; una  altra,  la  por  de  molts  que  la  seva  adopció  vindria  a  dificultar  la  lectura.  Els 
partidaris  decidits  de  la  ç  no  han  concedit  mai  una  gran  importància  a  aquest  inconve- 
nient: la  gent  s'aniria  fàcilment  acostumant  *a  la  nova  lletra,  i  així  està,  en  efecte,  pas- 
sant. Però  lo  que  es  innegablement  un  inconvenient  i  no  petit  es  que  la  readopció  de 
la  ç  tradicional  dificulta  enormement  l'escriptura.  Se  dirà  que  això  no  es  cert,  puix  el 
castellà  ns  indica  en  l'immensa  majoria  dels  casos  quan  cal  emplear  ç  o  s,  s  o  z;  però 
^es  que  eternament  l'estudi  del  castellà  ha  de  precedir  l'estudi  del  català? 

Partidari  del  restabliment  de  la  ç,  confesso  que  sovint  me  preocupava  l'objecció  que 
un  dians  féu  En  Almirall,  llavors  de  la  «campanya  lingüistica»  de  L Avenç,  «Per  què 
ressucitar  una  complicació  ortogràfica?  Per  què  rebutjar  una  simplificació y^yj?/^r»  No 
tenia  raó  En  Almirall  quan  aconsellava  la  més  gran  moderació  en  la  readopció  de  les 
solucions  històriques?  L'ortografia  catalana,  que  ofereix  ja  prous  dificultats  ineludibles 
^no  hem  d'anar  molt  en  compte  a  complicar-la?  Cal  pensar  que  l'ortografia  no  ha  d'esser 
una  cosa  d'uns  quants  — erudits,  literats — ha  d'esser  per  a  tothom.  Com  diu  molt  bé  En 
Gonçàlvez  Viana:  «A  língua  escrita  com  correcçao  nao  é  ja,  nem  pode  ser,  com  foi,  ins- 
trumento privativo  de  literatos,  pois  deve  tornar-se  em  património  de  todos  os  indiví- 
duos  que  saibam  ler  e  escrever...  A  língua...  tem  de  ser  escrita  por  todos  e  para  todos; 
erros  ortogràficos  nao  e  lícito  a  ninguém,  que  aprendesse  a  ler  e  escrever,  fazélos.» 

No  obstant.  En  Gonçàlvez  Viana,  en  la  qüestió  que  ara  ns  ocupa,  dóna  la  preferèn- 
cia a  la  solució  etimològica.  Recordem,  perxò,  en  primer  lloc,  que  en  portuguès  aquesta 
solució  es  la  usual,  de  manera  que  En  Gonçàlvez  Viana  no  proposa  en  el  fons  cap  inno- 
vació ortogràfica.  El  portuguès  ha  usat  de  tot  temps  f  i  5  al  costat  de  s,  ss;  l'eminent 
filòleg  sols  va  contra  l'ús  general  en  tant  que  ell  no  accepta  Is  canvis  entre  aquestes 
lletres  operats  en  l'ortografia  portuguesa  moderna.  Al  sistema .  actual,  que  no  es  més 
que  l'historic  desfigurat  sense  solta.  En  Gonçàlvez  Viana  oposa  la  solució  rigorosament 
històrica.  La  ç  en  portuguès  no  es  cap  innovació;  en  català,  nes  una. 

Però,  això  a  part,  hi  ha  en  portuguès  una  raó  molt  forta  a  favor  de  la  solució  tradi- 
cional, i  es  que  Is  dialectes  septentrionals  d'aquesta  llengua  conserven  la  distinció  entre 
s  sorda  i  ç  i  entre  s  sonora  i  z.  Doncs,  una  ortografia  que  pretengui  ésser  nacional  no 
pot  acceptar  la  simplificació  operada  en  el  portuguès  central  i  meridional.  Suprimir  la  ç 
en  portuguès  fóra  com  suprimir  la  v  en  català;  una  ortografia  catalana  que  empleés  una 
sola  b  no  podria  ésser  acceptada  ni  per  tarragonins  ni  per  mallorquins;  no  podria  pre- 
tendre al  nom  de  nacional.  Però,  en  català,  que  jo  ho  sàpiga,  cap  varietat  conserva  les 
quatre  sibilants;  sembla  que  la  ç  s'ha  confós  am  la  s  sorda,  i  la  z  am  la  s  sonora,  en  tot 
el  domini  català  i  que,  per  consegüent  la  solució  intermitja  del  català  modern  no  es 
incompatible  am  la  pronuncia  de  cap  dialecte. 

Altrament,  suprimir  la  ç  ^no  seria  consagrar  en  l'escriptura  un  fet  fonètic  pel  qual  el 
català  se  separa  pregonament  del  castellà?  Tenim,  en  efecte,  pas  de  í:  a  ?  en  aquesta  llen- 
gua, transformació  de  f  en  j  en  la  nostra.  La  supressió  de  la  lletra  ç  posaria  de  manifest 
aquesta  diferencia  real,  aquest  allunyament  del  català  de  les  altres  llengües  hispàniques. 


—      215      — 

Però  suprimir  la  íren  regoneixement  del  cambi  V  >  s,  vol  dir  també  escriure  se,  si  en 
compte  de  ce,  ei.  Si  canvien  ça  en  sa,  ço  en  so,  çu  en  su,  es  Uogic  que  canviem  çe  (o 
ce)  en  se,  çi  (o  ei)  en  si,  i  llavors  escriure  sel,  sim,  admirassió,  acsió.  En  la  nostra  Con- 
tribució a  la  Gramàtica  de  la  llengua  catalana,  diem:  «Conservant-se  c  davant  de  ^  i  de 
/,  es  inadmissible  1  canvi  de  ^r  en  j  o  en  ss;  no  hi  ha  cap  raó  pera  conservar  la  distinció 
entre  ç\s  çn  uns  casos  (set^  cel)  i  en  altres  no  (grossa,  plassa),^  Partidari  de  la  ç,  jo 
veia  en  el  restabliment  de  la  lletra  ç  el  remei  a  aquesta  incoherència  de  l'ortografia 
usual;  però  es  clar  que  podríem  cercar-lo  del  costat  de  la  simplificació  adoptant  un  sis- 
tema fonètic  que  proscrivís  igualment  la  f  i  la  ^  devant  de  ^  i  de  /. 

L'incoherència  del  sistema  actual  té  una  dobla  explicació:  i  .'^  Davant  de  a,  o,  ü,  i 
en  fi  de  paraula,  la  readopció  de  les  grafies  historíques  exigeix  una  lletra  nova,  la  c 
trencada;  davant  de  ^  i  de  /,  val  la  c  natural;  2.®°  el  canvi  de  ce,  ei  en  se  si  desfigura 
una  infinitat  de  paraules  que  han  estat,  de  tot  temps,  escrites  am  c,  moltes  de  les  quals 
estem  acostumats  a  veure  escrites  am  ç  en  totes  les  llengües  romàniques  i  presenten  c 
en  llatí.  La  repugnància  a  escriure  aquestos  mots  altrament  que  am  c  ha  estat  causa 
que  1  castellà,  que  ha  adoptat  s  com  signe  representatiu  de  la  seva  fiicativa  dental  /, 
escrigui  c\vlo  z  davanl:  de  ^  i  de  /.  Ella  explica  que  l'ortografia  moderna  catalana,  que 
no  ha  tingut  inconvenient  en  reemplassar  ç  per  s,  hagi  reculat  davant  del  cambi  de  ce, 
ei  en  se,  si. 

Podria  cercar-se  de  donar  a  aquesta  incoherència  una  apariencia  de  fonament  etimo- 
lògic; saltant  per  sobre  les  formes  catalanes  antigues  i  comparant  les  formes  actuals 
directament  am  les  llatines,  podria  dk-se:  la  c  de  la  nostra  ortografia  es  el  representant 
d'una  c  llatina  (CENTU  >  cent),  i  també  d'una  /  davant  de  /  + vocal  (actione  >  acció); 
en  canvi  als  grupus  del  llatí  vulgar  í/, // correspon  j  o  íj  (FORTIÀ  >  forsa,  CANTIO- 
NE  >  cansò^  BRACHIU  >  bras).  Però  tot  seguit  se  presenta  una  dificultat:  l'existència  de 
paraules  en  les  quals  una  s  provinent  de  c  se  troba  ésser  final  (dulce  >  dols.)  Dintre 
del  criteri  etimològic  adoptat,  caldria  equiparar  aquestes  paraules  a  cent,  cel,  etc;  però, 
com  la  consonant  se  troba  ésser  final,  caldria  marcaria  am  el  diacritic  („)  i  llavors  ja 
s'accepta  la  c  trencada. 

Es  aquí  ocasió  de  notar  que  hi  ha  alguns  que  tot  essent  partidaris  de  la  ç  en  les 
paraules  d'origen  llatí,  rebutgen  aquesta  lletra  quan  ve  de  fonemes  no  llatins,  sobretot 
en  principi  de  paraula  (çucre).  Ja  no  son  tradicionalistes  tampoc,  sinó  etimologistes;  no 
respecten  un  estat  interior  de  la  llengua,  sinó  que  van  a  cercar  l'etimologia  llunyana  de 
la  paraula.  Uns  tals  partidaris  de  la  ç  no  poden  blasmar  l'ilicoherencia  del  sistema  ac- 
tual; puix  si,  prescindint-se  del  estat  anterior  de  la  llengua,  se  canvien,  per  un  motiu 
qualsevol,  una  infinitat  de  çç  antigues  en  ss,  ja  no  hi.cab  tnotiú seriós  pera  respectar 
altres  çç;  llavors  cab  escriure  bras,  cassa,  dols,  al  costat  de  cel,  cim  (solució  usual),  o 
hras^  cassa,  al  costat  de  cel,  cim,  dolç. 

Com  se  veu,  els  partidaris  de  la  ç  no  estan  ben  bé  d'acord  sobre  Templeu  d'aquesta 
lletra;  en  rigor,  doncs,  no  hi  ha  solament  un  sistema  tradicional  i  un  que  proscriu  la  ç\ 
entre  k  que  escriuen  segons  l'un  i  segons  Taltre,  hi  ha  Is  que,  tot  acceptant  un  nombre 
més  o  menys  gran  de  çç  (dolç  o  força)  ne  canvien  d'altres  en  s  (sucre).  Després  hi  ha 
encara  Is  que  n'abusen  (amic tat,  lleçt,  traçtejarl) 

Als  partidaris  decidits  de  la  solució  etimològica  cal  advertir  que  fóra  en  ells  una 
inconseqüència  incomprensible  que  no  mantinguessin  amb  igual  rigor  la  distinció  entre 
z  i  s.  No  obstant,  tinc  observat  el  fet  curiosissim  que  molts  partidaris  de  la  ç,  els  quals 


^      2l6      — 

consideren  com  una  monstruositat  ortogràfica  forsa  per  força,  no  tenen  cap  inconve- 
nient a  escriuré  gnfonzar,  transigir  am  s,  que  es  com  si  escrivissin  sis,  set,  passa  am  c: 
as,  cet,  paca!  Per  altra  part,  tothom  escriu  ^esemòre,  riquesa,  orgamsar,  etc,  que  etimo- 
lògicament haurien  d'esser  escrits  am  z  (DECEMBER,  — ITIA,  — i  ÇARE.) 

Aquí  pot,  no  obstant,  allegar-sé  que  Is  antics,  quan  no  empleen  deembre,  riquea, 
escriuen  generahiaent  desembre^  riquesa.  Això  prova  que  Is  antics  no  dubten  a  escriure 
s  quan  en  la  pronunciació  apareix  la  s  en  lloc  de  la  z  etimològica.  El  mateix  procedi- 
ment, aplicat  a  les  sordes  corresponents,  portaria  a  la  substitució  de  ç,  c,  per  s,  ss. 

D'un  costat  la  dificultat  d'introduir  una  lletra  nova  o  la  por  de  crear  una  complica- 
ció ortogràfica;  de  l'altre,  la  repugnància  a  desfigurar  el  gran  nombre  de  paraules  que 
posseeixen  ce,  d;  han  estat  causa  de  l'incoherència  del  sistema  actual.  Els  tradicionalis- 
tes renieien  aquesta  incoherència  reintroduint  la  ç  i  restablint  les  grafies  històriques 
(tot  escrivint,  perxò,  tranzitar,  organisar!)...  Cabria  intentar  la  solució  oposada;  tenir 
valor  de  reemplassar  ce,  ei,  per  se,  si! 


VI.  — Varia 


Suposem  que  estem  ensenyant  l'ortografia  catalana  i,  al  tractar  del  empleu  correcte 
de  les  lletres  à  i  t\  donem  la  següent  regla:  Servirà  de  guia  pera  no  confondre  la  ^  i  la 
V  retímologia  llatina  (Bofarull).  Els  nostres  alumnes  no  saben  el  llatí  (no  es  suposar  una 
cosa  impossible:  l'immensa  majoria  de  la  gent  no  '1  saben):  han  d'anar  a  raure  a  un 
diccionari  llatí.  Més  pràctic,  més  fàcil,  més  segur,  fóra  que  consultessin  un  diccioniari... 
català.  A  aquell  que  no  sab  llatí,  es  perfectament  inútil  donar-li  regles  etimològiques. 
Aquestes,  doncs,  han  de  proscriure-s  en  absolut  de  tota  ortografia  didàctica. 

Sabem  llatí;  allavors  ja  es  una  altra  cosa:  ban  ve  de  BALNEUM,  bipç  ve  de  vinea; 
doncs  escriurem  bany,  vinya.  Y  no  sols  escrivim  correctament  les  dues  paraules,  sinó 
que  sabem  per  què  escrivim  ba?iy,  am  b  i  vinya  am  v:  Tetimologia! 

Com  btxfiv  de  halneum:  batre  (batuere),  bé  (BENE),  ^^//  (BELLÚS),  bo  (BONUS),  beu- 
re (bibere),  boix  (RUXUS),  boca  (büCCA),  herba  (llERBA)...  Com  vinya  de  viNEA:  ve  (VE- 
NIT),  vell  (VETULUS),  veur/ [\WEKE),  vent  (VENTUS),  vei  (VECINUS)...  Y  sçbè?  scbè  ve  de 
SA  PERE.  Cal  fer  aquí  una  petita  addició  a  la  nostra  regla  etimològica:  quan  el  llatí  té  /, 
el  català  escriu  b:  doncs,  saber  i,  anàlogament  sabó  (SAPO),  ceba  (cepa),  riba  (RIPa),  obac 
(OPACUS).-.  Perfectament;  i  cstébç,  dçbèzç?  Vetaquí  que  'ns  cal  fer  una  nova  adició:  quan 
el  llatí  léfop-h  el  català  escriu  v:  qstcbe  ve  de  STEPHANüS,  dcbèze,  de  DEFENSA  (sa- 
bem llatí  i  som  admès  etimolegs!);  doncs:  Esteve,  dez'esa. 

Pro  vistos  d'aquesta  regla  corretgida  i  augmentada,  ens  ensopeguem  haver  d'escriure 
kibaL  A'cbàl  ve  de  CABALLUS:  escriurem  caball.  Comprovem  en  el  Labernia:  en  efecte, 
cabaiL  Y  cbe^  cbe  no  ve  de  habere?  Escriurem,  doncs,  haber.  Comprovem-lo.  Obrim  el 
Labernia  í,  en  efecte,  trobem...  haver! 

En  Büfarull  ens  explicarà  aquesta  anomalia:  «Servirà  de  guia  para  no  confundir  la 
b  con  la  r^  la  etimologia  latina,  siempre  que  no  la  contradiga  U7t  uso  constante.^  L'üs 
constant?  Quin  era  en  el  seu  temps  Tús  constant?  Ell  escriu  haver;  En  Estorch,  haber. 


L 


2(7       — 

;V  per  què  l'iis  constant  no  ha  sigut  ani  tot  vigor  la  sàvia,  la  senzilla,  la  coneguda  regla 
etimològica? 

Es  que,  ja  en  llatí  vulgar,  la  b  inten^ocalica  s*havia  tornat  fricativa  i  confós  am  la  v; 
de  manera  que,  així  com  a  /  intervocalica  llatina  correspon  en  català  antic  b,  a  b  Inter- 
vf)-calica  correspon  t^:  els  representants  catalans  dels  mots  llatins  P ROBARÉ,  GUBERNr, 
FABAi  DEBENïX),  BTBENDO^  etc,  tenen  r  i  XiO  b:  provar^  govern^  fava^  dei*ent^  bri^mt. 
Tots  aquets  mots  tenen  i/  i  no  ^  en  els  dialectes  que  no  han  confós  les  dues  labials 
sonores  b  i  %^  (Mallorca,  Camp.)  Si  Is  que  confonem  els  dos  fonemes  en  una  b  bilabial, 
persistim  en  emplear  [es  dues  lletres  biv^^h  clar  que  hem  d'escriure  am  v  totes  aques- 
tes paraules,  que  ofereixen  v  en  català  antic  i  en  els  dialectes  esmentats.  (Precisament 
per  raó  d'aquestos  dialectes  es  que  convé  sobretot  conservar  les  dues  lletres).  Doncs 
haver  està  bé,  i  també  cavaií  malgrat  En  Labernia, 

Però  Is  nostres  etimologistes,  prescindirrt  de  la  llengua  antiga,  prescindint  dels  dia- 
lectes en  els  quals  se  manté  viva  la  distinció  de  les  dues  bbj  sen  van  a  retimoiogia 
remota  de  la  paraula  pera  fixar- ne  T ortografia,  i  la  fal•lera  etimològica  'Is  porta  a  grafies 
errònies  com  probar,  faba,  goèrrn^  cabal L  Alguns  cops  no  gosen  desfigurar  la  paraula; 
llavors  invoquen  Tús  constant:  així  tenen  la  sort  d'escapar  de  la  llur  mania  etimologista 
hm^tTy  devent^  bei'ent^  anava.  En  Estorch,  no  obstant,  es  més  rigorós:  ell  no  admet  ex- 
cepcions; ell  escriu  kaber,  dt'bent,  bebefít,  amiba. 

Gràcies,  doncs,  als  nostres  etimologistes,  una  infinitat  de  grafies  errònies  s'introduei- 
xen i  s'escampen  en  el  català  modern.  Y  que  no  ha  costat  pas  poc  d'anar-les  escom- 
brant! 

Però,  permor  de  haver ^  caz^ail,  etc,  no  hem  de  privar  pas  als  que  saben  llatí  dels 
aventatges  d'una  regla  etimològica.  Basta  que  en  la  regla  d'En  BofaruU  reemplassem 
allò  de  «siempre  que  no  la  contradiga  un  uso  constantei»  per  això:  entre  vocals,  s'es- 
criurà V  en  representació  d'una  b  llatina.  Pro  vistos,  per  exemple,  d^aquesta  regla  perfec- 
cionada, se  *ns  presenta  haver  d'escriure  cgoibi,  i  com  agzíbí  ve  de  EXHIBERE,  i  la  b 
llatina  es  intervocalica,  escriurem  txhivlt!  Les  excel-lencies  de  les  regles  etimològiques! 
^^Esque  hem  de  tornar  a  afegir  a  la  nostra  regla  allò  de  «siempre  que  no  la  contradiga 
un  uso  consÈante^>? 

N'ò;  es  que  *ns  hem  de  fixar  en  una  cosa:  que  haver  es  un  mot  hereditari,  i  exhibir^ 
un  mot  emmanllevat  (!).  Es  solament  en  els  primers  que  una  b  passa  a  v  (habere  >  ka- 
VérJ,  com  una/  passa  am  í  (SAPOXE  >  saèò);  en  els  segons,/  i  ^llatines  se  mantenen... 
gmeralment  (!).  No  basta,  doncs,  saber  llatí  pera  emplear  bé  una  regla  etimològica:  ens 
cal  saber  que,  al  costat  dels  mots  catalans  que  han  sortit  dels  llatins  evolutivament,  per 
cambis  graduals,  inconscients  (entre  'Is  quals  els  de  p  en  <^  i  de  ^  en  v],  n'hi  ha  d'altres 
que  son  emmanllevats  al  ]latí  literari,  com  tenim  mots  em  manllevats  al  francès,  al  m* 
anglès;  i  aquestes  dues  classes  de  mots,  les  hem  de  saber  distingir;  i,  en  el  cas  que  'ns 
ocupa,  hem  de  saber  encara  si  la  catalanisacio  més  o  menys  forta  que  han  sofert  eis 
mots  emmanllevats  ateny  la  llur  b  (ex,;  comprm^acià^  sota  rinfluencia  de  provar)  o  la 
deixa  intacta  (ex.:  exhibir^  malgrat  haver).  Realment,  doncs,  les  regles  etimològiques, 
en  la  practica,  no  serveixen  ni  als  que  ignoren  el  llatí,  nï  a/s  que  i  saben. 

Si  se  'ns  acut  el  pensament  que,  en  cambi,  Tetimologia  serveix  pera  fixar  l'ortogra- 
fia de  la  ií  i  de  la  v,  pensem  en  els  errors  d'En  Bofanill,  d'En  Estorch.  La  llengua  anti- 
ga i  els  dialectes  que  no  confonen  la  ^  i  la  v,  ens  ensenyen  que  no  'ns  hem  pas  de  refiar 
de  retimologia  pera  escriure  correctament  aquestes  dues  lletres;  i  àdhuc  després  que  la 

IS 


—      2l8       — 

comparació  dels  mots  llatins  i  dels  mots  catalans  corresponents  ens  ha  fet  venir  en 
coneixement  de  certes  lleis  fonètiques,  àdhuc  allavors  no  'ns  podem  fiar  de  l'etimolo- 
gia, puix  pot  ben  ésser  que  aquelles  lleis  hagin  sofert  alguna  pertorbació. 

La  paraula  catalana  buit  ve  de  *vociTU.  (Fixem-nos,  de  passada,  que  no  sempre  es 
cosa  fàcil  saber  l'etimologia  d'un  mot:  un  altre  aventatge  de  les  regles  etimològiques. 
Però  aquí  no  parlem  ja  de  les  regles  etimològiques,  que  sabem  inservibles;  aquí  parlem 
de  rimportancia  i  de  l'utilitat  de  Tetimologia  en  la  fixació  de  la  nostra  ortografia.)  buit 
ve  de  *vociTU,  com  vide  francès;  alguns  diuen  de  VIDUUS,  altres  de  VACUUS  (!);  tant  es; 
tots  aquets  mots  tenen  v  inicial,  la  v  inicial  se  conserva  en  català;  l'etimologia  'ns  diu  que 
hem  d'escriure  vuit^  vuyt,  una  altra  grafia  errònia  del  català  modern  que  hem  de  posar  en 
el  compte  de  les  malifetes  de  l'etimologia!  Si  en  lloc  d'anar  a  cercar  l'etimologia  de  la 
paraula,  haguéssim  tractat  de  saber  com  apareix  escrita  en  català  antic,  o,  cosa  ben 
fàcil,  com  se  pronuncia  a  Mallorca,  hauriem  vist  que  calia  escriure  buit.  No  ve  buit  de 
t*ocitu?  Certament;  però  la  v  s'hi  ha  cambiat  en  b  sota  l'influencia  del  diptong  següent. 
(Davant  de  ui^  v  es  un  fonema  additiu:  OCTO  >  uit  >  v-{-uit,  (h)  ODIE  >  ui  >  v+ui;  però 
VOCITU  >  Buit  >  buit). 

Encara  té  un  altre  perill  l'etimologia:  que  sigui  equivocada.  Basta  que  recordem  les 
raons  hagudes  entre  En  Aguiló  i  els  etimologistes,  sobre  la  paraula  traïàL  Deien  aquets 
que  venia  de  TRABACULUS  i  que  calia  escriure  traball;  En  Aguiló  'Is  oposava  que  en  la 
llengua  antiga  s'escriu  constantment  trebayl  i  que  calia,  per  consegüent  escriure  treball. 
(la  discusió,  com  se  veu,  era  sobre  la  vocal  atona,  puix  els  etimologistes  ignoraven  alla- 
vors que  b  intervocalica  esdevé  regularment,  v;  en  aquest  cas,  haurien  proposat  travall^ 
al  qual  En  Aguiló  hauria  oposat  la  forma  mallorquina  trcbài).  Es  clar  que  tenia  raó  En 
Aguiló.  Després  ve  En  P.  Meyer  i  demostra  que  trebalh  provensal,  es  dir,  trebayl  ca- 
talà, prové  de  TRIPALIU. 

Seria  un  error  creure  que  l'etimologia,  que  no  'ns  serveix  pera  fixar  l'ortografia  de 
la  í  i  de  la  v,  ens  pot  servir,  per  exemple,  de  guia  pera  l'empleu  correcte  de  les  vocals 
en  sillaba  atona.  Aquí  'Is  cambis  són  més;  les  pertorbacions,  més  freqüents:  les  termi- 
nacions llatines  AS,  — ANT  han  esdevingut  en  català  es,  — en;  si  augustu  dóna  agost, 
AUSCULTAT  dóna  escolta,  i,  en  cambi,  tenim  aram  de  BRAMEN,  balansa  de  *BILANCIA, 
salvatge  de  SILVATICU. 

Guardem-nos  també  d'establir  parellelismes  entre  '1  català  i  les  altres  llengües  novi- 
llatines.  La  gent  veuen,  per  exemple,  que  una  infinitat  de  paraules  que  s'escrivien  co- 
muntment  am  b,  les  quals  tenen  b  en  llatí  i  presenten  b  en  castellà,  s'han  d'escriure  am  v 
com  en  francès  i  com  en  italià  (c^ist.  caballo,  gobiemo,  probar,  haba,  haber,  debiendo; 
cat.  cavall,  govern,  provar,  fava,  haver,  devent;  franc,  cheval,  gouvernement,  prouyer, 
fève,  avoir,  devant;  ital.  cavallo,  governo,  provaré,  fava,  avere,  dovendo)\  llavors,  per 
analogia,  escriuen  arrivar,  trovar,  trevall  o  travall,  etc.  (franc,  arriver,  trouver^  tra- 
vail;  ital.  arrivare,  trovare,  travaglio).  No:  en  català  cal  escriure  arribar,  trobar,  treball. 
(En  aquesta  llengua,  P  >  í,  B  >  t/;  en  francès  B  >  f,  P  >  ^  >t/;  en  italià  moltes//  passen 
igualment  a  v).  L'ortografia  de  les  paraules  catalanes,  no  'ns  ITian  de  donar  les  altres 
llengües  romàniques,  menys  encara  que  '1  llatí. 

Fugim  dels  etimologistes,  però  fugim  molt  més  dels  foneticistes',  aquells  han  intro- 
duit  forses  grafies  errònies;  aquets  desfigurarien  la  meitat  de  les  paraules  de  la  llengua. 
Sense  sortir-nos  de  la  qüestió  de  la  í  i  de  la  v,  \in  foneticista  barceloní  o  oriental  de- 
cretaria   apoiant-se  en  la  pronunciació  del  seu  dialecte,  que  s'ha  d'escriure  sempre  b\ 


í 


—     ai9     ^ 


f 
doncs:  binya^  bent,  èeriiat,  boler.  Ell  creurà  que  escriu  el  català  «tal  com  se  pronuncia » 
quan  T escriu  tal  com  ell  el  pronuncia.  La  &eva  ortografia  esciou  al  tarragoní,  que  no 
pot  pas  acceptar  una  manera  d*escriure  que  confon  dos  seus  fonemes  ben  distints  i  se- 
gons ia  qual  paraules  com  ball  i  imll,  treure  i  beure,  vell  i  bell,  vull  i  bull,  distintes  en 
la  pronuncia,  passen  a  tenir  idèntica  forma  gràfica.  *  Escriure  tal  com  se  pronunciaj*: 
vet-aquí  tantes  ortografies  com  pronunciacions  dialectals  i  àdhuc  individuals  I  La  norma 
pera  fugir  d*aquestos  extrems  es  rhistoria  de  la  llengua. 

Per  altra  part,  prenguem  !a  pronunciació  per  guia,  i  els  defectes  de  pronunciació  se 
tradueixen  en  faltes  d'ortografia.  Quasi  tothom  pronuncia  erròniament  amb  s  sorda  ies 
paraules  adhesió,  explosió,  entusiasme,  centesim^  etc.  doncs  vinga  escriu  re- les  am  dues 
u:  adhessiè,  explossiò^  eniussiasme^  centè ssim  (!), 

L'ortografia  en  mans  dels /onefrcisies  estaria  ben  arreglada.  Hem  obser\^at  una  cosa: 
thfonrttdstes  que  ns  surten  de  tant-...  no  coneixen  la  pronuncia  catalana!  Un  d'ells  pro- 
posava recentment  admirapble,  quan  de  fet  pronunciem  admiraèble  o  admirapple.  Un 
altre  (rebutjant  exemple]  escriu  ecs^emple  en  Uoc  de  egsempk.  Kh/onetidsfeSf  ademés,  oo 
solen  ésser  gaire  amics  de  les  convencions  tradicionals;  aquest  rebutja  çue,  qui,  laltre 
igo  íj.,.,.  L'ortografia  en  mans  llurs  perillaria  esdevenir  un  geroglific. 

Aquestes  convencions  tradicionals,  l'ortografia  moderna  ha  d'anar  en  compte  a  mo- 
diíicar-les;  ij^  tg,  ix,  íg',  x  son  simbols  caracteristics  de  Tortografia  catalana,  que  fóra 
temerari  voler  reemplassar  per  altres.  Ja  no  parlem  àe]s  /anr/ic/s/es^  diem  això  perquè 
no  es  rar  veure  de  tant  en  tant  aquest  o  aquell  escriptor  fent  substitucions  com  per 
exemple,  la  de  j]f  final  per  /x.  ^La  grafia  tradicional  Í£^  quin  inconvenient  presenta? 
^'Constitueix  una  dificultat  ortogràfica?  No,  puix  el  sò  //a  final  es  representat  sempre 
per  ig\^  darrera  de  i)\  t^aig^  veig;  raig,  mig  jPodem  tenir  por  que  algú  la  llegeixi  ma- 
lament? aquí  estan  el  cognoms  freqüentissims  Roig,  Pf^igj  Rdg,  que  tothom  pronuncia 
com  cal;  per  altra  part,  l'ortografia  usual  escriu  també  i/aig,  feig,  etc.  i  tothom  pronun- 
cia bé  aquestas  formes,  ^ig  gs  una  convenció  tant  desenraonada?  jPer  què  hem  d'anar, 
doncs,  a  desfigurar  i^aig,  veig,  etc.  escrivint  vatx,  vetxï  i  Quines  aventatges  ofereixen 
aquestes  grafies?  ^x  hi  es  etimològicament  fals,  dóna  a  les  paraules  un  aspecte  tot  dife- 
rent del  dels  seus  derivats. 

No  diem  ja  les  convencions  gràfiques  tradicionals,  les  mateixes  habituds  ortogràfi- 
ques del  català  modern  hem  d'anar  am  compte  a  contradir -les.  En  Tobra  de  fixació 
d'una  ortografia  nacional,  hi  ha  a  fer  prou  reformes  indispensables,  pera  que  ens  entretin- 
guem a  fer-ne  d'insignificants.  La  tasca  grossa  a  fer  es  nacionalisar  la  nostra  ortografia, 
fer-la  ben  adequada  a  la  nostra  llengua,  i  simplificar -la  tot  lo  possible^  una  reforma  que 
no  hi  contribueixi  debò  debò  es  cosa  secundaria;  àdhuc  no  essent  precisament  dolenta, 
tast  se  val|  ara  com  ara,  arreconar-la. 

Una  habitud  del  català  modern  es  posar  una  /  entre  a,  e,  o,  ^,  i  la  x  representativa 
de  la  fricativa  palatal  sorda;  baix,  baixa,  baixar.  Els  antics  solien  escriure  x  en  l'interior 
de  la  paraula  i  ix  en  fi  de  paraula  (escrivint  així  la  /  que  apareix  en  la  pronunciació 
quan  ve  a  afegir^se  una  s  al  mot;  mateix,  pron.  matéx,  mateixs,  pron.  matéís).  Els  mo- 
derns no  han  adoptat,  doncs,  cap  convenció  noz'a:  han  generalisat  Templeu  de  la  /  davant 
totes  les  XX  palatals.  Aquesta  habitud  moderna  (que  està  d'acord  am  la  pronunciació 
en  tant  que  1s  dialectes  que  deixen  sentir  una  i  devant  d  x  final,  la  fan  sentir  igualment 
davant  de  x  interior)  té  l'aventatge  d'establir  una  distinció  gràfica  entre  la  x  palatal  í 
la  z  doble  dels  mots  emmanllevats  tals  com  axioma,  flexible    exemple.  Doncs  a  alguns 


it 


—       220       — 


DO  *ls  sembla  bé  l'addiciò  de  la  /  i  escriuen  tx  final,  x  interior  (baix^  baxa).  Altres  van 
més  enllà  i  proposen  seinpre  -r,  (òaXy  baxa).  ^Tant  mateix  fa  tanta  nosa  i  tant  mal  efecte 
la  /  davant  de  la  xl  Podríem  igualment  suprimir-la  tx\  puig,  veig,  etc.  i  escriure  pug, 
veg  (grafies  antigues).  Reformes  totes  defensables,  però  realment  insignificants,  perfec- 
tament inútils.  Un  corollari  de  la  leforma  es  la  substitució  de  la  x  llatina  dels  mots  em- 
nianllevats  per  les  combinacions  es,  cz  (?):  acsioma,  flecsible,  eczemple,  (Observem,  de 
passada,  que  Ics  grafies  eczemph^  eczotic,  etc.  no  son  ni  etimològiques,  ni  tradicionals, 
ni....  fonètiques!).  Alguns  tot  escrivint  acsioma,  etc,  escriuen  ^;tr/mí?/',  exhibir;  mal  fet: 
haurien  d*escriure  ecs  tenor,  ecshiòir,  (Vet-aqui  un  digne  parió  de  tranzhumant) . 

Més  profitós  que  estar-se  entretenint  a  cambiar  ig  en  tx,  ix  en  x,  x  en  es  o  ez,  fóra 
^ense  dubte  mirar  de  desem  pellegar  la  nostra  ortografia  de  certes  convencions  comple- 
tament inutilSj  algunes  àdhuc  forsa  perjudicials:  volem  dir  la  A  etimològica  el  cA  final, 
la  j'.  La  primera  constitueix  una  grossa  dificultat  ortogràfica  sens  reportar  el  més  petit 
benefici;  cA  i  j  son  dues  antigualles  inservibles.  L Avenç  va  proposar  i  adoptar  ja  fa 
temps  les  tres  reformes:  supressió  de  la  A  etimològica,  substitució  de  cA  per  c,  substitució 
de  j  per  /;  però  aquestes  convencions  estan  arrapades  a  la  nostra  ortografia;  la  gent  hi 
està  afectada,  i  tal  escriptor  que  no  té  cap  escrúpol  en  reemplassar  ig  per  /;r  o  en  accep- 
tar la  reducció  de  /  doble  a  /  o  escriure  ss  en  lloc  de  s,  creuria  cometre  un  crim  deixant 
d  escriure  la  h  darrera  de  la  c  final  o  reemplassant  el  simbol^  per  /.  El  respecte  exage- 
rat per  petites  íuteses  tradicionals:  vet-aquí  un  altre  entrebanc  en  el  treball  de  simplifi- 
cació i  perfeccionament  de  la  nostra  ortografia. 

La  llengua  antiga  Them  de  tenir  sempre  molt  en  compte:  ella  'ns  dóna  fetes  les 
convencions  pera  representar  els  sons  catalans  no  llatins  (tj,  tx,  ig,  ny,  xjj  ens  ensenya 
com  hem  de  catalanisar  les  paraules  emmanllevades  al  llatí  (conservació  de  /-/,  de  mp 
davant  /,  sj,  ella,  am  la  llengua  parlada  (i  no  pas  l'etimologia  llatina)  son  la  guia  suprema 
pera  Templeu  correcte  de  les  lletres  d'ortografia  dubtosa  (b,  ï  v,  a  i  e  etc).  Però  això  no 
vol  dir  que  *1  respecte  que  li  devem,  s'hagi  de  dur  fins  a  copiar  les  imperfeccions  de  la 
seva  escriptura,  les  incoherències,  les  lletres  purament  etimològiques,  llavors  explicables, 
avui  absurdes.  Així  com  tampoc  podem  conformar-nos  am  les  habituds  modernes  en 
tant  que  ^.bandonen  indegudament  grafies  tradicionals  o  adopten  a  la  babalà  grafies  i 
procediments  estrangers.  VAifenç  va  fer  be  introduint  èn  l'ortografia  catalana  la  munió 
de  reformes  que  sabem.  D'altres  se  n'han  de  fer  encara! 

Les  reformes  més  útils  de  L'Avenç,  les  més  convenients,  les  més  racionals,  han  tro- 
bat sempre  una  forta  oposició.  La  llur  propaganda  ha  estat,  es  costosa.  Si  algunes  no 
estan  lluny  d 'atènyer  el  llur  triomf  definitiu,  d'altres  han  avansat  ben  poc;  algunes 
àdhuc  han  hagut  d'esser  abandonades.  El  rutinarisme:  aquestes  un  dels  pitjors  enemics 
de  la  nostra  ortografial  Ell  pren  tota  mena  de  formes:  ara  invoca  '1  respecte  que  de- 
vem a  la  llengua  antiga  (  i  es  lamenta  davant  de  la  pèrdua  d'una  A,  tot  dient  davant 
d'un  castellanisme  vergonyós  com  la  //;  "Déu  nos  guard  d'un  ja-està-fet„);  ara  's  reves- 
teix d'armes  tretes  d'una  ciència  estantissa  (com  que  la  /  subjuctiva  [dels  diftongs  es 

una  consonant);  ara  sab  trobar  en  les  grafies  habituals,  una  utilitat  que  mai  han  tingut 
(com  que  la  y  es  indispensable  pera  indicar  la  pronunciació  monosillabica  de  les  combi- 
nacions ai^  ei,  úi^  uí\\  ara,  per  ^,  se  manifesta  en  una  resistència  passiva  formidable, 
barreja  d'incultura  filològica,  de  falta  d'atenció,  de  barroeria,  de  tossuderia....  ^Com  ex- 
plicar altrament  l'insistència  en  certes  faltes  d'ortografia,  veritables  faltas  d'ortografia, 
fóra  de  tota  discussió?  ^iCom  explicar  altrament  que  no  s'obrin  camí  reformes  tant  útils 


—      321       — 


taot  fàcils  d1m plantar  com  la  de  separar  el  verb  i  el  pronom  afixat,  intercalant  entre  'Is 
dos  un  guió? 

Sols  el  castellà  i  T italià  continuen  escrivint  el  verb  I  el  pronom  units.  Aquesta  cos- 
tum no  té  cap  inconvenient  en  castellà;  en  italià  té  àdhuc  l'aventatje  de  pennetre  indi- 
car en  l'escriptura  la  reduplicació  que  experimenta  sovint  la  consonant  inicial  del  pronom 
(da  -H  mi  >  dammi.farollo,  diroinn,  fieniirassi)\  però  en  portuguès  i  en  català^  dada  la 
forma  de  llurs  pronoms,  presenta  forses  inconvenients;  així»  el  portuguès  ja  més  d'un 
segle  que  l'ha  abandonada,  i  el  català  faria  molt  bé  d'imitar4o.  El  guió  permet  diferen- 
ciar en  portuguès  doutú  (docte)  de  dúu-to  (te  '1  dono)  etc;  la  costum  actual  confon  en 
oXÚ\  portin  i  púTÜn-,  portis  i  portis,  porti- fi  hi  i  pot  tirí- hi,  etc.  Però  hi  ha  mes:  V  esc  riu  re 
units  pronom  i  verb  donaria  en  portuguès  i  dóna  en  català,  idèntica  forma  gràfica  a 
combinacions  que  tenen,  no  ja  diferent  significació,  únò  pronunciació  distinta.  Exemple 
portuguès:  comia  (menjava),  pronunciat  amb  /  curta;  comí-a  (la  vaig  menjar),  pronunciat 
amb  niarga.  Exemple  català:  mirin $hOy  pronunciat  mirinsu  quan  es  mirin-£ho^  mirinzu, 
quan  es  miri-ns-ho,  L'empleu  del  guió  evita^  ademés,  certes  complicacions  ortogràfiques, 
com,  per  exemple,  la  supressió  de  la  /  del  gerundíu  devant  de  /:  donante  per  donant-te 
(donaníhi  no  se  sab  si  és  donant-hi  o  donant-fhi).  La  gent  continuarà,  perxò  llarg  temps 
escrivint  unit  pronom  i  verb  i  alguns  trobant  un  bizantinisme  Templeu  del  guió. 

Hem  vist  les  regles  etimològiques  ésser  causa  de  l'introducció  d'un  gran  nombre  de 
grafies  errònies;  senyalem  ara  1  perill  de  les  regles  podriem  dir  gramaticals^  tals  com 
aquesta:  els  derivats  i  les  formes  verbals  dèbils  s'escriuran  amb  o  o  amb  u  segons 
que 'Is  primitius  o  les  formes  fortes  tinguin  í?  o  ;!í.  Ex.:  grogor  de  gfòc^  foscor  de  fosc,  crnor 
úe  crú,  plorar,  donar,  durar,  ind.  pres.  plora,  dóna,  dura.  El  català  oriental,  tot  conser- 
vant en  les  sillabes  accentuades  la  distinció  entre  o\u,  les  confon  en  7í  en  les  sillàbes 
atones;  doncs  1  ortografia  d'aquesta  u  ens  la  donaran  els  primitius  i  les  formes  fortes. 
Aquesta  regla,  aplicada  en  absolut,  ha  donat  les  grafies  errònies:  tmigtiés,  surtir,  exclo- 
siét  etc. 

Els  que  han  introduit  suríir,  cnslr,  etc.  no  han  tingut  en  compte  que  no  sempre, 
abans  de  la  confusió  de  ^  I  de  n  atones,  a  una  u  tònica  correspon  una  tt  atona  (com 
no  sempre  a  una  /  tònica  correspon  una  /atona:  ix,  eixir);  en  un  verb  com  sortir  existia 
una  altern  ancià  vocàlica  semblant  a  la  que  existeix  en  el  verb  eixir  i  tot  dient-se 
surí  se  deia  sortir.  En  el  verb  i/olcr,  tenim  antigament  l'olcr,  tfolgucs,  tfolgut  2ímb  o  atona, 
l'uyl,  vuyla  amb  u  tònica;  posteriomient  la  gutural  del  pretèrit  ínfecctona  '1  present  de 
subjuntiu,  i  d'aquesta  infecció  neixen  les  formes  tmlga,  vullga;  tenim  doncs,  indga  am 
ia  fi  de  rmlla^  volgués  am  la  o  normal  de  volcr^  vois,  etc.  Els  que  escriuen  exclusió  no 
pensen  que  exclusió  es  un  mot  savi:  el  català  va  transformar  k  llatina  en  o  (òiiçca  >  boca, 
^nicariu  >  núguer;  com  z  en  ^  língua  >  llengua,  mhmiu  >  menut)  però  quan  emmanlieva 
mots  al  llatí  literari  conserva  les  seves  //:  bucal,  lingual }\  doncs  EXCLi'Síó  es  en  català 
exclusió  f'com  ADMISSIÓ,  admissió)',  si  a  exclnsus  correspon  exclòs  es  perquè  *1  verb  em- 
manllevat  excludere  ha  estat  assimilat  al  verb  simple,  hereditari  (cloure^  clos^  exclou  re ^ 
fxclús.  Cp,  admès,  al  costat  de  admisió). 


—       222      — 


De  Mossèn  Antoni  Navarro^  Rector  de  Montclar. 

£1  català  a-n  el  Ribag:orça* 


Sen^^ors  congresistes: 

Desde  les  abruptes  serralades  del  Pirinèu  central  fins  a  les  resseques  planures  de  la 
Litcra,  y  limitada  pels  extrems  de  les  conques  que  donen  ses  aigües  als  rius  Noguera- 
Ribargoçana,  Essera  y  Cinca,  es  a  dir,  entre  abdós  confins  de  Catalunya  y  Aragó,  hi  hà 
una  extensió  de  terra  qu*antigament  formava  rhistòrich  comtat  de  Ripacurtia,  avui 
Ribagorça,  la  llengua  del  qual  fou  per  tots  sos  indrets  nostra  llengua  catalana,  y  que, 
conserva ntse  encara  avui  en  la  casi  plenitut  de  sa  puresa  y  esplendor  fins  als  meteixos 
llindars  geogràfichs  de  la  terra  aragonesa,  s'es  anada  bastardejant  terres  endins,  mes 
guardant  encara  gran  abundor  d'elements  morfològichs  y  fonètichs  de  sa  antiga  natura- 
ralesa,  que  son  per  el  íïlòlech  testimoni  de  son  esplendorós  passat,  de  sa  robustesa  se- 
cular y  del  inestroncable  poder  de  la  sava  d'aquella  soca  gegantina  que  no  han  pogut 
aixugar  d'aquelles  terres  ni  les  influencies  històriques  y  polítiques  dels  estranys,  ni  les 
mutilacions,  desprecis  y  odis  dels  qu*algun  dia  foren  de  casa  nostra.  Mes  si  els  fills 
íï'allà  foren  ingrats  ab  la  llengua  de  sa  mare  Pàtria,  aquesta,  com  bona  mare,  encara  fa 
ressortir, qualque  brot  de  l'antiga  roca  y  aquestos  brots  encara  verdejen  entre'ls  mots 
de  son  llenguatge  present  a  faiçó  d'una  eura  immensa  que  s'abrassa  ab  les  runes  de  tot 
un  poble,  de  tot  un  reyalnic. 

Y,  al  enunciar  que  la  llengua  catalana  s'es  anada  bastardejant  en  els  pobles  del 
comtat  de  Ribagorça,  posats  en  terres  d'Aragó  qu'antiguament  la  parlaven,  hem  de 
partir  del  fet  històrich  de  la  unió  dels  regnes  d'Aragó  y  Castella  en  les  persones  d'Isa- 
bel y  Ferrand  y,  per  lo  tant,  cercar  la  font  de  sa  decadència,  que  comensa  a  fins  del 
segle  XV  y  comens  del  XVI,  en  la  influencia  de  la  parla  castellana  en  terres  d'Aragó 
íju' anaren  cedint  poch  a  poch  y  castcUanisant  sa  llengua  primitiva  fins  al  extr^^n  de  que 
no  gaire  temps  després,  es  a  dir,  a  mitjans  del  segle  XVI,  corria  la  frase,  hiperbòlica 
si  plau,  de  que  1s  germans  Argemola,  fills  de  la  ciutat  de  Barbastro  que's  trova  en  lo 
mateix  llindar  de  Ribagorça ^  ja  podien  anar  a  ensenyar  el  castellà  als  mateixos  fills  de 
Castella. 

Y  això  feu  que  la  llengua  catalana  anés  reculant  fins  a  encastellarse  en  lo  recinte 
d'aquelles  valh  curtes  del  antich  comtat  que  d'elles  prengué  nom,  y,  per  això,  a  Riba- 
gorça encara's  parla  1  català;  mes  jayl  que  de  son  antich  esplendor  y  vida  no'n  resta 
més  que  la  essència  íntima  que  no  ha  pogut  morir,  surant  com  un  foch  follet  per  sobre 
d  aquella  barreja  que  ja  es  lo  dialecte  ribagorçà. 

El  savi  escriptor  d'aquella  terra,  fill  de  la  vila  de  Graus  qu'es  avui  la  capital  de  Ri- 
bagorça, En  Joaquim  Costa  publicà  en  la  Revista  de  Aragón  un  article  titolat:  Dialectes 
aragorteses  en  el  qual  pretén  explicar  la  formació  de  la  actual  forma  ribagorçana  partint 
de  la  coexistència  primitiva  dels  dos  idiomes,  castellà  y  català,  que  en  el  curs  del  temps 
han  anat  fusionantse  fins  a   formar  L'actual  dialecte;  d'aquesta  opinió's  forma  també 


—       223        — 

ressò  en  Testudi  qu*en  la  mateixa  revista  feya  i' eminent  filòlech  Saroïandy  sobre 
aquella  forma  dialectal,  y  contra  abdtics  opinions  salsa  la  de  Morel-Fatio,  qui  diu  ser 
impossible  que  del  creuament  híbrid  de  dos  llengües  germanes  puga  devenirne  ona 
forma  nova. 

Mes,  respectant  totes  aquestes  opinions  en  lo  que  valen,  en  el  moment  actual  podem 
afirmar  que  la  primitiva  llengua  neo4latina  de  la  Ribagorça  aragonesa  fou  la  catalana, 
mercè  feta  a  investigacions  practicades  en  els  arxius  de  Roda  ja  ha  molt  temps  portats 
a  Lleyda  y  sobre  tot  en  el  parroquial  de  la  susdita  vila  de  Graus  hont  hi  hà  un  manus- 
crit Uíolat:  Llibre  d^ estatuts  de  la  confraria  de  Sant  Nicolau,  que  comensa  en  el  15  ió  y 
els  primers  capítols  del  qual  apareixen  escrits  en  perfecta  llengua  catalana,  prova  positiva 
y  contundent  de  que  en  aquell  temps  encara's  parlava  a  Graus  el  català  clàssích;  mes  a 
mesura  que's  van  afegint  nous  capítols,  van  apareixent  ja  paraules  y  formes  castellanes, 
veriflcantse  tant  depressa  la  barreja  ab  el  castellà,  que  ja  en  1527,  es  a  dir,  onze  anys 
després,  el  text  del  llibre  mencionat  ja  esdevé  ribagorçà. 

Ahre  testimoni  tenim  també  de  que  la  primitiva  forma  neo-llatina  a  Ribagorça  fou 
la  cataJana  en  un  llibre  de  comptes  del  satrtuari  de  Riupedrós  en  Tal  ta  Ribagorça  arago- 
nesa, el  qual  llibre's  trova  actualment  en  T  arxiu  parroquial  de  Vilaller  ab  notes  y  comptes 
y  partides  escrites  en  bon  català,  comprenent  tot  el  segle  xvi  y  part  del  XVIL 

Al  encarregar-nos  del  modest  trevall  que  dona  lloch  a  la  present  comunicació ^  for- 
màrem el  propòsit  d'estudiar  la  naturalesa  de  la  actual  forma  dialectal  del  Ribagorça, 
fixantnos  be  en  sos  elements  materials  y  fonètichs,  y  apuntar  per  la  obra  del  dicció- 
nan  tot  el  material  tip  i  eh  de  noms  y  formes  trovats  en  aquella  terra. 


ï.     MORFOLOGIA  DEL  RIBAGORÇA. 

Avans  de  parlar  d'aquest  clement  importantíssim,  cal  fer  una  subdivisió  de  les  di- 
ícrentes  comarques  que  componen  la  Ribagorça.  Primerament  la  partirem  en  Ribí^gorça 
alta  y  baixa  Ribagorça,  La  primera  s'extén,  a  travers  de  les  serralades  del  Pirinèu  cen- 
tral, desde  la  val!  de  Bolú  a  Catalunya  y  frontera  del  comtat  de  Pallars,  passa  a  la  vall  de 
Barrabés,  de  la  qual  el  riu  Noguera  es  el  llindar  geogriífich  de  Catalunya  y  Aragó;  venen 
després  les  valls  de  Noals  y  les  Paüls  fins  a  la  rica  y  hermosa  vall  o  ribera  de  Benasch. 
En  tota  aquesta  extensió  tr^tsversal  de  terres  de  Ribagorça,  encara  que' Is  elements  ma- 
terials del  llenguatge  siguin  fonamentalment  els  mateixos,  no  obstant,  segons  els  dife- 
rents indrets  ahont  s'usen,  prenen  diverses  formes  que  'Is  fan  interessantíssims  al  filòlech 
y  rublerts  de  riqueses  típiques.  La  construcció  gramatical  es  per  tot  feta  en  oracions 
curtes  y  forma  ben  clàssica,  sense  trasposicions  ni  interposicions,  sinó  fàcil  y  planera. 
P.  e,:  nhont  vens  o  vinsè  ^Qui  s'ha  mort  que  toquen  les  campanesr  Enguany  cullirem 
multes  trumfcs  quka  plogut,  A  la  fira  de  Vilaller  lo  bacitm  anave  molt  barat 

En  la  expressió  del  article  predumitia  la  ft^rma  el  sobre  lo:  el  pa,  el  cel,  los  bous, 
aplicant  la  forma  lo  sobre  la  paraula  genèrica  solament;  p.  e.:  lo  bestiar,  lo  món,  aproxi- 
mantse  a  la  forma  llatina  que  aplicava  Viilud  a  les  paraules  genèriques,  bonum^  malum, 
o  a  les  neutres,  templunt^  fatum,  aliaré,  etc. 

En  el  plural  la  forma  femenina  les  se  conserva  fins  a  la  mateixa  linia  divisòria  d'A- 
ragó, ah  on  ja  dihuen:  las  vacas^  las  terras. 


—       224       — 

El  nom  es  construit  en  la  forma  general,  observantse  formes  aumentatives  y  dimi- 
nutives ben  gracioses  y  típiques:  komenàs,  casalot,  barranquill^  xiquerri.  Alguns  so- 
freixen al  ser  pronunciats  una  variant  estranya.  Aixis  tots  els  acavats  en  dre  y  dra,  lo 
meteix  que  'Is  verbs  que  tenen  igual  terminació,  porten  suprimida  la  d;  p.  e.  en  lloch 
de  pronunciar  pendre,  iondre,  sendra,  mandra,  dihuen:  penre,  tonre,  senra,  ntanra^  y 
aquesta  variant,  que  abrassa  tota  la  Ribagorça,  s'extén  també  fins  a  casi  tot  el  Pallars, 
arribant  fins  a  Tremp.  ;Serà  qu'allà  han  sabuda  conservar  millor  la  forma  llatina  dels 
noms  acabats  en  r,  com  cinery  à€í?,  verbs  que  terminan  en  re  precedida  de  u^  compónc' 
re  y  altres? 

Un  altra  variant,  y  aquesta  segurament  de  procedència  castellana,  es  la  supressió 
en  el  llenguatge  de  \^jyg,  que  van  substituides  per  la  j,  p.  e.  en  lloch  A^jo  diuen  ^^. 
En  les  paraules  polissílabes  la  transformen  en  eh  com  Oiesus,  Chaume,  menchà^  chaure, 
y  en  els  finals  en  j  cov£ífay,  roy.  Un  altra  variant  y  potser  la  més  tpica  es  la  que  s'ob- 
serva en  la  pronunciació  de  la  /  líquida  qu'en  tota  la  Ribagonça  apareix  transformada 
en  //  com  pllat,  bllanck,  pllassa;  aquest  fenomen,  donant  al  llenguatge  cert  cayent  italià 
(piatto,  bianco,  piazza)  acusa  certa  debilitat  y  feblesa,  semblant  com  si  els  qui  així  pro- 
nuncien tinguessen  balba  la  llengua. 

En  la  construcció  del  verb  generalment  observen  les  regles  clàssiques  de  construc- 
ció y  flexions.  En  quan  al  verb  ésser,  en  sa  calitat  de  substantiu,  sona  de  la  mateixa 
manera  que  en  tots  els  indrets  de  Catalunya:  so,  som,  érem,  serem,  fórem,  sigues,  mes 
quan  el  fan  servir  d'auxiliar  d*actius  y  passius  ja  s'observen  certes  variants  que  crideç 
l'atenció. 

Així,  per  exemple,  quan  sona  com  auxiliar  del  pretèrit  pròxim,  dihuen  indistinta- 
ment so  y  kayy  com  so  vingut,  hay  tomat,  y  ham  en  els  plurals,  p.  e.:  ham  segat,  que 
no  es  altra  forma  que  Vhabeo  llatí  juntat  al  participi. 

En  el  pretèrit  remot  o  plusquamperfet  suprimeixen  la  forma  había  de  habeo  y  hi 
adopten  el  era,  per  exemple:  ^Què  fere  dit  ton  pare?  ^Uahont  eren  vinguts  els  soldats 
quanit  eren  a  la  pllassa? 

Els  altres  verbs  actius,  passius  y  impersonals  sonen  en  tots  els  temps  a  la  manera 
del  restant  de  Catalunya,  exceptuant  el  pretèrit  imperfecte  del  singular  qu'en  la  flexió 
conserva  la  b  del  increment  llatí  suprimint  la  y  grega  y  la  /  llatina  que  fan  generalment 
dita  flexió;  així  dihuen /<?í^,  veniba,  diba,  de  faciebam,  veniebam,  dicebam  y  en  el 
^\víX2\,  febom,  venibom,  dibom  qu'es  la  forma  en  contracció  d  faciebamus,  veniebamus, 
dicebamus,  y  aquesta  forma  sembla  més  pura  que  la  comuntment  usada. 

Allà  en  els  darrers  llindars  de  la  terra  de  Ribagorça,  en  els  pobles  de  la  vall  de 
Benasch,  s'observa  una  interessantíssima  variant  en  les  segones  persones  del  imperatiu 
plural  que  fan  acabar  en  ats,  ets  y  its,  forma  primitiva  del  antich  català  que  dona  a  dites 
paraules  certa  semblansa  ab  l'actual  aranès  y  vell  llemosí.  Així  dihuen:  Venits  que  so- 
paré ts.  Portats  la  bota  que  vos  hic posarem  vin.  Passaréts  per  deckús  de  casa  y  trqvarets 
cl  hort. 

Els  prenoms  subfixes  al  verb:  te  y  me  son  allà  transformats  en  ti  y  mi,  per  ex.:  Festi 
pranllà.  Donami  una  poma.  Fesmi  unes  sabates;  forma  que  també  s'assembla  més  a  la 
llatina  en  sos  datius  mihi,  tibi. 

El  participi  cambía  en  alguns  paratges  Xut  final  en  et.  Així  a  les  Paüls  hem  sentit 
a  dir  a  una  dóna:  Les  cordes  tot  deixanles  shem  han  perdet.  Mes  aquesta  forma  es  sol- 
sament  usada  en  algun  verb  y  pochs  indrets. 


Una  importantíssinia  forma  adverbial  s  observa  en  tota  la  Ribagorça»  riqufssíma, 
precisa  y  hermosa»  que  únicament  allà  persisteix  y  que  m'atrevesch  a  recomanar  a  la 
obra  de  la  Gramàtica  y  Diccionari  catalans  y  a  tots  els  escriptors  y  poetes  de  nostra 
terra.  Se  refereix  a  la  manera  d^expressar  per  adverbi  la  triple  gradació  pera  senyalar 
el  punt  ahont  es  o's  verifica  una  cosa.  Allà  marquen  el  present  dihent:  aqui  o  assi\  que 
correspon  a  la  forma  llatina  àic;  per  senyalar  una  cosa  no  present  però  pròxima  díliuen» 
asii  del  llatí  is  tic;  y  per  designarlo  llunyà  dihuen:  aili  o  ai/à  qu'es  Vii/íc  dels  llatins. 

La  forma  adverbial  asti,  que  en  cap  comarca  de  Catalunya  es  usada  més  que  a  Ri- 
bagorça^  es  de  molta  utilitat  per  precisar  el  lloch  ahont  es  o  's  verifica  una  cosa  y,  per 
lo  tant»  contribueix  poderosament  a  la  claretat  del  concepte. 

La  preposició  de  companyia  am  o  a^  allí  es  mudada  en  íV//  d  en,  p.  e.  /In  qni  ifus  a 
ürar  €m  los  fwstres  pa  rai  fs. 

La  de  moviment  cap  a  y  vers  també  es  allí  cambiada  per  la  paraula  atta,  així 
dihuen:  ^Enta  kont  vas?  t'n  ta  7  pra;  y  aquesta  mateixa  paraula  substitueix  a  la  parti- 
cu\^  per  ^  que  precedeix  al  verb,  p.  e.:  En  ta  anar  a  Ara^ó  s'ka  de  passar  cl  riu.  V  final- 
ment substitueixen  la  partícula  negativa  pas  per  la  paraula  cap^  p.  e.:  No  tnndré  cap 
aèuy. 

En  la  baixa  Ribagorça  que  comensa  a  Pont  de  Montanya  na  a  Catalunya  y,  trave- 
ssant el  Noguera,  s*extcn  cap  a  Benabarre  y  Graus  y  tota  la  part  dreta  del  Cinca  fins  a 
la  Litera,  el  llenguatge  va  prenent  en  algunes  paraules  certa  desinencia  castellana,  en- 
cara que  conser\^ant  en  la  major  part  d'elles  la  radical  y  construcció  catalanes,  p.  e.  per 
dir  asti  o  ai/é  daít^  dihuen,  asti  dalto  o  asti  baixo.  La  oració  de  verb  actiu  que  fa  refe- 
rència a  un  tercer  y  segueix  acusa tiu  de  cosa  y  datiu  de  persona,  s  expressa  allà  de  la 
següent  manera:  la  cosa  per  Tarticle  to  y  la  persona  per  la  paraula  o  prenom  hic^  per 
exemple,  da-lú-yc^  do-na-li,  que  es  contracció  de  la  forma  llatinaj  dona  iilud-ilii;  forma 
obsenada  y  publicada  per  En  Saroiliandy* 

A  Graus  y  ribera  del  Cinca  els  plurals  de  verb  en  segona  persona  acaven  ordinària- 
ment en  z,  p.  ej  ^'qnc  fenr  jahon  dnazr  ^d'akon  vcniz?  y  a  Estada,  Estadilla  y  Fonz  la 
mateixa  z  y  lay  se  prodiguen  fins  al  extrem  de  donar  al  llenguatge  certa  semblansa  al 
que's  trova  en  les  antigues  càntigues  y  rioies  castellanes  de  la  primera  literatura 
mitg-eval. 

Copiem  una  poesia  anònima  recullida  a  Estadilla»  que  donarà  més  llum  que  tot  lo 
que  poguessem  dir  sobre  1  mistificat  llenguatge  d*aquells  indrets.  Diu  aixís: 

[Ah  qui  tornà  poguesse 
a  corre  per  las  eras 
y  fan  ínyais  los  dias 
qu'estudio  no  fiabebaí 
y  a  puya  las  calzadas  • 

detràs  de  las  mocetas 
y  eh  un  tos  del  as  ma  nos 
a  baxà  los  espuendas! 
No  quería  brenva-me 
de  tantas  horas  buenas 
curtas  como  los  gosos 
dobas  como  la  bresca. 


L 


—      22Ü      — 

Per  elias  yo  cba  artista 
y  les  feba  co  medi  as 
y  les  V  estiba  moftas 
y  les  pintaba  llesias. 

Per  ellas  en  los  huertos 
pels  foraz  me  meteba 
y  les  colliba  rosas 
y  les  furtaba  pe  ras, 

I  Per  ellas  m'escapaba 

a  los  peus  de  la  sierra 
y  les  buscaba  espígol 
mosteréz  y  violetas; 
otras  veces  mon  ibam 
a  alguna  fontaneta 
y  ellas  aigua  en  niïs  manos 
bebevan,  yo  en  las  d'ellas 

Y  si  tü  lü  charrasse 
quedaria  pa  pena 
ía  boca  pUena  d'aigua 
y  el  al  ma  de  tristeza. 
jAh  qui  tomà  puguesse 
a  chugà  pe  las  eras 
y  fe  de  tanto  en  tan  to 
alguna  foïneta  ( ^  ). 

Y  heus-aquf  ara  un'altra  poesia  inèdita  composta  en  sa  parla  per  un  bon  literat 
d'aquella  comarca: 

Va  pillà  D  i  os  un  día  dos  redoldez  del  cielo, 
una  madixa  d'oro  qu'un  anchelé  filaba, 
dos  rosas  y  un  esqueje  qu  entonces  acababa 
d'obrirse,  al  bufà  tibio  del  bochomé  d'abril. 
Con  to  va  fe  una  cara,  maja  com  obra  suya 
li  va  posà  en  los  oi  los  miradas  falagueras 
li  va  posà  en  los  llabios  risetas  cimbeleras 
y  en  tó  toz  los  encantos  de  que  dispone  Dios. 
Ixa  é  la  tuya  cara;  moceta,  y  yo  per  ixo, 
me  pongo  flaco  y  ton  to  qui  sigo  tu  poeta 
y  tó  mirante  '1  cuerpo  te  veigo  l'animeta, 
y  a  dintro  t'endevino  que  no  la  quiés  pa  yo. 


(1)    Fúinetüf  equfvAl  a  lo  que  noftaltres  diem  «Fer  campana* . 


—    227    — 

Aixís  parlen  allà  y  ^quí  no  veu  la  procedència  catalana,  de  les  paraules:  va  pillà^ 
redoldez,  (estek)  madixa  qu'un  ancheléfilaba,  esqueje  (esqueix,  tany)  bufà  y  de  casi  totes 
les  altres?  jY  qui  no  veu  en  la  construcció  de  les  oracions  y  en  l'hipèrbaton  en  general 
que  aquesta  Uengua  avui  desfesomiada  y  enlletjida  ab  desinencies  y  qualque  mot  cas- 
tellà, fou  un  dia  la  hermosíssima  llengua  catalana  que's  parlava  en  tot  el  comptat  de 
Ribagorça,  eclesiàstica  y  políticament  def)endent  casi  sempre  dels  Bisbes  de  Lleyda  y 
Roda  y  de  fills  de  les  cases  dels  comtats  d'Eril-Pallars  y  Àger,  qui  sempre  parlaren 
català? 


n.     FONÈTICA  DEL  RIBAGORÇA 

La  fonètica  de  les  terres  de  Ribagorça  ofereix  diversitat  de  matissos  interessantí- 
ssims  segons  les  diferentes  comarques.  En  la  part  baixa  desde  Tamarit  fins  a  Bemaba- 
rre  pronuncien  molt  oberta  la  e  de  principi  y  mitx  dè  dicció,  arribant  fins  a  donar 
aquesta  entonació  a  les  àtones,  A  la  ribera  del  Cinca  y  comarca  de  Graus  donen  al 
llenguatge  certa  entonació  general  rimada  que  fa  son  parlar  altament  viu  y  pintoresch, 
obrint  també  la  e  com  ho  fan  al  cantó  mencionat.  A  la  població  d'Arén  y  alguna  altre 
del  encontom  en  la  paraula  ral  cambian  la  ^  en  ^  y  dihuen:  rel,  A  la  Ribagorça  alta  y 
en  terres  d'Aragó  fan  a  de  la  é'  final  en  les  paraules  planes  com  las  sebas,  las  vacas. 
Mes  en  la  part  del  territori  català  la  fonètica  apareix  pura  y  neta,  sense  'Is  viciaments 
y  violències  que  pateix  en  altres  indrets  de  Catalunya.  Allà  les  vocals  àtones  per  natu- 
ralesa de  dicció,  ho  son  sempre  en  la  forma  que  jo  les  uso  al  llegir  aquestes  ratlles,  y  les 
tòniques  ni  son  desmesuradament  obertes  ni  desmesuradament  tancades.  Per  exemple, 
aixís  com  la  íï  a  Urgell  es  transformada  ^n  e  y  dihuen,  Marie,  terre  y  a  la  vall  d' Àger 
es  exageradament  oberta  aixís  com  a  certs  indrets  de  la  Segarra,  hont  dihuen  Marià, 
terra,  casà,  allà  no  ho  fan,  sinó  que  li  donen  son  cayent  natural  y  planer  lo  que  dona  al 
llenguatge  un  tò  clàssich  y  elegant.  Tampoch  vicien  la  e,  fentne  /,  com  a  la  Conca  de 
Barberà,  hont  dihuen:  sopis,  Jaumi,  ni  la  tomen  ^,  com  a  Barcelona  y  altres  bandes  de 
Llevant,  que  dihuen  sopas,  Jauma  sinó  que  també  la  pronuncien  en  son  tò  natural, 
.  com  sopes,  Jaume, 

Mes  al  parlar  de  la  fonètica  jo  crech  qu'ella'es  quelcom  més,  moltissim  més  de  lo 
que  generalment  se  creu.  Jo  crech  que  la  fonètica  es  a  la  paraula  del  home  lo  que  la 
llum  al  color;  la  fonètica  es  l'element  que  més  expressió  dona  al  pensament,  la  que 
millor  agermana  '1  verbum  oris  ab  el  verbum  mentis;  jo  entench  que  la  fonètica  es  la 
entonació  rítmica  no  sols  de  la  paraula,  mes  també  de  la  oració  y  '1  periode,  comensant 
per  la  primera  silaba  y  terminant  en  la  derrera  inflexió,  y  en  aquest  alt  sentit  joh  quin 
plaher  causa  escoltar  aquella  gent  de  la  alta  Ribagorça  en  la  expressió  de  sos  concep- 
tes! jQuina  riquesa  de  matisos,  inflexions  y  ritmes!  Per  això  nostre  eminent  mestre  En 
Maragall  trovava  tant  eloqüentes  aquelles  paraules  del  pastor  quan  deya:  iPer  aquella 
canall  y  tant  dolces  y  sugestives  les  de  aquella  nena  qui,  pera  expressarse  en  la  seva 
llengua,  digué  ab  divina  entonació:  Li  estel-li.  Es  que  la  paraula  vibrava  en  els  llavis  de 
la  nena  y  del  pastor  ab  tota  la  plenitutde  vida  que  'Is  hi  comunicava  l'ànima. 

Perquè  '1  gran  mestre  y  regulador  de  la  fonètica  es  la  naturalesa  en  totes  ses  mani- 
festacions. Aixi  en  les  planures  del  Antich  Orient  la  fonètica  degué  ser  plàsticament 
concisa  y  grave  fins  a  expressar  la  protonda  simplicitat  de  ses  idees  inefables;  per  això 


I 


—    228 


la  fonètica  dels  ^reclis  era  tina  melodfa  continua  apresa  de  les  palpitacions  rítmiques  de 
son  cel  sense  tempestes  y  de  son  mar  en  modulació  continua,  per  això  la  fonètica  dels 
romans,  mare  de  la  nostra,  era  aspra  y  ferrenya,  perquè  fou  engendrada  a  les  cabanes 
dels  pastors  y  nodrida  del  brugit  de  les  batalles  y  *1  dringar  de  sos  ferros,  per  això  els 
selvatges,  al  parlar,  udolen  y  'Is  lapons  llensen  apagats  sons  intermitents,  perquè  aquells 
han  apresos  de  les  feres  sos  udols  y  aquestos  son  llenguatge  balb  y  fredolich  del  acla- 
parament  de  la  terra  qui  'Is  volta,  y  per  això  allà  en  lo  més  amagat  del  Pirineu,  a  Senet, 
Aneto  y  Castanesa,  al  peu  de  la  Maladetta,  ahont  eternament  hi  ronquen  les  torberes  y 
s'estimben  los  liaveys,  y  ressonen  les  cascates,  y  son  estretes  les  valls  y  migrats  els 
horitzons,  la  naturalesa  els  hi  hà  ensenyat  a  modular  la  veú  per  entendres  a  travers 
del  grinyolar  dels  vents  y  entre  'Is  grans  sorolls  d'aquella  terra  que  sempre  canta;  y  per 
això  tenen  en  sa  fonètica  el  plany  de  la  fera,  el  bleix  del  vent  y  la  inflexió  dels  grans 
ressons  y,  sobre  tot,  aquella  harmonia  imitativa,  aquella  alta  onomatopeya,  que,  desen- 
rotllen una  forsa  de  dicció  riquíssima,  semblant  a  la  gran  vis  fonètica  d*aquell  hermosí- 
ssim  càntich-elegfa  dels  montanyols  del  Anege  y  la  Gascunya  y  la  lletra  del  qual  tant 
hermosament  té  glosada  el  ja  nomenat  poeta  En  Joan  Maragall: 

Aquesos  montanyos 
que  tan  autos  soun 
ni  empachon  de  vieso 
mus  amurs  hon  soun.  etc. 

Això  y  molt  més  que  tot  això  es  la  fonètica,  y  així  entench  qu'hem  d'educar  la 
nostra  en  la  conversa,  en  el  cant,  en  la  tribuna,  en  el  teatre  y  en  la  trona  si  volem  que 
nostres  paraules  aiguen  vera  y  justament  l'expressió  de  nostres  idees. 

He  dit 


Per  via  d*apendix,  y  seguint  i'ordre  alfabetich,  s'acompanya  una  llista  de  noms  y 
modismes  típicha  de  Ribagorça. 

A 

Aòaíallar:  Colpejar  els  arbres  fruiters  pera  fer  caure  la  fruita. 

Aillar:  Respirar  fort  ab  moviment  d  illades. 

A  71  tasta:  Envà. 

Arntiiar:  Fer  córrer  una  cosa  costa  avall. 

Arrí'gussan  Arremangar,  (arrebussar  en  alguna  part). 

Aíordlar:  Reunir  la  llenya  tallada  al  bosch  y  posaria  a  punt  de  carregador. 

Asti:  Adv.  de  lloch,  corresponent  al  llatí:  istic. 

B 

Bakya:  Escombra  de  ramatge  per  l'era. 
Bergada:  Aparell  per  pescar,  (bertrol). 
Biraga:  Herba  dolenta,  (cogula). 


Bochar-se:  Moure'Sj  cambiar  de  lloch,  (Del  francès,  bouger^  segons  Saroïandy), 
Borrusquts:  Fraccions  petites  d* una  cosa, 
Brenca:  Negació,  equivalent  a  gens. 

C 

Cúftada:  Espècie  de  canti  de  fusta  per  aigua. 

Ca^iaula:  Cèrcol  de  fusta  per  alligar  els  bous  a  !a  menjadora. 

Caseu ih  La  clafolla  o  crosta  superior  de  !es  anous,  ametlles,  etc. 

Coma  i:  D  extrem  de  la  taula,  la  punta  del  mocador,  del  llatí  cornu.  ^ 

Collada:  Bastó  de  fusta  que's  posa  al  coll  pera  portar  les  ferrades* 

Carns tr ell:  Cistella  qu'usen  els  pescadors  per  posarhi  el  peix.  ^ 

Carrada:  Enftiall,  reguitzell, 

Cúdolat:  Empedrat  de  còdols,  pedres  rieres.  i 

Cantal:  Un  tros  de  pedra  que's  tira  ab  ia  mà, 

Cíptiks:  Calsat  primitiu  consistent  en  unes  soles  de  fusta  lligades  al  peu  ab  con  et j es. 

Cr&ca:  Una  osca  feta  a  un  bastó  ab  gavinet. 

Cuera:  El  sarró  de  cuiro  que  usen  els  pastors. 

Ca  In  i  tia  r  a  peu  ranqueí:  Caminar  ab  un  peu  sol. 

i 

Dinca  assi,  dinca  allà:  Modisme  de  Talta  Ribagorça  aragonesa,  igual  ^ifins  aquí,  ' 

Ú!is  allà. 

Dechüs  y  dichòs:  Frep.  de  lloch  del  mateix  país,  procedent  del  francès  dejüs:  Devall,  .^ 

sota. 

E 

Engelibrit  y  gelebrit:  Enrampat  de  fret,  valb. 

Emburnyegüt:  Una  cosa  que  no's  desenrotlla  per  defecte  de  naturalesa, 
Exartell:  Aixada  petita  per  arrencar  herba, 
Exemonii:  Llest,  viu,  espavilat. 

Escamott:  Les  brases  a  mitg  apagar  que  cauen  del  tronch  encès;  un  tros  de  sutge 
encès  que  cau  de  la  xameueya, 

F 

Fail:  Esquerda,  o  esgletxa,  del  WrXí:  fàlkn\ 
Fahueny:  Ventet  calent  que  fon  la  neu. 
Farrada:  Espècie  de  galleda  de  fusta, 
Ftcòs:  Un  tros  de  fusta  clavat  a  la  paret. 

Faraviarsi':  verb  compost  de  fora- via  usat  per  Verdaguer  y  recullit  allà;  extraviarse. 
ForrolL•:  Aquells  ferros  verticals  plantats  en  les  cuines  de  pagès:  les  llars,  en  català, 
y  fKonllos  en  castellà. 

Faríngoies:  Les  ei  re  re  tes  del  pastor. 
ForrüUa:  La  pala  per  atreure  cendra  del  foch. 

G 

Gargotar:  Els  galls  que  fa  una  olla  al  bullir. 
Garòarse:  Abrahonarse,  lluitar  cos  a  cos. 


—      230      — 

Grifia:  Pèl  erisat  pel  fret;  se  diü  de  les  bèsties  que  tenen  el  pèl  grifio, 
Grivia:  Aparador  de  fusta  colocat  sobre  la  menjadora  y  que  conté  l'herba  que's 
dona  a  les  bèsties. 

T 

Isto,  isia,  istos,  istas:  Prenoms  llatins  equivalents  a  aquest,  aquesta,  etc. 

j 

Aquesta  lletra  es  substituïda  en  tota  la  Ribagorça,  menys  a  Arén,  per  la  Ch.) 
JúrdúHs:  (ab  ch.):  Gerds»  fruita  del  bosch. 

L  y  LL 

Llan:  L'angul  o  canal  en  forma  d*arista  còncava  que  fan  les  montanyes. 
Llustra:  Pedra  de  piçarra. 
Lleute;  Llevat. 

Llavey:  Lo  que  en  alguna  part  s'anomena  àllàk:  massa  de  neu  despresa  de  les  altes 
montanyes;  aiud  en  castellà. 
Liínat:  Teulada. 

M 

Mascard^  da:  Se  diu  del  bou  o  vaca  de  dos  colors. 

M autor  nan  Segona  llaurada  que  's  fa  al  camp  avans  de  la  sembra. 

Martolls:  Maduixes. 

Menes f rar:  Escudellar  la  sopa. 

MHiúc/i:  Blat  de  moro,  panís. 

N  y  Ny 

Narich:  Mocós,  que  parla  ab  el  nas. 
Nyapir:  El  ganyolar  dels  gossos  boterins. 

ò 

Olva:  Kl  detritus  que  queda  de  Therba  al  fons  del  paller. 

Orch:  Cosa  lletja»  escandalosa,  lloch  o  bauma  o  abim  ferosos,  del  llatí  orcus. 

Ortera:  Plata  gran  de  terra  cuita. 

'*■ 

Palmar:  Lloch  del  menjador  ahont  se  coloca  la  vaixella;  prestatje,  empostada(  ^Vin- 
drà del  llatí  palantï ) 

Parres:  Els  caps  de  bestiar  dolent  que's  queden  a  la  montanya  por  no  poguer  seguir 
el  remat. 

Penari:  Tallant  per  a  triturar  la  carn. 

Piíxeil:  Mesura  pel  vi  equivalent  a  dos  porrons. 

Piàls:  Peúchs, 

Ptno  Y  pina:  Diminutiu  que  usen  els  petits  pera  dir:  padrí  y  padrina. 

Púdn^x:  El  fanch  que's  fa  pels  carrers  quan  plou  després  de  nevar. 

P^  conte:  Modisme  que  vol  sigíficar  qu'una  cosa  's  fa  o  's  diu  en  broma. 


L 


R 

Ray:  Tramada^  aímadía  en  castellà. 

Rüumar:  Remugar. 

Recosirar:  Registrar,  escorcollar. 

Rdúïl;  Lluch;  rebrot  del  arbre. 

Rebordenchi  Plansó  migrat  que  creix  a  la  soca  del  arbre, 

Réèu:  Les  sobres  del  menjar,  del  llatí  relictum. 

Ruii:  El  tronch  o  cos  del  arbre  tallat. 


Sestclli:  El  sutje  de  la  xamaneya,  estalsí. 
Sumicar:  Plorar  poch  a  poch,  sospirar. 
Sirga:  Una  soga  molt  llarga. 

T 

Tarna:  El  tros  de  roba  o  pedàs  que  *s  cus  a  una  pessa  per  a  adobaria. 

Terreny;  Un  tros  de  terra  seca  voltat  de  neu. 

Trèmol:  Arbre  blanch,  albera. 

Trivana:  La  barrina 

T ribot:  Sostre,  trespol. 

Tarroll:  El  pinyol  de  la  fruita. 

Varga:  Munt  d'herba  en  forma  de  piràmide  que's  deixa  apilotada  en  el  prat,  sem- 


blant  als  pallers  d'Urgell 
l^ertich:  Hert,  gelat,  tert 


232 


Del  Dr.  D.  Àngel  Sallent  y  Gotes. 


ETIMOLOGÍES  CATALANES  (*) 

Introducció.  —  Després  dels  trevalls  importantíssims  d'En  Littré  ab  son  porten- 
tós Diccionari  etimològich,  continuats  brillantment  per  los  Srs.  Adolf  Hatzfeld  y  Arseni 
Darmeste£er,  junt  ab  Antoni  Thomas,  col•laborant  ben  profitosament  en  la  gran  obra 
del  Dicfwnaire  ^t'/icTai  ífe  L•  Lan^e  françaísse,  després  dels  iuK^^  del  filòlech 

darrerament  anomenat  Sr.  Thomas,  ja  en  la  Romania,  ab  companys  eminentíssims  en 
aquesta  ciència  novíssima,  ja  en  sos  Essais  de  Philol.  franc,  pubficats  a  París  en  1897 
y  1904;  y  per  últim  després  de  lo  molt  que  va  fer  y  casi  sempre  acertat,  lo  may  prou 
alabat,  eruditíssim  Dr  Halari  y  Jovany  ab  ses -fi'/^w^/lí'^W  catalanes  (1885)  y 'Is  seus 
Originus  iiL•lòrícús  de  Caíaluna  (1899)  j^  semblaria  que  quedava  poch  per  dir  respecte 
a  aqueixa  part  important  de  la  Etimologia  o  origen  de  les  paraules  catalanes. 

Lo  camp  es  vastíssím,  lo  cultiu  ha  estat  llarch  y  continuat  y  per  molts  que  síguen 
ios  conreuadors,  la  feyna  no  s'ha  de  acabar  per  ara  ni  per  molt  temps  tampoch. 

Nous  mètodes,  noves  orientacions  en  la  investigació,  los  novíssims  estudis  de  la 
Semàntica  tant  clarament  manifestats  y  desenrotllats  per  M.  Bréal,  de  París,  y  posats 
a  contribució,  com  se  dru,  per  nostre  malanguanyat  mestre  lo  Dr.  Balari,  de  bona  y 
perdurable  memòria,  fan  necessaris  esforsos  cada  dia  més  grans  si  volem  assolir  no  ja 
aU  autors  que  ab  més  acert  y  felís  criteri  nos  porten  aventatges,  sinó  aquell  punt  que 
cal  a  la  nostra  llengua,  en  lo  aprofitament  de  tots  aquests  avensos,  y  en  lo  estudi  propi 
de  la  llengua,  en  sos  textes  històrichs  y  en  la  viva  parla  ricament  variada  del  nostre 
pobLe. 

HlTOHIA  Y  ERUDICIÓ.  — ^  Per  rahó  del  temps  y  herència,  vists  y  coneguts  los  altís- 
sims y  nobilíssims  origens  de  la  nostra  llengua,  que  ho  cedeix  devant  de  cap  altra  de 
les  seues  germanes,  si  no  es  que  les  hi  porti  grans  aventatges,  lo  camp  per  recórrer  ja  *s 
veu  que  es  molt  gran  y  hi  cab  tothom;  per  la  erudició  d'aqueixa  mateixa  parla  y,  lo 
que  ve  a  ésser  ií^nal,  per  la  diversitat  de  matèries  que  ella  comprèn,  tractades  y  estu- 
diades per  eminents  autors,  se  aixampla  encara  molt  més  aquest  prodigiós  y  fertilíssim 
camp,  proclamant  ben  alt  la  necessitat  d*un  cultiu  ferm,  constant,  intensiu  com  se  diu 
ara,  y  diversificat  en  mil  y  mil  fases  y  varietats  que  venen  a  ser  les  especialitats  o  punts 
particulars  del  idioma. 

Necessitat  de  bones  edidicions.  —  Per  poder  especialisar  tots  aquests  estu- 
dis y  treure'n  un  profit  positiu,  s'ha  de  comensar  per  haver  bones  edicions;  edicions 
escrupuloses,  exactes  y  critiques,  de  les  obres  capdals  de  la  nostra  preuada  literatura. 

Serv^eixin  de  exemple  y  model,  ben  digne  de  ser  imitat,  les  de  J.  M.  Guardia  per  la 
que  feu  de  lo  Sompni  den  líernat  Metge,  a  París,  1889,  y  la  del  Dr.  Rubió  y  Lluch  qui 
feu  la  benemèrita  y  molt  apreciada  de   Curial y  Güelfa  (1901).   Aquests  autors  dels 


(*)    Memorji  presentada  al  Congrés  acompanyant  uns  quants  centenars  de  papeletes  etimològiques. 


—     233     - 

segles  XIV  y  XV  tespectivament,  podran  ser  aquí  perfectament  estudiats.  Aixis  mateix 
lo  Bt.  Ramon  Lull,  editat  ab  tanta  conciencia  per  un  mallorquí;  debentse  aixís  mateix  a 
un  altre  benemèrit  fill  de  la  Illa  daurada,  una  de  les  coleccions  millors  del  alt  iiensar  y 
dels  alts  fets  dels  homens  de  la  nostra  terra  :  lo  Mestre  En  Marian  Aguiló. 

Etimología.  -  Orígens  HISTÓrichs. — Per  anar  acertats  en  la  intrincada  x  in  tic  Is 
orígens  de  la  nostra  parla  cal  pèndreho  desde  la  llatina  mare  de  les  anomenades  unxf.}- 
llatines,  en  ses  fases  popular  o  vulgar  y  de  baixa  llatinitat :  aquí  està  indubüibknient 
lo  principal  tronc  y  la  més  llegítima  herència.  Això  no  es  dir  que  no  haguem  iW  aprofi- 
tamos,  y  molt,  d'altres  llengües  ben  apartades  de  la  nostra  y  de  la  nostra  mateixa  man.*, 
la  llatina.  Sempre  restarà  una  gran  veritat  que  'Is  nostres  orígens  s'han  de  buscnr  l*ii  la 
llengua  del  Laci,  font  o  corrent  principal,  y  com  afluents  altres  fonts,  celtes,  germàni- 
ques, gregues,  aràbigues. 

Obres  recomanables  v  capdals.  —  Deixant  les  obres  clàssiques  en  la  matcria 
filològica  romana,  com  les  de  Diez,  y  sos  continuadors  teliçíssims,  velem  fixainos  ejipu- 
cialment  en  la  del  cèlebre  mallorquí  J.  M.  Guardia,  qui  publicà  ab  la  col-labui  acio  tit? 
Wierzeyski,  a  París,  l'any  1876/  una  gramàtica  de  la  llengua  llatina  — històrica  -  tie 
la  major  importància.  Nos  hem  pres  ab  molt  gust  la  molèstia  de  transcriure'n  Ics  prin- 
cipals lleys  establertes,  perfectament  aplicables  a  la  nostra  llengua,  segons  Ins  casos  : 
y  que  cal  tenir  en  compte  sempre  al  sentar  o  establir  una  nova  etimologia,  u  \  et  i  ficar, 
coníirmar  y  assegurar  y  fins  criticarne  d'altres  ja  proposades. 

Altra  obra  capdal,  indispensable,  si  be  no  tant  accessible,  es  la  del  incomparablL•^ 
Sr.  Hugo  Schuchardt,  ab  los  dos  toms  publicats  a  Leipzig  (1866),  de  sa  obr^i  titulaíla 
Der  Vokalismus  des  Vulgarlateins,  ahont,  per  exemple,  s'hi  pot  estudiar  a  ]»1l%  tnite 
altres  moltes  paraules  y  fonaments  llingüístichs;  agulla,  194,  abriaga  (fr.  iwaie)  ^22, 
cleda  (fr.  claie)  192,  espill,  382,  glavi  189  N.,  regalar  (reguel)  390,  blat,  380,  í'scarnla 
388,  floronc  249,  melcorella  159,  ruixada  126,  ab  lo  Exdurs  über  die  VeriúH.^^hufK^ 
"con  iund  c  inder  ròmischen  Volksprache  (t  =  c)  cf.  d  =  g  (pogut,  segut;  derL'iïL;an  &í 
Pàg.  158. 

Si  hi  afegim  la  obra  de  Ch.  Joret,  Du  C  dans  les  langues  romanes.  París,  1  "^74  l^ip^' 
de  monografies  filològiques  y  proba  palesa  del  punt  prim  y  afinat  a  que  poden  arribar 
aquéts  estudis,  portats  per  una  mà  mestra  y  discretíssima),  y  la  incomparabk-  -jiic  L>t;t 
publicantse  del  Sr.  Ruf  Joseph  Cuervo,  també  a  París,  Diccionario  de  consin^^ium  y 
règimen  de  la  Lengua  Castellana,  per  desgracia  immensa  interrompuda,  tiiiilvi-m  oh 
bona  part  catalogades  les  obres  necessàries  per  empendre  un  trevall  ílaiiüeshi 
naturalesa. 

Resum  BIBLIOGRAFICH.  —  Frederic  Mistral,  ab  son  Diccionari  en  dos  tins  Lou 
Tresor  déu  Felibrige  ou  Dictionn.  Provençal-Français ;  Meyer-Lübke ;  J  firriiliLc; 
Menéndez  y  Pelayo  en  ses  preuadíssimes  obres,  sobre  tot,  en  la  seva  edició »  \W  les 
obres  d'En  Milà  y  Fontanals  (Barcelona,  6  toms);  Gròber  {Grundriss),  y  los  aMtnts  tjui 
col•laboren  en  la  Romania  (París)  y  en  la  Revista  de  Bibliogiafia  Catalana  (Barcefnttíi), 
sens  oblidar  a  Egidio  Gorra  (Milano  1898)  Lingua  e  Letter atura  spagnuola  deli  r/vi/v^j*/. 
ni  voluntàriament  volguent  fer  cas  omís  de  molts  y  molts  d'altres  que  scn--  i\\^\^\M 
se  'ns  oblidaran;  direm  que  a  tots  resum  en  gran  part  lo  mentíssim  ílilm  Av 
Gust.  Kòrting  -  Lateinísch  -  Romanisches  Wórterbuchy  la  segona  edicitf  W\  ([i^il 
publicada  a  Paderborn  porta  la  data  de  l'any  1901.  Son  moltes  ja  les  paraiil-  laiala 
nes  que  s'hi  estudien,  y  cada  dia,  no  ho  dubtem  pas,  aumentaràn. 

16 


-     234     — 

El  Diccionari  general  de  la  Llengua  francesa,  par  MM.  Adolphe,  Hatylfed  et  Arscne 
Darmestetei'y  avec  le  concouts  de  M.  Antoine  Thomas,  es  excel•lent  per  a  moltes  etimo- 
logies catalanes  històriques.  Y  aquí  fem  punt  d'aquesta  principalíssima  part,  indispen- 
sable en  lo  prosseguir  ferm  y  segur  pel  camí  difícil  de  les  investigacions  etimològiques. 

Nostre  humil  trevall.  —  Forçosament  ha  d'esser  limitat  avuy,  planyentmos 
fortment  de  que  ni  puga  ser  més  copiós,  ni,  sobre  tot,  d©  que  no  estigui  a  la  altura  dels 
trevalls  importantíssims  que  's  presentaran  y  tractaran.  Afortunadament  lo  Congrés  de 
la  Llengua,  ab  tota  la  real  importància  que  té  y  va  despertant  per  moments,  no  acaba 
ab  los  dies  de  sa  celebració  la  tasca  empresa ;  si  no  que  per  lo  contrari,  no  fa  més  que 
comensarla,  orientaria  be  y  fixant  novament  ses  fites,  donant  un  nou  encoratjament,  tal 
volta  may  vist,  y  ab  seguretat  may  tant  marcat  y  espontani  com  el  que  actualment 
tots  sentim. 

Tinch  l'honor  de  presentar  algunes  mostres  d'aquéts  preliminars  etimològichs,  que 
he  tret  de  les  obres  de  que  he  pogut  disposar  fins  ara,  (moltes  de  les  que  van  citades), 
y  com  a  trevall  ben  propi  alguna  etimologia  que  no  figura  ni  's  veu  encara  en  cap  obra 
de  les  especialment  dedicades  a  aquesta  classe  d'investigació  :  no  hi  hà  que  dir  que 
poso  a  disposició  de  la  respectable  Junta  del  Congrés,  per  lo  que  valguen,  totes  les 
apuntacions,  notes  y  estudis  que  tinga  preparats  relatius  al  cultiu  de  la  nostra  estimada 
llengua,  que  no  son  de  bon  tros  tants  ni  tant  importants  com  ma  bona  voluntat  desitja 
y  '1  no  llarch  temps  de  mes  ocupacions  me  deixa  lliure  per  desen rotUarho  y  posarho  a 
cap  y  terme. 

Sembla  ben  confirmada  la  etimologia  de  les  paraules  genuïnament  catalanes,  qu'ofe- 
rim  com  a  mostra  del  nostre  trevall: 

1.  quera  :  venint  de  la  llatina  f^r. 

k'òrting  1938  *  CLrTà  {caries) 

emparentada  ab  lo  portuguès  y  ab  lo  castellà. 

Es  molt  notable  y  pot  donar  bona  llum  lo  fenomen  atractiu  (de  atracció,  semblant 
al  que  observem  en  lo  castellà  queso  y  que  l'alemany  significa  ab  la  à  modificada). 

Proposem  igualment  la  de  la  paraula,  també  ben  catalana  : 

2.  eynay  si  ve  com  pensem,  de  la  forma 

^ingenia,  pi.  neutre,  pres  com  tals  altres,  per  singular 
fem.,  de  ingenium;  y  la  semàntica  del  qual  no  ofereix  cap  dificultat  tenint  en  compte  la 
accepció  francesa  anticuada  de  engin  (cat.  enginy). 


^^tíL 


—     235     - 


Del  Dr.  D,  Antoni  Rubió  y  Lluch, 


La  Ueng;tia  catalana  a  Gtecfa 

La  dominació  catalana  en  la  Grècia  continental  durà  uns  vuytanta  anys.  S'inaugurà 
brillantment  ab  la  triomfal  batalla  del  Cefís  en  1311  y  acabà  a  les  derreries  del  XU"*" 
sígltf  si  be  no  per  un  iguEil  en  totes  les  encontrades  gregues,  Aixís  Tebes  era  ja  per* 
duda  pels  Catalans  en  1379^  després  de  la  invasió  navarresa,  L'Acròpolis  atenesa  cay 
gïié  en  poder  de  Nerio  Acciajuoli,  y  les  bandes  de  albanesos,  turchs,  grechs  y  altre 
gent  per  ell  soldada,  el  2  de  Maig  de  1 3S8,  desprès  d'una  desesperada  resistència  de  més  de 
setze  mesos.  Encara  en  1390  s'aguantava  a  Neopatría  el  valent  capità  Andreu  Cavall^  y 
el  fort  castell  de  Salona,  que  ocupava  "1  lloch  de  l'antiga  Amphisa,  resistí  lins  a  1394.  La 
dominació  catalana  fou  més  curta  que  ía  francesa  que  's  va  mantenir  més  d'un  sigle 
(1204- 131  i)í  y  ^^^  llarga  que  la  italiana  que  durà  uns  setanta  anys  (1388  -  1458). 

No  *in  proposo  en  aquesta  conninicació  repetir  el  recort  tantes  vegades  refrescat  de 
les  hassanyes  llegendàries  d'aquell  invencible  exèrcit  que  prengué  '1  nom  de  Qompanyta 
catalana^  o  d  Host  deb  franc ks  qui  regnin  rn  Rúmarda.  Guiat  pel  geni  de  la  destrucció 
y  de  la  venjança  després  dliaver  detingut  la  invasió  turca,  y  fet  trontollar  T imperi  de 
Bisanci,  per  una  sèrie  de  fets  y  causes,  de  que  no  he  de  parlar  ací,  acabà  per  fundar 
desde  Tístuie  de  Corent  fins  als  confins  de  la  Tesalia,  y  desde  *1  Negrepont  fins  més 
enllà  de  la  Dòrida,  una  mena  de  Republicà  militar,  ab  un  barnís  municipal  y  feudal, 
baix  la  sobirania  nominal,  primer»  dels  Reys  de  Sicilià,  després,  dels  Reys  d'Aragó.  No 
obstant  y  estar  composta  V anomenada  Companj'ia  d  elements  heterogenis,  predominà 
en  elta  pel  nombre  y  per  el  seu  esperit,  el  català,  y  en  sa  constitució  política  y  social, 
al  fixar  son  estatje  en  terra  grega,  reflectà  profondament  el  segell  y  el  caràcter  de  la 
racionalitat  de  la  qual  duya  '1  seu  origen.  Aquell  campament  de  soldats,  deslliurat  út 
la  dependència  ptilitica  de  la  mare  pàtria,  sembla  que  va  posar  més  esment  que  *ís 
franchs  de  Vil lehardou in,  o  els  navarresos  del  bort  de  Sant  Cebrià,  en  conservar  la 
seva  fesomia  ètnica.  Lo  cert  es  que  al  cndinzar  ses  arrels  en  terra  estranya  y  llunyana 
va  considerar  com  els  més  ferms  puntals  de  sa  existència,  la  conservació  de  la  llengua  y 
de  les  Ueys  de  Catalunya,  fent  de  les  Cosíums  de  Barcelona  la  base  del  dret  públich  y 
privat  del  nou  Estat,  y  d'aquella  la  marca  externa  de  sa  personalitat  nacional.  Mercès  a 
n'aquest  fet  la  parla  enèrgica  en  qu'En  Muntaner  escribia  per  aquells  dies  sa  hermosa 
Crònica  militar  y  imperialista,  anava  a  ennoblirse  ab  un  nou  títol  de  glòria,  fentse 
dominadora  de  la  InmortaLllengua  del  cantor  de  la  liiada.  Això  esdevingué  en  l'època 
del  apogeu  de  !a  civilisació  catalana;  quan  aquesta  s'estenia  per  les  tres  penínsules  del 
Mediterrani,  y  quan  aquell  cronista  podia  esclamar  ab  certa  raó  en  una  d'aquelles  arre- 
bolad^  de  patriòtich  entusiasme,  que  ell  tenia  tant  sovint :  Que  de  un  Heugnaije  soi^ 
de  negunes  genis  son  tantes  com  àtfalans  ^^\ 


(13   Cròaka  de  Ramon  Muntaner,  ed.  de  Bofarnü,  cíip.  XXIX. 


.'  ^-^  >f  ^i^j^í^^-.*T-^  fi^^ 


--^«-'.«^-i-ï^wTÇf,*- 


—       236       — 

Era  una  tradició  històrica  admesa  y  no  discutida,  la  de  que  la  llengua  catalana  s'era 
mantinguda  en  Grècia  com  llengua  cancilleresca  (tractant  d'aquells  temps  no  's  pot 
emplear  sense  incórrer  en  un  anacronisme  el  mot  oficial) ;  emperò  mancaven  per  com- 
plet les  proves  testimonials  d'un  fet  a  la  vegada  tant  gloriós  y  tant  interessant.  Encara 
tal  volta  no  del  tot  apagat  el  seu  ressò  en  aquelles  regions  llunyanes,  s'alçava  en  les 
Corts  catí^lanes  en  1454,  la  veu  eloqüent  del  Bisbe  d'Elna,  Joan  Margarit,  recordant  ab 
orgull  en  la  seva  contestació  a  la  proposició  de  D.  Joan  de  Navarra  :  «Aquella  (Cata- 
lunya) qui  aquelles  vetustíssima  Athenes,  dont  es  exida  tota  la  elegància,  eloqüència  e 
doctrina  dels  Grechs,  e  aquella  Neopatria  Aavia  convertides  en  sa  llenga  cathalana  ^*>.» 
Fins  era  entre  'Is  doctes  opinió  vulgar  la  de  que  s'havia  conservat  més  o  menys  altera- 
da durant  sigles  en  recons  isolats  de  la  Grècia  continental.  En  1756  deya  un  docte 
escriptor :  «En  Grècia  permaneció  (la  llengua  catalana)  muchos  aflos,  de  que  aun  se 
conservan  resquicios  en  las  asperezas  del  país,  como  en  las  ciudades  vestigios  de 
nuestras  fortalezas  <»>. »  Ja  veurem  quant  errada  es  aquesta  opinió,  que  sols  pot  man- 
tenir la  més  profonda  ignorància  de  la  historia  y  del  concepte  de  la  existència  de  les 
llengües. 

En  el  present  estudi  'm  proposo  arreplegar  un  per  un  tots  els  testimohis  històrichs 
fins  ara  trobats  de  la  persistència  del  nostre  llenguatje,  en  la  Grècia  continental  <3\  qual 
troballa  ha  sigut  pera  mi  una  de  les  més  grans  recompenses  de  les  meves  afanyoses  recer- 
ques en  els  Arxius  de  Palerm  y  de  Barcelona.  D'elles  resulta,  avuy  peir  avuy,  ben  clara- 
ment demostrat,  que  s'han  salvat  més  documents  de  la  època  catalana,  redactats  a 
Atenes  y  Tebes,  que  de  la  francesa  y  italiana,  y  que  de  més  a  més  son  aquestos  docu- 
ments molt  més  importants,  aixís  per  sa  extensió,  com  per  son  valor  històrich  y  filològich. 
De  la  ciutat  de  Salona,  els  ünichs  documents  mitj-evals  que  s'han  conservat,  son  en  català, 
y  de  la  de  Livadia  en  tenim,  al  menys,  una  referència.  En  aquestos  tres  sigles  els  testi- 
monis diplomàtichs  no  abunden,  y  els  pochs  que  en  llengua  grega  y  en  llengua  vulgar 
(francesa,  catalana  y  italiana)  han  arribat  fins  a  nosaltres,  son  verdaderes  perles  històri- 
ques que  deurien  estotjarse  en  els  arxius  ab  religiosa  veneració,  y  es  una  glòria  per 
nosaltres  que  d'aquestes  poques  perles  en  tinguem  més  y  de  més  vàlua  que  'Is  altres 
pobles. 

En  aquest  curt  estudi  'm  proposo  indicar  cronològicament  lo  mateix  les  referències, 
que  'Is  textos  autèntichs  o  copiats,  que  proven  la  existència  cancilleresca  del  català  en 
els  anomenats  Ducats  d'Atenes  y  Neopatria. 

i.^  Consta  per  documents  posteriors  que  'Is  primers  capítols  formulats  per  la  Com- 
panyia al  pendre  possessió  del  ducat  franch  d'Atenes,  com  base  de  la  seva  constitució 
civil  y  política,  foren  redactats  en  català,   y  que  aquest  era  '1  preferentment  empleat 


(1)  Coroleu  y  Pella  Las  Cortes  Catalanas.  Barcelona,  1876-  p.  407. 

(2)  Memorlas  de  la  Real  Acadèmia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona.  —  Observaciones  sobre  los  priocipios  elemen- 
tales  de  la  Historia.  —  Apéndice  del  lenguaje  romano  vulgar  (por  el  marqués  de  LÜó).  Tom  I.  -  Any  1756. 

(3)  Després  d'haver  redactat  aquest  treball  hem  tingut  ocasió  en  nostre  darrer  viatje  a  Itàlia,  en  Testlu  de  I9ffl, 
de  trobar  un  altre  testimoni  de  la  llengua  catalana  en  TOrient  bisantf.  Tot  examinant  un  codlx  de  la  Crònica  den 
Muntaner,  en  la  Biblioteca  universitària  de  Catanla  (Ms.  núm.  92),  al  foll  200  ens  saltà  inesperadament,  un  document  de 
la  Gran  Companyia  catalana,  Túnich  que  fins  ara  es  coneix  de  l'época  de  l'expedició.  Pel  seu  contingut,  y  per  la  data 
de  31  d'Agost  de  1307,  ha  dhaver  sigut  extès  al  cap  de  Cassandria,  ahon  la  Companyia  hi  feu  aquell  any  llarga  estada, 
y  es  una  espècie  d'obligació  que  contrau,  junt  ab  l'Emperador  titular  de  Constantinoble,  Carles  de  Valois,  d'indemnlsar 
a  n'en  Muntaner  les  despeses  y  danys  per  ell  fets  y  rebuts  en  llur  servey.  Ab  aquest  document  son  cinch  els  catalans 
que  fins  ai-a  tenim  de  Grècia:  un  de  Cassandria,  un  de  Tebes,  un  d'Atenes  y  dos  de  Salona. 


—     337     — 

com  idioma  cancilleresch  *■>,  En  català  s  escrigueren  ademés  no  sols  els  primers  Esta-^ 
tuts  fonamentals  de  la  Companyia,  sinó  probablement  els  especials  que  se  donaren  a 
alenes  ciutats,  ahon  era  més  nombrosa  la  població  nostrada,  per  ç\  règim  intern  de  la 
seva  vida  municipal  y  autònoma.  Al  menys  aixís  consta  clarament  d'Atenes  ^''  y 
altre  tant  feren  Tebes,  la  ciutat  de  més  nombrosa  colonisació  catalana,  y  vertader 
cap  y  mestra  del  Ducat,  y  Livadia,  la  capital  militar  y  la  primera  a  la  que  's  con- 
cedí l*ús  de  les  Costums  de  Barcelona v  per  la  seva  adhesió  als  dominadors.  Aquéts 
importants  documents  falten,  per  desgracia,  en  FArxiu  de  Palerm,  que  a  conseqüència 
dels  estragos  del  temps  y  del  incendi,  sols  conté  restes  incomplets  de  les  actes  que  's 
refereixen  aL Ducat  d'Atenes  en  la  derrera  desena  del  domini  dels  senyors  sicilians  de 
nissaga  aragonesa. 

IL  El  segon  testimoni  dei  enipleu  del  idioma  català  en  Grècia  es  una  carta  escrita 
a  Tebes  per  Alfons  Frederich,  el  quart  Vicari  general  de  la  Companyia  (1317  -  1330)» 
demanant  al  Rey  Alfons  III  d* Aragó  que  interpíísi  la  seva  poderosa  mediació  pera 
que  ï  seu  pare  li  fassi  mercè  del  castell  de  Neopatria,  que  semblava  no  volia  conce- 
dirli.  El  guerrejador  vicari  que  havia  unit  ab  les  seves  afortunades  conquestes  e!  Ducat 
d'aquell  nom  al  d'Atenes,  se  queixava  ab  raói  que  després  d'haverli  feta  donació  de  sis 
castells  *3ï  no  fes  lo  mateix  ab  el  de  Neopatria  o  la  Pàtria  «qui  es  cap  del  pahis  e  es 
cap  del  ducam  de  la  Blaquia  í*>^. 

Aquest  document  té  un  valor  considerable  per  ésser  1  unich  dels  redactats  en  català 
en  Grècia  durant  la  nostra  dommacíó,  que  s*ha  salvat  de  la  incúria  dels  homes  y  de  la 
destrucció  del  temps.  Se  guarda  en  el  nostre  antich  Arxiu  Reyalj  y  mereixeria  esserho 
d'una  manera  escepcional  y  visible,  perquè  peces  com  aquestes  no  abunden  en  els 
demés  d'Europa.  Per  considerarho  aixís  n'he  feta  ofrena  de  sa  reproducció  fotogràfica 
al  primer  Congrés  internacional  de  la  llengua  catalana,  com  un  títol  gloriós  de  la  seva 
historia.  Se  publica  com  apèndix  d'aquesta  comunicació,  y  ell  es  el  comentari  que  la  fa 
més  interessant. 

Els  documents  de  Tebes  del  sigle  xiv,  fins  ara  coneguts,  son  quatre  :  a)  de  26  de 
Març,  1314  que  's  conserva  en  la  Biblioteca  nacional  de  París  is* :  b)  el  d'Alfons  Frede- 
rich  de  que  acabo  de  parlar,  datat  el  15  d'Abril,  sense  any,  però  que  s'ha  de  posar 
precisament  entre  'Is  de  13 28,  que  fou  el  de  la  proclamació  d'AJfons  III  d'Aragó,  y  el 


íl)  Ln  d  privilegi  concedit  al  notirí  grech  DImiUt  Rmdí  se  fa  observar  que  dita  con^casló  sè  h  ^no  obstant^.*, 
negun  cúpiiois  de  ïo  companyan  això  es,  d£  U  Companyia  catalana.  Més  cndcvatit  «ti  el  document  a  que 'lïi  rd&refjc(} 
Cïnclòs  en  els  famosos  capitals  d* ACeacs)  se  ctta  textualment  un  d'aqueMs  primers  estatuts,  del  qtial  ?e  demana  la 
dertJgAdò.  '4tem  que  nenguna  persona  qualque  qual  ala  no  pugalexar  per  sa  anima  ni  per  nengun  enftlr.y  ne  manera 
neguns  b^as  a  laseleiau.  Vld.  ma  monografia  Los  l^avarros  en  Ürecia  yét  Dacado  catatàn  de  Attnas  en  lü  ^poca  de  sa 
L•ivaftón  publicada  en  el  t.  IV  de  iaa  Memorias  de  la  f^íal  Acadèmia  de  Buenas  Leiras  de  Barcelona,  1887,  p.  406  y  07. 

{2)  En  13801a  Universitat  d  Atenes  demanava  la  anulacló  de  /o  cúpitol  qui  Jo  fel  en  ta  dita  ciutat  dt  Cetlnes  que 
diu.  Htem  ai  alcun  lexara  alguna  viJana  ne  possessions  en  lasgïda  que  dexen  tornar  en  lo  castell  de  Cetlnes^  0  atgul 
a  TAcr^polls.  Cibtdem,  p.  467}. 

(3}  Eren  aqu£ts  castells  del  Ducat  de  Neopatria  o  de  Ea  Blaquia,  Lldorlklon,  Sidcrocastroït,  Zdtún,  Qardlkl,  Domc^* 
koi  y  Farsalla. 

{M    Arx.  Cor  Arag.  Cartes  reyals  d  Alfons  Itt,  n-°  3280  Iprovlslonal). 

(5)  La  Companyia  catalana  concedeix  ei  Regne  de  Tesaíorilcaa  Uuy  Daupliln,  baró  de  Montalvà.  DatumThebU 
per  Jaeobum  de  Sarriano  predica  exerciti^  canciliürium,  íM,  5.  §h  Bib.  Nae,  de  París,  n,"  54Í56),  Ma?  Utile,  Mehn^ts 
Àítii>nqaes,  Paris  1880,  Itl,  m. 


-     238     - 

de  1330,  època  de  la  destitució  d'aquell  vicari  general  de  la  Companyia  :  c)  ^e  5  Abril 
de  1 33 1  ^^> :  d)  de  2  de  Janer  1367  <«). 

D'aquèts  documents  tres  estan  redactats  en  llatí :  en  català  tant  sols  el  que  's  guarda 
en  nostre  Arxiu.  El  llenguatge  presenta  algun  provençalisme  (nuyla)  y  també  algun 
aragonesisme  (donacion  =  rahon)^  y  la  construcció  no  es  fàcil  ni  elegant;  mes  el  léxich 
es  del  tot  català,  llevat  d'aquéts  pochs  mots,  com  també  mostra  serho  la  lletra,  ben 
semblant  a  la  usada  per  la  nostra  cancilleria  en  el  XIV  sigle. 

De  la  època  franca  en  el  XIII  sigle  sols  conech  dos  documents  en  que  clarament 
s'assenyali  la  seva  procedència  de  Tebes  <3).  En  Buchon  ne  publica  dos  sense  lloch, 
que  probablement  ho  son  també  <♦>,  mes  tant  aquells  com  aquets  foren  redactats 
en  llatí. 

ni.  — Nomenament  de  Jutge  d*apelacions  en  l'any  1368  en  tavor  de  Bartomeu  de 
Valerio,  en  el  qual  es  declara  terminantment  que  's  fa  conforme  als  capítols  promulgats 
pels  Duchs  anteriors,  redactats  en  vulgar  idioma  català  ^s). 

IV.  —  Privilegi  d' exenció  y  franquicia  otorgat  en  1372  a  Nicolau  Embay  (sic), 
batlle  d'Atenes,  per  Novella,  muller  de  Jaume  Sànchez  de  Lleyda,  a  la  qual,  en  el  con- 
cepte d'administrador  dels  seus  bens,  estava  obligat  a  prestar  algunes  servituts.  Sex- 
pressa  en  ell  que  fou  escrit  en  català,  segons  l'ús  y  les  costums  de  la  ciutat  d'Atenes  ^^). 

V.  —  Legalisació  de  dos  documents  feta  a  Salona  el  22  d'Abril.  Aquesta  es,  en 
rigor,  encara  que  fragmentaria  la  segona  prova  testimonial  y  directa  del  empleu  del 
català  en  Grècia  y  *s  troba  copiada  en  un  registre  del  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó  <7\ 

De  la  capital  del  comtat  mitj-eval  de  Salona,  que  'Is  Catalans  anomenaven  la  Sola, 
ens  queden  de  la  època  de  nostra  dominació  dos  recorts  lingüístichs,  mentres  no  s'en 
conserva  cap  de  les  èpoques  franca  y  italiana,  ni  adhuch  de  la  mateixa  raça  grega.  Son, 
donchs,  fins  ara  com  he  dit  abans,  els  dos  únichs  documents  mitj-evals  de  Tantiga 
Amphissa.  El  objecte  del  primer  de  que  aquí  ens  cal  parlar,  es  la  legalisació  y  cer- 
tificació de  dugués  copies  escrites  en  papirus  d'altres  tants  documents  que  contenen 
la  donació  del  Comtat  de  Malta  per  Guillem  Frederich,  Duch  d'Atenes,  a  favor  dels 
Comtes  de  Salona  y  la  confirmació  de  dita  donació,  fetes  el  18  y  22  Novembre  de  1330, 
qual  donació  confirmà  a  son  torn  a  Lluís  Frederich,  el  Rey  Pere  '1  Cerimoniós,  el  22 
Abril  1380.  Encara  que  '1  document  té  bastanta  importància  històrica,  lo  que  '1  fa  més 
interessant  per  nosaltres  es  que,  ab  tot  y  estar  redactada  la  donació  en  llatí,  la  legali- 


(1)  Treuga  de  dos  anys  acordada  entre  Nicolau  Llança,  en  nom  de  Guillem,  Duch  d'Atenes,  y  els  sindlchs  de  la 
Companyia  d'una  part  y  el  batlle  del  Negrepont  del  altra...  Actum  et  datum  in  civitate  tebana,  etc.  Venècia.  Archlvio  di 
Stato  Pen^ameni  sclolti,  n°  89. 

(2)  Respostes  de  Frederich  III  de  Sicilià  a  alguns  capítols  presentats  per  les  Universitats  dels  Ducats,  sitb  sigillo 
seu  balla  beati  Qeorgii  datum  Thebis  per  Valentinum  ferrandum  societatis  francorum  in  dictis  ducatibus  existeniis  canceila- 
ríum.  —  Palerm,  Arch.  di  Stato  Reg.  Canc.  R.  IX.  f.  107. 

(3)  Un  es  el  privilegi  de  Qui  de  la  Roche  als  Genovesos  Datum  Tebis  23  die  Dec.  1240.  Vid  Liber  Jariam  República 
Oenuensis.  Turin,  1834  -  Doc.  n.  757.— El  segon  es  un  tractat  de  pau  ab  Venècia  datat  el  16  de  Maig  1262  Actum  Thebis  in 
domo  et  presentia  ven.  patris  Eri,  archiep.  Thebar.  Tafel  y  Thomas,  III,  348  y  349. 

(4)  Buchon.  Recherches  històriques sur  la  Principante  française  de  Morée.  —  París,  1846,  t.  II.  p.  385  y  86. 

(5)  «prout  in  quodam  capitulo  per  dictos  precessores  nostros  in  vulgari  Catalana  ydiomate  constituto  hec  inter  alia 
continentur.»  6  Abril  1368.  Archtvio  di  Stato  de  Palermo.  Reg.  Canc,  R.  XI,  f.  110.  v. 

(6)  «quia  per  tenorem  dicti  puplici  instrumenti  scripti  manu  Johanni  seraio  notari  actorum  clvitatis  eiusdem  et 
aliorum  testium  subscrípcionibus  roborati  in  carta  videlícet  de  papplro  et  vulgari  catalanonum  eloquium  secundum  asam 
et  mores  civitatis  eiusdem...  Porta  la  data  7  Jancr,  1372  -  Ibidem.  Reg.  Canc.  xiii.  f .  210. 

(7)  R.  1366-1.68. 


^.  ^ 


—    239   — 


sació  ho  fou  en  català,  per  dos  notaris  de  Salona,  un  català,  Periulli  de  Ripoll,  y  l'altre 
grech,  Constantinus  de  Mauro-Nichola  ^'\ 

Aquest  darrer  fét  mostra  lo  molt  extès  que  degué  ésser  l'empleu  del  català  en  els 
documents  cancillereschs  dels  Ducats,  quan  observem,  que  no  tant  sols  els  notaris  cata- 
lans, sinó  fins  els  meteixos  grechs,  se  servien  del  nostre  idioma  per  legalisar  escriptu- 
res. Dita  observació  té  major  ihiportancia  al  considerar  que  *1  càrrech  de  notari  molt 
poques  vegades  el  desempenyàren  els  catalans,  y  casi  sempre  Ms  grechs  o  els  extran- 
gers  establerts  en  els  Ducats.  Fins  a  nosaltres  han  arribat  els  noms  d'alguns  de  dits 
notaris  grechs  que  més  figuraren  durant  el  govern  dels  catalans  :  Cosme  de  Duraz- 
zo,  Bari,  Nicolau  y  Constantí  Mauro-Nichola,  Demetrius  Rendi  y  Nicolau  Macri.  Els 
quatre  darrers  foren  especialment  distingits  per  aquells  y  sobre  tot  Demetriu  Rendi 
desempenyà  un  paper  important  en  les  èpoques  catalana  y  florentina.  Si  les  terribles 
calamitats  que  caygueren  com  allaus  devastadors  demunt  l'Atenes  mitj-eval,  fins  al 
punt  de  no  deixar  casi  d'ella  més  que  les  gegantines  ruínes  de  l'antigüetat,  no  s'ho 
haguessin  emportat  tot,  els  protocols  notarials  del  Rendi  y  dels  Macri  ens  hagueren 
donat  més  d'una  sorpresa  testimonial  de  la  nostra  llengua. 

VI.  —  Capítols  d'Atenes  de  20  de  Maig  de  138Ò.  Aquest  es  el  document  català  de 
més  importància  de  quants  s'han  salvat  de  la  època  de  nostra  dominació  en  Grècia,  y 
el  únich  que  'ns  ofereix  la  ciutat  de  Perícies.  Ell  sol,  emperò,  val  més  que  tots  els 
altres,  y  que  tots  els  demés  de  les  dominacions  franca  y  italiana.  Ni  per  la  extensió, 
ni  per  la  riquesa  de  noticies,  ni  en  parles  neo-lktines  ens  ofereix  cap  altre  la  Grècia 
continental  en  la  Edat  Mitjana,  que  pugui  ab  ell  compararse.  Per  totes  aqueixes  raons 
els  anomenats  capítols  d  Atenes  son  com  ja  tinguérem  ocasió  de  manifestar  en  altra 
banda  ''í,  d'un  valor  històrich  y  filològich  extraordinari,  y  han  cridat  ab  justicia  l'aten- 
ció de  tots  els  historiadors  del  Orient  llatí  <3\  Aquéts  capítols  més  que  com  interessa- 
des y  mesquines  demandes  de  gràcies  y  privilegis,  han  de  oonsiderarse,  y  aixís  se 
consideraran  sempre,  com  una  prova  admirable  de  la  vitalitat  que  arribà  a  atènyer 
a  Grècia  la  parla  d'aquells  valerosos  almogàvers  y  de  la  fidelitat  y  puresa  ab  que 
la  conservaren,  a  pesar  del  temps  y  de  la  distancia  que  'Is  tenia  separats  de  la  mare 
pàtria,  y  com  una  manifestació  palesa  del  amor  a  n'aqueixa  terra,  expressat  ab  una 
mena  de  sentiment  anyoradís  y  solemnial,  que  dona  al  final  d' aquéts  capítols  un 
cayent  de  magestat  que  corprèn  y  aixeca  a  la  vegada.  No  es  possible  resistirse  a 
transcriure  aqui  les  patriòtiques  frases  ab  que  conclouen,  que  ressonen  en  les  nostres 
orelles  ab  una  força  extraordinària,  quan  un  hom  pensa  que  'Is  que  aixís  parlaven  de- 
sitjosos de  gaudir  per  sempre  dels  usatjes  de  Barcelona  y  de   viure  sota  la  sacrosanta 


(1)  Com  es  el  segon  text  català  de  Grècia  que  s'ha  conservat,  el  transcriurem  íntegrament.  <E  yo  periulli  de 
Ripoll  notari  pablic  en  les  parts  de  Romania  habitador  de  la  Sola  quel  dit  privilegi  feelment  fiu  tranbladar  si  com 
damunt  appar  bullat  robor  sigilll  pendenti.  E  de  mot  en  mot  be  e  diligentment  examinat  no  res  effegit  ni  minvat  a 
rsqulsicio  del  magniíich  senyor  don  lois  f rederích  senyor  de  la  Sola  e  del  ledorixs  fas  fe  e  del  senyal  meu  de  notaria 
subsig -^  navi.  E  yo  Constantinus  de  mauro  Nicola  per  autoritat  del  senyor  bari  en  los  Ducats  de  Athenes  e  de  la 
pàtria  notari  públic  qui  de  predictisomnibus  una  cum  predicto  notario...  die  xxii  mensis  aprllis  anno  domini  MCCC 
0€tuage88imo...»,etc.  Ibid  R.  1366-fol.  68. 

(2)  Los  Navarros  en  Qrecia^  etc.  Memorlas  de  la  Real  Acadèmia,  cit.  IV,  322. 

(3)  Després  d'haver  sigut  publicades  en  la  meva  obra  anteriorment  citada  (any  1887)  han  reconegut  la  seva 
importància  entre  altres  l'eminent  historiador  tedesch  Ferd.  Qregorovius,  en  la  seva  Oeschichte  der  Sladt  Athen  im 
Mittelalter...  Stuttgart.  1889.  vol.  II,  p.  185  y  els  no  menys  coneguts  grechs,  Constantinidis,  Kalligas,  Neroutsos  y 
Sp.  Lanibros. 


—       240      — 

Corona  d  Aragó,  eren  en  sa  majoria  catalans  nascuts  en  terra  grega,  y  que  confegien 
tal  volta  la  llengua  de  Homer,  tant  fàcilment  com  la  de  LuU  y  Muntaner. 

«ítem  placia  a  la  dita  sacra  Reyal  e  ducal  majestat  que  la  dita  universitat  de  Ceti- 
nes  (Atenes)  els  habitants  daquella  puguen  e  dejen  usar  e  perseuerar  e  estar  e  gaudir 
segons  los  estatuts  constitucions  e  usatges  e  costums  de  barchinona.  Plau  al  senyor 
Rey.  ítem  placia  a  la  dita  sacra  Reyal  majestat  que  li  placia  de  no  abandonar  nos  ni 
derelinquir  del  seu  titol  ni  dels  seus  descendents.  E  encara  que  la  dita  Reyal  e  ducal 
majestat  nons  puga  donar  ne  cambiar  ne  lexar  sots  altra  senyoria  neguna  per  nengun 
modo  titol  ne  rao  sinó  sota  a  la  sacra  sancta  corona  darago  e  dels  seus  descendents. 
Plau  al  senyor  Rey.  Romeu  de  bellarbre  per  los  manaments  Reyals  e  ducals  Castella  e 
Capità  de  la  uniuersitat  de  Cetines  sindichs  prohomens  e  consell  de  ladita  uniuersitat 
que  tots  genolls  ficats  en  terra  humilment  nos  comanam  en  gràcia  de  la  Reyal  e  Ducal 
majestat  vostra.  Dades  en  la  ciutat  de  Cetines  XX^  die  mensis  madii.  Anno  domini 
MCCCLXXX.»  (') 

Sols  coneixem  cinch  documents  històrichs  de  l'Atenes  del  XIV^"  sigle;  tres  del  temps 
dels  catalans  <«),  y  dos  del  dels  florentins  ^s) ;  d'aquéts  cinch  documents  n'hi  hà  tres  de 
llatins,  un  de  català,  y  un  de  grech.  El  català  es  el  més  extens  de  tots  y  el  únich  vul- 
gar. Els  dos  documents  que  porta  en  Buchon  de  la  època  franca  del  any  1 260  í*^ 
redactats  en  llatí,  com  ja  hem  dit  abans,  es  més  probable  que  siguin  de  Tebes  que 
d'Atenes,  puig  aquella  era  la  capital  del  Ducat,  y  la  residència  habitual  del  Duch 
o  megaskyr. 

VII.  —  Capítols  de  Salona.  L'últim  document  català  que  s'ha  conservat  procedent 
de  Grècia,  es  el  que,  a  semblança  del  anterior,  podríem  denominar  Capítols  de  Salona. 
En  el  castell  franch  d'aquella  petita  vila  mitj-eval,  quals  ruínes  ombrejen  encara  els 
cims  del  Pamàs  y  del  Kiona,  se  reuniren  el  22  y  31  de  Maig  y  i.«^  de  Juny,  els  procu- 
radors de  les  ciutats  de  Tebes  y  de  Livadia,  junt  ab  els  de  la  mateixa  Salona,  pera 
redactar  unes  peticions  a  Pere  III,  en  la  forma  y  en  el  fons  molt  semblants  a  les  d'Ate- 
nes (5).  Per  la  omissió  que  en  elles  es  fa  de  les  pretencions  de  les  tres  ciutats  congrega- 
des, es  de  presumir,  que  sols  contenen  una  part  dels  capítols,  això  es,'  la  referent  al 
Comte  Lluis  Frederich  d'Aragó.  A  Salona  li  ha  tocat  la  sort  de  tenir  una  representació 
tant  important  en  les  proves  històriques  de  la  existència  del  català  a  Grècia,  com  a 
Tebes  y  Atenes  plegades,  puig  dels  quatre  documents  conservats  corresponen  un  a 
cada  una  d'aquestes  ciutats,  y  dos  a  Tantiga  Amphyssa.  Els  dos  documents  de  Salona 
de  que  hem  parlat,  mostren  que  en   aquesta  vila  hi   havia  en   Tèpoca  catalana,   arxiu 


(1)  Los  Navarros  en  Qrecia,  etc.  Memorias,  cit.  IV,  469. 

(2)  Els  documents  de  la  època  catalana  son  els  següents :  a)  Atenes  18  Juny  1318.  Alfons  Frederich  d'Aragó  dona 
satisfacció  al  batlle  delNegrepont  de  la  presó  d'alguns  del  seus  súbdits.  Arch  di  Stato  Venècia.  Comm.  fot.  32.  Pre- 
delli.  Reg.  1, 106-b)  20  Maig  1380.  Capítols  d* Atenes  ja  indicats.  —  c)  Atenes  4  Nov.  1386.  Poders  a  Querau  de  Rodonella 
enviat  a  Catalunya  per  Pere  de  Pau,  governador  dels  Ducats...  ut  constat  per  instramentum  publicum  actum  in  civilate 
de  Cetines...  et  clausum  per  nichola  macri  notharium  publicum  in  dictis  ducatibus  Athenarum,  etc...  Arx.  Cor.  Aragó 
1923-fol.79,v. 

(3)  Els  dos  documents  de  la  època  florentina  son,  un  grech  y  un  Uati :  Del  grech,  que  porta  la- data  de  15  Janer 
1387,  ja  'n  parlarem  més  endevant.  El  llati  es  datat  aixis  mateix  a  Atenes,  el  29  Dec.  1391.  Conveni  entre  Neri  Acclajuoli 
y  els  procuradors  d'Amadeu  de  Saboya.  Datum  in  civitate  athenarum  in  capella  palatii  ipsius civitatis presentibus  testi- 
bus...  dimitrio  rendinicolao  macri abobus  notariis...  Athenarum.  Arx.  Turin  n.  1892.  Buchon.  Recherches  històriques,  etc. 
II,  p.  420. 

(4)  Buchon.  Recherches  històriques,  11,385. 

(5)  Arx.  Cor.  Arag.  R.  1366  -  f.  79,  v. 


l^U. 


—     241     — 

comtal  y  cancilleria  organisada,  y  que  'Is  notaris  grechs,  al  igual  que  'Is  catalans, 
empleaven  indistintarnent  les  llengües  llatina  y  vulgar  dels  conqueridors,  mes  no  la 
grega. 

Els  set  documents  procedents  d'Atenes,  de  Tebes  y  de  Salona,  que  acabem  d'enu- 
merar y  que  s'estenen  desde  'Is  anys  de  13 17  a  1380,  mostren  la  persistència  del  català 
en  aquelles  llunyanes  terres.  Tres  generacions  de  criollos  catalans,  com  ne  diriem  ara, 
sense  cap  vincle  de  dependència  de  la  mare  pàtria,  y  rodejades,  segons  es  de  suposar, 
d'una  més  nombrosa  població  grega  y  d'una  altre  forastera,  sobre  tot  siciliana,  mantin- 
gueren ferma  a  pesar  de  tot,  la  seva  parla  d'origen.  Y  pura  y  sense  barreja  's  conservà, 
no  tant  sols  poch  després  del  establiment  de  la  Companyia^  fet  que  seria  una  cosa  natu- 
ral, sinó  durant  l'època  siciliana,  y  de  la  mateixa  manera  arribà  fins  als  dies  de  l'anexió 
dels  Ducats  al  reyalme  d'Aragó.  Ne  tenim  probes,  com  s'ha  vist,  de  l'època  dels  pri- 
mers governadors  independents,  (1311-1317)  de  la  del  govern  d'Alfons  Frederich 
d'Aragó  (1317  -  1330);  del  temps  dels  vicaris  sicilians  (anys  1368  y  1372),  y  finalment 
del  vicariat  del  Comte  Lluís  Frederich  de  Salona  (1380). 

Res  sabem  dels  destins  de  la  llengua  catalana  en  el  Ducat  de  Neopatria.  Es  de 
presumir  que  hi  posaria  menys  fondes  arrels  que  en  el  d'Atenes,  perquè  la  seva  con- 
questa fou  més  tardana  Tingué  Uoch  aquesta  desde  13 19  a  1325  <0  mercès  al  valor  d'Al- 
fons Frederich  d'Aragó,  qual  Uarch  govern  fou  el  de  major  apogeu  de  la  Companyia 
catalana.  De  les  set  ciutats  y  fortaleses  principals  que  '1  constituíeu,  Neopatria,  Lidori- 
kion,  Siderocastron,  Zeitun,  Gardiki,  Domokos  y  Farsalia,  sols  les  quatre  primeres  se 
conservaven  en  poder  dels  catalans  de  Grècia  en  1380,  al  tempsde  l'anexió  del  antich 
territori  de  la  Blaquia  a  la  corona  catalano-aragonesa.  En  1337  g^^"  P^^''^  ^^  1^  Tesalia 
caigué  en  poder  dels  Serbis  que  ocupaven  al  temps  d'aqueixa  anexió  algunes  de  les 
ciutats  esmentades  ^»>.  La  capital,  Neopatria,  regida  llavors  per  el  valent  capità  An- 
dreu Cavall,  que  mantingué  en  ella  la  sobirania  dels  nostres  reys,  fins  dos  anys  des- 
prés de  la  cayguda  d'Atenes,  estava  representada  per  una  universitat  o  consell  de 
grechs  y  catalans  y  gaudia,  sens  dupte,  de  certa  autonomia  municipal.  Lidorikion  o 
el  LedoriXy  com  li  deyen  els  nostres,  Siderocastron  y  Zeitün  (o  el  Citó\  Seu  d'un  bisbat, 
passaren  a  ésser  feus  de  Lluís  Frederich  d'Aragó.  La  població  catalana  probable- 
ment fou  allí  poch  nombrosa,  y  la  nostra  dominació  tingué  més  aviat  un  caràcter  d'ocu- 
pació militar  que  de  verdadera  colonisació,  al  revés  de  lo  que  succehí  en  el  Ducat 
d'Atenes  scbre  '1  qual  caygué  de  cop  tot  l'allau  de  la  invasió  de  la  Companyia,  repartintse 
el  seu  territori  a  la  manera  com  ho  feren  els  catalans  y  aragonesos  després  de  les  con- 
questes de  Mallorca  y  de  Valencià.  Ademés  ja  desde  1325  els  albanesos  invadiren  la 
part  plana  de  la  regió,  quedantse  els  catalans  casi  reduits  a  la  ocupació  de  les  fortale- 
ses y  vivint  sempre  en  contínua  Uuyta  contra  grechs  y  albanesos,  a  pesar  de  lo  qual 
els  poblats  d'aquesta  darrera  nació  en  el  Comtat  de  Demetriades,  en  la  meteixa  Tesalia, 
reconeguereh  la  sobirania  y  protectorat  de  Pere  III  d'Aragó  (^>.  En  els  registres  única- 
ment figuren  com  universitats  les  de  Neopatria  y  Siderocastron,  y  son  relativament  pochs 


(1)  MarinoSanudo.  Bongarsias.QestaDeiper  Francos.  Vol.  U,  Liber  secretoram  Fideltum  Crucis,  etc.  Hannover, 
1611.  Epiat.  III.  Aquesta  carta,  en  que  parla  de  les  conquestes  dels  catalans  en  la  Blaquia,  es  del  any  1325. 

(2)  Hopf.  Chroniqaes  greco-romanes,  p.  530. 

(3)  Los  Navarros  en  Qrecia,  Memorias,  clt.  IV,  440  y  482. 


—       242       — 

els  noms  d'habitadors  catalans  que  en  ells  apareixen  (^).  Tot  això  ens  explica  que  aquelles 
ciutats  no  presentessin  capítols  al  Rey  Pere,  quan  Tanexió,  com  ho  feren  les  de  Atenes, 
Salona,  Tebes  y  Livadia,  y  que  no  'ns  hagi  arribat  d'elles  un  sol  document  en  el  nostre 
idioma. 

Els  tres  textos  catalans  complets  del  Xiv^»  sigle  d'Atenes,  Tebes  y  Salona,  podrien 
figurar  dignament  en  una  Crestomatia  geogràfica  catalana  de  la  Edat-Mitja,  al  costat 
d'altres  del  meteix  genre  escrits  en  Barcelona,  en  Mallorca  o  en  Valencià,  es  a  dir,  en 
les  ciutats  més  cultes  y  d'esperit  més  catalanesch  de  la  nostra  antiga  confederació;  tant 
pur,  tant  correcte,  tant  nostrat  es  el  seu  llenguatge.  Son  també  una  prova  palesa  més  de 
la  unitat  que  en  la  forma  escrita  y  literària  arribà  aquell  a  atènyer  en  tots  els  seus  domi- 
nis y  que  fa  molt  difícil  determinar  Torigçn  d'un  text  o  d'un  document,  per  la  part 
purament  lèxica  y  externa. 

Després  d'haver  parlat  d'aquestes  mostres  del  empleu  cancilleresch  del  nostre 
idioma  en  la  Grècia  continental,  es  just  senyalar .  el  mateix  fet  per  part  de  la  can- 
cilleria  catalana-aragonesa  en  les  seves  relacions  diplomàtiques  ab  els  pobles  con- 
quistats,  y  ab  els  distints  senyors  que  llavors  governaven  les  vehines  encontrades  dels 
Ducats  d'Atenes  y  Neopatria.  Es  cert  que  aquest  fet  se  repeteix  sovint  en  dita  cancilie- 
ria  respecte  de  les  relacions  internacionals  en  general:  mes  a  pesar  de  tot,  no  deixen 
d'esser  curiosos  els  documents  a  que  'ns  referim.  EI  nou  Duch  Pere  III  el  Cerimoniós 
se  dirigí  més.  d'una  vegada  en  català,  aixís  a  les  cinch  Universitats  o  municipis  d'Atenes, 
Tebes,  Livadia,  Neopatria  y  Siderocastron,  com  als  meteixos  grechs  y  franchs  y  als  al- 
banesos auxiliars  o  súbdits  d'aquells  dominis.  En  català  concedia  privilegis  de  ciutadania 
franca  al  notari  Dimitri  Rendi,  donava  les  gràcies  als  castellans  grechs  de  Salona,  Diraitri 
y  Mitro,  felicitava  al  astut  florentí,  Neri  Acciajuoli,  per  haver  servada  là  pau  ab  el  Ves- 
comte de  Rocaberti,  prometia  la  seva  protecció  als  franchs  y  grechs  de  Livadia  refugiats 
en  el  Negrepont  y  escribia  als  senyors  d'Argos,  Patras  y  Lepant  ^").  Més  interessants  si 
cab  son  encara  les  relacions  de  Pere  III  y  Joan  I  ab  els  comtes  de  Salona  fins  a  la  mort 
de  Lluís  Frederich  en  1382,  y  després  ab  sa  viuda,  la  princesa  grega  Elena  Cantacuze- 
no.  Més  de  mitja  dotzena  de  lletres  adressades  pels  nostres  reys  a  n'aquesta  llustre  dama 
se  conserven  en  els  nostres  registres,  de  condol  unes,  d'encoratjament  altres  o  de  pro- 
jectes matrimonials  de  sa  filla  Maria  ab  fadrins  de  les  llustres  cases  de  Rocaberti  o  de 
Moncada  í^)  y  es  de  doldre  que  no  s'hagin  conservat  cap  de  les  adressades  per  la  Com- 
tesa  a  les  dels  dits  reys,  perquè  de  segur  que  'ns  donarien  una  prova  més  de  la  per- 
sistència del  català  en  la  casa  sen>'orial  de  Salona,  fins  entre  princeses  devallades 
de  sanch  imperial  bizantina.  Hem  escorcollat  debades  totes  les  lletres  reyals  d'aquest 
període,  sense  '1  goig  d'atènyer  una  trovalla  de  tant  excepcional  importància. 

Apesar  d'aquéts  curiosos  testimoniatjes,  als  que,  com  he  dit  anteriorment,  no  poden 
oposarse  fins  ara  d'altres  semblants  en  quant  a  les  llengües  francesa  .y  italiana  que 
portaren  a  la  Grècia  continental  els  nobles  senyors  de  la  Roche  y  de  Brienne  y  els 
florentins  Acciajuoli,  no  cal  pas  que  ningú  's  pensi  que  la  llengua  catalana  hagu'és  arri- 


(1)  Sols  recordo  les  famílies  d'Escrivà  (Nicolau,  Bernat  y  Pere),  de  Cavall  (Bernat  y  Andreu),  de  Faysa  y  de  Be- 
renguer de  Villosa.  A  Siderocastron  figura  Francesch  Castell,  però  sobre  tot  la  família  famosa  dels  Novelles,  que 
estengué  llurs  dominis  a  Zeitún  y  Stylis. 

(2)  Arx.  Cor.  Arag.  R.  1281,  f.  13:  R.  1366,  f.  60 :  R.  987,  f.  177 :  R.  1263,  f.  131 :  R.  1287,  f.  87  :  R.  987,  f.  176:  R.  1372» 
f.  163. 

(3)  Vid.  Catalunya  a  Greda,  Bib.  pop.  de  L'Avenç.  (B  ircelona:  1906)  pàgs.  63  y  65. 


—     243     — 

bat  a  arrelarse  entre  'Is  grechs.  Aquéts  no  han  après  may  l'idioma  de  llurs  dominadors, 
tant  si  han  estat  els  romans  de  Sila  y  de  Metellus,  com  els  fraínchs  de  Villehardouin  y  de 
la  Roche,  els  catalans  d'Alfons  Frederich,  els  turchs  de  Bayacet  o  els  venecians.  Tant 
es  aixís  que  ab  tot  y  el  llarch  domini  d'aquéts  últims,  que  en  alguns  punts  arribà  fins 
a  les  darreries  del  XVlli*  sigle,  ni  al  Negrepont,  ni  a  Corfü,  ni  a  Creta,  ni  a  les  co- 
lonies  del  Peloponès,  s'ha  format  un  dialecte  mixte  grech-italià.  Lo  meteix  pot  dirse 
del  francès.  En  un  pais  en  que  U  llatí  no  va  triomfar,  era  impossible  que  ho  logressin 
el  francès,  Titalià^  ni  menys  '1  català.  Hi  ha,  no  obstant,  un  passatje  de  la  Crònica  de 
Muntaner,  citat  moltes  voltes,  que  sembla  contradirho  respecte  del  francès.  Diu  aixís 
nostre  cronista:  «Perquè  d'aquets  senyors  í'^  son  avallats  els  prínceps  de  la  Morea,  e 
tostemps  depuys  han  haudes  mullers  dels  millors  casals  de  França,  e  axí  mateix  los 
altres  richs  horaens  o  cavallers  no  prenien  mullers  si  donchs  de  cavallers  de  França  no 
avayllaven:  perquè  hom  deya  que  la  pus  gentil  cavaileria  del  mon  era  de  la  Morea,  c 
parlaven  axi  bell  francès  com  en  Paris. ^^^^  Al  comentar  un  historiador  francès  aquest  cu- 
riós passatje,  diu  ab  molta  de  raó  que  '1  seu  contingut  sols  mostra  pel  contrari  l'esplen- 
dit  aislament  de  la  raça  vençuda  en  que  vivien  els  cavallers  francesos.  (3) 

No  es  més  que  a  Xipre,  on  la  dominació  dels  Lusignans  durà  tres  sigles,  que  la 
invasió  llatina  marcà  la  civilisació  y  la  llengua  indigenes  d'un  encuny  un  poch  fort. 
El  cronista  xipriota  Macheras  del  començament  del  xv*^°  sigle,  va  fins  a  pretendre,  ab 
evident  exageració,  que  fou  la  conquista  franca  la  que  amena  la  desorganisació  del 
grech  indígena.  Les  recerques  modernes  sobre  '1  xipriota  mitj-eval  rebaten  perfectament 
aquesta  opinió,  (^)  y  proven  la  part  important  que  en  la  desnaturalisació  d'aquell  dialec- 
te ha  tingut  l'italià,  que  ha  estat  sempre  la  llengua  del  comerç  dels  paisos  orientals  y 
que  d'altra  part  s'introduí  també  en  aquella  illa  per  la  ocupació  dels  venecians  en  1489. 

EI  català  estigué  en  Grècia  en  condicions  menys  ventatjoses  que  '1  francès  y  el  ita- 
lià per  arrelarse  y  deixar  rastre  d'ell,  tant  per  la  menor  durada  de  la  nostra  domina- 
ció, que  no  arribà  a  un  sigle,  temps  insuficient  per  imposarse  un  idioma,  cpm  per  les 
escasses  relacions  mercantils  y  polítiques  ab  el  casal  d'Aragó,  que  sols  per  espay  de 
uns  deu  anys  fou  la  metròpoli  dels  Ducats.  Es  de  suposar  que  temporalment,  com 
succeí  ab  més  persistència  ab  les  altres  dugués  llengües  llatines,  s'introduiria  algun 
que  altre  mot  català  en  l'ús  cotidià  de  la  llengua  grega,  y  que  fins  l'arrivarien  a  apen- 
dre  'Is  vençuts,  y  d'aixó  en  tenim  una  prova  en  el  document  legalisat  a  Salona  pel  no- 
tari grech  Mauro-Nicola;  però  lo  mateix  y  ab  més  raó,  pot  dirse  dels  catalans  <5\  Es  més 
probable  encara  que  'Is  Llatins,  per  mor  del  seu  menor  nombre,  se  vegessin  obligats  a 
familiarisarse  ab  la  llengua  helènica,  sobre  tot  els  francesos  y  més  encara  els  italians, 
qual  població  no  tingué  may  la  densitat  de  la  catalana.  Els  nostres  registres  y  els  del 
arxiu  de  Palerm  conserven  els  noms  de  multitut  de  families  catalanes  de  cognoms  ben 
coneguts  y  encara  ben  vivents  y  usats,  establertes  a  Atenes,  Livadia,  Salona,  Neopatria, 


<1)    El  duch  de  Borgooya,  el  seu  germà,  el  Comte  de  la  Marca,  y  els  seus  barons.  Muntaner  Crònica,  ed.  de  La  Re- 
naixtnsa.  Barcelona  1886,  p.  505. 

(2)  Ibidem.  p.  505. 

(3)  Hlstoire  de  la  Langue  et  de  la  Literature  françalse  des  origines  a  1900.  Vol.  II.  p.  517 

(4)  Vld.  Qustave  Meyer:  ROmanlsche  Wòrter  ins  Kyprischen  Mittelgriechisch  en  el  Jahrbuch  für  romanische  und 
eaglische  Sprachean  Litteratur.  III.  et  Baudouin  Le  dialecte  chypriote— Paris  1883-  p.  19. 

(5)  En  tenim  una  prova  en  alguns  mots  grechs  Introduïts  en  els  nostres  documents,  com  eparchia  (provincià),  dès- 
pota (senyora,',  ca'ogerius  (monjo),  hiperpires  operpres  (moneda  blsantina),  etc. 


—     244     — 

y  sobre  tot  a  Tebes,  mentres  que  de  les  èpoques  franca  y  italiana  apenes  coneixem 
testimoni  d'aquest  genre,  y  no  'ns  es  fàcil  reconstruir  alguna  part  de  la  seva  població 
colonisadora,  com  ab  la  catalana  podem  y  pensem  ferho  algun  dia.  í^> 

De  tot  això  se  dedueix  que  grechs  y  franchs,  en  quant  al  idioma,  visqueren  en  un 
estat  bilingüe,  conseqüència  natural  de  tota  dominació  forastera.  Dintre  d'aquest  estat 
podem  senyalar  un  curiós  fet,  y  es  que  la  catalana  sembla  que  no  feu  may  ús  püblich 
del  idioma  helènich.  Es  coincidència  digna  de  notarse  que  un  dels  darrers  actes  de  la 
dominació  franca  fou  un  tribut  pagat  al  grech,  y  que  un  dels  primers  del  florentí  Ac- 
ciajuoli,  tot  just  conquistada  Atenes  (Janer  de  1387)  mes  no  encara  l'Acròpolis,  fou  l'em- 
plleu  cancilleresch  de  aquell  llenguatje.  Entre  aquestes  dugués  dates,  la  de  131 1,  en 
que  'Is  catalans  se  possessionaren  del  Ducat  y  en  que  '1  baró  franch  Antoine  le  Flamand, 
va  edificar  a  Carditza,  una  iglesia  a  Sant  Jordi,  posanthi  l'any  de  la  edificació  en  una 
inscripció  grega,  si  be  ab  indicis  d'ortografia  franca,  (')  y  la  de  15  Janer  1387,  de  qual 
dia  es  el  privilegi  en  grech  concedit  per  Neri  Acciajuoli,  s'estén  el  període  de  la  domi- 
minació  catalana  del  Atica,  y  en  cambi  en  tot  ell  no  se  'ns  ha  presentat  fins  ara  el  cas, 
y  això  que  es  el  més  rich  en  testimonis  d'aquest  genre,  d'un  sol  document  escrit  en  la 
llengua  dels  vençuts.  De  la  època  franca,  ademés  de  la  citada  inscripció  grega  de  Car- 
ditza de  131 1,  en  la  Beocia,  tenim  un  altre  diploma  grech  de  Nauplià  del  Pelopoonés 
dictat  el  10  Abril  de  1357,  a  favor  de  Pere  Mèdicis  d'Atenes;  y  de  la  italiana,  el  do- 
cument ja  està  citat  de  Nerio  Acciajuoli  de  1387,  ^3)  y  dos  més  encara  datats  en  la  me- 
teixa  ciutat,  el  primer  en  Agost  de  1423,  essent  duch  Antoni  Acciajuoli  (*>  y  el  segon 
de  6  Agost  1437,  baix  el  govern  de  son  nebot,  Nerio  II  Acciajuoli.  <s) 

No  podem  fixar  tant  com  voldríem,  y  com  es  fkcú  ferho  respecte  del  XV*°  sigle  ab 
els  florentins,  la  influencia  que  '1  helenisme  degué  d'exercir  en  els  conquistadors  catalans. 
Es  un  punt  aquest  que  's  presta  a  un  estudi  molt  detingut,  y  que  sols  ens  es  llegut 
tractar  aqui  per  les  seves  relacions  ab  la  llengua.  A  pesar  de  la  prohibició  de  matrimo- 
nis entre  els  vencedors  y  els  vençuts,  els  Frederichs  d'Aragó  s'enllaçaren  ab  la  branca 
imperial  dels  Cantacuzenos  y  els  Novelles  ab  la  ilustre  familia  bizantina  dels  Melisenos, 
de  la  mateixa  manera  que  'Is  duchs  franchs  de  la  Roche  ho  feren  ab  la  casa  dels  Ange- 
lo-Comnenos  y  els  Acciajuoli  ab  la  dels  Paleólechs.  Mes  com  hem  vist,  les  relacions 
de  Pere  y  Joan  I  ab  la  Comtesa  Helena  Cantacuzeno  y  fins  la  duració  de  la  nostra  do- 


(I)  vid.  2v|LipoXai  elq  t^v  ícítopíav  Tcbv  KataXcavícov  è\'  "EXXdòi  vnò  A.  Rubió  y  Uuch,  en  ei 
AeXríov  xí\ç,  \oxopixr\i;  xai  èOvoXoyoixfic;  Staipícu;  xf\ç,  "EXXàboq,  11.  (Maig  1887),  p.  458,  o  sigui: 
Notes  a  r historia  dels  Catalans  a  Qrecia,  per  A.  Rubió  y  Lluch,  publicades  en  el  Butlletí  de  la  Societat' històrica  y  etnolò- 
gica  de  Grècia,  II.  Maig  1887.  p.  458. 

(2)  Buchon.  Lo  .te  Continentale  p.  217  et  Libre  de  la  Conqueste  (1845).  La  reproducció  de  la  Inscripció  grega  de 
Carditza  (Paris,  1843)  que  dona  en  Buchon,  està  plena  d'errades,  y  omiteix  la  indicció.  Pròximament  publicarà  aquest  cu- 
riós text  l'erudit  investigador  anglès  de  la  historia  del  Orient  llati,  nostre  distingit  aralch.  Mr.  W.  Mlller.  Vid.  ses  Notes 
on  Athens  under  the  Franks  en  la  Quaterly  Review.-Jul.  1907. 

(3)  Buchon:  Recherches  històriques,  etc.  11.  420.  Privilegi  concedit  al  atenès  Pere  Mèdicis,  per  Nerio  Acciajuoli 

senyor  de  Corent  y  del  Ducat  d'Atenes.  Al  final:  Ypacpèv   *A9f\vaiÇ    jLinví    'laVOtxipiOV    1 5,    ívòücnó- 
VOÇ  10  (6895)  Escrit  a  Atenes  en  el  mes  de  Janer  15,  ind.  10,  any  1387  de  J.C. 

(4)  Buchon:  Noavelles  Recherches:  II 444.  Privilegi  concedit  per  Antoni  Acciajuoli,  duch  d'Atenes  al  comú  de  Flo- 
rència. Es  aquest  un  cas  d'helenisació  notable,  ja  que  en  ell  veyem  que  un  descendent  de  una  afamada  casa  florentina  's 
dirigeix  en  grech  a  la  seva  antiga  pàtria. 

(5)  Ibid.  II  447,  Privilegi  de  ciutadania  franca  concedit  per  Nçrip  I|  AççiajuoU  a  Gregori  Camachis. 


ï.^-..,. 


-<* -■  f  «rr  fr 


—     245     — 


minació  a  Salona,  mostren  que  la  nostra  preponderància  allí  's  deixava  sentir  encara 
deu  anys  després  de  la  mort  del  comte  català  de  la  linia  borda  dels  Frederichs  d*Ar  agó 
y  àdhuc  quan  estava  governat  el  país  per  una  princesa  grega. 

Enllassat  ab  la  historia  del  nostre  Uenguatje  a  Grècia  se  trova  '1  problema  de  quin 
era  el  estat  del  grech  del  Atica  y  la  Beocia  en  el  xiv*°  sigle,  en  temps  dels  catalans. 
Curiós  seria  1  poderho  determinar  ab  textos  vius,  com  ho  hem  fet  ab  el  nostre  idioma  y 
no  d'una  manera  aproximada.  Atenes  no  ha  sigut  tan  afortunada  com  la  Morea  en  aquest 
punt.  La  seva  historia  mitj-eval  no  &  ha  conservat  en  cap  llibre,  mentres  coneixem  la  de 
les  hassanyes  dels  conquistadors  franchs  per  la  Crònica  de  la  Morea  que  'ns  ha  arribat 
per  un  text  grech  y  per  tres  versions  o  rifarcintenti  en  llengües  francesa,  italiana  y  ara- 
gonesa. El  text  grech,  que  té  tot  el  caràcter  d*un  poema  heroich  popular  y  que  sols  se 
distingeix  de  la  prosa  pel  metre,  es  una  curiosa  mostra  de  la  llengua  vulgar  parlada  en 
la  Morea  en  el  xrv^"  sigle,  que  deuria  ésser,  aproximadament,  la  mateixa  dels  grechs  dels 
ducats  catalans  d'Atenes  y  Neopatria,  Per  desgracia,  no  estem  en  situació  de  poder 
comparai-  la  llengua  d'aquest  text  ab  la  vulgar  d'altres  semblants  de  la  mateixa  època 
en  aquelles  encontrades. 

Els  citats  documents  grechs  de  la  cancilleria  dels  Acciajuoli,  un  dels  quals  se  pot 
considerar  eilcara  de  la  època  catalana,  mostren  que  'Is  notaris  ducals  empleaven  prefe- 
rentment la  llengua  grega  literària,  y  que  '1  divorci  entre  aquesta  y  la  vulgar  se  trovava 
aproximadament  en  temps  dels  catalans,  en  el  mateix  estat  que  en  el  present.  Mes 
si  hem  de  pendre  al  peu  de  lletra  les  queixes  del  sabi  y  darrer  bisbe  grech  d'Atenes, 
Miquel  Acominatas,  que  arribà  als  dies  de  la  conquesta  francesa,  repetides  quatre  sigles 
després  per  Simeon  Kabasilas,  la  llengua  dels  atenesos  era  un  dels  més  corromputs 
dialectes  de  la  Grècia,  tant  que  li  semblava  al  primer  un  dialecte  persa  o  scita^').  Emperò 
aquelles  queixes  tenien  molt  de  retòrich;  eren  les  d'un  erudit  y  «sperit  cultíssim  educat 
a  Constantinoble,  que  mirava  la  ciutat  y  la  llengua  dels  descendents  de  Perícies  ab  els 
raeteixos  ulls  d'un  contemporani  de  Plató,  y  son  en  el  fons  iguals  a  les  que  avuy  pro- 
fereixen contra  la  llengua  vulgar  els  partidaris  del  idioma  literari.  L'Atenes  del  xil*" 
sigle  li  semblava  al  ilustre  escriptor  una  ciutat  inculta^  pobre  de  cos,  pobre  d'esperit, 

i\  fijLiouOoq,  :iTcoxn  TÒv  vouv,  :TTcoxn  TÒ  0(2)|Lia 

En  els  Uarchs  sigles  transcorreguts  desde  l'historiador  atenès  Dexippo,  darrer  hèroe 
de  la  ciutat  de  Palas  en  la  invasió  dels  Hèruls,  (any  268)  fins  al  historiador  Chalco 
conclylas,  (fill  també  de  la  mateixa  ciutat,  que  escrigué  en  el  xv*°  sigle,  baix  el  govern 
dels  iliistrats  Acciajuoli),  o  sigui  en  casi  tota  la  duració  dels  sigles  mitjans,  no  eixí  a  llum 
cap  obra  d'un  sol  fill  de  l'antiga  terra  del  saber,  fos  teolech,  o  filòsof,  poeta  o  gramà- 
üch.  En  aquest  sentit  raó  tenia  el  sabi  Acominatas  al  dir  que  si  continuava  residint  per 
gayre  temps  a  Atenes,  acabaria  per  tomarse  barbre  ^'^  y  al  queixarse  de  l'ignorància  en 
que  havia  caygut  la  ciutat,  que  havia  estat  la  mare  de  la  sabiduria  í^). 


(1)  *'ICTo:ría  Tflq  :ióXeco<;  'AGnvtov  xarà  toÍ)ç  fiéaorq  àítòvcu; í?to  <ï>epS.  Tpeyo- 

po^íoü lieracppadBeicía í?:iò  Z.Tv»p.  II.  Ad|n:ïpou.  —  Ev   *A0f)vaiq.  —  K.  M:iex. 

MH-1906. 1.p-290. 

(2)  Bepappdpco|Liai  xpóvioç  cov  èv  *A9iívaiq.  ibid.  1,297. 

(3)  lbld.1,290. 


—    246    — 

Mes  no  per  això  s'ha  de  creure  que  en  la  època  franca  manqués  per  comi>fet  a  la  capi- 
tal del  Atica,  el  conreu  de  les  lletres  y  de  les  ciències.  El  mateix  Àcominatas  se  'n  dugué 
a  la  seva  Seu  episcopal  una  collecció  de  manuscrits  d'Hcmer,  d'Aristotil,  de  Galè,  d^Eut- 
clides,  de  Tucicides  y  altres  escriptors,  y  trovà  ademés  conservada  en  el  Partenon  con- 
vertit en  Catedral  cristiana,  sota  la  invocació  de  la  Verge,  una  petita  biblioteca  metro- 
politana y  es  probable  que  alguns  d'aqueixos  tresors,  arrivarién  intactes  a  la  època 
catalana.  D*un  d'ells  en  parla  ab  admiració  el  viatjer  italià  Nicolo  da  Martoni,  que  va 
visitar  Atenes,  en  139S,  set  anys  després  de  la  expulsió  dels  catalans,  y  diu  que  's  guar- 
dava entre  les  relíquies  que  li  mostraren  en  el  Partenon.  <^)  Lo  cert  es  que  s'han  conser- 
vat escasses,  però  precioses  noticies,  de  còdices  copiats  durant  la  dominació  nostra  en 
Atenes  que  han  anat  a  parar  a  les  Biblioteques  de  Ferrarà  y  de  París,  y  fins  s'han  sal- 
vat ab  ells  els  noms  dels  qui  'Is  copiaren  o  possehiren.  Aixis  sabem  que  pels  vols  del 
any  1339  l'atenès  Demetrios  Peroulis,  copiava  les  obres  de  Teócrit,  y  que  en  el  meteix 
1339,  el  sacerdot  Cosmas  Kamelos,  exarca  de  la  iglesià  metropolitana  cismàtica  d'Atenes, 
reduida,  sens  dupte,  a  la  més  trista  situació,  copiava,  per  ús  del  metje  grech  Demetrios 
de  Chlomos,  les  obres  de  medicina  d'Oribasi  y  de  Myrepsios,  tot  lo  qual  indica  que  en- 
cara cremava  alguna  que  altre  pobre  guspira  de  foch,  en  les  ruines  del  antich  y  gloriós 
altar  de  les  Muses  y  de  les  Gràcies.  ^") 

Es  també  probable  que  fins  algun  català  helenisat  dels  que  allí  romangueren,  se 
dediqués  a  n'aquesta  tasca,  puig  en  temps  no  molt  posteriors,  en  els  començaments 
del  XV*°  sigle,  trobem  ocupat  en  ella  a  Atenes,  un  jove  sacerdot  llatí,  qual  nom  d'Alfons, 
fa  suposar  que  fos  de  raça  catalana.  ^^> 

Els  documents  del  nostre  Arxiu  ens  parlen,  així  mateix,  del  bisbe  català  de  Megara, 
Joan  Boyl,  com  possehidor  d'Gna  caixa  de  llibtes  que,  per  vint  ducats  d'or,  fou  posada 
en  penyora  en  poder  dels  grechs  Moscho  y  Cahuni,  sotsmesos  del  Comte  de  Salona 
per  raó  de  lloguer  de  dos  cavalls  pera  ell  y  l'Arcabisbe  de  Neopatria.  Es  de  presumir 
que  aquets  llibres  no  serien  tots  llatins,  ni  en  vulgar ,  quan  dos  grechs  els  hi  donaven 
aquell  valor  ^4>. 

Be  's  pot  assegurar  ab  tot  que  'Is  llibres  no  abundarien  tant  en  la  pobre  y  poch  po- 
blada Atenes  del  sigle  XIV,  y  en  la  més  rica  y  industrial  Tebes,  com  en  altres  ciu- 
tats bizantines.  Les  continuades  devastacions  y  invasions  que  l'Atica  y  la  Beocia 
patiren  en  las  edats  antiga  y  mitjana,  y  les  repetides  invasions  de  pirates,  que 
tant  contribuïren  a  despoblar  la  primera  de  dites  encontrades,  no  permeteren  may  que 
la  cultura  arreljés  en  Atenes  com  en  Constantinoble,  Thessalonicà  y  altres  grans  capitals 
^el  imperi,  molt  més  segures.  Per  això  en  la  època  del  Renaixement  ni  Tebes,  ni  Atenes 


(1)  Liber  omnium  Evangeliorum  scriptus  per  manus  sancíe  Elene  in  cartis  membranis  deauratis  ad  linguam  grecam 
que  liber  ibipro  magno  ihesauro  reputatur.  Vid.  Athen  imjahre  1395  nach  der  Beschreibung  des  Nlccola  da  Martoni  en  les 
Mittheilungen  des  Kaiserlich  deulschen  archàcoiogischen  instituts  Atfien  1897.  B.  xxii  423.  Aquesta  descripció  del  viatjer 
italià  recorda  la  d'un  llibre  semblant  que  el  nostre  Muntaner  trovà  en  la  ciutat  de  Focea,  després  d'  haverla  ajudat  a 
recobrar  a  Ticino  Zaccarla  <*E  la  tercera  relíquia  era  un  llibre  que  's  apel•la  pocaltpsi,  que  era  escrit  ab  lletres  d'aurper  la 
am  pròpia  del  benaventurat  monsenyor  sacntjoan:  e  en  les  cubertes  habia  alxi  mateix  una  gran  riquesa  de  pedres  precio- 
ses*. Crònica  Vid.  Ed.  de  La  Renaixensa,  p.  453. 

(2)  spyr,  p.  Lambros:   ^AB^vaioi  ^i^Xoypdcpoi  xai  yxr\ToçiZc,  xcoòíxcov  xarà  xohq  nécovq 

àícòvaq  xai  èjti  TOUpXOXparíCU;,  en  la  Revista  grega  IlapVaOCíÓq.  1902,  p.  170  y  172. 

(3)  Lambros.  Xu^i^rX^pÓlL•iaTa  elç  XOVq  'A9T\vaÍ0V^Ç  BipXlOypàcporÇ.  Ibid.  (I904)»p.55. 

(4)  Los  Navarros  en  Greda,  etc.  Memorias  cit.  1 V,  475. 


—      247      — 

foren  may  considerades  com  un  rich  mercat  de  manuscrits  grechs.  Molts  dels  famosos 
còdices  que  encengueren  I  amor  de  l'antiguitat  clàssica,  no  varen  ésser  portats  a  Eufopa 
del  Atica  o  de  la  Beocia,  sinó  d'altres  indrets  de  Grècia,  oom  el  Peloponès,  (v.  gr.  de 
Nauplia,  Monembasia,  etc. )  y  sobre  tot  del  Mont  Athos  y  de  Constantinoble,  principals 
fogars  de  la  cultura  bizantina  en  la  Edat  Mitjana.  Ademés,  la  opressió  en  que  'Is  con- 
quistadors franchs  y  catalans  tingueren  a  la  Iglesia  grega  en  la  Hèlada  continental  apar- 
tava del  conreu  de  les  lletres  y  de  la  ciència  la  clerecia,  que  era  la  qui  ab  més  afany  y 
zel  s'hi  dedicava,  la  qual  cercava,  com  es  natural,  la  cultura  clàssica  y  les  ciències  histò- 
riques y  teològiques,  lluny  d'una  terra  en  que  els  dominadors  no  toleraven  al  costat  de 
la  llur,  la  gerarquia  cismàtica  dels  vençuts.  ^^> 

Si  com  ja  vàrem  tenir  ocasió  de  manifestar  en  altre  treball,  í*>  no  ha  sigut  del  tot 
estèril  en  la  historia  de  la  nostra  cultura  la  participació  que  la  nissaga  catalana  tingué 
en  els  destins  de  la  Grècia  mitj-eval  en  el  XIV*^°  sigle,  be  podem  afirmar  que  en  el  terrer 
llingüistich  la  nostra  influencia  no  's  deixà  sentir  ni  de  molt  en  el  poble  grech,  com 
respecte  de  les  llengües  francesa  y  italiana. 

Altre  tant  podem  dir  respecte  la  influencia  de  la  cultura  del  poble  vençut  en  els 
catalans.  Mes  si  nostres  virreys  militars  no  citaven  frases  de  Herodot,  com  se  diu  de 
Gui  II  de  la  Roche,  ni  protegien  Thelenisme  com  els  Acciajuoli,  que  semblaven  volien 
provar  que  Florència,  l'Atenes  de  la  Edat  Mitja,  era  més  digna  que  cap  ciutat  de  donar 
dominadors  a  la  pàtria  dels  Hèroes  y  de  les  Muses :  si  les  Costums  de  Barcelona  no  's 
vegeren  traduides  al  grech,  com  é[sAssisses\  en  cambi  teniem  reys  com  Pere  III  que 
elogiafven  ab  escalf  artístich  les  belleses  de  la  Acròpolis  atenesa,  y  com  Joan  I  que  sen- 
tien el  prestigi  de  la  ciutat  de  Perícies  y  prometien  als  seus  prohoms  anar  a  visitaria,  o 
demanaven  ab  ànsia  llibres  d'aquelles  regions  a  un  modest  traductor,  que  anomenaven 
ab  el  pompós  y  tradicional  dictat  de  filòsof  grech. 

De  les  portentoses  hassanyes  realisades  per  aquella  Companyia  catalana,  que  mitj 
sigle  després  d'haver  acampat  a  les  vores  del  Sperchius  y  del  Cefís  se  donava  encara  1 
titol  guerrer  de  Felís  exercit  dels  franchs  que  regnen  en  Romania,  sols  li  ha  quedat  a 
la  nostra  llengua  la.  glòria  d'haver  sigut  portada  més  lluny  en  la  Edat  Mitja  que  cap 
altre  neo-Uatina,  y  de  haver  ressonat  en  els  llochs  més  cèlebres  y  en  els  monuments  més 
venerats  de  la  historia  del  món. 


(1)  Ncroutzos:  XpiOTiavixaï  *A0nvai,  II,  134.  vid.  el  AeXTiov  Tf\ç  íCTopixf\ç  xal  èOvoXoyixnq 

eroipíOÇ  XX\C^  ^'EXAxiòoÇ,  (Atenes  1892,  fase.  XIII). 
(2)    Catalunya  a  Greda,  1906.  p .  9, 10  y  1 1 . 


248 


APÈNDIX   A   LA   COMUNICACIÓ    «LA   LLENGUA   CATALANA 

A  GRÈCIA. 


,     Tebes,  15  Abril  (1328- 1330) 

Alfons  Frederich  a' Aragó,  capità  general  de  la   Companiya  catalana,  demana  al  rey 
Alfons  I  I  I, que  li  faci  mercè  del  castell  de  Neopatria, 

Al  m^.lt  alt  e  molt  poderós  senyor  n  Amfos,  per  la  gràcia  de  Deu  rey  d  Aragó,  de 
Valencià,  de  Corssega,  de  Serdenya  e  comte  de  Barchelona,  Amfos  Frederic,  fill  del 
molt  excelent  senyor  rey  de  Sicilià,  ab  besament  de  peus  e  de  mans,  me  coman,  senyor, 
ert  vostra  gràcia.  A  la  altea  vostra,  senyor,  fas  saber  que  1  damunt  dit  senyor  rey,  pare 
meu,  mercè  sua  si  ha  provehit  a  mi  en  les  parts  de  Romania  de  .  VI .  castells  dels  quals 
benignament  m  a  feyta  donacion.  Entre  los  dits  .  VI .  castells  en  mig  d  aquels  si  ha  .  i . 
castell  lo  qual  ha  nom  Pàtria,  qui  es  cap  del  pahis  e  es  cap  del  ducam  de  la  Blaquia. 
Si  com  jo  per  moltes  vegades  he  trameses  missatges  e  letres  al  dit  senyor  a  ço  que 
pogués  haver  titol,  li  plagues  fos  mercè  sua  del  dit  castell  de  la  Patri^  me  degués  fer 
gràcia,  la  qual  nuyla  vegada  no  m  a  volguda  otorgar,  per  que  jo  confiant  en  la  vostra 
benignitat  e  sia  esperança  mia  que  la  dita  gràcia  per  la  vostra  senyoria  vinga  a  com- 
pliment, la  vostra  clara  magnificència  humilment  suplic,  vos  placia  per  la  vostra  bondat 
trametre  per  certs  misatges  vostres  al  devant  dit  senyor  rey  per  amor  vostra  la  dita 
gràcia  me  deia  consentir  e  otorgar,  com  sia  cosa  que  molts  de  milors  locs  que  aquels 
m  aja  donats,  mes  per  la  honor  e  per  lo  titol  me  mou  als  dits  afers,  entenem,  senyor, 
que  si  la  dita  gràcia  vendrà  acabament,  sia  per  Deu  e  per  vos.  Ja  altra  vegada,  senyor, 
vos  escric  d  aquesta  rahon  per  letres  mies,  si  la  vostra  senyoria  les  ague  no  n  som  cert, 
quar  nenguna  resposta  de  la  vostra  altea  he  auda.  Recomanme,  senyor,  en  vostra 
gràcia  e  amor.  Dada  en  la  ciutat  d  Estives,  .  XV .  mensis  aprilis,  etc. 

Arx.  Cor.  Arí^g^d;  Cartes  reyals  d' Alfons III,  núm.  3280 (provisional).  Com  hem  dit  en  cl  text,  aquestes  el  únich 
document  autògraf  català  de  Qrecla,  que  per  ara,  ha' arribat  al  nostre  coneixement. 


r 


/ 


REVRODUCCIÜ    FOTOGKÀl'ICA    Dlih  PRICCnDENT   AUTÒGRAF  CATALÀ 

DK  TKBES  l't 


I     |;^nKLd    irt «n V*_M  B^^  aa    ^^^,^    iL^^yt»^ 


F  L  pu  n 


È    f«,/t*^l     ^   ^1  I  ^ jtl•j*  ||l^il     ■li*«t•«   «*|r1ka»-'4^      »iÉ 


^ 


t11    Devein  i(|iieiU  rcproducciíV  a  la  biindat  del  ilo^tru  arnkh  y  distingit  hjatorljdor.  D,  Joaquim  Miret  y  Sans. 


—     ^49     — 


Etel  P.  Lluis  FuUanat  franciscà. 


Ullada  general  sobre  la  Morfologia  Catakiia 


INTRODUCCIÓ 

Baix  dos  aspectes  poden  consideraree  les  paraules  dei  discurs,  dites  també  de  la 
oració,  o  síga,  en  lo  sentit  purament  material  y  en  lo  sentit  ideològich*  Si  examinem  les 
paraules,  estudiant  rònegament  rhistòria  de  llurs  transformacions  y  senyalant  cascú 
dels  fenòmens  que  tingueren  Uocli  en  llurs  evolucions  dendeque  se  separaren  de  la  llengua 
mare,  fins  trobarse  perfectament  formades,  este  anàlisis  serà  purament  morfolú^ích; 
quant,  al  contrari,  volem  estudiaries  atenentse  solament  a  la  significació  d'elles,  T anà- 
lisis es  dirk  llavors  seniatoiogich;  y  si  tratem  d'estudiar,  a  la  una^  en  les  dites  paraules, 
lo  sentit  material  o  morfològich  y  també  lo  sentit  ideològich,  l'anàlisis  deurà  dirse  úrtú- 
lexkk  Q  simplement  lexich. 

Nostra  comunicació  's  llimi  ta  a  estudiar  les  paraules  morfològicament  considerades, 
o  siga,  en  quant  a  llur  sentit  purament  material. 

Com  no  es  possible  tratar  de  la  Morfologia  de  la  nostra  llengua,  sens  ocuparse  de 
rEtimologia  al  meteix  lempis,  es  valdrem  molt  a  sovintet  d*ella,  pera  que  més  clars 
apareguen  tots  els  fenòmens  que  intentem  descubrir,  per  raig  d'alguaes  ÍUys  f úniques 
existents  y  sempre  permanents  en  rhistòria  morfològica  d  esta  llengua. 


QUATRE  LLF.YS  FÜNIQUES 

Com  la  te.idència  natural  y  constant  de  la  llengua  catalana  fan,  dende  son  naiximentj 
simplilicar,  en  tot  lo  possible»  les  paraules  llatines,  en  virtut  de  les  lleys  fòniques  tVes- 
cursamcnt^  d  estalvi  de  fúrces^  d'eufonia  ynie  distinció  ^  aU  tal  manera  anaren  despullant- 
se  del  ropa^je  llatí,  que  moltes  d* eixes  paraules  no  pareix  que  hajen  consen^at  cap  de 
vestigi  ni  £inyal  que  acrediti  llur  procedència,  y  cal  estar  hu  ben  enterat  de  tots  els  fenò- 
mens morfològich s  que  han  tengut  Uoch  en  la  evolució  de  totes  les  paraules,  durant  llur 
trànsit  del  llatí  al  català,  per  conèixer  que  la  quasi  totalitat  d'elles  vénen  realment  del 
liatí.  . 

Y  en  efecte;  ;no  pareixerà  del  tot  estrany  y  dur  de  creure  pera  molts,  si  'Is  dihem 
que /í?// prové  del  mot  XítsXí  pi^diculum^  De  nou  lletres  que  conté  la  paraula  llatina,  sols 
una  ne  resta  en  peu:  la  /.  Y  de  quatre  sílabes,  no  més  una  en  ha  conservat  el  català,  y 
tant  modificada  està  que  ni  pareix  la  meteixa.  Mes  analisem  un  poch  la  paraula  y  apli- 
quemli  les  quatre  lleys  fòniques  y  vorem  com  eixa  transformació  morfològica  no  pot  ser 
més  natural  y  Uògica.  Fent  ús  primerament  de  la  lley  d\'scursúment  vorem  desaparèi- 
xer, tot  d*una,  tant  la  dessinhiaa  caractt^ristica  (m)  com  la  iletj-a  temhíka  (u),  o  siga. 
Iota  la  terminació  mn^  y  ú^  prdicuium^  ünúrem  fi£dku/.  Després  per  la  liey  d'estait'i  de 


—    150    — 

forces  vorem  caure  y  desaparèixer  també,  no  solament  la  vocal  past- tònica  (u)  sinó 
que  així  meteix  la  silaba  tònica  (di);  fenòmens  abdós  molt  freqüents  en  la  evolució  mor- 
fològica de  la  llengua  catalana,  com  vorem  més  en  avant;  restant  donchs  de  pedicuL,  pecl. 
Mes  com  la  pronunciació  es  presentà  aixina  del  tot  difícil,  s'aplicà  la  lley  d'eufonia,  y 
palatisantse  la  combinació  cl,  resultà  pell,  altre  fenomen  morfològich  també  molt  fre- 
qüent en  la  nostra  llengua.  Però  ara  ve  que  eixe  mot  devia  confondres  en  la  pell,  en  cas- 
tellà piei,  fentse  precissa,  per  lo  tant  la  quarta  lley  fònica  que  es  la  de  distinció;  y  tras- 
formantse  llavors  la  ^  en  o  resultà  lo  mot  poll:  podent  d'esta  manera,  afirmar  que  poll 
es  trasformació  directa  y  llògica  Ae  pedículum. 

D'ací  podem  també  deduir  que,  pera  l'estudi  formal  de  la  Morfologia  catalana,  cal 
tindré  com  basa  ferma  estes  quatre  lleys  fòniques;  per  mig  de  les  quals  vorem  desen- 
rollarse,  com  per  escalons  ben  enllaçats,  tots  els  fenòmens  que  han  tengut  Uoch  en  la 
evolució  morfològica  de  totes  les  paraules  en  la  dolça  llengua  catalana. 

Dividirem  este  estudi  en  dues  parts.  En  la  primera,  farem  Taplicació  d'estes  quatre 
lleys  fòniques  a  Xs^  flexió  nominal,  comprenent  els  noms,  tant  substantius  com  adjectius, 
l'article  y  el  pronom.  Y  advertim  que  no  tratarem  cada  una  d'estes  parts  de  la  oració, 
per  separat,  sinó  que,  considerantles  a  totes  iguals,  baix  el  punt  de  vista  morfològich,  o 
en  quant  elements  purament  materials  del  discurs,  nos  ocuparem  d'elles  indistintament 
y  quant  vingueu  a  tret  en  cada  una  de  les  aplicacions  que  deurem  fer  en  les  sobredites 
lleys. 

En  la  segona  part,  tenint,  així  meteix  com  fonament  l'aplicació  d*eixes  quatre  lleys 
fòniques,  tratarem  de  la  flexió  verbal,  analisant  per  damunt  les  transformacions  morfo- 
lògiques en  tota  classe  de  verbs  en  llur  pas  del  llatí  al  català,  y  fent  conèixer,  al  meteix 
temps,  totes  les  formes  verbals  més  comunes  en  aquesta  fermosa  parla. 


PRIMERA  PART 
Aplicacions  de  les  quatre  lleys  fòniques  a  la  flexi(>  nominal 

L    Evolució  morfològica  ea  la  flexió  nominal  segons  la  «lley  d'escursament» 

La  primera  lley  fònica  que  funcionà  en  la  evolució  morfològica  dels  noms  llatins, 
degué  ser,  sense  dubte,  la  d' escursament;  y  son  primer  pas  fou  rebujar  la  m,  dessinència 
característica  del  singular  en  els  noms  llatins.  Donat  este  pas,  pera  res  aprofitava  ja  la 
e  eufònica  llatina,  pel  qual  motiu  la  tirà  de  revés  en  quasi  tots  els  casos  en  que  en  fa  ús 
el  llatí.  Y  no  parà  encara  ací  son  acció  descapsadora.  Trobà  que  la  meteixa  lletra  temà- 
tica llatina  donava  nosa  en  les  paraules  catalanes  ja  escursades  y  la  desllopissà  d*el!es 
ab  la  meteixa  facilitat  que  ho  feu  en  la  dessinència  característica  y  en  la  ^'  eufònica. 
Després  d'estos  tres  passos  que  donà  esta  lley;  pareix  que  havia  ja  complit  sa  missió; 
mes  no  fou  aixina.  Romanien  encara  algunes  vocals  y  algunes  consonants  pretemàtíques 
que  devien  també  desaparèixer,  perquè  estaven  corri  óssos  fora  de  lloch  y  com  pedres 
somogudes  a  causa  de  la  desaparició  de  les  lletres  teinhtiques,  de  la  e  eufònica  y  de  la 
dessinència  característica.  Caygueren  donchs  també  estes  lletres,  y  d'esta  manera,  conse- 


IL... 


f^v-^p^^ísgrjrF^  ''■* 


—    aSi     - 

guí  la  lley  d'escursament  desferse  de  quasi  totes  les  sflabes  y  lletres  post-toniques  de  les 
paraules  llatines. 

I.''     Desaparició  de  la  dessinència  característica. 

Convé,  ans  de  tot,  fer  present  ací,  que  tenim  com  molt  certa  la  derivació  de  les 
paraules  declinables,  en  esta  llengua,  directament  del  acusatiu  dels  noms  llatins.  Les 
rahons  que  possehim  a  favor  d'esta  opinió  no  fa  '1  cas  retràureles  ací. 

Com  hem  dit  donchs  en  ans,  lo  primer  pas  que  donà  la  lley  d'escursament,  fou  escap- 
sv  la  w,  dessinència  característica  del  acusatiu  llatí  en  lo  número  singular.  Per  este 
mig  (oren  ja  formats:  *>  Els  noms  del  tema  en  a,  o  siga,  els  pertanyents  a  la  primera 
declinació  en  la  gramàtica  tradicional.  Exemples:  Rosa-»/  =  rosa;  porta-w  =  porta; 
oliva-w  =  oliva;  avena-w  =  avena,  etc.  *»>  Alguns  del  tema  en  e,  com  en:  Serie-^  = 
sèrie;  effigie-«t  =  efígie;  specie-w  =  espècie.  *^>  Quant  precedix  vocal  tònica  a  la  í?  temà- 
tica cambiada  ea  u  en  l'acusatiu:  Nicolau-w  =  Nicolau;  Deu-w  =  Deu;  meu-w  =  meu. 
^^  En  algunes  del  tema  en  u\  Impetu-w  =^  ímpetu;  tribu-w  =  tribu.  ^>  Y  en  la  majoria 
dels  pectanyents  als  temes  consonàntichs.  Exemples:  Arab-e-«/  =  àrab;  sal-e-;«  =  sal; 
aspid-e-w  =  aspi;  carn-e-w  ==  carn;  amor-e-w  =  amor;  {ont-e-m  =  font. 

Com  vestigi  d'eixa  dessinència  característica  es  la  n  del  adjectiu  possessiu  moity  ton, 
son,  del  llatí,  meu-m,  tuu-m,  sun-m,  cambiada  la  m  en  n. 

2.**»  Lo  segon  pas  que  donà  la  lley  d'escursament  fou,  com  hem  dit,  rebujar  la  c 
eufònica  del  llatí  en  la  major  part  dels  temes  consonòntichs,  per  no  fer  ja  '1  paper  que 
feya  en  les  paraules  llatines:  soW-m  =  sol;  part-^-m  =  part;  facil-^-m  =  fàcil;  flor-^-m  = 
flor;  virtut-é'-m  =  virtut. 

3."     Desaparició  de  la  lletra  temàtica. 

Lo  tercer  pas  que  donà  esta  lley  fou  també  fer  desaparèixer  la  lletra  temàtica. 

*>  En  quasi  tots  els  noms  pertanyents  al  tema  en  o,  cambiada  per  la  u  en  l'acusatiu, 
0  siga  que  pertanyen  a  la  segona  declinació  segons  la  Gramàtica  tradicional:  glorios- 
K-m  =  gloriós;  testament-«-m  =  testament;  verb-í^-m  =  verb;  mur-«-m  =  mur;  tot- 
i^-m  =  tot;  mult-i^-m  =  molt.  **)  Quasi  tots  els  del  tema  en  /:  fam-/-m  =  fam;  sit-/-m  = 
set;  tuss-/-m  =  tos.  ^^  La  majoria  dels  pertanyents  al  tema  en  u\  Port-«-m  =  port; 
caut-«-m  =  caut;  part-«-m  =  part,  y  **>  Els  pertanyents  als  temes  en  n  precedida  de 
vocal:  passio-»-em  =  passió;  carbo-«-em  =  carbó;  sermo-;/-em  =  sermó;  pa-;í-em  = 
pa;  fi-;í-em  =  fi. 

Lo  meteix  que  en  singular,  la  conservaren  solament  en  plural:  *>  tots  els  notos  per- 
tanyents al  tema  en  a;  ^^  alguns  dels  temes  en  e,  o,  u,  y  finalment,  la  majoria  dels 
subjectes  als  temes  consonàntichs. 

{Però  la  a  temàtica  dels  plurals  femenins  ha  conservat  sempre  la  meteixa  forma,  o 
ha  segut  debilitada  fins  convertirse  en  e? 

Es  un  fet  comprovat  pels  documents  que's  conserven  referents  al  bressol  d*esta 
llengua,  y  també  de  temps  posteriors,  que  en  aquell  temps  s'usaven  indistintament  les 
terminacions  as  y  es,  de  la  meteixa  manera  que's  conservaren  altres  formes,  com  vesti- 
gis de  la  flexió  nominal  llatina,  les  quals  desaparegueren  tant  pronte  com  esta  llengua 
pogué  passar  del  estat  sintètich  al  estat  analítich.  {Quina  serà  donchs  la  terminació  més 
geouina  y  que  degà  adoptarse  pels  femenins  plurals  dels  noms  que  provenen  del  tema 
en  tf ,  o  siga,  de  la  primera  declinació  segons  la  Gramàtica  tradicional?  Qüestió  es  esta 
molt  debatuda  pels  escritors  tant  antichs  com  moderns.  {Però  existeix  alguna  rahó 
que  ens  incline  a  favor  d'una  d'eixes  terminacions  ab  preferència  de  l'altra?  Nosaltres 


I 


—     252     — 

crehem  que  si,  y  no  una  sola.  Crehem  y,  crehem  ab  fonament  que  dita  a  temàtica  pogué 
y  degué  transformarse  en  ^,  durant  la  meteixa  època  y  mentres  s'efectuà  la  evolució 
morfològica  de  les  lletres  catalanes. 

En  efecte:  hu  dels  molts  fenòmens  que  tingueren  lloch  en  aqueixa  evolució,  fou  la 
debilitació  de  la  a  post-tònica  fins  convertirse  en  e.  Així  aconteix  en  orgue,  de  organum; 
ànech,  de  an^item;  orfe,  de  orph^num;  cànter,  de  canth^jrum;  cove,  de  coph^inum,  etc. 
^Per  que  no  s'havia  d'efectuar  aixina  lo  canvi  de  la  ^  en  ^  en  la  terminació  as  sient  com 
eà  post-tònica  també  eixa  a  dels  plurals  femenins?  Y  la  rahó  que'ns  inclina  a  defensar  esta 
opinió  es  que  encara  la  meteixa  terminació  as  primitiva  no  era  pronunciada  pels  antichs 
com  a  tal,  sinó  que  unes  voltes  pmounciaven  as  y  altres  eSy  perquè  així  ho  requeria  la 
eufonia  de  la  llengua.  Ara  bé:  ^no  es  cert  que  tots  els  canvis  morfològichs  que  s'efectua- 
ren en  la  evolució  de  les  lletres  catalanes  foren  deguts,  com  vorem  després,  a  la  Uey 
d'eufonia  que  tingué  que  restablir  l'equilibri,  l'harmonia  y  la  suavitat,  després  que  les 
d'escursament  y  d'estalvi  de  forces  escapsaren  les  paraules  y,  al  meteix  temps,  les 
buidaren,  llevant  d'en  mig  d'elles  les  vocals,  les  consonants  o  sílabés  sanceres  que  dona- 
ven nosa,  segons  exigències  d'eixes  meteixes  Ueys?  Si  donchs  de  anotem  =  ànech,  re- 
sultà transformada  en  ^  la  a  post-tònica  per  exigirho  així  la  lley  d'eufonia,  perquè  de 
rosas  no  havia  de  resultar  roseSy  quant  també  ací  ho  requerix  la  meteixa  lley? 

Ademés:  les  altres  llengües  germanes  de  la  nostra,  com  son  la  italiana  y  la  francesa 
han  seguit  invariablement  la  meteixa  pràctica.  Del  llatí  rosas^  per  eixemple  l'italià  ha 
fet  rose  (perdent  com  perdé  la  s  dessinencial  del  plural)  y  el  francès  roses  exactament  lo 
meteix  que  '1  català.  Sols  el  castellà  diu  rosas,  conservant  intacta  la  a  temàtica.  Ynohi 
hà  que  estranyarse  d'açò;  la  rahó  es  més  clara  que  la  llum  del  dia.  El  castellà  se  regix 
per  Ueys  morfològiques  completament  distintes  de  les  demés  llengües  neo-llatines  y  es- 
pecialment del  català;  per  més  que  algú  s'empenye  en  demostrar  lo  contrari.  ^Perquè 
donchs,  siguent  més  conforme  al  geni  de  la  nostra  llengua  escriure  roses  que  rosas,  no 
s'ham  de  subjectar  a  ses  pròpies  Ueys,  y  ham  d'anar  a  captar  o  a  demanar  una.llimosna 
al  castellà?  No  fem  com  els  xiquets  que,  tenint  bon  pà  de  formen t  en  llur  casa,  troben 
millor  el  pà  de  paniç  en  la  del  vehí  y  van  a  hi  demaname  un  troçet. 

Finalment:  ^no  es  esta  la  pràctica  generalment  admesa  pels  nostres  antichs  escrip- 
tors? Rahó  es  donchs  que  respetem  la  costum  y  parer  d'aquells,  tenint  en  comte,  ademés, 
les  rahons  que  existixen  a  favor  de  la  trasformació  de  la  a  temàtica  en  e,  segons  nos- 
tres Ueys  morfològiques. 

Y  no  volem  que  crega  algú  que  estem  cegos  per  la  passió  al  regne  a  qui  tenim  la 
dicha  de  pertenèixer,  puix  esta  es  precissament  també  la  opinió  dels  primers  filòlechs 
de  Catalunya.  En  prova  de  lo  que  anem  dihent,  citarem,  encara  que  no  siga  més  que 
un  paràgraf  del  incomparable  P.  Nonell: 

«El  efecte  de  trobarse,  din  este  savi  jesuita  (Morfologia  catalana,  pi.  20),  general- 
ment en  nostres  antichs  escriptors  ab  la  terminació  es  los  plurals  femenins,  proce- 
dents de  singulars  de  la  primera  declinació  terminats  en  a;  el  d'haverse  adoptat  la 
vocal  e  per  signe  distintiu  del  plural  italià;  y  l'haverse  conservat  en  francès  la  e  del 
singular;  indiquen  bastant  clar,  que  realment  aquesta  forma  es  més  apropiada  al 
geni  de  les  llengües  novo-llatines,  per  més  que  en  castellà  s'haja  retinguda  la  a  del 
singular.» 

4.'     Desaparició  de  certes  vocals  y  consofiants  pretemàtiques.  —  Vejam  quines  són 


I  estes: 


—     aS3     — 

Entre  les  vocals  desaparegué  la  e  en  els  noms  neutres  del  tema  llatí  en  ?í:  Legu-* 
m-f-n  =^  llegum;   gram-r-n  —  gram;    lum-í'-n  ^=  llum;  crim-f  n  =  crim;  nom-f-n  =  nom. 

La  j,  ^í  precedida  d'una  de  les  dentals  c,  s,  t.  Eric-/-um  =  eriç;  bas-?-um  ^=  bes; 
Assis-z-ura  =  Assís;  Dionís-i-um  =  Donis;  Ambros-í-um,  Ambròs-  ^^  En  els  proparoxi- 
tons  en  arium^  sempre  que  la  a  se  convertixca  en  e^  obedint  a  la  Uey  d'eufonia:  Mor- 
tar-í-um  ^  morter;  ferrar-/- um  r=  ferrer;  carbonar-z-um  ^  carboner;  denar-^um  =^-  diner, 
y  c)  Precedida  de  la  rf  convertida  en  t  Beatitud-f-nem  =^  beatitut;  rectitud-Z-nem  =^  recti- 
tut;  plenitud'j-nem  =^  plenitut;  solicitud-r-nem  ^  solicitut 

V  la  u  precedida  de  q  si  esta  es  convertix  en  eh  o  en  n  Antig //-um  =  antich; 
eq-Jï-am  ^=  aca;  ^  obliq /^-m  =^  oblich. 

Entre  les  consonants ^  la  ò  precedida  de  m:  colum-^-um  =  colom;  lum-í-um  :=  llom; 
pliim-í-um  =  plom. 

La  rf,  *5  precedida  de  n\  mun-íf-um  =  món;  secun-if-um  ^  segon.  **)  Precedida  de  u  y 
seguida  d'altre  vocal:  cru-í/-um  ^  cm;  lau-^-em  =  Uau;  nu-ísf-um  =  nu. 

La  n:  gra-w-um  ^  gra;  vi-n-um  =:  vi;  ple-«-um  =^  ple;  so-?ï  um  =^  sè;  taba-^í-um  ^ 
ta\e. 

Una  de  les  dues  //quan  esta  consonant  doble  no  té  lo  sò  palatal  moll:  costa- //-um  ^ 
costal;  meta-//-um  =  metal;  crystaV/'Um  ^^  cristaL 

Una  de  les  dues  ce.  flac-í"-um^^  flach;  sac-r-um  =  sach;  suc-r-um  ^=  such. 

Y  una  de  les  dues  ss  o  tL  nas-j-um  =  nas;  congres-^-um  =  congrés;  gut-Z-um  —  gÒÈ; 
njut-/-um  =  mot. 


Up     Hvcitíció  morfològica  en  li  flexió  nomtaal  iegonfi  la  «Uey  d'estalvi  de  forces» 

La  lley  d'estalvi  de  forces,  que  també  's  nomena  del  mefwr  fsforç^  ve  a  completar 
la  mam presa  de  la  d*escursament;  puix  si  esta  té  l'encàrrech  de  descapsar  les  paraules 
llatines,  fent  desaparèixer  llur  terminació,  aquella  pren  la  comissió  de  fer  caure,  per  una 
part,  certes  vocals,  certes  consonants  y  certes  sílabes  en  mig  de  dícctó,  y  per  altra^  usar 
ab  molta  freqüència  de  la  sínèresís,  a  fi  de  simplificar  del  tot  les  paraules,  donant,  al 
meteix  temps,  d'esta  manera,  energia,  dolçor  y  suavitat  a  la  nostra  llengua. 

Alguns  filòlechs  estrangers,  eminències  per  cert  en  la  ciència  filològica,  comprenen 
estes  dues  lleys  baix  la  sola  denominació  de  Prinapi  íT economia.  Entre  ells  podrem 
citar  al  inglès  Sweet  (History  of  English  sounds)  y  al  francès  Paul  Passy  (Changcments 
phonétiques)  però  nosaltres,  per  mes  claretat,  y  a  fi  de  fer  més  fàcil  cste  estudi,  conti- 
nuarem en  el  mètodo  que  hem  proposat. 

1.*=^  Desapariàà  de  vocais  iòniques,  —  Si  bé  es  ventat  que  la  llengua  catalana  con- 
ser\'à  per  regla  general,  Tacccnt  tònich  en  la  metcixa  sílaba  del  llatí;  y  d*ací  la  necessi- 
tat de  permanèixer  y  conservarse  les  vocals  enclavades  dins  la  sílaba  tònica,  o  al  menys, 
trasformarse  en  altres,  com  vorem  més  en  avant;  emperò  la  lley  d'estalvi  de  forces 
exigix  que  quant  la  vocal  tònica  vaja  seguida  d'altra  vocal,  es  faça  desplaçament  o 
aplaçament  en  català  y  cayguen  llavors  dites  vocals  tòniques.  Eixemples: 


mfam  =  ma 
tííam    =  tà 
s*am  =  sa 


nií'os  —  mos 
tiíos  ==  tos 
s/íos  —  sos 


m^as  =  mes 
tj^as  —  tes 
s«as  =  ses 


par/etem    ^  paret 
mallí^olum  —  mallol 
platí'am      =  plaça 


—     254     — 

2.°"  Desaparició  de  vocals  atòniques,  —  Les  vocals  atòniques  que  provenen  de 
vocals  breus  llatines,  desapareixen  generalment  al  evolucionar  la  paraula  en  lo  trànsit 
del  llatí  al  català.  Mes  esta  desaparició  es  feu  de  la  manera  siguient: 

Vocals  pretòniqueSy  siguent  les  paraules  paroxitones  y  proparoxítones, 

*>  Desaparició  de  la  a\  Comp-a-rator-í'w  =  comprador;  Mich-íZ-el-^;«  =  Miquel; 
A-piSiV-ium  =  Biar;  p-^-vor-^w  =  por;  a-potec2L-m  =  bodega. 

*'>  Desaparició  de  la  e:  Int-^-ranca-w  =  entranya;  ver-^-cundia-«/  =  vergonya; 
£-mentB.-m  =  Mérida. 

*^)  Desaparició  de  la  z:  Cw-i-tdit-em  =  ciutat;  ac-/-ar-/«/«  =  acer;  lAlor-um  =  llur; 
ó'i-vect-um  =  dret  =  hon-i-tSLt'em  =  bondat;  sól-t-d^Lt-um  =  soldat. 

**>  Desaparició  de  la  o:  Lab-^^-rator-í»»/  =  llaurador;  arb-^-reta-;w  =  arbreda;  desa- 
h'O-nt-um  =  desabrit;  o-rologi-um  =  relonge. 

Y  ^  Desaparició  de  la  u:  Fop-u-\et-um  =  Poblet;  man-«-missor-^»í  =  marmessor; 
comp-«-tator-í'/«  =  comptador;  misc-«-lantia  =  mesclança. 

Vocals  post'tòniqueSy  siguent  les  paraules  solament  proparoxítones, 

*)     Desaparició  de  la  a\  CoVa-pYi-um  ---=  còlp;  mon-a-c-um  =  monje. 

^^  Desaparició  de  la  e:  Sol-^-a-w  =  sola;  pal-e-ai-m  =  palla;  vin-^-a-w  =  vinya; 
naus-é'-a-w  =  nosa;  isl-e-dL-m  =  talla;  hed-^-ra-w  =  hedra. 

c)  Desaparició  de  la  i:  Sem-i-tR-m  ^=  senda;  canon-/-c-«;«  =  canonge;  wïr-i-d-um  = 
vert;  Major-/-ca-/«  ^=  Mallorca;  fem-/-ta-w  =  femta. 

^)  Desaparició  de  la  o:  Parab-í7-la-»í  =  paraula;  lep-^-re-;«  =  llebre;  ath-o-re-m  = 
arbre;  diab-o-l-um  =  diable;  episc-o-p-um  =  bisbe. 

Y  ')  Desaparició  de  la  u:  MeT-UrlsL-m  ^  merla;  ung-u-ïz-m  =  ungla;  pop-u-Vum  =^ 
poble;  \ç.t-u-\-ufn  =  vell;  apic-«-la-»í  =  abella;  vinc-^-lu-/^  =  vincle. 

3."  Desaparició  de  consonants.  —  A  conseqüència  de  l'escursament  y  de  la  pèr- 
dua de  vocals,  en  els  casos  que  ham  vist,  tingueren  que  desaparèixer  també  algunes 
consonants.  Guardant  l'ordre  d'estes,  segons  els  orgues  fonadors  a  que  perteneixen,  ens 
fixarem  solament  en  les  que  ab  més  freqüència  desapareixen. 

Entre  les  Uabials  desaparegué  la  b  precedida  de  ni\  Colum-/^-a-«/ =  coloma;  palum- 
b-^-m  =  paloma;  um-^-ilic-«w  =  melich. 

Y  de  les  dobles  en  ha  desapareixcut  una,  com:  ab-^-at-é'Wí  ='■  abat;  ap-/-robatio- 
nem  =  aprobació;  dS-f-ect-um  =  afecte;  of-f-ici-um  --  ofici., 

Entre  les  dentals  desaparegué  la  d,  precedida  de  n:  Can-d?-ela-/«  =  canela;  fun- 
d-2i-m  =  fona;  un-d-z-m  =  ona;  fun-d-Rment-um  =  fonament.  Com  també  després  d'haver 
influit  en  la  palatalisacig  progressiva  de  la  c:  ]u-d-ice-m  =  juge;  me-dic-um  =  mege;  y 
de  la  /  com  aconteix  en  rail,  de  ra-^-ul-«w. 

Pel  meteix  motiu  desaparegué  la  /,  com  es  pot  vore  per  estos  eixemples:  Via-/-ic- 
um  =  \i^ge;  ro-/-ul-í^w  =  roll;  per-/-ica-w  =  percha.  Y  en  general  sempre  que  estigueren 
dobles  en  desapareixqué  una:  Ad-d-ict-um  =  adicte;  ad-í/-icion-^;«  =  adició;  gut-Z-a-w  = 
gota;  vit-/-a-w  =  veta. 

Entre  les  linguals  caygué  la  n  seguida  de  s:  Spo-n-sa-m  =  esposa;  pe-n-s-um  =  pes; 
me-n-sura-m  =  mesura;  page-«-s-é'w  =  pagès;  to-;/-soria-w  =  tisora.  La  /y  la  r,  en  alg^una 
que  altra  paraula  solta:  ha-l-ne-um  =  bany;  su-/-fur  =  sofre;  co-r-pus  =  còs;  etc.  Y  com  en 
les  anteriors,  quan  són  dobles,  ne  cau  una:  Col-Z-egi-z^w  =  colegi;  an-n-nunú-um  =  anunci. 

Finalment,  entre  les  guturals,  cau  la  c  seguida  de  /,  quan  la  paraula  no  porta  e  eufò- 
nica.  F^-C't-um  =  fet;   le-c-t-um  =  llit;  prok-c-t-um  =  profit.   Y  la  ^  entre  dues  vocals» 


''Çf^^f^^Hr^'?WT^^?^^^^^*^*T^^'^^^  '*^  ■r^^•  ^r^r   - 


—     255 


ru-^-a-w  =  ma;  te-^-ula-w  =  teula;  le-g-'àí-em  =  Ileal;  ju-^-um  =  jou.  Y  quan  estan  do- 
blades ne  cau  generalment  una:  Ac-c-ussitiv-um  =  acusatiu;  ag-^-ressio-«^w  ==  agressió; 
ag-^-lutidatio-^í^w  =  aglutinació. 

4.*  Desaparició  de  silabes  sanceres.  —  Quan  la  paraula  tenia  tres  sílabes  pre-tòni- 
ques  ne  caygueren  dues:  fri-^V/Z-tat-^fw  ==c  fredat;  do-mi-n-i-cell-um  =  doncell. 

Y  en  caygué  una  quan  la  paraula  ne  tenia  dues  mz-íu-ü-num  =  matí;  di-^'-tal-<fw  = 
didal;  sim-///-ceH-ííw  =  sencill;  hos-//-tal-é'w  =  hostal;  ti-tí-o-nem  =  tió. 

La  sílaba  tònica  caygué:  ">  en  los  pronoms  personals:  //-li  =  li;  z/-la-w  =  la;  //-lo  = 
lo;  //-los  =  los;  //-las  =  les,  y  *')  quan  es  una  de  les  sílabes  di  o  gi\  pe-dz-cul-um  =  poll; 
ju-^/-ci-«»f  =-juí. 

També  cau  una  sílaba  post-tònica  quan  la  paraula  ne  té  dues:  di-^-t-um  =  dit;  so-//- 
d'Um  =  sòu;  cau-^//•ca-»r=  coca;  fri-^/-d-«;«  =-  fred;  un'de-ci-m  =  once. 

Y  finalment,  en  el  llenguatge  familiar  cau  una  sílaba  per  afèresis,  tratantse  de  noms 
propis:  CAriS'phor-um  =  Tòfol;  An-toni-um  =  Toni;  iW-colau-w^  =  Colau. 

5.'  La  sinèresis,  —  Altre  dels  efectes  de  la  lley  d'estalvi  de  forces  es  la  sinèresis  tant 
freqüent  en  la  nostra  llengua.  Esta  figura  té  son  aplicació  en  l'article  y  en  els  pronoms 
personals,  sobre  tot. 

S'usa  en  l'article  quan  va  precedit  de  preposició  o  conjunció.  Assi  dihem:  dely  al, 
pel,  pal,  dels,  als^  pels,  pals,  sils;  en  lloch  de,  de  el,  a  el,  per  el,  pera  el,  de  èls,  a  els,  per 
els,  pera  els,  si  el  y  si  els. 

S'usa  entre  els  pronoms  meteixos  quant  són  complementaris,  dient  d'esta  manera: 
mel,  tel,  sel,  mels,  tels,'  sels;  meu,  teu,  seu;  HI,  lils,  liu,  meu,  teu,  seu  y  lin;  en  lloch  de 
me  el,  te  el,  se  el,  me  els,  te  els  se  els;  me  ho,  te  ho,  se  ho;  li  el,  li  eh,  li  ho;  me  en,  te  en, 
se  e7i  y  li  en. 

També  s'usa  entre  '1  verb  y  el  pronom  quan  aquell  acaba  en  a,  e,  /.*  Eixemples: 
amam,  còmpral,  òmplit,  creures,  portals,  obriu,  vèndren;  en  lloch  de  ama  me,  compra  el 
o  lo,  ompli  te,  creure  es  o  se,  porta  els,  obri  ho,  vendre  en;  la  qual  pronunciació  seria  com- 
pletament contraria  al  geni  de  la  nostra  llengua  ademés  d'oposarse  a  la  tendència  tan 
natural  del  estalvi  de  forces. 


IIL    Evolució  morfològic^  en  U  flexió  nominal  segons  la  '^lley  d^etifonia'' 

Si  bé  es  veritat  que,  per  mig  de  les  lleys  d'escursament  y  d'estalvi  de  forces,  es  con- 
segm'  reduir  els  elements  formatius  de  les  paraules  catalanes  y  simplificar  d'esta  mane- 
ra la  llengua,  no  era  prou,  emperò  tot  açò  pera  que  les  paraules  quedaren  completa  y 
perfectament  formades  sense  l'ausili  y  ajuda  d'alguna  de  les  altres  lleys  fòniques;  puix 
era  d'absoluta  necessitat  que's  trasformaren  entre  sí,  tant  les  vocals  com  les  consonants, 
que  estes  es  convertiren  en  aquelles  y  aquelles  en  estes  per  mig  dels  fenòmens  morfolò- 
gichs  nomenats  v^ocalisació  y  consonantisaciò;  que  s'afegiren,  d'en  quant  en  quant,  algu- 
nes Uetres,  que  reaparegueren  certes  consonants  caygudes  per  l'efecte  del  escursament 
que  canviaren  altres  de  llòch  per  la  metàtesis,  y  que  s'entroduiren  altres  modificacions 
a  fi  de  restablir  l'equilibri  de  forces,  perdut  per  efecte  de  les  dues  lleys  anteriors,  y 
obtinguera,  de  esta  manera,  la  nostra  llengua  eixa  suavitat  y  eixa  harmonia  que  tant  la 
caracterisa.  Era  indispensable  en  fi,  la  intervenció  de  la  lley,d*eufonia  per  continuar  y 
poder  completar  la  mampresa  de  les  d'escursament  y  d'estalvi  de  forces.  Vejam  donchs 


—    256    — 

ara  com  s'efectuaren  cada  hü  d'eixos  fenòmens  eufònichs,  en  la  evolució  de  les  paraules 
catalanes. 

Transformada  <ie  les  vocals,  —  Les  vocals  catalanes,  en  llur  evolució  morfològica 
unes  vegades  es  trasformarçn  directament^  altres  inversament,  y,  en  no  poques  vegades, 
d'una  manera  indirecta,  a  conseqüència  de  l'influència  de  les  consonants  y  d'altres 
vocals  que  van  darrera  d*elles. 

Quan  la  a  es  transforma  en  é^,  la  ^  en  /,  la  /  en  o,  y  la  o  en  u  la  evolució  es  diu 
directa  o  progressiva.  Quan  la  u  es  convertí  en  0,  la  0  en  /,  la  /  en  ^  y  la  <*  en  a,  la  evo- 
lució es  invetsa  o  regressiva;  y  quan  llur  transformació  es  deguda  a  l'influència  d'altres 
lletres,  es  dirà  indirecta  o  casual. 

La  evolució  progressiva  de  les  vocals  catalanes  té  Uoch  en  sílaba  tònica,  si  la 
paraula  llatina  es  proparoxítona  :  Fl-a-citum  =  pleit :  sp-e-cul-um c=  espill :  fen-/-cul- 
um  =  fenoll :  o-cul-lum  =  ull. 

La  regressiva  s'observa  també  en  sílaba  tònica,  mes  sols  en  paraula  paroxítona  : 
f-«rca-m  =  forca  :  n-o-ct-em  =  nit :  p-i-l-um  =  pèl :  e-quB,-m  =  aca. 

La  tercera,  o  siga,  la  indirecta  o  casual  aconteix  tant  en  sflaba  tònica  com  atònica 
y  ja  siga  la  paraula  paroxítona  o  bé  proparoxítona;  y  es  motivada:  primer,  per  Tin- 
fluència  de  les  consonants  seguients;  segon,  per  rahó  de  conservar  Tequilibri  en  la 
meteixa  paraula;  tercer,  per  efecte  de  la  vocalisació  ;  quart,  per  la  reaparició  d'alguna 
consonant;  quint,  y  per  la  posició  de  les  meteixes  vocals,  açò  es,  si  son  pre-tòniques  o 
post-tòniques. 

Evolució  indirecta  en  sílaba  tònica.  —  La  ^  es  trasforma  en  e  per  ^  influència 
d* una  palatal :  Mad-a-xa-w^  =  madeixa  :  f-a-sc-em  =  feix  :  t-a-x-um-  =  teix  :  **)  per 
efecte  de  la  vocalisació  :  gr-a-v-em  =  greu,  y  ^^  per  la  desaparició  d'una  c :  tr-a-ct-um 
=  tret :  f-a-ct-um  =.  fet.  També  's  converteix  en  o  per  l'influència  llabial :  c-a-veíL-m 
=  cova : 

La  e  ^)  en  a  per  l'influència  dental :  S-e-tahi-m  =  Xàtiva,  ^^  per  la  desaparició  de  la 
c  :  conf-e-d'Um  =  confit :  y  ^"f  en  0  per  l'influència  dental :  t-e-sc-um  =  tosch. 

La  2  es  transforma  en  ^,  *)  per  l'influència  lingual:  l-/-nte-«w  =  llenç ;  v-i-nd-um 
=  vert  y  ^^  per  l'influència  palatal :  ov-/-cula-w  =  ovella  :  corn-/-cula-w  =  comella  : 
aur-/-cula-w  =  orella. 

La  0  ^>  en  e,  per  efecte  de  la  vocalisació  :  v-o-c-em  =  veu,  y  *')  en  í^  per  l'influència 
llabial  y  palatal :  oct-o-hre-m  =  octubre ;  co-xsi-m  =  cuxa. 

Y  L•u  en  e^  ^)  per  efecte  de  la  vocalisació  :  cr-í^-c-em  =  creu;  y  **)  seguida  d'altra 
// :  t-u-«;;2  =  teu ;  s-;/-u-;«  =  seu.  Y  en   o  per  l'influència  palatal :  cusc-j^-lia  =  coscolla. 

Evolució  indirecta  en  sílaba  atònica.  —  La  íí  «>  en  é* :  m-a-tallea-;/í  -=  medalla : 
an-at-em  =^  ànech  :  org-cL-num  =  orgue:  coph-a-num  -=cove  :  Steph-^-««/«=  Esteve;  — 
^>  en  /, :  l-a-heM-um  =  llibrell ;  —  *^>  en  o:  a-pert-um  =  obert :  pamp-a-num  =  pàmpol, 
y  ^>  en  u  :  S'a-cchar- arium  =^  sucrer  :  s-^-rcit-«w  =  surgit. 

La  e,  ^^  en  a:  t-^-lonar-/«w  =  taloner  :  t'e-rxos-ufn  —  tarròs  :  v-^-rruca-w  =  barru- 
ga;  ^^  en  i'.  ò-e-ndiV-ium  =  Aínev  :  f-é'-nestra-w  finestra:  orà-e-um  =  oràï :  ol-e-um; 
oli  y  c)   en  o:  e-íoczt-um  =  ofegat. 

La  7,  ^>  en  a\  S?lvatic-«/«  =  salvage  :  h-i-rret-um  =  barret;  =  *')  en  e;  man-/-ca-m 
mànega;  l-i-go-nem  =  llego  :  ir-i-fol-ium  =  trèbol :  ord-i-nem  =  orde  :  tmrg'i-nem  ~ 
marge;  y  c>  en  0  :  {en*i'Cu\dLr-ium  =  fenoller :  nub-/-l-//;^  =^  núvol :  /-mplet-i^w  = 
omplit. 


«■jT^*'^  —\-    '*Tj?rs«i;:;íyjiK'T»^-v,,•.Y*Hi--;•rr,r•w-^<m  ^--»   .--rï^r-n^- 


—     257 


La  o,  ^'  en  ^? :  n-^-vacula-w  —  navaixa  :  co-fíe-um  —  cafè  :  p-í?-st-coll-í//;/  =  bas- 
coll;  *»)  en  e:  r-o-scid-um  =  reixiu  :  cztB.\-0'i^-um  =  catàlech  :  prol-o-g-um  =  pròlech  : 
lAiWói-íhg'Ufn  =  filòlech;  —  <^)  en  / :  t-í?-nsoria-/w  =  tisora,  y  ^>  en  i^ :  c-í?-chlear-^  =  cu- 
llera :  co^nat-um  =<:unyat. 

Y  la  u.  *>  en  / :  yu-nïper-um  =^  ginebre  :  't-«-press-um  =  ciprer;  y  ^'^  en  o\  yu- 
ventu Ww  =  joventut :  ili-«-d  =  lo. 

Els  diptongs  y  vocals  compostes  es  trasformen  generalment  en  llurs  intermiges  : 
l-jz-c  um  =  Uech  :  aur-um  =  or  :  d-iu-ní-um  =  jorn. . 

E/ecU  de  r equilibri  de  forces,  —  Per  rahó  de  l'equilibri  de  forces,  quan  la  tònica  ha 
segut  trasíormada,  la  atònica  sòl  gendre  la  mateixa  forma  :  S-^*-tab-/-w  =*=  Xàtiva;  c-r-r-r- 
um  =  ciri  :  t-u-rt-u-re-m  =  tòrtola.  Lo  mateix  passa  quan  la  pre-tònica  s'ha  trasformat ; 
a-sp^TT-a-g-um  =  espàrrech. 

Trasformació  de  les  consonants,  =  De  dues  maneres  es  trasformaven  les  conso- 
nants catalanes,  en  llur  evolució  morfològica  per  exigències  de  la  lley  d'eufonia. 
Primera :  entre  germanes  y  afines,  o  siga,  entre  les  que  perteneixen  a  un  mateix  orgue 
fonador.  Segona  :  entre  estranyes  o  causa  de  l'influència  d'altres  consonants,  vehines. 

Trasformació  entre  germanes  y  afines,  —  La  í  *>  en  w  :  ^aco-i-um  =  Jaume  :  cau- 
na-í-^w  ==  cànem ;  **>  en/:  gi-^-b-^w  =  gepa ;  ^^  en  v:  gle-^-a-w  =f  gleva  :  ta-^-a-w/w 

—  tave.  —  La/ en  í  :  Xx'ifoYium  =  trèbol.  —  La  m  en  b  ;  w-erenda-w  =  berena.  —  La 
f  en  b:  o-/-era-;//  =  obra  :  p-ïc-um  ==  bec,  y  en  z; :  ca-p-sll-um  =  caball.  —  La  z^  en  ^  : 
v-'iiéi\-um  =  bedell,  y  en  /  :  cor-v-um  — -  corp. 

Dentals,  —  La  rf  en  / :  ^oXvQSXxL'd-inem  ~  solicitut :  plenitxi-d-inem  =  plenitut ;  y  la 
ítnd'.  pe-t-YSL-m  =  pedra  :  ca-t-en-am  =^  cadena.  També  la  /,  unes  vegades  en  c :  pru- 
den-/-ia-w  prudència  :  Valen-Z-ia-w  =  València,  y  altres  en  ç\  pla-/-ea-w  =  plaça  :  ma- 
/-ea-;«  =  maça.  Y  la  í:  en  f :  íeli-c-em  =  feliç  :  lan-r-ea-;«  =  llança. 

Linguals,  —  La  /en  n:  l-'\hel\-um  —  nivell,  y  en  ;- :  M-l-i-um  =  lliri,  y  la  r  en  / : 
a-r-atr-um  =  aladre.  —  La  «  en  / :  pampa-«-/íw  =  pàmpol. 

Guturals,  —  La  í:  en  ^ :  a-r-ut-um  =  agut :  se-c-un-dum  =  segon ;  y  la  ^  en  r  :  cata- 
lo-^-um  =  catàlec  o  catàlech.  —  La  c/i  en  ç  :  paro-^A-ia-w  =  parròquia  :  Mi-cA-Siel-em  -^ 
Miquel.  —  Y  la  ^  en  ^  y  ^ :  ^uare  ^  car  :  àguila;;/  —  àguila. 

Trasformació  entre  estranyes.  Llabials.  —  La  /^  en  les  palatals  ^y/,  per  l'influència 
de  la  ^  :  ru-í^-um  —  roig  :  •ru-^^'-a•/»  —  roja  ;  y  en  la  gutural  eh  :  super-b-um  -—  soberch. 

—  La  w  en  la  lingual  n :  se-w-ita-;«  =  senda  :  meu-w  =  mon ;  tuu-m  =  ton  :  suu-w  — 
son.  —  La/  en  la  lingual  /:  male-a-/-t-a;«  —  malalt.  —  Y  la  v  en  la  palatal  j,  per  l'in- 
fluència de  la  /:  plu-z7-a-w  --  pluja. 

Dentals.  —  La  d,  *>  en  la  lingual  / :  cica-^-a-m  =  cigala  :  cau-rf-a-w  —  cola  :  o-rf-or- 
r;//-=olor;  ^^  en  les  palatals^  o/  per  l'influència  de  la  /:  me-di-um -=  m\g :  me- 
di'2Lm  ^  mija;  y  <^^  en  la  gutural  cA  :  nu-^-um  -^  nuch.  —  La  /  en  la  gutural  cA  :  anat- 
tem  =  ànech  :  gemi-t-um  =  gemech.  —  La  j  en  x,  ^>  per  sí  meteixa  :  5-etabiw  ^  Xà- 
tiva :  Syxupum  =  xarop,  ^>  per  l'influència  d*altra  s  :  hass-um  ^  baix;  <^)  per  l'influèn- 
cia de  la  dental  / :  que-sta  (plural  de  questum)  =  queixa ;  **>  per  Tinfluència  de  la  den- 
tal c:  p\sc-efn  =  peix  :  íasc-em  -^  feix  y  *>  per  l'influència  de  la  llabial/  :  \ps-e  —  eixe  : 
ips-a  =  eixa  :  hac  —  i-ps-o  =  això  :  ca-ps-dL-m  =  caixa,  etc.  —  Y  finalment  es  trasforma 
en  cA  explosiva  :  singult-«w  =  chinglot :  .y-ibilant-^'w  --  chiulant. 

Linguals.  —  La  /  en  la  palatal  //,  *)  casu-/-a-w  =  casulla  :  ba-/-oena-;;/  =  bàllena; 
**'per  l'influència  d'una  llabial :  tri-/^-u-/-um  ^  trill :  mani-/-u-////«  =  manoU;  ^^  per  l'in- 


-    258    - 

fluència  dental :  tdi-d-u-lum  =  rail :  ro-í-u-Z-um  =  roH  :  ve-í-u-l-um  =  vell;  ^)  per  l'in- 
fluència lingual:  femi-/í-u-/-a-;^  =  femella;  «)  per  l'influència  d'una  gutural:  peri-^r-u- 
/-um  =  perill ;  coz-g-n-l'Um  =  cuall :  te-^-u-/-a-w  =  tella  :  co-rA/-eare  =  cuilera,  y  ^>  per 
l'influència  d'una  de  les  dues  vocals  palatals  e^  i :  pa-/-é'-a-m  —  palla  :  ta-/^-a-w  =  talla  : 
fí-li-^m  =  filla  :  mu-Zz-er-em  =  muller  :  mt-fí-ov-em  =-  millor.  —  La  »  en  //  palatal  per  sí 
meteixa  :  stumi-n-um  =-  estornell;  sogall,  del  gaèlich  suga-;/.  En  ny,  *)  per  sí  meteixa  : 
scruti-«-a-tor-em  =escodrinyador;  '^í.per  l'influència  de  les  vocals  ^',  /,  vi-«r-a-wf  = 
vinya  :  se-ni-or-em  =  senyor  :  pi-ne-SL-m  =  pinya  :  ju-ní-um  =  juny;-  «^)  per  l'influència 
de  la  llabial  m\  da-mn-um  =  dany ;  ^>  per  l'influència  d'altra  «  :  ann-um  =  axvy  :  ca- 
Tm-am  =  canya  y  ^>  per  l'influència  de  la  gutural  g,  ja  siga  la  palatilasació  progressiva, 
com  en  :  si-^-a  -^  senya,  o  regressiva  com  en  :  fi-ng-VciAream  (de  fingere  =  fènyer)  = 
fenyible. 

Guturals,  —  La  ^  es  trasforma  en  la  lingual  n  :  pi-^-tura-w  =  pintura.  En  la  palatal 
explosiva  rA,  *)  per  ella  meteixa  :  pX^VL-c-a-m  =  plancha;  **>  per  l'influència  de  la  /,  ja 
siga  la  palatilasació  progressiva,  com  en,  per-/-i-^-a-w  =  percha;  o  bé  regressiva,  com  en 
pun-r/-a  =  puncha  :  ^^  per  l'influència  de  la  i :  {a-ci-a-m  =  facha  . 

També  es  converteix  en  la  palatal  x^  per  l'influència  de  la  / :  nova-^-u-/-a-w  =  na- 
vaixa;  y  en  la  palatal^,  *>  per  ella  mateixa:  canoni-r-«w  =  canonge;  ^^  per  l'in- 
fluència de  les  dentals  rfy/:  me-úf-i-^-um  =  mege  :  ju-rf-i-r-^;«  —  juge  :  vccípa-ct-um -^ 
empaig  :  iorma-tic-um  -»  formage.  —  La  ^  en  la  palatal  j,  ®>  per  ella  meteixa  :  pla-^-a- 
m  =  plaja,  y  ^^  per  l'influència  de  les  vocals  e,  /,  :  spon-^'-a-m  «°  esponja  :  corri-^*-a-/« 
=correja  :  Ge-orgi-um  =  Jordi.  —  La  cA  en  les  dentals  c  y  ç:  cAi-rurgis.-m  —  cirujia  : 
htSi'cA-i'Um  —  braç.  Finalment :  la  ^  en  ^  y  en  la  í:  :  ^uin-^ue  =  cinch  :  Xa-q-ueum  = 
llaç. 

Efecte  de  la  vocalisaciò.  —  Moltes  consonants,  al  evolucionar  la  paraula  en  son  pas- 
sage  del  llatí  al  català,  s'han  trasformat  en  les  vocals  i  o  yy  també  en  la  «r  per  ser  pre- 
cissament  les  més  vehines  a  les  consonants. 

Es  trasformaren  en  i  o  y  les  guturals  cy  g\  íruc-c-t-um  =  fruit :  co-^-t-í^w  =  cuit  : 
O'C't-o  =  huit :  re-g-em  =  rey  :  le-^-em  =  lley.  Y  les  dentals  ^  y  /  en  la  y  :  reme-d-iufn 
«-remey;  spz- t-ium  =  espay. 

Es  trasformaren  en  «,  ■>  les  llabials  b, p  y  v\  se-b-um  =  seu  :  para-í-ola-w  =  parau- 
la :  ca-/-ti.t/-«w  =  cautiu  :  ca-/-itell-;/w  =  caudill :  na-v-em^ndM  :  r\-v-um  =  nu;  **)  les  den- 
tals d  y  t\  gra-d'Um  -=- grau :  p^-dem  =  peu  :  pu-t-eum  —  pou  :  palaL-t-ium  =  palau  : 
pre-t-ium  =  preu  y  ^^  les  guturals  c  y  g:  pa-c-em  =  pau  :  vo-c-em  =  veu :  de-^r-^w  =  dèu  : 
}U'g-um  =  jou. 

Efecte  de  la  consonantisaciò .  —  En  la  meteixa  evolució  morfològica,  les  vocals  /,  u 
es  trasformaren  en  g  o  j  y  v  respectivament :  W-i-txorn-mum  =  Geroni :  i-as-pi-dem  — 
jaspe :  lev-i-ar-ium  —  lleuger  :  min'U'en-tem  =  minvant. 

Afegitura  de  vocals.  —  ha  a  s'afegí  de  dues  maneres  :  prostètica  y  paragògica. 

Prostètica,  solament  en  lo  llenguage  vulgar.  Així  diem  :  Aixaló,  Aixàtiva,  aixo- 
neta,  aixarop,  aixàbega;  en  lloch  de  Xàtiva,  Xaló,  xoneta,  xarop,  xàbega. 

Paragògica,  *^  quan,  fet  l'escursament,  la  paraula  femenina  termina  en  diptong 
consonàntich  :  febr-/w  =  febr-a  :  socr-um  =  so'gr-a  :  cmex-em  =  cendr-a ;  **>  quan ,  fet 
el  meteix  escursament,  acaba  en  st  la  paraula  femenina  :  fust-^;«  =  fust-^  :  pest-^w  «=- 
pesta  :  vest-em  =  vest-a,  y  ^)  quan  termina  en  dues  consonants  de  difícil  pronunciació  : 
pantic-^w  =  pancha  :  mani-um  =  mant-í7. 


íp-í;r>**-c;y^^  ^^,  ^:.  ^5^  v^^^v^^qr^.-^,ïi:f^^ 


—     259     — 


La  é*  eufònica  s'afig  de  tres  maneres  :  Prostètica,  epentètica  y  paragbgiça. 

Prostética,  sempre  que  la  paraula  llatina  comence  per  una  s  líquida,  o  siga,  seguida 
d'altra  consonant :  j^-ala-w  =  escala  :  spina-w  =  ^-spina  :  spica-w  =  espiga. 

Epentètica,  en  t-é'-ua,  t-^-ues,  s-^-ua,  s-í'-ues,  del  llatí  tuam,  tuas,  suam,  suas. 

Paragògiga,  ^^  quan,  fet  Tescursament,  terminn  !a  paraula  del  tema  en  u  per  d), 
en  diptong  consonàntich  :  templ-»w  =  templ-^  :  nigr-um  =  negr-^  :  candelabr-i^w  = 
candelabr^  :  astr-«w  =  astr-í»;  **)  quan,  perduda  la  terminació,  per  l'escursament  y  des- 
apareguda la  vocal  post-tònica  per  Testalvi  de  forces,  termine  també  la  paraula  en  dip- 
tong consonàntich:  diab-í?-/-;^w  =  diabl-^» :  soc-e-r-um  —  sogr-^  :  tabernac-í^-l-w/^í  =  taber- 
nacl-^:  vinc-«-l-aw  =  vincW ;  o  quan  termina  la  paraula  en  j/ :  ist;-«w  —  est-^  :  Christ- 
um  =  Crist-í';  **>  quan  acaba  la  paraula  en  chiulant  suau  :  viaticu-«w  =  viag-^  :  ficat- 
um  =  feg-^ :  silvatic-«w  =  salvag-^,  y  en  general  sempre  que  la  paraula  escursada 
acabe  en  una  o  dues  vocals  de  difícil  pronunciació  :  asi-nurn  ^  as-e  :  opt-um  =  apte  : 
dictvm  =  acte  :  sign-um  =  sign-^  :  pleonasm-«w  =  pleonasm-^  :  hymn-um  =  himn-^. 

També  's  conservà  la  e  eufònica  llatina  en  los  casos  síguients.  *)  quan  en  noms 
pertanyents  als  temes  consonàntichs,  o  siga,  a  la  tercera  declinació,  segons  la  Gramà- 
tica tradicional,  desapareix  la  vocal  fK)St-tònica  després  de  fet  l'escursament :  arb-í?-re-;// 
=  arbr-^  :  nob-/-le-w  =  nobl-^ ;  ^>  en  els  noms  grec-llatins  en  que  desapareix  la  /  del 
diptong  ír  :  ma-Z-re-w  =  mar-^  :  pa-/-re-;«  =  par-í»;  c)  quan  la  radical  dels  noms  pòrte  la 
sflaba  Jic :  artifice-m=  artific-^  :  pontifice-w  =  pontífic-^,  y  **>  quan,  fet  Tescursament 
termine  la  paraula  en  una  o  dues  consonants  de  difícil  pronunciació  :  turr-^;«  =  torr-^  ; 
turp-é'w  =  torp-^  :  urbe-w  =  orb-é». 

S'afig  la  /  eufònica,  *)  devant  de  la  x  palatal,  encara  que  no  es  esta  la  costum  en 
totes  les  regions  ahon  es  parla  esta  llengua  :  e-;r-empl-«w  =  e/xemple  :  ipsa-/«  =  eixa  : 
pis^^w  =  pe/x,  y  **>  davant  de  la  ^  palatal,  quan  està  a  la  fi  de  dicció:  studi-«w  = 
estu-/-g  :  gaudi-«w  =  go-z-g. 

L'afegí  la  o  eufònica  quan,  fet  l'escursament,  acabava  una  paraula  masculina  en  una 
deies  chiulants  c,  ç,  s,  g,j,  o  x  y  s'havia  de  formar  el  plural,  a  fi  de  sonar  també  la  s 
dessinencial  d'este  número  :  cetace-Um  =  cedaç,  plural,  cedaç^s  :  pass-«/«  =  pas  = 
plural,  passí^s  :  ips  um  ^  eixe,  plural,  eixt^s  :  fsisc-em  =-  feix,  plural,  feix<?s. 

Esta  0  pot  considerarse  com  etimològica  en  els  noms  del  tema  en  o  :  tSLX-um  =  teix, 
plural,  tsoc-os  =  teix-í?-s  ;  però  no  quan  la  chiulant  siga  temàtica,  o  pretemàtica  en  el 
tema  en  u  :  pis-cem  =  peix,  plural,  pisc-í'j  =  peix-<?-s  :  flexum  =  fleix,  plural,  flex-í^-s  = 
íleix^-s. 

També  s'afig,  tant  en  singular  com  en  plural,  quan,  fet  l'escursament,  termina  la 
paraula  en  els  diptongs  consonàntichs  dr,  tr  o  en  dues  consonants  de  difícil  pronuncia- 
ció :  quadr-«w  cuadro  :    metr-um  =  metr-<? :  kicr-um  —  ferr-t? :  manc-/^;«  =  mancí?. 

Quan,  en  los  noms  femenins,  la  c  pretemàtica  es  canvia  en  g,  com  la  a  temàtica  del 
plural  es  trastorma  sempre  en  e,  pera  que  la  g  conserve  lo  mateix  sò  del  singular,  l'eu- 
fonia  reclama  llavors  Tadmissió  d'una  u  entre  la  ^  y  la  ^  :  manica-w  =  màne-^-a,  plu- 
ral, màne-^^^  :  amica-;«  =  ami^-a,  plural,  2imi-gues,  Lo  meteix  aconteix  quan  la  c  es 
trasforma  en  q  :  musca-/«  =  mosca,  plural,  mos-^z^é^-s:  bucca-w  =  bo-r-a,  plural,  ho-ques. 

Finalment,  s'afig  una  u  eufònica  en  me-z/a,  de  mea-w  y  me-z^-es,  de  meas. 

Afegitura  de  consonants,  —  Per  exigències  d'esta  mateixa  iley  s'han  introduït  certes 
consonants  a  fi  de  fer  més  suau  y  harmoniosa  la  paraula.  Per  no  estendres  tant  notarem 
solament  l'ús  de  la  ^  de  la  úf  y  de  la  n. 


—     26o     -^ 

S'afig  la  b  després  de  sa  vehina  la  in  :  camera-;;/  =  camb-r-a  :  ram^í-la,  del  àrab 
ramla.  —  La  d  després  de  la  dental  n^  y  davant  de  la  r  :  tener  urn  =  ten-tíf-re  :  gener- 
7im  =  gend-re  :  ciner-í';«  =  cen-^/ra.  —  S*usa  la /í,  *>  davant  d'una  dental:  missatic-«w 
=  me-;/-sage  :  ccenieteri-///«  =  ceme-;/-teri :  pass•^;//=-»  pa-«-sa,  y  *')  davant  d'una  gutu- 
ral :  nec-un-aw  ==  ni-n  gú  :  locust  aw  =«  lla-^-gosta. 

Y  en  fi,  s'afig  una  n  eufònica  entre  la  preposició  a  y  Tarticle  el,  el  pronom  personal 
eil  y  hu  dels  demostratius  aqueste^  aqueixe  y  aquell,  com  en  estos  eixemples  :  A-;z-el 
final  de  dicció.  ^Perquè  parles  a-;/-ell?No  li  pegues  a-;/-aqueste  pobre  ancià,  ni'a-»-aque- 
11a  pobra  vella. 

Reaparició  de  certes  consonants,  —  També  demana  la  lley  d'eüfonia  que  reapareix- 
quen  les  siguients  consonants,  perdudes  per  exigències  del  escursament :  la  n  pretemà- 
tica  en  els  plurals  :  grsi'num  =  gra,  plural,  gra-«-s  :  rnsL-n-um  =- mà,  plural,  ma-«-s  :  bo- 
;^í/;«  =  bo,  plural,  bo-w-s;  en  els  diminitius,  aumentatius  y  demés  derivats:  plen-uM 
—  ple,  ple-«-et,  ple-;í-ot,  ple-;í-or :  plan-um  =  pla,  pla-;í-et,  pla-^^-ura,  etc.  y  quan  la  n  es 
temàtica  :  p^-n-ein  =  pa,  plural,  pa•;/-s  :  s^tmo-n-em  =  sermó,  plural,  sermo-;í-s  :  virgi- 
;/.^;;/ =  verge,  plural,  verge-;/-s  :  homi-«-^/í  =  home,  home-;/-s.  —  La  v  pretemàtica  en 
els  derivats  :  Vi-t/'Um  =  viu,  vi-z^-et,  vi-z^-ot,  vi-f-or.  —  Una  s  desapareixcuda  en  singular 
torna  a  aparèixer  en  el  plural  y  en  els  derivats  :  pdis-surn ^  pas,  pas-jos,  pas-j-et,  pas-j-- 
ot,  pas-j-era.  —  La  d,  en  els  derivats  també:  crudurn^  cru,  cru-rf-et,  cru-rf-ot,  cru-úf-or, 
cru-rf-ea  :  grzn-dem  =  gran,  gran-rf-et,  gran-^/ot,  gran-rf-or,  etc. 

Per  donar  fi  a  les  aplicacions  d'esta  lley  morfològica,  sols  farem  notar,  ademés,  lear 
dues  particularitats  siguients : 

A  fi  d'evitar  l'encontre  de  la  é?'  y  de  la  íí  y  suavisar  la  pronunciació,  s*usa  l'article 
femení  la  en  lloch  del  masculí  lo  davant  de  un,  en  esta  y  altres  frases  paregudes  :  tos 
fills  han  estat  en  ma  casa  y  la  un  ^  laltre  s'en  han  dit  de  bones.  També  sol  dirse  :  Vhu 
a  V altre. 

L'altra  particularitat  que  volem  fer  present  consistix  en  l'ús  de  les  formes  masculi- 
nes, en  lloch  de  les  femenines,  en  els  adjectius  possessius,  quan  el  nom  femení  comença 
per  a  o  per  h,  a  fi  d'evitar  la  cacofomia  :  mon  ànima  :  ton  aínistat :  son  harmonia.  Y 
quan  no  's  vol  usar  d'estes  formes  s'acudix  a  les  pronominals  :  maíày  teua,  seua, 
dihent :  la  meua  ànima,  la  teua  amistat,  la  seua  harmonia. 


IV,    Evolució  morfològica  eo  la  flexió  nominal»  segooi  la  «lley  de  distinció» 

Despullades  d'eixa  manera  les  paraules  per  mig  de  les  lleys  fòniques,  d'escursa- 
ment  y  d'estalvi  de  forces,  y  modificades,  al  meteix  temps,  per  efecte  de  la  d'eüfonia, 
moltes  d'elles,  que  en  llur  orige  tingueren  distinta  íorma,  vingueren  a  confondres  entre 
elles,  com  aconteix  en  mod-//;«  y  mutt-//;«  que,  aplicades  les  dites  lleys,  romania  mot 
pera  les  dues.  Este  inconvenient  desaparegué  fent  l'aplicació  de  la  quarta  lley  fònica 
nomenada  de  distinció.  En  virtut  d'esta  lley  fou  conservada  la  dessinència  característica 
del  plural,  s'entroduí  l'article,  tant  lo  definit,  com  lo  indefinit;  foren  admeses .  algunes 
vocals  y  consonants,  s'adoptà  distinta  vocal  per  distingir  lo  genero;  es  canvià  la  vocal 
eil  alguns  casos  y  s'acudí  a  moltes  altres  modificacions,  a  fi  d'evitar  tota  confusió  en  les 
paraules,  després  d'haver  passat  per  tota  evolució  morfològica. 


—       201       — 

I ."  Conservació  de  la  dessinència  característica  del  plural.  —  Tant  els  noms  mas- 
culins com  femenins  conservaren  invariablement  la  dessinència  característica  dels  plu- 
rals llatins  :  rosa  j  =  rose-í  :  angel-o-j  =  angel-^  :  amore-^  =  amor-j  :  cantu-j  —  cant-j  : 
serie-j=  sèrie- j. 

Alguns  mots  que,  desde  '1  bresol  de  la  llengua  prengueren  ja  la  dessinència  del 
nominatiu  o  genitiu  del  singular,  romangueren  invariables  en  plural;  perquè  com  era 
una  meteixa  la  dessinència  d'aquells  casos  y  la  del  acusatiu  del  plural  en  los  noms  lla- 
tins, cap  de  distinció  se  seguia  conservant  també  la  de  este  número  :  Eixemples  :  pul- 
vi-x=  la  pol-^,  plural,  les  pol-J  :  tempu-j=  el  temp-^,  plural,  els  temp-j.  A  esta  classe 
perteneixen  també  els  femenins  grechsJlatins  paroxitons  acabats  en  is:  thesi-j  = 
tèsi-j  aphaeresi-j  =  aíèresi-^.  . 

Els  neutres  llatins,  com  deixaren  de  serho  en  llur  passage  a  la  nostra  llengua,  pren- 
gueren la  dessinència  característica  dels  plurals,  comuna  als  masculins  y  femenins,  o 
siga,  la  j,  que  afigiren  simplement  al  singular  escursat :  templ-«w  =  temple,  plural, 
temple-j:  mar-í'=mar,  plural,  mar-j:  cap-í//=cap,  plural,  cap-í.  D'esta  classe  deuen 
exceptuarse  els  neutres  en  ma^  perquè  estos,  a  imitació  dels  femenins  del  tema  en  a, 
canvien  esta  vocal  en  la.  e,  després  d'haver  afegit  la  s  dessinencial :  dilema,  dilem-^^  : 
sistema,  sistem-é-j;  problema,  problem-é^j.  Lo  meteix  succeeix  en  els  femenins  formats 
de  plurals  neutres  :  signa  =  senya  —  senyes  :  folia  ==  fulla  —  fulles  :  cilia  =  cella  — 
celles  :  ligna  =—  llenya  —  llenyes. 

2.**°  Admissió  de  r article.  —  Així  com  retenint  la  j,  dessinència  característica  del 
acusatiu  plural  llatí,  distinguiren  els  nostres  antichs  lo  número  singular  del  plural;  de 
la  meteixa  manera,  valentse  de  certes  partícules pronominals,  que  s'han  nomenat  arti- 
cles, pogueren  diferenciar  cascú  dels  casos  entre  sí,  d*eixos  meteixos  números.  Eixes 
partícules  o  formes  pronominals  foren  tretes  d'esta  manera  :  escursant  la  forma  mascu- 
lina del  llatí  úl'um,  romangué  il,  trasformada  en  el,  segons  la  lley  d'eufonia  :  la  qual 
forma  fou  aplicada  als  nous  masculins  singulars.  Escursant  de  la  meteixa  manera  la 
fornia  illa-w,  romangué  illa  trasformada  en  la  per  afèresis  segons  la  lley  d'estalvi  de 
forces:  la  qual  forma  fou  aplicada  als  noms  femenins  singulars.  Mancava  altra  forma  pera 
el  genero  neutre,  y  llavors  tiraren  mà  de  la  forma  llatina  neutra  illud.  Per  mig  de  la 
lley  d'escursament  desaparegué  la  d;  per  la  d'estalvi  de  forces  la  sílaba  inicial  //,  y  per 
la  d'eufonia  es  trasformà  la  u  en  o,  romanent  de  illud,  lo  :  la  qual  forma  fou  aplicada  als 
noms  neutres  y  també  en  no  poques  vegades  als  masculins  singulars. 

Pera  formar  els  articles  plurals  seguien  lo  mateix  procediment  que  en  les  demés 
paraules  declinables ;  açò  es,  afegint  la  s  pera  les  formes  masculines  y  canviant  la  a  en 
e,  ademés,  en  la  femenina,  romanent  eh  y  los  pels  masculins  y  les  pels  femenins.  Tam- 
bé usaren  els  antichs  les  formes  ell,  ells  y  li,  en  lloch  de  el,  els  y  los  com  nota  el 
P.  Nonell. 

Y  per  determinar  els  objectes  d'una  manera  indeíinida,  es  valgueren  de  les  formes 
llatines :  M-num,  una-/;/,  unos,  unas,  les  quals  escursades  donaren  ü  o  hu,  una,  uns  y 
unes. 

Finalment :  també  usa  nostra  llengua  altres  formes,  encara  que  no  són  tant  univer- 
salment empleades,  y  són  :  es,  ets',  so,  s\  sos\  sa^  ses  y  les  pronominals  en  y  na.  (Alco- 
ver, Qüestions  de  llengua,  etc,  pi.  448.) 

3."  Admissió  de  vocals  distintives.  —  La  a.  Repugnant  als  nostres  antichs  tindré 
que  donar  una  meteixa  terminació  al  masculí  y  femení  en  certs  adjectius  provinents 


—      202      — 

dels  llatins  que'n  tenen  una  sola,  feren  la  distinció,  admitint  una  a  pels  femenins,  com 
passa  en  :  Valent-^w  =  valent,  valent-^  :  dolent-^w  =  dolent,  dolent-a  :  parent-^w  = 
parent,  parent-^r. 

La  e.  —  Per  la  mateixa  rahó,  en  los  noms  llatins  en  tstam  que  en, llatí  pertanyen  als 
dos  generós,  romangué  la  a  pels  femenins  y  .se  va  admetre  una  e  distintiva  pels  mascu- 
lins :  Baptista-w  =  Batist^ï  y  Batista» :  calvinista-»í  =  calvinista  y  calvinista. 

La  i.  ^—  També  's  tirà  mà  d'una  /  per  diferenciar  unes  paraules  d'altres.  Escursant, 
per  eixemple,  B.v-um  y  ^v-em  romania  av  y  per  mig  de  la  lley  d'eufonia  au ;  per  lo  tant 
la  confusió  no  podia  ^er  més  manifesta.  Per  evitar  puig  este  inconvenient  afegiren  una 
/al  siV'Um  escursat  y  romangué  avi,  establintse  d'esta  manera,  perfecta  distinció  entre 
les  dues  paraules  propostes. 

La  0.  — -  Al  principi  del  escursament  de  les  paraules  catalanes,  els  noms  singulars 
acabats  en  j  o  ^,  no  's  diferenciaven  en  res  del  plural,  al  menys  fonèticament  parlant : 
pel  qual  motiu  s'afigí  una  e  entre  la  ^  o  ^r  final  del  singular  y  la  í  dessinencial  del  plu- 
ral. Esta  e,  al  meteix  temps  que  era  eufònica,  servia  per  distingir  perfectament  el  plural 
del  singular.  «Aquella  indistinció — escriu  Mossèn  Antoni  Alcover.  (Qüestions  de 
llengua,  etc.  pi.  426.)  que  ocorria  lo  mateix  amb  els  temes  acabats  en  ç,  duya  molts  de 
perjuys,  y  l'instint  de  la  llengua  per  forsa  hi  havia  de  proveir. 

«Aquest  instint  per  la  lley  de  distinció,  introduí  devers  el  sitgle  Xlll  Thàbit  de  distin- 
guir  el  plural  del  singular  de  tals  noms  afegint  una  e  eufònica....»  Mes  hi  havia  un  altre 
inconvenient  que  erà  la  confusió  del  masculí  y  femení  en  els  adjectius,  com  en:  expres- 
ses, mijeSy  dolces,  grosses,  etc.  Este  inconvenient,  emperò,  desaparegué  ab  Tadmissió 
d'una  o  distintiva  que  substituí  a  dita  e,  fent  els  meteixos  adjectius,  expresses.  mijí?s,  dol- 
ços y  grosses  pels  masculins  plurals.  »Pero  'n  romania  una  altra  indistinció,  proseguix 
Moss.  Alcover,  entre  la  terminació  femenina  y  la  masculiua  dels  adjetius  de  tema  aca- 
bat en  JT  y  qualcun  en/  (Els  franceses,  les  franceses,  els  pageses,  les  pageses,  etc.)  això 
era  també  un  inconvenient  per  la  llengua  que  's  toca  am  les  mans  dins  els  nostres  mo- 
numents d'aquells  sitgles  (xiii,  xiv  y  xv).  L'instint  de  la  llengua  hi  havia  de  proveir,  y 
així  se  va  fer.  Aquest  instint  aplicà  a  n'això  la  lley  de  distinció  y  va  introduir  l'hàbit  de 
distinguir  els  plurals  masculins  dels  femenins,  reservant  per  aquets  la  e  eufònica 
adoptada  anteriorment  per  diferenciar  els  plurals  dels  singulars  y  convertint  tal  e 
amb  o  pels  plurals  masculins.  D'ont  resultà:  els  francesos,  les  franceses,  els  pagesos,  les 
pageses,  etc. ». 

En  los  adjectius  donchs  que,  fet  Tescursament  acabaven  en  consonant  chiulant,  ja 
fora  dental  o  palatal,  s'afegí  una  o  distintiva  pels  masculins;  romanent  els  femenins  abla 
e  eufònica,  que  era  al  mateix  temps  distintiva:  fals/^w  =  fals,  plural,  falsí?s  y  falsé's;  dulc- 
em  =:  dolç,  plural,  dolçí?s  y  dolcé's;  ílux-/^w  =  fluix,  plural,  fluixí^s  y  fluixes;  rub-^^m 
=  roig,  plural,  rojé^s  y  roj^s. 

4.^  Afegitura  de  distinta  vocal  pér  diferenciar  lo  genero.  —  Quan  escursades  dues 
paraules  distintes  en  genero  romangueren  en  la  meteixa  forma,  s'afegí  e  pels  masculins 
3'  a  pels  femenins  a  fi  de  diferenciarlos;  socer-«w  (socr)  =-  sogr^?:  socr-um  (socr)= sogra. 

Canvi  de  vocals  per  fer  la  distinció. — A  voltes,  fet  també  l'escursament  en  dues  pa- 
raules, y  després  d'haver  funcionat  en  elles  les  lleys  d'estalvi  de  forces  y  d'eufonia  ro- 
romanien  idèntiques,  en  quant  a  llur  estructura  material  y  es  féu  la  distinció,  canviant 
una  vocal  per  altra,  en  una  d'elles:  grad-//w  =  grau;  grav-^w  =  greu;  ^\\-em  =  pell: 
pedicul-2^///  =  poll. 


k. 


—    263    — 

Us  de  varies  formes  pera  una  paraula  llatina. — D'una  meteixa  paraula  llatina»  lo 
català  ne  sabé  traure  varies,  distinguintles  entre  elles  per  etecte  de  la  lley  de  distinció  y 
l'ajuda  de  les  altre»  tres.  Assí  de  tegulaw,  tragué  teula,  tecla  y  tella:  de  regulaw»  re' 
gla  y  rella,  etc. 

Possitius  catalans  formats  de  diminutius  llatins. — Al  tindres  que  escursar  certes 
paraules  com  ^Lp-em  (au);  ov-em  (ou):  aur-^7;í  (or),  resultaren  confondides  ab  a\'  í  ;«  (au); 
o\-um  (ou)  ?MT'Um  (or),  que  escursades  donaven  la  meteixa  forma;  per  lo  qual  es  ve- 
gueren  precisats  a  valdres  de  diminutius  llatins:  apicula-/«  =  abella;  ovicula-w  ^  ovella 
y  auriada-w  =  orella,  establintse  d'esta  manera  perfecta  distinció  entre  unes  y  altres 
paraules. 

Distinció  entre  adjectius  y  pronoms  possessius.  —  El  català  distinguí  entre  els  adjec- 
tius y  pronoms  possessius  trahent  dues  formes  molt  distintes  de  la  meteixa  forma  lla- 
tina, comuna  a  uns  y  a  altres.  Per  mig  del  simple  escursament*de  la  dessinència  carac- 
terística y  modificant  un  poch  la  rel,  formà  el  pronom  possessiu,  ab  el  dos  generós  y 
números  d'esta  oianera:  de  meu-w,  mea-w  =  meu,  meua'  y  meva:  de  tuu-w,  tua  w  ^ 
teu,  teua:  y  de  suu-;«,  sua-w  =  seu,  seua  y  seva  pera  les  tres  persones  singulars  respec- 
tivament; los  qual  fan  un  plural  meus,  meues,  meves;  teus,   teues;  seus,  seues,  sevt's. 

També  's  formà  l'adjectiu  possessiu  conservant  la  dessinència  característica,  encara 
que  un  poch  modificada,  puix  es  va  canviar  la  w  en  «  per  lo  genero  masculí;  trasfor- 
mant,  al  meteix  temps,  la  rel,  d'esta  manera:  de  les  meteixes  formes  llatines  dites  ro~ 
mangué  mon,  ma  pera  la  primera  persona;  ton,  ta  pera  la  segona  y  son,  sa  pera  la  ter- 
cera; fent  en  plural  respectivament  móns  y  mos;  tons,  y  tos;  sons  y  sos,  advertint  que 
es  més  usada  la  segona  forma  que  la  primera. 

Y  per  distinguir  en  la  tercera  persona  lo  número  de  possehedors,  s'usen  també  les 
formes;  llury  llurs,  comunes  als  dos  generós,  referintse  a  molts  possehedors:  de  la 
meteixa  manera  que  l'italià  y  el  francès  dihuen :  loro  y  leur,  formes  tretes,  lo  meteix 
que  les  nostres  del  llatí:  illorum. 

Moltes  altres  aplicacions  fariem  d'esta  lley  de  distinció,  si  no  tinguérem  por  d'eixir- 
sen  dels  Uímits,  tan  reduits  quals  son  els  del  desenroll  d'un  Tema  per  un  Congrés  que 
no  deu  ser  altra  cosa  qu'el  començament  d'una  sèrie  que  s'en  deuran  fer  per  portar  a 
cap  lo  gran  pensament  del  lUustre  Mossèn  Alcover.  Y  ab  açò  donarem  fi  a  la  primera 
part  d'este  treballet,  passant  de  seguida  a  la  segona,  que  no  es  menys  important  que 
aquella,  en  lo  gran  y  espaciós  camp  de  la  Morfologia  Catalana. 


SEGONA  PART 


Evolució  morfològica  en  la  flexió  verbal  catalana 

Les  meteixes  Ueys  fòniques  que  intervingueren  en  la  evolució  morfològica  de  la 
flexió  nominal,  prengueren  part  també  en  la  verbal,  succehintse  exactament  los  metei- 
xos  fenòmens  que  en  aquella.  No  es  lo  nostre  intent  analisar,  hu  per  hü,  cascü  d'eixos 
fenòmens,  ab  los  detalls  y  menudències  que  ho  ham  fet  en  la  primera  part;   serà  prou 


—     264    — 

que  fem  algunes  observacions,  en  comprovació  de  lo  que  anem  dihent,  y  dirigir  ense- 
guida  nostra  vista  al  objecte  principal  d'esta  segona  part,  que  serà  estudiar  les  trasmu- 
dances  morfològiques  en  tota  classe  de  verbs  en  llur  passage  del  llatí  al  català  y  donar 
a  conèixer,  al  meteix  temps,  les  formes  verbals  més  usades  en  aquesta  llengua. 

Lley  cTescursament.  — Per  mig  d'esta  lley,  desaparegué  de  tots  els  verbs  llatins,  al 
passar  al  català,  la  dessinència  personal  de  la  primera  y  tercera  persona  singular  de 
tots  los  temps;  amaba-w/  =  amava:  amaba-/  =^  amava;  la  simplificà  en  les  tres  perso- 
nes del  plural:  ama-w«í  =  araa-w  o  ame-w:  ama-//j  =  amà-2^  o  amè-í/;  ama-»/=  ame»; 
va  perdre  la  característica  temporal  en  algunes  persones  de  certs  temps:  ama-w-/  =  amà; 
y  va  fer  desaparèixer  la  lletra  temàtica  en  no  pochs  verbs,  fentlos  irregulars :  de  sent/-re, 
ell  sent. 

Lley  d'estalvi  de  forces. —  Per  efecte  d*esta  lley  varen  desaparèixer  algunes  vocals 
en  mig  de  dicció:  còmp-^ï-rare  =  comprar;  perd-^'-re  =  perdre;  sim-/-lare  =  semblar; 
lab-é?-rare  =  llaurar;  rad-í^-lare  =  rallar.  També  desaparegueren  algunes  consonants  a 
causa  d'esta  meteixa  lley:  ac-<:-usare  =  acusar;  ap-/-robare  —  aprobar;  ro-/-ulare  =  ro- 
llar:  spo-«-sare  =  esposar,  etc. 

LUy  deufonia, —  Per  mig  d'esta  lley  es  trasformaren  unes  vocals  en  altres,  com 
hem  vist  que  succehix  en  los  noms:  f-^-cere  ^^  fer;  nub-/-lare  —  nuvolar;  s-/-m-/-lare  — 
semejar;  c-d7-agulare  =  cuallar.  Per  la  meteixa  rahó  canviaren  algunes  consonants: 
o-/-erare  —  obrar;  o-rf-orare  =  olorar;  ^-ibilare  =  chiular;  sig-«-are  ••=  senyar;  via-Mca- 
re  =  viajar.  També  es  vocilisaren  certes  consonants:  di-r-is  —  dius;  cre-rf-is  =  creus; 
pre-/-iare  ~  preuar,  y  es  consonantisaren  algunes  vocals,  com  de  min-z^-ere  =  mimvar. 
Y,  finalment,  s'afegiren  algunes  vocals  com  sperar  de  j-perare;  vai-^de  vad-^?  y  algu- 
nes consonants,  com  en  seminare  =  sem-^-rar.;  venire^^  vin-^-re;  curro  =  corre-^//. 

Lley  de  distinció, —  En  virtut  d'esta  lley  es  va  conservar  la  desinència  personal  en 
la  segona  persona  singular:  a-w-a-í  =  a-w-e-^,  per  distinguir^a  primera  persona:  ante; 
es  convertiren  unes  vocals  en  altres,  com  A^feci  y  fecit  que  escursades  romania /h/,  es 
varen  distinguir  trasformant  la  e  en  i  pera  la  primera  persona;  y  unes'consonants  en  al- 
tres, com  de  fac-zV?,  fac-/V,  que  escursades  t^m^nfac  o  faç,  es  patalisà  la  trde  la  primera 
persona,  fent  fa?^,  y  es  va  establir  completa  distinció  entre  les  dues  persones. 

Fetes  aquestes  breus  aplicacions  de  les  quatre  lleys  fòniques  en  los  verbs,  entrarem 
ja  de  ple  en  la  flexió  verbal,  segons  lo  plà  que  s'ham  proposat  dende  '1  començament. 

I.     Elements  que  entren  en  la  flexió  verbal 

Estos  elements  són  de  dues  classes :  essencials  y  accidentals.  Els  essencials  que  so- 
len entrar  en  la  flexió  verbal  son  quatre,  a  saber :  la  rel,  la  lletra  temàtica,  la  caracte- 
rística temporal  y  la  dessinència  personal,  com  es  pot  vore  en  los  dos  termes  llatí  y  ca- 
talà siguients  :  am-aba-s  =  am-a-ve-s;  ahon  tenim  ^^;;/  per  rel,  a  per  temàtica,  ba  o  ve 
per  característica  temporal  y  s  per  dessinència  personal.  Mes  no  cal  que  tots  estos  ele- 
ments concorregueu  a  la  formació  de  totes  les  persones  del  verb.  En  hi  han  compostes 
efectivament  dels  quatre  elements,  com  ham  vist,  però  altres  en  hi  han  compostes  de 
tres  també,  o  siga,  de  rel,  de  lletra  temàtica  y  de  dessinència  personal,  com  en  am-es, 
o  de  les  dues  primeres  y  la  característica  temporal  com  passa  en  am-a-va :  de  dos  ele- 
ments, o  siga,  de  rel  y  de  lletra  temàtica  com  en  am-a;  o  bé  de  la  primera  y  de  la  des- 


I 


—     Í65     — 

sinència  personal  com  (tu)  compons;  o  de  la  primera  y  la  característica  temporal,  com 
vehem  que  passa  en  cregui;  y  finalment  pot  formarse  una  persona  de  sola  la  rel,  com 
\eU)  pren. 

Els  elements  accidentals  que  entren  en  la  flexió  verbal  son  les  vocals  e^  í)  u,  y  les 
consonants  c  o  ck  y  la  x.  La  e  y  la  /  servxixen  d'enllaç  entre  la  radical  y  la  terminació 
y  llur  objecte  principal  es  suavisar  la  pronunciació  en  els  verbs,  lo  meteix  que  passa 
en  eb  noms;  per  lo  qual  es  diuen  vocals  eufòniques,  assí  de  cabre  y  vèncer^  direm  ; 
Nosaltres  caò-e-m,  nosaltres  ftencï-e-tn.  L'ofici  de  la  ;^  es  donar  a  la  jf  lo  sò  palatal  da- 
vant de  e,  i  com  en  de-giii^  de-gu-era.  Fem  ús  de  la  gutural  r  o  ck  en  la  primera  perso- 
na del  present  d'indicatiu  en  verbs  dels  temes  en  i  y  en  consonant;  la  qual  gutural  unes 
vegades  es  trasforma  en  </  y  altres  g  com  estos  termens  :  dhndis-ch^  dkmiisqucSy  creck^ 
cregués.  La  x,  s'usa  ab  molta  freqüència  com  vore  mes  avant.  Esta  x  eufònica  trau 
orige  de  les  lletres  se  dels  verbs  incoatius  llatins  en  sco.  El  francès  trasforma  dites  lle- 
tres en  dues  ss  y  es  serveix  d'elles  pel  meteix  objecte  que  '1  català.  De  abolir^  lo  fran- 
cès diu  :  ils  abolís s-ent  y  el  català  eih  aboli-x-en. 

La  rel  ab  la  lletra  temàtica  constitueixen  la  radical;  y  el  romanent  forma  la  termi- 
nació: assí,  en  portmmt^  porta  es  !a  radical  y  veu  la  terminació. 

Tot  verb  que  conserv^e  intacta  la  radical  en  tots  els  temps  y  persones  es  diu  regular, 
e  irregular  el  que  pert  qualque,  o  en  altra  manera  trasforma  essencialment  la  radical. 
A  vegades  hi  han  modificacions  en  la  radical  que  són  merament  accidentals;  com  es 
per  eixemple  lo  canvi  de  la  temàtica  en  altra  lletra  en  sols  alguns  temps  o  persones, 
El  llatí  canvia  la  a  temàtica  en  e^  pera  totes  les  persones  del  present  de  subjuntiu,  es- 
crivint am-e-m^  am-es^  en  lloch  de  am-a-m^  am-às,  y  ab  tot  ai^tò  no  *s  considera  més 
que  com  una  aparenta  irregularitat. 

Ditfisíó  dels  irerbs  segons  els  temes  a  que  pertanyen,  — Així  com  en  llatí  la  flexió 
verbal  es  redueix  a  quatres  grops  de  ternes^  segons  que  *ls  verbs  porten  per  lletra  temà- 
tica la  a,  la  e^  !a  i,  \?l  u  o  unei  consonant ^  la  nostra  llengua  la  va  simplificar  més  encara, 
puix  es  cert  que  pot  reduir  tots  els  verbs  a  tres  grops  rònegament»  o  siga,  als  que  por- 
tea  d,  /■  o  consonant. 

Ternes  tn  a. —  Els  verbs  catalans  del  tema  en  a  trahuen  orige  :  i"  del  meteix  tema 
llati  en  a  :  cant-a-re  ^  cant-a-r  ;  am-íí-re  =^  am-^-r ;  2"°  del  tema  en  e,  com  de  gaud  e'-re 
^  goj-íï-r  ;  3"  de  tema  en  consonant  y  també  en  u  :  tre-7«-ere  ^  tre-/;/-blar  ;  min-/^-ere 
=  minv-a-r.  4*^  de  participis  passats  provinents :  ■*  del  tema  en  e,  com  de  confite-ív, 
confessum  -^  confess-í3-r;  ^*  del  tema  en  i,  com  en  sepel-/-re,  sepultum^sepult-£?-r,  y  ^3 
del  tema  en  consonant,  com  de  exspri/were,  expressu  wí  =  expressar. 

Tefna  en  1. —  Els  verbs  pertany  en  ts  al  tema  en  /  porten  orige  :  i"  generalment  del 
tema  llatí  també  en  i :  obed-r-re  =  obed-i'-r  ;  serv-Z-re  =serv-/-r.  2^"*  d'alguns  llatins  del 
tema  en  e :  luc-í'-re  =  llu-/-r  ;  ard-t^-re  ^  ard-/-r,  3"  d'alguns  llatins  del  tema  en  u  :  con- 
trib-ii-ere  ^  contribu-/-r  :  instr-ji^-ere  —  instruir,  4*"  d'  alguns  llatins  del  tema  en  con* 
sonant :  fug-ere  —  fugi  r  :  divid-ere  =  dividi-r 

Tema  en  consonant. —  Els  verbs  d'este  tema  provenen  \  i*^  del  tema  llatí  en  conso- 
nant :  curr-ere  —  córr-er ;  rump-ere  ■—  romp-re  :  bib-ere  —  beu-re.  2°°  del  tema  llatí  en 
i*^  vale-re  =  val-d-re:  víde-re  —  veu-re.  3*'  del  tema  llatí  en  /:  audl-re  =  oure  :  veni-re: 
vin-d-re. 

ïnclüim  en  este  tema  els  verbs  catalans  en  u^  lo  meteix  que  's  fa  en  llatí»  per  dues 
rahons  :    primera  perquè  dita  ;/  no  es  més  que  una  trasformació  de  les  lletres  b,  c,  d^  h 


— ^  266    — 

y  V  que  tornen  a  reaparèixer  en  alguns  temps  y  persones,  com  de  scri-^-ere  ^  escriu-re, 
escri-^-im,  escri-í-iu,  etc.  Y  segona,  perquè  tots  ells  obedixen  a  la  flexió  dels  que  porten 
consonant. 


II    Evolució  morfològflca  dels  verbs  regulars 

Peguem  una  ullada  sobre  cascú  dels  temps,  comparant  les  dues  llengües,  llatina  y 
catalana,  y  podrem  d*esta  manera  donarse  conte  millor  de  totes  les  trasmudances  que 
han  sufrit  les  formes  verbals  en  llur  evolució  del  llatí  al  català. 


PRESENT   D'INDICATIU 


Tema 

en  a 

I.LATÍ 

CATALÀ 

ama-o  = 

amo 

am,  ame,  amo 

ama-s 

ame-s 

ama-t 

ama 

ama-mus 

ama-m,  ame-m 

ama-tis 

ama-u,  ame-u 

ama-nt 

amen. 

Es  un  fet  confirmat  pels  antichs  escriptors  que  la  primera  persona  del  present  d'in- 
dicatiu  perdé  la  lletra  temàtica,  conservant  rònegament  la  rel;  esta  trasformació  obedí, 
sense  dubte,  a  la  lley  general  d'escursament.  Emperò,  no  fou  prou  l'aplicació  d'esta 
lley  en  tots  els  verbs  catalans,  puix  en  no  pochs  casos  resultà  que,  fet  l'escursament,  la 
pronunciació  era  del  tot  difícil  y  penosa,  careixent  ademés  d'eixa  suavitat  que  tant  dis- 
tinguix  a  esta  llengua  de  totes  ses  germanes;  y  assí  es  feu  precís  Tüs  de  la  lley  d'eu- 
fonia,  afegint  una  e  a  dita  rel.  Després  tingué  tal  influència  esta  e  eufònica  que  fou 
adoptada  per  molts  escriptors  com  terminació  de  tots  els  verbs  pertanyents  a  este  tema, 
venint  a  substituir  a  la  <a:  temàtica.  Diu  el  P.  Nonell  en  sa  Morfologia  Catalana,  pi.  48  : 
«  La  ^  que  en  un  principi  pogué  ésser  reclamada  per  l'eufonia,  va  passar  a  constituir 
una  segona  forma  de  la  primera  persona  del  present  UMndicatiu;  forma  molt  usada  pe 'Is 
antichs  escriptors  principalment  pe 'Is  valencians  ». 

També  fou  admesa  altra  forma  que  consistix  en  l'afegitura  de  una  o.  Esta  o  té  dos 
objectes;  un  eufònich  y  altre  etimològich:  en  quant  al  primer  es  veu  que  desempenya 
lo  mateix  paper  que  la  e  en  la  forma  anterior;  y  en  quant  al  segon,  servix  per  conser- 
var la  0  de  la  íorma  llatina,  am-í>.  Tres  són  donchs  les  formes  més  generalment  admeses 
en  esta  persona  :  la  primera  que  consistix  en  la  pèrdua  de  la  a  temàtica  y  es  la  usada 
hui  en  dia  en  Mallorca;  la  segona  que  es  la  que  substitueix  la  temàtica  per  la  ^  y  està 
en  ús,  sobre  tot,  en  lo  Regne  de  Valencià;  y  la  tercera  que,  com  acabem  de  vore,  con- 
sistix en  conservar  la  0  llatina,  s'usa  principalment  en  la  regió  catalana,  segons  el 
P.  Nonell  antes  citat. 

Altra  forma  hi  hà,  aplicada  solament  als  verbs,  qual  lletra  pretemàtica  es  la  i  o  y. 
Esta  forma  consistix  en  afegir  una  altra  /  o  y,  dihent :  envi  /  o  envi-jj'  en  Uoch  de  envi^ 
o  envií?. 


—     267     — 

Finalment,  direm  de  pas  que  es  un  error  considerar  com  nova  forma  la  usada  pels 
aotichs  escriptors,  terminada  en  u.  Eixa  u  no  es  altra  cosa  que  l'efecte  de  la  vocalisació 
d* una  consonant  que  forma  part  de  la  radicats  y  sol  ser  la  meteixa  lletra  temàtica. 
Quan  Roig  diu  (Vers  82  - 1 1274-Ï1716.  Edjc.  de  Moss.  Roch  Chabàs),  per  eixemple: 
confiti,  no  ha  fet  més  que  vocalisar  la  ^  de  conü-d-o;  de  la  meteixa  manera  que  voca- 
lisà  la  í/en  Davi-/í  en  lloch  de  Davií/-  Eixa  n  donchs  representa  un  tema  consonàntich  y 
en  ninguna  manera  pot  ser  terminació  d'una  forma  dels  verbs  de  tema  en  a. 

La  segona  persona  perdé,  en  un  principi,  la  temàtica,  siguent  substituïda  després 
per  la  c,  lo  meteix  que  la  primera  persona;  y  conservà  intacta  la  s,  dessinència  llatina: 
ama-s  =  ame-s.  Esta  dessinència  personal  prové  de  la  sànscrita  ^7,  que  significa  //í,  la  qual 
en  son  pas  al  llatí  es  simplificà,  perdent  la  /;  y  en  esta  forma  fou  trasmesa  al  català,  con- 
sen  ada  intacta  fins  hui  en  dia.  Lo  canvi  de  la  a  temàtica  en  e  no  es  del  altre  dia,  sinó  que 
fou  generalment  usat  pels  antichs  escriptors  també^  y  no  comprenem  l'empenyo  que  al* 
guns  tenen  en  conservar  la  a.  Y  no  s  vaja  a  creure  que  esta  es  opinió  nostra.  Diu  el 
incomparable  fi  íòlech  català  P,  Nonell  (Morfologia  Catalana,  pi.  227)  «Ahon  podem 
creure  que  s'ha  sentit  la  influència  castellana  es  en  la  escriptura  d'aquesta  persona,  la  qual 
alguns  gramàtichs,  entre  ells  Ballo t,  han  escrit  amú-s;  regintse  tal  volta  per  la  idèntica 
pronunciació  que  aquesta  forma  té  ab  la  genuïnament  catalana  ame-Sy  ja  comuntment 
adoptada  pe'ls  bons  escriptors  de  nostres  dies.  Y  ab  molta  rahó;  perquè,  ademés  de 
ser  aquesta  la  escriptura  universalment  empleada  pe'ls  autors  antichs,  lo  caràcter  de 
distintiva  o  eufònica  que  té  la  vocal  intercalada  entre  la  radical  am  y  la  distintiva  s  del 
fi,  exigeix  que  sia  e  y  no  ^ >■. 

La  tercera  persona  del  singular,  dende  molt  antich  no  solament  perdé  la  a  temàtica 
sinó  que  també  la  /,  dessinència  personal;  però  passant  lo  temps,  per  eu fonia  segura- 
ment, tomà  a  pendre  la  a  temàtica,  però  en  cap  de  manera  la  í  com  a  dessinència 
personal. 

La  primera  persona  del  plural  conservà  la  lletra  temàtica  (a)  y  la  dessinència  per- 
sonal modificada  (m).  Esta  dessinència  que  en  sànscrit  era  wíz.ç/ equivalent  aj't?  mes  tu 
(nosaltres  —  ma  -\-  si]  fou  reduida  a  mi/s  en  llatí,  y  després  a  m  en  català,  que  es  lo  me- 
teix que  haver  perdut  mija  dessinència  personal;. puix  la  m  equival  solament  al  ma — 
yo,  com  acabem  de  vore  y  de  atNa-mus  romangué  ama  m. 

La  segona  persona  conservava  antigament,  no  sols  la  lletra  temàtica,  sinó  que  també 
quasi  tota  la  dessinència  personal,  pubc  solament  perdé  la  /  y  de  ama-tis,  romania 
Qma-ts.,  Evolucionant  després  esta  forma,  perdé  també  la  x,  y  la  /es  vocaUsà  en  u  fe- 
nomen morfològich  molt  freqüent  en  català,  y  assí  de  ama-iis  quo^  primer  es  digué 
ctma~ís^  romangué  ama-u.  Posteriorment  ha  sigut  admesa  altra  forma,  tant  pera  esta 
J^ersona  com  pera  la  anterior,  y  ha  consistit  en  lo  canvi  de  la  a  temàtica  en  ^,  resultant 
puix  ame-m  y  ameu.  Esta  segona  forma  està  en  ús,  sobre  tot,  en  lo  Regne  de  Valencià, 

La  tercera  persona  perdé  la  lletra  temàtica  que  fou  després  subtitulda  per  la  e  eu- 
fònica, y  desapareguent  també  la  A  dessinència  personal  ^   romangué  ame-n  de  ama-nt. 


—     268     — 


Tema 

en  i 

LLATÍ 

CATALÀ 

servi-o 

servi-sch 

servi-s 

servi-xe-s 

servi-t 

servi-x 

servi -mus 

servi-m 

servi-tis 

servi-u 

servi-unt 

servi-xe-n 

Els  verbs  d'este  tema  admeten  generalment  la  forma  incoativa  se  convertida  en  sch 
en  català  pera  la  primera  persona  del^  singular  del  present  d'indicatiu,  y  trasformada 
en  X  pera  les  altres  dues  persones  del  meteix  número  y  la  última  del  plural*.  Es  conser- 
ven ademés  les  dessinències  personals  del  tema  anterior,  ab  les  mateixes  trasformacions 
Y  advertim  també  de  pas  que  eixes  dessinències,  o  siga,  s,  nt,  u,  n  s'han  conservat  tam- 
bé en  tots  els  temps  del  demés  temes.  Ho  dihem  ací  perquè  no  siga  ja  necessari  adver- 
tirho  d'ara  en  avant. 

Finalment,  admet  este  tema  la  €  eufònica  en  la  segona  persona  del  singular  y  en 
la  tercera  del  plural,  com  hem  vist  en  lo  paradigma  proposat.  Emperò  els  verbs  obrtr 
y  omplir,  ab  llurs  composts,  admeten  solament  la  gutural  eh  en  la  primera  persona  del 
singular  y  no  admeten  le  e  eufònica  en  les  persones  dites  dient : 


òbrí-ch 

òbri-s 

òbri-n 


òmpli-ch 

òmpli-s 

òmpli-n 


Tema  en  COnSOnazit 


vinc-o 

vinci-s 

vinc-i-t 

vinc*i-mus 

viiic-i-tis 

vinc-u-nt 


CATALÀ 

venç,  o  venç-o 

venc-e-s 

venç 

venc-e-m 

venc-e-u 

venc-e-n 


El  català  canvià  la  /'  llatina  d'enllaç,  que  també  es  diu  eufònica,  en  la  e  pera  totes 
les  persones  d 'este  temps  que  la  necessiten;  lo  meteix  que  la  u  de  la  tercera  persona 
de!  plural.  En  la  primera  persona  singular  es  conservà  la  o,  dessinència  personal  llatina» 
menys  en  València  que  jamay  la  va  admetre. 

Pertanyen  a  este  tema  :  i"  els  verbs  en  eer,  com  tòrcer.  2°°  els  en  dre  no  precedint 
les  linguals  £  o  n:  perdre:  nwrdre.  y^  els  en  bre:  eabre,  rebre.  4"'  los  en pre\  rompre \ 
5^"*  los  en  mtr\  témer,  expHmer.  6^^  en  tre:  batre,  cometre.  7^"*  en  rr\  córrer,  recórrer. 
8^"  en  nyer\  tànyer.finyer,  g""^  en  x:  nàixer ^  créixer;  y  no  pochs  en  u^  vocalisació  de  la  b 
o  la  z' :  escriure y  moure ^  etc. 


—     s69     — 

De  totes  estes  classes  admeten  la  gutural  eh  en  ia  primera  persona  singular  els  en 
TT,  en  nyrr  y  en  x,  dthent :  corrr-cA,  feny-ch  y  crcix-cit.  Ademés^  devem  fer  present 
que  'Is  en  rr  admeten  la  €  eufònica  en  totes  les  persones.  Y  menys  els  en  cer  y  x  tots 
els  demés  no  admeten  dita  e  eufònica  en  la  segona  persona  singular  :  caps,  perds ,  co- 
rrümps,  èats^fenys  y  mútiS, 


1 


PRESENT   DE  SUBJUNTIU 
Tèfna  en  SL 


LLATÍ 

ame-m 
ame*s 

ame-t 
ame-mus 

arne-tís 
ame-nt 


CATALÀ 

ame 
ame-s 
ame 
ame*m 

ame-u 
amen 


Com  vehem,  el  llatí  trasformà  la  a  temàtica  en  e  y  el  català,  si  bé  en  un  principi  la 
va  rebüjar  en  algunes  persones,  vingué  després  en  admètrela  pera  totes  les  persones, 
requerida  sense  dupte  per  la  lley  d'eufonia,  que  tan  gran  paper  desem  penya  en  totes 
les  evolucions  morfològiques  de  la  nostra  Uenguai  com  hem  vistj  sobre  tof,  en  ta  prin:ie- 
ra  part.  En  los  sigles  XIií  y  XIV  usaven  alguns  escriptors  la  u  en  Uoch  de  la  £  eufònica 
que  substituí  a  la  ^  temàtica,  segons  acabem  de  vore,  dihent :  stiidi-u-s  en  Iloch  de  es- 
tudies, y  si  '1  verb  acabava  en  /  afegien  una  altra  /  oj;  de  la  me  te  i  xa  manera  que  en 
lo  present  d  Indicatiu. 

Esta  pràctica  de  usar  la  ^  en  Iloch  de  la  e  es  hui  molt  comuna  en  Catalunya  y  en 
Mallorca,  no  solament  quant  lo  verb  termina  en  /,  sinó  que  també  en  molts  altres 
casos.  De  modo  que,  segons  el  P.  Nonell  (Morfoíogia  Cat.,  pi.  233)  dues  són  les  formes 
d'este  temps;  una  literària,  que  es  la  que  conserva  la  e^  y  altra  popular,  y  es  la  que  ad- 
met ia ;. 


Teifta  en  i 


llatI 

sen^i-a-m 
servi -as 
servi-a-t 

servi-a-mus 
ser\ú-a  tis 
servi  a-nt 


CATALÀ 

servi*sc^a 
servi-squ-e-s 
ser\-ï'SC-a 

servi-sc-a-m  o  squ-em 
ser\i-sc-a-m  0  squ-eu 
servi  squ*e-n 


El  català  pren  la  forma  incoativa  del  llatí  (se)  que  coloca  entre  la  vocal  temàtica  (i) 
y  la  característica  temporal  (a  o  e)  y  es  trasformà  en  sq  quan  la  a  es  canvia  en  e  ad- 
iu etint  al  propi  temps  en  estos  casos  la  u  eufònica, 


k  ... 


—     l'jo     — 


Tema  en  consonant 


LLATl 

vinc-a-m 

vinc-a-s 

vinc-a-t 

vinoa-mus 

vinc-a-tis 

vinc-a  ot 


CATALÀ 

venç-a 

venc-e-s 

vença 

venc-e-m 

venc-e-u 

venc-e-n 


Com  vehem  no  hi  hà  altra  diferència  entre  les  dues  llengües  que  lo  canvi  de  la  a, 
característica  temporal,  en  £'  pera  la  segona  persona  del  singular  y  totes  les  del  plural, 
tenint  en  conte  també  lo  que  hem  dit  al  parlar  del  present  d'indicatiu  sobre  les  dessi- 
nèncias  personals.  Prenen  la  gutural  ^,  trasformació  de  la  cA  del  present  d'indicatiu  ab 
la  e  eufònica,  els  verbs  en  r:  córrrga,  corr^-gu-^-s ;  y  sense  la  e  eufònica  els  en  ny  per- 
ta-ny-g^,  perta-^o'-gues.  Finalment,  los  en  x  tomen  a  f)endre  la  forma  primitiva  del  llatí 
S€  davant  de  la  £i  y  's  trasformen  en  ç  davant  de  la  ^;  cresca,  cr esques. 


Tema  eti  d 

ama 

ama-u  ú  ame-u 


IMPERATIU 

Tema  en  i 

servi-x 
servi-u 


Tema  en  COnSOnant 

venç 
venc-e-u 


Eixes  dues  formes  respectives  estan  preses  del  present  d'indicatiu;  tenint  en  conte 
que  pera  la  segona  persona  del  singular  no  s*ha  pres  la  corresponent  a  este  temps,  sinó 
la  tercera  del  m  et  eix» 


PRETÈRIT  IMPERFECTE  D'INDICATIU 
Tema  en  a 


LLATÍ 

ama-ba-m 

ama-ba-s 

ania-ba-t 

ama-ba-mus 

ama-ba-tis 

ama-ba-nt 


CATALÀ 

ama-va 

ama-ve-s 

ama-va 

amà-ve-m 

amà-ve-u 

ama-ve-n 


Com  es  veu,  la  característica  temporal  està  modificada  accidentalment  per  lo  canvi 
de  h  ^  en  í^  en  la  segona  persona  singular  y  en  totes  les  del  plural.  La  transformació 
de  la  í  en  z^  es  conipendrà  fàcilment  si  es  té  en  conte  que,  segons  Bc^pp,  Corsen  y  altres, 
la  característica  temporal   llatina  porta  orige  del  verb  sanscrit  6 Au,  que  rimi>erfecte 


^       37 1       — 


d'indicatiü  fa  íïj5/ííïr'í2/«^abha-va-m,  y  que  esta  característica  sanscrita  la  Conservà  la 
Dostni  llengua. 

Res  tenim  qu' advertir  tocant  a  les  dessinències  personals,  » 


Tema  en  i 

llatI 

CATALÀ 

serví  e-ba-m 

f 

servi-a 

servi-e-ba-5 

servi-e-s 

servi-e-ba-t 

servi-a 

servi -e-ba-m  us 

serví-e-m 

serví-e-ba-tts 

servi-e-u 

servi-e-ba-nt 

servi  e-n 

Lo  primer  pas  que  donà  este  temps  en  son  evolució  morfològica  fou  la  desaparició 
de  la  í^  eufònica  y  de  la  ò  en  la  característica  temporal,  trasformant  al  meteix  temps,  la 
a  en  t-  en  la  segona  persona  del  singuiar  y  en  totes  les  del  plural. 


Tema  en  conSQiiBiït 


LLATl 

vinc*e-ba-m 

vinc-e-ba-s 

vinc-e-ba-t 

vinc-e*ba-mus 

vinc-e-ba-tis 

vinc-e-ba-nt 


cataU 
venc-i-a 
venc  i-e-s 
venc^i-a 
venC'i-e-m 
venc-i-e-u 
venc-i-e-n 


En  un  principi  va  conservar  este  temps,  ademés  de  la  t*  eufònica,  la  característica 
temporal  Després  desaparegué  esta.  convertí  la  e  eufònica  en  /,  y  en  e  la  temporal  a 
per  les  meteixes  persones  dels  altres  temes. 


rRETÉRÍT  IMPERFECTE  DE  SUBJUNTIU 


Tema 

en 

a 

UATl 

CATALÀ 

ama-re-m 

ama-ra 

ama-re-s 

ama^re-s 

ama-re  t 

ama  ra 

ama-re-m  us 

amà-re-m 

ama-re-tis 

amà-re-u 

ama-re-nt 

ama-re-n 

272      — 


Tema  en  i 


LLATÍ 

servi-re.m 

ser\'i-re-s 

servi-re-t 

servï-re-mus 

servi-re*tts 

ser\^i-re-nt 


CATALÀ 

servi-ra 

servi-res 

servi-ra 

serví-re-m 

serví-re-u 

servi-re-n 


Tema  en  COnsonant 


LLATl 

vinc-e-rc-m 

vinc-e-re-s 

vinc-e-re-t 

vinc-e-re-mus 

vinc-e-re-tis 

vinc-e-re-ot 


cafalA 
venc-e-ra 
venc-e-re^ 
'  venc-e-ra 
venc-é-re-m 
venc-é-re-u 
venc-e-re-n 


La  única  modificació  que  's  veu  digne  de  notarse  en  los  tres  temes  d*este  temps, 
comparant  les  dues  llengües,  esta  solament  en  la  característica  temporal,  y  encara  esta 
es  molt  comuna  a  quasi  tots  els  temps,  consistent  en  lo  canvi  de  la  e  per  la  a,  en  la 
primera  y  tercera  persona  del  singular;  y  fins  la  e  eufònica  del  tema» en  consonant  va 
conservar  el  català. 


LLATÍ 

ama-vi 

ama-vi-sti 

ama-vi-t 

ama-vi-mus 

ama-vi-stis 

ama-ve-runt 


PRETÈRIT  DEFINIT 


Tema  en  H 


CATALÀ 

amé,  0  amí 

ama-res 

amà 

amà-re-m 

amà-re-u 

ama-re-n 


Com  tots  poden  vore,  dos  son  los  orígens  d'este  temps  català.  La  primera  y  tercera 
persona  singular  provenen  realment  d'este  temps  llatí,  perdent  la  característica  tempo- 
ral vi,  y  trasformant  la  a  temàtica  en  r  o  /  per  la  primera  persona.  Les  altres  persones 
trahuen  ori  ge  del  imperfecte  de  subjuntiu,  com  es  vora  comparant  este  temps  ab  aquell. 

Antigament  s'usaven,  aLx^í  meteix,  altres  formes  en  quasi  totes  les  persones  d'este 
temps.  En  la  primera  persona  del  singular  amà^  amay  ameyyameu;  per  la  segona  amast, 
amest,  amist:  per  la  tercera,  amat  y  affwt;  en  la  segona  del  plural,  arnats  y  en  la  tercera 
amar.  Mes  totes  estes  formes  anaren  despareguent,  y  hui  en  dia  no  ne  roman  una  sola. 


273     — 


t 


Terna 

e?i  i 

Tema  en 

consonant 

tXATl 

catalA 

UATÉ 

CATALÀ 

servi -i 

serví 

vici 

venc*í 

servi-i-sti 

servi-re-s 

vic-is-ti 

venc-e-re-s 

servi*i-t 

serví 

VÍG-Í-t 

venc-é 

sem-i-mus 

serví-re-m 

vic-i-mus 

venc-é-re-m 

servi-i-stís 

serví-re-ii 

vtc-i-stis 

venC'é-re-u 

servU^erunt 

ser\i-re-n 

vice-nint 

venc-e-ren 

En  estes  dues  classes  de  temes  res  tenim  que  dir,  en  quant  a  llurs  característiques 
temporals  de  la  segona  persona  singular  y  de  les  tres  del  plural;  puix  son  exactament 
la  meteixes  que  les  del  tema  en  a-  En  la  primera  y  tercera  persona  singular  quedà  lo 
radical  rònech  ab  la  sola  modificació  de  canviar  en  t  la  /  de  la  tercera  persona. 

Així  com  los  presents  d' indicatiu  y  subjuntiu,  també  este  temps  pren  la  gutural  g 
en  los  verbs,  la  temàtica  dels  quals  sia  rr  o  ny:ú^  córrer,  corf  e^ii,  corregt(eri's,  etc;  de  tà* 
nyer,  tanygtii^  íanygueirs,  etc;  y  los  en  .r  la  combinació  i^:  de  créixer,  rresçuí,  cresqueres. 

Altra  particularitat  ofereix  este  temps  molt  digna  de'notarse  y  es  l'ús  de  la  forma 
perifràstica,  expresada  per  mig  d'un  auxiliar  y  lo  present  de!  verb  que  's  trate  de  conju- 
gar, com  ho  vorem  en  lo  siguient  paradigma: 

PRETÈRIT  PERiFRASTICH 

Vaíg^  o  vay  amar,  servir,  ^^ènce^, 

Vas^  vares  6  vahes  amar,  servir,  vèncer. 

Va  amar,  servir,  vèncer. 

l'am^  vàrem,  o  làhem  amar,  servir,  vèncer. 

Vau^  vàreu  o  vàheu  amar,  servir,  vèncer. 

Van,  varen  o  rahen  amar,  ser\'ir,  vèncer. 

Esta  forma  pot  dírse  que  es  hui  la  més  usada,  tant  en  Catalunya,  com  en  Mallorca 
y  València,  sobre  tot  en  lo  llenguage  vulgan  L'ausiliar  de  qui  es  servix  esta  forma, 
Süpón  el  P.  NoneJl,  y  ab  fonament  y  molta  rahó,  que  prové  del  verb  antichyíïy  o  fer, 
nioditïcat  en  var^  canvi  morfoiògích  molt  freqüent  en  esta  llengua. 


PRETÈRIT  PERFECr  DE  l•lUBJUNTIl' 
Tenia  en  a 


uutJ 
ama  sse-m 
ama-sse-s 
ama-sse-t 
ama-sse-mus 
ama-ssetis 
amasse-nt 


CAT \LA 

amà-s  0  amé-s 
ama-sse-s  o  ame-sse-s 
amà-s  ú  amé*s 
amà-sse-m  o  amé-sse-m 
amà  sse-u  o  amé-sse-u 
ama-sse-n  o  ame-sse-n 


L 


—     274 


Te7fta  en  i 


servi-sserm 

serví -sse-s 

servi-sse-t 

servi-sse-mus 

servi-sse-tis 

servi-sse-nt 


serví-s  0  servés 
servi-sse-s  o  serve-sses 
serví-s  0  gervés 
serví-sse-m  o  servé-sse-m 
serví-sse-u  o  servésse-u 
servi-sse-n  o  serve-sse-n 


Tema  en  consonant 


vic-j-sse*m 

vic-i-sse-s 
vic-i-sse-t 

vic-ivsse-mus 

vic-i-sse-tis 

vic'i-sse-nt 


venc-é-s 

venc-e-sse-s 

venc-é-s 

venc-é-sse-m 

venc-é-sse-u 

venc-e-sse-n 


En  la  evolució  morfològica  d'este  temps  devem  donchs  ler  present:  i ."  que  prové 
del  perfecte  de  subjuntiu  llatí;  y  de  la  forma  sincopada  en  los  verbs  que  la  tenen,  com 
més  pròpia  per  efectuarse  !a  lley  d'estalvi  de  forces;  2.°"  que  jadende  molt  antich  vénen 
usantse  dues  formes  per  los  del  tem^  vocàlich  fa-ij;  una  que  va  conservar  la  temàtica  y 
Taltra  que  la  substituí  per  la  e  eufònica;  3.*'  que  en  la  primera  y  tercera  persona  singu- 
lar^  ademés  de  desaparèixer  la  dessinència  personal,  sols  ha  conservat  part  de  la  carec- 
terística  temporal,  o  síga  una  s;  4}  que  la  /  eufònica  llatina  del  tema  en  consonant  s'ha 
convertit  en  e  eufònica,  passant  al  llatí;  y  finalment,  que  la  segona  persona  del  singular 
y  les  tres  del  plural  han  conser\^at  intacta  la  característica  temporal,  y  sols  es  diferencia 
del  llatí  per  la  modïficacíü  feta  en  la  dessinència  personal  del  número  plural,  y  lo  canvi 
de  la  /  eufònica  llatina  per  la  e  en  lo  tema  en  /. 


FUTUR  SIMPLE 


Teina  en  B 

amar-é 

amar-às 

amar-à 

amar-em 

amar-eu 

amar-àn 


Tema  en  i 

serviré 
servir-às 
servi  r-à 
servir-em 
servi  r-eu 
serviran 


Tema  en  consonant 

vencer-é 

vencer-às 

vencer-à 

vencer-em 

yencer-eu 

vencer-àn 


Alguns  autors,  entre  altres  l'eminent  íilòlech  espanyol  Ferdmand  Aranjo,  són  de 
parèixer  que  I  futur  llatí,  per  més  que  ara  apareix  com  temps  simple,  no  fou  així^^n  un 
principi  ni  tampoch  en  la  edat  d'or;  puix  lo  meteix  Ciceró  diu:  Habeo  a  te  scribere^  o  lo 


—     275     — 

que  es  igual:  a  te  scribere  habeo=  t'esciiuré.  Esta  construcció  es  feu  general  en  lo  llatí 
vulgar,  del  qual  la  prengueren  totes  les  llengües  novo-llatines.  Y  en  efecte:  ;qui  no  veu 
dues  formes  essencialment  distintes  en  serviré,  serviràs,  servirà,  etc?  La  primera  forma 
es  lo  present  d'infinitiu  de  servir  y  la  segona  no  es  més  que  lo  present  d^indicatiu  del 
auxiliar  haver,  suprimida  la  h  inicial,  com  feyen  en  els  primers  sigles  de  la  formació 
d'esta  llengua.  En  este  cas  Tausiliar,  o  sigà,  c,  as,  a,  servix  de  dessinència  personal,  la 
r  de  característica  temporal,  la  i  de  lletra  temàtica,  y  lo  romanent  es  lo  tema  verbal 
d'esta  manera:  serv-i-ré. 

Molt  bé  podem  donchs  considerar  este  fenomen  morfològich  com  una  evolució  di- 
recta de  la  construcció  llatina. 


Tema  en  a 

amar-ia 

amar-ies 

amar-ia 

amar-iem 

amar-ieu 

amar-ien 


CONDICIONAL  SIMPLE 

Tema  en  i 

servir-ia 

serviries 

servir-ia 

servir-iem 

servir-ieu 

servir-ien 


Tema  en  consonant 

vencer-ta 

vencer-ies 

vencer-ia 

vencer-iem 

vencer-ieu 

vencer-ien 


Lo  meteix  orige  que  '1  futur  té  lo  condicional:  si  aquell  com  hem  vist  es  forma  del 
infinitiu  del  verb  que's  cpnjuga  y  lo  present  d'indicatiu  del  ausiliar  haver,  este,  en  lloch 
de  pendre  eixe  temps  del  ausiliar,  pren  l'imperfecte,  canviant  les  formes  havia,  havies, 
kaviem,  havien,  híwien,  en  ia,  ies,  iem,  ieu  e  ien. 

Verbs  aparentment  irregulars.  —  Hi  han  alguns  verbs  en  los  quals  es  veu  aparèixer 
y  desaparèixer  en  alguns  temps  y  persones  la  consonant  dental  d.  Qui  nos  ^y^^  degu- 
dament en  la  procedència  d'esta  lletra  creurà  de  primeres  que  es  la  temàtica  d'eixos 
verbs  y  s  enganyarà  llastimosament.  Eixa  ^/es  merament  eufònica,  introduïda  en  certs 
verbs  per  suavisar  Tencontre  de  les  linguals,  Ir  o  nr,  després  d'haver  desapareíxcut  una  e. 
D'esta  classe  són:  pon-^-re,  Ae  pon-e-re;  roman-rf-re,  de  reman-e-re;  cal-rf-re,  de  aii-e-re; 
aiol-í/-Te,  de  mal-e-re,  etc. 

Participis  regulars.  —  Per  formar  els  participis  actius  regulars,  s'afigen  ies  lletres 
ni  als  temes  vocàlichs;  y  estes  meteixes  lletres,  després  d'haver  conservat  la  e  eufònica 
del  infinitiu  del  llatí,  als  temes  consonàntichs. 

Tema  en  a 
De  ama-r,  ama/^/;  de  entra-r,  entra;//. 

Tema  en  i 
De  divídi-r,  dividia/;  de  pati-r,  pati;//. 


Tema  en  consonant 
Dd  llatí,  curr-e-re  =  córrer,  corrent;  de  perd-e-re  -  perdre,  perdent. 


—    276    — 

Pels  participis  passats  hi  hà  que  afigir  als  temes  vocàlichs  una  /,  o  la  sílaba  da  pels 
masculins  y  femenins  respectivament;  y  «/,  uda  als  consonàntíchs  per  los  meteixos 
generós. 

Temes  VOCàlichs 
De  salva-r,  salva/,  sslvduia,  y  de  servi-r,  servi/,  servi^fa,  etc. 

Tema  COnsonàïltich 
De  vènc-er,  venguí,  vençuda;  de  córr-er,  corregí/,  correguda. 


m.    Evolució  morfolò^rlca  dels  verbs  irreguíari 

Les  irregularitats  dels  verbs  catalans  poden  reduirse  a  tres  classes:  Primera:  a  la 
desaparició  de  la  lletra  temàtica:  de  sentí-r  =  sent;  de  cruix^r  —  cruix;  de  juny^'-r  —juny; 
de  venrf-re,  ven;  compen-úf-re,  comprèn.  —  Segona,  al  canvi  de  lletres  en  la  radical, 
després  d'haver  perdut  la  lletra  temàtica;  de  af-<?-g-/-r,  aí^g;  de  z-oAVi-r,  culj;  de  c-^7-s-/-r, 

cus. Y  tercera,  a  la  notable  modificació  de  la  meteixa  radical,  consonantisant  lo  tema 

vocàlich,  y  vocalisant  lo  consonàntich:  de  mo-a-re,  moch,  moga,  moguí;  de  cre-^-re, 
crech,  crega,  creguí;  de  ha-2/-er,  vosaltres  ha«,  ha«-ré,  ha«-ràs,  etc. 

Examinarem  cascuna  d'eixes  irregularitats  seguint  l'ordre  de  temes,  pera  mésclaretat. 

Irregulars  del  tema  en  a.  —  Sols  ens  ocuparem  de  dos,  anar  y  estar.  Anar  es  defec- 
tiü  en  algunes  persones  dels  presents  d'indicatiu,  de  subjuntiu  y  de  l'imperatiu;  estes 
persones  son  suplides  per  mig  del  verb  llatí  vadere,  d'esta  manera,  en  la  primera  perso- 
na singular  del  present  d'indicatiu  y  en  les  tres  del  singular  y  última  del  plural  del  pre- 
sent de  subjuntiu,  la  d  temàtica  's  va  palatalisar  en  g  y  j\  del  meteix  modo  que  passà 
en  lo  verb  z^^-re,  de  vid-ere;  y  ^issí  resulta:  vaig,  vaja,  vajes,  o  vages,  vajen  o  vagen. 
També  s'usa  en  la  regió  de  la  Marina,  (Prov.a  d'Alacant)  la  gutural  en  estes  meteixes 
persones:  vaich,  vajga,  vaiggues,  vajgueu. 

En  la  segona  y  tercera  del  singular  y  la  tercera  també  del  plural  del  present  d'indi- 
catiu desaparegué  la  temàtica  llatina  y  de  vad./j,  vad-//,  y  va-í/-»-nt,  romangué  vas,  va 
y  van.  La  segona  de  l'imperatiu  es  la  meteixa  de  Tindicatiu,  canviada  la  a  en  e-.  vés. 
En  lo  futur  y  condicional  la  temàtica,  es  trasformà  en  z,  fent:  an-/-ré,  an-/«ria,  etc. 

Lo  futur  y  condicional  previnents  del  llatí  ire:  iré,  iria,  etc,  han  caygut  ja  en  desús 
hui  en  dia  en  casi  tot  el  domini  de  la  llengua  catalana.  Tots  els  demés  temps  y  persones 
són  regulars:  anem,  anava,  aní,  etc. 

Lo  verb  estar  canvia  la  a  temàtica  en  /  pera  la  primera  persona  del  present  d'indica- 
tiu :  estich\  de  la  qual  foren  formats  lo  present  de  subjuntiu:  estiga,  estigues,  estiga,  esti- 
gam,  estigau,  esiiguen\  lo  pretèrit  definit:  estigui,  estigueres,  estigué,  estiguérem,  estigué- 
reu, estigueren',  Timperfecte  de  subjuntiu:  estiguera,  etc,  y  lo  perfecte:  estigués,  estigué- 
ses,  etc,  a  imitació  dels  verbs  del  tema  en  /  que  prengueren  la  gutural:  òmplich,  òfnpliga, 
ompligui,  etc.  També  s'usen,  encara  que  no  ab  tanta  freqüència,  les  formes  estaguL 
estaguera,  etc 

Irregulars  del  tema  en  f .  —  Estos  verbs  poden  ser  de  dues  classes:  a  la  primera 
pertanyen  aquells  qui  tenen  per  lletres  pretemàtiques  les  palatals  ^  o  ;tr,  o  les  dentals  s  0 
st\  Afegir,  teixir,  cosir  y  vestir. 


'p^'y ^'íF^^'^^^P^  -  ■  *"  f^^^f^Tu-  r'w^T'^yr^f  ,/.  ^^r-n-  .-%,.!  frvT'^r.•* 


—     277 


La  segona  classe  comprèn  als  verbs  que  porten  per  lletres  pretemàtiques  les  conso- 
nants lly  ny  o  tn,  n,  r,  /.  D*esta  classe  són:  collir,  juny ir,  dormir,  venir,  morir  y  sentir. 

Les  irregularitats  de  la  primera  classe  consisteixen:  primer,  en  la  pèrdua  de  la  lletra, 
temàtica  per  les  tres  persones  del  singular  y  l'última  del  plural  en  lo  present  d'indicatiu 
y  en  totes  les  persones  del  present  de  subjuntiu  y  en  les  del  imperatiu;  segon,  en  la  tras- 
formació  de  la  e  en  f  y  de  la  í?  en  «  en  sílaba  pre-tònica  en  les  meteixes  persones  que 
perden  la  temàtica.  Y  ademés  d'admetre  la  e  eufònica,  pren  la  gutural  eh  pels  verbs  de 
pretemàtica  palatal;  advertint  que  la  trasformaren  en  g  els  que  la  porten  suau  y  en  ^  els 
que  la  porten  forta. 

U afegir  donchs  direm: 

Indicatiu:  afigch,  afiges,  afig,  afigen. 

Subjuntiu:  aíigga,  afiggues,  aíigga,  aíiggam,  afiggau,  afigguen. 

Imperatiu:  afig,  afíggau. 

De  teixir. 

Indicatiu:  tisch,  tixes,  tix  y  tixen. 

Subjuntiu:  tisca,  tisques,  tisca,  tiscam,  tiscau,  tisquen. 

Imperatiu:  tix,  tixcau. 

Y  de  vestir: 

Indicatiu:  vist,  vistes,  vist  y  visten. 

Subjuntiu:  vista,  vistes,  vista,  vistam,  vistau,  visten. 

En  quant  a  la  segona  classe  d'irregulars  d'este  tema  farem  present: 
I.*'     Que  'Is  verbs  en  //  y  ny  es^  subjecten  als  en  ^  de  la  classe  anterior,  manco  en 
no  admetre  la  e  eufònica: 

COLLIR 

Indicat.:  cuUch,  culls,  cull,  cullen. 
Subjunt.:  cuUga,  cüUgues,  cullgam,  cullgau,  cuUguen. 
Definit.:  cullguí,  cuUgueres,  cuUgué,  etc. 
Imperf.  de  subjunt.:  cullguera,  cullgueres,  etc. 
Perf.  de  subjunt.:  cullgués,  cullguesses,  etc. 
Imperatiu:  cull.  cullgau. 

2.'»  Que  'Is  en  tir,  també  se  subjecten  als  en  stir  menys  en  la  e  eufònica  qu*en 
jamay  la  admeten,  y  ademés  no  transformen  la  e  en  /. 

SORTIR 

Indicat.:  surt,  surs,  surt,  surten. 

Subjunt.:  surta,  surtes,  surta,  surtam,  surtau,  surten. 

En  sentir  guturalisen  en  algunes  parts  la  /  y  dihuen:  senck,  senga,  sengues  etc;  mes 
aquesta  forma  es  poch  usada  y  menys  correcta. 

S-**  Que  dormir  té  dues  formes,  una  que  no  admet  gutural  y  altra  que  trasforma 
la  m  en  dita  gutural  per  la  primera  persona  del  present  d'indicatiu,  per  tot  lo  subjuntiu 
y  ademés  per  los  pretèrits,  definit,  imperfecte  y  f)erfecte  de  subjuntiu. 

Índic:  dorm  o  dorch,  dorms,  dorm,  dormen. 

Subjunt:.  dorma  o  dorga,  dormes  o  dorgues,  dorme  o  dorga,  dormam  o  dorgaiD, 
dorraau  o  dorgau  y  dormen  o  dorguen. 


—     278     — 

Drfinit,:  dormí  o  dorguí,  dormires  o  dorgueres,  etc. 

Impí*r/ect£  de  subj:,  dormirà  o  dorguera. 

Pa'fccte  de  suòj,\  dormés  o  dorgués,  etc. 

Y  4.'  Que  mofir  té  tres  formes,  encara  que  no  igualment  usades.  La  primera  es 
regular,  ab  T admissió  de  la  gutural,  subjectantse  llavors  als  verbs  omplir  y  obrir,  la  se- 
gona consistix  en  la  trasmudança  de  la  r  pretemàtica  «n  dita  gutural,  y  la  tercera  en 
que  fa  muych  pera  la  primera  persona  de  l'indicatiu  de  la  qual  es  formen  totes  les  de 
subjuntiu. 

MORIR 

Indica  inorich  o  morch,  muych,  mors,  mor,  moren  o  morin. 

Sub,\  mori,  muyga  o  muyra,  moris,  muygues  o  muyres,  mori,  muyga  0  muyra;  mo- 
rim, muyguem  0  muy riguem,  morin,  muyguen  o  muyrem. 

Venir  y  tenir,  que  també  tenen  altra  segona  forma  de  tema  consonàntich  m?tdre  y 
tindré ^  admeten  així  meteix  la  gutural  en  los  meteixos  temps  y  persones  que  junyir  y 
co//ir,  canviada  en  estos  casos  la  e  de  la  rel  en  /,  y  la  tercera  persona  del  singular  del 
present  d' indicatiu  pert  ad  emès  la  n  temàtica. 

VENIR 

Indica tin:  vinch,  vens,  ve,  venen. 

Sfíb.:  vínga,  vingués,  vínga,  vingam,  vingau,  vinguen. 

Definit:,  vinguí,  vingueres,  etc. 

Imperf,  de  suík:  vinguera,  vingueres,  etc. 

Perfeele  de  suòjunt.',  vingués,  vingueses,  etc. 

Lo  futur  y  condicional  que  també  son  ipregulars  admeten  una  tífeufònica  lo  meteix 
que  lo  present  d'iníinitiu  a  fi  de  suavisar  l'encontre  de  les  dues  linguals  nyr.  Y  fa 
donchs:  vindré,  vind^^rà,  etc,  vindria,  vin^fries,  etc. 

Lo  verb  dír,  com  vorem  més  en  avant,  pertany  millor  al  tema  consonàntich  qu'al 
de  la  i. 

Irregulars  del  tema  en  consonant.  •. —  A  tres  grops  o  classes  poden  reduirse  els  verbs 
irregulars  d'este  tema  ;  I  .*^  als  que  perden  la  lletra  temàtica,  conservant  intacta  la 
reL  ^  2.^"  als  de  temàtica  vocalisada  y  3."  als  variants,  o  sia  que  canvien  notable- 
ment tota  la  radical 

Al  primer  grop  pertanyen  els  que  porten  d  per  lletra  temàtica,  com  :  pren^/-re : 
entenc/- re  :  responí/-7'r;  csten^r-^ :  \end-re,  etc.  Tots  estos  perden  la  temàtica  en  tots  los 
temps,  menys  en  lo  present  d'infinitiu  y  en  lo  futur  y  condicional;  y  admeten  la  gutu- 
ral eh  o  ^  en  la  primera  persona  del  present  d'indicatiu,  en  lo  present  de  subjunctiu  y 
en  los  pretèrits. 

Entendre 

Indicat. :  entén -r/t,  enten-.y,  enté-;^,  entenrw,  enten-eUy  enten-en. 

Suòjunt.  :  enten-ga,  enten-gues,  etc. 

Imperat.  :  entén,  enten-gau. 

Imperf,  (findic. :  entenia;  enten-ies,  etc. 


ímperf.  de  suòj. :  enten-guera,  en  ten -gu  eres,  eic. 

Definit :   enten-guí,  entengueres,  etc. 

Perfecte  de  suòj.  :  entengués,  entengue-ses,  etc. 

F fitar.  :  entendré,  entendràs. 

Cçudieümai :  entend-ria,  entendries,  etc. 

Lo  segon  comprèn  tots  aquells  verbs,  la  radical  dels  quals  termina  en  /<;  vocalisactó 
d'uoa  de  les  consonants  à,  c,  d,  h,  y  v  en  los  respectius  verbs  llatins. 

D'esta  classe  són  òeu-ï^,  de  bi-^ere ;  creu-r^^  de  cre-í/-ere ;  plau -te,  de  pla-ír-ere  : 
tra-iz-re.  de  tra-//-ere  i  viure,  de  \\\-ere,  etc. 

Tocant  a  estos  verbs,  advertirem,  i."  :  que  tenen  com  temàtica  eixa  u  representa- 
tiva d* una  consonant  vocalisada,  la  qual  reapareix  en  alguns  verbs,  com  vorém, 
2  *"  —  Qu^  perden  quasi  tots  dita  u  temàtica  en  la  primera  persona  singular  y  primera 
y  segona  plurals  del  present  d' indicatiu,  y  en  tot  son  pretèrit  imperfecte;  y  s'intercala 
generalment  llavors  una  //  ortogràfica  entre  la  rel  y  la  terminació.  V  3,*'  que  admeten 
la  gutural  eh  o  g  er\  los  mateixos  temps  y  persones  del  grop  anterior. 

Creure 

índk. :  cre-c-^,  creu-j,  eren,  cre-^/ em  cre /i-eu  y  cre-^uen. 

Suèj.  :  cre-g-aj  cre-gues,  creguem,  etc. 

ímperf.  dineitc, :  cre-h-ia,  cre-h ies,  creh-ia,  cre-h-iem,  cre-h-ieu,  cre-h-ien. 

Imp.  dr  subj, :  cre-guera,  cre-gneres,  etc. 

Definit,  :  cre-guí,  cre-gueres,  etc. 

Per/,  de  subj.  :  cre-gués,  cre-guesses,  etc, 

Veu-re,  té,  ademés,  de  particular  que  palatatisa  la  u  temàtica  en  g  oj  en  la  primera 
persona  d'indica tiu,  en  tot  lo  subjuntiu  y  en  l'imperatiu  \  veig^  veja,  veges  o  vejes^  veja^ 
T^ar/i,  vejati,  vejen  o  ve  gen  :  veges  o  veje^  y  vejau. 

En  algunes  parts  del  Regne  de  Valencià,  com  en  la  Marina,  s  afig  ademés  la  gutu- 
nL  dient :  ueigch  1  vejga  \  iny'gues^  etc. 

En  ia  primera  persona  del  definit^  conserva  rònega  la  temàtica  y  canvia  la  e  en  i: 
W'U.  Té  este  verb  altra  forma  que  es  vore^  la  qual,  dona  orige  a  una  segona  forma 
també  del  futur  y  condicional :   veurà ^  o  t^oré^  tfeuria  o  imvia^  etc. 

Viure.  —  Este  verb  admet  la  palatal  x\  ab  la  gutural,  en  los  temps  y  persones  ya 
sabuts  :  vixch^  vixca^  vixques^  etc.  vixqui^  jixçueres,  etc.  Conserva,  ademés,  la  v  d'orige, 
en  la  primera  y  segona  persona  plural  de  l'indicatiu  y  en  totes  les  del  imperfecte,  fent : 
vwim,  vimu,  vivia^  vivies,  etc. 

Oure.  —  Lo  meteix  que  l'anterior  admet  la  forma  incoativa  llatina,  en  los  meteixos 
temps  y  persones  :  oixch,  oixca,  oixques;  oixqui,  oixquera,  oixquès,  etc.  Com  té  altre 
infinitiu  que  es  oir,  d'ell  es  formaren,  d'una  manera  regular,  lo  futur  y  condicional  y 
s'admet  altra  forma  en  lo  Definit :  oi,  oir  es,  etc. 

Caure,  —  Admet  una  y  davant  de  la  gutural :  cayeh,  cayga,  caygues,  etc.  caygui, 
caygueres,  cayguera,  caygués,  etc.  Y  en  l'imperfecte  d'indicatiu  canvia  la  a  de  la  rel  en 
t,  dihent :  gueya  o  caia,  gueyes  o  caieSy  gveya  o  caia,  guèyem  o  caiem,  gueyeu  o  caieu, 
gueyen  o  caien. 

Els  que  tenen  vocalisada  la  b  la  trasformen  en  v  en  la  primera  y  segona  persona  del 
present  d'indicatiu  y  de  tot  son  imperfecte  :  escriure,  de  scrib-ere  :  escrivim,  escriviu  : 
(scriïna,  escrivies,  escrivia,  escriïnem,  escrivieu,  escrivien. 


—     28o     — 

Lo  meteix  succehix  a  deure  de  de-^-ere  y  altres. 

Al  tercer  grop  pertanyen  :  haver,  ser,  /fr,  poder ,  voler  y  saber. 

Haver.  —  Les  irregularitats  d'este  verb  són  efecte  de  canvis  fonogràfichs  molt  con- 
formes als  principis  de  morfologia  catalana.  Del  llatí  habere,  canviada  la  í  en  e/  y  modi- 
ficada la  dessinència  personal  per  mig  de  la  lley  d'escursament,  surtiren  les  dues  perso- 
nes plurals  del  present  d'indicatiu  :  havem,  haveu\  com  també  los  pretèrits  imperfec- 
tes havia  y  havera.  Després,  vocalisada  la  2/  en  «  varen  ser  formats  lo  futur  y  condicio- 
nal :  hau-rè,  hau-ràs,  hau-rà,  hau-rem,  hau-reu,  hau-ràn',  hauria,  hau-ries,  hauria, 
hauriem,  hauriau,  haurien.  De  la  mateixa  manera  degué  formarse  lo  present  d'indicatiu, 
resultant :  hau,  hau-s,  hau,  hau-em,  hau-eu,  hau-en.  Mes  com  la  pronunciació  romania 
un  poch  aspra  y  la  forma  res  ortogràfica,  desaparegué  la  u  per  la  lley  d'eufonia  en 
totes  les  persones  menys  en  la  primera  que  la  transformà  en  y,  fent,  per  consiguient, 
hay,  has,  ha,  ham,  hau,  /tan.  Posteriorment,  de  la  combinació  ay,  per  mig  del  fenomen 
morfològich  de  la  fusió  fònica  de  vocals,  resultà  lo  sò  intermig,  e.  En  lo  present  de 
subjuntiu,  la  b  d*orige  es  palatalisà  eny,  lo  meteix  que  passà  en  roig,  o  roj,  de  rub-enm, 
romanent,  de  habeamjiabeas,  etc.  haja,  hajes,  haja,  hajam,  hajau,  hajen.  Els  demés  temps 
foren  formats  segons  lo  verb  creure',  hagui,  haguera,  hagués,  etc. 

Ser,  o  ésser.  —  Qui  conega  l'orige  d'este  verb  no  s'estranyarà  de  les  seues  irregu- 
laritats; puix  lo  verb  llatí  esse,  del  qual  porta  orige '1  català,  no  potser  més  irre- 
gular. Es  pot  dir  que  té  quasi  una  rel  distinta  per  cada  temps  y  alguns  són  formats  fins 
de  dues  rels,  com  passa  en  lo  present  d'indicatiu  :  sum,  es,  etc, 

Al  infinitiu  llatí  esse  s'afegí  una  r  per  imitació  als  infinitius  catalans,  resultant  la 
forma  ésser.  Després  desaparegué  per  afèresis  la  sílaba  es  y  romangué  ser,  D'esta  forma 
infinitiva  foren  formats  lo  futur  y  condicional :  ser-é,  ser-hs,  ser-à,  ser-em.  ser-eu,  ser-àn  : 
ser-ia,  ser-ies,  ser-ia,  ser-iem,  ser-ieu,  se-rien,  —  Tots  els  demés  temps  son  formats  de 
les  sis  rels  llatines  siguients  :  es,  er,for,fu,  si  y  su.  De  la  rel  es  varen  ser  formades  la 
primera  y  segona  persona  singular,  ab  la  segona  del  plural  del  present  d'indicatiu, 
d'este  modo  :  és,  segona  persona  llatina,  es  va  trasformar  en  est,  ets,  erets,  y  f)er  fi  en 
eres;  est,  tercera  persona  llatina,  en  es,  escursada  la  /;  y  la  segona  persona  plural 
est'is  en  est,  ets,  sots  y  finalment  en  son,  obeint  a  la  lley  d'eufonia. 

De  la  rel  er  va  ser  format  l'imperfet  d'indicatiu  :  er-a,  er-es,  era,  er-em,  er-eu,  er-en. 

De  la  rel  for  sortí  Timperfecte  de  subjuntiu  :  for-a,  for-es,  for-a^  for-em,  fareu, 
fof-en',  y  per  lo  tant  les  persones  del  pretèrit  definit  que  en  català  són  les  meteixes 
d'eixe  temps  :  fores,  for-em,  for-eu,  for-en. 

De  la  xe\fu  varen  sortir  també  la  primera  y  tercera  persona  del  definit:  fuiofuy  de 
fui,  y  fou  ofonch  de  fuit,  com  així  meteix  lo  perfecte  de  subjuntiu  :  fos^  fosses,  fos, 
fossem,  fosseu,  fossen,  del  \hM  fuissem,  fuisses,  etc. 

De  la  rel  si  lo  present  de  subjuntiu  :  si-a,  si-es,  si-a,  si-am  o  si-em^  si-au  o  si-eu,  si-en, 
que  també  s'usa  ab  la  gutural  dihent :  sig-a,  sig-ues,  etc. 

Finalment  de  la  rel  su  foren  sortides  tres  persones  del  present  d'indicatiu  :  la  pri- 
mera del  singular  y  la  primera  y  tercera  del  plural,  assi  de  su-m,  so  o  soch;  de  sum-us, 
ab  l'escursament,  sum,  y  canviant  \b.  u  en  o  per  la  lley  d'eufonia,  som',  y  de  sun-t,  per  les 
meteixes  lleys  romangué  só?i. . 

Fer.  —  També  este  verb  es  molt  irregular  en  català,  degut  sense  dubte  a  la  varie- 
tat de  formes  que  prengué  l'infinitiu,  puix  segons  lo  Rt.  Pare  Nonell  (Morf.  pi.  2Co) 
once  foren  les  usades  en  l'antigor  :  fazer,  faser,    faher    faer,  far,  fayre,  fezer,  feser. 


F.'wwh.T^'^g  '^\  *»*^  ,trpi=«qg(AJ.  i^g-jf^tMif Jii*;^'.'.  ?  (.  •Vr'5•^J*^T':.'•  V-  •^rr7-'??'^'-^' -' 


281 


fehet.feer  y  fer.  Mes  sols  les  formes  derivades  à^far  y  fer,  com  també  les  que  prove- 
nen directament  de  les  radicals  llatines /i*^  y/a^,  són  les  que  han  prevalescut,  sihent 
hui  en  dia  considerades  com  arcaiques  tçtes  les  demés. 

De  la  véífar  es  formaren  en  lo  futur  y  condicional  simples  :  far-é,  far-às,  etc;  far-ia, 
far-ies,  etc. 

De/<fr,  la  primera  y  segona  persona  plural  del  present  d*indicatiu  :  fem,  feu\  Tim- 
peratiu,/í•5,/í'«;  els  pretèrits  imperfectes  :  feya,^  feyes,feya,feyem,feyeu,  feyen\  fera, 
feres,fera,  férem,  fereUy  feren,  ab  lo  perfecte  de  subjuntiu, /é^r,  f esses,  fes,  fessem, 
fesseu,  fessen. 

De  la  radical  \\^Xmaifac,  (de  facere)  provenen  :  tot  lo  singular  ab  la  tercera  persona 
del  plural  del  present  d'indicatiu,  desapareixent  la  c  en  les  dues  terceres  persones ;  fac, 
faç,  fa,  fan.  En  la  primera  persona  també  es  óiu  faig  o  faigch.  D'esta  forma  ve  així 
meteix  el  present  de  subjuntiu /^atíra:,  faces,  faça,façam,  {o  fem),  façau,  [ofeu),  facen  y 
l'altra  forma  que  també  té  ab  la  gutural :  faigga,  faigques,  étc. 

De  la  radical  llatina /<?^,  pròpia  del  definit  sortiren  les  dues  persones  ^ií  yA^»  voca- 
iisantse  la  í:  y  canviant  en  /  la  e  de  la  primera  persona,  segons  exigències  de  la  lley  de 
distinció. 

Poder.  —  Este  verb  conserva  la  d  temàtica  en  la  primera  y  segona  persona  plurals 
del  present  d'indicatiu,  en  tot  Timperfecte  y  ademés  en  lo  futur  y  condicional :  pod-em, 
podeu,  pod-ia,  pod-ies,  etc;  podré \  podria,  etc. 

Canvia  la  ^  en  «  en  tots  los  temps  y  persones  en  que  admet  la  gutural :  puch,  puga, 
pugui,  puguera,  pugues',  encara  qu'en  los  pretèrits  hi  hà  també  costum  de  conservar  la 
0,  dihent :  pogui,  poguera,  pogués,  etc. 

La  primera  persona  del  present  d'indicatiu  tenia  antigament  dues  formes  més,  y  per 
lo  mateix  altres  tantes  ne  tenien  lo  present  de  subjuntiu  y  els  pretèrits.  Estes  eren 
puixch  y  puix  y  en  llurs  derivats,  puixga,  puixgui,  puixguera,  puixgués,  etc. 

Voler.  —  Ademés  d'admetre  generalment  la  gutural  y  trasformar  en  í^  la  ^  de  la 
rel,  palatalisà  la  /  convertintla  en  //,  en  tots  eixos  meteixos  temps  y  persones:  vullch  o 
vull;  vullga  o  vulla,  vullgues  o  vulles,  vullga  o  vulla,  vullgam  o  vullam,  vullgau  o  vu- 
llau,  vullgueu  o  vulleu\  vullgui  y  també  volgui;  vullguera  y  volguera,  vullgues  y  vol- 
gués, etc. 

També  hi  hà  que  fer  present  que  este  verb,  admet,  ademés,  una  d  epenlèlica  per  rahó 
d'eufonia,  a  fi  d'evitar  l'aspre  encontre  de  les  linguals  /  y  r  en  lo  futur  y  condicional : 
vol-d-ré,  vol-d-ria,  etc. 

Saber  o  sabre.  —  E^te  verb  fou  molt  irregular  en  un  principi,  sobre  tot  en  lo  pre- 
sent d'indicatiu ;  puix  sols  la  primera  persona  del  singular  ha  tengut  cinch  formes,  que 
son :  sau,  say,  sce,  see  y  darrerament  sé. 

De  s^,  vocalisada  la  b,  va  resultar  sau,  la  u  del  qual  vingué  a  trasformarse  després 
en^,  com  ha  passat  en  espay  (de  spatium,  espau,  espay),  sce  vingué  sense  dubte  del  llatí 
scit,  trasformat  en  sce,  y  finalment,  escursant  esta  forma  romangué  sé. 

Exceptuant  esta  persona,  les  demés  de  tots  els  altres  temps  són  regulars ;  perquè  si 
lo  present  de  subjuntiu  per  la  forma  llatina,  sapia,  sapies,  de  sapiam,  sapias,  etc,  es 
modificació  prou  accidental,  donchs  lo  meteix  aconteix  en  lo  verb  cabre  que  fa  capia, 
capies,  de  capiam,  capias,  y  ab  tot  assò  no  's  considera  tampoch  com  irregular.  Lo  fu- 
^r  y  condicional  estan  formats  de  la  segona  forma  del  infinitiu  y  assí  diem  :  sabré, 
sabràs',  sabria,  sabries,  etc 


I 


L, 


282   - 


Participis  irregulars 


Participis  de  present.  -^  Estos  varen  ser  formats  generalment  perdent  la  lletra  temà- 
tica y  afegint  la  terminació  ent :  de  entend-re,  tnten-ent :  de  vend-r^,  ven-ent;  de  cau-re, 
csL-ent, 

Els  de  temàtica  vocalisada  solen  admetre,  en  algunes  regions,  una  A  purament  orto- 
gràfica entre  la  rel  y  la  terminació  ent :  assí  de  cau-r^,  ca-Aent;  de  creu-re,  crek-ent,  etc. 

Altres,  també  d'esta  classe  retenen  la  Uabial  primitiva,  modificada  com  en  detj-ent, 
de  debere,  o  sense  modificació  com  passa  en  mow-ent,  de  movere.  Finalment,  alguns 
canvien  en  i  la  e  de  la  terminació  :  vii^-ere^  viv-entem  =  viv-int. 

Participis  de  passat.  —  Per  regla  general  es  formaren  de  la  primera  persona  del 
present  d'indicatiu  canviant  \dL  c  o  eh  ^n  g  després  d'haver  afegit  la  terminació  ut :  de 
viu-re,  vixch,  vix-^/;  de  caure,  caych,  cúg-ut:  de  poder,  puch,  pog-«/:  de  Vm-dre, 
vinch,  v'm-gut. 

També  n'hi  han  que,  perdent  la  temàtica  y  pretemàtica,  afigen  una  s  com  de 
comprend-re,  comprè-j;   o  st,  com  de  respond-re,  respo-^/. 

Altres  perden  la  temàtica  com  de  vend-re,  v^n-ut :  cend-re,  ceru-«A 

Y  no  pochs,  per  fi,  canvien  la  temàtica  vocalisada  en  /  o  st,  com  de  escriu-re,  escri-/; 
de  riu-re,  n-st;  y  de  veu-re,  w\-st. 


Conclusió 

Molt  sentim  no  poder  donar  més  extensió  a  lo  present  Tema,  per  tindré  que.  llimi- 
tarnos  solament  a  una  ullada  general  sobre  la  Morfologia  Catalana. 

Gran  y  espaciós  es  lo  camp  de  l'història,  de  les  evolucions  morfològiques  de  la 
nostra  fermosa  y  rica  llengua.  Moltes  y  sorprenents  són  les  maravelles  que  en  ell  s'in- 
clouen. Mes  nosaltres,  com  hem  tingut  que  recórrer  eixe  camp  de  peu  y  sense  pararse 
gens,  no  hem  pogut  examinar  degudament  totes  eixes  riquehes  que  en  ell  romanen  ocul- 
tes. Ocasió  vindrà  en  que  's  trate  ab  més  detalls  este  Tema,  y  llavors  es  descorrerà  lo 
vel  que  encubrix  los  fenòmens,  del  tot  sorprenents,  que  conté  la  Morfologia  de  nostra 
llengua. 


-    a83     - 


Del  Dr.  Mossèn  Marian  Grandià,  Pbre. 

Formació  de  la  paraula  catalana  (*^ 

SUFIXSOS   GUTURALS 

^2ig.  Els  dos  sufixos  guturals  f  y  ^  donen  les  formes  ac/f,  n/i,  kh,  òck,  nch  pel 
masculí^  y  pel  femení  tenen  forma  forta  aca^  éca,  íai,  òca^  uca  y  forma  atenuada  ú^i^dt 
íga,  iga,  Qga^  uga.  Llur  significació  y  correspondència  llatina  y  nòullatina  s'indiquen 
per  cada  forma  en  particular 

S  220.  ack^  aciíy  o  üga^  Respon  al  llatí  acus^  aca  (mer-acus^  a^gypH-aais^  portul-aca^ 
pastm-aca) ,  al  grech  dy  o  ctx  (oaX-ctYn  y  actAoç,  commoció,  xXiii-ax-í^ai  y  xXifid^o]^ 
tirar  daltabaix,  bai^o  vi  axoc,  demontach)»  a!  sanscrit  £7í:ff  diminutiu  (pntraca^  fi  llet  de 
puíra^  fil!),  al  castellà  acü^  aca  y  agú,  aga  (pajarr-aca,  cio-aea^  surH-ago,  uerdúi-aga),  a 
l'italià  accú^  acca  o  acOj  aca  {mgH-iico,  pastin-aca)  y  al  francès  ac  y  aque  (Sevigfi-ac^ 
manl•aqufj . 

En  català  's  troba  tònich  y  àton,  viu  y  fossilisat  en  la  toponímia. 

I.**  Uack  tònich  usual  diminutiva  y  es  a  voltes  despectiu  :  esfiji-ach,  d^^sphiamSy 
àt  spina ;  serr-ach  o  xerr-àch^  serra  petita  de  serra;  ahin-ach,  alxina  petita  y  re  bord  o- 
nida,  de  aizÍ7ia,  de  ■*"  Hicina^  de  iiicem :  cas-aca,  de  casa :  hitx-aca^  de  ^'àurs-aca,  de  àursa; 
fkiUr-íJía,  óg /u//a,  dç //^//,  dç/'o/iiifn^  y  r  'mfí'K?^;  níh-ach,  de  ^rosarus^  de  rasa;òon- 
yach,  de  èony^  de  ^òamis,  de  povnóç,  turó. 

Ben  sovint  no  se  li  sent  gayre  o  ^ens  la  força  diminutiva  :  pinya-ach,  còlp  de  puny, 
àt  pinya,  d^  pinna;  peí^ich,  còlp  y  U  seu  sò,  de  /"iV,  post  verb  al  de  petar ^  de  pedcrei 
hatz-ach,  còip^  sotrach,  de  ^batacuSy  y  j&  infix  a,  de  òaiuere;  ?nany-ack^  many-aga^  mans, 
mansa,  de  ^maniacus,  "^maníaca,  de  mamre,  quedar,  cf  maner  (Tbiça),  casolà. 

Üevegades  Xach  avantpòsa  una  /que  comunica  moviment  y  inconsistència  a  Tidèa: 
vdvack,  ratpenat,  de  ^t*úiiacus,  de  miare;  muri-ach,  ratpenat,  de  mur-em;  xurrí-aca, 
de  çiirra, 

2.''°  L•'ack  tònich  està  fossilisat  en  els  mots  que  ja  *l  duhen  en  llatí  o  grech,  y  en 
molts  noms  de  la  toponímia  y  cognoms  que  's  prenen  d'èlla :  ob-ach-,  ob-aga,  de  opaats\ 
opaca: pasíermga,  de  pas ff mica:  Ui m-ac/i,  de  iimaceni,  de  Xeí|ua5;  Van-ach^d^vèrn, 
de  ornus;  Caòai-ach,  de  cabal  o  cabdal^  de  capi  talis;  Cavan-ach  tle  cavana  ,  de  cavus; 
Carrer-ach  o  Cafranach^  de  carrtr,  de  ^carrarius,  de  car^  basch,  roca,  pedra,  cf.  carre- 
ta, camí  empedrat;  Cascli-achs,  plur.  de  c  ase  llac  h^  de  casella^  de  r^i^í?;  Casa^ty-ach,  de 
Ctfjíï?{j'í7»  de  casa;  Masinyach  y  Aíarsifty-ac/i^  per  mafisinyachj,  de  '^mansifiiacus,  de 
mansus,  mas;  Liorack,  de  "^'/aaracus,  de  iaurus,  llorer;  Ciari-ack^  de  r/íïr,  de  c/a  rus,  cf. 
r/ítrà.  Clar  ei ^  Clariana,  Afa^itc/ar,  Gisclareny ;  Cúdin-aehy  de  eodina,  de  cot  em;  Corr- 
ack,  de  ^corra^  roca,  cf.  t77/%  basch,  y  íV/í?  í'í?rrí^  (acta  de  la  Consagració  de  la  Sèu  d'Ur- 


^*i    Aquesta  Memòria  eerà  pubUcada  entera  pe]  seu  autor.  Aquí  puBcm  com  a  mostra  y  com  a  contribució  al  voïum 
d«]  Cou^fés  r  estudi  de  li  si4/ï.if03  guturats.  fW.  tfc  to  ^.J 


-     284     - 

geli  l'any  819),  una  gran  mola  de  roca  que  té  demunt  un  Santuari;  Pan-ach  y  Espin; 
acky  de  es  article,  y  pena,  roca;  Parer-ack,  A^ perer,  diwxy  pedrer,  de  pedra,  de  petra- 
Ferrer-ach,  A^  ferrer,  àe  ferrarius,  de  ferrum;  Solar ach,  de  soler,  de  solàrium,  de  so- 
lum,  a  terra,  la  part  baixa  o  fonda  d'una  cosa;  Subir-ach,  de  suber,  alzina  surera;  Vil- 
ach,  de  vila,  de  villa,  casa  de  pagès ;  Gall-ach,  (íe  gall,  que  pòt  ésser  de  gallus,  au;  de 
gal  (gal,  hebreu),  fònt;  o  més  probable  de  calculus,  pedra :  Flori-ach,  y  Florej-ac/is,  lo 
seu  plural,  de  yiorius,  riu,  ci.flare  y  jluere,  fluir,  Florins,  riu  d'Astúries,  y  Floridius, 
riu  de  Catalunya,  que  avuy  se  diu  Riubregós^  deixant  lo  primer  nòm  al  poble  de  Cas- 
tellfollit, per  Castellflorit;  Merl-ach,  de  "^merulacus,  de  ^merulus,  de  "^merus  o  "^mera, 
riu,  cf.  mare,  11.,  y  marar,  hebreu,  rajar,  awa^rar,  català,  empapar  d'aygua,  y  Merlès, 
Merder,  MerdaÇy  Margansòl,  etc,  rius  o  aygües. 

Cal  notar  que  segons  la  doctrina  del  §  64  sobre  *1  cambi  recíproch  de  les  fortes  fi- 
nals eh,  t,  p,  \ach  a  voltes  provindrà  de  at.  Així  's  diu  codony-ach  y  codony-at,  de 
codony;  Fabreg-ach  y  Fabregat,  Ae  fabricatus ;  Reix-ack,  cognom,  per  Reixat,  de  reixa, 
de  *r ètica,  de  reté;  carr-ach,  planxa  de  suyro,  per  carrat,  de  quadratus. 

3.*'  ach,  aca,  àton.  Es  purament  erudit,  d'origen  grèch-llatí:  demoní-ach,  demoníaca, 
de  demoniacus,  demoníaca,  de  òaifioviaxóc;,  òaifioviaxq,  d^òaifióviov,  cardi-ach,  car- 
díaca, de  cardiacus,  cardíaca,  de  xopòiaxóq,  xapòiaxT\,  de  xopòía;  siríach,  de  syria- 
cus,  de  oopiaxóq,  de  Zupía. 

En  la  fonètica  catalana  popular  \ach  àton  seria  ech,  còm  ho  es  en  espàrr-ech  (§25, 
I.")  y  en  xàfech  y  ràfech  (§  80,  3.*^,  eh), 

§221.  aych,  ayca.  Es  sufix  grech-Uatí  erudit  de  pòch  us»,  faris-aych,  faris-ayca,  de 
pharisaicus,  pharisaica,  de  (papicaïxóç,  (çaç^xOai-Kxx,  judaych,  jud-ayca,  Ae  Judaicus, 
judaica,  de  iouòaïxóç,  iouòaïxi\;  cald-aych,  cald-ayca,  de  ckaldaicus,  chaldaica,  de 
XaXòaïxóq,  xctAbaíxi). 

Els  monosíleps  çn  ach  y  els  disíleps  en  aca  o  aga  tenen  T^^  radical:  caga,  de  çahga 
tstj^  aràbich,  lo  derrer;  daga,  de  degen,  alemany,  espasa;  y^í:A  o  gèch,  de  sagum  o  de 
saccus;  llach,  de  lacus;  llaga,  de  plaga',  maco,  de  /«o/V?,  castellà,  de  majar;  nyaco,  pots- 
verbal  de  nyacar,  variant  de  macar;  sach,  saca,  de  saccus,  Racar,  saber  greu,  de  r/w- 
rú:r,  de  ^rasicare^  de  radere,  té  la  í:  sufixa. 

S  222.  ^é:A,  ^^tí:,  o  ^^íï,  tònich,  y  ech,  ega,  àton.  Un  y  altre  responen  al  llatí  icus,  ica, 
a  Titalià  ico,  ica,  y  mès  al  castellà  eco,  eca,  y  ego,  ega  (Pach-eco,  Vall-ecas,  borr-ego, 
Villegas), 

a)     ÍJèch,  èca,  o  èga  tònich  dona : 

i.*"^  Noms  mès  o  menys  diminutius  derivats  d'altres  noms:  llenega,  bolet  anome- 
nat també  mocosa,  de  "^lenica,  de  lenis,  suau;  alb-èca,  la  part  blanca  de  la  fusta,  de  *a/- 
bica,  de  albus,  blanch;  muny-eca,  de  "^munica,  de  ntuna,  cf.  mona,  castellà,  y  mun, 
hebreu,  fill  o  filla;  borr-èch,  borrèga,  de  "^burricus,  burrica,  de  *burrus,  cf.  borró, 
castellà,  de  burra,  borra;  7nant'èga,  Aq  manta  [pxov'mcidL  Ae  Ó\v^),  gtexx,  y  cf,  mat-à^ 
brossat. 

2.^°  Un  nombre  interminable  de  noms  d'acció  postverbals  de  vèrps  en  egar^  que 
responen  als  llatins  y  italians  en  icare  y  als  castellans  en  egar:  gem-èch,  de  gemegar, 
de  "^gemicare,  de  gemere;  ros  ech,  de  rosegar,  de  "^rosicare,  de  rosum,  de  rodere\ 
mosS'éch,  de  moss-egar,  de  "^morsicare,  de  morsum,  de  mordere;  llamp-èch,  de  llantpe- 
gar,  de  "^lampicare,  de  lampare ;  estoss-èch,  de  estossegar,  de  "^extussicare,  de  ^;ir  y  /«j- 
.y/rí»;  ren-èch,  de  renegar,  de  "^ringicare,  de  /7*«^*,  mellor  que  de  r^  y  negaré;  masèga. 


-    285     - 

At  masegoTy  de  *massicarey  de  *masS'arey  cf.  fiàaaeiv,  tocar,  masegar.  Els  femenins 
postverbak  en  èga^  com  se  vèu,  son  molt  pòchs. 

3.«    L'adgectiu  lUf-èchy  Ilef-èga,  lleminer,  de  *livicuSy  ^Itmcay  de  ^livere^  cobejar. 

h)    h' ecky  ^ga  kton  dom: 

I,*'  Alguns  sustantius:  màn-echy  de  "^manicuSy  de  manus;  mànega  o  ntàn-igay  de 
*mamcay  de  manus y  cf.  el  castellà,  mangOy  manga;  monçòn-egay  mentida,  de  *mentitio- 
fàcay  de  '^mentitianem;  càrr-echy  de  carregar y  de  *caricare\  cf.  kàraka,  sanscrit,  carga; 
prèss-echy  de  persicuSy  de  Pèrsia, 

2.^"  Alguns  adgecttus,  que  encara  balancegen  entre  1V<:A  vulgar  y  IVrA  llatí:  n/.y/- 
ech  o  rúst'ick,  rústega  o  rúst-igay  de  rusticuSy  rusticay  de  *rwj/,  (§  8o,  3*'),  de  rus; 
múst-ech  o  müst-ichy  múst-ega  o  ntüst-igay  de  ^mustícus,  ^mustica;  ferl•st-echy  ferèst-ega 
oferèst'ichy  ^erl•sl•igay  de  *feresticuSy  "^feresticay  Aeferestisy  ferest,  àtferus. 

Convé  recordar  aquí  lo  dit  en  el  §  80,  3.*'  sobre  Tafegida  de  ck  final.  Aixfs  cal  ana- 
lisar  els  mots  bròf-eck,  ràg-ec/ty  iàrr-ecky  tòrr-ecky  xàf-eck.  etc. 

Els  nonosíleps  en  ech  y  bisíleps  en  eca  o  egay  tenen  Xech  radical:  bechy  cf.  picOy  Cas- 
telli;  cegOy  cega,  de  cacuSy  cceca;  gècky  còmjacky  de  sagum;  tlechy  de  laicus;  mèchy  de 
micidusy  prim  de  carns;  pega y  depicem;  rechy  postverbal,  de  r£gary  de  rigare;  regay 
solch,  ralla,  de  "^regay  cf.  reguhy  de  regerey  traçar;  sechy  tall  en  la  roba,  y  ^^^a,  de  segar y 
de  secare;  sèchy  sècay  de  siccuSy  sicca;  Xèco  es  de  Francèschy  de  Fremciscus, 

5  223.  /VA,  /V^éz.  Respon  al  llatí  /íwj,  /r^,  al  castellà  icOy  ica  (borr-icOy  peU-ica^ 
dv-icoy  pàn-icojy  a  Titalià  icOy  icay  (arab-icOy  class-icOy  iton)  y  al  francès  tçue  {ntagAquCy 
mus'ique). 

Es  tònich  y  àton,  prescindint  del  seu  origen  en  que  era  sempre  àton. 

a)     Còm  tònich  dona: 

!.«'  Diminutius  de  sustantius,  adgectius,  participis  y  adverbis:  mong-ichy  mong-ica, 
de  mònjoy  mònjay  de  monachuSy  monacka;  rour-ichy  de  ròurey  de  roòur;  arbr-ichy  de  ^arr- 
brey  de  arbor-em;  espurn-ichy  de  espumay  de  ^;ir  y  pruna y  brasa;  Joan-ichy  de  Joàny  de 
Joannes;  —  ban-ichy  bon-icay  de  í^,  ^^^2,  de  bonuSy  bona;  —  ajupid-ichy  ajupidicay  de  ^ 
y/ftf/,  de  cubare;  sot-ich,  de  .íí^/a,  de  subter;  suar-icay  fa  molt  f)òch,  de  suaray  de  .y«í- 
hac'hara. 

2.^  Molts  sustantius  postverbals  de  vèrps  en  /rtí:r  o  igar  que  sovint  guarden  el  seu 
valor  diminutiu :  pess-ichy  de  pessigar y  de  *pinsicarey  de  pinsere;  plor-ichy  de  plorHcary 
de  ^ploricarcy  d^ ploraré;  envol-ichy  de  envoMcoTy  de  *involvicarey  de  invohere:  som4ch\ 
de  somicar y  de  ^gemicare,  de gemere;  afad-ichy  de  afad-igary  de  ^adfaiigare;  cast-ich 
(Ibiça)  y  cAsUichy  de  castigary  de  castigarey  de  castus;  boh-igay  o  buyga  (Vallcebre),  de 
*fodicarey  defodere;  art-igay  de  *aratícarey  de  aratum,  de  arare, 

3.«'  Alguns  sustantius  que  ja  tenen  T/V  tònich  en  llatí:  am4chy  am-igayde  amicuSy 
amica,  de  amaré;  llambr-ichy  de  lumbricus\  mel-ich  (Vallcebre),  llombr-ich  o  llambr-èchy 
de  umbil-icus. 

4."*  L'/VA  tònich  es  radical  en  rf/VA  sust.,  de  rf^xo  dfe^^  holandès;  ^rA  y  ^^^z,  de 
tfn^í,-  w/Víí,  de  w/Va;  w/Ví?,  de  mimicus  ^)\  pichy  d'^ picar ; piga y  cf^ra,  castellà;  d^ pec- 
care;  xichy  de  J^nw,  de  secc^e;  vichy  toponímich,  de  íV^j;  tuhichy  un  aucellèt,  onoma- 
topèych;  carrichy  una  mena  de  capa,  de  ^caracy  crrcuir,  cf  toírrrV  *ï**??5  hebreu,  capa; 
xarrichy  de  charaÇy  hebreu,  fer  estridor;  garrich  y  garriga y  del  metèix  charag. 

Però  en  rzVA,  nV^,  IWA  es  sufix  de  fioïxóq,  que  raja,  cf  afluent,  abundant,  de  l'idèa 
de  rajar,  de  ^oi\,  raig,  ona,  riu;  per  altres  es  de  reikay  got,  poderós. 


—     286     — 

b)  Uich,  iga,  popular,  o  ich,  ica,  erudit,  àtons,  son  de  formació  indoeuropea  y  res- 
ponen a  teus,  11.,  ixóç,  gr.  y  a  ika,  sanscrit:  müs-tich,  müs-tiga,  de  mystícus,  mysüca, 
de  nuanxóc;,  \iv(3xxicl\^  en  el  sentit  originari  de  fi\3co,  abaixar  els  \i\\s\  fis-ick,  fis-ica,  de 
phys-icusy  phyS'ica,  de  cpvmxóç,  cpo(Jixr|,  de  <p\3cJiç,  de  çpiSco,  criar,  fer.  Còm  se  vèu  dona 
adgectius. 

Shlich,  sust.,  es  de  salicem,  de  *sal,  cf.  .y^/,  liebrèu,  vimen. 

§  224.  ocky  oca.  Respon  al  llatí  ucus^  uca^  y  al  castellà  oque,  oca  [bod-oque, 
yn-oca). 

Devegades  Vòc/i  sembla  una  senzilla  variant  del  sufix  despectiu  òt  (§  64). 

Dona:  i."  Uns  quants  sustantius  despectius:  buss-òch^  bony  en  los  animals  y  plan- 
tes, dur  y  que  ilo  supura,  de  *bursucus,  de  bursa;  many-òch,  manoU  embullat,  de  ^ma- 
nucuSy  de  7nanus;  patx-òca,  presència  ridícula,  de  ^fatxoca  (?),  de  fatxa,  de  fades;  bu- 
llar-òch,  bulto  de  coses  revoltes,  de  ^bullarucus,  de  buUa,  bolla,  cosa  rodona  y  vuyda,  y 
r  infixa;  bultr-òck,  de  ^bulteròch,  à^  bulto,  de  volutum;  millar-òca,  At^'^miliaruca^àt 
milium;  bafòca,  de  '^baja,  cf.  baya,  castellà,  de  bacca ;  matx-òck,  de  matx-ocar,  de  ^mas- 
sucare,  de  ^massare,  cf.  fiàoceiv,  maguUar. 

2.^°     L'adgectiu  bad-òch,  bad-òca,  que  mira  tontament  y  bada  la  boca,  de  badar. 

3,"  Alguns  vèrps:  motx-ocar  o  matx-ocar ;  esmany-ocat,  desgarbat,  sènça  manya, 
de  manya,  de  7nania,  de  fiavía,  enginy. 

L•'och  es  radical  en  ^^í:A,  de  "^baucus,  de  pavxóç,  lasciu;  còch,  cuyner,  de  coquus; 
flòch,  de  floccus ;  fòchy  àe  focus ;  groc k  de  crocus,  çafrà;  A^fA,  sí,  de  /í^r,  això;  jòch,  de 
jocus;joch,  joquer  de  les  gallines,  de  *jacus,  d^jacere;  Llòch,  de  locus;  tnoch,  de  muccus; 
pòch,  d^paucus;  sòch,  calçat  de  sola  de  fusta,  de  soccus;sòck  y  soca,  cabuç  y  tronch  dels 
arbres,  de  *soccus  calçat,  la  part  baixa,  cf.  soco,  zoca,  basch,  y  zoquete,  castellà,  còra 
ciocco,  ciocca,  it.;  troca,  de  *torqua,  cf.  torquis,  de  torquere,  tòrcer.  Ròch  y.ròca  tenen 
^ufixa  la  c  de  ^rupica,  de  rupes. 

§225.  uch,  uca,  o  uga.  Respon  al  llatí  ucus,  u  a,  al  castellà  uco,  uca  o  uga  [cad-uco, 
caS'Uca,  verr-uga),  a  l'italià  uco,  ucca,  uca  (cad-uca,  parr-ucca,  verr-uca,  piluccaré),  y  al 
francès  uque,  ue  [perr-uque,  verr-ue,  tort-ue), 

\Juch,  uca  o  uga  en  català  dona:- 

I."  Sustantius  diminutius,  a  voltes  despectius : /M-«r//,  de  "^ped-ucus,  òepedem; 
perj'-uca,  Ae piluca,  d^  pilus;  verr-uga,  de  verr-uca;  llet-uga,  de  lactuca,  de  lac[t);  tort 
uga,  a  les  Balears  trotuya,  cf.  lortue,  trancès ;  er-uga,  de  ceruca,  de  ces  [peris^ :  mar  fuga  o 
mor  fuga,  passa  que  mata,  de  ^morbuca,  de  morbus, 

2.°°  Vèrps  també  diminutius:  rem-ugar,  de  ^rumucare,  cf  rumor  y  ruminare\  es- 
por-ucar  o  espor-uguir,  fer  por,  d^  por-uch,  de  por,  de  pavorem:  pellucar,  de  ^pilucare, 
d^  pilar e;  tr-ucar,  picar,  colpejar,  de  "^ter-ucare,  de  terere;  menfucar,  de  manducare, 
de  mandere. 

3.^'  Sustantius  postverbals  dels  vèrps  en  //c^r:  menjuch,  menjadèta,  de  menfucccrt 
lladr-uch,  clèp  del  goç,  de  ^  la  trucaré,  de  latrare;  pelLuch,  acte  de  prendre  una  petita 
quantitat  d'algòm  que  's  menja;  truch,  de  trucar. 

4.*"  Adgectius  qualificatius  que  signifiquen  casi  be  sempre  defectes: /^ír-ï^rA,  /^r- 
uch  o  paur-uch,  par-uca,  por-uca  o  paur-uca  y  par-uga,  por-uga  o  paur-uga,  de  "^pavo- 
rucus,  "^pavoruca,  de  pavorem;  astr-uck,  astruga,  de  "^astrucus,  *astruca,  de  astrum; 
cad'Uch,  caduca,  de  caducus,  caduca,  de  cadere;  Ilefuch,  Ilefuga,  desitjós,  lleminer,  de 
'^'livucus,  "^livuca,  de  livere,  Qn\é]2iV',  feix-uch,  feix-uga,  de  feix,  defascis. 


F 


—     387     — 


Vuck  es  radical  en  los  monosíleps  y  disileps  femenins:  òuch^  arna  d'una  soca  d'ar- 
bre buyda,  de  òucca^  cf.  òuco,  it.,  forat;  cuch^  cuca^  de  e^^ccus;  duch^  dignitat^  de  duccm; 
duch^  au  de  nit,  de  ducus,  cf.  diíf,  hebreu,  y  dikon^  ambich,  gM;fuga,  de  fuga^liíick^ 
aeixcnt,  de  "^ingus,  de  Av>yoí;.  verga;  Liuch,  nòm  de  sant,  de  Lucas;  Muga^  toponímich, 
de  muga^  basch>  terme,  límit;  nuca,  de  nucem  (f),  per  ser  la  nòu  lo  símbol  de  lo  que  balla 
^bre  si  metèix ;  such^  de  succus;  trum^  cambí,  de  ^torqua^  de  torquere^  tombar. 

Ruck^  rma^  ase,  asa,  te  la  c  suíLxa  de  raucus^  rauca,  de  ^ravicus\  de  rams\  ronquera. 


—    aS8    — 


Del  R  Jaume  JVone/J,  S.  % 


Necessitat  de  redimir  la  prosòdia  catalana  de  la  influència  castellana 

Per  correspondre  a  la  confiança  ab  què  m'hay  vist  honrat  a]  sernie  confiada  la  esposi- 
ció  d'un  tema  consignat  en  el  programa  primitiu  d"  aquest  Congrés,  demostraré  breument 
que  ei  català  ha  guardada  ab  major  feeltat  que'l  castellà  la  tradició  llatina  i)  en  la  dipton- 
gació;  2)  en  la  sinalefacció;  3)  en  la  accentuació, 

Coni  a  co  rol  ari  d 'aquesta  demostració  ne  resultarà,  qu  en  la  tasca  empresa  de  purifi- 
car  la  Uenga  actual  de  tota  influència  heterogènia,  se  fa  necessari  el  redimiria  de  la  caste- 
llana;  y  a  imitació  dels  nostres  antics  clàssics,  amotllarla  a  la  tradició  llatina. 


L  DIPTONGACIÓ 

Dues  diferències  notabilíssimes  eczistèxen  entre  la  diptongació  catalana  y  la  caste- 
llana, relativament  a  les  paraules  preses  del  llatí.  La  primera,  tocant  al  origen  dels 
diptòngos;  la  segona,  respecte  a  llur  nombre. 


A)     En   gran  moltítut  de  casos  el  castellà   ha  diptongada  la  r  o  la  ^  tònica  de   les 
diccions  llatines  en  ie  o  ue  respectivament. 


llatI 

CASTELLA 

catalA 

bene 

bien 

bé 

tener 

tierno 

tendre 

centum 

ei  en  to 

cent 

cert  us 

cierto 

cert 

venter 

vientre 

ventre 

d  en  t-em 

diente 

dent 

rota 

rueda 

roda 

focus 

fuego 

fòc 

mort' em 

muerte 

mort 

sort-em 

suerte 

sort 

fortis 

fuerte 

fort 

porta 

puerta 

porta 

portus 

puerto 

port 

—     289     — 

La  metexa  diptongaciò  esperimenten  les  dues  vocals  esmentades,  quan  son  les 
últimes  sílabes  de  la  radical  del  verb  castellà,  y  en  el  decurs  de  la  conjugació  passen 
de  àtone$  a  tòniques. 

X)e  pensar  pienso,  piensas,  pi  en  sa,  piensan,  etc. 

remendar  remiendo,  remiendas,  etc, 

defender  deflendo,  defiendeSj  etc. 

extender  extiendo,  ex  t  i  en  des,  etc. 

mentir  rníento,  mientes,  etc. 

sentir  siento,  sientes^  etc. 

rogar  ruego,  ruegas,  etc. 

probar  pruebo,  pniebas,  etc* 

mover  niuevo,  mueves,  etc. 

fr  poder  '        puedo,  puedes,  etc. 

morir  muero,  mueres,  etc. 

dormir  duermo,  duermes,  etc. 

Una  gran  part  de  les  irregularitats  dels  verbs  castellans  prové  d'aquesta  diptonga- 
ciò. Res  d'axò  passa  en  català;  invariable  queda  la  ta)  vocal»  per  més  que  's  cambií  la 
sua  tonicitat. 

B)  Una  altra  font  de  diptongaciò  en  castellà  es  la  conversió  de  les  azèucsis  ^'>  llati- 
nes en  diptòngo.  Eczemples : 


LLATf 

pa-ti-en-ti-a 

ex-pe-ri-en-ti-a 

ap-pa-ren-tía 

sa-pi-en-ti-a 

sci-en-tia 

con-ti-nu-a 

per-pe-tu-a 

se-ri-es 

pla-ni-ti-es 

pi*e-ta-te 

con-ti-nu-ita-te 

vi-ti-o-sa 

in*ju-ri-o-sa 


CASTELLA 

pa-cíen-cia 
ex-pe-rien-cia 

a-pa-rien-cia 

sa-pien-cia 

cien-cia 

con-ti-nua 

per-pe-tua 

se-rie 

pla-ni-cie 

pie-dad 

con-ti-nui-dad 

vi-cio-sa 

in-ju-rio-sa 


CATALÀ 

pa-ci-èn-ci-a 

es-pe-ri-èn-ci-a 

a-pa-ri-èn-ci-a 

sa-pí-èn-ci-a 

ci-èn-ci-a 

con-tí-nu-a 

per-pè-tü-a 

sè-ri-e 

pla-ní-ci-e 

pi-e*tat 

con-ti-nu-i-tat 

vi-ci-o-sa 

in-ju-ií-o-sa 


Ko  té  fi  ni  compte  el  numero  de  paraules,  que  podriem  copiar^  en  les  que  havem 
conservades  les  azèucsis  llatines,  y  per  consegüent  totes  les  sílabes  de  les  correspo 
nenU  paraules  del  llatí,  mentres  que* I  castellà  per  la  diptongaciò  les  ha  reduïdes  a  un 
nambre  més  petit* 


(ii   Azèacsis,  nom  gTtc,  compDBl  de  a  (sense)  y  zeuxis  (unfd). 


—     290     — 


;^n 


Si  en  la  Uenga  catalana  la  diptongació  no  prové  ni  de  la  adició  d'una  vocal  dèbil 
(i,  u)  a  una  de  forta,  ni  tampoc  de  la  azèucsis  trasformada  en  diptòngo,*  pregunto:  ^-quin 
serà  Torígen  dels  diptòngos  catalans? 

Per  a  respondre  satisfactòriament  a-n  aquesta  pregunta, demanaré  al  llegidor-que  ficsi 
sa  atenció  en  un  fet,  que  cada  dia  's  repetex  y  'n  son  testimoni  els  nostres  oidos.  Parlo 
de  la  vocalisació  de  la  consonant  //. 

^Qui  dubta  de  que  no  tenen  rès  que  veure  ab  lo  diptòngo  paraules  tals  com  all,  mi- 
rall, vell,  cabell,  fill,  conill,  xopoll,  rostoll,  ull,  full,  remull?  A  f)esar  d'axò,  el  poble  diptòn- 
ga  aquestes  diccions,  dient :  ay,  miray,  vey,  cabèy,  fiy,  coniy,  xopoy,  rostoy,  uy,  fuy, 
remuy. 

Igual  vocalisació  esperiraenta  la  //  inicial  de  sílaba,  còm  se  pot  veure  txipa-lla  paya), 
ce-lla  (cè-ya),  rè-lla  [ré'y^,fU'lla  (fu-ya),  xu-lla  (xuya)  mu-llar  (mu-yar),  xu-llar  (xu-ysLv), 
etcètera. 

Axis,  doncs,  còm  en  nostres  dies  ab  suma  facilitat  voQalisam  la  consonant  //;  de  la 
metexa  manera  en  los  temps  antics  de  la  Uenga  se  vocalisaren  altres  consonants,  de  la 
qual  vocalisació,  va  resultarne  el  major  número,  per  no  dir  la  totalitat,  dels  diptòngos, 
que  avuy  contam  en  la  nostra  Uenga.  Y  es  digne  de  notarse,  que  les  vocals  en  les 
quals  se  convertiren,  son  la  /  y  la  u,  anomenades  semivocals,  per  haverse  usades  indis- 
tintament com  a  vocals  y  com  a  consonants  lo  meteix  pels  escriptors  llatins,  que  pels 
nostres  clàssics. 

Les  consonants,  que  han  esperimentada  semblant  transformació,  son   les  següents : 

La  /.  Encara  en  nostres  dies  tant  diem  alóa  còm  au6a;  albat,  còm  aubat',  balb, 
còm  baub\  balma,  còm  bauma.  Del  llatí /^i^^,  n'hèm  fet  íaub:  y  de  Wtí^  (solid-um), 
sòu. 

La  V.  De  nav-is;  nau\  de  brev-x^,  brew,  de  nov-\xs  y  noi^-em,  ?iou\  de  vív-ms,  viu\ 
reaparexent  la  v  primitiva  a-n  els  derivats  «az/-egar,  abrev-Xèx,  z'/z^-ent,  renovzr,  etc. 

La  c.  T>Qfact'\xm,  Vsínúc/eyí;  de  duct-xxm,  duyt\  de  oct-o,  vuyt\  de  coct-o  cuyt\  de 
fruct'M  fruyt\  de  luct-^,  lluyta.  De  benedict-ns,  beneit,  beneit,  y  *1  nom  propi  Benet, 
com  de  Felits  (per  Fèlix),  Feliu. 

T  y  D.  Noms:  de  palat-invíi,  palau ',  de  kered-eva,  hereu \  de  ped-tva,  peu\  de 
nid'Mva,  niw,  de put-eum,  pou;  de  nud-um,  nuu. 

La  vocalisació  de  les  dentals  d  y  t,  y  delsi  gutural  íorta  c,  q,  es  frequentíssima  a-n 
els  verbs.  El  diptòngo  au,  que  precedèx  a  la  sílaba  re  en  la  segona  conjugació,  y  ade- 
més  el  que  's  troba  en  totes  les  segones  persones  del  plural  de  tots  els  temps,  no  rego- 
nèx  altre  origen. 

De  cad-ere  n'hem  fet  cau-xe',  de plac-ere',  plau-te]  de  cred-ere,  crèu-re,  de  sed-ere,  sèu-ve; 
de  rid-ere,  riu-re;  de  sid-ere,  siu-re;  de  claud-ere,  clòu-re;  de  coqu-ere,  còu-xe',  de  duc-exe, 
dur  (per  duu-re). 

Alguns  quants  han  semivocalisat  la  v,  com  viu-xe,  de  viv-exe\  escriwxe,  de  striv-exe 
(pex  scribere);  mou-xe  de  mov-exe. 

Les  segones  persones  del  plural  de  tots  y  cada  un  dels  temps  en  tots  els  verbs 
terminaven  antigament  en  ats,  ets,  o  its:  terminació  que  va  cambiarse  en  au,  eu,  iu  : 
com  en  am-au,  amàv-^«;  am-èu,  doxm-iu. 


—      291       — 


n.  Nombre  dels  diptòngos 

Un  dels  fets  més  generals  de  l'ortologia  castellana  es  Thavèr  diptongat  totes  les 
azèucsis  àtones  de  la  llatina,  y  ademés  una  grandíssima  part  de  les  tòniques.  La  Real 
Acadèmia  de  la  llenga,  adoptant  la  doctrina  ortològica  del  il-lustre  gramàtích  americà 
Bello,  va  establir  com  a  lley  general,  per  cert  ben  contrària  al  geni  de  la  llenga  caste- 
llana, que  no  podien  formar  diptòngo  les  combinacions  de  vocals  fortes  [a,  t\  ú],  L'error 
de  Bello,  y  de  la  Acadèmia  que  va  adoptarlo,  l'ha  vingut  a  demostrar  en  nostres  dies 
un  eminent  y  infatigable  gramàtic  Mossèn  Felip  Robles  Dégano,  prevere,  en  la  sua 
Ortología  clàsica  de  la  lengua  castellana. 

El  fruyt  del  seu  estudi  y  de  la  atenta  lectura  de  casi  tots  els  poetes  castellans,  lo 
sintetisa  el  citat  autor  en  el  següent  corolari:  Por  consiguiente ^  diu  en  la  plana  236,  lú^ 
diptòngos  no  son  ij,  conto  queria  Salvà;  ni  14,  como  ensena  Bello;  ni  2,  cm  fio  decia 
Cascales;  ni  12,  como  escribiò  Nebrija.  Los  diptòngos  àtonos  son  25,  à  saber^  etc. 
Yhiafegex  desseguida:  Los  diptòngos  tónicos pueden  ser  18.  De  manera  que  sumant 
aquestes  18  combinacions,  que  poden  ser  diptòngo,  ab  les  25,  que  ho  son  sempre, 
segons  Mossèn  Robles,  y  ho  demostra  ab  arguments  irrefutables,  resulten  ser  43  les 
combinacions  de  vocals,  qu'en  castellà  formen  o  poden  fusionarse  en  diptòngo. 

^Succeèx  lo  metex  en  català?  Cabalment  passa  tot  lo  contrari.  En  primer  lloc»  niay 
hi  formen  diptòngo  les  combinacions  de  vocals  fortes,  (^^,  ^,  o)  Ademés,  tampàch  ne 
foraia  l'unió,  d'una  dèbil,  (^,  /,  «),  ab  una  de  forta.  Queden,  doncs,  solament,  dues  com- 
bmacions  capaces  de  diptongarse,  que  son,  la  d'una  forta  ab  una  dèbil,  y  la  de  dues 
dèbils.  Els  diptòngos  catalans  per  consegüent,  son  aquests  vuyt:. 

ay^  ,ey,   oy\  aUy  eu,  ou:  iu\  uy 

Un  altre,  compost  de  dues  mu,  sembla  trobarse  en  l'adjectiu  nuu;  y  en  duus,  dut/, 
de  dur;  y  en  lluusy  lluu,  de  lluir. 

La  inmnèsa  desproporció  entre  les  43  combinacions  de  vocals  capaces  de  constituir 
diptòngo  en  castellà,  y  les  vuyt  o  nou  no  més  que  tenim  en  català,  manifesta  a  priori 
la  grandíssima  diferència  d'abdues  llengües  en  lo  que  pertoca  a  la  diptongació.  Y  còm 
la  llenga  llatina  casi  be  desconèx  el  diptòngo,  seguèxse  d'aquí,  que  la  nostra  llenga 
s'es  conservada  més  feèl  a  la  llatina,  que  no  pas  la  castellana. 

La  demostració  a  posteriori  resultarà  de  lo  que  després  direm. 


II.     SINALEFACIO 

Fins  ara  hem  tractat  de  la  fusió  de  dues  vocals  senzilles  en  una  de  composta,  quan 
abdues  se  troben  dins  una  metexa  paraula:  aquesta  fusió  es  la  anomenada  diptòngo. 
La  tendència  y  facilitat  de  la  pronúncia  castellana  a  fer  semblant  fusió  estense  fins  al 
cas,  en  que  la  una  d'elles  se  troba  al  fi  de  la  dicció,  y  l'altra  al  principi  de  la  immediata 
següent.  Aquesta  nova  forma  de  diptòngo  o  triptòngo  rèb  el  nom  de  Sinaièfa,  de  la 
qual  anem  a  tractar. 


í 


—      292      — 

Mossèn  Felip  Robles  en  la  esmentada  obra  parla  de  dues  menes  de  sinalèfa:  de  la 
morfològica  y  de  la  ortològica  o  rítmica.  De  la  primera  ne  diu  en  la  plana  40,  que 
suprime  la  última  vocal  de  una  palabra,  cuando  la  siguiente  cotnienza  con  vocal,  y  hacc 
de  las  dos  palabras  una,  v.  g.  estotro,  esotro,  del,  antojo  [por  antçojo),  antiyer  [par 
anteayer). 

Anc  que'en  català  no  falten  sinalèfes  tals  com  acabam  de  definir,  v.  g.  al  (per  a  el), 
del  (per  de  el),  pel  (en  lloc  à^  per  el),  can  (per  ca  en,  o  casa  en;)  no  obstant  la  manera 
ordinària  de  fer  en  l'actualitat  la  sinalèfa  es  suprimintse  una  de  les  dues  vocals;  em- 
però dexant  separades  les  dues  diccions^  v.  g.  rkome,  Vàvia,  viur  ab  pau.  L'apòstrof 
indica  que  la  vocal  s*es  suprimida. 

La  sinalèfa  ortològica  o  rítmica,  la  definèx  (pi.  85).  La  fusión  de  dos  ò  màs  vocales 
inmediatas,  pertenecientes  à  distintos  vocablos,  en  una  sola  silaba.  Amonesta  tot  seguit, 
que  todas  deben  sonar  clara  y  distintanunte.  De  lo  qual  resulta,  que  per  lo  que  toca  a 
la  pronunciació,  no  se  distingèx  gens  ni  mica  del  diptòngo  ò  triptòngo. 

Axis,  doncs,  còm  la  llengua  castellana  es  abundantíssima  en  diptòngos,  y  la  cata- 
lana no  tant  de  bon  tròç;  axis  també  aquella  ho  es  en  sinalèfes,  y  moltíssim  més  qu'en 
diptòngos,  y  la  catalana  se  pot  dir  que  les  rebutja  casi  bé  del  tot.  Y  també  en  aquesta 
part  la  nostra  s'es  mostrada  més  feèl  que  la  castellana  ala  tradició  llatina, ja  que 'en 
llatí  apenes  son  usades  les  sinalèfes,  sien  morfològiques,  o  be  ortològiques. 

Còm  a  demostració  a  posteriori  de  lo  que  acabam  de  dir  del  diptòngo  y  de  la  sina- 
lèfa, eczaminarèm  dues  dècim<es,  una  de  castellana,  y  l'altra  catalana,  les  primeres, 
que'm  son  vingudes  a  la  memòria.  La  castellana  es  den  Calderó,  y  diu  axis  : 


Quexi-\ss\  à\e  u\\\  sa-b/í>  qu[^  «]n  dia 
Tan  pobr[^  y\  míserjí?  ^'Jstaba, 
Que  solo  se  sustentaba 
\>\e  í^jnas  yerbas  que  cogía. 
/         íHabr[i  o\ix\o,  é']ntre  sí  decía, 
Màs  pobr[^  y\  triste  que  yo? 
Y  caan-d[^  ^]1  rostro  vol-v/V?, 
Halló  la  res-píí^-ta,  vira-do 
Qu[^  ó\Xxo  sa-b{/í7  /]ba  co-gí>n-do 
Las  hojas  çi^\e  r]l  arrofó. 

Total...  diptòngos 

La  catalana,  d'autor  per  mi  desconegut,   però  del  genero  del  popular  Rector  de 
Vallfogona,  es  la  següent: 

Volent  ícaro  mirar 
De  lo  sol,  la  gentil  forma, 
Véntali  Júpiter  morma, 
Y  me  '1  fum  de  cap  al  mar. 

Còm  no  sabia  nedar, 
S'ofegà  tot  renegant. 


DIPTONOOS 

SINALÈFB6 

2 

2 
2 

I 
2 
I 

I 

1 

2 

2 

2 

I 

7, 

sinalèfes 

12 

—     393     — 

Júpiter,  del  cè!  mirant  ■ 

Los  peixos  que  rosegaven, 
.    Preguntàls  si  dejunaven: 

Respongueren  :   « Menjant  carn  jf .  ■ 

Ni  una  sola  sínalèfa  ortològicaj  ni  un  sol  diptòngo  se  troba  en  dèu  versos^  y  no  noés 
que  dues  sinalèfes  morfològiques;  essent  axis  que  en  igua!  nombre  de  versos  castellans 
ban  ocorregut  sèt  diptòngos  y  dotze  sinalèfes  rítmiques  o  ortològiques.  La  diferència 
entre  les  dues  llengües  en  aquest  particular  no  pòt  ser  més  notable. 


III     ACCENTUACIÓ 

Dos  punts  sobre  accentuació  tractaré  ab  tota  brevetat.  Primer,  de  la  utilitat  o  neces- 
sitat d  admetre  T accentuació  fònica.  Segon,  de  la  ecmtència  en  català  d* un  accent 
tònic  secundari. 

1.  Axis  com  en  la  paraula  fabrica^  per  eczeniplej  ab  Templeo  del  accent 
tònic,  y  solament  per  medi  d'ell,  distingim  els  seus  tres  significats  ú^  fàbrica y  fabrica  y 
fabricà:  axis  també  ab  Taccent  fònic,  y  no  més  per  mòdi  d'ell,  podem  distingir  les 
diverses  significacions  dels  monossílabs  següents:  U,  as,  el  primer  dels  quals  pòt 
espressar  la  planta  d'aquell  nom  [iè),  pertànyer  al  verb  tenir  {íè)y  y  ser  sufics  pronomi- 
nal  (/f);  y  'I  segon  un  animal  [òs]^  Tòs  del  cos  animal  [ós),  y  '1  sufics  de  segona  per- 
sona del  plural  [as,  que  per  ser  atona,  pronunciam  kj). 

El  català  convé  ab  lo  castellà  en  tenir  paraules  esdrüjules,  planes  y  agudes:  y  hèm 
fet  molt  be  en  adoptar  el  seu  sistema  d'accentuació  tònica,  a  fi  y  efecte  de  conèxer 
quan  hem  de  pronunciar,  per  eczemple,  /ííí^Wíi,  fabrica,  o  fabricà.  Còni  en  castellà 
cada  vocal  tè  un  sò  constant  e  invariable,  li  basten  aquells  tres  accents. 

No  succeex  lo  metex  ab  les  vocals  catalanes.  La  a  pot  sonar  de  dues  maneres 
diferents;  la  í*  y  la  í?  tenen  cada  una  tres  pronunciacions  diverses.  En  aquest  punt 
convé  el  català  ab  lo  francès;  el  qual  té  necessitat  d'accentuació  fònica  y  no  de  la 
tònica.  Si,  doncs,  hem  admès  la  segona  ab  gran  avantatje  per  la  claretat  de  nostres 
escrits;  ab  no  menor  raó  y  profit  ens  convé  adoptar  l'accentuació»  com  els  francesos. 

Els  escriptors  clàssics  no  emplearen  cap  d* aquestos  dos  sistemes:  y  d'aquí  la  difi- 
cultat de  conèxer  la  gen  g  i  na  pronunciació  de  certes  paraules  usades  per  ells.  Ab  fre- 
qüència he  topat  ab  lo  substantiu  AVOL  :  confesso  que  no  hay  pogut  anibar  a  saber 
sis'ha  de  pronunciar  àvol,  avói,  o  avòl.  Va  costar  me  lo  que  Deu  sab  l'entendre  un  vers 
de  XAílàntida,  en  què  hi  entra  la  paraula  HENS,  que  jo  llegia  bcm  en  lloc  de  bens. 
Sols  l'accentuació  fònica  pot  lliurarnos  d'èst  inconvenient. 

Passem  a  dir  quatre  paraules  de  l'accent  tònic  secondari.  La  Uey  morfològica  del 
escursament  ha  convertides  en  monossilabes  la  major  part  de  les  diccions  dïsstlabes 
preses  del  llatí.  La  aglomeració  de  monossílabs  tònics  fa  sumament  dura  la  llur  pro- 
nunciació. L'Acadèmia  de  la  Ilenga  castellana  ha  admès  un  accent  tònic  de  mènos 
energia  que  l'ordinari,  pe  '1  cas  de  concórrer  dues  sílabcs  tòniques^  a  fi  d'evitar  la 
duresa  de  la  pronunciació. 


'"i•^IFl 


294     — 


En  català,  per  obtenir  el  metex  resultat,  hèm  fet  completament  àtona  una  de  les 
diccions  monossilàbiques,  per  sa  naturalesa  tòniques;  empro  li  hem  conservada  sa 
qualitat  fònica.  Per  eczemple,  referintnos  a  Ja  vocal  e,  podem  dir 

Tres  sons  té,  tots  ells  ben  clars. 

La  pronunciació  d 'aquestos  sèt  monossílabs  tònics  conservantlos  a  tots  la  pròpia 
tonicitat,  seria  sumament  dura.  ^Qu'hem  fet  pera  suavisarla?  Hem  combinat  les  parau- 
les de  tal  manera,  qu'en  resultàs  consecutivament  una  de  tònica,  y  una  altra  d'àtona:  y 
llegim  el  vers  axis : 

Très-sons  té,-tots  èlls-ben  clars, 

conservant  a  la  <?  de  sons  sa  qualitat  de  fosca  o  tancada;  a  la  de  tots^  la  de  fosca  o 
oberta;  y  a  1^  í'  de  ben,  la  de  e  tancada  que  li  correspon,  quan  es  tònica. 

A-n  el  vers,  que  acabam  d'eczaminar,  les  sèt  sflabes  son  totes  tòniques:  an-el 
següent : 

Les  aglomeracions 

no  n'hi  hà  de  tònica  més  que  una,  la  darrera:  les  sis  primeres  totes  son  àtones. 
Els  castellans  qualsevol  número  de  sílabes  àtones  lo  pronuncien  ab  suma  facilitat:  los 
catalans,  al  contrari,  ens  costa  pronunciarne  més  de  d'una  o  dues  de  seguides.  íQuè 
fèm  en  tal  cas?  Aixís  com  en  l'anterior  trèyem  accents;  en  el  segon  n'hi  posam.  El 
vers  en  qüestió  lo  llegim  axis: 

Lés-a-glome-ràcións 

però  ab  una  diferència,  y  es,  que  al  igual  del  cas  anterior,  els  nous  accents  no 
modifiquen  gens  ni  mica  la  qualitat  de  les  vocals  àtones  accentuades:  de  manera  que'l 
vers  anterior  accentuat,  lo  llegirem  aixís : 

Laes-ae-glümae-rae-ci-òns 

Si  al  principi  del  vers  hi  anyadim  una  monossílaba,  y  de  la  azèucsis  final  ne  fem 
diptòngo,  hauran  d'accentuarse  les  sílabes  qu'han  quedat  sense  accent,  y  lo  perderàn 
les  dues  que  allí  l'han  rebut.  Direm,  doncs: 

Dae-laes  aglu-maerae-cions 

Resulta  d'aquí,  que  les  quatre  sílabes  àtones  de  la  paraula  aglomeraciofts  en  el  vers 
poden  portar  accent  sense  modificar  llur  qualitat  de  vocals  àtones. 

Si  es  veritat  lo  que  insinua  un  filòlec  modern,  en  aquesta  nova  mena  d'accentuació 
tindriem  un  argument  més  de  la  feeltat  del  nostre  llenguatje  a  la  tradició  llatina.  Escriu 
Campini  *^^  que  alguns  gramàtics  admeten  un  accent  ^novaç^tidX  medi  o  secondàrí\  el 


(1  ^    Princioi  dl  Fonologia,  Etimolog    e  Morfologia  tatina. 


~    295     — 

quil  recauria  sobre  la  sflaba  tònica  de  la  primera  part  de  les  paraules    compostes,  v.  g. 
misericòrdia,  o  sobre  la  sílaba  radical  de  les  diccions  polissílabes,  v.  g.  longitud  ^'K 

Tal  es,  sí  no  in*en^anyo,  Torígen  del  nòu  accent,  que  tenim  en  català:  el  qual,  anc 
que  conser\'a  tota  Tenergía  del  primari^  no  obstant  té  la  propietat  de  no  introduir  cap 
ambi  en  la  qualitat  de  la  vocal,  a  ta  qual  afecta;  sinó  que  la  dexa  ab  la  sua  pròpia  de 
àtona,  quan  se  l'accentua;  y  de  tònica,  quan  se  la  priva  del  accent  que  li  pertocaria. 


Et    díptòngo  7  U  sfnaíèfa  en   U  llengua  catalana 

De  la  esposiciò,  que  acabam  de  fer,  se  'n  deduexen  dues  regles  generals  relativa- 
ment a  la  díptongació  y  sinalefació  de  la  llengua  catalana:  una  respecte  al  diptòngo; 
aitra,  en  lo  que  's  referèx  a  ^a  sinalèfa- 

Regla  primera.  ^  Fora  dels  vuyt  diptòngos,  resultants  de  la  fusió  d'una  vocal  forta 
ab  una  de  dèbil,  y  de  les  dues  dèbils  entre  sí,  el  català  fa  azèucsis  en  tota  altra  combi- 
nació de  vocals. 

Axfs  ho  practicaren  els  nostres  poetes  clàssics.  Citarem  al  inmortal  Ausias  March, 
perhavèrse  feta  la  edició  de  les  sues  obres  ^^K  Ab  molta  diligència  revistes  y  ordena- 
des segons  les  més  correctes  edicions  antigues  '^' .  Vejense  los  eczemples  següents: 

Azèucsis  tòniques :  ú-an-ça^fa-mi-Ii-ars^  fia-d-enís,  pas-si-à. 

No  'm  vulles  dar  enganyosa  fi-an-ça,  (Cants  d'Amor,  IL) 

Siccol   (axí  còm  el)  malalt  de  viure  té  ferniança 
per  alguns  mals,  que  fami-li-ars  té.  (Ibid.) 
Tal  pas-si-ó  nin^íú  la  pot  forçar.  (Ibid.  L) 

Aquell  ungüent,  que  sòl  medicinar 
los  pa-ci-entSj  que  per  tu  mal  passam.  (II). 

Azèucsis  àtones :  pas-si'&*nai,  pí-f-tat^  sp^d-e. 

E  lo  qui  es  de  mals  pas-si-o-nat.  (I)  ^ 

Ta  pi-e-tat  mans  juntes  la  requir.  (II) 
Puix  diferent  Taspè-ci-e  no  's  vèja.  (VIII) 

Aquesta  es  ía  regla  general.  Les  escepcions  no  destruexen  la  reglai  sinó  que^  com 
se  sòl  dir,  ans  be  la  confirmen.  El  metex  (>oèta  escriu :  " 

Si  fos  Amor  substància  rahonable  (Estramps^  1), 

Als  naturals  no  par  que  fer  sa  pusquen 
Molts  dels  secrets,  que  la  deixat  s  estòja. 

El  primer  vers  no  consta,  si  no  es  llegint  suhtàn-da,  o  be  ra-ho-nabh. 


K\\   FftrU,cap   Lli,  n.  2». 

C2ï    Barcelona,  eaUmpa  de  F.  OirA»  Gran-vla^  2ï2,  bis,  16 

(3)   Aris  SÉ  diu  cti  ía  portada  del  llibre. 


—    296    — 

Regla  segona.  - —  En  català  no  té  lloc  la  sinalèfa  rítmica  o  ortològica  ab  pronuncia- 
ció clara  y  distinta  de  les  vocals  sinalefades.  En  el  concurs  d'una  sílaba  directa  en  final 
de  dicció  ab  una  d'inversa  en  la  paraula  següent,  si  abdues  vocals  s'escriuen,  fan  azèuc- 
sïs,  y  permanexen  integres  les  dues  sílabes.  Si  's  vol  qu'en  ^formen  no  més  que  una; 
es  precís  que  desaparexca  una  de  les  dues  vocals.  Eczemples  d'azèucsis : 

En  la  gran  cort  fa  la  vida-hermita.  (Cants  d'Amor,  VII.) 
No  sia  sòl  yo-en  tal  disfavor.  (II.) 
Qui  no-es  trist,  de  mos  dictats  no  cur.  (I) 
E  lo  qui-es  de  mals  passionat.  (I.) 
Alguna  part  e  molta-es  trobada 
de  molt  delit  en  la  pensa  del  trist.  (Ibid.) 

Eczemples  d'apòstrof: 

Ésser  me  cuyt  per  moltes  gents  reprès; 
puix  que  tant  lòu  viur'  en  la  vida  trista; 
mas  yò,  qui*he  sa  glòri'  al  ull  ja  vista, 
desig  mos  mals,  puix  delit  l'es  permès.  (Ibid.) 
D'eí^t  viure  'strany  algú  no'  s  vulla  dòlre.  (Ibid.) 
Y  *1  vòstr'  es  menys  que  '1  terç  de  un  punt  de  dau.  (VI) 

Axí  escriu :  S(?n  cètr'  ^nvcja^  Ma  pens  ha  consentit.  Entr'  (entra)  en  gran  despit. 
La  'spècie.  Sa  pòc  edat. 

Convé  observar  aquí,  que'l  cas  més  freqüent  de  sinalèfes  en  els  clàssics  ocorre  en 
la  contigüitat  de  dos  monossílabs,  que  units  poden  formar  diptòngo  en  català;  p>er 
eczemple;  iio-ki  acull;  710- ki  es;  no-hi  \\di\  què- hi  perd;  no- ho  veig;  no-ho  fou;  qui- ho 
sab.  Aquestes  sinalèfes  son  al  mòdo  de  llegir  y  escriure  qu^ells  fèyen  d'aquèlles  dues 
diccions,  junCaiitles  en  una  sola,  axis :  noy^  nou^  siu,  quèy,  quiu. 


tafluàncU  ét  la  prosòdia  o  ortologia  castellana  en  la  catalana 

jHa  influït  la  ortologia  castellana  en  la  catalana,  particularment  en  lo  que  pertoca  a 
la  diptongació,  y  també  a  la  sinalefació,  la  qual  essencialment  en  rès  se  diferencia 
d*  aquella? 

La  resposta  es  afirmativa.  A  penes  podia  dexar  de  succeir  que  no  hi  influís  en  gran 
manera.  Els  nostres  savis  han  après  en  castellà.  Els  nostres  poetes  s'han  format  en  les 
obres,  verdaderament  riques  y  de  bon  gust,  dels  clàssics  de  Castella.  L'oido  dels  nos- 
tres poetes  era  fij  y  còm  a  tal  sabia  apresonar  en  el  número  propi  de  cada  metre 
castellà  el  nombre  de  sílabes  que  en  ell  hi  trobava  escrites.  En  aquests  dos  versos,  per 
eczemple : 

No  es  la  ciència :  es  la  impaciència, 
que  a  Eva  hundió  en  hondo  abismo. 

llegintlos  a  la  catalana  hi  haguera  trobat  14  o  13  sílabes  en  cada  un. 


—      ^97      — 

No-es-la-ci-en-ci-a:  es-  la-im-pa-ci-en-cia, 
que-hun-di-ó  d  Eva  en  hon-do  a-bis-mo. 

Els  metexos  versos,  llegits  ab  ortologia  castellana,  no  'n  tenen  més  de  vuyt: 

No  eS'  la-  cien-  eia:  es  la  im-  pa-cien-  eia 
*^  que  à-  E  -va  hun-dió  en-  hon-do  a-bis-mo. 

Per  a  reduirlos  a  octossílabs,  es  precís  recórrer  al  diptòngo  y  a  la  sinalèfa,  Còm  tant 
íua  com  l'altre  son  en  castellà  frequentíssims,  molt  aviat  qualsevulla  oído  delicat  y  fi 
s  avesarà  a  fer  diptòngos  y  sinalèfes  a  cada  moment  y  sense  adonàrsen.  Que  's  posi  a 
compondre  en  català:  jscrà  possible  sostraures  a  la  influència  d'un  hàbit  arrelat  en  el 
aido? 

Lo  que  fa  sospitar  la  raó,  venen  a  coufirmarho  els  fets-  Obrim  els  llibres  de  Mossèn 
jacintü  Verdaguer  y  de  D,  Marian  Agyiló.  Cito  aquestos  dos  per  haver  estat  els  astres 
més  lluminosos  de  la  renaíxent  literatura  catalana.  Ningú  Is  negarà  conei:íement  de  la 
ilenga,  ni  inspiració  poètica,  ni  facilitat  y  elegància  en  la  versificació;  però  trist  es 
haverho  de  confessar :  en  la  part  prosòdica  o  orto lògica  fan  una  mescla  de  català  y  cas 
íellà,  que  ningú  ho  diria.  Vingucn  les  proves.  Comencem  per  Mossèn  Jacinto. 

Obrim  TAtlàntida.  El  primer  vers  de  la  Introducció,  diu  axis: 

Vora  la  mar  de  Lusitan[ia  u]n  dia. 

El  diptòngo  (castellà)  nia  forma  sinalèfa  ab  la  //  de  //«.  Per  a  ser  vers  genuïnament 
catalàf  deuria  dir: 

Vora  del  mar  del  lusità  un  dia. 

Aquí  no  hi  ha  cap  sinalèfa  ni  senzilla  ni  composta  de  diptòngo. 

Iguals  anomalies  ocorren  en  los  versos  següents  de  la  metexa  Introducció: 

Lo  lleó  de  Venec[ia  a|b  sos  cadells.  (Estrofa  I.) 

Y  entre  ays  y  cridor[ia  y]  alarit  selvatje.  (IV.) 
Per  m.orir  un[a  o  aMtra  a  revolcons.  (IL) 
Llant[ia  u]n  dia  del  mar,  al  cel  sospesa.  (XIL) 

Y  a  sa  claror  verda  p[anic[ie  ha]  vista,  (XVIIL) 

Y  joh  santa  Providencjia!  ojbrintli  'Is  brassos.  (XX.) 
Los  gui[a  a  u]n  bosch  d  alzines  y  oliveres.  (Ibid.) 

Y  son  sèt  les  sinalèfes  compostes  de  tres  vocals,  es  a  dir,  set  vegades  de  tres  síla- 
bes  catalanes  ne  fa  una.  a  imitació  dels  castellans.  Les  sinalèfes  de  dues  vocals  s'hi 
troben  en  molt  major  núuiero.  Hi  ha  versos  que'n  tenen  tres;   per  eczemple: 


Sobre  jonsja  a]peifad[a  c|ncar[a  hu]mida-  (XXIÏL) 
Lo  crid[a  a]  seure  sot[a  ujn  rour[e  a]ItívoL  (XXÍV^.J 


•  ••i<•^*iTWV7S^J^»íjr^f  í3 


—       298       — 

Llegesca  el  lector  la  citada  Introducció,  y  tant  en  ella  com  en  tota  la  obra,  's  conven- 
cerà de  qu'en  punt  a  sinalèfes  Mossèn  Jacinto  no  deixa  atràs  els  poetes  castellans. 

En  quant  a  diptongar  azèucsis,  es  més  moderat.  No  n'hi  manquen  alguns,  tals  com: 
vene-cia-na,  celis-tia,  reli-giós,  al-ció. 

En  punt  a  diptòngos  el  mestre  Aguiló  s'acosta  als  castellans  molt  més  que  Mossèn 
Verdaguer.  En  sola  una  composició  de  deu  quartetes  octossílabes  hi  trobo  els 
següents  í'>: 

Les  prega-r/>s  de  ta  mare 
han  alcançat  tal  mercè. 

Pronosticava  la  cien-cia 
medical  trists  desenganys; 
y  ha  volgut  la  Providen-c/Vz 
burlar  sos  trists  desenganys. 

Contemplant  la  gr^-cia  obtesa, 
plor  y  rich,  y  vaig  y  vinch. 

Jo  't  pogués  dar  l'expe-r/Vn-c/Ví 
del  mitg  segle  qu'he  viscut, 

Tinch  ademés  apuntats  els  següents:  tri-gu/V?,  esti-gu/^  (pi.  1 1 1)  v/-^tge  (113),  wérki- 
nat,  (i  14),  pí^^'-sia  (224),  en-v/^-ba,  (89),  renun-c/^-ren.  (Ibid.)  Fins  arriba  el  cas  de  que  un 
vers  octossílab,   pronunciat  ab  ortologia  catalana,  passa  a  ser  endecassílab.  Diu  axis: 

Li  enviaba  ell  la  mellor  fruyta; 

vers  qu'un  català  de  veres  llegirà  d'èst  mòdo: 

Li-en-vi-a-ba-ell-la-me-llor  fruy-ta; 

al  qual  per  a  ser  endecassílab,  no  li  falta  cap  sílaba  ni  cap  accent. 

No  fou  més  escàs  en  el  ús  de  les  sinalèfes.  No  n'hi  falten  de  formades  ab  tres  vocals 
que  cada  una  de  per  sí  fan  una  verdadera  sílaba. 

De  la  vanaglor[ia  hu]mana, 
qu[e  a]  tants  cors  ensuperbeix  (89). 

Ella  's  deya  Bruniselda, 
[y  a  e]ll  li  deyen  en  Pelay. 

No  crec  necessari  presentar  més  eczemples.  Si  algú  no  queda  persuadit  de  que  els 
nostres  poetes,  fins  els  més  amants  de  la  Uenga,  han  escrit  ab  prosòdia  y  ortologia  més 
castellana  que  catalana,  llegesca  atentament  ses  obres,  y  ben  aviat  s'en  convencerà. 


(1)    Llibre  de  la  Mort,  p.  53  yòi. 


—     «99     — 


CONSEQÜÈNCIES 

De  tot  lo  dit  fins  aquí  se  veu  clarament  la  necessitat  de  redimir  la  prosòdia  catalana 
de  l'influència  castellana,  especialment  en  lo  que  pertoca  a  la  diftongació  y  a  la  sinale- 
fació,  ja  que  s'ha  empresa  la  tasca  de  purificar  de  tota  ingerència  estranya  la  nostra 
llenga.  Solament  ab  aquesta  obra  ben  feta  serem  feèls  a  la  tradició  dels  nostres  clàssics, 
que  seguiren  sempre  la  tradició  llatina,  com  acabam  de  veure. 

Aquest  feliç  resultat  lo  conseguirèm,  si  procuram  conservar  les  azèucsis  naturals  de 
les  diccions  llatines  transportades  al  català,  sense  diptongarles,  còm  dèu  ferse  en  caste- 
llà, conforme  al  geni  de  la  llenga. 

Respecte  al  ús  de  la  sinalèfa  dèu  advertirse  be  que  la  llenga  catalana  no  sufrex  la 
pronunciació  clara  y  distinta  de  les  vocals  sinalefades,  sinó  que  de  les  dues  (de  tres  no 
n' admet  cap),  no  se  n'ha  de  pronunciar  més  que  una,  sia  la  primera,  sia  la  segona, 
segons  convinga  a  la  claredat  de  la  frase. 

A-n  els  escrits  en  prosa,  deuen  la  una  y  Taltra  escriures  jatsía  que  no  hajen  de  so- 
nar. Convé  estalviarhi  els  apòstrofs  lo  més  que  possible  sia. 

En  el  vers  tota  vocal  suprimida  deu  ésser  substituida  per  l'apòstrof.  En  general  el 
número  de  vocals  ha  de  ser  el  metex  que'l  de  les  sílabes  corresponents  al  metre,  que 
s'haja  adoptat.  Els  diptòngos  catalans  son  la  única  escepció  d'aquèsta  regla. 

Els  d'advertir,  que  com  l'armonia  del  vers  queda  completa  després  de  l'últim  accent 
de  cada  un  d'ells;  els  que  terminen  ea  paraula  aguda,  poden  tenir  una  sílaba  de  mènos; 
si  acaben  en  dicció  esdrújula,  ne  tenen  una  de  més. 

Per  a  suavisar  la  duresa  resultant  de  l'aglomeració  de  monosílabs  tònics  y  per  enfre- 
nar  la  lleugeresa  provinent  de  la  multitut  de  sílabes  àtones  seguides;  servèx  l'accent 
secondari:  el  qual  posseèx  la  metexa  energia  ortològica  que'l  primari,  y  no  més  se 
diferencia  d'aquex  en  que  no  afecta  a  la  qualitat  de  les  vocals  de  sò  variable. 

Aquest  es  mon  parer,  salvo  melioii. 


—     300     — 


De  D.  Gabriel  Nogués  y  Garcia,  Doctor  en  Filosofia  y  Lletres 


Grítica  d^  algunes  formes  errònies  del  llenguatge  escrit 

Avans  de  comensar  lo  treball  que  es  objecte  d'aquesta  comunicació,  crech  necessari 
explicar  perquè  li  he  donat  lo  títol  que  l'encapsala. 

Entre  les  vàries  manifestacions  del  actual  renaixement  de  Catalunya,  hi  ressurt 
d'una  manera  ben  remarcable  l'amor  a  la  nostra  llengua,  amor  que  ha  omplert  d'entu- 
siasme als  nostres  escriptors.  Però  del  entusiasme  sol  no  n*hi  hà  prou  pera  guiar  la 
ploma  dels  que  escriuen  en  llengua  catalana,  sinó  que  es  necessària  ademés  la  reflexió. 
No  tenint  això  en  compte,  fins  ara  s'ha  deixat  de  banda  l'estudi  científich  del  idioma  y 
d'aquesta  manera  s'han  presentat  algunes  formes  errònies  en  lo  llenguatge  escrit, 
y  dich  en  lo  llenguatge  escrit,  perquè  únicament  en  aquest  se  solen  veure,  y  s'hi  hà  qui 
també  les  emplea  en  l'oral  ho  fa  sempre  per  influències  d'aquell. 

De  les  observacions  que  exposo  respecte  d'aquelles  formes  errònies,  ne  dich  critica 
perquè  d'elles  ne  faig,  ab  les  meves  poques  forces,  un  examen  rahonat. 

Declaro  que  no  tinch  la  més  nlínima  pretensió  d'imposar  lo  meu  criteri;  tant  sols 
desitjo  que  'Is  que  poden  estudiar  la  llengua  catalana  ab  bons  fonaments,  fixin  la  seva 
atenció  en  los  errors  que  critico  y  en  altres  molts  de  que  està  plè  lo  llenguatge  escrit. 


Finals  de  certes  paraules  qtse  han  entrat  en  forma  castellana 

Actualment  s'usen  moltes  paraules  d'ordre  científich,  que  ja  s'han  fet  d'üs  comú, 
puix  les  emplea  tota  classe  de  persones,  les  quals  paraules  han  vingut  a  nostre  poble 
en  forma  castellana.  Les  paraules  a  que  'm  refereixo  son  telègrafo,  fonògrafo,  cinema- 
tògraf o  y  també  altres  de  distintes  ordres,  com  baritono,  unísona,  triunfo,  etc.  Es  evi- 
dent que  tals  expressions  son  castellanes  del  tot,  y  en  tal  forma  no  's  poden  acceptar 
en  català.  Ara  be;  hi  hà  qui  les  ha  volgudes  traduhir  del  castellà,  y  pera  traduhirles 
no  ha  fet  més  que  llevar  la  darrera  vocal,  y  d'aquesta  manera  de  telègrafo  ha  format 
telègraf,  d^  fonògrafo,  fonògraf,  úe  cinematògraf o,  cinematògraf  Això  no  es  català. 
En  primer  lloch  les  consonants  dèbils  no  acaben  paraula,  sinó  en  lo  cas  de  que  la  vocal 
immediata  sigui  reforsada  ab  Taccent,  com  v.  gr.  Calaf  Margalef  En  segon  lloch, 
si*s  prova  de  fer  los  plurals  de  tals  paraules  ^què  'n  resulta?  Ne  resulta  telègrafs,  f anà- 
grafs,  cinematògrafs,  de  pronunciació  molt  difícil  y  quasi  be  impossible  en  lo  tirat 
d'una  conversa. 

^Quina  forma  han  de  pendre,  donchs,  les  paraules  en  qüestió?  Vaig  a  respondre  a 
n'això.  Precisament  hi  hà  un  mot  que,  si  be  erudit,  ha  esdevingut  al  meteix  temps 
popular,  pel  gran  ús  que  n'ha  fet  lo  poble:  es  lo  moifilosoph,  ab  lo  sò  de  /  final.  No 
hi  hà  dupte  de  que,  si  seguissim  la  teoria  d'aquells  que  no  fan  més  que  suprimir  la 
vocal  final  del  mot  castellà  hauria  de  s^r  filòsof  y  en  p\m3\  filòsofs.  Però  lo  poble,  ab 
aquest  sentit  pràctich  que  Deu  li  ha  donat  y  aquesta  intuició  del  llenguatge,  no  ha  dit 
filòsof  únó filosòph,  es  a  dir,  ha  fet  forta  la  consonant  final,  y  ja  sabem  que  la/  es  la 


'■'IPS^.i^r'ífllP^Ï•ÏHT^^SÏ'***'    -' 


forta  corresponent  a  la/,  y  ha  carregat  l'accent  a  la  darrera  sílaba.  D'aquesta  manera 
es  de  més  bon  pronunciar,  no  tant  sols  en  singular,  sinó  també  en  plural.  Per  lo  tant, 
no  es  filòsof  y  filòsofs  sinó  filòsoph  y  filosophs,  ab  lo  sò  de  /,  lletra  forta.  Ademés 
crech  que  es  convenient  conservar  en  la  escriptura  lo  signe  de  la  k  final  per  rahó  de 
sa  etimologia.  Un  cas  semblant  passa  en  lo  nom  patronímich  Josef  d'origen  semítich, 
que  en  boca  del  poble  s*ha  convertit  en  Joseph. 

Ara  anem  a  fer  aplicacions.  Si  aquestes  paraules  filòsof,  Josl•f  han  pres  racional- 
ment les  formes  di^  filòsoph  y  Joseph,  ^perquè  no  ha  de  ferse  lo  meteix  ab  les  altres 
que  he  anunciat,  dihent:  telegràph,  fonogrhph,  cinetnatogràph  y  els  seus  plurals  tele- 
grhphsyfonogràphs,  cinematogràphs} 

Tal  volta  hi  haurà  qui  digui  que  no  hi  estem  acostumats.  Ja  'ns  hi  avesarem!  tot 
es  comensar.  Si  aquells  que  escriuen  periòdichs  en  català  volen,  ho  poden  escampar, 
y  'Is  lectors  que  no  tenen  altra  norma  pera  escriure  en  nostre  idioma  que  la  que  'Is  hi 
senyala  '1  periòdich,  seguiran  induptablement  lo  que  aquest  digui. 

Lo  que  he  dit  podria  ferse  extensiu  a  la  paraula  triomf,  la  qual,  ademés  d'acabar 
en  consonant  dèbil  té  l'agrupament  de  la  w/'que  repugna  a  las  Ueys  de  la  assimilació. 
Per  lo  tant,  s'hauria  d'escriure  triomph,  pronunciantse  ab  lo  sò  de  mp  final. 

Respecte  del  mot  baritono,  no  pot  ser  baHton,  sinó  bari-tò  es  a  dir,  tò  baix  o  pesat, 
de  las  radicals  popv  [adj.  papt3-<;,  eia,  t3],  y  tovo  [sust.  tovo-c;  tò,  vèu].  En  bari-tò 
tenim  que  '1  segon  element,  ademés  d'estar  conforme  ab  sa  etimologia,  té,  no  sols  fiso- 
nomia ben  catalana,  sinó  també  l'accent  agut  que  li  es  propi.  Lo  meteix  puch  dir  de 
unísono,  que  per  semblants  rahons  no  ha  de  ser  unissòn  sinó  unissó. 

La  finalitat  de  lo  que  dich  no  es  presentar  d'una  manera  especial  aquelles  paraules, 
sinó  senyalar  ab  los  citats  exemples  una  norma  que  's  pugui  seguir  en  casos  consem- 
blants,  fugint  sobre  tot  de  formar  paraules  catalanes  pel  sistema  de  suprimir  una  lletra 
a  les  castellanes,  que  si  be  en  moltes  ocasions  es  llògich,  no  sempre  es  així. 


Breu  etUidí  de  íes  radicals  7  consegileot  formació  dels  derivats  7  compostos 

Pera  la  formació  de  paraules  s'ha  de  tindré  en  compte  la  radical  y  l'arrel.  La  radi- 
cal es  la  part  essencial  d'una  paraula  determinada,  així  com  l'arrel  es  la  part  essencial 
d'una  familia  de  paraules.  Tant  l'una  com  l'altra  son  meres  abstraccions,  no  tenen 
valor  concret  y  determinat,  si  no  se  'Is  hi  junten  les  desinències  y  demés  elements  que 
int^ren  la  paraula. 

La  radical  indica,  donchs,  l'idea  abstracta  d'un  mot,  y  sol  ser  igual  en  distintes 
llengües  d'una  meteixa  familia,  encara  que  en  los  mots  més  simples,  de  vegades  se 
modifica.  Així  tenim  p.  ex.  la  radical  íermin-  que,  si  be  en  la  formació  d'un  sustantiu 
s'ha  modificat  en  terme,  no  obstant  en  altre  ha  restat  igual,  com  en  termituació  y  en  lo 
verb  terminar.  Això  vol  dir  que  les  paraules  derivades  no  's  deriven  de  les  seves 
corr^ponents  primitives,  sinó  de  les  radicals  d'aquestes,  es  a  dir,  d'aquella  forma 
abstracta  de  que  he  parlat.  Per  lo  tant  entench  que  no  son  correctes  los  mots  termenar, 
esperi tual,  francescà  y  altres  per  l'estil  que  solen  usar  alguns,  creyent  de  bona  fè  que 
d*aquesta  manera  son  més  catalans.  S'ha  d'escriure  terminar,  espiritual  y  franciscà 
perquè  procedeixen  de  les  radicals  termin-,  spirit-  y  Frands-, 

Un  altre  defecte  hi  hà  respecte  '1  particular,  y  es  lo  que  vaig  a  exposar.  En  les 
Uengues  novo-Uatines,  en  les  quals,  per  sa  manera  especial  de  ser,   no  hi  hà  paraules 


—      302      — 

pròpiament  compostes,  hi  hà,  no  obstant,  una  mena  de  compostos  per  jtixta-posició  de 
radicals  dels  que  puch  posar  com  exemples  los  que  's  troben  en  les  frases- següents: 

Guerra  russo-japonesa, 
Lluyta  greco-romana, 
Tractat  hispano-francès, 
Institut  científico-mercantil, 

y  tants  altres  de  la  meteixa  índole. 

En  aquesta  classe  de  compostos,  lo  primer  element  se  sol  presentar  en  la  forma  de 
la  seva  radical  y  ab  la  vocal  conexiva  o,  sens  tindré  los  accidents  dé  genero  y  número. 
En  lo  primer  de  dits  exemples,  molt  usat  en  aquestos  darrers  temps,  s'ha  pogut  veure 
l'error  d'una  manera  ben  palpable;  així  vèyem  en  los  periòdichs  escrits  en  català  usar 
la  frase  Guerra  rus-japonesa,  sens  tindré  en  compte  que  rus  es  ja  una  paraula  consti- 
tuïda en  forma  masculina,  y  no  una  radical,  com  ha  de  ser.  Això  no  era  més  que  una 
falsa  traducció  del  castellà,  en  la  qual  llengua  coincideixen  la  radical  y  la  forma  masculi- 
na. Comparis  aquest  exemple  ab  lo  francès  en  que  's  diu  Guerre  russo-japonaise.  Iguals 
observacions  poden  ferse  en  los  demés  exemples  que  poso. 

La  finalitat  d'aquestes  observacions  es  contribuir  a  fixar  en  català  la  teoriçi  de  la 
ormació  de  paraules. 


Teoria  dels  dtiples  de  la  Uen^a  caf  alana 

Respecte  del  origen  de  les  llengües  novo-llatines  s'han  dividit  los  filòlechs  en  dues 
tendències,  en  dues  escoles.  Uns  volen  que  procedeixin  del  llatí  clàssich,  altres  de  lllatí 
vulgar.  Sigui  com  sigui,  s'hi  pot  veure  en  això  que  a  Roma  existien  dos  matissos  d'una 
meteixa  llengua.  La  llengua  llatina  presentava  caràcters  distints  segons  que  fos  parlada 
per  aquells  que  havien  rebut  una  instrucció  esmerada,  o  be  pel  poble,  per  la  classe 
baixa  de  la  societat.  Aquest  fenomen  no  es  esclusiu  del  llatí ;  ha  passat  a  les  llengües 
romàniques,  entre  elles  al  català.  No  es  igual  la  manera  de  parlar  d'un  home  de  lletres 
que  passa  la  vida  dedicat  al  estudi,  a  la  d'un  rústich  pagès  que  no  ha  rebut  cap  ins- 
trucció. 

La  existència  d'aquestes  dues  manifestacions  que  podem  anomenar  erudita  y  po- 
pular es  un  element  que  s'ha  de  tindré  en  compte  al  estudiar  la  formació  de  les  llen- 
gües romàniques,  y  aquest  fet  es  lo  que  ha  donat  origen  als  duples.  Los  duples  son  aque- 
lles paraules  que  presenten  dues  formes;  en  altres  térmens,  soii  paraules  que  tenint  un 
origen  comú  ab  altres,  no  obstant,  al  passar  del  llatí  al  català,  se  presenten  en  dues 
formes  paraleles:  erudita  y  popular.  Un  exemple  bastarà  pera  que  's  comprengui  això 
d'una  manera  clara:  lo  llatí  canonicus  ha  donat  origen   en   català  a  canònich  y  canonge. 

Aquestos  parells  de  paraules  d'origen  comú  poden  dividirse  en  dos  agrupaments: 
un  d'ells  lo  constitueixen  les  paraules  en  que  la  forma  erudita  y  la  popular  tenen  exac- 
tament la  meteixa  significació,  y  en  Taltre  s'hi  inclouen  aquelles  en  que  les  dues  for- 
mes tenen  significació  distinta. 

A  fi  y  efecte  de  que  tot  això  's  vegi  d'una  manera  sinòptica,  aquí  van  dues  llistes 
de  duples  pertanyents  als  dos  agrupaments  esmentats: 


.t^^iT-7— .<S, 


—    303     — 


FORMES   PARALELES   DE   SIGNIFICACIÓ   IGUAL 


LLATl 

CATALA  ERUDIT 

CATALÀ  l>OfULAR 

Beneficium 

Benefici 

Benifet 

Strictus 

Estricte 

Estret 

Ingenium 

Ingeni 

Enginy 

Fèlix  (n.  pr.) 

Fèlix 

Feliu 

Of>erari  (verb) 

Operar 

Obrar 

Proximus 

Pròxim 

Prohisnie 

Quadratum 

Quadrat 

Cayrat 

Refectorium 

Refectori 

Refetó 

FORMES   PARALELES   DE   SIGNIFICACIÓ   DISTINTA 


Canonge 

Eixam 

Heretge 

Llech 

Cadira 

Metzina 

Sòn 

Veguer 

Combregar 

Purgador 

Cèrcol 

Viatje 

La  finalitat  d'aquest  treball  es  desfer  la  opinió  errada  d'alguns  que  prenen  com  a 
no  catalanes  les  formes  erudites;  opinió  més  generalisada  de  lo  que  sembla  entre  Is 
elements  que  a  si  meteixos  se  podrien  anomenar  puristes.  La  llengua  no  es  esclusiva 
del  poble;  es  també  de  la  gent  instruida,  y  aquest  fenòmene  dels  duples,  comú  a  altres 
llengües  novollatines,  constitueix  una  riquesa  que  aumenta  lo  caudal  de  paraules  del 
idioma. 


Canonicus 

Canònich 

Examen 

Examen 

Hereticus 

Herètich 

Laicus 

Laych 

Cathedra 

Càtedra 

Medicina 

Medicina 

Somnus 

Somni 

Vicarius 

Vicari 

Communicare 

Comunicar 

Purgatorium 

Purgatori 

Circulus 

Círcol 

Viaticus 

Viàtich 

Asaiinilacló  de  les  consonants 

Es  molt  comú  no  saber  com  escriure  les  paraules  dissapte,  dupte  y  altres  en  que  hi 
entra  una  consonant  labial  devant  d'una  /.  Uns  escriuen  dissabte,  dubte  ab  l'agrupa- 
ment de  las  consonants  bty  y  altres  ho  escriuen  ab  //.  Això  m'ha  fet  pensar  en  parlar 
de  la  assimilació  de  les  consonants. 

Les  consonants,  quan  se  troben  unes  ab  altres,  estan  generalment  subjectes  a  certes 
modificacions ;  una  consonant  de  la  radical  d'una  paraula  se  pot  modificar  segons  la 
consonant  que  li  segueixi.  Així  's  pot  observar  lo  següent  fenòmene :  la  arrel  doc-  ex- 
pressa ridea  de  ensenyar,  instruir.  Si  a  n'aqueixa  arrel  hi  posem  lo  sufixe  tor^  que  de- 
signa la  persona  agent,  la  persona  que  obra,  formarem  doc-tor,  que  vol  dir  aquell  que 


—     304     — 

ensenya ;  però  si  a  dita  arrel  hi  posem  lo  sufixe  maty  suprimida  la  /  de  mat  per  rahons 
que  ara  no  son  del  cas  exposar,  tindrem  dog-tna  y  no  doc-tna,  que  vol  dir  lo  resultat  de 
'  la  acció  d'ensenyar,  es  a  dir,  ensenyansa,  sentència,  doctrina,  opinió.  ^Y  perquè  aques- 
ta diferència?  ^Perquè  una  vegada  l'arrel  es  doc-  y  l'altra  dog-}  Donchs  es  per  la  Uey  de  la 
assimilació  en  grau,  per  la  qual,  quan  dues  consonants  se  troben  juntes  en  una  meteixa 
paraula,  la  segona  converteix  a  la  primera  a  son  grau;  si  la  segona  es  forta,  la  primera  ha 
de  ser  forta;  si  la  segona  es  dèbil,  la  primera  ha.de  ser  dèbil.  Comparis  aquest  exemple 
2Íb  frag-ment  Y  frac'tura,  de  T  arrel /r^^-,  idea  de  trencar. 

Aixíi  donchs,  la  paraula  dupte^  encara  que  derivi  de  l'arrel  dub-^  de  la  qual  ne  ve  lo 
verb  llatí  dub:il•are,  al  trobarse  la  b  devant  de  la  /  que  es  una  consonant  forta,  també 
s*ha  d'enfortir  convertintse  en  /.  De  manera  que  Tagrupament  bt  no  està  conforme  ab 
les  lleys  de  la  assimilació;  únicament  se  permet  en  compostos  el  primer  element  dels 
quals  sigui  una  preposició,  com  p.  ex.  ob-tindre. 

Fent  aplicació  pràctica  de  tot  això,  direm  que  s'escriuran  ab  //,  les  paraules  dupte, 
dissapte,  captar  y  altres  que  's  trobin  en  igual  cas. 

Per  lo  tant,  en  lo  que  fa  referència  a  la  assimilació  en  grau,  se  permeten  los  següents 
agrupaments  de  consonants : 

pt  ex.  dupte 

bd  »  cobdicia 

et  »  doctor 

gm  »  dogma. 

Lo  que  he  dit  no  es  esclusiu  del  català;  es  una  Uey  comuna  a  moltes  llengües,  per- 
què naix  de  la  mateixa  emissió  fisiològica  dels  sons.  La  assimilació  se  nota  més  quan 
es  orgànica.  Es  una  regla  d'ortografia  molt  coneguda  aquella  que  prescriu  que  devant 
í  o  /,  si  hi  hà  d'anar  una  nassal,  aquesta  ha  de  ser  m  y  no  n.  P.  ex.  de  la  preposició 
llatina  in  y  V adjectiu  possib/e,  se  forma  impossible^  es  a  dir,  la  n  de  in  se  converteix  en 
m.,  Y  això  ^perquè?  Per  lo  següent:  La/  es  consonant  labial  y  converteix  en  labial  a 
la  que  li  va  al  devant;  així  al  pronunciar  la  sílaba  im  acabem  tancant  la  boca,  y  al  pro- 
nunciar la  sílaba /é?  comensem  tancant  la  boca;  es  a  dir,  coincideixen  de  tal  manera, 
que  al  acabar  la  primera  sílaba,  ja  tenim  ipso  facto,  comensada  la  segona.  Pel  contrari, 
si  a  la  meteixa  sílaba  in  li  fem  seguir  una/,  com  en  la  paraula  in-ferior,  queda  intacta 
la  ;/;  ja  no  hi  hà  assimilació  orgànica. 

La  finalitat  d'aquestes  petites  observacions  es  fer  notar  que  la  assimilacció  es  un 
element  que  s'ha  de  tindré  en  compte  pera  fixar  la  forma  ortogràfica  de  moltes  parau- 
les, y  que  aquesta  assimilació  té  per  causa  fonamental  la  meteixa  emissió  fisiològica 
dels  sons. 


Us  de  la  V  7  la  b  entre  vocals 

Veusaquí  dues  consonants  que  se  solen  confondre  ab  íacilitat;  son  moltes  les  co- 
marques en  que's  pot  notar  aquesta  confusió.  Segons  sembla,  los  antichs  llatins  clàssichs 
feyen  perfecta  distinció  entre  aquestos  dos  sons;  però  desde  '1  comensament  del  sigle  IV, 
època  de  la  decadència  de  la  llengua  llatina,  comensaren  a  usarse  indistintament.  La 
confusió  dels  dos  sons  passà  naturalment  del  ordre  fonètich  al  gràfich,  de  manera  que 


r-^ *V'"  ~ '^í^  •  .**  r^*^" .-  r^.- 


—     305     — 

en  inscripcions  y  cartes  dels  sigles  VI,  vil  y  vill  hi  hà  molts  exemples  d'aquesta  pro- 
miscuació;  lo  que  donà  motiu  a  que  un  gramàtich  d'aquells  temps,  Adamant  Martiri, 
fés  una  disertació  especial  sobre  Templeu  de  la  2/  y  de  la  6. 

Lo  defecte  de  confondre  aquestos  dos  sons  ha  passat  fins  a  cert  punt  al  català,  y 
dich  fins  a  cert  punt  perquè  algunes  comarques  se'n  salvaren,  y  entre  elles  s*hi  compta  M 
Camp  de  Tarragona.  Allí  es  ahont  se  pronuncien  la  z'  y  la  ^  ab  més  distinció  Tuna  de 
Taltra,  y  d'una  manera  especial  se  nota  aquesta  diferència  a  Valls. 

Això  ha  fet  que  la  gent  poch  observadora  s'hagin  cregut  que  en  los  pobles  del 
Camp  fan  un  abús  tant  gran  de  la  v  que  arriben  a  posaria  fins  allí  ahont  no  ha  de  ser,  y 
que  suposant  tal  cosa  ridiculisin  aquesta  manera  de  parlar.  Qui  cregui  això  es  que  no 
sab  veure  la  realitat  de  les  coses  o  que  té  un  esperit  d'observació  molt  rudimentari.  V 
com  que  aquest  error  està  molt  generalisat,  per  això  he  volgut  tocar  aquest  ]:>unt. 

Quan  la  2/  o  la  ^  han  de  ser  inicials  de  paraula,  en  la  seva  ortografia  no  hi  50!  haver 
confusió;  però  quan  se  troben  en  mitg  de  paraula,  alashores  si  que  n'hi  hà» 

Per  aquest  motiu  me  sembla  que  seran  oportunes  les  regles  següents; 

i,a  La  í  llatina  entre  vocals,  al  passar  al  català,  també  entre  vocals,  se  sol  conver- 
tir en  V,  p.  ex. 


labium 
caballus 

llavi 
cavall 

amabam 

taberna 

faba 

amava 

taverna 

fava 

probare 
scribens 

provar 
escrivent 

2.a     La/  llatina   entre  vocals,  al  passar  al  català,  també  entre  vocals,  se  sol  con- 
vertir en  6;  p.  ex. 


capillus 

cabell 

sapo(n) 

sabó 

luparia 

llobera 

apicula 

abella 

sapientia 

sabiesa 

nepos 

nebot 

ripa 

riba 

cepa 

ceba 

Aquestes  dues  senzilles  regles,  no's  poden  pendre,  per  això,  d'una  manera  absolu- 
ta, però  son  nombrosíssims  los  casos  en  que's  poden  aplicar,  sobre  tot  en  les  paraules 
que  han  passat  enterament  al  poble. 

En  aquelles  que  no  s'han  fet  populars,  com  succeheix  en  lliberal,  d'ús  relativament 
modern,  y  en  la  meteixa  paraula  popular,  que'l  poble  no  Ja  usa,  no  regeixen  aquestes 
regles. 

En  aquesta  qüestió  he  pogut  observar  que  alguns  escriptors  prenen' per  model  la 
ortografia  francesa;  així  la  paraula  que  en  llatí  es  sapo  [radical   sapon-\  segons  la  regla 


—     3o6     — 

que  he  indicat,  en  català  ha  de  ser  sabó,  y  no  savò  prenentlo  del  francès  savon,  y'l  verb 
arribar  derivat  del  sust.  llatí  ripa,  no  ha  de  ser  tampoch  arrivar,  del  francès  arriver. 
La  finalitat  d'aquestes  observacions  es  manifestar  que  les  regles  pera  Tus  de  la  *  y 
de  la  V  entre  vocals,  no  hi  hà  necessitat  d'anarles  a  cercar  a  Frahsa,  sinó  que  dintre  de 
Catalunya  meteix,  en  molts  pobles  del  Camp  de  Tarragona,  se  poden  veure  usades 
d*una  manera  pràctica. 


Importància  de  la  Etimologia  pera  Testudi  científich  de. les  llengües 

La  Etimologia  es,  segons  la  seva  definició,  l'origen  de  les  paraules,  la  rahó  de  la 
seva  existència,  del  seu  significat  y  de  la  seva  forma;  en  grech  èrviio-Xoy-ía,  de  les 
radicals  8TV|Lio-[adj.  etpiiòq,  t\,  ov,  ver,  veritable]  y  XoY-[sust.  Xoy-o-ç,  verb,  paraula]. 
Vol  dir,  donchs,  veritable  paraula^  veri-loquium,  com  traduia  Ciceró. 

Les  paraules  tenen  un  origen,  com  tot  lo  demés  del  món;  no  son  formades  per  la 
casualitat.  Si'ls  primers  mots  del  home  provenen  de  la  onomatopeya,  no  ho  negaré 
pas,  però  les  llengües  han  anat  evolucionant,  fent  via  poch  a  poch  pel  gran  camí  de  la 
història;  les  primitives  paraules  induptablement  donaven  vida  a  mots  nous,  aquestos 
arribaren  a  separarse  formant  llengües  diverses,  y  propagantse  y  extenentse  per  tots 
los  àmbits  de  la  Terra,  s'han  transformat  en  la  successió  dels  temps  fins  arribar  al  es- 
tat actual  dels  idiomes  moderns. 

jQuina  odissea  tan  gran  han  hagut  de  passar  pera  assolir  la  forma  actual  los  pri- 
mers mots  d'aquell  llenguatge,  forsosament  rudimentari! 

Quan  cerquem  la  etimologia  d'alguna  paraula  de  la  nostra  llengua  catalana,  podem 
trobaria,  p.  ex.  en  lo  llatí,  si  es  que'ns  ha  vingut  per  aquest  conducte;  però  si  aquest 
no'ns  dona  la  rahó  "de  la  seva  existència,  si  en  la  llengua  de  Roma  no  hi  trobem  los 
elements  integrants  d'aquell  mot,  aleshores  donem  un  pas  y  anem  a  cercarlos  al  idio- 
ma grech;  si  en  la  parla  dels  helens  tampoch  hi  trobem  lo  que  buscàvem,  donem  un 
pas  més  enllà  y'ns  arribem  fins  a  la  índia,  pera  veure  si  allí,  en  la  llengua  sagrada  dels 
brahmans,  en  lo  sànscrit,  hi  hà  l'origen,  lo  perquè  d'aquella  paraula. 

Això  vol  dir  que  l'origen  de  les  paraules  no  s'ha  d'anar  a  buscar  solzament  en  les 
arrels  pròximes,  més  immediates  a  la  llengua  actual,  sinó  en  les  arrels  remotes,  en 
aquelles  que  han  donat  lo  ser  a  mots  de  distints  idiomes,  a  una  familia  d'ells.  En  les 
arrels  remotes  hi  hà  més  seguritat  en  l'acert,  perquè  son  més  pures,  no  han  tingut  tan- 
ta ocasió  de  modificarse. 

La  etimologia  no  consisteix  en  la  arbitrarietat  de  la  semblansa  de  sons,  semblansa 
que  moltes  voltes  no  té  altre  fonament  que  la  casualitat.  La  ciència  etimològica  va 
nàixer  lo  dia  en  que's  van  descubrir  les  Ueys  fonètiques  del  llenguatge,  les  quals  expli- 
quen les  modificacions  de  vocals  y  consonants,  lleys  que  permeten  comparar  los  fets  del 
llenguatge  entre  sí,  y  que  deixen  veure  entre  ells  certs  principis  de  constància  y  d'uni- 
formitat. La  similitut  de  forma,  que  era  l'únich  criteri  dels  antichs  gramàtichs,  avuy 
dia  no  es  més  que  un  punt  d'orientació  que  molt  sovint  surt  fallat  al  profundisar  en  la 
especulació  etimològica;  y  sols  després  de  molts  estudis  pot  decidir  lo  lingüista  si  la 
semblansa  exterior  de  dues  paraules  suposa  un  parentiu  real,  o  si's  dèu  tan  sols  a  una 


—     307     — 

simple  coincidència.  Ett  cambi,  la  semblansa  de  significat  entre  paraules  diverses  en 
ses  formes  externes  o  d'ordre  fonètich  distint,  pot  ser  indici  pera  sospitar  lo  llur  pa- 
rentiu  d'origen. 

Uns  exemples  poden  aclarir  lo  que  dich.  Sia  un  d'ells  la  paraula  catalana  sometent, 
la  etimologia  de  la  qual  alguns  han  volgut  trobaria,  basantse  sols  en  la  semblansa  fonètica, 
en  la  frase  som  atents,  es  a  dir,  estem  atents  a  la  lluyta  com  a  resposta  al  crit  de  guerra 
iVia foral  Aquesta  etimologia,  si  be*s  considera,  se  veu  que  no  té  fonament  científich. 
En  un  document  antich  he  tingut  ocasió  de  veure  aquell  mot  descompost  en  los  dos 
elements  que'l  constitueixen,  que  son  sò  metent.  Si  reintegrem  al  llatí,  d'ahont  prove- 
nen, los  elements  sò  metent,  tindrem  sonum  mittendo,  que  volen  dir  produhint  un  sò, 
fent  soroll y  que  es  lo  que's  fa  per  medi  de  la  campana  pera  avisar  als  vehins,  a  fi  de 
que's  preparin  a  la  lluyta.  Ara  podem  comparar  aquesta  paraula  ab  altres  en  que  hi 
entra  lo  meteix  verb  mitto,  y  tindrem  pro-mittendo,  prometent,  com-mittendoy  cometent, 
en  les  quals  la  i  de  mittendo  al  passar  al  català's  converteix  en  e,  Y  de  passada's  veu 
lo  perquè  s'ha  d'escriure  sometent  ab  e,  y  no  somatent  ab  a. 

Altre  exemple.  L'arrel  grega  Xv-[ly-]  dona  idea  de  deslligar.  D'aquí'n  ve'l  verb  Xi3-co 
[ly-o],  en  infinitiu  Xv-eiv  [ly-ein]  que  vol  dir  deslligar,  separar,  dividir,  y'l  sustantiu 
.  Xt3-m-ç  [ly-si-s]  solució,  disolució,  separació,  d'ahont  provenen  les  paraules  àvà-Xv-Oi-ç 
y  òid-Xr-m-ç  {anà-ly-si-s  y  dtà-ly-sis]  que  han  passat  al  tecnicisme  científich  de  les 
llengües  modernes.  Estudiant  son  significat  se  pot  notar  que  també  ve  de  la  meteixa 
ah-el  üna  paraula  que  de  moment  sembla  impossible  pugui  tenir  tal  origen;  es  la  pa- 
raula litre,  la  mesura  d'una  cabuda  aproximada  al  nostre  porró.  En  efecte,  en  lo  mot 
grech  Xx)-Tpo-v  [ly-tro-n]  hi  entra  l'arrel  X\3-  idea  de  deslligar,  lo  sufixe  tpo  [tro]  que 
indica  instrument.  Vol  dir,  per  lo  tant,  instrument  pera  deslligar,  deslliurar,  rescatar 
los  esclaus^  preu  del  rescat,  cantitat  que's  pagava  pera  rascatarlos,  y  per  ektensió  me- 
sura. La  V  \n]  es  tan  sols  l'exponent  de  cas.  jQuines  evolucions  ha  hagut  de  fer  la  pa- 
raula, pera  arribar  a  sa  significació  actual! 

Un  altre  exemple.  La  paraula  grega  xev-rpo-v  [ken-tro-n^  llatí  cen-tru-m],  vol  dir 
punxo,  agulló  de  les  abelles,  punxa,  fibló,  instrument  pera  punxar.  Los  grechs  dona- 
ren per  extensió  lo  nom  de  xévrpov  a  cada  una  de  les  punxes  del  compàs.  Si  volem 
trassar  una  circunferencia,  agafarem  una  d'aquestes  punxes  y  la  fixarem,  y'l  punt  ahont 
l'haurem  fixada  serà  la  part  del  mitj  de  la  circunferencia,  equidistant  de  qualsevol  lloch 
d'ella.  Veusaquí  com  lo  que  antigament  significava  agulló  de  les  abelles  ha  vingut  a 
convertirse  en  lo  nostre  centre,  paraula  que  del  tecnicisme  geomètrich  ha  passat  al 
llenguatge  comú  venint  a  significar  un  punt  o  lloch  de  reunió  social,  perquè  a  ell  irra- 
dien, convergeixen  o  fan  cap  los  membres  d'una  corporació. 

Pera  alcansar  l'origen  d'una  paraula,  lo  primer  que  s'ha  de  fer  es  analisarla,  es  a 
dir,  descompòndrela  en  los  distints  elements  que  la  integren.  Podrem  trobar  en  ella 
prefixes,  sufixes,  lletres  que  s'han  modificat  per  rahó  de  sa  assimilació  ab  altres,  des- 
sinències  nominals  o  verbals,  lletres  conexives  y  per  últim  l'arrel,  que  en  alguns  casos 
pot  ser  modificada. 

D'aquestes  consideracions  podem  deduirne  la  grandíssima  importància  que  té  la 
Etimologia  pera  l'estudi  científich  de  les  llengües.  Per  medi  d'aquesta  part  de  la  ciència 
filològica  podem  profondisar  ert  la  interioritat  dels  mots;  veurem  que  la  Etimologia  es 
una  anàlisis  detinguda  dels  elements  que  integren  la  paraula,  es  la  que'ns  posa  en  evi- 
dencia sa  constitució  íntima,  la  seva  essència,  la  seva  ànima. 


—     3o8     — 

Pera  fer  un  bon  estudi  etimològich  s*han  de  comparar  paraules  ab  paraules,  veure 
en  quines  hi  entren  elements  comuns,  y  aquesta  comparació  s'ha  d'extendre,  no  tant 
sols  als  mots  d'una  meteixa  llengua,  sinó  als  de  llengües  diverses,  puix  d'aquesta  ma- 
nera podem  descubrir  que  hi  hà  Ueys  que  son  comunes  a  vàries  d'elles,  per  regla  ge- 
neral d*una  meteixa  família,  y  altres  que  tan  sols  regeixen  sobre' Is  mots  d'un  idioma 
determinat. 

La  majoria  dels  que  han  cultivat  la  llengua  catalana,  fins  los  que  han  tractat  matè- 
ries gramaticals,  no  han  donat  l'importància  que's  mereix  a  n'aquést  ram  de  Tespecu- 
lació  filològica.  Poquíssimes  escepcions  hi  hà,  no  obstant^  entre  les  quals  ressurt  en 
primer  terme  lo  meu  malaguanyat  mestre,  lo  sabi  y  eruditíssim  etimòlech  Doctor  Jo- 
seph  Balari  y  Jovany^  que  en  tots  sos  estudis  donà  proves  de  la  seva  ciència  en  aytals 
matèries,  especialment  en  ses  obres  Influencia  de  la  dominació  romana  a  Catalunya 
comprovada  per  la  orografia.  Etimologies  catalanes,  Poesia  fòsil,  y  sobre  tot  en  lo 
colossal  monument  que  aixecà  a  la  història  de  nostra  terra  y  que's  titula  Ortgens  his- 
tòrichs  de  Catalunya. 

Jo  crech  que'l  Diccionari  d'una  llengua,  pera  que  arribi  a  un  grau  de  relativa  per- 
fecció, ha  de  ser  etimològich,  ha  d*estudiar  l'origen  de  les  paraules  que  exposa,  donant, 
no  lo  meteix  mot  en  llatí  o  en  altra  llengua  d'ahont  procedeixin,  sinó  la  seva  gènesis, 
la  seva  història.  Si'l  Diccionari  Català  que  està  en  preparació  fós  etimològich  cons- 
tituiria una  nova  manifestació  de  la  riquesa  de  la  llengua  catalana,  descubriria  nous 
horitzons  a  nostre  idioma,  y  ademés,  sent,  com  es,  la  etimologia  una  de  les  bases, 
un  dels  fonaments  de  la  ortografia,  donaria  llum  pera  fixar  la  forma  gràfica  de  moltes 
paraules  que  ara  estan  vacilants  entre  varis  sistemas  ortogràfichs.  Reconech,  no  obstant, 
que  aquesta  tasca  es  difícil,  però  en  gran  part  poden  ajudarnos  los  diccionaris  etimolò- 
gichs  que  s'han  publicat  en  altres  llengües,  puix  n'hi  hà  de  relativament  bons. 

Per  últim  diré  lo  que  deya'l  Dr.  Balari:  que  entre'ls  plahers  intelectuals,  es  un  dels 
més  intensos  lo  de  descubrir  la  etimologia,  o  sia  l'ànima,  d*una  paraula. 


—     309 


De  D.  Emili  Vallès. 


Perquè  T  G>ngrcs  se  fícsa  tant  en  la  defensa  de  la  Síntacsi? 

Tots  els  qui  de  bon  principi  fórem  part  a  recullir  la  idea  llensada  als  quatre  vents 
de  celebrar  un  Congrés  de  Gramàtica  Catalana,  podríem  donar  la  raó  d'eczistència 
d'aquest  tema  a  tractar,  inclòs  entre  'Is  primers  que  s'oferiren  a  la  gent  de  bona  volua* 
tat  i  aimadors  de  la  nostra  parla.  No  mancarà  entre  'Is  membres  d'aquest  Congrés 
qui  recordi  que  les  primeres  iniciatives  despertades  en  nosaltres  referents  als  actes 
qu'estam  celebrant,  les  devem  a  la  idea  llensada  un  dia  desde  la  càtedra  del  ítAteneo 
Barcelonès»  per  Teczimi  propulsor  d'aquest  moviment  llingüistich  revindicaton,  cl  Molt 
litre.  Dr.  Alcover,  qui  per  sort  nostra  i  de  la  llengua  catalana,  ha  jjresidit  tots  nostres 
treballs  d'organisacfó.  Doncs  be,  en  aquelles  reunions  que,  enardits  per  la  idea 
senyalada,  tinguérem  uns  quants  entusiastes  de  tot  lo  nostre,  joves  quasi  tots,  y  ampa- 
rats  per  la  respectable  figura  de  qui  tants  mèrits  té  contrets  ab  sos  treballs  Uingüísticlis, 
s  eczaltà  el  pensament  de  celebrar  un  Primer  Congrés  de  Gramàtica  Catalana ^  dedicat 
esclusivament  a  la  Sintacsi.  Ben  prompte  al  voltant  d'aquexa  idea  venturosa  s'hi 
aplegaren  un  bon  nombre  d'entusiastes  de  la  llengua  i  devots  de  la  Ciència,  i  tant 
com  s'anava  axamplant  el  rotllo  de  les  nostres  reunions,  s'axamplava  també  el  pensa- 
ment generador  primitiu.  Ja  no  era  un  Congrés  ünich  lo  que  anava  a  celebrar-se,  sinó 
una  sèrie  de  Congressos  dels  quals  havia  d' ésser  el  primer  aquell  a  les  sessions  del  qual 
tenim  l'alta  honra  d'esser-hi  presents.  Més  tart  el  meteix  iniciador  i'ls  metexos  capde- 
vanters  de  la  idea,  per  evolució  natural  del  pensament,  i  a  causa  del  món  ideal  que 
sent  nàxer  dins  d'ell  meteix  tot  aquell  qui  s'ocupa  en  un  treball  d'intel-ligència,  s'engrandí 
encara  més  el  cercle  de  les  coses  que  allavors  ens  duien  a  molts  atrafegats  d'esperit,  i 
ja  no's  pensà  en  que  aquest  Primer  Congrés  de  la  Llengua  Catalana,  tingués  d  ésser 
destinat  esclusivament  a  la  Sintacsi,  sinó  que  consagrant-se  a  n'aquexa  part  de  la 
Gramàtica,  — a  causa  de  sa  importància, —  la  majoria  dels  temes  a  tractar,  se  cregué 
millor  i  més  adequat  que  aquesta  Assamblea  tingués  un  caràcter  general  que  afavorís 
pel  present  i  encara  més  per  l'esdevenidor,  la  inclinació  als  estudis  llingüísticlïs  entre 
la  gent  de  la  nostra  terra.  Per  lograr  axò  no  fora  estat  prou  que  '1  Congrés  se  fos  man- 
tingut dins  d'un  caràcter  purament  regional;  axis  es  com  se  pensà  en  convidar  eminents 
personalitats  científiques  de  tot  el  món,  que  vinguessin  a  nosaltres  per  donar-nos  eczem- 
ple  i  llum  alhora.  Car  res  millor  per  esperonar  nostre  afany  que  veure'ns  voltats  de 
tants  homes  de  Ciència  qui  venen  a  esposar-nos  el  fruyt  de  llurs  treballs,  i  de  tants  cors 
oberts  i  generosos  per  la  causa  de  la  cultura,  qui  desde  llunyanes  regions  se  son  dig- 
nats  ocupar-se  en  esbrinar  els  secrets  d'aquest  llenguatge  nostre  que  un  jorn  fou  parlat 
en  terres  de  tot  el  mitjdia  d'Europa.  Heusaquí  com  aquell  primitiu  Congrés  de  Sintacsi, 
ja  no's  redueix  a  estudiar  una  part  de  nostra  Gramàtica,  ni  tota  ella  sisquera,  ni  a  una 
reunió  de  catalans  conreadors  del  nosce  te  ipsum;  aquell  modest  nucle  d'entusiastes  es 
crescut  d'una  manera  prodigiosa,  esdevenint  pomposament  el  Primer  Congrés  Interna- 
cional de  la  Llengua  Catalana. 


L•í-•.. 


—     310     — 

En  lo  aquí  esposat  hi  trobareu,  mestres  i  companys  benvolguts  d'aquesta  Assam 
blea  la  raó  circunstancial  qui  respon  al  títol  interrogatiu  de  la  present  Comunicació. 
Les  raons  fonamentals  de  l'eczistència  d'aquest  assumpte  a  tractar  escolteu-les  totse- 
guit  aital  com  les  ha  dictades  mon  humil  criteri.  Aquexes  raons  fonamentals  s'enclouen 
en  dues:  la  importància  escepcional  d'aquesta  part  de  la  Gramàtica,  i  l'oblit  també 
escepcional  en  que  es  tinguda  entre  nosaltres. 

Donem  una  ullada  general  històrich-filològica;  passem  revista  ràpida  y  lleugera,  que 
sols  axis  ens  es  permès  el  fer-ho,  pels  diferents  agrupaments  de  llengües  que  han  fets 
els  íilòlechs,  atenent  a  llurs  principis  essencials  comuns;  per  ésser  més  breus  ens  referim 
no  més  als  tres  agrupaments  generals  qui  inclouen  totes  les  llengües.  Tots  conexem  la 
formació  de  les  antigues  llengües  monosil-làbiques,  no  poques  de  les  quals  viuen  encara; 
tots  sabem  com  elles  se  composen  de  síl-labes-arrels  o  paraules  ab  complerta  indepen- 
dència morfològica,  representant  una  idea  quiscuna  d'elles.  Entre  aquexes  paraules  d'una 
sola  sílaba  no  hi  hà  més  lligam  qu'una  justaposició  elemental,  a  la  manera  com  se 
justaposen  les  idees  sirhples  en  el  petit  cervell  d'un  infant.  Per  axò  el  període  o  frase  en 
aitals  idiomes  ha  sigut  espressat,  per  molts  íilòlechs  en  un  esquema  gràíich  per  una 
sèrie  de  lletres,  representatives  de  les  arrels- paraules,  enllaçades  pel  signe  matemàtich 
de  la  suma,  enllàs  de  primer  ordre,  a  la  faisó  d*una  cantitat  algebràica  polinòmica.  En 
aquexos  idiomes,  ont  el  lècsich  o  matèria  amorfa  del  llenguatge  tenia  un  caràcter  tant 
marcat  d'elementalitat  o  primitivisme,  ^quí  sostenia  la  diferència  que  naturalment  havia 
d'eczistir  entre  la  ciència  eczacta,  aclaparadora  per  la  forsa  d'una  llògica  fatal,  i  la  cosa 
viva  oom  es  la  parla  d'un  poble,  no  subjecta  a  altres  lleis  que  aquelles  que'l  meteix 
poble  li  volgués  donar?  Era  tant  sols  la  Sintacsi  l'element  ordenador  del  caos  informe 
d'aquell  agregat  de  síl•labes  soltes;  aquella  successió  o  encadenament  de  paraules-arrels 
no  podia  ésser  regida  per  la  llei  conmutativa  qui  presidex  la  justaposició  dels  sumants, 
a  causa  de  la  diferència  que  hem  senyalada  ara  meteix  entre  la  ciència  matemàtica  i  la 
ciència  viva  del  llenguatge;  aquí,  doncs,  veiem  aparèxer  la  Sintacsi,  encara  que  en 
forma  rudimentària,  desde  '1  principi  de  les  llengües,  quan  no  son  en  cap  sentit  necessà- 
ries ni  la  Prosòdia  ni  la  Ortografia,  ni  cap  dels  elements  que  integren  la  complicada 
Morfologia  de  les  llengües  modernes.  Axis  veiem  nàxer  una  parla,  formar-se  un  idioma 
ab  sols  un  fons  de  matèria  amorfa  primitiva,  i  una  Sintacsi  qui  orienta  aquèts  elements, 
qui  armonisa  rudimentariament  el  caos  ab  la  vida. 

Del  llenguatge  monosil-làbich  se  passa  per  evolució  natural  al  llenguatge  aglutinant. 
Ja  no  tot  son  arrels  primitives;  la  Morfologia  presenta  un  primer  grau  de  desenrotlla- 
ment ab  la  introducció  de  les  arrels  secundàries  qui  modifiquen  el  sentit  de  les  primàries; 
l'esquema  gràfich  d'un  mot  en  una  llengua  aglutinant,  segons  els  filòlechs  aficionats  a 
n'aquexa  mena  de  representacions,  es  ja  un  producte  entre  l'arrel  primcíra  y  una  sego- 
na arrel  qui  modifica  el  sentit  originari.  Ja  tenim,  doncs,  el  segon  grau  de  la  evolució 
aritmètica.  També  aquí  lo  que  dona  força  i  calificació  a  l'idioma  es  la  Sintacsi,  dins  de 
l'estat  embrionari  o  nul  dels  altres  elements  de  la  Gramàtica. 

Y  per  no  allargassar  aquestes  consideracions,  ficsem-nos  en  els  idiomes  moderns. 
^Quí  sinó  la  Sintacsi  es  la  qui  regula  SíquexR  Jlecsíà^  qui  dona  nom  a  aitals  llengües, 
aquexa  Jlecsiò^  fase  novíssima  del  desenrotllo  iniciat  en  l'agrupament  anterior,  aquexa 
que  seguint  el  símil  matemàtich,  ne  podriem  dir,  veritable  i  ordenada  concertació  de 
sumes,  productes  i  potències?  Ella  es  la  qui  sosté  l'ordre  Uògich  y  viu  ensemps  entre  '1 
cúmul  d'elements  morfològichs  èxits  evolutivament  del  caos  informe  de  les  arrels  mo- 


lík 


ftAfr. 


—     311      — 

nosil-làbiques;  ella  es  qui  mitjansant  un  ordre  prestablert  en  nostre  esperit,  traspassa  'Is 
termes  i  ies  parts  del  període  gramatical,  donant-li  gràcia  i  ílecsibilitat,  i  lo  que  es  més 
important  encara,  empremptant  a  cada  llengua  el  segell  de  sa  pròpia  individualitat.  Car 
es  la  Sintacsi  la  forma  substancial  de  l'idioma,  aquella  forma  quí  ha  d'enmotllar  les  altres 
paris  de  la  Gramàtica,  constitutives  de  la  matèria  amorfa  del  llenguatge,  fons  comú  que 
ha  de  servir  de  terrer  ont  la  individualitat  de  l'idioma  sia  fecundada*  Doncs  axis  com 
un  troç  de  matèria  mineral  no  constitueix  una  individualitat  mineralògica  natural  men- 
tres  no  presenta  una  forma  perfectament  definible  per  sos  angles,  cares,  escaires  i  re- 
lacions paramètriques,  axis  lo  llenguatge  no  es  més  qu*un  conglomerat  de  signes  i 
fornies  empíriques  que  res  representen  per  elles  soles,  fins  que  la  Sintacsi  orienta  en 
determinats  sentits  ïes  molècules  idiomàtiques  per  constituir  dins  d'un  ordre  de  varietat 
específica  T individu  determinat  per  les  relacions  entre  ies  parts  qui  1  componen. 

Si  Tidioma  es  el  verb  del  poble,  a  Tensemps  qu*una  de  les  manifestacions  més  típi- 
ques de  la  nacionalitat  i  de  la  rassa,  i  la  Sintacsi  es  axis  meteix  la  veritable  forma  subs- 
tancial de  ridioma,  res  més  Uògtch  que  Tendreçar  esforços  importants  a  la  reconstituciò 
de  la  Sintacsi  Catalana,  ja  que  ella  ha  d'esser  qui  proclami  ben  alt  Tautonomia  d'aquest 
signe  tipich  de  la  nostra  personalitat  dins  el  cunjunt  dels  pobles.  Heusaqui  una  raó 
poderosíssima  que  podria  molt  be  haver  presidida  la  idea  d'incloure  '1  tema  de  la  pre- 
sent comunicació  entre  'Is  que  'I  Congrés  havia  de  tractar,  car  dexant  de  banda  per  un 
moment^  i  comptant  ab  el  vostre  permís,  senyors  Congressistes,  l'alt  interès  cient ífich 
que  té  induptablement  Testudi  de  la  llengua  catalana,  hem  de  dexar  ben*afirmat  que  si 
Catalunya  es  un  poble  qui  reclama  la  seva  Autonomia,  a  n'aquest  poble  li  cal  comcnsar 
per  reconquerir  T Autonomia  de  la  seva  llengua,  i  per  lograr  axò  cal  col•laborar  decidi- 
dament  a  la  tasca  de  reintegrar-nos  la  nostra  Sintacsi»  avut  arxivada  en  els  vells  textes 
dels  temps  venturosos  de  nostre  idioma  i  un  x  i  eh  també  en  l'ingenu  i  rústech  parlar 
de  les  gents  catalanes  separades  per  les  altes  montanyes  dels  nostres  centres  de  cultu- 
ra. Mes  ;quina  cultura,  senyors,  !a  que  contribueix  tant  notablement  a  desnaturalisar 
nostre  llenguatge,  a  estrafer  nostra  parlal  No  es  aquexa  cultura  com  la  que  vol  enaltir 
el  present  Congres;  la  que  nosaltres  volem  no  es  la  que  desfà  sinó  la  que  relliga;  no  la 
qui  desnaturalisa  sinó  la  qui  reintegra.  Per  axò  en  nostra  afició  a  l'estudi  proposem 
que's  comensi  per  estudiar  lo  de  casa;  quan  nostre  poble  se  sia  sanfòs  y  cstiga  pletòrich 
de  saber,  seguirem  la  tradició  secular  de  la  nostra  gent  a  TEdat  Mitjana,  qui  escatnpava 
la  llur  cultura  per  l'Onent  d'Eurofia,  i  imitarem  la  conducta  dels  savis  filòlechs  i  literats 
forasters;  qui  havent  cumplert  ab  la  llur  terra,  per  un  veritable  esperit  de  cultura  í  de 
ben  entesa  germanor  universal,  venen  a  la  nostra  per  estudiar  les  nostres  coses  i  difundir 
pel  món  l'amor  al  treball  i  1  conreu  de  la  intel•ligència. 

Direm  quelcom  demunt  l'oblit  en  que  es  tingut  entre  nosaltres  l'estudi  de  la  Gramà- 
tica, i  principalment  d'aquexa  part  d'ella  que  anomenem  Sintacsi.  Dos  mots  solament 
sien-nos  permesos,  car  es  axò  cosa  més  evident  encara,  — si  es  que  hi  ha  graus  dins  la 
mdència,—  que  la  primera  part  que  dexem  esposada.  ^Qui  no  reconeix  la  importància 
de  lo  molt  que  resta  per  esbrinar  dins  el  camp  de  nostra  Sintacsi,  considerant  no  més 
la  munió  de  temes  d^aital  genre  que  s'han  presentats  a  que  '1  present  Congrés  hi  donga 
la  seva  opinió?  Y  dexant  axò  a  una  banda  ^no  es  ben  cert  que  algú  ha  dit  que  M  català 
Qo  tenia  Sintacsi  propiaf  jY  que  no  li  mancava  pas  del  tot  ïa  raó  a  qui  havia  dexada 
anar  una  afirmació  tan  categòrica,  si  per  català  entenem  aquexa  degeneració  de  k  llen- 
gua noble  d'En  LuU,  d'En  Ausies  March  y  d'En  Muntaner,  aquest  baix  català  que  par- 


-     3ï2     — 

lem  a  ciutat,  y  que  parlen  encara  malhauradament  en  moltes  localitats  catalanes,  i  lo 
que  es  pitjor,  que  estampa  diàriament  molta  part  de  la  prempsa  catalana!  ^Y  ab  què's 
reconeix  niés  que  ab  altra  cosa  aquexa  malanada  penetració  d'altres  parles  dins  la  nostra? 
Ab  la  Sintacsi.  ^Y  a  què's  deu  aquexa  aparent  i  eccessiva  semblança  del  català  ab  la 
llengua  castellana?  A  res  més  que  a  la  corrupció  de  la  nostra  Sintacsi,  i  a  la  poca  im- 
portància que  se  li  ha  concedida  en  els  estudis  llingüístichs  a  Catalunya.  Quan  vinga 
un  foraster,  nescient  de  l6s  nostres  coses,  i  vulga  fer  argument  contra  la  individualitat 
de  la  llengua  catalana,  de  la  facilitat  ab  que  un  castellà  entén  y  tradueix  molt  fàcilment 
nostre  idioma  sense  prèvia  preparació,  no  sabrem  què  contestar-li  si  no  estem  ben 
possehits  de  les  diferències  més  essencials  entre  la  nostra  Sintacsi  i  la  castellana.  Que  '1 
català  no  té  Sintacsi  pròpia  es  molt  bo  de  dir  quan  no  s'ha  estudiada  demunt  de  texles 
clàssichs  i  demunt  la  -paraula  típica  del  llenguatge  viu;  fóra  molta  veritat  si  aquexos 
vells  textes  i  aqueix  llenguatge  viu  no  mostressin  res  més  que  un  seguit  de  mots 
d'iguals  arrels  que  les  d'altres  llengües  neo-Uatinòs,  a  causa  de  llur  comú  orige,  si  no'ns 
mostressin  més  que  una  matèria  sense  forma,  que  un  cos  sense  ànima,  car  si  hem  de 
considerar,  segons  el  parer  d'alguns  filòlechs  moderns,  la  llengua  com  una  cosa  viva, 
com  un  ésser  de  la  Història  natural,  podem  dir  que  la  Sintacsi  ve  a  ésser  l'esperit  que 
informa  '1  cos,  ve  a  ésser  el  nirvi,  la  forsa  de  constitució,  el  temperament  d'aquest  indi- 
vidu que  anomenaríem  llengua. 

No  fa  molí  temps  un  periòdich  català  retreia  ab  senyals  de  satisfacció,  la  facilitat 
ab  que  qualsevol  castellà  un  poch  voluntariós  entenia  la  parla  catalana,  i  per  palesar 
aquexa  facilitat,  feia  argument  de  la  manera  com  els  obrers  caxistes  d'una  imprempta 
traduien  totseguit  lo  que  llegien  d'un  idioma  a  l'altre.  ^Es  axò  cosa  que  faci  honor  a 
nostra  llengua?  Creiem  que  gens  absolutament.  Nosaltres  ja  volem  que  tothom  ens 
entengui,  mes  que  aquells  qui'ns  entenen  y'ns  traduexen,  ho  facin  com  fruyt  de  l'estudi 
de  la  nostra  parla,  com  nosaltres  no'ns  atreviríem  a  traduir  d'un  idioma  foraster  sense 
conèxer  regularment  la  seva  Morfologia,  la  seva  Fonètica,  mes  sobretot  la  seva  Sintacsi 
i  fins  tal  volta  la  seva  Ortografia.  jQuants  paràgrafs  llegim  cada  dia  que  no  son  més 
que  una  traducció  literal  dels  períodes  catalans  que  té  in  tnente  l'escriptor. 

No  soc  jo  qui  us  puga  demostrar  clarament  que  '1  català  té  Sintacsi  pròpia.  Encara 
que  com  estem  fent  notar,  s'ha  oblidat  molt  a  Catalunya  l'estudi  de  la  Sintacsi,  en  el 
nostre  embrionari  reviscolament  filològich  tenim  una  obra  d'empenta  que  es  la  porta 
qui  obra  '1  camí  als  estudis  d'aquest  genre  que  sens  dupte  alguns  empendràn  i  altres 
intensificaran  ab  la  repicada  de  campanes  que  ha  feta  el  present  Congrés.  Aquesta  obra 
se  titula:  Qüestions  de  llengua  y  literatura  catalana,  l'ilustre  autor  de  la  qual  presideix 
per  dret  propi  aquesta  brillant  Assamblea,  i  té  d'alsar  aquí  sa  veu  autorisada  per  de- 
fensar la  individualitat  de  la  nostra  Sintacsi.  Devant  d'aital  autoritat  acalo  la  testa,  i 
res  dic  d'aquest  punt  tan  relacionat  ab  l'assumpte  que  estem  tractant.  Res  dich 
tampoc  dels  molts  casos  gramaticals  que  podria  esmentar  en  comprobació  de  lo  que 
dexo  esbossat,  car  una  bona  mostra  dels  més  notables  ne  tenim  ab  el  desenrotllo  dels 
temes  i  comunicacions  aquí  presentats,  responent  a  la  idea  primordial  de  Ik  celebració 
del  Congrés,  idea  que  us  he  esposada  cumplint  ab  un  d^ver  tant  gustós  com  d'honra 
tant  inmerescuda.  Mes  pobres  paraules  no  son  altra  cosa  que  un  feble  ressò  de  l'esperit 
que'ns  anima  a  tots  quants  hem  presa  part  en  aquestes  festes  apoteòssiques  de  la 
nostra  llengua;  jo  resumexo  aquí  l'esperit  d'una  part  del  Congrés,  d'aquesta  part  impor- 
tantíssima  endreçada  a  fomentar  l'estudi  seriós  de  la  nostra  Sintacsi;   el  detall  tècnic. 


—    313     — 


la  qüestió  precisa  y  complecsa,  e]s  eczemples  dels  molts  assumptos  a  estudiar,  que's 
quedin  pels  mestres  i  pels  dexebles  més  aprofitats.  Mes  ara  aqueix  esperit  que  aquí 
voldria  saber  resumir,  us  diu  per  Tintermedi  de  la  meva  veu  tremola  y  humil:  Gents 
catalanes  qui  aimeu  vostra  parla,  redimiu-la  de  son  esclavatge;  per  lograr  axò,  estudieu» 
escorcolleu,  no  romangueu  en  i  na  contínua  adoració  platònica  i  estèril,  mes  en  vostres 
estudis  i  escorcolls  recordeu-vcs  de  la  Sintacsi,  car  fins  que  la  forma  enmotlli  la  matè- 
ria, fins  que  Tànima  se  juntt  al  cos,  no  serà  arribada  l'hora  de  fer  axecar  el  nou  Llàtzer 
de  la  tomba  de  T oblit  i  la  corrupció. 


314     — 


De  D.  Joan  Bardina,  Llicenciat  en  Filosofia  y  Lletres. 


Guia  pedagògica  pera  escriure  les  vocals  àtones  duptoses  oe  y  ou 

Senyors  congressistes: 

Vaig  a  fer  una  observació,  que  tinch  rumiada  desde  que,  en  virtut  de  ma  professió 
y  per  mes  aficions,  vinch  dedicat  a  estudis  filològichs.  Es  un  punt  nou,  que,  si  resultés 
cert,  ompliria  un  buit.  Y  aquesta  doble  qualitat  de  novetat  científica  y  de  omplir  un 
buit  es  prou  argument  pera  que  vingui  a  precisar  la  observació,  preguntar  la  opinió 
dels  companys  entesos,  y  demanar  als  apòstols  del  Diccionari  a  fer  un  favor. 

Es  sabut  que,  generalment  parlant,  la  /  fònica  jamay  ofereix  en  la  escriptura  cap 
dupte.  Tampoch  l'ofereixen  les  demés  vocals  quan  son  tòniques.  Tampoch  hi  hà  difi- 
cultat en  la  escriptura  de  les  àtones,  quan  se  pot  recórrer  a  un  primitiu  o  derivat,  com 
tocar,  de  tOco;  de  sAÒEr,  sAÒErut,  etc. 

Aquestes  tres  lleis  de  la  nostra  escriptura  de  vocals  són  regla  segura  per  la  major 
part  d'elles.  Si  s'hi  afegís  una  quarta  regla  sobre  prefixs  y  sufixs,  sempre  invariables,  el 
nombre  de  vocals  dubtoses  minvaria  encara  més. 

Però  sempre  resulta  un  nombre  més  o  menys  gros  de  vocals  que  per  cap  de  les 
regles  dades  faciliten  llur  ortografia,  com  la  e  primera  de  pEresós. 

Còm  guiar  a  la  gent  pera  la  escriptura  de  semblantes  vocals? 

Desde  '1  moment  son  inadmisibles  els  procediments  marcats  pels  nostres  gramàtichs. 

Diuen  uns  que  devem  recórrer  al  Vocabulari.  Es  procediment  segur,  però  pesat  y 
que  fa  perdre  temps.  Ademés,  no  tenim  sempre  a  mà  aquéts  Diccionaris.  Y,  per  ara,  ni 
sempre  ni  mai,   perquè  no  n'hi  hà  cap  de  fet  pera  aquest  fi  de  les  lletres  duptoses. 

Volen  altres  que  s'aprenguin  aquestes  vocals  per  la  pràctica.  Això,  sobre  no  ser 
segur  y  exigir  molt  de  temps,  va  contra  els  moderns  avenços  filològichs,  que  fa  de  les 
llengües  un  organisme  Uògich  y  ben  ordenat,  si  be  espontani  y  complexe.  Tot  en  elles 
té  sa  causa,  sa  rahó,  el  perquè.  Y  dar  per  l'ajuda  de  la  pràctica  y  de  la  memòria  la  es- 
criptura de  les  vocals  duptoses,  es  la  quinta  essència  dels  vells  procediments  gramati- 
cals, massa  seguits  aquí  encara,  per  desgracia. 

Alguns  gramàtichs,  proposen  la  referència  al  llatí,  buscant  la  vocal  que  portava  la 
paraula  originaria.  Això,  devant  del  procediment  pedagògich,  queda  refutat  ab  sols 
enunciarho.  Saben  llatí  un  nombre  molt  reduit  de  persones,  y  encara  mal  llatí  molts 
d'elles.  Y  les  regles  de  bona  ortografia  deuen  ser  pera  la  generalitat. 

Finalment,  proposen  alguns  gramàtichs,  la  correspondència  castellana.  Sobre  no  ser 
exacta  aquesta  correspondència,  hi  hà  una  observació  que  fa  la  regla  aquesta  del  tot 
absurda.  Una  observació  tant  clara  pels  que,  ademés  de  filologistes,  son  mestres,  es 
que  els  qui  *s  guiin  per  aquesta  regla  — la  generalitat,  el  vulgus —  escriuran  més  mala- 
ment que  ans  de  saberla. 

La  causa  es,    que,  ignorants  els  nois  y  noies  de  la  fonètica  castellana,  y,  ademés 

d'ignorants,  refractaris  a  n'ella,  exageren  les  pronuncies  d'una  manera  ridícola.  Y  sentint 

ben  oberta  quan  diuen  la  casA,  la  mesA,  l'hi  fan  també  al  dir  la  c/assA,  U    ca//A;  y 


h. 


—     3íS     — 

estan  seguríssims  de  dirho  bé,  y  escriuran  la  e  de  classe  ab  a,  per  creure  ells  que  1  cas- 
tellà aixís  ho  fa.  No  he  de  multiplicar  els  exemples,  perquè  'Is  qui  ensenyem  sabem  que 
hi  son  a  cada  instant. 

Jo,  buscant  una  regla  per  això,  y  una  regla  corolari  de  principis  fixos,  no  una  de 
nemotècnica,  m'ha  semblat  vèurela  en  la  observació  que  vaig  a  fçr,  recullida  durant  els 
meus  estudis  sobre  Fonètica  de  les  llengües. 

Me  sembla  que  hi  hà  una  proporció  tal  entre  les  vocals  que  concreten  les  consonants 
ab  aquestes,  que  l'orgue  de  Tuna,  en  la  generalitat  dels  casos,  pot  damos  T orgue  de 
l'altra.  Vull  dir  que,  al  trobar  una  vocal  duptosa,  fora  bo  mirar  la  consonant  anterior  y 
posterior  seva,  y  l'orgue  y  la  intensitat  d'aquestes,  podria  damos  Torgue  de  la  \'ocalt 
es  a  dir,  la  a  gutural  o  la  ^  llabi-palatal,  la  u  llabial  o  la  ^  gutur-Uabial. 

La  regla  sembla  estranya.  No  pot  menys  de  semblarho,  sobre  tot  sabent  que  ara's 
ormula  per  primera  vegada,  y  encara  com  a  hipòtesis  y  pregunta. 

Desde  '1  moment  hi  hà  antecedents  a  les  Fonètiques  estrangeres  y  a  la  nostra.  A 
rhebreu,  quan  hi  hà  a  fi  de  paraula  una  gutural  en  certes  condicions,  acompanyada 
d'una  e  o  i,  pren  la  gutural  una  a,  vocal  de  son  orgue,  anomendit  pàtaj  furíiu.  A  l'àrabe, 
tractantse,  per  exemple  de  consonants  quiescentes,  hi  hà  una  lley  fixa  entre  l'orgue  de 
cada  una  d'elles  y  el  de  la  vocal  que  té  devant.  Al  llatí,  consultant  el  lèxich,  se  veu  una 
proporció  remarcable  entre  l'orgue  de  les  consonants  inicials  y  la  vocal  que  les  actua. 

Al  català,  pera  no  multiplicar  exemples,  d'altres  llengües,  hi  han  una  pila  de  sinto- 
nies no  despreciables,  seguits  també  pel  castellà  arcaich  dels  Poemes  del  Cidy  V Arxi- 
prest d'Hita.  Aixís,  pera  tapar  la  cacofonia  de  la  pronuncia  idea,  diu  ideya,  intercalant 
una  j  palatal,  pera  acomodarse  a  la  ^  palatal  que  té  devant.  Al  dir  cada  hu,  diem  cada- 
G«,  posanthi  la  gutural^,  perquè  té  devant  una  vocal  gutural,  la  a.  Y  aixís  de  mil 
exemples. 

E^  ja  vulgar  en  les  gramàtiques  noves  aquella  doble  llei  de  que,  tractantse  de  con- 
sonants, una  de  forta'n  vol  una  de  forta  al  costat,  es  a  dir  la  atracció  dinàmica;  y  de 
que  una  llabial,  per  exemple,  exigieix  altra  llabial,  es  a  dir,  la  atracció  orgànica,  com 
va  explicar  aquí  ahir  meteix  el  Dr.  Codina.  Exemples  de  la  i  .^  llei  són  sovte,  dissavte^ 
atmeTlla,  actuar,  etc.  Exemples  de  la  2.*  llei  son  coUtnoure,  iuportant,  etc- 

Jo  pregunto;  podria  afegirshi  un'altra  llei  fònica,  que  les  teories  de  Fonètica  com- 
posada sembla  que  abonen  y  la  pràctica  en  varis  casos  la  confirma,  sobre  la  atracció 
y  assimilació  orgànica  entre  vocals  y  consonants  que's  toquen,  y  d'aquí  traurcn  una 
regla  d'escriptura? 

A  pesar  de  ser  una  mera  pregunta,  jo  poso  aquesta  regla  de  llògica  fonètica  en  ia 
Gramàtica  Pedagògica  que  tinch  a  punt  d'estampar.  Y  estich  segur  de  que  'Is  lectors  en 
treuràn  algun  profit. 

Es  una  pregunta,  no  una  afirmació.  Jo  meteix  no  puch  fer  aquesta  afirmació  lo  cate- 
gòrich  que  voldria,  perquè'm  falta,  ademés  del  temps,  la  base  obgectiva  pera  argumen- 
tar, que  es  un  Diccionari  vulgar  fònick.  Y  respecte  d'  ixò,  me  permeto  fer  una  deman- 
da als  apòstols  del  Diccionari,  y  sobre  tot  al  apòstol  per  antonomassia.  Mossèn  Alcover. 

Que  '1  Diccionari  no  sigui  mort,  sinó  viu,  ben  viu.  Que  no's  descuidi,  això  no,  la 
part  etimològica  ni  la  part  d'autoritats;  però  que  hi  consti  sobre  tot  la  part  viva  de  la 
llengua,  notada  ab  signes  especials. 

Al  tractarse  d'una  paraula,  per  exemple,  mare,  que  hi  consti  la  pronuncia  de  totes 
les  comarques,  que  es  el  llenguatge  viu.  La  a,  la  e,   les  metcixes  consonants,  no  tener 


'-'5r^ 


-   316   - 

dos,  tres  sons,  com  se  sol  dir,  sinó,  a  voltes,  set,  vuyt  y  més.  Pera  notarho,  podrien 
usarse  senyes  convencionals,  com  s'ha  fet  ja  al  estranger. 

Y  convindria  també  — convé  com  el  pa  que  menjem,  baix  el  punt  de  vista  cientí- 
fich —  que's  fes  doble  '1  Diccionari,  l'un  ab  tots  els  mots,  l'altre  ab  sols  els  vulgars,  el 
fons  comú,  la  veritable  llengua,  la  base  científica  pera  aquesta  qüestió  que  jo  he  plante- 
jat, y  pera  altres  trascendentals  qüestions  de  la  Fonètica. 

Aixís,  el  nostre  Diccionari  estarà,  no  a  l'altura  dels  de  fóra,  sinó  sobre  d'ells,  por- 
tant la  llengua  catalana  la  devantera  de  la  ciència  filològica  mondial. 


L 


—     317     — 


(. 


Del  Gerwà  Ramon  Orlandis  y  Despuig,  S.  J. 


Necessitat  del  estudi  del  Hatí  per  fonamentar  la  filologia  catalana 


In\4tacions  repetides  que  m'eren  massa  honroses  perquè  tes  pugues  eludir,  nascudes 
pot  ser  més  de  l'amistat  que  de  qualsevol  altre  motiu,  me  fan  avui  ocupar  per  breus 
instants  vostra  atenció  y  ;qui  sab  si  abusar  de  vostra  benevolència?  Perquè  tothom  qui 
estiga  mitjanament  iniciat  en  e!s  estudis  de  Hlología  romànica,  tendra  com  a  cosa  clara 
y  fora  de  dupte  lo  que  jo  tencb  de  tractar,  axò  es,  que  pel  verdader  progrés  dels  estudis 
de  la  llengua  catalana  son  de  imprescindible  necessitat  Testudi  y  el  conexement  de  sa 
mare,  la  llengua  llatina. 

Y  ;qui  no  ho  veu  qu'es  abusar  de  la  benevolència  del  auditori,  voWli  esplicar  coses 
clares?  Ab  tot  y  axò^  ja  qu'estich  compromès  a  parlarvos  de  tal  matèria,  m'aconsola  ei 
pensament  de  que  tal  vegada  no  vos  serà  de  tot  desagradable^  el  recordar  una  volta 
més  quina  es  estada  la  causa  a  que  hí  hà  qu' atribuir  i 'innegable  retràs  de  nostra  filo- 
logia. 

Perquè  ja  ho  crech  que  ho  es  causa  de  retràs  aquest  deprestigi  tant  gran  dels  estu- 
dis que  dihuen  clàssichs,  dins  tota  Espanya!  el  qual  per  forsa  havia  de  arribar  fins  a 
tes  regions  que  parlen  la  nostra  llengua,  y  qu  es  conseqüència  natural  del  desgavell  en 
que  tenen  Tensenyansa  els  qui  la  volen  dirigir  tota  desde  un  sol  punt;  y  com  els  es 
massa  fexuga  aquesta  feina,  ho  fan  de  tal  manera  que  no  dexen  conrar  els  enteniments 
de  la  joventut,  com  ho  farien  tants  de  bons  cnnradors  que  hi  ha  dins  los  nostres  centres 
densenyansa. 

Posades  aquestes  prèvies  esplicacions,  crech  que  ja  serà  temps  de  comensar  a  trac- 
tar de  la  qüestió. 

Y  per  proposaria  ab  més  claretat  y  precisió,  considerarem  la  filologia  o  sia  la  cièn- 
cia del  Ikguatge  català  (que  de  noms  no  he  de  discutir)  segons  dos  diferents  aspectes: 
lo  primer  com  a  ciència  teòrica  y  especulativa,  y  lo  segon  com  a  directiva  de  la  gramà- 
tica elemental  y  de  tot  correcte  parlar. 

ï 

No  hi  hà  que  ponderar  davant  vosaltres  l'importància  que  tenen  els  estudis  jatsia 
especulatius  de  la  llengua  materna:  els  estrangers  no  creuen  fer  de  bades  un  viatge 
sols  per  estudiar  una  llengua  que' Is  es  estranya,  y  no  més  per  ferne  estudis  especulatius 
y  ^nosaltres  en  farem  tanf  poch  cas  de  la  nostra  que  no  més  la  voldrem  usar  com  a  medi 
utilitari?  ^ Axí  tractarem  la  llengua  que  du  congriats  en  lo  sò  y  significació  de  ses  parau- 
les tot  l'enteniment,  tot  lo  cor,  tota  la  forsa  creadora  y  activitat  de  nostres  avis? 

Donchs  aquets  estudis  especulatius  de  la  nostra  llengua  se  pot  dir  que  son  impossi^ 
bles  en  gran  part  a  qui  desconeix  la  llatina. 

No  hi  hà  més  que  veure  y  considerar  quina  es  la  tasca,  que  té  assenyalada  tota  la 
filologia  romànica;  ab  notable  acert  y  claretat  Tesposa  E^n  Gustau  Gròber,  distingit  filó- 


-     3i8     - 

lech  romanista,  dins  la  notable  col-lecció  d'obres  qu'ell  dirigeix  y  anomena  fonaments 
d'aquesta  ciència. 

Qui  vulga  conèxer  científicament  les  nostres  llengües,  rames  esponeroses  d'una  sola 
soca  materna,  del  idioma  que  parlaren  els  romans,  segons  el  dit  fUòlech,  deu  estudiar, 
dins  tals  llengües,  la  existència  que  teneti  actualment  en  boca  dels  qui  la  parlen,  les 
modificacions  què  la  corrent  dels  segles  dins  elles  ha  introduïdes  y  lo  darrer  sa  gène- 
sis y  naxement  o  sia  les  causes  de  que  's  deriva  y  es  sortida.  O  per  dirho»  ab  poques 
paraules  y  usar  les  qu'usa  el  romanista,  el  filòlech  fa  dins  les  llengües  investigacions 
empíriques  històriques  y  genètiques.  Segons  axò  lo  primer  de  tot  es  anar  cercant 
fets  y  fenòmens  llingüístichs  per  los  pobles  qui  parlen  nostre  llenguatge  y  dins  los 
llibres  que  conserven  la  sagrada  tradició  dels  nostres  pares;  descubrirlos,  sorprendre- 
los  y  llavors  consignarlos  en  bones  monografies;  però  després  ha  de  venir  el  donar- 
ne  una  esplicació  racional,  malavejar,  descubrir  les  causes  que  'Is  motiven  y  arribar 
generalisant,  si  es  que  podem,  fins  a  formular  les  lleis  que  regexen  la  formació  y  evo- 
lució de  nostre  llenguatge. 

^Què  seria  sense  axò  la  filologia,  més  qu'un  estudi  purament  positivista,  ahont  mai 
trobaria  repòs  l'enteniment? 

Molta  'n  brolla  de  riquesa  filològica  dels  llavis  tant  del  ciutadà,  com  del  pagès; 
axi  del  vellet  que  perfuma  ses  paraules  ab  lo  benehit  aroma  del  avior,  com  del  jove 
que'ls  imprimeix  lo  sagell  de  la  moda. 

Y  encara  en  dorm  més  de  riquesa  dins  els  llibres  que  'ns  dexaren  com  a  sagrat  depò- 
sit  nostres  majors.  Hi  hà  que  entrarhi  dins  aquexes  mines  y  escavame  tots  els  tresors. 

Però  ^què  en  tendrem  ab  tot  axò,  si  no  caminam  un  poch  més?  Una  balquena  de 
noticies  que  carregaran  la  memòria  y  dexaràn  l'enteniment  a  les  fosques.  D'aquexes 
dates  n'hem  de  treure  los  principis  generals,  les  lleis  més  o  menys  invariables  de  Tapa- 
rició  y  desaparició  de  vocables,  de  la  variació  de  les  formes. 

Y  axò  es  ben  cert  que  no  's  farà  mai  ni's  pot  fer  sense  conexements  pregons  de 
l'idioma  llatí,  qu'es  la  font  més  abundosa  de  nostra  llengua.  Aquí  no  hi  ha  terme  mitx; 
o  dexem  de  fer  congressos  y  convidarhi  als  estrangers,  dexem  d'estudiar  científicament 
nostra  llengua,  contentantnos  que  sia  citada  qualque  volta  dins  los  escrits  estrangers, 
o  si  no  volem  axò,  que  no's  sentin  més  a  dir  aquelles  fades  necetats  que  diuen  uns  po- 
bres homes,  que'l  llatí  es  pels  capellans,  qu'es  cosa  passada  de  moda.  Ja  es  ben  ver 
qu'es  cosa  dels  capellans  o  per  dirho  millor  de  l'Iglesia,  nostra  mare,  haver  salvat  d'un 
naufragi  inevitable  la  ciència  y  llengües  antigues. 

^Però  son  capellans  un  Künher,  un  Draeger,  un  Rietman  y  tants  y  tants  autors 
qu'en  nostre  temps  han  fets  estudis  tan  acabats  de  la  llengua  llatina,  com  may  s'en  eren 
escrits? 

De  tals  ignomínies  no  hi  hà  més  que  riuresen;  però  tomant  a  lo  nostre,  dich  que  les 
investigacions  empíriques  del  estat  present  de  nostra  llengua,  encara  les  podrà  fer  qui 
no  conega  el  llatí;  les  investigacions  històriques  ja  li  costaran  un  poch  més  y  ho'n  treu- 
rà  tant  de  fruyt;  però  les  investigacions  genètiques  li  son  de  tot  impossibles.  Perquè 
si  s'han  de  fer  tals  investigacions  estudiant  el  llenguatge  en  ses  causes,  ^com  podrà  fer 
res  de  profit  dins  un  estudi  semblant,  qui  vulga  estudiar  el  català  com  qualsevol  llen- 
gua romànica,  desconeguent  la  llatina? 

De  dos  principis  s'originen  les  llengües  que  parla  l'home:  l'un  es  actiu  y  eficient, 
l'altre  passiu  y  receptiu;  lo  primer,  com  en  tota  obra  de  creatura,  estampa  son  sagell 


—     319     — 

en  lo  altre,  el  modifica  y  transforma,  acomodantlo  y  ordenantlo  a  ses  pròpies  necessitats 
y  tendències.  Quan  se  tracta  d*una  llengua,  aquest  principi  eficient  es  el  mateix  home 
ab  sa  naturalesa  y  caràcter,  ab  ses  condicions  y  calitats,  tant  anímiques  com  fisiològi- 
ques; ab  conciencia  de  lo  que  fa,  o  be  itioguentse  impulsat  per  un  instint  inconscient; 
axí  muda  y  converteix  els  sons  materials  y  morts  en  signe  y  espressio  vivent  de  tot 
quant  ell  sent  y  pensa. 

L'element  material  y  passiu,  al  menys  ja  fa  molts  de  segles,  son  les  llengües  pre- 
existents, que  trasmudantse  poch  a  poch  per  Tinfluencia  de  l'home  en  lo  sò  y  significa- 
ció de  les  paraules,  ariíben  a  perdre  tant  son  caràcter  y  propietats  y  adquirirne  de  tant 
nous  que  ja  es  poden  dir  altres  llengües.  Aquesta  es  la  relació  que  tenen  les  nostres 
llengües,  que  s'anomenen  romanes,  ab  lo  llatí  de  qui  principalment  sortiren. 

Aquest  no  es  üoch  de  provarho,  si  no  de  treure  les  conseqüències  d'axò. 

Els  mes  eminents  romanistes  ho  donen  per  suposat.  A  qui  no  llegui  llegírlos,  avi- 
nents té  los  treballs  de  nostre  Mossèn  Alcover  ahont  trobarà  reunides  y  compendiades 
ses  doctrines.  L'article  de  Gasto  París  per  que  comensa  la  publicació  d/e  Romania  fa 
bona  llum  a  n'aquest  punt. 

Donchs  discurrim  ab* breus  paraules:  el  fi  de  les  investigacions  genètiques  d'una 
llengua  es  conèxerla  en  sos  principis  y  causes;  un  dels  principals  principis  y  causes  de 
la  nostra  llengua,  com  de  les  altres  romàniques,  es  el  llatí;  es  dedueix  donchs  Uegitima- 
ment  que  sense  estudiar  el  llatí  no  podem  fer  estudis  complerts  de  nostra  llengua.  Y  tal 
volta  nostra  llengua  en  fretura  més  encara  que  no  ses  altres  germanes. 

El  que  fou  casi  iniciador  dels  estudis  científichs  del  romà,  el  francès  Raynonard, 
identificant  nostra  llengua  ab  la  provensal  qu' anomenava  romana,  la  posava  com  inter- 
mediària entre  el  llatí  y  les  altres  llengües  modernes  que  s'en  diuen  filles.  Axò  es; 
deia  que  del  llatí  ja  envellit  nasqué  una  filla  pubilla  y  aquest^  fou  nostra  llengua,  lla- 
vors d'ella  brotaren  les  altres  llengües  romanes.  Be  es  veritat  quq  axò  ja  ningú  ho  ad- 
met, però  mostra  si  ho  es  ben  filla  la  nostra  de  la  llatina. 

En  mans  de  tots  poden  estar,  ja  qu'estàn  traduides  al  francès  les  riquíssimes  gra- 
màtiques d'En  Diez  y  En  Meyer-Lübke.  Allà  trobam  nostra  llengua  mentada  entre  ses 
germanes,  (massa  arreconada  tal  volta  y  d'axò  en  tenim  nosaltres  la  culpa). 

Anaula  a  cercar  dins  tals  obres,  y  sempre  la  trobareu  il•lustrada  per  llum  presa  a  sa 
mare  la  llatina.  La  fonètica,  la  morfologia,  la  sintaxis,  tot  està  plè  de  llatí,  axí  clàssich 
com  vulgar;  qui  no  conega  tal  llengua,  no  podrà  llegir  tals  obres. 

«Entre  les  filologies  auxiliars  de  la  romànica,  diu  En  Gustau  Gròber,  la  més  impor- 
tant es  la  clàssica,  perquè  una  de  ses  parts  es  l'estudi  del  llatí  clàssich  que  es  la  llengua 
que  tè  parentesch  més  pròxim  ab  el  llatí  vulgar». 


II 

Resta  parlar  del  altre  punt  que  he  apuntat  al  comensament,  axò  es,  de  la  necessi- 
tat del  llatí  com  a  fonament  ben  principal  de  nostra  filologia  pràctica,  del  estudi  cien- 
tífich  y  especulatiu  de  nostra  llengua,  per  quant  se  dirigeix  a  la  pràctica,  y  fa  llum  a  la 
gramàtica  elemental,  l'unifica,  l'ordena,  l'encamina  aptament  a  n'el  fi  que  li  pertany, 
qu'es  a  ensenyar  la  parla  clara,  correcta  y  neta  de  foresterades,  a  los  enteniments  y  llavis 
encara  verges  dels  infants.  La  filologia  moderna  's   cuida  poch  de  triar  y  forgar  la  llen- 


—    3«o    — 

gua  y  mira  la  introducció  de  mots  estranys  y  el  camvi  de  la  sintaxis,  com  a  resultats 
naturals  de  lleis  filològiques  que  obren  necessàriament  sobre  la  llengua. 

Mes  be  confessen  els  filòlechs  qu'un  dels  factors  principals  de  l'organisació  d'una 
llengua  es  la  voluntat  humana  qu' introdueix  en  la  llengua  transformacions  y  mudances 
y  resisteix  a  les  que  volen  entrar.  Donch  si  mirau  com  un  mal  la  corrupció  de  nostra 
llengua,  si  desitjau  ab  ardor  sa  regeneració  més  complerta  (y  qu'es  aquest  lo  desitx  de 
tots  ben  clar  ho  diu  la  reunió  d'aquest  Congrés)  es  ja  ben  hora  de  lluitar  contra  tot 
principi  de  corrupció  y  decadència,  axí  de  part  de  fora,  com  de  part  de  dins.  De  fora 
ve  l'influencia  corruptora  de  las  llengües  estranyes  que  *ns  rodejen,  de  dins  la  disgre- 
gació de  la  nostra.  Cap  d'aquestes  malalties  se  cura  com  creuen  alguns,  ressucitant 
termes  que  ningú  entén,  ni  cercant  entre  les  formes  la  que  més  s'allunya  del  castellà,  o 
aferrantse  cadascú  a  la  que  millor  li  pareix.  Perquè  tots  aquets  sistemes  no  son  fundats 
en  rahò,  cosa  que  no  necessita  probansa;  y  ahont  la  rahó  no  impera  tot  ha  de  quedar 
per  forsa  en  mans  del  arbitri  privat,  que  es  la  causa  més  natural  de  confusió  y  diver- 
gències. 

No  hi  hà  donchs  altre  camí  per  conservar  l'unitat  de  llengua  que  malavejar  per  tenir- 
ne  un  conexement  perfect,  y  difundirlo  més  y  més  per  tota  la  nostra  terra. 

Sols  qui  estudia  com  convé  el  llenguatge  de  nostres  pares,  concep  un  íntim  conven- 
ciment de  que  no  es  mes  qu'un  y  el  meteix  a  pesar  de  ses  variants  per  hont  se  vuUa  se 
parli  y  pren  per  norma  de  selecció,  no  la  passió  regional  ni  el  parer  particular,  sinó  el 
geni  de  la  llengua  y  les  lleis  de  son  organisme.  Y  aquest  es  un  profit  ben  pràctich  del 
conexement  teòrich  del  llenguatge.  Donchs,  si  com  deia  abans,  sense  conèxer  el 
llatí  es  cosa  ben  impossible  l'estudi  plè  y  lluminós  de  qualsevol  llengua  romànica,  es 
cosa  també  prou  clara  que  sense  l'ajuda  del  llatí,  serà  feina  ben  dura  y  poch  profitosa 
la  conservació  de  nostra  llengua. 

Ho  veurem  més  clarament,  si  devallam  a  un  parell  de  consideracions  pràctiques  y 
concretes. 

Lo  primer  que  demana  la  cultura  Uingüistica  de  nostre  poble  es,  sense  dupte,  que 
sapia  tothom  llegir  y  escriure  correctament  en  català.  Donchs  axò  no  dexa  d'incloure 
dificultats  notables,  perquè  les  nostres  vocals  no  son  definides  com  en  castellà,  y  axí 
no  tenen  representació  gràfica  exacta.  N'hi  hà  de  gramàtichs  que  per  obviar  aquest 
inconvenient,  apliquen  signes  o  accents  ab  que  cuiden  de  representar  lo  més  exacta- 
ment que  puguen  los  diversos  sons  intermitjos.  Jo  crech  que,  si  tothom  dins  la  terra 
que  parla  la  nostra  llengua,  pronunciés  de  la  matexa  manera,  seria  aquest  un  sistema 
molt  rahonable.  Mes  l'unitat  en  quant  a  la  pronunciació  s'es  prou  trencada.  Hi  hà  gra- 
màtica catalana  y  ben  sabiament  escrita  que  dóna  per  regla  que  la  e  accentuada  may 
es  muda  y  els  mallorquins  la  hi  pronuncien  ben  sovint;  lo  que  diuen  els  gramàtichs 
que  la  o  àtona  pren  la  pronunciació  de  u^  a  moltes  regions  no's  fa.  O  que  s'esborren  de 
les  gramàtiques  aquestes  normes  esclusives  de  fonètica  o  que's  rebuji  de  la  literatura 
catalana  a  l'esplèndida  escola  valenciana,  que  no's  tinga  com  a  de  sa  família  els  succes- 
sors d'En  Ramon  Lull,  que's  prengui  com  a  forastera  la  terra  ahont  s'escrigueren  les 
admirables  Costums  de  Tortosa. 

^Perquè  no's  resol  el  problema  permetent  la  llibertat  fonètica  y  procurant  l'unitat 
ortogràfica?  ^Perquè  no  avesam  a  tots  a  escriure  de  la  matexa  manera,  d'una  manera 
la  més  acomodada  que's  puga  a  totes  les  varietats  de  la  llengua  y  després  dexam  la  pro- 
nunciació a  l'ús  de  cada  país?  Y  si  axí  ho  haguessem  de  fer  aquesta  forma  comuna  y 


—     321     — 

acomodada  d'escriure  ;ahont  la  podríem  trobar,  si  no  es  dins  rhistoría  de  la  llengua, 
dins  les  lleis  de  sa  fonètica,  y  en  los  casos  de  dupte,  que  per  farsa  han  d' ésser  molts, 
|:>erquè  nons  havíem  d  aprofitar  de  1  etimologia  dels  mots?  Y  d'aquí  ja's  veu  ben  clar 
que  ho  seria  de  profitós  el  -llatí.  Y  qu'axò  deu  ferse  axí,  està  en  la  conciencia  de  molts; 
no  se  Tetimología  d'aquest  mot,  contestava  Mossèn  Alcover,  a  qui  li  reprenia  la  manera 
qu  usava  de  representarlo  per  escrit. 

Y;la  Morfologia  catalana  no  necessita  per  a  ferse,  l'estudi  atent  del  llatí?  La  con- 
jugació catalana  n*es  filla  de  la  llatina  y  d'ella  n'es  nada  y  exida  segons  lleis  determi- 
nades y  rahonables.  Qui  llegesca  els  autors  antichs,  la  trobarà  ja  formada,  un  poch 
menys  eufònica  que  la  moderna»  emperò  també  molt  més  una  dins  totes  les  regions  que 
conversen  la  nostra  llengua.  La  tendència  popular  es  a  desferla  més  y  més;  per  convé- 
niencies  analògiques  se  barrejen  les  varies  conjugacions,  s  axampla  sempre  més  y  més 
la  guturalisació  dels  verbs:  no  més  l'estudi  històrich  de  la  llengua  allumenat  pels  co- 
ncjcements  de  les  fonts  d'ahont  es  sortida  pot  tornaria  a  T  unitat. 

No  més  he  pogut  apuntar  com  heu  vist  unes  quantes  nocions  sobre  lo  qu'havía  de 
tractar  No  permetien  res  més  les  estructures  del  temps  que  tenim  assenyalat. 

Y  n'estich  content  axf  me  te  ix  perquè  axí  vos  he  molestat  no  tant  de  temps,  expla- 
nann'os  conceptes  que  no  volen  discusió. 

Fassia  Deu  que  convensuts  tots  de  la  necessitat  del  conexenient  del  llatí,  axí  per 
Testudi  especulatiu,  com  per  l'avens  y  conservació  de  nostra  llengua,  emprenguem 
quant  a  n' aquest  punt  y  quant  a  d  altres  la  reinvindicaciò  de  nostra  llibertat  d'ensen- 
yansa,  perquè  desfermats  de  trava  que  aturi  el  vol  de  nostre  progrés,  poguem  pujar  fins 
a  les  cimes  més  altes  de  tota  verdadera  cultura. 


—      322      — 


De  D.  Ramon  Miquel  y  Planas. 


Els  relatius  que  y  qui 

L'ús  vulgar  del  català  ha  vingut  a  confondre,  per  influencia  castellana,  aquests  dos 
relatius.  El  çue  s'ha  empleat  esclusivament  y  en  detriment  del  çui^  de  la  manera  que 
les  quatre  oracions  qui  segueixen  plenament  demostren : 

L'home  çue  camina  (en  la  qual  el  çue  es  subjecte  animat) 

L'home  çue  jo  dich  (hont  el  çue  es  complement) 

La  cosa  çue  convé  (hont  el  çue  es  subgecte  inanimat) 

La  cosa  çue  jo  faig  (hont  el  çue  es  complement,  ab  subjecte  inanimat) 

Això  no  obstant,  alguns  gramàtichs  moderns,  com  es  ara  els  senyors  Bulbena  ('^  y 
Grandía,  ^*)  distingeixen  el  cas  en  que'l  subgecte  es  animat  d'aquells  en  que  no  es.  El 
relatiu  agent  devé  çuz  en  el  primer  cas  y  resta  çue  (agent  o  pacient)  pera  'Is  altres.  El 
primer  exemple  seria: 

L'home  çuz  camina 

En  cambi  el  senyor  Fabra  <3^  estableix  la  distinció  entre  '1  relatiu  subgecte  y  '1  rela- 
tiu complement,  fent  çuz  el  primer,  y  deixant  çue  l'altre:  Així  el  tercer  exemple  donat 
més  amunt,  devindría: 

La  cosa  çuz  convé 

No  obstant  el  senyor  Fabra  (com  també  el  senyor  Grandía)  reconeix  que  l'ús  actual 
en  català  se  limita  al  çue^  com  hem  fet  constar  nosaltres  de  bell  principi. 

L'obgecte  de  la  present  comunicació  no  es  altra  que  l'advocar  per  la  restauració, 
dins  el  llenguatge  literari  quan  menys,  del  çuz  subgecte,  tal  com  se  troba  empleat  en  les 
obres  dels  nostres  autors  clàssichs,  y  tal  qual  s'usa  encara  en  la  llengua  francesa. 

Els  clàssics  catalans  feien,  en  efecte  ús  del  çuz  ab  una  constància  ben  significativa; 
y  si  en  alguns  cassos  trobem  el  çue  com  a  subgecte  (ben  pochs  relativament)  devem  més 
aviat  atribuhirho  a  descuyt  o  a  mala  transcripció  dels  copistes  y  editors.  Podríem 
retreure  copiosos  exemples  de  l'ús  del  çuz  com  a  subgecte,  tant  si  '5  tracta  d'un  agent 
animat  com  d'un  inanimat;  emperò  'ns  limitarem  al  següent,  enmallevat  a  Ramon  Lull, 
y  el  qual  sembla  fet  aposta  pera  establir  la  invariabilitat  del  relatiu  çuz  com  a  subgecte: 

«En  aquest  libre  son  entencions,  ço  es  a  saber  primera  entenció  e  segona,  primera 
sentencio  es  la  fi  e  1  compliment  de  la  causa,  així  com  arbre  çuz  es  per  la  segona  inten- 


(1)  Lliçons  familiars  de  0.  C.  per  Antoni  Tallander;  pi.  25  de  la  ed.  1898. 

(2)  Gramàtica  Etimològica  Catalana;  pi.  199,  ed.  1901. 

(3)  Contribució  a  la  Q.  de  la  LI.  C. ;  plana  110,  edició  1896. 


—    323     — 

>ció  e  lo  fruit  per  la  primera.  E  habitar  qui  es  per  primera  intenció  e  casa  per  la  sego- 
>na,  e  ulls  qui  son  per  la  segona  intenció,  e  veer  per  la  primera,  e  enteniment  quí  es 
>per  la  segona  intenció  e  entendre  per  k  primera.  E  Deus  qui  es  per  la  primera  inten- 
>ció  e  les  creatures  per  la  segona,  e  en  axi  de  les  altres  coses  ^*> ...» 

Aquesta  es,  sens  dubte,  la  regla  llògica,  que  cal,  al  nostre  entendre  tornar  a  Tús  del 
català;  cosa  certament  gens  difícil  si  *ls  escriptors  de  cap  d'ala  del  nostre  renaixement 
ne  donen  Texemple,  y  tenint  en  compte  de  més  a  més  (si  no  estem  mai  informats}  que  *1 
qui  com  a  relatiu  es  encara  vivent  en  el  parlar  de  qualque  encontrada  mallorquina,  y 
que  s'es  perpetuat  per  tradició  fins  a  nosaltres  en  frases  fetes :  üany  qui  m\ 

Partidari  d'aquesta  restauració,  se  manifestava  ja  En  J.  M.  Guardia,  primer  editor 
del  Bernat  Metge,  quan  escrivia: 

«C'est  peut-étre  de  Tabús  de  cÀe  en  italien,  et  de  que  en  castillan^  qu'est  venu  ce 
>singulier  usage,  contraire  a  la  syntaxe.  Quoi  qu'en  dise  Horace,  et  ne  fraudrait  pas 
»que  l'usage  bravàt  la  raison,  en  autorisant  des  solécLsmes.  II  appartient  aux  grammai- 
>riens  de  faire  la  police  de  la  langue»  ^*). 

Y,  en  efecte,  la  sintaxi  com  a  rahó  o  element  científích  de  tot  idioma^  s'ha  de  plàn- 
yer principalment  de  la  postergació  del  qui  per  Tús  abusiu  del  que,  en  el  català.  Car  la 
sintaxi  es  la  millor  defensa  dels  furs  del  llenguatge,  donchs  si  's  fa  poch  cas  d'aquest 
aspecte  purament  especulatiu,  y  els  qui  parlen  son  gent  poch  curosa  de  la  propietat  en 
el  padar,  preocupantse  únicament  de  /erse  entendre  (a  Testil  d*aquells  qui,  incapassos 
d'apendre  ab  correcció  una  parla  estrangera,  semblen  voleme  desdenyar  l'estudi, 
refiantse  de  una  incompleta  educació  auditiva,  qui  es  el  major  ridícol  en  que  pot  tro- 
barse  un  home  entre  gent  educada)  se  cau  molt  prompte  en  altre  defecte ,  el  d'ambi- 
güetat  y  imprecisió,  càrrech  el  més  gros  que  pot  ferse  a  una  llengua. 

Y  això  es  lo  qui  passa  en  català  respecte  del  qui  relatiu  agent,  com  anem  a  demos- 
trarho  tot  seguit.  Si  dihem 

El  tigre  que  vencé  el  lleó 

no  s  desprèn  pas  de  la  frase  aquesta,  correctament  construïda  segons  Tús  general,  si  el 
tigre  es  el  vencedor  o  ho  es  el  lleó:  pot  ésser  l'una  cosa  o  Taltra.  Cal  fer  notar  qu'en 
català  l'ús  de  la  preposició  a  pera  l'acusatiu  es  un  altre  atentat  a  la  sintaxi  encara  que 
per  influencia  del  castellà  s'hagi  vingut  fent  així  contínuament,  ab  manifesta  inipro- 
pietat. 

Donchs,  si  volem  que  '1  tígre  sia  '1  vencedor,  fixemnos  en  la  manera  cora  ho  podria 
espresar  un  castellà: 

El  tigre  que  al  león  venció 

això  es,  mitjansant  la  preposició  a  de  l'acusatiu.  En  cambi  un  francès  diria: 

Le  tigre  qui  vainquit  le  lion 

precisant  sa  intenció  ab  el  relatiu  qui. 


(1)  LuU.  Ubrt  de  Santa  Maria,  Ed.  dels  bibliòfils,  pi.  1,  ratlles  4  y  següents. 

(2)  Introducció  al  Songe  de  Bernat  Metge ;  pi.  XCVIl,  edició  de  1889. 


J^- 


—     324     — 
Tiadríen  significació  contraria  les  següents  frases: 


El  tigre  que  el  león  yenció 
Le  tigre  que  vainquít  le  lion 


Cal  donchs  en  català  fer  ús  del  relatiu  qui  o  que  segons  el  cas,  posat  que  no  'ns 
es  permesa  la  utilísació  de  la  preposició  acusativa. 

Aïgüj  potser,  ens  obgectarà  que  moltes  vegades,  quasi  sempre,  el  sentit  de  la  frase 
ressurt  clarament  per  la  força  de  la  llògica,  y  que  per  lo  tant  el  qui  s*es  fet  del  tot 
innecessari.  Això  es  una  rahó,  (fins  a  cert  punt  no  més)  car  si  dihem : 

El  peix  que  ha  pescat  un  home 

lo  natural  es  entendre  que  l'home  es  el  pescador  y  no  '1  peix,  donchs  la  realitat  es 
sempre  aquesta.  Emperò  nosaltres  ens  hem  proposat  aquesta  vegada  dir  lo  Contra- 
ri, car  hem  volgut  referí rnos  a!  redolí  aquell  de  l'auca  del  mon  al  revés  en  el  qual  els 
peixos  devenen  pescadors  d'homens.  Pera  femos  entendre  haurem  de  dir:' 

El  peix  qui  ha  pescat  un  home 

Y  cal  que  po^em  dirl|o  gramaticalment  això  en  català,  puix  pera  que  un  llen- 
guatge pugui  ésser  tingut  per  cosa  perfecta,  ha  de  possehir  la  facultat  d'espressar  ab 
tota  precisió  qualsevulga  idea  per  impensada  y  estravagant  que  sembli,  a  la  qual  un 
cervell  humà  pugui  donar  forma. 

Moguts  d'aquest  desitg,  y  perquè  *s  tracta  d'una  cosa  que  'Is  clàssichs  catalans 
ens  ensenyen,  y  perquè  'I  francès  ens  ne  dona  contínuament  norma  y  exemple  dignes 
de  seguir,  es  que  proposem  que  1  relatiu  qui  sia  tomat  a  usar  hont  li  pertoca. 


—     32S     — 


De  ATossèn  Esteve  Casaponce,  Rector  d' Àries  del  Tech. 

Díterendcs  més  notables  que  hi  ha  entre  'I  català  parlat  a  Barcelona  f  1 
català  parlat  en  el  Russilló  y  especialment  en  el  Vallespir 


Les  diferencies  qu*hi  ha  entre  'I  català  de  Barcelona  y  '1  nostre,  y  que  fan  1  objecte 

de  la  comunicació  que  tinch  l'honor  de  submetre  an  al  Cnngrés,  petites  les  unes,  més 
grosses  les  altres,  sun  multes  y  miren  les  tres  parts  de  la  gramàtica,  això  es»  la  fonolo- 
gia, la  lexicologia  y  la  sintacsis. 

A  mida  que  'Ise  rencontraré,  senyalaré  les  petites,  sense  m'hi  aturar,  y  analisaré  les 
grosses  perquè  sun  elles  les  que  donen  una  fisionomia  tan  especial  an  a  la  nostra  llenga 
nissillonesa-vallespirenca. 

L  Per  la  part  lonològica,  deixant  an  el  eruditíssim  y  peritíssim  doctor  Schàdel  el 
cuydado  de  comptar  y  fixar,  per  graus  infinitesimals*  les  variacions  que  pateix,  de  co- 
marca a  comarca,  y  finse  de  poble  a  poble,  la  fonètica  russi  lionesa  ^com  le  de  pertot 
in^u— notarem: 

1.^  EJ  só  llabi-dental  de  la  v  nos  es  pràcticament  ínconegut.  Per  nosaltres  aqueixa 
lletra  sona  exactament  com  la  è;  y  pensi  qu  això  serà  degut  a  Vinfíuencia  castellana. 

2.^  La  equits  fjíj  considerada  com  un  só  compost,  la  pronunciem  sempra  forta  com 
si  hi  havia  una  c  y  una  s;  y  crech  qu'això  nos  ve  del  francès  que  desconeix  la  suavisa- 
ciò  de  la  x  forta. 

3.°  La  vocal  o  ten  per  nosaltres  dos  sons,  y  no  tres  com  else  ten  aquí  pels  barce- 
lonins- Es  sonora  com  en  les  paraules:  roc/t,  gros;  o  es  fusca  com  en  les  paraules  y?íïr/A 
é^rí  que  pronunciem  com  si  eren  escrites  amb  una  u. 

Y  si,  comparada  ambe  la  barcelonina,  la  pronunciació  rusillonesa  apar  fluixa  y  sense 
relleu,  es  clar  qu*això  vé  d'aqueix  cambi  tan  freqüent  de  la  0  sonora  ambe  la  0  fusca. 

Més  diré  encara:  La  verdadera  característica  de  la  fonètica  rusillonesa  la  constitueix 
aqueixa  diferencia  de  sonoritat  de  la  vocal  o.  Mirem  de  ne  donar  una  ideia,  mitjansant 
1  alguns  exemples  presos  en  paraules  que  porten  aquí  la  ú  sonora,  (o  mitg  sonora),  y  que 
la  deixen  allí  per  penre  la  a  fusca: 

A  sobre  *l  pont  roig  hi  fa  un  sol  horrorós  que  fónria  ferro. 

El  gós  rós  de  la  torre  del  Canigó,  quan  tot  es  fósch,  jaupa  cóm  un  Uóp. 

Si  no  sóch  sort  serà  pas  falta  de  soroll. 

Hi  ha  dolors  y  penes  tan  amargues  que  cap  consolació  no  Ise  pória  tomar  dólses. 

Si  la  sequera  continua  les  fonts  s'estroncaran. 

Crech  qu'es  aixís  que  parlen  els  barcelonins,  a  poch  o  menús;  y  mireus  assí  ara 
tom  les  meteixes  paraules  else  diuen  eis  vallespirenchs; 


—     326    — 

Sus  del  punt  mig  hi  fa  un  sui  hurrurus  que  funria  ferro. 

El  gus  rus  de  la  turre  del  Canigú,  quan  tot  es  fusch,  jaupe  com  un  Uup. 

Si  nu  sum  surt  serà  pas  falta  de  surüU. 

Hi  ha  dulurs  y  penes  tan  amargues  que  cap  cunsulaciú  nu  'Ise  puria  turnar  dulses. 

Si  la  sequera  continua  les  funts  s'estruncaràn. 

Ara  be.  Mes  an  a  quina  influencia  cal  atribuir  aqueixa  desviació  de  sonoritat,  aquebca 
inclinació  de  la  o  russillonesa  cap  a  la  u,  aqueix  cambi  del  só  merament  gutural  de  la  o 
en  sò  gutural  Uabial?  Serà  influencia  castellana?  Serà  influencia  francesa? 

En  aquest  cas  particular  podem  dir  qu*hi  ha  multa  barrejadissa.  Tot  soviny  el  cas- 
tellà diu  u  quan  el  barceloní  y  '1  francès  diuen  o,  com  se  veu  en  aquestes  paraules:  Az 
muerü^  £Í  puerio,  el  mundo,  el  buen  sueüo,  que  4  barceloní  pronunciarà:  la  ntòrt,  cl 
pòri,  el  mòn,  el  bòn  sòn;  y  '1  francès  seguiçà  '1  barceloní,  diguent:  la  mort,  le  part,  k 
vwnde,  le  bon  sommeiL 

De  totes  maneres  sembla  que  serà  més  aviat  influencia  francesa,  perquè  el  francès, 
pertot  arreu  de  la  &  sonora  ne  fa  u^  escrivint  aquet  só  amb  una  o  y  una  «,  com  se  veu 
en  multes  paraules:  poitvoir  de  poder,  vouloir  de  voler,  toujours  de  tot  jorn;  y  fins  algu- 
na vegada,  per  fuge  més  de  la  o  sonora  se'n  va  fins  aquell  só  que  li  es  tan  especial,  so 
merament  llabial  que  Us  espanyola  dificilment  aguanten  parlant  y  que  tan  fàcilment  fan 
xiulantj  vull  dir  la  u.  Y  d'això  ne  tenim  un  exemple  en  la  paraula /^ú5fr  ambe  la  qual  el 
francès  fa  ponvoir  y  puissance.  Notin  que  '1  russillonès  desconeia  la  u  xiulanta  francesa. 

Per  altra  part  la  llei  del  minvant  esfors  fa  passar  la  o  sonora  seguida  de  la  n,  del 
só  gutural-paladal  barceloní  ón  an  al  só  gutural-nasal  francès  on,  sò  dejà  mitg  enfusquehit 
qui  esdevé  poch  a  poch  el  só  gutural-llabial  russillonès  u,  com  hom  ho  pot  comprovar 
en  les  següents  paraules:  pont,  font,  món,  de  les  quals  el  francès  ne  (di pont,  fonts,  mònde, 
y  nosaltres  russillonesos*.  punt,  funt,  mun. 

Devegades  el  francès  cambia  també  la  o  sonora  o  mitg  sonora  en  el  diptongo  en  qui 
sona,  el  més  soviny,  com  una  e  muda  y  qui,  sempre  per  la  llei  del  minvant  esfors, 
acaba  per  esse  una  u  russillonesa,  v.  g.:  de  color,  dolor  y  flor  se'n  ha  fet  les  franceses: 
Cúuleur,  düuhur  y  fleur,  y  finalment  les  russilloneses:  dulur,  culur  y  flur, 

Vaji  com  vaji,  y  quina  que  sigui  la  causa,  aqueixa  diferencia  de  sonoritat  de  la  o 
russillonesa  relativament  an  a  la  o  barcelonina,  es  un  fet  imprescindible;  y  tant  ho  es 
que,  si  un  vallespircnch,  parlant  català,  s'atreveix  a  pronunciar  la  o  barcelonina,  li 
diuen  que  parla  espanyol  y  finse  se  li'n  burlen.  De  tal  manera  que  '1  russillonès  qui, 
volguent  fer  reviure  en  el  seu  pays  la  llenga  dels  avis,  pronunciaria  la  o  barcelonina 
faria  una  feina  contraproduhent. 

Encarem  nos  hi  donchs  amb  aqueix  fet,  y  demanem  nos  com  convé  d'ortografiar 
aqueix  só  per  ne  facilitar  l'ortologia,  y  si'l  representarem  sempre  amb  una  u  cada  vega- 
da que  la  fonètica  ho  sembla  exigir. 

Assí,  el  camí  furqueja  y  nos  se  presenten  dues  vies: 

En  la  primera  Tetímologia  marxa  abrassada  ambe  la  fonètica,  demanant  totes  dues 
la  u. 

En  la  seííuna,  les  dues  filles  de  la  fonologia  se  giren  l'esquena,  tirant  l'una  cap  a  la 
0  y  r  altra  cap  a  la  n. 

En  el  primer  cas,  crech  que  tenim  d'escriure  amb  una  u,  així  meteix  com  else  pro- 
nunciem totes  les  paraules  qui   desde  '1  llatí  porten  la  u.  Entre  tantes  que  n'hi  ha,  aquí 


—     327     — 

ne  teniu  algunes:  sum  mult  duls;  ells  sun  surts;  el  mun  es  fusch;  l'umbra  del  Canigó 
s'estén  sus  del  Russilló;  al  cim  de  la  turre  hi  ha  una  pulla  penjada  en  una  furca;  una 
guta  d'aquella  ampulla  del  recú  refrescaria  la  buca. 

En  el  segun  cas,  per  tant  que  la  fonètica  y  l'etimologia  se  renyin  y  se  barallin  en  el 
Russilló,  m'apar  qu'encara  cal  donar  raho  an  a  la  més  vella  qu'es  Tetimologia.  Y  aixís 
es  que  bo  y  pronunciant  rahu,  acciü,  rujÜTy  escriurem  no  obstant:  raho^  acció,  rujor, 
perquè  es  aixís  que  'Is  llatins  ho  escrivien  ambe  la  Oy  sonora  o  fusca:  raiiú,  accio^  nibor^ 
y  que,  per  altra  banda,  les  desenou  parts  de  Catalunya  escriuen  y  pronuncien  la  o.  Y 
com  major  pars  trahit  ad  se  minorem^  tenim  conclusió. 

Si  ho  fem  com  ho  dich,  y  s'accepten  aqueixes  dues  regles  d'oftografia,  compartim 
la  diferencia  y  també  les  dificultats.  Gràcies  an  a  les  comunicacions  qui  se  faran  de  més 
en  més  freqüents  entre  les  varies  comarques  de  Catalunya,  gironins,  barcelonins^  llei- 
datans, mallorquins  y  valencians  afluixaran  la  tonicitat  de  la  o  que  l'etimologia  volria 
cambiada  amb  una  u,  y  'Is  russillonesos,  vallespirenchs,  cerdans  y  conflentans  puja- 
rem poquet  a  poquet,  de  la  o  fusca  que  fem  en  masses  paraules  fins  an  a  la  mitja  sono- 
ritat de  la  o,  qui  an  aqueixes  meteixes  paraules  tenia  de  corresponre.  Per  alcansar  aviat 
aqueix  duble  resultat,  el  tot  seria  que  'Is  catalans  d'una  y  altra  banda  del  Pirineu  olvi- 
dessen  un  xich  certes  coses,  ja  llunyançs,  y  fessen  més  verdadera  la  germanor  que  la 
naturalesa  mana  an  als  fills  d'una  meteixa  mare. 

Enfi  y  per  n'acabar  amb  aqueixa  qüestió  de  l'ortografia,  an  a  los  qui  baix  el  pre- 
texto de  la  fer  més  aguantable  volriem  simplificar  de  més  en  més  l'ortografia  catalana^ 
en  aquèts  me  'Ishi  cal  dir  un  conte  del  qual  vaig  esse  l'innocentet  hèroe. 

Un  cop  era  un  ninet  de  sept  o  vuyt  mesos.  An  a  la  seua  mare  sempre  carregada 
d'infants  li  faltava  temps  per  se  mudar  soviny  de  vestidura  y  sobretot  per  se  cofar  amb 
la  Uigassa  de  puntes  que  dona  an  a  les  dones  del  Russilló  aquella  fisionomia  tan  especial. 
Y  donchs  un  die  de  festa  anyal,  la  bressayrola  del  ninet,  rencontrant  per  un  carrer  la 
mare  ben  mudada  li  va  acostar  al  fill,  qui  tan  plà,  tenia  ganes  de  brenar,  Y  mireusassi 
que  Tinfantó,  se  niirant  aquella  dona  tan  ben  cofada,  se  va  subtadament  desfer  en  crits 
de  plorar  y  se  va  jitar  en  derrera  dins  dels  brassos  de  la  bressayrola,  renegant  aixís  a 
la  seua  manera  de  be  qu'ell  havia  pas  regoneguda  per  la  seua  mare. 

Y  es  per  això  que  vos  dich:  mudem  la  mare  si  voleu,  mes  mudemla  de  xích  en  xich, 
nos  recordant  qu'altrament  no  procedeix  la  naturalesa. 

4.0  Si  dihem  com  a  Barcelona:  una  imatge,  un  prestatge,  un  selvatge,  alguna  vega- 
da, també  deixem  de  fer  sentir  la  t  devant  de  la  ^  y  aixís  dihem:  corregir,  qu'això  en- 
cara es  influencia  francesa. 

II.     L'ARTICLE 

Per  la  part  lexicologica  abunden  les  diferencies. 

i.o  Del  article  feminí  propi  na  no'n  tenim  altre  rastre  que  la  ;z  que  '1  poble  ajusta 
an  al  nom  de  Anna,  v.  g.:  Diguis  an  a  la  Nanna  que  ni  esperi.  Mira  Nanna  que  7  temps 
se  fa  curt  y  vol  ploure. 

2.0  L'article  comú  [definit  lo,  plural  los,  no  es  usat  sinó  al  Russilló  y  a  Cer- 
danya. 

Els  vallespirenchs  y  'Is  conflentans  usen  exclusivament:  el,  els,  la,  les,  v.  g.:  el  pa,  rl 
w,  el  pare;  els  pans,  els  vins,  els  pares.  Els  articles  lo,  los  sun  motiu  de  burla  per  la  gent 


-     328     - 

de  Vallespir  quan  tracten   amb  cerdans  y  russillonesos  qui  diuen:  lo pa^  lovi^  lo  pare; 
iús  pans,  lasrins^  /os  pans.  L'article  el,  els  se  pronuncien  a/,  als. 

3.^  L' article  neutre  io  també  nos  es  inconegut  al  Vallespir.  Aixís  es  que  sempre 
direm,  sense  cap  excepció:  í  /  més  mal  es  qu'aixis  com  ho  diu  sen  desdiu;  el  milió  seria 
quv  vinguessis  íu,  que  d'ell  no  n  farem  res. 

EL  NOM 

En  la  plana  del  Russilló  y  particularment  a  Perpinyà,  se  sol  supriniir  la  n  en  els 
plurals  dels  noms  que  no  la  porten  en  el  singular,  y  aixís  es  que  de/tíi,  ne  hin  pas;  de 
ma,  mas;  de  canto,  caníos;  ú'hortula,  hortulaSy  y  se  burlen  dels  vallespirenchs  qui 
diuhen:  tres  pans,  les  dues  mans,  pels  cantons,  els  hortulans. 

Y  tant  estimem  aqueixa  n  els  Vallespirenchs  que  fins  la  posem  allà  hont  no  tinria 
d^esjtíe.  D'uTi  altar  ne  fem  dos  alíans,  d'un  pilar,  dos»  pilans,  mentres  los  de  la  plana  ne 
fan  dos  alths  y  dos  pilàs. 

PRONOM 

i."  Els  pronoms  lo,  los,  que  pronunciem  lu,  lus,  feminí  lé,  les,  sun  per  nosaltres 
russillonesos,  no  solament  afixos  dels  pronoms  ell,  ells,  mes  encara  verdaders  pronoms 
demostratius  que  nos  serveixen  en  el  sentit  del  demustratiu  llatí  illud.  v.  g.:  lo  que  con- 
vé an  als  pobres  es  salut  y  feina.  Lé  que  més  estimi  es  la  més  petita. 

2P  An  a!  plural  de  la  3.»  persona  de  ell,  nosaltre,  dihem  ells  y  ellos.  v.  g.:  Ells 
arraít  ja  podent  An  eílos  si  que  tans  als  hi  fa  que  plogui  com  que  nevi. 

3."  En  l'alt  Vallespir,  les  formes  mon,  ton,  son,  ma,  ta,  ja  y  'Is  llurs  plurals,  si  be 
no  hi  sun  inconegudes,  hi  sun  inusades.  Soles  hi  sun  empleades  les  formes:  el  meu,  la 
meua,  el  teu,  ia  teua^  el  seu,  la  seua,  el  nostte,  el  vostre,  el  llur. 

4,0  La  fornia  le  del  pronom  demostratiu  també  l'usem  com  a  pronom  personal  de 
la  3. 1»  persona  deï  feminí.  Aixís  es  que  del  pronom  la  ne  fem  lé  quan  segueix  inmedia- 
tament  l'imperatiu  o  que  "I  segueix  precedit  d'un  altre  pronom  personal  de  i.»  o  de  2.* 
persona,  v.  g.:  Vol  que  li  porti?  porta  lé  o  porta  me  lé.  Vol  que  me  la  menji?  menja  te 
ié.  Seguit  del  datiu  li^  se  contracta  amb  aquet,  o,  millor  dit,  desapareix,  v.  g.:  porta  li 
y  no  porta  lé  ü.  Ei  plural  d  aquesta  forma  lé  es  elsé.  v.  g.:  menja  té'lsé,  menjem  elsé. 
Seguit  del  datiu  fora;  elsi,  v.  g.:  menjem  no  'Isi. 

VERBE  ESSE,  SER 

Dihem:  sum  y  sun  en  i.»  persona  del  singular  de  l'indicatiu. 

També  dihem:  sem  per  som,  seu  per  sou  y  sun  per  son. 

El  pretèrit  perfet  el  formem  nosaltres  amb  el  auxiliar  vulgar  vaig,  vas,  etc.  y  l'infi- 
tiu,  V.  g.:  vaig  esse  o  vaig  ser.  Aqueixa  regla  no  pateix  excepció  y  se  refereix  an  a  tots 
els  verbs  quins  que  siguin. 

La  ïi^rm^  fora,  fores,  etc,  del  pretèrit  imperfet  de  subjuntiu  nos  es  inconeguda. 

En  el  pretèrit  perfet  compost  de  l'indicatiu  dels  verbs  actius  li  donem  l'auxiliar  esse, 
an  a  ía  i.^  y  2.*^  persona,  síguí  singular,  sigui  plural,  y  l'auxiliar  haver  an  a  la  3.»  perso- 
na y  aixís  dihem:  sum  menjat,  ets  menjat,  ha  menjat,  etc. 


k 


-     32W     — 

VERBS  QUINS  QUE  SIGUIN 

En  tots  els  verbs  regulars  o  irregulars  acabem  : 

I."  En  eu  la  2.»  persona  del  plural  del  present  de  Tindicatiu  y  de  l'íniperatiu,  v.  g,: 
canteu,  ameu,  etc. 

2.'^°  En  u  la  2.a  persona  del  plural  de  l'imperíet  de  l'indicatiu  y  del  pretèrit  imperfet 
de  Subjunctiu,  v.  g.:  cantava,  cantar iü,  cantessü,  surriü,  cnniriü^  curríssü. 

3."  Amb  una  n  la  i.*  persona  del  plural  dels  temps  subre  dit  en  el  n,"  precedent 
V.  g.:  cantauen,  cantar iai,  cantessen,  en  lloch  de  cantaríem,  cantíu^em^  cantesstm^  La  1,^ 
persona  del  singular  del  present  de  Tindicatiu  s'acaba  amb  una  /  en  els  verbs  de  la  1.^ 
conjugació,  v.  g.:  Jo  canti.  Poch  a  poch  aqueixa  /,  sigui  sola,  sigiii  ambe  la  forma  aug- 
mentada eixi,  se  fica  per  tot  arreu.  v.  g.Jo  cantavi,  que  jo  cantí,  que  jo  cant€ssí:jo 
llueixi  y  rellueixi,  jo  viu  hi,  jau  hi,  cau  hi,  riu  hi,  mou  hi,  creu  hi,  beu  hi,  escriuhí,  jo  vivii^ 
jauhii,  cauhii,  riuii,  mouhii,  creuii,  beuii,  escriuii.  També  dihem,  indiferentment:  res- 
ponchyprinch,  entenc h  o  responi,  premi,  enteni,  a  la  i.»  persona  del  singular  de  !' indi- 
catiu. 

De  manera  qu'hi  hà  pochs  verbs  qui  no  s'acabiíl  amb  /  en  la  i.^  persona  del  singu- 
lar del  present  y  del  perfet  de  l'indicatiu,  y  del  present  y  del  perfet  del  subjuntiu. 

Tots  els  verbs  en  re  precedida  de  Id  o  nd  perden,  en  el  Vallespir,  la  d  en  quins 
temps  que  sigui.  Aixís  dihem,  an  a  l'infinitiu:  respofire,  entenre,  moiri\  penre,  va/j^iaT, 
resolre;  an  al  futur:  responré,  entenrè,  molrè,  etc:  tenir  fa  tinrè;  an  al  i>reicrit  inij^erfet 
del  subjuntiu:  resp07iria,  entenria,  molria,  penria  y  tinria,  Popttr  fa  porc  y  por  i  ai  vúí- 
guer  fa  volrà  y  volria.  Ixe  al  lloch  de  eixir,  porta  pertot  la  /  inicial.  Fu^ç;Ír  també  es 
fuge  a  l'infinitiu.  Alguns  verbs,  entr'altres  cabre  y  témer  acaben  per  esse  del  tot  ínusats. 
Cabre  es  reemplassat  per  estar,  y  témer  pel  verb  francès  catalanisat  crenye. 

Aquestes  diferencies  y  altres  que  poriem  treure  dels  participis  de  present  y  de  pre- 
tèrit, sols  else  senyali,  finse  y  sens  ordre,  per  cridar  l'atenció  dek  senyors  cungrcssístes 
qui,  si  venen  a  lligir  alguna  obra  escrita  en  russillones  o  en  vallespirench  se  poràn  fer 
càrrech  que  lo  qu'elsi  semblaria  incorrecció  de  l'autor  o  de  tipografia  es  sensiblement 
propi  an  al  nostre  dialecte. 

SINTAXIS 

Y  ara  ve  una  de  les  diferencies  més  notables  qu'hi  hà  entre  '1  russillones  y  'L barce- 
loní. La  constitueix  la  posició  dels  pronoms  personals  quan  acompanyen  el  verb  y  que 
se  divideixen,  seguns  la  llur  posició  en  proclítichs  y  enclítichs,  o  sigiií  en  prefixos  y 
sufixos. 

Quin  que  sigui  el  paper  que  fan  en  l'oració  els  pronoms  de  1,^^,  iy  y  3.^*  persona, 
sempre  posem  devant  la  persona  més  digna. 

Y  es  aixís  que  direm:  me  se  'Ise  volia  mcfijar,  y  no  se  me  Ics  volia  menjar,  me  sa- 
»iaga,  y  no,  se  m'amaga;  me  te  se  vas  oferir,  y  no,  te''m  vas  oferir;  me  te  7  menji  y  te 
ffie '/  menji;  me  te  'Is-i  menjaràs  tots  o  me  te  se  'Is-i  meiijaras  tots,  y  no,  te  me  'Is-i  menja- 
fàs  tots.  Notem  de  pas,  qu 'encara  hi  podem  posar  algun  altre  pronom,  v.  ^■•Jo  me  t€ 
sels-in  menjaré  la  tneytat,  de  tal  manera  que  pot  esse  que  cap  altra  llenga  tingui  la 
lacilitat  de  reunir  aixís  cinch  o  sis  formes  pronominals. 

També  nos  cal  fer  notar  que  l'inversió  tant  usada  en  el  barceloní  y  que  *1  fa  tant 
semblant  an  al  castellà  nos  es  incone^uda,  fora  del  imperatiu.  Direm  parla  h^  porta  lt\ 
22 


33^' 


1 


poríalst\  mes  may  úivt^m,  per  púríario,  per  foríaría,  per  portarios.  La  corrent  qui  Im 
fet  desaparèixer  aquesta  inversió  dels  pronoms  es  per  nosaltres  incontrarestable. 

El  pare  Nonell  diu  que  la  diferenta  colocació  dels  prefixos  y  enciítíchs  pronominals 
es  mi  dels  caràcters  que  més  distingeix  l'actual  mallorquí  y  valencià  del  català  modern. 
1/eruditissim  pare  Nonell  me  perdonarà  de  li  dir  qu"  ha  prescindit  del  russillonès  qui 
tant  s'aparta  dels  altres  dialectes  de  la  llenga  catalana  relativament  a  la  coïocacíó  de 
dits  prefixos  y  enclítichs. 

Senyors:  Amb  aquesta  comunicació,  sum  pas  cregut  ni  volgut  fer  obra  de  saberut 
perquè  no'n  sum  en  cap  sentit,  sum  volgut  solament  vos  dir:  repareu  aquestes  diferen 
cies  y  digueu  lo  que  vos  en  sembla;  si  'Ise  cal  guardar,  o  si  'Ise  cal  poch  a  poch  fer  des 
aparèixer  per  formar  una  llenga  mes  homogenea. 


—    33' 


Üe  Mr.J*  Saroïbandyf  Professor  auxiíiar  del  Liceu  de  Versailles. 


EI  català  del  Piríneu,  a  la  ralla  d'Aragó 


Sknyors  Cüngressirtes; 

ün  dels  amichs  més  corals  que  tincli  an  aquesta  terra,  casi  be  per  força  m'ha 
obligat  a  que  vos  dirígesca  la  paraula  en  català.  EH  tindrà  la  culpa,  si  no  m*ente- 
tièu  y  si  la  meva  pronunciació  tan  defectuosa,  vos  ha  de  fer  passar  una  estona  gens 
agradable. 

La  poca  pràctica  que  tinch  del  català,  The  adquirida  al  Pírinèu  de  Lleyda-  Allí  he 
fet  tres  o  quatre  viatges  y  aquets  dos  mesos  últims,  he  corregut  TAlt  Urgell,  eï  Pallars, 
!a  Vall  de  Capdella  y  la  Conca  de  Tremp.  He  seguit  el  Segre  fins  a  Mequinença  d'Ebro, 
he  pujat  a  les  montanyes  de  Castelló  de  Sos,  tornant  a  baixar  després  a  la  Llitera.  Es 
raoit  probable  que  parlant,  mesclaré  1  català  de  tot  arreu,  y  sens  dubte,  me  quedarà 
també  algun  deixe  de  la  Lorena  francesa  d'ahont  sich  fill.  Però,  així  y  tot,  no  cal  tindré 
por.  Anem  cap  a  devant! 

Entrant  ara  en  la  nostra  matèria,  primer  apuntaré  les  diferencies,  però  solzament  les 
més  característiques  que  hi  ha,  en  la  Fonètica,  entre  1  català  dels  llibres  y  la  llengua 
que's  parla  més  ençà  y  més  enllà  de  la  frontera  d'Aragó. 

A  les  montanyes  de  Lleyda  (y  no  diré  sí  en  altra  part),  en  lloch  de  moldre,  cendra^ 
dwcfídres,  se  diu;  moin\  cenra,  divcm-fs.  Es  de  notar  que  algunes  paraules  molt  paregu- 
des a-n  aquestes,  y  que  tenien  en  llatí  una  d,  Than  deixada  caure:  VÉNDERE  z'^'/^rf,  FÜN- 
im^Efonre,  TÚNDERE  íüHte. 

Una  segona  diferencia  es  que  en  lloch  de  ximple,  xiulà,  ^anxo,  perxa,  sempre  s  diu; 
iximpk^  txiuía  o  íxnlh,  ganíxú,  pertxa. 

Encara  més  interessant  es  la  varia  pronunciació  que  s  dona  a  la/  o  a  la  ^  àe^  fregí ^ 
Ikgi,  díJQHS.  Entre  dos  vocals,  al  Pallars^  es  el  metetx  sò  qu'a  Barcelona  o  qu'en  francès. 
Però  a  principi  de  dicció,  y  en  el  interior^  després  de  consonant,  en  lloch  de  germà, 
joT'C,  pe^jVr,  se  diu:  djermà,  dj(n>e,  pmdjà.  A  les  orilles  de  la  Noguera  Ribagorçana,  ixa 
djs^  cambia  en  Ix;  txermà,  fxove,  pt'f//xà,  y  també:  dítxous.fretA'i,  IJetxi,  In  que  prova 
que,  aquí,  se  dava   primitivament  el  sò  de  ^'a  la_;'  intervocàlica,  y  en   efecte,  ditxons  y 


—     332     — 

lletxí  no  poden  sinó  representar  formes  més  antigues  que  sonaven  '^didjoHs  y  '^lledji  amb 
una  í^' sonora.  Es  a  principi  de  dicció  qu'aquet  só  de  tx  crida  molt  l'atenció:  Txaume, 
Txua?i,  txou,  txiíioll,  txiné,  tximy,  txuríol,  txura.  txugà,  txelà,  txirà  y  així's  diu  en  tot 
l'Alt  Aragó,  fins  als  Paísos  de  llengua  vascongada. 

Hem  de  parlar  d'una  altra  alteració  del  sò  de  dj.  A  paraules  com  maig,  roig,  veig, 
corresponen  aquestes:  inay,  roy,  vey  y,  en  lloch  de  roja,  pujà,  passejà,  corretja,  pitjà, 
se  diu:  roya,  picyh,  passeya,  correya  y  piyò.  Es  prou  difícil  delimitar  exactament  la  co- 
marca ahont  se  fa'l  tal  cambi.  A  la  Seu  d'Urgell,  se  diu  en  la  conjugació,  vey  de  veure 
y  fay  de  fer;  però,  al  mateix  temps,  se  diu  roig  y  passeig.  A  Castellbò  qu'es  a  tres 
horetes  a  l'Oest  de  La  Seu,  se  diu  roy  però  roja,  passey  però  passejà  y  no  es  sinó  des- 
prés de  atravessades  les  montanyes  de  Castellbò  — ahont  nos  vam  encontrar.  Mossèn 
Alcover,  el  Doctor  Schàdel  y  un  servidor —  que  per  fi's  diu  roya,  passeyà,  puyà  y 
aquestes  son  també  les  formes  d'Aragó,  fin3  a  la  frontera  de  Navarra. 

Ho  veyòu,  es  cosa  molt  rara  que  la  frontera  d'un  fet  llingüístich  coincidesca  ab  la 
frontera  política.  A  dures  penes  succeheix  això  pera  la  pronunciació  de  la  s  intervocà- 
lica,  sonora  a  Catalunya  y  sorda  a  Aragó.  Al  Pont  de  Suert,  per  exemple,  se  diu  casa, 
cosa,  posà,  cusi  y  a  Vallabriga  cassa,  cossa,  possà,  cnssi.  Compareu  encara  onze,  catorze, 
quinze  y  onse,  catorse,  quifise. 

Es  clar  que  aquestes  últimes  paraules  se  pronuncien  amb  .y  y  no  am  çeta  castellana. 
S'ha  d'entrar  ya  ben  lluny  en  Aragó  per  trovar  aquell  sò  de  ç  que  existia  antigament  a 
Catalunya  y  qu'ara  s'hi  ha  perdut.  Mentres  qu'a  Venasch,  Benabarre,  Alcampell  y  Ta- 
marit,  encara  's  diu  serà,  mossa,  onsa,  tothom,  a  Roda,  Lcscuarre,  Peralta  de  la  Sal  y 
Santisteve  de  Llitera  pronuncia  ya  cera,  moca,  onça.  No  crech,  en  aquet  cas,  que's 
puga  parlar  d'influencia  castellana.  No  van  ser  castellans  aquells  qui  van  fundar  Fonc.  y 
Calassanç  y  posar  una  ç  en  el  nom  de  les  dues  poblacion's;  açi,  açò,  pulça  no  son  parau- 
les castellanes  y  çerp  o  peçeta  no  tenen  ç  en  castellà.  Els  plurals  com  tots,  dits,  gats, 
corts,  que  en  castellà  tenen  una  forma  molt  diferent  sonen  aquí:  toç,  diç,  gaç,  corç.  Son 
exemples  de  la  mateixa  classe  les  segones  persones  de  plural  com  diç^  feç,  cantareç, 
cantaç  que  representen  dits,  fets,  cafttarets  y  cantats.  Aquestes  formes  en  ts  que  no  son 
rares  en  els  escrits  catalans  de  la  Edat  Mitjana,  se  conserven  avui  a  Castelló  de  Sos  y  a 
Venasch. 

També's  podria  sostindré,  però  ja  la  cosa  no  sembla  tan  certa,  que  no  es  pas  degu- 
da a  influencia  castellana  la  n  final  de  ragon,  caixo7i,  profession,  Pedron,  Mafwlon,  que 
no's  trova  a  Benabarre  ni  a  Peralta  de  la  Sal  ni  a  Açanuy,  però  que  s'usa  a  Calassanç, 
Jusseu,  Torres  del  Obispo,  Laguarres,  Roda,  Castelló  de  Sos  y  Venasch.  Paraules  com 
deinan  (cast.  mariana),  can  (cast.  perro),  y  man  (cast.  mano)  no  tenen  cap  model  cas- 
tellà, es  veritat;  però  la  gent  d'aquesta  comarca,  veyent  que  pera  parlar  be  la  llengua 
dels  senyors,  s'havia  de  d\v  pan  en  lloch  de  pà,  també  han  pogut  creure,  qu'en  lloch  de 
cà  y  de  mà,  s'havia  de  dir  can  y  man. 

Siga  com  vullga,  si  no  tenim  aquí  influencia  castellana,  hem  de  reconèixer  que,  des- 
g^raciadament,  se  fa  prou  sentir  ella  a  la  part  d'Aragó  ahont  se  parlen  dialectes  catalans. 
Els  qui  conegueu  la  regió  de  que  parlem,  asseguraran  que  '1  català  arrivava  antes  fins 
a  l'Essera  y  '1  Curs  inferior  del  Cinca.  Encara  no  farà  tres  sigles  que  Campo,  Graus, 
Monçó,  Albalat  de  Cinca,  eren  de  llengua  catalana,  com  ho  son  encara  Çaidí  y 
Fraga. 

A  Monçó  y  Albalat  de  Cinca,  ja  no's  parla  català.  A  Campo,  Graus,  Fonc,  de  deu 


—     333     — 

parts  podran  quedar  tres  o  quatre  catalanes,  y  per  fi,  hi  hà  poljkcjons  com  Venasch, 
Rcxla,  Calassanç  y  Açanuy  que  no's  sab  si's  deuen  classificar  catalanes  ,o  espanyoles. 
He  dedicat  el  mes  de  Setembre  y  part  d'Octubre  a  determinar  la  frontera  entre  les  dues 
llengües.  Encara's  parla  prou  be  'I  català  a  Santisteve  y  Tamarit  de  Llitera,  Peralta  de 
la  Sal,  Benabarre,  Lescuarre,  Espès,  Les  Paüls  de  Castanesa  y  Castanesa,  pobles  qui 
tots  son  en  territori  aragonès.  Però  aquella  fi-ontera  sempre  anirà  retrocedint.  Allí  la 
gent  s'avergonya  de  parlar  el  seu  dialecte.  Es  molt  lleig,  molt  jítrí^  com  diuen  ells,  y 
tots  se  van  al  ca.stellà  que  declaren  ser  la  millor  de  les  llengües. 

La  particularitat  castellana  qu' adopten,  la  primera  es  la  o  final  com  en  gíJto^  rko, 
en  lloch  de  gat  y  rich.  També  diuen  fnolto  y  7nait'nw.  Però  consíjrven  moltes  paraules 
que  no  tenen  ixa  o  final,  les  quals  proven  qu'antes  ninguna  la  tenia.  A  Venasch,  per 
exemple,  casi  s'ha  fet  regla  la  tendència  a  posar  la  o  final.  Així  y  tot,  encara's  diu 
cavailjlopy  fum,  fort  y  no  cavallo,  llobo,  fumo,  f orno. 

També's  mesclen  molt,  paraules  que  presenten  la  diptongacló  de  la  e  (ticrra)  y  de 
la  0  (pucria)  amb  altres  que  no  han  alterat  aquestes  vocals.  Prenent  el  mateix  exemple 
de  Venasch,  s'hi  diu  vienies  y  bueno,  formes  qu'han  vingut  de  fora,  perquè  al  costat  seu 
trovem /í?í-//  y  pedra. 

Ara,  si  observem  qu'a  Venasch  y  en  altres  Uochs,  se  diu  tit'Hgo  y  biespra^  nos  salta 
a  la  vista  qu'aquestes  paraules  no  han  pogut  sortir  del  castellà  tcngc  y  avlspa.  Compa- 
reu encara  casticllo  que  s'ha  substituit  al  català  castell.  Antigament  també*s  va  dir  cas- 
tiello?i  Castilla,  però  ixò  va  .ser  en  una  època  molt  remota,  quan  no  hi  havia  cap  con- 
tacte establert  entre  '1  castellà  y  les  llengües  del  Pirinèu  aragonès.  Aixís  que,  forçosa- 
ment, hem  d'admetre  que  ticftgo,  bicspra,  casticllo,  ficmo  y  amb  elles  moltes  altres 
paraules,  van  vindré,  no  del  castellà,  sinó  de  la  varietat  d'esjianyol  que's  parlava  a 
Aragó.  Aquesta  conclusió,  que  podria  .semblar  de  poca  importància,  proyecta,  al  con- 
trari, un  raig  de  llum  intensa  sobre  l'historia  prou  oscura  de  k\H  Uenglles  de  Ri- 
bagorça. 

L'hora  me  va  apremiant,  però  no  puch  deixar  de  senyalar  una  particularitat  fonètica 
molt  curiosa,  que*s  trova  a  Aragó  lo  mateix  qu'a  Catalunya.  Wii  parlar  de  la  transfor- 
mació en  //  de  la  /,  quan  es  segon  element  d'una  combinació  de  consonants:  pllorà, 
bllanca,  cllau.fllama,  uuflla,  butlla  en  lloch  dç: plorà,  blanca,  clau,  flaiNa,  un0,  burla. 
En  la  combinació  gl:  glera,  glarima,  cingla,  cau  la  ^després  del  cambi  de  /  en  //:  flcra^ 
llàritna,  cinlla.  També's  diu  llcsia  o  esllesia  per  glessia  (esglessia). 

Fins  aquí  no  he  parlat  sinó  de  la  fonètica,  y  lo  demès.^  lo  demés  ho  deixareml  Per 
acabar,  y  no  surtint  de  Ribagorça,  entre  molts  fets,  solzament  n'escuUiré  dos,  entr'aquclls 
que  contribueixen  a  donar  a  la  llengua  una  fisonomia  pla  caracterisada. 

Casi  per  tot  arreu,  a  Tamarit  y  Peralta,  a  Benabarre,  Roda,  Valhbriga  y  Venasch, 
en  lloch  de  hu  farem,  fes  Jiul  diuen  gle  farem,  fes  Jni-èl  Es  aquest  un  rcsforçament  de 
que  tenim  un  altre  exemple  en  jv'  staba,  ves  hi-è  en  lloch  de  ///  'staba  ves-hil 

A  Lescuarre,  Vallabriga  y  Les  Paüls  de  Castanesa,  diuen  al  participí:  ha  venit,  ha 
morit,  ha  plloet,  ha  set  dificil,  ha  vcfiet  lo  carall.  Compareu  encara:  ha  perdet.  A  Hena- 
barre,  Tamarit  y  Peralta,  diuen  com  a  Barcelona:  ha  perdut,  a  Santisteve,  ha  tatit  y  ha 
perdi t,  a  Calassanç  y  a  la  Vall  de  \^enasch,  tcjiíu  y  perdeu  y  per  tot  l'Alt  Aragó:  tcnift, 
perdiu. 

Quina  varietat  de  formes!  S'hauria  de  fer  un  mapa,  pintant  d*un  mateix  color  ej  do- 
mini ahont  campa  una  mateixa  forma.  Mapes  d'aquesta  classe,  los  va  posar  en  voga  cl 


J 


334     — 


senyor  Gillicron,  de  la  Escola  pràctica  d'Estudis  Superiors  de  París.  El  sabi  catedràtich 
publica  ara  un  All  as  liingüistich  de  França  que  constarà  de  més  de  mil  set  centes  fulles, 
y  ja  s  pot  veure  que  la  Geografia  llingüística,  creada  per  ell,  està  destinada,  a  causa 
dels  problemes  nous  que  planteja,  a  regenerar  la  Sciencia  dialectològica  ^'\ 


ií)  Per  donar  ima  lútyn  aproximada  d'aquct  f^enre  de  trevall,  vaig  presentar  dos  mapes  qu'havla  fets  un  poch  apres- 
suradament^m  Tajuda del  hàbil  dibuiKant  En  Joaquim  Figuerola.  Els  dos  mapes  no  eren  d'una  exactltut  rígurosa  y 
com  pEr  altra  part,  son  d'una  difícil  impressiú,  no's  publiquen  aquí.  Comprenien  la  regió  situada  entre'lRlu  Segre  y1 
Cinca.  £1  primer  mostrava  quina  comarca  ocupen  Ics  varies  formes  de  la  segona  persona  de  plural:  cantau,  cantaisi 
caniúç  y  canfài'í,  Eí  fiegàn  era1  mapa  del  tcrcitori  de  ^fama,  c//a«,  pZ/orà.  Es  un  territori  molt  extès.  En  formen  part, 
al  Pirinèu  d'Ara^^»  les  conques  enkrcs  dels  dos  rius  que  se  junten  a  Graus:  l'Éssera  (Venasch,  Campo)  y  Tlssàbena 
(Vallabrlga,  Hoda).  A  Catalunya,  li  i  entra  tot  el  Curs  Superlor^de  la  Noguera  Ribagorçana  fins  al  Monsech.  iTambé  que- 
den alguns  vesligïs  de  la  pronunciació  cÍíqíi,  bUtm.fllama  a  la  ribera  de  Sarroca  y  a  la  de  Capdella. 

Baixant  de  ks  morttanyes,  y  seduint  el  Curs  inferior  de  la  Noguera  Ribargoçana,  desde  Trago  de  Noguera,  no's 
trova  siíio  dau,  blau,  flama.  Igual  piïssa  en  la  punta  de  la  Provincià  de  Lleyda  compresa  entre'l  Segre  y  la  fron- 
tera d'Arag6  (AlmacelleSp  LUyda,  Massalcoreig). 

A  Artig^t  fficara's  ú'xuflïama  y  cltaa.  a  E&tadilla,  Fonc,  Açanuy,  Santisteve  y  Tamarlt  de  Llitera.  Però,  en  la  plana 
de  Monç6,  ahoTit  passen  la  carretera  y  la  Via  Fèrrea  que  van  de  Çaragoça  a  Lleyda,  desapareixen /I/ama  y  cZ/au  per 
deixar  ei  camp  tlibre  a  Uama  y  a  líave,  que  s'usen  a  Monçó,  L'Almunya,  Binèfar  y  Albalat  de  Cinca.  Noaixi  més  al  Sur» 
i  Çaidf  y  FrjigPt  a  Vel  I  lla  y  Torrent  de  Cinca,  ahont  fllama,  cllau  y  bllat  son  paraules  encara  avui  plenes  de  vida. 


'>^í '^►^  -•"''^'^'^^'^^='^•T^^^^'7T^r'^%íy^  '-.^ \:  T ' '     *.  *■"  ^^^^i^ps^^^VSVB^^F 


—     335     — 


Del  Dr.  Frítz  Holle,  de  Berlin. 

La  frontera  de  la  leng^ua  catalana  en  la  Francia  meridional 

Sabido  es  que  el  Sr.  abbé  Hovelacque  seftaló  en  su  articulo  Limite  du  Caialan  et  du 
Languedocien  la  frontera  que  existe  en  el  antiguo  condado  de  Rosellón  entre  el  idioma 
catalin  y  el  así  VolVCísAo  gabatx.  Con  propósito  de  averiguar  hasta  qué  grada  las  indica- 
dones  de  H,  eran  justas,  hice  en  el  mes  pasado  de  Agosto  una  excursión  à  pie  desde 
Perpinàn,  para  visitar  uno  tras  otro  los  pueblos  situados  cerca  de  la  frontera,  empezando 
por  Salces.  Por  desgracia  no  me  quedaba  el  tiempo  bastante  para  llevar  d  cabo  ni  is 
indagaciones,  y  tuve  que  contentarme  con  visitar  St.  Hippolyte.  Opoul»  Víngrau,  Tau- 
tauU,  Paziols,  Tuchan,  Estagell,  la  Tour  de  France,  Montner,  Millas  y  Moiítg.  En 
Prades,  donde  el  Sr.  Abbé  Martin  Jampy,  vicario  de  dicha  población,  me  asistio  en  mi 
tarea  de  manera  muy  amable,  tuve  la  dicha  de  encontrar  un  muletero  de  Musset  y  una 
mujer  de  Nohèdes,  los  cuales  me  dieron  también  preciosas  informaciones.  Para  obtener 
detalles  de  los  demàs  pueblos  que  me  interesaban  escribí  desde  Berlín  d  los  seflores 
curas  de'Belesta,  Montalbà,  Trevillach,  Tarerach,  Arbussols,  Cumes,  Catllar,  Leucate 
y  Fitou  una  carta  que  voy  à  copiar  à  continuación.  Hasta  la  fecha,  cuatro  de  estos 
seftores,  M.  M.  E.  Sol,  curé  de  Trevillach,  A.  Sabarther,  correspondant  du  Ministre  de 
rinstruction  Publique  à  Leucate,  Tabbé  Marceron,  curé  de  Catllar,  y  l'abbé  Martin 
Vidalet,  curé  de  Eus  y  Comes,  me  han  contestado  llenando  para  mi  con  muchísimo 
esmero  una  lista  de  voces  que  les  envié  de  aquí.  Fué  esta  lista  una  selección  de  otra 
mucho  mas  extensa  que  compilo  para  mi,  según  el  «Atlas  lingüístic  deia  France v  de 
Gilliéron,  mi  ajnigo  el  Dr.  Schàdel,  y  de  la  cual  me  serví  durante  mi  viaje  en  el  Rose- 
llón, preguntando  à  individuos  naturales  de  los  pueblos  de  que  se  trataba,  y  tratando 
de  fijar  la  pronunciación  exacta  de  las  palabras  contenidas  en  la  lista,  valiéndome  para 
ello  del  alfabeto  fonético  de  Bòhmer.  La  carta,  à  que  espero  recibir  mas  contestaciones, 
es  esta : 

«Monsieur, 

M.  E.  Caseponce,  curé  d'Arles-sur-Tech,  m'a  conseillé  de  m'adresser  à  vous  pour 
vous  demander  une  faveur.  Voici  ce  dont  il  s'agit.  La  frontière  qui  existe  entre  le  cata- 
lan  et  le  languedocien  n'a  été  établie  jusqu'ici  que  tres  inexactement.  Pour  me  rendre 
compte  de  la  veritable  étendue  des  deuxl  angues  dans  la  France  méridionale  Íl  faut  pren- 
dre des  renseignements  détaillés  dans  tous  les  villages  situés  pres  de  la  frontière  de 
l'ancien  comte  de  Roussillon.  Dans  mes  vacances  d'été  je  n'ai  malheureusement  pas  eu 
le  temps  de  visiter  tous  les  villages  qui  m'intéressent.  Je  n'en  ai  visité  qu*unc  douísaine, 
Pour  me  renseigner  sur  ceux  qui  restent  (et  il  en  reste  assez)  j*ose  dérangcr  messieurs 
les  curés,  qui  ont  tous  mis  leur  riche  savoir  à  ma  disposition,  dans  tous  les  cas  ou  je 
me  suis  adressé  à  eux.  Je  vous  prie  donc,  monsieur  le  curé,  de  vouloir  bien  me  faire 
répondre  les  qüestions  que  je  me  permets  de  vous  poser  ci-jointes,  par  une  personne 
qui  soit  née  à...  et  qui  sache  bien  parler  sa   langue  maternelle.   Inutile  de    vous  faire 


-fe^-. 


-     336     - 

remarquer  qu'il  ne  s'a^it  pas  de  savoir  Torthographe  officielle  (s'il  en  existe),  mais  de 
fixer  aiissi  exactement  qu"Íl  serà  possible  à  l'aide  des  lettres  de  l'alphabète  français,  la 
prononciation  dts  habitants  de  votre  village.  Auriez-vous  la  bon  té  de  mettre  à  cóté  du 
mot  français  la  forme  cnrrespondante  que  la  personne  interrogée  vous  donnera  dans 
son  langage,  et  de  me  reiivoyer  la  liste  par  la  poste?  Soyez  súr  de  masincère  reconnais- 
sance  et  accepíe^  rexpiession  de  ma  plus  haute  estime». 

Por  las  pesquisas.  inconipletas  desdichadamente  hasta  ahora,  resulta  que  la  frontera 
que  indica  el  Sr.  Hovelacquc,  es  exacta  en  general.  Se  pucde  decir  que  el  catalannova 
mas  alia  de  la  línea  en  que  estan  los  pueblos  de  Salces,  Opoul,  Vingrau,  Tautaull, 
Estagell,  Mímtrïer,  Millas,  Neíiac,  lUe,  Tarerach,  Arbussols,  Cumes,  Catllar,  Molitg, 
Mosset,  llegando  con  este  al  Coll  de  Madres  y  a  Capcir.  En  Tarerach  y*  Vingrau,  los 
cuaíes,  segvm  Hovelacque,  son  catalanes,  se  habla  gabatx  al  niismo  tiempo  que  catalàn. 
Montalbà  también  es  medio  catalan,  medio  gabatx.  Feuillà,  que  él  da  como  provenzal, 
también  me  seilalaron  como  catalàn.  Falta  en  su  línea  fronteriza  el  pueblo  de  Arbussols, 
situado  entre  Tarerach  y  Molitg,  con  202  habitantes  que  hablan  catalàn  aunque  con 
ligera  Influencia  del  gabatx. 

Un  amí|ío  niío  en  Perpiíiàn,  M.  Jules  Delpont,  posee  un  «Mapa  del  Principado  de 
Catalufla  y  Condado  del  Rosellón,  por  D.  Francisco  Xavier  de  Garma  y  Duran,  secre- 
tarío  de  S-  M..  Regidor  Perpetuo  de  la  Ciudad  de  Barcelona,  y  archivero  def  Real  y 
bra  (?),  Archivero  de  la  Corona  de  Aragón.»  M.  Delpont,  ademàs,  sabé  de  otro,  cuyo 
titulo  es :  ^  A\víZTÍÍe  iii'scnpfiim  du  Comte  de  Roussillò  ensemble  dtine  partíe  des  Móns 
Pircnéts  ou  confin  et  {ÚQ)  ia  France  et  V Espagne,  1639.  A  París  chez  Jan  Boisseau, 
Knlumineur  du  Roy  .  Segon  mi  amigo  es  el  mismo  mapa  que  el  castellano  con  la  sola 
diferencia,  que  tos  nombres  de  los  pueblos  estan  atrancesados  por  ejemplo:  Perpinian, 
Stagel,  etc,  Valicndose  del  mapa  castellano,  que  también  es  del  siglo  XVII,  hizo  una 
copia  exacta  de  la  frontera  rosellonesa  septentrional  y  tuvo  la  bondad  de  enviàrmela. 
Por  ella  se  ve  que  la  frontera  política  de  hace  doscientos  sesenta  aftos,  coincide  poco 
mas  ó  menos  con  la  Ungijistíca  de  hoy  dia.  Vingrau,  està  al  sur  de  la  frontera,  Arbussols 
y  Tarerach  íguahiiente.  Esto  quiere  decir  una  pequena  pérdida  de  terreno  que  sufrió  el 
catalàn  en  los  últim cïs  dos  siglos,  porque  tuvimos  que  constatar  la  influencia  màs  ó 
menos  acentuada  de)  gabatx  en  estos  tres  pueblos.  Però  en  cambio  Montalbàn,  Trevi- 
llach  y  la  Tour,  que  como  hemos  visto  ó  veremos,  estan  influidos  en  no  pocos  puntos 
por  el  catalàn,  se  hallaban  ya  en  el  siglo  xvii,  al  otro  lado  de  la  frontera. 

El  que  dos  idiomas,  que  desde  hace  siglos  han  coexistido  en  contacto  permanente 
se  hayan  influido  mutuamente,  nada  tiene  de  extraAo.  Verdad  es  que  la  influencia 
de  ïa  lengua  oficial  fué  mucho  màs  importante  para  el  catalàn  rosellonés  que  U  del 
proven/ al  y  del  gabatx.  Però  quien  dice,  como  Mr.  Eeguiel  (en  el  Bolletí  del  Dicàona- 
ri  de  la  Llengua  Caíalaiiú,  Juriol  de  1906,  p.  102)  «que  'I  català  rossellonès  ses  tras- 
nnidat  fondament  ab  el  contacte  del  francès,  y  que  's  trasmuda  contínuament  més  y 
mes,  flns  que  arribarà  *l  dia,  no  massa  lluny,  de  que  'I  francès  l'haurà  suplantat  completa- 
mentï,  desconoce  entcramente  el  estado  de  las  cosas.  Ilay  que  convenir  en  que  por 
influencia  de  las  escuelas  el  con  oci  m  ien  to  del  francès  es  màs  extendido  ahora  que 
antes,  y  que  en  la  niayoría  du  los  pueblos  se  predica  en  la  lengua  oficial,  por  no  haber 
entre  los  aldeanos  casí  ninguno  que  la  ignore.  Xo  deja  de  ser  característico  el  que  hasta 
hace  vcinte  aftos  hubo  sermoncs  catalanes  en  Tautaull  y  Vingrau  y  que  en  Montner  y 


—     337     — 

en  Millas  solo  la  misa  primera  en  la  manana  se  dice  en  catalan,  porque  à  ella  no  va 
sinó  la  gente  vieja  ^^) .  Como  en  gabatx,  también  en  catalan  ciertas  expresiones  genui- 
nas  empiezan  à  substituirse,  especialmente  entre  los  jóvenes,  por  siis  equivalentes  fran- 
cesas  màs  ó  menos  catalanizadas.  P'ero  ni  por  eso  hay  que  témer  que  la  lengua  oficial 
logre  jamàb  suplantar  los  idiomas  indígenas.  El  rosellonés  no  solo  no  se  trasmudó  pro- 
fundamente,  no  solo  conservo  su  caràcter  puro  esencialmente  catalan,  sinó  cjerció  y 
sigue  ejerciendo  sobre  el  languedociano  una  influencia  mucho  màs  sensible  que  la  del 
provenzal  y  aun  la  del  fr.  sobre  el  rosellonés,  probando  en  eso  una  vez  màs  su  vita- 
lidad. 

La  influencia  de  la  lengua  oficial  se  limita  à  unos  pocos  fenómenos  en  la  fonètica. 
Ante  todo  se  debe  citar  el  cambio  de  ò  tònica  en  u  :  amp//lle,  asr/zmbre,  ll«p,  q,\\Iü 
(color),  p//mes,  d//ble,  b^  (bueno),  s/^n,  etc.  y  la  tendència  que  tienen  ciertas  consonan- 
tes  finales,  à  desaparecer  si  van -agrupadas  con  otras:  can  al  lado  de  cant,  lyar  ]\xxí\.q  à 
lyari,  talhi  ^^*  ^ox  fam  (Prades,  Mosset),  carn  y  camp.  La  r  se  suprime  en  llaugc  (lleu- 
ger), saba/i%  carni^fí-'y  en  los  significativos  de  los  verbos  en  — ar,  — ir\  úxà,  X.e?i2.  Por 
otra  parte  se  conserva  la  ;/  en  hvxxn  (en  gabatx  brün,  broen)  y  se  anadc  una  s  en  fe;//^, 
km,  c.  f.  en  antiguo  francès  yííV/jr  y  en  provenzal /r;;/^,  de  fïmüs.  En  otros  casos  no  es 
necesario  suponer  influencia  directa  de  los  idiomas  circunvecinos  sobre  el  rosellonés. 
Así  la  desaparición  de  la  n  en  los  plurales  ma/zV,  camís,  can.y/í'j•,  óús,  (buenos),  màs 
(manos)  y  la  supresión  de  la  vocal  àtona  interior  en  mitjora  (media  hora)  pueden  expli- 
carse  muy  bien  porrazones  fonéticas.  Lo  mismo  puede  decirse  •  de  í//^.f  dones  (Catí  1., 
Mos.,  Mon.,  Prad.)  por  ducs  d.  f  dus  en  la  Tour  y  Trev.  y  en  prov.  —  lyimauk  (Tau., 
Est.,  Moll.,  Noh.,  Mo.ss.,  Prad:  Trev.  Mol.)  y  lyiman  (o^,  St.  Hypp.  Vin.)  por  Uímach\ 
[lymau)  en  Iang.  —  feW(Est.)  por  fe;;/s  (cf  fe//s  en  Tuch.)  Pçro  sí  habrà  que  admitir  tal 
influencia  para  la  reducción  de  — ;;/  à  — n  de  la  desinencia  de  A^os  del  imperfecto: 
nusaltres  crèye//,  creuíyív/  (Op.  Mon.)  ó  creúyí';^  (Est.)  Tiene  desinencia  provenzal  can- 
iaife  (por  cantor  que  oi  en  Estagell.  Tampoco  es  catalana  la  de  rate-pe^/;//Vrr  (Cumes) 
ratapa7/í7r  (Mos.),  ó  con  metàtesis  rapatawr/'r  (Op.,  St.,  Tau.,  Plst.)  y  ratapla//^/-^' (Mon., 
Mill.),  conservàndose  también  la  forma  indígena  ratepewí/í/ic  (Mol.)  ratpe/m/  (\oh., 
Cumes),  rampawíz/  (Catllar),  renipe;/^  (Prad.)  Però  todos  esos  son  casos  aislados.  Mucha 
mayor  importància  tiene  el  que  se  empiece  à  emplear  habcr  por  te7ier\  así  en  Montner 
y  en  Mosset  au  rem  fam  y  an  fam  al  lado  de  hnrem  y  icncn  f.  En  Tau.  por  sun  rebut  se 
dice  también,  aunque  màs  raramente,  sun  recipigut,  forma  que  se  debe  à  la  influencia 
del  gabatx  resapiwt  que  se  usa  en  Tuchan,  y  c\xm\ire?7de  (Mol.)  al  lado  de  cump<r;//r. 

Considerable  es  el  número  de  voces  catalanas  substituidas  por  las  corresponditmtes 
francesas  ó  provcnzales.  Así  se  dice  :  por  ejemplo,  se  cutxà  (ir  à  la  cama)  en  todo  Rose- 
llónü)  y  atalà  (atteler)  en  Est.,  Mon.,  Mill.,  Mos.,  Noh.,  Mol.,  Prades,  junto  à  aculà 
(—  acollar).  Por  òuyna  se  dice  buze  en  St.  Hypp.  y  Mon.,  ^^)  y  bue  (de  bake)  en  Est.  Es 
general  decir  sirà  })or  encerar,  llinge  por  roba  blanca,  llepin  per  conill  ^'^^  ferro-blanc 
por  llauna,  kwibre  junto  à  aram,  notàndose  que  en   Tau.   es   la  gente  vieja  que  dice 


(l)    En  Nohèdes  en  cambio  se  predica  siempre  en  catalan  con  la  excepción  de  los  días  de  fiesta. 
<2)    En  cambio  se  seflaló  una  /  en  muchos  casos,  donde  nunca  la  hubo:  dur/,  de  mar/;  entrades:  amur/,  senyur/,  cor/ 
t=coro.)  Puede  ser  de  origen  latín  la  /  en  cor/  (corazón.) 

(3)  SóIo  en  Prades  oi  se  Uun^ú  al  lado  de  él. 

(4)  Como  en  Mon.  no  hay  vacas,  no  es  de  cxtraflar  el  que  se  use  la  voz  extrangera. 

(5)  Pérdida  esta  tantofliàs  sorprendente  que  existe  counil-s  en  provenzal. 


aram,  que  en  Millas  aram  quiere  decir  «une  sorte  de  ferblanc»  y  que  en  Prades  junto  à 
íiram  usan  la  voz  castellana  coòre.  Menos  entendidos  con  sire  (St.  Hip.)  junto  à  cere 
(de  las  abejas);  cttí^ne  (en  prov.  cauno)  por  coba  (Op.,  Tau.);  uberge  (Mos.),  oberge  (Mon.) 
ivibcrge  (Op.),  aubcrgi'  (St.  Hyp.,  Est.,  Prades)  al  lado  de  U5tal\  curdunye  (Mon.)  junto  à 
mbat^\  al  bui  de  (St.  Hip.,  Mon.,  Millas,  Moss.,  Mol.)  al  lado  de  dl  cap,  a  la  fi  de\ 
fotcrly  (Op.,  Vin.,  Tau.,  Est.,  Mon.)  y  futuly  (St.  Hip.  Mos.)  al  lado  de  sofà,  que  se  usa 
mas  en  Cerdafta.  Dudoso  me  parece,  si  rus  que  se  dice  en  Catllar  al  lado  de  murenu,  es 
el  francéíí  raug^. 

Como  se  ve,  escasa  y  casi  nula  es  la  influencia  del  fr.  y  del  gabatx  sobre  el  catalàn 
losellüntís  por  lo  que  hace  à  la  fonètica  y  à  la  morfologia,  y  bastante  màs  sensible  en 
el  vocabulario.  Vamos  ahora  à  seflalar  algunos  de  los  fenómenos  debidos  à  la  influencia 
del  catalan  de  Rosellón  sobre  el  languedociano.  A  la  influencia  catalana  deben  atribuirse 
la  X  en  cvqxí'  ó  creixí",  m.\xe,  cune;ir^,  ó  curíelr^  por  crèij.^^,  ïi2\ssey  cuneissèy  provenza- 
les;  la  confusión  deia  b  con  la  v  inicial  é  intervocal :  buv\  anats,  ^iando,  ^aco,  bi,  ^ení, 
ca^o,  daíalya,  etc;  la  vacilación  entre  la  é»  y  la  ^  finales  en  la  Tour,  donde  se  _dice  ma 
dretí^,  malb£?,  etc,  al  lado  de  campanes,  cax^,  lletré*,  barké»,  cadené',  crèb^n  (mientras  es 
crèbwn  en  Paz  y  Tuch.)  pronunciàndose  la  misma  e  sorda  como  en  cat.;)  la  //inicial  en 
//up,  //ebat,  //auzyé,  /legit,  //ebro  (Vin.,  en  prov.  /èbre),  //í,  //igà,  Wetra,  (Paz.)  por  /etro 
(Tuch)  í^J  la  intervocal  en  be//o,  di//üs,  di//oes  (=  luftes  en  cast.)  y  la  final  en  pu//;  la 
ausencia  de  vocales  nasales  en  todos  los  pueblós  cerca  de  la  frontera,  pronunciàndose 
vocaí  oral  como  en  catalàn  :  cú:mp,  ^nsejà,  dem^í,  s<^nt,  desembre,  crèbwn,  sun,  ded/ns; 
acaso  también  la  reducción  de  ei  &  e  en  estrí'to  (Paz,  Tuch.)  astr^ete  (Tour).  En  vista  de 
voces  como  caus,  mak/^t,  caussi,,  etc.  donde  el  grupo  al  se  cambió  en  au,  màlbo 
parece  voz  tardía  tomada  del  catalàn;  (en  Vingrau  se  dice  maubó). 

En  la  conjugación  damos  no  pocas  veces  con  la  forma  catalana  :  Se  dice  sun  en 
Paz,,  Tuch:,  Vingrau,  la  Tour  y  Trev.  por  suy  (Leucate);  sèn  (Leuc,  Vin.,  Paz.,  Tuch.) 
à  causa  de  san,  stn  (formas  rosellonesas  por  so?n,  sou),  siendo  las  genuinas  en  gabatx 
sylm  (en  Carcasonne  sièn,  prov.  siàn)  6  en  (Quill.,  Tour.,  Trev.;  lo  mismo  sets  en  Trev., 
Leucj  Vin.,  Paz.,  Tuch  ^3)  contra  ets  (Quill.,  la  Tour).  La  desinencia  de  Nos  del  pre- 
sente  es — M,  por  ejemplo, /;/r/^;z,  (Trev.)  en  vez  de  purtàn,  (cat.  purt^m).  Se  dice  «vol 
que  bage*  (en  Paz.,  Trev.,  la  Tour)  y  bangue  con  n  epentética  (en  St.  Paul  y  Quillan) 
por  íï;/í^  (Leuc-,  Paz.,  Tuch.)  cre^t,  cre^oet  por  cregut  (en  catalàn  cra^ut),  antes  por 
cntendut  (Tour,  Trev,),  fnt  (Tour,  Quill.,  Trev.  í*^)  por  fmt  (Paz.  Tuch.),/<?  (Quill.,  Tour, 
Trev.)  por /;/ (Vin.)  y/^/Vé»  (Paz.  Tuch.  Leuc);  bebíe  (Tour,  Trev.)  por  be^/^  (Paz., 
Tuch,,  Leucate):  cu^^e  (Tour,  Trev.)  por  kurderà,  (Paz,  Tuch.)  y  curdürh  (Leuc.  y  prov.), 
fííírïj  (Tuch.,  Tour,   Quill.,   Leuc.)  por  r//r^/  (Paz  y   prov.)  y  rr/^^/ (Trev.);  ?i\go  beníto 


<1)  En  Trev.,  donde  esta  ^  ocurre  sin  excepción  alguna  en  vez  de  la  0  prov.  (pumes  duces,  cinkante,  crabe,  cranibe, 
bice?,  etc.  Hasta  no  se  descoiïuce  del  todo  la  a  final,  diciéndose  agulla,  queixa  (=  cuixa  cal.),  cadiera,  ascrusna,  (=  escu- 
ma) anpanicr^,  ampullíf,  glci>ja,  etc.  Otros  casos  aislados  de  la  e  son  causes,  ;?abye  (Vin.),  carème,  cuzine  (Tuch.)  Si 
«$ta  t  dcbiese  atdbuírfie  A  la  influencia  francesa,  también  ocurriria  en  provenzal,  donde  no  la  conozco.  Serà  por  coa- 
slguiente  de  orit^en  catalàii. 

{2}  El)  Tuch,  se  vadia  entre  //  y  /  inicial,  diciéndose  /etro,  /art  al  lado  de  /(/)Geno,  /(/)egit,  //asiu,  //eit.  También  en 
Quilïan  he  oido  It^W.,  mientras  en  Lucate  ya  se  desconoce  enteramentela  //:  Zenc,  /üno,  /ard,  /eyt,  /assiu ;  di/oes;  pu/. 

(3)    Aquf  se  modifica  ante  consonante:  se  ritxe,  se  pulido. 

Í4)    En  Leuc,  se  escribe  foyt,  però  se  pronuncia  <<avec  le  son  plus  tot  e/=  ey». 


—     339     — 

Paz.,  Tuch.,  Quill.),  aige  benite  (Tour)  <'>,  aygue  beneita  (Trev.),  siendo  la  f^rrma  prov.  y 
Iang.  benido\  y  en  fin,  y  mas  importante  quizà  que  todo  lo  otro,  sufi  agret  (Trev.  Paz., 
Tour,)  al  lado  de  ei  agcet  (Tuch.)  (»)  pnieban  la  influencia  catalana. 

Para  conduir  varaos  à  enumerar  algunos  casos  de  voces  del  gabatx  trocadas  por 
otras  catalanas.  Así,  por  ejemplo,  oco  (Vingr.)  por  auco  (cat.  oque) ;  asqud-ne  (Tour)  y 
asquèna  (Trev.)  en  vez  de  esqumo  (Leuc,  Vin.,  Paz.,  Tuch.);  dit  (dedo)  en  la  Tour, 
Trev.,  por  det;  deu  (diez)  en  Vin.  por  dets\  cuire  (cuero)  en  Trev.,  siendo  las  formas 
verdaderas  en  gabatx  quier  en  Leuc.  y  quer  en  los  pueblos  fronterizos;  cera  (Tre\\) 
por  siro\  carezmo  (Quill.)  por  caremo\  abey  (Tour,  Trev.)  por  bey  (prov,  hità^  cat.  avMy]\ 
duru  (Paz.,  Tour,  Tuch.)  ^3>;  rapanat  (Quill)  por  ratopanado  (Paz.)  '^^  abtat^  (Leuc.)  por 
leu,  lyeu\  darré  (Tour,  Quill.)  por  dariè\  ferré  blancq  (Leuc.)  por  /trb/am';  aigí?rdèn  y 
aigdïrdèn  (Tour)  por  eau-de-vie;  a/ cap  de  por  al  but  de  (Paz.)]  lyebat,  general  en  los 
pueblos  de  la  frontera,  por  lyevame,  lez'ans  (pfov.);  despullà  (Tour),  despcilà  (Paz., 
Tuch.),  aunque  comienza  à  olvidarse,  diciéndose  màs  desabillà  hoy  dia;  aculyà  (Trev., 
Quill.),  por  àtàlà\  dabalyà  (Quill.,  Trev.,  Vin.,  Tour)  por  desèndre.  Rkdai  [Wz.,  Tuch.) 
por  endret  creo  que  es  voz  castellana.  Es  usadísimo  en  Rosellón,  y  en  cl  mismo  sentida 
en  Múrcia. 

Claro  es  que  estàs  cortas  indicaciones  no  pueden  dar  un  cuadro  completo  de  tas 
condiciones  del  rosellonés  actual.  Para  escribir  la  fonètica  del  lenguaje  íronterÍKO  habría 
que  visitar  los  demàs  pueblos  que  quedan,  leer  los  documentos  antiguos  y  estudiar  la 
historia  local  de  cada  pueblo.  Però  lo  poco  que  queda  dicho  bastarà  d  mi  ver  para  pro- 
bar  que  no  hay  motivo  de  témer  que  el  catalàn  de.saparezca  jamà.s  del  Rosdlon.  No 
tiene  otro  objeto  este  articulo. 


(1)   En  la  Tour  los  viejos  dicen  benezide. 

^2)   Tenen  talèi^  dicen  al  lado  de  an  t.  en  Quill.,  Trev.  y  la  Tour. 

(3)  En  Tuch.,  úsase  también  escoet. 

(4)  La  voz  ocurre  también  con  desinencia  francesa,  como  en  el  Rosellón:  raiepagnèra  (Trev,)  y  rúíapaniére  (TourK 
En  Vingrau  se  dice  randalo,  cuyo  origen  ignoro,  y  en  Tuchan  moergèto,  que  en  su  primera  pirit  es  idéntico  o  marcie- 
loio. 


—     340 


Del  Dr.    D.  Ramon  Menéndez  Pidaly    Catedràtich  de  Filologia  a  la    Univer- 
sitat de  Madrid. 


Sobre  los  limites  del  valencíano 

A   pro  [in  sí  to  de  /,   HsLÚwiger :   Sprachgrcnzcji   imd    Grenzmitndartcií  des 
Wiicmhuúschai,  en  la  Zeitschrift  für  rom.   Philol.  XXIX,  712-731. 

J.  Hadvvií^cr  tiene  el  mérito  de  haber  senalado  pqr  primera  vez  la  frontera 
total  del  valencíano  en  un  estudio  hecho  en  vista  del  terreno.  Però  en  este  trabajo 
SC  echa  de  menos  alf^o  de  atención  a  la  bibliografia  y  à  la  historia  del  asunto. 

La  concili  sión  que  frecuen  temen  te  hace  Hadvviger  resaltar  en  el  curso  de  su 
estudio  es:  que  los  limites  del  valenciano  y  el  espaftol  no  coinciden  con  la  fi'onte- 
la  administrativa  de  las  tres  provincias  de  Castellón,  Valencià  y  Alicante.  Esta 
afirmacion  (que  si  bicn  puede  pasar  por  novedad  para  muchos  romanistas,  ya  estaba 
hecha  hace  tiempo"*)  se  impone  a  priori  por  la  historia  de  los  limites  provincia- 
Ics,  Los  tcrmiíKis  de  Villena  y  Sax,  con  estàs  dos  poblaciones,  no  fiieron  agrega- 
des à  la  provincià  cie  Alicante  sinó  por  la  división  territorial  decretada  en  30  No- 
viembre  1833,  y  por  Real  Orden  de  Set.  de  1836;  Villena  pertenecía  antes  al  par- 
tida de  Almansa  (Albacete)  y  Sax  al  de  Yecla  (Múrcia)  **';  en  cuanto  a  todo  el 
terri torio  de  Requena  y  Utiel,  fué  agregado  à  la  provincià  de  Valencià  todavía 
después,  però  antes  de  1860  ^3);  y  sin  embargo  todos  estos  términos  figuran  dentro 
del  domi  nio  del   valenciano  en  el  mapa  del  Grundriss  de  Gròber. 

Ütra  de  las  conclusiones  que  repite  Hadwiger  en  su  trabajo  se  funda  en  la 
creencia  de  que  los  pueblos  fronterizos,  que  no  hablan  valenciano,  hablan  caste- 
llano  en  el  sentido  prtï[>io  de  la  palabra;  en  consecuencia,  este  castellano  es  fruto 
de  una  penetración  que  depende  ünicamente  de  la  configuración  topogràfica:  das 
montanas  forman  vallas  naturales  contra  la  invasión  externa,  la  cual  por  los  valies 
de  los  rios  avanza  como  por  puertas  abiertas.»  (Zeit.  p.  715).  Respecto  de  la  provincià  de 
Castcllòn  supone  que  la  penetración  del  castellano  ó  espanol  llego  hasta  Segorbe  y 
Villahermosa  favorecida  por  los  valies  del  Palancia  y  del  Mijares,  però  que  luego  se  vió 
detenida  por  las  asperas  montanas  del  Maestrazgo  y  el  alto  pico  de  Pena  Golosa.  Pues 
bien,   esta   manera  de  ver  es  contradicha  por  la  historia.  La  lengua  que  se  habla  en  ese 


ih  Ei  habla  no  valuncliïn-^  iïe  Aspe  y  Mo'forte,  junto  al  Vinalapó,  fué  seftalada  por  M.  MlLÀ,  Obras,  VI,  534;  y  la 
frontera  del  valenciano  en  CJistetlón,  estúdiala  JOSÉ  NEBOT  en  la  Revista  de  Castellón,  1  Febr.  1883,  aflo  HI,  n.*»  51,  con 
oportunes  consÍderacion(^5i  que  luee;o  aprovecharé.  Por  otra  parte,  como  la  diferencia  de  los  dos  lenguajes  colindantes 
C3  ríidlcjtl  é  ingraüuada,  la  línea  de  división  de  ambos  es  sabida  por  todos  los  conocedores  del  país,  aun  por  los  niàs 
Ineducados;  liifurmejï  d«  varJos  e^tereros  de  Creviliente  me  seflalaron  hace  afios  la  frontera  en  Alicante  con  los  mismos 
porciienores  que  da  Hadwiger,  é  igual  resultado  obtuve  respecto  de  Valencià,  sirviéndome  de  personas  ilustradas.  Salvo 
que  aquí,  inïs  ini  jrmea  vatian  en  suponer  à  Montroy  hablando  castellano,  y  eso  que  solo  està  separado  de  Real  (valen- 
ciano) por  un  cofto  camino  cun  un  puente,  y  en  que  Nebot  da  à  Marinas  como  valenciano,  frente  à  Mcublas  castellano. 
Supongfi  mils  ex^ictos  los  inictrmes  de  Hadwiger. 

(2)    P*  M  ADOZ,  Dkc.  Geosràfico,  tom.  I,  pàg.  607-8  y  608-9;  tomo  XI,  pàg.  732  a. 

<3)  El  Atlas  de  J,  de  la  Pueilti  Vizcaino,  que  es  de  1860,  pone  à  Requena  en  la  província  de  Cuenca,  en  el  mapa  de 
esta  provincià,  pcro  en  Ta  ^àg.  44  de  la  descripción,  ya  lo  incluye  entre  los  partldos  judiclales  de  Valencià. 


—     341      — 

tercio  de  la  provincià  de  Castellón  que  no  habla  valenciano,  en  Segorbe,  jérica,  Villa- 
hermosa,  etc,  no  es  un  castellano  penetrado  allí  en  el  transcurso  de  los  siglos;  es  un 
aragonès  implantado,  ya  desde  los  primeros  tiempos  de  la  reconquista,  desde  hacia 
1240.  Esto  se  prueba  por  los  documentos  medioevales  de  esa  región,  que  no  estan  eíicritos 
encatalàn,  sinó  en  aragonès,  pudiendo  citarse  ejemplos  de  Segorbe  en  1319,  13S3,  etc. 
y  de  Jèrica  en  1345,  1367  y  otros  í*>.  Hoy  los  rasgos  aragoneses  se  hallan  en 
toda  la  región,  hasta  en  los  pueblos  mas  limítrofes  que  pudieran  creerse  de  conquista 
reciente  d^  la  lengua  oficial  y  literària,  como  Fanzara,  con  su  llegau^  dijíu,  saèàu 
sàbado,  asustadiquio,  mezclados  à  muchos  valencianismos  como  ahara  matàXy  èramií 
y  no  òramiu,  etc. 

Esta  implantación  del  aragonès  depende  de  que  esa  tierra  fué  mirada  sin  duda  como 
reconquista  perteneciente  à  Aragón.  Los  limites  del  Concejo  de  Teruel  comprendían 
gran  parte  de  las  tierras  de  Castellón  y  algo  de  las  de  Valencià  que  Uie^o  de  recon- 
quistadas  hablaron  aragonès,  llegando  hasta  Pefta  Golosa,  Arencíso,  Jérica,  Bexis  y 
Alpuente  t'*);  à  raiz  de  la  reconquista,  en  tiempos  de  Jaime  I,  era  el  sc^fiur  de  Arenoso 
el  aragonès  Ximèn  Pérez  de  Tarazona  (3) ,  y  de  Jérica  lo  era  el  hijo  del  rey  y  de  la 
dama  aragonesa  dorta  Teresa  Gil  de  Vidaura,  criado  por  el  Caballero  turolense  José 
Jiménez  í^>;  de  ciertas  relaciones  de  esta  comarca  con  el  centro  de  Espafta,  puedc  ser 
un  hecho  significativo  la  admiración  literària  que  por  don  Juan  Manuel  sentia  don 
Jaime  de  Jérica  <5). 

Xótese  emperò  que  ni  el  hecho  de  la  reconquista  ni  el  seftorío  antigua  nos  explican 
por  sí  solos  el  idioma  hablado  en  el  reino  de  Valencià.  Así,  los  peoncs  de  Teruel  recon* 
quistaron  à  Ares,  y  el  aragonès  don  Blasco  de  Alagón  tomo  à  Morella  en  1232,  pue- 
blos que  hoy  hablan  valenciano  (verdad  es  que  don  Blasco  cedió  luego  al  roy  sa  con- 
quista), y  Burriana,  que  también  habla  valenciano,  después  de  conquistada  en  1233  fué 
encomendada  por  el  rey  à  don  Pedró  Cornel,  mayordomo  del  reino  de  Aragón  ^^ï .  Mas 
notable  aun  es  el  caso  del  seftorío  de  Alcalatèn;  el  aragonès  don  Ximeno  de  Urrea 
reconquisto  en  tiempo  de  Jaime  I  la  fortaleza  de  Alcalatèn,  que  poseyó  en  lo  sucesivo 
la  casa  de  Urrea  ^''>,  y  sin  embargo,  el  seftorío  comprende  un  terri torio  que  habla  todo 
él  valenciano:  Lucena,  Useras,  Costur,  Figueroles,  Alcora  y  Chodos,  donde  en  la  Edad 
Media  se  usó  emperò  el  lenguaje  aragonès  como  oficial,  al  menos  alguna  vez,  segiin  se 
ve  en  la  carta  puebla  de  Alcora,  dada  en  1333  cà  fuero  de  Aragón»  <*ï .    Kl  fuero  tam- 


il) Véase  C.  TORRES  FORNES,  Sobre  voces  aragonesas  u^adas  en  Segorbe,  Valencià  1903,  pdgs.  4S  y  2^12-^19.  En  los 
archivos  de  Segorbe  hay  algunos  documentos  de  los  siglos  XVI  y  xvii  escritos  en  valenciano,  como  kn^^ua  del  vlrrciíiLt- 
to,  però  ya  no  se  hallan  después  de  la  abolición  del  fuero  valenciano,  después  del  primer  terciu  del  ^\^\o  xviH.  Hay  íam- 
bién  documentos  bilingües,  por  ejemplo,  expedientes  con  la  declaración  de  testigos  en  aragoné,^  é  uti  testümento  utor* 
sado  en  la  villa  de  Almendijar  en  168J,  con  la  cabeza  y  el  pie  en  valenciano,  y  la  institución  de  ïjerciiEfü  y  los  kí^aUoà 
<en  romance  espaAol»,  según  Torres  Fornes. 

(2)  Véase  Fòrum  Turolii,  publicado  por  Francisco  Aznar,  1905,  pàg.  3.  Aun  si  se  identifica  Segorbe  con  Segobríga 
'identificacíón  discutida  por  J.  Cornide,  Mem.  Acad.  Hist.  111,1799;  E.  Florez,  Esparta  Sagrada  VIU,!*?:  E-  Híibncr,  Corpus 
iascr.  lat.  11,528)  el  entrante  del  aragonéd  en  el  domlnio  del  valenciano  podia  corresponder  al  entrants  que  la  C«itiberia 
tendria,  en  ese  caso,  en  la  Edetania. 

(3)  ZüRITA.  Anales,  libro  III,  caps.  16  y  25.  (Tomo  1, 1610,  fol.  141  6  y  147  a  y  b). 

(4)  Sobre  otros  sertores  aragoneses  en  la  comarca  de  Segorbe  v.  à  Torres  Fornes,  p.  84  y  aigüientes- 

(5)  Véase  Biblioteca  de  Autores  Espaftoles,  tomo  LI,  pàgs.  426  a,  431  a. 

(6)  ZURITA.  Anales  de  Aragón,  libro  111,  capitulos  15  y  16. 

(7)  0.  ZuRiTA.  Anales  de  Aragón,  libro  111,  cap.  17,  fin. 

(8)  Una  muestra  del  fuero  de  Alcora  puede  verse  en  TORRES  Fornes,  pàg.  244.  Sobre  lo»  limites  del  aenorïo  de 
Alcalatèn  (que  linda  por  el  Oeste  con  la  región  que  habla  aragonès:  Fanzara,  Ludiente,  Villa hennoaai  vésac  el  ÜiíCtona* 
no  geogr.  de  JWadoz,  s .  v  . 


_  I 


À 


—     342     — 

poco  determina  el  lenguaje:  la  ya  citada  Morella  fué  poblada  en  1233  por  don  Blasco 
à  fuero  castellano,  à  fuero  de  Sepúlveda;  Vistabella,  Adzaneta,  Villanueva  de  Alcolea, 
Culla,  Albocàcer,  Ares,  Benicarló,  Vinaroz  y  Burriana  se  poblaron  todas  à  fuero  de  Za- 
ragoza  ('>,  y  todas  hablan  valenciano. 

Por  coincidència  inexplicable,  es  la  jurisdicción  eclesiàstica  la  que  en  esta  región 
conviene  con  los  limites  lingüísticos.  El  primer  obispo  de  Segorbe,  venido  de  Aragón, 
de  Albarracin,  colocó  su  diòcesis  no  bajo  la  autoridad  del  metropolitano  catalàn  de 
Tarragona,  como  hizo  el  obispo  de  Valencià,  sinó  bajo  la  del*  castellano  de  Toledo,  con 
gran  disgusto  del  obispo  y  clero  valencianos  que  llegaron  à  atacar  armadamente  à 
Segorbe  en  1248;  sólodespués  de  creado  el  arzobispado  de  Zaragoza  en  13 18,  se  hizo 
el  de  Segorbe  uno  de  sus  sufragàneos.  Esta  enemiga  eclesiàstica  de  Valencià  y  Segorbe 
parece  que  se  refleja  en  la  coincidència  curiosa  de  que  mientras  aquella  parte  de  la 
provincià  de  Castellón  que  habla  vafenciano,  depende  eclesiàsticamente  del  obispado 
de  Tortosa,  la  que  habla  aragonès  se  reparte  entre  los  dos  obispados  antes  enemigos 
de  Segorbe  y  Valencià  <') .  Es  decir,  que  cuando  ninguna  división  civil,  ni  antigna  ni 
moderna,  coincide  con  la  lingüística  (hoy  el  partido  de  Segorbe  comprende  mezclados 
pueblos  que  hablan  aragonès  y  valenciana)  la  división  eclesiàstica  responde  aquí  perfec- 
tamente  à  la  procedència  de  los  pobladores  de  la  reconquista. 

En  la  provincià  de  Valencià,  Hadwiger  considera  el  habla  de  Énguera  como  una 
brecha  abierta  por  el  castellano  en  el  recintò  valenciano  (Zeit.  p.  720),  como  una 
conquista  reciente  y  aun  no  del  todo  realizada  (Zeit.  p.  718).  Siguiendo  la  manera 
de  ver  de  Hadwiger,  podríamos  suponer,  respecto  de  la  comarca  de  Segorbe,  que 
los  inmigrantes  que  habían  implantado  el  lenguaje  no  valenciano  en  la  región  eran 
todos  aragoneses,  lo  cual  explicaria  el  lenguaje  vulgar  de  allí;  però  respecto  de  Éngue- 
ra solo  cabria  suponer  que  eran  Castellanos,  del  limítrofe  reino  de  Múrcia,  lo  cual  està  en 
contradicción  con  el  habla  de  la  región  que  es  aragonesa  [plorar,  con  tü,  almorsau, 
enredrau,fuen  ofuent,  dàmende  dame  de  eso)  mezclada  con  muchos  valencianismos  y 
castellanismos;  mezcla  que  no  ha  de  ser  moderna,  pues  la  influencia  castellana  debe 
ser  muy  anterior  à  la  unión  política  de  los  antiguos  estados;  ya  en  los  primeros  momen- 
tos  de  la  reconquista,  en  1 244,  Jaime  I  dió  à  perpetuidad  la  villa  de  Énguera  al  maes- 
tre  de  la  orden  castellana  de  Santiago,  don  Pelay  Pérez  Correa  (3),  y  luego  fué  disputada 
por  Alfonso  el  Sabio  de  Castilla  à  su  suegro  don  Jaime,  vinièndose  à  un  acuerdo  sobre 
limites  en  1249  ^^^• 

En  consecuencia  de  lo  dicho,  considerando  por  ultimo  el  Sur  de  la  frontera,  no 
asentiremos  à  la  opinión  de  Hadwiger  que  vé  en  el  Vinalapó  un  campo  fàcil  de  inva- 
sión  donde  se  mezclaron  valencianos  y  murcianos,  sinó  que  creemos  exacta  la  opinión 
de  Milà  y  Fontanals  que  explica  el  habla  de  Aspe  y  Monforte  como  «efecto  del  ori- 
gen de  sus  primitivos  pobladores,  se  entiende,  despuès  de  la  reconquista  (s^».  Y  en  fin, 
respecto  de  la  frontera  valenciana,   en  general  daremos  por  totalmente  inexacta  la  afir- 


(1)  R.  Chabàs,  Gènesis  del  derecho  foral  de  Valencià,  Valencià  1902,  pàg.  41*  y  sigufentes. 

(2)  Los  limites  de  los  dos  obispados  de  Segorbe  y  Valencià  en  Castellon  colnclden  exactamente  con  los  del  terrl- 
torio  que  hablan  aragonès;  única  excepción  es  Fanzara,  que  habla  aragonès  también  y  pertenece  al  obispado  de  Tor- 
tosa. No  pertenecen  à  éste  n!  Bechí  ni  Olocau,  y  eso  que  hablan  valenciano,  però  tampoco  partenecen  al  obispado  de 
Segorbe  ni  de  Valencià,  slno  d  los  de  Teruel  y  Zaragoza!! 

(3)  Memorias  del  santó  rey  D.  Fernando  III,  por  don  MIQUEL  DE  MANUEL  RODRÍGUEZ,  Madrid,  1800,  p.  475. 

(4)  ZURITA,  Anales  de  Aragón,  Ilbro  lli,  cap.  44. 

(5)  MilA  Y  Fontanals,  Obras  completas,  tomo  VI,  pàg.  534. 


—     343     — 

mación  de  Cristóbal  Despuig,  quien  en  1557  decía:  «en  Aragó  tant  com o  afronta  [loj 
regne  ab  Cathaluna  y  Valencià  no  parlen  aragonès,  sinó  cathalà,  tots  ios  de  la  fron- 
tera dos  ó  tres  llegües  [dins]  lo  regne;  que  dins  de  Cathalufla  y  Valencià,  en  aquella 
frontera,  no  hi  a  memòria  de  la  llengua  aragonesa^')».  Esta  afirmación  favorecería 
el  criterio  de  Hadwiger,  però  la  desmiente  lo  que  hemos  dicho,  especialmente  respecto 
de  la  provincià  de  Castellón. 

Queda  aun  por  considerar  el  extremo  Norte  de  la  frontera  valenciana.  Aquí  la  afir- 
mación  de  Hadwiger  de  que  la  frontera  con  lo  que  él  llama  espaflol  ó  castellano  es  una 
línea,  un  filo,  mientras  la  frontera  con  el  catalàn  es  una  zona  (Zeit.  p.  731),  resulta  ya 
inexacta;  porque  conforme  ascendemos  al  Norte  no  es  la  reconquista  el  único  determi- 
nante  del  dialectalismo,  sinó  los  núcleos  mas  antiguos  de  población  y  comunicación.  El 
problema  es  igual  al  occidente  que  al  oriente  de  Espafta:  desde  el  Norte  basta  aproxí- 
madamente  el  Duero  y  el  Ebro,  el  límite  del  leones  y  el  gallego-portuí^ucs,  lo  mismo 
que  el  del  aragonès  y  el  catalàn,  no  es  una  línea  sola,  como  en  Valencià,  sinó  varias  que 
corresponden  à  los  lindes  de  diversos  fenómenos  fonéticos  y  morfológicos,  y  esas  líneas, 
lejos  de  seguir  poco  mas  ó  menos  una  misma  dirección,  toman  muy  diversos  rumbos 
y  se  entrecruzan  de  caprichosas  maneras.  Así,  en  vez  de  una  línea  fronteriza,  hallamos 
una  zona  de  muy  difumados  bordes;  y  como  hay  un  gallego  de  transicióii,  hay  también 
un  catalàn  de  transición,  por  mas  que  su  existència  haya  sido  desconocida  por  Milà  y 
Fontanals,  quien  no  creia  en  general  en  la  transición  graduada  de  los  idiomas  colin- 
dantes<*),  y  negada  por  Tourtoulon  afirmando  que  «en  los  confines  de  Cataluna  y 
Aragón,  el  catalàn  deja  bruscamente  el  campo  al  aragonès  ^3)».  Hay  también  un  leones 
y  un  aragonès  de  transición  ^♦) . 

Existiendo  pues  este  paso  gradual,  este  entrecruzamiento  de  los  limites  de  fenóme- 
nos fonéticos  y  morfológicos,  es  preciso  escoger  uno  de  estos,  de  los  mas  característi- 
cos,  como  base  del  deslinde  entre  los  dos  idiomas.  Tratando  del  dialecte  leones,  pro- 
pongo  (5)  como  rasgo  esencialmente  caracterizador  del  gallego-portugués  la  ausencia 
de  diptongación  de  la  0  y  r  latinas,  y  lo  mismo  se  debe  aplicar  al  catalàn,  pues  siendo 
li  diptongación  común  à  la  generalidad  de  los  idiomas  romances  francès,  italiano,  cas- 
tellano, aragonès,  etc,  se  presentan  como  excepciones  lo  mismo  el  portuguès  que  el 
catalàn.  En  un  mapa  especial  de  los  dialectos  fronterizos,  si  algun  dia  se  hace,  deberàn 
fijarse  los  limites  lineales  de  cada  fenómeno  observado;  però  en  un  mapa  general  de  la 
frontera  y  en  la  nomenclatura  clasificadora,  la  distinción  del  aragonès  y  el  catalàn  debe 
seftalarse  por  el  límite  de  la  6  y  i^  latinas  según  se  diptonguen  ó  no,  como  rasgo  màs 
comprensivo  de  todas  las  variedades  del  aragonès  y  de  todas  las  del  catalàn,  y  como 
única  base  fija  que  nos  puede  servir  en  toda  la  extensión  de  la  frontera.  Esto  evitarà 
las  vacilaciones  de  clasificación  y  confusiones  en  la  nomenclatura  que  se    presentan 


(1)  Col'loquis  de  la  insigne  ciutat  de  Tortosa,  per  Cristòfol  Despuiq,  Barcelona  1877;  col-Ioquí  l.er,  p.  20. 

(2)  MilA  y  Fontanals,  Obras  completas,  tomo  Vi,  pàg.  534-535. 

(3)  Tourtoulon,  Limite  geographique,  pàg.  6;  citado  en  cl  Qrundrlss  de  QrOber  P,  pàg.  538. 

(4)  El  estudio  de  dos  grados  del  catalàn  fronterizo  ó  de  translcción,  en  Tamarite  y  Sàn  Estebati  de  Llten,  f uè  t\ 
primer  tema  que  escogi  para  presentar  i  este  Congreso;  però  renuncié  à  él  al  ver  que  varios  me  habían  prccedido  cíi  es- 
coger tema  semejante,  pues  en  el  programa  del  Congreso  se  anunciaban  trabajos  de  J.  Saroïhandy  5>ol)re  el  catalàn  de  la 
frontera  de  Aragón,  de  A.  M.'  Navarro  sobre  la  lengua  catalana  en  el  Pallars  y  Ribagorça,  y  de  V.  Oliva,  tittilado:  í^Apun- 
taciones  sobre  el  catalàn  de  Aragón».  Ellos  haràn  algo  mejor  que  lo  que  yo  pudiera  hacer. 

(5)  R.  MenÉNDEZ  PidaL,  El  Dialecto  leones.  (De  la  Revista  de  Archivos  1906)  §§  li  y  2,. 


L 


i 


—     344     — 

necesariamente  en  toda  la  frontera  de  los  territorios  reconquistados  antes  del  siglo  XIII. 
Por  ejemplo,  en  ei  extremo  Norte,  J.  Saroïhandy.  después  de  dudar  algo  respecto  de 
Benascjue,  clasííica  su  dialecto  como  catalàn  ^');  però  adoptando  el  criterio  general  que 
propongo,  debe  ese  dialecto  Ilamarse  aragonès,  porque  dice  nueit  nocte  y  güeit  ócto. 
Ai  Sur,  Hadwiger  da  a  Aguaviva  como  pueblo  de  Teruel  que  habla  valenciano  (Zeit. 
p.  7  19),  pcro  apunta  de  su  lenguaje  las  formas  tz^rra,Ji^rro,  smtsïete  í^),  según  las  cuales 
debe  comprenderae  este  pueblo  dentro  de  los  limites  del  aragonès,  caso  que  este  fenó- 
meno  de  dipÈonfración  sea  allí  regular. 


ií\  (tA  Beniisque  on  ic  croirait  presque  enpays  catalan»,  Annuaire  de  l'Écoie  pratique  des  hautes  étades,  1901,  .116* 
(dotiüc  da  t;trDbI6ti  las  formas  nucii  y  gíleit].  rBenasque,  qui  est  encore  en  Aragón,  mais  qui,  au  point  de  vuelinguísii' 
que  peut  Étre  coíiaidéré  comme  la  premtère  vallée  catalanev,  Bulletin  hispanique,  tomo  VIII,  1906,  p.  302  nota. 

(2>    Los  diptoiiíjos  iti,  y  ti<i  (àfíin^  buana,  ptiarta)  se  hallan  à  veces  en  el  aragonès  antiguo  y  moderno. 


^,•r^.•q(ïwV«•»iy  TV^^'^^ 


345     — 


De  D.  Àngel  Ruiz  Pablo,  de  Ciutadella  (Isla  de  Menorca). 


Rastre  que  varen  deixar  en  el  llenguatge  menorquí  les  dominadons  ingleses* 

Respectables  Senyors : 

Per  primera  vegada  's  veu  representada  Menorca  en  les  solemnitats  y  festes  de  la 
Renaixensa  catalana,  y  honra  tant  alta  m'ha  tocat  a  mi,  no  per  los  meus  mereixements, 
sine  per  la  bona  voluntat  del  qui  es  rànima""  d*aquesta  memorable  Assamblca.  A  les 
montanyes  menorquines  no  hi  nia  Tàliga,  com  a  les  de  Catalunya  y  Mallorca,  la  Cer- 
denya  y  Rosselló,  y  vosaltres,  benemèrits  organisadors  d'aquest  Congrés,  no  podent 
cridar  d'allà  una  àliga,  us  haveu  contentat  en  que  vingués  una  gavina.  Y  no  estranyeu 
la  comparansa,  perquè  ella  es  la  qui  més  be  escau  al  qui  ve  d'una  roca  tant  parescuda 
aun  vaixell  navegant  cap  ahont  naix  el  dia,  gelós  de  rebre,  abans  que  totes,  la  primera 
besada  que  envia  cl  sol  a  les  terres  espanyoles. 

Quan  me  van  encarregar  una  comunicació  per  aquesta  Assamblea,  mestost  era  tart 
perquè  pogués  jo  preparar  un  treball,  si  no  prou  digne  de  l'auditori  y  de  T ocasió,  de  més 
volada  que  la  comunicació  que  veng  a  llegirvos.  En  qüestions  filològiques  som  llech,  en 
les  gramaticals  un  negat,  y  per  si  això  no  fos  prou,  per  fer  vessar  la  mesura  de  les 
meves  ignoràncies  y  de  la  meva  inutilitat  en  aquest  Congrés,  ma  Devor  literària,  tant 
per  sa  importància  com  per  sa  magnitut,  més  be  ha  sigut  castellana. 

Deuria  sentirme,  per  lo  tant,  empagahit,  de  presentarme  devant  de  tants  y  tant 
benemèrits  conradors  de  la  gloriosa  llengua  catalana,  jo,  qui  a  mon  insignificant  bagatge 
literari  tant  poca  cosa  hi  tench  escrita  en  català.  Solament  puch  presentar,  com  a  títol 
de  ma  presencia  en  aquest  Congrés,  l'amor,  mon  ver  amor,  a  la  llengua  de  ma  mare, 

Y  en  tal  concepte  si  que  som  digne  representant  de  la  meva  terra.  Allà  tots  esti- 
mam  la  llengua  pròpia;  no'n  parlam  altra,  mentres  no  ho  privi  la  deguda  cortesia  ab 
els  forasters;  però  estimantla  tant,  essent  cosa  tant  pròpia  nostra  y  tan  aficada  al  cor, 
no  ham  fet  per  ella  lo  que  devíem,  no  hi  ha  pres  allà  encara  eï  foch  de  la  Renaixensa; 
som,  diguemho  ab  un  mot  que  compendreu  tots  el  qui  llegiu  nostre  Boiieii^  dels  que 
tenen  molta  sòn. 

Menorca  es  estada  sempre,  per  sa  posició  en  mitg  del  Mediterrani»  en  el  camí  que 
fan  y  han  fet  els  navegants  de  tots  los  sigles  qui  són  anats  y  vinguts  de  T Orient  a  1" Oc- 
cident y  per  son  famosissim  port  de  Mahó,  terra  de  passada,  punt  d'aturada,  com  els 
hostals,  y  terra  de  conquista.  Vàrem  ésser  de  tots  los  pobles  navegants  y  colonisadors  de 
la  antiquitat  y  vàrem  caure  en  mans  dels  muslims  quan  hi  va  caure  tanta  part  d*Europa, 
Un  Rey  d'Aragó,  Alfons  III,  nét  del  gran  Jaume,  la  va  segellà  ab  les  quatre  glorioses 
barres,  quan  ja  hi  havia  molts  d'anys  que  catalanes  eren  Mallorca  y  Valencià.  Y  per 
sigles  y  sigles  Menorca  fou  catalana  y  espanyola.  Institucions,  lleys,  franquícies,  llengua 
y  costums,  tot  va  seguir  allà,  poch  més  poch  manco,  la  sort  y  els  alt-y-baixos  que  seguí 
a  Mallorca,  fins  que  l'Inglaterra  hi  va  posar  demunt  ses  urpes  formidables. 

Tres  vegades  nos  possehi  Tlnglaterra  y  una  vegada  la  Fransa,  (aquesta  per  molt  curt 
temps)  y  aquestes  dominacions  estrangeres  van  deixar  solch  a  Menorca;  però  molt  més 

23 


—     346     — 

n'ha  deixada  radniínistració  Central  perquè  essent  Menorca  un  baluart  que  es  precís 
defensar,  com  dama  que  molts  festetgen,  la  gent  d'armes  hi  ha  estat  sempre  allà  en  una 
proporció  molt  més  important  que  a  cap  altre  regió  espanyola.  Mallorca  ab  més  de 
doscentü  cinquanta  mil  habitants,  no  ha  tingut  may  més  guarnició,  y  de  vegades  n'ha 
tingut  manco,  que  Menorca,  qui  solament  conta  ab  quaranta  mil  ànimes. 

Y  maldament  això,  àdhuc  tantes  y  tant  formidables  influencies,  Menorca  conser\^a 
viva  y  no  gaire  més  feta  malbé  que  a  Mallorca  y  Catalunya,  la  llengua  pròpia.  Tenim 
en  el  nostre  llenguatge,  a  sa  sintaxi  y  a  sa  prosòdia,  influencies  estranyes.  ^-Quina 
regió  no  les  té?  Però  la  influencia  del  castellà  es  estada ,  més  sensible,  com  per  totes 
parts,  entre  ck  ciutadans-  La  gent  del  camp  la  conserva  ben  sencera. 

L'ensenyansa  oficial  es  la  qui  ha  fet  més  mig  en  la  nostra  parla,  y  fóra  de  la  con- 
versa no  s'usa  més  que"  1  castellà;  però  encara  hi  queden,  — y  l'ús  y  costum  fan  que 
les  lleys  ho  respectin) —  escrits  en  menorquí,  els  contractes  d*amitges  entre  propietaris 
y  pagesos,  y  encara  tal  vegada  hi  trobaríem  allà  colque  senyor  qui  s'escriu  ab  sos  amit- 
gers  en  la  llengua  de  la  terra. 

Han  seguit j  per  tant,  a  Menorca,  el  meteix  procés  que  a  tota  terra  catalana,  la  de- 
cadència y  desnaturalísació  de  la  llengua  dels  nostres  avis,  y  per  això  meteix  me  con- 
sider  excusat  de  parlarvos  sobre  aquest  tema,  que  tots  sabeu  be  de  cor.  Mes  us  ne 
vull  parlar  d'un  altre,  ben  propi  de  aquella  roqueta,  ben  peculiar  y  de  cap  altre  regió 
catalanesca  conegut.  Vull  parlar  del  rastre  que  dins  nostre  llenguatge  va  deixar  la 
dominació  britànica»  y  no  us  vull  parlar  de  la  influencia  que  deixà  en  les  costums  y  el 
caràcter  menorquí,  per  no  passar  dels  quinze  minuts  que  m'han  donat  de  tasca. 

Molts  arribaren  a  ésser  els  mots  inglesos  que  s'introduiren  en  la  parla  menorquina; 
paraules  y  frases  senceres  y  fins  y  tot  modismes  y  refranys  prengueren  y  arrelaren 
dins  nostra  parla.  A  betzef  n*hi  havia  altre  temps,  y  jo,  essent  petit,  n'he  usat  y  'n  som 
sentit  molts  que  de  cada  dia  's  perden.  Els  vfeUs  del  meu  temps  (al  cel  sien)  no  anome- 
naven may  els  quarteis  que  ^o  diguessin  els  bèrecks^^^  y  encara  avuy  dia  en  el  terme  de 
Ciutadella,  hi  hà,  devora  la  mar,  en  els  penyals  de  Santa  Galdama,  les  ruínes  d'un 
edifici  militar  que  ab  el  nom  dels  bèrecks  es  conegut  per  tothom.  Quan  els  bracers 
llaurant,  renyen  els  bous  y  els  esperonen,  tenen  un  crit  especial  per  aquest  cas  y  men- 
tres  a  les  mules  y  altre  bestiar  lis  criden  arri,  a  n'els  bous  lis  criden  OjrA')  Encara  ara, 
d'una  persona  poch  sensible  al  dolor  físich  diuen  que  té  carn  de  bifi;^^^  a  un  home 
desmanyat  en  lo  seu  ofici  (sobre  tot  si  es  fuster,  ferrer  o  mestre  de  cases)  li  diuen, 
despectivament,  skumèquerM^  a  una  persona  molt  alta  y  grossa  li  diuen  bigal;^^^  a  un 
guardià  marina  un  mitfamhú^'^  poch  mèn  o  molt  men^''^  es  l'homo  poch  o  molt  apte  per 
una  cosa;  diuen  yíí;7jW  als  mariners  dels  barcos  de  guerra  inglesos  y  de  una  dona 
molt  rossa  'n  diuen  que  es  vermella  «com  una  jana^^^^  «Sembla  una  ntilèdi^^)  •  diran 


( i )  De  Barraçk,  q uartel .  ba f racà 

(2}  Deox,  büu. 

(3)  De  àeef,  bou,  cafii  de  boü. 

(4)  De  shoemacker,  sabater. 
(5>  De  òig,  gros,  gran, 

{G>  De  ilfí/F-iArrp-man,  gaardla  marina. 

(Tj  De  matí.  homo. 
(8  y  8)    Ütjohn,  yjane,  Joan  y  Joana. 

{9i  De  liidyt  senyora,  mllady. 


—     347     — 

d'una  senyora  primeta  y  blancoyay  més  si  es  un  poch  rareta.  Diuen  iés^  í*^  a  un  ves- 
sut  y  beguer  í')  a  un  pillastre.  Se  diu  que  s'es  quitat  ^3>  un  deute  quan  s'es  saldat.  Fer 
xcbòf^*"^  es  anarsen  d'un  puesto  y  particularment  quan  això  's  fa  per  forsa. 

Al  estrenyerse  les  mans  li  diuen  molts  encara  fer  xequèns;  ^s)  àèridus  ^^^  es  una 
reunió  de  persones  ont  parla  y  crida  tothom  sense  entendrese...  jQuantes  d'altres  pa- 
raules hi  havia  que's  són  perdudes  o  poques  vegades  se  pronuncien!  j Quantes  d*ajtres 
n'hi  hà  que  no  moriran  may,  perquè  són  tant  nostres  que  més  no  ho  són  les  de  més 
bona  soca  catalana!  Allà  deim  bòtil  (7)  a  la  botella,  Xerí  <^)  al  Jerez,  gin  ^9)  a  la  ginebra» 
stich^^''^  a  n'el  tros  de  llenya  que  usen  el  sabaters  per  brunyir  la  sola,7?íírí**)  es  un  pis 
de  llenya  o  entarimat;  bèrguin^^^^  diuen  a  Tacte  de  transportar  passatgers  en  una  barca 
y  berguiners  són  los  qui  d'això  ne  fan  ofici;  boinder^"^^^  al  balcó  sortint  y  tancat  ab  vi- 
drieres, stocafix^^^^  a  n'el  peix-palo,  quèp^^^^  al  cambuix  dels  ninets,  petti^^^^  a  una  mo- 
neda de  coure,  Frènch^^'^'^  es  diminutiu  de  Francesch,  uèit^^^^  anomenen  els  fusters  aï 
blanch-cru,  tnòguini^^'^^  a  la  caoba,  jach^'^'*^  a  una  casta  de  plana,  phie!^''^^  a  un  entre- 
pany,  scrü^^^^  a  un  tomillo  y  tomescruS'*'^^  a  lo  qui  serveix  per  posarlo.  Tenir  un  uU 
blèck^'^^^  es  havershifet  un  cop  qui  Tennegresqui,  blèc/ibol^''^^  diu  tothom  al  betum  de  les 
botes;  buly^'^^'^  es  un  curro;  donar  mví  fàitim^'*^^  es  donar  una  palissa  y  haverhi  \xn  Jiock^'^^^ 
de  punyades  se  diu  al  barayarse  a  cops  de  puny. 

Per  no  allargar  aquesta  comunicació  deixaré  per  una  nota,  al  acabamentj  algunes 
paraules  que  podria  posar  aquí,  totes  elles  curioses;  mes,  me  sembla  més  del  cas  notar 
aquí  que,  en  proporció,  en  lo  que  més  rastre  varen  deixar  els  inglesos  va  ésser  en  I05 
jochs  de  noys. 

Al  de  saltar  a  la  corda  li  diuen  y«//<'9)  el  crit  d'avís  del  joch  de  cunillet  [escúndüt] 
es  quichfy*^  hi  hà  un  joch  que  no  conech  en  català  que  se  diu  quis,  *3'J  Però  sobre  tot 


(1)  Lazy»  vessut  peresós. 

(2)  Begger,  miserable. 

(3)  De  Qait,  libre,  absolt,  estar  en  paus. 

(4)  De  Shapt'Off,  pendre  nimbo  cap  a  fora. 

(5)  De  shake,  menetjar,  espolsar  y  hands,  nfans. 

(6)  De  barrack^  quartel  y  house,  casa. 

(7)  Bo/Z/e,  botella. 
(^    Xery,  jtrez. 

(9)  Qin,  aigordent  de  ginebra. 

(10)  S//di:,  pal,  garrot. 

(11)  Floor,  entarimat,  pis. 

(12)  Bargain,  contracte. 

(13)  De  boü  y  windou,  finestra  sortida,  tancada  ab  vidrieres. 

(14)  Siock'flsh,  peix-palo. 

(15)  Cap^  cambuix,  gorro. 

(16)  De  pf/iny,  moneda  de  coure. 

(17)  Franch, 

(18)  U^A//e,  blanch. 

(19)  Mahogany,  caoba. 

(20)  Dejack-plane,  espècie  de  planeta. 

(21)  Panel^  entrepany. 

(22)  De  screw,  tornillo. 

(23)  De  tumscrew. 

(24)  De  blackf  negre. 

(25)  De  black,  negre  y  ball,  bolia. 

(26)  Bo/y,  valent,  curro. 

(27)  Dtflght,  combat,  barallar. 

(28)  Flock,  reunió,  grapat. 

(29)  Dejuly,  prest,  viu.  Diu  Jufy  el  qui  salta,  quan  entra  a  la  corda,  com  animantse  y  animaot  als  qui  la  voLte^cn. 

(30)  De  qulck,  vin,  prompte,  llest. 

(31)  Del  joch  que  els  inglesos  dihuen  qairt. 


-     348     ~ 

hi  hà  un  joch  de  bol  les,  en  e!  qual  tot  es  inglès:  el  nom  del  joch,  el  de  les  bolles  y  de 
totes  les  paraules  que  s'usen  en  el  meteix.  La  bolla  es  mèrvel^^'*  tirar  a  pink  (»)  es  ti- 
rar a  veure  a  qui  toca  primer,  out  '^)  es  ferir  la  bolla  del  contrari.  Quan  un  dels  jugadors 
vol  allisar  el  sòl,  per  llevar  obstacles,  diu  pits.  ^^>  Quan  els  jugadors  volen  moure  del 
puesto  ont  queda  un  mèrvel  diuen  skiks:  is)'  en  cas  contrari  diuen  stops,  í^>  El  qui  ara 
us  parla  ha  vist  jugar  mariners  inglesos  ab  noys  d'allà,  qui  no  sabien  brot  d'inglès, 
al  joch  de  mèrvels  y  s'entenien  perfectament,  ab  gran  admiració  y  gatzara  d'aquells 
homes  qui  no  s*esplicaven  el  miracle.  Y  s'en  va  perdent  un,  també  de  mèrvels,  que  s'a- 
nomena ínt^  <7>  perquè  el  joch  consisteix  en  fer  anar  les  bolles  dins  uns  clotets  fets 
aposta. 

Tench  d'acabar,  senyors,  mes  abans  he  de  fer  una  observació,  respecte  dç  mon 
tema,  que  haveu  de  tenir  en  compte.  Ahont  s'han  arrelat  més  aquestes  paraules  ingleses 
es  a  la  part  de  Mahó  y  sobre  tot  a  Villacarlos,  l'antiga  Georges-town,  mon  poble  na- 
diu. A  Taltrc  part  de  Menorca,  a  n'el  cap  de  mestral,  o  sia  a  Ciutadella,  y  en  els  pobles 
de  terra  endins,  alguns  de  tals  mots  hi  són  desconeguts;  y  es  que  haventne  fet  de  Mahó 
els  inglesos  capità!  de  l'illa,  quan  abans  ho  era  Ciutadella,  sa  influencia  a  Mahó  y  son 
terme  fou  més  fonda  y  de  més  durada. 

Y  vegin  mos  doctes  oyents  lo  que  es  Tamor  a  les  coses  nostres,  a  lo  que  de  petits 
ham  estimat,  a  lo  que  es  esperit  de  nostre  esperit,  com  altres  coses  més  materials  són 
carn  de  nostra  carn:  jo  qui  som  vengut  per  contribuir  ab  mon  dèbil  esfors  al  poderós 
esfors  de  tots  vosaltres  per  donar  a  nostra  llengua  unitat,  per  desembarassaria  de  foras- 
terismes,  per  purificaria  de  tot  lo  que  puga  deslluiria,  jo  tendría  un  sentiment  molt 
gran  si  aqueixes  paraules  que  som  retret  desapareguessen  de  Menorca,  si  al  veure  ju- 
gar a  mos  fills  y  a  los  nets  que  Déu  m'enviy  no  oigués  jo  de  sos  llavis  les  meteixes 
paraules  que  usava  jo  quan  petit. 

Vosaltres  me  compreneu;  mes  si  algú  oigués  fóra  d'aquí  mos  conceptes,  tench  d'es- 
plicarme,  perquè  s'ha  dit  moltes  vegades  que  nosaltres,  els  menorquins,  som  encara 
inglesos,  som  mals  espanyols.  Y  no  es  ver:  si  jo  estim  aquestes  paraules,  no  es  en 
quant  a  ingleses,  sinó  en  quant  a  menorquines;  no  es  en  quant  a  estrangeres,  sinó  en 
quant  me  porten  recordanses  de  la  infantesa,  flaires  del  goig  sense  núvols  dels  primers 
anys  de  la  vida. 

He  dit 


( 1 )  Marbíe,  bol  ï  eta  de  j  ugar  noys. 

(2)  De/i//ï£-Ar,  lo  mellar 
{3}  Ohí,  fora. 

(4)  Coo  traccj A  de  ït  you  please , 

(5)  De  skip,  omÍssi6,botar,sallaf. 

(6)  De  slúp,  parada,  Jmpeülmentt  aturar,  deixar. 

(7)  De  in  o  Inío,  entrar,  diiTtrc. 


^^i^mf^mtmmv^^wmig^^^^mi^Wvm} 


—    349     — 


NOTA 

Moltes  més  paraules  hi  queden  encara,  com  per  exemple:  rul,  de  RULE,  regla,  cartahA,  sj  be  rl  nom  de  rtil  ^ol»  se 
dooa  a  Menorca  a  la  mida  plegadissa  de  peus  y  pulsades.  Mog,  de  MUO,  gerro,  küúM  Heh,  de  helldo;  s'usa  toin  a 
interjecció  de  burla.  Xoch,  de  CHALCK,  guix,  tissa.  Oaetes,  de  gaiters,  polalnes,  guarda- cames.  QaUii,  de  kettle,  caL- 
deret,  escalfador.  Saidebord,  de  SIDEBOARD,  armari  aparador.  PiLCHARDt  casta  de  sardina.  Xt^nch,  òs  de  baix  de  \a  cama. 
en  Inglés  SHANK.  SET  HAMMER,  martell  que  usan  els  platers.  Sclochs  o  sdoquis  de  CLOa,  c^lsat  de  llenya  Galip,  pipa  de 
terra  o  guix,  de  OALLIPOT,  vas  de  terra.  Se  diu  també  6f(/o£x  o  pidoixa  un  punyat  de  fanch  odep^ïta,  del  fn^téa 
BEDASH,  enfangar,  esquitxar. 

A  les  criatures,  quan  se  les  alsa  d'en  terra,  se  'Is  diu  iuppal  segurament  del  UPOK,  inglès-  Un  altre  joch  hi  hd,  e!  nom 
del  qual  no  conech  en  català,  que  a  Menorca 's  diu  /épe/:  me  sembla  queha  d'esser  del  In^lèis  tap,  cop,  pïcíitiient  de 
mans,  cosa  cònica,  acabada  en  punt,  puis  tot  això  ho  reuneix  l'instrument  que  s'usa  en  aqueat  joch  y  1  ús  que  d'ell 
>'en  fa. 

Tenim  a  Menorca  una  espressió  per  ponderar  la  semblansa  de  una  persona  ab  un  aUre,  verifigL  Alg;uns  han  drt  que 
ve  del  Uati  vera  efígies;  mes  nos  inclinam  a  creure  que  nosaltres  l'havem  pres  del  inglès  v^ry,  vertader  y  feaiure,  sem* 
blansa,  entre  altres  rahons  perquè  dèiem  Vera-Creu  y  no  very  creu. 

Ademés  del  nom  de  Frènch,  (Pranck),  nosaltres  hem  conegut  Piters  (Petteri  J/ns  (James),  Fény  (PAKNr),  Elèisa 
(EUZA)  y  d'altres. 

A  Mahó  y  Vlllacarlos  son  poques  les  persones  que  no  coneguin  y  moltes  voltes  lei  usen  les  paraules  y  esprcsstons 
sigüents: 

Oood,  momlng,  right,  very-well,  good-bye,  money,  yes,  doctor,  black,  varnish^  bond-boat,  soldíer,  wlne,  giri,  bread, 
boy,  all-right,  mister,  plenty,  etc. 

Y  els  noys  de  per  allà  saben  demanar,  casi  en  correcte  Inglés,  ala  Jans  y  als  soldítrs,  Ofie  pennyfart  òoy,  oneplítr 
bisqait  o  tobacco  y  saben  dir  come  on  y  youflgM  with  me  y  fins  y  tot  cantar: 

My  father 

my  mother 

my  sister 

my  giri. 

You  give  me 

five  dollars  T 

for  bottles 

of  uxine. 

Per  últim:  hi  hà  a  Menorca  una  casta  de  pomes  conegudes  per  el  nom  de  pomes  d'En  Kèa,  del  general  irglès  Kane, 
governador  de  l'Illa.  Ademés  hi  hà  unes  prunes  que's  diuen  de  neversó.  Conta  Murray  en  aa  <GuÍdc  to  the  Medlierra- 
neauuque  havent  una  dóna  presentat  al  metelx  general  Kane  prunes  d'aquelles  11  demanà  elïa  com  se  deyen  a  lng1at«- 
m.  El  general,  que  no  devia  distingir  de  pomes  y  prunes,  11  va  contestar  /  never  sgu,  y  de^dc  aquell  fn^tanC  quedaren 
batetjades  ab  lo  nom  de  prunes  de  never-so. 

Tench  de  declarar  que  per  devers  una  dotzena  de  paraules  ingleses  de  les  que  he  donat  en  lo  que  queda  escrit  ie« 
dech  a  la  amabilitat  de  mon  bon  amich  el  Vice-Cònsul  Inglés  a  Mahó,  D.  Bartomeu  Escudt^rq,  y  son  los  sIgUents:  Mug, 
Haloo,  Sideboard,  Pllchard,  Shank,  Jack,  Set-haunner,  Quirt,  Screw,  Turnscreu,  Barrack^Hou$?,  P&ntï,  així  com  La  cita 
de  Murray. 


L 


^. 


—     350 


De  Mossèn  Antoni  M,*  Alcover,  de  Palma  de  Mallorca. 


La  llengua  catalana  té  sintacsis  pròpia 

Semblaria  estrany  fer  aquexa  aürinació  si  no  hi  hagués  molts  d'escriptors  catalanistes 
que  donen  peu  ab  llurs  obres  a  coletgir  que  la  sintacsis  catalana  es  la  metexa  del  cas- 
tellà y  que  no's  diferencien  les  dues  llengües  més  que  per  les  desinències  dels  mots  y 
per  alguns  centenars  de  paraules  que  son  a  una  llengua  y  no  son  a  l'altra.  Semblaria 
estrany  venir  aquí  a  sostenir  que  tenim  sintacsis  nostra,  si  no  hi  hagués  axò  dels  escrip- 
tors aludits  y  \o  que  digué  fa  anys  En  Pérez  Galdós,  fundantse  segurament  en  les  obres 
aludides,  que  segurament  son  les  úniques  qu'ell  conexerà  de  la  nostra  llengua,  quan  va 
escriure  aquexes  greus  psLraulG^  damunt  La  Prensa  de  Buenos  Ayres  l'any  iSS6:  £/ 
caialàn  no  Hene  consiruccion  pròpia.  La  sintaxis  es  la  castellana  y  solo  varian  las  voces. 

Vejemho  si'n  tenim  o  si  no'n  tenim  de  siíitacsis  pròpia,  y  si  la  que  tenim,  es  la 
castellana. 

Anem  recorrent  les  parts  de  Voració,  veyam  si  la  construcció  y  estructura  de  les 
proposicions  son  les  metexes  o  diferents  qu'en  castellà. 

Lo  primer  de  tot,  hem  de  fer  avinent  que,  si  bé  en  moltes  coses  coincidexen  la  sin- 
tacsis catalana  y  la  castellana,  no  es  perquè  '1  català  sia  anat  a  beure  a  n-el  castellà,  sinó 
perquè  '1  català  y  el  castellà  surten  de  la  metexa  font,  del  llatí,  si  bé  cadascú  am  feso- 
mia y  demble  propi,  Que's  tinga  present  axò  per  donar  el  just  valor  a  tals  coincidències 
y  nu  caliíícarles  de  bot  y  boley  de  castellanismes,  en  no  constar  notòriament  que  son 
veres  importacions  castellanes,  sobrevingudes  de  que  patim  tan  ominosa  influència. 


\  I.     ARTICLES 

Son  ben  considerables  les  divergències  del  català  amb  el  castellà  respecte  de  l'us 
dels  articles  dins  la  frase.  Ventassí  unes  quantes: 


A«     Articles  personals 

Ei  castellà  no'n  té  que  sien  esclusius  de  les  persones.  El  català  té  EN  p'els  homes  y 
NA  per  les  dones,  provinents  sens  dupte  de  mon-sE^yor  y  ma-do'SA  ^'^  Quan  els  noms 
d'home  comensen  en  vocal,  EN  s'invertex;  y  així,  en  lloch  de  dir  EN  Andreu,  EN  Alex, 
EN  Ignaà^  etc,  diuen;  y*A?idreu^  ^\Alex,  ^' Ignaci. 


iS)  De  MEUS  SÈNIOR  í(e  formà  mon-$ènyer  >  mo-sènyer  >  mo-sen  >  sen  >  en.  —  Sen  o  el sen  es  a  Mallorca  el  tracta- 
ment deb  jornalers  dd  camp  y  guardians.  Antigament  era  mes  honorifich. 

De  mea  domma  se  formà  >  ma-dorma  ma-dona  >  ma-dò  >  na.—A  Mallorca  madona  es  el  tractament  de  les  dones  de 
la  classe  mitjaj  y  madò  el  de  Jcs  jornaleres  y  pobres. 


—    351     — 

A  tot  el  Reyne  de  València  y  a  casi  tota  la  provincià  de  Tarragona  y  Lleyda  s'es 
perdut  tal  article  y  el  suplexen  per  lo,  el  y  la. 

Tota  la  regió  oriental  (provmcies  de  Barcelona,  Girona  y  Rosselló)  consena  VEn 
p  els  noms  d'home  que  comensen  en  consonant;  p'els  que  comensen  en  \'ocaJ  y  p'els 
noms  de  dóna  solen  posar  casi  sempre  l'article  e,  la  (V Andreu,  LA  Maria.) 


B.    MuítipHcIdat  d'artlcIes  determlnatlUs  que  t'usen  a  diferenU  xtgïoíxs  legons  t\  leolit 
de  la  fraie  o  situ adó  que  hi  te  l'artfcíe 

Vetassí  un  altre  punt  de  discrepància  del  català  amb  el  castellà. 

Té  '1  català  cinch  formes  d'article  determinatiu  p'els  masculins  en  singular  (lo,  el, 
ES,  s',  so)  y  sis  en  plural  (LOS,  LES,  ELS,  ES,  EDZ,  sos),  y  dues  p'els  femenins  (la,  .sa- les, 
SES). 

Les  formes  LA, -LES,  son  generals  a  tot  el  territori  de  la  llengua.  Les  furmes  so, 
sos,  EDZ  spn  esclusives  de  les  Balears.  —  ES  (singular)  S';  SA,  SES  estan  avuy  reduïdes 
a  les  Balears  y  a  n-el  litoral  Uevantí,  desde  '1  Moll  de  Canet  de  Mar  fins  a  Cadequés  y 
bona  part  de  la  Selva  y  Bax-Ampurdà.  Antigament  eren  generals  a  tot  cl  territori  de 
la  llengua  com  ho  demostren  moltíssims  noms  de  lloch  y  de  casa  de  tot  Catalunya  y 
Reyne  de  València  que  duen  dits  articles.  —  ES  (plural)  se  troba^  no  sols  a  les  Balears, 
sinó  dins  la  regió  alicantina  de  Sta.  Pola  (ES  caxons,  ES  àngels,  Es  cavalls)  y  dins  la 
contracció  ^ES  carrers,  dES  cavalls,  etc,  que  fan  a  n-el  Rosselló,  —  LES,  forma 
plural  masculina  (LES  cavalls,  LES  arbres)  es  pròpia  de  les  muntanyes  del  Pallars.  —  A 
les  Balears  ademés  de  ES,  S',  EDZ,  SO,  SOS,  SA,  SES,  s'usen  EL,  ELs,  LA,  LES,  per  espre- 
ssar  l'importància  y  principalidat  del  nom  o  per  donarli  valor  d'antonomàsia;  y,  axí 
diuen:  EL  Papa,  EL  Bisbe,  LA  Mare  de  Deu,  V Esperit  Sant,  VAfigel  de  la  Guarda^  EL 
cel,  \] infern,  EL  purgatori,  diada  ^/ELS  Reys,  iJamo,  LA  terra  (tota,  no  un  tros),  LA 
Seu,  etc.  SO  y  SOS  no  més  s'usen  regits  de  la  preposició  amb  (va  amb  so  capell  posat  y 
AMB  SOS  calsons  nous),  EDZ  sols  s'usa  amb  noms  que  comensen  en  vocal  (EH/,  homes, 
EDZ  aucells,  EDZ  uys).  El  y  els  s'usen  a  Catalunya  oriental  y  central  y  a  casi  tot  cl 
reyne  de  València  y  a  les  Balears  en  els  casos  indicats.  A  n-el  Rosselló,  província  de 
Lleyda  y  casi  tota  la  de  Tarragona,  en  llpch  de  el,  els  usen  lo,  los. 


C    Contraccions  d'articles  am  preposicions 
El  català  contreu  l'article  masculí,  singular  y  plural  am  les  preposicions  A  (al,  als, 

A's,  A'DZ),  de  (del,  dels,  des,  D'EDZ)  y  PER  (p'EL,  P'ELS,  P'ES,  Í*'EDZ).  El  castellà  sols 

fe  la  contracció  amb  les  preposicions  ay  de  y  sols  en  singular. 

El  català  no  té  cap  necessitat,  com  la  té  '1  castellà,  de  fer  la  contracció  al  en  to- 
parse  a  y  EL,  sinó  que  pot  resultar  la  D  llatina  desapareguda  (ad)  com  ho  fan  certes 
regions  de  València  y  moltes  de  monuments  antichs,  o  sustituir  la  D  per  una  N,  y  fer: 
AD-EL,  AD-ELS  o  A  N-EL,  A  N-ELS  (dirho  AD-EL  Rey; pegar  A  N-ELS  animals). 


352     — 


D.    Un'aítra  divergència 


El  castellà  devant  noms  femenins  comensals  per  vocal,  no  posa  Tarticle  femení  (la), 
sinó  '1  masculí  (KL):  EL  alma,  EL  ave,  EL  asta,  EL  ama,  etc.  El  català  am  noms  feme- 
nins, comcnsin  o  no  en  vocal,  posa  sempre  Tarticle  femení  LA  o  SA:  \^ ànima,  \^au, 
\]àguüa^  etc. 


§11.   PRONOMS 


A*    Pronoms  personals 

I  p  El  català  contreu  ME,  TE,  SE,  am  les  partícules  pronominals  HO,  HI:  m'ho  digue- 
rai;  t'uo  mosiraren;  S'iiü  menjaren;  u' ni  trobaren;  t'hi  dugueren;  S' Hi  veuen.  Res 
d'axò  té  M  castellà,  —  2,  A  moltes  regions  de  València  y  Ivissa  fan  la  contracció  de 
dits  pronoms  am  la  partícula  ho,  sense  elidir  la  e  d'aquells  y  convertint  lo  HO  en  HU; 
y  axí  diuen:  MEílü  digueren;  TEHU  mostraren;  SEHU  menjaren.  El  castellà  tampoch  té 
res  d'axò; —  3.  Quan  ia  partícula  pronominal  hi  va  derrera  el  pronom  lo,  le,  la,  devant 
o  derrera  1  verb,  també's  fa  la  contracció  LOHI,  LEHI,  LAHI  (dirl.Y.lM,  LAHI  duen)  sense 
elidir  la  vocal,  y  aquestes  regions,  com  Catalunya  oriental  y  central,  elidint  dita  vocal 
y  fent  Vhi  (dirViii,  Viu  duen).  Es  un'altra  discrepància  amb  el  castellà.  —  4.  El  català, 
en  caure  bé,  inverltx  ò  dcxa  d! invertir  me,  te,  se  (W£.  digueren  o  EM  digueren;  1^  dona- 
ran úxò,  nd'ï  donaran;  SE  veren,  no'^  veren).  El  castellà  no  invertex  may.  —  5.  El  cata- 
là ha  perduda  fa  sitgles  la  forma  TI,  que  *1  castellà  conserva,  y  va  a  mà  de  perdre  la 
correlativa  MI,  com  se  nota  a  diferents  regions,  especialment  a  n-el  Rosselló,  aont  es 
molt  frecuent  sentir  a  les  persones  més  fines  dir:  a  JO  no  m'agrada  tal  cosa;  ntho  diu  a 
]i>\  parla  p£r  ]0.  A  casi  tot  el  territori  de  la  llengua,  dirà  qualsevol,  v.  g.:  ho  faran 
sense  JO;  a  JO  me  parex...  tal  cosa.  Per  tal  motiu  les  preposicions  retgexen  TU  y  no  Tl 
[a  TU 7  vo/cm;  axò  es  per  TU.  —  6.  Conserva  encara  '1  català,  sobre  tot  a  Mallorca  y  a 
hdssa,  el  pronom  de  ^.^  persona  ELL,  ELLA  com  a  tractament,  en  Uoch  de  vostè  o 
trossa  mercè:  —  Vench  a  parlar  amb  ELL  {am  vostè);  =  Si  ELL  (vostè)  volia,  aviat  m^ho 
haurieii  donat.  —  Ko  conexem  dins  el  castellà  res  d'axò.  —  7.  En  castellà  le  y  la  ser- 
vexeii  indistintament  p*els  masculins  y  femenins  en  datiu  (le  dieron  es  to;  LA  hicieron 
un  regalo).  En  català  no  s  usen  may  tals  formes,  sinó  una  altra  que  fa  molts  de  sitgles 
que  '1  castellà  la  va  perdre  (devers  el  sitgle  XI v),  y  es  LI  (LI  digueren  que  si;  LI  donaren 
axò),  —  %.  La  forma  los  en  castellà  no  s'usa  may  p'el  datiu,  sinó  per  Tacusatiu.  Veyau 
A.  Bello-R.  J,  Cuervo,  Gram.  Cast.,  not.  121,  p.  no:  segons  En  Cuervo  es  «usansa» 
*  de  castellans»  ípoch  estesa»  el  dir  «los  pego  fuego».  En  català,  essent /r^^/tóV^ 
(devant  el  verb),  servex  indistintament  p*els  masculins  y  femenins  (LES  digueren  a  ells 
tot  allò  y  desp-és  LOS  ho  negaren;  però  a  elles  no  LES  ho  mogueren  ni  LOS  ne  parlaren); 
y  essent  enclitica  (derrera  el  verb),  s'usa  esclusivament  LOS  a  n-ei  datiu  per  masculins  y 
femenins:  —  A  elles  domiLOS  axò;  —  a  ells  miraLOS  la  cara.  —  9.  El  català  té  una 
altra  fonna,  que  no  té  *1  castellà,  y  que  en  singular  servex  p'els  masculins,  y  en  plural 
tant  p'els  masculins  com  p  els  femenins,  —  y  es  EL,  ELS,  eufonisada  aquesta  amb  una  e 


\ 


» I  r.  "tH*.  -^Sk;':-^  -'^T^^J»-?»»^.  '•^'■^^5i;j»T   , :  1l»  \pr^T~^^  '^ 


—     353     — 

final  ELS-E  fe//  EL  7'í7  vcure;  ELS-E  /r^íà  /^/j  dos p/egats;  ELSWio  digué;  mhc 'ls-e  iotes 
quatre;  tire  'L•'^'ko  a  /a  cara; — EL  veuen  que  s'en  va;  mire  'L  que  ja  arriba. — ^  lo.  Aquesta 
forma  EL  servex  també  de  neutre^  lo  metex  que  LO,  cosa  que  tampoch  té  \  castellà: 
V.  g.:  Tu  faràs  EL  que't  convengà;  mira...  dEL  (de  lo)  que  son  causa  /£s  armes  [Roman- 
ceril/o 'Cata/àn  d'En  Milà,  núm.  113);  —  EL  que  us  sup/ic/t...,  que  no  hi  f asseu  gayre 
estada...^  (ib.  num.  124,  var.  B.)  —  L'us  d'EL  com  a  pronom  neutre  es  antiquissim  dins 
el  català,  y  usat  sovint  a  diferents  comarques  catalanes.  A  Mallorca's  conser\^en  les  es- 
pressions  DEL  seu  (de  LO  seu)  se  pagarà;  ho  posà  DEL  [de  LO)  seu;  e-hi  va  DEL  (de  lo) 
meu.  —  II.  En  bon  català  no  s'usa,  com  en  castellà,  el  reflecsiu  si  en  plural  y  rctgh  de 
preposició,  sinó  qu'en  lloch  de  sí  se  posa  e//s  o  e//es  segons  demàn  la  concordansa.  En 
castellà  se  diu:  se  /o  repartieron  ENTRE  SÍ;  se  combatian  à  SI  mismas,  etc.  En  català 
solen  dir:  S'ho  repartiren  ENTR*  ELLS  o  ELLS  AMB  ELLS;  se  combatien  ELLES  mctexes  o 
ELLES  amb  ELLES  (Vd.  Diez,  Gramm.  T.  III,  Prop.  simp/.  c.  II,  p.  55).  —  12.  En  català, 
quan  se  topa  la  preposició  A  am  los  pronoms  e//  y  mi,  s'hi  interposa,  dins  algunes 
regions  de  Catalunya,  una  N  eufònica  a  n-el  primer  cas  (a  N-ELL  no  /e  hi  digues),  y  una 
n  y  una  e  a  n-el  segon  (A  N-E  MI  no'm  't>engueu  amb  aquestes).  Res  d'axò  passa  dins  el 
castellà. 


B.    Demostratius 

I.  En  toparse  la  preposició  a  amb  els  demostratius,  s'hi  interposa  la  n  eufònica  {no 
ü  digues  res  A  N-AQUEST  ni  A  N-AQUELL;  no  hifasses  res  A  N-AXO  ni  A  N-alLcí).  — 
2.  Quant  els  demostratius  van  devant  els  noms  de  llur  referència  y  s'hi  encabien  per 
via  del  verb  ésser,  dins  el  francès  y  la  llengua  d'oc  no  concorda  el  demostratiu  amb  el 
nom,  com  concorda  en  castellà,  portuguès  e  italià,  sinó  que  pren  la  forma  neutre  y  inva- 
riable (Diez,  ib.  Propos  simp/.  c.  IV,  n.  2,  p.  84).  Per  axò  deym  en  català:  hys\  es 
aquell  homo  que  cantava;  AXO  es  mon  pare;  AXO  son  e/s  meus  germans;  AXü  son  les 
meues  cases;  AXO  son  /es  dones  que  vay  veure;  AXO  ets  tu;  AXO  somjo^. 


€•     Possessius 

L  Els  possessius  castellans  ;«/,  tu,  su,  son  invariables  p'els  masculins  y  femenins 
(UlpadrCy  MI  madre;  TU  hermano,  TU  hermana;  SU  marido,  SU  muj'er).  En  català  hi  lia 
unes  formes  p'els  masculins  (MON,  TON,  SON)  y  unes  altres  p'els  femenins  ^ma,  ta,  sa)^ 
y  axí's  diu:  MON  pare,  MA  mare;  TOl^  germà,  TA  germana,  SON  espòs,  SA  espúsa.  — 
2.  Els  possessius  castellans,  fa  molts  de  sitgles,  que  van  sense  article;  els  catalans  jneu, 
teu,  seu;  meua,  teua,  seua',  mia,  tua,  sua,  am  llurs  plurals,  duen  sempre  article  (EL  meu 
amkh,  LA  TEUA  dona,  LA  SEUA  casa)',  y  les  formes  nostre,  vostre,  am  llurs  plurals  tant 
en  duen  com  no  (EL  NOSTRE  rey,  NOSTRE  rey;  LES  NOSTRES  vides,  NOSTRES  vides),  — 
3. Les  formes  castellanes  mío,  tuyo,  suyo,  mia,  tuya,  suya  am  llurs  plurals  no  poren  anar 
devant  els  sustantius  corresponents;  y  en  català  tan  poren  anar  devant  com  dcrrera  (els 
^\SM'$i pares  —  ios  pares  MEUS,  LA  MIA  casa  —  /a  casa  MïA,  etc).  —  4.  Hi  ha  en  català,  y 
no*s  conex  dins  el  castellà,  Tendoblement  dels  pronoms  possessius  per  donar  més  forsa  a 
la  frase  (mon  paret  MEU;  MA  mareta  MEUa).  Schuchardt,  ap.  Gròber,  GrundrisSy  T.  I, 


—     354     — 

p.  310,  diu  qu'axò  ve  del  celta.  —  4.  El  castellà  no  té  '1  possessiu  que  denota  la  pluralidat 
de  posseïdors,  y  '1  català  si  que  *1  té.  Aquest  possessiu  es  llur  (de  illorum  lla.tí);  y  el  té 
el  català  amb  una  estensió  major  que  *1  francès  y  casi  am  tanta  com  l'italià,  y  es  una 
forma,  general  un  temps  a  tots  els  territoris  catalans,  y  vuy  viva  no  més  a  n-el  Rosselló 
y  dins  la  veïna  regió  pirenenca  espanyola  fins  a  la  Plana  de  Vich.  Aquest  possessiu,  en 
fer  d' adjectiu,  tant  du  article  com  no,  si  va  devant  el  sustantiu;  ara  si  va  derrera,  no'n 
du  may.  Vetaqui  algunes  de  les  notes  que  tenim  replegades  sobre  aquest  punt:  «...//wj 
valia  la  nostra  raó  que  la  LUR...»  (En  Jaume  I  à^Ax^gò,  Crònica^  c.  367);  —  ^.,.  los 
millors  honies  (Varnus  —  LOS  LLURS  capsy  han  dexaU  {Cobles  d'Alguer,  del  sitgle  xvi, 
ap.  Milà,  Obras^  T,  111,  p,  550).  —  m...  los  dits  magnificks jurats perlAAJK  cUscarrech 
proposeyi,..^  (Acort  del  Gr.  y  Gen.  Concell  de  la  Ciutat  de  Mallorca,  de  28  de  janer 
de  1 875,  Arxiu  líist.  de  Mall.).  —  «...  Misser  Joan  Berard,  Savi  en  dret,  Advocat  LLUR 
(dels  Jurats  de  la  ciutat  de  Mallorca)  e  de  la  dita  Universitat,..  [Crida  de  Pelay  Uniz, 
de  1413,  ap.  Ordinadúns  y  Sumari  dels  Privilegis^  Consuetuts  y  bons  usos  del  Regne  de 
Mallorca,  donats  a  la  estampa  per  Antoni  Moll.  Mallorca,  1663;  p.  2).  —  A  la  Plana  de 
Vích  viure  a  casa  LLUR  vol  dir  a  casa  pròpia  (dels  qui  hi  viuen);  y  la  gent  dels  Pirineus 
orientals,  per  senyalar  la  terra  d'un  o  altre,  diuen:  —  Tot  allò  es  terra  LLUR.  —  El  cas- 
tellà primitiu  tenia  aquexa  forma,  però  devers  el  sitgle  XIV  ja  l'havia  perduda.  Com 
dona  una  gran  claredat  a  la  frase,  cal  restabliria  a  tota  ultransa.  Axò  pertoca  a  n-els  qui 
s'avanen  damadors  de  la  nostra  llengua  fins  a  l'enfront  de  tot. 


D.    Relatius 
A.    El  Qui  català  y  ei  QMien  castellà 

El  QUIEN  castellà  es  sempre  sustantiu  y  may  adjectiu;  sempre  inclou  en  sí  Tantece- 
dent  (Bello,  Gramàtica  de  la  lengua  castellana.  París,  1902,  n.  328-335).  No  pot  ésser  sub- 
jecte d* una  proposició  cspecificativa,  y  axí  no's  pot  dir:  elhombre  guien  vino,  (id.  ib.)  y 
concorda  amb  Tantecedent  en  nombre  (QUIEN  diga  esto  es  un  loco;  QUIENES  lo  consientan^ 
mws  inse7tsa!ús\  però  no  en  genre  (èlfué  QUIEN  me  lo  dijo  y  ella  QUIEN  me  lo  repitió). 
Ademés  aquest  relatiu  avuy  es  esclusiu  de  les  persones  y  personificacions.  El  QUI  cata- 
là se  separa  de  tot  axò:  *>  es  no  sols  sustantiu  [QVilferireny  va  ésser  ell)\  **>  sinó  adjectiu 
(Vhúme  QUI  venia,  m'ha  digné);  ^^  en  ésser  sustantiu,  pot  ésser  subjecte  y  terme  d'acció 
(QU[  hu  passa,  serà  valent;  veurem  QUI  ///  envien)\  ^  ara  en  ésser  adjectiu,  no  més  pot 
ésser  subjecte  y  no  terme  d^ acció.  No  's  sol  dir  el  Rey  QUI  mataren,  sinó  QUE  mataren); 
^^  tant  s  aplica  a  persones  com  a  qualsevol  altra  cosa,  y  axí  lo  metex  se  diu:  (l'home  QUI 
es  bo,  que  l'animal  QUI  llaura);  ^)  essent  subjecte,  tant  se  pot  usar  QUI  com  QUE  (V ani- 
mal t>Ui  pasturava  o  QUE  pasturava;  el  rey  QUI  reynava  o  QUE  reynaiia);  8)  essent  ad- 
jectiu, no  concorda  ordinàriament  en  nombre  ni  ^n  genre  amb  1'  antecedent  fel  BOV  qui 
llaurava;  els  vadells  íjui  pasturaven;  les  mules  QUI  batien);  si  bé  hi  hà  comarques,  com 
la  Plana  de  Vich,  aont  concorda  en  genre  y  en  nombre  [la  dona  QUINA  ki  era;  les  mules 
QUINE.S  llauraven:  els  homes  QUINS  sortiren). 


-    355     - 


B.    Relatius  interrogatius  y  esolamatius 


En  català  hi  ha  QUIN,  QUINS  pels  masculins  (^QuiN  rey  va  fer  axò?  \Q\3msfets  més 
gloriosos!)  y  QVl'SA,  QUINES  p'els  femenins  (jQuiNA  ?tadó  /a  caía/ana!  ^QvmES  cosrs 
demofus?).  El  QUE  també  servex  d' esclamatiu ;  però  d'una  manera  diferent  que  en 
castellà.  En  català  deym:  jQuE  ni  agrada  axòï  jQUE  ni  agrada  DE  pockl  jQuE  es  DE 
gran  el  món!  ^Qui  s'atreviria  a  traduir  axò,  paraula  per  paraula,  en  castellà?  Es  que  el 
QUE  castellà  se'n  va  per  un  altre  carreranch;  es  invariable  p'el  masculí  y  p  el  femení, 
pel  singular  y  p'el  plural  (jQuÉ  rey  Felipe  II I  ^QuÉ  hombres  son  aquellos^  ^ Qyf^  pala- 
bra  se  me  exige?  jQuÉ  glorias  las  de  Espanal).  Qui  no  veu  la  discordància  de  les 
dues  llengües  sobre  aquest  punt? 


C.    Equivalent  català  del  casteUà  cujo^  cuys 

El  genitiu  del  relatiu  ^«/=quien,  té  en  castellà  y  portuguès,  com  en  llatí»  una 
forma  pròpia,  formada  demunt  la  llatina  cnjus,  y  es  cuyo,  cuya,  que  vé  a  ésser  un  ver  pos- 
sessiu y  que's  pluralisa,  no  segons  el  demble  llatí,  sinó  afegintse  una  Sy  y  concorda,  no 
am  lo  ^yjíSX'òXíXXM  posseïdor  sinó  am  lo  posseït  (el  autor  CUV  AS  OBRAS  leo,  està  enferma). 
Les  altres  llengües  romàniques  formen  aquest  genitiu  am  los  altres  relatius,  y  també 
hi  té  el  valor  de  possessiu  (Diez,  Gramm.  T.  III,  Prop.  comp.,  c.  IV,  p.  340).  Eí  català 
el  forma  amb  el  qual,  la  qual,  en  genitiu,  concordant  amb  lo  sustantiu  posseïdor  y  der- 
rera'l  sustantiu /^jí^/V  que'l  retgex:  v.  gr.:  L autor  LES  OBRES  DEL  qual  llegescà,  està 
malalt;  aquestes  cases  EL  SENYOR  DE  LES  QUALS  se  morí,  m'agraden  molt.  Aquesta 
forma,  encara  que  més  pobre  que  la  castellana,  que  es  esclusiva  del  genitiu,  es  més 
rigurosament  gramatical,  concordant  com  en  llatí  en  genre  y  nombre  am  lo  sustantiu 
posseïdor,  y  no  am  lo  sustantiu  posseït,  com  se  fa  en  castellà. 

Aquesta  forma  es  la  catalana  autèntica  y  genuina,  la  única  que's  troba  dins  els  nos- 
tres monuments  y  escriptors  anteriors  a  n-el  sitgle  XIX.  Les  altres  dues  formes,  intro- 
duides  no  fa  gayre  (QUAL,  QUALS,  QUIN,  QUINA)  son  dos  barbarïsmes  que  no  poren  anar 
ni  en  rodes.  El  qual,  sense  la  preposició  de,  pert  el  valor  de  genitiu,  y  axí  ja  no  serv^ex 
per  espressar  X^possessïó  que  li  cal,  y,  anteposat  a  n-el  sustantiu  posseït  y  concordant 
amb  ell  en  genre  y  nombre,  roman  completament  deslligat  del  sustantiu  posse-ïdar, 
es  a  dir,  resulta  una  forma  que  no  servex  de  res  per  lo  que  l'usen  ni  espressa  res  de  lo 
que  li  pertoca  espressar;  y  aquí  està,  el  barbarïsme.  Però  encara  es  més  absurda  y 
bàrbara  l'altra  forma  :  QUIN,  QUINA,  y  per  desgràcia  la  més  usada  dins  la  prefisa  cata- 
lanista. iQm  no  sab  que  quïn,  quïna,  am  llurs  plurals,  son  els  nostres  relatius  intern}- 
gatïus  y  ponderatïus,X.zxít  dins  els  monuments  escrits  de  tots  els  sitgles  com  dins  la 
llengua  viva  a  tots  els  nostres  territoris?  Ja  hem  advertit  més  amunt  que  hi  hà  punts 
de  Catalunya  aont  quïn  y  quïna  tenen  el  valor  de  simples  relatius,  sense  res  d'ïnteno- 
gacïó  Tï\  ponderacïó.  Lo  que  no  hi  havia  hagut  may  ni  per  la  etimologia  ni  per  l'us  de 
cap  escriptor  ni  de  cap  de  les  nostres  comarques,  que  qúïn  ni  quïna  tenguessen  ni  les 
donàs  ningú  valor  de  genitiu  ni  caràcter  possessïu.  Donarlosne  y  postposarlos  a  n-el 
sustantiu  posseït  fentloshi  concondar  en  genre  y  nombre,  es  yXv! ?XXx^  atroàdat,  un  altre 
atentat  contra  la  gramàtica  y  contra  la  llengua,  perquè  sense  la  preposició  de  no  poren 
tenir  valor  de  genitius,  y  per  axò  meteix  ja  no  poren  espressar /í?j.y^.y^/í7,  y  concordant 


-     356     - 

de  tot  am  lo  sustantiu  posseit,  queden  relatius  d'aquest  y  no  del  posseidor,  del  qual 
romanen  del  tot  deslligats;  y  per  lo  tant  no  servexen  de  res  per  lo  que  los  usen  ni 
espressen  res  de  lo  que  les  pertoca  espressar;  es  el  dir,  son  un  barbarisme  com  unes 
cases.  Y  defiam  qualsevol  a  que'ns  presenti  un  sol  cas  d'un  escriptor  anterior  a  n-el 
sitgle  XIX  que  cometé  tals  barbarismes;  y  dubtam  ipolt  que  se'n  trpb  cap  d'anterior  a 
Tactual  RenaxemenL  Y  també  defiam  qualsevol  a  que'ns  trega  un  sol  poble  del  terri- 
tori de  la  nostra  llengua  aont  la  gent,  no*ls  escriptors  que  hi  puga  haver,  úsiguen  tals 
formes  bàrbares.  Y  que  no'ns  diguen  que  tampoch  nosaltres  en  citarem  cap  de  poble 
aont  s'usi  la  forma  que  defensam.  Es  ver  que  no'n  sabem  cap  que  l'empri,  y  se  comprèn 
perquè  es  una  forma  més  literària  que  popular,  y  axí  com  en  castellà  sols  els  bons 
literats  saben  usar  correctament  el  cuyo  cuya,  axí  no  es  gens  estrany  que,  despullada  la 
nostra  llengua  de  cultura  literària  durant  casi  tres  sitgles,  se  perdés  l'us  de  tal  forma. 
Perol  si  no  porem  presentar  cap  poble  que  l'empri,  presentam  tots  els  nostres  monuments 
y  escriptors  antichs,  Vetaquí  algunes  de  les  notes  que  tenim  replegades  demunt  axò 
per  la  Gramàtica  que  preparam:  — Del  SITGLE  XIII:  <í.,.. açuel  VEKB  L'iNFINITlUS  DEL 

QV ALS /ef lis  ffi  AK li  (HuchFaidït,  Dona/s proensa/s,  edic.  de  Guessard,   p.    12;)  — 

«,.„/íï  çi/al  cosa  ^s  deu  s^ns  l'esser  del  QUAL  nos  panen  tan  be  couenir  con  fan  (Bt. 
R.  Lull  Del  Gentil^  edic,  d'En  Rosselló,  Palma,  1901.  LI.  I,  Del  quart  arbre  p*.  44.)  — 
^...Juríu'Jit  Ics  VIRTUTS  demunt  dites,  sens  l'ESSER  DE  LES  QUALS  hom  se  cortvenria  ab 
major  nobilitat.^..i^  (Id.  ib.  p.  52).* — <í. .. .Encara  a  altres^lOVíEl^^i  laics\AV\^}^\^'Si\yYl.^no 
saben  gramàtica..., -u  (Jofre  de  Foixà,  ap.  Milà,  Obras  T.  III,  Antiguos  tratados  de  Gaya 
Ciència,  p.  283),— SiTGLE  XIV:  «..  .  DEUS  en  LA  MA  DEL  QUAL  nostra  cor  es...,^  (Procés 
qu'En  Pere  IV  d* Aragó  formà  a  n-En  Jaume  III  de  Mallorca,  Col•lecció  DipUnnàtica 
d'En  Boíarull,  T.  XXX,  p.  292). — ^....Hauen  rebuda  la  vostra  LLETRA  LA  TENOR  DE 
LA  QUAL  csayíaL...*  (En  Pere  IV  d'Aragó  a  n-En  Jaume  III  de  Mallorca,  ib.  p.  271) — 
«..,.5rw/THüMAii  Daqui,.,.  LA  DOCTRINA  DEL  QUAL  es  molt  comuna.,.,^  (Fr.  Ginebreda, 
Consolació  de  Philosofia  de  Boeci,  p.  3). —  ^,„. partida  LA  NAU  CASTELLANA  DE  LA 
QUAL  es  patró  En  Beratguer  Pascual,,,.^  (Manual  de  Novella  Ardits.  Dietari  del  Antich 
Consell  Barceloní,  Barcelona»  1892,  T.  I,  p.  4,  any  1390). — «....NOTARI  de  Mallorques, 
en  la  SCRIVANIA  DEL  QUAL  lo  capbreu  se  farà..,. ^  (Document  de  1387,  ap.  Boletin  de 
la  Arqueologia  Luliana  de  Palma,  T.  VIII,  p.  432). — «....  E passat  lo  ditRlU.,..  en  la 
RIBA  DEL  QUAL  ha  voltors,  muçols...i>  (Bernat  Metge,  Sontpni,  edic.  de  Barcelona,  1891, 
IL  I,  p.  II 4).  ~  ^.,.gran  multitut  de  DONES,  LA  ^HIRA  E  IIOY  DE  LES  QUALS  encorre- 
gin,.,'t^  (Id.  ib.  p.  109).  —  SíTGLE  XV:  <s^En  nom  de  Deu  nostre  senyor  e  de  la  gloriosa 
%'erge  madona  sa?Ktc^y[AR\A  e  del  gloriós  confessor  Monsenyor  sent  Francesch  e  de 

iota  la  Cort  celestial  a  IIDNCR  E  reverencia  DELS  QUALS  la  confraria  e  les  confrares 

fa?i  festa.. .p  (Llibre  de  la  Confraria  de  St.  Francesch  de  Falset,  prov.  de  Tarragona,  de 
l'any  1449,  qtie*s  conserva  dins  l'arxiu  de  la  parròquia  arxiprestal  de  dita  ciutat).  — 
9,„Conjurte  de  parí  de  CARITAT, /<pr  AMOR  DE  LA  QUAL  7^  mengi  ir  cam.,,^  (Recull  de 
Eximplise  Miracles,  Gesifs  e  Faules...  del  comensament  del sigle  XV,  Bibliot.  Catal.  d'En 

M,  Aguiló,  p.  12).  —  SlTGLE  XVI:  «...  los  dits  STILS,  L'OBSERVANÇA  DELS  QUALS  kaya 

de  començar...^  [Crida  real  ú^  157^,  Ordinacions  del  Regne  de  Mallorca,  p.  iZo)\,.. per 
PRIVILEGI  concedit...  LA  DATA  DEL  QUAL  fonch  a  VII  del  mes  de  decembre...  (capbreu 

de    1598,  Mn.   Segura,   p.    144).  —  SiTGLE  XVll:   « Per  COS'E.S  que  comensen LA 

QUALITAT  DE  LES  QUALS  obliga  kaverles  tractar...^  (Document  de  16 14,  ap.  Boletin  de 
la  Arqueològica  Luliana.  T.  VIII,  p.  281).  —  SiTGLE  XIX:   i<...Est  VESCOMTE  segura- 


í^'VT^*'^'^^^*^^'5S^^T^S^/^'^^ïV^''^'^^ 


—     357     — 

ment  lo  meteix  a  HONOR  DEL  QUAL  escrigué  Castellnou...^  (Milà  Oàras,  T.  lli,  Anücks 
poetes  catalans,  p.  158). — ^...aquell  HOME  LA  VISTA  DEL  QUAL  mera  refugnanta..,.^ 
(Carta  d' Alguer,  publicada  dalt  La  Renaixensa  de  Barcelona  dia  18  d'a^^ost  de  1902). — 
Ens  sembla  que  roman  prou  demostrada  la  nostra  tesis  contraus  òaròarismes  de  quai^ 
quin  y  quina  am  valor  de  genitiu  y  possessiu,  que  p'el  bon  nom  de  la  nostra  llengua  y 
de  la  nostra  literatura  haurien  de  quedar  soterrats  per  a  sempre,  perquè  no  diuen  gens 
a  favor  de  la  nostra  cultura  gramatical. 


E.  Pronoms  indefinits 

N'hi  ha  diferents,  y  alguns  s'usen  també  com  adjectius. 

L  Altre.  Es  pronom  [^ Es  aquest?  — No,  un  ALTRE)  y  adjectiu  (/^»  ALTRA  per- 
sona  no  hu  hauria  dit). 

Sempre  qu'espressa  alguna  indeterminació,  axò  es,  en  no  precisar  la  cosa  a  n-e 
que's  referex  {aquest  ALTRE,  aquell  ALTRE;  ni  un  ni  ALTRE;  aquest  no^  Z'altrE),  va 
precedit  infaliblement  d'««,  z^;?^  (jakufaràxj^  ALTRE;  UN'alTRA  í'<^aí/í7;  en  i^etx 
UN  .^TRE,  etc.)  El  castellà  en  tots  aqueys  casos  y  els  similars  no  posa  may  l'aríícle 
un,  una. 

2.  ALTRL  Es  sempre  pronom,  y  se  sol  usar  només  en  cas  retgit:  v.  gr.  anar  sota 
(T  KL•T'RV,  fer  feyna  per  ALTRI;  a  casa  ^ALTRI  els  contes  S07i  bons  de  fer ;  fer  amitjes 
amb  altri.  També  s'usa  de  vegades  com  a  subjecte  però  en  oracions  de  subjuntiu ;  v.  gr. 
no  hi puch  consentir  qu' KL•lKl  nhaja  de  comandar. 

No  conexem  dins  el  castellà  res  consemblant,  axò  es,  cap  derivat  de  l'ALTER  llatí^ 
esclusivament  pronom. 

3.  Tothom:  es  tot  una  frase,  abrassa  totes  les  persones,  homes  y  dones. 
No  té'l  castellà  cap  espressió  equivalent. 

4.  Tant  PER  HOM:  equivalent  de  tant  per  cada  un,  tractantse  de  persones. 
No  té  tampcch  el  castellà  cap  espressió  axí. 

5.  Una  vegada  PER  HOM,  un  poch  PER  HOM,  equivalents  de  urm  vegada  cada  UHy 
unpoch  per  cada  un. 

No  coneixem  dins  el  castellà  equivalència  a  n-aquestes  formes  pronominals. 


F.  Particules  pronominals  en-ne»  hi. 

Tenia'l  castellà  antigament  aquexes  partícules,  però  devers  el  sigle  XV  ja  les  havia 
perdudes.  El  català  les  conserva  com  el  primer  dia  que  va  nèxer.  En  y  ne;  la  2.=*  es 
una  inversió  de  la  i.»;  venen  de  l'adverbi  llatí  inde,  y  /:/de  Taltre  adverbi  llatí  kic, 
Sustituexen,  no  sols  noms,  sinó  pronoms,  verbs,  adverbis,  preposicions ;  y  ademés  serve- 
xen  dUntensius. 

Diferents  usatges  de  Hi:  —  ^ Estàs  MALALT?  —  No  HI  estich  ■  —  ^ estàs  content?  ^ 
Sí  que  HI  estich;  —  ^LI  digueres  allò?  —  Le  HI  vay  dir}^^  Vas  A  N-el  Bisbe?  ;  Veslií; 
vas  PRIM  DE  PANXA?  —  no  HI  vatx;  ^nos  veurem  allA?  —  Nos  iiI  imirem;  ^  venies  A 
POCH  POCH?  —  Si  que  m  venia', — ^anaves  D'AXO?  —  No  Yi\  anava;  ^'menjaves  AMB 


-     358     - 

ELL?  —  S2  que  HI  mtnjava\  ^sabies  res  DEMUNT  AXO?  —  No  HI  sabia  res\  —  iSabs  que 
Ml  fvya  de  bú  aquella  llumanarial  lO  que  lli  pegava  de  fort  la  mar  a  n-aqtull  endretl 

Usatges  de  En  ne:  —  ^Sabies  CANTAR?  —  Níí'n  sabia\  ^  Te  recordes  DE  MI?  —  No 
m'Efi  recort\  — ^hms  fetes  CADIRES?  —  N'he  fetes  y  EN  faré\  ^vens  D'ALLÀ?  — En 
vench\  jHos  sentides  CAMPANES?  —  Whe  sentides]  ^coneys  METGES  a  Barcelona^  —  No 
^'ki  cofieck\  —  iSabs  que  N'/ii  liavia  de  gent  I  —  iSabs  que  ^'hi  donaren  de  molts  I 

Quan  ///  y  íw  fan  Vofici  d'intensius,  si  s'espressa  '1  nom  a  n-e  que*s  referex  la  par- 
tícula, va  retgit  de  la  preposició  de:  —  N'he  fetes  Y)Y.  passes  per  venir  \  n  he  rebudes  DE 
coses  per  ell\  non  coneck  DE  metges,  non  recorda  ell  DE  paraules  axi,  etc. —  Sabs  que 
m^hi  venia  DE  malament;  \que  s'hi  trobava  ly' estret!  i  que  s'hi  aeu  DE  perjudicat! 
I  que  íhifeyes  DE  curií  \n  hi  havia  DE  ben  alts! 

Hi  hà  dins  el  català  un'altra  partícula  pronominal :  HO,  provinent  del  llatí  HOC,  y  ta'l 
metex  ser\ ey  que1  pronom  neutre  castellà  LO.  {^sabs  fer  hXO} — provemHO. — Axò 
^m*iiO  vols  dir?  No  /*H0  diré).  —  Quan  aquesta  partícula  va  derrera  uma  paraula  aca- 
bada en  vocal,  toma  hu  (Sabs  axò?  NO  HU  sé,  —  Proves  allò?  Proz'ellV). 

De  manera  que'l  català  no  té  el  LO  neutre  complementari  (decirlo,  ver  lo,  tocarlo),  y 
el  castellà  no  té  l'HO. 


S  III.     NOMS  ADJECTIUS 

a.^  Ordinals:  el  castellà  no  té  la  perífrasis  de  que's  servex  el  català,  axò  es,  que, 
en  !loch  de  dir  el  tercer,  quart,  quint  etc,  deym:  el  qui  fa  tres,  el  qui  fa  quatre,  el  qui 
fa  cinch,  etc.  (Vid.  Tomàs  Forteza,  Gramàtica,  Morf.  c.  II,  n.  241,  p.  194). 

è.' — jï//^M///ríi/n/j:  tampoch  no  y usa  en  castellà  aquexa  altra  perífrasis  catalana: 
tres  tants  més,  quatre  tants  més,  cinch  tants  més.  (Id.  ib.  n.  242) ,  per  espressar:  el  triple, 
el  quàdruple^  cl  quintuple,  etc. 

c—  Partitius:  Tampoch  conexem  dins  el  castellà  Tús  d'aquexa  perífrasis  catalana: 
de  tres  parts  una  {una  tercera  part);  de  quatre  parts  una  (una  4.»),  de  sis  parts  una  (una 
6  *)  etc.  (Id.  ib.  n.  344,  p.  195). 

d,~QuantÍtatius :  molt,  tant  quant  duen  la  preposició  de  entre  ells  y  els  sustantius 
amb-e  qui  van.  Res  d'axò  's  conex  dins  el  castellà:  v.  gr.  MOLT  DE  vi  —  mucho  vino; 
MOLTS  ItE  cavalls  —  muchos  caballos:  — QUANTES  DE  vegades  vendràs  —  cuantas  veces 
vendràs;  j QUANTS  DE  Beus  hi  hà?  —  ^cuantos  Dioses  hay?\  no  val  TANTS  DE  diners  — 
no  vale  tanta  dinerú\  /  tenia  TANTES  D'esperanses  ell!  — ; tenia  él  tantas  esperansas! 

Vetassí  alguns  documents  d'aquesta  cosa:  «...  que  Deu  nos  enfaes  TANTA  DE  GRA- 
CIA...» (Rey  En  Jaume  I,  Crònica,  c.  68,  edic.  Aguiló);  ^...e  si  lidix  TANTES  DE  PARAU- 
LES que  Carados  gira...  (Versió  catalana  del  Lancelot,  fragment  trobat  a  Campos  (Ma- 
llorca), p'el  caràcter  de  lletra,  se  considera  del  sitgle  XV ;  veyau  Revista  de  Bibliogrc^ 
Catalana^  1903,  p.  23);  <i^...no  sabeu  QUANTES  DE  VENTATJES...»  (carta  del  Dr.  Sardà  y 
Salvany  de  21  de  decembre  de  1906);  ^...tindria  MOLT  DE  GUST  en  complaure...»  (carta 
del  Dr.  Benlloch,  Bisbe  de  Solsona,  de  22  de  janer,  1907). 

e. —  indeiermi7taís:  El  metex  règim  duen  CAP,  QUALCÚN,  cosa  que  no  tenen  en 
castellà  els  correlatius:  ninguno  alguno  (No  nhi  havia  cap  de  negre  —  no   habia  nin- 


f  „i.T'4•*r"•fiH#if«»fT^?«f/í<&'f'^  -*,  Tí*-'J^:yHSí7^/^  .TT^^^r?»^í.v•^,c«^.  •▼^• 


—     359     — 

gi/no  n€gro\  nhi  havia  QUALCÚN  DE  blanch  —  habia  alguno  blanco;  /  Tens  CA?  llibr€ ^ 
En  tench  un  DE  bo. 


S  IV.     VERB 

Essent  el  verb  la  part  caporal  de  X oració  y  de  \ idioma y  aont  s'ha  de  veure   princi- 
ilment  si  tenim  sitacsis  diversa  de  la  castellana,  ha  d'esser  dins  el  verb . 


A*  La  vetf  pas$lva 

I.  Un  dels  distintius  del  català,  que  l'allunyen  ferm  del  castellà,  es  lo  poch  afectat 
qu'es  de  la  vqu  passiva.  Tant  dins  els  nostres  clàssichs  y  monuments  antichs  com  entre 
la  gent  catalana  no  influida  del  castellà,  no  s'usa  gayre  la  forma  passiva,  y  la  suplexen 
perla  forma  impersonal  plural.  En  castellà  diuen:  ^afué  decapitada,  fuc  azotadú^  fuc 
presó,  un  libro  escrito  por  éh.  Ara  en  català  diran:  « //  TALLAREN  el  cap  \  /'assotaren; 
r/ prengueren;  un  llibre  qu'ellVA  ESCRIURE  obé  ESCRIT  d'ell.  Aquesta  forma  de- 
rrera,  el  participi  passiu  am  Y agent  regit  de  la  preposició  de,  se  troba  axí  metex  dins  la 
conversa  familiar  y  més  dins  els  monuments  escrits,  aont  se  troba  també  devegades 
r<í^(í*«/ regit  de  la  preposició /^,  com  en  castellà.  Vetassí  alguns  casos  d'axò;  f',.Jo 
monfo  PER  DEUS  BASTIT  e  home  comfo  PER  ELL  CREAT...»  (Lleg.  de  St.  Honorat,  ap, 
Bnice-White,  Hist,  des  Langu.  Rom.,  T.  II,  pag.  414);  <l... resposta  feta  PER  EN  Kuno.» 

(Marsili,  L.  ü,  c.  29);  « totes franquees OTORGADES  PER  LO  senvor  molt  alt  pare 

nieu...i>  (Privil.  del  rey  Sanxo  de  Mallorca,  de  Tany  1299  Bolleti  ArqueoL  LuL  T,  XI, 
p.  37);  ^...e la  letra...Dressada  a  mi...e  acceptada  PER  MI...»  (Doc.  de  Tany  1364,  ib. 
p.  29);  «../^  PRES  PELS  COMPANVONS  DAQUELL...»  [Recull  d EximpUs  €  Miracles,  del 
sigle  XV,  edic.  M.  Aguiló,  p.  3);  ^...poiras  vezer  ton  senhor  dezeviparat  PER  tois  sos 
amics..*  [Contemplació  de  la  passió  de  nostre  senhor  Dieu  Jhesu  Xríst,  ms.  del  s.  xv 
de  rUniversitat  de  Pavia,  publicat  de  Salvioni  demunt  Studj  di filologia  romanza,  T.  VIL 
p.  132-168). 


B*  Ui  de  l'aussilíar  ésser  en  eU  temps  compoits  de  la  veu  activa 

Encara  qu'axò  sia  objecte  d'un  dels  temes  del  Congrés,  com  Tautor  que'l  sostén,  el 
tracta  d*un  punt  de  vista  diferent,  y  no  repetim  res  de  lo  qu*ell  diu,  encara  que  arribam 
a  la  metexa  conclusió,  tocam  aquest  punt  per  conte  nostre  perquè  lio  reclama  Tidea 
primordial  d'aquexa  comunicació. 

El  castellà  per  la  veu  activa  no  té  més  que  un  aussiliar:  haber.  VA  català  en  té  dos, 
com  el  francès  y  l'italià:  haver  y  ésser,  y  llavò  en  té  un  altre:  vatx,  que  no*l  té  cap  de 
les  altres  neollatines. 

Respecte  dels  aussiliars  en  los  temps  composts  de  la  veu  activa  les  neollatines  se  dí- 
videxen  en  dos  boldrons.  La  llengua  d'oc,   el  francès  y  l'itaHà  usen   Taussiüar  ésser 


—     36c     — 

pels  verbs  rtjiecsius  y  certs  verbs  intransitius ;  mentres  el  castellà  no's  servex  més  que 
d'un:  haber,  per  tots  els  verbs,  perquè  si  un  temps  devegades  se^ervia  d'esser,  dexà 
de  ferho  devers  ei  sigle  WV.  (Vid.  Diez,  Gramm.  T.  III,  Prop,  Simpl,  c.  IV,  p.  263-67). 

L*aussiliar  csscr,  usat  en  los  temps  composts  de  la  veu  activa,  fa  *ls  verbs  que  s*hi 
conjuguen,  de  la  condició  dels  deponents  llatins  [natus  sum  —  SOM  NAT;  nata  eram  — 
ERA  nada;  nati fuissemus  —  FOSSEM  NATS;  natcB fuÍ5se7it — FOSSEN  nades).  De  ma- 
nera que'l  participi  concorda  com  en  llatí  am  lo  subjecte  en  genre  y  nombre^  y  axò  en 
totes  les  llengües  que  usen  tal  aussiliar. 

Vegem  ara  quines  son  les  retgles  de  Tus  d*aquex  aussiliar  dins  la  nostra  llengua. 

Retola  i  :  Duen  aquest  aussiliar  el  temps  composts  de  tots  els  reflecsius  (Diez,  ib.) 
pròpiament  dits:  v.  gr.  *S"ES  mort  el  Papa\  .y'ES  ROMPUDA  la  corda;  ells  dos  se  SON  BA- 
RAl.LAT.S;  fils  ja  j^EREN  VISTS;  si  ells  se  FOSSEN  ENTESOS,  estarien  bé. 

Son  reflecsius  impropis  aquells  que,  maldement  dugueií  el  pronom  SE,  tenen  un 
terme  d^ acció  que  no  es  el  subjecte  metex:  v.  gr.  menjarse  un  plat  d'arròs,  beure-se  un  tas- 
sa de  víy  ccrcarse  disgusts.  Per  axò  no  han  de  dir:  Me  SOM  menjat^  sinó:  /«'HE  menjat  un 
plat  d^ arròs;  m'iiY.  begut ^  y  no:  me  SOM  begut  un  tassó  de  vi\  m'HE  cercats^  y  no:  me 
SOM  cercats  disgusts. 

Retgla  II,     Duen  també  Taussiliar  ÉSSER. 

^)  Alguns  intransitius  que  denoten  certa  inmanència,  y  son:  ésser,  nèxer,  morir, 
romandre,  quedar. 

^J  Certs  intransitius  de  moviment  local:  anar,  venir,  entrar,  sortir,  exir,  partir, 
arribar,  tornar,  pujar,  muntar,  devallar,  debaxar,  caure,  passar,  fugir. 

Hi  ha  que  tenir  en  conte  que,  si  aquests  verbs  dexen  el  seu  sentit  material  y  en  pre- 
nen un  de  figurat  o  si  s  usen  com  a  transitius,  no  prenen  per  aussiliar  ÉSSER  sinó  HAVER; 
y  per  lo  metex  toca  dir:  v.  gr.  el  preu  del  blat  HA  PUJAT  o  be  HA  devallat;  HEM  QUEDAT 
(con vengut)  que  no  hi  aniriem\  HE  PASSADA  mala  nit',  ell  HA  PUJAT  ungerricó  d'aygua, 
HAS  DEVALLAT  ei  llibre. 

Retgla  IIL     Tots  els  altres  verbs  duen  Taussiliar  haver. 

Aquestes  son  les  Retgles  que  hi  ha  sobre  aussiliars  en  català  desde  4a  constitució 
dtï  la  llengua,  si  bé  se  nota  qualque  escepció,  ben  rara,  es  ver,  y  se  comprèn  per  la  falta 
de  disciplina  gramatical  que  per  forsa  havia  de  reynar  durant  els  primers  sitgles;  retoles 
que  se  veuen  feelment  observades  dins  els  nostres  monuments  y  escriptors  clàssichs, 
fins  que  sobrevengué  a  n-el  sigle  XVI  l'invasió  castellana,  que  conseguí  a  n-el  XVH  y 
sobre  tot  a  n-el  XVíii  la  mort  de  la  nostra  literatura.  Perduda  la  tradició  literària  de  la 
llengua,  y  figurantse  els  escriptors  de  Catalunya,  Balears  y  València,  fins-y-tot  aquells 
pochs  qu'escrivien  en  català,  que  lo  gramatical  y  correcte  era  prendre  per  norma  la 
gramàtica  castellana,  abandonaren  aquelles  retgles,  y  l'aussiliar  ésser 'Q,vàL  desaparexent 
de  dins  els  escrits.  Els  pobles  el  conservarien  més,  però  a  poch  a  poch  s'hi  abolia  també 
més  o  manco,  segons  era  l'intensitat  de  l'influència  ultraiberina  que  patien. 

Vetaquf  com  se  troba  ara  Tus  de  Taussiliar  ésser  dins  els  territoris  de  la  nostra  llen- 
gua, segons  ïes  clarícies  que  hi  replegàrem  amb  les  escursions  filològiques  que  hi  férem 
durant  el  juliol  y  agost  de  1900,  abril  y  matx  de  1901,  abril,  matx,  juny  y  mitx  juliol 
de  1902,^  agost  y  part  del  setembre  d'enguany,  recorrent  totes  les  comarques  de  Cata- 
lunya espanyola  y  francesa,  reyne  de  València  y  les  Balears. 

Dins  el  reyne  de  València  se  pot  considerar  com  abolit  de  tot  Tus  de  l'aussiliar  ésser 
entre  1  poble  y  especialment  entre  'Is  escriptors,  enque  siguen  del  Rat  Penat, 


"      361      — 

A  Catalunya  també  s  es  perdut  en  gran  part,  notantse  vàries ^  coses  ben  curioses: 
T.^  Se  consen'a  sovint,  sobre  tot  per  les  pagesies  y  entre  alguns  escriptors,  en  la  i.° 
persona  singular  del  pretèrit  perfet  (so  tnngut^  .so  arribat,  me  'n  sü  anat),  l'us  del  aus- 
siliar  essvr.  -^  2,^  Y  no  sols  Tusen  a  moltes  de  regions,  en  dita  i.^  pers.  sing.  del  temps 
indicat,  amb  els  verbs  de  les  Retgles  I  y  11,  sinó  amb  qualsevol  classe  de  verbs;  y  axí 
diuen: y^:;  SO  r/>/  axò;  ^O  iicgít  tal  diari;  SO  fet  tal  cosa,  etc.  De  manera  que  per 
aquesta  persona  de  tal  temps  no  usen  casi  may  l'aussiliar  HAVER,  També  usen  de  vega- 
des l'aussiliar  ésser  en  la  2,^  pers.  sing.  del  metex  temps.  Tenim  d'axò  algunes  notes 
prtst&:  ^.,.  íút  /ú  ma/  qu'ET^  fe/ Jiris  ara... y  (Bn  Vacayna,  Romanccrillo  catalàn  d'En 
Milà,  núm,  126;  «...  Magdalena  qíC¥:Y%  dit  ara?  Magdalena  ya  ETS  pecat,  ETS  pecat  altra 
vegada  [Aíagda/ena,  ib.  num.  12).  —  3.»  Devegades  la  gent,  y  fins  els  escriptors,  en 
verbs  que  demanen  Taussiliar  ésser,  empren  haver,  però  Uavò  tan  concordar  el  participi 
am  lo  subjecte,  lo  qual  es  contrari  a  lo  que  demana  laussiliar  haver.  S'esplica  molt  bé 
tal  anomalia:  Tinstint  de  la  llengua  los  du  a  observar  la  retgla  de  l*aussiliar  ésser  am 
la  concordansa  del  participi,  pròpia  de  tal  aussiliar.  L'influèncta  castellana  los  fa  posar 
hat^er  en  lloch  ò' ésser;  però  tampuch  no  es  tant  poderosa  que  desarreli  de  tot  la  propie- 
tat catalana,  y  en  queda  com  a  rellfquia  la  concordansa  del  participi  am  lo  subjecte, 
Vetaqu^  alguns  casos  d'aqueys;  *..Ja  obra  se  n'hatirà  ressentida...»  (iMoss.  J.  Verdaguer, 
Sta.  Eulària^  prefaci);—  fa..  Magtiès  vinguda  a  parlar...  í>  id.  \\>\  —  mhe  quedada  a 
l'ombra... A  (íd,  Naj^arct,  p.  53);  —  f...  se  n  han  publicades  set  (fulles)...»  (E.  Moliné  y 
Brases,  Calendari  Caialh  de  iSgç,  p.  44);  —  *...la  fonètica  y  Tortografia  shan  subjecta- 
des...* (P,  Jaume  Nonell,  AnàL  fonoi.  Ori.  p.  5).^  ^..Jhas  encesa  de  rubor...»  (M.  Agui- 
ló, ^í^í-í7/-/j  ^í^'^/rr^^í^j-íí,  p.  47); —  í...aquí  n'ha  passada  una...»  [Los  Reys  de  Orient, 
tb.  num.  10,  variant  D);  ~  «hi  han  anades  les  monjes»,  {V infanta  scdnida,  ib.,  nu- 
mero 258). 

Dins  Catalunya  francesa  se  conserva  priu  l'ús  de  l'aussiliar  ésser,  però  d'una  mane- 
ra antigramatical,  y  se  comprèn.  Aquella  fegió  a  mitjan  sitglc  XVI I  sortí  de  l'influència 
castellana,  la  qual  axí  no  li  pogué  fer  tant  de  mal  com  a  Catalunya  espanyola  y  a  n-el 
reyne  de  València;  y  T influència  francesa  que  li  sobrevengué,  no  l'ha  ferida  per  aquest 
vent  perquè  1  francès  té  Tus  de  l'aussiliar  ésser  com  el  català.  Però  el  català  romangué 
allà  encara  més  arreconat  y  desjectat  que  dins  Espanya,  faltantli  la  cultura  literària  per 
espay  de  tants  de  sitgles;  y,  tractat  com  una  llengua  de  que  se  'n  empegueexen  la  major 
part  dels  qui  la  parlen,  no  es  d*estranyar  que  s'hi  sia  perdut  Tus  correcte  dels  dos  aussi- 
liars,  Axí  es  que  e!  pretèrit  imperfet  d' indicatiu  compost  de  tots  els  verbs  se  pot  dir 
que  's  forma  just  amb  l'aussiliar  ésser;  y  axí  diuen:  Sun  (som)  vingut;  stm  apariat:  suN 
vist  mun  germà;  SUN  llegit  la  teu  llibre;  sun  escrit  una  lletra. 

A  les  Balears,  y  sobre  tot  a  Mallorca,  es  allà  ont  s'es  conservat  més  l'us  de  l'aussi- 
liar ésser,  especialment  dins  les  pagesies,  com  a  més  escàpoles  que  son  y  a  recer  de 
l'influència  castellana.  Dins  la  pagesia  de  Mallorca  ens  atrevim  a  dir  que  s*hi  conserva 
aquest  us  casi  com  se  trobaria  per  tots  els  territoris  catalans  la  primeria  del  sitgle  xvi. 
Sí,  dins  la  nostra  pagesia  o  s'hi  observa  la  regla  íntegra  o  al  manco  el  tros  qu'hem  vist 
que  'n  queda  dins  certs  endrets  de  Catalunya,  axò  es»  la  concordansa  del  participi  am 
lo  subjecte.  No,  no  hi  ha  cap  dona  mallorquina  ni  cap  mallorquí  parlant  en  plural  (en  no 
^^^ex^\x^  úgví  \ix\  cas  fulminant  ú^  caslellanisació,  que  aquí  son  ben  clars,  gràcies  a 
Deu)  que  diga:  —  ijo  (una  dona)  he  vingut,  havia  arribat,  hauré  tornat.  —  Noi  tros 
(homes)  hem  jí?r//V:  haviem  íï/i^/;  haurem  arribats.  No  diuen  això  les  dones  ni  els 
■ 

24 


"■^^.^ 


-  362  - 

homes  de  Mallorca,  ni  fins  y  tot  els  de  la  Ciutat,  que  estan  prou  acastellanats.  Una 
dona  dirà  aquí:  —  «Jo  som  venguda;  era  arribada;  seré  tornada.»  Y,  si  no  diu  això,  dirà 
lo  ríianco:  —  «Jo  he  venguda;  havia  arribada;  hauré  tornada> ,'Y  els  homes,  parlant  en 
plural,  diran:  —  «Noltros  som  sortits;  érem  anats;  serem  arribats».  Y,  si  no  diuen  axò, 
diran  lo  manco:  —  *\l^m  sortits;  \\?i\\em  anats;  haurem  arribats.*  La  falta  d*estudis 
gramaticals  del  mallorquí  y  l'influèticia  castellana  farà  posar  haver  en  Uoch  d'ésser; 
però  ni  una  cosa  ni  altra  ni  totes  (iues  plegades  no  basten  per  esborrar  del  tot  la  pro- 
piedat  de  la  llengua:  'sempre  s'en  salva  una  part,  la  concordansa  del  participi  am  lo 
subjecte,  tant  característica  en  l'aussiliar  ésser.  Reflecsen  aquest  estat  de  coses  els 
nostres  escriptors,  que  entre  tots  els  del  Renaxement  català  son  els  qui  observen  més 
axò  de  l'aussiliar  ésser  y  altres  coses  que  direm  ben  prest.  Y  hu  observen  més  els  qui  se 
son  dedicats  especialment  a  n-el  genre  popular  o  a  n-ds  estudis  gramaticals. 

Res  té  de  particular  que  '1  poble  sense  instrucció  gramatical  no  observi  arreu  y  feel- 
ment  l'us  correcte  de  l'aussiliar  ésser.  Sense  aquella  instrucció  no  hi  ha  cap  llengua 
que  's  parli  bé.  Mr.  Julien  dins  sa  Grammaire  (I*  Part.  p.  i?8,  ap.  Littré,  Hist.  de  la 
Lang.  Franc.  T.  II,  cap.  ix,  §.  3,  p.  315  et  ss.)  y  Mr.  Littré  (ib.)  confessen  que  a  France 
«tots  els  infants  y  les  persones  que  no  han  rebuda  educació,  fan  la  falta  de  dir:  — Je 
mW  amusé  (jo  m'//^  devertit);  je  m'^/ mordu  [mhe  mossegat)».  Donchs,  à  Mallorca 
sefem  més  gramàtichs  que  'Is  francesos.  Aquí  son  més  els  nins  y  gent  sense  lletres 
que  diran:  —  «Me  soïn  devertit;  me  som  mossegat»,  que  no  «mV/r  devertit,  mhe 
mossegat.» 

Ademés  de  tot  axò,  mallorquí  es  estat  D.  Tomàs  Fòrteza,  el  primer  gramàtich 
català  que  ha  afinada  dins  els  nostres  clàssichs  y  dins  la  conversa  del  nostre  poble 
aquexa  Uey  de  l'aussiliar  ésser,  y  la  seua  Gramàtica  es  la  primera  que  l'ha  formulada 
y  establerta.  [Morf.  Verbo,  n.  280,  p.  254-59). 

Vetaquí  alguns  casos  d'escriptors  nostres  que  posen  haver  per  ésser,  però  observen 
la  concordansa  del  participi  am  lo  subjecte.  ^ 

«Ella  havia  sortida  més  dejorn...»  (G.  Maura,  Aygoforts,  p.  26);  —  «...al  barranch 
sen  ha  tornada...  c\\iha  cayguda  en  lo  barranch...»,  (B.  Ferrà,  Comèdies y  Poesies,  p.  20); 
—  «...  m'he  copetjada..,>^,i}à.  ib.  p.  21.)  —  havia  estada  vençuda...»  [La  Roqueta,  2.* 
època,  num.  288);  —  «...no  inos  hem  vists. ..^  [Ximbomba,  ib.  num.  276);  —  «amb  motiu 
d! haverse  declarada  S2i  pesta...»  (ib.  num.  280); -^  «...per  haverse  suspesa  la  Uey...^^ 
(M.  Gayà,  Mallorca  [revista),  T.  I,  p.  471);  —  «...la  dona  sha  vista  rodetjada...^ 
[Alterum,  Roqueta,  id.  num.  291). 

Aquest  resum  qu'acabam  de  fer  de  Tus  que  queda  de  l'aussiliar  ésser  dins  els  terri- 
toris catalans,  demostra  que  tal  us  no  es  mort  ni  molt  manco.  Fora  del  reyne  de  Valèn- 
cia, allà  ont  no  es  viu  y  ben  viu  com  a  les  Balears,  en  queden  tants  de  rastres  y  de 
rellíquies,  com  a  Catalunya  espanyola  y  Catalunya  francesa,  que  fan  veure  que  en  los 
sitgles  passats  hi  era  y  hi  reynava  am  tot  lo  seu  vigor.  Si  ara  hi  es  poch  y  no  \í\  reyna, 
se  deu  principalment  a  \ ijifluhicia  castellana.  Pertoca  a  n-els  qui  's  proclamen  tant  ini- 
michs  d'aquesta,  am  les  obres  demostrar  que  hu  son,  traentse  de  dintre  y  de  sobre 
aquex  castellanisme,  atentatori  a  la  dignitat  y  autonomia  de  la  llengua  pàtria. 

Ara  anam  a  presentar  una  mostra  de  la  prova  que  tenim  preparada  de  com  mentres 
Tus  del  aussiliar  ésser,  axí  com  l'hem  formulat,  se  troba  dins  els  monuments  de  la 
nostra  llengua  desde  son  origen.  Per  més  orde  y  claredat  la  presentam  escalonada  per 
sitgles  y  compartida  per  regiotis.  Les  notes  referents  a  Gascunya,   Llemosí,  Provenza  v 


ir*Ç?a*T'^ 


—   363   — 

Montpeller,  les  posam  totes  plegades  bax  de  la  denominació:  altres  regions  llengado- 
cianes. 

SiTGLE  XI. 

«...de  l'ora  que  fui  naz  (nats-nat)..,»  [Confessió^  ap.  Bartsch,  Chrestomatie 
col.  19); — «...cum  .y^/<?  aj/>  (assegut)...»  [Sermó  de  la  Cena,  ib.  col.  9);  —  «...e  cum 
tx\foaissis[ç^x\t)...^  (id.  ib.  col.  10); — «car  s^xïct?i¥e\\  es  venguda  \  en  semblança 
d'una  Pieuzella...»  (Llegenda  en  dialecte  tolosà,  ap.  Milà,  Obras,  T.  VI,  p.  44). 

SiTGLE   XII. 

Catalunya:  «5Ví  mos  cors  ab  joy  mesclatz;  \  mas  no  sai  si  sesfondatz^  (N' An- 
fós II  d'Aragó,  Troba,  ap.  Bruce-Wyte,  Hist.  des  L.  R,,  T.  II,  p.  400).  —  «...eu  sui  de 
noit  vengutz...»  (Hucb  de  Mataplana,  ap.  Raynouard,  Choix,  T.  V.  p.  220).  —  «...ieu 
/í?í  a  Monferrans  |  ifengutz...  suy  vengutz  de  Riom...»  (P.  Vidal,  ap.  Milà,  Trovad. 
p.  343);  —  «...E  suy  poiatz  (pujat)  en  la  cella...»  «...doas  vetz...  |  vcies  devengut...^ 
(Gu.  de  Bergadà,  ap.  eund.  ib.  p.  303);  —  «...quel  gaugs  que  en  haver  solia  |  or  m'es 
tomatz  en  dolor  e  en  ira»  [llamentacions  de  la  Verge  Maria,  manuscrit  de  Tesglèsia  de 
Àger,  ap.  Milà,  T.  vi,  p.  57). 

Altr.  REG.  LLENGADOCIANES:  «...que  trop  (massa)  s'es  de  mi  alonhatz..,^  (Marca- 
brú,  A  lafontana  del  vergier,  ap.  Bartsch,  Crest.  col.  56).  —  «...no  'm  sui  ges  (gens) 
tardatz  del  venir»  (Marcabrú,  cansà  a  N' Anfós  VII  de  Castella,  ap.  Milà,  Trovad. 
P.  II,  a.  3,  p.  79),  —  ^.i.cazutz  (caygut)  sui  (som)  en  mala  mercè...»  (Bernart  de  Venta- 
dorn,  ap.  Bartsch,  C/rr^.r/.  col.  54),  —  «...quel  dol  m'es  al  cor  intratz...^  (Marcabrú, 
ap.  eund.  ib.  col.  56). 

SiTGLE   XIII. 

Catalunya:  ^...tW  no  sen  fos  enriquit  n^rcúWordiX...,^  [Costums  de  Tortosa,  II,  XV, 
III);  —  «...los  altres  veyns,  qui  hic  son  venguts...^  [Costums  de  Tortosa,  ap.  Nonell, 
Estudis  Gramaticals,  MdLnresa.,  1898,  p.  40);  —  «...los  ditz  peixes  seran  ixitz  de  la 
mar...»  (Document  de  1298,  ap.  Revue  des  Langu.  Rom.,  T.  V.,  p.  98);  —  «...pus  che 
seran  intratzà\ïis\d^c\uXzi...^  (Doc.  de  1298,  ap.  eand.  ib.  p.  99);  —  «...E  vos  sots 
venguts  entVQ  nos... y*  [Crònica  del  rey  En  Jaume  I,  c.  XLVll);  —  «...los  consols...  .víW 
venguts  aqui...»  (id.  ib.  ccxcvi);  —  «...per  les  coses  qui  eren  passades...^  (id.  ib.  c. 
X'LVi);  —  «...Vetlan(t)  el  lit  jz^/ 'n  un  pensér  cazut  (caygut)...»  (Pere  III  d'Aragó,  ap. 
Milà,  Obras,  T.  ili,  p.  1 56). 

Mallorca:  «...se  es  encarnat. ..1^  (Bt.  R.  LuU,  Del  Gentil,  llib.  III,  a.  vill.  de  per- 
fec.  p:  186);  —  «e  cant  se  serien  concordats  e  aUenguts  en  una  fe...»  (id.  ib.  11.  IV,  De 
la  fi  del  llibre,  ^.  'iO^y,  —  <i^...ey\es  m^teixQS  se  eren  tancades. ..y^  (id.  ib.  11.  IV,  a.  VIII, 
p.  260).  —  «...Nos  som  ]di  estats  en  dues  captivitats...»  (id.  ib.  11.  II,  a,  IV,  p.  94); 
—  «...Despuys  que  sia  entrat...^  (id.  ib.  11.  IV,  a.  Vlll,  p.  265):  —  «...la  humana  natura 
es  pujada  al  cel...»  (id.  ib.  11.  III,  a.  Xlii,  p.  218);  —  «...sil  fil  de  Deu  es  nat  ^n  lo  nom...» 
(id.  ib.  a.  IX,  pag.  194);  —  ...<^\  anima  de  Christ  fos  devaylada...>y  (id.  ib.  a.  XI,  p.  212). 

Altr.  REG.  llenç;.:  «...rosa  cant  ri  ?id^s  nada... y>  [Rom.  de  Jaiifre  e  Flamefica, 
ap.  Bruce  Whyte,  Hist.  des  LI.  R.,  T.  II,  p.  334)  —  «...E  quant  ell  fo  vengut...y  [Lle- 
genda de  St.  Honorat,  ap.  eund.  ib.  p.  408);  —  «...com  lo  diable  fos  entrat. ..^^    (id.   ib. 


—     3^4     — 

p.  406);  —  «...e  per  so  era  venguts. ..y>    (Biògraf.  d'En  B.  de  Born,  ap.  Milà,  Trovad,  P. 
II,  a.  4,  not.  12) 

SiTGLE  XIV. 

Catalunya:  «...aquells...  atiats  sen  eren,,. y>  (Ramon  Muntaner,  Crònica,  edic.de 
Barcelona,  c.  LXl).  —  «Axí  s  es  haguda...  vers  tu...  Un  home  quis  sia  lexat  morir  per 
dones...  Per  que  's  son  tant  be  arreades...^  (Bernat  Matge,  Sompni^  llibr.  IV,  p.  171); 
— «...  la  qual  serà  nodrida  en  sobirana  pobresa...»  (id.  Valter  y  Griselda,  edic.  d'En 
M.  Aguiló,  fol.  4);  —  «...e  el  rey  qui  s  era  partit  derrer  de  Salou...»  (Marsili,  Crònica, 
edic.  d'En  Quadrado,  Palma^  1850,  H.  II,  c.  16);  —  íc. .encara  no  eren  vengudes... y^  (id. 
ib.  c.  xv);  —  <(^...som  romasos  sols...>^  (id.  ib.  c.  Ill); : — «...lo  sol  es  montat  sobre  la 
terra...  (id.  ib.);  —  «...com  lo  comtat  ere pervengut  a  mans  de  l'infant...»  (id.  ib.  c.  XIII); 

—  «...les  gents  qui  ab  ell  eren  anats...  e  com  la  festa  fo  passada...  de  tot  ço  que...  li 
era  esdevengut...^  (R.  Muntaner,  ib.  c.  XI v);  —  ...«cavalcant  en  I  cavall,  era  d'aquell 
caygut,  de  la  qual  cabuda  lo  dit  Rey  era  mort...^  [Manual  de  Novells  Ardits,  T.  I,  p.  5» 
any  1393);  —  <s^...son  estats  ab  nos  los  concellers...»  (Carta  d'En  Juan  I  d'Aragó  a  la 
reyna,  ap.  Verdaguer,  Sta.  Eulària,  p.  63);  —  «los  infants  qui  nats  no  seran. ..^  [La 
senyal  del  Judià,  ap.  Toda,  La  Poesia  Catalana  a  Sardenya,  p.  21;  —  «...alguns  capí- 
tols que  eren  venguts  de  Agramunt...»  (Doc.  de  1378  ap.  Mn.  Segura,  Historia  de  Santa 
Coloma  de  Queralt,  p.  ^7)\  «...  com  a  oyda  del  molt  Noble  senyor  En  Delmau  de  Que- 
ralt sia pervingut  c\xíQ^2bYdim...y>  (Doc.  de  1378,  ib.  p.  82);  «...los  quals  com  fossen 
venguts...»  (Marsili,  11.  II,  c.  28). 

Valencià:  «Lo  fill  de  Deu...  ses  demostrat...^  (Arnau  March,  de  la  Nativ,  Jxhpst, 
ap.  Milà,  Obras,  T.  ili,  Poet.  cat.  del  s.  Xiv,  p.  335);  —  «...Salvador  s  es  fet  a  tots  visi- 
ble.., L'infant  qu'^.y  nat...^  (id.  ib.);  —  «...Si  recordau  que 'w  seray  tant  llunyats...^ 
(Moss.  Jordi  de  St.  Jordi,  Comiat,  p.  16);  —  que  en  tal  punt  vengut  sia...^  (id.  Presoner, 
p.  22);  —  «de  vostra  faç  |  ntes  romasa  l'emprenta...»  (id.  Estramps)\  —  «,./í?íeuun 
\io\^x  estat. ..T>  (Moss.  Pere  March,  ap.  Milà,  ib.  p.  320). 

Mallorca:  «...l'intant  é^r^  ^jt/V  del  castell...  e  era  fuyt...^  (Carta  dels  Jurats  de 
Mallorca  a  n-els  Concellers  de  Barcelona,  de  6  maig,  1342,  Arx.  Gent.  Hist.  de  Mall., 
Exped.  O.  n.  i.  ap.  Quadrado,  Islas  Balearts,   Barcelona,    1888,   App.   n.  3.   p.   616); 

—  «...dit  infant  no  serà  stat  pres...»  (id.  ib.  p.  617);  —  «...vers  qual  part  sen  serà  anat...^ 
(id.  ib.);  —  «...los  quals...  sien  cayguts  en  pena...»  [Crida  contra  la  blasfèmia,  del  gover- 
nador Aymerich,  de  10  Novembre,  1493,  publicada  dalt  Boletín  de  la  Arqueològica 
Luliana  (Palma),  T.  III,  p.  36). 

SiTGLE   XV. 

Catalunya:  <f^...x\o%  som  2í^\  venguda...^  (Parlament  de  la  reyna  Maria  d'Aragó, 
de  l'any  1452,  publicat  dalt  Boletin  de  la  Arqueològica  Luliana  (Palma),  T.  IX,  p.  279; 

—  f^... venguda  es  la  fi  de  ésser  impresa  la  visió  delectable...»  (Alfonço  de  la  Torrà,  ap. 
Villanueva,  Viage  Literario,T.XX,  p.  129);  —  «...e  quRnt  foren  entrats...  e  quant 
Tdiysfo  entrada  en  Isi  c2iS3L...»  [Recull  d Eximp lis,  Bibl.  Catal.,  p.  6);  —  «...le  vostra 
escudella  no  es  estada  avuy  germana  de  la  mia...»  (ib.  p.  8);  —  <t^...eren  venguts  en  Joan 
Vola  e  en  Mateu  Riera...»  (Arx.  Munic,  de  Barcelona,  Deliberacions,  anys  1450-52, 
fol.  34);  —  «...^.y  r-r/V/^  tota  l'elegància...»  (Pau  Margarit,  any  1454,  ap.  A.  Rubió  y 
Lluch,  Almanach  Català  de  1899,  p.  ^^)',  —  «...e  la  GueMa...  a  la  sua  cambra /í7«rA  tor- 


V 


~  365  - 

nada...*  [Curial e  Guclfa^W.  \,  c.  Vlli;  —  «...encara  no  era  cjitrai  Curial  (ib.)  ^.-.la 
victorià  que  jVrtí:  seguida. ..^^  (id.  ib.);  «...après  qut,  fos  arribat  lo  Rey  de  Sicilià...» 
(Carta  del  rey  En  Martí  d'Aragó  a  Moss.  Torrells,  ap.  Verdaguer,  Sia.  Eulàlia,  p. 
65);  —  ^.,.eren  estades  fetes. ,,y>  (id.  ib.);  —  <í...eren  venguts  de  les  parts  de  Castella,*.  ^^ 
[Llibre  d'algunes  coses  assenyalades^  ap.  eund.  ib.  p.  85);  —  ^...sen  s&n  trobades  d'al- 
tres...» (Boades,  Feyis  d'armes  de  Catalunya^  c.  III). 

Valenxia:  «del  qual  me  so  callat..:,  ...no  'm  so  clar  mostrat...^  (Ausies  March, 
Cants  d  amor,  XII);  —  «...jo  'm  so  retut  per  seu...»  (id.  ib,  IV);  —  «...e  tots  sos  senys  si 
son  volguts  mesclar...»  (id.  ib.);  —  «...si  del  tot  se  nes  axida  fora...>  (Moss.  Febrer, 
Infern,  XVI.  v.  69);  —  <^"fuy  a  sa  mercè  vengut. ..y>  (Ausies,  ib.  IX);  —  <(...los  mals  que 
son  passats...  (id.  ib.  XIII);  —  ^. .. Si  fossem  nafs  vos  e  jo  entre  'Is  antichs...»  (id.  ib. 
XXVI);  —  «...alguna  error  que  en  mi  se  fos  causada...^  (Joanot  Martorell,  Tirant  lo 
Blanch,  T.  III,  c.  195);  —  <k...sien  estats  benaventurats..-»  (id.  ib.  c.  199);  —  í..xon 
foren  pujats...^  (id.  ib.  c.  196);  —  <s....vq%2XXx^%  sou  vinguts... s»  [Sermoyis  de  St.  Vicenís^ 
recuUits  de  la  boca  del  Sant  per  un  de  sos  dexebles:  còdich  de  Tarx.  de  la  Seu  de 
València,  T.  III,  p.  208);  —  «...nosaltres  que  som  estats  humils.,.*  (id.  ib.  fol.  130). 

Mallorca  «...se  son  encontrats  ab  part  de  dits  traydors...^^  [Carta  del  Got'cmador 
de  Mallorca  als  Cancellers  de  Barcelona.  Arx.  Munic,  de  Barc.  Cart.*  com.i  orig.^  14S  Oi 

—  <^... se  es  seguit  que  dels  dits  pagesos  traydors  ne  son  romases  morts.. .^   (id.   ib.); 

—  e...del  (de  lo)  que  fins  a  la  jornada  se  era  seguit...»  (id.  ib.);  ^  í.,,qui  era  vengut...  > 
(id.  ib,);  —  fi... eren  se  meses  en  la  mar...»  (Document  de  la  Cort  Reyal  de  Pollensa, 
ap.  Boletin  de  la  Arqueològica  Luliana  (Palma),  T.  VIII,  p.  392), 

SiTGLE   XVL  ^ 

Catalunya:  «...com  lo  dit  rey  sen  fos  tornat...^  (Tomich,  Crònica  d  Aragó,  q.  25); 

—  «...los  quals...  no  se  eren  crefnats...^  (id.  ib.);  c.  22;  —  després  que...  se  foren 
partits  del    castell. .\>>    (id.   ib.)  —  «...IX  barons  qui  eren    entrats. ..1^    (íd.    ib.    c.    23}; 

—  ^Si  era  caygut  en  tants  vicis...  Lo  motiu  e  la  causa  era  estada  hauer  here- 
tat...* (Fr.  Salvador  Pons,  Exposició  del  Miserere,  Barcelona,  1592,  fol.  54);  —  ^E 
après  ésser  tomat  lo  Archabisbe...»  (Tomich,  ib  c.  22);  —  ^ .^es  tornat  en  la  sua... 
pàtria*.  (Martí  delvarra,  de  1534,  Epístoles,  Histories  y  Conquestes). 

Valencià:  «...puix  .y^^^mí^/ açi  de  ventura...»  (Moss,  Jaume  Gaçull,  Im  brama 
dels  llauradors,  edic.  de  D.  Roch  Chabàs,  València,  1901,  p,  4};  —  ...e  tai  ses  armat... 
que  par  embotit...»  (id.  ib.  p.  9);  —  <a...mjam  so  'scapat...y>  (id.  ip.  p.  1 1);  —  ^.hil  dart... 
ses  tret  a  mallo]...»  (id.  ib.  p.  12)  —  «Quant  tots  se  'n  son  anats.,.^  [Comsueta  de  la 
Seu  de  Valencià,  Arx.  Capitular,  fol.  LV). 

Mallorca:  «..*may  les  vaow^e^..,  se  son  escandalitzades...^  (Procés  de  la  treta  de 
les  monges  del  Puig  de  Pollensa;  Capítols  en  defensa  del  Bisbe,  n.  45.  ap.  Moss.  Mateu 
Rotger,  Historia  de  Pollensa,  T.  II,  App.  XXI,  p.  CXXXl);  —  ^^...dit  M.^  Mas  se  es  retgit 
molt  bé...»  (ib.);  —  «...fins  y  tant  que  lo  consell  se  fos  tingut. ..^^  [Acortdel  Gran  y  Gene- 
ral Cancell  de  Mallorca.  Arx.  Hist.  Balear,  28  de  janer  de  1575);  —  ^—se  son  aimiguts 
e  coiicordats...^  (Doc.  de  1561,  de  Valldemosa,  publicat  dalt  Boletin  de  la  Arqueològica 
Luliana  (Palma),  T.  VIII,  p.  1 84);  </>... es  estada  sempre  persona  molt  casta...  ■"  (Procés  de  les 
monges  del  Puig  de  Pollensa,  ib.);      «cesa  eser  ver  que...  sia  anat^  parlar...  >  (ib.  p.  cxxx). 

Alguer:  «...del  que  essentse  avisis  les  sentinelles...  Votaren  la  festa...  essent  estada 
en  son  die...  ont  seren  retirats. ..^^  (Relació  de  la  victòria  dels  algueresos  contra  'Is  fran- 


—     366     — 

c^sos  Tany  1412,  ap.  Milà,  Obras,  T.  III,  p.  550);  —  i^.„gr?in  fora  estada  la  mengua...» 
(óbí/í'j  sobre  la  Ttietexa  victòria,  ap.  eund.  ib.  p.  551);  —  «...de  bona  nes  escapat,..^ 
(ib.);  —  ^í Vostres  íitnichs...  son  vinguts  a  visitar...»  (ib.). 

SlTGl,E  XVII. 

Catalunya:  *... universitats  què  son  estadas  comdemnades...»  (Pactes  y  condicions 
úb  que  iús  braços  generals  del  Principat  de  Catalunya..,  se  posaren  a  r obediència  del  Rey 
de  Françe,  n.  5.  ap.  Gebhart,  Hist.  de  Esp.  T.  5,  App.  XX,  p.  754);  —  «...de  la  manera 
que  ses  acosiNmat..,^  (id.  ib.);  —  <í...son  estades  opreses...  dels  exercits  enemichs...»  (id. 
ib.  p.  756);  — 'í.,.los.quals  jrm«  ^ító/j  recusats...»  (id.  ib.  p.  758);  —  «...de  antiquitat 
molt  gran  se  es  observat...:»  [Acort  del  Concell  de  Sta.  Coloma  de  Queralt,  de  17  de 
desembre  de  1624,  ap.  Moss.  J.  Segura,  Hist.  de  la  villa  de  Sta.  Coloma  de  Queralt ^ 
Barcelona,  1873^  c.  XUX,  p.  216);  —  «...no  ses  vist  may...»  (ib.  nota  del  llibre  d'Actes 
del  Conceil,  ap.  eund.  p.  217;)  —  <i.,.se  son  fetes  totes  les  devocions...»  (ib.  any  1628, 
ap.  eund,  p.  217);  —  «...per  ço  es  estat  determinat.»  (id.  ib.) 

Mallorca;  *... may  í'.t  ^.r/V/^  de  aquesta  orde...»  (Dr.  Gabriel  Mesquida,  Vida  de 
Sor  Anna  Maria  del  Santíssim  Sagrament ^  que  's  publica  dalt  Boletin  de  là  Arqueolò- 
gica Luiiana  (Palma),  c.  vill,  n.  48,  T.  IX,  p.  230);  —  <!^ ...eren  estats  c?\c\gaiXs...^  (id.  ib. 
n.  52);  —  «,..ja  ses  posat  en  execució...»  (Determinació  del  Gran  e  General  Concell  de 
Mallorca/ de  27  mars,  1618,  publicada  dalt  dit  Boletin^  T.  III,  p.  226);  —  ^...som  estats 
socorreguts-,.^  (íd.  ib.);  —  «...estos  dies  son  arribats...^  (id.  ib.);  —  ^...es  estat  prohibit 
l'ofici  de  sastres...}.  (Crida  Aé[  Llochtinent,  de  4  maig  de  167 1,  publicada  dalt  dit 
Boletin,  T.  III,  p.  182);  —  ^...soih  estats  imformats  per  part  del  Procurador...»  (Decret 
del  Bisbe  Manjarrés  de  Heredia,  de  24  juliol  de  1663,  publicat  dalt  dit  Boletin,  ib.  p. 
166};  — '  <í,,.nos  es  estat  representat...»  (Decret  à^  metex  Bisbe,  de  18  d'agost  de  1666, 
ib.  p.  167};^ — *,„per  qui  ^j  é'j/ízrf^ï  dexada...»  (Docum.   de    1609,  dins   Hist.   de  Poll, 

T.  ii,p.  77). 

MíïNTJ'KLLEK:  «...Aquel  ques  passat  zm.. i í>  (Opera  de  Montpeller,  de  1679,  publi- 
cada dalt  Ret/ue  des  Lang.  R&m.  T.  III,  p.  237). 

SiTGLE   XVI II. 

Catalunva;  ^...es  estat  proposat...»  (Actes  dels  Jurats  de  Sta.  Coloma  de  Queralt, 
9  setembre,  1705,  ap.  Segura  Hist.  de  Sta.  C.  de  Q.,c.  LXVII,  p.  284);  «...los  es  estada 
llegida,., "  (id.  ib.);  —  «...qui  era  anat  de  una  part,  qui  era  anat  d'altra...»  (Registre  de 
desposoris  en  la  parròquia  de  Pals  (Ampurdà),  donant  conte  d'un  fet  succeit  dia  17 
maig,  1706,  ap.  Fella  y  Forgas,  Historia  del  Ampurdan,  Barcelona,  1883,  cap.  xxxiv, 
p- 73S);  —  -í ,. .Des  l'instant  que  .y<7w«^/...»  (Ribes,  Prior  de  St.  Miquel  de  Cuixa  de 
Conflent,   Traducció  d Athalie^  manuscrit  de  Mr.  Justi  Pepratx,  p.  34.) 

Mallorca:  <...]\x^\coesserse  perdut  {^lví  segell  d'un  ^reu)  per  incúria... y>  (Procés  de 
la  Cúria  Egles.  de  Mall.,  de  17 10,  sobre  privilegis  dels  sucessors  de  N' Arnau  de  San- 
tacilia.  —  «No  sent  el  que  sies  morta,  \  sinó  que  ets  morta  intestada».  (G.  Roca,  n.  l'any 
l742,nLrany  1813  Piramo  y  Tisbe,  ap.  Bover,  Biblioteca  de  escritores  Balear  es. 
Palma,  1868.  T.  II,  p.  277);  —  «...r.y  estada  alguna  espia...»  (id.  ib.  p.  278);  —  «perquè 
sola  hi  som  anada. ..^  (id.  ib.);  —  «...per  ser  èxits  de  pena  |  feren  un  mès  d'alimares» 
(id.  ib,);  —  -«fer  feynes  de  que  s'era  descuydaday>  (id.  ib.  p.  277);  —  «Y  com  jo  seré 
t^engut..,>  (J,  Togores,  n.  l'any  1767,  m.   l'any  183 1,  poesia,  ap.   Bover,   Biblioteca,  ih^ 


\ 


—     367     — 

p.  442);  —  «lo  mon  ses  restreh  (id.  ib.);  —  «Jo  m*era  determinat.,,^  (S.  Gelabert,  alies 
Tih  de  sa  Real,  Entremès  de  Mosson  Pitja)]  —  «...matareu  los  moltons  que  ses  mesttr...^ 
(id.  ib.);  —  «...ni  s'es  rfi/demunt  sa  trona...»  (id.  ib.) 

SiTGLES   XIX   Y   XX. 

Catalunya:  «...no  ses  accentuada...^  (P.  Nonell,  Anal.  Fon.  Ort.,  p.  47); 
—  «...jV.f  reservada  la  y...»  (id.  ib.  p.  46);  —  <ü...s*es  aplicada  la  lley...  ^  (id.  ib.  iisiu- 
dís  Gramaticals  sobre  la  llenga  Catalana,  Manresa,  1898,  p.  15);-^  "-la  fera  del 
desert  ses  amansida...  (Verdaguer,  Nazaret,  p.  46);  —  «Lo  Verb  ses  encarnat,.,  ^ 
(id.  ib.  p.  7);  —  «...cap  viatger  .y'hi  es  atrevit...^  (id.  ib.  p.  44);  —  «...Quant  ïes  desvet- 
llat...<>  (id.  ib.  p.  56);  —  <í...ses  obert  lo  cel...»  (id.  Bèthlem,  p.  -ji^y^^^iSe  x\cs 
anat...^  (Del  Bosch,  Lo  Segador,  p.  48);  —  «...lo  mestre...  .rV.y  adormit...^  (E,  Suiiyol, 
Calendari  Català  de  i8çç,  p.  60);  —  «sempre  ses  vist...^  (J.  Clapés,  Engiantines^ 
p.  25); — «...5-^  nV.r  anada  per  la  via...»  (Vict.  Penya,  Almanach  Català  de  iSSç, 
P-  39}í —  «Que  en  guerra  ses  alsada  \  ja  Balaguer.»  (A.  de  Quintana,  Jaume  h  di-s- 
ditxat)\—  ^,..ses  estesa  pel  mon...»  (Dr.  Torres  y  Bages,  Pastoral  d'Entrada  a  la 
Diòcesi  de  Vich,  p.  87);  —  «Ma  fi  nies  arribada,..^  (id.  ib.);  —  «també  es  imigiit  Kll...  > 
(Verdaguer,  Nasaret,  p.  35);  —  «...les  aygues...  ahont  es  nascuda...^  (id.  Sta,  Eulària^ 
prefac);  —  ^...es  baxadeta  a  posarse  en  ton  front...»  (id.  Bethlem,  p.  41);  —  «Monta- 
nyes  regalades  |  «...per  mi  bé  ho  son  estades^,  (id.  Canigó,  c.  Xll,  p.  231);  —  m^.^Sí  es 
estat  o  no  un  reducte...»  (ib.  ib.  c.  Vlll,  nota  i);  —  «pau  eterna  ses  jurada.,.^  (id.  ïb. 
c.  vii); — «La  nit  derrera  es  arribada...^  (id.  ib.  c.  IX);  —  «...en  lo  fons  de  l'abisme 
ahont  som  cayguts...y>  (Veu  de  Catalunya  de  1898,  num.  29);  —  «Me  n  so  vingut  a 
Monserrat...»  (Moss.  Collell,  Pròlech  a  les  Poesies  d'En  Camps  y  F'abrés);  —  -l'alegria 
en  los  cors  ja  es  arribada... >^  (J.  Clapés,  Englantines,  p.  24):  —  «...Ara  meteix  se  'n  es 
anada. ..^  (E.  Vilanova,  Plorant  y  rient  ^^  p.  121); — «En  so  ;/^/ sense  fortuna  j  be'n 
so  estat  desgraciat.»  (Canso  catalana  moderna,  ap.  Milà,  t.  VI,  p.  150);  —  'Vagi  a  des- 
penjà n'l  meu  fill  |  que  ja  'es  tornat  a  vida.»  [Lo  Romeu,  ap.  Milà,  6,  p.  95), 

Alguer:  [Sardenya)-.  <f^^..sera  constituida...^  (Antoni  Ciuffo,  carta  sobre  '1  Diccto- 
nari,  sortida  dalt  Bolleti  del  Diccionari n.  4);  —  «...alguns  joves...  se  son  reunits...  f^  (id. 
ib);  —  «La  pobre  criatura  serà  feta  blanca...»  (Carta  d'Alguer,  dalt  la  Kenaixensa,  1 8 
agost,  1902);  —  <íSes  citada  als  peus  d'aquell  home...»  (id.  ib.);  —  <^Me  so  acostat,,,. 
ala  carosa...»  (id.  ib.);  —  «...que  vostè  Jé'  sigui  entusiasmat... i>  (Carta  d'Alguer»  dalt 
La  Veu  de  Catalunya,  19  Mars,  1902); — «Mos  sem  (som)  units  a  ell...  (id,  ib.); 
-—  «...Quant  ses  sabut...  qu'el  monarca  espanyol  ses  diifertit...^  (Carta  d*Alguer,  dalt 
La  Renaixensa,  16  juliol,  1902);  —  «L'índole  del  pòpul  s  es  gastada...;  el  sentiment 
ses  cambiat...^  (id.  ib.);  —  «...lo  somni  dels  amants /í7ré'j  .y/]^//^^...»  (Poesia  d'Alguer, 
de  1869,  ap.  Milà,  Obras,T.  III,  p.  554);  —  «...seria  anada  am'ell...»  (Carta  d'Alguer, 
dalt  La  Renaixensa,  18  d'Agost,  1902);  —  v^La  carrossa  es  partida. ..yi  (id.  ib,);  —  :Si 
^^\m2i  es  estada...  la  dominació...»  (Carta  d'Alguer  dalt  el  metex  diari,  16  Juliol, 
1902;  —  ^. ..son  estats  reufiits  sota'ls  ulls  de  Carlos...  El  portal  era  estat  construït... 
aquest  pont  es  í'.í/íz/ despullat...  (id.  ib.);  —  «...^hont...  es  dei/allat  Carlos  V...^*  (Cart^ 
d'Alguer,  dalt  La  Veu  de  Catalunya,  19  mars,  1902);  —  «5<?  estat... y>  (id.  ib,) 

Mallorca:  «...l'ànima  ses  feta  viuda...» — (G.Rosselló,  7V;/^^rj);  ^  ^ç' Ahont 
ets?  Perdut  me  so... í>  (id.  ib.);  —  «...es  bon  tractà  ja  s'es  tnort...y>  (P.  A.  Penya,  Sermó 
ie  Cor  ema)',  —  «si  s'escultó...y<?5  estat  un  lleó...>  (M.   Obrador,  Faules  tf  Isop^  L  Igno- 


^^. 


—     368     - 

rància,  num.  36);  —  «un  cas  que  ses  seguit,..^  (T.  Forteza,  Poesies,  Palma,  1902,  p.  7); 

—  «lo  ninet  es  tornat  home...»  (id.  ib.  p.  12)...»  «...aont  pompós  era  nat  lo  claveller...» 
(id.  ib.  p.  10);  —  «un  àngel  bell  quV.r  caygut...y>  (id.  ib.  p.  39);  —  «la  barca  s'era  allu- 
nyada...y>  (M.  Costa,  Tradicions y  Fantasies,  Barcelona,  1903,  p.  132);  —  ^sera  ahada 
la  morta  del  seu  llit,..»  (id.  ib.  p.  88);  —  «be  jVr^  oberta  la  ferida  closa...»  (id.  ib.) 
p  87);  —  <L...eren  saltats  a  terra...»  (id.  ib.  p.  173);  —  quant  l'estrella  del  matí /<?«  arri- 
bada...^ (id.  ib.  p.  140);  —  un  àngel  es  passat  vuy  dematí...»  (id.  ib.  p.  29);  —  «una  era 
això  es  estat. ..^  (id.  ib.  p.  68);  —  «avuy  la  llum  es  morta  d'Israel...  (J.  Guiraud,  Poesies^ 
Palma,  1888,  p.  J5);  —  <^...ses  extingit  l'himne...»  (G.  Alomar,  Roqueta,  2.*  època, 
num.  291);  —  «la  burgesia  es  tornada  de  fora...»  id.  ib.);  —  <í...son  fuyts  ja  del  tot  de 
la   memòria...»   (Biel  de  la  mel,  ib.   num.    286); — <í^son    tí:;í^/j  cayguent...»   (id.   ib.); 

—  <íMe  som  despertada...  y  me  som  assustada...  y  m'hx  som  tirada  a  n-es  coll...» 
[Llorens  mal  casadis,  ib.  num.  288);  —  ^...m'era  passetjat  qualque  pich...»  (El  Sen 
Tomeu,   J.    Ramis),    ib.   num.  286);  —  «...les    provisions...  s'eren  acabades  ...í>   (Pere 

Mateu,  ib.  num.  276);  —  «...jo  som  estat  per  Mèrica...»  (Clavell  de  Moro,  ib.);  —  «...qui 
era  arribat.. .^^  (id.  ib.);  —  «...per  tu...  es  devallada  \  l'esplèndida  ideal  cavalleria» 
(M.  dels  S.  Oliver,  ib.  num.  286);  —  «...es  moneyots  falsos  eren  sortits  a  sanayades...» 
(id.  ib.  num.  282); —,«... ses  seves  fies...  scren  desmayades...^  (La  Roqueta  2.*  època, 
num.  280);  —  «...el  rey...  s'es  embarcat...*  (id.  num.  291);  —  «...ses  belles  arts  sen  son 
temudes...^  id.  num.  280.) — «... e7'en  quedats  enrersí...»  (id.  num.  299);  —  «...un  milè- 
nar  que  n*hi  son  caygudes...T>  (id.  num.  281);  —  «...no  ses  apagada  s'espira  d'amor... 
(B.  Barceló  y  Ramis,  Sermó  de  Lluch  de  1899,  p.  14);  —  «...els  qui  no  son  sortits...^ 
(F.  Escales,  La  Roqueta,  2.»  èp.  num.  297);  —  «...j<7«  vengudes  per  escoltarvos...» 
(id.  ib.);  —  «5'^j  estesa  pel  mon  sa  dolentia...»  (E.  Sureda  y  Bimet,  Dijous  sant)', 
— «...perquè  's  son  allunyats  de  son  camí...»  (ead.  ib.);  «...r.y  sortit  a  llum...  (Gaseta  de 
Mallorca,  num.  17);  —  «...s  Ai  son  fundades  moltes  sociedats...»  (id.  ib.);  —  «...no  son 
arribats  encara...»  (id.  ib.);  —  «...es  ministeri  qu'ara  es  caygut...  (id.  ib). 

Poesia  popular  catalana,  d'època  incerta:  —  «Ara  ja  /en  es  anada.. .^  [Roman- 
certllo  Catalàn  d'En  Milà,  num.  219.  La  Pelegrina,  variant  H.);  —  «y  ara  que  '/«  soti 
/r/ grandet...»  (ib.  num.  119.  Pres  y  llibert)]  —  «quant  de  volant  s'es  vestida. ..i»  (ib. 
num.  225.  La  dama  implacable,  var.  C);  —  «Ni  t'en  ets  confessada...^  (ib.  num.  17. 
IJ ànima  condemnada)',  —  «per  monja  'w  seré  posada. ..y>  (ib.  num.  202.  Tornada  del 
marit)',  —  lo  foch  se  Vics  apagat...*  (ib.  num.  30.  Lo  Romeu)',  —  «prop  de  la  mar  s^es 
aiada...  ses  vestida  de  pagesa...»  (ib.  num.  83.  La  jove  guerrera)',  —  «al  sermó  j'en  es 
anada. ..^  (ib.  num.  12.  Magdalena,  var.  F.) — <fs es  tancat  dSxíXxt.  una  cambra..,»  (ib. 
num.  22.  Sta.  Agfies,  var.  B);  —  «perqàe  fets  deixada  penre...»  (ib.  num.  79.  La 
presa  de  Nissa)',  —  i' se  son  cridades  les  guerres...»  (ib.  num.  8.  L^s  segadors,  var.   H.); 

—  <  No  hi  ha  molt  que  s'es  dictada. ..r>  (ib.  num.  124.  La  Fugitiva,  var.  A);  —  «cosa 
may  s'era  vista  \  de  xichs  ni  grans...»  (ib.  num.  126.  Vacayna,  var.  B.);  —  «N'hi  son 
rt;/^/.y  tres  frares...»  (ib.  num.  114.  La  criada  del  hostal,  var.  E);  —  «gent  del  port 
entrats  hi  so?i...y>  (ib.  num.  79.  Presa  de  N^issa)',  —  <que  ja  ?ies  tornat  a  vila...»  (ib. 
num.  31.  Lo  Romm)',  —  «del  rey  qu'es  nat  ara...»    (ib.    num.   8.    Los  Reys  d  Orient); 

—  «vehines,  que  vlcs  estat. ..y>  (ib.  num.  10  Herodes)'.  —  <(^Son  vinguts  de  l'Inglaterra...* 
(ib.  num.  41.  La  Tortoreta)',  —  «a  fe  que  n'ets  quedada...^  (ib.  num.  lOO.  Sortida 
d^ Agrcínunt)',  —  «no  hi  ha  gayre  qu  es  passada...  y>  (ib.  num.  124.  La  Fugitiva,  var.  A.); 

—  «Ni  ets  atiat  a    missa...»   (ib.   num.    17.   L ànima  condemnada)',  —  «que  nades   no 


—     3^9      — 

seran. ,.^  (ib.  num.  i8,  Lo  Chstich,  var.  Dll);  —  «^com  lo  segaria  |  si  encara  no  es  nat...» 
(ib.  num.  lo.  Herodes.  var.  B);  —  «de  l'hora  ensà  que  so  nada...   Ay  si   poria  tomar  | 
del  mon  que  jo  so  rnnguda...  som  estada  benvolguda...»  (ib.  num.  y^.  La  Morí);  —  ^  Ls 
estada  cosa  llarga...»  (ib.  nuqri.  98.  Les  quintes). 

Poesia  popular  mallorquina,  dl•poca  incerta:  bocins  de  cansons  que  's  canten  a 
Manacor:  «Enamorada  cruel  |  per  mi  sempre  hu  ets  estada...^  (cans,  pop.);  —  ^Conicn- 
dacions  pel  vent  |  moltes  t'en  hauré  enviades;  |  si  no  te  son  arribades.,.^  —  í  Sa  teua 
amor  mes  entrada  \  fins  a  sa  rel  des  cabeys...»  —  «que  no  t'hauria  deixada  |  fins  y- 
\:èSi\.  fosses  estada  j  per  TEsglèsia  publicada...»  —  <íno  te  series  colgada  \  que  amb  mi 
no  haguesses  rallat...»  —  «abans  A' esservòsne  anada  \  la  anyoransa  ja  'm  castiga...^; 
—  «Venies  a  cercarme,  |  y  jo  no  mera  perduda. ..^\  —  «Corre  vint  anys  que  som  nat 
I  y  no  us' via  presumida;  |  jo  *m  pens  que  vos  sou  nodrida...^  —  aja  es  arribat  rúltim 
dia. .»  —  «M'é'.y  vengut  a  n-es  sentit...»  (id.);  —  «y  un  altre  s*en es  servit... i>  —  ^Fosses 
valgut  com  tenia  |  devuyt  anys  fins  en  denou...»  —  com  a  mi  *m  voràn  mudar  |  s'amor 
']2i's  serà  perduda...^  — però  més  m'estimaria  |  qui  Tha  enviat,  fos  veng7ít...ii  ~  acom 
n  es  venguda  la  fi  (  no  mos  som  casats  plegats...»  —  com  ve  que  s  son  barayats  \  y  tor 
nen  rallar  plegats  |  llavò  se  volen  més  bé...»  —  «Si  dius  que  som  venguí  vespre  |  l'amo 
n'es  qui  'm  fa  mentir. » 

Ens  sembla  que  ja  n'hi  haurà  prou  de  cites  d'autors  y  monuments  de  la  nostra 
llengua  per  provar  que  dins  la  nostra  sintacsis  hi  ha  Tus  de  l'aussiliar  ésser  per  los 
verbs  reflecsius  y  els  intransitius  que  més  amunt  hem  anomenats. 

Dues  advertències  hem  de  fer  abans  de  dexar  aquest  cap  de  fil:  i  .^  Que  entre  tots 
els  monuments  de  la  nostra  llengua  del  sitgle  XVI  ensà,  els  de  la  poesia  popular  son  els 
qui  infringexen  manco  la  .retgla  de  Taussiliar  ésser,  justament  per  que  son  els  qui  no  "s 
troben  tant  dins  Tinfluència  castellana.  2.»  Axí  com  els  monuments  del  sitgle  xvi  enllà 
son  ben  clares  les  vegades  que  no  observen  la  regla  de  que  tractam,  els  monuments 
d'aquex  sitgle  ensà  hi  falten  sovint:  lo  qual  s'esplica  perfectament  per  lo  qu'hem  dit, 
per  l'influència  castellana,  que  s'inicià  llavò  y  anà  sempre  crexent  y  crexent  y  esmor- 
tint  dins  els  nostres  escriptor^  y  de  recatxada  dins  el  poble  l'instint  de  la  nostra  llen- 
gua y  la  seua  propiedat  gramatical,  fins  arribar  a  Testrem  d'observaria  només  com  no 
s'en  temien,  sense  ferho  aposta.  Per  axò  els  monuments  del  sitgle  XVI  ensà,  infringint, 
com  més  va  més,  la  retgla  dels  aussiliars,  però  observantla  amb  més  o  manco  frecuèn- 
cia  segons  la  fortor  o  la  fluxedat  de  la  castellanisació  que  patien,  son  una  prova  patent, 
incontrastable  de  que  la  retgla  eczistia  y  eczistex,  y  de  que  1  nostre  instint  idiomàtich 
l'ha  mantenguda  sempre  y  no  hi  ha  hagut  medi  ni  íorses  per  esveirla  del  català.  De 
manera  que  la  diferència  que  se  observa  entre  'Is  monuments  d'allà  dessà  1  sitgle  xvi, 
que  observen  casi  sempre  la  retgla  de  l'aussiliar  ésser ,  y  els  d'aquell  sitgle  ensà  que 
comensen  a  infringiria  sovint  y  acaben  per  no  observaria  casi  may,  se  deu  principalment 
a  l'influència  castellana. 

Y  si  qualcú  mos  surt  dient  qu'axò  no  's  deu  a  tal  influència»  sinó  a  una  evolució 
natural  de  la  llengua,  com  la  que  sufrí  respecte  de  lo  metex  la  castellana  an  el  sitgles 
^^ni  y  xiv,  y  que  per  lo  tant  sense  tal  influència  castellana  hauria  succeït  lo  metex,  axò 
es,  se  seria  perdut  l'iis  de  l'aussiHar  ésser  en  virtut  d'una  tendència  que  's  manifesta 
dins  totes  les  llengües  romàniques  a  prendre  com  únich  aussiliar  haver,  —  nosaltres 
contestarem  lo  següent: 


^%:- 


—     370     — 

I.  Consideram  que,  si  no  mos  fos  entrada  a  n-el  sitgle  xvi  Tinfluència  castellana,  la 
nostra  llengua  hauria  seguit  son  curs  natural  com  durant  els  sitgles  anteriors,  conser- 
vant com  fins  llavò  l'us  de  l'aussiliar  ÉSSER,  am  més  o  menys  infraccions  de  part  del 
poble  y  dels  escriptors,  però  mantenintse  la  retgla  generaL 

II.  Lo  que  porem  dir,  es  lo  qu'ha  succeit,  axò  es,  que  fins  que  sobrevé  dins  el 
domini  català  Tinfluència  castellana,  aparex  am  ben  clares  escepcions  dins  els  monu- 
ments escrits  de  totes  les  regions  de  la  llengua  Tus  de  l'aussiliar  ÉSSER;  y  que,  axí  com 
se  fà  sentir  y  va  crexent  y  dominant  aquella  influència,  se  va  perdent  dit  aussiliar,  sus- 
tituintlo  HAVER.  De  manera  que  per  tot  arreu  a  major  influència  castellana,  correspon 
indefectiblement  menor  us  de  Taussiliar  ésser,  y  a  menor  influència  casíellana,  major  us 
de  tal  aussiliar.  Axò  e^  un  fet,  que  un  apassionat  porà  desconèxer  y  fins  negar,  però  no 
per  axò  dexarà  d'esser  un  fet  ben  real  y  ben  efectiu,  y  de  una  forsa  incontrastable. 

III.  Per  més  qu'admetem  que  fins  a-n  el  sitgle  xvi  la  gent  catalana,  tot  conversant 
s'erraria  sovint  en  l'us  dels  aussiliars  posant  HAVER  en  lloch  d'ESSER,  els  monuments 
escrits  d'aquells  sitgles  demostren  que,  quan  escrivien,  s'hi  miraven  y  ordinàriament 
observaven  la  retgla.  Lo  que  va  fer  precisament  l'influència  castellana,  fonch  fer  obli- 
dar tal  retgla  a-n  els  qui  escrivien,  y  va  dur  els  escriptors  a  adoptar  la  retgla  caste- 
llana, esveidora  de  l'aussiHar  ÉSSER.  Dins  la  llengua  parlada  sens  dubte,  ja  avans  del 
sitgle  XVI,  hi  havia  les  infraccions  de  la  retgla,  però  no  hi  eren  casi  may  dins  la  llengua 
escrita.  L'influència  castellana  va  fer  que  hi  fossen,  va  passar  les  infraccions  a  la  cate- 
goria de  retgla,'  feu  oblidar  la  retgla  tradicional.  Per  axò  condamnam  y  maleim  tal  in- 
fluència. 

IV.  No  negarem  que  dins  les  llengües  romàniques  se  manifesti  una  tendència  entre  '1 
poble  a  usar  l'aussiliar  ésser,  y  se  comprèn  perquè  l'us  correcte  dels  dos  aussiliars 
demana  cert  esment  en  el  parlar,  que  la  generalitat  de  la  gent  no  sol  tenir  sempre. 
Amb  una  paraula,  que  '1  bon  us  reclama  l'estudi  gramatical,  y  el  poble  per  tot  arreu 
y  en  tot  temps  se  'n  desentén  sovint  de  la  Gramàtica.  Lo  que  hi  ha,  que  am  tot 
y  haverhi  dins  llengües  romàniques  entre '1  poble  aquella  tendència,  per  tot  allà  ont 
no  ha  passat  d'una  tendència  de  la  gent  il•literata  y  que  sol  parlar  a  grapades,  els 
escriptors  han  mantengut  sempre  y  mantenen  l'us  dels  dos  aussiliars,  com  ha  suc- 
ceit dins  la  literatura  francesa  y  l'italiana. 

No  han  permès  els  escriptors  d'aquestes  dues  literatures,  a  pesar  de  les  infraccions 
del  poble,  que  perdés  llur  llengua  respectiva  un  tret  tant  característich  de  llur  feso- 
mia, y  per  axò  le  hi  han  mantegut  y  le  hi  mantenen  a  tota  ultransa  í'> .  Si  'Is  escrip- 
tors castellans  abandonaren  l'aussiliar  ÉSSER,  sens  dupte  se  degué  a  que  fou  la 
llengua    metexa    que  Tabandonà,   axò  es,  la  generalitat  de  la  gent,  y,  dexant  d'esser 


(1)  Vetassí  lo  que  diu  respecte  del  francès  Mr.  Ferdinant  Brunot  dins  la  seua  Orammaire  Historique  de  ta  Lan^e 
française,  1.»  Ed.  pp.  442  et  443: 

« En  theorie,  et  c'est  la  regle  de  la  vieille  langue,  les  verbes  intransltifs  se  construlsent  avec  étre,  les  verbes  transitifs 
avec  avoir.  Mals  la  distinction  méme  sur  laquelle  cette  regle  est  établie  n'est  pas  absolue.  On  salt  et  nous  verrons  qu'un 
verbe  transiti!  devient  facllement  íntransitif  et  réciproquement. 

»C'est  une  raison  de  plus  avec  les  autres  qui  falt  que  les  verbes  changent  souvent  d'auxiliaires.  On  en^ourrait 
citer  une  foule  qui  aujourd'hui  construïts  avec  étre,  ont  pris  autrefols  avoir,  et  les  exemples  inverses  ne  sont  pas  nolns 
nombreux.  II  n'y  a  pas  en  réalité  de  classification  rigoureuse.  On  trouve: 

«11  A  ALÈ  par  le  cfiemin»  (Froissart,  IV,  38,  s.). 

'Ses  pieds  SONT  quasi OLISSEX^  (Calvin,  III,  9, 6\ 

«Et  11  ne  faut  pas  voir  la  des  llcences  propres  à  l'ancienne  langue.  De  nos  jours  encore  l'usage  est  tres  caprícteux. 


.    —     371     — 

una  cosa  viva,  lo  llògich  era  que  desaparegués  absolutament.  Que  dins  el  català  es 
una  cosa  viva  encara  y  ben  viva  tal  aussiliar,  creym  haverho  demostrat  plenament 
am  l'enfilay  de  monuments  aduits  més  amunt,  fins  y  tot  dels  temps  actuals,  y  no 
sols  de  les  Balears,  sinó  de  moltes  d'altres  regions  de  la  llengua. 

Ara  bé,  ^per  que  hem  de  seguir  la  pràctica  castellana,  no  trobantmos  en  la  metexa 
situació  qü*els  castellans  respecte  del  cas  present?  ^^ Per  que  no  hem  de  seguir  la  pràc- 
tica dels  escriptors  francesos  y  italians,  estant  com  estam  evidentment,  a  n-el  metex 
cas  d'ells?  ^• Per  que 'ns  hem  de  desprendre  d'una  cosa  que 'ns  dona  fesomia  pròpia  y 
mos  distingex  tan  enèrgicament  dels  castellans?  ^ Per  qu'hem  de  despullar  la  nostra 
llengua  d'una  cosa  tan  característica  seua  y  que  la  fa  tan  diferent  de  la  castellana?  \Es 
una  manera  molt...  original  de  restaurar  la  llengua,  anarla  despullant  de  lo  que  H  dona 
fesomia  pròpia,  de  lo  que  la  fa  diferent  de  les  altres  de  la  Península,  de  lo  que  la  carac- 
tensa  y  fa  que  no's  puga  \:onfondre  am  les  altres!  ^Que  hi  ha  regions  que  ja  no  senten 
2i(\Mtxts propiedats,  aquexes  característiques}  jProu  que  n'hi  ha  desgraciadament  1  [Com 
n'hi  havia  moltes,  ben  moltes,  què  ja  no  sentien  l'amor  a  la  llengua  1  y  n'hi  ha  encara, 
;Y  va  aturar  axò  en  res  ni  per  res  els  iniciadors  heròychs  de  l'actual  renaxement?  Ba- 
tallant a  tota  ultransa  contra  la  falta  de  tal  sentiment,  ^no  lograren  tal  volta  que  rebro- 
tinàs  y  brollàs  de  bell  nou  tal  sentiment}  Prou  que  hu  lograren  1  Donchs  lo  metex  suc- 
ceiria amb  2i(\u^^es  propiedats  y  característiques  de  la  nostra  sintacsis,  ànima  y  vida  de 
la  nostra  llengua,  el  dia  que*ls  escriptors  se  revestissen  de  coratge,  y  fessen  lo  qu'han 
fet  sempre  y  fan  actualment  els  escriptors  francesos  y  italians,  a  pesar  de  totes  les   ten- 


ies regles  fort  difficües  à  donner  beaucoup  trop  lògiques  pour  6tre  justes,  et  elles  ont  l'iaconvénient  gravt  d«  n'fitri! 
pAs  observées  pour  les  meilleurs  écrivalns. 

«•LUSATGE  EST  PIXE  POUR  UN  CERTAIN  NOMBRE  DE  VERBES,  mals  beaucoup  d'entre  eux  hésltetit. 

"lU  Bruyère  disait: 

>A\%  ONT  ENTRE  en  socleté 

''Víctor  Hugo  dit  avec  tout  le  monde  aujourd'hui: 

«Au  moment  oú  la  cardinal  ÉTAIT  ENTRE» 

«MoDtaigne  dit  quelque  part: 

>J'aJ  resté  plus^d'un  an  en  Italle» 

<Et  ailleurs: 

>U  philosophie  SERAIT  rbstèe  dans  le  fond  d'un  collège»> 

'«Alphonse  Karr: 

»Non,  la  plule  A  TOMBÉ  vers  deux  heures» 

«Et  ailleurs: 

•Pnis  les  nuages  ont  crevé  et  la  pluie  EST  TOMBÉE  par  torrents» 

<4es  contradíctions  abondent  ainsl  non  seulenient  d'un  siède  a  l'autre,  d'un  auteur  à  un  autre  auteur,  inais  ü'une 
page  à  une  autre  page  dans  un  méme  Hvre. 

«llest  vrai  qu'on  a  voulu  établir  des  distlnctions  de  sens  eutre  ces  doubles  fornies.  On  a  prétendu  que:  Iq  pluie  A 
tombé  nesignifiait  pas  la  méme  chose  que  la  pluie  EST  tombée.  Ce  sont  là  des  subtllltés  démentiespar  l'usage. 

<0n  peut  toute  fois  constater  dans  la  langue  parlée  deux  tendances  assez  nettes.  Le  peuple  ramène  d'une  taçon 
Sénérale:  l.«  les  intransitifs,  2.^  les  réfléchis,  à  l'aussilianre  avoir.  II  dit  J'AI  VENU.j  Ai  TOMBÉ;  etc,  je  m'Ai  trompè,  je 
n'Ai  COÜPÉ. 

'<U  premier  de  ces  deux  faits  est  d'autant  plus  remarquable  qu'il  est  en  opposition  absolue  avec  la  regle  de  1  ancien* 
Be  langue». 

Respecte  de  l'italià,  vetassí  que  mos  diu,  contestant  a  una  consulta  que  II  férem,  l'eminent  filòlech  Dr.  Quariíerlot 
Milano,  30'Xií'06 

Stímato  amico,  eceo  qaanto  posso  dirle  intorno  al  quesito  fattomt  ESSERU  come  aussiliario,  oltre  che  neí  cnmposti 
delia  voce  attíve  e  net  riflessivi»  e proprío  del  verbi  che  esprimono  una  modlfïcazlone  dl  stato,  come  pArere,  divb^ire.  naS- 
ceRE,  CRESCERE,  DIMINUIRE,  ecc,  del  verbl  che  esprimono  un  camblamento  nello  spazto,  come  ANDARE,  VENIRE,  restaei 
CESSARÉ,  CORRERÉ,  OIACERE,  ecc.  Pero  In  alcunl  dl  questi  slpuò  sostltuire  aVERE,  come  HO  CAMINATO,  HO  CORSO,  HO  DJ- 
MORATO,  HO  VI8ÜT0,  c  parlmente  HO  abitato,  ho  sudato,  e  slmlll.  C'è  dunque  la  tendenza  a  sostituire  avere  ad 
esSEREma  SE  SI  BADA  BENEÉ  SOLO  NEI  VERBI  CHE  FACILMENTE  POSSONO  TRASFORMARSE  IN  FORMA 
TRANSITIVA  O  ALMENO  ASSUMERE  IL  SENSO  TRANSITI  VO,  come  HO  SUDATO  (una  camisla),  HO  CORSO  {la  sirath}, 
HO  iMPALLlDlfo  (il¥Olto),ecc.  Se  altro  le  occorre,  comandí.  Buon  anno!  —  Suo,  Pie  E.  Quarnerlo. 


—     372     — 

dències  contràries  de  la  gent  sense  lletres,  que  n'esguerra  tantes  en  matèria  sintàctica. 
;No  mos  deym  restatíradof  s  de  la  llengua  catalana?  jDonchs  restauremli  una  cosa  tan 
característica  y  tan  caporal  com  es  Tus  de  l'aussiliar  ÉSSER !  j  Siguem  consecuents  amb 
el  nom  que  duym,  que  sols  dels  consecuents  es  el  triumf  definitiu  I  jSols  ells  en  son 
dignes! 


C  Concordansa  del  participi  amb  el  terme  d'acció 

Es  un  altre  punt  de  discrepància  completa  entre  la  sintacsis  catalana  y  castellana. 

Com  axiíi  constituex  el  tema  que  sostenim  dins  el  Congrés,  respecte  dels  fonaments 
de  dret  y  les  conclusions  mos  remetem  a  lo  que  deym  allà,  y  assí  mos  concretam  a 
doname  les  proves,  que  son  un  enfilall  de  cites  de  monuments  de  tots  els  sitgles  y  de 
totes  Jes  regions  de  la  llengua,  y  les  posam  aboldronades  per  sitgles  y  per  regions, 
donant  primer  els  casos  aont  el  participi  va  darrera  *1  terme  d  acció,  y  llavò  els  casos 
aont  z^a  devcmt^  concordant  tant  si  va  devant  com  si  va  derrera. 

SiTGLE  X.  ^ 

PARTICiri  DERRERA;  «...  si  penedenza 'n  pren,  |  dis  que  l'^z/^r.?^...»  [Poema  de 
Boeci,  V.  13,  14,  ap.  Bartsch,  Chrest.  col.  l). 

SiTGLE  XI: 

Participi  derrera:  «...  ai  oreezas faytas,.,^  [Confessió,  ap.  Bartsch,  ib.  col.  19); 
—  ^..,  pecaz  I  qu'rt/  faiz  e  diz  e  cosiratz...^  (id.  ib.);  —  «...  e  \2i paraula  qu'avet  auvi- 
da...p  (Sermó  de  la  Cena,  ib.  col.  11);  — " « ...  Mas  no  Cha  ges  (gens)  regoneguda..,t  (Lle- 
genda tolosana,  ap.  Milà,  7.  VI,  p.  44). 

Participi  devant:  *  ...Andreas  ft-ater  meus  aura  recobrada  ipsa  abatia... »  (Docum. 
de  1050,  del  Comtat  de  Besalú,  ap.  Revue  des  Langues  Romanes,  T.  III,  p.  275);  — 
fi...E  cinn  ^c  presa  la  foala...»  (Sermó  de  la  Çena,  ap.  Bartsch,  Chres.  col.  8);  —  «...vos 
aï  lavaz  Xot^ pes  (peus)..,^'  (id.  ib.);  —  «...  cum  ac  receubuda  la  bucçlla,  eissit  s'en  sem- 
pre,,.» (id.  ib,  col.  ro). 

SiTGLÈ  xn. 

Participí  derrera:  «...ja'l  jorn  que  Vaja  viza,,.^  (Bernat  de  Ventadom,zP' 
Bartsch,  Ckrest.  col.  51);  — ■«...  s'al  prim  queus  aic  enqueza...^  (Guillem  de  Cabestany, 
ap.  eund.  col  72); — ^...eu  /'ai  ben  coneguda...^  (Guiraut  de  Bomeil,  ib.  col.  97);  — 
«Clianson  at  comensada  \  que  serà  loing  chantada»  (Guillen^  de  Bergadà,  ap.  Milà,  T. 
VII.  p.  59). 

Participi  devant:  ^..,an  jurada  lor  vida...^  (Docum.  de  1112,  de  l'arxiu  del 
Vescorntat  de  F'oix,  ap.  Hist.  Gén.  de  Languedoc,  T.  V.,  col.  837); — « Amaldz  Bemard 
et  Rayniond  sos  filius  an  jurada  al  Vezcomte...  Xoxvida...^  (Docum.  de  1 1 12,  de  Carca- 
sona,  ap.  Mila,  Oòras,  T.  IV,  p.  1 14);  —  « ...e  vC ai perdutz  mains  dons.,. »  (Guillem  de 
Cabestany,  ap.  Bartsch^  ib.  col.  71). 


373 


SlTGLE   XIII.  ' 

Catalunya:  —  Participi  derrera:  n,Deus.„  la  vostra  amor...  ha  tant  ajustada,,.^ 
(Rey  En  Jaume  I,  Crònica,  c.   146);  —  ^..Aosfeyts  Despanya  los  /i€  i^/s/s^..  --  (id.  ib.); 

—  «...les  cledes  <\\x^feytes  hàuien...  »  (id.  ib.  c.  174);  —  <í...nos  Us  /laiwrn  bé  deffcndu- 
des.,.^  (id.  ib.  c.  172.); — <!^.,\?i paraula  axí  com  la  hauiem  pensada...^  (íd,  ib.  c.  170.); 

—  «...Un'  autra  n'a  noirida  \  tan  gen...»  (Amadeu  des-Escàs,  ap.  Milà»  Trovad.  p.  448); 
— «...  Uis  qu'  ie'-a/  mentengudes...^  (id.  ib.  p.  449);  —  «sai  que  Vanritz  sendda...  » 
(id.  ib.  p.  442);  —  «en  les  quals  aurh  sal  niesa..,^  (Docum.  de  129S,  del  Rosseíló, 
2.^.Rev.desLang.  Rom.  T.  V.,  p.  loi); — <í .,.\2i part q\x^ presa  hauran,..-'  (id,  ib.  p-  98.); 

—  «Te  merabra  la  pobresa  \  que  suferta  hauràs,.,^  (Serverí  de  Girona,  ap.  Mild, 
Trovad.  p.  387). 

Participi  devant:  «...deu  ben  aver  ezgardada  et  reconeguda  la  parlada ra  de 
Lemosin...  »  (Ramon  Vidal  Besalú,  Rasos  de  trobar,  edic.  Guessard,  p.  85 ;)  —  <^  ...non 
puesc  ges  aver  auzidas  totas  \^s paraulas  del  mon...»  (id.  ib.  p,  86);  —  <^  ...hauta  dats 
.c.  milia  sous.., »  (Rey  En  Jaume  I,  Cròn.  c.  165);  —  « haurien /íïíjíií/íí  aquesta  vida...  ^ 
(id.  ib.  pref.);  —  «aquel  dia  que  preses  hauria  aquels  diners...  tí  (Dociuti.  de  1296,  del 
Rosselló,  ap.  Rev.  des  Lang.  Rom.  T.  V,  p.  92). 

Participi  seguit  d'un  infinitiu:  «...nengun  homo...  sljsl... /ej£::s  pausar  peíx^s 
per  vendre... »  (Docum.  de  1298,  del  Rosselló,  ib.  p.  loi). 

Mallorca: — Participi  derrera:  «...la  honor  que  Deu  li  ha  dada,..^  (Bt,  Ramon 
LuU,  Lit/re  de  Cavayleria,  edic.  d'En  M.  Aguiló,  foL  vi);  —  ^  ..A^  gràcia  e  la  mercè 
que  Deus  m'ha/^r/^  (id.  ib.);  —  «la  vostra  companya  qui  m'ha  deshonrada,  car  m'han 
jaqidda  sola...  E  per  qual  raysó  m'han  donchs  exoblidada...^  (id.  Obras  Rhnadas^  edic. 
d'En  G.  Rosselló,  p.  136);  —  «...tant  fort  mi  has  traballada  per  !a  pauca  amor...  ^ 
fid.  ib.). 

Participi  devant:  —  «...e  qui  m'ha  donada  tanta  A^  prcssura..,  i>  (id.  ib.);  — 
'...et  ac  entesa  la  regla,.. »  (id.  Libre  del  Orde  de  Cav.  fol.  vi);  —  ^,.,  Con  hom  ac  aius- 
tada  la  pus  nobla  bistia,..^  (id.  ib.  fol.  vil);  —  «...un  gran  rey..,  hac  tnaiiadcs  corts... > 
(id.  ib.  pròlech);  —  «Cant...  hac  ^///^.y  zqu^si^s  paraules,..^  (id.  Dd  Gentil,  pròlech); 

—  «Cant  lo  sabi  hsic provades  e  significades  al  gentil  les  rahons...  ^  (id.  ib.  II.  I^  arbr.  3% 
p.  42);  —  «...Deu...  {h)a  donada  a  home  memòria..,^  (id.  ib.  11.  III,  a.  Xiv,  p.  239);  ^ 
«...l'home  qui  haurà /?jv/^  injuria  o  tort... »  (id.  ib.  11.  IV,  a  IX,  p,  267};  —  -^  .,.en  Vidal 
demargeno  n^i feta  demanda...^  (Docum.  de  1300,  de  l'arxiu  munic.  de  PoHensa,  ap. 
M.  Rotger,  Historia  de  Pollensa,  T.  I,  p.  13);  —  «...Blanquema  hac  pausada  la  consera 
(coixí)  de  jus  lo  matalàs...»  (Bt.  Ramon  Lull,  Blanquerna,  ap.  Pere  Vidal,  Histoire  de 
Perpignan,  p.  235). 

Altres  regions  de  la  nostra  llengua:  —  Partícip)  üerrera:  —  í... vostra 
venguda  |  nos  (h)a  no^Xx^  joia  creguda...  vos  est  cella  qu'ai  encohida...^  (Romans  de 
Jauffre,  ap.  Bruce  Whyte,  Hist.  des  Lang.  Rom.  T.  II,  p.  343);  —  ^...mon  romanz  ni 
mos ditz  car  non  los  hay  escritz..,»  (R.  Ferrant,  provensal,  ap.  Milà,  Obras,T.  IV,  p.  1 20), 

Participi  devant:  —  «...el  rei  d' Aragón  VdLVÏR/aita  si  Imóa.  felonia...^  (Biografia 
d'En  Bertran  de  Born,  ap.  Milà,  Troz'ad.  P.  II.  a.  4,  nota  13);  —  2E  quant  hagueren 
visía  la  visió  e  sabuda  V esplanada... y>  (R.  Ferrand,  Legenda  de  St.  Honorat^  ap.  Bruce 
Whyte,  ib.  p.  508);  —  «...com  ells  haguessen  ser  cada  la  selva...  >   (id.  ib.  p.  41 1 );  — 


-     374     — 

<í ...hdigués pervertida  tota  la  íerra.,.»  (id.  ib.  p.  406);  —  «...avia  dichas  grans  lausors...^ 
(Matíire  Armengau,  ap.  Bartsch.  Chrest.  col.  315);  —  <í^...?L\faita  \?ifalhensa...^  (Comte 
de  Foix  cofitcaieii  Pere  III,.  ap.  Milà,  t.  vi,  p.  65). 

Participi  seguit  inmediatament  d'un  infinitiu:  «...la  il  digxxés  faita  far., .^ 
(Biografia  d'En  Bertran  de  Born,  ap.  Milà,  ib.). 

SiTGLE   XIV.  . 

Catalunya:  —  Participi  derrera:  —  «...les  dites  Francheses,  llibertats  e  bons 
usos  \i?i\j^vci  jurades.,,^  (Docum.  del  rey  En  Pere  IV,  any  1568,  ap.  A.  Moll,  Ordina- 
cions  del  regnç  de  Mallorca,  p.  147);  —  «...el  monge  e  lermità  que '1  prior...  havia 
trameses  a  Tolosa...»  (Letra  del  rey  En  Joan  I  a  la  reyna,  ap.  Verdaguer^  Sta.  Eulària, 
p.  64);  —  <'...les  hi  havia  fetes  tan  belles  e  tan  bones... ^>  (Fr.  Francesch  Eximenis,  L• 
Crestià,  II.  I,  ap.  Dr.  Torres  y  Bages,  La  Tradició  Catalana,  p.  467);  —  «...les  dons 
naturals  que  hauien  de  Deu  reebuts...y>  (id.  ib.). 

Participi  devant:  —  «...et  havets  destruïts  la  ciutat  et  els  locks  de  nostre  feu...? 
(En  Pere  IV  a  n-En  Jaume  lli  de  Mallorca,  Col•lecció  Diplomàtica  d'En  Bofarull, 
T.  XXX,  p.  276): —  «...Havem  comeses  plenament  nostres  veus...^  (Docum.  de  1384, 
dat  a  Montsó,  ap.  M.  Rotger,  Historia  de  Pollensa,  T.  I,  Apend.  p.  XXVlll);  —  «...lo 
molt  alt...  en  Pere  (iv)  haja  tramesa  una  letra. ..y^  (id.  ib.);  —  «...ha  fiauda  Yivoufebra...^ 
(Letra  d'En  Joan  I  a  la  reyna,  ap.  Verdaguer,  Sta.  Eulàlia,  p.  64);  —  «...havem  ubcrtes 
\qs  letres...y>  (id.  ib.):  —  «...nos  hauem  fets  alguns  dubtes...^  (id.  ib.);  — «...qui  havia 
dites  alcunes  deshonestes  e  \eg^s  par  aules... \  per  çò  com  havia  robada  una  torra.. .^ 
(Manual  de  Novells  Ardits,  any  1390,  f .  I,  p.  8);  —  «...han  fetes  obres  virtuoses... > 
(Fr.  Eximenis,  ap.  Dr.  Torres  y  Bages,  Tradició  Catalayia,  p.  479);  —  «...  Deu  ha 
ordenada  la  nostra  llengua...^  (id.  ib.  p.  490).  ' 

Participi  seguit  inmediatament  d'un  infinitiu:  —  «... hauran /f/j  enjoncar..^ 
els  carrers, ..yf  (Lletra  del  rey  En  Joan  I  a  la  reyna,  ap.  Verdaguer,  ib.  p.  63);  — «.. .havem- 
li /^/^z  donar  cambra...^  (id.  ib.  p.  64); —  «...Tots  los  cinch  senys  ha  Deus  volguts  crear...- 
(Troba  d'un  manuscrit  català,  del  s.  XIV,  de  la  Bibliotheque  Royale,  num.  7699, 
ap.  Bruce  Whyte,  Hist.  des  Lang.  Rom.  T.  II,  p.  445);  —  «...com  aquel  labor  e  despe- 
ses havien  durant  XV  dies,  que 'Is  sarrahins  no 'Is  havien  poguts  embargar...»  (Marsili, 
Cròftica,  L.  II,  p.  27); 

Valencià.  —  Participi  derrera: —  «...per  alcunes  visions  que  jueus,.,  havien 
kaudes...y>  (Carta  dels  Jurats  de  València  de  1391,  ap.  Villanueva,  Viaje  Literario, 
T.  I,  p.  183);  —  <k...la  qual  (crismera)  ans  de  dinai  haventla  lexada  buida...  Com  lay 
avien  mesa  en  aquell  instant...»  (id.  ib.  p.  182);  —  «...tots  mos  secrets  \  hagué'ls 
retrets. ..yy  (J.  Roig,  Libre  de  les  dones,  edic.  de  Barcelona,  1865,  11.  I,  p.  37) ;  —  «...el 
qui  los  ha  tals  adobats...  que  'Is  haveu  així  trets  de  compàs...»  (Moss.  Jordi  de  St.  Jordi, 
Debat  entre  'Is  ulls  etc,  p.  5). 

Participi  devant;  «...qu'han  mudades  \  forges  al  or...»  (J.  Roig  ib.  p.  8);  — 
(^Yï^chse  jugades  \  \esjoyes  sues»  (id.  ib.  p.  17);  —  ^^desconeguda  haguí  la  casa  i  (id.  ib., 
p.  14);  —  «...auia  dexada  óe\  tot  vuida  la  crismera  nova...»  (Carta  dete  jurats  de  Va- 
lencià de  1391,  ap.  Villanueva,  ib.  p.  181);  —  «...auien  apartades  estorades  crismercs 
velles  de  estany...»  (id.  ib.). 


.^.»^'^:.  ,.         -fç^^-jf^. 


—     375     — 

Mallorca:  Participi  derrera:  «^..aquelles  provisions  que'ns  han  apaiegudes...^ 
(Carta  de  1362  dels  Jurats  de  Mallorca,  ap.  Quadrado,  Islas  Baleares,  p.  617);  — 
...lo  qual  nos  hauia  aqueíla  (ballesta)  prestada,,.^  (Docum.  de  1359,  de  l'antiga  uni- 
versitat (municipi)  de  Mallorca,  ap.  Boletin  de  la  Arqueològica  Luliana  (Palma)  T.  VII, 
;\  89);  —  «...males  albergínies ^  en  mal  punt  les  havien  menjades. ..>^  (Docum.  de  1328, 
de  l'arxin  de  l'Audiència  de  Mallorca,  dalt  el  mateix  Boletin,  T.  IV,  p.  34);  —  «...que 
los- dits  jueus  los  (deutes)  han  alongats...^  (Doc.  de  1346,  de  la  Cúria  de  la  Govern  del 
Regne  (Je  Mall.  ib.  T,  VII.  p.  39),  —  «...les  coses  que  comprades  han...»  (Doc.  de  1392, 
ib.  T.  VII,  p.  394). 

Participi  devant:  «...han  comprades  altres  coses...»  (Doc.  de  1392,  de  la  Cúria 
de  la  Gov.  del  Regne  de  Menorca,  ap.  Bol.  de  la  Arq.  Lul.  T.  VII,  p.  394);  —  «...tot- 
hom... qui  hage  tietes  alcunes  robes... ^  (Doc.  de  1385,  ib.  T.  IX.  p.  121 );  —  «...hagen 
al•legades  ra/ions...»  (Doc.  de  1392,  ib.  T.  VII.  p.  394;  —  «...lo  senyor  Rey  haic  a  nos 
tramesa  letre  sua...»  (Doc.  de  1346,  de  la  Cur.  de  la  Gov.  del  R.  de  Mall.  ib.  T.  VIII, 
P-  39)í  —  «...nos  \\2iffetafe  de  la  compra...»  (Doc.  de  1347,  ib.  p.  40);  —  «...ha  com- 
prades tres  cases...  (Doc.  de  1392,  de  la  Cúria  de  la  Góv.  del  R.  de  Mall.  ib.  T.  VIL 

P-  394). 

Participi  seguit  inmediatament  d'un  infinitiu:  «...perçò  no  \^]i poguda  levar 
(la  sisa)  en  lo  dit  any...»  (id.  ib.);  —  «...navem/í?/^  liurar  carta  pública...»  (Carta  d'En 
Jaume  III  de  Mallorca  a  n'En  Pere  IV  d'Aragó,  ap.  Bofarull,  Col•lecció  Diplomhticay 
T.XXX,  p.  293). 

Altres  regions  de  la  nostra  llengua:  —  Participi  devant: —  «...home 
mut  fonch  escobat,  quar  avie  rauvats  verrols...»  (Inventari  de  l'arxiu  de  la  comuna 
clausura  de  Montpeller,  any  1377,  ^iP-  Revue des  Lang.  Rom.,  T.  III,  p.  154);  —  «...quar 
^\\^  traspassada  la  dïchaL  palissada...y>  (id.  ib.  p.  166);  —  «...nos...  havem  reseuputs 
(rebuts)  -X*  s.  (sous)...»  (Docum.  dè  1374,  d'Alais,  ap.  RezK  des  Lang.  Rom.  T.  IV. 
p.403);  — 

Participi  derrera:  —  i<...los  quals  (sous)  nos  aviam  legats  en  son  dernier  testa- 
ment...* (id.  ib.). 

» 

SiTGLE  XV. 

Catalunya:  —  Participi  derrera:  —  «...aquella  glòria  que  ell  h2LVÍ2i perduda...^ 
(Moss.  G.  Serra,  Gènesi  d* Escriptura,  p.  5); —  <'...les  objeccions  que  m'has /é'/^^.y...» 
(B.  Metge,  Lo  Sompni,  Uibr.  IV); —  <!^...\^s  par  aules  que  dites  ha...»  (Marsili,  Crònica, \\.  II, 
c.  VIII);  —  (^...les  quals  los  antichs  havien  apellades  Balears...»  (id.  ib.  c.  I);  —  «...aytal 
yla...  la  qual  Deus...  ha  establida  e  ordonada...»  (id.  ib.  c.  II):  —  «...per  gràcia  de  Deu 
les  haivisi  vensuts...»  (Manual  de  Novells  Ardits,  T.  I,  p.  162,  7  juliol  de  1409);  — 
"^...unR galea  que  Moss.  Torrelles...  havia  armada...»  (id.  ib.). 

Participi  devant:  «...haja  dictats  libres...  Li  hagué  celebrades  sollempnes  exe- 
quies...»  (Bernat  Metge.  Somp?ii,  Uibr.  IV);  —  «...si  hauia  morts  2l\c\itís  homes...»  [Recull 
d'Eximplis,  p.  4);  —  «...si  havia  cremada  alcuna  sgleya...»  (id.  ib.);  —  <  ...Vos  haja  do- 
nada hyla  de  Mallorca...»  (Marsili,  Crònica,  Uibr.  II,  c.  Vl);  —  «...li  havien  comanada 
paraula  de  respondre...»  (id.  ib.)  —  «...per  haver  après  .y//^>/^^^/íï  r Àfrica...»  (Moss.  B. 
Boades,  Fcyts  d'armes  de  Catalunya,  C.  II);  —  <...e  havisi /laguts  de  grans feyts...» 
(id.  ib.  c.   III );  —  «...havia  destruïda  la  lur  ciutat...»  (id.   ib.    p.   9);  —  «Pus  cre^nades 


—     376     — 

maveu  (m'haveu)  brumes...y>  (Canso  de  Perpinyà  de  la  i.»  mitat  del  XV,  ap  P.  Vidal, 
Hist.  de  la  ville  de  Perp,  p.  36c);  —  «...lo  senyor  Rey  na  demanats  los  embaxadors...^ 
(Docum.  de  1452,  del  Sindich  de  Barcelona,  ap.  Bol.  de  la  Arqu,  Lul,  T.  IX,  p.  279); 

—  «...Deu  li  havia  donada  corporal  bellesa..,^  {Curial  e  Guelfa^  11,  I,  C.  I);  —  «si  hauran 
rebudes  tantes  quantitats...^  (Man.  de  Nov.  Ardits,  T.  III,  p.  160,  any  1499. 

Participi  seguit  inmediatament  d'un  infinitiu:  —  «...haguesen  feyta  rebellar 
gxzxi partida  à^  la  terra...»  (Moss.  Boades,  ib.  c.  II) — «.../íb/i' hagueren /í?^^!^/^  ben 
senyor ejar...>^  (id.  ib.  p.  6). 

Valencià:  —  Participi  derrera:  —  «...la  gtnt  que  lay  l'han  scamida...^  (Moss. 
Febrer,  ap.  Milà,  Obras,  T.  III,  Poetes  Ly riques  catalans,  p.  470);  —  «...Aquell  queame 
nom  ha  morta. ..^  (  Tirant  lo  blanch,  T.  III,  cap.  CXCVlll);  —  «...la  bellea  que  fortuna 
ma  (m'ha)  comanada...^  (id.  ib.  cap.  cxciv);  —  «...fins  part  haja  elegida...-»  (Ausies 
March,  Cant.  II);  —  fins  un  vent  rh^ijequida...^  (id.  ib.);  —  «...per  fer  singulars  dones  \ 
fetes  nhz,  assats  molts  sabies...»  (id.  Cants  d'amor,  XI);  —  «als  que  no  us  hauran 
t/ista  I  res  no  hi  valdrà...»  (id.  ib.). 

Participi  devant:  —  «...natura  (h)  a  mesa  \  gentils  faisàs  (gentil  faisó)...»  (Moss. 
Febrer,  Si'n  la  mon  fos,  ap.  Milà,  Obras,  T.  III,  Poet.  lyr.  cat.  p.  467);  —  «!.. Satanàs 
fals  hsLuïsi  bastida  \  cella  caysó  (ocasió)...»  (id.  ib.  p.  470);  —  «...après  que  hagué /ítjj/j 
los  gats,  anassen  de  la  cambra...»  (  Tiran,  T.  III,  cap.  ccv);  —  «...puix  la  donzella  me 
hvL  rompuda  la  fe... ^  (id.  C.  194);  —  «...^qui  ha  /í7j^/.?  allí  aquells  mals  de  gats.^...^ 
(id.  C.  205);  —  «pensà...  no  li  ha,gués/eta  alguna  letra...*  (id.  ib.  cap.  CCXXVll);  —  Mos 
ulls  d'açò  hsLTi/eta  la  bugada...»  ( Ausias  March,  Cants,  IV). 

Participi  seguit  inmediament  d'un  infinitiu:  —  «...la  clau  qüem  he  feta  do- 
nar...» (id.  ib.). 

Mallorca:  —  Participi  derrera:  —  «...e  aquells,  estatuts  e  ordiruzcions...  hajen 
presentades,..  E  aquelles  ha  regonegudes,  e  examinades  emstes...»  (Docum.  de  I4i3,ap. 
Moll,  Ordinacions  del  regne  de  Mallorques,  p.  2);  —  «e  si  ^zwvies  proves  haurà  dades.. .^ 
(Docum.  de  1439,  ib.  p.  53);  —  «...los  dits  quatre  moros  qu'han  amenats.,.^  (Docum. 
de  1417,  de  la  Cort  Reyal  de  PoUensa,  ap.  Bol,  de  la  Arq.  Lul.  T.  VII,  p.  392-93;*— 
«...altres...  armes  h^^vien preses  \\o  furtades...^  (id.  ib.). 

Participi  devant: —  «...hajan  fets  certs  -  estatuts...»  (Docum.  de  141 3,  ap.  Moll, 
Ordin.  del  R.  de  Mall.  p.  2);  —  <k ...Yïbxï  feta  ins tanda  e  requesta...»  (Docum.  de  1433, 
ib.  p.  123);  —  «...hajan  ordonats  entre  ells  los  capítols...»  (Libr.  Extraord.  de  1404- 1405 
'  de  la  Cur.  de  la  Gov.  del  R.  de  Mall.  ap.  Bol.  de  la  Arqu.  Lul.  T.  VII,  p.  408); —  «...ha- 
vien...//^r/^^d:  una  barca...»  (Docum.  de  141 7  de  la  Cort  Reyal  de  Pollensa,  ib.  p,  392); 

—  «...havien...  trencada  la  tencadura...»  (id.  ib.);  —  a^^^n^sí  fetes...  cascú  vnçííXjes»  ofertes  e 
prometenses...»  (Determ.  del  Gran  y  Gen.  Concell  de  TUniv.  de  Mall.,  8  abril  de  1478, 
ib.  p.  423);  —  «...haviam  ofertes...  XXVI  botes  de  vi...»  (Arxiu  Gen.  Hist.  de  Mall.  Lletres 
missives  de  481  -82,  p.  416. 

SiTGLE  XVI. 

Catalunya:  —  Participi  derrera:  —  «...totes  les  coses  que  ell  haviïi  creades...^ 
(Tomich,  Crònica  C.  l);  —  «...com  los  hi  hac  mesos...*  (id.  ib.);  —  «.../í?j  havien  ajustats 
en  dita  sala...»  (Actes  dels  Jurats  de  Sta.  Coloma  de  Queralt,  de  1571,  ap.  Moss.  Segu- 
ra, Hist.  de  Sta.  Coloma  de  Quer.  C.  XXXV,  p.  145);  —  «...y  ves  quina  elecció  \\2Lv'Yefeia...» 


^^ 


—     377     — 

(id.  ib.);  —  «...la  divina  magestat...  victorià  havia  donada,.,^  [Man.  de  Nou.  Ard,  t,  V, 
p.  138,  any  1573);  —  «...don  Joan...  /'ha  tomada  2LS,on  rey...»  (id.  ib.);  ^— «...lo  rey... 
íh^xm presa  (la  ciutat  de  Tunis);..»  (id.  ib). 

Participi  devant  :  —  «...havent  ja  aparellats...  los  obrers...  los  ihchs  condecents.,.3 
[Manual  de  Nov.  Ard.  t.  V,  p.  137,  any  1572);  —  «...havent /<?/r.y  altres  disoiuciom...^ 
(id.  ib.  p.  141»  any  1573);  —  «...los  fossers...  hagen  tenguda  una  bàrbara  pratiga...if 
(id.  ib.  p.  142);  —  «...don  Joan...  havia /r^jo;  la  ciutat...^  (id.  ib.  p.  145);  —  <...e  com  lo 
Emperador  hagué  hoyda  la  Reyna...^  (Tomic,  Crònica,  C.  XXIl);  —  *...hauer  acabades 
les  coses. ..^  (id.  ib.  C.  I);  —  «...hagués  rebudes  les  letres...^  (id.  ib.  c\  XXV);  —  v^.e  ha- 
guessfen  cremats  los  hermitatges  e  morts  los  vil  hermitans.^.>y  (id.  ib.  C.  XXIí);  —  :'...ha 
doses...  les  corts  de  Monçó...»    (Martí  de  luarra,  de  1534,  Epís.  Histories  e  conquestes); 

—  i... h^LW^m  posades  algunes  vigílies...^  (id.  ib.  p.  vi). 

Participi  seguit  d'un  infinitiu:  — ,«... hagué  acabada  òq  conquistar  \^  terra. ..s 
(Tomic  ib.  C.  XX v);  —  «...la  dita  roba  no  haguessen  poguda  present ar.^.^  (IJbre  de  con- 
solat dels  fets  marítims,  C.  252);  —  «...lay  havien  viste  metre. ..^  (id.  c.  257). 

Valencià:  —  Participi  derrera:  —  «...lo'coronista  queus  an/eilonits...^  (Moss, 
Gaçull,  Brama  dels  llauradors,  p.  5). 

Alguer  de  Sardenya:  —  Participi  derrera:  —  «...la  qual  victorià  haventla 
conscguda  de  mans  de...  Deu...»  (Relació  de  Tatach  dels  francesos  a  Alguer  Tany  1412, 
ap.  Milà,  Obras,  t.  III,  p.  549);  —  «...per  haverla  lliurada  en  tal  dia...^  (id.  ib.);  —  í»  -..la 
bandera  haveu  deixada. ..y»  [Cobles  sobre  *1  metex  atach,  ïh.);  —  '^...França,  França 
hauen  cridada...»  (id.  ib.). 

Participí/DEVANT:  —  «...los  enimichs  havien  entrada  la  terra.,. ^  (Kelacíó  de  Tatach 
dels  francesos  contra  Alguer  ut  supra '\h.)\  —  <!^...\\^\Qnt\\  fetes  gràcies, ..^  (id.  ib.];  — 
Escalada  la  aueu  sens  falla»  [Cobles  sobre  1  metex  atach  dels  francesos^  ib.);  —  <  t/í'- 
Pensada  nos  han  la  terra... ^  (id.  ib.);  —  «y  tolta  li  han  la  tes  ta... ^  (ui.  ib.). 

Mallorca:  —  Participi  derrera:  —  «...los  quals  (orgues)  ha  donats  al  spital...» 
(üocum.  de  15 18,  ap.  Bol.  de  la  Arqu.  Lul.  t.  VII,  p.  423);  —  «Al  qui  milloria  haurà 
obtinguda...^  (A.  Massot,  Cartell à.^  1592,  ap.  Bover,   Bibliot.  de  Escr.  BaL  t.  I,  p.  475); 

—  «...gran  mercè  m'han  yi?/^...»  (id.  ib.  p.  476);  —  ^...qui  millor  obre  haurà  compilada,..» 
lid.  ib.);  —  «...per  no  h^uexles proposades  llegítimes...»  [Noves  Ordin.  de  f  Audiència  de 
Mall.  de  1576,  ap.  Moll.  Ordin.  del  R.  de  Mall.,  p.  199);  —  <^... negligència...  no  he 
usuda...»  (Docum.  de  1572,  ap.  M.  Rotger,  Hist.  de  Poll.  t.  II,  append.  p,  CXLI);  — 
* -(\u3ints  privilegis  han  concedits  los  reys...»  (Determ.  de  l'Univers,  de  Mallorca,  iS73j 
ap  Bol.  de  la  Arq.  Lul.  t.  VII,  p.  311.) 

Participi  DEVANT:  —  ...la  part...  haurà  obtinguda  sentencia...^  [Noik  Ord.  de  VAud. 
de  Malí.  ib.  p.  186);  —  «...haveu /^r/j"  molts  llibres. ..>>  (A.  Massot,  ib,  p.  477);  —  ,..he 
aportada  la  lite  e  causa. ..^  (Docum.  de  1572,  del  plet  de  les  monges  del  Puig  de  Pollen- 
sa,  ap.  M.  Rotger,  Hist.  de  Poll.  t.  II,  apend.  p.  CL...);  —  «...la  congregació...  havia 
gravaeles  les  monges...^  (id.  ib.  p.  CXLll);  —  ...hauia  dada  altra  sentencia... i^  (id.  ib.);  — 
...lo  cardinal...  se  auia  tirada  la  causa...»  (id.  ib.  p.  CXLIII);  —  «.,. Antoni  Company... 
^seguida  la  Germa?iia...y>  [Informacions  sobre  la  Germania  a  Mallorca,  nútn.  79i)í  — 
*...ell...  li  \va,v'\'3i  ficada  la  visarma  per  lo  cors...  >  (ib.  num.  744).  —  ^,^^y  quaut  hagueren 
ofegats  los  set  demandats...»  (ib.  num.  747.). 


-     378     - 


SllTGLE    XVII. 


Catalunya:  — Participi  derrera:  <!^. .. resolució  <\\xe...  dit  consçU...  h^v\^ presa...^ 
(Llibre  de  Consells  de  Sta.  Coloma  de  Queralt,  1653,  ap.  Segura,  Hist,  de  Sta,  Coloma 
de  Quer,  C.  XXV,  p.  108);  —  «...poca  cortesia  que  los  frares...  havien  tinguda.. .i>  (Ma- 
nual de  Nov.  Ard.  t.  IX,  anys  1609- 1619,  p.  2);  —  «...per  la  gran  corresp07idencia  que  ab 
ell  havien  tinguda.. .f>  (id.  ib.  p.  22);  —  «...la  mercè  que  sa  Sria.  llima,  los  havia  oferta...^ 
(id.  ib.  p.  32). 

Participi  devant:  «...lo  comanador...  \i'dLV\^  feta  que  xa... -f»  (Llibre  de  Consells  At 
Sta.  Coloma  de  Queralt,  13  agost,  1653,  ap.  Segura,  ib.,  p.  107);  —  «...los  frares  han 
cantada  \xïi2,  fnissa...^  (id.  ib.  p.  108);  —  «...hauien  vista  y  llegida  àÀtà  informació...^ 
(Man.  de  Nov,  Ard.  t.  IX,  p.  26,  any  1610);  —  «...los  Concellers...  havent  rebuda...  una 
carta.. .^  (id.  ib.  p.  20);  —  «...en  haver  tocada  dita  hora...^  (ib.  id.  p.  22);  —  «...après  de 
\i'^\^x  fetes...  \^%...  prosessons...^  (Docum.  de  1624,  ap.  Segura,  ib.  p.  216). 

Participi  SEGUIT  D'INFINITIU:, «...la  qual  tapia  dits  consellers...  havia /?/a  í/z^r;-^- 
car..."»  (Manual  de  Nov.  Ard.  t.  IX,  p.  6,  any  1609). 

Mallorca:  —  Participi  derrera:  «...los  grans  treballs  que  li  havian  ocasionats. ..i 
(Dr.  G.  Mesquida,  Vida  de  Sor  Anna  Maria  del  SS.  Sagr.  anys  1690-92,  c.  XI,  n.  jò)', 

—  «.../^.f  h2i\\z, guaftades  y  posades  en  el  camí...»  (id.  ib.  n.  81);  —  ...la  havian  observa- 
da molts...»  (id.  ib.  n.  86);  —  «.../^  qual  jo  he  composta...^  (codicil  del  Dr.  Binimelis, 
historiador  de  Mallorca,  22  juny,  1612,  ap.  Bol.  de   la  Arqu.  LuL  t.  VII.  p.  115). 

Participi  devant:  «...en  que  ha  tinguda  sempre  particular  devoció. ..-i*  (Dr.  G.  Mes- 
quida, ib.  n.  83);  —  «los  Jurats...  confessen  haver  rebuts  aquells  (llibres)...»  (Libr.  Lx- , 
traord.  dels  Jurats,  anys  1648-  50,  ap.  Bol.  de  la  Arqu.  Lul.  t.  VII,  p.  118);  —  «...après 
de  haver  donada  pau...*  (Docum.  de  1609,  ap.  M.  Rotger,   Hist.  de  Poll,  t.  II,  p.  77); 

—  ...y  hKvent  rebuda..,  diligent  informació...*  {}d.  ib.);  —  €...\\2l  portada  una  letra...^ 
(Arxiu  Munic,  de  Sta.  Margalida,  Libr.  d'adjunt,  de  1637 -1654,  ap.  M.  Rotger,  Nues- 
tra  Senora  de  la  Salud  del  pueblo  de  Maria,  p.  22);  —  a  ...\^s  presents  proveïdes  havem... ^ 
(Docum.  de  1612,  ap.  eund.  Hist.  de  Poll.  t.  II,  p.  78);  —  «...perquè  no  se  ha  tenguda 
plena  noticia...^  (Docum.  de  1609,  ib.  p.  yj). 

Sitgle  xvdi. 

Catalunya: — Participi  derrera:  «...mon  Fill  me  ha  elegida...*  (Exercici del 
christia  per  lo  Rt.  Joseph  Ullastre,  estampat  a  ca'n  Joan  Dorca  de  Vich,  p.  237,  Goigs 
de  Nostra  Senyora  del  Roser)\  —  «...més  que  tots  la  he  sentida... ^>  (id.  ib.);  —  «...ells  la 
hdLïi  fundada... y>  (id.  ib.  p.  236);  —  <s^...me  han  adolorida...*  (id.  ib.  p.  238). 

Participi  devant:  «...havent  (els  Jurats)  rebuda  una  carta.. .^  (Actes  del  consell  de 
Sta.  Coloma  de  Queralt,  9  setembre  de  1705,  ap.  Segura,  Hist.  de  Sta.  Col.  de  Qucr. 
Lxvii,  p.  284). 

Mallorca:  Participi  derrera:  «...de  les  ofenses  que  haveu  comeses...*  (Rituale 
Mayoricense,  edic.  de  1725,  p.  90);  —  «...  las  demés  cosas  las  ha  criadas...*  (id.  edic.  de 
1747,  Declar.  del  Credo,  p.  17);  —  «...  es  menester  haver/íz  presa...*  (id.  Declar.  dels 
Man.  de  la  Igl.  p.  27);  —  «...per  no  haver/í?.?  coneguts...^  (id.  Declar.  dels  set  Sagr.  p. 
30);  —  <{...\^^  misses  qu'hauràn  pagades. ..>^  (Oidinacions  del  Bisbe  de  Mallorca,  Fr. 
Ant.  de  la  Portilla,  per  Tesglèsia  de  Sóller,  3  octubre  de  1704,  ap.  J.  Rullàn,   Historia 


V^T^ 


'-5i5í••>/»sfs>^  ..T^rr,  ^'yzrVyf*^'^^ 


—     379     — 

de  Sóller,  Palma,  1875-76,  t.  II,  apend.  17,  p.  888);  —  «...  las  obras pias  hauran  dexa- 
des  [Edicte  à^^iúy^  de  Mallorca,  de  1754,  ib.  apend.  21  p.  921); — <í.., caria  mheu 
feia..,T^  (J.  Togores,  poesia,  ap.  Bover,  Bibl.  de  Escr.  Bal.t.  II,  p.  442);  —  «...qualque 
punxa  heus  ha  aficada..,^  (G.  Roca,  Píranto  y  Tisbe,  ap.  eund.  ib.  p.  278);  —  ç...los 
cuyners  per  aguiar  los  bastants  no  he  trobats;  tots  los  convents  he  cercats... 1^  (S.  Gelabert, 
a.  Tih  de  sa  Real,  de  Manacor,  Mosson  Pitja,,  ap.  Contarelles  d  En  Jordi  des  Reco, 
Palma,  1885,  Ses  Matanses,  p.  43). 

Participi  devant:  «...ha  ír/ad?bj  totes  les  ^^^ítj...»  (^//.  Mayor.  edic.  de  1747, 
Declar.  del  Credo,  p.  17);  —  «...el  qui  ha  llevada  \?Lfama  a  son  pròxim»...  (id.  Decíar. 
deUMeu  Mon.  p.  23);  —  «...y  han  obteza  la  llicencia...^  {Edicte  del  Bisbe  de  MalL  de 
1754,  n.  39.  ap.  Rullàn,  ib.  t.  II,  p.  928);  —  «hajen  (algunes  persones)  guardats  alguns 
dissaptes...^  (Edicte  del  Trib.  de  l'Inquisició,  de  1735,  ap.  Rullàn,  ib.  p.  964);  —  «..,0 
que  hagen  degollats  animals...^  (id.  ib.);  —  que  hagen  menjada  cam...^  (id.  ib.};  —  hajen 
fets  alguns  ritus. ..í»  (id.  ib.  p.  966);  —  «...si  haguessen  guardats  los  divenrcs...^  (id.  ib.); 

—  €... havem /r^j^  informació... í»  [Actes  del  Consell  de  Sóller,  de  Mallorca,  8  de  setem- 
bre de  1723,  ap.  Rullàn.  ib.  t.  I,  c.  XV  §  7,  p.  668);  —  «...fins  hajen  tomada  dita  canti- 
dat  »  [Actes  del  Consell  de  Sóller,  3  gener  de  17 17,  ap.  Rullàn,  ib.  t.  II,  Secc.  Relig. 
c.  I,  §  IV,  p.  241);  —  «...qui  us  ha  llevada  la  vostra  estimada  vida...^  (G.  Roca,  Píramo 
V  Tisbe,  ap.  Bover,  Bibl.  de  Escr.  Bal.  t.  II,  p.  278). 

SiTGLES  XIX  Y   XX. 

Catalunya— Participi  derrera:  «...després  que'l  sol  les  ha  besades... » (J.  Rubió 
y  Ors,  Lo  Gayter  del  Llobregat,  edic.  poligl.  Barcelona,   1 888-1902,  t.  II,  Trava,  p.  38); 

—  <r...tal  ditxa  \  me  la  has  robada... y^  (id.  ib.  La  Rival  de  les  Jlors,  p.  152);  —  ^...La 
corona...  \  no  me  la  han  donada  ^d^s^  (Víctor  ^3\?ig\xQt,  Les  cinch  diades  d  amor);  — 
«...Uuytant  me  f he  guanyada...»  [ïd.   ib.);  —  «La  Pàtria...    \   que...   hdiveu  salvada...^ 

(Moss.  CoUell,  Lo  Somatent);  —  * la  llengua  qu'  hem  salvada »    (id.    Discurs 

dels  Jochs  Florals  de  Lleyda,  1899);  —  «...nostra  Indústria....  \  Than  ferida..,^  (Fran- 
cesch  Mateu,   Pobre  Pàtria)',  —  <í....  mng\x  les  hd^  arrencades. ...í^   (id.  La  Pàtria);  —  ^ns 

/'ha  donada  Deu...»  id.  ib.);  —  « les  ha  preses  en  sos  brassos »  (Moss.  Verdaguer, 

Dietari  d  un  pelegri,  p.  94);  —  « fortalesa    \    que....  lo  sarrahí  no  ha  presa.,...  ^  (id. 

Canigó,  p.  60);  —  «...be  massa  /'has  desclosa  \  ta  ànima...»  (id.  ib.  p.  52);  ^  «...tes 
cordes  he  trencades...»  (id.  Caritat,  p.  16);  —  «...la  nit  (Jesús)  h^^ passada...^  (id.  A^asa- 
reth,  p.  55);  —  «...la  corona...  que  vos  han  texida...»  (id.  Sta  Eulària,  Pret);  «...una  rosa 
que 'Is  meus  (llabis)  han  desclosa...»  (id.  Betklem,  p.  ig);  —  <^...\di  carrera.,,  haverla 
exercida...»  (R.  N.  Comes,  Almanach  català,  de  1900,  p.  19);  —  «...y  /'ha  encisada  un 
monarca...»  (Camps  y  Fabrés,  Los  tres  suspirs  de  Varpà)',  —  «...al  mitj  del  cor  fh^Jlef- 
jada...»  (id.  ib.)  —  «...la  llengua  \\  han  arrancada...»  (id.  ib.);  —  «...la  resposta  que  ii  han 
feta...»  (Verdaguer  y  Callis,  Veu  de  Catalunya,  any  VIII,  p.  374);  —  «...el  que  /*ha  vista 
de  dia...»  (J.  Massó  y  Torrents,  Croquis  Pirenencs,  p.  8);  —  «...alguna 7/^;^'  ortogï'àfica.,, 
P)\e adoptada...»  (P.  J.  Nonell,  Anal.  Morfol.  p.  vil);—  «.../rj  haurien  escrites...^  (id.  Esiu- 
dis  Gramaticals,  p.  18); —  «...dels  escrits,  que'ns  han  tramesos...»  id.  [Anal.  Fon.  Orí.,  p. 
44);  —  «...tota  la  nit  l'he  cridada...»  (J.  Maragall,  Catalonia,  2.^  èpoc,  num.  l);  —  «-..les 
monjes...»  /"havien  soterrada...»  (id.  ib.);  —  ^...la  hi  he  contada...»  (Del  Bosch,  L•i  Stga- 
^>  P-  ^7)\  —  «havent/tíí-y  ja  donada...»  (A.  Bulbena,  Raconet,  p.  14);  —  <í^Mada$tra  'ns 


—     3^0     — 

han  donada.,.^  (A.  de  Quintana,  Jaume  lo  desditxaí)\  —  *... poesies  que  havia  tretes. ..t> 
(J,  Delpont,  Le  JournaL  fascicle  33,  Perpinyà  1899);  —  «...les/^«/^j  qu' havia  triades...^ 
(id.  ib.];  —  íílo  cor  ab  que  Pha  estimada,,.^  (C.  Viada  y  Lluch,  Calendari  Català  de 
1898,  p.  167];  —  ^..Me  ha  vistes  tantes...»  (Moss.  G.  Soler,  Missatger  del  S,  C  de  J. 
any  VII,  p.  203};  ^  ^..\a. gràcia  als  qui  Wï'òxí perduda...^  (Moss.  Rigualt,  Lo  devot  català^ 
P-  33)í  —  ^.,. errades  que  'ns  hem  partides  ab  els  caixistes...»  (Moss.  Grandia,  Gram, 
Edm.  Pròlech);  —  «...fins  ara  no  les  havem  vistes...^  (Milà,  Obras,  t.  III,  Anttchs  Poetes 
Cat,  p.  163);  —  ít„,los  doatments...  los  \íz.v^'ííï presos  de  Torres  Amat»  (id.  ib.  p.  155  in 
nota). 

Participi  DEVant:  «,.. En  Jaume...  hsi  trobada  la  llibertat,,,^  (A.  de  Quintana, 
Jaume  lo  desditxat);  -  ^...ío  Pastoret  quhdi perduda  l'ovella...»  (Moss.  Verdaguer,  Betk- 
lem,  p.  48};  —  <í...Llnfant  ha  desclosos  \  sos  ulls...^  (id.  ib.  p.  81);  —  «...H  ha  presa  la 

mida a  (id-  ib,  p.  S4)  í  —  * T>^m  vos  ha  dada  madona  Sta.   Eulària »    (id.  Sta, 

Eulària,  Preí.); —  «,,„,  n*havia  escrites  les  darreres  estrofes...^  (id.  ib.);—  «^No  \i^feta 
am  vos  contra  Almanzor  lagf/erra »  (id.  Canigó,  cant  I);  —  « los  hagués  con- 
cedida la  imnortalitat »    (id.  Dietari  d'un  pelegrí,  p.  98); —  «  D'algun    aligot  de 

mar  |  rebuda  hnurk/alcoHada...»  (id.  Monserrat,  p.  25);  —  ^..h^.  apresa  \  del  serafí... 
la  sabtesa,.,tf  (id.  Calendari  Català  de  i8çç,  p.  48);  —  «...he  llegides  y  seguidament  sa- 
borejúdes,..  les  Contarelles...^  (J.  Pepratx,  carta  de  30  de  mars  de  1886);  —  «Si  t'han 
presa  la  corona.,.^  (Fr.  Mateu,  Poesies,  p.  229);  —  «/«  ha  distribuïda  en  diferents  mem- 
bres... ï  (Dr.  Torres  y  Bages,  Pastoral  d' Entrada  di  la  diòcesi  de  Vich,  p.  73);  —  «...hem 
adoptada  la  segona  manera...  >  (P.  J.  Nonell,  Estudis  Gramaticals,  p.  18);  —  «...sols  ha 
serifades  y  reproduïdes...  ab  fidelitat  les  impressions...^  (Marian  Vayreda,  Recorts  de  la 
derrera  carünada,  dalt  La  Veu  de  Catalunya,  any  VIII,  p.  376);  —  «...heu  descubertes 
y  pregonades  les  riqueses... >>  (Joan  Poblet,  A  F Orfeó  Català)\  —  ^...hefetaresposició...^ 
(Moss.  Grandia,  Gram.  Etim.  Pròlech);  —  «...he  cercades  raho7ts  ineludibles...^  (id.  ib.); 
—  ^..M^ preferies  les  doctrines  a  tot...»  (id.  ib.). 

Participi  SKGUIT  d'un  infinitiu:  oí...T>ovíc\\s]oV\ï^  vista  nàixer. ..t^  (Moss.  Ver- 
daguer, Ca?ngú,  cant  VL). 

Valencià—  Participi  DERRERA:  Posam  aquí  frases  que  recullírem  dins  les  di- 
ferents regions  del  reyne  de  València  durant  les  escursions  filològiques  que  hi  férem: 
í..Ja  casa  Than  mnua  (venuda)...»  (Elx);  —  «.../'ha  vista  ell...»  (Santa  Pola);  —  «...  Els 
h'àfetes..^^  (Novelda);  —  *..7'han  robà  (robada)...»  (Monòvar);  —  «...no  /'han  duta  (duy- 
ta),..»  (Biar);  —  <...  Jo  /*  h^  cumplida...^  (Xixona);—  «...me  s'ha  olvidade...^  (Alacant);  — 
€..fhdin  púsà  (posada)  y  th^n  pagà  (pagada)...»  (Verger);  —  «L'ha  deixà  (deixada)  en 
terra,..*  (Oliva);  —  *...no  /'ha  vista. ..^  (Alcoy);  —  «Jo  no  /'ha  sentida...*  (Xàtiva);  —  «Se 
th^ presa  per  Patrona...»  (Cocentanya);  —  «No  les  han  vistes...*  (Benifallim);  —  «...una 
baca  /'ha  treta...*  (València);  —  «La  mare?  Z'ha  vista...*  (Simat  de  Valldigna);  —  «LV.r 
plicaciò  que  li  hay/í^/í?...^  (Vilarreal);  —  ^...les  han  usaes  (usades)...»  (Castelló  de  la  Pla- 
na); —  *.../'ha  llegida...^  (Alcalà  de  Xisbert);  —  ^...va^ germana  ^l'has  vista?...*  (More- 
lla); —  <..,no  /'havien  rellevada...*  (Calaceyt). 

Mallorca.— Participi  derrera:  «...Quant  temps  fa  que  no  /'he  vista...*  (M. 
Aguiló,  Recorts  de  jovenesa^  p.  43);  —  «Si  am  los  ulls  /'haguessen  vista,  \  tots  l'hau- 
rien adorada.,.^  (id.  ib.  p.  11);  —  «...quines-  mans...  r\ïz.n  ferida?...*  (G.  Forteza,  A  la 
Verge,  ap.  Flors  de  MalL  p.  242);  —  ^...gallarda  eus  he  vista...»  (V.  Penya,  Anyorarisa, 
ib.  p,  252);  ^-  «...qui  /"hagués  vista...*  (T.  Aguiló,  El 2^  d' Octubre,  ib.  p.  282);  —  «...tres 


1 


-     3«i     - 

lansades  he  rebudes...*  (id.  ib.  p.  290);  —  *... enterbolides  les  han...»  (P.  d'A.  Penya»  Lo 
pdau  encantat^  ib.  p.  374);  —  €...  com  si /'hagués  duytayd....^  (id.  Una  fulla  seca ,  ?í'p. 
Bover,  BibL  de  Escr.  Bal.  t.  II,  p.  92);  —  €la  inda  n'han  recobrada...^  {R.  Picó,  Cana- 
munts y  Canavalls,  ap.  Flors  de  Mallorca,  p.  398);  —  €... alguns  la  ï^ista  han  alsada,,.» 
(id.  ib.  p.  402);  —  «la  mortalla  te  n'han /é'/^...»  (id.  Suspirs,  ib.  p.  444);  —  «...y  /*he  cii- 
ú'iidSí  ab  mes  llàgrimes...»  (G.  Rosselló,  La  Torre  del  misteriy'ih .  p.  ^o]\  —  'los  qui 
s'hermosura  ha  msta...*  (id.  Lo  castell  de  Varmonia^  ib.  p.  10);  —  «...la  sort  que  /'ha 
tocada*  (M.  Obrador,  La  mal  casada,  ib.  p.  578);  —  «t'haguessen  tancada  monja^  (id.) 
ib.); —  «/'he  vista  llavors...»  (Jaume  Sanxo,  Anyoransa,  ib.  p.  640);  —  c. ..aquell  que,.. 
rhaurk  escoltada...*  (M,  V.  Amer,  Calendari  Català  de  1899,  p.  72);  —  «May /'havia 
trobada  tan  alegre...»  (G.  Maura,  Aygoforts,  p.  33);  —  ^...tempestats...  qu'havia  lleigi- 
rfí'j...  a  ses  novelles...»  (id.  ib.);  —  ^...^qt  molta  que  n'hagués  tenguda...-^  (id.  ib,); — 
€...la  Seu  qu'hem  contrafeta^..*  (T.  Forteza,  Poesies,  p.  44);  —  «.../'he  estimada  en  esta 
vida...»  (B.  Ferrà,  Comèdies  y  Poesies,  p.  42);  —  «...a  mi  us  han  encaminades..,*  (id.  ib. 
p.  24);  —  «...les  comèdies...  les  he  escrites. ..*  (ià.ïh.Vïò\.)\  —  «...ja  wí'heu  sentida. ^.^ 
(Moss.  Costa  y  Llobera,  Tradicions  y  Fantasies,  p.  45);  —  «...la  maravella  qu'han 
vista...*  (id.  ib.  p.  39);  —  «...les  ales  t'hzxi  fermades^...  (Moss.  J.  Guiraud,  Poesies,  p.  23); 

—  c...sa  calma  qu'hsLWÏB. perduda...*  (M.  dels  S.  Oliver,  La  Roçueta,  2.*'^  època,  n.  282); 

—  «...mil  pintures...  qu'han  vistes...*  (G.  Alomar,  ib.  n.  291);  —  «.../'havia  sentida., .^  El 
sen  Tomeu,  ib.  n.  286);  —  «s'enamorat  l'ha  enganada*...  (  Fel  de  la  terra^  ib.);  —  «el 
gimnasta  /'ha  seguida.. .1^  [Calabruix,  ib.  n.  290);  —  «...després  à'h-^^^vlos  pensats  y  re- 
pensats...*  (Ti?ioca,  ib.);  —  «...el  sol  l'ha  pansida...*  {^oan  de  Passatemps,  Ib,  n.  289); 

—  €... les  paraules  qu*he  preses  per  tema...»  (Bonav.  Barceló,  sermó  de  Lluch  de  1899, 
P-  7)í  —  «...de  totes  ses  ilusions...  cap  n'hi  ha  haguda...*  (Ramon  Obrador,  Almanach 
del  Pagès  Mallorquí  de  1900,  p.  87);  —  ^...disminució  també  n'havia  espaimcniada 
Artà...»  (Mossèn  M.  Gayà,  Mallorca,  t.  I,  p.  472);  —  «el  sol  ja  les  ha  copades...^  (M.« 
A.a  Salvà,  U Estiu)',  —  «Lo  deu  Vulcà  de  l'ànima  fent  presa  |  l'havia  transportada  a  son 
desterro...»  (J.  LI.  Estelrich,  Carta  a  n-En  M.  Costa);  —  «...tu  que  la  bella  [  natura  ab 
art  de  místich  has  entesa*  (id.  ib.). 

Participi  devant:  «y  li  bufeta  feredat.. .i^  (T.  Aguiló,  L'ombra,  ap.  Flors  de  Ma- 
llorca, p.  316);  —  €,.\i^  perduda  Maylòrques...i^  (P.  de  A.  Penya,  Lo  palau  encantat ^  ib. 
P-  374);  —  «Jo  t'he  traçada  la  via*  (R.  Picó,  Suspirs,  ib.  p.  454);  —  «...he  vista  \2í^ou..% 
(Jaume  Sanxo,  Any  or  ansa,  ib.  p.  640);  —  «...no  aturà  que...  ja  hagués  vista  sa  sogra. .,1* 
(G.  Maura,  Aygoforts,  p.  35);  —  «...los  arbres  ja  han  treta  fulla...*  (M.^  A."^  Salvà,  Bones 
festes)]  —r  «...ab  son  espòs  ha  perduda  la  vida...*  (T.  Forteza,  Poesies,  p.  SOi  —  *'^^ 
flors...  han  espargida  \  per  tot  sacra  llavor. ..i^  (id.  ib.  p.  75);  —  «prest  h^gu.éfeta^  desas- 
trosa via...*  (Moss.  Costa  y  Llobera,  Tradic.y  Fant.  p.  86);  —  «la  verge...  qu'ha  des- 
closa la  voluntat  divina,.. .:k  [id.  ib.  p.  177);  —  «...ma  pensa,  ha, -vista  ,.A^  conquista. ..> 
(Moss.  J.  Guiraud,  Poesies,  p.  3);  —  c.he  sentida  sa  primera  tremolor. ..^  (G,  Alomar, 
LaRoqueta,  2.»  època,  n.  291);  —  «...heu  vista  saygo  que  cau...»  (F.  Escales,  ib.  n.  297); 

—  «...no  han  tastada  sa, poesia...*  (id.  ib.);  —  «.  .no  han  beguda  sa  cíar^or  del  sol...»  (id. 
ib.);  — <...no  tenia  temps  d'haver  encalentida  s^  cadira...*  [Ximbomba/\h.  n.  2j6)\  — 
«...vos  hexifetck  sa  fortuna. ..i^  (Tinoca,  ib.  n.  282);  —  «...N'Andreva  hagués  tenguda  sa 
criatura...*  [Fel  de  la  terra,  ib.  n.  286);  —  «sa  canturia...  havia  morta  sa  cançó. ..-^  [Rafel^ 
ib).;  —  «...ja  has  trasformada  \  la  terra  en  paradís>  (Jaume  Pomar,  ib);  —  t... m'havia 
feta  grada...*  [El  sen    Tomeu,  ih.)',  —  t... després  d'haver  ensaborits  es   torrons.,,^   [La 


-     382     - 

Raqueta,  2.^  èp.  n.  301);  —  c ...s'hi  havia  cremades  ses  ceyes...%  (id.  n.  299);  —  €...ha  sen- 
tida sa  besada  de  Judes...>   (id.   ib.);  —  c ...havien  suspeses  seè/unaons...'^  (id.   n.   288); 

—  «...hem  necessitats  quatre  doblés. ..'i  (Mallorca  Dominical,  n.  31,  any  III);  —  «sense 
haver  tenguda  resposta,,.^  (Moss.  M.  Gayà,  Malhrca,  T.  I,  p.  472);  —  «^qui  no  ha  vistes 
ses  sàtires  ridícules... >  {La  Gazeta  de  Mallorca,  n.  18);  —  S' Ajuntament...  ha  enviades 
ses  quatre  mil  pessetes...'»  (id.  ib.);  —  fels  hortolans  han  apresa  manera  de  feries  nexe...^ 
(id.  ib.);  —  «...de  presumit  qu'es  estat  )  parex  qu'ha  duyta  bufanda.»  (L'amo  Antoni 
Vicens  Santandreu  de  so'n  Garbeta  (Manacor)  Mort,  Judici,  Infern  y  Glòria)^ 

Participi  seguit  d'un  infinitiu:  «...penyora  |  que...  \i'òxifeta  obrar...»  (Moss.  J. 
Guiraud,  Poesies,  p.  9);  —  «...carta...  que  ja  m'havia  donada  a  llegir...»  (Carta  d'un  co- 
laborador  del  diccionari,  de  Menorca). 

Poesia  popular,  d'epoca  incerta: 

Catalunya:  Participi  derrera:  «...que  jo  ja  Wx perdonada...»  [Romancerillo  Ca- 
talàn,  n.  20.  La  intercessió  de  Marid)\  —  «...a  la  glòria  \ha  pujada...»  (ib.  var.  B.);  — 
«may  que  les  'guessin  deixades...»  (ib.  n.  lOi.  Sortida  de  Montblanch)\  —  ^...que^oper- 
duts  els  havia...»  (ib.  n.  36,  Lo  Pastoret,  var.  H.);  —  «...com  /'hauran  guanyada...»  (ib. 
n.  ji.  Lo  Comte  Amau)\  —  «solament  no  /'he  tocada...»  (id.  ib.);  —  «i... imies paraules 
qu'he  dites»  (id.  ib.);  —  «De  tantes  que  ni  'vem  fetes...*  (ib.  n.  30  Lo  Romeu);  —  «les 
obres  que  Deu  t'ha  dades»  (ib.  n.  20.  Intercess,  de  Maria)]  —  *quina  se  l'en  \íb, pensa- 
da... (ib.  a  125  Lo  Marxant)',  —  «/'ha/>/^  una  romereta...»  (ib.  n.  219  La  Pelegrina), 

PARTICIPI  DE VANT:  «...si  havien  vistos  parrots...*  [Romancerillo  catalàn,  n.  127 
Vacayna)',  —  «Que  s'han  donada  Vamor,..»  (ib.  n.  218.  La  Dama  d'Aragó,  var.  A  |  ); 
«...Capellà  que'n  diu  la  missa  |  n'ha  perduda  la  llissó...-**  (id.  ib.);  —  «Que  so  guanyada 
honra  y  fama...»  (ib.  n.  124.  La  Fugitiva,  var.  A  |  );  —  «y  s'han  venuda  Ykisenda... 
(ib.  n.  115.  Francisco,  var.  E);  —  «...n'han  cremada  una  iglesia»  (ib.  n.  81  L^s  Segadors)] 

—  «Ja  n'han  morta  la  primera...»  (id.  ib.);  —  «N'ha  aixecada  galant  guerra...»  (id.  ib. 
var.  E);  —  «...ya  n(i)  ha  escrita  una  carta...»  (ib.  n.  258.  L' Infanta seduida)',  —  «Y  ha 
parada  campanya...»  (ib.  n.  95.  Resposta  de  Girona)', —  <ír{h2irï  parada  gvdSi  botiga» 
(ib.  n.  36.  Lo  Pastoret,  var.  B). 

Mallorca:  —  Participi  derrera:  —  «Ja  diràs  a  mos  parents  |  que  mos  pares 
7n'\i^n  casada»  (canso  popular);  —  «Sa/^;zd:^^esque  importa  |  qu'heu/é'/^p'es  canta- 
dors»  (id.);  —  «que,  si  no  /'heu  beneida  \  noltros  menam  s'escolà»  (id.);  —  «sinó  que 
sentiràs  dir:  —  tal  jova  n'han  soterrada»  (id.);  —  «si  dius  que  no  m'has  volguda,  \  jo  diré 
que  no  dius  ver...»  (id.);  —  «corre  vint  anys  que  som  nat,  |  y  no  us'via  presomida  \  ...pron- 
te  us  hauria  cuida...*  (id.);  —  «y  jo  am  la  meteixa  roba  |  «'he  refuats  de  millors...»  (id.); 

—  «Jo  no  /'haguera  deixada...»  (id.);  —  «com  la  vaig  voler  cullir  |  la'm.  varen  haver  ro- 
bada...» (id.);  —  ccomandassions  p'es  vent  |  moltes  te  n'hauré  enviades...*  (id.);  —  «Ja 
vos  hi  han  arribada;  \  tot  arriba  a  tenir  fi»  (id.);  —  «Tant  m'es  possible  mudar  |  Vamor 
qu'amb  ella  h^ posada...»  (id.);  —  «Tanta  alegria  m'has  dada,  \  Juan  com  ets  arribat...» 
(id.);  —  «S'estimat  vos  ha  deixada,  \  joveneta,  y  no  duys  dol?  |  Solament  tench  el  con- 
sol I  qu'altra  no  s'en  ha  mirada*  (id.);  —  «Vida  mia,  jo  no  sé  |  qui  us  ha  mal  aconseya- 
da...*  (id.). 

Participi  devant:  ^Perduda,  l'haurem  perduda  \  la  carta  del  navegar»  (Canso  po- 
pular); —  «si  no  vi\íe\i  fetes  panades  \  coques  ni  flavons  ni  pa...»  (id.);  —  «...per  amor  ha 
acabada  \  sa  vida,  per  a  morir»  (id.);  —  «Enamorat  som  estat,  |  però  n'he  girada  fuya» 


-     383     - 

(id.);  —  «Ja  n'he  afinada  veleta  \  de  Uaut  de  pescador...»  (id.);  —  cEl  Rey  n'ha/r/^-j  fer 
crides  \  que  crides  n'ha  fetes  fer»  (id.);  —  cno  hi  ha  cap  persona  aguda  |  qu'haja/í/íi 
nosa  may>  (id.);  —  «Euveya,  ^qu'esperonetges?  |  ^-O  t'han  tocada  sdipell?...y,  (id.);  —  «No 
m'has  tnsta  sa  cabrida,  \  estelada,  morro  blanch?...»  (id.);  —  t ...lo  primer  que  li  demàn: 
I  çhas  tenguda  sdipigotaf^  (id.  Cansons populars  mallorquines  recullides  per  Antoni  M.^ 
Pena,  Palma,  1896);  —  «...tu  m'has  robada  s'amor,  \  y  la  dus  dins  sa  butxaca»  (id.  ib); 
—  cBartòmeu,  Bartomeuet,  |  jque  m'has  causada  d^  pena...i^  (id.  ib.);  —  «Diuen  qu'han 
d'haver  menjada  \  una:  cortera  de  sal  |  per  sebre-se's  natural...»  (id.  ib.);  — -  «...perquè  ha 
molt  que  no  ha  vista  \  la  vila  de  Lluchmajor»  (id.  ib.);  —  «...si  fosses  vengut  dejorn,  |  no 
hauries  trobada /osca*  (id.  ib.);  —  He  tenguda  mala  sort  \  enguany  am  so  festetjar...i 
(id.  ib.). 

D*    En  català  Facusatiu,  terme  directe  d'acció^  no  va  retgit  de  la  preposició  A 

Encara  qu'axò  es  obgecte  d'un  dels  temes  del  Congrés  que  defensa  una  persona  tan 
entesa  com  Mn,  Costa  y  Llobera,  com  li  prenim  el  demble  d'una  manera  diferent  y  el 
punt  entre  tant  de  ple  dins  l'objecte  de  la  present  comunicació,  per  axò  en  parlam  aqiif. 

El  terme  directe  d'acció  sense  la  preposició  A  es  un'altra  divergència  entre '1  català 
y  el  castellà.  El  llatí  fa  aqueys  acusatius  sense  preposició,  tant  si's  tracta  de  persones 
com  de  coses:  v.  gr.  zz/tí^í'd?  Antonium;  z//tíSf^  CÀNEM;  video  PETRAM.  La  llengua  d'oc, 
el  francès  y  l'italià  han  seguida  la  metexa  retgla:  —  Veig  ANTONI,  veig  EL  <  a,  i^tig 
LA  pedra; 7>  vois  Antoine,7>  vois  le  QWiE^Je  vois  la  pierre;  io  vedo  Antgnio,  ^edo 
IL  cane,  vedo  LA  PIETRA.  El  castellà  s'es  separat  de  la  tradició  llatina,  arribant  a  esta- 
blir que  si  Tacusatiu  es  una  persona,  personificació  o  nom  propi,  va  retgit  de  la  prepo- 
sició a,  y  si  no  es  res  d'axò,  va  sense,  y  axí  diu:  Veo  A  Antonio,  visito  k  Càdin^  quiero 
ver  A  Roma,  el  nombre  rige  Al.  verbo;  veo  YA.  perro,  veo  LA  picdra.  (Vid.  Gram.  de  la 
R.  Acad,  Sint.  c.  III,  p.  225).  Donchs  bé,  el  català  s'es  mantengut  prou  feel  a  la  tradi- 
ció llatina  com  el  francès  y  l'italià  respecte  d'aquest  punt.  El  nostre  gramàtich  del 
sitgle  XIII,  Huch  Faidit,  dins  son  Donats  Proensals  (edic.  de  Guessard,  ]>.  4)^  ja  feu 
constar  Teczistència  d'aquexa  retgla:  «Lo  nominatius  se  conois  per  LO,  si  cum:  lo  reh 
es  venguts.  Genitius  per  DE,  si  cum:  aquests  destriers  es  DEL  rei.  Datius  per  A,  ai  cum: 
mena  lo  destrier  AL  rei.  Acusatius  per  LO,  si  cum:  eu  vei  LO  rei  armat.  E  no  se  pot  co- 
noisser  ni  triar  l'acusatius  del  nominatius  si  non  per  so  quel  nominatius  singulars,  quan 
es  masculis,  vol  s  en  la  fi,  e  li  antre  cas  noi  volen;  el  nominatius  plural  noi  vol,  e  tuit  li 
altre  cas  lo  volen  el  plural.» 

Aquesta  retgla  té  una  escepció:  quant  els  pronoms  me,  te,  el,  lo,  la,  nos,  vos,  e/s,  los, 
les,  precedexen  el  verb,  —  si,  per  donar  més  forsa  a  la  frase,  s'hi  posen  els  correlatius 
mi,  tu,  ell,  ella,  nosaltres,  vosaltres,  ells,  elles,  aquests  han  de  dur  la  preposició  A,  per 
defogir  de  la  confusió  que  resultaria  si  no  hi  posàvem  tal  preposició  (MI  "SX* ofengueren; 
tu't  respectaren;  ELLES  no  'ls  ho  donis)',  y  per  lo  metex  cal  dir,  v.  gr.:  A  níi  yCofen- 
gueren;  A  Tü'T  respectaren;  A  ELLES  no  'LS  ho  donis,  etc. 

Els  nostres  monuments  primitius  y  els  clàssichs  son  prou  feels  a  n-aquexa  lley  de 
posar  sense  la  preposició  A  l'acusatiu,  terme  directe  d'acció.  Axò  no  vol  dir  que  no  hi 
faltin  qualque  volta,  sens  dubte  per  defogir  la  confusió  de  l'acusatiu  amb  lo  noniinatiUj 
resultat  de  la  pèrdua  que  sufrírem  devers  el  sitgle  Xlll  de  la  nostra  primitiva  declinació. 
El  castellà  patex  la  metexa  confusió  respecte  dels  noms  que  no  son  de  persones, 
propis  o  de  personificacions,   que  tampoch   no's  distingexen  del   nominatiu   en  ésser 


^  -  384  - 

Urm^s  d'acció;  y  posant  la  preposició  A  a  n-aquells,  en  resulta  sovint  una  confusió  del 
datiu  am  Tacusatiu;  com  ho  confessa  la  metexa  Acadèmia  Espanyola  (ib.) 

Am  rinfluència  castellana  que  comensà  a  entramos  a  n-el  sitgle  XVI,  especialment 
dins  els  escrits,  varen  anar  crexent  les  trasgressions  de  la  retgla  per  motiu  de  que 'Is 
escriptors  arribaren  a  creure  que  lo  correcte  era  acomodarse  tot  lo  possible  a  la  gramà- 
tica castellana;  y  com  aquesta  mana  posar  a  a  n-els  acusatius  segons  hem  vist,  n'hi  po- 
saven, y  bona  nit. 

Ve  taquí  com  se  troben  les  diferents  regions  catalanes  respecte  d'aquex  punt: 

Catalunya:  Els  escriptors,  quant  no's  recorden  de  la  gramàtica  castellana,  quant 
se  dexen  dur  de  l'instint  de  la  llengua,  no  hi  posen  a  a  Tacusatiu.  Fora  d'aqueys  casos 
n'hi  solen  posar.  El  poble  a  voltes  n'hi  posa  y  a  voltes  no. 

RossKiJX):  No  n'hi  solen  posar  escriptors  ni  poble  perquè  allà  es  la  francesa  l'in- 
fluència que  senten,  y  el  francès  no  n'hi  posa. 

Valencià:  Com  la  castellanisació  hi  es  més  fonda,  son  ben  clares  les  voltes  qu'es- 
criptors  ni  poble  observen  la  retgla  de  no  posar  la  preposició  a  a  l'acusatiu. 

Balfars;  Es  allà  ont  s'observa  millor,  sobre  tot  a  Mallorca,  aquexa  retgla.  A 
Mallorca  parlant  familiarment  no  hi  faltam  may,  ni  'Is  més  acastellanats.  Una  cosa  hi 
ha  que  notar:  Mallorca  establí  fa  temps  la  norma  de  posar  la  preposició  a,  tant  si  es 
nom  de  persona  com  de  cosa  inanimada,  sempre  y  tan  sols  quant,  per  donar  més  forsa 
a  l 'es  pressió,  després  de  posar  el  pronom  personal,  espressam  el  metex  nom.  Posarem 
im  parell  d'ecxemples:  —  Ja  avisaràs  En  Juan  qUe  nofassa  axo:  —  ya  \J avisaràs  A 
?/En  JL'AN  que  no  YVó  fassa  A  N-AXO;  —  Creu  TON  PARE,  creu  TA  MARE,  y  aniràs  bé;  — 
CreuL•i}  A  TON  PARE,  creuLA  A  TA  MARE,  y  aniràs  bé;  —  Menate'n  la  criada:  —  Mena- 
LA/í^>  A  LA  CRIADA. 

Ara  posarem  aquf  algunes  cites  de  diferents  monuments  de  la  nostra  llengua  que 
proven  tot  lo  qu'acabam  de  dir: 

SiTGLE   X,. 

«...Teinc.  No  credet  (cregué)  deu  (Deu)  lo  nostre  creator...»  [Poema  de  Boca, 
\\  4Ó);  —  íBoeci  reclama  deu  de  cel  lo  rei  lo  grant...»  (id.  v.  74);  —  «Molt  fort  blasma- 
pa  Boecis  sos  amigs...^  (íd.  v.  138). 

SlTüLE   XI. 

«..,cum  agués  amai  hs  sós  (seus)  qui  eren  el  mun  (mon)...»  [Sermó  de  ta  Cena,  ap. 
Bartsch,  Chresi,  col.  7);  —  «chi  recep  cui  (qui)  eu  trametrai,  me  recep,  e  chi  me  recep, 
teccp  cellui  chi  me  tramès...»  (id.  ib.  col.  9);  —  «Eva  creet  (cregué)  serpents, .,  [Oració  a 
Maria,  ib.  coL  17);  ^  '^prej'a  (prega)  per  nos  |  ío  [ton)  jíl  lo  gloriós...  (id.  ib.);  —  «Adam 
no  crecí  Deu...^   (id,  ib,  coí.  19). 

SiTGLE   XII- 

<„.Eu  CQHosc  í-f/ (aquell)  qui  bem  di...»  (En  Guillem  IX  de  Poitiers,  Ben  voill  que 
sapckún  li plusor,  ap.  Bartsch,  ib.  col.  27);  —  «...e  conosc  celui  quem  ri...»  (id.  ib.);  —  s'eu 
(si  jo)  ma  bona  dompua  (dona)  am...y>  (id.  ib.  Faray  chanzoneta  nova,  col.  28);  —  'Ï^jò^- 
úvL)x(yV..  m\ik%  ina  dúuina  vezer...y>  (En  Pere  d'Alvernya,  ib.  col.  23);  —  «ans/r^fwn 
deu  lúfilk  santa  Maria..,»  (Guiraut  de  Borneil,  ib.  col.  98);  —  «a  cels  (aquells)  qu'iran  ab 
lo  marques  I  outra  la  m^r  per  deu  sert'ir...»   (Pere  Vidal,   ib.  col.   105;  —  «...si-m  vols 


.^M—y 


-     3^S     - 

servir  |  /o  conte-va  vai  saludar...^   (Rambau  de  Vaqueiras,  ap.  Milà,   TvüvatL  p,  II,  a,  4, 
p.  88). 

SiTGLE   XIII. 

Catalunya:  —  «...e  trobam  Aragó  e  Catalunya  torbats...»  (En  Jaume  I,  Crònica^ 
c.  43);  —  <í..,wo\^ts perseguir  los  enemichs  de  la  fe...»  (id.  ib.  c.  53;  —  ^..xnviam  nostres 
porters  a  cada...  dels  richs  homens...»  (id.  ib.  c.  61);  —  «...uolen  destruir  aqitels  qui  rene- 
guen...» (id.  ib.  c.  62);  —  «...G.  de  Muntcada...  reebé  son  creador. ..t>  (id.  ib.  c.  ò'^\  —  í...ne' 
gú  hom...  no  gaus  {gosymetre  altre  per  el  en  loc  del...»  (Ordinacions  de  Perpinyà,  de 
1292,  ap.  Retme  des  Lang.  Rom.  t.  IV,  p.  513);  —  «Sobre  tot  anterhs  Dient  z^ostres 
pruymessi  \  com  vos  metex...»  (Guillem  de  Cervera,  ap.  Milà,  Trovad.  P.  III,  a,  10,  p. 
Í70)\  — t]^uo  ams  ton  parent...^  (id.  ib.);  —  «Puys  Deus  asira  (odia)  cel  (aquell)-qui 
s'engana...»  (id.  ib.) 

Mallorca:  «...un  savi  cauayler...  heretà  sos  infants... ^  (Bt.  R.  Lull,  Litre  de 
lOrdre  de  Cavayleria,  edic.  d'En  M.  Aguiló,  Pròl.);  —  «...lo  cauayler  hauia  en  cos- 
tuma...  de  venir...  a  adorar...  e  pregar  Deus...*  (id.  ib);  —  «...ffou  vengut  a  la  font  Cúm- 
temptar  Deu...^  (id.  ib.);  —  «...lescuder  deuaylà...  saludant  agradablement  io  caitarler...^ 
(id.  ib.). 

Altres  regions  de  la  llengua:  «...estigueren...  pregant  Deus,..*  (R.  Feraut, 
LlegeTida  de  St,  Honorat^  ap.  Bruce  Wyte,  t.  II,  p.  41 1);  —  t ...e  tots  aquells  qui  aquell 
encantador  colen  e  honren,  son  lebrosos...»  (id.  ib.  p.  410);  —  «...que  hagués  endut t  lo 
marit  en  error...»  (id.  ib.  p.  408);  —  «...E  com  ell  conegués  Na  Clemroch  sa  muller...* 
(id.  ib.  p.  407);  —  «...Com  si  vesien  nostre  Seignor,  tant  li  servon  e  fon  d'onor..»  [Ro- 
mans de  Jau/fre,  ib.  p.  375). 

SiTGLE   XIV. 

Catalunya:  «.../««^^«(t)  tos  temps  Dai  e  Santa  Maria...*  (Ms.  català  de  la  Bi 
blioth.  Royale,  n.  7699,  ap.  Bruce  Wyte,  Hist.  des.  Lang.  Rom.,  t.  11^  p,  416;  —  «-.,no 
«w^;/ als  (aliud)  sinó  J2  w^/^jTé'.f...»  (B.  Metge,  Sompni,  1.  IV);  —  «...elles  easer  obliga- 
des a  amar  aquells  Q^\\t%\vdSi  en  hoy  capital...»  (id.  ib.)  —  «lo  dit  senyor  rey  mes 
(meté)  en  una  cdixnhrdi  lo  dit  senyor  infant...»  (R.  Muntaner,  Crònica,  c.  yAV)\  —  «...e 
manà  'Is...  de  seguir  aquells  frares...*  (id.  ib.  cap.  CXXII);  —  «,..lo  compte  ..  e  lo  senes- 
cal...  seguiren  los  frares...*  (id.  ib.);  —  «...E  lo  senyor  infant...  apellà  io  compte  de  Pa- 
llars...» (id.  ib.  cap.  CXXIII.) 

València:  «E  que  be's  guard  de  tot  avinentesa,  |  e  tema  Dieu  el  marit.,.»  (Moss. 
Pere  March,  ap.  Milà,  Obras,  t.  III.  Poetes  Lyriques  Catalans,  p.  462);  —  t,.Ja  greu 
mort...  I  tant  \^m  pren  lo  neci  co  '1  sensat...»  (id.  ib.  Antichs  poetes  catalans^  p.  159); 
—  «Deu  sab  perquè  lexa  mal  hom  regir...»  (id.  ib.);  —  «...car  no  creguist  \  lo  sanct... 
I  apòstol  Pau...*  (J.  Roig,  Libre  de  les  dones,  1.  III,  p.  80);  —  €...no  temptes  Deu,  \  pren 
concell  meu...»  (id.  ib.  p.  86);  —  «les  concertades...  |  ...compren  arreu,  |  ^n^iieucn  Deu, 
I  cada  matí  |  del  sou,  florí  |  fan  revenent...»  (id.  ib.  p.  92). 

Mallorca:  ^...han  trobat  mort  en  Nicolau  Rovira...  qui  aquell  (l'Infant  gordava...* 
(Carta  dels  Jurats  de  Mallorca,  de  1342,  ap.  Quadrado,  Islas  Baleares,  p.  616);  —  .,.nos 
havem  pagat  lo  portador  ÚQ  dites  letres...»  (id.  ib.,  p.  617);  —  «...eren  èxits  de  Marseyla 


-     386     - 

per  damfimj^car  /os  sotmeses  de\  senyor  rey... 3  (id.  ib.);  —  c ...son  en  gran  e  major  avi- 
nentesa de  dapnajar  aquell., .it  [Libr.  SuppRcat.  1385-87,  arxiu  de  la  R.  Audiència,  ap. 
Bol.  de  la  Arqu.  Lul.  t.  III,  p.  285);  —  €...e  hajats  elegit...  lo  dit  Francesch  des  Va- 
lers...»  [Letres  comunes  de  la  Lloctinencia,  de  1342-43,  ib.  t.  VI,  p.  286);  — €...puschats 
(pogueu)  destituir  e  remoure  lo  dit  Francesch  de  Valers...  (id.  ib.);  —  ...Jo...  havia  tra- 
w^.y  en  les  dites  parts  de  ^vpr^  lo  dit  Domingo  Pontils...»  {Carta  del  Llochtinent  de 
Mallorca  a-n  el  rey  En  Martí  I,  de  1398,  ib.  p.  313);  — -  «...lo  dit  frare  Jacme  promatria 
gordar  de  dan  lo  dit  procurador  reyal...^  (id.  ib.  p.  314). 

SiTGLE   XV. 

Catalunya:  i  ...per  que  fas  tant  gran  abstinència?  Per  tal,  dix  lo  monge,  que  tenga 
e  kaja  Deux  per  amich...»  [Recull  d Eximplis  e  Miracles^  p.  5);  —  «...loladre  dejna- 
na  e  prega  Fabat  del  monestir...!  (ib.  p.  6);  —  c.no  podem  retenir  los  dits  creadors 
que  no  usen  de  lurs  contractes...»  (Carta  dels  Jurats  de  Barcelona  a-n  els  de  Ma- 
llorca, de  1452,  ap.  Bol.  de  la  Arqu.  Lu.  t.  IX,  p.  281);  —  cNos  hauem  fet...  tot 
quant  hem  pogut  e  sabut  per  porta}  los  dits  forans  a  concòrdia...»  (Docum.  de 
1452,  Parlament  de  la  Reyna  a  les  Corts  de  Catalunya^  ib.  p.  279);  —  t ...continuen 
no  obehynt  Govertiador  ni  altre  oficial...^  (Carta  dels  Jur.  de  Barcel.  als  de  Míall. 
Letres  Closes^  anys  1459-51,  fol.  154,  Arx.  Munic,  de  Barc);  —  «...que  supliquen 
humilment  la  dita  senyora  que...  vuUa  proveir...»  (id.  ib.);  —  «E  amant  lo  seu  marit 
sens  mesura,  ella  delí  sapoderà...»  [Curial  e  Guelfa,  o.  II);  —  «Curial  servint  lo 
Marqués,,.^  (id.  c.  III);  —  «...la  Güelfa  amava  molt  aquest  Melchior...^  (id.  c.  V). 

Valencià:  «com  vens  a  visitar  los  qui  not  desigen...»  (Joanot  Martorell,  Tirant  lo 
Blanch,  t.  III,  c.  275);  —  «...l'Emperador  stant  en  la  gran  sala  esperant  les  dames.., i 
(id.  ib.  c.  273);  —  «Entrà  lo...  Capità...  e  veu  la  Princesa...^  (id.  ib.)  —  «...la  ç^?\ prech 
Deu  sobrepuje  als  meus  dies...»  (id.  ib.);  —  «...e  Tirant...  veu  la  Emperatriu...^  (id.  ib.); 

—  «...lo  fruyt  d'amor  es  amar  Deu  e  lo proisme...^  (id.  c.  206);  —  «...Que  mentre  '1  vey 
(veig)  mas  que  Deu  lo  contemple...^  (Moss.  Jordi  de  St.  Jordi,  Estramps,  p.  7);  —  «...Per- 
què bendich  mon  Dieu  e  ma  ventura...»  (id.  Laymia,  p.  10);  —  <í...Prech  Deu  m^asir  |  ab 
tots  los  sants...»  (id.  Dança  e  scondit,  p.  14);  —  «...Lay  trobarets  Fauta  valent  compte- 
sa...^  (Moss.  Andreu  Febrer,  ap.   Milà,  Obras,  t.  III,  Poetes  Ly riques  catalans,  p.  467); 

—  «Na  Beatris  d'Anglessola  s'avansa  |  .  .los  stranys  acuthir...>^  (id.  ib.  p.  468);  —  ...e'n 
coué  morts  abatre  \  tots  los  Infels...y>  (id.  ib.);  —  «...Deus...  |  lo  seu  car  fill  en  tu  enzna  \ 
per  traure  lo  mon  d'error...»  [Canso popular  d'autor  desconegut,  ap.  Milà,  Obras,  t.  VI, 
Romanç,  cat.  Prelim.,  p.  186). 

Mallorca:  «...lo  dit  Bisbe...  sens  citar  lo  Sindick,...  ha  feta  rebre  informació...» 
[Lib.  de  Letres  missiues,   1478-80,  fols.  69  y  70,  ap.  Bol.  de  la  Arqu.  Lul.,  t.  VI,  p.  290); 

—  «...han  deWherdX...  perseguir  per  justícia  aquell  que  serà  atrobat...»  (id.  ib.)  — «...vostra 
sacra  Magestat,  la  qual  la  sancta  Trinidat  vulla  longament  consen^ar  e  prosperar,..^ 
(id.  ib.);  —  «...pertany...  ab  orde  degut  fer  los  dits  corredors  metra...-^  [Capítols  sobre  'Is 
corredors,  de  1455,  ap.  BoL  de  la  Arqu.  Lul.,  ib.  p.  213);  —  «...los  dits  jurats...  alagir 
dos  apellants  rectors...*  (id.  ib.);  —  «...D'un  saber  nou  |  ...qu  entengués  Deu,  de  beatitut 
centre...»  (Jaume  Oleza,  Triunphes  de  nostra  dona,  ap.  Bover,  Bibl.  de  Escr.  Bal.,  t.  II, 
p.  13);  —  «...Verge  restàs  |  parint  lo  senyor  nostre,  |  y  vos  tan  tost  adoràs  lo  fill  vos- 
tre...» (id.  ib.). 


3S7     - 


SíTGLE  XVr, 

Catali^NYA:  *...e  en  Urgell  (el  rey)/rií  comte  un  fili  d^  Arnau,., i  (P.  Tomic,  Cro- 
ma c.  XXIV);  —  *...devallar  lo  cors  de  la  dita  santa...  per  suplicar  la  divina  Magestai 
per  pluja.,, 3  [Manual  de  iVozrl/s  Ardits  t.  IV,  p.  162,  any  1545);  —  *... anaren  a  tnsi- 
/ar  lo  Reverendíssim  Sr.  CardenaL,.*  (ib.  pag.  170,  any  1545);  ^  «,,,dits  consellers  per 
amnpanyar  lo  dit  Sr.  loctinent^  anaren  a  la  yglesia...'^  (ib.);  —  *...  aquell  reh  lo  dit  pro- 
curador en  iutge.„>  {Libre  de  Consolat  dels  fets  mariitms^  c.  2,  foL  r);  —  *...  poden  re- 
mmre  k  dit  scriv^  de  la  dita  scrivania...»  (id.  c,  4};  —  t..Jo  iutge.,.  c<ntdemna  en  sa 
séBleacia  lo  apellant...*  (ib.  c.  20);  —  *..,lo  iutge...  ne  aytampoch  hi  comdamiia  lo  ape- 
IkL,.*  (ib.);  —  *..Jo  senyor  Rey.,,  guia  y  assegtira  tots  e  sengles  mercaders...  qui  ab 
naus...  navegaran...»  [Gtiiatge  a  n- els  mercaders,  ap.  IJàre  de  Consolat,  etc,  foL  III  v.»); 

—  *Ja  Pere   Planes  desafiu  tots  los  de   la  ciutat  de  Manresa...»  [Cartell  de  reptanient, 
de  1514,  consen^at  dins  l' arxiu  municipal  de  Manresa). 

Mallorca:  '..,Vossa  Paternidat...  passa  per  assí  per  visitar  dits  ^elig^íosos  y  sa/íT- 
/ría,..í  (Carta  dels  Jurats  de  Mallorca  a  n-ei  P.  Geroni  Nadal,  S.  J„  de  24  mars,  1561, 
Arx.  Gen.  Hist.  de  Mall.  Lib,  de  Letres  miss,  1542-63^  ap.  Bol.  deia  Arqu.  LuL, 
t.  VI,  p.  207);  —  «.,.io  dia  que  mataren  En  Juan  Andreu...  i^  [ínforniadúns  sobre  'Is  ager- 
manats, núm.  352];  —  -...e  lo  Roca...  anà  a  veure  la  dit  sanxo...*  (id,  ib.);  —  *...b  rey 
no  bastava...  a  conquistar  Mallorcat..'^  (id,  nüni.  360);  —  t..,y  afrontava  hs  mascarats 
qui  passaven... ►  [id.  núm.  371);  —  *...los  quals  corredors...  sens  tenir  salari  algü  de  les 
crides  que  fan...  per  avisar  los  doscents  per  la  custodia  del  present  Regne..,*  [Funcions 
ék  corredors  de  coll,  Arx,  Gen.  Hist.  de  MalL,  ap.  BoL  de  la  Arqu.  LuL  t.  VI,  p.  3S6]; 

—  *...no  que  entessa  (Vicent  Tremolet).../í?r.ííír  los  dits  par ayres..,^  (Docum.  de   1539, 
Ar.x.  Gen.  Hist.  de  Mall.,  ib.  p.  221). 

Valenoa:  *.,.De  fet  me  posí  a  sennr  \  una  molt  gentil  donzella...»  (Valero  Fuster, 
Cobles  noves,  de  1^53,  ap.  Milà,  Obras,  L  VI,  Romanceríllú  Caíalàn,  Preli minares, 
p,  1S7). 

SiTGLE  XVIL 

Catalunya:  <.,, anaven  a  visitar  lo  Rm.  Sr.  Bisbe. ^.^  [Manual  de  Nov.  Ardits. 
i. IX,  p.  359,  any  16 17);  —  *... foren  a  i*isitür  lo  senyor  Canceller.,.^  (id.  ib,);  —  «...los 
.-Concellers..,  havent  pr\mç.T  enviat  Pau  Amell,  verguer,  aprendre  hora,,.»  (id.  íb.);  — 
<».los  maghs.  concellers  enviaren  los  niaghs.  Franctsc/t  de  Gual  bes...  y  Joan  Francesch 
Codina.,.*  (id.  ib.  p.  360);  —  -...envià  3. cercar  los  Jurats  de  la  present  vila.,,*  [Libre  de 
Cmcells  de  Sta.  Coloma  de  Queralt,  13  agost,  1653.  ap.  Segura,  Hist.  de  Sta.  Coloni^  de 
Q}i€r.  c.  XXV,  p,  J07);  —  <.,.sen  donà  certa  cantitat  per  anar  a  cercar  lo  Sr.  Compte. ,.% 
(id.,  27  de  gener  de  1689,  ib/c,  LXVI,  p.  281);  —  *.., algun  Sr.  Batlle  ses  fet  anar  a  cer- 
carà sa  casa,yk'«^  esperar  lo  concell  y  Jurats...^  (id.  ib.  p.  28 r). 

Mallorca:  *... pregà  que  tingues  en  sa  c^xsti  dos  bandolers...^  (Dr.  G.  Mesquida, 
t^'ídade  Sor  M.  Anna  del  SSm,  Sagr.,  ap.  Bol.  de  la  Arqu.  Lul.,  L  IX,  p,  358);  — 
«-aquells  qui,.,  affavorien  semblants  persones...^  (id.  ib.,  p.  359);  —  «...mare  y  filla 
^enf/nn  aquestos  dos  malalts..,^  {lú.  ih)\  ~  *... prengueren  la  dona,...  y  feu  la  justícia 
gïans diligències  per  castigar  també  los  delinqüents...*  (id.  ib.) —  «...desitjosos  los  de 


i 


—     388     — 

aquell  Uoch  de  tenir,.,  lo  que  convé...  elegiren  los  suplicants,..*  (Docum.  de  23  maig  1659, 
causa  sobre  la  Vicaria  de  Castell  Llubí,  ap.  Bol.  deia  Arqu.  LuL,  t.  VII,  p.  99);  — 
ft,.,ls  habitadurs...  se  puguen  ajuntar...  y  elegir  un  0  molt  síndichs...*  (id.  ib.)  —  «...fan 
amenasses  de  posar  los  dits  habitadors  en  los  carcers...»  [Lib.  Extraor.  dels  Jurats, 
1676-80,  Arx.  Gen.  Hist.  de  Mall.,  ap.  BoL  de  la  Arqu,  LuL  t.  VII,  p.  370);  —  «...serà 
molt  propi  de  la  Clemència  de. Se.  Magt.  afoMvorir  es  Regne  ab  esta  gràcia...»  (Lib. 
Dcterm.  Univ,  Majoric.  Arx.  Gen.  Hist.  de  Mall.,  ap.  BoL  de  la  Arqu.  Lul.  ib.  p,  455). 

SiTGLE  XVIIL 

Catalunya:  ^... sento...:  la  aflicció  que  patireu,  quant  oferint  vosfre  fill  ^n  lo  Tem- 
ple, oireu,..*  (Moss.  J,  Ullastre,  Exercici  del  ckristià,  p.  200);  —  «...Qui's  deixarà  d'en- 
tristir I  veyent  ia  Man'  patir...»  (id.  ib.  p.  203);  —  «Per  los  pecats  de  las  gents  |  veu 
Jesits  entre  tormcnts,  |  tiranament  acotat...»  (id.  ib.);  —  ^...Mira  (Maria)  son  Fill esú- 
mat  I  gravement  desconsolat...»  (id.  p.  204);  —  «...Fins  a  la  millor  hora  |  son  Rey  van  a 
matar...^  {Ret^ohició  de  France,  Romancerillo  Catalàn  d'En  Milà,  n.  86);  —  «A  Rosas 
vàrem  anà  \  a  v€ure  T  Tinent  de  guertsi...*  (ib.  n.  88.  Presa  de  Roses);  —  «...has  fet 
penjar  un  cavaller...*  (íb.  n.  82.  Bach  de  Roda)\  —  «...que  vingui  (el  Domé  de  les  Deva- 
llades)  confessà  at  Bach...*  (id.  id,). 

Mallorca:  *...si  algunes  persones,  no  essent  constituides  en  orde  sacerdotal,  Aízw... 
confessat...  alguna  o  algunes  persones...*  (Edicte  del  Trib.  de  Flnquisició,  de  1732,  ap. 
RuUan,  /íist.  de  Só/lcr,  T.  II,  app.  p.  669);  —  «si  algunes  persones...  hajen  favorit 
alguns  Hereijes.,.*  (id.  ib.  p.  971);  —  <^... elegim  en  examinadors...  el  reverent  Joan  Bta. 
Castanyer  y  el  Sr.  Fr.  Pere  Amer...»  (Ordinacions  de  1704,  del  Bisbe  Portilia,  ib.  p. 
S85);  ^  <. ..tindrà  obligació  d'assistir  a  los  malalts,  aconsolant  aquells  ab  bones  parau- 
les...* (id.  íb,  p,  888);  ^«Ve...  es  capellà...  |  Y  mirant  de  coa  d'uy  |  nostron  xerrinn  de- 
linqucnt  (D.  Juan  Blasco),  |  descarregà  un  pesat  golpe  |  demunt  el  seu  cap  jaujer...* 
(G.  Roca,  Estava  D.  Juan  Blasco,  etc.  ap.  Bover,  Bibl.  de  Escr.  Balear,  t.  11^  p.  272); 
-^  «„.No  despreciis  ningú  per  desditxat  que  sia...»  (id.  V àguila  y  V escaravat,  ib.  p. 
275);  —  í... sense  embrutà  papé,  ni  engraxà  escrivans...*  (id.  ib.);  —  «...vuy  comensà  a 
convidà  I  tots  quants  en  veuré...»  (Sebastià  Gelabert,  de  Sa  Real,  de  Manacor,  Mosson 
Pitja,  ap,  ContarclUs  d'en  Jordi  des  Reco,  p.  45). 

SlTGLES  XIX  y  XX. 

Catalunya:  *.,Xo  parlament  de  Caspe  |  sagran  Ferran...*  (A.  de  Quintana,  Jau- 
me  lo  Desditxat);  —  *.., Guifré...  veyent  r àngel...*  (Moss.  Verdaguer,  Canigó,  cant.  XI); 
-^  *...uQ  dia  (Oliva)  crida  los  monjos...*  (id.  ib.);  —  «...los  mostra  (Oliva  a  n-els  monjos) 
aquí  Sant  Pere,  allí  Sant  Pau...*  (id.  ib.);  —  «...nou  delit  los  dona  (l'aygua)  per  treure  de 
l'altura  |  l'inimich  de  sa  pàtria  y  de  son  Deu...»  (id.  ib.  cant.  X.);  —  «...aquells  forts  que 
acataren  los  reys...*  (C.  Aribau,  A  la  Pàtria);  —  «Y  el  net  esmenta  l'avi...*  (Moss. 
Collell,  Lo  sometent);  —  «los  hèroes...  de  la  terra...  |  pel  mitg  de  les  gentades  sos  fills 
han  de  cercar...^  (Àngel  Guimerà,  Lo  cap  d'en  J.  Moragas);  —  «...Van  a  Tescola  a  es- 
piar, I  vigilen  la  gent  d' Alsacià...  1^  (A.  Masriera,  La  Escola);  —  «...Vull  que  vejan  Cata- 
lunya..,* (J,  Riera  y  Bertran,  Gent  de  la  terra);  —  «...Fa  dos  anys  o^^  va  perdre  el  pare, 
i  ara  no  queda  home   a  la  casa...»  (J.  Massó  y  Torrents,  Croquis  Pirinencs,  La  Guila, 


—      389      — 

p.  41);  —  «...Y  de  n-on  venes?  —  De  veure  els  minaires  de  Sagorra...»  (id.  ib.  p,  42);  — 
í:...7>«/;«  a  Tolosa  En  Raymond^2^MA,.,^  (J.  Aladern,  Za  ^^«^/Vr/zi-^z  de  19  de  de- 
sembre de  1902);  —  «...no  sé  si  coneixen  En  Selles...*  La  Veu  de  Catalunya  de  26  de 
juny  de  1901). 

Mallorca:  «...paraula  que  bast  |  i^evdi  guanyar  las  donzelles...  (G.  Rosselló»  Lü 
castell  de  rArinonià)\  —  «...Y  en  tu  de  trobar  havia  |  lo  fosser  qu'obrís  mon  vas...»  (id. 
La  torre  del  misteri);  —  «...Així  deix  ma  fantasia  \  que  se  cans  de  loquetjar...»  (M 
Aguiló,  A  r Arxiu  Gen.  de  la  Cor.  d'Aragó)\  —  *. ..ses filles y  ses  mares  \  veurà,  ^m^z^xï. 
de  l'host...»  (J.  Pons  y  GdWdLVz^iy  La  mort  dels  Moncades)]  —  *... los  angelets  que  té  al 
mon  I  al  que  té  al  cel  ericomana...*  (Vic.  Penya  d'Amçr,  Amor  de  mare)\  —  «...la  dama 
exhala  un  crit  1  perqué's  veu  devant  un  frare...*  (T.  Aguiló,  El  2^  d'  Octubre)\  —  *.,. quant 
la  justícia  eterna  |  portava  l'home  a  la  mort...»  (M.  Victorià  Amer,  Redempció)\*^%yím^^ 
ainor  de  Deu...  |  infantaràs  Jesiïs,  lo  Salvador...»  (id.  ib.);  —  ^...v^ts. plorar...  \  ma  esti- 
mada esposà,  I  mon  pare,  ma  mare,  \  mos  infants...*  (P.  d'A.  Penya,  Un  que's  mor;  — 
--...per  axó  sola  |  n'haveu  trobat  vostra  mare...*  (R.  Picó,  Canamunts y  Ca7iaifails)\  — 
"í...Ma  fiUeta...— per  la  forsa  la'm  robaren...*  (id.  ib.);  —  «L'humanitat...  de  cent  en  cent 
jornades  |  gegants  inmòvils  troba...*  (G.  Maura,  Avant);  —  «Exa  cruel  malaltia  |  sols 
deixava  noltros  dos...*  (T.  Forteza,  Lo  Comte  d'Ampuries);  —  Yo  us  comàn  molt  la  cún-  - 
Usa,  I  jo  us  comàn  lo  meu  fill  Z2X...^  (id.  ib.);  —  «...Lo  mercader...  veu  ben  clara  al  mirall 
la  donzella...*  (B.  Ferrà,  La  Rondalla  dels  tres  hostes);  —  «jAy  del  poble  que  s\^scolta 
I  los  apòstols  de  l'error...»  (Id.  Ignorància);  —  «No  vulgues  que  la't  mal  casen  |  ..coïn 
varen  casar  sa  mare...*  (M.  Obrador,  La  mal  casada);  —  ^Los  jornalers...  \  envia  a  fora 
terme  la  pobre  Santanyí... «  (id.  La  Roqueta);  —  «...se'n  anà  a  la  guerra  |  pera  vençre  los 
aiarbs...*  (Guill.  Forteza,  Lo  Patge);  —  «Ay,  Deu  meu,  donaume  vida  |  per  surar  mos 
infantons...*  (Marg.  Caymari,  Amor  de  mare):  —  «Si  respectes  lo  teu  pare...  (id.  ib.};  — 
«...sap  encare  |  aquest  illa  honrar  sa  mare...*  (Moss.  J.  Guiraud,  Poesies,  p.  8);  —  *com 
anyells  contemplant  sa  Pastora...*  (id.  ib.  p.  35);  —  «...gran  be  faria  |  per  comferttr  qui 
creu  y  qui  descreu...»  (Moss.  M.  Costa,  La  mata  escrita);  —  «Vola,  vola,  rossinyol  |  y 
si  trobes  qui  be'm  vol...»  (id.  L'anyoransa  de  la  cativa);  —  «...un  cavaller...  |  ra  veure... 
una  morta  de  vesta  blanquinosa...»  (id.  La  calumnia  venjada);  —  «La  negre  taca...  |  prest 
hagué  feta...  via  |  cobrint  la  jove  ab  deshonor  mortal...»  (id.  ib.);  —  *... retreu,.,  ma  lira 
la  donzella  \  que  reverbera...  com  una  estrella...»  (LI.  Riber  y  Campins,  La  Bta.  Caía- 
Una). 

Poesia  popular,  d'època  incerta: 

Catalunya:  «...Tres  animats  carboners  |  ^^^ís:/'^;/ í^;/  Vacayne...*  (Ramancerilio 
Catalàn,  n.  127.  En  Vacayna);  —  «Ja'n  veu  les  forques  plantades  |  per  penjà  lo  seu  ma- 
rit...* (ib.  n.  225.  La  dama  implacable,  var.  B);  —  «La  Samaritana  |  qu'anant  a  la 
font  I  Jesús  encontrava...*  (ib.  n.  i\.  La  Samaritana);  —  «Va  ésser  una  gran  ditxa  |  ...de 
trobà  a  la  muntanya  |  Maria  de  Queralt...»  (ib.  n.  74.  Festa  de  Queralt);  —  Ja  crucifi- 
quin Cristo...*  (ib.  n.  18.  El  Càstich,  var.  B);  —  ^...Espero  l'amo  de  casa  que  |  m  es 
cosí...»  (ib.  n.  120.  Xemeneya);  —  «Ay  pare,  lo  meu  pare,  |  no penjen  Vaymador...^  (ib. 
n.  209,  Los  presos);  —  «Venim  a  adorà  \  lo  Rey,  que'ns  matava...»  (ib.  n.  8.  Los  h-es  reys 
d'Orient,  var.  B);  —  iBusco  per  aquí  Jesiïs,  \  si  voldria  confessarme...»  (ib.  n.  12.  La 
Magdalena,  var  C);  —  «...;Ahont  teniu  les  filles,...  ahont  teniu  les  criades,...  ^Qui  teniu 


—     390     — 

per  companyia?  —  Deu  y  la  Verge  Maria...»  (ib.  n.  78.  Comte  Arnau);  —  «Lo  primé  es 
veure  Deu..*  (ib.  n.  53,  Los  sentits  corporals)]  -—  «Si  vos  despatxau  risidro..,*  (ib.  n.  27. 
St.  Isidró)\  —  «Mal  de  captinch  a  l'esquena,  |  mal  d'esquena  tinch  al  cap;  |  si  no'm^&// 
la  Magdalena,  \  cridaré  com  un  orat»  (canso  popular,  que  recullírem  a  Pons). 

Mallorca:  «Pintura,  més  que  pintura,  |  los  fadrins  embalzamau;  \  no  sé  comv 
no  vos  posau  |  dalt  un  altar  per  figura.»  (canso  popular);  —  «S'estimat  vos  ha  deixada, 

I  joveneta,  y  no  duys  dol?  |  —  Solament  tench  un  consol  |  o^ altra  no  s'en  ha  mi- 
rada,..^ (id.);  —  «...  Allà  a  s' hostal  de  sa  pols  \  es  saig  penyoravds  batle.,,^  (id.);  — 
...  jo  hi  som  per  no/íT  ^j/^r  |  ets  enamorats  quexosos...»  (id.);  —  «...jo  som  per  a 
festejar  \  .y^j^tí:  de  qualsevol...»  (id.);  —  «../<?JJ  esth  eh  pecat  mortal  |  es  fadrí  (\\x\ 
vos  festeja.»  (id.);  —  «...  no  a«y<?r  «é'^  d'aqueix  mon,  |  no  més  mu  mare  y  s  atleta,^ 
(id.);  —  «S'altre  dia  vaig  jurar   |    de  no  mirarme  negü...^  (id.);  —  «Los  pares  Missionés 

I   me  deixaren  comanat    |   que  en  sentir  un  mal  llengat,    \   Ave  Maria  digués.»  (id,); 

—  «La  Mare   de   Deu   cosia   |   a   n-es  portal   de  s'hortet;   |   tenia' I- Bon  Jesuset  \ 
dins  sa   falda   que   dormia.»    (id.);  —  «Es    jay  Tiroriro  —  matà    sa    mullà...»  {ïd.)\ — 
«...'nirem  a  so'n  Vivot;   |   veurem  Na  Juanota,  \  que  bolca  s  seu  atlot...*  (id.);  —  «Un 
homo  vé  dejornal   |   amb   una   fam  que  l'esbuca,   |   troba  sa  seua  faluca  \   asseguda 

a  n-es  portal.  »(id.);  —  «Un  homo  qui  fort  s'empenya   |   ^mantenir  sa  muller...*  (id.); 

—  «Jo'n  cone eh  dues  o  tres  \   que  d'esser  guapes  pretenen;    |   emperò  debades  tenen 
I   es  vespres  es  llum  encès.»  (id.);  —  «...y  convidaren  Sant  Pere,    \  y  tot  le  hi  feren 

pagar.»  (id.) 

Frases  aont  s'observa  la  retgla  del  terMe  d'acció  sense  la  preposició  a, 
que  recullírem  a  diferents  poblacions  de  Catalunya  o  de  boca  de  naturals  de  les  raete- 
xes  y  que  anomenam: 

Hi  vist  En  Pere  (Badalona).  —  Hi  trubat  V Istdro  (ib.).  —  Hi  vist  Fulano  (Vendrell). 

—  Haig  d'anar  a  veuré'l  Rector  (Vila -rodona).  —  Hach  de  veure  un  home  (Calella).  — 
Vaig  veure  N' Andreu  (Blanes).  — Avisaràs  En  Pere  on  Pau  (Vich). — Tu  crida  7  teu  pare 
(Gombreny).  —  ^Has  vist  la  noyaf  (ib,).  —  ^Has  vist  la  mare?  (Puigcerdà).  —  Hay  vist 
En  Pere  (ib.)*  —  ^Ha  vist  el  Sr.  Rectií?  (Vilafranca  de  Conflent).  —  Sun  vist  En  Juan 
(Perpinyà).  — -  Ves  a  cridà  'n  Miquel  (Urtg).  —  He  vist  V  Uliveres  (Figueres).  —  He  vist 
En  Daixò  y  En  Dallo  (ib.).  —  He  vist  F Andreu  (Agullana).  —  Saludi  la  seua  germana 
(La  Junquera).  —  Heu  agafat  En  Dallà  (ib.).  —  He  vist  En  Joan  (Capmany):  —  Hay 
vist  r Andreu  que  venia  (Ripoll).  -  ^'Has  vist  l'Antón?  (Gironella).  —  Hay  trobat  la 
Maria  (Cardona).  —  So  vist  l'Andreu  (Solsona).  —  So  vist  la  Maria  (Anglasola).  —  Hem 
anat  a  Roma  y  no  hem  vist  lo  Papa  (La  Llena).  —  5^?  vist  Joan  y  Pere  (Castelló  de 
Farfanya).  —  So  anat  a  veure  Mare  (Vall  d'Ager).  —  El  Bisbe  posarà  lo  quin  vullga 
(Balaguer).  —  No  so  conegut  dengíi  (Poble  de  Segur).  —  Hay  vist  lo  Pere  (Pallarols).  — 
So  vist  un  home  (Castellar  de  Nuch).  —  So  trobat  T  Agna  (ib.).  —  Ha  de  passar  a  veure  lo 
senyor  Juan  (Pons).  —  Hay  vist  la  Maria.  Hay  vist  lo  Pau  (Andorra).  —  ^Has  avisat 
l'Andreu?  (Sabadell). 

Per  acabatall  advertirem  de  bell  nou  que,  del  sitgle  XVII  o  xvill  ensà,  se  veu  sovint 
al  costat  de  Tobservansa  de  la  retgla  la  transgressió  de  la  metexa;  y  com  més  ens  acos- 
tam  a  la  època  present,  les  transgressions  se  multipliquen  fora  mida,  per  lo  qu'hem  dit, 
per  l'influència  castellana,  que  justament  allà  ont  se  fa  sentir  més  es  dins-els  monuments 
escrits.  Per  axò  les  cites  que  feym  desde'l  sitgle  XVI  ensà,  no  son  per  demostrar  el 
reynat  de  la  retgla  dins  els  nostres  monuments  així  com  s'hi  veu  avans  d'aquell  sitgle. 


«•^.^  'nF^•'.^^'  «TV3^^Ï^^ 


—      391        — 


sino  que  son  per  provar  que  encara  'n  queda  un  bon  tros,  mal  grat  totes  les  transgres- 
sions, escapsadures  y  esvorells  qui  li  fa  patir  Tinfluència  forastera. 

^No  es  ben  hora  ja  de  que  'Is  entusiastes  de  la  nostra  llengua  se'n  adonin  de  l'escla- 
vatje  qu'ella  sufreix  per  aquest  vent,  y  prenguen  la  resolució  de  deslliuraria  de  tal  afron- 
ta, tomantli  la  seua  autonomia  veneranda? 

Que  hi  pensin  bé  els  qui  se'n  creuen  partidaris  resolts,  y  que  demostrin  que  hu  son 
no  sols  de  nom,  sino  de  fets. 


E.    En  suplir  dos  pronoms  el  terme  directe  d^acció  7  Findirecte,  va  devant  ei  qui  està  ei^  acusatiu. 

Vetassí  un  altre  punt  de  divergència  entre  el  català  y  el  castellà. 

En  castellà,  el  datiu  va  devant  y  Tacusatiu  va  derrera  (TE  LA  daré)\  y  si  tots  dos  son 
de  tercera  persona^  per  llevar  cacofonies  y  confusions,  s'usa  del  se  p'el  datiu  (^Has  da- 
do  el  libro  a.tus  padres?  —  Se  (les)  LO  he  dado). 

En  català  hauríem  de  seguir  aquest  altre  camí: 

Retgla  i.  El  pronom  questà  en  acusatiu,  va  dermnt;  y  el  qui  està  en  datiu,  va 
derrerçt:  v.  gr.:  els  llibres  LOS  TE  donaré,  la  roba  LA  TE  duré. 

Retgla  II.  Si  els  dos  pronoms  son  el,  lo,  la,  li,  0  llurs  plurals,  a-les-fiores,  pti 
ei'iiar  la  cacofonia  de  la  repetició  de  la  meteixa  forma  (LO  LI,  LA  LI,  LO  LOS,  LA  LOS, 
LOS  LI,  ELS  LI,  LES  LI,  LOS  LOS,  ELS  LOS,  LES  LOS),  les  regions  prenen  diferets  normes: 
*)  Les  Balears  y  la  major  part  de  la  província  de  Lleyda  sustituexen  un  dels  dos  pronoms 
amb  les  partícules  hi  p'el  datiu  y  ho  per  l'acusatiu  (la  carta  LA  HI  (li)  vaig  donar;  — 
Mos  pares  tenen  la  notícia  perquè  LOS  HO  (la)  vaig  enviar).  Y  aquestei^  partícules  sem- 
pre van  derrera  Taltre  pronom:  ^)  La  resta  de  Catalunya  segueix  la  metexa  norma  am 
la  diferència  que,  si  el  primer  pronom  està  en  singular,  li  elidexen  la  vocal,  y,  en  lloch 
de  dir:  LA  HI  donaràs,  LO  HI  diràs;  —  diuen:  L*HI  donaràs,  l'hi  diràs.  *=)  Hi  ha  qualque 
regió  catalana,  com  la  de  Castellar  de  Nuch,  que  no  sol  fer  la  sustitució  del  segon  pro- 
nom, y  axí  diuen.  —  ^Les  cadires  de  mos  germans?  Porta,  'LS-^^-LES;  Los  llibres  d'ells? 
Porta'LS'ELS.  ^>  A  n-el  reyne  de  Valencià,  molta  volta  no  fan  tampocn  la  substitució;  y 
així  diuen:  —  El  llibre  de  mon  germà?  Vullch  donarLVLy  donàrL•lLO,  donarlAV  (conver- 
tint la  /  en  u,  lley  frecuentíssima  dins  la  llengua  nostra);  —  Els  llibres  seus  vullch  do- 
«àrLiLOS,  donanSh^y  donarhlVS\  —  La  casa  seua  vullch  compràrL•lLk]  no  LI  LA  vullch 
comprar;  però  les  terres  meues  vullch  donàrhlLES;  LI  LES  vullch  donar.  Tot  axò  ho  hem 
comprovat  nosaltres  meteys  en  les  diferents  escursions  filològiques  per  tots  els  territo- 
ris de  la  nostra  llengua. 

La  Retgla  I  se  troba  feelment  observada  dins  els  monuments  de  totes  les  regions 
de  la  nostra  llengua  desde'ls  temps  més  primitius  fins  devers  el  sitgle  XVII,  que  a  Valèn- 
cia y  Catalunya  anaren  adoptant  la  retgla  castellana,  que  posa  '1  pronom  en  datiu  de- 
vant y  Facusatiu  derrera,  conservantse  a  Mallorca  la  antiga  retgla  catalana,  que  fa  anar 
l'acusatiu  devant  y  el  datiu  derrera. 

Vetaquí  un  enfilall  de  cites  de  monuments  anteriors  a  n-el  sitgle  XVI,  que  demostren 
que  la  Retgla  I,  avuy  viva  no  més  a  Mallorca,  s'observava  dins  tots  el  territoris  de  la 
llengua: 


—    -392     — 


SlTGLE   X. 

«...  De  la  justícia  que  grant  aig  a  mandar  (  not  servic  (servesch)  be,  no  la  m  (la'm) 
volguist  laisar,.,»  (Poema  de  Boeci,  v.  86-82). 

—  *...ílla  convenientia...  no  la  // tolra...  Ipsas  parabolas/..  li  mandarà  et  les  li  devede 
rà.  .*  (Jurament  del  bisbe  Frotari  a  n-el  vescomte  de  Lautrech,  de  devers  Tany  985, 
ap.  Milà,  Obres,  t.  IV,  Formac,  de  las  leng.  rom.  p.  1 12). 

SiTGLE  XI. 

<...Eu /íí  í^í?j  cantarai  en  dons...»  {Canso  de  Sta.  Fe  de  Agerty  ap.  Milà.  Obras, 
t.  IL  p.  62);  —  *sobre  Catllar  St.  Salvador  {las  me  pausats  en  gran  honor»  (id.  ib. 
t.  Vi,  p.  44}  —  '...no  Hvos  tolrei...  no  'I  vos  vederei...»  (Doc.  de  1015,  ap.  Milà,  Obras, 
t.  IV  ib.  p.  1 12);  —  *...ne  no  ^Is  lor  tolrei,  ne  tolre  no  'Is  lor  farei...»  (Doc.  de  1020, 
ib,);  —  «,..et  si  illi  (aquela  forteza)  là  sen...  comunissen...»  (Doc.  de  1025,  ib.  p.  113); 
-  cEt  si...  no /íï /'emendava,  incurram...»  (Doc.  de  1023,  ap.  Rev.  des  Lang.  Rom. 
t.  III,  p.  273);  —  *..,no  'is  zfos  tolrei  ni  no  'Is  vos  vedarei...»  (Doc.  de  1035,  ap.  Milà, 
ib.);  ^  *,,.no  las  fe  tolrei...  no  les  te  tolrai...»  (Doc.  de  1059,  f^^  ^  Carcasona,  ap.  Hist. 
Cén,  dl'  LanptcdoCf  ib.  col.  521);  —  «no  les  te  tolré...  ne  no  las  te  vedaré...  (Doc.  de 
1063  entre  '1  Comte  de  Carcassona  y  el  de  Foix,  ib.  col.  525);  —  «...ipsum  castrum  de 
Recbesen  no/  te  tolré,  no/  te  desrocharé.»  (Doc.  de  devers  1074  entre  el  Comte  d'Am- 
puries  y  el  del  Rosselló,  ap.  Rev,  des  Lang.  Rom.  t.  III,  p.  278);  —  «...no  ten  tolrei 
ne/j  te  tolrei,.,  e  no/  te  devedarei...  sine  tuo  engan  los  te  farei...»  (Doc.  de  1088,  fet  a 
Vallespir,  ap,  Rcik  des  Lang.  Rom.  t.  III,  p.  233). 

SlTüLE   XIL 

«...Ni  7 /^  tolrem...  ni  ^l  te  vedarem...  si  hom  era  ni  femena  que  7  ti  tolgués...» 
(Doc.  de  1 1 1  i,  ap.  R€%\  des  Lang.  Rom.  t.  V,  p.  40);  —  «...Ni  7  ti  tolrai...  E  si  om  era 
ni  femena  qu*í7  //  tolgués...*  (Doc.  de  1 1 14,  de  Montpeller,  ib.  p.  64);  —  «...E  si  om  ni 
femena  7  te  tolia  (el  ca,stcll).,.»  (Doc.  de  1 133,  de  Montpeller,  ib.  p.  65);  —  «no  lot  (lo 
te)  rendrem...=  (Doc.  anterior  a  1 144,  ap.  Bartsch,  Ckrest.  col.  55);  —  «...Las  margas... 
las  me  pausats  am  grand  honor...»  {Llegenda  de  Sta.  Fe,  dins  rhistòria  dels  Comtes 
de  Tolosa,  de  Catel,  ap.  Milà,  Obras,  t.  VI,  Observ.  sobre  la poe.  pop.  44.) 

SlTGLK    Xm. 

f...  En  Bertran /tf // agués  faita  far...»  {Biògraf,  d  en  Bertran  de  Born,  ap.  Milà, 
Trovad.  P.  II,  a.  4,  not.  14);  —  «...E  pregon  Deu  que  el  rei  defenda,  |  e  que  san  e 
sal(v)  lo  hr  renda,,,*  [Rom.  de  Jauffre,  ap.  Raynouard,  IJx.  Rom.  t.  I,  p.  53);  —  «...e 
yo  mostrar  ions  (lo  vos)  he  a  matar...»  (En  Jaume  I  d'Aragó,  Crònica,  c.  60);  —  «...Tro 
que  Deus  laus  (la  vos)  do  a  goanyar...»  (id.  ib.  c.  51);  —  ^<...met  aquels  LA  meus  (cava- 
llers), car  tot  nostre  linyatge  los  vos  hi  leuarà...»  (id.  ib.);  —  «...e  que  no  'Is  nos  volia 
vendre... ïï  (id.  ib.  c.  548);  —  «...los  de  la  ost  tolien  /í?/.s\..  E  meteren /^.y  .yé- devant...» 
(id,  ib.  c.  3 5*5);  —  't,..üna  font  que  li  nex...  e  nuyl  hom  no  la  'Is  pot  tolre...»  (id.  ib.  c.  34); 


—     393     — 

—  «...que  el  LOUS  darà...»  (id.  ib.  c.  36),  —  «...no  lous  farem...»  (id.  ib.  c.  68);  — '«...Deu 
la  us  ha  dada  a  prendre»  (id.  ib.  c.  95);  —  «...la  desconsolació...  no  la  us  poria  recomp- 
tar...  (Bt.  R.  Lull,  del  Gentil,  edic.  Rosselló  p.  61);  —  «...qui  la  7  poria  affigurar  ni  re- 
comptar...»  (id.  ib.  p.  284);  —  «...pregal  que  la  li  fes  pagai...;  dixli  que...  los  li  daria...» 
(Doc.  de  1378,  de  Sta.  Coloma  de  Queralt,  ap.  Mn.  Segura,  Hist'.de  Sia.  Coloma,  p.  86); 

—  «...per  que  'Is  j  atura,...  e  que  li  plahie  que  'Is  ^aturàs  d'aquells...»  (ib.  p.  84). 

SlTGLE  XIV. 

«...si  totes  les  vos  deya  hom,  no  hi  bastaria  scriptura...»  (En  R.  Muntaner,  CrÒ7iica, 
cap.  223);  —  «...e  feu  los  se  vepír...  e  manals  que...  fossen  aparellats...»  (id.  ib.  c.   122); 

—  «...prech  te  que  el  me  fasses  conèixer...»  (Fr.  Genebreda,  Consolació  de  Philosophia 
de  Boeci,^.  137);  —  «...e  paga  los  nos  cen  (Sen)  Johan  Sabatier...»  (Doc.  de  1374, 
d'Alais,  ap.  Rev.des  Lang.  Rom,  t.  IV,  p.  405);  —  a^Be  lam  (la'm)  sentí...»  (Jaume 
Roig,  Liire  de  les  dones,  Uib.  I,  p.  29);  —  «...esta  engevera  vos  lam  (la  'm)  tancau  |  e 
/<íw  guardau...»  (id.  ib.  p.  19). 

Tan  aficat  duyen  els  catalans  d*aquex  sitgle  axò  de  posar  el  pronom  acusatiu  de- 
vant  y  el  datiu  derrera,  que  reys  com  En  Pere  IV  el  ae  les  cerimònies,  los  hi  posava  y 
'  tot  en  escriure  en  castellà-aragonès.  Axí  dins  la  carta  de  4  de  setembre  de  1356  a  don 
Pere  el  cruel,,  de  Castella  (ap.  Victor  Gebhart,  Hist.  de  Espafta,  t.  IV,  appènd.  XXIII, 
p.  695)  li  escaparen  aquexes  catalanades:  «...Nos  nunca  us  ficiemos  malas  obras...  E  si 
vos  entendiessedes  que  los  nuestros  subditos  las  vos  haviessen  feytas  sin  razón...  hauria- 
mos  hi  dado  aquel  escarmiento  que  (er  se  devia...  porque  no  es  culpa  nuestra,  mas  de 
vos  qui  non  las  nos  fiziestes  saber...» 

SlTOfeE  XV. 

«...E  l'abat  lo  li  dona  (l'hàbit)...»  [Recuu  d'eximplis  e  miracles,  p.  4);  —  «...Entraren 
.11.  diables  molt  grans...  e  la  .1.  aporta  .1.  gran  libre,  e  faeren  lo  m  (lo  'm)  legir...»  (ib.  p. 
25);—  «...No  les  te  haguera  dites...»  (ib.  p.  172);  —  «...He  deliberat  de  arromansar  la 
dita  ystoria  e  de  tremetre  leus  (la  vos) ..»  (Bt.  Metge,"  Walter  e  Griselda,  proemi);  — 
«...Lo  afTany  de  cercar  la  m  (la  me).,.^  (id.  ib.  c.  l);  —  «...Nos  lat  (la  '/)  procurarem...» 
(id.  ib.  fol.  4);  —  «...tengendrarienfastigsi/í'í•  /^dehia...»  (id.  Sompni,  llib.  iv); — «...Esta 
ciutat  famosa...  jo  leus  (la  vos)  comàn...»  {Cobla  o^^  en  boca  de  Sta.  Eulària  digueren 
a  D.a  Elisabet  de  Castella  com  entrà  a  Barcelona  dia  25  de  juny  de  1481,  segons  consta 
del  Libre  d'algunes  coses  assenyalades  que  Moss.  Cinto  retreu  dins  son  poemet  Sta.  Eu- 
lària, p.  86);  —  «...e  demanaren  lo  li...i>  [Sermons  de  St.  Vicent  Ferrer,  còdich  de  Tar- 
xiu  del  Capítol  de  la  Seu  de  València,  t.  IV,  fol.  130);  —  «...e  ve  lo  lop,  e  porte/í/jen 
(la  se'n  porte)...»  (id.  ib.  t.  III,  fol.  308); '^— «...mancà  quel  sen  manàs  a  casa  sua 
Curial...»  [Curial y  Guelfa,  llib.  I,  c.  5);  —  «...E  la  Guelfa  veent  lo  seu  Curial,...  lo  .yacos- 
tava...»  (id.  ib.  c.  7);  —  «...no  puxen  prendre  ne  retre...  quantitats  algunes  de  moneda... 
^"[^Xyxx^xlese...^  [Manual  de  Nov.  Ardits,  t.  III,  p.  160,  any  1499); — «...manam... 
que...  comprets  lo  dit  sclau  el  nos  tramets...»  (Carta  del  rey  En  Martí,  23  mars  de  1408, 
Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  Reg.  2252,  p.  59). 

Sitgle  xvi. 

«...Y  ells /í?.y /entenen  |  y  ells  los  se  crien...)  (jMoss.  Gaçull,  Brama  de  Llaura- 
dors, p.  10). 


—     394     — 

Han  de  ésser  de  devers  aquex  sitgle  les  Rubriques  dels  establiments  del  lloch  de 
Bennassal  (prov.  de  Castelló  de  la  Plana),  obrant  dins  l'arxiu  munic.  de  dita  vila,  aont 
se  Uitg:  «...E  aquella  degolla  et  la  /en  porta...  E  la  serv^orX.  viva...  La  sen  puxe 
portar...» 

Aquesta  era  la  retgla  que  reynà  dins  els  territoris  catalans  respecte  d'aquest  parti- 
cular, fins  devers  el  sitgle  xvai.  L'influència  castellana  l'ha  esveida  dé  tot  fora  de  Ma- 
llorca, y  creym  que  serà  la  més  mala  de  restaurar.  Ara  si  'Is  catalanistes  s*hi  encapirro- 
naven,  [ja  hu  crech  que  hu  arribarien  a  conseguírl  De  més  verdes  s'en  maduren. 


F.    L^us  del  pretèrit  imperfet  d'indicatíu^  en  Uoch  de  ^optatiu  en  les  proposicions  condicionals 

Amb  axò  divergexen  també  les  dues  llengües. 
^  El  català^  com  el  francès,  en  les  oracions  condicionals  que  comensen  en  SI,  posa  so- 
vint el  verb  en  pretèrit  imperfet  d' indicatiu,  allà  ont  el  castellà  usa  la  j.»  terminació  dèl 
pretèrit  imperfet  de  subjuntiu,  o  siga  V optatiu.  Y  axí,  mentres  en  català  deym:  «Sl/t? 
hi  ANAVA,  ara  metex  el  faria  venir  ^\  «Si  jo  '/  VEVA,  le  hi  diriat\  si  jo  7  comandava, 
no  faria  axòi*\  <íSÍjo  TENIA  diners,  pagaria^,  etc.  — en  castellà  toca  dir:  «Sl^í?  FUESE 
allà,  le  haria  venir ^\  «Slj/d?  le  VIESE,  se  lo  diría^\  «SI  j^  MANDASE  en  èl,  no  haria  tali>\ 
«SI  j^  TUVIESE  diner o,  pagaria^,  etc. 

El  català  se  diferencia  del  francès  y  del  castellà,  perquè  no  està  fermat  a  \ imperfet 
à' indicatiu  com  aquell  ni  a  Y optatiu  com  aquest,  sinó  que  tant  pot  usarne  un  com  Taltre, 
si  bé  usa  més  Timperfet  d'indicatiu. 

Y  es  axò  una  usansa  viva  encara  a  totes  les  regions  de  la  llengua  y  que's  troba  dins 
tots  els  sitgles  de  la  seua  vida.  No  retreym  gayres  cites  demunt  axò  per  no  cansar  els 
lectors. 

Sitgle  xiii. 

«...Envien  a  dir...  que  sils  é';/t//Ví«^  .CC.  cauallers,  que  vençrien  don  Lop  Diez  de 
Viscaya...»  (En  Jaume  I,  Crònica,  c.  159);  —  «...e  exiren  fora  la  tenda  dien(t)  plana- 
ment que  si  noy  anàvem,  que  sen  tornarien...»  (id.  ib.  c.  154)- 

Sitgle  xiv. 

«...Ans  sabem  per  cert  que  si  hic  z/é7//^,  noi  poria  res  restaurar...»  (R.  Muntaner, 
Crònica,  c.  90);  —  «...Car  si  no  ho  ignoraves,  no  siries  de  la  opinió  que  est...»  (B.  Metge, 
Sompni,  llib.  III,  p.  136); — «...  e  sils  homens  la  miraven  axí  com  deurien,  pus  haguessen 
fet  açò...»  (id.  ib.)  —  «...Sils  hi  anaua  guanyar  o  perdre  la  anima  e  la  fama,  no  hi  porien 
pus  fer...»  (id.  ib.  p.  140);  —  «...t'ho  donarien  tantost,  (si  no  '\sfeya  fretura...»  (id.  ib. 
P-  143). 

Sitgle  xv. 

«...car  més  honor  li  es  que  si  cent  voltes  lo  feya  morir...»  (J.  Martorell,  Tirant  lo 
blanch,  t.  IV,  c.  396);  —  «...ignores  tots  los  articles...  que  dir  te  poria  si  volies  ésser 
instruïda  en  la  nostra  sancta  ley...»  (id.  ib.  c.  339);  —  «...sit  faries  tu  sit  tornaues  cres- 
tiana...»  (id.  ib.). 


■^^.^-'T- ;í.'rn  ,»»^*•.%F.4-wríSí  *»/.  -^tt^;*|;^ -7^^*  *-"••,-  ^  '     .•»T 


—     395     — 


SiTGLE  XIX. 

«Cap  d'elies  tornà  resposta,  |  però  pensaren  ai  punt:  |  jSi  ho  sabíeu,  padrineta!  |  jSi 
ho  sabies ]ov^ví\MtU  (M.  Costa  y  Llobera,  Dos  sús/firs);  —  «Ay  dona  d'aygua  si'm  daves 
I  perles  fines  y  tresors,  |  jo  reyna  d'amor  seria.,.»  (id.  Poesies,  Palma,  1885,  p.  5);  — 
«...Jesuset,  ly  ara  que  feys!  |  — Mare  meua,  si  ho  sa^eu...\  \  Me  té  Amor  braços  uberts» 
(J.  Guiraut,  Poesies,  p.  5);. —  «...La  mel  que  cercàveu  \  la  guart  sols  per  vos;  |  si  vos  la 
volieu,  I  dolçor  li  darieu...»  (id.  ib.  p.  57). 

Poesia  popular  d'epoca  incerta: 

f  Si  pensat'as,  pecadó,  |  pensavas  una  hora  al  dia  |  que  Jesús  es  mort  en  creu,  |  no 
li  faràs  heretgia»  [Romanç.  Catalàn,  n.  14  LaPassió)\  —  Prou  m*en  donarias  |  si  t'ende- 
mnava.,.Tt  (ib.  n.  11.  La  Samaritana)',  —  «Si'm  veyes  mort.  ploraries)  |  una  mica  per 
coIó»  (Canso  popular  mallorquina);  —  «Si  ara  Jesús  venia  \  y'm  deya\  ^Vols  vení  amb 
mi?  I  Jo  tiraria's  coxí  |  y  amb  ell  m'en  aniria»  (id);  —  «Si  estaves  enamorada,  |  com  jo 
estich  enamorat,  |  no  te  serias  colgada  |  que  am  mi  no  haguesset  rallat»  (id.);* —  «Si 
la  son  venia,  \  jo  l'adormiria...»  (id.) 


G»    Oradofu  especials 

N'hi  ha  una  partida  que  son  altres  tants  de  punts  de  discordansa  entre  les  dues 
llengües. 

a.  —  Oracions  de  gerundi  de  passat  o  passiu  En  castellà  s'hi  posa  *1  gerundi  (ha- 
BIÉNDOLE  VISTO,  le  llamé).  En  català  es  molt  frecuent  suprimir  el  gerundi]  y  a-les-ho- 
res  se  posa  primer  el  participi  passiu,  Uavò  el  subjecte  y,  derrera  de  tot,  el  terme 
d'acció.  De  manera  qu'aquexes  oracions:  HAVENT  JO  ESCRIT  TAL  LLIBRE,  ei  vatx  pu- 
blicar, —  HAVENT  TU  VIST  AQUELL,  vina  a  dirm'ho]  —  HAVENT  ELL  PARLAT  AMB  EL 
Bisbe,  s'entomà,  y  les  altres  consemblants,  prenen  en  català  aquexa  altra  forma:  ESCRIT 
]0  TAL  L•L•lBKE,  ei  vatx  pub/icar;  —  YlST  TV  AQUELL  vina  a  dirm' Ao; —  VARLAT  ELL 
AMB  EL  Bisbe,  se  'n  tornà,  etc.  Lo  qual  dona  una  gran  concisió  a  la  frase  y  la  fa  ininte- 
ligible  a  un  castellà. 

b.  —  Oracions  am  la  preposició  EN;  equivalent  de  QUANT. 

En  castellà  y  en  francès  se  fan  oracions  de  gerundi  amb  aquexa  preposició  (EN 
SitsiyOLE,  se  lo  diré;  ces  portraits...  ils  sauraient  rendre  verídiques,  EN  y  MULTIPLI- 
CANT les  audaces...)  En  català  les  feym  junyint  la  preposició  EN,  no  sols  amb  ç\ gerundi, 
sinó  principalment  am  l'infinitiu;  y  axí  deym:  En  veurel,  le  hi  diré,  EN  tenir  doblers, 
faré  tal  cosa;  EN  SEBREHU/a  tn'ho  diràs;  EN  aribar,  dinàrem. 

;Tenen  el  castellà  ni  '1  francès  tal  forma  d'oracions? 

c.  —  Oracions  especials  amb  el  verb  ESTAR. 

I.  Per  espressar  un  qu'està  casi  resolt  a  fer  una  cosa,  sol  usarse  '1  verb  ESTAR  en 
pretèrit  imperfet  d'indicatiu  y  el  terme  de  acció  va  regit  de  la  preposició  DE;  y  axí 
diuen:  Jo  ESTAVA  L>' escriureli  (estich  casi  resolt  a  escriureli);  JO  ESTAVA  T>'anarlo  a 
veure  (estich  casi  resolt  a  anarlo  a  veure);  ESTAVA  Y>anar  a  dinar  (estich  resolt  a 
anarhi;  me  'n  hi  vatx).  —  En  castellà  no  conexem  res  consemblant  a  n-axò. 


Jtt^^. 


—     396     — 

2.  Per  dir  qu'un  es  partidari  o  gran  admirador  d'un  altre,  se  posava  també  *1  verb 
ESTAR  concordant  am  l'agent  y  Tobjecte  de  racció,  va.  regit  de  la  preposició  PER: 
V.  gr.  Tothom  estava  p*el  Rey;  jo  estich  per  aquell  qui  me  defensa;  Catalunya 
ESTA  PER  la  seua  autonomia. 

3. '  Per  espressar  qu'un  espera  un  altre  per  fer  una  cosa  y  està  aturat  per  amor 
d*el],  lïsen  del  \^erb  esiar  concordant  amb  el  qui  espera,  y  la  persona  esperada  derrera  '1 
verb  y  regida  de  la  preposició  PER;  y  axí  diuen:  ESTiCH  PER  ELL  (Vesper  per  fer  tal 
cosa);  —  ella  ESTAVA  FER  SA  MARE  per  casarse  (tenia  suspès  el  casarse  per  amor  de  sa 
mare);  —  ESTAVA  PER  L•'vjyKT  per  ordenarse  (esperava  tenir  Vedat  canònica  per  orde 
fíürse). 

d.  —  Oracions  impersonals. 

En  castellà  aquexes  oracions  se  fan  én  forma  reflecsiva  y  en  tercera  persona  singu- 
lar: V.  gr.  SE  DICE  es  to;  en  Alemania  SE  TRABAJABA  mucho;  poco  SE  HARA  acerca  de 
eso;  aquí  no  hE  VE  ni  SE  OYE  nada. 

En  català,  sobre  tot  entre  gent  poch  ferida  d'influència  castellana,  no  s'usen  gayre 
aquexes  formes,  sinó  que  se  imposa  l'impersonal  en  tercera  persona  del  plural  y  sense  '1 
pronom  SE:  v.  gr.  DIUEN  axò;  TRABALLEN  molt  a  Alemania;  poch  FARAN  envers  daxò; 
aquí  no  hi  VEUEN  ni  hi  SENTEN;  a  Amèrica  GUANYEN  molts  de  diners;  HAN  DE  FER  el 
cap  viu  per  porer  uiure. 

e,  ^^  Oracions  aont  s'usa  NO  per  reforsar  el  sentit  afirmatiu  de  la  frase. 

N'hi  ha  diferents  d'oracions  d'aquestes  en  català,  discrepants  de  les  castellanes 
correlatives. 

T  Amb  el  verb  iaiir  por  se  posa  NO  devant  allò  de  qu'un  té  por,  que  no  voldria 
que  succeís;  y  axí  diuen:  tenia  por  que  la  Justícia  NO  L*AGAFAS;  tenien  por  de  NO  ARRI- 
BARLO  viu:  tench  por  que  NO'm  MATIN;  tenim  por  de  NO  PERDRE  tot  quant  tenim. 

2.  També  posen  la  negació  NO  devant  el  segon  membre  de  les  oracions  compara- 
tives-afirmatives  per  donar  més  f:)rsa  afirmativa  a  T.oració,  y  axí  diuen:  ell  parla  millor 
que  NO  íírha;  ella  broda  millor  que  NO  CUS;  tu  en  sabs  més  que  NO  ELL;  éts  més  bo  per 
rallar  que  NO  PER  t  EK  FKYNA. 

f  —  Oracions  aont  t adverbi  MITX  modifica  7  verb,  espressant  que  Facció  del  verb  no 
es  completa,  sinó  ajust  comensada.  Son,  molt  freqüents  frases  axí:  —  ^Con  tenim  allò^ 
—  N'hem  MITX  PARLAT  (hem  comensal  a parlarne).  —  Ho  he  MITX  EMBASTAT.  —En 
MITX  parlare:m;  —  Ha  mitx  enllestírem. 

No  conexem  dins  el  castellà  res  consçmblant  a  n-axò. 

g.  —  Oracions  escla motives  amb  el  verb  SEBRE.  Posen  devant  de  tot  aquest  verb,  y  la 
cosa  que  's  pondera  y  eiicarex,  va  regida  de  la  preposició  DE.  —  jSabs  qu' està  DE  rich 
ell!  —  jSaBS  quha  comensal  DE  bé!  —  Saben  que  té  \mforsal  —  Sabeu  que  renya  DE 
molt!  —  ]SaB  vostè  que  V ha  fet  DY.felló. 

k^  —  Oracions  que  's  repetexen  per  donar  més  i?tte?isidat  a  Vespressió. 

Son  molt  freqüents  en  bon  català,  y  ben  sovint  un  sent  frases  axí:  Que  nt  agrada 
axò y  que  jn  agrada!  f m'agrada  ben  molt).  —  jQ^ie  'n  digué  y  que  'n  digué  de  coses  (en 
digué  ben  nioHes),  — iQue  cridà  y  que  cridà  aquell  homo!  (cridà  ben  molt). 


—     397     — 


§  5«    Adverbií 

Els  adverbis  dins  V  oració  catalana  sufrexen  modificacions  gayre  bé  desconegudes 
dins  la  castellana.  Dins  aquesta  no  prenen  may  la  forma  aumentativa^  y  la  diminutiva 
son  ciars  els  que  la  prenen:  cerca -Q'EKqviTA,  tempnim -TEUï'KANlTO,  lejos - LEJITOH, 
ma fuma-MAS AKlTA)^  Ara  en  català  casi  tots  els  adverbis  prenen  les  dues  formes,  lo 
qual  constituex  una  riquesa  de  tintes  y  coloi;it  meravellosa  per  brodar,  refilar  y  entonar 
la  frase.  Abd  de  òé  se  fa  BENET  y  benot;  A^  poch,  —  poquet  y  pocot;  de  moit,  — 
Ní<iLTET  y  moltot;  à^just,  —  JUSTET  y  justot;  de  amant,  —  amuntet  y  amintot; 
de  emmnt,  —  ENVajstet  y  Envantot;  de  mUà^  —  ENLLanet;  de  aprop  —  afropeTí 
úf^grandia,  —  GRandiet;  de  enrera.  —  ENREket;  de  endins,  —  endinzet;   dCaxi,  — 

AXLNETES;  d'assuqui,  —  ASSUQUINETES,  etC,  etc.  etc 

^*Es  petita  aquexa  discrepància  entre  les  dues  smtacsis? 


§  6,     Prcpoitcions 

També  discrepen  les  dues  llengües  en  rescuUir  les  preposicions  per  espressar  les 
diverses  relacions  entre  les  paraules;  —  T .  La  presència  a  un  punt  determinat  el  català 
Tespressa  per  la  preposició  a  [som  A  BARCELONA)  y  el  castellà  per  la  preposició  EN 
{viim  EN  Madrid}.  —  2.  Moltes  relacitms  que'l  català  espressa  am  la  preposició  AMR 
(AHii  úxò  ell  va  venir;  —  AMB  aquest  sol  que  fa,  na  hi  i^atx;  —  AMB  aqueys  temps  que 
Correm,  no  cmufc  tal  empresa;  —  AMlí  axò  que  diuen,  cmwé  esperar;  -—  AMB  ell  ko  can- 
ifgtíiri';  etc,  etc.  etc).  el  castellà  les  espresa  per  EN,  CON,  POR»  y  altres  giros  de  frase. 
—  Moltes  relacions  que1  castellà  espressa  am  la  preposició  EN  y  POR^  el  català  les 
espresa  am  DE  (  Va  ésser  ben  aviat  T)E  venir;  —  ua  ésser  ben  prompte  DE  fogir;  ^  pas- 
mva gust  DE  ferlú  enfadar;  —  s'húnrma  D* anar  amb  ell;  —  axú  es  fet  ifell;  es  escrit 
üVf/;  es  manat  D'el/J.  —  4.  Relacions  que  '1  castellà  espressa  am  la  preposició  EN 
tsa/iú  ttna  noticia  EN  los  periòdicas;  pusa  una  poesia  EN  tal  ret'ista),  et  català  les  espres- 
sa per  DEMUNT  y  DAí.t  {sortí  una  noticia  demunt  els  periodichs;  posà  una  notícia  DALT 
ial  reinsta).  També  posen  ta  metexa  preposició  DEMUNT  com  equivalent  de  SOBRE  y 
SEGONS  (demunt  lú  que* m  dius,  7id  t  puch  contestar;  DEML^NT  lo  que'm  contes,  ja  no  hi 
ha  res  que  fer). -^  ^.  La  preposició  BAX  s'usa  amb  un  sentit  figurat  consemblant  a 
TïEMUXT  (BAX  de  lo  qu*he  %nst,ja  nan  vull  parlar,  axò  es,  suposat  iie  que  jo  no  surt.,.). 
^6.  La  preposició  sensa,  si  ja  s'es  esprcssat  el  nom  qu'ha  de  regir,  va  tota  sola,  y 
el  nom  se  sobrentén;  ~  ^Que  no  duya  capellr  —  A^o,  anaí*a  i^ENSE.  —  ^Que  no  nt  heu 
ài  donar  diner  si  —  Veste  'n  SENSE,  —  ^  Quiets  vengut  amb  el  cavalls^  —  No,  SENSE. 


i: 


r 


—     39»     — 


§  7.    Interjeccions  y  esclamadons* 

No  resam  de  les  conjuncions  perqüe  no  tenen  gayre  importància  dins  la  sintacsis; 
allà  ont  ne  tenen  es  dins  la  morfologia. 

Respecte  d'  interjeccions  y  esclamacionsy  n*hi  ha  algunes  en  català,  de  règim  y  dem- 
ble  ben  especial  y  en  completa  discrepància  amb  el  castellà.  Vetassí  unes  quantes: 

1 .  Per  tractar  o  increpar  qualsevol  d'una  cosa  o  altre,  posen  aquesta  cosa  regida 
de  la  preposició  DE:  \d' anima/ 1  (jèts  un  animal!)  jDE  beneyú  (jes  un  beneytl)  jDE  Mi- 
^uel\  (lAh  Miquel!). ' 

2.  Per  denotar  qu'un  aprova  una  cosa  dolenta  o  desagradable  qu'ha  succeit  a  qual- 
cú,  usen  la  esclamació:  FORT.  Li  kan  pegat?  jFORt!  No  kz  fos  anat,  ^  T hem  pres  tot 
quant  duyes?  jFORt!  Axis  un  altra  vegada  estaràs  alerta.  —  Lhan  tancat  defora?  jFORt! 
Fos  arribat  d'hora.  " 

3.  Per  denotar  prohibició  d'una  cosa,  posen  l'adverbi  FORA  devant  aquella  cosa: 
FORA  capell!  (llevauvos  el  capell).  —  jFÒRA  conversarl  (no  converseu).  jFÒRA  admetreu 
pus -(no  n  admeteu  pus). 


CONCLUSIÓ 

1.  Am  lo  qu'acabam  de  al•legar,  creym  haver  provat  que  no  es  ver  lo  qu'assegu- 
ra  En  Pérez  Galdós  que  la  sintacsis  del  català  es  la  castellana;  creym  haver  demostrat 
que  tenim  una  sintacsis  pròpia,  ben  discrepant  de  la  castellana,  y  que,  si  bé  s'acosta 
ferm  a  l'italiana  y  a  la  francesa,  es  diferent  de  cada  una  d'aquestes;  creym  haver  provat 
l'autonomia  de  la  nostra  sintacsis,  y  defiam  En  Pérez  Galdós  a  que*ns  desfassa  les  pro- 
ves qu'hem  aduides  y  les  rahons  qu'hem  al•legades  a  favor  de  dita  autonomia. 

Si  En  Pérez  Galdós  hagués  dit  que  de  la  lectura  de  certs  autors  catalanistes  se 
desprèn  que'l  català  no  té  sintacsis  pròpia,  sinó  manllevada  a  n-el  castellà,  li  hauríem 
contestat:  Distingo:  la  sintacsis  catalana  que  surt  dins  les  obres  de  tals  autors  es  la 
castellana,  concedo;  la  sintacsis  catalana  que  viu  encara,  gràcies  a  Deu,  dins  la  majoria 
dels  pobles  que  parlen  la  nostra  llengua,  es  la  castellana,  nego,  nego,  nego. 

Y  si  el  famós  novel•lista  accepta  el  nostre  defiament,  ell  qu'es  tan  afectat  d'estudiar 
esperimentalment  els  temes  de  les  seues  obres,  ja  pot  ésser  partit  a  recórrer  Catalunya 
espanyola  y  francesa,  les  illes  Balears  y  el  regne  de  València,  y  atiparse  de  les  col•lec- 
cions Aefolk-lore  català,  a  veure  si  es  home  per  tirarnos  abax  cap  de  les  nostres  tesses. 

2.  Y  ara  una  paraula  a  n-els  amichs  de  la  llengua  catalana  y  especialment  a  n-els 
escriptors  catalanistas.  Tal  volta  a  alguns  vendrà  una  mica  de  nou  o  no  admetran  lo 
que  deym  sobre  'Is  diferents  punts  de  sintacsis  catalana  qu'hem  tocats.  A  n-aqueys  tals 
els-e  suplicam  que's  ficsin  en  lo  que  deym  y  qu'ells  meteys  estudien  els  monuments 
catalans  escrits  de  tots  els  sitgíes  y  els  monuments  vius,  axò  es,  el  parlar  actual  de  les 
diferents  comarques  catalanes.  Si  fan  axò,  n'estam  seguríssims  de  que's  convenceràn 
de  la  raó  y  del  fonament  sòlit  de  les  nostres  tesses. 


—     399     — 

Sí,  aquests  punts  qu'hem  tocats,  son  els  trets  més  vius,  les  notes  més  culminants, 
els  distintius  més  característichs  de  la  nostra  sintacsis,  que'ns  separen  ferm  de  la  sin- 
tacsis  castellana,  que'ns  donen  fesomia  pròpia,  que  constituexen  verament  la  nostra 
autonomia  sintàctica. 

ç^En  volem  de  sintacsis  nostra?  No'n  sabem  d'altra  més  qu  aquesta.  El  qui'n  sàpiga, 
que  hu  diga  y  que'ns  mostri  aont  es,  per  ont  caplleva. 

^•Que  n'hi  ha  que  no  volen  usar  aquell  aussiliar  ni  aquella  coiicordansa  dd  pariidfi 
ni  aquell  acusatiu  sense  la  preposició  a,  ni  aquell  imperfet  en  lloch  de  X optatiu  en  Ifs 
oracions  condicionals,  y  preferexen  anar  jonyits  bax  del  jou  de  la  sintacsis  castellana  y 
seguir  com  idiotes,  indignes  de  personalidat  pròpia,  que  son  incapaços  de  sentir,  llau- 
rant el  sementer  de  les  Lletres,  no  segons  el  sistema  vigent  dins  la  nostra  llengua  per 
espay  de  set  cents  anys,  sinó  segons  un  sistema  foraster  que  no  pol  dur  altre  resultat 
que  fer  mal  bé  les  cullites  y  matar  tota  la  Uecor,  tota  la  saba  pròpia,  que  es  la  que^ns 
dona  y  constituex  la  nostra  vida?  Si  n'hi  hagués  molts  d'aquests,  jvaja  quin  desengàn^ 
més  ferest  per  nosaltres,  plens  de  fe  en  la  virtualidat  del  poble  català  per  reconstituir  se 
y  recobrcíTse  de  cap  a  peus! 

Amadors  y  entusiastes  de  la  llengua  catalana,  pensauhi  bé  amb  axò,  ficsauvoshi  bé, 
y...  sigau  consecuents  am  les  vostres *coses.  Esgargamellarse  clamant  per  Tautonomia 
de  Catalunya,  y  no  comensar  per  fer  efectiva  l'autonomia  de  la  llengua,  qu'està  esclusi- 
vament  en  la  nostra  mà  el  conseguirla,  es  una  inconsecuència  y  una  falta  de  formalidat 
que  no  dexa  gens  a  bon  lloch  els  qui  la  cometen. 

Amadors  y  entusiastes  de  la  llengua  catalana,  vosaltres  que  la  teniu  per  reyna  del 
vostre  cor  y  vos  gloriau  de  servirvos  d'ella  per  vestir  els  vostres  pensaments  y  afectes 
més  íntims  y  l'enaltiu  am  los  vostres  escrits,  pensauhi  bé,  ficsauvoshi  bé  amb  axò,  y  no 
us  esposeu  pus  a  que,  lletgint  les  vostres  obres  els  critichs  forasters,  hagen  de  deduir  que  1 
català  no  té  sintacsis  pròpia,  que  no  té  altra  sintacsis  que  la  castellana.  Y  es  ben  ver 
desgraciadament  que  n'hi  ha  d'escriptors  catalanistes  que  am  la  seua  manera  d'escriure 
han  donat  y  donen  peu  a  que  'Is  forasters  inimichs  ens  hagen  tirada  y  ens  tirin  l'injúria 
de  que  la  llengua  catalana  no  té  sintacsis. 

Amadors  y  entusiastes  de  la  nostra  llengua,  p'el  bon  nom»  per  la  dignidat,  per 
l'honor  d'aquesta  llengua  nobilíssima,  no  merexedora  de  viure  esclava  en  cap  concepte, 
digna  de  reynar  dins  casa  seua  com  cap  altra  de  la  terra,  —  se  fa  precís  redimiria 
d'aquex  esclavatge  nefant  y  afrontés  que  molts  li  fan  patir  de  la  sintacsis  castellana, 
que  tant  la  malmet,  la  petxuca  y  la  deshonra.  Aquí  lo  nefant  y  afrúntès  no  es  la  sintac- 
sis castellana,  sinó  que'l  català  s'hi  someta  pegant  cossa  a  la  seua  pròpia. 

Se  fa  precís  empendre  la  creuada  y  batallar  sens  treva  fins  qu'liàgem  conseguida  la 
redenció  completa  de  la  nostra  sintacsis,  qu'es  allà  ont  el  castellà'ns  ha  invadits  més;  y 
que  'Is  nostres  inimichs  no  tenguen  altre  remey  qu'acalar  el  cap  o  fogir  devant  el  llem- 
peguetx  enlluernador  del  reynat  de  la  nostra  Gramàtica,  indestructible  y  perdurable, 
dins  el  camp  de  les  nostres  Lletres. 


—     40O     — 


De  D.  Francesch  ÚAlbranca^  de  Sant  Cristòfol  de  Menorca. 


Recorts  de  la  dominació  mora  en  la  parla  menorquina 


Senyors  Congressistes: 

Si  vostès  me  perdonen  Tatreviment,  faré  una  llista  de  les  paraules  arabes  que,  recorts 
de  sa  dominació  mora,  perduren  en  sa  parla  menorquina. 


L    Toponímia 

Addaya  :     {ad  deiàa    es  poblet)  portet  de  sa  costa   de  tramontana,  a  sa  mitgera  de 

Mahó  y  Mercadal. 
Alayó  :     (se  pronuncia  Alahó,  o  Alhó),  vila:  se  fundà  dins  sa  possessió  anomenada //i'tf- 

hr  jiVc  d'Alabor,  nom  propi? 
Albranca  :     posses.  St.  Críst.  {ai  òàraca,  la  benedicció,  la  felicitat?) 
Albranxella  :     poss.  St.  Críst,  diminitiu  d'Albranca. 
Albufera  :     poss.  Merc;  estany  d'aygo  prop  de  la  mar,  Mahó. 
Alcaufa  :     poss.  St.  Lluís. 
Alcoig  ;     poss.  Alay. 
Al  fa  vara  ;     poss.  Mah. 
Aifavaret,  poss.  Mah. 

Algayarens  :     poss.  Ciutad.  {al  guirhn,  ses  coves.) 
Atjandar  :     pcjss.  Ferr.  Mahó, 
Aljups  :     poss.  Ciut. 
Almudayna :     poss,  Ciut. 

Alputze  :     poss.  Cuit.  —  (català  arabisat,  el putxel.)  V.  El  Puche,  Granada. 
Al  caidus  :     poss.  Alay.  —  [ai  <aid,  es  capità.) 
Alcalafat :     poss.  Ferr, 
Harbaix  :     pos.  Mercadal. 
Barbatxf :     pos  Merc, 

Banyul :     pos.  -  Mah.  —  (Hanyouls,  Rosselló;  sbaniül,  espanyol.) 
Biníalàs :     pos.  Merc. 

Hiniàli :     pos.  Mah.  Font  d" En  AH,  cova  de  la  costa  de  Ferr. 
Biniaixa  :     pos.  Mah.  (aixa,  pelegrina.) 
Biniach  :     pos.  Alah.  [hah,  aix,  pelegrí.) 
Biniay  :     pos.  Mah.  [yalik,  Joan). 
Biniét ;     pos,  Mah.  diminut  de  s'anterior. 
Biniatràm,  pos.  Cid, 

Biniatram  :     pos.  Ferr  (Henat.  -  Harum,  filles  de  Aaron.) 
Biniatap  :     pos.  Mah. 
Binialmesch :     poss.  Ala. 


—     40I      — 


BiniaJquelí : 

pos.  Al.  (^/  keèir  es  o  sa 

Bitiianfús  : 

pos.  Al.  (anfús,  Alfonso^ 

Biniarroga  : 

pos. 

Biniarròy  : 

pos. 

BiniaUàu  : 

ten-.  Alay, 

Biniatièn  : 

pos.  S.  Crist. 

Binialmaya 

:     pos.  Merc. 

Biniancolla 

pos.  Mahó. 

gran.) 


Binibeca  :     pos.  Mah,  {Berii  Bèker,  filis  de  sa  verja.) 

Binicalaf :     pos,  (calat,  casteil.) 

Benicalsitx  ;     pos.  Ferr. 

Binicreixent :     pos.  Mer.  ^ 

Bmidalí :     pos, 

Binidonis :     pos.  Merc,  ^ 

Bitiidoaaire :     pos.  Mer. 

Binialcalà :     pos.  Mer,  (pronun.  Bintaucalà.)  calà,  torre, 

Biniedrís  :      pos.  Al.  {Ben-ed^Drü). 

Binicodrell,  Binicodrellet :     poss,  S,  Crist 

Binifabini :     pos.  A!  -  (Beni-Fahà,  València.)  * 

Binifaéll  :     píís.  Mah. 

Binifailla  :     pos.  Merc.  (femení  de  s'anterior) 

Binígarba  :     pos.  Ciut.  [gnrò,  ponent.) 

Hinigordó  :     {antes  Hinigarda,  dimin.  B.  gardó.)  pos.  Mer. 

Binigafull :     pos.  Ciut.  (gafur^  indulgent.) 

Binijamó  :     pos.  Al, 

Birugàus  :     pos,  St.  Crist. 

Biniilautí :     pos. 

Bjnillobet :     pos.  Merc, 

Binimarzòch,  pos.  Al,  Bu-Mar^og,  vall  d'Alger,  {ma  za  zoch,  font  d'es  mercats.) 

Binimellà  :     pos.  Merc.  (Ben-Amef-La) 

Binimay,  pos. 

Binirnayoiut  :     pos.  St.  Clement  (Mahamut.) 

Bitiimassó ;     pos.  Ferrer, 

Binimoti  ;     pos.  Fer.  antes  Bmimàdeu. 

Bininionastreli  :     pos.  antig.  Ciut, 

Bíniparraix :     pos.  Mahó. 

Biniparrell  :     poí.  Mall 

Binipati  :     pos.  Cuit. 

BinisafúUer  :     pos,  S.  Lluïs  pronun.  Binisafúa. 

Binisermenya :     pos.  Mah, 

Bmiseguí :     pos.  Merc, 

Binisait :     pos  Ferr. 

Binisaida  :     pos.  Vi  llac. 

Binisarraya :     pos.  Merc. 

Binísuès  :     pos,  Ferreris. 

Bentaufa  :     pos,  {BfNfci,  filles,  a//a,  espart) 


^ —    402     — 

Binixebó,  pos.  Al.  {Xeòú^  riu  de  Marroch.) 

Binixems :     pos.  Al   (xems,  sol.)         •  .  . 

Binixica :     pos, 

Bitiisagarra  :     pos.  Merc. 

Calafi :     pos.  Ferr. 

Calòritx :     pos.  Merc. 

Fa  vari  tx  :     terreno,  Mah.  Antes  's  à^yví  fanhrü  -  {enna  ràritx,  fanal -tenda.) 

Furí,  o  El  Furí  :     pos.  Ciut. 

Deyà :     pos.  Alb. 

Lucàitx  r     pos.  Mer.  ^=  antes  Olúcaitg^  arabisat  de  lucus,  bosch. 

Y  d'aqui: 

Lluch -alari :     pos.  Al.  (aquesta  sols  arriba  a  la  mar,  y  pot  convenirli  al  luix,  ribera 

(bada-ïuch.) 
Lluch  -  asaldeut :     pos.  Al 
Lluquelqueuba  :     pos.  Al.  {keíòa^  cussa). 
Llumena  :     i:>tjs.  AL  [L•luch-ai-menar] 
Llumassanas  ;   pos.  y  vilàs  Mah. 
LlJnaritx  :     pos.  Merc. 
Lauzeil  :     o  AlauzelJ,  pos.  Mer. 
Matxani  :     pos. 
Malbúger :     pos.  Mah, 
Mesquida :     cala. 

Mussupta  \     pos.  S.  Clem.  (Mussa,  Moysés.) 
Rafal  :     possesions  que  hi  deriven  ;    R.  amagat  C;    R.  fort,  Al.  R.  Roig,    Mer.  Rafal 

RuèU  Mah.  (Ruben). 
Salayró  :     pos.  Mer.  antes  Xaiayrò. 
Tordonell  :     pos.  Mah. 
Torelló  :     pos.  Mah^ 

Toraixa ;     pos.  Mah.  {Tor,  pujol,  aixa,  n.  prop.  Pelegrina.) 
Tormadeu  :     pos.  Al  [Tornii-madeu,  montanya  de  la  mina.) 
Tornaltí :     pos.  S.  Clem, 
Talat£ :     pos.  Mah. 

Trepucó  :     pos.  Mah.  ( Terepucò^  y  d*ell}; 
Trebaluje  :     vilàs,  Villac.  y  pos.  S.  Crist.  [lüix,  ribera.) 
Salema  :     partió  d'Algendà.  [ZuÍ£ma^  Salema,  de  Salem.) 
Amé  :     partió  y  cova  d'Albranca:  cova  d'En  Amé. 
Tirant :     pos.  Fornells  (tiràn,  pi  dè  taur,  bou.) 
Sonarrosa  y  Sonarrosset^  pos.  Mah.  \ar-rossa,  sa  novia.) 
El  Fonduco  :     pos.  cala  y  niereftderú  Mah.  [elfondok.  posada    ) 
Santa  Galdana  :     (pos.  riu  y  port.  Fer,  Ciut.)  Ses  terres  veinades  se  dirien  Anas,  encara 

es  diuen  Santana  (y  no  Sant' Anna)  y  per  sa  presencia  d'es   riu,  es  moros  dirien 

Guad-aniTj  es  cristians  hi  afagiríen  son  o  sona  que,  com  ha  passat  arreu,  ha  arribat 

a  santa^..  que  no  es  de  cap  calendari. 


> 


—     40S     — 


n.     pAttoofmicbs 


Alaquer:     (el  Just,) 

Sagui :     ,., (petit,  nou.} 

Meiis  y  Binimelts  :     (rey.) 

Papelcudí :     {Baè-ei-cu-àí^  |K*rta  d'es  pujol). 

Ailès  :    sona  Al-lès...  ^liaya,  divinidad^  al/aj\  divino). 

Mascaró : 

IIL     Comuns 

AJjup. 

Beteeft     molt.  (bez-zaf), 

Qapé :     munt    de    pedreny,    paredada  en   cara    forana:    capis    de  gegants^  talayots; 

xa.Xerril,  príncep?   Aludiria  a  considerarse  maiissoleo  de  gent  principal  es  mega  li  tos» 

quan  els  denominaren  ciapers...f 
Caíoll :     abundància,  principalment  de  cosa  de  menjúa. 
Benaula :     beneit, 
fíebalíà  :     adv.  à  la  bebaltà^  de  qualsevol  manera  {bürAl•lh^   sona  bil•là)  a  la  bona  de 

Deu. 
Allot :     minyó:  [aniad,  fill). 
Marraxa  :     pitxé;  de  marraxa,  flascó  de  vidre,  que  es  moros  i  m  pi  en  d  ai  go- ras  pera 

obsequiar,  regant-los^  a  n*es  seus  hostes. 
Garbell :     (gucrbal). 

Escati] :     col  ni  i  11  de  porch;  {kàtei\  matador). 

Xàfaga  :     xerxa  de  cordella,  de  maya  ample,  per  fer  feixos  de  palla,  (xèbeca^  xerxa,) 
Xerxa  :     de  xèb^ca  o  xèbca.., 
Garrova  : 

Talayat :     de  tahai,  elevat. 

Goret :     semanter  en  descans,  qu'es  prepara  per  sembrar  lo  de  blat  s'any  vinent 
Guretà  :     llamada  feta  es  cinch- mesos,  en   es  semanter  de  goret.   De  gurnt,   pastura 

ferratge. 
Cabi :     punyada;  dona  "1  hi  un  cabí  =  cabèda,  punyada. 
Marjal ;     mer  ja  ^  parat. 
Caram  ui  1 : 


Aqueixa  llista  es  molt  incompleta. 

L'he  escrita  ab  un  arrap,  ara  que  ni'acab  de  desdejunar  de  sa  existència  y  proximi* 
dad  d  es  Congrés  de  sa  Llengua  Catalana. 

Això  ro  val  res;  però  de  moment»  es  sols  lo  que  hi  puch  dur. 

Queda  un  gros  enfilay  de  paraules  moresques,  com  alfabia^  magaisérm,  orà,  garrM*a, 
arròs ,  arrop..,  que  per  ser  comunes  a  d'altres  regions  catalanes,  no  tendrào  importància 
menorquina. 


—     404     — 


De  D.  Joaquim  Cases- Carbó,  de  Barcelona. 


Notes  sobre  Fempleu  abusiu  de  la  partícula  doncs 


El  català  està  subjecte  encara  a  pertorbadores  influencies  d'altres  llengües  i  princi- 
palment de  la  castellana.  Es  aquest  un  fet  tant  evident  que  no  cal  esquerrassar-se  en 
demostrar-lü.  Serà  més  o  menys  discutible  la  llegitimitat  d'aquestes  influencies  quan 
impliquen  un  enriquiment  dels  medis  d'expressió:  això  ha  d'esser  objecte  d'un  estudi  en 
cada  cas  determinat.  Emperò  es  indiscutible  que  1  castellanisme,  per  exemple,  que  cona- 
porta  empobriment  de  la  llengua  ha  d'esser  senyalat  i  combatut.  Molt  més  quan  aquest 
castellanisme,  no  s'hi  ha  incorporat  definitivament;  quan  al  costat  dels  que  l'adopten 
sense  adonar-sen  hi  ha  la  gran  massa  de  catalanofons  que  no  hi  cauen  mai,  els  uns,  encara 
que  pocs,  concientment,  la  majoria  parlant  naturalment  la  llengua  tal  com  els  Tha  tras- 
mesa  la  tradició  oral.  El  cas  sobre  1  qual  someto  algunes  breus  observacions  al  Congrés 
es  el  d'un  empleu  abusiu  de  la  particula  doncs  que  implica  un  castellanisme  sintatic  no 
solament  innecessari  sinó  encara  lamentablement  empobridor  de  l'idioma. 

L' empleu  abusiu  del  dàncs  es  degut  a  la  creencia  errònia  de  que  hi  ha  identitat 
de  significació  entre  aquesta  particula  i  la  particula  castellana  pues.  Els  que  cauen 
en  aquest  error  posen  dí?^ifs  sempre  que  en  castellà  s  posaria  pues,  sense,  advertir  que  I 
/>uès  castellà  ademés  de  I  accepció  deductiva  que  té  1  doncs  català  té  una  accepció  cau- 
sal o  explicativa,  separant-se  en  aquest  punt  d'altres  llengües  neo-Uatines  com  ara  1 
francès  i  f  italià  que  mai  empleen  les  corresponents  conjuncions  fdonc,  dunque)  en  aquest 
sentit  causal  o  explicatiu  característic  del  castellà.  ' 


Exemples  del  pues  causal: 

*Sufre  la  pena, /í^í'j  cometiste  la  culpa.»  (Acadèmia  espaftola). 

*Lo  habra  examinado /í/í^jt  que  lo  ha  resuelto.»  (A.  E.). 

■  Estarà  ^rS^xmxy  pues  no  viene.»  (Salvà). 

^Pnès  que  tal  es  el  estada  de  las  cosas,  tratemos  de  aplicar  algun  remedio».  (Salvà). 

Aquells  que  parlant  o  escrivint  en  català  donen  també  a  la  conjunció  doncs  Taccep- 
ció  causal  del  pues  castellà  traduirien  les  frases  anteriors  així  o  per  l'istil: 

•  Sofreix  la  pena,  doncs  vas  cometre  la  falta». 

*Ho  deu  haver  examinat  doncs  ho  ha  resolt». 

«Deu  estar  malalt  doncs  no  ve». 

^ Doncs  que  tal  es  Testat  de  les  coses  tractarem  d'aphcar-hi  algun  remei». 

En  aquestes  frases  fóra  correcte  emplear  les  conjuncions  causals  puix  que  o  ja  que 
com  corresponents  al  pues  castellà  empleat  en  la  seva  accepció  causal;  mai  el  doncs. 


wm^^i^^mfmmmmf^m^^mmm 


—  40S  — 

Perquè  s  vegi  que  hi  ha  qui  es  capaç  d'usar  el  dcncs  català  en  correspondència 
exactament  an  el  pues  castellà  empleat  en  els  casos  anteriors  en  sentit  causal  o  espÜ- 
catiu  bastarà  citar  els  següents  exemples  copiats;  llevats  els  dos  últims,  dels  primers 
números  de  periòdic  que  ns  han  vingut  a  les  mans. 


Ezemplef  de  femplMi  iacorrecte  d«l  doncB  en  el  aeatit  causal  proprí  ét\  pués  castellà 

i  rectificació  d'aqü«it  error 

■En  això  va  passar  torsa  de  civils  conduint  al  acusat.  Els  amotinats  van  apedregar 
lla  forsa,  resultant  un  civiï  greument  ferit. 

»E!s  civils  van  enjegar  trets  en  Taire,  inütilment,  doncs  ^'^  els  esvalotadors  van 
'Seguir  apedregant  y  fent  foch  ab  revòlvers. 

'Aleshores  els  civils  van  fer  foch  sobre  la  gent,  resultant  un  mort  y  varis  ferits.  * 

*Se  tracta*  doncs,  ^^*  d*un  moviment  de  protesta  general,  doncs  ^'^'^  Barcelona  aquesta 
> vegada,  com  sempre,  sent  com  afront  seu,  el  que  proven  de  llensar  sobre  qualsevol 
'Comarca  catalana. « 

»Es  urgent  adquirir  tenrnos  pera  parchs  y  jardins,  dmuks  ^*^  cada  dia  alimentaran  de 

*  valor.  Es  d 'urgència  també  1*  Escola  de  Cechs  y  Sorts- muts,  y  la  creació  de  dos  grupos 
-escolars.  En  quant  a  la  Biblioteca  Popular,  se'n  montarà  una  d'interna,  dúnchs  Í^Ma  defí- 
ioitjva  s'havia  de  construir  en  uns  Cerrenos  que  ara  estan  en  litigi.* 

*  Consti,  doncbs,  t*)  que  pera  que  Barcelona  consegueixi  io  que  es  degut,  se  necessita 
lun  alcalde  que  tracti  de  tu  ais  ministres, 

>Això  es  lo  que  censurem^  això  es  lo  que  no  volem,  y  sentiria  que's  cregui  que  '1 
-censuro  personalment,  cosa  a  que  jo  may  m'hi  propassaré  donchs  *7>  tote  coneixem  les 
ïbones  condicions  personals  que  radornenu, 

*Eéu  veure  la  conveniència  que  tenen  tots  els  catalans  a  formar  part  del  Catalanis- 
3 me,  doncs  t**es  un  moviment  rcinvindicador  de  tot  un  poble,  y,  per  lo  tant,  tenen  <lever 
*de  cooperarhi  tots  els  fills  de  Catalunya,  sia  la  que's  vulga  la  seva  especial  manera  de 
1  pensar  en  qüestions  polítiques,  religioses  y  socials. 

»Don  Josep  M/'^  Roca,  expresident  de  T'Unió»,  ab  la* seva  peculiar  eloqüència,  reco- 
>manà  l'ús  del  nostre  idioma  en  les  relacions  particulars  y  públiques,  dmtcs  *^^  prou  bella 
*es  nostra  parla  pera  que  'Is  catalans  Tusin  a  tots  moments,  puix  t'^)  en  cas  contrari, 
ïTanatema  de  Dant  cauria  al  damunt  del  poble  català. 

ï^Don  Manel  Folguera  y  Duran  ^  del  *  Centre  Català*,  de  Sabadell,  feu  constar  que 
^nosaltres  no  soni  egoistes,  doncs  ^"^  al  treballar  per  la  completa  Autonomia  de  Catalu* 
íi5ya,  no  neguem  cl  dret  indiscutible  que  tenen  tots  els  fills  de  les  altres  nacionalitats 
*que  composen  l'Estat  espanyol  a  regirse  per  ells  mateixos. 

lY  finalment  s  aixecà  a   parlar  e!  Dr  Martí  y  Julià,  resumint  acertadament  tot  lo 

*  exposat. 

•"Acabà  manifestant  que's  deixin  de  misèries  locals  y  s'agermanin  tots,  iioncs  *''^  així 
«ho  reclama  ia  Pàtria. 


\ 


—     4^6     — 

«En  resum,  un  acte  que  no  dubtem  donarà  abundoses  fruits,  doncs  ^*3)  així  se'ndes- 
jiprèn  dels  comentaris  que  feien  escalencs  de  totes  les  classes  socials  y  criteris  polítics». 

«Per  altra  part,  jo  no  podia  deixar  de  pendre  part  en  aquest  debat,  doncks  <**)  algú 
^ho  podria  pendre  com  a  falta  de  valor  de  les  meves  conviccions  per  part  meva, 
^düHchs  05>  jo  vaig  ser  un  dels  que,  en  la  sessió  passada,  vaig  censurar  al  alcalde  de 
>  R.  O.  y  parlaré  també,  perquè  crech  que  l'alcalde  està  mal  informat  respecte  a  la  sessió 
y-darrera  y  al  alcans  de  lo  que  en  ella*s  va  dir.» 

tPera  un  pressupost  de  ^9  milions,  la  propietat  urbana  sols  paga  800.000  pessetes 
ifque  en  sos  S/iO  procedeixen  de  propietaris  que  no  beneficien  ab  les  obres,  donchs  ^»^) 
*els  del  interior,  res  tenen  que  veure  ab  les  millores  dels  pobles  agregats,  quals  propie- 
í* taris  en  cambi  realiscn  moltes  ganancies  ab  les  urbanisacions  dels  seus  terrenos». 

Essent  limitats  els  recursos  de  l'Hisenda  municipal,  y  basantse  especialment 
*en  l'impost  de  consums,  es  impossible  acumular  al  pressupost  vinent  el  dèficit  del  an- 
íterior,  dútichs  ^^^í  T  acumulació  de  varis  dèficits  acabaria  per  impedir  tota  operació. 
< D'aquí  la  necessitat  d'un  extraordinari.*. 

<cE  dmichs^^^^  aquesta  es  la  mare  de  la  ciència,  nos  guardarem  bé  prou  de  menys- 
1^ preuaria  si  no  volem  que  la  filla  meresca  lo  dictat  de  borda». 

^Dúfuhs  f''ï  no  enrahonarien  los  flamants  modernistes  en  la  forma  que-u  fan,  ni  di- 
?>ri€n  lo  que  diuen  si  tinguessen  una  escola  de  bones  lletres...  (Prolec  de  les  Lliçons 
> familiars  de  Gramàtica  Catalana  per  Antoni  Tallander).*  Barna.  i8çç,  (L'Antoni 
Tallander  o  sia  l'Antoni  Bulbena  es  el  preceptista  de  gramàtica  catalana  que  més 
presum  de  conèixer  i  respectar  les  bones  tradicions  de  l'epoca  clàssica). 

Els  doncs  senyalats  ab  els  números  i,  3,  4,  5,  7,  8,  9,  11,  12,  13,  14,  15,  16,  17, 
iS  i  ig  són  decididament  incorrectes  en  les  frases  dessus  citades.  En  totes  elles  es 
el  doncs  un  castellanisme  sintàctic.  Aquesta  incorrecció  hi  desapareix  posant  en  comptes 
del  doncs  tes  formules y'^  que  (popular) />í^/.r  que,  pus  que  o  car  (literàries):  totes  elles 
conjuncions  causals. 

Els  doncs  senyalats  ab  els  números  2  i  6,  i  el  puix  senyalats  amb  el  n.^  10  són  cor- 
rectes; els  dos  primers  essent  usats  en  sentit  deductiu;  el  puix  citat  empleat  en  el  seu 
sentit  causa K 

* 
*     * 

La  llengua  parlada  actual  dins  totes,  les  seves  varietats  tampoc  usa  la  partícula 
doncs  en  cap  accepció  causal. 

Les  diferents  varietats  del  català  parlat  que  conserven  viva  la  partícula  é/<s?;/rj  més  o 
menys  modificada  (dons,  donques,  donses,  dò,  idò,  donc)  l'empleen  en  la  seva  accepció 
deductiva,  mai  com  conjunció  causal.  L'idioma  valencià  de  la  capital  l'ha  deixada  morir 
substituint-la  per  la  castellana //^í*'.?,  i  adoptant  per  contaminació  també  el /«é^í  en  sentit 
causal  com  en  castellà,  ha  anat  eliminant  les  formules  antigues  causals  puix  que^  pus 
qm\  car.  Sobre  aquest  fenomen  de  castellanisació  que  s'iniciava  també  en  la  parla  del 


^T*T^ 


-      407      — 

Principat  ha  reaccionat  feliçment  la  llengua  literària.  S'explica  perfectament  Teliminació 
que  del  pues  en  tots  els  casos  fan  alguns  per  medi  del  doncs.  S'han  adonat  que  ells  i 
molta  altra  gent  que  senten  al  llur  voltant  diuen  sempre  parlant  en  català /«^^  tenen 
a  mà  la  partícula  doncs  i  sense  posar  esment  en  que  no  té  aquesta  en  bon  català  sentit 
causal  l'adopten  sempre  en  comptes  del //^í^í.  Els  escriptors  valencians  descastellanitzants 
no  |(osant  emplear  el  doncs  per  què  no  1  senten  usar  en  la  llengua  pulida;  tendeixen  a 
usar  el  puix  sempre  que  en  castellà  s'usà  pues;  sembla  com  si  desconeguessin  que  1 
pmx  no  pot  ésser  conjunció  deductiva  equivalent  al  doncs. 

Es  necessari  que  algú  faci  un  estudi  històric  complet  de  la  conjunció  doncs  en  la  seva 
accepció  deductiva  i  en  les  altres  accepcions  que  puga  tenir  excloent-ne,  va  sense  dir, 
tota  accepció  causal  com  decididament  errònia.  Aquest  estudi  deuria  estendre-s  també 
a  les  conjuncions  causals  catalanes,  per  què,  ja  que,  toia  vegada  que,  pus  que,  car  i  d'al- 
tres no  citades  aquí  que  potser  fóra  convenient  introduir  en  la  llengua  literària  moderna. 

En  les  meves  lectures  de  català  dels  segles  XIII,  xiv,  XV  i  xvi...  no  he  trobat  mai  la 
partícula  cbn  s  usada  en  sentit  causal.  Això  no  vol  dir  que  puga  afirmar  en  absolut  que 
no  hi  hagi  estat  usada  alguna  vegada.  En  canvi  l'empleu  del  doncs  en  sentit  deductiu 
apareix  a  cenèes  de  vegades  desde  l'aparició  del  català  escrit  no  interrompent-sen  mai 
l'ús  en  la  successió  dels  segles.  No  aniria  malament  que  en  cas  d'haver-hi  avui  en  dia 
algun  partidari  conscient  del  doncs  causal  fundés  la  seva  opinió  al•legant  les  raons  on  se 
recolza  i  acompayant-la  de  cites  de  Tepoca  clàssica.  Sempre  contribuiria  a  il•lustrar 
aquest  punt  que  es  un  de  tants  que  convé  deixar  resolt  definitivament. 

Entretant  com  contribució  a  l'estudi  complet  a  fer  de  les  conjuncions  deductives  i 
causals  poso  a  continuació  les  següents  citacions: 

e  si  fa  lo  contrari,  es  per  contrari,  si  donchs  no  s'esmena  (Prolech). 

Ara  doncs,  pus  també  ho  deyts,  nos  sabem  que  vos  sots  privat  del  senyor  rey  de  la 
amor  que  ho  aytal  dona.  Cap.  III. 

Nos  som  aparellats,  que.  hi  façam  tot  ço  que  vos  hi  consellets.  Donchs,  senyors,  a 
honor  de  Deus...  huy  ques  dissapte...  comencen  (*>  totsquants  preu  eres  hajà  en  Munt- 
peller  a  cantar  misses...  Cap.  IV. 

Senyor,  dix  En  Conal  Llança,  digats,  donchs  lo  tractament  aíjuest  per  que  lavets  mo- 
gut, no  per  que  ho  volets  fer.  Cap.  XXX. 

(Crònica  de  Mufitaner.  Edició  Bofarull.) 

—  E  que  seràs.?  —  No  res  —  Donchs  no  res  eres  abans  que  fosses  engendrat? 

—  Axí  ho  crech,  digui  yo.  (pag.  10).  . 

—  Donchs^  dix  ell,  tu  creus  ço  que  no  has  vist?  (pag.  1 1). 

—  Ara  donchs y  dix  ell,  atten  diligentment  en  aço  quet  diré  (pag.  16). 

—  Con  la  anima  rational  donchs  sapia  e  senta  e  visqué,  segueixse  que  es  semblant 
a  Deu,  e  per  consegüent  immortal  (pag.  29). 

Veges  cUmchs  si  mereix  principat  entre  Is  seus  (pag.  39). 

—  Si  donchs  a  ymatge  e  semblança  sua  lo  feu,  qui  gosarà  dir  que  1  falés  mortal? 

(pag-  54). 

—  Los  aucells  fan  niu;  les  feres  cerquen  cavernes  en  que  habiten;  els  peixos  roques 
en  que  s  meten.  Donchs  qui  pot  dir  que  no  usen  de  raó?  (pag.  711). 

(Sompni  de  Bernat  Metge.  Jídiciò  Guardia) 


—     4oS 


Notes  pet  íer  un  rafudl  comparatiu  del  donoft  català  amb  U  partícula  canetpof^at  ta  frai^eSf 

en  provençal  i  en  italià 

FRANCÈS 

Dífuc.  copj.  i,*^  Seri  à  marquer  la  concluaion  qu'on  lire  d'un  raisonnemenL.  Voua  avez  fait  une  fauie,  ü  faai 
donc  la  fepar«r.  11  se  plaint  on  Tu  donc  maïtralié.  Je  pensCf  tlonc  Dieu  existc,  car  ce  qui  peitse  en  tnoi  je  iw 
k  doii  pas  k  moi  míme.  iLa  Bruyère,  XVI». 

2.^  Exprime  en  general  qu*une  chose  est  ou  doít  Étre  conïiequence  d'une  autre.  DonC  un  nouveau  labeur 
à  te^  armes  s'apprète.  «Maltier,  II,  ijï, 

Donc  votre  aieul  Pompée  au  ciel  a  resisiÉj  Quand  il  a  combatu  pour  notre  liberté.  4 Com.  Cinna^  II,  Im, 

Donc  jusqu'à  roublier  jc  pourrais  me  conlrnindre,  ID. 

3,°     Sert  sotjvent  de  simple  Iransitiun  pour  revctiir  au  sujet  après  une  digression. 

4,°  Sert  k  marquer  une  s^orle  d'étonnement,  ]a  surpHse  quQ  Ton  éproul^c  d^une  chose  k  laquellc  on  iie 
s'aiiendaít  poJoL 

O  sQTtt  voilà  donc  de  tes  ecmp*^?  Et  je  n^aí  donc  vaincu  que  pour  dependre  d'elle? 

Je  suís  dooc  un  Lémoia  de  leur  peu  de  piiisaance^  cRacine*.  ' 

MaU  pour  quoi  donc  ces  pleurs^  ces  regrets,  cette  fuite?  t  Voli  ai  re 

Qu'est-ce  donc  que  Tamourr  a-t-Íl  donc  tani  d  cmpire?  *Vohairc*, 

5,"^     Bert  aussi  à  rendre  plus  pressante  une  demande,  un  injonciion. 

Diies  donc  ce  qu'il  y  a.  Gare  donct  *  Litre  —  Dictionnaïre  de  ta  langue  fraoçaisc». 


LLENUADOClA  MODERN 

Dounc,  adounc  (m.),  dounque  (auv.),  dounqucs  (marb,),    dounco,   adounco  tL^içOi  *^^^^^^^i  (1-)^  (rt>^'  1^* 
íhénfM  fídif/t^t  ti&tt€a,  d^níaSt  dauph.  dúnc^  dúnqn^^  cat.  düncs,  ii.  dttnque,  lat.  iunc)t  conj,  Donç  al  ors. 

M^  d&un€  que,  con  séq  u  c  m  m  e  n  t^ 
Àmbas  dounco,  amo  danads 

■M,  Trusiyp. 

Vivien  douncos  en  alegreíso. 

<C.  Brueysx. 

Dowrscos  ían  que  rèn  vous  deien gue. 
tC  Zerbin». 

(N&  hi  ha  ííïj^  exemjíü  in  sentit  Citnsaí). 
Lou  Tresor  ddu  felibrige.  tF.  Misirali^ 


ITALIÀ 

Dunque*     B&cí,  mpv*  13»  13.  Va  danque^  desso  la  donna,  e  chiainalOí 

Dant,  Fíí^g^  I1  '^^.dunque,  e  fa  che  tu  coslui  rícinge  U'un  quinco  schietto^  Petr«  son»  %q.  Cercate  dut^fti 
fonte  píu  tranquil  la.  Buan.  Hm,  1 7,  Se  l\  mio  mal  vi  comento,  Mia  dolce  e  Éïera  siella^  Che  sarà  dttHqm  colh 
morte  mia? 

AUd.  Con&,  i. 2 1 3.  Cse  si  ha  dunqu^  presentementü  ad  operaré  per  servbio  di  questa  buona  ^ignora?  ^ 
Scnm  dunque  Eikri  previ  i  medicamenti,  farei  es. 

(Nú  hi  ha  mp  exswipk  de  dunque  en  seníit  cnuj/üj, 
Vocabol.  deïle  Lingua  Italiana  de  f nuseppc  Manuzïi, 


—    409     — 


Regla  pràctfca  per  saber  eU  ca»o«  e»  que  1  piiés  castellà  do  a  pot  traduir  poiant  donct^ 

El  pues  castellà  té  un  sentit  causal  sempre  que  en  la  frase  pot  ésser  substituït  per 
por  qae^  ya  que^  totía  ves  (^ue^  en  els  quals  casos  tél  català  a  la  seva  disposició  les  con- 
juncions y'íj  qu€^  tota  vegada  qu€^  per  quc^  puix  que^  pus  que^  car;  emperò  mai  ta  fórmu- 
la dúncs. 


CONCLUSIÓ 


L*us  en  sentit  causal  del  doncs,  deu  ésser  definitivament  desterrat  de  la  llengua 
catalana  ja  que  comi>orta  evidentment  un  castellíinisme  sintàctic,  no  solament  inneces- 
sari sinó  encara  manifestament  empobridor  de  l'idioma. 


—     4IO     — 


Del  Dr.  Bemhard  SchMdeJ,  de  rUniversitat  de  Halle  (Alemanya). 

Über  die  Zukunft  der  katalanischen  Sprachstudien« 

Meine  Heruk, 

Díe  Kommission,  von  der  dieser  erste  katalanische  Sprachkongress  in  die  Wegege- 
leitet  ^Vll^de^  hat  díe  Liebenswürdigkeit  besessen  den  Rednem  katalanischer  Natíonalitat, 
die  hier  vom  Standpunkt  der  Katalanen  selbst  das  katalanische  Volk  von  der  Notwen- 
digkeit  einer  gründlichen  Erforschung  und  wissenschafdichen  Ptlege  seiner  Sprache  über- 
zeugen,  auch  eine  Anzahl  auslàndischer  Philologen  beizugesellen.  Ich  bitte  Sie  zu- 
nachst  mich  auch  an  dieser  Stelle  meinen  lebhaften  Dank  aussprechen  zu  lassen,  den 
ich  aJs  Deutscher  für  díese  grosse,  auch  meiner  Person  durch  eine  solche  Einladung 
zum  Kongress  erwiesene  Ehre  empfinde.  Der  bescheidene  Beitrag,  den  ich  zu  dem 
Werk  des  Kongresses  zu  liefem  vermag,  mòge  Ihnen  alien  ein  schwaches  Zeichen  der 
Sympathie  sein,  die  ich  íür  die  philologischen  Bestrebungen  empfinde,  die  den  intel- 
tektuellen  Teil  dieser  Regeneration  Kataloniens  begleiten. 

Es  ist  fürwahr  ein  grossarti^es,  einzigartiges  Schauspiel  fiir  uns  Auslànder,  die  wir 
unbeteilígt  und  aus  der  Ferno  die  kulturelle  Entwicklung  der  iberischen  Halbinsel  beo- 
bachten,  zu  sehen,  wie  in  diesem  fortschrittiichsten  Teile  Spaniens,  speziell  in  den 
zentralen  Provinzen  Kataloniens  und  auf  den  Balearen,  ein  besonnener  und  stetiger 
Kulturfortschritt  sich  volizieht,  dessen  wertvollste  Grundlage  ausser  der  wachsenden 
materiellen  Kuitur  Kataloniens  die  unvergleichliche  Liebe  des  katalanischen  Volkeszu 
seiner  Muttersprache  ist.  Der  erste  Kongress  der  katalanischen  Sprache,  ein  Kongress, 
der  in  seiner  Eigenart  einzig  dírsteht  im  Geistesleben  der  Vòlker  der  Gegenwart,  und 
der  Entusiasïous  seiner  Teilnehmer  ist  der  deuthchste  und  greifbarste  BeWeis  fiir  diesc 
bewundernswerte  Liebe  des  katalanischen  Volkes  zu  seiner  Sprache. 

Die  Frage,  die  dieser  Kongress  sich  stellte  und  die  an  dieser  Stelle  beredte  und 
sachkundige  Redner  in  der  mannigfachsten  Weise  in  Einzelfragen  auflòsen  und  durch 
die  Behandkmg  ihrer  speziellen  Themata  illustrieren,  die  Frage  namlich:  "ist  das  Stu- 
dium  und  die  Pflege  der  katalanischen  Sprache  berechtigt  und  notwendig?*^  sie  ist 
durch  das  Zusammentreten  des  Kongresses  an  sich  und  durch  die  Thatsachc,  dass  zahl- 
relche  katalanische  und  auslandische  Philologen  hier  mitwirken,  bereits  deutlich  genug 
beantwortet,  Fiir  Sie  aile,  meine  Herrn,  ist  diese  Frage  keine  Frage  mehr.  Die  Zeiten 
sind  vorüber,  in  den  en  die  Ignoranz  dem  Katalanischen  den  Charakter  einer  Sprache, 
eines  lebens^und  entwickinngsfàhigen  Kulturidioms  abzusprechen  wagen  konnte.  Heute, 
auf  diesem  Kongress  inmitten  des  regen  intellektuellen  und  industriellen  Lebens  Bar- 
celonas,  ist  der  Bevvcis  dafür  nicht  mehr  nòtig,  dass  innerhalb  des  spanischen  Kulturle- 
bens  der  Gegenwart  der  ''Geni  català'',  der  kürzlich  von  Joseph  Falp  y  Plana  episch 
besungen  wurde,  und  die  schòne  Sprache,  in  der  dieser  **geni"  zum  Ausdruch  kommt, 
ein  wahrhaftiger  und  wertvoUer  Kulturfaktor  ist.  Dass  Katalonien  ein  Recht  hat  das 
Studiuni  und  dic  Kenntais  dieser  seiner  Sprache  zu  beleben  und  zu  fórdern,  das  kann 
heute  nur  noch  von  büswilligen  Ignoranten  bezweifelt  werden. 


—     411     — 

Heute  handelt  es  sich  um  weit  wichtigere  und  schwierigere  Fragen.  Wíe  kann  diese 
Fòrderung  erfolgen?  Wie  ist  es  mòglich  der  katalanischen  Sprache,  die  im  Mittclalter 
und  in  dem  renaixement  des  19.  und  20.  Jahrhunderts  eine  üppige  literarísche  Kultur 
aufweisen  kann,  auch  eine  philologische  Kultur,  wie  sie  andere  Schriftsprachen  Europas 
besitzen,  zu  geben?  Welchen  Weg  hat  die  katalanische  Philolpgiein  Zukunft  zu  be- 
schreiten?  Wie  soll  sie  sich  verhalten,  um  das  literarísche  Leben  der  Gegenwart 
würdig  zu  begleiten?  Wie  kann  diese  bewundernswerte  Liebe  vieler  comarques  zur  Spra- 
che, die  einzigartige  philologische  Begtisterung  auch  der  illiterats,  das  reiche  Wissen 
und  die  frische,  echt  katalanische  Arbeitskraft  der  literats  nutzbar  gemacht  werden  fiir 
eine  zielbewusste,  systematische  Erforschung  der  Sprache,  fíir  den  Aufbau  des  ge^al- 
tigen  Werkes  der  katalanischen  Grammatik?  Wie  kann  dieser  erste  Kongress  auch 
fúr  die  Zukunft  fruchtbar  werden  durch  Anregung  und  Fòrderung  der  philologischen 
Studien,  wie  kann  er  dem  literarischen  Leben  der  katalanischen  Sprache  dic  nòHge  wis- 
senschaftlíchey  philologische  Grundlage  geben,  der  innerlichen  Festigung  und  Bereiche- 
rung  dieses  Idioms  dienen?    . 

Von  den  verschiedensten  Rednem  sind,  wenn  ich  mich  nicht  irre,  im  Eiffziincn 
scharfsinnige  Beitràge  in  dieser  Richtung  geliefert  worden.  Gestatten  Sie,  meine  Herrn, 
dass  ich  Ihnen  einen  neuen  Vorschlag  unterbreite,  der  uns  meiner  Ansicht  riacb  diesem 
grossen  Ziele  nàher  bringen  kann.  Das  Interesse,welches  nicht  nur  fiir  mich,  sondem  auch 
für  viele  andere  Philologen  Deutschlands  und  anderer  Lànder  jeder  wirkliche  Fortscliritt 
in  dem  Studium  der  katalanischen  Sprache  als  einer  romanischen  Sprache  besitzt,  ver- 
anlasst  mich  als  Auslànder  Ihnen  dieses  Projekt  zu  skizzieren. 

Die  Kürze  der  Zeit,  die  mir  zur  Verfugung  steht,  gestattet  mir  nur  das  Wíchtigste 
hervorzuheben. 

Das  Studium  der  katalanischen  Sprache,  wie  es  bisher  betrieben  wurde,  leidet  mei- 
ner Ansicht  nach  an  gewissen  Schwàchen,  denen  entgegengearbeitet  werden  kann. 
Gewiss  ist  im  Laufe  des  19.  Jahrhunderts  eine  starttliche  Anzahl  tüchtiger  katalanischer 
Philologen  aufgetreten,  und  jeder  von  ihnen  hat  sein  Mòglichstes  zur  Fòrderung  der 
katalanischen  Sprachforschung  beigetragen.  Man  hat  sich  bestrebt  die  Grammatik  der 
katalanischen  Schriftsprache  der  Gegenwart  zu  schreiben.  Nach  der  praktisclien  und 
nach  der  wissenschaftlichen  Seite  hin  ist  mit  Begeisterung  gearbeitet  wordcri.  Speziell 
im  Laufe  der  letzten  zwei  Jahrzehnte  haben  tüchtige  Sprachforscher,  deren  Namen  Sie 
alle  kennen,  mit  ihrer  ganzen  Kraft  sich  an  dem  Werke  beteiligt.  Auch  einige  auslan- 
dische  Philologen  haben  in  den  letzten  Jahren  einzelne  Teile  des  Landes  bereist  und 
und  mehr  oder  minder  wertvolle  Studien  über  die  Sprache  der  Gegenwart  geliefert. 

Trotzdem,  das  woUen  wir  uns  nicht  verhehlen,  ist  im  Hinblick  auf  eine  zvissen- 
schaftliche  Erforschung  des  katalanischen  noch  vieles,  vielfach  sogar  noch  alies  zu  thun, 
Ich  glaube  es  ist  nicht  zu  gewagt,  wenn  man  behauptet,  dass  selbst  die  Sumtne  aller 
bisherigen  Leistungen  der  katalanischen  Philologie  nur  einen  sehr,  sehr  kleinen  Teil  des- 
sen  ausraacht,  was  mit  den  heutigen  Mitteln  der  Sprachwissenschaft  geleistet  werden 
kònnte.  Ohne  Zweifel  ist  eine  sehr  wichtige,  vielleicht  die  wichtigste  Grunlage  des  re- 
naixement der  katalanischen  Sprache  die  gründliche  Kenntis  der  Sprache  in  ihrer  Ge- 
samtheií.  Wenn  dies  aber  wahr  ist,  dann  ist  diese  Grundlage  noch  zu  scbafíen. 

Wir  besitzen  heute  bereits  sehr  viele  Ausgaben  altkatalanischer  Literaturwerke. 
Wir  besitzen  aber  noch  keine  zugleich  erschòpfende  und  zugleich  wissenschaftliche  Ar- 
beit  über  die  Sprache  dieser  Literaturwerke.  Und  ebensoschlecht  ist  es  mit  der  Kennt- 


—     412     — 

Tiis  cler  kataianischen  Sprache  von  heute  bestellt.  Hiervon  kann  sich  jeder  Katalane 
übeoeuííenj  der  sich  die  Mühe  nimmt  die  verschiedenen  comarques  zu  bereisen  und  ihre 
Sprache  zu  beobachten. 

Ich  habe  vor  einigen  Wochen  zusammen  mit  Dr.  Alcover  in  über  50  Stàdtchen  und 
Dòrfern  der  katalanischen  Pyrenàen,  in  Roussillon  und  in  den  Provinzen  Lleida,  Barce- 
lona und  Girona  Stunden  und  Tage  mit  Bauem  und  illiterats  zusammengesessen,  um 
ihrc  Sprache,  (das  heisst  die  Ausprache,  die  Flexion,  den  Satzbau  und  den  Wortschatz, 
kurzum  die  Grammatik  und  das  Wòrterbuch)  der  einzelnen  comarques  zu  studieren.  Das 
Wichtjgste,  vvas  wir  auf  dieser  Excursion  gelemt  haben,  ist  die  Tatsache,  dass  man 
noch  sehr  wenig  weiss  von  dem,  was  die  katalanische  Sprache  von  heute  in  ihrer 
Gesamteit  ist. 

Mancher,  dem  wir  in  jenen  òden  Tàlem  begegneten,  schüttelte  über  unsere  Arbeit 
erstíiunt  den  Kopf  Manchen  schien  es  eine  fruchtlose  Beschàftigung  zu  sein,  von  dem 
Munde  alter  Hauemweiber  oder  ungebildeter  Analphabeten  sich  sagen  zu  lassen,  wie 
man  dieses  oder  jenes  Wort  ausspricht  oder  wie  man  das  Verbum  mirar  flektiert.  Wozu 
das  allesf  Ein  junger  Mann  in  Montlouis  belehrte  uns  sogar,  dass  man  in  Montlouis 
ein  sehr  schlechtes  Katalanisch,  nàmlich  einen  Dialekt,  ein  "patuès"  spreche,  dass  das 
Katalanische  ei  ne  llengua  sei,  die  schon  làngst  eine  Grammatik  hat,  und  dass  man  diese 
Grammatik  in  Barcelona  kaufen  kònne!. 

Diese  Ansichten,  meine  Herrn,  über  das  Studium  der  kat.  Sprache  sind  nicht  er- 
staunlich,  wenn  sie  von  jemand  ausgesprochen  werden,  der  in  philologischen  Dingen 
nicht  bewandert  ist,  Nicht  jedermann  ist  fahig  einzusehen,  dass  die  Aussprache  von 
Sort  oder  Puigcerdà,  von  Jàtiva  oder  Manacor  ebensogut  eine  katalanische  ist  als  die 
von  Barcelona  oder  Girona,  dass  das  Studium  des  Dialektworterbuchs,  wie  es  von 
Mossèn  Alcover  und  \ielen  Mitarbeitern  unternommen  wird,  nicht  zu  einer  Zersplitter- 
ung  und  Dezentralisation,  sondem  zu  einer  Bereicherung  und  innerlichen  Festigung  der 
Sprache  dient. 

Lejder  sind  aber  auch  viele  Gebildete  in  Katalonien,  sogar  viele  filòlechs  noch 
nicht  zur  Überzeugung  gekommen,  dass  das  wissenschaftliche  Studium  der  leben- 
den  katalanischen  Sprache  nicht  allein  in  dem  Studium  der  Sprache  von  Barcelona 
und  seiner  Schriftsteller  besteht.  Was  heute  dringend  nòtig  ist,  ist  das  Studium 
der  Sprache  aller  comarques,  der  Dialekte!  Viele,  die  heute  philologische  Bücher 
schreiben,  glauben  in  der  Sprache,  die  sie  selbst  reden,  ZMch  schon  à\^  gaftze  katal. 
Sprache  zu  kennenj  halten  Excursionen  zum  Studium  der  Sprache  anderer  comarques 
fïir  überflüssig.  Das  ist  ein  grosser  Irrtum,  meine  Herrn;  eine  Sprachform  oder  eine 
paraula  ist  dcshalb  nicht  "dolenta"  weil  sie  zum  Beispiel  nicht  in  Barcelona, 
sondern  nur  in  einer  entfemten  comarca  existiert!  Alies  was  in  der  Rede  irgend 
dvWr  comarca  existiert,  ist  katalanisch  und  hat  darum  ein  Anrecht  auf  eine phiL•logische 
Beürbeítujig. 

Die  Vemachlassigung  des  Dialektstudiums,  meine  Herrn,  kann  nur  erzeugt  werden 
durch  eine  betrubende  Gleichgültigkeit  gegenüber  der  wahren,  lebendigen  Sprache  des 
i  'alkcs^  gegenüber  der  reinsten  und  unerschòpflichsten  Ouelle  fur  jede  Sprache,  die 
wirklich  gross  werden  will.  Diese  Gleichgültigkeit  hat  bekanntlich  auf  dem  Gebiet  der 
spaiiisch'kastilischen  Sprachwissenschaft  dazu  geíiihrt,  dass  heute,  wo  zum  Beispiel  in 
Italien,  Frankreich  und  Deutschlaud  eine  stattliche  Schar  von  Gelehrten  im  Studium  der 
BiaL•kíc  ihr  Lebenswerk  erblickt,  noch  kein  einziger  Dialekt  kastilischer   Provinzen 


—     413     — 

mit  wirklich  wissenschaftlicher  Gründlichkeit  auf  Grund  von  Studien  an  Orf  uíid  Sfilíe 
erschópfend  bearbeitet  worden  ist. 

Ein  grosser  Schritt  zur  Vermehrung  der  Kenntnis  katalanischer  Dialekte  ist  durch 
die  Gründung  des  gewaltigen  **Diccionari  de  la  llengua  catalana"  des  Dr,  Alcover,  das 
Sie  alle  kennen,  getan  worden.  Ein  zweiter  grosser  Schritt  in  derselben  Richtuní^  bleibt 
noch  zu  tun.  Els  ist  die  Gründung  eines  Zentrums  fur  katalanische  Sprachstiidien  über* 
haupt,  insbesondere  fiir  die  philologische  Erforschung  der  katalanischen  Dialekte  der 
Gegewart  nach  der  grammatischen  Seite  hin.  Ein  solches  Institut  würde,  wenn  es  auí 
die  richtige  wissenschaftliche  Basis  gestellt  würde,  meíner  Ansicht  nach  ailein  im  Stan- 
de  sein  unter  den  gegenwàrtigen  Verhàltnissen  der  katalanischen  Philolof^ie  die  rich- 
tigen  Wege  zu  zeigen,  sie  und  damit  die  geistige  Bewegung  der  Gegeiiu  art  von  der 
philologischen  Seite  aus  zu  fórdern.  ' 

Zwischen  den  wenigen  Autoren,  die  sich  heute  mit  der  katalanischen  Gramniatik  bes- 
chàftigen,  existiert  eine  nur  sehr  geringe,  hàufig  sogar  gar  keine  Beziehung.  Ein  Zusa- 
mmenarbeiten  fehlt;  ja  es  wird  sogar  viele  Energie  in  unnützer  Polemik  verschwen  det. 
Katalonien  besitzt,  wie  Sie  wissen,  ebensowenig  wie  das  übrige  Spanien  €\Vk^  ofTizielle 
Vertretung  der  katalanischen  Philologie,  es  fehlt  an  einem  Zentrunt  für  kafaianisçhe 
Sprachstudien.  Viele  Autoren  stehen  isoliertda,  viele  sind  Autodidakten,  die  in  Erman- 
glung  der  nòtigen  Schulung  in  ihrer  Isoliertheit  auf  Irrwege  geraten.  Es  existiert  keine 
5prachwissenschaftliche  Schule,  in  der  sie  sich  heranbilden  kònnen.  Es  fehlt  aber  vielfach 
auch  -—  und  das  ist  das  zweite,  worunter  die  katalanische  Philologie  leidet  und  wordurch 
ihre  Fortschritte  gehemmt  werden  —  die  unentbehrliche  Beziehung  zu  den  gewaltigen 
Fortschritten,  die  die  Sprachwissenschaft  im  AUgemeinen  und  nicht  zum  mindeslen  die 
romanische  Philologie  in  der  zweiten   Hàlfte  des    19.  Jahrhunderts   gemaclit  hat. 

Die  Aufgabe,  die  grammatische  Beschaffenheit  der  katalanischen  Spraclie  aller  Zei- 
ten,  insbesondere  der  heute  in  zahlreichen,  zum  Teil  sehr  schwer  zugànglíchen  comar- 
cas  gesprochenen  katalanischen  Dialekte  gründlich  zu  erforschen,  ist  eine  Riesenafgabe. 
Für  einen  Einzelnen  ist  sie,  und  wenn  er  sein  Leben  Iang  daran  arbeiten  ^\  ollte,  uncr- 
fúllbar.  Nur  eine  Arbeit  Mehrerer,  und  zwar  eine  planmàssige  Arbeit,  kann  zu'm  Ziele 
fúhren.  Die  erste  Aufgabe  eines  solchen  wissenschaftlichen  Sprach- Instituts  ist  es  also 
eine  kleine  Gruppe  von  Mitarbeitern  heranzubilden. 

Ich  glaube,  dass  in  einem  Lande,  dessen  Entusiasmus  für  die  Sprache  die  Grün- 
dung des  ^Diccionaris  des  Dr.  Alcover  mòglich  gemacht  hat,  auch  die  Sammlung  der 
nòtigen  Kràfte  für  das  Institut  der  ''gramàtica''  mòglich  ist.  Freilich,  nicht  jeder,  und 
wenn  sein  Entusiasmus  auch  noch  so  gross  wàre,  darf  als  eine  vollwertijje  Kraft  zur 
Mitarbeit  an  diesem  Werke  betrachtet  werden.  Zum  Studium  der  katalanischen  Dia- 
lekte zum  Beispiel  der  Provinzen  Valencià  oder  Lleida  gehòrt  nicht  nur  Entusiasmus, 
sondem  auch  eine  grosse  Arbeitskraft  und  eine  jugendliche  Gesundheit.  Es  ist  nicht 
Jedermanns  Sache  die  steilen  Tàler  von  Andorra  zu  durch wandern  oder  wochenlang 
auf  dem  Maultier  zu  reisen. 

Es  gehòrt  aber  auch  dazu  eine  Sache,  die  sich  seltener  fïndet  als  Entusiasmus  und 
Gesundheit:  eine  sehr  genaue  Bekanntschaft  mit  den  Errungenschaften  und  der  Melho- 
de  der  romanischen  Philologie,  von  der  die  katalanische  Philologie  ein  einxelner  Zweig 
ist,  und  mit  deren  Problemen  sie  auf  das  engste  vçrknüpft  ist.  Und  es  geliort  endiich 
dazu  phonetische  Begabung  und  Schulung  und  praktische  Erfahrung  in  der  systema- 
tischen  Aufnahme  der  Dialekte  an  Ort  und  Stelle. 


—     414     — 

Auch  diese  letzteren  Dinge,  meine  Herrn,  glaube  ich,  íassen  sich  finden.  Wenn  es 
gelingt,  junge  wissenschaftlich  veranlagte  Gelehrte  fïir  das  Institut  zu  gewinnen,  wenn 
Mànner  in  Katalonien  existieren,  die  sich  entschliessen  sich  eine  systematische  Austil- 
dung  in  der  romanischen  Philologie,  die  unter  den  gegenwàrtigen  Verhàltnissen  in 
Spanien  unmòglich  ist,  durch  Studienaufenthalte  in  anderen  Làndern  zu  holen  —  3  oder 
4  solcher  Forscher  im  Anfang  und  6  oder  8  spàterhin  wàren  meiner  Ansicht  nach  die 
richtige  Anzahi,  um  eine  erspriessliche  Thàtigkeit  dieses  Instituts  in  die  Wegezuleiten — , 
dann  wàre  dje  systematische,  wissenschaftliche  Erforschung  der  katalanischen  Sprache 
in  ihrer  Totalitat,  die  heute  noch  so  sehr  fehlt,  gesichert.  Denn  in  gleidier  Weise  kònn- 
te  das  Institut  das  Studium  sowohl  der  lebenden  Spràche,  de  Dialekte,  als  auch  der 
Sprache  mittelalterlicher  Glanzzeiten  durch  die  linguistiche  Bearbeitung  ihrer  Literatur- 
werke  betreiben. 

Eines  allerdings  ist  nòtig,  wenn  diese  planmàssige  KoUektivarbeit  ihr  Ziel  ganz  errei- 
chen  soU:  es  genügt  nicht,  dass  in  einem  solchen  Institut  fiir  katal,  Sprache  rohe,  unver- 
arbeitete  Bausteine  zusammengetragen  werden.  Es  müssen  auch  Baumeister  in  die- 
sem  Institut  wirken,  die  jene  jugendlichçn  Kràfte  fiir  ihre  hohe  Aufgabe  erziehen,  die 
neue  Mitarbeiter  im  Dialektstudium  schulen,  ihre  Forscherarbeit  organisieren  und  lei- 
ten,  und  aus  ihrem  Material  ein  gewaltiges  linguistisches  Gebàude  errichten :  die  Gram- 
matik  der  katalanischen  Sprache  in  hòherem,   wissenschaftlichem  Sinne. 

Die  Tàtigkeit  des  Instituts  hat  demgemàss  eine  zweifache  zu  sein:  eine  sanunelnde 
und  eine  publizierende ,  Die  erstere  besteht  in  einer  Reihe  gründlicher  Forschungsreisen 
durch  sàmtliche  comarques  und  in  einem  systematischen  Studium  der  altkatalanischen 
Autoren.  Die  zweite  in  einer  geordneten  Niederschrift,  sprachgeschichtlichen  Bearbei- 
tung und  periodischen  Publikation  jener  linguistischen  Materialen.  Für  diesen  lezteren 
Zweck  würde  ich  die  Gründung  einer  streng  wissenschaftlichen  philologischen  Zeit- 
schrift  empfehlen,  die  das  Òrgan  dieses  Institutes  werden  würde,  alle  Ergebnisse  sei- 
ner  Arbeit  jedermann  zugànglich  machen  und  zur  selben  Zeit  die  philologische  Kultur 
in  Katalonien  fórdern  würde. 

Eine  der  ersten  Aufgaben,  die  im  Einzelnen  das  Institut  in  Angriffzu  nehmen  hàtte, 
wàre  die  Begründung  und  der  Ausbau  des  linguistischen  Atlas  von  Katalonien.  Auch 
dies  ist  ein  Werk,  dessen  VoUendung,  wenn  es  dem  heutigen  Stand  der  Sprachwissen- 
schaft  entsprechen  soU,  einem  Einzelnen  seines  Umfangs  wegen  nie  mòglich  sein  wird. 
Ein  linguistischer  Atlas,  wie  ihn  die  Wissenschaft  heutzutage  fordert,  ist  nicht,  wie 
vielfach  geglaubt  wird,  eine  einzige  Karte  Kataloniens,  worauf  das  ganze  Gebiet  nach 
seinen  sprachlichen  Verschiedenheiten  in  verschiedene,  in  verschiedenen  Farben  ange- 
malte  Teile  eingeteilt  wird.  Nichts  wàre  verkehrter  als  die  Ansicht,  dass  man  ein 
linguistisches  Gebiet  kurzer  Hand  in  Dialekte  und  Subdialekte  einzuteilen  vermag, 
wie  man  ein  politisches  Gebiet  in  Provinzen  und  Distrikte  einteilt.  Eine  solche  Eintei- 
lung  würde  viele  starke  Irrtümer  begehen. 

Ein  linguistischer  Atlas  hat  diese  Aufgabe  nicht.  Ein  linguistischer  Atlas  nach  mo- 
dernen  Prinzipien  besteht  fiic/it  aus  einer  oder  einigen  Karten  mit  Grenzlinien  darauf, 
sondern  aus  einer  Masse  von  vielen  Hunderten  von  Karten^  deren  jede  mòglichst  alle 
pobles  des  betreffenden  Gebietes  verzeichnet  und  deren  jede  fïir  eine  bestimmte  Ver- 
balform  oder  bestimmte  syntaktische  Verbindung  aus  alien  diesen  pobles  die  an  Ort 
und  Stelle  aufgenommene  dialektische  Form  angiebt.  Einen  solchen  umfangreichen 
Atlas  besitzt   Frankreich  in  dem   "Atlas  linguistique  de  la  France"  von  Gilliéron,  und 


ywfTJ».»',  u»    '  ■  "^-^^«^^T-^v -.B?"T3r'f7^ r-'?»»íif;Mi^4^7fT^      Tr^v^v-TT^-^ 


-     415     — 

auch  in  der  Schweiz,  Deutschland  und  Rumànien  sind  àhnliche  Atlanten  ím  Entstehen 
begriffen.  Sie  erfordem  eine  mühevolle  Sammlerarbeit  und  zur  Publikation  bedeutende 
Geldmittel :  kein  Institut  wàre  darum  geeigneter  einen  solchen  Atlas  linguistique  auch 
in  Katalonien  anzufertigen  als  das  Institut  fiir  katalanische  Sprache,  mit  dessen  Projekt 
Sie,  meine  Herrn,  in  grossen  Zügen  bekannt  zu  machen  ich  an  dieser  Stelle  die  fehre 
habe. 

Die  Kürze  der  Zeit,  die  hier  jedem  Redner  zugemessen  ist,  verbietet  es  niir  ím  Eiih 
selnen  die  Organisation  der  grammatischen  Studien  in  Katalonien  zu  behandeln.  \och 
manche  interessante  und,  wie  mir  scheinen  will,  fiir  die  sprachliche  Zukunft  Kataloniens 
wichtige  Frage  knüpft  sich  an  das  Projekt  des  Instituts,  das  ich  hier  nur  skizzieren 
konnte.  Ich  behalte  mir  vor  an  anderer  Stelle  darauf  zurückzukomnien,  wenn  es 
sich  zeigen  soUte,  dass  dieses  Projekt  gleich  anderen  nationalen  Werken  in  Katalonien 
Beifall  und  Unterstützung  pndet. 


VERSIÓ  CATALANA  DE  MN.  ALCOVER 


'  Sobre  1  pervindre  dels  estudis  Ilingüístichs  catalans 


Senyors: 

La  Comissió  que  dirigex  aquest  primer  Congrés  de  la  Llengua  Catalana  ha  tenguda 
l'amabilitat  d'unir  un  nombre  de  filòlechs  estrangers  a  n-els  oradors  de  nacionalitat 
catalana  que  aquí,  desd'el  punt  de  vista  del  català  metex,  tracten  de  convòncer  la  gent 
d*aquí  de  la  necessitat  d'un  escorcoll  fonemental  y  d'un  manteniment  científich  de 
laseua  llengua.  Jo  us  demàn  que  'm  dexeu  espressar  ara  metex  a  n-atjuest  Uoch  lo 
viu  agraiment  qu'esperimenta  mon  cor  com  alemany  per  aquexa  honor  tant  grossa 
qu'heu  feta  a  la  meua  persona  convidantme  a  n-el  Congrés.  El  corresponent  tribut 
qu'estich  en  estat  de  rendir  a  l'obra  del  Congrés,  que  puga  ésser  a  tots  vosaltres  una 
mostra  modestíssima  de  la  simpatia  qu-esperiment  per  Tagradós  moviment  de  cultura 
de  Catalunya  y  antes  que  tot  p'els  treballs  filològichs  qu'acompanyen  la  part  intel-iec- 
tual  d'aquexa  regeneració  de  Catalunya. 

Es  un  espectable  grandiós  y  únich,  per  nosaltres  estrangers  qu'observam  imparcial- 
ment y  de  lluny  el  desplegament  cultural  de  la  península  ibèrica,  el  veure  com  a  na- 
quexa  avansadíssima  part  d'Espanya,  especialment  en  la  regió  central  de  Catalunya  y 
en  les  Balears,  se  fa  un  progrés  de  cultura  prudent  y  estable,  la  base  apreciabilíssima 
del  qual,  ademés  de  la  crexent  cultura  material  de  Catalunya  ,  es  l'incomparable  amor 
del  poble  català  a  la  seua  llengua  materna.  El  primer  Congrés  de  Ja  llengua  catalana, 
un  Congres  qu'en  la  seua  idiosincracia  sols  se  troba  dins  la  vida  intel•lectual  dels  pobles 
d'avuy,  y  l'entusiasme  dels  que  hi  prenen  part  es  la  proba  més  clara  y  mes  acorada 
d'aquexa  amor  admirabilíssima  del  poble  català  a  la  seua  llengua. 


—     4i6     — 

La  qüestió  qu'aquest  Congrés  se  proposà  -^  qu'en  aquest  lloch  oradors  entesos  y 
eloqüents  de  tantes  de  maneres  solventen  y  esclarexen  sostenint  llurs  temes  respectius, 
axò  es,  la  qüestió  de  si  cal  y  de  si  es  necessari  l'estudi  y  manteniment  de  la  llengua 
catalana^  queda  ben  clarament  contestada  ab  la  reunió  del  Congrés  y  ab  el  fet  de  que  hi 
treballen  plegats  molts  de  filòlechs  catalans  y  estrangers.  Per  tots  vosaltres,  senyors, 
aquexa  qüestió  ja  no  es  tal  qüestió.  Ja  es  passat  aquell  temps  que  l'ignorància  poria 
arriscarse  a  negar  a  n-el  català  el  caràcter  de  llengua  y  d'idioma  culte,  vitench  y  capaç 
de  desplegament.  Avuy  a  n-aquest  Congrés  dins  la  vida  intel•lectual  y  industrial  de 
Barcelona  tant  desxondida,  la  demostració  d'axò  ja  no  es  necessària,  puys  dins  la  cul- 
tura espanyola  d'avuy  el  geni  català,  que  fa  poch  En  Joseph  Falp  y  Plana  cantà  tant 
senyorívolament,  y  la  bella  llengua  en  la  qual  aquex  geni  desplega  ses  ales,  es  un  factor 
de  cultura  de  debò  y  ple  de  valor.  Que  Catalunya  té  '1  dret  de  reviure  y  d'impulsar 
l'estudi  y  conexensa  d'aquesta  llengua  seua,  sols  poren  posarho  en  dupte  ignorants  de 
mala  rel. 

Se  tracta  avuy  de  la  qüestió  més  important  y  dificultosa.  ^Com  s'ha  de  promoure  y 
dur  a  cap  aquest  estudi,  y  conexensa?  La  llengua  catalana,  que  presenta  en  l'Edat 
Mitja  y  dins  el  renaxement  dels  sigles  XIX  y  XX  tot  una  literatura  eczuberant,  ^com  ho 
ha  de  fer  per  donarse  ara  una  cultura  filològica  com  la  posseexen  les  altres  llengües  lite- 
ràries d'Europa?  ^Quin  camí  ha  de  fer  la  filologia  catalana  en  lo  futur?  ^Com  s'ha  de 
conduir  per  acompanyar  dignament  la  vida  literària  d'avuy,  el  renaxement  actual? 
^Com  s'ha  d'aprofitar  aquexa  amor  meravellosa  que  sienten  per  la  llengua  moltas  de 
comarques,  aquex  entusiasme  filològich  tant  particular,  fins  dels  iliterats,  y  els  sòlits 
conexements  y  la  forsa  p'el  treball  dels  literats,  tant  fresca  y  genuinament  catalana; 
—  ^com  s'ha  d'aprofitar  tot  axò  per  l'escorcoll  de  la  llengua,  conscient  y  sistemàtich, 
y  per  l'alsament  de  l'obra  ardida  de  la  Gramàtica  catalana?  ^Com  pot  aquest  primer 
Congrés  resultar,  fructuós  en  lo  futur  per  l'impuls  y  foment  dels  estudis  filològichs? 
^Com  pot  ell  donar  a  la  vida  literària  de  la  llengua  catalana  el  fonament  indispen- 
sable, científich  y  filològich  y  servir  per  la  consolidació  interna  y  enriquiment  d'aquex 
idioma? 

Ben  diferents  oradors,  si  mal  no  m'err,  han  rendits  enginyosos  tributs  encaminats  a 
tal  objecte.  Permeteume,  senyors,  que  us  presenti  una  nova  proposició,  que  mos  puga 
acostar  a  la  meua  manera  de  veure  segons  aquest  gran  ideal.  L'interès  que,  no  sofe  per 
mi,  sinó  també  per  molts  d'altres  filòlechs  d'Alemanya  y  d'altres  terres,  oferex  qualse- 
vol progrés  en  l'estudi  de  la  llengua  catalana  com  a  llengua  romàhica,  me  posa  a  n-el 
cas,  com  estranger,  de  bosquetjarvos  aquex  projecte. 

La  curtedat  del  temps  de  que  dispòs,  me  permet  tant  sols  apuntar  lo  més  capdal. 

L'estudi  del  idioma  català,  com  fins  ara  era  duyt,  patia,  segons  la  meua  manera  de 
veure,  de  certes  fluxedats,  que  's  poden  esveir  prou  bé.  Es  cert  que  durant  el  sigle  XIX 
aparegué  tot  un  estol  de  distingits  filòlechs,  y  cada  un  d'ells  contribuí,  fins  allà  ont 
pogué,  a  promoure  l'escorcoll  llingüístich  del  català.  N'hi  hà  qu'han  provat  d'escriure  la 
gramàtica  de  la  llengua  escrita  actual.  P'el  cayre  pràctich  y  p'el  científich  han  treballat 
ab  entusiasme.  Especialment  durant  els  derrers  vint  anys,  distingits  escorcolladors  llin- 
güístichs,  que  tots  conexeu  prou,  han  presa  part  en  la  tasca  ab  tota  llur  forsa.  També 
alguns  filòlechs  estrangers,  dins  aquests  derrers  deu  anys,  han  recorregudes  determi- 
nades comarques  de  la  terra  catalana  y  han  publicats  estudis,  més  o  menys  preciosos, 
de  la  llengua  d'avuy. 


—     417       - 

Ab  tot  y  axò,  y  no  hu  volem  dissimular  jens,  per  un  escorcoll  científich  de  la  llen- 
gua catalana,  no  sols  de  l'Edat  mitja,  sinó  també  d'avuy,  manca  a  fer  molt  encara,  per 
no  dir  tot.  No  crech  que  sia  arriscarse  massa  si  un  sostén  fins  y  tot  que  la  suma  de 
tots  els  traballs  fets  fins  aquí  de  la  filologia  catalana,  sols  una  molt  petita  part  d'ells 
donen  lo  que  ab  els  medis  actuals  de  la  ciència  filològica  porien  haver  conseguit.  Sens 
dupte  es  una  base  ben  important,  potser  la  més  important  del  renaxement  de  la  llen- 
gua catalana,  la  conexensa  fonamental  de  la  llengua  en  son  conjunt.  Si  axò  es  ver, 
encara  manca  posar  aquexa  base. 

Posseim  avuy  ja  ben  moltes  d'edicions  d'obres,  literàries  del  vell  català.  No  poíiseim 
encara  sobre  la  llengua  d'aquexes  obres  cap  estudi  científich  qu'agoti  la  matèria.  Y 
també  està  ben  enrera  la  conexensa  de  la  llengua  catalana  d'avuy.  Se  'n  pot  convèn- 
cer qualsevol  català  que  *s  prenga  la  molèstia  de  recórrer  diferents  comarques  y  obser- 
var llur  llenguatge. 

Fa  unes  quantes  setmanes  juntament  ab  Mn.  Alcover,  dins  una  cincuantena  de  ciu- 
tats y  viles  dels  Pirineus  catalans,  a  n-el  Roselló,  a  les  provincies  de  Lleyda^  Barcelona 
y  Girona,  hem  tengudes  converses,  hores  y  dies,  ab  pagesos  y  iliterats  per  estudiar  llur 
llengua^  axò  es,  la  pronúncia,  la  ílecsió,  l'estructura  de  la  frase,  y  el  tresor  de  mots, 
ab  una  paraula,  la  gramàtica  y  el  diccionari  de  cada  comarca  en  particular.  Lo  més 
important  qu*hem  après  en  aquexa  escursió,  es  el  fet  de  que  encara  's  sab  molt  poch  de 
lo  qu'es  la  llengua  catalana  d'avuy  en  son  conjunt  y  totalitat. 

En  trobàvem  qualcún  dins  aquelles  valls  desamparades  que  durant  la  nostra  feyna 
remenava  '1  cap  ple  d'estranyesa.  A  qualcún  altre  li  semblava  qu'era  una  feynada,  un 
destexinament  ben  en  va  axò  de  ferse  dir  de  boca  de  pageses  velles  y  d  analfabets 
incivils,  sense  llambroxar,  com  se  pronuncia  aquexa  o  aquell'altra  paraula,  y  com  se 
conjuga,  per  eczemple,  el  v^xh  portar,  ^Aont  treu  cap  tot  axò?  Un  poUastrell  a  Mont. 
Lluís  nos  feu  a  sebre  que  allà  's  parla  un  català  molt  dolent,  es  a  dir,  un  dialecte,  un 
patués,  y  qu'el  català  es  una  llengua  que,  ja  fa  temps,  té  una  gramàtica,  y  qu" aquexa 
gramàtica  la  trobaríem  a  Barcelona. 

Aquexes  opinions,  senyors,  sobre  l'estudi  de  la  llengua  catalana  no  son  d'estranyar 
si  les  manifesta  un  qualsevol  -que  no  haja  corregut  en  coses,  de  filologia.  No  es  capaç 
qualsevol  de  comprendre  que  la  pronúncia  de  Sort  o  de  Puigcerdà,  de  Xàtiva  o  de  Ma- 
nacor es  igualment  un  metex  idioma  català  com  el  de  Barcelona  o  Girona;  que  Testudi 
del  lècsich  dialectal,  axí  com  Tha  emprès  Mn.  Alcover  ab  molts  de  col•laboradors,  no 
servex  per  un  esmicolament  y  desgavell  de  la  llengua,  sinó  per  enriquiria  y  per  la  seva 
consolidació  interna. 

Desgraciadament  hi  ha  a  Catalunya  gent  il•lustrada,  molts  de  filòlechs,  qu' encara  í\o 
son  arribats  a  la  convicció  de  que  l'estudi  científich  de  la  llengua  catalana  vivent  no 
consistex  sols  en  l'estudi  de  la  llengua  de  Barcelona  y  de  sos  escriptors.  Lo  qu'avuy 
preferentment  s'es  mester,  es  l'estudi  de  totes  les  comarques,  dels  dialectes.  Molts  qu'avuy 
escriuen  llibres  filològichs,  se  creuen,  ab  la  llengua  qu'ells  metexos  escriuen,  conèxer 
ja  tota  la  llengua  catalana,  y  tenen  com  a  superfluxes  les  escursions  per  l'estudi  de  la 
llengua  de  les  altres  com  arques.*  Axò  es  un'errada  grossa,  senyors.  Una  forrtia  1  lingüís- 
tica o  una  paraula  no  es  do/en/a,  perquè  ella,  per  eczemple,  no  existex  a  Barcelona, 
sinó  sols  a  una  comarca  llunyana.  Tot  allò  qu'eczistex  dins  la  conversa  de  cap  comarca, 
es  català,  y  té  per  tal  motiu  un  dret  d'esser  estudiat  filològicament. 

La  negligència  de  l'estudi  dels  dialectes,  senyors,  no  més  pot  produirse  per  una  acon- 


—    4>8     — 

goxadora  indiferència  envers  de  la  vera  y  vivent  llengua  popular^  en  vers  de  la  puríssi- 
ma  y  inagotabilíssima  font  per  tota  llengua  que  de  bon  de  veres  vol  devenir  gran  y  glo- 
riosa. Aquexa  indiferència  dins  del  domini  llingüístich  espanyol-cstótellà,  ho  sab  tot- 
hom, es  la  causa  de  qu'avuy,  per  eczemple,  a  Itàlia,  a  France,  a  Alemanya  un  estol  ago- 
sarat de  sabis  fan  del  estudi  dels  dialectes  l'obra  capdal  de  tota  la  vida,  mentres  cap  dels 
dialectes  de  les  províncies  castellanes  està  estudiat  de  poble  en  poble  y  ab  fonament 
científich  de  bon  de  veres. 

Un  gros  progrés  per  millorar  la  conexensa  dels  dialectes  catalans  s'es  fet  ab  Torga- 
nisació  de  la  prodigiosa  obra  del  diccionari  de  la  llengua  catalana  de  Mn.  Alcover,  que 
tots  conexeu.  Un  altre  avens  més  gros  en  la  metexa  direcció  queda  a  fer.  Es  la  fundació 
d'un  Centre  p'els  estudis  de  llengua  catalana  sobre  tot  y  en  particular  per  l'escorcoll 
dels  dialectes  catalans  actuals,  p'el  cayre  gramatical.  Sols  una  institució  axí,  si  's  feya 
demunt  una  base  científica  com  cal,  estaria,  a  n-el  meu  entendre,  en  estat  de  mostrar, 
entre  les  actuals  tendències  de  la  filologia  catalana,  quin  es  el  bon  camí,  y  hi  duria  la 
gent,  com  també  faria  anar  avant  el  moviment  intel•lectual  d'avuy,  de  la  banda  filolò- 
gica. ^ 

Entre  *ls  pochs  autors  ocupats  avuy  en  la  gramàtica  catalana,  hi  ha  sols  relacions 
ben  fluxes,  y  sovint  no  n'hi  ha  de  cap  classe.  Manca  un  traball  mancomunat  y  se  son 
gastades  moltes  d'energies  en  polèmiques  inútils.  No  hi  ha  a  Catalunya  cap  representa- 
ció de  la  filologia  catalana,  com  no  n'hi  ha  tampoch  en  tot  Espanya.  Falta  un  centre 
d'estudis  llingüístichs  catalans.  Molts  d'autors  caplleven  aillats;  molts  son  autotidactes, 
els  quals  per  falta  de  la  insustituible  disciplina  escolàstica,  dins  llur  aillament  prenen 
per  mals  camins.  No  hi  ha  cap  escola  de  ciència  Uingüística  aont  ells  se  puguen  anos- 
trar,  y  manca  també  ben  sovint,  y  axò  es  lo  segon  de  que  patex  la  filologia  catalana  y 
que  captura  el  seu  progrés,  la  indispensable  conexensa  dels  grandiosos  avensos  que  la 
ciència  del  llenguatge  en  general  y  especialment  la  filologia  romànica  han  fets  durant 
la  segona  mitat  del  sigle  xix. 

La  feyna  d'escorcollar  de  rel  l'estat  gramatical  de  la  llengua  catalana  de  tot  temps 
y  en  particular  dels  dialectes  catalans  parlats  avuy  a  moltes  de  comarques,  en  part 
molt  difícilment  accessibles,  es  una  empresa  de  gigants.  Per  un  tot  sol,  enque  hi  vulla 
ocupar  tota  la  vida,  es  incumplible.  Sols  un  treball  de  molts  y  fet  bax  d'un  pla,  pot 
donar  un  resultat  acceptable.  El  segon  objecte  d'aquest  Institut  llingüístich  científich, 
es  de  crear  també  un  petit  estol  de  col-laboradors. 

Jo  crech  que  a  una  terra  aont  l'entusiasme  per  l'idioma  ha  poguda  congriar  loòra 
del  diccionari  de  Mn.  Alcover,  també  porà  aplegar  les  forses  necessàries  per  Y Institut 
de  la  Gramàtica.  Francament,  no  qualsevol,  per  gros  que  sia  son  entusiasme,  pot  ésser 
considerat  com  una  forsa  efectiva  per  la  col•laboració  a  tal  obra.  Per  l'estudi  dels  dia- 
lectes catalans,  per  eczemple,  de  la  província  de  València  o  de  Lleyda,  no  cal  sols 
l'entusiasme,  sinó  una  gran  forsa  de  traball  y  una  salut  jovenívola.  No  es  cosa  que  puga 
empendre  un  qualsevol  axò  de  trescar  les  sobergues  valls  d'Andorra,  axò  d'anar  tot 
una  setmana  demunt  una  bèstia. 

Cal  també  per  axò  una  cosa  que  np  's  troba  com  l'entusiasme  y  la  salut:  un  cone- 
xement  molt  ezcacte  dels  avensos  y  del  mètode  de  la  filologia  romànica,  de  la  qual  es 
una  branca  especial  la  filologia  catalana,  y  ab  els  problemes  d'aquella  està  aquesta  ben 
estretament  nuada.  Y  son  mester  finalment  dots  fonètiques,  disciplina  escolàstica  y 
conexensa  pràctica  del  sistema  d'aplegar  els  dialectes  de  poble  en  poble. 


—     419     — 

També  aquexes  derres  coses,  senyors,  crech  jo  que  *s  dexen  trobar.  Si  arribà- 
vem a  guanyar  per  l'Institut  jovent  instruit  y  científicament  anostrat,  si  hi  havia  a  Cata- 
lunya homes  que  's  resolguessen  a  procurarse,  ab  una  temporada  d'estudiar  a  l'estran- 
ger, una  formació  sistemàtica  en  la  filologia  romànica,  que  dins  Elspanya,  axí  com 
estam  d'estudis  actualment,  es  impossible,  ab  tres  o  quatre  sabis  axí  per  comensar  y 
que  més  tart  arribassen  a  ésser  sis  o  vuyt,  a  n-el  meu  entendre  ja  n'hi  hauria  prou  per 
assegurar  una  profitosa  activitat  a  n-aquex  Institut.  A-les-hores  seria  segura  la  investi- 
gació sistemàtica,  científica,  de  la  llengua  catalana  en  la  seua  totalitat,  qu'avuy  tanta 
falta  mos  fa.  Puys  de  la  metexa  manera  poria  aquest  Institut  dur  a  cap  l'estudi  tant  de 
la  llengua  viva,  axò  es,  dels  dialectes,  com  de  la  llengua  gloriosa  de  l'època  mitx-eval 
per  lenquesta  llingüística  de  les  seues  obres  literàries. 

Una  cosa  es  absolutament  necessària;  si  aquest  traball  col•lectiu  bax  d'un  pla  ha  de 
arribar  a  bon  terme,  no  n'hi  ha  prou  que  dins  tal  Institut  per  la  llengua  catalana  se 
repleguin  materials  de  construcció  rònechs,  sense  llavorar.  S'es  mester  que  un  o  alguns 
mestres  de  construcció  traballin  dins  aquest  Institut,  els  quals  treguin  per  llur  enlay- 
rada  feyna  aquelles  forses  jovenívoles  que  'Is  nous  col•laboradors  ab  l'estudi  dels  dia- 
lectes qu'organisin  y  fassin  llur  feynada  d'investigació,  y  que  de  llurs  materials  alsin 
un  grandiós  edifici  Uingüístich:  la  gramàtica  de  la  llengua  catalana  en  son  sentit  més 
alt  y  científich. 

L'activitat  de  l'Institut  ha  d'esser  de  dues  maneres:  una  de  replegar  y  l'altra  de 
publicar.  La  primera  ha  de  consistir  en  una  sèrie  de  viatges  d'investigació  a  fondo  per 
totes  les  comarques  y  en  un  estudi  sistemàtich  dels  vells  autors  catalans.  La  segona  ha 
d'esser  una  redacció  ordenada,  un  traball  d'història  llingüística  y  una  publicació  periò- 
dica d'aquells  materials  Uingüístichs.  Per  aquest  segon  objecte,  jo  recomanaria  la  fun- 
dació d'una  revista  estrictament  científica  filològica,  que  seria  l'orgue  de  l'Institut,  y  per 
via  d'ella  totes  les  ciències  del  seu  traball  serien  accessibles  a  qualsevol  y  a  n-el  metex 
temps  la  cultura  filològica  rebria  a  Catalunya  una  bona  empenta. 

Una  de  les  primeres  feynes  que  particularment  hauria  d'empendre  l'Institut  per 
conte  seu,  seria  la  fundació  y  eczecució  d'un  aties  Uingüístich  de  Catalunya.  Es  una 
obra  massa  grossa  per  feria  un  tot  sol,  si  ha  de  correspondre  a  l'estat  actual  de  la 
ciència  del  llenguatge.  Un  aties  Uingüístich,  com  el  demana  avuy  en  dia  la  ciència,  no 
es,  com  sovint  creuen,  just  un  mapa  de  Catalunya  aont  vaja  compartit  tot  el  territori, 
segons  les  seues  varietats  llingüístiques,  en  diferents  parts  y  les  parts  pintades  de  dife- 
rents colors.  Res  hi  hauria  tant  desbaratat  com  creure  qu'un  pot  distribuir  un  domini 
Uingüístich  en  dialectes  y  subdialectes,  com  un  dividex  un  domini  polítich  en  provín- 
cies y  subprovíncies.  Una  tal  subdivisió  duria  a  moltes  y  grosses  errades. 

Un  aties  Uingüístich  no  té  aquest  objecte.  Un  aties  Uingüístich,  segons  els  principis 
moderns,  se  compon,  no  d'un  o  d'alguns  mapes  ab  les  retxes  que  marquen  les  fronte- 
res, sinó  d'una  pila  de  centenars  de  mapes,  cada  un  dels  quals  incloga  tots  els  pobles 
possibles  del  domini  de  que  's  tracta,  y  que  indiqui  per  una  determinada  paraula^  per 
una  determinada /í?rwíj:  verbal^  per  una  determinada //-íï.fí'  sintàctica  la  forma  dialectal 
recuUida  a  tots  aquests  pobles  d'en  un  en  un.  Un  aties  axí,  tant  comprensiu,  poseex  la 
France  ^b  \ Atlas  linguistique  de  la  France  de  Mr.  GuiUiéron,  y  a  Suissa,  a  Alemanya  y 
Rumania  estan  en  camí  de  posseirne,  y  per  axò  sostenen  una  tasca  de  replegar  molt 
fexuga,  y  gasten  una  dinerada  important  per  la  publicació  aquesta.  De  manera  que  cap 
entidat  seria  tant  apropiada  per  enllestir  gi  Catalunya  un  aties  Uingüístich   d'aquesta 


t 


—     420     — 

naturalesa   com   \ /uòtrtíii  de  la  Uen^ta  catalana^  Tidea  del  qual  tinch  Thonor,  senyors» 
de  donarvos  a  conèxer  aquí  a  grans  pinzellades. 

La  curtcdat  del  temps  qu' estreny  assí  tots  els  oradors,  me  captura  de  tractar  en 
particular  de  l'organisacíó  dels  estudis  gramaticals  a  Catalunya.  Moltes  d'aitres  qües- 
tions interessants  y,  segons  la  meua  manera  de  veure,  trascendentals  p'el  per  vindré 
llingüístich  de  Catalunya^  van  lligades  dins  el  projecte  de  Vínsiitiit^  qu'aquí  sols  poria 
indicar.  Me  reserv  parlarne  de  bell  nou  a  un  altre  lloch  si  resulta  qu*  aquest  projecte 
com  altres  traballs  nacionals  a  Catalunya  troba  bona  acullída  y  qui  li  fassa  costat. 


vt^vr-?-.-»^^-,- 


—      421 


De  D.    Víctor  Oliva,  de  Vilanova  y  Geltrú. 


Documents  sobre  1  català  parlat  a  SOPEIRA  (Aragó) 

Ab  ganes  de  descansar  alguns  dies  de  pesades  tasques  escolars  y  de  responsabili- 
tats de  negoci,  estudiant  ensemps  un  ambient  de  certa  novetat  literària  per  una  iiovcla 
aleshores  en  projecte,  vaig  visitar  en  Agost  de  1905  el  poble  de  Sopeira,  que  ni  dexà 
una  impresió  inesborrable. 

A  la  vora  del  riu  Noguera  Ribagorsaha,  límit  natural  d'Aragó  y  Catalunya,  Sopeira 
ve  a  constituir  el  centre  o  capitalitat  d'una  comarca  interessantíssima  y  molt  pocli 
estudiada,  que  s'estén  cap  a  Catalunya  fins  a  la  Conca  de  Tremp  y  ben  endintre  de  la 
provincià  d'Osca,  al  Aragó,  ab  límits  difícils  de  dilucidar,  ja  que's  tracta  d'una  co- 
marca llingüística.  Quan  me'n  vaig  fer  càrrech,  era  massa  tart  per  aprofitar  degudament 
l'estada,  qu'havía  sigut  poch  preparada  y  tenia  de  ser  rapidíssima. 

Ab  tot,  les  paraules  apuntades  a  corre  cuyta  y  tot  seguit  de  ser  oídes,  m'han  sem- 
blat prou  interessants  y  prou  nombroses  pera  ésser  publicades,  ab  l'esperansa  de  que 
algú  les  aprofiti  algun  dia.  Totes  han  sigut  notades  a  Sopeira,  y  axis,  no  he  volgut  gene- 
ralisar  res,  poguent,  qui  desitji  posseir  quelcom  més  qu'axò,  consultar  les  nates  sobre 
la  Gramàtica  del  comtat  de  Ribagorsa  publicades  en  aquest  metex  volum  per  Mossèn 
Navarro  y  'Is  estudis  de  fonètica  pirenenca  de  M.  Saro'iliandy,  també  endressaíb  en 
forma  de  comunicació  al  Primer  Congrés  de  la  Llengua  Catalana. 

Convé  advertir  que  la  forma  catalana  qu'ha  servit  de  comparació  per  trobar  escep- 
cionals,  y  per  lo  tant  dignes  de  nota,  les  paraules  apuntades,  es  la  del  Pla  de  Barcelona 
y  Costa  de  Ponent,  y  ademés  qu'aquest  dialecte  aragonès  de  la  nostra  parla  no  comensa 
bruscament  a  la  ratlla  fronterissa,  sinó  que  ve  preparat  per  transicions  fonètiques  y  de 
vocabulari  notables  a  Tremp,  Talarn,  Salàs...  y  que  s'accentuen  cap  a  Occident  de  la 
la  Conca. 

No  menys  notable  que  '1  llenguatge  parlat  es  lo  que  del  antiquíssim  primitiu  ne 
conserva  la  toponomàstica.  Algunes  notes  vaig  pendre  allà  metex,  y  posades  per  alfabet, 
aquí  les  publico,  per  esmena  de  publicacions  oficials  qu' acostumen  a  trascriure  els 
noms  a  la  castellana,  aportantles  sols  ab  aquells  indicis  que  puguin  guiar  al  estudiós 
fiítur  qu'un  dia  les  prengui  com  a  material  de  travalls  interessantíssims,  immensament 
superiors  a  les  forces  meves. 

En  tercer  lloch,  y  també  per  si  servia,  he  transcrit  uns  pergamins  procedents  del 
arxiu  conventual  de  Santa  Maria  d'Alaó,  disseminat  en  els  terrabastalls  de  1835,  que 
també  en  aquestes  altures  montanyenques  tingueren  un  imbècil  ressò  y  avui  estan  en 
poder  de  varis  particulars.  Les  cartes  publicades  tenen  molt  poch  d'excepcional,  no  s'hi 
han  de  buscar  grans  fets  polítichs  ni  noms  de  papes  o  reys;  sols  les  indicacions  de  cos- 
tums mitg-evals,  els  noms  y  les  fórmules  poden  interessar  al  curiós. 

Però  a  qui  voldríem  interessar  en  aquestes  notes,  no  millorades  per  cap  esfors  de 
travall  personal,  es  als  futurs  mestres  catalans,  al  cos  docent  que  laboriosament  va 
preparantse  y  que  tindrà  d'anar  an  aquestos  recons  de  món,  en  que  les  fronteres  del 


—     4»2     — 

català  estan  amenassades  y  si  be  fins  ara  s'han  defensat  espontàniament,  han  de  córrer 
gran  perill  de  reculada. 

Les  comarques  del  Ribagorsa  son  ignorades  pel  govern  de  Madrit:  hi  hà  pobles  que 
passen  anys  y  anys  sens  que  la  vagant  dç  mestre  se  proveexi;  els  habitants  ho  han 
de  refiar  tot  dels  cacichs;  no  hi  hà  camins  ni  carreteres;  les  incomptables  riqueses  natu- 
rals se  perden;  boscos,  mines,  conreus,  remadería  se  troben  en  estat  rudimentari,  y  com  a 
pressagi  de  remei  pera  tot,  el  mestre  català  que  hi  anés,  donantloshi  nocions  certeres  y 
útils,  arribaria  a  enrollarlo  en  les  files  de  nostre  grandiós  moviment  de  deslliuransa  y  de 
progrés,  y  prepararia  un  futur  camp  a  les  activitats  industrials  de  la  gent  del  pla. 

Plaume,  mentres  axó  no  arriba,  donar  públich  testimoni  del  meu  agraiment  a  En 
Joseph  Bemadó  y  a  son  gendre  Manel  Tremossa,  els  meus  hostes  de  Sopeira,  no 
menys  qu'a  Miquel  Bernadó,  germà  del  primer,  ab  qui  vaig  fer  el  viatje  y  a  totes  les 
demés  persones  de  Sopeira  que  'm  prodigaren  llurs  amabilitats. 


LLISTA  DE  PARAULES  CARACTERÍSTIQUES  DEL  PARLAR  DE  SOPEIRA 


abrutit,  embrutit.  (Del  fr.  abrutiF) 
acalibar  (de  caliu\   escalfarse,  agafar  calor. 
acarrerador,  eina  de  metall  pera  posar  en 

ordre,  es  a  dir,  ab  la  deguda  inclinació, 

les  dents  de  les  serres;  aquesta  operació  es 

dita  acarrerar. 
acarrerar,    fer  pas,  indicar  un  caminal  en 

un  prat,  comensar  a  passar  per  un  indret 

pera  que'ls  demés  segueixin,  guiar,  conduir. 

També  posar  en  ordre  les  dents  de  la  serra 

(sarre)  ab  Vacarrerador, 
acarrutxar,    transportar  un  gran  pes  sobre 

corrons. 
acUaridora,   un  insecte  que  va  per  sobre 

de  Taygua. 
adelamo,    no  tenir  adeïanto  oberta  no  ser 

franch,  ser  difícil  d'abordar,  no  ser  amable. 
adés   (com  en  italià  adesso\  are   fa  poch, 

pochs  moments  hà. 
agarbarse,    agafarse  pera  baralles. 
agulla  bastera,   la  que  aquí  anomenem 

agulla  saquera. 
aladrí,    arada,  rella. 
albaca,    aufàbrega. 
albardó,    forma   especial    de   guarniment 

d'una  cavalleria,  lo  que  sustitueix  a  la 

sella. 
alguassa,   v.  galfó. 
almud,    mida  de  capacitat  pera  grans;  sis 

almuds  fan  un  quarta],  dos  quartans  una 

faneca,  dos  faneques  una  quartera. 


almudella,   mena  d'arjbre,  alba  negra. 

allegar,    alegar,  aduir  en  justícia. 

ametllera,    arbre  ametller. 

amont,    amunt. 

an,    any. 

anell,  per  anyell,  els  corders,  ovelles,  de 
naixensa. 

antipassat,    avant  -  passat. 

apatxar,   agregarse,  juntarse. 

apetir,  desitjar,  cobejar,  sentir  gana.  Qtu 
li  apetix? 

aprestir,    amanir,  preparar,  arreglar. 

apret,    apretat,  just  d'espay,  atapait. 

aranyó,  argilaga,  planta  molt  punxosa  de 
flor  groga  y  també  altres  plantes  de  punxes. 

arbella,    bessa  (cast.  arvejd), 

argadell,  s'ha  de  relacionar  ab  els  àrgvem, 
els  grans  àrguens^  s'han  de  traure  els  or- 
guems  pera  traginar  els  gegants  deyen  les 
velles. 

asrmella,  anella  de  ferre,  pera  les  singles 
dels  animals. 

arriería,    l'art  o  estat  dels  arríers. 

arrestar,    aturar,  detenir  (fr.  arriter), 

arroba,  Tarroba  ordinària  té  36  lliures,  la 
de  llana  'n  té  30. 

arrullar,    arriar,  dexar  anar,  afluxar. 

asclar,  rompre,  fer  estelles.  En  alguna  re- 
gió de  parla  castellana  diuen  kacer  asclas. 

así,    V.  astí.  adv.  en  lloch  de  aqtd, 

astí  y  assl,    alguns  cops  si  per  aquí. 


—     4*3     — 


atalar,    enganxar  (f.  aiíeUr?), 

atanye,  atenye,  atenre,  agafar,  assolir, 
aver  o  eure. 

auca,  oliva.  Folk-lore:  Quan  canta  Tauca 
al  teulat,  s*ha  de  morir  algú  a  la  casa. 

aviar,  avisar,  advertir,  amonestar,  in- 
dicar. 

aveyar,    avesar,  avesarse,  acostumarse. 

aumentació,   aument. 

axampar,    agafar,  atrapar,  cassar. 

axity    axis. 

badeixo,    bacallà. 

balaga,    dropo,  mandre. 

bancal  del  Rei,  estensió  de  terra  prop 
del  riu,  dins  del  terme  de  Sopeira;  diuen 
la  gent  d'allà  qu'a  cada  terme  el  Rei  hi 
ha  de  tenir  una  proprietat  o  altre. 

barca,    albarca,  una  mena  de  calsat. 

baptisteri,  rebombori,  escàndol,  gran  so- 
roll descompost. 

barboUear,  grunyir  les  bèsties, .  produir 
una  mena  de  ragoll. 

barral,  boteta  de  fusta  pera  portar  el  vi  al 
de  fora. 

barrastas,  del  boig,  esbojarrat,  aturdit  se 
diu  qu'es  un  barrastas. 

barzeral,  en  cast.  maleza,  herbes  punxoses 
que  priven  el  pas;  esbarzerar. 

batoch,  un  ou  batoch,  un  ou  dolent,  buyt, 
sense  rovell. 

becat,  forca  de  dos  puntes  qu'acaba  per 
una  de  les  bandes  una  axada  especial,  de 
Taltre  banda  's  diu  galló  y  es  com  un  cà- 
vech  ordinari, 

bidiguera,  herba  molt  comú,  de  flor 
blanca,  enredadora. 

bimboleta,  bola,  e^fèrula  vegetal,  gra  de 
firuyta  de  forma  rodona. 

boiga,  v.  boigons,  a  Catalunya  existexen 
families  de  nom  Buhigues  y  Bohiguej. 

boigó,  fer  boigons,  cubrir  boigons;  lo  qu'en 
diuen  formigaers  les  comarques  barcelo- 
nines, un  fex  de  sarments  y  llenya  seca,  al 
que's  dona  foch,  cubrintlo  després  de  terra 
y  dexantlo  cremar  lentament.   . 

bordegot,    bordegàs,  xicot,  noy  dolent. 

borguilada,  verdura,  llegums  pera  menjaj:. 

borrech  (del  cast.  borrego?)  els  corders, 
ovelles,  el  i.«^  any. 

borrons,  la  borrons,  el  putot,  la  dona  de 
mala  vida,  la  bagassa  o  barragana. 

borronada,  la  brotada  dels  ceps,  de  les 
plantes. 

boscat,    Uoch  de  bosch. 

bosqul,  de  bosch,  frèstech,  selvatje.  (Axò 
fa  pensar  en  que' I  conill  que  es  dit  por- 
gui, potser  era  dit  antiguament  conill 
bosquí. 


bossuta,    botarut  (del  fr.  bosse,  bony?) 

botxar,  moure's,  (com  el  fr.  bouger^  d'eti- 
mologia discutida). 

botxó,    petó,  besada. 

brena  -  bó,  per  Sant  Gregori  la  festa  del  po- 
ble, s'en  van  al  camp,  a  menjar  a  fora,  y 
axis  anomenen  la  brenada. 

brocada,  cap  de  brocada  el  cep  ordinari 
(v.  cep  nerat). 

broma,    catarata  dels  ulls. 

bruxó,    bruxoneda,  pedregada. 

bueta,    capsa,  (del  fr.  bott^. 

ca,  en  ca  de:  p.  ex.:  nien  vay  aca  de  Xacinto, 
vench  de  ca  de  Xoaquim,  érem  en  ca  de 
Agustí, 

calarse,  tirarse  a  T aigua,  montar  a  cavall, 
enfilarse,  enfonzarse  en  un  forat,  pujar  dalt 
d'un  cim.  Conjunt  d'aplicacions  un  xich 
boiroses  d'aquest  verb  d'acció. 

calsar,  adobar  una  eina  de  ferro,  afeginthi 
el  que  falta,  per  haverse  espuntat,  escapsat 
o  gastat. 

calser,    calsat,  (fr.  chaussuri). 

carnal,    branca  d'un  arbre. 

cana   (del  11.  canna)^  canya. 

canalada,   v.  mater. 

candeler  o  candelero,  les  fulles  groxu- 
des  y  de  superfície  aspra,  son  estretes  y 
llargues,  reunides  espesses  arran  de  la  soca 
en  que  les  poques  arrels  s'arrapen  forta- 
ment; del  roitx  ne  surt  la  tija  de  la  flor, 
que  s'axeca  a  voltes  lo  y  12  «^/m  y  qu'ha 
fet  pensar  als  que  la  batejaren  en  un  can- 
deler d'iglesia.  Serà  una  espècie  del  genre 
saxifraga,  probablement  la  longifolia,  o 
be  la  catalaunica  (B.  y  R.)  que  segons  En 
Costa  se  troba  en  els  penyals  dels  Pirineus, 
generalment  no  més  amunt  de  1000  metres 
y  sens  passar  de  la  regió  subalpina  {Intro- 
ducción  d  la  flora  de  Cataluha,  1876).  En 
Teixidor  apunta  en  la  seva  Fhra  farma- 
cèutica ibèrica  aquestos  sinònims  catalans: 
onosma,  corona  de  rei,  corona  de  singla; 
herba  de  singla  a  Sopeira  passa  per.  ser 
un  abortiu  poderosíssim  y  ràpit,  y  també  's 
diu  que  pera  evitar  que  s'usi  ab  aquest  fi 
sols  crex  en  llochs  inaccessibles. 

canamera,  munts  de  cànem  després  d'a- 
rrencat. 

canella,    canyella  de  la  mà,  munyeca. 

capell,    berret. 

capitom,    capgirell,  capbussó. 

capsal,  com  a  capsana,  rotllet  de  roba  al 
cap,  pera  portar. 

carderolina,    cadernera. 

cardigàs,  planta  de  la  familia  de  les  dipsàr 
cees,  probablement  el  dipsacus  sylvestris 
(Dod.),    anomenada,  en  altres  indrets   de 


424     — 


Catalunya,  cardo,  cardot  y  pinta  de  moro. 
No  tenim  noticies  de  que  se  li  atribuís  a 
Sopeira  cap  de  les  virtuts  curatives  qu'en 
altres  encontrades  li  han  donat  renom, 
com  les  de  curar  la  ràbia,  de  produir  su- 
ors abundants  y  de  allunyar  les  febres. 

cardi|ÇOt;  les  plantes  punxoses,  semblants 
al  cart,  de  les  famílies  dipsacies  y  cinara 
son  dites  cardots,  cardigots  y  cardigassos, 
en  general  y  indiferentment,  si  bé  Túltima 
denominació  s'aplica  més  aviat  a  la  qu  es- 
mentem més  amunt. 

carrada,  pedres  de  forma  especial  (?)  (sen- 
tit imprecís).  f 

carragó,  un  cereal,  de  gra  semblant  al  arròs. 

oarriar,  (del  fr.  charrier^)  arrastrar,  em- 
portarse,  endurse;  p.  e.:  el  riu  carriava 
pedres. 

carrutxa,  corriola,  politxa  y  també  cilin- 
dres de  fusta  sobre  'Is  que  's  fan  rodolar 
els  objectes  que  s'han  de  trasportar. 

cartrls,  una  mena  de  cistell.  Pera  carregar 
als  animals  fems,  terra  o  raims,  se  posen 
banda  y  banda  uns  grans  cistells  anome- 
nats cartróf  que  se  sostenen  ab  uns  ciste- 
llets  més  petits,  units  al  guarniment  del 
animal:  cartris. 

cartrissa,   altre  forma  de  cistell. 

cartró,    v.  cartrís, 

casorum,  costum  de  cap-d'any,  en  que'ls 
joves  del  poble  van  de  casa  en  casa,  tren- 
quen a  les  portes  y  canten: 

Casim,  casam: 

la  bèstia  o  la  faram....! 

^Que  mateu  porch  o  porca? 

Me'n  dareu  un  tros  com  aqueixa  porta. 

Les  coques  y  les  llangonisses  pa  nosatros; 

lo  demés,  tot  pa  vosatros. 

Y  després  van  anomenant  a  totes  les  noyes 
solteres  que  hi  hà  a  la  casa  y  casantles, 
de  paraula,  ab  els  xicots  que  Us  sembla  bé. 
S'acostuma  a  donarlos  alguna  cosa,  que 
després  se  menjen  a  la  casa  que  servex 
de  tertúlia,  tots  reunits. 

cassaire,    cassador. 

catarrinch,  catarranch,  onomatopeya 
d'una  caiguda. 

catxapó,  conillet,  llodrigó,  petit  de  conill, 
que  té  noms  distints  y  molt  curiosos  en 
les  distintes  comarques  catalanes. 

caubet,    aucell  que  té  el  pit  blanch.  . 

caulet,  (del  11.  caulis,  coll  y  tija  de  planta), 
col. 

cauque  -  re,  locució  que  sustituex  al  fr. 
quelque  chose  y  a  nostra  alguna  cosa. 

cay,  ganxo  de  fusta  que  forma  part  de  la  ven- 
treradels  ruchs  y  servex  pera  lligaria  estreta. 


cebollera,    una  mena  de  cuch  de  color 

terrós. 
clica   (del  fr.  cliqueF)  colla,  petita  tropa  o 

conjunt  de  persones  avingudes. 
coleta  de  frare,   nom  d'herba. 
companyet,    capdell  de  cordill  o  fil;  en 

broma,  també  *s  diu  dels  testículs. 
coplle,    nom  d'un  arbre  (del  11.  populusF), 
corder,   ovella,  els  corders  se  diuen: 

de  naxensa,  anells; 

el  i.*f  any,  borrechs; 

el  2. on  any,  primals; 

el  3«'^  any,  tersats; 

el  4.«»'  any,  quartats; 

el  5."t  any,  quintats; 

el  6."*  any,  sccstats; 

Generalment  no  passen  de  sis  anys;  de 
dexarlos  pera  Is  quatre  anys  s'en  diu:  fer 
quartats. 

cornal ypunta,  estrem,  panyo  angle  d'un  drap. 

corriola,    herba,  corretjola. 

cossegues,   pessigolles. 

coures,  gelarse  les  fruytes,  creraarse  ab  les 
gelades. 

oraba,    per  cabra. 

crabidar,  cabridar,  parir  una  cabra,  que 
s'anomena  craba. 

crexuda,    crescuda:  una  crexuda.de  riu. 

crispell,  una  mena  de  truyta  de  farina, 
ou  y  sucre,  fregida  en  oli  abundant.  De 
pla  qu'es  sobre'l  plat,  la  pasta  s'escampa  y 
contrau,  formant  una  munió  de  bosses. 

croca  (osca,  encax,  mossa),  en  una  fusta, 
tall  o  incisió  pera  lligaria  ab  una  corda 
o  uniria  a  un  altra. 

croca,  una  mena  de  cuch  que's  fa  servir 
d'esquer  pera  pescar,  per  agradar  molt  als 
pexos  de  riu. 

crocada,  esquer  preparat  pera  pescar,  con- 
sistent en  croca  (el  cuch  qu'agrada  al 
pex),  ben  trinxat  y  amanit  ab  vinagre  y 
pebre  durant  cert  temps  pera  que  s'empa- 
pi  bé  d'aquestes  substàncies. 

cruxinar,    fer  soroll,  copejar. 

cruxinot,    soroll  d'un  cop. 

cucarse  (el  formatge),  sortirhi  cuchs,  cria^ 
shi  cuchs. 

cucuruUet,  caputxa,  cuberta  de  forma 
cònica. 

cugoUot  o  cogollot,   capbussó. 

culera,    cul  de  les  calses  quan  venen  grans. 

culobre,    serp  verinosa  (cast.  culebra).    - 

cumplir,    omplir. 

curnyera,  arbust  de  montanya  del  que 
se'n  treuen  les  branques  pera  fer  escom- 
bres, argadells,  sarietes,  etc,  com  si  fos 
ajonch. 


-     425 


curra,  jugar  «a  la  curra,  joch  d'infants;  ab 
una  pelota  se  tracta  d'encertar  un  forat 
que  s'ha  fet  a  terra,  apuntant-hi  desd'un 
cercle  en  que  s'han  d'estar  tots  els  qu'hi 
juguen. 

cutxill,   ganivet  (del  cast.  cuchiüo), 

degú,    pr.  ningú. 

de-part-deinà;   en  lloch  de  passat-demà. 

derrotar,   enrunar,  tirar  per  terra. 

desavinent,  difícil,  sobre  tot,  ditícil  d'as- 
solir. 

desbanar,  sortirse  del  camí,  correspon  a 
esgarriarse. 

descoblar,  desaparellar,  desfer  un  joch  o 
un  ordre,  desordenar. 

desincuaa,    escusa,  subterfugi. 

desparrigar,  les  gallines  escarboten  la 
terra  ab  les  potes:  la  desparriguen. 

despús  -  demà,   demà  passat. 

desveyar,  desmamar  una  criatura,  des- 
avesarla  del  pit. 

detihre,   detenir. 

d r essa,   dressera,  caminet  més  curt 

doba,  salmorra  o  such  salabrós  ab  que  's 
conserven  fruytes. 

dorg,   droga,  medicament,  ingredient. 

embocar,   agafar  ah  la  boca. 

emprar,    üi  prendre  dexatf  manllevar. 

encantaria,   encantament,  cosa  de  bruxes. 

enoendrar,  el  fil,  després  de  filat,  se  fa 
bollir  y  després  se  barreja  ab  cendra,  d'en- 
cendre, A  laygua  s'  hi  tira  mata-ruchs. 

enciam»  tomates,  pebres  y  cebes,  amani- 
des ab  oli  y  vinagre. 

enciamada,   menjada  d'enciam. 

endret,   indret. 

engarvar,  com  agarvar,  agafarse  pera 
baralles. 

enramades,  fer  enramades,  untar  les 
portes  ab  oli  de  ginebra  que  put 
molt,  en  venjansa  d'un  agravi;  p.  e.:  els 
joves  ho  fan  a  les  noyes  que  no  volen  anar 
als  balU^  pera  castigaries  del  suposat  me- 
nyspreu. 

ensorro,  blancor  sobre  la  llengua;  p.  ex.: 
ma  llengua  té  un  dit  d'ensorro. 

ent,    adverbi    que   unes  vegades  significa 

situació  y  altres  direcció; p.  ex.:  serem  ent 

a  casa,  serem  a  casa,  ont  vasr  ent  al  camp, 

entosta,    envà,  paret  de  cartell  (tabich). 

esbalsar,   espatllar. 

esbalsarae,    estimbarse,  caure  en  un  abim. 

esbentut,   esbravat. 

esbossinar,    fer  a  trossos,  trossejar. 

escabotada,  el  resultat  d'escabotar  quel- 
com. 

escabotar,   escarbotar.  ^ 

escarpió,    escorpí,  (d.l  cast.  escorpión) 

28 


escatabar,  desarreglar,  desbaratar^  desor- 
denar. 

escondir,    amagar. 

esconillarse,  fugir,  amagarse,  desaparéxer 
soptadament. 

esconjur,   excomunió. 

esconjurar,   excomunicar,  maleir* 

esconriot,    amagatall. 

esconsar,    amagar. 

escotinyo,   baralles,  disputes. 

escoplle,    (del  cast.  escoplo\  enfoniiador, 

escotir,    escatir,  disputar,  discutir. 

escursa-uUs,    nom  d'insecte. 

esgarrinxo,    esgarrinxada. 

esmursa,   esmorzar. 

espatatxinar,    axafar,  destrossar. 

espona,  terrer  de  vinya,  cada  un  dels  terra- 
plens  que's  va  fent  a  la  montanya  pera 
rompre  la  pendent,  de  manera  que  s'hi  per 
meti  el  conreu. 

esquellada  (cast.  cencerrada)^  per  lo  ifue  a 
Barcelona  diuen  esquellots^  s'acostuma  a 
acabar  cremant  bitxos  y  plantes  coentes 
dins  d'un  barrilet  enquitranat,  pera  fer 
fum  ben  pudent. 

esse,  verb;  formes:  no  sis  tonio!  que  no  stha 
un  home  y  no  una  dona;  s'usa  en  tols  els 
casos  com  auxiliar:  soch  vengut,  soth  estat 
malalt,  eren  anats,  etc. 

estacarse,   agafarse. 

esto,    pronom,  equival  a  aquest. 

est '^  fat,    axafat,  ofegat,  aplanat. 

estreroncell,  v.  timonet,  timó,  farigok, 
una  herba  olorosa  que  s'usa  com  a  condi- 
ment. 

eugassar,   remat  d'eugues. 

exensol,   herba. 

exidor,    sortida,  exida;  p.  e.:  té  bon  txidm\ 

exir,  verb;  formes:  m'en  isco  de  casa  a  les 
lo,  exíbam  tots  junts, 

exo,    aquest. 

íàldetes,   faldilles. 

familia,    canalla,  criatures. 

fargat,    mal  fargat,  mal  forjat. 

fassit,    bola  de  farina,  ou,  caldo  y  carn. 

fata:  es  molt/ú5/a,  té  molta  picardia,  murrie- 
ría,  es  molt  trapella. 

fay,    faig  (cast.  hayci), 

faya,    fruyt  com  una  avellana. 

fór,    salvatje,  pronunciat/?. 

fer,  verb;  formes:  si  no  \iO  feba„\  vay  diríí 
que  no  \\o  fis;  feriba  bé  de  no  tomar. 

ferrada,   calderò. 

ferratxa,  forratge,  anar  a  la  ferratxa,  con- 
reuar  la  ferratxa. 

ferri,   ferro. 

fexina,    garbera. 

ficós,    estaca  que's  clava  a  la  paret. 


i 


—     426      — 


fissela,    cordill  prim. 

forroll,  ferroll,  ferrolla,  pala  de  remenar 
el  foch. 

forsella,  vara  pera  aguantar  els  ceps  nerals. 

frontal,    puntal. 

fuire,   fugir. 

fuleno,    en  lloch  de  fulano. 

fumre,  inf.  del  verb  que  sustituex  a  fotre; 
p.  tx.'.  yo  t  fuMf  fum-lo. 

furugar,    furgar. 

furrós,    salvatge,  no  domesticat. 

fustear,    estellar,  fer  a  trossos  una  fusta,  un 

fustet,    herba  que  serveix  pera  rebaixar  les 
sanchs.   • 
tron  eh  d'arbre. 

galet,    canó  d'una  font. 

galfò,  en  la  frontissa  rudimentària  que  tra- 
valien  els  ferrers  d'aquí,  la  part  mascle  o 
que  porta  la  tija. 

galló,  en  els  arpiets  que  poden  travallar  de 
dos  costats,  en  Tun  hi  hà  unes  pues,  becat, 
y  en  Taltre  un  cavech  ordinari,  galló. 

gargal,  a  gargal,  a  galet,  beure  àb  un  canti 
o  porró  axecantlo  en  Tay  re  y  rebent  ab 
la  boca  l'aygua  que  surt  del  broch. 

garrabera,    roser  silvestre,  englantina? 

gay,    una  mena  d'aucell. 

gaya,    finestra  de  golfa. 

ginebre,  (cast.  enebroF),  herba  selvatje 
que  fa  unes  llevors  en  forma  de  bola  ne- 
gra; s'en  fa  un  oli,  esprementles  en  oli  d'o- 
lives, qu'es  molt  pudent;  servex  pera  curar 
la  tinya  de  les  cabres. 

girar  llum,  fer  llum,  fer  claror,  aguantar 
el  llum. 

git;ars6,    ficarse  al  llit. 

gralla,    cast.  grajo. 

gralló,  també  gralla,  graula,  cucala  (cast. 
grajo),  aucell  de  rapinya  que  s'alimenta 
de   les  carns  mortes. 

grapau,  galipau,  una  mena  de  batraci, 
gros,  de  color  groguench. 

grillo,  grelló,    grill. 

goleyot,  golarany,  remolí  en  la  corrent 
d'un  riu, 

gormÍQ,    golafre,  golut,  (del  fr.  gourmand). 

goy,    goig. 

guaret,  sinònim  de  conreu;  Them  sentit  usar 
en  aquesta  forma:  els  aladris  de  ferri  fan 
mésguaret,  es  a  dir:  fan  el  solch  més  fondo, 
dexen  la  terra  més  travallada. 

guayre,    gayre. 

gut,  got,  sinònim  de  gens,  res,  cap;  es  una 
traducció  dèl  ,  francès  goutte,  que  s'usa 
ab  gran  freqüència:  no  shi  veu  gut; 
aygua  voleves?  no  rí hi  ha  gut;  en  el  me- 
tex  sentit  s'usa  a  Sopeira  ?nolla:  no  nhi  ha 
molla. 


haber,  verb;  formes:  que  també  han  de 
vindré  yo?  habeba  tres  pesses  de  terra. 

habitut  (del  fr.  habitude?)  costum,  us,  ma- 
nera d'obrar. 

industriar,    imaginar^,  enginyarse. 

isart,  cabra  selvatge.  V.  Massó  Torrents, 
«Croquis  Pirenenchs>. 

jaqué,    guapo,  atrevit,  bon  mosso. 

jaroia,  (la  /  pronunciada  com  en  castellà) 
carn,  especialment  la  dels  aucells  de  corral 
y  de  cassa,  coses  pera  menjar. 

juntameneta,    mareselva. 

llantiol,    llantieta  de  terrissa,  pera  oli. 

llap),    nom  dels  conillets  petits. 

llecar,    rebre  cops,  ser  castigat  o  copejat 

lleral,  llerera,  Hereta;  els  rius,  en  les 
avingudes,  ocupen  grans  esteses  de  terra, 
dexanthi  després  pedres  rodades;  aques- 
tos trossos  no  cultivats,  per  els  que'l  riu 
ha  passat  y  pot  tornar  a  passar,  son  els 
llerals. 

Uetrera,  una  herba,  suposo  anomenada 
d'aquest  modo  perquè  fa  un  such  blanch 
que  recorda  la  llet;  lletrera,  per  lletera,  al 
resto  de  Catalunya  tenim  la,  herba  lletera^ 
el  lletsój  la  lletuga. 

llevat,    terra  de  prat,  d'herbey. 

llevissada,  allau,  devallada  de  neu,  que 
s'aumenta  ab  roques  y  tronchs  que  troba 
per  la  montanya. 

Uigadera,  lligacama,  de  cordill  o  de 
gonía,  pera  subjectarse  les  mitjes  al  genoll. 

llucar,  brotar,  brotonar,  treure  brots  les 
plantes  (lluchs). 

Uuch,    brot. 

Uúdriga  (nutria?),  nom  d'un  amfibi;  no 
l'he  pogut  veure  may. 

llussiar,  afinar  una  eyna,  tràureli  punta  o 
tall  quan  s'ha  esmossat,  quan  ts'es  feta 
bossudaT^. 

madrilla,    una  mena  d'herba. 

maiti,    matí,  de  maití,  de  bon  maití. 

maldiar  ,  maldir ,  renyar ,  sermonejar, 
amonestar. 

malehit,    m.  malherba,  f. 

mallar,   per  cast.  trillar. 

malva  marina,    la  malva  real. 

margall,    herbota  que's  fa  entre 'Is  blats. 

marserol,    forma  rara  de  despectiu,  aplica- 
da al  mes  de  Mars. 
Se  conserva  en  els  versos: 

Mars  marserol, 
cent  corderets  tinch 
més  bonichs  qu'un  sol. 

cantats  per  una  pobra  velleta,  que  desafià 
el  pitjor  mes  del  any  en  una  rondalla  po- 
pular. 


—     427     — 


masset,  com  companyet,  capdell  de  ül, 
cordill  o  corda. 

mata-ruchs,   herba  molt  pudenta. 

mater,  una  canalada  de  maters;  maters, 
grans  pedres  isolades. 

may  tant!  locució  vulgaríssima  qu'equival 
a  no  exageris!  no  tant!  etc;  p.  e,:  ja  s'en 
van,  may  tant!;  diuen  que  fulano  es  mort, 
may  tant! 

menudencies,  menuts  de  gallina,  intestins 
de  bèsties  de  corral. 

moll,    mullat. 

molla,  poch,  molt  poch  o  gens,  res,  no 
estich  molla  be,  gens  be;  com  gut, 

monsonejar,  sumiquejar,  plorar  sense  llà- 
grimes, tenir  son.  . 

mosca  de  mula,    mosca  d*ase. 

moacar,  els  paràsits  mosquen  els  bous,  els 
esveren,  els  fan  rabiar  y  córrer. 

mossa,    criada,  serventa. 

montesai,  de  montanya,  montanyench. 

moure,    verb.,  formes:  ni  tan  sols*se  moeva. 

mulla,  ahont  Taygua  del  riu  es  fonda, 
tant  si  es  tranquila  com  ràpida.  Prop  de 
Sopeira,  al  Ribagorsa,  hi  havia  la  Mulla 
Ferrer  a. 

mulla  correnia,  quan  Taygua  del  riu,  ab 
tot  y  ser  fonda,  té  corrent,  s'en  diu  axis. 

murisech,  (derivat  de  mtíSy  muris,  la  rata) 
rat  penat  y  apenat,  rata  pinyada,  rata  pena- 
da y  apenada  a  Catalunya  y  Valencià,  ra- 
tapatxet,  ratapeixet,  al  Priorat. 

na'vïdla,  navaja 

neral,  cep  neral.-  Aquesta  vinya  la  tallen 
casi  arran  de  terra  y  no  la  dexen  més  una 
branca  que  cad'any  se  va  fent  més  llarch 
y  es  sostinguda  per  unz.  forsella  o  puntal. 
Tenen  aquestos  ceps  les  fulles  y  'Is  raims 
molt  grossos. 

netea,   neteja. 

nial,    covador. 

nina,    xicota,  noya,  adolescent. 

nino,    adolescent,  xicot. 

oli  de  ginebre,   v.  ginebre,  v.  enramades. 

omfiar,   inflar.. 

oró    {lauré,  aurè?),  lllaurer. 

OS,    no  se'n  sab  un  os,  no  n'hi  ha  ni  un. 

080,    os,  onso,  el  gran  plantigrat. 

ou  de  gall.  Folk-lore:  De  vegades  els 
galls  també  ponen  ous,  però  son  més  petits 
que  'Is  de  galHna;  si's  tro  ven,  s'han  de  re- 
ventar  tot  seguit  y  aleshores  se  veu  que  no 
tenen  rovell;  si*s  coven  y  arriven  a  punt, 
ne  surt  una  serpeta. 

pa  de  cerbes,  mascarat  de  bellotes. 
Els  amos  s'encarreguen  de  la  minestra 
dels  pastors  que  lloguen  pera  cuydar  les 
remades  y  l'aliment  acostuma  a  consistir 


en  embutits  que  fan  ells  metexos  y  pa  de 
cerbest  mascarat  de  bellotes  o  be: 

pa  de  séguel,    una  mena  de  pa. 

pallús,  texit  de  palla  en  forma  d'ànfora  de 
gran  tamany  y  molta*  panxa,  destinada  a 
contenir  grans. 

pallús,  boll,  restos  de  palles  que  queden  a 
l'era. 

paltuch,    fardassa,  dóna  mal  fargada. 

panadó,  pastells  de  ble  desfet  de  pasta  de  pà. 

pamimia,    romansos,  histories,  pamemes. 

panicart,  cart  paniguer,  o  herba  pani- 
guera,    una  mena  de  cardigot. 

paniguer  (cart),    vegis  panicart. 

paniguera  (herba),  v.  panicart  (rata),  v. 
rata. 

Danxera,    ventrera,  gran  ventre. 

papar  o  popar,    mamar. 

padellàs,    test,  trost  de  terrissa. 

panisser,  panarra,  a  qui  li  agrada  molt  el 
pa. 

panistra,   cistell. 

paquetada,    paquet,  bulto. 

pantigana,    insecte  com  la  llangosta. 

parell   (fr.  paret!),  igual,  molt,  semblant. 

partida,   tros  de  terra. 

pasterot,    abeurador. 

patach,    cop,  patacada. 

pati,    fer  pati,  fer  Uoch,  fer  espay. 

patut,  mala  sombra,  de  peus  grossos  (pa- 
to  só). 

pedrenyera,    pedra  foguera. 

pedretes,  jugar  a  pedretes,  joch  d'infant, 
que  consisteix  en  posarse  al  palmell  de  la 
ma  un  muntet  de  pedretes  y  tombar  la  ma, 
tornant  totes  les  pedres  per  Taltra  band»; 
el  que's  dexa  caure  alguna  té  de  buscar  als 
companys  de  joch,  amagats,  dient  fret, 
calent,  f ret,  calentl...  etc. 

pedrilla  o  pedritxo,  pedruscall.  Les  pe- 
dretes menudes  que  hi  hà  en  grans  rellas- 
ques  en  els  costats  de  les  montanyes. 

pedriol  o  bedriol,  nom  vulgar  del  sulfat 
de  coure. 

pedr I  txo,    pedruscall. 

pelló,  pell  d'ovella,  ab  tota  la  llana,  pera 
jeure. 

perdígada,  perdiu  petita  (perdiganya,  per- 
digot). 

perayre,    el  qui  carda  la  llana. 

perea,    peresa. 

pexe,  pasturar  (del  W.pascere?;  s'ha  de  re- 
lacionar ab  el  verb  apexir^  p.  ex.  anem 
ben  apexit  y  ab  el  modisme:  tira,  pexetl). 

piar,    lligar. 

picarot   (c2iS,t.  pico-carpintero),  picot,  pigot. 

pigall,    pedra  grossa,  canto  rodada. 

pila,    citra,  y  dipòsit  perai  oli. 


■  T  «K.:!.,, 


4^8     — 


pilzà,    pinsà. 

pilaret,  les  pedres  qu 'indiquen  divisòries 
de  terme  acostumen  a  ser  columnes  qua- 
drades, ab  una  capelleta  a  dalt,  qu-abriga 
un  sant;  també  se'n  coloquen  en  indrets 
dubtosos  o  perillosos  com  indicis  pera'l 
vianant  y  encare  com  a  ex-voio  allà  aont 
hi  ha  hagut  una  mort.  Entre  Areny  y  So- 
peira,  a  cosa  d'un  quart  de  sortida  del 
primer  poble,  hi  ha  el  Pilaret  de  Santfí 
bàrbara^  construit  de  poch  temps  per  un 
marxant  de  robes  qui,  anant,  a  peu,  cap 
a  Sopeira,  va  ser  sorprès,  junt  ab  un  pale- 
ta company  de  camí,  per  una  gran  tem- 
pestat. Va  veure  la  lluissor  d'un  gran 
llampech  y  's  va  reclamar  de  Santa  Bàrba- 
ra, Veyent  al  tornar  en  sí  al  seu  company, 
que  portava  a  Tesquena  les  eynes  metàli- 
ques  de  son  ofici,  mort  pel  llamp,  en  re- 
cort  d'haver  sigut  lliurat,  costejà  el  pilaret. 

pinotx,  blat  de  moro,  s*ha  de  relacionar 
ab  panotxa, 

pistó,    pistó. 

pitxell,    porró. 

pitxella,    gerro  pel  vi. 

pUanelI,  planurie,  plana,  lloch  pla  en  una 
montanya. 

pllegar,    demanar  caritat. 

pUenar,    omplir. 

pòlvera,    pólvora. 

popa,   metesj  el  mamar. 

porcell,    porquet 

poroh  -  fer,  porch  singlar.  El  porch  -  fer, 
en  anyades  de  gran  fret,  arriva  a  baxar 
fins  al  poblat  en  busca  d'aliment,  y  fa 
grans  danys  al  sembrats. 

porgader,   garbell. 

porgar,    garbellar. 

portarse,  s'usa  com  en  francès,  en  el  sen- 
tit del  estat  de  salut;  p.  ex.:  com  se  portar 
cnfuy  nom  porto  gayre  be. 

primal,    els  corders  al  2.0°  any. 

primetó,    primerench. 

prui,    pruna. 

pudós,   un  arbust  molt  pudent  (la  ruda?). 

pus,    adv.  donchs,  ja  que  (cast.  ptus), 

put-put,    bubareta,  aucell. 

puyal,   munt,  pila. 

puyar,    pujar. 

quartat,    el  corder  al  quart  any. 

quintat,    el  corder  al  quint  any. 

raonar,    enraonar,  parlar,  conversar. 

raspall  (trad.  literal  de  cepilloF)  eyna  de 
fuster,  ribot. 

rata  paniquera,  animalet  rodent  molt 
petit.  Folk-lore:  Les  rates  paniqueres  ata- 
quen tots  els  rèptils  y  sauris,  fins  els  verino- 
sos, y  quan  esfàn  ferides,  se  treuen  el  verí 


fregantse  contra  '1  cart  paniguer.  Bufen  els 
ulls  dels  bous  y  Us  hi  fan  perdre,  per  axò 
s'introduexen  pels  forats  dels  estables  y 
pujen  a  les  menjadores. 

ratera,   lladre. 

ratx,  lligat  de  fustes  o  vigues,  que  fornien 
en  els  Uochs  de  tala  de  bosch  y  tiren  al 
riu  que  les  porta  fins  ont  les  aturen. 

recUamarse ,  encomenarse.  Reclamar  a 
Deu. 

refrescor,   fi  esca,  frescor. 

reROdir  (del  fi-,  rebondirr),  tirar,  etjegar, 
fer  botre. 

rella,   punxa. 

rellampit,   llampech. 

rellasca,  en  els  flanchs  de  les  montanyes 
escorriols  de  pedra  menuda,  que  s'eslla- 
vissen al  menor  moviment.  —  Rellasca,  de 
relliscar.     . 

reller,    una  mena  de  cardigot. 

reiich,    rengle,  com  renga. 

renga,    rengla,  (de  ceps,  d'hortalisses,  etc.) 

repulirse,    arreglarse,  arranjarse,  mudarse. 

retòrich,   fosch. 

retxo   (del  cast.  recioP\  ferm,  sòlit,  macís. 

revessayre,   qui  fa  les  coses  al  revés. 

rigot,  restos  d'una  fruyta  després  de  men- 
jada, lo  que  queda  entorn  de  la  llevor  o 
pinyol. 

risca,   punxa  de  vegetal. 

roU,    doll,  un  roll  de  sanch. 

rourera,    roureda. 

roy,   roig. 

rufià,  mena  de  calsat  que  portan  els  cassa- 
dors  per  anar  pel  gel. 

salanca,  vimet,  arbust  semblant  al  jonch, 
que's  troba  a  la  vora  de  l'aygua. 

salancar,    de  selanca. 

salsesa,    itiena  d'arbre. 

samiquelada,   temps  de  Sant  Miquel. 

sangonitat,    consanguinitat. 

sanguell,    arbre  de  rames  molt  flexibles. 

sanguinària,   herba. 

sapastre,    poch  cuydadós,  brut. 

sarpeyar,   agafar. 

sarieta,  gorniment  d'animal  pera  '1  trans- 
port; els  argadells  son  dos  recipients  a  ca- 
da costat;  les  sarietes  son  una  a  cada 
banda:  els  uns  y  els  altres  se  fan  de 
curnyera. 

sargueta,   tronchs  de  salanca. 

sarra,    serra,  y  d'aquí  sarrar. 

sebre,    sapiguer;  formes:  ves  que  no  ho  satba. 

secstat,   els  corders,  al  6.*  any. 

sóguel,   sègol. 

selló,    canti. 

sempreviva,  herba,  no  la  de  flors  grogues 
y  atributs  funeraris  aquí  anomenada  axis. 


.SíL• 


—     429 


saquera,   sèquia,  seca. 

sereny,    vigorós,  sòlit,  ferm. 

serrat,    serra  de  montanyes,  cordillera. 

serverola,  herba  qu'es  bona  pera  les 
sanchs. 

setxe,    herba  cicatrisant. 

sf,    V.  astí. 

sill,  roca  ficsa,  al  revés  del  pigall,  qu'es 
pedra  rodada. 

socarrum,  fortor  de  socarrum,  la  pudor 
de  la  cosa  que  's  crema,  restos  de  flun,  so- 
carri m. 

so,  en  so  de  Rafeló,  en  el  tros,  en  les  pro- 
pietats d*En  Rafeló. 

so,   axò.  , 

soga,   corda. 

sogueta,  cordes  d'un  tamany  íicso,  ab  un 
ham  al  cap  de  vall,  pera  pescar  anguiles. 

soltera,  viga  soltera  se  diu  de  la  que  no 
va  en  ratx,  o  be  de  la  que,  essent  lligada 
ab  les  demés,  s'ha  desfet. 

sòpit,    ensopit,  abrutit. 

soreta,   herba. 

sort,  parcela  de  terra,  la  sort  de  Junquer,  la 
sort  del  comunal. 

soTent,   sovint. 

soterrón,   soterrani. 

suoada,    llesca  de  pa  fregida  (cast.  torrija). 

suera,  part  del  ormetx  d'un  matxo  (de 
suarF), 

sofre,   sofre. 

sttteno,    per  sutano,  com  fuleno,  per  fulano. 

tàban,  tàbech. 

tabarra,    embolicador,  xarrayre. 

tabella  de  fesol. 

tardoradà,   temps  de  tardor. 

tarraqueta,  una  mena  de  bast  pera  carre- 
gar els  matxos  ab  botes  de  vi. 

tarraqueta  o  tarranqueta  (de),  lo  con- 
trari de  a  tosy  es  a  dir,  com  si  ensellesssin 
els  animals. 

tarter,  la  definició  del  metexos  qui  usen  la 
paraula  es:  un  puyal  de  rochs  trencats. 

tata,  la  teta,  la  germana  gran,  la  noya 
qu'aguanta  els  nens,  la  qui  'Is  cuyda. 

tauleta,  en  tauleta.  Altra  forma  de  carregar 
els  animals,  posantlos  senzillament  de  càr- 
rega travessera  a  l'esquer a. 

tauleta,  joch  d'infants;  dos  xicots  posats 
esquena  a  esquena  s'agafen  pels  brassos  y 
canten,  axecantse  Tun  a  Taltre  successiva- 
ment: 

P.—Com  estàs?  R.— En  tauleta! 
P. — Qu'has  comido?  R. — Sardineta! 
P. — Qu'has  bebido?  R. — Aygua  de  mas! 
Vuélvete  a  girar! 

tò  de  roca,    una  herba. 

temprat,   trempat,  de  bon  regent. 


teradanya,  tela  d'aranya  y  també  Tara- 
nya  sola.  (Comparar  ab  les  de  més  denomi- 
nacions usades  per  Catalunya,  com:  tela- 
ranya,  tedaranya,  teranyana,  terenyina, 
trenyina). 

tersats.    els  corders  al  3.«'  any. 

timonet,    o  estreroncell,  farigola,  timó. 

tinre,   tenir;  verb  usat:  teniba  tres  bous. 

titi,    terme  carinyós,  per  tío,  oncle. 

tolia,    sots  d' aygua,  toll. 

topiner,   que  ven  topims. 

tora,  herba  molt  comú.  Folk-lore:  es  ve- 
rinosa, mata  'Is  rumiants. 

torrat,    irònicament:  borratxo. 

torsó,  malaltia  dels  animals,  burros  y  mules 
donada  pel  zel. 

torsonat,   qu'està  malalt  de  torsó. 

tos,  el  front  dels  animals,  a  tos,  ab  el  front 
{testuz)  lligar  els  bous  a  tos. 

toséera,  pessa  de  fiísta  ab  dos  claus  cla- 
vats, que  's  lliga  a  la  tos  dels  bous  y  ser- 
vex  per  menarlos. 

tot  quant,    com  en  italià  tutto  cuanto, 

totxo,    bastó,  pal. 

trallar,  lligar,  fermar;  usat  molt  semblant 
a  pràs. 

trencar  pa,  llescar  pa,  ferne  llesques  o  talls. 

trendo,  delme,  impost  que's  pagava  als 
frares. 

tribana,  barrina  (v.  el  gr.  trypaò,  foradíir, 
ttipa,  forat). 

tribol,  trespol.  El  sol  de  l'habitació,  aont 
se  trepitja,  tribol  de  txhès,  trespol  de  guix, 
(v.  el  gr.  tribós,  camí  batut,  caminal,  tribó^ 
passar,  seguir  un  camí). 

trill,   estesa,  escampada. 

trossa,    tros  de  terra,  fex  de  llenya. 

trucàs,  com  el  cast.  torcaz,  colom  sel- 
vatge. 

trumfa  de  tabella,  una  mena  de  patates, 
pròpies  de  la  terra. 

txós,  (del  cas.  yeso  de  transcripció  fonè- 
tica exacte  es  axis:  txès,  guix. 

ulierca,   una  herba. 

venema,    verema. 

▼entrera,   barriguera. 

vere,   veure. 

vimenera,  planta  del  víraet  (a  Catalunya 
vimetera  y  vimeguera). 

volar,   surar. 

▼olastrear,    volar  arran  de  terra. 

▼olatam,    aviram. 

TOtura,  carruatge,  cotxo;  designat  per  for- 
sa  ab  nom  francès  {voiture)  per  que  la  no 
existència  de  camins  rodats  fa  qu^  sols  els 
homes  els  vegin  a  Fransa,  quan  van  a  tre- 
vallar  a  les  mines. 
xalumar,    ensumar. 


r^-*^^  " 


—     430     — 


xant,    cant  y  també  conversa. 

xarpar,   agafar. 

xirella,  ab  la  melsa  dels  corders  fan  una 
mena  d'embutits,  tallantne  grans  trossos  y 
farcintlos  d*arrós  ab  tallets  de  carn  y 
bullintho,  després  de  cosit. 

xitxa;    carn  de  gallina. 

xonar,    realisar  la  còpula,  els  animals. 


xònech,    vedell  de  més  d'un  any. 

xordigar,   ortiga. 

xorrolit     (com    ei    cast.    chorlitoF)^     au- 

cell. 
xuar,    jugar. 
xugar,    suar. 
xuriy,   xorisso. 
xut,    suat. 


II 

NOMS  TOPOGRÀFICHS  Y  DE  ^.LINATGES  kECULLITS  AL  ENTORN 

DE  SOPEIRA 


Alaó,  Monestir  de  benedictins,  a  uns  15 
minuts  de  Sopeira  al  Aragó.  Sembla  fun- 
dat abans  del  any  235  y  sa  arquitectura 
es  bizantina  molt  primitiva.  Sols  ne  queda 
l'iglesia.  Està  dedicat  a  Sta.  Maria  de  la  O. 
y  s'anomena  en  els  documents.  Sancte 
Marie  Alaonis,  Alagonis  y  Alalsonis  y  tam- 
bé Alahonensis,  in  pago  Paliarcnsi,  valle 
Urriiensij  en  el  vall  d' Orri t,  sent  axis  qu' 
Orrit  es  a  una  hora  riu  avall,  cap  a  Areny. 

Alcolea  de  Cine,  Alcoleye,   en  el  doc.  B. 

Ambonuy<»),   (dist.  de  Sort)  nom  de  poble. 

Ara,  vegis  Liguerri  de  Ara,  es  el  nom  d'un 
riu. 

Areny,  nom  d'un  poble  (A.  LI.)*,  en  cast. 
Aren;  antiguament  s'escrivia  Areig  (v.  doc. 
c),  areinty  areny^  areys^  artnium  y  areng 
(ecclesia  Sanctae  Crucis  de  Areng,  en  es- 
criptura de  1 109),  Areig  (v.  doc.  C.).  Sem- 
bla que  la  paraula  areny  vol  dir,  sorral, 
rambla,  lleral,  terra  que  les  aygues  dexen 
cobertes  de  sorra  (arena),  després  de  les 
avingudes. 

Arestuy,    poble  del  Pallars. 

Arro,  nom  de  poble.  Casa  de  Arro,  agre- 
gat a  Montanuy. 

Amés,  llogaret  agregat  a  Perarrúa. 

Aspes,   Arnardus  de  Aspes  (v.  Doc.  A). 

Aulàs,  nom  de  poble  (C.  LI.).  Hi  havia 
castells^  citats  en  documents  del  any  1079. 

Aulet,  nom  d'un  poble  sobre'l  Noguera 
Ribagorsana  (A.  LI.)  està  situal  sobre  una 


(i)  Es  digne  de  nota  l'abundància  de  noms  acabats  en  uy 
a  totes  dugués  bandes  del  Ribagorsana;  en  aquest  llista  se  'n 
trobaran  molts. 


roca  negre,  \2,  pedra  negra  íT Aulet  (v.  doc. 
C). 

AYÍçanda,    cognom,  (v.  doc.  A). 

Ayguerri,   poblet  de  Catalunya. 

Balestuy,  nom  de  poble,  al  comtat  de  Pa- 
llars. 

Balierra,   nom  d'un  riu. 

Ballabriga,  agregat  al  ajuntament  de  Be- 
ranuy. 

Balluera,  Coma  Balluera,  nom  de  nion- 
tanya. 

Bardagí,  nom  de  llinatge.  Vall  de  Bardagí 
o  de  Bardagí,  prop  de  Biesca,  Aragó, 
bisbat  de  Barbastre. 

Benasch  o  Venasoh,  nom  d'un  poble. 

Benifons,    agregat  a  Montanuy. 

Beranuy,  poblet  sobre  l'Isabena. 

Berenuy,  Brenuy  (dist.  de  Sort).  Ja  se'n 
fa  menció  a  l'acta  de  consacració  de  la 
Seu  d'Urgell. 

Berganuy,  poblet  agregat  al  municipi 
d'Areny. 

Bernadó,    cognom  molt  comú. 

Besians,    lloguet  agregat  a  Perarrúa. 

Betesa  (A.  LI.)  nom  d'un  poble,  en  el  que 
eczistí  un  monestir  (v.  doc.  C). 

Betors,    nom  patronímich. 

Bohes,    patronímich  a  Areny. 

Bohi,  el  port  de  Bohí  (valle  Boinno),  que 
fou  dels  barons  d  Erill  y  comprenia  les 
viles  de  Bohí,  {Buin,  en  els  documents 
antichs)  Durro,  TauU,  Erill,  Valloscera  y 
Carded.  Aquest  nom  bavino  sembla  deri- 
varse  dt  fovinc  2i  favea^  forat,  escavació, 
{Jovea  V.  doc),  y  s'esplica  ab  fer  bohigons 
cubrir  bohigons,  com  qui  diu  tapar  forats, 
V.  Boher, 


43Ï     — 


Bonastarri,   nom  de  poble. 

Bordes  (les)  agrupació  de  cases  prop  d'Au- 
let. 

Brallans,   cognom  molt  comú. 

Brassuy,  nom  de  poble,  al  districte  de 
Sort, 

Bretuy,    poble  del  costat  del  Pallars. 

Bubó,  forat  de  Bubó,  la  montanya  sobre 
la  que  està  enclavat  Llastarri. 

Barrugat,  mas  ab  un  molí,  prop  del  Pont 
de  Suert. 

Buyra,    torre  de  Buyra,  nom  de  poblat. 

Gamponells,    nom  de  poblat. 

Capllonch,    nom  de  terme. 

Carribes,  el  barranch  de  les  Carriben,  anant 
cap  al  Pont  de  Suert. 

Casbarnes,  llogaret  agregat  al  mun  de 
Montanuy. 

Castarnó,  Castanet  de  les  Olles  o  Castamé 
de  les  Olles,  nom  d*un  poble  (C.  LI.)  dalt 
d'una  roca  negra  sobre'l  Ribagorsa.  Cas- 
tanet es  anomenat  en  el  Viaje  literario^ 
però  la  gent  d'allà  ne  diu  Castamé y  que 
potser  se  pugui  relacionar  ab  el  Castelner 
(Castellnegre)  anomenat  en  el  doc. 

Cartaner   (A.  U.),  nom  de  poble. 

Caatarné  de  Noals, 

Castlgalen,   nom  d  un  poble. 

Celles,  el  pont  de  Celles  sobre'l  Ribagor- 
sana. 

Comanegons,   nom  de  terme. 

Ck>mpralafrau,  nom  de  Sopeira,  entre 
aquest  poble  y  Areny. 

Corcollà,  nom  d'una  montanya,  Lo  Cor- 
collà. 

Cornellà,    poble  d'Aragó. 

Corroncuy,  nom  d'un  poble  (C.  LI.),  se 
pot  ralacionar  ab  Corrunco,  nom  de  mon- 
tanya. 

Corrimco,  nom  de  montanya,"  Corrunco  de 
Durro. 

Corva,  serrat  de  la  Corva,  nom  de  mon- 
tanya. 

Erverà,  llogaret  agregat  al  munt  de  Mon- 
tanuy. 

Escarné,  llogaret  agregat  al  munt  de  Mon- 
tanuy. 

Espluga-freda,    poblet  de  Catalunya. 

Espluga-rodona,  nom  d'un  castell.  En  un 
document  de  1073:  Espelunca  rotunda. 

Estasia,    sobrenom. 

Estompanyà,  nom  de  poble  (en  cast.  Es- 
topifídnF)  Stopanna^  al  doc.  A. 

Pet,   poblet  sobre'l  Noguera  Ribagorsana. 

Fontgenina,    nom  de  terme. 

Frexanet,  o  be  Fexanet,  que  de  totes 
maneres  es  dit,  nom  d'un  terme  entre 
Areny  y  Sopeira,  banda  d'Aragó,  V.  doc. 


Ginaste,    llogaret  al  munt  de  Montanuy. 

Guart,    nom  d'un  riu. 

Isoles,  les  iscUs,  estació  prehistòrica  en  una 
altura  inacessible,  la  Paúl  d^  Is€ÍeSt  desert 
o  estepa. 

Lacort,  llogaret  agregat  al  ajuntament  de 
Albella. 

Lanuy,    cognom,  notat  a  Llasturr. 

Liguerri,  llogaret  agregat  al  ajuntament 
d'Alella,  dit  Liguerri  de  Ara. 

Llascuarri,  nom  de  poble  sobre  la  carre* 
tera  de  Graus. 

Llastari,    nom  de  poble,  (C.  IhL). 

Lleres  (le's),  nom  de  terme  prop  de  So- 
peira, V.  lUral, 

Llessuy,    districte  de  Sort,  nom  de  poble. 

Marsol,    nom  patronímich. 

Mencuy   (LI.  C.),  nom  de  poblet. 

Mentuy,    nom  de  poble  (C.  LI.) 

Miralles,    castell  y  barranch  de  Miralles. 

Momboy,  nom  de  poble  de  la  baronia 
d  Odena,  al  costat  del  Pallars;  fa  pensar 
en  Caldes  de  Montbuy,  podria  ser  Aíont- 
bohí. 

Montanuy,    nom  patronímich. 

Montrebeig   (C.  LI.),  nom  d'un  poble. 

Montuy,    nom  patronímich. 

Muries,  un  terme  prop  de  Sopt^íra,  dividit 
en  parceles;  cada  una  d'elles  se  diu:  per 
e.:  les  muries  de  XacintOy  les  muries  d'Es- 
tasia^  etc... 

Noals,  nom  de  llogaret,  agregat  a  Monta- 
nuy. 

Obach  dels  Masos,   nom  de  montanya. 

Obís,   nom  de  poblat. 

Orrit,  nom  de  poble  (C.  LI.).  Havia  format, 
en  temps  de  Pere  III,  municipi  ab 
Talarn. 

Otal,    nom  de  poblet. 

Pallerol,   nom  d'un  poble. 

Paúl  d'Iscles,  gran  planura  o  estepa  sens 
cultiu  entre  'Is  rius  Ribagorsa  y  Essera. 

Pedrís,  fortuny  pedrís,   al  doc.  B. 

Pesbes,    nom  de  poble. 

Pernuy,    poble  del  comtat  del  Pallars. 

Pínies,    nom  patronímich. 

Predas,  cognom.  Raymundi  de  FredaSt  a! 
doc.  B. 

Rabinat,  cognom:  Pons  de  Rabinat^  v.  doc. 
B. 

Romorol,  cognom;  v.  doc.  A.;  nom  de  po- 
ble.. 

Roy,    patronímich  a  Areny. 

Sanchines,  indret  del  terme,  cap  a  Fre- 
xanet, en  qu'hi  haíva  antiguíiment  una 
ermita.  S'hi  troba  una  làpida  romana, 

Santoren»,  nom  de  poble  Sancli  Oriuy,  en 
el  doc.  C. 


432     — 


Sapeira   (C.  LI.),  nom  de  poble,  a  dalt  d'una 

montanya. 
Sargas,    nom  d'un  terme  o  tros  de  terra 

prop  de  Sopeira. 
Sendaball,    agregat  a  Montanuy. 
'  Sendamont,    agregat  a  Montanuy. 
Sentolaria,   dugués  cases  a    dalt    d'una 

montanya. 
Senyeys,    agregat  a  Montanuy. 
Serraduy,    nom  de  poble. 
Sirór,    nom  de  poble. 
Sircar,    poblet  agregat  al  municipi  de  Ca- 

ladrons;  nom  patronímich;  vegis  doc.  B. 
Sobrecastell,    poblet  agregat  al  municipi 

d'Areny. 
Solimira  o  Asolimira,    nom  de  terme, 

prop  d'Areny. 
Soliveta  (mas  de).   Molí  d'oli,  més  amunt 

d'Orrit. 


Sopeira,  (Ar.  LI.)  nom  d'un  poble,  qu'està 
situat  slI  peu  d'una  penya  altíssima,  ano- 
menada de  Sant  Txervàs. 

Soperuny,    nom  d'un  poble  (A.  LI). 

Tayó,    Serrat  del  Tayó,  montanya. 

Tenruy,  nom  d*un  antich  castell,  mencio- 
nat en  escriptures  de  1067. 

Treboluguer  (Les), 

Tremossa,  nom  patronimich  a  Sopeira;  per 
Catalunya  també's  troba  Tramosa  y  Tra- 
mossa. 

Trepadúr,    nom  de  poble  (C.  LI.). 

Vilella,  Vila  sobre  '1  Ribagorsana.  Anti- 
guament  Vilela,  Vylella  y  Villydla  (vegis 
doc.  A.). 

Vinyó, 

Xalamariu,    Doc.  B.  Chalama. 

Xixena,    in  faxa  ospitalisexmis  en  el  doc.  B. 

Zanuy,    patronímich. 


III 

DOCUMENTS   PROCEDENTS  DEL  ARXIU   DE   SANTA 

MARIA   D'ALAÓ 


Els  títols  dels  documents  son  transcripció  eczacte  dels  rètols  inscrits  al  dors  dels   metexos,   generalment  en 
època  molt  posterior  (la  lletra  sembla  del  xvii)  com  a  indicacions  de  classificació  dins  l'Arxiu. 


DOCUMENT  A 


Octubre  1206 


Cassà  de    Vylella.   Carta  de  una  cassa  en  la  villyella  y  de  un  do  de  VII  sons  or  f.  n.  de 
y  IL  m. 

In  domini  nomine  et  eius  gratia.  Notus  sit  omnibus  hominibus  presentibus  et  ftituris 
qui  hanc  certam  audierint.  Dico  ego  Bertrandus  de  vilela  in  similem  cum  uxor  mea 
nomine  Sanccia  per  nos  et  per  nostris  bonis  animis  et  spontaneis  uoluntatibus  daraus 
et  laudamus  atque  concedimus  te  Petrus  de  auiçanda  et  cuem  tu  uolueris  unum  nos- 
trum  caput  masium  quem  nos  abemus  ut  habere  debemus  in  vila  de  vilela  illud  .scilicet 
quam  martinus  de  auiçanda  dedit  dono  et  sancte  marie  lealamie  (?)  pro  anima  sua  et 
omnium  fidelium  defunctorum  sui  affrontatores  eius  sunt  predicti  capiti  masii  unus  in 
orientis  parte  in  caput  masium  de  Dominici  romerol.  Occidentisin  Dominibus  Bemardi 
textoris,  a  meridiei  in  capite  masio  de  Petrus  magister  ex  parte  aquibonis  in  illo  ba- 
rrancho.  Sicut  iste  predicte  affrontatores  includunt  ut  isti  camini  ambiunt    fic  dammus 


—     433     — 

te  predicti  Petro  et  tuis  predictum  caput  masium  ita  ut  facias  tu  et  successoribus  tuis 
tributum  nobis  et  successoribus  nostris  per  uno  quoque  anno,  vij.  solidos  ad  testam 
sancti  michelis  hoc  tributo  dando  et  adimplendo  habeas  et  teneas  et  possideas  et 
expleteas  predictum  caput  masium  cum  (?)  incitibus  et  exitibus  et  melioramentis  suis  et 
eius  pertinentii  de  sumo  usque  ad  abisso  Aranchum  et  in  gaudinam  liberum  et  quietum 
per  uendere  et  alienaré  et  omnes  tuas  proprias  voluntates  facere  tu  et  filii  tu  i  et  mulie- 
res.  gno  (?)  ut  possíteas  tua  perfecta  acca  (?)  à,  et  ut  tu  scior  sis  damus  tibi  Petro  iam 
dicto  íídantiam  salvetatis  de  predictum  dominum  det  tributum  predictum  annatim. 
Martinus  de  Fraga  quod  sic  faciat  tibi  et  tuis,  omnem  caput  masium  tenere  et  abere  et 
ponidere  quam  supra  scriptum  est  et  est  manifestum,  actum  est  hoc  in  mense  Octobri 
anno  incarnatione  domini,  m.cc.vj.  Regnante  Petro  rege  in  Aragone  et  in  barchinoiia. 

Sig  88  num  bertrandum.  Sig  gg  num  Sanctie  qui  hoc  laudamus  et  concedí mus  et  íide 
testibusque  firmaré  rogauimus  et  cribi  iussimus.  Sig  l3B  num  Amardux  de  Aspes  Sig  ® 
num  Johanem  de  Stopanna  isti  duo  sunt  testes  de  hoc  supra  scriptum. 

Petrus  (?)  Tomàs  filio.  Petri  farganum  scripsit  et  hoc  fecit  sig  gg  num  (ual)  unt  litterís 
enmendatis  in  viij.  linea. 

OFJSERVACIONS. — Caput  masium,  capiti  masn,  forma  de  possesió  de  terra  (?);  no  ho  hem  trobat  mencionat  en 
Balari:    «Orígens  històrichs  de  Catalunya>.   Recordar  cl  cap-mas  del   Uenguatje  aciual;   p.  e.:  fer  un  cap 
m^s,  Melioramentis  suis,   les   millores,   com   encar  avuy   s'anomenen.  Bertraudus  de    VileU,  MarHneti  de 
Fraga,  etc...  en  lloch  de  cognom,  la  població  d'ont  eren. 


DOCUMENT  B  Juny  1231 

Carta  como  dona  niarya  de  siscar  dono  Jntri  cella  0  en  el  alcolea  asta  niayo  de 

In  domini  nomine.  Notus  sit  cetis  hominibus.  Quod  ego  dompna  marie  de  siscar 
bono  animo  et  spontanea  uoluntate  per  me  et  per  omnes  meos  et  per  omnis  homines 
dono  tibi  Bernardo  de  siscario  nepoti  meo,  per  seruicio  quod  mihi  feciisti  vnuni  benem 
tua  paccata  sum  ad  magnam  uoluntatem,  videlicet  illas  meas  casas  quas  habeo  in  villa 
alcoleye  propter  cellarium  quod  dedi  sancte  marie  de  chalame  et  dono  tibi  similiter 
illam  meam  vineam  quem  habeo  in  jrrigno  eiusdem  ville  propter  similiter  illas  tres  oli- 
uaris  cuem  sunt  tres  quas  dedi  ecclesie  sancti  Johannis  matri  mee.  Et  prcdicte  case 
affrontant  ab  oriente  in  domibus  Fareg  sarracenj,  a  meridie  in  domibus  Farag  sarra- 
cenj  et  in  domibus  paschuale  ab  occidente  in  domibus  eadem  Paschuale  ab  aquiloni  in 
via  publica  vinea  atque  afTrontat  ab  orjente  in  terra  Poncii  de  sabinato  et  in  terra  Petri 
de  Alcoleya  et  ip  terra  Fortunij  pedriç.  a  meridie  in  bracallo  ujcinali.  Ab  occidente  in 
terra  quem  dedi  per  anima  mea  sancte  marie  de  chalame  et  sancti  Johanni  de  Alcoleya 
ab  aquiloni  in  faxa  ospitales  sexenis.  Quantum  istis  afTrontationibus  inciudunt  et 
ambium  sic  dono  tibi  predictas  casas  de  celo  uaque  in  abissu  et  predicta  ujnea  cum 
terra  in  qua  fuiídatur  et  arboribus  cujusque  sint  genitis  et  utrumque  dentqtie  cum 
ingressibus  et  egressibus  et  omnibus  suis  pertinentiis  et  melioramentibus  franque  libere 
et  ingenue  et  cum  presenti  carta  in  predictarum  domorum  et  ujnee  possessione  te  mitn 


—     434     — 

in  hunc  tnoduíïi  quod  ego  tennevam  et  expletevam  in  vi  ta  mea  tantum  predictas 
casas  et  ujneam  et  per  meum  obitum  tu  empares  licite  tua  auctoritate  et  casas  vineam 
ut  deoii.  est  et  de  cetero  habeas  et  possideas  illas  tu  et  omnis  posteritas  tua  et  quod 
uülueris  per  cuneta  scripta  ad  tuas  uoluntates  faciendas  sicut  melis  propter  dici  ut  inte- 

lligi  ad  tLium  magnum   comodum  et  saluamentum.   Et  pro tua  felicitate  dono  tibi 

fidantia  saiuetatis  pro  bono istius  tres  domini  Poncii  ugonis  dominum   alcoleye  quia 

meam  et  sine  me  hanc  donacionem   prefatam  faciat  habeat  et  possideat tibi  et  omni 

posteritat!  tue  et  cui  uolueris  felicitate  et  in  pace.  Quod  et  actum  in  mense  junii  diuinee 
incarnatíonis.  m.*^  cc.o  xxx.^  i.®  Sigflgnum  marie  de  Siscar  qui  hoc  laudo  et  firmo  íidan- 
clam  et  testes  firmaré  rogo.  Sig  gg  num  Poncii  vgonis  fideuissoris.  Sig  gS  num  Petri  de 
gallinariis  armigius.  Sig-num  Ferrarii  de  captella.  SigiJBnum  Raymundis  de  predas 
testui  huiíia  rey. 

Arnaidus  de  balagario  scriprit  et  hoc  Sigijinum  fecit. 

t)BSERVACIONS.  ^ — Irriguü.  regadiu?;  Fareg  o  Farag,  samueni,  noms  de  moreschs',  prcp/er  ssmi/tícry  per 
la  metexü  raó,  ab  objccie  sexTiblant  (?);  Bracallo  znànali.  Tenevam  et  expUitvam,  are  encara  diuen  tessiva. 
Fer  tn^um  úhk'itnm  tn  empares;  empares  ab  el  sentit  del  verb  emparer  francès. 


DOCUMENT  C  Desembre  1249 

Carta  de  un  molí  de  Areny  que  dexaren  al  monasteri  de  la  0. 

Uuam  nullus  in  carne  positus  mortem  euadere  possit.  Peireo  ego  Gulielmus,  de 
Agilar  faceo  in  magna  equitudine  sive  plena  memòria  et  loquela  integra  et  timeo  penas 
inferni  et  cu  piu  venire  ad  gaudium  paradisi  in  meo  pleno  sensu  faceo  testamentum.  Et 
digo  mantimessores  meos  scilicet  Pe.  d  Agilar  et  iohanes  sanxez  qui  sine  eorum  grava- 
mine  abeant  plcnum  posse  diuidendi  et  impetrandi  omnia  qua  ego  in  pagina  presenti 
mandauero  nec  ordinamero.  In  primis  dimito  ad  sancte  marie  alaonis  ipso  conreu  axi 
com  he  cosium  í^'  et  dimito  uno  molino  quo  ego  habeo  in  termino  de  areig  in  loco  ubi 
dicitur  asolimira  cuni  exis  et  regresiis  et  suis  melioramentis  omnibus  pertinentis  suis 

et  ipsa  ceqía  del  niolí  que  puscha  mudar mils  larga  li  pot  anat.  Com  io  G.  dauant 

dit  io.  do  a  sancta  AI.  alao  per  dar  0  per  vendre  et  in  alienaré  et  ad  suam  uoluntatem 
facere  per  sancta  c. . .  ita,  et  per  ipsa  petra  iosana  qui  es  en  lo  pnoli  quefassa  solue,  abbati 
alaonis  àiij.  tretanes  et  dimito  ad  ecclesiam  de  sancti  petri  de  molins  la  deuma  de  la 
nostra  part  del  moli  que  auie  ab  fenij.  e.  .viij.  sols  que  auia  pres  de  la  deuma  que  i  sian 
pagades  et  dimito  de  sancta  marie  de  pallerol  .vj.  argensadas  de  oli  per  ires  quadrage- 
simas  que  1  sian  cremades,  et  dimito  ad  sancte  de  la  peira  ipsos  usaticos  que  ia  ren  de 
un  an  et  dimito  ad  sancte  martini  de  areig  .i.  kofis  torment  et  dimito  ad  johannis 
presbiteri  de  sancti  petri  ,iij.  sols  de  dines,  am  b.   de  sancti   oriecij   .xii.  dines,  angilij 


(t)    Lei  parauléi  de  cursiva  se  1  roben  axis  metex  en  català  dins  del  pergami. 


—     435     — 

de  aulet  .xij.  dines,  al  abat  de  betesa  .xij.  d.  al  abat  de  orris  .xij.  d.  al  abat  de  lacera 
.xij.  dines,  en  pere  de  perma  .xij.  d. 

Nouerint  uniuersi. 

Quod  ego  dauant  dit  Gilelmus  de  Agilar  attendentes  multa  grata  et  idonea  seruicia 
quem  nos  arssendi  de  palleroli  uxori  mee  mihi  dui  fecisti  et  cotidie  facitis  per  me  et 
omnes  meos  dono  uobis  ab  filias  et  sine  filias  et  cum  hoc  presenti  publico  instrumento 

titulo  yrreuocabilis  donacionis  inter  viuos  ffacte ta  do  et  concedo  uobis  arssendi 

uxori  mee  predicta  t benemerito  et  uobis  uxoris  et  cui  ut  qui  bene  uolueritis  in  pro- 

püs  mon honores  meos  et omnia  bona  mea  mobilia  et  immobilia  quiscumque  et 

quiqumque  hapud  areig  et  terminos  suos  abeo  scilicet.  un  camp  que  to  i  e  ubi  dicitur 
al  Villar  dels  torrents  ab  totes  les  meloras  qne  io  i  e  feitas  et  ab  las  compras  scilicet  de 
oliuet,  bernat  de  roseles  et  pei  fundos  olalia  de  sola  et  una  uinea  que  compre  de  bernat 
prebere  a  soletnira  ad  ipso  garliard  et  (uineaPj  et  uno  casal  en  la  uilla  de  areig  ubi  dici- 
tur a  agilar  et  ipsos  ortos  que  a  mi  dona  et  bont.  de  Agilar,  totum  supra  scriptum 
nobis  et  quantum  ibi  abeo  ut  abere  debeo  et  io.'va  alia  loca  habeo  et  abere  debeo  aut 
possum  quos  etenim  et  que  ex  omni  meo  morumque  jure  et  dominio  posse  et  tenedone 
eicio  et  ex  tu  no  pessitus  nrm  et  nrorum  ins  dominium  et  corporalem  possessionem  et 
tenedonem  veram  et  nrorum  mito  et  tendó  ac  transfero  omnia  ad  habendum  tenendum 
possidendum  et  expletandum  cum  ingressibus  et  egressibus  cum  merioramentis  cunc- 
tisque  suís  pertinenciis  ac  melioramentis  ad  uendendum  dandum  inpignorandum  et 
alienandum  et  ad  omnias  uestras  urorumque  uoluntates  de  eis  in  perpetuum  faciendas. 
Sic  melius  dici  et  intelligi  ut  excogitari  possit  Saluamento  nro  ac  nrorum.  Renuncio 
exceptos  et  beneficio  et  omnis  juri  et  auxilio  canonico  et  ciuili  scriptis  et  in  scriptis 
competentibus  ut  competitis  mihi  ut  meis  quos  per  dictam  donacionem  et  eorum  ali- 
quid  aliqua  ratione  et  causa.  Et  si  forte  in  hoc  instrumento  aliquit  decesserit  que  uobis 
posse  inteUigat  ibi  opositum  ac  exprofessu  esse  in  hac  pagina  scriptum  ut  nominatum, 
hacta  ista  carta  in  mense  dezember  anno  incamationis  domini  .m.cc.xl.viiij.  Sig^num 
ei  gilmi  de  Agilar  qui  ista  carta  mandaui  scribere  et  firmauj  et  firmaré  testibus  roga- 
ui.  Sig  ^  num  pere  de  agilar.  Sig  ©  num  ei  Johannes  sanxez  isti  sunt  testes  de  ista 
carta,  et  de  isto  testamento  quod  faciant  tenir  et  atendre  bene  in  pace  visores  et  audi- 
tores  bernat  de  usu  mege  et  pere  bonet  de  sancti  petri  et  alliis  plures. 

Ego  johannes  presbiteri  de  sancti  petri  scripsi  ista  carta  et  isto  testamento  per  pre- 
ces  de  hoc  supra  scriptis  et  hoc  si  ®  num  fecit. 

OBSERVACIONS. — petraiosana ipsos  usaticos se  pot  referir  a  un  cczemplar  del   llibre    dels    usaijes 

Afgençaday  de  les  monedes  dites  argenços. 


436 


De  D.  Miohel  Ventura^  Cathedràtic  a  la  Schola  Normal  Central,  de  Madrid. 


Ttanscrípcíó  etymològica  tlcls  signes  grecs  x.  9.  Pi  6>  ^ 

Tinc  l'honor  de  proposar  al  Congrés  de  la  Llengua  Cathalana,  la  adopció  de  les 
graphies  ch^  ph,  rh,  th,  \y  pera  la  transcripció  de  les  lletres  gregues  x,  Ç^  P,  9  i  u  res- 
pectivament i  així  meteix  pera  la  transcripció  de  tot  sò  gutural  labial  o  dental  aspirat 
de  qualsevol  altra  llengua. 

Ja  alguns  anys  arrera,  un  cèlebre  gramàtic  ^'^  diu  «que  entre  les  qüestions  ortho 
graphiques  que  cal  suscitar  pera  arribar  a  la  descastellanisació  completa  de  l'orthogra- 
phia  cathalana  hi  figura,  la  de  la  transcripció  de  dites  lletres  gregues,  i  afegeix,  com 
planyent -s' en:  «El  castellà  emplea  c  [qu),  f,  r,  t,  i,  i  per  aquesta  sola  raó  1  cathalà  era- 
plea  també  c  [qu)f,  r,  /,  /.  Si  1  castellà  hagués  conservat  ck,  ph,  sh,  th,  y,  (com  han  fet 
el  francès,  el  portuguès  l'inglès  i  l'alemany)  no  ho  hauria  també  fet  el  cathalà?» 

Usant  la  transcripció  proposada,  a  més  de  coincidir  en  aquest  punt,  am  l'orthcgra- 
phia  de  les  principals  llengües  d'Eüropa,  marcariem  Tetymologia,  seguiríem  la  meteixa 
transcripció  que  1  llatí,  continuaríem  la  bona  tradició  dels  nostres  clàssics,  diferenciaríem 
la  scriptura  de  moltes  paraules  qu'avui  apareixen  escrites  lo  meteix  qu'en  castellà;  i 
donaríem  a  la  nostra  llengua  un  aspecte  de  llengua  sabia  i  cultivada. 

La  susdita  transcripció,  fou  adoptada  en  les  revistes  «Nova  Cathalunya»  de  Reus  i 
«Gynecologia  Catalana»  de  Barcelona.  Així  meteix  s'ha  empleat  en  alguns  llibres, 
entre  ell§  en  «Prometheu  encadenat»  d'Eschyl,  traducció  d' Arthur  Masriera,  etc.  Sovint 
trobem  també  en  la  prempsa  diària,  scrites  etymològicament,  paraules  com,  chor,  choraU 
ec/to,  Joseph,  Matheu,  hymne,  atheneu; pantkeó,  schola,  rhapsodes,  etc.  doncs  ^perquè 
no  fer  la  transcripció  ètymólògica  en  totes  aquelles  paraules  que  degui  fer-se  per  la  me- 
teixa raó  qu'en  les  citades?  • 

Pera  facilitar  l's  d^aquesta  reforma  orthogràphica,  poso  a  continuació  una  Uist  a  de 
les  paraules  més  corrents,  acompanyades  de  les  corresponents  etymologies.  No  cal  dir 
que  se  scriuràn  igualment  tots  els  derivats,  així:  si  porten  ck  les  paraules  archebisbe, 
archaïsme,  architecte,  chaos  també  la  portaran,  archebisbat,  archaic,  architectura,  chaòtic. 


CH 


Almanach  :     del  article  àrab  al  i  ma?iaha  comptar,  o  del  grec  àXjuevixiaxd. 
Anachoreta  :     del  grec  Avaxcopr|TÍiç,   de  àvà  prep,  qu'índica  allunyament  i  xcopeiv, 
anar. 


(1)    Pompeu  Fabra  «Contribució  a  la  Gramàtica  de  la  Llengua  catalana»  pi.  31  - 1  •  107. 


È; 


rw— ^«-ï^^i-sr     "  -■■'-/|F?..^— T»    , tfr-*  'jf^  -.v     T-"--^^    ■  "  -^rw  /y  *.-  "  Hv^^^~°'' t   ^--7- 


—     437 


Anachronisme  :     de  àvà  i  xpóvoç,  temps. 

Anarchia  :     de  Avopxía,  de  av   privatiu  i  àpxn  poder,  autoritat. 

Archaísme  :     grec  Apxate|Liòç ,  de  àpxaioc,  antic. 

Archeologia:     de  àpxaïoç  i  Xóyoc;,  tractat. 

Archangel :     llatí  archangeluSy  del  grec  ^^^^  manar  i  brçi^oc  àngel,  missatger  enviat 

de  Deu,  etc. 
Archebisbe  :     llatí  archiepiscopus,  del  grec  àpxco,   i   èm-oxo:ioç,   bisbe,  qui  vetlla,  qui 

examina. 
Archetypus  :     de  Apxétvnoç,  model. 

Architecte  :     del  grec  àpxiTéxrcov  de  dpxco  i  téxtcov  obrer  fuster. 
Architrau  :     del  prefixe  archi  de  Spxco,  i  de  trabs,  viga  o  cairat. 
Archonta  :     de  ftpxcov,  magistrat. 

Autochthon  :     de  avróxOcov,  de  airròç,  meteix  i  x^^^^  terra. 
Bacchanal :     de  Bacchus,   grec  Bdxxoç,  el  deu  de  la  disbauxa,   de  Tarrel  sanskrita 

bhaksh  menjar. 
Brachial :     del  llatí  òrachialeniy  de  brachimn^  grec  Bpaxícov,  bras. 
Bronchi :     del  grec  BpóyxoÇi  gola. 

Catechista  :     del  grec  y.oxx^(Szx\c,,  de  xaTT\xéco,  instruir,  ensenyar. 
Catechumen  :     del  grec  xaTT\xoÍ5|ievoç,  meteixa  arrel  que  Tanterior. 
Chameleó  :     llatí  ckamceleon,  grec  xct|ictiXécov . 
Chaos  :     de  x^ioc;,  obertura,  abysme. 
Character  :     de  xctpaxríjp,  marca. 
Charta:     grec  xóptnÇ- 

Cherub  i  Cherubí :     del  hebreu  Q*  rvb  i  Q*  rtibhn. 
Chilometre  :     de  x*Xioi,  mil  i  iiiéTpov,  mida. 
Chiromancia  :     del  grec  x^íp,  mà  i  |iavTeia,  adivinació. 
Chirurgic  :     del  grec  xeipoupyixóç,  de  xeip  mà  i  èpyov  trevall. 
Chlor  o  chlorus  :     de  grec  xXcopóc;,  grogós. 
Cholera  :     (malaltia)  del  grec  xoXépa;  de  xoXn,  bilis. 
Chor :     llatí  chorus,  del  grec  xopóç,  cant,  ball. 
Chorda  :     grec  xop&n,  bodell. 

Chrestomathia :     del  grec  ypx\(yzo\iàQúa\  de  xpn^^óc;,  bo  i  fiàv9avco,  apendre. 
Christià  :     de  xçyxdxxayóq,  de  xpi^^o^;»  Christ,  ungit. 
Chronica  :     del  grec  xpovoq,  temps. 
Chrysallida  :     del  grec  xp^^JaXXíc;;  de  xpvcJÓç,  or. 
Chrysanthema  :     de  xpvcjóq,  or,  i  avGe|iov,  flor. 
Chyl  o  chylus  :     de  x^Xóç,  suc. 
Chimica  :     de  X£|icta  de  xeco,  abocar?. 
Qiym  o  chymus  :     de  x^'l^oç,  suc. 
Drachma  :     del  grec  òpaxfii^,  moneda  grega. 
Echo  :     grec  r\xcó,  sò,  soroll. 

Eucharistía  :     grec  Eí)xctpi^»ct,  de  ei,  bé  i  xctpi<CEC5Tai,  donar  gràcies. 
Eunuch  :     grec  ewoDXoç,  de  eí)vr(  llit  i  tysa,  tenir,  guardar. 
Malachita  :     grec  fiaXaxítriç  de  fiaXaxn  malva? 
Machina  :     llatí  machina,  grec  fiT^x^t^^  ?  ^vcí^,  instrument. 
Mechanica  :     meteixa  arrel  que  l'anterior  article. 


—     438     — 

Melancholia :     grec  jneXaYXo^íct;  de  jueXaq,  negre  i  x^Xí],  bilis. 

Monachal :     llatí  monachalis^  de  monackus,  monjo,  grec  |iovaxó<;,  de  |iovoq,  un  sol. 

Orchestra  :     grec  òpxnOrpa,  lloc  del  theatre  ont  el  chor  executava  ses  dances. 

Parrochia  :     llatí  parochia  del  grec  jidpoxoç. 

P^ychologia  :     de  i|)t5xni  esperit,  i  Xo^óç,  tractat. 

Pulchre  :     llatí  pulcker,  grec  JioX\3xapi<;  molt  graciós? 

Rhachitisme  :     del  grec  j5axÍTiq,  de  f>axiç,  espina  dorsal. 

Schola  :     llatí  schola^  grec  cJxoXí) ,  Uoch  d'estudis. 

Stomach  :     grec  cJTÓ|i^axo(; ,  de  Ctofia,  forat,  boca. 

Strychnina  :     del  grec  cJTpt3xvoc;,  morera  negra. 

Technic  :     del  grec  TéxvT\,  art. 

I  en  alguns  noms  propis  com : 
Achil,  Bacchus,  Chaldea,  Chersonès,  Christ,  Christina,  Christeta,  Christophol,  Ezechiel, 

Henrich,  Henricheta,  Michel,  Joachim,  Roch,  Zurich,  ^Eschyl,  etc. 


PH 


Adelpha  :       mot  àrab  originat  del  grec  òàçvTj . 

Alphabet :     de  lés  lletres  greges  à,  p;  dXcpa,  pf\Ta. 

Amphibi :     grec  àficpipioq ,  de  àjnçí,  amdós,  i  píoç,  vida. 

Amphitheatre  :     del  grec  à|Li(pi9éaTpov ,  de  à|i(pí,  entorn,  i  9éarpov,  theatre. 

Amphora  :     llatí  amphora,  del  grec  àjucpopéDc;;  de  ajuçí,  amdós  costats  i  <pépco  portar. 

Anthropophag  :     de  fiv9pco:iO(;,  home,  i  (pàyco,  menjar.  Així  meteix  sarcophag,  etc. 

Antiphona  :     de  àvrí,  contra,  i  (^covtí,  veu,  só.  Així  meteix  els  compostos  de  <pcovf|, 

com:  aphonicy  cacophonic,  euphonia,  phonograph,   telepho7iy  phonema,  gramaphon, 

epigraph,  paragraph,  etc. 
Apophtegma  o  apophthegma  :     de  àró,  sota,  i  (pOé^Y^MCti»  fer  oir. 
Apheli :     de  àcp'  per  àjró  i  f^Xioc; ,  sol. 

Apheresi :     grec  à(paípemç;  de  Ajtó,  i  aípéco,  pendre,  treure. 
Asphalt :     grec  àocpaXroq,  betum. 

Asphyxia :     grec  àocpD^ía,  de  à  privativa,  i  a(p\3^03.  bategar 
Aphorisme  :     grec  àcpopicJjiAÓc; ;  de  ò,iiò  i  òpíÇco,  limitar. 
Aphrodisiac  :     grec  à(ppobi(5iaxóc; ;  de  AçpobÍTt),  Venus. 
Apocryph  :     del  grec  à:ióxpi)cpoq ,  amagat,  secret. 
Apostroph  :     grec  àjrócJrpocpoq ;  de  àjró  i  cJTpéçco,  tombar,  girar. 
Atmosphera  :     de  àrjLiOí;,  vapor,  aire  i  o(j?aipa,  sphera. 
Atrophia  :     de  àrpocpia,  de  <i  i  rpécpco,  alimentar. 
Autograph  :     de  aÍTÓc;,  propi,  d'un  meteix,  i  Ypdcpeiv,  escnure.  Així  meteix:  Bibliogra- 

phia,  Graphologia,  Orthographia,  pkonop-aph,  polygraph,  graphic. 
Blasphemia:     grec  |5Xa(5(pnM»ct ,  de  |3Xa;iTco,  ferir,  i  (pn|ir|,  paraula,  veu. 
Catastrophe  :     grec  xarc^Tpocpií ,  íi,  desenllàs,  mort,  desgavell. 
Delphi :     grec  òeXcpiv,  llatí  delpliiny  peix. 


I^W-.  I      -    ".    I.  r*  !f— .  ■'  —  ■;■,  ,'•^ff^.^i•jiLJi 


—      439      — 


Diaphane  :     grec  biacpavtíç  de  biacpaivco,  fer  veure  a  travers. 

Diphtong  o  Diphthong  :     de  bíq,  dos  i  (pOóyYoç,  sò. 

Elephant :     grec  èXecpoç,  ivori. 

Euphemisme  :     de  èv  bé  i  9iiM^  ^^^'  ' 

Emphasi :     de  èx,  en  i  (paaxq,  aparició. 

Emphyteusi :     grec  èyitpmevúic;;  de  èv,  i  (p^reuoD,  plantar. 

Encephalic  :     de   èv,    i  xecpaXri,   cap.  Així  meteix :   bucepkal,  cephalalgia,  cephalia, 

cephalopody  etc. 
Ephemeride  :     de  ècp^fiepiç,  de  em,  i  i^juepa,  dia. 
Ephiraer  :     meteixa  arrel  que  l'anterior  article. 
Epitaphi :     de  èm,  sobre,  i  racpí],  tomba. 
Epiphania  :     grec  èmcpàveia,  manifestació,  aparició. 
Hemispheri  :     grec  í|jL4i(5(paípiov ;  de  x\)x\,  mig,  i  (59aípa,  sphera. 

Hydrophobia  :     dè  C&cop,  aigua,  i  cpopoç,  por.  Així  meteix  tots  els  compostos  de  phobia. 
Limitroph  :     compost  hybrid,  del  llatí  Untes,  íita,  i  del  grec  Tpécpco,  alimentar. 
Lympha  :     llatí  lympha,  l'aigua,  de  XíjLia!  aigua  impura. 
Mephitic :     llatí  ntephiticus. 
Metamorphosi :     de  fierd,  indicant  cambi,  i  fiopcpii,  forma.  Així  meteix.  Anthropomúr- 

phicy  morphologia,  etc. 
Metaphysica :     de  fierd,  i  cprmq,  natura.  Així  meteix:  physica,  physic,   physonomia, 

physiologia. 
Metaphora  :     de  fierà ,  i  cpèpco ,  portar. 
Morphina  :     de  Morpheus,  grec  Mopcpetiç,  deu  del  somni. 
Naphtalina  :     del  grec  vdçGa,  mena  de  betum. 

Neophit  :     del  grec  véoq,  nou,  i  cp\3TO(;,  nat.  * 

Nympha  :     del  grec  v\3jL4cpr\,  divinitat  mythològica. 
Ophtalmologia  :     del  grec  òcpOaXfioç,  ull,  i  Xoyoç,  tractat. 
Orphe :  llatí  orphanus,  grec  ópcpavoí;  ;  òp(pó(;,  sens  pare. 
Orpheó :     d'Orpheus,  grec  Opcpii?^,  deu  mythologic. 
Paraphernal :     de  jrapd,  a  un  costat,  i  cpépvt),  dot. 
Phalange  :     grec  (pdXay^ . 
Phantasia  :     grec    (pavracJia,  de  cpavTÓc;,   visible.  Així   m^t^i^.  pkantasma^  phanías- 

tic,  etc. 
Phaisà  :     llatí  phasianus,  grec  cpcu5iavóç. 
Pharmacia  :     grec  cpopfiaxeia;  de  cpdpfiaxov,  medicament. 

Phar  o  Pharus  :     grec  cpdpoç,  nom  d'una  illa  que  hi  hà  a  la  desembocadura  del  riu  Nil. 
Pharynge  :     del  grec  (pàpDy^ . 

Phase :     del  grec  cpdcJiç,  de  cpaívo3,  brillar,  aparèixer. 
Philtre  :     llatí  philtrum,  grec  cpiXrpov. 
Phenomen  :     de  (paivójuevov ,  de  cpaivco. 
Philanthropia  :     de  cpiXeiv,  estimar,  i  avGpcojioç,  home.  Així  meteix.  Phiiharmmik^ 

philosophia,  philologia,  bibliophil,  taurophil,  etc. 
Phoca  :     llatí  phoca,  grec  cpa)xr| . 

Phosphat  i  Phosphor  :     grec  (pco(5(pópoç ,  de  cpiïx;,  llum,  i  cpopoq,  qui  porta. 
Photographia  :     de  cpwq,  cporoi:;,  llum,  i   ypaçpeiv,   scriure.   Així  meteix.  PhoiopiíúbíUj 

Photosphera,  etc. 


—     440     — 

Phrase  :     grec  tppacïiç  de  <]ppa£o^iai ,  parlar. 

Ph  r  e  n  es  i :     llatí  ph  /  CHi*sts ,  g  rec  <|ïpé  vr|CJi(; . 

Phthisi :     grec  90íaiç  de  cpOíci),  consumir. 

Phyloxera  :  *  del  grec  ^uXXov,  fulla,  i  ^epoç,  sec. 

Saphic  :     llati  sapphicus,  de  Xancpto,  poetesa  grega. 

Siphon  :     del  grec  anpiov. 

Sophísta  :     del  grec  dófpiariic . 

Sphera  :     del  grec  dqïaipa . 

Stropha  :     de!  grec  GrpofpTj,  tom,  conversió. 

Sïphylis  :     de  Sip/tyf,  personatge. 

Triomph  :     llatí  triumpkus^  grec  Bpia|ipoc;:!. 

Tropheu  ;     llatí  iropliaum,  grec  Tpo:iaiov!. 

I  alguns  noms  propis  com ; 

Aphrodita,  Alphons^  Adolph,  Bosphor,  Phelip,  Pharaó,  Phenicia,  Philomena,  Joseph 

Josepha,  Josephí,  Raphel,  Seraphí,  Westphalia,  etc. 


RH 


Catarrho  :     grec  xandfïfioç ;  de  xarajàfieco ,  afluir. 

Diarrhea  :     grec  í>idí5(í)oïa  úé  bictp^eco,  fluir  a  travers. 

Hemorrhagia  :     de  di^a,  sang»  i  ^eco,  flur. 

Myrrha  :     llatí  Myrrha^  g^'^C  ^\5^^a . 

Rhachitic  r     del  grec  jàaxitiç. 

Rhapsoda  :     grec  f!)ai})íp&óç ,  de  pàn:Tco,  cosir,  i  cpbt),  cant. 

Rhetorica  r     grec  f>r|roptxn »  eloqüència. 

Rheuma  :     de  íí>euua.  corrent  d'aigua. 

Rhinoceró  :     del  grec  |í)tvoxépíLi3i: ,  de  fiív,  nas,  i  xépoç,  corn,  banya. 

Rhomb  i  rhomboid  :     de  (bó^^oc,  moviment  giratori. 

Rhythme  :     de  (^vBfioç,  de  fíïeto,  fluir. 

I  alguns  noms  propris  : 

Rha,  Rhea,  Rhin,  Rhodes,  Pyrrhus. 


TH 


Absentha  :     llatí  absinthmm,  grec  ài))ív9iov,  planta. 

Aerolith  :     de  àíip,  aire^  i  XiBoc,  pedra.  Així  meteix  :  litliographia. 

Anathema  :     grec  àvtt9r\jia,  de  úvaTÍGnfií,  suspendre. 


—     44»      — 


Amethysta  :     grec  à\dQvOToqy  de  à  i  jueOixo,  ubriagar-se. 

Anthropologia  :     de  àvepco^toç:,  homes,  i  Xoyoc;,  tractat.  Així  meteix  :  Anthrúpapkag^ 

philanthropichy  Anthropomorphic . 
Antipathia  :     grec  àvTUidOeia,  de  àvrí,  i  rrdOoq,   sofriment.  Així  meteix  :    Apaíkia^ 

sympathia,  Pathologia,  pathetic. 
i\nthologia  :     de  àvGoç,  flor,  i  Xoyoc;,  tractat. 
Anthracita  :     de  àvGpaxíoç,  carbó. 

Antithesi  :     de  àvrí,  i  Geciç,  posició.  Així  meteix  .  thesiy  hypotken^  parenthisi. 
Apothecari :     de  à7io9r\xi\,  magatzem,  armari.  Així  meteix  :  hypoiheta,  biblioikeca, 
Apotheosi :     de  àjioGécocJic;,  de  àjrò,  i  Geoç,  Déu.  Així  meteix  ;  Theolog^ia^  The^dicea^ 

Theocraàa,  Theosopkia,  theisme,  atheu,  pantheò. 
Arithmetica  :     de  àptO^oç,  nombre.  Així  meteix  :  logarithme. 
Asthma :     de  àaGjna,  alè,  buf. 
Atheneu  :     A6f|vaiov ,  temple  de  Minerva. 
Athleta  :     de  d9Xoq,  lluita,  combat. 
Autochthon  :     Vide,  lletra  eh. 
Cantharida  :     de  xàv9apoç,  scarbat. 
Cathalà  :     de  Cathalonia,  de  Gothiand,   terra  de  goths.   Aixís  meteix  :  goth,   gothic, 

visigoth,  ostrogoth. 
Càthedra  :     de  xaOéòpa,  cadira,  lloc.  Així  meteix  :   Catkedral,  cathedratic. 
Cathet :     de  xàOeroç,  «que  cau  verticalment.» 
Catholic  :     grec  xaOoXixóç,  de  xara  i  òXoç,  tot. 
Cithara  :     grec  xiGdpa,  lyra. 

Epithalami :     grec  ImGaXdjuioc;,  de  èTcí,  sobre,  i  OdXojLioç,  llit.  Així  meteix:   thalem, 
Epithet :     grec  èrnOeroq,  de  èm,  i  Ti9évai,  col•locar. 
Ether :     grec  diGiip. 

Esthetica  .     grec  ataG^nxóq ,  de  ala9àvo|iiai ,  çentir. 
Ethica  :     de  i^Gixoç,  de  fjGoç,  costum. 
Ethnic  :     de  eGvoq,  poble. 
Diphthong  :     Vide  lletra  PH. 
Diphtheria  :     de  òiçGépa,  membrana. 
Dithyrambic  :     de  AiGopain^oq ,  sobrenom  de  Bacchus. 
Isthme  .     grec  ia9|iioç,  de  eï|iii,  anar. 
Letharg  :     grec  XnGopyoç,  de  Xí|9n,  oblit. 
Mathematica  :     de  |Lid9ii]Lia,  sciencia. 
Methode  :     de  juera  i  óboç,  camí. 

Mythe  o  Mythus  :     de  |iit)Goc;,  faula.  Així  meteix  :  Mythologia. 
Mentha  :     del  llatí  mentha,  grec  jlxiv9t\. 
Neurosthenia  :     de  veOpov,  nervi,  i  dcjGeveia,  debilitat. 
Ophthalmologia  :     Vide  lletra  PH. 
Orthographia :     de  ópGóc;,   dret,   i  Ypdcpèiv,  scriure.   Així  meteix  :   orihüdoxia,  ortho- 

pedia. 
Panthera  :     de  :rav,  tot,  i  GT\piov,  fera. 
Plethora  :     de  rrXr^Gópa; ,  de  jiXrjGco,  star  plè. 
Spathula  :     llatí  spathula,  dim.  del  grec  oridGn,  spasa.    - 
Theatre :     grec  Gedrpov. 


—    44*    ~ 

Thema  :     grec  Géfia.  dif>asÍÈ,     " 

Theorema  :     de  Seoípeoi,  examinan  Així  meteix  :  tkcorm. 

Therapeutica  :     de  Sepojteixo,  curar. 

TU  erm  al  :     de  QrjpjUiri,  calor.  Així  meteix  :  Tkermúmetrc, 

Thorax  :     j^rec  Bcopti^,  pit. 

Throno  :     grec  Bpüvoc, 

Thresor  :     llatí  Thesauruni,  grec  BiiOaupóq. 

I  alguns  noms  propris  com  : 

Athenes,  Catherina,  Dorotfiea»  Ethiopia,  Jacintho,  Matheu,  Arthur,  Loth,  Theodor, 
Judrth,  Parthenon,  Mathíes,  Bertlia,  Mathilde,  Thomaa,  Athanasi,  etc. 

Abym  o  Abysme  :     llatí  Abyssus»  del  grec  d^udcíoc  ;  de  d  privativa   i   puOtfóç,   fons 

Amethysta  :     Vide  lletra  TH. 

Alcyó  :     grec  àXxuóv»  de  SXç,  mar  i  xoca,  fecondisar- 

Analysi :     grec  àvdXüdiq,  de  àvaXvcj,  deslligar'  Així  meteix  :  pataiysi,  etc. 

Androgyn :     grec  àv&pÓYiwoc,  de  àiirjp,   home   í  y^m^,  dona,    Així  meteix ;  ^//r- 

coiogia^ 
Anody  o  anodyn  :     de  d  priv,  i  obrni),  dolor. 
AnonyQi  :     de  àviavu|Joq,  sens  nom.  Així  meteix  :  Pseudúnym,  húnumym,  sinonym^  pa^ 

tronymic^  paronym^  synonynúay  ntetonymia. 
Apocryph :     Vide  PH. 
Apocalypsi :     grec  djïoxdXuqn!; ,  revelació. 
Asphyxia  :     Vide  PH. 
Asyl :     grec  àouXov,  refugi. 

Asyndeton  :     grec  àom&erov,  de  à  priv.  i  avn^&Eoi,  lligar  ,   , 

Haryton  :     de  [3ctpúç:,  grau  i  róvoc;,  vèu,  tò. 
Catac I ys me  :     grec  xaiax^K yò a/io:; »  i n undaci ó . 
Crypta  :     grec  xpr^rni,  de  xpujtTü}»  amagar,  cobrir. 
Crystal  :     llatí  crysialius,  grec  Kp^JdraXAoç 
Cycie  :     de  xuxAoç,  cercle.  Així  metex  :  cycik^  cydop^  cydopk^  bicyck^  òitydeta,  ency 

clapetUa. 
Cygne  o  Cycne  :     llatí  cyaius  grec  xiixvoç. 
Cylindre  :     del  grec  xúXivbpoc;. 
Cymbal  :     de  xu^SaXov,  de  saíjupri,  cavitat. 

Cynegetic  :     xíjoov,  gos  i  dyw,  portar.  Així  meteix  :  cynisme,  cynk,  cynocepkai^  etc. 
Dithyrambic  :     Vide  TH. 

Dynamita  :     de  òuva^iç,  força.  Així  meteix  :  dynamicúf  dynam... 
Dynastia  :     del  grec  buvacïnua. 

Dysentería  :     de  h\>c,  mal  i  íivtKpov,  bodelL  Així  meteix  :  Dyspepsia. 
Kmphyteusi :     Vide  PH. 
Kmbr>^ò  :     de  t\\  en  i  ^piioj,  germinar. 
Ktymologia  :     de  éru^oc ,  origen  veritable. 
Glycerina  :     de  yXuxepó^ ,  dolç. 
Tiy mnastica  :     grec  yu^vàaiuv,  lloc  d'exercici. 
Gyrar  :     llatí  Gyrare,  del  grec  Y^poc,  tom,  moviment.  Així  meteix  :  j^ynisúi,  J^^^-  ^^ 

ratori. 


—     443     — 

Hybríd  :     llatí  /jv^r/díi,  del  grec  iS^piç,  violència. 

Hj'draulic  :  de  ò&cup,  aigua.  Així  meteix  hydr&dynamka^  hydropesui^  hydromei^  iiydro- 
g€n^  hydrúpkolna^  chlmhydric.,. 

Hyena  :     llatí  hyíena,  grec  iíaiva. 

Hygiene :     del  grec  òp^ç,  sa.  .  ^ 

Hymne  :     del  grec  upvoç  *  cant  en  honor  d'un  Deu, 

Hymen  :     de  vífií^v,  membrana.  Així  meteix  :  hymencu,  hymenopter,.. 

H>T>erbaton  :     de  Orrep  i  paivüj,  anar,  Aixi  meteix  :  kyperbok,  kypertvúphia^  etc. 

Hypnotisme  :     de  iijrv^oc^  són,  ensopiment. 

Hypocresia  :     de  üqó  i  xpiOiç.  Així  meteix  :  hypolheca,  hypoh'Ptusa^  hypoíhesï^  etc. 

Hysteria  :     de  üorepa^  la  matriu. 

ïdyï  o  ïdyli  :     grec  éifavXXiov. 

Inclyt  ;     llatí  imiytus^  de  in  i  clueo,  tenir  bona  fama,  del  grec  xXího,  oir. 

Jeroglyphic  :     ièpoYXu9ixoq ,  de  lépoq,  sagrat  i  Y^l•'*<pWj  gravar. 

Larjm^e  :     del  grec  Xàpu^^. 

Lyceu  :     del  grec  Xi^xbuta. 

Lympha  :     Vide  PH 

Lyra:     de  Xiïpa,  instrument  musical.  Així  meteix  :  lyricj  lyrisme. 

Martyr ;     grec  fidprup,  testimoni. 

Myop  i  Myopia  :     de  jiiv>&3,  aclucar  els  ulls. 

Myriametre  :de  fivpiaç,  dèu  mil.  Així  meteix  ;  myrialitre,  myriagram,  etc. 

Myrrha:VideRH. 

Myrte  :de  jutïpTOC. 

Mysteri  :de  ^urírr^ptow 

Mystic  :de  fivianxac. 

M>thus  Mythoíogia,  Vide  TH, 

Nympha  :Vide  PH. 

Oxyd ;  de  ò^ó^ ,  agut,  agre  i  elbnç ,  aspecte.  Així  meteix :  oxygin,  oxyion^  uxy- 
g&n^  etc, 

Panegj'ric  :     de  ::tav,  tot  i  ayupic;!  aplec. 

í'apyrus  :     llatí /£ï/j;7v.í,  grec  Tràjtvpoí:,  planta  d*Orient, 

Pharyngc  :     Vide  PH 

Phylbxera  :     \  ide  PH, 

Physica :     de  qiucíic,  natura.  Aixi  meteix  :  physiologia,  metaphysica, 

Polygon  :  de  noXis  molt.  Així  meteix:  poiytecknk,  poiyghta,  polygafuia.  ptüv^aph, 
polysyiiaòa,  púlytL•is^tfe,  etc. 

Psychología  :     Vide  CH. 

Pyramide  :     del  grec  jtúpafiíc. 

Pyrotechnia  :     de  ^Op  i  rtxvri,  art.  Així  meteix  :  pyrita,  pyrometre,  etc 

Khythme:      Vide  RH. 

Satyra  i  Satyr  :     de  ddirpoq,  monstre. 

Styl  :     de  <KvXo^.  punxa,  staca. 

Syllaba:  de  duv,  am  i  Aaju^aNtï,  lligar.  Així  meteix  en  tots  els  compostos  de  la  pre- 
posició rím' ;  syihgísme,  synmutria^  sympathia,  sympkoma,  symptoma,  synagúga, 
symbois  synahpka,  synchronu^  syncopa.  syndkat,  synodk,  synonym.  sinopsi,  sy  fi  taxi, 
syntcsi^  sysfema,  etc. 


444     ~ 


Sylva  !     líati  syiva^  grec  v>\x\,  botic. 

Tympk  :     llatí  tympanum,  grec  rúp:Tavov, 

Typ  o  Typus  :     del  grec  Tu?tQc,  marca  d'un  cop. 

Typhus  :     grcx  rutpo^,  febre  de  TÍ1910,  cremar,  abrutsar. 

Ty  ran  i  fi :     "gxzz  rupawia,  de  TDpawètü,  ésser  rei. 

Xyprer  t)  cyprer  ;     Jlati  cyfiressus,  grec  Ximàf^iaooc;. 

I  alguns  noms  propris  com: 

Aòyssinía,   Baèyionia,    BysantiupHf   Egypít\ .  Esckyl,    Hippolyty   Lycurg,    Odyssea, 
Oiympe,  Pygmeu^  Pyrineu,  Pylhagores,  Syracusa,  Syria,  Ulyses,  etc. 


—     44S 


De  D.  Joseph  M.'  Arteaga  Pereira^  de  Bancciona. 


Ullada  generat  a  la  fonètica  catalana.  EI  seu  caràcter  propi 
dins  U  familia  novo-llatina  , 


Classifico  Ics  consonants  segons  el  sistema  den  JESPERSEN,  i  les  vocals  segons  ei  sis- 
tema den  Beu*  i  d'en  SWEET:  passo  al  quadro  de  vocals  les  fricatives  «J:^,  ^w»,  «q», 
perquè   I  timbre  de  ta  vocal  s*hi  sent  més  que  ta  fricció. 

Com  a  medi  sintètic  i  ràpit,  pera  establir  (o  ctïmprovar)  les  semblances,  i  les  dife- 
rències, entre' 1  català  i  attrcs  llengües  novo-llatínes,  dono,  en  vuit  quadros,  els  sons  del 
italià,  del  castellà,  del  portuguès,  í  del  francès.  Me  sab  molt  greu  de  no  donar  els  sons 
del  modern  provençal  i  del  romanesc,  però  no  he  tingut  ocasió  d  estudiarlos  en  ta  pro- 
núncia viva,  i  dels  treballs  que'n  conec  no  resulta  una  classificació  que  jo  pugui  adoptar. 

Fonamentalment — l'anàlisis  dels  fonemes  francesos  es  d'en  Paul  Passv,  els  quadros" 
í  exemples  portuguesos  son  d'en  GoNÇALVES  VlANïíA,  l'alfabet  fonètic  es  el  de  1' As- 
sociació Fonètica  Intern acïon al. 

Kls  mtxiificadors  volen  dir: 
■^  Ué-fíjfí^a  més  aitíi,   ^  mès  òaixa,    h  mrs  en  tim^ani,  4    més  en  derrera; 
( ., )  ^  ( ' )  —  consúnant  suau  més  o  menys  emordida^— vocal  xiuxíuejaéa; 
( ï )  o  ( * )  —  consofiant  forta  més  0  menys  sonora; 
(')  —  vocal preposiHva,  o  subjuntiva,  de  diptonc  o  trtptonc; 
n>,  ^us  — preposifives  xiuxiuejades  del  portuguès. 
Kn  la  transcripció  corrent,  ^,  -r,  1-,  h,  s'ometen,  > :     ' 

(: )  vol  dir  que  hi  iwcai precedim  es  llarga;  * 

(*)  que  la  vocal  precedent  es  semi-llarga; 
( ' )  que  la  skl•laba  segiient  es  tònica; 
( * )  que  la  síl•laba  segiteni  porta  r accent  prinàpaL 

Escric  el  signe  (')  en  els  casos  dubtosos» — davant  d'un  accent  secundari,^  i  en  els 
polisit-labs  esdrüxols,  o  aguts,  del  italià,  del  castellà,  o  del  portuguès.  Els  polisil-labs 
francesos  que  no  tenen  cap  ■  f*»  a  la  final  son  aguts. 

En  els  quadros  de  consonants  distingeixo — les  suaus  i  sonores  am  l'exponent  (M — 
\^sf0r(e$  i  sordes  am  l'exponent  (-). 


-     446 


CONSONANTS  DEL  CATALÀ 

VeUrs.  Gingivals,  Llavi- 

po^tpaUtals    Suprapalatals       Prepalatals         linguo- dentals  dentals  (Billavials 


PI  os  i  ves 


Africadcs  ' 


Relliscades 


Rcdoblants 


FncfltLves 


Lateiah 


Nasals 


^^^ 

1 

I                '  - 

- 

t                       -1 

9' 

k^ 

(/  c2) 

Dl    t2 

1 

d^  t- 

1                          1 

1   Dji   t;2 

dzi  t.s2 

1 

I          z^   z 

• 

• 

I 
1 

r^  r 

. 

E^ 

3^;^ 

jl    Zl    S2    dl 

v^  r- 

oi 

l^ 

i 

-^'  s 

1^  1 

• 

n' 

1 

a 

(?-'  H 

jui    Jl• 

n^   n 

M^    M 

m^   m 

*ï    Consonants  complexei,  però  Indescomposables,  formades  per  l'articulació  slmultinia  d'una  explosiva  i  J'uoa 

fricatlvan 

(  >    Dialectals. 

*gjf:  es  La  ^  inicial^  en  gota  «gote»,  galta  «gaita»,  garbell  «gurüeX»,  ^^.f  «gzos», 
'glaç  «g^AS*;  medial  en  angunia  <sBggunia»,  i  engany  «BggAjí»;  el  sò  de  gtí  inicials,  en 
gkerra  ^í^^'tt^^,  guia  «gid»;  medials,  en  tingué  «tii)ge». 

k  :  la  t' de  rwí  kupp»,  í:/7r  «kor»,  r^/  «kxppi,  ít^wí  «kumi»,  crit  <kçitt»,  f/tf« 
'^ktaü  i,  íïí://'jï  iiïktiüv),  i  acció  «çksio»;  el  sò  de  r/r,  r,  o^,  finals,  en  llarc  r>XArk»;  la  q 
de  quatre  ^kÚAtp^;  el  sò  de  ^«,  en  aquell  «BkeX»,  ú:^í^í  «nki». 

íj>:  el  sò  malloKiui  de gu  inicials,  en guïa  «ji3»,  guerra  «jairra»;  medials,  en  se- 
guir «sHji'^,  fengué  tBpje»;  de  la  ^inicial,  en  garbell  «jBrbeX»,  galta  «jaít9»;  medial, 
en  llogar  ^^Xojà^,  i  engan  «Bjijàn*. 

SC»;  el  sò  mallorqui  de  qu,  en  aquï  «bci»,  aquell  «BceX»;  de  la  c  en  r^wi  «CBmi», 
cap  '^ckpp>;  de  eh,  c  o  gy  finals,  en  llarck  «Xàrc». 

^ú%\  la  d  de  dos    dos»,  banda  «ÒAnda»,  moldre  «mDtdz^». 

^t»:  la  /de  /ít/í?    tota»;  la  /  o  ^  finals  de  vert  «bsrt». 

:bs:  la  b  de  bo  bo»,  i  d'ombra  «ombza »;  i  a  la  major  part  de  Catalunya,  la  v  de  vt 
ib(3^  ú^ enviar  /umbiA:^. 

:pj&:  la/  de  paper  «pnpe»;  la/,  la  í,  finals,  d'esquerp  «Bsksrp»,  balb  «balp». 

D3^:  al  Camp  de  Tarragona,  \2i  j  de  jaç,  ^d-^as»,  juga  «D3Uga»,  i  jove  «d3ov3»;  la/* 
du  g/rar    d^ïz^v,  \  geni  «Djeni». 

«tJ^:  la  t/í  valenciana  de  í:/«V  <<Tjikk»;  de  chuar  «Tju'Ap,  r//^?^'^  «tJoüs»,  plucha 
-píUT/A^;  de  chirar  «Tji'2Ar:>,  ít//^?//  «Tjsni»,  llechir  ^XeTjir:  al  Camp  de  Tarragona,  la 
X  de  ,r/V  ^Tjikk  ■. 


—     447      — 

Dï  (impÍosiva)+  'Og*:  es  la  pronúncia  normal  de  /;"' medials,  en  mitja  ^miDDja^.  i 
viatjar  cbiieDD^Ai;  de  /jf,  en  corre tgk  ^kurrBti'Dju;  de  (^  o  tj,  en  7^/a/;^>  ííbïADDj^-*;  de  íí)", 
^^  adjectiu  í^DDjiíktiuï. 

*Ts  (implosiva)+  '^tJ::  la  proníjncia  nurmal  de  tx  medials,  en  escletxa    i^skíeTifaj»; 
de  ix  finals  [esquitx  -^^skjTTj  ^í  de  /^  finals,  en  r^/]^  ^rrArr/^  passeig   ípiïSETTj  ,  /wjç^ 
puTTf  >,  ^í?íjç^  í^DTTj^;  de  /^.  í^\  ü  g,  finals,  en  w/Ç  ^mirrj.^. 

cd»  (implosiva) -(-  c^dz^:  la  pronúncia  de  ^  medials  {dotze    doddzsw). 

«t*  (implosiva)+ «ts»:  la  pronúncia  de  ts  medials  {potser  iputtse^^);  de  is  finals 
[Wí?/j  *motts*,  tu  ets  \^X\i  etts*);  de  i^  o  £&,  finals,  en  /tí'/j  ^tf^ettsi;  de  jf'jr  finals,  en 
íw^j  ^  TX k\t\^^ ,  passeigs  t.' pESsf tts ^ ,  />;//^j  xpüïttHí?,  j^íí/jfj  ^goïtts^. 

* r - :  la  r  de  í/^-íz  ^ kz-^-^  grua  ' g^ u 3  > ,  droga  < dzDg^  - ,  àri  íbzí*. 

í  j » :  la  r  de  cmu    ií  kç  u  *  ^ ,  /rí?fr  *  tzDS  i» ,  firat  « p j Att » ,  /m/V  ?  fru  itt  ^ . 

rrj*;  la  r  de  cordà  ^^kurSo^,  perla  *  perla» :  llarga»  *rrí',  la  r  de  ram  iTAm-,  honra 
'onrraj,  coirai  tVuX'íTkXXy,,  penjar  obès  ^ 'pep3^"'rn)ü^s  ;  la  rr. 

í  r  T :  la  /'de  /íjrr  '^  p  ^rk  ^  ^  força  -  T^rsa  ^ ,  /^z"  «pur». 

g^:  la  g  ú^  llogar  síugAí,  zií^fn^    negc^,  farga      pAr^a^s  f?/jf/>  ^tlgu»,  desgavell 
dez^üeA^:  el  sò  de  ^«,  en  seguir  ^SHgi  ,  orgues    org^s^,  falguera  «feífgez^i»  i  tsgtie- 
rro  *Ezgç*rru^- 

^^3-^:  ïfíj  de  jugar  '^^u^a  ,jiwe  -^o}^^  a ,  pluja  'plu'jD  ■;  la  ^  ée  geni  '-^^rw),  b  rugit 
fbíu'jitt*. 

^Jï:  la  ^de  xoí^ara  <jArf3  ,  jf^///.r  -qtjí^,  guixaire  gijAÏ£3«.  mr^jr^  ^rraúfs.;  /x, 
o  or,  de  íí7/.;r  «bAj?^,  òa[i]xar  ^  bu /a  ^  A^^  ^^TeJ/,  fe[i)xa  fï^l^^^  gruix  ^^cpu^y-,  gru[i)xut 
tgzu'Juttb,  íí7?>  «boj',  òo(i)xeda  ibufeSa*:  en  alguns  dialectes  la  *!:   sona. 

ïZ)»:  la  íT  normal;  la  s  de  rasa  -ïrrD'za^^  òisòe  *bizüOJ>,  vcsllum  «bBíiXum>,  í"^v//íí 
Ezm^ï;  la  j^,  or*  de  transigir    trunzi'^ii*,  esm^rsar  í^'BzmurzA.^  í  alsina  f-etzin^B. 

.s:  la  j  de  sal  «sdI*,  pensar  pyimk^,  pastor  piïsto*,  mas  í:mAs^•,  i  tocasòn 
< 'tokii'*SDn t ;  la  ss\  la  r  de  cel  ^sçln  i^£?t/  busr;.;  la  c.  o  .v,  de/>/íi;íríí  píi2nsos,//'//f 
«^felisv;  la  f,  o  jjr,  de  plaça  ^pÍAS^?;  el  sò  de  jrr,  en  d^fscendir  íd^sendï»,  oscil-lar 
^usiHaü, 

«d»:  la  if  de  í/Z^íJ'  ^  b\Ò^  ,  pedra    peÒt^i,  verdor  «bisrÒOï)^  esdevenir  «^zd^usm». 

<v»:  la  t'  de  Malïorca  i  del  Camp  de  Tarraffonà. 

^h:  la/ normal. 

*Vi>'•.  la  í^  de  saàer  sbü£^,  ///"^/-t'  «Xiüz^^»,  t^ir^í;  ^kerDo.,  albercií  ^t^lüerk^^  esborrar 
íÇzi3UrrA>;  i  a  la  major  part  íie  Catalunya,  la  i'  de  at'i  ^ kx^x ^ ,  se^-vir  «í^^t\^ïm,  safi'ar 
íseIüai,  i  estfalot  ;  Ezunl•^tt  .. 

'^  X » :  la  //  de  f/oc  -^  Xokk  ,  c?//i     bXi  ^>  ^  manlleu  <'-  mHjiXeü  í'  ,  Bel/ver  i  bsXüe  /  ^  /í//    ljX  . 

tX*:  la  //  de  coll  tòrcer  "'ka.Ctarsa*. 

Gingíval  velarisada:  /  catalana,  final  de  sil-iaba,  o  llarga,  i  (menys  velarisada]  en  les 
altres  posicions;  /  anglesa;  /  portiigiieíia  final  de  síl•laba  (mes  velarisada  qiie'n  català  i 
que'n  anglès), 

^hv:  es  la  /  de /íï  casa  *  lie  kAze  ,  Dquit  ':'likitCv,  gala  ^gai^*,  burla  rburl^  , 
glòria  ^gíaziSí,  mal  ^mat^;  i  llarga,  la  //,  /-/  o  /7,  de  fal•lera  «fiíl•teí^v,  que  cal 
restablir  en  moltes  paraules. 

^1-:  la  I  ú^  plana  "plkn^u^aire  Çlkíz^  .  molsa  ■  molsa  k 

"íijí:  el  sò  de  ncA.  o  ne,  finals  {jonc  "505-);  de  nc/i,  ?h\  o  ng^  finals,  en  sanc  ^^sai)  ;  la 
;/  d '  engolir  *  egg  u '  i  j  ^ ,  perllorga  r  *  p^  r ,{  u  gg a  ^ ,   tinga  « 1 1  gga  ^ ,  o   tingui  - '  1 1  ggj : ;  la  ^  t  le 


^      —      44fi      — 

tiigiijr  pdifjaa!*:  en  les  llengües  germàniques,  el  sò  de  t?^  finals  (anj^lès  thing  ^Qifl^j  ^.le- 
many  ding  edií]*),  i  la  ;f  sueca  de  regna  «repnà»  [piaur^Y 

fffi»:  la  ^/  de  blancor  <ïblBÍjkoï,  tancar  ^K'zv^k^^  llenca  a^Xspksí,  tranquil  ttr^^kil^s. 

íji-»-»:  d  sò  mallorquí,  de  7icli.  o  //£%  finals  [jonc/i  *;3oji*);  de  ;ír//,  nc^  ú  ng,  íinals,  en 
sang  cisàji*;  la  //  mallorquina  de  tenguí  ítBjiji».  tenga  ^tep.}^ » ^ /fer/longar  ^perXDjijà-, 

<ji-^*:  la  «  mallorquina  de  tr-anquil  <  tr^jicil  •,  llenca  «Xapc^  ^  tancar  -tç^cà». 

^pM^el  sò  de /h^/ (^//íïwj^?  íjiAjíUï*     íuíj^    ^^p*);  la  ;/  tVcnilesttr  ^üji^ESti»,   de  ^njü 

íípl•^:  la  ?/  de  ^'íi?/xíï?'  'g^üji|A3. 

Aïi.'  la  ;í  de  nena  ^nen^s  nc^i  t^ncnv,  bamia  ■  bAnds*. 

^nn  la  ^/  de  sentir  «^SEntJ»,  pencar  «pEnsAi^. 

(^Mi*:  a  Mallorca  (í  al  Camp  de  Tarragona),  la  «  à*eninar  ^'EMVià  {o  ^^mvía*). 

<í.  Mj^:  la  m  de  triomf  ^-ttJOMf^,  la  n  d'enfürtir  íEwfur'ti». 

ítm*:  la  m  de  mama  «mAma*,  r^w/  arrAm^,  tombar  rtumbAi*,  somriure  <!SumVnÜ59«» 
í  a  la  major  part  de  Catalunya,  la  /j  cVenf^iar  *.EmbiA»:  llarga,  la  mm.  q  nm^  d'immens 
KLmm£n5»f  comutaure  «IcumniDÜES'^- 

finí:  la  ;/i  ú' omplir  íum'pji»,  de  premsa  c  premsa  * - 


Ll^Eï'RES   CONSONANTS   MUDES 

T.a  li  sempre- 

r  final,  en  els  infinitius,  en  casi  tots  els  polisil-labs^  en  plor  'pf3 -,  ^or  «fíj»,  por 
tpov,  plcr  ^:pÍEJ*  (~    //íïrr  fr-plB£e),  I   eu  els  adjectius  clar  «kJA*,  i  dur  ^du»! 

/  de  ?it  finals  {prudent  ^pzuÒ^íi^): 

p  de  ;w/  finals  {camp  ^kAni^  ell  romp  <  eX  rrom^}. 

Aquestes  meteixes  /\  A  p^  davant  de  consonant  \Jiors  ^5^3Sí,  punts  ^  j>uns»,  /j/  rromps 
ítu  rroms.',  menjar  pa  «müp^A  pA>,  prudentment  í.pru'Òen'men*,  Camprodò  rkirnirru- 
2Íd/);  i  en  la  niajorta  de  casos,  davant  de  la  vocal  de  la  paraula  següent:  però  la  r  dels 
infinitius  aguts  val  r  -,  o  «r»,  davant  de  la  consonant  inicial  d'un  sufixe,  -?*,  davant 
dels  sufixes  /í/  ít  i  í  ,  I  to  s  u  *  ^  [aoler-nc  r.  bu  lern^  > ,  donar- me  '^  dtJnArmsï ,  dir -se  a  dirsa  ■ , 
fer-hi  i^feí^M,  dnr-ho  /du^uv);  Ma  /se  pronuncia  — en  els  gerundls.  davant  dels  su fixes  ^/, 
ho^ —  i  en  altres  casos  [Sani  Andreu  ^SAiit  undí-eu*,  tnnt  i  ii  ^^binti'ui,  ^nnt  anys  ^'birjt 
Apsí,  quant  esr  ^kÚAnt  es? i»  (numera!) ,  oni  ercs^  -^ont  e^as?-» 

r  medial  en  arbre  <^.  aü?^^*;  ad  emès  se  pronuncia  (i  se  sol  escriure)  ^p&nd?3*  pendrc, 
«  pu  n  d  re  e  pt  ndri  '\  <  pB  n  d  r  1 3  ^  pendria ,  i  *  p  s  d  p  t  ^  propi. 

p  de  mp  medials,  davant  de  A  s,  t'  —  íis^*  [prompte  (-/ptointo*,  temps  iteins*,  rc^ 
dcmpcià  r n;  3  e  in  sj  o  ^ ) . 

A  f/,  de  //,  /"A  /'í^,  davant  de  consonant  [molts  -mois^,  forts  ^brs^,  iHTts  bers^,  tu 
surts  'tu  st/rSií,  tu  perds  ^tu  pErs>^  molt  bo  ^mol  t^D^,  no  surt  mai  ?  no  sur  í\\kï*^qui 
perd  paga  ^kt  psr  pAgs^^). 

t  de  /A  finals,  o  davant  de  la  vocal  de  la  paraula  següent,  [molt  <  mol  -,  molt  alt  mol 
al  ,  alt  i  prim  í?a}  i  pçim^);  però  no  en  oult  ^kalt^^:  els  uns  pronuncien  la  t  dels  parti- 
cipis [mòlt  ^mDJt  .  resolt    rr'ezDlt);  els  altres  no  la  pronuncien. 


—     449     — 

B,  q^e  no  so  i  escriure  s,  de  mò  iïnais.  [iotn  *  totn  # };  adliuc  davant  de  Ui  vocal  deia 
paraula  següent.  * 

/.  que  no  sol  escriure  s,  de //*. //I/,  fínals,  [cop  í^kapp•,  mn  *omi,  pam  ^pAm*),  i 
en  ci^pejar  ïkupiíjA^ ,  i  apamar  ^íçpEmAv. 

f  medial,  que  molts  deixen  d  "escriure,  en  tiquesis  íeketts*,  a^uesis  pals  lukett^ 
pals>,  aquests  homes  ^Ekeddz  3m9s^;  j  en  aqufsi  «i^k^tt  .  aqucsf  rs  íBkçt  es*,  aquesi 
pal  ^Bket  pal » ,  aquest  noi  ^  Ekst  nDÏ,  (pronuncia  normal);  però  no  en  aquest  homi' 
<Ek£st  3md >:  s  medial  en  posts  ^pDtLs>. 

L'niiima  íTun  g'^up  de  consonants^  davant  d* una  d'igual  o  pariona. 

YL•  valencians  pronuncien  la  r  desinental,  i  la  /  de  cúlp  «lolp^,  polp  cpolp>,  i  oim 
ítítm-:  els  valencians  i  els  mallorquins  pronuncien  la  /  de  nt,  It,  finals,  o  davant  de 
viicaL 


CON'SIÍIÍANT    KINAL    lïK    MUT,    UAVANT    U'üNA    PAUSA 

Les  piosives  i  les  africades,  àdhuc  escrites  amb  el  signe  de  la  sonora,  son  sordes; 
les  plosives,  derrera  de  votat,  geminades:  pac  í^pokk"  (mallorquí  ^pòcc»),  freí  tfrEttiJ, 
cap    kApp*,  cuè  'kupp-.  Les  fricatives  son  sordes:  -r*  comença  sonora  i  acaba  sorda. 


OlNSONANTS   1:N   (íVMACTK 

Strmpr^  inicials  de  síl•laba,  o  de  mot,  les  fricatives  flonjes  :g>i,  d^,  «tïs  derrera  de 
fonema  vocal»  ^r  ,  consonant  fricativa,  o  afrícada,  —  g-.  ■  tjj,  derrera  de  ^^l», —  repre- 
senten la  pronuncia  normal  no  emfàtica. 

iJiivant  de  consonant  sorda,  íes  momentànies  (implosives  o  africades),  àdhuc  escri- 
tes amb  el  signe  de  la  scniora,  son  sorú^^  [un  liíàiee pesat  ^uu  diat^k  puzAtt>^,  un  diàiet' 
í&rrent  'un  dialak  kurrenv  dupte  dupte  ,  saò  púch  «SAp  p^kk^,  mitj pas  cmiTií  pAS*): 
les  fricatives  son  sordes:  -^r;,  *A  ,  ílv,  i  les  nasals,  comencen  sonores  i  acnben  sordes 
[ï&r  frlíç  ^k3r  fiíl•is/,  aquell  d m  í^ïïkEA  sjm  ,  el  xkot  ■  üJ  JikotL-,  safH'  freda  -^saÍ]  frsd^-, 
^Uüny  segur  ^gÜAp  sugu*,  pom  xa  mos  «posn  jEmosïf;  i  amb  'Mí.  ram  florit  rvKXA 
fiuritt^). 

•■z>,  derrera  de  r  -^  k^.  t  *  !>  o  f  ,  —  i  1  .  derrera  de  e  ^^  ik^,  ^p*  o  'f.% 
—inicials  de  sU-laba.--  «omeiicen  sordes  i  acaben  sonores. 

Davant  de  consonant  somera,  totes  les  consonants  no  inicials  de  sil-laba  (àdhuc  les 
Implosives,  les  africades.  i  les  fricatives,  escrites  amb  el  si^ne  de  la  sorda)  son  sonores: 
[  ffQc  dídit  p jg  dl•l  h  1 1  í ,  poc  gra  \  )og  g  r  a  - ,  capdeil  k  k  bd  e  ^  * ,  cap  èro  t  V»h  b  s  ot  t  * , 
^niijdtú  *miDD3'dja%  tots  guaiten  -toddz  gÚAÍtan^,  creix  molt  '^kje^  mol  ,  es  bonic  í^ez 
i3ümkk\,  va f  d  oli  rbAv  d  ^h  s  pocs  Uihres  -^p^gx  Xiüras*,  caps  de  colla    kabz  cVu  koXa*)- 

tr*  o  «r»,  més  u  menys  vibrades  i  curtes^  son  de  regla  davant  de  consonant. 

«r.  -)-  -rr^^  ---    rr  :  [de  per  riure    di]  pu  rnürs^). 


—    450     — 

En  la  pronúncia  de  Catalunya  (i  en  la  normal  de  Castella  i  dJtàlia}  —  ?t  ortogràfica, 
medial  o  procliücaj  té  la  meteixa  articulació  oral  que  '1  fonema  consonant  següent:  nk 
garbell  tui^  gEriseX»,  tan  rar  o^tht]  IcAr^;  ^uji  jBrbeXi*,  ^tkft  ckt ',  del  mallorquí;  unnyanyo 
uji  jupu  ■♦  en  lloc  rBji  Xokk^^,  tan  jovt^  <tAji  ^oues^  un  xic  «up  Jïkk^;  tan  rwi  «ttun  n^f:?, 
en  taire  ^^n  \  aïe^s  tan  ros  ^^tAn  rros*,  jp-an  zel  «g?An  zeI^^  hon  seny  íb3n  se][i>;  bm 
viu  íbeM  VIU»  (a  Mailorca  i  aí  Camp  de  Tarragona)*  un  foc  ^^um  fokk->;  àen  vitf  ^bem 
bíúï>,  grau  mal  ^gzAm  mci}. ,  son  pare  -suni  pkz^>í\ 
davant  de  fricativa,  *rr:f,  o  lateral,  les  nasals  homorgàniques  i^on  més  o  menys  reduïdes. 

I^^l  català  gemina  molt,  però  no  sempre  en  els  casos  del  mallorquí  o  del  italià. 

Per  assimilació  completa,  se  pronuncia:^ 
«kk's  en  adquirir  ««kkicu; 

<  bb  ) »  en  aduertir  ^  ub b k  rti  \^  rnivoca t  -^  líbb u  k  a tt  - ; 
ï  mm « ,  en  admetre  ^  lí m metp  ^ ,  admirar   ^  ^mmi  z  a  i^ ,   i   administrar    .  Bmm  inrst r  a  ;  en 

setmana  ^summAn^»,  i  en  aritmètica  »BeímmEtik3»^  i  atmosfera  «emm^sfosa-; 
cXjÍí',  en  espatlla  ^^spAXXo  \,  vetlla  ^bEXX;^  %  moillo  '^moXXu*; 
^Hs,  en  atlas  ^aÍÍ5s>,  Betlem  ^bullEm?. 

Per  reforçament  de  la  consonant  senzilla  — 
ïmm»,  en  ametlla    EmmeXXa.í'. 

Entre  vocal  i  - 1  ^ :    - 
^  kk ï ,  {xíiciar  ■  J ukk  1  a  j  ,  i  article  »í iirt i kkt 3  ■ ,  i  miracle  « miz Akkb  ■? ); 
•gg«,  {regla    rrcggtas,  i  arreglar  ^lïmegglAí,  i  segle  useggt^  ); 
•:ppv>,  [triple    tt;ipplo:%  nianopla  ^mïnDppla^ï'); 

bb:>,  [fiblar  :  fibbÍA  >,  deixeble  ^duXebbí^í, /^W*?  «pDbbt^í,  possible  pusibbla^i):  però 
tk»,  «p»,  senzilles,  i  «g^j  «ü*,  a  la  aub- inicial  [aclarir  «^kÍErjí^,  contraclaror  ''kaniru- 
kjB^EOi,  sopluig  ^su  pJuttXv,  aglebar  «b|íí^üa  ■.  reblanir  ítrnïUÍEniíí),  o  en  paraules  no 
populars;  i    D">,  en  í;^//>  lu^üíilt^,  obligar  íCüIií^aj. 

«s»,  davant  de  *s»,  ^z»,  íJ»  o  «j»,  — «J  \  davant  de  ?:J  j  o  aj»,^ —  o  cauen,  o  re- 
forcen !a  fricativa  següent;  /^rjr  soques  *l•ií  sDkas*,  Ax  rf/r^-  tçzetas*,  /////'.í  .VíïrXí^j 
iOnE  jArJasi-,  unes  joves  uuk  ^oü^s  ^  í^j'  jiï^v  «  e  sa13I->  o  \'es  SAUr ,  mès  ne  I  r'mezEl^  o 
í'mez  zeIí,  mh  xop  í'me  Jopp  -  o  t'mej  Jopp*.  es  geni  ^'e  jern*  o  i'ejgenn;^/ 
metelx  xicot  ^et  mnte  /ik^tt*  o  -t;t  m^tej  J^ikatts  creix  gemat  í^k^e  sismAtt*  o  -krej 
jHniAtl  ^ , 

'^Si  +  »rr*  ---e  -;rrí  o  <Zv  -j-  -j.:  /ívv  t^my^'  ^  l^  rrD'zas^,  w^j  roures  un  rroúrss^:  fj 
/vV  'e  rrikk  ^  o  *'ez  jjkk-;  però  ens  reben  -vatl  JEU^n  í,  els  ruixeu  lílz  jujsn?,  les  re- 
guen  '  Ifuz  jegsn-. 

(íjí,  o  tTTja,  o  €tts^)  -j^  ítrr.  ^-  («5^,  o  ■  ddjí.  o  ^^ddzi*)  -(-  u*:  ^/  meteix  ramor  <bI 
nietej  iuino  ;  —  //ï///'  ram  miDD^  jAm  ,  veig  roses  r-beDot;  jd^z^s»;  —  r/j'  r/V  »eddz 
aikk  j ,  /í?^^  /'/«;r    [Joddz  àwz^*. 

(cttX*,  ü  ítts»,o  5tí)-j-<X*  ^^  íttJ/:  mitj  xàfac  ^van  TÍAÍ^kk»,  veig  xarxes  bsT 
T/Arjas  s  —  í•/'í  xaí/íàs  ^ct  rfEmos*;  —  /f/  ,ríi//£j  xano  ^ttor  rjAnu  Xaou  ?: 

( *  ttX  > ,  o  ats  - ,  o  t  ^ )  +  í  5  »  r=  (t  Dog  ^> :  desitj  genial  ^^  dí  zíd  DjFnin  i  ,  maig  joliu  m  ao 
D3u'íiú  s  —  ets  jove  ^eD  0^50  ü3  ;  -—  tot  just  ^ton  d^u  st  . 

íttX    -)-  is*  ^  'íTts^:  trepi tj  suau  ^ttcprj  tsuau^, /íïí^ív^'-  solitari    p^SET  IsuIiIaíp- 

«TTJ>  -|-  «2»  -^    íxíz*^:  faig  seràs  ^fAD  dzEzus.% 

(^ttsi>^,  o  "t*)-]^  íS^'  —  ^ttsï:  nits  serenes  ml  tsiszzn^i^i>,  aquets  somnis  ^^ket  ts^m- 
nisi^;  —  nit  serena    nit  tsBFEn^  ^  />í?/  ser  *p3t  tse   ,  /r;/  seguit    tot  tSEgJtt  ^: 


^ddzí:   ets  :;elas    ^ed  dz^lo^i- 


Í4^t  ai  i  ^tod  &ib\u  ^gut-st 


CuNSONANTS   KIXALS   liX   L'EMXAÇ 

Lçs  plosives  son  sordes  [Ha re  i  prim  ^.ÍArlí  r  pnrriíJ^  reà  ei  dípuars  ^rrcp  ui  diniArs  ): 
les  africades,  les  fricatives,  velar  i  s^  i  billavial  i  Sy  son  sonores  {ioi^  a  una  'toddz  ç 
ÜD3*,  ms-ki  ^h^ix-» ^  pocs  homes  «^p^gz  Dmas^,  caps  akgrcs  kAbz  çtegíaSí):  però  a  la  íi 
d'un  verb,  davant  dels  sufixes  ho^  hi^  la  d.  i  la  h,  temàtiques,  resten  sonores,  i  la  x  resta 
sorda  [perd-  ho  ^  per  3  u  p ,  reb  -  hi  'jf  r  re  u  i : ,  cu  mpieíx  ho  *  k  u  i  n  p  1  e  J  li  ? ,  afegeix  -  hi  ^v  e  fü5  £  - 
fi»);  o  am  vocal  neutra  intermediària  (írpcríf•BÜií,  *rreü3Í*i  «kumpiEXüú•í,  A^HÍEje-J^ít ). 
f  r  *  se  pronuncia  ^  z  [inar  -  endins  « m At  endins  ■■* ):  ^  Ji  ^ ,  - 1  /■ ,  ae  ju  ^'  ^  ..  n  ^ ,  ^í  m :%  resten  so- 
oor^.  nch  o  /ít',  \  ng:  després  de  la  nasal,  que  comença  sonora  i  acaba  sorda,  esclata 
la  plosiva  sorda  {anc  hores   /sr^k  :^z^s^y  fanc  i  aigua  «fAfjk  i  AÏgüs:  jt 

Terceres  persones  del  plural  davant  dels  sufixes  ///,  ho\  els  més  pronuncien  (i  alguns 
escriuen )  í  b  aji  ntr  ï>  ,  fASi  nt  u  ^ ,  'd  i  g  rnt  u  ?  [l 'agin  t  ■  iú,  facin  t-ho,  digui nt  -  ho ) ,  e  tz . ;  però  ca  s  \ 
tots—  tpAsmu  üe?  [passin-ho  bé\. 

Preposició  ab. 
Davant  de  consonant  que  no  sigui  ^\^\  aò  o  am   }wsaitres   n^m   nuzaltras >,  aò  o  am 

tu  *Bni  tu*; 
davant  de  vocal:  aò  o  amit  eU  «^mb  eX^; 

tia  van  t  de     1  i:  ab  o  nfn  ía  marc  <^m  le  mAííJ"  o  *Bmb  Iç  mAi:^^. 
Variant  de  pronúncia;  ^^  ;ïííjíí//^rj  * l•lb   nuzaltps^,   íï^  tu   ^up   tu  ,   rf^  í//   ^nbb  eX  ^ 
«í  /íi  /^íï/'é'  oib  tiï  niASd^  o  <Bbb  Ib  mA^^i*. 


Valor  de  la  ^,V)  en  les  paraules  de  formació  no  popular. 
í  s  V :  (í ;ra/j'íï  « issk  u  ^  za  ^ ,  extrany  ^  est  z  Ap  :í  ,  exprés  :  rs  p  zes  » ) ; 
tkï:  [excei-lent  leksBÍÍenjí;  excitar  i^^ksitA   ); 

iks>;  (tfjTiïr  jfiksA^,  reflexió  «rrefÍElcsio^S  /W^.r  nndaks  s  ^:jr-/rt,í/í/í^;// ^tEksp^BZi'Òenï); 
igz^:  [exacte  ^^BgzAkto^x   exercir   ^i^gz^rst^;  ex- diputat   sEgzSipu  tAtt  ,   ex  ambaixador 
rEgz^nibiíjB'Soí. 


I 


-1 


—     4SI     — 

VOCALS  DEL  CATALÀ 

Posteriors      Neutres     Anteriors   Posteriors    Neutres       Anteriors 


j^ 

1  ï 

1 

c 

1 

( 

o 

I 

4 

e 

1 

(à) 

9 

(«) 

T. 

! 

d 

(i) 

(an) 

1 

EH 

^     1 

1 

V 

\* 

1 
1 

"        1        1 

U     Ü 

lA 

3 

o 

UH 

1 

(0) 

9 

< 

CM 

3 

(^)  - 

OH 

(dn) 

E5»i  reies 


Amples 


f'à^    posterJor  prepalatalfsadA. 
(  )    Dlnlectab, 


Fri  cali  ves 


Altes 


Mitjanes 


Baixes 


Fricatives 


Altes 


Mitjanes 


Baixes 


^a^:  la  fï  tònica  davant  de  L  ,  ^1  »,  de  la  nieteixa  paraula  simple  {sa/  «sat»,  paJa 
^  pcA^  .^ ,  sa/síi    sa  hs3  >; ). 

'.^A^•:  la  /2  tònica  normal  [sa    sa »y  pas  «pASy^,  pare  «pA29»). 

íïà»:  la  a  tònica  normal  del  mallorquí  (pare  «pà39»,  sà  «sà»,/íïj  «^pàs»). 

<ï3»:  ei  sò  normal  de  a,  e,  postòniques  {z'ida  «biÒa»,  /io?ne  «oma»);  de  a,  e,  àtones, 
angleses,  en  rt/ía    vtla^  dinner  ^^dms»). 

«à*:  la  í*  mallorquina  de/r  ' Tà»,  pes  «pas»;  el  sò  de  la  /  o  z^  angleses  de^r  o  à^fur 
«tfà:*,  de  la  u  anglesa  óg  purse    pà:s>. 

ríB*:  el  sò  normal  de  a,  i\  protòniques  {dematï  «d^m^ti»,  la  lletfor  <\^  Xbüo»);  de 
la  o  de  poruc  -ípBc:ukk>;  de  la  o  anglesa  de  mouth  «'m^pG». 

*j*»:  el  sò  de/  n  /  àtona»  entre  les  altres  vocals  {noya  «noje»);  la  j  anglesa  de  yess 
ffjes»;  el  sò  de  /  àtona  derrera  de  /  tònica  [trii  e'trij»,  anglès  tree  «tjij»),  de  /  tònica 
derrera  de  /  àtoiia  (/r//    tçi'j?);  del  sufixe  ///   derrera  de  i  àtona  [pensi- hi  <í^'pzx\^\]^\ 


—     453     — 

íií:  la  /  norma!  catalana;  el  sò  de  f,  o  /,  protòniques,  en  rstíi  «ís'til  v,  ^sfiu  *  is'tiu»j 
drpèsit  «dipo'zitt*;  i  curta  alemanya  de  ^/>i«  «km»;  /curta  anglesa  ú^ pii  *pit*. 

í^j:  la  í^  àtona  de  Santa  Coloma  de  Queralt,  en  les  cases  -lis  kA-zis^,  /rí  dones  ^hz 
donis»,  la^  mallorquina  de  beya  <^h2A^i>,fuya  «füÏ9»,  i  la  vocal  àtpna  del  anglès  piíy 
^'piti»,  —  més  aprop  de  «i»  que  de  «e». 

«e:>:  la^  tancada  [ell  «eX»,  diré  «diee»,  néta  «net9»);  la  e  àtona  medial  davant  de  a 
tònica  o  cttona  {conrear  «kunrreA».  creació  «kjeBSioj»). 

«8»:  la  e  àtona  de  València  i  de  Lleida. 

<E»;  la  e  oberta  [nen  «nsn»,  alé  «bIç»,  nèia  «nets»);  la  e  àtona  o  semitònica  de!  pre- 
tixe  ex-  (que  ha  sigut,  que  ha  deixat  de  ser). 

La  e  oberta  del  mallorquí  {cienci  <iiSixnsi:^,  fi/er  «pjai»,  xtibech  «fubaíccOi  g^ÍT'fi  bé 
ampla,  està  molt  aprop  de  la  a  curta  anglesa  de  back  «baek». 

«w%:  el  sò  de  u  àtona  entre  les  altres  vocals  [estiuar  «istiwA»);  la  uf  anglesa  de 
well  «wet»:  el  sò  de  o  àtona  derrera  de  u  tònica  (nuo  «'nuw»,  anglès  too  ^\\}\\^)\  de 
u  tònica  derrera  de  o  àtona  [número  h  «'numazu  w»). 

<u>:  la  /^  normal  catalana;  u  curta  alemanya  de  kuss  «kus»;  u  curta  anglesa  de  put 
^put»:  el  sò  normal  de  la  o  àtona;  de  uo  en  quotidià  «kutidiA»,  quocient  «kusjen»;  de  o^ 
0  ou,  en  oet,  ouet  tuctt»,  boaç,  bouaç  (^^huAS^,  poar,  pouar  «pUA»;  de  oo  en  coordÍTUtr 
^kurdmA»,  cooperar  «V\}\í&zxí>,  cooperativa  «kupBZie'tiüa»;  la  u  final  única  de  individu 
sindiüidu»,  continu  «kun'tmu»,  superflu  «supej-fiu», — anàlecs  2.  judici  «ju'Òist^  diari 
'diAZi»,'  espontani  <<BspuntAni>:  «kLwrdmA»,  «kuwpB^A»,  «kuwpBZE'tiüa ',  Mndi'ti- 
3uw»  indivíduu,  «kun'tmuw»  contïnuu,  «superfíuw»  supèrfluu,  no  son  prou  catalans. 

íO»  (llengua  en  posició  de  «o-^»,  llavis  en  posició  de  «u»):  es  el  sò  rossellonès  de  <?, 
o  de>?i/,  en  raó  «rr^'o»,  sol  «sof»;  la  o   sueca  de  sol  «so:l»  (el  sol),  bo  «bo:*  {nin). 

toy>:\?i  o  tancada  [pom  «pom»,  raó  «rnso»,  dóna  «dona»); 

<Q*:  la  o  àtona  de  Mallorca  i  de  València:  la  o  de  ouet  «nwstt»,  bouac  bnwAss 
pouar  «powÀ»;  variant  de  pronuncia. 

«D»:  la  í7  oberta  {^os  «gzos»,  això  «bJd»,  dóna  «dona»). 

La  o  oberta  del  mallorquí  («gzds*,  «Bjd»,  «ddna»),  gaire  bé  ampla,  està  molt  aprop 
de  la  o  curta  anglesa  àe  pot  «pdt», 

«9»  oscil-la  entre  «^^»  i  «a-r»:  «b»  oscil-la  entre  «bh»  i  «b-^». 

«I»  tònica,  davant  de  «t»  de  la  meteixa  paraula  simple  [mil  ^mú^,  pila  ípilas,  — 
^anglesa  de  pretty  «'pjiti»),  —  i  «e»,  «à»  o  «ae»,  «u»  tònica^  «o»,  «d»,  «Òï,  davant  de 
íl»  de  la  meteixa  sil-laba  (z/^/  «bel»,  o  cel  «set»,  —  mallorquí  «val»,  i  «saelrs,  ~  bagul 
íbBgut», /í7//v  «foJrru»,  Jí?/ «sdI»,  —  anglès  call  «ko:}», — i  mallorquí  sol  ^sdt*)  — 
s'articulen  més  en  derrera  (  a  ), 


DlPTONCS 

Creixents  derrera  de  vocal. 

Tònics:  —  «ja»:  jíí,  ia,  [uyal  «ujat»); 

<í]xd\ ya,  ia,  [ueyam!  «bBJAm!»,  noyaça  «nuJAsa»); 

«je»:^é',  />,  [escayent  «BskBJen»); 

«je»:^^,  />,  [seyem  «SBJem»,  noyeta  «nujcta»), 

«jo»:^^,  io,  [joyòs  «3UJ0S»); 


V 


—     4S4      — 

' p^\  yo ,  iúy  [jíúyo ta    n u j Dt3 » ) ; 

<\VA^:  f(a  {encreuar    -efjk^BWAi^s  venaca  <ïbBWAS9»); 
twe  \  íte  ( ert  creuessis  ^  ^  f)  k  ^  e  w  es  i  s  :í ) ; 
*WE  :  ue  [c fi  creuem    BÍ)kzEwenii,  iwueta  «bnwcta»); 
t  ^'•  v\'  I  ^> :  ui  ( encreui  f^  e  í]  k  ?  ^  a^'  1 1 ) ; 

*;W3»:  Hi?  {iteuoia  «  bHw:>t5*). 
Mallorquins:  —  íi-àf:/í-  (fuyeta  -ífuïat^/•); 

íwa>:  Jïr  [encreuem  -HQkrewàm»,  veueta  «vBwàts»). 
Dialectal  de  Catalunya:  —  ^wa^:  //í?  \J*ouai    pQwat»). 
Atons:  —    j^j:  j^íí  a  ía^ye  o  /^,  (/í^íï  ^^tojn»,  /ít^'í'í  «tojas»); 

^'y^^\  ya  o  /Vï, /í-  o  ie,  [uyalef  '■  uJBÍett  >,  reyetó  «rrBJBto»); 
'  j  u  :# :  j'í?,  ?jcï,  [joyositat    3  uj  u  z U a tt  ^ ); 
«W3í:  //íí,  ^/f,  (emrruü  ^le^krew^  ,  diuen  «diwan»); 
'íweí:  «£/,  ^í%  (encreua re  ^  efjkrEWEre); 
'  w  í  t ;  ;//  [encreui  ? « i^  k  ï  c  vv  i  * ) . 
Decreixents. 

Tònics:  —    ai-:  í/_v,  íi/»  (///W  *niAÏA,  aiie  *a!?3>); 
*íef*:  rj%  r/j  (//W  *Xeï  >,  /-^///ít  -^rreïna^); 
•^^f**:  e^%  er\  {serz'ei  ^  ^mtxíeÍ  ^' , /e/mr  ■^fEÍns»); 
>*  uf . :  tfj%  ///,  (ízrí/í/  4ieüOÏ>^  cíd/a  « kuït9»); 
ft  af » :  í?y ,  oi\  (noi  « nDÏ  *  j  ^í?/>íi  » boï  za  ü  ); 
«aü^:  au  {plau  íplaú  %  r^ïí/r/-  ^  katjr^»); 
^  íu  V :  ///  \niu  « nttj  3» ,  viure  ^  biú  ra » ); 
': eü  > :  eu  [neu  « neu  * ,  í'/z^íí  ^ji  e ü ga  j»  }; 

^oü-K  £ï//  (/í?/í  ctouï,  roure  i^rroú^saf); 
«DÚ»:  í?tt  (//i!»  *plDu»,  moure  imoür^»). 
Mallorquins:  —    aï»;  r/  {sei^ey  ^s^rvài* , /ey na  «fàïna»); 
^-àü>:  í'//  (í?^^r//  ^ïtínàOs  creure  «kzàuza»); 
Mallorquí,  o  dialectal  de  Catalunya:  — -  ^oh:  oy,  oi^  [fonoy  «fonoi»,  lostoy  «rrostoï). 
Atons: —  c^i^:  ay^  ai\  {airós  r^ïros^ );  ey,  ei,  [reineta  «rr9Ïnct3»,/r/>«T  «foïne»); 
füi»;  uy.  Ui,  [cuitar  vkuïtA-);  oy,  oi,  (boirós  «buïeos»); 
í'EÜ^:  au  (iüurc  «kEUíe.',  plaurà  -pJEÚZA»);  ^^  (eugassada  «EÜgesAd^»,  J^'4ír<' 

«SBÜre»);  í^íi  o  íí/í  [parlàveu  'p^rÍAUEÚ»); 
«iiú«^:  /;/  {viui'é  ^hwzç^,  portessin    purtesiu»); 

fOÚTt]  ou  [  uiouir  ^^  m  9  ú  r  e  í%  plou  i  à    p  1  o  u  z  a  » ,  roureda  «  rro  ü  reds » ;  pronuncia 
normal):  s^o*  es  el  so  de  la  //  angiesa  de  mouth  «'mEo8». 
Mallorquí,  valencià,  i  dialectal  de  Catalunya:  — 

^  Q ü  ■ :  ou  ( iuourè  r  íti n ú  re  v  j  plourà  f  p  1 QÚ  za » ). 
Creixents  derrera  de  ^  i  de  ç. 
Tònics:  —  ^úa^:  ua  {igual  ^^igúaí*): 

rvA^:  ua  [quatre  ^-kü aíz:^^ ,  guany    gÜAjí»); 

r  UI » :  ui  llingu)stic  -  Xir)'gú  isti  kk  ^- ); 

'üev:  üt  (freqüent  ^fzEkúen^.  següent  «SEgüen»); 

t  ü E  ï* :  üe  [arerigueín  -  h üe z  ï gü  e m  ■>'■ ,  freqüència  «  fçEk ú snsia » ); 

iuo-;  uo  [digno s  '^sïgúos'); 


tÜD*:  lío  [qmta  tküata  s  diferent  de  cuúta  *kiJDt3í). 
M  ai  lo  rqu\ :  —  -^  ü  a  > :  ii^  [avcrigiic  m  k  e  \''e  ng  0  àm » ), 
Atons:  —  ïU3>:  /m,  «V»  {llengua  <iXei)g09*,  lUngiies  T,íei|gÚ3S»); 
íÜE^:  J/íT  {igualtat  <^\^\}^\Xx\!i^y  guanyar  vgÚBpA  ); 

/VV  {freqüentar  í- fr^kü^ntA  ^ ,  qüestió  -kÚEStio*). 


Trjptoncïí 


Derrera  de  vocal. 

Tò n ics :  ^ —  ^yzú^i  yeu ,  icu ,  {esgayai  "^  lezgBJ e  u  ^ ,  ^í*j^íV/  ?  s e j e  ü  * ) ;  ^ 

-^w^Üp:  wf/í  {encreueu  í^^k^Eweu*); 
Dialectals: —  ^jaLr*:/íí/íj  /^;/,  (esgayau  (:FzgEJdíj  ^j; 
«vvaúvf:  irajï  [encreuau  -tu^kzBwaü  ^j. 
Mallorquins: —  ^a-raú»:  j'<i«  (r^^g^íTj^;/  cuzgieïatJ>}; 
« ï-ràij » : /iVí  [esgaycu  «EzgEÏàü»); 
•  wà 0 » :  íí í'íí  [enaeueu  « ^ ^k rie wà ü * ) - 
Atons:  —  ^jeú^»:  jr//  o  iru,  yau  o  /íï//,  {sèyeu    ísejeÜï,  duyeu  '  dujeO*). 
Dcirera  de  ^ 
Tònics:  —  ftiAÏ*:  uay,  uai,  [guaita  *gÚAÏt3*); 

«tüeúifr:  Heu  [averigüeu  *BüEzigü£Üï).  ^ 

Dialectals:  —  «úaü*:  nau  [at'erigttau  «^UEtigúaír*  o  p^EVïíigOau»). 
Mallorquí:  —  ^\}íiü^>:  Heu  [averigiL•u  '^■Ev^^igOaúií). 
Aton:  —  «ü^í»:  uay^  uai,  {guaitar  <fgCi3ÏtA*)p 

y  o  i  mallorquines,  prepositives  de  diptonc  o  tríptonc,  sonen  íÏT1^. 
En  els  diptoncs,  i  triptoncs^    mallorquins,   a  normal,  i  e,  o^  obertes,   sonen  respecti- 
vament, *à»,  *3£»,  *à*. 

En  ets  díptoncs,  i   triptoncs,  atonSi  a,  e,  valencianes,  i  ú  valenciana   o  mallorquina, 
sonen  respectivament,   ■. a:^,  ^Q",  ^n*. 


Vocals  qlte  no  ihptongüen 

Dues,  una  de  les  quals  no  sigui   ^i»,   ni    ^uj»,  àtones  (plaer  ^pl^E» ,  conrear  -kun- 

rre'A*,  saò  ^seo^,  ve)  -ib^t^j  sahc  íSEukki^,  dia  ^di^^^,  grua  ^geu^*); 
Tònica  forta  de  radical  ^  ^  àtona  de  flexió  {Ja  conreo  ijd  kunrrsu*): 
Tònica  forta  de  radical  -[-  /  àtona  de  subjuntiu  (no  desmais!  «no  dEzmAts!»]: 
*'*  +  rjí  {frii  «'tzij»,  íri)  «ttij?»,  pensi -hi  í  'pEnsij?): 
lU*  -|-  íWjt  {^ïiw  íí'nuwi ,  niímera  ii  -ínumazu  W*): 

<!*,  <u*,  tòniques  de  radical  -\-ú^  /',  àtones  de  flexió  \irÍo  sttriijí>,  ««/'  «nuí»): 
Vocal  de  prefixé-|- <i»,  «u^^,  àtones  [prohibir  ^pzuiüi%  reunir  ^rníu'nüí): 
'U^  àtona -j-  ïp  ,    t*.  tòniques,  derrera  de^,  en  argüir  lErgu'i*,  argüeixo  íErgUEju*, 


456     — 


V^ií  ALS  qüe'l  poble  no  dipton(;a 

«r»  àtona  -|- vocal  tònica  \nuvial  cnumcít»,  rialla  <rriAX3»,  quieta  ^<kiet9»,  diem  «diems, 

ocasió  'ukBzioJ,  %fiüla  ^boí^»,  crium  «kçi'um»); 
-sïi  àtona  +  àtona  forta,  finals,  o  medials,  [dèria  <'dzzi^'^,  gràcies  «g^Asiss»,  —  rialler 
^  rn  eXc  ,  tfuictui    kie't  u  tt  ,  piadós  «  piBÒos  » ); 
tlerrera  (ie  consonant. 
« LI lí  àtona -|- vocal  tònica  (j-//íi/^  '< suau»,  «/í/z/-  i<nuA»,   lluir   «Xu'i;>,  barruer  «bBrrue^ 
'     fuet  -ÍUL•iX  ,  poai     pua!  s   boaç   «buAS»,   amoïno   «Bmu'rnu»,   roent  «rruen»,  cloem 

<tkluenií,  si{(?r  «suo*,  cuúta  «kuDta»); 
*Ui  àtona -j- àtona  forta^  finals,  o  medials,   [vàlua  «batua»,  pèrdues  «psrdu^s»,  —  sua- 
vissim  ïSüiï'üisim*.  cmma^arseuBnnvisgArs^*,  fuetada  ^fviatAÒ^* , poetaire  *pv^tAÍz^^); 
derrera  de  consonant  que  no  sigui  g  o  q. 
Vocal  àtona  +  (/,  /í,  o^  àtones),  que  responguin  a  vocal  àtona  +  {i,  //,  o,  tòniques): 
e^baíment   «BZUBiniens,   rcitws   «rrBinos»,   Lluiset  tXurzstt»,   coïço    «kuisoi,  saüquer 
fSKuke»,  vïormt  «biunAtt», 
Els  poetes  moderns,  adlmc  els  més  fills  del  poble,  i  els  que  més  encarnen  el  geni 
ú^   la   llengua,  díptonguen  normalment  les  combinacions  àtones  primitives  —  de  «i»  + 
vocal,  derrera  de  consonant,   —  i  de  «u»  -|-  vocal,  derrera  de  consonant,  encara  que  no 
sigui  ^  o  ^.  j  inicien  una  evoíució  més  o  menys  avençada   en   les  altres  llengües  novo- 
llatines? 


Vocals  de  mot  a  mot 

Pera  l*estudt  de   llurs   liiatus,  de  llurs  crasis,  de  llurs  diptoncs  i  triptoncs    caldria 
donar  una  llista  ínt>1t  llarga  de  casos  i  d'exemples.  Diré  spls: 
dues  tòniques  distintes  no  's  contrauen; 
dues  àtones,  iguals,  o  semblants,  se  contrauen; 

derrera  de  consonant,  «i>,  íU»,  àtones -|- vocal  tònica,  generalment  no  diptonguen; 
*i»,  «u*,  àtones  —  amb  íE»  diptonguen,  — amb  «9i»,  «bü»,  triptonguen; 
r inicial  àtona,  derrera  d'una  tònica,  igual,  o  semblant,  cau  sempre; 
«B»  derrera  de  tònica  que  no  sigui  «a»  o  «à>,  se  redueix  (i  devegades  cau). 

Pronúncia  de  la  conjunció  jj'  o  /. 
*!»:  [soi  i  ve7-n  «sdI  ï  Dern»,  dones  i  homes  «don^z  i  omas»); 
<]!»:  [per pla  i  nwntanya  ipEr  pfA  ï  muntAji3»,/<?r  i  desfer  «fe  ï  ÒBsfe»); 
'(j*:  [ranw  i  ei  noi  *t  Amu  j  bí  noi»,  arrivar  i  oferir  «BrriuA  j  uÍB'ri»). 


LA  PARAULA  I  L*  ACCENT  ' 

El  català  té  menys  paraules  agudes,  i  més  de  planes,  que  '1  francès;   més  paraules 
agudes,  i  menys  de  planes,  que  '1  castellà,  Titalià,   o  el  portuguès;   i   menys  de  sobres- 

drüxoSes  que  l'italià. 


m 


457 


Monosil-labs.  Els  articles  (incloses  les  formes  en  *Bn»,  i  na  ■nr»),  les  partícules  pro- 
numinalSj  i  el  reflexiu  se  *SE*  o  <-S3»,  es  *B5»;  els  possessius  nu?tí  «muiiï»  ton  <tun», 
lan  csun%  (dialectals  *mQn»,  ton*,  *siin>),  en  els  dos  genres  i  nombres;  el  relatiu  çue 
*ke-;  les  partícules  adverbials  íy/  *ïïn»  u  *-^n>,  ne  <nE»  o  «-n^»,  ^/  *r»;  les  preposicions 
íï  *ç»,  de  *dTà*,  per  *p^r•i  ^'^  <'em>^  i  en  <En*,  i  les  formes  contractes  de  preposició  i 
article;  les  conjuncions  y  u  r,  ni  *ni*j  c  «u»  (*ú>  o  --w--),  e/ue  *kB»,  :í/  tsi»,  ít/íí:  çue 
<Eg  tcEí,  son  àtons:  però  '1  çue  «ke»  interrogatiu,  sol,  o  emfàtic,  i  el  t/ue  conjunció  en 
perçur  ípErks*,  a  fi  de  que  *tï  fi  3e  ke-,  son  tònics.  En  la  pronuncia  corrent,  has.  ha, 
hüH^  auxiliars  de  pretèrit,  son  per  lo  general  semi-àtons:  has  après  <ez  Bpres-,  /la 
dos  <B  kiosi,  kan  dit  *En  ditt». 

El  català  te  menys  monosU-labs'  que*l  francès,  però  'n  té  més  que  '1  castellà,  i  que  "I 
portuguès,  i  inolts  més  que  l'italià.        * 

Adverbis  amb  el  sufixe  ment.  Si  ['adjectiu  es  paraula  plana,  u  esdruxola,  T accent 
principal  es  el  de  l 'adjectiu:  [òanament  ^''bcjna'men*,  càndidament  «''kAndjdg'men•):  si 
1  adjectiu  es  paraula  monosil-laba,  o  aguda,  l'accent  principal  es  el  del  sufixe  [greument 
*'gteü'men>,  íre^ríj/wfí// 'ku'ï armen*).  La  vocal  tònica  del  adjectiu   no  s'enfosqueix. 

Paraules  compostes  de  dues  paraules  tòniques.  L'accent  principal  es  el  de  la  se- 
gona: la  vocal  tònica  de  la  primera  no  s'enfosqueix:  {capgirar  «'kAb5í*2A»i  cercapous 
*'sErkE*poús*,  entrcmitj  c'entçE''miiTj*»  contraposarse  ^'kontppu'zArsa*,  sobre -eixir 
^'soü?ï*Ji»,  sota- esca/a  t'sotes^kals»).  Però  amb  algunes  excepcions:  [potser  «put'tse*, 
tot/tom  'tü'tom*,  ma /metre  'm^Vmztz^*,  contradir  *kunt^B'Si',  terratrèmol  'tK- 
rr^'tí  Em  ulf»..) 

'  Formes  compostes  de  verb  i  partícules  enclrtiques.  Sí  derrera  de  Taccent  verbal  hi 
ha  més  de  dues  sil-labas,  T ultima  partícula  reb  un  accent  secundari:  [dènameía  *"òox\^~ 
mç'ÍE»,  pòrtaleski  «"portoluV.!-,  enduguérensem' ho  tEndu^ge^^nsE^mu»,  endugiierense 
meles  «Bndu'getanssniE'tus*). 

En  la  pronuncia  mallorquina,  en  la  dialectal  de  Catalunya,  i  tn  la  popular  caste- 
llana, la  partícula  (i  si  n'hi  ha  més  d'una,  l'iiitima)  reb  Taccent  principal. 


QUANTITAT 

Les  vocals  tòniques,  davant  de  <rr»,  — ^  i  davant  de  «3*,  ode  «z»,  inicials  de  sil  laba 
interior,  —  i  la  cu*  ú^  cru{u)^  //u(u),  //u{u)en,  dn{u)s,  du{u),  du[u]en^  du{u)-ho,  son 
semi-llargues:  casa  ^Ux^ZT^^^pruïJa  ^pzvi"^^*,  deso  cde'zu»,  terra  ^tETr^',  pluja  *pju33*í 
torra  ^soTr^»,  cosa  <kD*7,3*,  (mallorquí  pesas  ^pa^zas»),  —  •kru'•,  'Xü'»,  ^Xu-an», 
<du*s*,  «du'»,  tdu'^n*,  *du'w». 

Casi  totes  les  vocals  (tòniques,  o  àtones)  poden  ser  semi-IlargueSi  —  o  llargues  ^ — 
per  crasis  de  mot  a  mot,  o  per  un  accent  expressiu. 


3fi 


45'     - 


CONSONANTS  DEL  ITÀLIA 


Velars^  Supra-  GingivaU, 

poftpaluials         palatals  PrepalaLals      Hnguo  denUïs   IJavi-demab      BinairÍii& 


Plosives 

g* 

k* 

j' 

c' 

0'     t' 

d'  t' 

^ 

b'  p*   ' 

Africadcs 

"3'    Tj' 

dz'  ts'     1 

KcJLiscades 

1 

Redob[atit£ 

1            1 

'^    ^ 

Fricatives 

1         ■      r 

v' 

f 

Laterals. 

i 

1'  1 

■ 

1      1 

Nas^i^ 

Lí 

íí 

i  r' 

p- 

Kf 

• 

M' 

M 

_^_ 

m'  m 

4 

Q 

B 

£1 

f 

ï 


I 


VOCALS  DEL  ITÀLIA 


Posteriors     Neutres     Anteriors     Posteriors     Neutres     Anteriors 


i'j' 

' ^^1 

i  ï 
e 

e 

£ 

A 

■ 

u  tir 

o 

Q 

D 

l'ricatives 


Al  Les 


Mitjanes 


Baixes 


FricaiÍTes 


Altes 


Mitjanes 


Baixes 


Esiretes 


Amplcfi 


45^     — 


*g»"  &^^^  '9^  t'À»,'  ghiro  tgiTQ»,  i^gg^ 
*lEggQ%  sogghigm  'soggijijïo» 

*k»:  rí3í:rír  ckokkA».  ckiccke  <kikke»,  ^/// 
«kwi»,  acqua  *AkkwA*. 

4j  • :  ghiaia  *jj  a  ■  j  a  *  ^  muggkio  c  mujy jo  >  * 

*cn  chiave  ^cjAve»,  occhiú  «^ccJQ*, 

íd*:  í/jfirí'  «dA  re»,  Wif//^  «Addrü*. 

^t»!  /if^/^  «tuttQ». 

'h*.  babbo  ^bAbbíï*. 

■-^^\  pioppo  «ppppQ». 

ïi^*i  g£nia  *\y^Z' fi]^ »,  giü  cdju». 

ïj*:  r/íí)  "Tfí'bü»^,  £7í}  <  rjo», 

ttJ»  :  acceniú  *  ATTjEnta  *  ^faceta  «fATT/A  - . 

dz»:  r^ansara  <dzAndzA  ta», 

ddz*:  a^sufTO  lAddzurro», 

ts»:  ^/b  *tsi'Q»,yíïr^í2  «fortsA». 

Its»:  iíí?£:^£^  -nottse». 

r>:  ridere  «rrdere",  /oví/  ^tsrrA». 

x^\  frufto  ffruttQ*,  sovsq  ^sorso* 

f  * :  scintilla  *  Ji  rttill a  < ,  sciami'   <  J  a -  m  a ' , 

^íjír  *pejje^,  toa^  *IíJfQ». 
z>:  if^c  *u'zQ»|  Si^eíto  íZvsltQ».' 
s » :  ir/íxí»  *  s&nsa . ,  sfiasso  *  s  p  assd  »- ,  tvsa 

íka'SA». 
V*:  t'ító  «vrtAr,  damferú  <dAV\eTa», 
^*:fede  «fe'de*,  affare  *AÍÏ"ATe>. 
Xi :  ^//  i  Xi » »  ^//>  *  Xe » ,  /í?^//  f  bXXi  * ,  fo- 

ghe  ifoXXe». 

1 ' :  íivelh  f  li  vs  I  la » ,  ghria  *  g  Id  ■  rj  a  » , 
\*\  fluiré  ^{[\\vx^^^  poho  *  polso*-. 


g»^:  /////^í?  i]ut)^Q',  lunghi  «luggi». 

f] » :  punca  «  p  ai]  k  a  » ,  duri  que    d  u  f]  k  w  e  » . 

ji-^»:  ringhiera  «rijijjeTA», 

p^  *  ■  granchio  *  g  r Apcj  Q  * . 

jtK » :  sogfio  <  sojijiQ  t ,  angeh  * '  A jiDje  lo», 

^n:  incidert'  «ipTj'i•dere». 

n»:  nonno  snonno»,  grande  «grAnde*. 

n»:  dcnso  «d&iisn». 

M  » :  hwiarc  *  i  m  vi  a  tí3  ^ . 

M»:  ínfima  t'iMfimo*. 

nu:  mamínu  «mAtnmAi,  bímbo  <bimbQ>. 

ip*:  tempQ  tteinpQ^, 

A»:  ragazBa  ^t ps^xV^x^  pane  cpA'fia^. 
:j**:  ^^/^  *gA'jD>^  hhndo  *bjondn»- 
'Y*\fiume  'íju*me*. 
ï^ifimsci  cfinifji',  í«/ríi  «mÍTA*. 
!»:  jaií?/  «nou»,  prasaíco  fprazAuka>,  miri 

iiïiJE'ï*  i  tmJEi», 
e*:  scTuio  «senna»,  serà  íücta*. 
%^\  fedeïe  *fede*le». 
£»:  bello  «bsllo*.  //Wí»  *H£*tQ*. 
w^j:    uanw    ^■WD'mo»,   guida    *qwi'dA», 

óu^i  <  b W3"  ï » ,  j^íï/  *  g  w  A  ï  * . 
w'*:    suono     'SWD'hd»,    ^//í7    «kweï*    ï 

'kweï». 
u » :  sussultú  t  su  ss  u  Jt  Q  > ,  />ii/^i^  *  pu '  r n » . 
ú^:  gaudia  igA'üdJQ>. 
o*:  ^ííí'ftf  íbokkA*,  i*at'È'  *vo'Tje*, 
Q»:  noioso  *tiojo'sd>. 
3^:  donna  'dannA»,  íVíc^n'    kw^TS». 


46o 


CONSONANTS  DEL  CASTELLA 


VeVars,  Supra 

postpalauls      pftlaub  Pr«palatals 


Gingivals, 
linguo-dentals 


Llavi- 
dentals 


Billavials 


Plosivt'S 


Arcades 


RetlLscadcE 


Redoblant^ 


Fricativ^s 


Lateral  ^ 


NuaL, 


g'gk' 

d' t* 

b'b  p* 

t;' 

3*    Z 

••'r 

g'  -' 

j' 

(^') 

zV  Sí' 

d' 

9' 

v' 

f 

ü' 

>:                 i 

X' 

•'    1 

1 

ü'  n 

]"■'  ?^ 

n'  n 

S 

1 

M 

• 

m'     in 

(  )    Vartant  de  pronúncia. 


VOCALS  DEL  CASTELLA 

P<ï&L«r]ors     Neutres     AnLeríors     Posteriors     Neutres     Anteriors 


j' 
iï 

1 

1 

< 

1 

a 

;    « 

' 

w"       [ 

i 

1    u  u    ; 

1           1 

r. 

í           t 

!            i 

Fricativcs 


Altes 


Mitjanes 


Baixes 


Fricatives 


Altes 


Mitjanes 


Baixes 


ílí?  tretes 


Amples 


L 


-     4^1      — 


*§*:  acciòn  tag/0ÍQn*. 

td>:  Amde  ^donÒB* ^  faida  «fsIdQ-. 

"U:  Aít/íJ  .torta*. 

ib»:  àiamàú  «biombo»,   í^íIjí?  «bosQ»,  í^w 

Wiír  «embi'ar». 
*b»:  fï^Wíí  tQ^xeto*. 
*^*\ pipa  <pipfl*- 
ítJ»:  chocko  «tJüt/q». 

tz*:  frio  ïfnQi. 

tf:  fíír^í'  «tarÒG-,  rorro  ^rrarro-,  honra 

*  t» :  g€trso  *  ga  rBa  - ,  if.''^?  *  bar  • , 

*^K  iue^ú    4üego*,  sfgj4ir  *se'gir»,  //í'- 

^í?    inegjn»,     mrgú     «kargo»,     j/jÇ'/íï 

«SLglo>,  ííií^ff  *algQ», 

t7i*:jaca  «xaka^,  ^/r^  cxi^a». 
*]»:  rayiia  «rrajita*, 

^ar  iatÍ2^i3flr»^ 
*S'i•:  jííjnt?   *sQSíi»,  mansú   «mansa»,  fits- 

/OJ  <fïe.stas». 
tfi»:  ^/i^  *ni3Q»,  medro  «msSsQ*,  verd^ 

*  berde  ^ ,   /í//   *  i  Ò !  • ,    í/<ií//^  /    t  dadlo  í  • , 

haiíazgo  *aXa5g£ii. 
*9*:  ^íifiítf    *0umo*,    tVwa    ^Bima»,    iut 

<lu8*,  dàds£Ío\  <'da6sal0['. 
^ï*\  fofa  «fofa*. 


fliüCQ»,  íír^í?/  *amah,  doòic    *dQulG*, 

selva  *seli3B*. 
*X»:  Ikno  *XenQ»,  z^///íï  <biXa*, 
#!»;  /tW  •le'aU,  blando  «blEndo», 
*\*:Jiaj0  «flQXQ»,  salsa  «salsa». 
.^i]»:  Iwngo  •^QiTjgfi»,  ^;/  /^«rtrí?  aurj  weka», 
tg*:  batuo  »ba^kD*,  enjuto  «eíjxuto». 
«ju»:   íï/ítf    «apop,    íí?/    lloro   ^uji    Xoïq*, 

enyesar  «epje'sar», 
tjl•»:  ancka  íajíTXü..  ^ 

*n»:  depiso  *deaso>. 

-M*:  Ínfima  •'ÍMfiniQ^. 

•  m*;  ?w/>/Fíí  *rriimQ»,  ambús  <anibQSj». 

tili»:  tiempo  «tïaijipQ*. 


<€*:  maàa?ía  4m8]iaiia>, 

ti.:  difidl  ídifiSíl*. 

*ï»:  ai!W    *aïse>,   hay   moir^  ^/Wí    *bjen», 

mediú  *m85ÏQ-,  i*ntibiàis  •enü'DÏaïs*. 
<e»:  ceksU  -Geïeste.. 
*w'*:  liHí'so   ^^wesQ»,  ahuecar  *awe'kar>, 
tu»:  /ií/í  dtmulú  tuf)  'kumultï*. 
*ü»:  í/7//íï    *  aula  3*,   bumú    «büeno»,   rí-j/- 

í/iWí?  *rrtísicïÜQ*T  buey  «búeï>. 

«a»   oscil-la  entre  «a*  i  *bt->;  «gs^  en- 
tre ^e-r*!  *s»t  i  *£-'í  'Q'  entre  *o^»,  *Q», 
i  «7-*, 


4^2 


CONSONANTS  DEL  PORTUGUÈS 

VeUrs,         Suprft-  Gingivals,  Llavi- 

postpalataU    palatal:»  Prepalatals  linguo-deoUls  deoMÜls       Billayiais 


Pïüsívea 


Afrïcadi!5 


Relliscades 


R^Joblanis 


Tricatives 


I.aieralh 


Nasab 


9'  k' 

1 

d'  t'- 

b'  p' 

1 

1 

i.- 

í 

z'  z 

r' 

g' 

5V;v  z's- 

a'    z's*    d' 

v'  r 

O» 

Q 

/(' 

i' i    V 

e 

: 

1 

-  1 

n'? 

m*  in 

VOCALS  DEL  PORTUGUÈS 

Posteriori        Neutres     Anteriors     Posleriors     Neutres     Anteriors 


o 

I  1 

i    ï   i 

I 

IT      iT 

o 

4 

a 

1 

e:  sh 

A 

A* 

1 
1 

u   in  u 

^ 

O    OH 

;  0* 

0    Di 

ï*'ricativcs 


Altes 


Mitjanes 


Baixes 


Fricatives 


Altes 


Mitjanes 


Baixes 


Estretes 
NasaLÈlat  feble  (o  de  primer  grau^. 


Amples 


-:^j 


—     4^3     — 


^k^:  taco  *kAka»,  aquí  *!e^kir. 

'  d  • :  tiomií'  ■•  dond i » ,  cahio  « kal  du » . 

't*:  iecto  »tetUï. 

*  b » :  òtca  t  bik  ii » :  rmnba  <  rrombu » . 
*^*:  papa  *pApE». 

€  z ' ;  cara  *  k  a  :;b  » ,  droga  *  d  z  3g  i;  %  pe n  fer 

tpp'der». 
*ï:*:  í'^7/>y  íkof^u,  marco  «TiiAjBu*. 

*kArru»,  honra  *ornï». 
*g*:  ^^í?    =ÍDgu»,   segïíir    tsi'gir»,   negro 

■  negcii»,  musgo  tmu3gU'- 
^ík  giro  i^iz:u»,  fnesnia  «me^mu». 
«fi»:   í'/zz/íí    -íituï,  yr/>r    tfeiXi-,    í.f/f.f 

<lK  chuvú  » I u v E - ,   ríí JTÍT  ■  rr a J li » ,  gos/os 
«gojtuj»,  rapan  «rr^^pAf» 

*  z *:  Bombar  *  xoni' b Ac » »  c'í!?.yíï  *  k  azb  • , 
ts»:  jí7  *SD»»  íïTír  fSern»,   verso  ^vsrsy»^ 

pensar  *p^'sA'>:  .fj;  o 
^  5  * :  ^íZí/í?  <  g  a5 li  *  ♦  pedra  « peS re»,  íír.fíil•' 
^dejdi». 

■l•ifúfo  «fofiii. 

•b-:  ííï^ií  *kAüu>,  ei^^Vr  «K'ü?ir^  eslrnrú- 

car  ei^uuz^'kAc». 
■I»:  sal  -sat»,  í^z/rí^  ^bilrru». 
I»;  òaisa  ^balsu*. 

*^**f^^^^K^  *fEPi]gut. 

*^*:  nunca   *nüt]kE%  brinquinho   ^bíif)- 

kipu  • . 
-jir^»:  manha  -ïïiujiev 
íti»:  íïo^fíï  <nonu%  //Wí?  <l!ndu*, 

<iri':  mimo  'mímui,  amòús  «fmbuj". 


:jni:  iempo  .tèmpiu. 

•a»;  Wíï/  *tnai%/íïw  o  paí?  «paún. 
'  A » :  £'íï  *  k  A  j ,  rfVí  -  fí  *  d a:  í  , 
*i»:  menina  *mminii.>,  /j/wr  «iümu. 
«ï»:  tapetar  ^Xxí\nXxz*^  hotc  «botí^. 

•  B>:  cama  ek^niBi,  /^'//m  ctBXE». 
A^Jinissimo  *  fi 'nisímu»,  //f^  *1í:i. 

«ï>:  ificira  -vï^ïrE*,  saloia  *sb1oïu>,  /í?/ 

o  pae  *pAí*. 
^\^\fiar  ^fÍAr*,  cear  *5ÍAr». 

^x^infisgar  ífij'gArs,  /í^íí/ü  -tijolu». 
*w*:/ecAar  « fi' Jat»,  historia  •iJtorÍB»- 

•  e»:  r/r  ^k^e*, 

*e^ » :  fel  fra  *  fe  í  t  ru  & . 
•E»:  cré  *krE*, 
*CH•;  wf/  *mEtï. 
»ü»:  ctimuio  ''kumuliu. 

*u»:  /icfar  *ti/kArM  í/íï£ïï  •bcAsu» 
íU*r    //if^r    «Iúaí:»,    jt^ív     -rrüer*,    deu-a 
^deuü'^    ignaes  <ïgÚAÏ|-*^  r/o  ^rriò*. 

34»:  Jí?/  tsal », 
íA»:  íi  andadura  -ÀndEdusE». 

«S»:  um  *u-. 
ïO-:  Jí7w  «so». 

I  amb  *í»,  <Ü»s  ^subjuntives  — 

•  HÍ  * :  wà  r  *  m  BÏ » ,  ^c/í^  *  bçï  - ,  ^í*;/.!!'  *  b§í  J  ^ ; 
<EU»:/5í?  ^peu^^,  lotwam  *1nv§ú'; 
*òl*:  pòe  <p5í»; 

*ui*:  //iftíVf  jmuíntii*; 
4tfui:  aldeàú  «ai'dïiO»; 
íioï»:  a/dears  wal'díoïí>. 


(Segons  en  Goncuives  Vianna,   <g>,   -d»,   ^u.  portugueses  son  fonemes  de  transició 
entre  les  plosives  'g>,  -d»,  *b>,  i  les  «g>,  «Ò»,  *ü»  fricativcs. 


—   464    — 


CONSONANTS  DEL  FRANCKS 


Lftrin-       Uvü'  Velnrs.         Supra-  Gingivnls,  Llavi 

ga.h         lars      postpalauls    palatah        rrep&IiUJs      Ijn^t^-dcriitats       dentals        BUUvi«U 


Plosfves 

i 
1 

1 

g'g  ííkv 

d'd   tf 

.    ,      .. 

b'bpp' 

Airicades 

1 

■   - 

'' 

Relliscades 

1 

r      -| 

Redoblïints 

f 
1 

ç) 

r'  r 

1 

Fricstives 

h* 

1 

j'3'sír 

1'  i 

v'rfr 

T,•teral^ 

1 

Nasals 

(!)■» 

p-'r- 

(p-  p) 

n'  n 

0 

111'   Sïl   1 

B 
ft 


(  }    Varia  [it  de  pfonüncli. 


VOCALS  DEL  FRANÍCEÍS 


Posterior* 

Neuti-es 

Ah  ten  ors 

Posteriors 

Neutres 

Anteriors 

i 

1 

1 

; 

1 

c 
a 

1 

Ú 

a 
5* 

M  4 

y 

0 

84 

!2 

u 

1 

Q 

■< 

Oi- 

3-* 

1  ^ 
.5* 

1, 

Estretes 

*à»    posterior  p  re  pal  ata  1 1  !ta  d a . 

(*ji    Nasalitdt  forta  10  de  $et;on  ^riu), 


Amples 


Kricaiive* 

Altes 
MiljancB 

Kaíxes 

Fricaüvei^ 

Altes 
Mitjanes 

Baixes 


i 


465    — 


■  k»:  w^ue  «k^k^,  qui  ^ki». 

-t-:  (outf    '^tut*,   'Wí/M*    Miat»;    mt'dir/n 

íinEt  sÈ». 
•  b*:  íní^r  *brib». 

■  p  • :  pipr   *  p  i  p  * .   grappe    *  gra  p  • "   úésfr- 

vtr  «opserve». 
*r»  fo  =R^):  r//v  ^n:r'.  terrc    -tE:r':   nous 

€4íurmis     «DU     knjr3*;     nous    amrroFis 

<nu  kurr5*. 
%r*  (o  *R»);  fi/fí-  -a-tr*,  cúudre  «kudr», 
íh»:  en  íí//í7  lalia».  oho  *ohq^ 
^y  jaíUir  -^'^^y\:*,fiÍÍc  *  fi tj*. 

</»:  çhkhe  =XiJ', 

íS»:  ^vtfr/  «su^í»,  pcnsif  ^pa-sif»:  c/tamr 

♦V»:  tfem*e  *vüe:v». 

*ÍKJtef  «fjef»,  dí/fidíc  -difísiU. 

•  I  • :  ///í/í  1 1  i  ia  * ,  /r/  o  /í7/í ■  « tel» . 

<|.:  sifuple  <supl»p  tóí/f  *tabl»* 

«g»*  fter  assimilació  de  *g»:  íonguemenf 
<l5gina>  (0  *l5i)mn»). 

*|i*-»  (o  «J»»):  agneau  «ajio»,  ïvj^/í'  *viji*. 

«n»:  nmne  «iiEn»,  bonne  «ban*. 

♦m*:  íwrwí'  ^mE:m*,  súnnne  *S3in^. 

•ip»;  egoisme  «egoisni-. 

*g*,  ilf»,  etz.  (Incloses  ^r-  u  <r*j  ^1»  i 
»ip*),  se  troveïi  en  l' assimilació  par- 
cial 


^a*:  pa^    {m^^pàírt^  •l>a:tf». 


•a*:  dada  «dada».  ,^*fj^t'  «gar^*,  femme 
'  fam ' . 

']'•■  P^^Vi^f^  ípeje»,  caiiimi    ïkajíu,  f*itux 

*]'  ■:  £:/í7  •sJeK. 

^^^lòii'  " ble • ,  céder  * sed e > ,  tiuai  . kc * ,  iV 
*e»,  ies  *le*,  í/í'j^'  «de»,  ///r.f  »me*, 
tíj  «se». 

' E * :     òeiic-mèrf     4 b£lme:r i» ,    aVí^    ^  ie: 1 1 , 

*w**:    oui    íwi*,    oiòYüií     ^wnzQ*,  joutt 

«jwE*,  droit  *drwa». 
iW'»:  fúuinf  «fwin»,  soin  <swe*. 
tu*:jmjou  «juju*,  /íp/fr  *tü:r*. 

*  o » :    Soàií    •  b obo  » ,    cv/ít    « k o :  t » »     í "^íí jrt* 

*  Jo :  z  * ,  pauvn'  «  pu :  v  r  • . 

*  3fr  ^ :   /íír ^    *  ÍD :  r » ,    //í? w  ^«í ^    *  di  n  - ,    /'tf  i^/ 

*p3l*,  commcnt  =kDmà>, 
*i|*:  huile  «qÜ' . 
<í\*:fuir  <fqi:r'. 
«y*:  /«;/r  *lyn»,/tfr  *py:r*. 
*&*:  peu  ^p^^.yrusí-  4Jo:z.,  l'a-íí  «ve», 
«Si*^  h'i'òis  «brebi». 
*ckj:    neuf  «ncef»,   nemfe  *nòe;v>,    fíTtfr 

ekcK:r*. 
«au  ^/íí«í'    4  bla  * »   ^**/2í/?  í-   *  rà:dn  ,   Umps 

«ta»,  iampi'  *ld:p», 
ti»:  r/í 7/  MJe'^  peindre  tpE;dr*,  ////  <lii», 

simph'   <SE:pl*,   niaintc  ^niEít^,  daim 

*dE*. 
«5^ ' :  ^^7/  *  b5  ^ »  çoniblv  *  ko:  bl » . 
I  cl»:  chacun  «Xakóe*,  humbíe  íóeíbU, 

Atones  curtes,  —  <a.,  *af,  se  decan- 
ten a  ffl',  *Afc,  —  «e»,  te»,  a  *e>,  -  <o*» 
«ji^*,  a  ^Dl•»*  —  *0*,  «ce»,  a  ^»h  *. 


—     466 


De  D.  Gabriel  Alomar^  de  Palma  de  Mallorca. 


•^Es  indispensable  pera  la  vida  i  progrés  de  la  nostra  llengua^ 
runif icació  absoluta  de  l'ortografia  catalana? 

L'ortografia,  senyors,  es  cosa  extra- científica,  matèria  de  convenció,  purament  uti- 
litària, essencialment  arbitraria.  Com  sabeu,  dues  tendències  oposades,  l'etimologisme 
i  el  fonetisme,  se  disputen  el  predomini  ^gràfic  en  tot  idioma,  formant,  per  contrapès, 
aqueix  equilibri  que  glateix  en  tota  manifestació  visible  de  les  coses.  L'etimologia  re- 
presenta l'element  tradicional  o  històric,  l'ahir  de  la  llengua,  l'encadenament  de  centú- 
ries i  generacions  qui  han  anat  formant  el  lèxic  en  la  séua  actual  concreció.  La  fonèti- 
ca representa  el  moment  viu  i  bategant  d'aqueix  lèxic,  brollant  de  llavis  del  poble  en 
tota  la  força  alada,  feconda  i  jovenívola  dels  verbs  destinats  encara  a  futures  accions  i  a 
desconegudes  trascendencies,  plens  d'esperit  vital,  saturats  d'una  vigor  misteriosa  qui 
comunicant-se  als  altre^  homes  i  als  altres  pobles  hi  desvetllarà  tal  volta  poderosíssimes 
accions  que  no  podem  preveure.  . 

La  llengua  catalana,  sortint  del  séu  somni  secular  per  la  miraculosa  evocació  de 
que  tots  som  fills,  se  trobà  en  la  plena  llibertat  del  qui  ha  conseguit  llevar-se  de  sobre 
una  llosa  de  sepultura,  i  volgué  fruir  sens  trabes  de  la  seua  nova  deslliurança,  com 
aquelles  egües  de  la  Camarga,  qui,  a  travers  les  estrofes  de  Miri/o,  esbaten  al  vent  les 
cabelleres.  Aqueix  afany  de  llibertat  s'extengué  fins  a-n  aquelles  manifestacions  de  vida 
qui,  per  naturalesa,  semblen  més  adequades  a  disciplina  reposada  i  convencional.  Tal 
es  l'ortografia.  Es  sabut  qu'en  els  temps  històrics  en  que  l'idioma  català  va  espandir 
la  flor  més  pura  de  la  séua  primera  vitalitat,  en  els  temps  mig-evals,  i  després  en  els  de 
decadència,  entrada  ja  l'Etat  Moderna,  no  hi  va  haver  fixesa  gràfica  normal.  S'escrigué 
a  Tatzar  del  copista  o  del  corrector.  Més  quan,  per  l'impuls  de  la  Renaixença  catalana 
dels  nostres  dies,  la  llengua  va  ressucitar,  ben  aviat  germinà  en  la  conciencia  de  tots 
els  nostres  escriptors  la  convicció  de  que  calia,  d'una  o  altra  manera,  sometre  a  una  llei 
la  nostra  escriptura.  Però  ^*quina  llei?  Els  profans  no  veien  una  vera  autoritat,  universal- 
ment reconeguda,  qui  'Is  dictés  la  norma  gràfica  a  la  qual  deurien  adherir-se  com  a  un 
dogma.  Els  entesos  no  obeien,  naturalment,  a  un  meteix  sistema  en  la  constitució  de 
les  lleis  gràfiques  que  s'establien  pera  sí  meteixos,  segons  el  temperament  de  cada 
qual,  unes  voltes  inspirat  exclusivament  en  la  tradició,  altres  en  una  etimologia  més 
remota  encara,  altres  en  l'ineludible  influencia  castellana,  altres  en  una  rígida  concepció 
fonètica,  altres  en  l'albir,  més  o  menys  fonamentat,  d'una  regla  personal.  I  es  curiós: 
aqueixes  qüestions  ortogràfiques,  tots  ho  sabeu,  per  lo  meteix  que  son  matèria  incon- 
sistent i  convencional,  oscilant  en  la  vaguetat  de  les  regles,  de  les  derivacions,  de  les 
prosòdies,  se  resolen  en  veres  disputes  de  bisantinisme  teològic,  de  ridícols  anatemes 
gramaticals,  com  si  se  volgués  compensar  instintivament  la  pobresa  íntima  de  la  disputa 
am  l'ardor  de  la  veu  i  Texacerbació  del  raonament. 

La  més  famosa  d'aqueixes  divergències,  ja  tradicionals,  es  la  dels  laistes  i  els  leistes 
en  quant  a  la  forma  del  plural  femení.  Pera  el  triomf  definitiu  dels /r/j/^í,  no  n'han 
calgut  poques  de  tranzaccions,  gradacions,  concessions,  evolucions!  Però*  la  victorià  dels 


—    467    — 

ieistes  representa  la  victorià  d'un  principi  qui,  pera  mi,  es  el  fonamental  en  la  qüestió. 
Aquest  principi  podria  formular-se  aixK  «Tortografía  catalana  serà  perfecta  quan  amb 
els  meteixos  signes  pugui  expressar  totes  les  séues  diversitats  dialectals».  Els  itixies 
donaven  com  a  primera  raó  pera  llur  sistema  la  necessitat  d'expressar  amb  un  signe 
comú  IV  muda  catalana-oriental  del  plural  femení  i  IV  tancada  del  meteix  plural  en  el 
dialecte  català -occidental  (Valencià,  Lleida). 

Sabut  es,  per  lo  demés,  que  la  més  forta  dificultí  t  pera  una  ortografia  catalana  ple- 
nament fonètica  serà  la  comunitat  del  sò  entre  Ya  àtona  i  la  c  muda,  circumstancia  qui 
s'oposarà  sempre,  més  que  res,  a  l'ideal  gràfic  fonetista  i  anti-etimologista  per  ai  tia  so 
un  sol  signe.  Èn  cambi,  ^qui  dubta  que  un  sol  signe  representarà  sempre,  forçoíiament, 
una  varietat  de  sons,  segons  la  fonètica  de  cada  regió,  sobre  tot  tractant-se  de  le*?  vocals, 
element  musical  de  la  paraula,  en  la  qual  l'element  ideològic  es  la  consonant? 

L'ortografia  vé  a  ésser  la  representació  externa,  visible,  simbòlica,  de  la  llengua  !'s 
una  clau  d'unió  entre  les  diverses  formes  dialectals  d'aqueixa  llengua,  pera  la  comuni- 
cació escrita.  Una  ortograPa  plenament  catalana,  cal,  doncs,  que  abarqui  tot  ï' idioma 
català  en  l'extensió  dels  seus  dialectes  i  subdialectes.  ^Qui  dubta  que  podmn  existir 
ortografies  dialectals  pera  ús  del  realisme  literari  qui  vulgui  trasmetre  am  puresa  el  par- 
lar vemacular  o  local,  i  pera  revelar,  en  les  obres  erudites,  les  diversitats  més  nimies  dels 
lèxics  particularíssims?  Parlem  avui  de  l'ortografia  catalana,  i  com  a  tal,  ens  referim  a 
una  tasca  qui  pertoca  únicament  a  la  nostra  obra  d'unitat. 

L'obra  d'unitat!  Obra  essencial  d'unitat  es  la  d'aqueix  Congrés  qui  dona,  per  prime- 
ra vegada,  solemnial  fe  de  vida  del  nostre  idioma  davant  el  món.  Obra  essencial  d'uni- 
tat es  la  realisada  de  cap  a  cap  de  Catalunya  pel  benemèrit  iniciador  d'aqueixa  assam- 
blea.  Mossèn  Alcover.  Obra  essencial  d'unitat  es  la  qu'empenyen  a  l'hora  present,  en 
totes  les  branques  d'aqueix  gloriós  despertar  colectiu,  els  ciutadans  de  Catalunya.  IViar 
aqueixa  paraula  feconda,  Solidaritat,  havia  tingut  una  més  alta  encarnació  entre  nosaltres. 
I  no  es  certament  el  Congrés  de  la  Llengua  catalana  la  més  humil  manifestació  d'aquesta 
jxxlerosa  revivalla,  qui  respon  a  no  sé  quina  veu  ultra-humana  i  misteriosa  de  Sur^ef 

Jo  voldria  que,  com  a  fita  d'aqueixa  obra  d'unitat  en  que  tota  la  Catalunya  c<mti 
nental  i  l'insular  se  reconeixen  i  s'abracen,  quedés  en  l'escriptura,  qui  es  imatge  de  la  \  lu 
entre  els  ausents,  entre  els  ausents  espargits  a  les  encontrades  distants  d'una  tneteixa 
terra,  i  qui  es  també  representació  d'un  verb  nacional,  personal,  llibèrrim,  inde]>endent, 
en  el  concert  universal  dels  idiomes,  jo  voldria  que  l'escriptura  catalana  fixés  per  con 
veni  de  tots  les  séues  formes  matrius,  quedant  com  a  testimoni  d'aqúesta  germanor. 
Per  això,  senyors,  aprofitant  la  solemnitat  desacostumada  d'aquests  dies,  jo  pro|>ns  la 
celebració  d'un  Congrés  ortogràfic  o  el  nomenament  d'una  delegació  acadèmica  cata- 
lana qui  estableixi  lleis  ortogràfiques  generalisables  a  totes  les  formes  dialectals  de 
l'idioma,  adequant-se  lo  més  possible  a  la  tendència  fonètica  i  a  la  simplicitat  gràfica 
'  Jo  ja  sé  ^^qui  ho  ignora?  que  aqueixes  qüestions  ortogràfiques,  per  lo  meteix  que  son 
nimies  i  secondaries,  solen  promoure,  com  deia,  entre  els  partidaris  de  les  diverses  ma- 
neres, competències  mesquines,  tornejos  de  savis  rurals,  rivalitats  grotesques,  jo  ja  sé 
que  Tacademisme,  per  altra  banda,  es  malaltia  de  que  fins  ara  s'ha  alliberat  el  mïstrc 
idioma.  Jo  ja  sé  que  fins  l'idioma  castellà,  tan  gelós  de  la  seua  rigidesa  unitarista,  nu 
baconseguida  la  seva  unitat  ortogràfica  sinó  establint  veritables  contradiccions  i  fins  absur- 
des d'escriptura.  Però  observem  que  si  hi  hà  una  matèria  pera  la  qual  els  centres  tècnics  o 
les  ponències  professionals  síen  favorables  es  la  fixació  de  l'ortografia,  .sobre  tot  pera  us  dels 


—     468     — 

profans  qui  han  d' acomodar-se  a  les  regles  apreses,  determinades  per  altri.  Ademés,  si  la 
ponència  acadèmica  establís  un  sistema  defectuós,javindríariniciativaparticulardels  gra- 
fistes a  esmenar  successivament  els  errors  comesos.  Perquè,  després  de  tot,  ni  l'ortografia 
ha  de  sostreure-s  a  la  llei  de  progrés  i  evolució  qui  va  matant  i  renovant  totes  les  coses. 

En  això  de  la  simjilicitat  i  unitat  ortogràfiques  hi  hà  qualque  cosa  de  ben  parescut 
ais  esforços,  ja  èpics,  j^era  establir  per  conveni  una  llengua  universal.  Sols  els  ignorants 
han  pogut  creure  que  aqueixa  llengua  hagués  de  servir  verament  pera  ésser  parlada  en 
colectivitat-  Se  tracta  sempre  d'una  llengua  esquelètica,  genèrica,  apta  sols  pera  la  co- 
municació entre  pobles  de  llengües  diversfes,  o  tot  lo  més  pera  sustituir  les  llengües 
parlades  qui  fins  avui  han  servit  successivament  de  llengües  universals,  sobre  tot  en  la 
diplomàcia,  com  el  llatí  o  el  fi-ancès.  Idioma  internacional  i  de  convenció,  com  els  signes 
taquigràfics,  o  Is  telegràfics,  o  l'escriptura  dels  cecs  o  la  notació  musical.  Doncs  Torto- 
grafia,  qui  tendeix  sobre  tot  a  extendre  el  radi  de  lo  expressat  per  ella,  a  costa  del  nombre 
1  diversitat  dels  seus  signes  d'expressió,  es  també  un  sistema  convencional  i  arbitrari,  sub- 
jecte sols  al  conveni  inter-humà.  Observem  que  l'adopció  progressiva  dels  caràcters  llatins 
pera  les  llengües  germàniques  (ja  completa  en  l'anglès),  ve  a  ésser  com  el  cambi  de  lletra 
en  Tescriptura  del  sigle  X,  una  tentativa  més  d'unificació  internacional   de  l'escriptura. 

I  aqueixa  unitat  benfactora,  ^no  podrem  conseguir-la  en  el  nostre  idioma,  ont  tant 
notables  iniciatives  hi  ha  hagut  pera  Tafirmació  de  la  pulcritut  i  racionalitat  gràfiques, 
sobre  tot  per  part  d'aqueix  factor  ilustre  de  la  nostra  renaixença  que  sanomena  Vyívençr 

Sí.  T /unitat  de  l'idiíjma  i  la  séua  representació  en  el  món  Hngüístic  exigeixen  una 
norma  gràfica  comunal  pera  l'expressió  de  les  séues  diverses  formes. 

Així  com  ei  lèxic  es  orgue  principalment  d'expressió  (i  com  a  tal  susceptible  d'una 
infinita  diversitat  de  tons,  i  està  en  continua  e- indefinida  creació),  la  grafia  es  primor- 
dialment orgue  de  comunicació,  i  com  a  tal  vé  a  ésser  nucli  comprensiu  on  se  concen- 
tren en  un  sistema  d*eseriptura  les  modalitats  indefinides  de  l'idioma  parlat. 

La  simplicitat  i  unificació  de  l'ortografia  es  un  grau  més  en  aquella  evolució  cap  a 
,  lo  perfecte  (segons  la  llei  del  menor  treball  possible),  qui  va  de  l'escriptura  ideogràfica 
a  la  fonogràfica  i,  dins  aquesta,  de  la  silàbica  a  l'alfabètica. 

Un  idioma  es  un  tot  compacte,  si  bé  amb  unitat  i  varietat.  La  .séua  unitat  resta- 
bleixen les  seleccions  socials,  fixant,  per  depuració,  les  formes  i  flexions,  les  paraules  i 
llur  sintaxis,  la  prosòdia  i  el  ritme.  El  poble  es  l'element  de  varietat  qui  en  diversifica 
infinitament  la  muribíogía  i  la  construcció.  Ara  bé,  essent  l'ortografia  tasca  de  seleccions 
sabies  i  erudites,  de  gramàtics  i  escriptors,  pertany  de  ple  a  l'obra  d'unitat. 

Kl  Congrés  d'ortografia  es  tant  més  necessari,  en  quant  no  hi  hà  avui  certament  un 
sistema  de  grafia  catalana  perfecte.  La  duplicació  de  consonants  (sobre  tot  en  paraules 
procedents  desdrúixols  llatins,  cova  poble,  òq  populo)^  la  distinció  entre  els  dos  sons  de 
//,  el  valor  tònic  de  les  vocals,  segons  llur  col•locació,  l'ofici  de  Vy  (seguint  a  la  «),  i  de 
IV  (precedint  a  x\  £■),  com  a  sò  modificador  de  consonants,  la  conversió  de  les  conso- 
nants mudes  de  suaus  en  fortes  a  final  de  silaba,  entranyen  qüestions  prosòdiques  qui 
no  tenen  una  corres|Kmdencia  clara  i  ben  definida  en  l'escriptura. 

Convé,  ademés,  en  l'ensenyança  del  nostre  idioma,  fer  notar  la  condició  adjectiva 
variable,  aleatòria  i  convencional  de  l'ortografia,  a  fi  d'evitar  la  defectuosa  prosòdia 
corrent  en  la  lectura  del  català  antic,  fins  entre  els  erudits,  qui  solen  llegir  literalment  a 
la  castellana.  L'ortografia  es  cosa  propria  de  llengües  perfectes  i  de  regles  de  cultura; 
per  això  en  la  paleografia  neo-llatina  no  hi  hà  mai  fixesa  gràfica. 


Secció  Literària 


—     47°     ^ 


TEMES  dels  senyors: 


Esmenes  y  observacions  dels  senyors 


Joaquim  Ruyra, 


Francesch  Carreras  y  Candi 


Gregori  Artizà.  . 


Antotii  M.^  Alcover,  Fvre. 


Joan  Marat>alK 


k    Francescli  Carreras  y  Candi 
(  Joseph  Pijoan 


l.luls  Vtíadot,  Pvre, 


Joseph  Falp  y  Plana 


Manuel  de  Montoliu 
'    Benet  de  Pomes 


Lluís  H.  Nadal. 


.1 


Juan  Givanel 

Gregori  Arüzà 

Francesch  Carreras  y  Candi 


COMUNICAaONS  dels  senfors 


Mateu  Obrador,  de  Palma  de  Mallmca 
Joan  Alcover,  de  Palma  de  Mallorca 
Eberart  VtJf^el,  de  Aacken 
Francesch   Carreras  y  Candi,  de  Barce- 

Imm 
Miquel  Costa  y  Llobera,  Pvre.  de  í^lma 

de  Mallorca 
Amadeu  Pagès,  de  La  Rochelle 
Joaquim  Miret  y  Sans,  de  Barcelona 
Antoni  Bartomeus,  de  Barcelona 
Juli  Del  pont,  de  Perpinyà 
Ramon  Foulchè  Delbosc,  de  Paris 
JoaH  Givanel,  de  Barcelona 


Joseph  Calmette,  de  MontpelUr 

J.  Blazy,  Pvre.  de  Nakèdes 

Guillem  Reynés,  de  Palma  de  Mal  Urea 

Joan  Torrendell,  de  Pahna  de  Mallorca 

Diego  Rüi^,  de  Barcelona 

Jaume  Massó  y  Torrents,  de  Barcelona 

Cosnie  Parpal  y  Marquès,  de  Barcel&m 

Llorens  Riber,  Pvre.  de  Palma  de  Ma* 

liorca 
Manuel  de  Montoliu^  de  Barcelona 
L.  Barrau-Dihigo,  de  Paris 
Adolfo  Bonilla  SanmarÈÍn»  de  Madiid 


-  "■  -  .  , 


Sessió  de  Constitució 


En  la  ciutat  de  Barcelona,  y  en  la  sala  lateral  de  la  dreta,  planta  baixa,  del  Palau 
tle  Belles  Arts,  se  constituí  1  dia  14  d*Octubre  de  igo6  a  dos  quarts  de  dotze  del  matí 
h  Secdà  Lkraria  del  ^ Primer  Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Catalana^.  Forma- 
ven  la  Taula,  el  Pre^iident  de  la  Secció,  Dr  D,  Antoni  Rubió  y  [  Juch,  y  Is  infrascrits 
Secretaris. 

Oberta  ia  sessió  foren  proclamats  els  Presidents  Honoraris  del  Congrés,  y*s  llegiren 
les  conclusions  formulades  pels  Ponents  dels  Temes,  ab  les  esmenes  presentades,  y 
se  donà  compte  de  les  comunicacions  rebudes. 

El  senyor  President  saludà  Is  congressistes,  y  donà  una  idea  general  de  lo  aue 
havia  d'esser  y  fer  la  Secció,  y  de  la  manera  de  funcionar,  resolguent  algunes  dificultats 
que  sobre  això  derrer  se  li  proposaren,  Tot  seguit  s'aixecà  la  sessió. 

Els  Secreiaris^ 
,  J.  Massó  Torrents  —  Joseph  Píjoak 


—     472     — 


Primera  Sessió 


Comença  a  les  onze  del  matí  del  dia  15,  baix  la  presidència  de  D.  Teodor  Llorente, 
qui  cedeix  tot  seguit  son  lloch  al  Dr.  Rubió  y  Lluch,  escusantse  per  son  poch  oir,  des- 
prés d'unes  quantes  paraules  reconeixent  a  la  poesia  valenciana,  en  representació  de  la 
qual  es  vingut,  com  a  filla  de  la  catalana,  ressorgida  al  crit  de  «Lo  Gayter  del  Llobregat». 

Ocupat  el  silló  presidencial  pel  Dr.  Rubió,  aquest  agreheix  les  frases  que  '1  senyor 
Llorente  ha  dedicades  al  seu  pare  D.  Joaquim  Rubió  y  Ors,  dolentse  dç  que  '1  patriarca 
de  la  poesia  llevantina  no  pugui  dirigir  aquesta  Secció. 

La  Taula  queda  constituida  sots  la  presidència  del  Dr.  Rubió,  y  'Is  senyors  Llorente, 
M^ragall,  Ruyra  y  Finfrascrit  Secretari. 

Llegida  l'acta  de  la  sessió  de  constitució,  aquest  derrer  donà  compte  de  les  comu- 
nicacions presentades  a  derrera  hora,  y  d'una  esmena  del  senyor  Carreras  a  les  conclu- 
sions del  senyor  Ruyra. 

D.  Mateu  Obrador  llegeix  la  seva  comunicació  sobre  «L'edició  original  de  les  Obres 
de  Ramon  Lull»;  y  Mn.  Llorens  Ríber  la  seva  sobre  la  «Missió  dels  escriptors  en  quant 
al  manteniment  de  la  puresa  y  unitat  del  català*. 

En  ausencia  de  l'autor,  Mn.  Casaponce  llegeix  la  comunicació  de  Mr.  Barrau-Dihigo, 
Bibliotecari  de  la  Sorbona,  de  París,  sobre  «Manuscrits  llatins  y  text  català  de  Gesta 
Comitum  Rarcinonensium^ , 

S'entra  en  el  període  de  les  discu.ssions  dels  temes,  y  '1  senyor  Ruyra,  esposa'l  seu, 
qui  té  per  enunciat:  «La  nostra  llengua  en  les  obres  literàries.  Causes  de  la  formació 
del  llenguatge  literari  com  a  diferent  del  vulgar.  Crítica  d'introduccions  sintàxiques  de 
quart  ordre  en  la  literatura  catalana». 

Explica  '1  Ponent  cada  una  de  les  conclusions  formulades  y  al  ésser  a  la  tercera  fa 
present  que'l  senyor  Carreras  y  Candi  hi  té  una  esmena  presentada,  esmena  que  diu  no 
pot  acceptar  per  crèurela  ja  compresa  en  els  quatre  agrupaments  generals  per  ell  consi 
derats. 

El  senyor  Carreras  defensa  la  seva  esmena,  y  queden  ponent  y  esmenant  en  que 
tractaran  de  posarse  d'acort  per  la  nova  redacció. 

Després  D.  Joan  Alcover,  de  Mallorca,  llegeix  la  seva  comunicació:  «La  llengua 
catalana  que  hem  apresa  en  l'infantesa  es  absolutament  indispensable  y  insustituible 
com  a  element  d'expressió  artística.» 

Després  d'aquesta  lectura,  s'aixeca  la  sessió. 

El  Secretari,  J.  Mas.S(')  TORRENTS 


—     473     — 


Segona  Sessió 


S'obrí  a  les  quatre  de  la  tarde  del  dia  15,  presidint  Mn.  Miquel  Costa  y  Llobera. 

Aprovada  Tacta  de  la  sessió  del  matí,  se  cedeix  la  paraula  a  D.  Gregori  Artizà, 
mestre  d'escola,  jubilat,  de  Capmany,  perquè  defensés  les  conclusions  del  seu  tema: 
«Importància  y  necessitat  dels  estudis  gramaticals  per  tota  literatura  y  especialment  per 
la  nostra.  Creació  d'una  Acadèmia  o  Institut  de  llengua  catalana '». 

Mn.  Alcover  després  de  saludar  al  senyor  Artizà  y  de  fer  constar  que  en  ell  sahida- 
va  l'honorable  magisteri  català,  presenta  una  esmena  a  cada  conclusió  del  Ponent,  fent 
llur  defensa. 

Rectifiquen  tots  dos  y  queda  l'assumpto  pendent  de  votació. 

El  senyor  Carreras  y  Candi,  avans  de  la  rectificació  del  senyor  Artizà,  demana  que 
se  suspengui  la  discussió  d'aquest  tema  perquè  l'endemà,  ab  més  coneixement  de  causa, 
el  senyor  Artizà  pugui  contestar  a  Mn.  Alcover  respecte  a  unes  "alusions  dirigides  a 
FAcademia  de  Bones  Lletres.  La  presidència  no  ho  accepta  y  consta  en  acta  la  petició 
del  senyor  Carreras,  com  a  representant  d'aquesta  Acaden#i^' 

A  continuació  el  senyor  Plana  y  Dorca  llegeix  unes  conclusions  enviades  pel  doctor 
Vogel,  professor  de  l'Escola  Politècnica  d'Achen,  y  escrites  en  català,  sobre  la  «Conve- 
niència de  fomentar  les  traduccions  de  les  llengües  del  Nort  a  la  catalana.* 

Aqueixes  conclusions  son  preses  en  consideració. 

Mn.  Costa  y  Llobera,  cedint  la  presidència  al  senyor  Maragall,  passa  a  llegir  la  seva 
comunicació:  «No  hem  de  permetre  que  la  nostra  llengua  sigui  esclava  ni  tributaria  de 
cap  altra». 

Mr.  Amédée  Pagès,  professor  del  Liceu  de  La  Rochelle,  després  de  breus  paraules  en 
català,  llegí  en  francès  ses  ^Observa tions  sur  l'^utilité  d'nne  èdithn  cnftque  íTAu^^ias 
March  pour  l'ètude  de  la  langue  et  de  V ortographe  catalanes  ^. 

Finalment  llegeix  D.  Francesch  Carreras  y  Candi  una  comunicació  sobre  *La  pro- 
to-historia  de  la  llengua  catalana,  y  celebració  d'un  Congrés  internacional  de  llengües 
llatines». 

Donat  l'ordre  del  dia  per  l'endemà,  s'aixeca  la  sessió. 

El  Secretari,  J.  MaSSÜ  TORRENTS 


^     474      -- 


Tercera  Sessió 


Comensa  'I  dia  i6  a  les  onze  del  matí. 

La  presideix  don  Joan  Alcover,  de  Palma  de  Mallorca,  acompanyat  dels  senyors 
Costa  y  Llobera,  Mara^all,  Ruyra,  Pijoan,  Massó  Torrents  y  Nicolau,  actuant  de  se- 
cretaris els  derrcrs.  Llegida  pel  senyor  Nicolau  Tacta  de  la  sessió  anterior,  se  concedeix 
la  paraula  al  senyor  Maraf^all,  qui  dona  lectura  al  seu  tema:  «La  literatura  catalana  ^ha 
de  concedir  a  un  dialecte  determinat  el  predomini  absolut  damunt  de  tots  els  altres? 
^Ha  de  mantenir  y  utilisar  les  diferentes  varietats  dialectals?». 

A  la  conclusió  II  del  Ponent,  D.  Lluís  B.  Nadal  hi  havia  presentat  una  esmena  adi- 
cional,  però  després  de  posarse  d'acort  ab  la  Taula  y  ab  el  senyor  Maragall,  s'acordà 
presentar  Tadició  cum  un  nou  Tema  a  la  consideració  del  Congrés. 

El  senyor  Carreras  y  Candi  combat  la  tesis  de  la  ponència  per  oposafse,  en  el  fons, 
a  la  unitat  del  llenguatge,  lo  qual  condueix  —  diu  —  a  la  anarquia.  Tem  el  senyor  Ca- 
rreras que,  fenthü  com  el  senyor  Maragall,  dominaria  '1  dialecte  corromput  de  Barce- 
lona per  una  part,  y  per  l' altra  les  diferencies  del  català  afrancesat  del  Rosselló,  l'ita- 
lianisat  de  T Alguer  y  el  castellanisat  del  català,  acabarien  per  separarnos;  per  lo  qual 
es  partidari  de  la  unificació  de  la  llengua. 

Rectifica  '1  senyor  Maragall  dient  que  la  anarquia  del  llenguatge  es  la  seva  poesia  y 
la  seva  vida,  puix  aquesta  poesia's  troba  en  totes  les  coses  de  la  vida.  Diu  que  Mossèn 
Cinto  va  enriquir  la  poesia  portanthi  '1  català  vulgar  de  Vich  en  lloch  del  arcaich  que 
fins  allavnres  s'havia  usat.  Per  això  se  referma  en  ses  conclusions. 

El  senyor  Pijoan  pren  la  paraula  en  prò  de  la  ponència  dient  que  en  un  poble  com 
el  nostre  que  creix  y  va  cap  a  la  vida,  s'ha  d'acceptar  tot  y  de  totes  bandes,  com  a  font 
de  vida  pera  assiniilarsho.  Defensa  el  dialecte  barceloní  del  calificatiu  que  li  ha  donat 
el  senyor  Carreras,  dient  que  no  està  tant  corromput  com  diuen.  Per  altra  part  — afe- 
geix—  aquí  a  Barcelona  s'hí  reuneix  la  gent  de  totes  les  comarques  y  ens  hi  porten  la 
sa  va  V  i  V  i  ficad  o  ra . 

Se  dona  per  acabat  el  debat,  y  el  do(ítor  Bartomeus,  representant  de  l' Acadèmia  y 
Laboratori  de  Ciències  Mèdiques  de  Barcelona,  llegeix  la  seva  comunicació  que  tracta 
sobre  el  següent  tema:  ^  Necessitat  de  reconstituir  el  llenguatge  mèdich-biològic  català  * . 

Se  llegeixen  també  per  sos  respectius  autors  les  comunicacions  següents :  De  don 
Joaquim  Miret  y  Sans  ^Patrius  Sermó.  Documents  en  català  vulgar  dels  temps  del  Rey 
En  Jaume  l>\  de  D.  Joan  Givanel,  «Necessitat  de  publicar  una  biblioteca  clàssica  catala- 
na per  la  formació  del  diccionari»;  de  Mr.  Foulchè  Delbosc,  de  Paris,  sobre  «Les  tra- 
duccions catalanes  de  la  Biblia»;  y  del  Dr.  Bonilla  y  Sanmartin,  catedràtic  de  la  Uni- 
versitat de  Madrid,  sobre  iLa  Novela  catalana  de  caballerias  Tirant  lo  Blanch». 

El  Sr.  President  dona  compte  de  l'ordre  del  dia  per  la  tarde,  y  s'aixeca  la  sessió. 

Eh  Secretaris,  El  Secretari  accidental, 

j.  Massó  Tíjrrkxts  —  Joseph  Pijoan  Lluís  Nicolau 


475 


Quarta  Sessió 


Comensa  a  les  quatre  de  la  tarde  del  dia  i6,  presidint  D.  Joar»  Maragall,  y  seient  a 
costat  seu  els  senyors  Pijoan  y  'Is  infrascrits  Secretaris. 

Després  de  llegida  l'acta,  se  cedeix  la  paraula  a  Mn.  Lluis  Viladot,  qui  llegeix  la 
defensa  de  se;s  conclusions  al  Tema  del  qual  es  ponent:  cLa  versificació  catalana.  Par- 
ticularitats». 

A  n' aquestes  conclusions  presenten  esmenes  tres  congressistes:  el  senyor  Falp  y 
Plana,  el  senyor  Montoliu  y  el  senyor  Pomes. 

Les  del  senyor  Falp,  ell  meteix  les  califica  d'adicions;  l'una  es  referent  a  que  la 
nostra  llengua,  també  admet  l'Midecassílab  d'accent  corredíç;  l'altre  es  referent  'a  la 
rima.  Les  dues  son  acceptades  pel  ponent,  puix  no  modifiquen  les  conclusions. 

Les  esmenes  del  senyor  Montoliu  (Manuel)  son,  Tuna  referent  a  que  lendecassílab 
castellà  ha  esdevingut  popular  a  Catalunya;  1* altra  referent  a  que's  tingui  per  forma 
viciosa  la  rima  entre  dues  vocals  de  diferent  sò,  y  entre  sílabes  finals,  de  les  quals  l'una 
elideixi  la  consonant  penúltima  o  la  final  en  sa  pronunciació,  y  l'altra  la  conservi. 

L'esmena  derrera  es  una  adició  y  s'accepta  tot  seguit. 

L'esmena  del  senyor  Pomes  es  una  aclaració  en  el  sentit  que  no  era  de  procedència 
castellana  l'endecassílab  a  que  se  referia  mossèn  Viladot. 

Ademés  el  senyor  Montoliu  demana  l' adició  de  lo  següent:  «El  Català,  sinó  per  sa 
naturalesa  originaria,  per  tradició  o  assimilació,  admet  la  rima  imperfecta  assonant.* 

Mn.  Viladot  l'accepta  ab  algunes  modificacions. 

El  senyor  Falp  inter\^é  en  el  debat  dient  que'l  sò  de  les  vocals  es  diferent  en  les 
comarques  y  que  lo  que  sonarà  be  segops  el  senyor  Montoliu  en  una  comarca,  no  ho 
farà  en  l'altra.  El  senyor  Montoliu  diu  que  s'ha  de  compendre  sempre  dintre  la  fonètica 
d'una  comarca. 

Després  el  senyor  Flos  y  Calcat  llegeix  la  seva  comunicació  sobre  T'Ensenyansa 
de  la  gramàtica  en  les  escoles». 

Mn.  Blazy,  rector  de  Nohèdes  (Conflent),  llegeix  tot  seguit  la  seva  comunicació 
sobre  la  «Consolidació  del  Català  al  Vallespir  y  Conflent». 

Se  llegeixen  també  les  comunicacions  següents:  D'En  Juli  Delpont,  de  Perpinyà,  ^El 
català  al  Roselló»;  d'En  Joan  Torrendell,  de  Mallorca,  «Trascendencia  del  periodisme 
per  la  propaganda  y  consolidació  del  Renaixement  y  restauració  de  la  nostra  llengua»; 
de  Mr.  Calmette,  professor  a  la  Facultat  de  Lletres  de  Dijon,  <iLes  documents  epístola  ires 
ctarchives  et  Vhistoire  de  la  langue  catalanes,  y  d'En  Manuel  de  Montoliu,  ^Moviment 
assimilista  de  la  literatura  catalana  en  els  temps  moderns.  Conveniència  de  que's  fassin 
moltes  traduccions  y  esment  ab  que  cal  feries». 

Ficsat  l'ordre  del  dia  per  l'endemà,  s'aixeca  la  sessió. 

Els  Secretaris,  El  Secretari  accidental, 

J.  Massó  Torrents  —  Joseph  Pijoan  Lluís  Nicolau 


—     476     — 


Quinta  Sessió 


S'obra  a  les  dèu  del  matí  del  dia  17,  presidint  D.  Joaquim  Ruyra,  acompanyat  dels 
senyors  Pijoan  y  dels  infrascrits  Secretaris.  Al  cap  de  poca  estona  de  començada  la 
sessió,  passa  '1  Dr.  Rubió  a  ocupar  la  presidència. 

Llegida  y  aprovada  Tacta  de  la  sessió  anterior,  s'aprova  un  vot  de  confiansa  dema- 
nat a  la  Secció  perquè  la  Taula  cí 'aquesta,  junt  ab  les  Taules  de  les  altres  seccions  y 
les  Comissions  organisadore.s  constitueixin  una  Comissió  permanent  fins  a  la  celebració 
del  «Segon  Congrés  de  la  Llengua  Catalana». 

D.  Lluís  B.  Nadal,  Caledràtich  dels  cEstudis  Universitaris  Catalans»,  passa  a  defen- 
sar el  seu  Tema, 

Esplica  les  seves  conclusions  en  el  sentit  de  que,  a  falta  d'un  Diccionari  complet 
com  el  que  ha  iniciat  Mossèn  Alcover,  seria  de  gran  utilitat  la  investigació  que  deixà 
feta»  encara  que  no  ab  caràcter  definitiu.  En  Marian  Aguiló. 

El  senyor  Givanel  presenta  una  esmena  en  el  sentit  de  que,  com  a  complement  del 
Inventari  de  la  llengua  del  Sr.  Aguiló,  se  publiquin  en  la  meteixa  obra  les  papeletes 
lexicogràfiques  den  Bal ari  y  Jo vany.  Defensa  aquesta  esmena  dient  que  En  Balari  es 
el  complement  de  N' Aguiló,  puix  si  aquell  corria  pel  mon  buscant  paraules  pera  recu- 
llirles,  En  Balari  les  analisava. 

En  Nadal  accepta  Tesmena,  que  passa  a  adició. 

El  senyor  Artizà  intervé  en  la  discussió  demanant  que  s'estracti  l'obra  d'aquests 
senyors,  a  fi  de  que  no  resulti  massa  complicada  pera  'Is  qui  aprenen  d'escriure  el 
català.  La  Presidència  diu  que  no  creu  això  pertinent. 

El  senyor  Carreras  y  Candi  creu  que  l'estractar  Tobra  de  l'Aguiló  es  feria  incom- 
pleta, puix  es  instructiva.  Per  altra  banda  creu  molt  acertat  el  complementar  l'obra  de 
l'Aguiló  ab  la  d'En  Balari. 

El  senyor  Nadal  torna  a  rectificar  quedant  tots  d'acort. 

Se  passa  a  la  lectura  de  comunicacions,  essent  la  primera  la  del  senyor  Reynés, 
arquitecte  de  Palma  de  Mallorca,  que  tracta  de  la  «Necessitat  de  reconstituir  el  llen- 
guatge català  en  els  oficis  tècnichs  y  en  l'art  de  construcció». 

Se  llegeixen  a  continuació  Ics  comunicacions  següents: 

De  D.  Alfons  Sans  y  Rossell,  «Evolució  d'una  llengua»;  de  D.  Diego  Ruiz,  «Apti- 
tut  de  la  llengua  catalana  per  les  especulacions  filosòfiques».  D.  Jaume  Massó  y  To- 
rrentSj  ■Traduccions  del  català  dels  sigles  xiv,  xv  y  xvi»;  y  D.  Joseph  Pijoan,  «La 
llengua  parlada  y  la  llengua  escrita». 

El  senyor  Ruyra  dona  compte  de  que  s'havia  posat,  d'acort  ab  el  senyor  Carreras  y 
Candi,  per  redactar  novament  la  conclusió  III  del  seu  Tema. 

El  Dr,  Rubió  endressa  breus  paraules  de  salutació  y  comiat  als  senyors  congressis- 
tes» després  de  lo  qual  declarà  tancada  la  sessió. 

Eh  Serrt farts  £1  Secretari  acàdental 

J.  Massó  Torrents  ^ — Joseph  Pijoan  Lluís  Nicolau 


^AAÍ_ 


^     477     — 


TEMA  I 


La  nostra  llengua  en  les  obres  literàries 


Cau&es  de  la  form^cid  étl  Llenguatge  lit^farj  com  a  dlf^f^Qt  drf  vulgar^  —  latroducctom 
de  qï^arl  ordre  eD  la  tlierattira  cat&laaa 


D.  Joaquim  Ruyra  y  Oms,  de  Blanes,  en  defensa  de  les  setges  coptclusiúm.    ^ 

En  la  obra  literària  el  pensament  es  lo  primer.  La  llengua,  tant  maravellosa  com  la 
sentim^  no  es  nada  sinó  a  senirlo.  D'aquí  que  si  e]  pensament  ha  de  dictar  alguna  Uey 
ab  referència  al  llenguatge,  ha  de  ser  en  relació  de  senyor  a  sír\'ent,  sempre  en  bene- 
fici propi,  sempre  atenent  les  seves  pròpies  necessitats  y  no  circunstancies  que  *ls  hi 
sien  indiferents.  Aquestes  necessitats  del  pensament  son,  donchs,  les  úniques  que 
poden  justificar  les  transgressions  dialectals  y  la  formació  d'un  llenguatge  literari  dife* 
rent  del  vulgar. 

Una  de  les  primeres  necessitats  del  pensament  vers  el  llenguatge  es  la  de  trobarhi 
els  signes  precisos  d  espressió.  En  el  punt,  hont  manquen,  el  llenguatge  no  existeix. 
En  cambi,  no  mancant  ells,  sien  de  la  procedència  que  *s  vulga,  ja  pot  reatisarse  la 
obra  literària,  valdament  no  la  entengui  ningú  més  que  '1  seu  autor, 

Però  la  satisfacció  d'aquesta  necessitat  de  rnjuesa  mentai,  no  bastaria  pas  a  les  aspi- 
racions artístiques  del  més  solitari  dels  poetes.  Després  d'haver  trobat  els  signes  nià- 
gichs  de  totes  ies  mentalitats,  T escriptor  artista  desitjarà  posseirlos  ab  certa  abundor^ 
que  li  permeti  produir  efectes  de  sonoritat  y  armonía;  efectes  que  també  son  traducció 
del  pensament  en  les  seves  relacions  ab  el  sentiment  estètich.  D'aquí  una  segona  neces- 
sitat: la  de  riquesa  esterna  o  formal,  necessitat  fondament  artística,  que  depèn  del 
sentiment  general  del  idioma  y  cerca  la  justa  ponderació  musical. 

Un  cop  satisfets  aquests  dos  ordres  de  necessitats»  ja  's  pot  reaiisar  la  obra  literària 
en  tota  la  seva  perfecció  intrínseca.  Aixís,  un  escriptor,  que  {per  exemple  y  estreniant 
la  hipòtesis)  s^hagués  format  una  rica  y  ben  combinada  llengua  ab  mots  y  formes  del 
llatí,  de!  grech,  del  anglès,  etc...  podria  produir  ab  ella  una  perfecta  obra  literària  en 
quant  a  bellesa  intrínseca,  però  ;qui  la  entendria  llevat  del  meteix  autor?  La  obra  exis- 
tiria, però  no  's  podria  comunicar;  y  no  hi  hà  pas  dubte  de  que,  tant  per  la  naturalesa 
espansiva  del  art  com  per  la  del  llenguatge,  que  es  nat  a  servir  de  trasmissor  del  pen- 
sament entre  'Is  homes,  el  literat,  al  produir,  ha  d  esperimentar  el  desitg  de  la  comuni- 
cació. Aquest  desitg,  aquesta  necessitat,  que  s  pot  sentir  més  o  menys  intensament 
y  ab  més  o  menys  ambició,  tendeix,  donchs,  a  donar  al  llenguatge  literari  la  major 
facilitat  de  comunicació  en  l'espay  y  en  el  temps,  dotantlo  de  condicions  A^  generalitat 
y  de  persisfenda. 


-    478     - 

Heus  aquí  les  tres  necessitats  essencials,  que,  en  el  meu  concepte,  pot  sentir  el 
pensament  artístich  ab  referència  al  llenguatge.  Totes  tres  son  importants,  totes  tres 
obren  conjuntament  y  crech  que  no  costa  gaire  de  compendre  que  la  tercera  ha  de  li- 
mitar la  llivertat .  de  satisfacció  de  les  altres  dues  en  rahó  directa  de  la  forsa  pròpia  y 
en  rahó  inversa  de  la  forsa  llur.  Si  afeblim  la  tercera  necessitat  y  exagerem  la  primera 
anem  sens  repugnància  al  barbarisme  y  a  la  lliure  invenció:  a  un  llenguatge  arbitrari. 
Si  exagerem  la  segona  anem  a  la  formació  intemperant  de  mots  sonorosos,  dels  anome- 
nats poètichs,  y  al  vici  d'un  llenguatge  culterà.  Si  exagerem  la  tercera,  en  perjudici  de 
les  altres  dues,  o  anem  a  parar  a  un  llenguatge  sumament  vulgar,  o  a  deixar  la  llengua 
pròpia  per  una  altra  que  ofereixi  més  condicions  de  generalitat  y  persistència. 

Ldi  primera  es  tant  imperiosa,  que  quasi  no  *s  pot  posar  límit  a  la  seva  satisfacció; 
però,  si  no  límit,  totes  les  literatures  hi  han  posat  ordre,  Tordre  que  no  *s  pot  menys 
d'establir  entre  les  fonts  horacianes,  el  qual,  adaptat  a  les  condicions  del  nostre  idioma, 
ens  diu:  que  hem  d*acudir  ab  preferència  a  la  parla  viva,  que  si  allí  no  's  troba  el  signe 
verbal,  que  necessitem,  podem  acudir  al  llenguatge  antiquat;  que  si  allí  tampoch 
no  hi  es,  podem  construirlo  ab  arrel  de  la  llengua  mare  llatina,  dotantlo  de  una 
terminació,  que  'ns  indiquin  altres  mots  similars,  que  d'aquell  idioma  sien  passats 
al  nostre,  y,  finalment,  que  si  aquesta  construcció  no  'ns  es  de  bon  fer,  podem 
eníiprar  una  forma  estrangera,  que  sia  fàcilment  entenedora  y  no  repugni  a  la 
Fonètica.  Tant  inmens  es  el  camp  que  podem  córrer.  Y  aquesta  regla  no  té  res 
d'arbitraria;  aduch  que  may  se  fos  formulada,  existiria  com  a  Uey  natural,  tota 
vegada  que  l'ordre  que  estableix,  es,  en  circunstancies  normals,  l'ordre  de  la  vida 
llingüística  en  la  ment  dels  literats,  els  quals,  en  conjunt,  coneixen  més  la  parla 
viva  que  la  clàssica  antiquada,  més  aquesta  que  la  encara  més  antiquada  de  la  llengua 
matriu  y  més  la  llengua  matriu  que  una  altra  qualsevulga  de  independent.  Però,  quan, 
per  circunstancies  especials,  s'altera  aquest  ordre  de  vida,  la  regla  queda  trencada  en  la 
seva  rel  natural  y  deixa  d'observarse  ab  greu  perjudici  de  la  bona  comunicació  del 
llenguatge.  Una  excessiva  preponderància  del  llenguatge  antiquat  impideix  la  geTierali- 
tat  de  la  comunicació;  una  excessiva  preponderància  d*un  llenguatge  independent  mata 
la  persistència  del  propi.  Y  aquest  es  el  cas  alarmant,  en  que  's  troba  la  moderna  lite- 
ratura catalana.  El  castellà  es  entre  nosaltres  tant  generalment  conegut,  que  en  la  ment 
de  la  major  part  dels  escriptors  té  més  forsa  de  vida  que  *1  català  clàssich.  D*aquí,  que, 
al  donar  solució  literària  a  les  deficiències  del  llenguatge  vulgar,  se  salti  al  ordre 
quart,  l'últim  grahó,  ahont  pot  devallar  el  pensament  en  la  escala  dels  seus  drets  sobre 
la  llengua.  Anem  a  examinar  algunes  d'aquestes  solucions. 

La  preposició  PERA  j  la  forma  passiva.  —  Aquesta  preposició  no  The  sentida  may 
en  boca  de  ningú.  Diuen  que  hi  hà  pobles,  hont  s'empra.  Sia  com  vulga,  dista  molt 
d'estar  ben  naturalisada  en  cap  gran  comarca  dialectal.  Si  la  trobo  en  alguna  canso 
popular,  com,  per  eczemple,  en  aquella  que  diu;  «Pera  sant  Maurici  ballades  hi  hà, 
pera  sant  Antoni  tot  el  poble  hi  va»  hi  es  usada  com  a  llicencia  poètica,  per  guanyar 
una  sílaba  en  el  vers,  y  sens  tenir  en  compte  la  mentalitat,  que  li  donen  els  escriptors. 
Dins  el  dialecte  barceloní  repugna  tant  a  la  orella  que  'Is  bons  comediants  solen  estra- 
ferla  en  el  teatre,  a  pesar  de  trobaria  escrita  en  els  seus  papers.  Els  literats  la  sostenen, 
ja  emprantla  sense  norma  íicsa,  com  se  fa  en  la  excelsa  prosa  de  Mn.  Verdaguer,  ja 
subjectantla  a  la  regla  castellana  de  la  preposició /^/^ï.  De  totes  maneres,  la  preposició 
pera  obliga  a  desllorigar  la  castissa  preposició  per,   reservantla  la  major  part   de  les 


—     479     — 

vegades  contra  la  seva  natural  propensió,  a  la  espressió  del  po>  castellà;  aplicació  vio- 
lenta de  la  gramàtica  castellana  al  nostre  llenguatge,  a  pesar  de  resistiria  y  repugnaria 
el  nostre  poble.  Mes,  sia  com  vulga,  tal  volta  cap  importació  sintàxica  s'es  feta  ab 
major  motiu.  —  El  català  clàssich  y  el  català  viu  no  tenen  la  veu  passiva  sinó  d'una 
manera  molt  imperfecta.  El  poble  en  la  passiva  complementada  sol  usar  la  forma  pos- 
sessiva: aquesta  casa  es  feta  nostra,  vostra^  meva,  sezya,  llur,  es  feta  d  en  Pere  o  d'en 
Berenguere.  Però  aquesta  manera  de  dir  no  es  clara  sinó  en  casos  molt  comptats.  El  de 
possessiu  se  confon  fàcilment  ab  el  de  d'origen  y  ab  el  ^  de  matèria,  resultant  d'aquí 
una  confusió  que  priva  tot  sovint  de  fer  ús  de  la  veu  passiva.  La  naturalesa  es  feta  de 
Deu:  heus  aquí  una  oració  que  's  pot  entendre  en  sentit  panteístich.  La  carta  fou 
rebuda  de  mi:  heus  aquí  una  frase  que  deixa  en  dubte  si  só  el  rebedor  o  el  remissor  de 
la  lletra.  Una  de  dues:  o  calia  prescindir  de  la  passiva,  fora  de  casos  escepcionals,  o, 
si  's  volia  perfeccionar,  s'havia  d'introduir  una  preposició  especial  per  el  règim  del  com- 
plement passiu.  La  preposició /^'a-,  en  aquest  règim,  era  generalment  usada  dels  mate- 
màtichs,  que  deyen:  aquesta  quantitat  es  multiplicada  per  quatre,  es  dividida  per 
cinch,  etc...  Però  aplicada  a  la  passiva  vulgar  prenia  un  sentit  tot  diferent.  Aquesta  casa 
es  feta  per  en  Pere,  aquesta  obra  fou  escrita  per  e7i  Berenguere,  en  el  català  popular  no 
volien  dir  quç  la  casa  l'hagués  feta  en  Pere,  ni  que  l'obra  l'hagués  escrita  en  Beren- 
guere, sinó  que  l'una  s'era  feta  en  profit  d'en  Pere  y  Taltra  s'era  escrita  a  goig  especial 
d'en  Berenguere.  A-les-hores,  per  sortir  del  pas,  els  literats  varen  determinar  que  la 
preposició  per  deixés  el  seu  sentit  popular  y  prengués  la  mentalitat  del  por  castellà  y 
que  en  cambi  fos  soplantada  en  el  règim  datiu,  hont  estava  en  el  seu  Uoch,  y  en  totes 
les  seves  funcions  pròpies,  ab  la  preposició  pera  mentalment  equivalent  a  la  castellana 
para.  Aixís  el  problema  de  la  veu  passiva  quedava  resolt;  però  la  solució  era  fonda- 
ment deturpadora  y  traspassava  les  exigències  de  la  necessitat.  En  hora  bona  que  's 
fos  importada  una  preposició  per  el  règim  passiu,  que  era  ahont  la  reclamava,  en  tot  cas, 
la  necessitat  mental;  en  hora  bona  que  s'hi  fos  aplicada  la  flamant  preposició /^r^;  segu- 
rament el  poble  l'hauria  més  be  rebuda,  vegent  que  no  atentava  contra  res  seu  y  que 
era  la  clau  d'una  riquesa.  —  Però,  el  català  clàssich  ^sentia  fretura  d'aquesta  riquesa? 
—  Crech  que  no  pas  gaire.  La  veu  passiva  es  una  reversió  vigorosíssima  del  pensament, 
y  el  català  clàssich  no  podia  menys  que  desitjar  tenirne  la  clau;  però  no  per  ferne 
gaire  ús.  La  necessitat  artística  de  riquesa  y  armònica  ponderació  de  formes,  no  sols  no 
reclamava  en  ell  les  figures  estemes  de  la  veu  passiva,  sinó  que  en  certa  manera  les 
repugnava.  No  'n  podia  desitjar  la  sonoritat  de  les  concordancies,  tota  vegada  que  les 
tenia  abundoses  la  llengua  ab  les  dels  participis;  no  'n  podia,  anyorar  tampoch  les  infle- 
xions del  verb  ésser,  tota  vegada  que  '1  llenguatge  podia  disposar  sovint  d'aquest  verb 
en  la  veu  activa;  més  aviat  les. formes  de  la  veu  passiva,  si  no  s*emprava  ab  parsimò- 
nia, podien  resultar  una  sobre-càrrega  desarmonisadora  dins  el  patró  del  català  clàssich. 
No  aixís  en  el  patró  de  la  escola  barcelonina.  El  llenguatge  d'aquesta  escola,  perduts 
quasi  en  tota  llur  estensió  l'aussiliar  ésser  y  les  concordancies  del  participi  en  la  veu 
activa,  té  necessitat  artística  de  les  figures  esternes  de  la  veu  passiva,  sense  les  quals 
cauria  en  gran  aixutesa.  —  El  problema,  donchs,  reclamava  solució;  insisteixo  no  més 
en  que  la  que  se  li  es  donada  traspassa  les  exigències  de  la  necessitat  y  ve  informada 
d'esperit  castellà. 

Aixís  meteix  hi  ve  la  introducció  de  la  conjunció /^r^  que.  Antiquada  la  conjunció 
car,  la  conjunció   perquè  s'amparà  de  la  seva  mentalitat,  estenentshi   en  el  llenguatge 


—     48o     — 

V  Lligar.  Es  clar  que  aquesta  estensió  resultava  plena  de  pobreses;  però  si  en  el  camp 
massa  estens  del  perquè,  sentien  els  literats  fretura  d'una  distinció  ^com  no  cercaria  en 
el  llenguatge  clàssích,  ressucitant  aquell  car  tant  rich  y  característich?  Varen  preferir 
acabar  la  obra  de  la  deturpacïó  castellana,  respectant  la  mentalitat  popular,  ja  detur- 
pada»  del  perquè^  y  introduint  la  distinció  de  la  conjunció  pera  que,  equivalent  a  la  cas- 
tellana/íiT-a  quí\  Aixis  estàvem  en  aquest  punt,  en  plena  sintaxis  castellana. 

Altra  solució,  tal  vegada  més  dolenta  encara,  es  la  d*estendre  la  mentalitat  de  la 
pardcula  donchs  als  buyts,  que  ha  deixats  la  cayguda  de  la  conjunció  car.  Ab  aquesta 
modificació,  el  douchs  català  pert  la  seva  naturalesa  y  's  converteix  en  una  equivalència 
del  pues  castellà.  Per  posar  reiney  a  la  estensió  excessiva,  però  ja  popular,  d'una  partí- 
cula sintàxica  deturpada,  s'acut  a  produir  el  meteix  excés  en  una  altra,  que  el  poble 
ha  servada  pura.  Ahont  es  el  sentit  comú?  Aquí  ja,  no  sols  se  prefereix  el  castellà  al 
català  clàssich,  sinó  al  català  viu  generalment  parlat. 

Y  què  direm  dels  relatius  qual  y  quin  malmenats  a  espressar  el  cuyo  castellà  contra 
el  bon  sentit  de  tot  el  nostre  poble?  En  aquest  punt,  com  en  el  de  la  partícula  donchs, 
que  altres  persones  més  enteses  que  jo  han  de  tractar  en  aquest  Congrés,  no  'm  vull 
estendre.  Mes,  vull  consignar  que,  si  el  català  no  té  el  relatiu  possessiu  en  la  forma  cas- 
tellana y  llatina,  té  riqufssímes  maneres  d'espressarne  la  mentalitat.  Vull  consignar 
que  Us  nostres  clàssichs  en  aquest  punt  usen  el  relatiu  en  genitiu,  concordantlo  àb  el 
possessor,  may  ab  el  posseit.  Aixís:  Deus,  en  la  ma  del  qual,  nostre  cor  es  —  Homes 
lakhs,  la  pluswr  dels  quals  no  saben  gramàtica.  Vull  consignar  també  que,  a  voltes  me 
sembla  escayent  wn  hipèrbaton,  que  consisteix  en  trasportar  el  terme  posseit  al  últim 
lloch  de  la  oració.  Aixís:  Deu,  de  qui  hem  procurat  estudiar  els  atributs  —  Aquelles 
paraules^  de  les  quals  ab  prou  feynes  entenien  el  sentit.  Diré,  finalment,  que,  quan  el 
possessor  aporta  idea  de  iloch,  el  poble,  en  el  seu  llenguatge  viu,  usa  elegantíssimament 
l'adverbi  d'/io?it  Aixís:  Aquella  casa,  d liont  les  portes  eren  tancades.  —  L arbre,  d'hont 
he  penjada  la  roba  a  Ics  branques.  Quina  varietat,  quina  riquesa  de  maneres!  Quines 
gentileses  en  la  bona  aplicació  del  adverbi  o  del  relatiu!  Quines  escanyeses  en  les  tras- 
posicions  de  bon  gust.  Com  es  possible  que,  el  qui  en  tingui  coneixement,  s'afieiohi  a 
la  monotonia  d'aqueixos  quals  y  quins  mal  asprats  y  que  no  poden  aguantar  l'ànima, 
que  duenr 

Un  altra  observació,  per  acabar:  un  fet.  Molts  dels  nostres  escriptors  van  perdent  la 
mentalitat,  viva  en  et  poble,  de  les  riquíssimes  partícules  pronominals  ///,  ho  y  ne.  Què 
més  perdrem  demà?  Ahont  anem  a  parar? 

CONCLOCH: 


I.*^ 


Que  el  pensament  artístich  sent  vers  el  llenguatge  tres  menes  de  necessitats  essen- 
cials: necessitat  de  riquesa  interna  o  mental,  necessitat  de  riquesa  esterna  o  formal  y 
necessitat  de  comunicació;  y  que  aquestes  necessitats  poden  y  solen  portar  a  la  forma- 
ció d*un  llenguatge  literari,  diferent,  en  part,  del  vulgar. 


t .--  -Li.  ]— T-'ST^TT  ?vy-.7^  Y»^-  T.'l•jl?,»n•-••t    'V'V^»^•'T-7••»7 


481         — 


Prova 


I .^  part.  — Diem  que  aquestes  necessitats  son  essencials,  en  quant  allà,  ahont  no 
pot  satisferles  cïl  pensament  artístich,  queda  impossibilitat  de  nianifertarse  per  medi  del 
llenguatge.  La  essència  o  naturalesa  de  la  relació  entre  el  pensament  y  el  llenguatge 
consisteix  donchs  en  aquestes  necessitats  del  primer  y  en  els  medis  de  satisferles,  que 
li  ofereix  el  segon.  —  La  primei-a,  la  de  trobar  els  signes  precisos  de  representació  de 
les  idees  es  tan  essencial,  que  en  el  punt  hont  no  pot  satisferse^  deixa  d'existir  la  relació 
entre  el  pensament  y  el  llenguatge.  — La  segona,  la  de  riquesa  de  formes,  podria  re- 
duirse  a  la  primera,  ja  que  1  sentiment  de  sonoritat  y  armonfa  determina  una  ideació, 
que  cerca  traduirse  llingüísticament;  però  la  distingim  per  referirse  a  la  estructura  es- 
teraa  de  la  llengua;  y  es  essencial,  car,  si  no's  pot  satisfer,  queda  trencada  en  aquest 
punt  la  relació  entre  el  pensament  artístich  y  el  llenguatge.  La  tercera^  la  de  comunica- 
ció, es  també  essencial,  car  el  pensament  no  s'uneix  al  llenguatge  sinó  per  manifestarse. 

2.^ part.  Essent  el  pensament  el  senyor  y  la  llengua  la^sirventa,  es  clar  que,  quan 
el  llenguatge  vulgar  no  pot  satisfer  les  necessitats  del  pensament  artístich,  aquest  tL 
dret  d'acudir  a  altres  fonts  d'espressió;  d*ahont  se  dedueix  que  aquestes  necessitats 
poden  portar  a  la  formació  d'un  llenguatge  literari,  diferent  en  part,  del  vulgar.  Y  solen 
portarhi,  tota  vegacía  que  el  dialecte,  que  es  la  llengua  verament  natural  del  escriptor, 
sol  ser  insuficient  per  satisferles.  Se  sol  trobar  massa  pobre  el  lèxich  dialectal  y  s'ha 
d'acudir  al  d'altres  dialectes,  a  la  formació  de  mots  llatínichs,..  etc,  etc.  Aixís  se  van 
satisfent  les  necessitats  de  riquesa  interna  y  esterna,  àduch  entre  els  escriptors  més 
humils  y  poch  ambiciosos  de  *  comunicació.  Però  la  necessitat  de  comunicació  no  deixa 
d'actuar.  Una  forma  purament  territorial  fàcilment  s'abandona  per  una  altra  d'equivalent, 
que  ofereixi  més  caràcters  de  generalitat  y  persistència,  etc,  etc.  Aixís  es  com  en  vir- 
tut  de  causes  vives  y  fortes  el  llenguatge  literari  va  perfecció  nan  tse  y  distingintse  del 
vulgar. 


Que  '1  més  bon  ordre  de  fonts,  que's  pot  seguir  per  millor  satisfer  la  primera  de  les 
esmentades  necessitats  ab  menys  perjudici  de  la  tercera,  es  el  de  !a  següent  ennumera- 
ció:  parla  viva,  —  llenguatge  antiquat,  —  construcció  Uatínica»  —  barbra  introducció  y 
lliure  invenció. 


mà^ 


4S2 


Prova 


Aquesta  regla,  de  la  qual  en  diem  horaciana,  per  haverne  Horaci  donades  les  pri- 
meres indicacions,  ofereix  les  ventatges,  que  hem  consignades.  Efectivament  ;quin 
llenguatge  pot  tenir  més  conexions  ab  la  parla  viva  que  l'antiquat  del  mateix  idioma? 
;Üuin  altre  s'hi  pot  armonisar  millor?  En  quant  al  lèxich,  els  mots,  que'ns  ofereix  poden 
adoptarse  sense  modificació,  car  estan  informats  d'una  mateixa  Fonètica.  En  quant  a 
sintaxis,  les  seves  mentalitats,  que  han  conviscut  Uarch  temps  ab  les  vives,  hi  poden 
tornar  conviure  sense  perill  de  fonda  pertorbació.  Y  al  mateix  temps,  en  una  nació  inde- 
pendent y  culta  jquin  llenguatge,  després  del  usual  y  corrent,  serà  més  conegut  del 
conjunt  dels  escriptors  y  llegidors  que  l'antiquat  de  la  pròpia  literatura  clàssica  nacio- 
nal? Després  d  aquest  llenguatge,  els  idiomes  llatínichs  ^poden  trobarne  cap  altre,  que 
tingui  més  conexions  y  armonies  ab  el  seu,  que  el  de  la  llengua  mare?  Les  arrels  de  la 
major  part  dels  termes  son  les  mateixes.  Però  ja  la  fonètica  y  la  sintaxis  son  forsa 
diferents.  Els  mots  no  poden  adoptarse  sinó  després  d'haverlos  fonetisats  convenient- 
ment; y  la  sintaxis,  encara  que  ab  ressò  dins  la  viva,  ja  no  pot  oferir  recursos  tan  ade- 
quats com  la  del  antiquat  llenguatge  nacional.  El  coneixement  de  la  llengua  llatina 
tamptïch  no  es  tan  intenscom  el  d'aquell;  però  en  l'ordre  de  vida  dels  coneixements 
IHngüístichs,  en  la  massa  intelectual  d'un  poble  llatínich,  ocupa  el  lloch  preferent  sobre 
qualsevulga  llengua  estrangera.  De  manera  que  l'ordre  de  la  regla  es  Tordre  mateix  dels 
coneixements  en  tota  nació  que^  no  sofreix  fortes  y  pertorbadores  influencies  estemes; 
d'aqui  que  sigui  l'ordre  millor  de  comunicació;  y  com  es  una  lley  viva,  de  forsa  pre-gra- 
matical,  els  escriptors  la  segueixen  impulsivament  y  la  seguirien,  anch  que  may  se  fos 
formulada. 


3-^ 


Que  Tescàs  estudi  del  català  clàssich  y  l'intens  y  general  estudi  del  castellà  a  la 
nostra  terra,  produeixen,  en  el  bon  ordre  dels  nostres  coneixements  llingüístichs,  una 
pertorbació  perniciosa  al  nostre  llenguatge  literari. 


Prova 


A  Catalunya  circulen  poquíssims  exemplars  dels  monuments  literaris  de  la  nostra 
antiguitat  clàssica  y  els  escriptors  y  llegidors  els  coneixen  poch  o  gens.  En  cambi  la 
llengua  castellana  es  la  dels  nostres  estudis  oficials,  ningú  que  tingui  lletres  la  desconei.x 
y  tots  la  llegim  o  ta  parlem  gairebé  cada  dia.  Ocupa,  donchs,  després  del  dialecte 
propi  de  cada  hu,   el  lloch  preferent  en  l'ordre  de  vida  dels  nostres  coneixements  llin- 


-     4^3     - 

güístichs.  Això  esplica  les  intrcxluccions  de  mentalitats  sintàxiques  castellanes,  que 
trobem  en  la  nostra  literatura  y  que  hem  retretes  y  estudiades  ràpidament  al  es  pi  anar 
el  tema.  Els  literats  segueixen  no  la  lley  sabia,  que  descubreix  la  reflexió,  sine  la  Uey 
impulsora  y  viva,  y  heus  aquí  perquè  qualseyulga  deficiència  de  llur  dialecte  acuden  a 
solucionaria  ab  el  castellà,  igual  que  si  fos  un  dialecte  perfet  de  llur  propi  idioma.  Per 
altra  part  aquestes  solucions  tenen  virtut  de  inmediata  y  forsa  general  comunicació, 
cosa  que  pressent  T escriptor  a  manera  d'una  comprovació  del  seu  acert.  Efectivament, 
una  forma  o  mentalitat  castellana  es  fàcilment  entesa  de  la  massa  dels  llegidors,  mentres 
que  una  forma  antiquada  catalana  té  per  ells  el  sò  de  quelcom  estrany  y  may  sentit. 
Aixis  donchs,  no  es  estrany  que  Is  escriptors  se  deixin  portar  de  la  forsa  llingüístíca, 
més  viva  en  ells  y  en  el  seu  poble.  Però  deixantse  portar  d'ella  atén  ten  greument  contra 
\^  per  sis  temia  de  llur  propi  llenguatge,  renunciant  a  la  vida  futura.  Quina  persistència 
pot  esperarse  d'un  llenguatge,  que  admet  en  matèria  tan  important  com  la  sintàxica, 
la  adopció  de  mentalitats  d* una  altra  llengua  independent?  Si  donem  com  a  bo  Tefecte, 
hem  de  donar  com  a  bona  la  causa,  que  *1  produeix,  y  hem  d'anar  sucumbint  a  la  seva 
influencia  fins  que  no  quedi  res  de  la  nostra  mentalitat  catalana.  Això  es  portar  la  nos- 
tra llengua  a  la  destrucció. 

Heus  aquí  com  la  pertorbació,  qne,  en  el  bon  ordre  dels  nostres  coneixements  ilin- 
giiístichs,  hem  senyal  ad  a^  es  perniciosa  al  nostre  llenguatge  literari. 


4-^ 


Que  per  evitar  els  danys  de  la  pertorbació,  que's  senyaia  en  la  conclusió  anterior, 
cal  fomentar  Testudi  del  català  dels  sigles  d'or  y  aixecar  veus  de  reprovació  contra  la 
introducció  de  formes  de  quart  ordre  y,  molt  especialment,  mentalitats  sintàxiques 
castellanes. 


Prova 


La  època  de  la  poesia  es  anterior  en  tots  els  pobles  a  la  de  la  gramàtica.  Els  poetes, 
els  inspirats,  se  deixen  portar  per  Ueys  vives,  pre -gra  ma  tic  als.  St  aquestes  lieys  o  forses 
vives  estan  ordenades  en  ells  y  en  el  seu  poble  a  un  fi  de  conservació  y  progrés  del 
idioma,  els  escriptors  fan  bon  llenguatge.  En  cas  contrari,  fan  llenguatge  dolent.  Y  quan 
volen  regirse  per  lleys  gramaticals,  purament  de  reflexió  y  contraries  a  les  lleys  o  forses 
vives,  perden  la  inspiració.  No  d'altra  manera  puch  espHcarme  que  les  èpoques  dels 
grans  gramàtichs,  sfen,  en  general,  èpoques  de  decadència  literària. 

Ja  hem  vist  que  a  Catalunya  la  lley  viva  dels  coneixements  llingüístichs  no  coinci- 
deix ab  la  lley  sabia  de  conservació  del  nostre  idioma  Hem  de  resignamos,  donchs,  a 
fer  mal  llenguatge  o  feble  poesia?  Tal  volta  cap  literatura,  en  tals  circunstancies,  s'es- 
caparia d'aquest  dilema.  Mes  a  Catalunya  un  mal,  que  ab  el  trevall  pot  remeyarse,  may 
ha  deixat  d'esser  gorit.  La  pertorbació  que  Toficialisrae  ha  jntroduida  en  el  bon  ordre 


—     484     — 

dels  nostres  coneixements  Uingüístichs,  la  nostra  voluntat  y  el  nostre  tievall  poden  sub- 
sanarla.  Fomentem  la  publicació  de  les  obres  dels  nostres  sigles  d'or,  femne  edicions 
econòmiques»  posem  les  en  ics  mans  de  tothom;  estudiem  ab  tota  l'ànima  els  recursos 
del  nostre  bell  llenguatge  antiquat;  a  les  lectures  y  gramàtiques  castellanes  oposem 
lectures  y  gramàtiques  del  calalà  dels  sigles  d'or.  Sols  aixís  pot  restablirse  l'equilibri 
salvador. 

Al  mateix  temps  cal  aixecar  el  crit  contra  introduccions  innecessàries  de  quart 
ordre;  el  recurs,  que's  trobi  en  la  nostra  literatura  antiga,  no  hi  hà  dret  de  captarlo  a 
una  llengua  independent,  Y  cal  cridar  sobre  tot  contra  les  importacions  sintàxiques. 
La  Fonètica  y  la  Sintaxis  son  les  grans  fortaleses,  d'hont  tot  l'idioma  viu  y  prospera  al 
abrich.  Si  les  entreguem  no  hi  haurà  res  del  nostre  llenguatge  que  pugui  aguantarse; 
el  lèxich  sucumbirà  desseguida  a  la  voluntat  del  conquistador.  Y  ja  que  'Is  escriptors 
se  donen,  principalment,  a  fer  importacions  sintàxiques  castellanes,  contra  d'elles 
convé  principalment  aixecar  creuada.  Y  s'ha  de  fer  entendre  als  escriptors,  que  si  seguei- 
xen el  seu  mal  procediment,  seran  els  agents  més  ferms  de  la  castellanisació  y  la  mort 
de  la  nostra  llengua, 


-~  485  — 


Tema  II 


Importància   y  necessitat  dels  estudis  gramaticals  per  tota    literatura  y 
especialment  per  la  nostra. 


D>  Gregori  Arf/zà,  Mestre  de  Capmany,  en  defim^  de  les  sei'cs  cúmiusiotis. 


Senyors: 

Ja  qu'es  tanta  la  feina  empresa  pel  Congré*>,  procuraré  ser  breu^y  no  malgastar  el 
temps  vanament. 

La  Gramàtica  es  el  Còdich  del  llenguatge,  per  contenir  les  lleis  o  preceptes  que 
regulen  la  funció  de  la  paraula,  tant  parlada  com  escrita,  de  la  qual  naix  que  son  estudi 
sia  necessari  a  tota  literatura  o  aplicació  de  les  lletres  a  la  espressió  del  pensament,  y 
sobre  tot  a  la  catalana  per  semblar  una  airola  de  desconcerts  qu' arriben  al  estrem  de 
ferhi  campejar  tants  caps  com  barrets. 

No  crech  que  ningú  dupti  d'aquesta  despectiva  afirmació,  no  obstant  lo  qual  la  fo- 
namentaré un  xich. 

A  la  part  fonètica  s'hi  observa  una  grossa  contradicció  de  pronunciacions  de  les 
meteixes  lletresi  paraules,  accents  y  altres  signes.  A  la  grafia  també  s'hi  escriuen 
forses  paraules  de  varies  maneres,  ja  respecte  de  les  lletres  com  de  l*accentuació,  gra  ve 
particularment,  apostrofació,  demés  puntuació  y  aplicació  de  les  litis  de  distinció ^  es* 
cursament  y  eu fonia.  A  la  banda  morfològica  no  se*n  hi  presenten  poques  d'usanses 
temimals,  verbals  y  altres  divergències»  arbitraries  probablement  moltes  d'elles,  Y  a  la 
sintaxis  hi  hà  nombrós  aldiratge  de  concordanses,  règims  y  construccions. 

Ademés  jo  he  sentit  dir,  y  no  a  persones  analfabetes  o  i  lletrades,  dilatar  per  dela- 
tar, digestió  en  lloch  de  gestió,  llur  referintse  a  un  sol;  sovintejar  certs  ditxos  o  est  ribots 
sens  tò  ni  sò;  donar  significació  contraria  aJs  accents:  suprimir  per  uns  certes  lletres  y 
notes;  conservaries  per  altres,  y  algunes  noves  disparitats  per  V estil. 

Semblant  garbuig  entench  que  fa  poch  favor  a  ia  serietat  y  organisació  del  nostre 
idioma;  dificulta  son  aprenentatge;  y  es  fill  dels  pochs  estudis  gramaticals,  que  son 
els  qui  podrien  fer  la  neteja  y  sanejament  que  caL  Per  això  digué  segurament  al  Congrés 
nacional  un  Diputat  de  ía  nostra  terra,  que  arribarien  a  demanar  subvencions  pel  soste- 
niment de  la  ensenyansa  del  català,  a  fi  de  ser  més  ben  parlat  y  escrit. 

No  estranyin  que  això  succehesca  entre  nosaltres,  perquè  a  la  llengua  oficial  d'Es- 
panya li  esdevé  una  cosa  equivalent.  S' estudia  la  Gramàtica  castellana  a  la  primera  ense- 
nyansa, un  xich  a  la  segona  y  ja  se  la  retira  després  com  a  trasto  inútil,  menos  a  les 
Escoles  Normals,  que  son  la  única  institució  que  la  conserveu  y  perfeccionen  d'una  ma- 
nera pràctica  y  profitosa.  Resulta  de!  esmentat  abandono  que  forses  intelectuals  obliden 


-     486     — 

casi  tots  los  coneixements  gramaticals  adquirits,  romanent  ab  poques  idees  rutinàries 
en  la  matèria,  y  en  conseqüència  tracten  de  una  manera  llastimosa  el  pobre  castellà, 
cosa  que  no  1s  succehiría  si  haguessin  continuat  els  estudis  gramaticals  de  l'Escola 
primària,  encara  que  ab  una  petita  llissó  o  repàs  solament  durant  llurs  estudis  ulteriors. 

Demostrada  la  importància  y  necessitat  dels  estudis  de  referència,  tractaré  ara  de 
llur  aprofitament. 

Dues  son  les  finalitats  que's  persegueixen  en  ells:  la  primera  es  artística  o  preceptiva, 
encaminada  esclusivament  a  parlar  y  escriure  be  lo  llenguatge  literari  y  usual;  y  la 
segona  es  científica  o  fonamental,  cenyida  a  estudiar  el  fonament  de  les  regles  per  es- 
tabliries acertadament.  Abdues  son  convenientés;  per  seguir  el  bon  camí  de  parlar  y 
escriure,  y  per  ensenyaries. 

La  Gramàtica  artística  o  preceptiva  interessa  a  tothom  estudiaria  per  poder  parlar 
y  escriure  correcta ment^  y  deu  ferse  d'una  manera  més  pràctica  y  analítica  que  teòrica, 
sens  embarrancarse  en  les  profunditats  idiomàtiques  y  gramaticals,  que  pera  res  fan 
menester  a  la  primera  finalitat,  a  la  qual  destorbarien  encara. 

Les  investigacions  fonamentals  han  de  constituir  l'obgecte  de  la  Gramàtica  científica 
o  de  la  segona  finalitat,  pròpia  solament  dels  filosophs,  filòlechs  y  altres  aciensats,  que 
amb  llur  erudició  y  arrelats  coneixements  poden  escudrinyar  tots  los  recons  que  puguen 
donar  llum  per  estatuir  les  lleis  o  preceptes  de  la  Gramàtica  artística  o  particular  de 
les  llenf^ües. 

Pel  bon  èxit  dels  estudis  gramaticals  y  ferlos  simpàtichs  al  meteix  temps  convé  una 
bona  preceptiva,  orientada  en  la  doctrina  pedagògica  de  les  Escoles  Normals  y  qu'en- 
dressi  per  bons  viaranys,  netejant,  fixant  y  donant  esplendor  ab  més  veritat  y  acert  de 
lo  que  fa  la  Corporació  que  amb  aital  inscripció  engalana  '1  frontispici  dels  seus  Còdichs 
literaris. 

Les  Gramàtiques  catalanes  preceptives  que  hi  hà  escrites  no  son  escasses  per  cert; 
mes  presenten  tals  discrepàncies  y  falla  d'esperit  pedagògich,  que  les  desllueix  nota- 
blement, y  a  pesar  de  la  respectabilitat  d'alguns  de  llurs  autors,  cap  mereix  prou  con-- 
fiansa  ni  conta  amb  autoritat  de  preferència  per  ser  gaire  be  totes  de  filiació  uniperso- 
nal. Ko  n'hi  hà  dues  que  coincideixin,  y  representant  totes  opinions  individuals,  tant  es 
Puna  com  Taltra.  La  major  respectabilitat,  autoritat  y  confiansa  me  sembla  que'slogra- 
ría  amb  paternitat  corporativa  y  resultat  de  Ileal  y  desapassionada  discussió,  perquè  diu 
l'adagi  que  hi  veuen  més  quatre  ulls  que  dos,  y  que  de  la  discussió  ne  brota  la  llum. 

Baix  aquest  concepte  opino  que  seria  convenient  encomanar  la  feina  de  que's  tracta, 
a  una  Acadèmia  o  Institut  en  que  hi  hagués  individualitats  ben  coneixedores  de  la 
nostra  llengua,  les  quals  podrien  escorcollar,  examinar  y  discutir  d'una  manera  serena  y 
imparcial,  tot  lo  relatiu  al  nostre  parlar  y  escriure,  y  després  ab  llurs  acorts,  unànims 
o  per  majoria j  estabUríen  l'art  o  preceptiva  de  ben  espressarse  en  català,  tant  de  paraula 
com  per  escrit.  Que  no  podria  i mposarse  a  ningú,  diuen  alguns,  es  veritat;  però  es  de 
suposar  y  creure  qu' espontàniament  se  li  donaria  la  [Preferència,  per  creurela  més  en- 
certada com  a  filla  de  pluralitat  d'enteniments  y  de  lluminoses  controvèrsies,  que 
ademés  de  fixar  les  regles  gramaticals  de  totes  ses  parts,  purificarien  la  llengua  de  tots 
los  arcaismes,  neologismes  y  altres  vocables  impropis  y  viciosos  que  s'hi  han  vingut 
barrejant  y  embolicant.  Dita  Acadèmia,  Institut  o  Corporació  se  podria  anomenar  de 
la  Llengua  Catalana,  y  triar  del  Congrés  o  de  la  de  Bones  Lletres  que  hi  hà  a  n*aquesta 
Ciutat,  ja  que  s'hi  conta  per  tot  prou  sabiesa  y  personal  competent,  adjuntanthi  també 


J^ 


-     4^7     — 

algun  company  entenimentat  de  cada  comarca,  al  objecte  d'informar  degudament  sobre 
les  particularitats  del  llenguatge  de  son  indret,  a  fi  de  poder  solucionar  més  encerta- 
dament totes  les  veritats  idiomàtiques  y  dialectals  de  la  terra  catalana;  a  n'aquest  efecte 
podria  celebrarse  alguna  sessió  plena  anyalment,  y  deixar  al  cuydado  de  una  Junta 
permanent  els  assumptos  ordinaris  y  urgents  d'entr'any.  Mai  millor  ocasió  y  opor- 
tunitat qu'aquesta  per  fer  tal  nomenament,  tota  vegada  que  TAssamblea  que'ns  té 
congregats  porta  la  mateixa  missió  per  lema,  y  assumeix  prous  atribucions  y  compe- 
tència. Seria  indiscreció  no  aprofitaria. 

Els  precedents  qu'existeixen  de  l'Academia  nomenada  fa  alguns  anys,  tal  vegada 
seran  presos  com  a  pretext  al  efecte  de  desconfiar  d'ella;  mes  me  sembla  qu'es  insufi- 
cient, perquè  a  n'aquella  Acadèmia  de  Uavores,  segons  he  llegit,  la  primera  y  senzilla 
ensopegada  dels  plurals  femenins  en  as  y  en  es  ja  la  va  tirar  per  terra,  evidenciant  això 
que  no  hi  devia  haver  gaire  bona  voluntat  ni  patriotisme,  que  sucumbís  ab  tant  petita 
friolera.  Que's  despulli  tothom  de  petiteses,  intranzigencies  y  passions,  y*s  revesteixi 
d'un  bon  esperit  enlairat  y  conciliador,  que  de  segur  s'assoliran  tots  los  avansaments 
que  '1  nostre  llenguatge  reclama,  encara  que  sia  respectant  Tautonomía  Uengüística  de 
quiscuna  encontrada,  si  no  hi  hà  medi  d'establir  o  convenir  un  català  únich,  purgantlo 
sempre,  emperò,  de  vicis,  corrupteles  y  tot  altre  mal  usatge. 

Ja  hi  hà  algun  defecte  que  casi  no  té  esmena,  dificultosa  aquesta  per  sa  trascenden- 
cia.  Me  referesch  a  certs  cognoms,  que  s'escriuen  contra  les  bones  regles  ortogràfiques, 
y  no's  poden  rectificar  perquè  perillarien  conflictes  administratius,  esdevinguts  ja.  Aixi, 
per  exemple  Artisà,  Zerres,  Bila  y  altres,  els  hi  pertanyeria  s  als  dos  primers  en  Uoch 
de  Zy  escrigueu t  Artisà,  Serres,  y  F  al  tercer  en  compte  de  B,  posant  Vila;  mes  com  de 
ferho  hi  hauria  discordancia  amb  certs  testimonials  o  atestats,  que's  prenen  com  instru- 
ments autèntichs,  y  semblant  desconformitat  duria  complicacions  a  n'assumptos  d'Ad- 
ministració, per  evitaries  se  considera  millor  prosseguir  ab  Terror  material  de  que's 
parla. 

Sintetisant  la  doctrina  'esposada  sentaré  les  següents 

CONCLUSIONS: 

Primera.  —  Haventhi  a  Tactual  literatura  catalana  un  gran  desconcert,  que  confon 
y  pertorba  l'aprenentatge  de  la  Llengua,  convé  arreglar  una  Gramàtica  tot  lo  possible 
autorisada,  qu'escombri  els  barbarismes,  capritxos  y  corrupteles,  y  fixi  una  doctrina 
senzilla,  formal  y  pedagògica  qu'endressi  per  bon  cami  y  desvaneixi  els  duptes. 

Segona. — Per  assolir  tal  Gramàtica  convé  donarli  paternitat  corporativa,  nomenant 
al  efecte  una  Acadèmia  o  Institut  que  l'acordi  per  unanimitat  o  majoria,  prèvies  les 
degudes  investigacions,  estudis  y  discussions,  ab  una  orientació  ben  desapassionada, 
imparcial  y  patriòtica.  ^ 

Tercera.  —  Dita  Acadèmia  o  Institut  pot  constituirse  amb  persones  competentes 
del  Congrés  o  Acadèmia  de  Bones  Lletres,  afeginthi  companys  de  totes  les  comarques 
de  la  Llengua  Catalana,  coneixedors  de  llurs  particularitats  llengüistiques,  al  objecte  de 
poder  resoldre  amb  complert  coneixement  de  totes  les  varietats  idiomàtiques  y  dialectals, 
celebrant  anyalment  una  o  dues  sessions  plenes,  y  confiant  a  una  Junta  permanent  els 
assumptos  ordinaris  y  urgents  d'entr'any. 

He  dit 


488 


ESMENA  de  Mn\  Antoki  M/^  Alcover,  a  les  conclusions  del  Ponent. 

A  la  K»  El  mal  que  voï  capturar  la  conclusió  no's  capturarà  establint  una  gramà- 
tica cop  en  sech,  sinó  fomentant  els  estudis  y  la  cultura  gramatical  a  fi  de  que  l'influèn- 
cia d'aquests  vaja  depurant  poch  a  poch  la  llengua.  A  la  gramàtica,  qualsevol  sia  Tau- 
tor,  may  li  han  de  concedir  més  autoritat  que  la  que  li  donin  les  proves  y  raons  cientí- 
fiques aont  se  fundí;  y,  donat  l'atràs  dels  estudis  gramaticals  a  Espanya,  tardarem 
molt  a  poder  tenir  cap  gramàtica  definitiva. 

A  la  2.^  LAcadèmia  o  Institut  no'ls  han  à' anomenar,  sinó  que  s'han  de  constituir 
íransitònament,  aplegantse  els  qui's  sentin  ab  vocació  per  axò  y  tinguin  o  adquiresquen 
la  preparació  científica  indispensable,  y,  ajudats  d'altres  que  'Is-e  facilitin  la  feyna  pre- 
parantlos  materials,  emprenguin  la  tasca  colossal,  encarregantse  cadascú  d'una  secció. 
Sols  axí,  es  regular  que^s  fassa  l'obra,  y  encara  romandrà  subjecte  a  ulteriors  rectifica- 
cions. Axò  de  aumncnar  una  Acadèmia  y  qu'aquesta  fassa  una  gramàtica  que  hu  doni 
tot  resolt  y  definit,  y  que  tothom  s'hi  subjecti  cegament,  es  una  cosa  que  no  cal 
esperaria. 

A  la  3.''!  Les  persones  competents  per  formar  tal  Acadèmia  o  Institut  s'han  de 
cercar  allà  ont  son.  Mentres  no  prof^ressem  més  en  estudis  filològichs,  serà  molt  dificil 
trobar  les  persones  suficients  per  emprendre  la  tasca  de  la  gramàtica;  però  s'ha  de  fer 
tot  lo  que's  puga.  Fer  axò  caldria  que  '1  Congrés  acordàs  procurar  medis  pecuniaris  a 
alguns  joves  que  demostrin  dots  per  la  filologia,  per  enviarlos  a  Alemània,  empori  de 
dita  ciènciaj  a  fi  de  que  poguessen  rebre  la  preparació  indispensable  per  empendre 
l'obra  de  la  nostra  gramàtica. 


4«9 


ema 


III 


La  literatura  catalana  ^ha  de  concedir  a  un  dialecte  determinat  el  predominí 
absolut  demunt  tots  els  altres?  £ha  de  mantenir  y  utílisar  les  dífcrentes 
varietats  dialectals? 


D.  Joan  MüTBgB.Uy  en  defensa  de  ies  sez/es  canclusions. 

Pot  semblar  estrany,  de  moment,  ia  enunciat  d'aquest  tema;  com  si  fos  ilegislable 
abstractament  un  fet  tant  viu*  la  evolució  literària  d* una  llengua,  essent  aixís  que  dintre*! 
concepte  de  literatura  s'hi  sol  compendre  principalment  la  espressió  artística  verbal, 
es  dir  la  palpitació  de  la  bellesa  en  paraula  humana;  y  aquesta  que  per  ésser  tal  en 
veritat,  }ia  de  venir  dretament  y  no  torbada  de  les  entranyes  del  esperit  hont  el  llen- 
guatge se  genera  ^-podria  mai  sotmetres  als  nostres  enrahonaments  y  restar  obedienta 
ais  nostres  decrets?  De  cap  manera.  Lograrho*  seria  provocar  Taparició  d'una  literatura 
artificial,  sense  virtut,  morta  en  efecte.  Però,  no  cal  pas  tèmeho,  perquè  sempre  els 
fets  se  riurien  d  un  modo  o  altre  dels  nostres  decrets  mesquins,  y  la  santa  esponta* 
neitat  del  poble,  al  cap  d'avall  vencedora,  produiria  la  seva  literatura,  la  viva,  es  dir, 
la  única. 

Mes  també  es  cert  que  cal  vetllar  damunt  d'aquesta  espontaneitat  y  contemplaria 
com  a  cosa  sagrada,  apartant  obstacles  de  son  pas,  preservantla  de  màcula  y  defèn- 
santla  de  patiment  y  torcedures,  y  aixís,  en  un  moment  tant  solemne  com  aquest,  con- 
venia prevenir  envaniments  del  seny  dels  homes  que,  encara  que  no  poguessen  vèncer 
definitivament  la  potent  onada  del  instint  popular,  podrien  tòrcer  y  retardar  son  adve- 
niment o  malmetre  la  seva  eficàcia.  Per  això  sol  convenia  enunciar  el  tema  en  aquesta 
forroa;  per  proclamar  la  santa  llibertat  d'una  lïengua  en  la  producció  de  les  seves  ma- 
nifestacions més  altes, 

Y,  mireu,  si  la  forma  d'enunciació  s'alterés  lleugerament,  si  fèssem  la  meteixa 
interrogació  variant  no  més  que  la  modalitat  del  verb,  si  en  conte  de  dir  «ha  de  con- 
cedir», diguéssem  ^^^concedirà  la  literatura  catalana  a  un  dialecte  el  predomini  damunt 
de  tots  els  altres?»,  la  resposta  podria  ésser  ben  diferent  y  també  JLísta.  Perquè  llavores 
en  conte  de  v^oler  imposar  de  fora  estant  una  llei  arbitraria  a  una  evolució  viva,  no  fa- 
ríem sinó  reconèixer  la  llei  que  brolla  de  la  vida  meteixa  segons  ha  pogut  ésser  gene- 
ralment observada.  Com  cosa  natural  secceheix  que  dels  varis  dialectes  que  per  unitat 
fonamental  y  semblança  constitueixen  lo  que'n  dihem  una  llengua,  n'hi  ha  algun  que 
per  especial  vocació  de  la  gent  que' I  parla»  o  producció  casual  d  alguna  obra  excel-lent, 
pel  seu  major  conreu  o  preponderància  social  que  cobra  la  població  que*l  parla,  o  mellor 
encara  per  totes  aquestes  y  altres  causes  de  superioritat  aconseguiu tse  y  ajuntantse, 
esdevé  tipo  literari  de  tots  els  seus  germans,  assumeix  la  formació  d  una  literatura 


—     490     - 

comuna,  y  el  seu  prestigi  s'estén  més  enllà  de  lo  literari  fins  al  punt  d'esser  per  autono- 
massia  designat  ell  sol  ab  el  nom  general  de  la  llengua  y  pendrç  tota  la  representació 
d*aquesta  envers  les  altres.  Y  això  qu*usualment  y  oficialment  (no  científicament)  ne 
dihem  llengües,  no  son  altra  cosa  qu'uns  dialectes  predominants  entre'ls  germans  llurs; 
perquè  científicament  una'  llengua  es  una  abstracció,  y  en  la  realitat  viva  no  hi  hà  sinó 
dialectes. 

Donchs  si  aquella  llei  d'evolució  literària  sembla  natural  en  totes  les  llengües;  be 
podríem  afermar  que  també  la  catalana  c concedirà  a  un  dialecte  el  predomini»;  y  un 
cop  admès  això  ^no  serà  un  escrúpol  và  el  que'ns  privi  de  formular  com  a  fniori  lo  re- 
conegut com  llei  natural?  ^quin  perill  hi  haurà  en  dir  que  «la  literatura  catalana  ha  de 
roncedir  a  un  dialecte  el  predomini  sobre* Is  altres?» 


— Arbre  qu'ara  planto:  vull  qu'enfonzes  tes  arrels  eh  la  terra  y  que  esparramantles 
per  son  sí.  te  nodreixis  dels  suchs  d'ella;  y  que'l  teu  tronch  s'alci  dret  y  s'engruxiexi  y 
estenga  ses  branques  com  una  copa  oberta  al  cel;  y  que  s' omplin  de  fulles  y  de  flors;  y 
a  la  tardor  donaràs  fruyt  d'una  tal  forma;  y  't  despullaràs  al  hivern  y  *t  revestiràs  per 
la  primavera;  y  tot  allò  qu'has  de  fer  naturalment,  jo't  mano  desd'ara  qu'ho  fasses — . 

^Què'n  patiria  l'arbre  d'aquestos  manaments,  si  aixís  com  aixís  ell  farà  de  sí  lo  me- 
teix  que  com  voluntat  estranya  se  li  imposa?  No'n  patirien  certament  les  rels,  ni'n  pa- 
tiria el  tronch,  ni  le  fulles,  ni  les  flors  ni  els  fruyts  en  patirien.  Però  ^no  vos  sembla  qu'en 
patiria  quelcom  qu'es  tot  això  y  molt  més  que  tot  això?  qu'en  patiria  —  ^xom  ne  direm? 
—  l'esperit  del  arbre?  y  que  patintne  l'esperit,  res  d'aquell  arbre  nos  semblaria  ja  ben- 
vingut —  ni  les  branques,  ni  les  fulles,  ni  les  flors,  ni  els  fruyts  —  y  que,  no  semblant- 
nosho,  en  realitat  no  ho  fóra?. 

Donchs  quant  més  en  cosa  de  llibertat  tant  excel•lent  y  delicada  com  es  el  verb 
d'un  poble  tant  trascendental  al  esperit  humà  y  al  destí  final  de  la  humanitat  sencera. 
^Què  fóra  d'una  literatura  marcada  quasi  de  naixença  ab  aquest  signe  d'esclavitut?  ;què 
fóra  d'un  poble  que  s'acostumés  a  ajovarse  a  semblants  càrregues? 

Mes  per  aquells  als  qui  aquesta  altura  desd'hont  tot  pot  abarcarse  semblés  massa 
purament  etèrea  o  fantasiosa,  vull  descendir  a  mostrar  més  concretament  algunes  con- 
seqüències, que'm  semblen  inevitables,  de  la  acceptació  que  féssem  d'aquell  suposat 
imperatiu. 

Desseguida  que  fos  admès  que  la  nostra  literatura  ha  de  concedir  el  predomini  a  un 
determinat  dialecte,  se  propendiría  irresistiblement  a  determinarlo:  y  el  predomini^  que 
quan  ve  per  naturalesa  es  sempre  just,  perquè  resulta  de  la  lliure  ponderació  de  tots  els 
elements  qu'han  de  concórrer  al  resultat,  y  es  eficàs  perquè  porta  en  sí  la  misteriosa 
potencia  que  l'ha  determinat,  resolt  are  o  quan  fos,  per  nosaltres  a  mercè  d'un  enlluher- 
nament  momentani  al  que  tot  el  qui  té  ulls  està  esposat,  a  mercè  d'una  moda  passatjera, 
d'una  superioritat  social  que  no's  pot  definir  sinó  desde  llunyana  perspectiva  en  el  futur, 
o  de  qualsevulla  concurs  casual  de  circunstancies  més  o  menys  efímeres,  vindria  a  fal- 
sejar si  fos  obehit  (y  si  no  ho  fos  jquin  pueril  entreteniment,  per  comprometre  per  sem- 
pre més  la  serietat  d'un  poble!),  podria  falsejar  —  dich  —  Tarrencada  espiritual  de 
Catalunya,  corrompent  la  seva  més  alta  espressió  verbal:  matar  potser  la  espontaneitat 
del  seu  geni  més  representatiu,  que  fóra  com  matar  el  geni  meteix  en  flor.  Es  clar  que, 
segons  he  dit  avans,  al  cap  davall  no  restaria  altre  predomini  que'l  que  imposés  natura, 


—     49  ï      — 


més  forta  a  la  fi  que  tots  els  nostres  designis;  però  per  la  marrada  d'aquestos  jquant 
temps  perdut,  quanta  força  malversada,  quants  estèrils  sacrificis  y,  en  resum,  quant  de 
raal  vingut  al  mon  per  la  vanitat  d*uns  quants  homes! 

Però  encara  que  la  elecció  fos  encertada,  qu  en  el  dialecte  escullit  hi  glatís  com  en 
cap  altre  el  tipo  ideal  de  la  llengua  comú  jquant  de  mal  podria  encara  pervenir  d'esser 
declarat  de  moment  absolut  son  predomini!  Tal  predomini,  fins  quan  es  lograt  ab  la 
sabia  lentitut  de  natura,  y  per  tant  el  llenguatge  al  arribar  a  n*aquet  cim  ha  tingut 
temps  d  enfortirse  ab  la  lluita,  de  ponderar  la  seva  superioritat  ab  sos  germans,  de 
penetrarse  dels  elements  d'aquestos  ab  el  llarch  contacte,  y  asstmilarse  els  mellors  y 
més  adequats,  ja  troba  ab  tot  això  son  major  perill  en  el  prestigi  de  la  victorià ^  en  la 
fascinació  qu'exerceix  sobre  'Is  dialectes  vençuts,  en  el  desús  en  que  cauen  y  en  la  in- 
fluencia que  reben  del  vencedor  sense  tenir  ja  força  pera  retomarli  la  de  liur  pròpia  vida 
decaiguda;  de  tot  lo  que  n  esdevé  aviat  empobriment  de  la  llengua,  després  estancament, 
inmovilitat,  y  al  últim  la  fi  dins  la  seva  crestallisació  literària  de  llengua  morta.  Donchs 
are  conteu  quin  no  fóra  el  perill  d'adoptar  de  copy  volta  un  dialecte  com  a  única  llen- 
gua literària,  avans  d'haverse  enfortit  ab  aquella  lluita  natural,  avans  d'haver  ponderat 
la  seva  su[jenoritat  ab  sos  afins,  avans  d'haverse  penetrat  dels  elements  generals  de  la 
llengua  y  ha  versen  assimilat  els  necessaris.  Llavores  si  que  i  empobriment  vindria  avans 
de  la  riquesa,  el  desús  avans  del  ús  complert,  l'estancament  avans  de  la  corrent,  y  se 
pot  dir  que  la  mort  avans  de  la  vida-  Trista  sort  amaniríem  a  la  llengua  nostra  y  a  la 
literatura  catalana:  nosaltres  justament  qu'hem  tingut  la  ventura  de  vèurela  renàixer 
com  flor  de  la  meravella  dels  segles! 

Donchs  per  l'amor  d'aquesta  meravella  qu'ha  florit  en  nostres  llavis,  per  l'amor  de 
nosaltres  meteixos  y  dels  nostres  fills,  per  l'amor  d'aquesta  Catalunya  que  tenim»  y 
encara  més  per  el  d'aquella  que  prometem  gloriosa  al  esdevenir  dels  pobles,  no  sola- 
ment hem  de  preservar  la  nostra  llengua  d*aquet  major  perill,  sinó  que  fins  hem 
d'apartaria  d*aquell  que  ja  hem  assenyalat»  comú  a  totes  les  altres  en  la  seua  evolució 
literària.  Que  aixís  com  en  elles  el  prestigi  del  dialecte  naturalment  triomfant  en  el 
temps  es  causa  d'esclusivisme  literari,  d'empobriment  y  de  mort  un  dia  o  altre,  no  ho 
sia  mai  en  la  nostra. 

Pensi  cadascú  que  son  dialecte  es  e)  mellor  per  ell,  perquè  es  la  única  llengua  viva 
en  sos  llavis;  y  encara  que'n  vegi  un  altre  sobreposarse  per  la  excel•lència  de  ses  obres 
literàries  o  pel  major  nombre  y  cultura  de  la  gent  que'l  parlen,  esperi  sempre  cadascú 
qu'ell  meteix  o  altres  podran  demà  fer  prevaldré  el  seu;  perquè  no  son  les  llengües  les 
que  fan  als  genis  y  llurs  obres,  sinó  els  homes  els  que  fan  les  llengües  per  poètica 
inspiració.  No'ns  deixem  encegar  per  una  resplendor  mudable  ni  seduir  per  un  ideal 
d'unitat  es  terna  enemiga  de  la  vivesa  de  les  coses,  Y  també  en  això,  y  sobretot  en  ai^ò 
que  trascendeix  tant  fondament  al  esperit  del  poble,  siguem  fidels  al  sentit  de  llibertat 
qu'es  Tessencial  del  esperit  català;  perquè  ta  major  glòria  sols  ve  a  ne'ls  pobles  pel 
camí  de  la  llur  naturalesa.  Y  aixís  com  aquest  sentit  de  respecte  y  foment  de  les  varietats 
naturals  y  de  llur  aliança  pel  lliure  joch  de  afinitats  orgànicament  manifestades,  tant 
profond  en  el  poble  català,  jo  crech  que  li  encomana  una  gran  missió  y  li  promet  uo 
Uoch  gloriós  en  les  futures  organisacions  de  la  humanitat,  que  veu  ja  apuntar  aquell 
ideal  social  com  el  sol  d'un  nou  dia,  aixís  meteix  crech  que  la  glòria  de  la  nostra  litera- 
tura ha  d'esser  en  armonía  ab  aqueLs  destins  futurs  y  per  tant  ab  el  sentit  de  llibertat 
del  geni  català  aplicat  a  la  pròpia  llengua. 


—     492     — 

Donchs  ja  no  cal  preguntarme'com  responch  a  la  segona  interrogació  del  tema  de 
si  la  nostra  literatura  ha  de  mantenir  y  utilisar  les  varietats  dialectals  catalanes.  Oh! 
si,  totes;  fins  les  més  petites  e  individualisades.  Y  ara'm  convé  insistir  en  lo  qu'entench 
per  dialecte  y  especificarho.  Molts  semblen  considerar  una  llengua  com  una  unitat 
estema  ais  homes;  com  alguna  cosa  que  tenint  existència  per  sí  se'ls  imposa  de  fóra 
estant,  y  \s  deixa  parlar  per  ells  ab  tal  que  se  sotmetin  y  compleixin  les  seves  lleis 
abstractes.  V,  realment,  una  llengua  morta,  com  ara'l  llatí  clàssich  per  nosaltres,  ve  a 
ésser  quelcom  aixís.  Mes  una  llengua  viva  es  tota  una  altra  cosa.  Les  llengües  vives 
no  són  més  ni  menys  que  semblances  que  hi  hà  en  el  natural  parlar  dels  homes:  y 
aquest  natural  parlar  es  el  dialecte.  En  aquest  seiitit  pot  dirse  que  totes  les  llengües 
parlades  en  ei  món  són  com  dialectes  de  la  gran  llengua  qu'es  la  paraula  humana. 
Després,  quan  de  les  més  grans  agrupacions  per  origen  y  semblança  ne  dihem  llengües 
mares,  son  dialectes  envers  elles  les  llengües  més  particulars  ja,  però  abrassant  encara 
varietats  molt  notables,  y  dintre  d'aquestes  son  dialectes  aquelles  semblances  més 
concretes  en  que  la  gent,  parlant  usualment,  s'entenen,  y  en  aquest  granes  hont  trobem 
1d  que  pràcticament  se  diu  una  llengua.  Mes  dintre  d'ella  hi  hà  encara  una  munior  de 
varietats  que  son  parlades  en  encontrades  a  cada  volta  més  reduides,  y  subdividides 
en  altres  petits  dialectes  de  cada  poblat.  Y  fins  dins  de  cada  poble  haureu  observat 
-petites  variants  familiars  que  no  s'aturen  fins  a  la  manera  sutilment  especial  de  parlar 
de  cada  índividuu.  Aixís  hem  arribat  a  lo  ben  concret,  a  lo  viu  en  sí,  al  home.  Jo  sento 
en  cad'home  un  dialecte  personal  qu'es  la  seva  manera  natural  de  parlar  la  humana 
llengua.  Y  no  trob  pas  res  més  bell  que  ab  amor  d'un.  cert  llenguatge  anar  recorrent 
la  terra  que'l  parla  per  la  boca  de  sos  naturals.  Y  encontrada  per  encontrada,  poble 
pei  poble,  casa  per  casa,  trobar  el  pul-lulant  de  varietats,  senyal  de  vida;  veure'l  gesto 
dels  llavis  suaument  cambíar  d'un  lloch  al  altre  ab  la  naturalesa  del  terrer  y  les  menes 
de  conreus  y  altres  trnvalis:  sentir  el  sò  vocal  obrirse  y  tancarse  com  els  plans  y  les 
montanyes,  gradualment  o  de  sobte,  més  sempre  ab  una  música  nova;  y  tota  la  frase 
girarse  vivament  en  mil  pnsitures  tant  gracioses  com  impensades;  y  el  goig  de  descobrir 
com  flors  desconegudes  paraules  sempre  noves  pera  dir  unes  coses  meteixes,  y  també 
com  una  meteixa  paraula  cobra  y  pert  y  recobra  tants  valors  y  vol  dir  tantes  coses 
distintes:  enfonzar  delitosament  el  sentit  en  el  bon  dialecte,  que  serva  el  tresor  inmens 
de  la  espressió  humana. 

Mes,  al  costat  d'això  [quina  tristesa  m'ha  fet  a  voltes  seguir  terres  hont  per  amor 
d'una  malentesa  cívilisació  el  llenguatge  natural  es  ofegat  per  sos  meteixos  fills  en  la 
pròpia  boca!  Jo'ls  he  vist  [mal a%enturats!  fins  avergonyirse  de  que  un  sabés  qu'ells 
teníea  un  llenguatge  propi  dessota  d'aquell  que,  essentlos  artificial,  feien  llastimosos 
esforços  per  parlar  malament,  j Quina  olor  de  mort  me  feien  aquets  pobles,  ullpresos, 
xuclats  per  una  admiració  depriment  envers  un  gran  centre  foraster  y  llunyà  al  que  ja 
no  tenien  virtut  per  enviar  sinó  tèrbols  reflectes  de  la  meteixa  llum  que  d'ell  rebien! 
Tarats  d'esteriÜtat  espiritual  per  sempre  més,  per  traidors  a  la  llur  naturalesa,  aquestos 
pobles  son  causa  de  la  decadència  del  centre  literari  que  'Is  atrau,  que  acaba  asfixiat  pel 
vuyt  que  a  si  meteix  s  ha  fet,  vícdma  de  son  propi  prestigi  y  esplendor. 

Mireu,  donchs,  si  haig  de  considerar  condició  de  vida  de  qualsevulla  literatura, 
entenent  per  tal  el  bell  parlar,  el  que's  produeixi  ab  la  palpitació  directa  del  cor  de 
cadliomc,  ab  Taíre  de  cada  casa,  ab  l'agre  de  cada  terra  y  encontrada.  Tenint  cada  hú 
son  verb  propi  de  la  bellesa  del  món,  adequada  a  sa  naturalesa,   ^que  dirà  fóra  d'ella? 


—     4^3      ^ 

No  ïà  seua  palpitació  certament;  però  ni  tampoch  la  dels  altres:  la  paraula  no  serà  viva, 
y  la  literatura  de  tal  modo  produïda  serà  un  artifici  de  mort  per  la  llengua  y  per 
l'esperit  del  poble  que  la  parla. 

No' os  deixem  encisar,  vos  torno  a  dir,  per  un  ideal  arbitrari  de  falsa  unitat  esterna: 
no  creguem  que  la  comunió  dels  homes  hagi  de  venir  per  Tespressarse  tots  d'igual 
manera  y  que  aquesta  sia  la  tendència  del  avenç  humà;  per  hont  ha  de  venir  aquella 
comunió  y  hont  se  pot  reconèixer  T avenç  es  en  l'entendres  més  fondament  els  homes 
parlant  cadascú  segons  sia.  Es  espiritual  la  veritable  unitat  humana.  Furguem  tots 
endins  del  esperit,  cadascú  desde  son  lloch,  y  'ns  trobarem  més  en  veritat  que  si, 
desertant  la  pròpia  naturalesa  per  la  dels  altres,  no  logra  un  trobar^e  després  ni  a  sí 
meteix  tant  sols.  El  regne  de  Deu  a  que  anem  esa  dins  de  cada  hü  de  nosaltres,  y 
allí  hi  som  tots,  y  no  en  altra  banda.  Aixfs  Thome  més  fidel  a  sí  meteix  es  també,  en 
ei  fons,  el  més  fidel  a  sos  afectes,  a  la  pàtria,  aï  Estat,  a  la  humanitat  y  al  Deu  Pare  de 
totes  les  coses. 


L 


—     494     — 


TEMA  IV 


La  versificació  catalana 


Particularitats 


Mossèn   L•luis    V/JadOÍ,  ch  defensa  de  les  seves  conclusions. 

Els  tractadistes  divideixen  les  composicions  literàries  per  sa  forma  en  dues  branques; 
Prosa  y  Poesia,  comprenent  en  aquesta  les  composicions  que  's  distingeixen  de  les 
altres,  prescindint  ara  del  fons,  moltes  vegades  ja  per  la  equidistància  de  les  pauses  clau- 
siilars,  més  encara  per  la  proporció,  regida  també  de  la  pausa  vocal-mental,  que  les 
frases  guarden  entre  sí,  y  sobre  tot  per  la  regularitat  mètrica  o  rítmica  que  observen 
aquestes. 

Les  llengües  que  com  la  grega  se  les  suposava  tenien  sílabes  de  doble  duració  que 
les  demés,  regulaven  els  versos  segons  la  cantitat  d'aquestes,  y  aquest  sistema  s'ano- 
mena mètrich .  En  les  llengües  que  com  la  nostra  s'aprecien  les  sílabes  a  simple  orella 
ordinàriament  com  a  emisions  de  veu  d'igual  valor,  les  frases  poètiques  se  regulen  per 
Tescaienta  distribució  d'accents  prosòdichs,  pus  que  fora  de  Tintensitat  major  de  unes 
sílabes  sobre  les  altres,  no  poden  aquestes  llengües  neu-Uatines  notar  per  altres  elements 
de  la  paraula  l'importància  ideològica  que  tenen  unes  sílabes  sobre  les  demés  de  la 
paraula  y  una  paraula  sobre  les  demés  de  la  frase,  ja  que  ni  '1  to  y  menys  '1  timbre  són 
suficients,  A  aquest  sistema  se  l'anomena  rítmich,  y  es  el  de  nostra  llengua. 

Això  no  caldria  ni  afirmarho  ja  que  literats  y  filòlechs  nacionals  y  estrangers  ho 
regoneixen,  y  aixís  ho  han  practicat  nostres  poetes;  mes  insistirem  en  aquest  punt  per 
rebres  a  Catalunya  en  els  centres  oíicials  una  educació  sobre  aquesta  matèria  que 
indueix  a  menyspreuar  nostre  sistema  suposant  més  perfecte  '1  mètrich,  com  si  una 
perfecció  negativa  no  hagués  de  fer  més  nosa  que  favor  a  una  llengua.  A  més  de  que 
alííuns  autors  com  Luzàn,  Hermosilla  y  Sicilio  establien  ja  regles  pera  conèixer  les 
sílabes  llargues  y  breus,  Lebrija  esperava  que  aquest  sistema  s'aclimataria  y  Martínez 
de  La  Rosa  y  D.  Sinibaldo  de  Mas  hi  feien  ensatjos,  y  més  que  res  me  fa  tocar  aquest 
punt  al  considerar  que  Túnich  tractat  de  versificació  que  ha  sortit  a  llum  en  nostra 
parla  durant  sa  renaixensa  té  les  meteixes  tendències  que  aquests  autors  esmentats,  gas. 
tant  tambc  com  ells  nomenclatura  mètrica. 

Ha  induïts  a  aquests  autors  a  caure  en  aquest  erro  l'observar  que  unes  sílabes  gas- 
taven més  temps  qu' altres  al  ser  pronunciades  com  realment  passa,  per  exemple,  en  la 
paraula  Catalunya  que  empleem  més  temps  en  les  sílabes  Ca  y  luny  que  en  les  ta  y 
nya  y  potser  més  en  les  luny  que  en  la  Ca.  Mes  el  tenir  una  llengua  sílabes  de  diferent 


—     495     — 

cantitat,  no  vol  dir  les  posseesca  proporcionalment  llargues  y  breus  com  el  grech  sinó 
que  les  pot  tenir  d'un,  de  dos,  de  tres  y  de  més  temps,  com  algun  dels  autors 
esmentats  afirma  que  ho  ha  observat.  Però  ni  que  's  trobessen  en  una  llengua  solament 
sílabes  de  simple  y  doble  duració,  no  podria  afirmarse  que  li  pertany  una  versificació 
mètrica,  si  a  sola  orella  no  Tapreciés  '1  poble,  puix  que  'Is  versos  no  s'han  d'oir  apli- 
cant sentits  y  potencies  a  midar  la  cantitat  de  les  sílabes,  sinó  deixant  el  ritme  vocal  per 
l'orella  y  procurant  que  nostres  potencies  capesquen  el  sentit  y  relació  de  les  parau- 
les.'A  més  en  la  versificació  mètrica  un  peu  de  dos  sílabes  llargues  pot  cambiarse  per 
un  de  una  llarga  y  dues  breus,  lo  qual  no  passa  en  la  nostra  en  l'interior  del  vers 
com  en  aquella.  En  cambi  a  la  catalana  tant  li  es  que  després  de  l'últim  accent  tingui  o 
no  una  o  dues  sílabes  més,  fenomen  que  no  s'observa  en  les  que  versifiquen  mètrica^ 
ment.  Ademés  nostra  versificació  té  en  compte  l'accent,  mentres  que  ta  clàssica 
llatina  no  gastava  aquest  element,  y  si  ho  ha  fet  en  sa  decadència  ha  seguit  diferentes 
lleis  de  la  nostra,  com  observa  Milà  y  Fontanals. 

No  obstant  els  demés  autors  y  catedràtichs  regoneixen  que  tant  la  versificació 
castellana  com  catalana,  encara  que  les  anomenin  mètriques  son  rítmiques  pràctica- 
ment, com  ho  demostren  al  donar  regles. 

Els  pobles  com  els  individuus  son  poetes  a  natura  y  versifiquen  y  canten  segons  ses 
condicions  ètniques  y  pochs  se  *n  trobaran  que  posseesquen  com  el  nostre  tants 
aforismes  en  vers  am  la  particularitat  que  la  major  part  rimen,  lo  que  no  \  troba  ni 
en  la  versificació  grega  y  llatina  clàssica  qu*  es  d'hont  volen  que  la  nostra  provinga. 

Lo  que  han  fet,  com  hem  indicat,  y  *s  fa  encara  actualment,  es  transformar  alf^v^is 
metres  romans  o  helènichs,  lo  qual  no  deixa  de  ser  esposat  en  alguns  casos  a  caure  en 
exòtiques,  més  que  més  quan  s'intenta  ferho  en  estrofes  y  més  encara  ab  cadències  a 
Thora.  No  obstant  a  ses  tentatives  pot  deures  que  s'hagin  despertats  en  nostra  litera- 
tura alguns  ritmes  que  hi  dormien,  no  tant,  per  sò  com  se  creu  ja  que  alguns  preexis- 
tíen.  Per  aquest  motiu  es  d*aplaudir  '1  moviment  rítmich  assimilista  que  s'observa  no 
sols  envers  aquestes  llengües  sinó  també  envers  les  vives. 

Nostra  llengua  té  facultats  prosòdiques  per  donar  tots  els  ritmes  que  *s  puguin  tro- 
bar en  les  neu-llatines,  posseint  paraules  tant  llargues  y  tant  curtes  ab  finals  agudes 
planes  y  esdrújules  com  aquestes  y  tenint  Toctossílab  en  tots  sos  iochs  rítmichs  en  els 
que  's  troba  '1  ínàxim  y  mínim  que  acostumen  a  donar  aquestes  llengües  a  sos  peus. 
Mes  si  potencialment  nostra  llengua  té  la  ductibilitat  de  donar  tots  els  ritmes  que 
puguin  donar  ses  germanes,  pràcticament,  no  obstant,  ofereix  la  particularitat  de  obser- 
vame  més  de  curts  y  bipartits  que  algunes  d'aquestes  que  no  contrauen  tant  com  ella. 
Es  també  digne  de  notarse  que  nostre  poble  no  aprecia  rítmicament  l'endecassllab  cas- 
tellà. He  fet  moltes  probes  no  sols  ab  persones  de  poca  y  mitjana  educació  literària, 
sinó  ab  literats  y  poetes  que  '1  feien  q  alabaven,  y  quasi  tots  han  fallat.  Próbinho  de 
ferho  els  que  '1  construiexen  y  trobaran  l'escàs  número  de  persones  que  1  senten.  En 
cambi  'Is  endecassílabs.  que  tenen  els  accents  ficsos  els  aprecia  be  tothom  arribantne  a 
popularisarse  algun  com  el  d'El  Noy  de  la  Mare. 

Coll  y  Vehí,  qu'es  sens  dupte  el  que  més  pregona  y  detalladament  tracta  dels  ver- 
sos castellans,  diu  en  sos  Díàlogos  Literaríos  el  compàs  en  que  entren  quiscun  d  ells, 
més  al  arribar  al  endecassílab,  ne  presenta  de  tota  mena,  però  's  calla  el  compàs  o 
compassos  que  '1  ritmen.  Y  fa  bé,  puix  ne  dona  una  varietat  tant  abigarrada  que  *ls  uns 
estan  renyits  ab  els  altres.  Se  va  introduir  en   nostra  literatura  en  sa  decadència  sota 


—     496     — 

l'influencia  castellana.  Alguns  l'anomenen  clàssich  però  no  es  el  nostre  clàssich  sinó  '1 
dels  castellans;  el  nostre  endecas.sílab  clàssich  es  el  d'Ausias  March,  Francesch  de  la 
Via,  Jordi  de  Sl  Jordi»  Jaume  March  y  Pere  March  qu'es  el  que  predomina  en  nostra 
poesia  autòctona.  Dich  endecassílab  clàssich  castellà  al  que  exigeix  Taccent  intermedi  en 
la  sexta,  y  en  son  defecte  a  Toctava  aquest  y  *1  primer  a  la  quarta,  per  distingirlo  del 
italià  que  admet  que  sos  accents  vinguin  a  la  quarta  y  a  la  sèptima  com  en  el  nostre 
popular  lo  qual  no  sé  com  els  nostres  poetes  que  conreuen  l'endecassílab  d'accents 
corredissos  no  hi  han  introduït  aquest  altre  joch  rítmich  qu'es  casualment  un  dels  que 
més  sent  nostre  poble.  A  més  de  que  *ls  autors  al  tractar  d'aquest  vers  demostren  que 
no  veuen  lo  que  tenen  a  la  vista  y  molts  poetes  hi  fallen  sovint.  Efectivament  diuen  els 
preceptistes  que  Taccent  principal  deu  col-locarse  a  la  sexta,  sent  aixís  que  '1  primer 
que  deixen  lliure  deu  ser  el  més  fort  per  escaures  en  el  primer  temps  de  la  primera  part 
del  compàs  en  que  entri.  L'exemple  que  ells  meteixos  allí  proposen  ho  demostra.  En 
quasi  tots  els  autors  se  troba: 

£/  duke  lamentat'  de  los  pastores 

Donchs  bé,  caent  sempre  l'accent  prosòdich  principal  en  el  mot  especificador,  sent 
diiki\  epíteto  de  lamentar,  ell  es  qui  se  l'emporta. 

No  tinch  cap  animadversió  a  aquest  vers,  però  sí  que  he  observat  que  a  més  de  ser 
el  més  acadèmich  es  en  el  que  s'ha  castellanisat  més  nostra  poesia  per  haverhi  en  moltes 
coqiposïcions  que  1  porten  sovint  paraules  sobreres,  que  son  les  falques  de  que  's  valen 
els  autors  per  reomplir  el  vers»  lo  qual  desdiu  molt  del  geni  de  nostra  llengua. 

El  meu  gust  fora  que  noves  observacions  me  fessin  desdir  de  lo  que  acabo  d'apuntar. 
Sempre  tindríem  un  vers  més  d'accents  corredissos. 

Les  estrofes  que  's  troben  en  nostra  poesia  son  nombroses  y  fora  llarch  l'anotaries 
una  per  una;  sols  diré  de  passada  que  algunes  d'elles  se  ressenten  de  l'educació  atàvi- 
ca que  han  rebut  nostres  poetes  en  les  escoles  oficials  per  quant  tenen  més  en  compte 
al  construiries  els  números  de  sílabes  dels  versos  que  hi  entren  que  no  les  distribucions 
d'accents  qu'es  lo  que  dona  dret  a  combinacions  rítmiques. 

Deixarem  de  banda  el  tractar  de  les  estrofes  per  no  oferir  rítmicament  quasi  cap 
particularitat  y  passarem  a  íerho  de  la  rima  que'n  ofereix  de  debò  especialment  res- 
pecte a  la  llengua  castellana  qu'es  la  que  més  y  més  desastrosament  ha  influit  en 
nostra  poesia. 

Entenentse  per  rima  l'igualtat  y  semblansa  de  sons  dels  acabaments  de  paraules  o 
versos  desde  sa  última  vocal  accentuada,  es  clar  qu'en  els  que  han  de  consonar  tenint 
nostra  llengua  vocals  obertes  y  tancades,  consonants  dobles  y  senzilles  y  elissions 
d^aquestes  al  fi  de  paraula,  de  tot  lo  qual  està  mancada  la  castellana,  s'ha  d*abstindre 
de  seguir  lleis  d'aquesta  per  no  perdre  sa  naturalesa  y  empobrir  sa  varietat  rímiques. 

Lo  que  passa  a  voltes  es  que  respecte  d'algunes  paraules  en  alguna  comarca  o  regió 
se  pronuncia  una  vocal  oberta  y  en  altres  al  revés  com  també  passa  que  una  consonant 
s'elideLxi  en  una  encontrada  y  en  altra  no.  En  aquests  casos  al  fer  rimar  els  versos  fora 
prudent  tindré  en  compte  Tassumpto  de  la  composició  fentho  rimar  com  la  majoria  '1 
pronuncia,  si  aquest  es  general,  y  segons  la  pronuncia  del  lloch  o  comarca,  si  té  caràc- 
ter local  o  comarcal  per  donarli  més  color. 


t 


—     497 


ESMENES  ADICIONALS  del  Dr,  D.  JOSEPH  Falp  y  Plana^  metge  de  Bar- 
ceiona. 


Adició  i.^  Súàre  lendecassiiaè  clàsskh  cahiià.  L*endecassílab  es  lo  vers  méís 
Uarch  dels  usats  ordinàriament,  ja  que' Is  de  dotze  y  de  catorze  sílabes  son  hemistícats 
igual  que  i'endecassílab  usat  per  TAusias  March  (un  vers  de  cincli  aguts  precedintne 
un  de  sts)  y  l'cndecassílab  llenguadocià  vulgar  (un  vers  de  sís  precedintne  un  de  cinch). 
En  realitat  aquestos  endecassílabs,  bipartits  com  los  usats  en  francès,  son  versos  curts 
d* accent  tixo*com  los  endecassílabs  sàfichs,  y  son  més  adaptables  per  lo  tant  als  aires 
populars,  deixen  rependre  millor  l'halè  ja  que  en  elis  T ondulació  rítmica  se  trenca  a 
mitjan  vers  y  al  final,  sense  propagarse  al  vers  immediat.  En  Tendecasííílab  clàssich 
italià,  castellà  y  català  modern  Tondulacíó  rítmica,  gràcies  als  accents  cambiats, 
sembla  sovint  circular  d'un  vers  a  Taltre  llibertat  aquesta  que  si  no  fa'l  vers  tant 
aposta  pel  cant  trovadoresch  en  cambi'l  fa  millor  per  la  lectura,  sense  '1  sonsonet  y  la 
cesura  que  si  es  omitida  en  l'endecassilab  bipartit  lo  deixa  inarmònich  molts  cops, 
especialment  quan  recau  al  bell  mitg  d'una  paraula  alterant  lo  seu  accent  natural.  Lo 
que  pot  fer  semblar  castellanisada  la  versificació  catalana  son  los  meteixos  vicis  d  elo- 
cució que  poden  càstellanisar  la  [srosa. 

La  nostra  llengua  es  tan  apta  com  l'italiana  y  la  castellana  per  conreuar  l'endecas- 
silab d'accent  corredís,  sense  veure  per  això  desnaturalisat  lo  seu  caràcter  genuí.  Però 
cal  tenir  present  que  la  seva  abundesa  de  mots  aguts  y  monossilàbichs  que  facilita  les 
rimes  curtes,  repica  ingratament  a  la  nostra  orella  neollatína  en  l'endecassilab  d'accents 
movibles,  que  per  ser  ben  fet  y  perquè  Is  accents  hi  juguen  ab  desembràs  y  soltura, 
tenint  en  compte  que  es  !o  vers  més  llarcli,  reclama  Tus  freqüent  de  paraules  llargues, 
a  io  que's  presta  també  l'elasticitat  de  la  nostra  llengua- 

Adició  2  *  Súèrt  ia  rima,  1.  L'ús  esclusiu  de  consonàncies  substantives  y  adjec- 
tives y  de  verbals  que  consonen  ab  elles,  escluint  sistemàticament  les  fíinnes  planes  de 
plural  de  verb  o  de  verb  sufixat  per  article,  es  propi  de  les  llengües  riques  y  ahont 
los  poetes  son  més  artistes  (França,  Lienguadoch,  Frovensa,  Itàlia,  Fortugal,  etc.)  y  no 
solzament  aqueix  ús  fa  la  rima  més  esculpiu  ral,  sinó  que'l  vers  guanya  en  concisió  y 
plasticisme  y  fins  en  naturalitat  (quan  un  s  hi  acostuma  y  ha  vençuda  la  lluyta  d'obs- 
tacles que  això  suposa  y  que  dona  en  premi  al  poeta  lo  domini  absolut  de  la  seva  llen- 
gua) perquè  la  colocactó  dels  noms  al  final  de  vers  es  la  més  adequada  a  la  construcció 
dels  períodes  de  la  locució,  y'n  resulta  d'ella,  i'espontaneitat  del  vers  si  1  poeta  hi 
tradueix  fidelment  la  seva  conversa  íntima,  que  sempre  s  amotllarà  millor  al  geni  popu* 
lar  de  la  llengua  que  no  una  forma  acadèmica  o  exògena,  mecànicament  combinada 
sobre  '1  paper 

ri.  Les  rimes  llenguadociana  y  provensaï,  tan  granades  avui,  son  les  més  similars 
a  la  nostra,  perquè  son  les  que  traduides  al  vers  català,  conserven  més  consonàncies  y 
son  les  més  útils  als  nostres  poetes,  perquè  son  complementaries  de  ia  nostra  rima. 
Exemple:  majoral ^  fondai y  cncaniamint  (del  català),  que*s  corresponen  respectivament 
ab  los  mots  1 1  en  gu  ad  oc  i  ans  mmarai^  planal  y  encantadura. 


i 


M 


-     498     - 

III.  Les  bones  rimes,  que  en  breu  vas  esquisit  ofereixen  compendiada  Tessencia 
d* un  llenguatge,  son  pels  qui  volen  possehirlo  los  millors  models  d'exercici,  sempre 
que'l  poeta  elegit,  reunesca  a  la  classicitat  de  la  forma  lo  dò  d'haver  viscuda  la  llengua 
y  comprès  lo  funcionalisme  de  cada  mot  empleat,  fent'  que'l  lèxich  rich  y  variadíssim 
dels  seus  versos  no  resulte  un  mostruari  de  paraules  inventariades  dels  arxius  o  llibres 
y  surgides  ab  la  ploma  sinó  un  bell  arreplech  de  mots  normalment  articulats  com  en 
lü  joch  dinàinich  de  la  conversa. 

IV.  Lo  conreu  de  la  rima  es  lo  conreu  d'una  llengua  y  la  perfecció  d'aquella  en 
los  grans  poemes  clàssichs  senyala  la  plenitut  d'aquesta.  Lo  poeta  gràcies  a  Testímul 
de  la  rima  crea  paraules  noves,  substantiva  y  adjectiva  *ls  verbs;  verbalisa  *ls  noms, 
forja  noves  desin encies  y  nous  compostos  binaris  o  ternaris  ab  los  mots  que  fusiona 
segons  llur  afinitat,  puix  te  per  ferho  axis,  l'instint  creador  que  dona  al  poble  lo  senti- 
ment de  la  paraula  viva,  y  ademés,  la  coneixensa  científica  de  les  arrels  etimològiques. 
Gràcies  a  la  rima,  donchs,  lo  poeta  enriqueix  esplèndidament  la  flora  llinguística  ab 
una  munió  de  varietats  noves,  de  la  meteixa  manera  que  un  hàbil  jardiner  ab  los  em- 
pelts y  demés  practiques  multiplica  indefinidament  les  varietats  de  flors  y  fruytes. 


ESMENES  de  D.  Manuel  de  Montoliu,  a  les  conclusions  del  ponent. 

Ont  diu  :     ^  L endecassilab  dhssich  castellà  es  impopular  a  Catalunya^ . 

Reforma  :  <  L'en  dec  assílab  clàssich  italià,  impopular  antiguament  a  Catalunya, 
gràcies  a  Tüs  que  n'han  fet  tots  els  bons  poetes  de  la  nostra  renaixença  es  devingut 
popular  en  la  nostra  poesia  i. 

Afegeixis  al  derrer  paràgraf  lo  següent: 

•'Es  una  falta  de  tot  punt  inadmisible  en  poesia,  malgrat  vingui  confirmada  per 
grans  poetes  de  k  nostra  renaixensa  que'n  feren  ús,  la  rima  entre  una  vocal  tancada  i 
la  meteixa  oberta.  (Amúr-cúr:  capella -parella:  bona -miny  ona)  t^. 

í^Es  així  meteix  una  falta  de  tot  punt  inadmisible  en  poesia,  malgrat  vingui  confir- 
mada per  Tus  que'n  feren  grans  poetes  de  la  nostra  renaixença,  la  rima  entre  dues  síla- 
bes  finals  de  les  quals  Tuna  eïrdeix  la  consonant  penúltima  o  la  final  en  sa  pronunciació 
i  V altra  la  conserva,  (Por -plor:  mar- esti^nar:  flors- cors:  blavors-amors)  ^ . 

Afegeixis  a  T  últim  de  tot,  aquest  paràgraf: 

*f  LI  català,  sí  no  persa  naturalesa  originaria,  per  tradició  o  assimilació  admet  la 
rima  imperfecta  assonantu. 


\ 


—     499     — 

ESMENA  del  Dr-  D.  JüSEFII  Fali-  v  Plana,  a  les  presentades  pel  senyor  Montoliu, 

Es  potestativa  en  poesia  catalana,  sempre  y  quan  no  se'n  abuse,  la  rima  entre  una 
vocal  tancada  y  la  meteixa  oberta,  y  la  rima  entre  dues  sílabes  finals  de  les  quals  luna 
elideix  la  consonant  penúltima  o  la  final  en  sa  pronunciació  y  Taltra  ïa  conserva,  quan 
en  moltes  comarques  catalanes  es  aqueix  ús  variable,  fent  que  's  pronuncien,  en 
una  banda  tancades  les  vocals  que  en  una  altra  se  pronuncien  obertes,  y  s  deixen  de 
pronunciar  en  unes  les  consonants  que  en  altres  llochs  sonen.  En  aquest  punt  no  's  po- 
den imposar  regles  arbitraries,  sense  atentar  als  drets  de  la  majoria  de  les  comarques 
catalanes  en  favor  de  la  fonètica  d'una  sola,  la  barcelonina,  que  tal  vegada  no  es  la 
més  perfecta.  Jo  he  dit  en  una  altra  part :  «Respecte  T accent  só  preferit  los  consonants 
(del  vers)  que  M  porten  igual,  si  bé  reconech  potestatiu  lo  seu  ús  en  la  è  oberta  de  les  pa- 
raules següent3:  mè&^  f//,  Hla^  meteix^  etc,  al  revés  de  la  í)  oberta  de  les  paraules/r^íí/, 
font^  bòy  bòna^  plora,  tnma,  flor,  hora,  iiei^òres^  dò  y  algun  altra  més  que  's  va  tancant 
a  mida  que  's  puja  de  Barcelona  a  TEmpordà  y  s*entra  a  la  Catalunya  francesa ï.  Aixís 
amàrypòr  consonen  perfectament  a  Mallorca  ahont  se  diu  amo  y  pò,  y  bona  minyona 
(Barcelona)  consonen  a  T Empordà  ahont  se  diu  bona-minyòna.  Por  y  piar^^  pronuncien 
a  Barcelona /cí  / //í>,  a  Valencià  sona  la  r  final  en  totes  dues  paraules  y  a  l'Empordà 
consonen  perfectament  y  's  diu  pó  y  pló,  Fins  capèíla-pareila  que  gaire  bé  en  tot  Cata- 
lunya se  pronuncien  aixís  en  alguns  punts  (Vilanova  y  Geltrú)  sonen  igual  capella- 
parella.  Y  com  que  anàlogues  consideracions  podrien  ferse  dels  altres  exemples,  es 
pcrçò  que  cal  deixar  al  bon  gust  y  arbitri  del  poeta  lo  que  per  dret  natural  es  d'üs 
potestatiu. 


ESMENA    deí  Dr.  D.  BÉNRt  DÈ  POMÉs,  Advocat  de  Barcelona. 

Suprimir  de  les  conclusions  del  Ponent  el  paràgraf  que  diu:  ^  U endecassilaè  clàssick 
caskllà  es  impopular  a  Catalunya i>  y  perquè  també  ho  es  a  Castella,  y  no  prova  res. 


à 


—    5*30 


Tema  V 


Necessitat  urgent  per  empendre  el  camí  de  la  perfecció  del  Ucnguàtgc 
escrit,  de  la  publicació  de  Tínventari  general  del  idioma  català  format 
per  D.  Marian  Aguiló  y  Fuster. 


Conclusions  de  D.  L•luis  B,  Nadat^  Professor  d'Historia  de  Catalunya,  dels  Estu- 
dis Universiiaris  Catalans. 


L  No  podent  la  majoria  d*escriptors  y  '1  poble  català  en  general  beure  en  les  ma- 
teixes fonts  ab  ses  grans  varietats,  el  llenguatge  parlat  o  escrit,  s'imposa  cada  dia  més 
l'existència  d'una  guia  autorisada  de  que's  puga  valdré  tothom  per  estar  segurs  del 
valor  y  veritable  significació  de  cada  frase  o  paraula. 

FL  En  Tactualitat  aquesta  guia  no  pot  ésser  altra  que  l'inventari  de  la  Llengua 
format  pacientment  pel  difunt  Mestre  D.  Marian  Aguiló  y  Fuster,  la  publicació  del  qual 
ha  de  considerarse  com  una  cosa  de  gran  urgència  y  com  base  de  tot  treball  filològich 
de  caràcter  pràctich  que  puga  sortir  de  les  tasques  del  present  Congrés. 


ESMENA  de  D.  Joan  Givanei,,  acceptada  pel  Ponent. 

Redactar  aixís  la  concïusió  II. 

ííEn  la  actualitat  aquesta  guia  no  pot  ésser  altra  que  l'inventari  de  la  Llengua  for- 
mat pacientment  pel  difunt  mestre  D.  Marian  Aguiló  y  Fuster  y  les  papeletes  lexico- 
gràfiques del  maLhaurat  Dr,  D.  Joseph  Balari  y  Jovany.» 


{*)  Presentat  primerament  com  Esmena  al  Tema  llf ,  y  considerat  com  un  nou  Tema,  després  de  posarse  d'acort 
Tesmentat  flényor  Nadal,  ab  el  Ponent  del  Tema  111.  Ecnyor  M^ragall,  y  ab  la  Taula  de  la  Secció. 

La  primitiva  esmena  del  senyor  Nadal  al  Tema  II[,  consistia  en  redactar  aixIs  el  derrer  paràgraf  de  la  conclusió 
IJ  del  seiïyor  MaragaU: 

f^Per  la  demastraciú,  dJru$ïó  y  arrelajíient  d'aquest  criteri,  qti'es,  ademés,  especialment  adequat  al  sentiment  de  va- 
rietat y  Mibertal  del  geni  catal^i,  la  Secció  Literària  propoaard  al  Congrés  el  nomenament  d'una  Comissió  qu'estudila 
forma  y  Is  media  de  publicar  com  mén  avi^i  mellor  l'inventari  general  de  la  Llengua  format  pel  difunt  mestre  D.  Marlàil 
AkuIIò  y  Fuster,- 


r^s'T^-^-^-^s'-r'^j•^-^W  ^•^lITffff^reír•TJ^^^'^í'Tlrf^^ 


—      501 


COMUNICACIONS 


De  D.  Mateu  Obrador  y  Bennassar,  Arxiver  de  la  Diputació,  de  Palma  de 
Mallorca. 


Uedicíó  origfinal  de  les  obres  de  Ramon  LuU 

Amador  fervent  de  la  nostra  gloriosa  tradició  literària,  ab  vot  y  promesa  feta  de 
consagrar  a  son  estudi  y  coneixensa  els  anys  que'm  resten  de  vida;  no  ni'atur  mai  ni'm 
cansaría  de  dir  y  repetir  qu'un  dels  més  fructuosos  y  positius  serv^eis  que  a  Thora  d'ara 
poguem  prestar  a  la  nostra  Literatura,  tant  per  acréixer  la  seiia  estima  y  difusió  com 
per  imprimirli  segell  propri  y  caràcter  original,  es  el  de  publicar  y  arreu  divulgar  les 
obres  dels  nostres  antichs  autors,  especialment  dels  qui  floriien  dès  de  ía  tretzena  a  la 
quinzena  centúria. 

Al  punt  ahont  som,  en  plena  eclosió  de  ressurgiment  dins  tots  els  ordes  de  vida,  es 
hora  ja  de  que  no  sien  rareses  bibliogràfiques,  difícils  o  impossibles  d'adquirir  ni  ab 
diners  y  tot  a  la  mà,  les  obres  dels  nostres  vells  poetes  y  prosadors^  estojades  encara 
moltes  d'elles  dins  policromats  pergamins,  o  en  les  pàgines  gòtiques  d'arnats  y  polsosos 
incunables. 

«Un  dels  grans  interessos  espirituals  de  la  nostra  raça,  (lia  dit  mon  valent  amí  eh  y 
company  En  Miquel  S.  Oliver)  consisteix  en  treure  de  bell  nou  a  la  vida  aquestes 
riqueses  del  enginy  y  del  pensament,  fins  ara  arreconades  y  poch  conegudes.  Lo  que 
s'ha  fet  a  Ripoll,  ha  de  ferse  també  ab  eixes  maravelloses  catedrals  del  enteniment. » 

Un  dels  nostres  més  esperts  y  erudits  confrares.  En  J.  Massó  Torrents,  ab  una 
comunicació  tan  interessant  y  notable  com  tot  lo  seu,  afirma  y  prova  ab  sòlides  rahons, 
que  «pera  reconstituir  la  llenga  catalana,  s'imposa  restudí  amstantd^U  nostres  clàssichs 
dels  segles  XIII,  XIV  y  xv.»  D'aqueixa  indiscutible  afirmació  en  ressurt,  com  a  Uògica 
conseqüència  y  corolari,  la  necessitat  de  fer  y  escampar  belles  y  correctes  edicions 
clàssiques,  al  alcanç  de  la  mà  y  la  bossa  de  tothom;  ja  que,  apart  y  tot  de  les  dificultats 
paleogràfiques  d'interpretació,  no  a  tothom  pot  ésser  còmoda  y  fàcil  la  sovinejada 
lectura  dels  manuscrits,  ni  aquests  poden  tenirse  a  tota  hora  y  per  on-se-vulla  a  la  mà, 
estant  recòndits  y  dispersos  per  biblioteques  y  arxius,  y  essent  molts  d'ells  exemplars 
únichs  o  d'absoluta  raresa. 

Més,  no  basta  alçar  la  veu  y  desvetllar  iniciatives;  no  n'hi  hà  prou  d'estendre' 1  braç, 
y  senyalant  amb  el  dit  (com  el  Colón  del  monument)  mostrar  la  meta  llunyana.  Poch  en 
traurem  de  profit,  si  la  prèdica  y  el  gest  no's  reforcen  y  acompanyen  ab  l'argument 
més  persuassiu  y  més  eficaç  de  tots:  el  del  exemple. 


—     5^2     - 

Per  això  una  coUa  de  mallorquins,  entusiastes  amadors  de  les  nostres  glòries,  nos 
aplegàrem  y  acoblàrem,  de  pensament  y  de  voluntat,  atents  a  lo  que  més  de  prop  — p)er 
aquest  cantó^  y  ab  major  urgència  *ns  pertocava:  recullírem  l'herencia  bibliogràfica 
que,  al  enmalaltirse  y  morir  el  fervent  lullista  En  Jeroni  Rosselló,  era  romasa  jaent, 
enorriada;  y  encoratjats  per  la  bona  amor  y  la  devoció  que'ns  hi  empeny  ab  viu  ardi- 
ment,  hem  posats  y  seguirem  posant  en  joch  tots  els  medis  de  que  poguem  dispondre, 
pera  menar  la  interrompuda  empresa  a  bon  port;  pera  que  la  publicació  de  les  Obres 
originals  de  Ramon  Luli  no  haja  de  resultar,  com  sempre  fins  al  present,  una  tasca 
incomplerta  y  deixada  anar  abans  d'hora. 

AfanyosQS,  primer  que  tot,  de  restablir  y  retornar  a  nova  vida  la  producció  lulliana 
en  sa  autèntica  puritat  y  en  sa  bellesa  Uengüística  original,  — tan  afollades  l'una  com 
Taltra  y  sovint  malmeses  per  escoliastes  y  traductors  curts  de  vista  y  d'enteniment,— 
hem  acudit  al  doll  pur,  a  les  fonts  clares  y  estil-lades  dels  més  vells  originals,  per 
estamparies,  sempre  que  possible  fos,  talment  com  los  dictava  la  voladora  pensa  y  los 
vessava  la  febrosenca  ploma,  may  eixuta  dès  de  la  conversió  fins  a  la  mort,  d'aquell 
asceta  contemplatiu,  ardent  apòstol  y  agitador,  tot  a  la  vegada,  que  durant  més  d'una 
quarantena  d^anys,  no  parà  un  dia,  de  clamar  y  sermonejar,  de  treballar  y  d'escriure. 

Les  biblioteques  y  els  arxius  de  Mallorca,  qui  conserven  encara  com  a  riques  des- 
pulles de  passada  opulència,  un  bell  floret  d'originals  lullians,  nos  han  ofert,  les  primeres 
de  totes,  molt  y  excel•lent  cabal  de  publicació.  Pera  aumentarlo,  hem  acudit  a  les  de 
Barcelona  y  a  altres  mes  llunyanes,  de  fora-casa:  al  aBritisk  Museum^^  a  la  Mazarína  y 
ia  Nacional  de  París,  que'ns  han  proporcionat  molt  estimable  contingent;  y  d'aquesta 
manera,  tant  com  sia  m^ster,  acudirem  a  les  altres  d'Europa:  a  la  Marciana  de  Venècia 
(que  ja  hi  sabem  be  les  tresques),  a  la  Vaticana,  a  la  Nacional  y  la  Reial  de  Madrit,  a 
l'Amb  ros  jaua  de  Milà,  a  la  de  Munich  abundosíssima,  ahon-se-vulla  romanga  inèdit 
Ull  original  lullià;  y  en  treurem  trellat  directe,  y  ab  tota  cura  l'estamparem;  y  mentre'n 
resti  un  qu*es  un  per  posar  en  lletra  de  motllo,  no  donarem  per  ben  acabada  aquesta 
tasca  de  divulgació  qu'havem  gosat  acometre. 

Hem  procurat  pendre  mides  justes;  sospesar  bé  la  somada  y  el  feix  que'ns  hem 
carregat;  y  sentiríem  tal  volta'l  cal-fret  y  la  feredat  poruga  de  romandre  esbrahonats  y 
retuts  a  mitjan  camí,  si  no'ns  encoratjava  el  veure  com  aquí  floreixen,  granen  y  arriben 
al  enfront  tots  els  patriòtichs  y  generosos  esforços,  que  Catalunya  renascuda  encobeheix 
com  a  mare  amorosa  y  reb  y  acull  de  bon  grat:  certa  y  segura  de  que  aquests  treballs 
reconstructius  de  la  seua  Llengua  y  Literatura,  no  son  sinó  batechs  y  rebull  de  la  sanch 
qova  que  Tha  de  rejovenir  y  retornar  a  plenitut  de  vida. 

Dins  el  pla  y  projecte  que'ns  hem  traçat  y  feym  comptes  de  seguir;  amb  els  originals 
ja  aparellats  a  pèu  d'obra  y  aquells  que  sabem  ahont  jauen  y  com  los  podrem  haver, 
ara  meteix  ja  tenim  matèria  abastament  y  sobrada,  per  u?ta  trentena  de  volums,  d'igual 
format  gran  8"  que' Is  d'En  Rosselló  y  cascún  al  entorn  de  500  pàgines. 

Això  s  entén  sens  incloure  dins  la  nostra  edició  cap  llibre  si  no  es  d'aquells  con- 
servats en  llur  text  original,  o  en  defecte  d'ell,  en  qualque  versió  arromançada.  Perquè 
si  haguéssem  presa  quimera  d'estampar  la  totalitat  del  opus  lullià  (del  que  per  autèntích 
se  pot  tenir,  deixant  anar  tota  la  part  manifestan^ent  apòcrifa)  y  admetéssem  Teixam  de 
llibres  arribats  fins  a  nosaltres  solament  en  llatí  corrupte,  surench  y  mal  de  pahir,  llavors 
ja  no*n  sortiríem  ni  amb  altres  tants  de  volums;  y  abans  que  agotàssem  el  material, 
seríem  allà  dellà  d'una  sixantena  o  setanta. 


-     5^3     — 

La  piéna  prova  d'això  y  la  que  millor  podrà  deixar  satisfet  el  natural  desitx  de 
conèixer  per  endavant  el  nostre  plà»  la  trobareu  esmentant  VI?ulex  o  taula  qu' acompanya 
aquesta  comunicació.  Massa  breus  son  els  moments,  per  donarvos-en  íectura. 

Dins  aquell  sumari  o  taula  hi  van  compresos  tots  els  textes  originals  de  Rimóij 
LuU  arribats  fins  al  present  a  coneixença  o  noticia  nostra.  D'altres  en  cita  y  anoniena 
l'autor  meteix,  que's  consideren  com  irremisiblement  perduts,  o  que  amagats  y  disper- 
sos qui  sab  per  on,  han  escapat  fins  ara  a  tota  investigació,  y  adhnc  desíderaniui\ 
Si,  per  ventura,  d'algun  d'aquests  en  tinguésseu  o  n'adquirísseu  noticia,  vosaltres  erudits 
y  bibliòfils  que'ns  dispensau  la  vostra  atenció,  des  d'aquest  lloch  enlairat,  y  aprofitant 
l'ocasió  solemne,  vos  pregam  y  us  conjuram,  per  amor  de  Ramon  Lull  y  de  la  nostra 
Literatura,  que'ns  fasseu  la  mercè  de  volerla'ns  comunicar,  ab  la  seguretat  de  que 
us  havia  d' ésser,  ara  y  sempre,  molt,  però  molt  agrahida. 

El  terme  de  dèu  anys  de  durada  que  a  Tedicíó  ara  per  ara  assigna  m,  no  cal  quel 
considereu  com  a  irreductible.  Aquests  dèu  anys  no  signifiquen  altra  cosa,  sinó  que 
dins  els  medis  materials  ab  que  avui  comptam,  — ab  la  mòdica  subvenció  obtinguda 
de  la  Diputació  Provincial  Balear  y  la  subscripció  oficial  del  Ministeri  d'Instrucció 
Publica,^  la  tasca  d'estampar  tres  volums  cad'any  representa  el  màxim um  del  esforç 
que  bonament  creym  possible. 

Més  çíqui'ns  ha  dit  que  aquesta  desinteressada  y  patriòtica  empresa  nostra  no  arribi 
a  obtenir  majors  encoratjaments  y  no's  veja  afavorida  de  tal  manera  que'l  nombre  dels 
volums  anyals  pogués  aumentarse  y  el  de  les  anyades  reduir,  fins  al  estrem  de  que  la 
publicació  dels  trenta  volums  fos  possible  dins  un  quinquenif  Per  nosaltres  no's  perdrà; 
voluntat  ardida  y  coratje  ferm  ja'n  tenim;  y  si  T edició  lograva  tant  favorable  rebuda 
com  mereixen  els  textes  que  treu  a  llum,  redoblaríem  Tafany  y  els  desvetllaments  que*ns 
ha  de  costar  el  menaria  a  bona  fi;  y  allavors,  la  renaixent  Literatura  nostra  se  veuria 
acrescuda,  dins  més  breu  temps,  d'un  flo ret  d'obres  capdals,  dignes  d'ampla  divulgació, 
de  reposat  y  seriós  estudi. 

Y  quant  y  tot  hajam  mester  els  dèu  anys  pera  enllestir  l 'edició,  en  tant  bon  punt  y 
tant  de  bon' hora  T  havem  represa,  quel  seu  venturós  acabament  podria  enllaçarse,  per 
coincidència  ben  singular,  amb  una  data  històrica  memorable.  Les  dèu  anyades,  a 
comptar  de  la  corrent,  finiran  l'any  191S;  y  l'any  1315  va  ésser,  segons  el  testimoni 
històrích  y  la  llegenda  tradicional,  aquell  en  que  una  vida  tant  gloriosa  com  dilatada 
se  va  estingir,  en  que  Ramon  Lull  trespassà  d'aquest  món  al  altre.  ^Y  qui  gosarà  dubtar 
que  Mallorca  y  Catalunya  y  totes  les  terres  ahont  encara  s'escriu  y  's  parla  la  llengua  de 
Ramon  Lull,  no  vuUen  commemorar  solemnialment  aquella  data?  Trenta  anys  enrera,  a 
Miramar  de  Valldemossa  s'hi  celebrava  el  sisè  centenari  de  la  fundació  del  famós  monas- 
Ür-escola.  D'ara  a  dèu  anys,  el  1915,  serà  arribada  l'ocasió  de  conmemorar  el  sisè  cen- 
tenari de  la  mort  del  gran  escriptor,  del  fervent  apòstol  y  benaventurat  màrtir,  qui  sabé 
donar  sanch  y  vida  per  un  generós  ideal,  consagrant-li  abnegada  ment  cos   y  ànima. 

Per  ventura,  d'aquí  a  llavors,  dins  la  terra  nadiva  de  Ramon  Lull,  s'haurà  remogut 
del  oblit  ahon  jau,  el  propòsit  d'erigir  al  insigne  compatrici  el  monument  degut  a  la 
seua  glòria,  Mentres  tant,  els  seus  més  corals  devots  s'afanyaran  a  erigirli  T altre,  el 
niés  enlayrat  de  tots:  el  monument  d'art  y  ciència,  redimint  de  desconeixença  y  perill  de 
pèrdua  les  seues  obres  originals.  Y  d'aquest  alt  monument,  mal  ha  d'anar  que  no'n 
íiosem  la  derrera  pedra,  en  cumpiirse  la  sisena  centúria  que  l'immortal  autor  passà  a 
millor  vida. 


—     504     — 

jDeu  sab  qui  ho  veurà,  ni  qui  hi  serà  a  temps,  a  gaudir  l'esplai  de  donar  la  feixuga 
tasca  per  acabada !  Potser  la  mort  trencarà  el  camí  a  qualcun  de  nosaltres,  com  al 
malhaurat  Rosselló.  No  hi  fa  resi  Ell  partí  isolat,  solitari;  nosaltres  feym  estol.  Si'n  cau 
un  a  mitjan  romiatge,  un  altre  ompHrà'l  seu  buit.  La  colla  de  luUistes  no  s'esvahirà. 
Tot  nos  fa  esperar  y  creure,  de  teulades  en  avall,  que  Mallorca  al  cap  de  sis  sigles 
deixarà  pagat  el  deute  en  que's  troba,  amb  el  més  gran  y  més  gloriós  dels  seus  fills; 
amb  el  qui  obrí  nous  viaranys  a  la  ciència  de  son  temps;  amb  el  fecondíssim  mestre, 
patriarca  y  capdevanter  de  tots  quants  embelliren,  acresqueren  y  dilataren  la  nostra 
llengua. 

Y  es  hora  ja,  y  passa  d'hora,  de  que  a  Mallorca  y  a  Catalunya  y  dins  el  món  literari, 
Ramon  LuU  deixi  d  ésser,  originalment,  un  introbable,  un  desconegut,  un  inèdit. 

j  Tant  de  bo  que  s'cspandesca  y  trobi  afanyosos  imitadors  l'exemple  de  la  colla 
mallorquina  \  y  cadascun  dels  vells  autors  catalans  trobi  un  erudit,  un  filòlech,  una 
col•lectivitat,  qui  per  amor  a  la  nostra  gloriosa  Literatura,  s'imposi  com  a  sagrat  dever 
y  tribut  de  patriotisme,  la  tasca  d'alHberar  d'oblit  y  desconeixença  qualcuna  de  les 
preuades  obres  que*ns  llegaren  els  grans  mestres  aquells  inmortals  predecessors,  honra 
y  glòria  de  la  raça  1 


OBRES    DE    RAMON    LULL 

TAULA     CRONOLÒGICA     DE     L'EDICIÓ     ORIGINAL 
(JO  volums  en  lo  anys,  a  rahó  de  j  cad'anyj 

Advertència. 

Al  formar  aquest  programa  o  taula,  que  oferim  provisoriament  y  sens  perjuy  de 
modificarlo  a  major  conveniència  y  bona  via  de  Tedició,  hem  procurades  y  ateses  tres 
coses  principalment: 

I.*  Seguir  tant  com  fos  possible,  en  la  publicació  dels  llibres  lullians,  un  cert  orde 
cronològich;  si  bé  donant  preferència  als  textes  encara  inèdits  sobre  'Is  novament 
publicats. 

2,^  Il•lustrar  y  enredonir  l'edició,  facilitant  als  lectors  menys  erudits  la  deguda 
'coneixença  del  autor  y  de  lo  que  va  fer  y  escriure,  ab  sengles  volums  de  Biografia  y 
Bíhiïografía  luUiancs;  juntament  amb  un  altre,  a  la  derrería  de  tot,  d'Estudis  crítichs  y 
històrichs,  ahon  vendran  aple^jats  els  qui  bonament  no  hajen  cabut  dins  els  pròlechsy 
il•lustracions  dels  toms  precedents,  y  ab  un  Essaig  filològich  y  Tinventari  lexicogràfich 


'^*«Tt^^^J"l•  J*;_u»l|inM 


—        505        — 


dels  textes  lullians  originals,  que  no  s'es  fet  encar'am  ni  serà  fàcil  de  fer,  mentre 'n 
romanga  qualcún  d'inèdit;  y 

3»  Incloure  així  meteix  de  bell  nou  y  més  endavant,  dins  la  nostra  continuació, 
els  textes  qu'En  Rosselló  començà  a  estampar,  anys  arrera;  tant  per  qiie's  troben  ja-  a 
punt  d*agotarse  els  exemplars  sobrers  qu'en  varen  romandre,  com  y  també  per  que 
qualcuns  d'aquells  textes,  impresos  ja  a  la  provecta  edat  del  fervent  lullista  y  quant  la 
seua  flaca  salut  no  li  permetia  dedicarlos  escrupulós  mirament,  reclamen  una  revisió 
feta  ab  tot  esment  y  cura,  sobre'ls  millors  manuscrits  qti  eil  poguc  conèixer  y  emprar, 
confrontats  ab  qualcuns  altres  qu'avui  sabem  o  possehim  y  qu'ell  no  tingué  avinentesa 
o  lleguda  d'aprofitar  ni  arribar  a  veure.  En  consembiant  cas  se  troba  el  volum  que 
publicà  (1859)  de  les  Obres  Rimades. 

Veus  aquí  ara  la  susdita  Taula  cronològica  y  distributiva: 


33 


-:  '*^*^*^  ! 


506 


OBRES  DE  RAMON  LULL 


TALLA     CRONOLÒGICA     DE     L'EDICIÓ     ORIGINAL 


(jo  veiutns  en  10  anys,  a  rahó  de  tres  cad'any) 


J^oé. 


1907. 


Doctrina  Pt/KEia. — LinRE  de  Cavalleria 
(tejct  original  y  versió  francesa).  —  L.  DE 
Clkrkcia. — Aki  DE  Confessió. 

LiMkE  DK  CoNTEMJ'LAt  ril  tom.  I  {cap.  I  al 
jç).  T*ula  compltift  <tels  366  capítols; 
mostrés  de  tmduccions, 

L.  DECosrEMH.ACió:  imn  li(cap,  òoal I02\ 
Glosari  dels  mots  tiificuUosos  o  més  ar- 
ciíchs  de  tota  Tobra, 

L.  DK  CONTEMPLACEÓ:   tom    III  (cap.  loj  al 

lúSj. 
Okkes  Kimaíjes:    nova  edició,  espurgada  y 

Biografia  Lulliana:  {Vida  coetània, llegendes, 
crítica). 

L.  iiE  CoNTKMPLACtr'i:  tom    IV  (cap.   lóç  al 

L.  DE  CííNTEMFLAt  it'i:  toni  V  {cap.  22y  al 
sò8).  Altres  obre*  y  fragments,  de  Contem- 
plíuioftf  y  Oradínti^ 

BiblJDgrAfío  LulÜBoa:  (manuscrits  y  edicions 
d'citampii;  obres  autèntiques  y  apòcrifes, 
oHginaU  y  traduide*;  comentaristes;  de- 
tractors. Lullísme  aniích  y  modern). 


L.  líE  CoKTEHl•LAClo ;  U  m  VI  (cap.  26c  al 

1909  »  ^  Blakquekica  (ab  VJmjc/t  i  Amat  y    iltres 
opuscles). 
LiKRE  DE  DEMü^rttAriuKs:  lom  I. 

L.  UE  CONTEMPLA c:ii>;   tom  \'II  y  ültim  (cap. 
líjto.  I      3rsalsò6\ 

L.  DE  Demostracions;  tom.  II  y  últim. 
L.  DE  SANtriA  NUrÍa.— L.  de  Benedicta  Tu. 


1908  . 


1911  . 


1912  . 


1913. 


\ 


L.  DEL  Gentil  e  los  tres  Savis  (reimpres- 
sió, ab  mostres  d'antigues  versions  inèdi- 
tes).—L.  DE  ço  QUE  DEU  HOM  CREURE  DE 

Deu.— -L.  dels  Articles.— Phantasti- 
cus. 

Començaments  deMedecina.  Sumari  d'al- 
tres tractats  medicab. — Essaig  sobre'ls  lli- 
bres d' Alquímia. — L.  de  Natura. 

Art  Amativa  de  Bé. — Flors  d'Amors.— 
L.  i)È  Antecrist. 

Art  d'atrorar  Veritat.— Taula  Gene- 
ral.—Art  Breu.— LÒGICA  nova. 

FkLIX,  de  MaRAVELLES  DELMÓN(r«W^« 

siò,  ab  mostres  d'antigues  versions  inèdiïes). 
L.   d'Anima  racional. —  L.  del  Home.— 
Arbre   de    Filosofía    desijad.v.  —  L. 
d'Entenció  (reimpressió). 

Art  de  fer  esolre  Qüestions:  tom  I. 
Id.  id.         id.      :  tom  II  y  últim. 

L.  de  Nova  Geometria. — Tractat  d' Astrò- 
nom! a.—L.  DE  Quadratura  de  Cercle. 

Arbre  de  Sciencia:  tom  I. 


1914  .         Id.  id.       :  tom  II  y  últim. 

'    Libres  dè  Proverbis  (s  col•leccions). 


Arbre  de  Filosofía  d'amor  (reimpressió). 
— L.  DE  Verturs  e  Peccats  (Art  de  pre- 
dicar).— Els  tres  LiBRES  DE  Deu  (reim- 
191 5  .  {      pressió). — L.  de  Consolació  d'Ermita. 

Estudis  críiichs  y  històrichs  complementaris. 

Gramàtica  y  Vocabulari  de  les  Obres  lulliancs 
originals. 


^Deu  vulla  que  poguem  veure  acabada,  si  convé,  y  duita  a  bon  terme  aquesta  edició, 
a  major  coneixença  y  glòria  del  immortal  autor,  y  a  més  ampla  anomenada  y  espandi- 
ment  de  la  nostra  antij^a  í^iteratura! 


r 


r'T»^  rr  X  w^- 


—   507   — 


De  D.  Joan  Alcover,  de  Palma  de  Mallorca,  C.  de  la  Real  Acadèmia  espahola. 


La  llengua  catalana  es  entre  nosaltres  rúnica  espressió  possible 

del  escriptor-artista 

Me  recomàn  a  la  vostra  benvolensa.  Si  la  significació  d'aquest  congrés  fos  esclusi- 
vament  científica,  jo  me  trobaria  un  intrús  entre  vosaltres.  Però  quelcom  l'escalfa  que 
permet  al  entusiasme  dels  llechs  alternar  ab  la  saviesa  dels  doctors. 

Aculliume  no  com  una  opinió  sinó  com  un  cas,  no  com  una  autoritat  sinó  com  un 
etzemple.  En  ma  modesta  vida  literària  hi  ha  una  fonda  crisis  ahont  la  forsa  de  la  ma- 
terna llengua  va  manitestarse.  Jo  us  entrech,  a  falta  d'estudis,  aquest  vivent  testimoni. 

«Parla  de  Reys,  de  sants,  de  trovadors  y  sabis 
parla  d'un  poble  brau,  noble  y  faeU... 

Jamai  he  oblidat  aquests  versos  de  la  Veu  de  les  ruines  qui  deixaren  en  ma  primera 
jovenesa  un  solch  inesborrable,  un  eco  solemnial  de  l'epopeya  de  la  llengua  confosa  ab 
l'epopeya  de  la  rassa.  Aquesta  y  altres  notes  vibrants  de  la  lira  pàtria,  m'ensenyaren 
que  si  l'antiga  nacionalitat  s'esborràs  de  la  memòria  d'el  mon  sense  quedarne  més  rastre 
que  l'idioma,  n'hi  hauria  prou  ab  aquest  element  per  reconstituiria.  Jo  l'estim  y  la  venér 
eixa  llengua  p'els  títols  que  l'il•lustren,  p'els  recorts  que  l'ennobleixen,  per  Tànima  que 
hi  vibra;  però  sobre  tot  la  vull  y  la  preferesch  per  ésser  la  nostra.  Aquest  es  el  títol 
suprem  que  la  fa  no  la  millor  sinó  Túnica  per  nosaltres. 

El  català  es,  entre  nosaltres,  l'única  espressió  posible  del  escriptor-artista. 

jPerò,  com!  dirà  cualcú  ^Hi  hà  encara  qui  ho  discuteixi?  Sembla  que  si...  De  tant  en 
tant  surt  a  rotllo  cualque  crítich  d'els  que  s'havien  passat  llarg  temps  ab  l'esquena  gira- 
da a  la  nostra  literatura,  y  al  cap  darrer  s'en  dona  compte,  y  després  de  tributar  sos 
homenatjes  a  les  obres  capdals  del  renaixement,  torna  arrera  y  dedica  un  post  scriptum 
a  llamentarse  de  que  autors  tan  il•lustres  no  escriguen  en  castellà,  per  allò  dels  milions 
y  milions  de  criatures  que  podrien  enténdrels,  oblidant  qu'aquests  autors,  ara  admirats 
dins  y  fora  de  la  nostra  terra,  si  haguessin  obeit  a  l'ambició  suicida  de  castellanisarse, 
serian  llegibles,  això  si,  per  milions  y  milions  de  criatures,  però  no  serien  llegits  per 
ningú,  perquè  no  haurien  lograt  vessarse  tal  com  són  dins  un  motllo  que  no  dominen. 

Tenen  poca  importància,  es  veritat,  aquestes  opinions  oficioses,  filles  de  Tinconcien- 
cia  literària,  ab  diploma  o  sense.  Lo  important  es  que  hi  hà  pobles  de  llengua  catalana, 
y  el  meu  n'es  un,  que  encara  no  han  obert  els  ulls  a  l'evidencia.  Es  un  fet  l'autonomia 
literària  de  Catalunya;  mes  a  Mallorca  el  procés  de  la  restauració  se  troba  encara  en  sos 
comensaments;  un  nucleu  d'entusiastes,  voltat  d'indiferència,  hi  proclama  el  dogma  de 
la  llengua  com  a  signe  y  condició  necessària  de  vitalitat  artística,  y  si  aquí  aquest  punt 
es  inqüestionable,  allà  no  ha  vensut  les  derreres  resistències  de  l'incredulitat  y  pot  ésser 
útil  que  hi  arribi  l'eco  de  la  vostra  sanció  per  encoratjar  els  apòstols  de  la  bona  doctrina. 

«Som  al  poble  de  Ramon  LuU  (deya  jo  a  mos  paisans  fa  prop  d'un  quart  de  segle). 


-    5<^8    - 

y,  cosa  estmnyüj  en  el  poble  de  Ramon  Lull  hi  hà  qui  reb  ab  gran  sorpresa  la  nova  de 
que  el  Doctor  üluminat  escrivia  en  llengua  catalana.  Ni  logram  castellanisarnos  ni 
acuUim  ab  simpatia  calorosa  les  manifestacions  del  catalanisme  literari.  Els  mateixos 
escriptora  adictes  a  la  renaixensa  son  bilingües,  y  apenes  s'estén  llur  influencia  fora  dels 
petits  cenacles  ahont  divideixen  llurs  amors  entre  les  dues  deeses.  L'esperit  provincià, 
enganyantse  tal  volta  a  si  mateix  ab  l'aparensa  d'un  regionalisme  atenuat,  oposa  jo  no  sé 
quins  escrúpols  o  cavikcions  a  regonèixer  l'entroncament  del  nostre  Uenguatje  insular 
ab  )a  materna  soca  y  la  natural  invasió  de  la  sava  catalanesca.  Hem  de  pintar  el  nostre 
petit  món  no  ab  la  païeta  ahont  ell  mateix  ha  anat  abocant  ses  pròpies  tintes,  sinó  ab 
la  paleta  manllevada  que  d'un  altre  món  les  ha  rebudes.  Entenemho  d'una  vegada:  lo 
que  no  ha  lograt  Thegemonía  de  Castella  en  segles  d'esplendor,  ajudada  per  la  nostra 
intima  su missió,  no  cal  esperarho  d'els  segles  a  venir...  No  es  necessari  ésser  filòsof, 
basta  un  poch  de  bon  sentit  y  d'instint  literari  per  compendre  que  l'escriptor  no  ha 
d'usar  altre  forma  d'espressió  que  '1  Uenguatje  que  sent  y  viu  y  respira  y  porta  disolt 
dins  el  seu  organisme.  Ha  d'esser  ell  qui  reduesca  l'idioma  a  son  servei,  no  l'idioma 
qui  s'enduga  de  remolch  l'esperit  de  l'escriptor  cap  a  regions  estranyes  o  convencionals. 
Mes  nosaltres  no  ho  entenem  així...  Sortim  a  n'el  carrer;  travessam  el  camp  y  la  ciutat, 
guaitam  a  l'interior  de  les  vi  vendes;  escoltam...  No  hi  sona  més  que  una  llengua,  la 
materna,  fins  els  niibols  del  cel  y  les  soques  de  les  oliveres  y  la  campana  de  l'hermita 
y  la  llunyaria  del  patsatje  sembla  que  la  parlen;  y  per  interpretar  l'íntima  melodia, 
I  anima  del  paisatje,  que  tot  ell  mallorquineja,  hem  de  manllevar  la  veu  a  les  úniques 
figures  que  no  s' avenen  a  la  general  tonalitat:  la  parella  de  carabiners. 

sDonchs  jo  diçji  que  menysprear  el  verb  propi,  es  un  rebaixament  individual  y  co- 
lectiu;  es  renunciar  al  més  essencial  d'els  atributs  que  caracterisen  la  plenitut  de  la  vida 
cívica,  es  esterilïsar  el  regne  de  la  poesia,  aixugant  les  venes  més  fecondes  de  l'inspira- 
ció y  privantla  de  sos  millors  dominis.  ^Quins  assumptos  li  resten  al  poeta,  en  l'ample 
sentit  de  la  paraula,  es  dir,  al  escriptor  artista,  en  vers  o  prosa,  si  Fús  d'un  llenguatge 
distint  del  que  sona  al  entorn  d'ell  a  totes  hores,  el  priva  de  reproduir  els  diàlechs,  les 
costums,  la  vida  que  '1  rodeja,  en  el  llibre  o  en  el  teatre?  Figureuvos  lo  que  serien  don 
Ramon  de  la  Cruz,  D,  Manuel  Bretón  de  los  Herreros,  D.  Juan  Valera  obligats  a  es- 
criure en  català-  No  es  solament  qüestió  d'incapacitat  relativa  del  artista,  es  qüestió 
d'impossibilitat  absoluta  de  fer  entrar  una  vida,  sense  mutilaria  o  apagaria,  dins  una 
espressió  que  no  es  la  seua.  Al  poeta  que  abandona  el  Uenguatje  propi  no  li  queda  ni 
el  recurs  d'entregarse  als  temes  ultra-regionals  d'un  lirisme  cosmopolita,  perquè  l'ànima 
es  com  un  vas  ahont  els  sentiments  prenen  els  colors  d'els  horizonts  que  s'hi  reflecteixen. 
Recordau  r^r/f^íï^j^,  I  inoblidable  poesia  d'En  Marian  Aguiló.  No  tench  present  ni 
una  cita,  ni  un  conceptCj  ni  un  nom  propi  que  demostri  l'intenció  de  localisarla;  mes 
tota  eUa  vessunya  la  llecor  de  la  terra  ahont  fou  concebuda.  No  pot  ésser  més  universal 
ni  més  intensament  catalana»... 

Això  es  b  que  Jo  predicava  a  mos  paisans  la  més  d'un  quart  de  segle;  y  després, 
una  vegada  y  altra  {la  darrera  fa  tres  anys)  tornava  al  mateix  tema. 

3>L  anima  del  poeta  y  l'ànima  del  pais  ahont  reb  continuament  les  seues  impresions 
no  poden  divorciarse. 

La  realitat  interna  del  poeta  y  la  reaUtat  que  '1  volta  y  nodreix  la  sustancia  de 
la  seua  vida  no  poden  tenir  espressió  distinta...  La  llengua  no  es  un  instrument  que 
se  deixa  y  se  pren  a  voluntat,  com  qui  pren  la  flauta  o  el  corneti  per  tocar  una  meló- 


—    5^9     — 


dia;  €s  un  orgue  vivent  de  Hndividualítat  humana,  y  es  impossible  arrencarseT  sense 
que  U  ser  moral  més  o  manco  se  debiliti  y  se  desagni». 


Y  Gom  res  he  de  afegir  ni  rectificar  d'aquest  punt  que'm  fou  recomenat  pera  trac- 
tarlo,  y  que  segurament  entre  vosaltres  no  té  contradictors,  deix  la  paraula  a  qui  heus 
puga  entretenir  ab  aspectes  més  dificultosos  del  alt  asumpte  que*ns  aplega.  No  he 
vengut  a  ensenyar,  he  vengut  a  fer  acte  de  presencia  en  la  festa  de  la  llengua,  o  lo  que 
per  mi  es  igual,  en  la  festa  de  la  renaixensa  catalana.  Ho  dich  per  conte  meu,  y  sí  n'hi 
hagués  que  no  suscriguessin  aquesta  afirmació,  jo  respectaria  els  seus  escrúpols,  mes  no 
podrien  donarse  per  sorpresos  de  que  jo  la  llensi.  No  semblaria  be  que  *l  Congrés  de  la 
llengua  catalana,  tencantse  hermèticament  a  tot  lo  que  no  sia  la  llum  freda  del  racioci- 
ni, s  isolàs  de  la  vida  marevellosa  que  al  escalf  de  la  llengua  va  renéixer 


—     510    — 


PROPOSICIÓ  del  Dr.  Eberar T  Vogel,  de  I* Escola  Poiiièmüa^  de  Aachen. 

Considerant  qüe: 

1 .  Totes  tes  llengües  modernes  s'han  acabat  de  formar  y  enriquir  apropriantse  les 
obres  mestres  de  les  literatures  del  estranger  mitjan  sant  traduccions  senceres  y  con- 
genials, 

2.  Que  la  llengua  de  Castella  es  massa  acupufosa  per  reproduir  sens  malmètreles, 
les  poesies  escrites  en  les  Jlertgues  més  sòbries  del  Nort, 

3.  Que,  al  contrari,  la  llengua  catalana,  degut  al  seu  geni  estalviador,  es  més 
capassa  que  cap  altra,  o  bé  T única  de  les  que's  parlen  en  el  Mitjdía,  d'apropriarse  les 
obres  dels  Shakespeare,  Goethe  y  Ibsen,  molt  més  accessibles  al  geni  reflexiu  català 
qu'al  retòrich  de  Castella, 

4.  Que  cal  de  totes  menes  obrirse  el  món  de  les  idees  sims  pagar  portatge: 

El  Congrés  desitja  fjue  Us  jo  vens  literats  coneixedors  d*alguna  de  les  demés  llen- 
gües d'Europa,  se  dediquen  a  traduir  al  català  les  obres  mestres  escrites  en  ella,  y 
que  les  cases  editorials  favoresquen  la  publicació  d'eixa  mena  de  treballs  literaris  y  de 
diccionaris  catalans  de  les  llengües  estrangeres  més  importants. 


y 


—     511     — 


De  D.  Francesch  Carreras  y  Candi,  de  Barcelona. 

No  vinch  a  dir  res  de  nou  al  aplegar  en  la  present  comunicació,  uns  quants  fets 
prou  coneguts.  Voldria  que  s'estudiassen  ab  algun  deteniment  donantloshi  itiés  impor- 
tància de  lo  que  fins  ara  se'ls  hi  concedeix,  per  treuren  noves  deduccions. 

Se  diu  per  tot,  que,  la  llengua  que  parlem  en  lo  Principat  de  Catalunya^  devalla  de 
la  llatina,  essent  conseqüència  d'una  forta  colonisació  romana  en  nostre  territori. 

En  quant  al  mateix  idioma,  segons  l'usen  a  Valencià  y  a  Mallorca,  es  opinió  prou 
generalisada  que  arrenca  de  la  mateixa  causa.  Alguns  no  ho  creuhen  aixís;  sinó  que 
pretenen  haverse  perdut  tota  parla  romana  al  temps  de  la  dominació  sarrahina  en  dites 
regions  hispanes,  y  que  hi  fou  reintegrada  per  lo  rey  Jaume  d'Aragó  al  conqueriries. 
Però  aquests  tals  no'ns  diuhen  si  avants  del  segle  VIII,  en  dites  regions  se  parlava  lo  llatí 
de  Catalunya,  o  lo  d'Aragó,  Castella  o  Múrcia,  que,  segons  tota  apariencia,  ja  nn  era 
llavors  lo  mateix. 

En  ma  pobre  opinió,  lo  poble  valencià  y  mallorquí  parlà  en  romans  dels  segles  ix 
al  XIII,  d'igual  manera  que  lleydatans  y  tortosins  hi  parlaren,  del  IX  al  XII,  en  que  uns 
y  altres  estigueren  dominats  per  sarrahins. 

La  tasca  de  senyalar  ab  alguna  precisió,  la  estensió  d'una  mateixa  parla  a  travers 
dels  temps  y  los  límits  dels  territoris  que  la  practicaren,  no  s'improvisa.  Te  més  interès 
del  que  sembla  a  la  f)rimera  mirada,  assenyalar  un  origen  a  la  llengua  castellana  en 
los  límits  meridionals  de  València.  O  en  altres  termes,  perquè,  com  y  en  quin  lloch,  hi 
fineix  allí  la  llengua  catalana,  ab  ses  variants  meridionals.  Aquestes  investigacions,  que 
encara  estan  per  fer,  seran  a  son  temps  d'una  gran  utilitat. 

Per  esbrinar  l'origen  y  estensió  geogràfica  del  català,  precisarà  conèixer  quan  co- 
mensà  la  colonisació  o  assimilació  que'ls  produhí  y  quin  fautor  precedent  !i  donà  son 
color  local,  tant  diferent  d'altres  llengües  neo-Uatines,  com  la  castellana,  la  portuguesa 
y  la  francesa. 

Los  pobles  y  les  nacions  de  vella  historia,  no  la  tenen  tots  del  mateix  temps:  los 
uns  se  trobaven  en  incipient  ei vilisació,  quan  los  altres  ja  sobressurtíen,  sef^les  feya, 
per  son  adelantament.  L'Orient,  en  lo  vell  món,  prengué  gran  aventatja  al  Occident. 
Un  fet  semblant  succeeix  en  localitats  d'un  mateix  pays  o  nació.  En  nostres  costes 
empuritanes,  una  civilisació  avençada  s'hi  estableix  y  tracta  d'espansionarse,  en  lo  se- 
gle VI  avants  de  J.  C,  mentres  que,  en  les  planuries  de  Ausonia  y  altres  llochs  del  entorn, 
hi  tardà  més  de  tres  segles  a  aclimatarshi  y  apareixerhi,  la  similar  autòchtona.  Com  a 
fet  comprovat,  retreurem,  les  encunyacions  monetàries  de  Rhode  y  Emporion,  inse- 
guint  lo  patró  y  les  modificacions  que  establia  Grècia  en  son  numerari.  A  despit  de 
aquest  exemple,  tardà  dos  segles  Cose  a  fer  lo  mateix,  iniciant  la  progressiva  via,  que 
bastants  anys  més  tart  segueixen  altres  ciutats  ibèriques,  ab  la  adoptació  d'un  nnjnmus 
de  diferent  forma,  patró  y  lley,  que  lo  dels  grechs  y  quines  inscripcions  res  tenien  que 
veure  ab  los  caràcters  escripturaris  y  ab  lo  llenguatge  dels  seus  immediats  vehins. 

Tal  divergència  de  civilisació  havia  de  ferse  sentir  en  l'idioma  d'uns  y  altres. 

No  cal  atribuir  semblants  fets  històrichs,  a  la  poca  consistència  de  dites  factories 
orientals.  Puix  al  contrari,  si  aquests  no   prengueren  aquí   més  peu,  pogué  deures  a  la 


í 


-   512    - 

oposició  dels  indígenes,  refractaris  a  llurs  costums  y  usances.  Los  pobles  marcadament 
inferiors,  no  arriben  a  tenir  tanta  força  de  resistència,  si  no  es  per  la  unió  de  tots.  Sols 
esteses  confederacions  triomfen  de  la  constància  d'una  acció  civilisadora  y  superior. 

L*antagonisme  entre  los  ibers  y  los  colonisadors  grechs,  s'entreveu  en  los  horitzons 
de  nostra  proto-histona.  Reduida,  la  acció  d'aquests,  a  senzilles  factories  comercials  de 
ia  costa,  cap  influencia  tingueren  en  la  formació  de  nostra  llengua,  puix  que  no  adme- 
térem d*eils,  ni  son  perfeccionat  procediment  de  comerciar  mitjançant  moneda,  ni  son 
caracteristich  alfabet. 

Per  tant,  la  civilisació  difundida  avants  de  la  dominació  romana,  era  antagònica  de 
Grècia  y  fins  si's  vol  de  Roma.  La  unió  de  grechs  y  romans,  arran  de  les  guerres  pú- 
niques, mitjançant  la  qual  s*efectuà  la  conquesta  ibèrica,  també  ho  demostra. 

La  existència  d'un  vast  imperi  occidental  Mediterrani,  la  entreveuen  historiadors 
de  diferents  pobles.  Les  continuades  investigacions  cèltiques  pretenen  per  lo  poble  cel- 
ta la  formació  d'aquell,  estingit  poch  avans  del  preponderin  de  Roma.  Totes  les  proves 
no  resultan  prou  concloents.  Però  no  vull  endinzarme  en  la  crítjca  d'aquesta  teoria, 
ni  de  la  dels  ibers,  ni  de  la  dels  ligurs,  ni  d'altres  que  porten  les  modernes  histories, 
atès  lo  restret  caràcter  de  ma  comunicació. 

Kn  la  que  fou  regió  galo-celta^  les  divergències  que  presenten  les  llengües  d'Oc  y 
d'Oeíl»  snn  altre  curiositat  històrich-filològica  consemblant  a  la  del  català  y  castellà  en 
la  península  ibèrica. 

Devem  considerar  a  la  llengua  d'Oc  com  lo  Has  d'unió  de  territoris  allunyctts,  hont 
s'usen  parles  consemblants.  De  moment  resulta  estraordinari,  s'acosti  més  a  la  fonètica 
catalana,  lo  venecià  de  les  platges  adriàtiques  que  lo  llenguatge*  de  murcians  y  arago- 
nesos. A  excepció  del  característich  kja  dels  toscans,  tant  igual  a  la  castellana y^/íi,  los 
demés  idiomes  d  Itàlia  tenen  fonètica  catalana.  Volen  mostrarnos  tal  vegada,  que  la 
llavor  llatina  ha  germinat  aqui  y  alli,  terrers  aparellats  d'una  manera  pariona. 

De  més  à  més,  no  deixa  tampoch  de  cridar  la  atenció  del  observador,  la  analogia 
dels  antichs  signes  escripturaris.  Los  caràcters  ibèrichs,  tant  diferents  dels  llatins  y 
dels  grechs,  com  ulls  del  alfabet  fenici,  repercuteixen  en  lo  Nort  d'Italia,  en  monedes 
e  inscripcions  similars  a  les  nostres. 

No  pretench  treure  gran  partit  d'això,  puix  com  a  fet  disgregat,  pot  prestarse  a  en- 
contrades  deduccions.  Lo  mateix  alfabet  ibèrich  ^no  l'usaren  també,  pobles  de  fonètica 
castellana?  ;no  apar  escrit  en  nostra  Península,  unes  vegades  d'esquerra  a  dreta  y  altres 
de  dreta  a  esquerra,  responent  a  traduccions  de  llenguatge  prou  diferents? 

L'intent  d'aclarir  misteris  d'èpoques  reculades,  ab  la  difusa  llum  de  la  hipòtesi, 
ofereix  lo  perill  de  derrocarse  tot  l'edifici  construit,  per  una  bufada  de  vent  contrari. 
Però  cal  també  convenir,  que,  a  empentes  y  rodolons,  la  proto-historia  arribà  a  aclarir 
conceptes,  que,  avants  se  creya  impossible  d'esbrinar.  Per  ço  crech  indispensable  se 
vinga  a  estudiar  en  lo  llenguatge*  establint  alguna  cosa  més  de  lo  que  fins  ara  sabem. 

Avuy  la  proto-historia  de  la  llengua  catalana  no  existeix:  rtos  concretem  a  dir  que 
es  filla  del  llatí  y  que  també  ho  son  lo  castellà,  lo  portuguès  y  lo  francès. 

Hi  hk  qui  creu,  que,  avants  dels  lomans,  aquí  parlàrem  euskar,  demostrantho  ab 
determinades  manifestacions  de  dit  idioma,  que's  troben  en  alguns  noms  geogràíichs. 
Però  riufluencia  euskara  sols  s'evidencia  en  les  valls  dels  Pirineus,  y  desapareix  alallun- 
yarnos  de  nostres  grans  montanyes;  ningú  s'atrevirà  a  assenyalaria  en  la  Catalunya 
Xova,  ni  a  Mallorca»  ni  molt  menys  a  Valencià.  Que  l'euskar  no  s'usava  en  lo  territori 


-     5i3     - 

aragonès,  quan  se  formà  aquesta  nacionalitat,  ho  diu  lo  veure  a  aragonesos  y  navarre- 
sos parlant  castellà,  desde  los  més  reculats  temps  de  la  Edat  Mitjana. 

No  puch  convenir  en  que,  la  llavor  de  la  llengua  romana  a  Catalunya,  caygués  en 
camp  hont  hi  germinàs  la  llengua  euskara:   nostra  fonètica,   no'ns  ho  permet  creure. 

La  romanisació  de  la  terra  catalana,  no  comensa  en  lo  mateix  segle  del  domini  de 
Roma,  puix  lo  conqueridor  respectà  de  moment  nostra  civilisació,  costums,  llenguatge  y 
escriptura.  La  uniformitat  romana  s'introdueix  en  lo  segle  I  de  J.  C,  puix  encara  en 
lo  temps  dels  primers  emp)eradors,  s'encunyen  monedes  ab  escriptura  autòchtona  y  fins 
llavors  no  comença  la  ensenyança  del  llatí  en  les  escoles. 

No  dech  passar  desapercebuda  la  importància  que  aquest  fet  indestructible  ha  de 
tenir  per  l'estudi  de  la  proto-historia  de  la  llengua  catalana.  La  romanisació  de  la  pe- 
nínsula ibèrica,  se  fa  tota  d'un  plegat:  no  començà  primer  a  Tarraco  y  Dertusa,  que  a 
Cèsar  Augusta,  Hispalis,  Cartagonova,  o  Malaca.  Y  en  contra,  son  desenrotllo  y  conse- 
qüències son  avuy  prou  diferents.  Es  dir  que  unes  mateixes  causes  no  han  produit 
idèntichs  eíiectes,  mercès  a  influencies  precedents  o  posteriors,  que  tant  convé  analisar. 

Tampoch  finí  més  prompte,  la  dominació  romana,  en  nostre  territori,  que  en  altres 
terres  vehines,  de  parla  castellana. 

Llegeixo  en  l'autor  Buchez,  que,  la  diversitat  de  llenguatges,  lo  mateix  que  la  de 
races,  l'han  produida  les  nacions,  les  quals,  d^altra  part,  no  son  nascudes  d'una  iden- 
titat de  raça  o  clima,  ni  de  la  similitut  d'idioma.  Donchs  la  subsistència  d'un  llenguatge 
ab  s.es  gradacions,  pot  mostrar,  a  travers  de  la  fosquedat  del  temps,  la  existència  dels 
fautors  que  han  modificat,  violentat  y  destruit,  més  o  menys  parcialment,  una  primera 
unitat  nacional. 

Efecte  d'aquesta  violència  exercida  per  la  llengua  llatina,  damunt  d'altres  evolucions 
de  llenguatge  o  de  raça  anteriors,  seran,  les  assenyalades  divergències  que  tots  no- 
tem, en  les  llengües  neo-llatines  d'Espanya. 

No's  vulga  buscar,  per  lo  castellà,  agents  posteriors  a  la  dominació  de  Roma,  trac- 
tant d'atribuir  sa  característica  fonètica,  als  conqueridors  sarrahins.  Si  aixís  fos  ^podria 
compendres,  la  llengua  castellana,  en  regions  pyrenenques  tant  poch  dominades  per 
aquests?  ^no  s'haurien  allunyat  molt,  l'idioma  usat  a  Aragó  y  Navarra,  del  que  simulta- 
neament  apareixia  y  se  desenrotllava  en  les  Astúries? 

Los  sarrahins  no  destruhiren  la  religió,  ni  lo  llenguatge,  ni  les  costums  dels  pobles  his- 
pans, ab  los  quals  no  s'assimilaren,  com  tampoch  destruhiren  res  dels  pobles  jueus  a  ells 
subjectes.  Cap  prova  tenim  d'això  en  los  reyalmes  de  Çaragoça,  Lleyda  y  Tortosa,  ni  en 
los  de  Valencià,  Dénia  y  Mallorca.  Res  vol  dir,  que  entre  los  noms  geogràfichs  n'hi  apa- 
reguin alguns  d'origen  alaràbich,  com  tampoch  que  lo  llenguatge  li  degui  determinades 
paraules,  que  no  alteraren  la  antigua  estructura  romana;  sinó  que  s'hi  amotUaren. 

Lo  mateix  havia  succehit  ab  lo  poble  vvisigoth,  al  mantenirse  separat  del  ja  indíge- 
na hispà-romà. 

Aixís  tomem  a  recular  a  la  època  ante-romana,  hont  ha  de  buscarse  la  causa  d'aques- 
tes diferencies  remarcables.  Allí,  en  una  estesa  dominació,  que,  si  atravessà  los  Pyri- 
neus  no  degué  arribar  tant  enllà  en  les  terres  d*Hispania,  com  hi  devallà  en  les  d'Italia, 
es  hont  trobarem  la  influencia  productora  del  nostre  llenguatge,  al  efectuarse  lo  contac- 
te ab  Roma.  Allí  hi  devem  cercar  la  típica  unitat  fonètica  d'aquesta  gran  part  de  llen- 
gües-neo-llatines,  que  tant  ha  entusiasmat  a  alguns  de  nostres  compatriotes,  quan  la 
han  apreciada  en  allunyades  regions  alpines. 


—     5M     — 

La  llengua  de  Roma  actua  entre  nosaltres,  dintre  d'un  ambient  prou  diferent  d'altres 
pobles.  Tenen  rahó  los  qui  diuen  que  los  castellans  son  baschs  que  parlen  llatí.  La 
formació  de  la  llengua  castellana,  transparenta  oposta  caiisa  proto-històrica  que  la  de 
la  llengua  catalana,  a  travers  del  vel  llatí  que  tracta  d'amagamos  una  y  altra. 

No  serà  inoportú  girar  los  ulls  a  regions  del  imperi  romà,  hont  poch  rastre  ha  que- 
dat de  son  llenguatge.  Ni  Grècia  perdé  ses  tradicions  literàries,  ni  los  dominadors  bàr- 
bars del  Orient,  s'assimilaren  als  romans,  com  sueus  y  wisigoths  ho  tractaren  de  fer 
en  .nostra  Península.  Sols  aquelles  llegions  que  tant  temps  visqueren  estancades  en  la 
Tracia,  han  format  en  la  moderna  Romania,  un  poble  de  gent  llatina  envoltat  d  altres 
esjavons,  quina  llengua  resulta  d'estructura  prou  diferent  y  si's  vol  més  clàssica,  que  la 
dels  pobles  d'Iberia  y  Itàlia.  Exemple  similar  al  d'aquest  poble  oriental,  presenta  la 
historia  de  la  llengua  catalana  en  la  illa  de  Cerdenya.  Quan  Pere  «Lo  Cerimoniós»,  pèr 
acabar  ab  les  sublevacions  alguereses,  ne  tragué  tota  la  gent  y  n*hi  portà  de  Catalunya, 
aquesta  violència  motivà  també  una  població  de  catalans,  que  han  seguit  usant  nostra 
parla,  a  despit  de  voltarlos  pobles  de  llenguatge  sart.  L'acte  dels  Reys  Catòlichs  es- 
pulsant  als  jueus  d'Espanya,  y  emigrant  casi  totalment  a  Turquia,  va  produir  allí  un 
conreu  de  la  llengua  castellana  molt  viu  a  Salònica  y  altres  ciutats  orientals. 

Mes  en  lo  nostre  cas,  lluny  de  tractarse  d'aquestes  transicions  brusques  de  llenguat- 
ge filles  de  la  violència,  se'ns  mostra  una  gradació,  que  gira  en  una  mateixa  òrbita,  hont, 
a  vegades,  los  més  llunyans  presenten  majors  analogies.  Això  's  veu  ab  les  fonètiques 
napolitana  y  lladina,  més  similars  a  la  catalana,  que  a  la  toscana. 

No  es  hipòtesis  absurda,  la  de  voler  cercar,  en  la  similitut  de  llenguatge,  avalorada 
per  la  igualtat  de  caràcters  escripturaris,  la  existència  d'aquestes  vastes  nacions  ante- 
romanes,  quals  estensió  y  límits  son  objecte  de  continuades  controvèrsies  histò- 
riques. 

Conceptuant  la  present  comunicació,  no  com  un  trevall  científich,  sinó  com  emissió 
d'un  criteri,  fill  d'observacions  propries,  he  refugit  robustirla  ab  lo  que's  diga  per  altres 
autors. 

De  la  llengua  francesa  s'ha  afirmat  ésser  dialecte  de  la  dels  romans,  restanthi  dels 
gals,  bona  part  de  noms  geogràüchs  y  una  petita  porció  de  noms  comuns.  Mes  ab  això 
no  s'ha  dit  tot,  ni  aconsellaria  aplicar  tant  senzill  procediment  al  català,  prescindint 
d'altres  analogies  y  precedents. 

Acabaré  establint  tres  conclusions: 

i.a  Que  la  llengua  catalana  no  neix  ab  la  dominació  romana,  per  més  que  siga 
aquesta  un  importantíssim  fautor  de  la  seua  formació  y  desenrotllo. 

2.a  Que  no  s'ha  de  menyspreuar  la  filologia  y  especialment  la  fonètica,  en  los  es- 
tudis e  investigacions  de  proto-historia.  Elles  contribuiran  a  establir  la  estensió  dels 
reyalmes  e  imperis  occidentals,  avants  de  la  època  romana. 

3.a  Que  en  l'estudi  de  la  proto-historia  de  la  llengua  catalana,  los  fets  y  caràcters 
manifestats  entre  nosaltres,  poden  y  deuen  relacionarse  ab  los  semblantment  obser\•ats 
en  alguns  pobles  de  llengües  neo-llatines. 

La  complexitat  de  tema  tant  vast  com  lo  que  he  apuntat,  fa  que  interessi  a  molts, 
que,  d'altra  manera,  tal  vegada  no's  fixarien  en  la  llengua  catalana.  Ell  podria  tractar- 
se  per  estens,  al  ensemps  que  altres  de  no  menys  interès,  per  los  homes  de  ciència 
dedicats  al  estudi  dels  idiomes  romans,  als  quals  no  s'amaga  la  necessitat  d'aplegarse 
en  un  sol  y  gran  congrés.  Allí  cadascú  hi  aportaria  son  caudal  propi,  devallantne  con- 


'.^•.y^-  .,.•:^,?;7?«^ 


-     .515       — 

clusions  de  general  importància.  Sols  falta  que's  llensi  lo  primer  crit,  perquè  tothom 
seguesca. 

Cap  ocasió  com  la  present  pçr  portar,  nosaltres,  la  iniciativa,  obtenint  a  Catalunya 
la  honra  de  donar  lo  tò  a  les  demés  llengües  germanes. 

^Perquè  no  iniciar  la  idea  d'un  congrés  general?  ^-perquè  no  fonamentaria  en  la 
necessitat  d*establir  Talfabet  únich  a  totes  les  llengües  neo-Uatines,  desapareixent  ies 
incomprensibles  varietats,  que,  en  la  representació  d'idèntichs  sons,  estem  mantenint, 
segons  passa  ab  la  acha,  enya  y  ella,  tant  diferentment  escrites  à  Itàlia,  França,  Caste- 
lla, Portugal  y  Catalunya? 

D'aquí  que,  mes  derreres  paraules  siguen  proposantvos  la  conveniència  d'iniciar  la 
celebració  d'un  congrés  internacional  de  llengües  neo-llatines,  a  París;  en  !a  primavera 
del  1908,  del  qual  ne  resultaria  indubtablement  bona  utilitat  a  la  nostra  estimada  llen- 
gua catalana,  de  quin  conreu  nos  ocupam  al  present. 


íw  . , 


Si6 


De  Mn.  Miquel  Costa  y  Llobera^  Mestre  en  Gai  Saber,  de  Pollensa  (Mallorca). 

No  hem  de  permetre  que  la  IIeng;ua  catalaxià  sia  esclava 
ni  tributaria  de  cap  altra  ücngua 

Heus-aquí  una  màxima  que  la  meteixa  celebració  del  actual  Congrés  ja  pressuposa, 
per  quant  celebrar  el  Congrés  d'una  llengua  es  declararia  autòctona,  independent 
desde  '1  punt  de  vista  filològich.  Per  això  estaria  de  més  tractar  aquesta  matèria,  si  de 
fet  no  se  donava  '1  cas,  desgraciadament  massa  repetit,  de  mostrarse  '1  català  estlau  o 
tributari  d'altres  idiomes,  fins  en  treballs  y  publicacions  catalanistes.  Aquest  cas  into- 
lerable es  el  motiu  de  la  present  comunicació,  que,  per  malaltia  del  que  n'estava  enca- 
rregat, hauré  d'esplanar  aquí  en  forma  casi  improvisada.  La  voluntat  iniciadora  del 
Congrés  ha  pogut  imposarme  aquest  punt:  ella  podrà  servirme  d'escusa.     * 

No  son  certament  les  llengües  molt  oposades  y  remotes  les  que  més  influeixen  per 
deformar  y  embordir  un  idioma  determinat;  son  les  germanes  y  vehines  les  qui  ab 
més  eficàcia  el  desfiguren  y  corrompen.  Com  més  son  els  punts  de  contacte  més  fàcil 
es  la  propagació  de  les  formes  d'una  llengua  dominant  y  culta  dins  l'organisme  d'una 
altra  decayguda  y  considerada  inferior.  Aquesta  introducció  de  formes  estranyes, 
repugnants  al  organisme  del  idioma  qui  la  reb,  n'es  pròpiament  un  contatge,  principi 
de  corrupció  en  que  finalment  s'arribarà  a  disoldre,  si  no  s'hi  posa  remei. 

La  llengua  catalana,  desvalguda,  entre  mitx  de  dues  germanes  tant  poderoses  y 
difusives  com  la  castellana  y  la  francesa,  n'ha  rebut  necessàriament  fiunestíssim  con- 
tatge per  tres  centúries  d'apocada  servitut.  A  la  part  del  Rosselló  el  francès  de  tal 
manera  l'ha  dominada,  sobre  tot  desde  '1  ^igle  XVlll,  que  ja  la  té  prou  consumida, 
segons  testimonis  del  país  meteix.  Per  la  banda  d'Espanya  el  castellà  ja  l'ha  mitx 
esveída  dins  Valencià;  y  si  se  conserva  encara  dins  Catalunya  y  les  Balears,  ja  hi 
mostra  arreu  mutilacions  variades  y  adherències  que  la  deformen.  Bé  ho  reconeixia 
aquell  escriptor  menorquí-parisench,  En  Guàrdia,  aplicant  a  la  nostra  llengua  aquell 
escut  simbòlich  que  temps  enrera  havien  inventat  per  Navarra:  un  òs  que  dos  éans 
roseguen,  cadascun  per  l'estrem  de  la  seua  part,  un  desde  '1  camp  francès,  l'altre  de 
dins  Tespanyol,  portant  escrit  aquest  lema:  Utrhnque  roditur,  ReaUnent  no  's  pot 
donar  un  símbol  més  espressiu  de  la  dissort  de  nostra  llengua. 

Contra  aquesta  dissort  ha  reaccionat  la  renaixença  catalana.  Però,  malgrat  son 
impuls  intern,  la  nostra  literatura  renaixent  dins  la  Catalunya  espanyola  hagué  de 
començar  per  força  plena  de  castellanismes.  No  s'en  alliberava  apenes  tirantse  dins  un 
arcaisme  tèrbol  y  enrevessat  per  afinarhi  la  forma  castiça.  Si  s'esceptua  l'eminent 
Aguiló,  qui  duya  congènit  el  sentit  de  la  nostra  llengua,  y  el  docte  Milà  qui  trobava  en 
tot  la  notà  justa,  els  primers  autors  de  la  renaixença  catalana  escrivien  generalment 
com  qui  tradueix  del  castellà  sense  miràrslii  gayre.  Això  meteix  ha  seguit  entre  molts. 

Si  força  de  mots  castellans  s'admetien  dins  el  nostre  lèxich,  encara  més  castellanis- 
mes s'aficaven  a  la  sintaxis.  Tant  es  aixís,  que  molts  de  llibres  catalans  poden  rebre 
versió  castellana  sense  mudarne  casi  gens  Testructura  de  la  frase.  —  De  les  partícules 


—     517     — 

en^  TUi  hi,  com  el  castellà  no  les  té,  s'en  ha  prescindit  o  s'en  ha  fet  ús  inútil  y  abusiu 
moltes  vegades.  Així,  referintse  a  una  casa,  per  exemple,  s'ha  dit:  «^«  ella  vivia 
un  matrimoni»  —  en  lloch  de  dir  a  la  catalana:  «Hi  vivia  un  matrimoni».  [Ah!  quantes 
anelles  y  quants  anells  fah.nosa  a  la  nostra  llengua,  diu  un  observador  que  jo  conech, 
aludint  a  la  castellanada  d'escriure  en  ella  o  en  ell  en  Hoch  de  la  partícula  adverbial  Ai 
qu'es  un  recurs  tant  eficaç.  Del  en  y  ne  apenes  s'en  recordaven  certs .  escriptors,  si  no 
era  per  arrodonir  envers  un  final  agut,  sense  que  tal  partícula  servís  de  res  pel  sentit, 
com  per  exemple:  «Un  vell  el  front  alçant»^»,  lo  qual  es  certament  un  abús.  —  Moltís- 
sims  entre  'Is  escriptors  catalans  no  han  volgut  prescindir  del  relatiu  castellà  cuyo^ 
cuya;y  no  atrevintse  a  usarlo  sense  modificació,  li  han  cercat  equivalent  impropi.  Així 
han  abusat  de  les  formes  quin  y  quina  pròpies,  no  més,  de  Tinterrogació  o  de  l'admira- 
ció en  nostre  llenguatge.  —  De  concordar  el  particip,  com  en  francès  y  en  italià,  aquí 
casi  ningú  s'en  recordava,  si  no  es  quan,  per  oblit  de  la  gramàtica  espanyola,  sortia 
involuntàriament  tal  concordança  com  un  ressabi  de  la  llegítima  forma  popular...  Et 
sic  de  coeterís...  No  acabaríem  per  ara  Tinventari  de  castellanismes  admesos  per  moneda 
corrent  dins  la  nostra  llengua  literària.  Estant  així  la  cosa,  no  pot  causar  estranyesa  si 
qualqú,  ab  una  mica  de  parcialitat  que  hi  afegís,  arribava  a  concloure  que  la  nostra 
llengua,  particularment  en  la  sintaxis,  no  era  distinta  ni  independent  de  la  castellana. 
Ara  cal  reconèixer  que  '1  nostre  idioma  s'es  anat  purificant,  sobre  tot  des  que  '1 
gran  Verdaguer  hi  abocà  tot  un  riu  de  sava  montanyenca  pel  vocabulari.  Entre  'Is 
actuals  escriptors  de  Catalunya,  principalment  entre  'Is  joves,  se  propaga  Thorror  al 
castellanisme,  y  en  defugen  tant  aviat  com  s'en  adonen,  si  bé  'Is  en  passen  molts  des- 
apercebuts, especialment  en  matèria  de  sintaxis.  La  llàstima  es  que  sovint,  per  no  caure 
en  castellanismes,  no  reparen  en  tirarse  de  cap  dins  el  francès.  Així  per  guardarse  d'un 
escull  topen  a  un  altre,  verificant  allò  de  Tantiga  sentencia: 

Incidit  in  Scyllam  cupiens  vitare  Charybdim , 

Posemne  qualque  exemple  per  mostra.  —  Se  ^tracta  d'una  festa  hípica:  donchs  alerta 
a  no  escriure  carreres  de  cavalls,  que  seria  una  castellanada;  però  en  cambi  escriuen 
curses  de  cavalls,  qu'es  iin  galicisme.  ^No  valdria  més  usar  paraules  de  la  nostra  llen- 
gua, com  corregudes  o  cós,  corresponents  a  la  cosa  indicada?  (Entre  parèntesis:  les 
corridas  de  toros  les  deixaria  anomenar  en  foraster,  a  fi  de  mostrar  que  no  son  nostres). 
—Un  poeta  vol  evitar  la  cacofonia  de  dues  a  a  seguides:  donchs,  per  no  escriure  ma 
ànima,  posarà  mon  ànima,  trasmudant  el  possessiu  femení,  que  la  concordança  exigia, 
en  el  masculí  mon,  conforme  '1  francès  imposa  en  igual  cas.  La  llengua  catalana  no 
necessita  tal  cambi  de  possessiu:  si  vol  evitar  la  cacofonia  de  les  a  a  inmediates,  té  '1 
recurs  de  poder  dir  la  mev' ànima  o  F ànima  mia,  usant  l'article  y  el  possessiu  com 
l'italià  acostuma.  —  Ocorre  que  un  escriptor  aquí  vol  espressar  dues  accions  que  se 
corresponen  gradualment  proporcionades.  Donchs  ara  ja  no  escriurà,  per  exemple:  A 
mida  que  'I  jove  s  enriquia  sestragava.  Li  fa  escrúpol  usar  l'espressió  a  mida,  presa  del 
castellà  à  medida;  y  en  cambi  escriu  a  mesura,  copiant  exactament  Y  à  mesure  del  fran- 
cès. Si  coneixia  com  cal  la  llegítima  forma  catalana,  no  hauria  aplicat  res  de  mides  ni 
de  mesures;  sinó  que  haguera  escrit  senzillament:  Com  més  el  jove  s  enriquia,  més  ses- 
tragava.  Tal  es  la  forma  castiça  d'espressar  en  la  nostra  llengua  dues  accions  qui  se 
corresponen  gradualment  proporcionades.  —  Bastin  aquestes  ipostres  de  galicismes  ara 
corrents  a  Catalunya,  entre  'Is  innombrables  qu'en  podria  citar. 


^J£d^^4_ 


—     si8     — 

;Quina  intrusió  es  més  desastrosa  dins  la  nostra  llengua,  la  del  castellà  o  la  del 
francès?  Molts,  es  segur,  diran  desseguida  qu'es  més  desastrosa  la,  del  castellà.  Però 
si  llegim  atentament  lo  que  s'escriu  en  català  dins  el  Rosselló,  prou  y  massa  notarem 
les  deformacions  que  1  francès  ha  pogut  produir  a  la  nostra  llengua.  Si  jo  havia  de 
resoldre  aquest  punt,  faria  una  distinció.  Pel  vocabulari  imposaria  igual  rigor  contra  les 
paraules  castellanes  y  les  franceses  introduídes  en  suplantació  de  les  nostres,  o  que 
qualcú  pretenga  introduir.  En  quant  a  la  sintaxis  evitaria  més  Tinfluencia  de  la  caste- 
llana, qu'es  tant  disolvent  de  la  nostra,  y  donaria  ascendent  a  la  francesa,  com  exemple 
oportú  per  restaurar  la  nostra,  ab  la  qual  s*identifica  sovint.  En  lo  que  no  la  seguiria,  es 
en  Tordre  massa  rigorós  de  la  frase.  Per  això  aconsellaria  a  la  nostra  gent  de  lletres  el 
coneixement  de  l' italià,  que,  tenint  més  llibertat  en  la  construcció,  posseeix  una  sintaxis 
tant  germana  de  la  que  devem  restaurar  y  també  pot  servimos  de  guia. 

Sí  volem  que  *l  català  visca  com  idioma  independent  ab  son  propi  caràcter  filolò- 
gich,  cal  estudiarlo  en  ses  dues  manifestacions  genuines:  la  lit'^ratura  del  avior  al  temps 
de  sa  floreixença  y  el  vivent  llenguatge  del  poble  dins  les  regions  més  incontaminades. 
Es  veritat  que  tals  estudis  no  son  fàcils  avui,  mentres  manquen  edicions  de  nostres 
autors  anticlis  y  no  se  troba  aplegat  el  tresor  dispers  de  la  llengua  viva.  Comensem, 
donchs,  per  aportar  nostre  concurs  entusiasta  a  tant  patriòtiques  empreses,  la  publicació 
de  nostres  clàssichs  y  el  Diccionari.  Aquest  es  el  doble  camí  per  hont  podem  arribar  a 
treure  de  la  llengua  catalana  els  elements  estranys  qui  Tha  feta  tributària  del  predomini 
foraster. 

Entre  tant,  afirmem  el  caràcter  independent  de  la  llengua,  procurant  no  feria  súb- 
dita del  francès  per  llibertaria  del  castellà.  No  es  conseguir  la  llibertat  mudar  tant  sols 
de  cadena. 

Mesj  al  esforçamos  per  restituir  el  caràcter  propi  y  nadiu  a  la  llengua  nostra,  no  la 
tanquem  dins  un  casticisme  encarcarat,  contrari  a  tota  innovació.  Considerem  que  no 
es  una  mòmia,  sinó  un  organisme  vivent,  qui  evoluciona  y  té  necessitat  de  nodrirse. 
Per  tant,  doncmli  lloch  al  festí  de  la  cultura  universal,  al  consorci  de  les  llengües  cul- 
tes, a  fi  de  que  puga  assimilarse  tot  allò  que  no  té  y  li  sia  convenient  y  assimilable.  El 
sigle  d'or  d'un  idioma  no  es  casi  mai  una  època  d'aillament;  al  contrari,  sol  ésser  una 
època  d'espansió,  en  que  l'influència  d'altres  idiomes  s'aproíita  per  millorar  oportuna- 
ment el  propi  caràcter  llingüístich  en  sa  plenitut.  Així  donchs,  no  cal  tenir  massa  por 
del  neologisme.  Be  1  podem  admetre  si  es  necessari  o  simplement  profitós,  ab  tal  que's 
presenti  catalanejant. 

La  norma,  per  tant,  sia  aquesta:  Usar  paraules  y  formes  castices  mentres  n'hi  haja, 
preferintles  absolutament  a  les  forasteres;  però,  si  manquen  locucions  castices  per  espre- 
ssar  lo  que  importa,  no  ferse  escrúpol  d'introduime  d'estrangeres,  triant  les  més  assimi- 
lables y  marcanthi  el  nostre  segell.  Així,  per  exemple,  no  tenint  en  català  un  verb  equi- 
valent al  castellà  ccrnerse  o  al  ïxdiV\cès  pla?ier,  no  voldria  renunciar  a  un  concepte  tant 
sugestiu,  y  sense  escrúpol  admetria  el  verb  planar ^  catalanisant  la  paraula  francesa 
qu'era  més  assimilable. 

Per  aquest  procedir  l'idioma  no  se  la  esclau  ni  tributari  de  cap  altre;  ans  bé  reb  tribut 
pacffich  y  profitós  de  les  coneixences  adquirides  a  fora,  y  així  s'enriqueix  y  cobra  nou 
esplendor.  Quan  l'esperit  d'un  poble  s'en  apodera,  els  vasos  estrangers  d'Egipte,  d^- 
dament  purificats,  poden  servir  per  utilitat  y  magnificència  dins  el  santuari  de  la 
pàtria. 


—     519     — 


De  Mr.  Amédée  Pagès,  Professor  del  Liceu  de  la  Rochelle. 

Obscrvatíons  sur  Futílítc  d^unc  cdítíon  critíque  d^Auzías  March  pour  Tctüde 
de  la  lan^ue  et  de  rorthog:raphe  catalanesu 

Le  xv«  siècle  a  été  Tàge  d'or  de  Tancienne  poésie  catalane.  A  cette  époque,  et, 
sous  les  auspices  des  rois  qui  cultivaient  ou  aimaient  la  littérature,  Barcelone  était  le 
siège  d'un  Consistoíre  du  Gay  saber ^  d'une  Académie  poétique,  et  cette  institution,  dont 
Tinfluence  se  fit  sentir  jusqu'à  Valence,  donna  naissance  à  une  pléiade  de  poetes  plus 
dégagés  de  l'imitation  provençale  que  ne  l'avaient  été  leurs  prédécesseurs  du  XIV*  siècle. 

Le  plus  brillant  de  ces  poetes  est,  sans  contredit,  Auzias  March.  11  occupe  dans  la 
poésie  lyrique  le  méme  rang  que  Jacme  Roig  dans  la  poésie  satirique.  Auzias  March  et 
J.  Roig  sont  les  deux  clàssiques  de  la  poésie  catalane. 

Après  eux  la  réunion  politique  de  la  Couronne  d' Aragón  à  la  Couronne  de  Castille 
tend  a  faire  prédominer  le  Castillan  dans  les  pays  de  race  catalane.  On  écrit  encore 
dans  la  langue  maternelle,  mais  les  oeuvres  de  cette  époque  reveient,  quand  on  les  exa- 
mine  de  pres,  l'invasion  de  mceurs  et  d'expressions  nouvelles. 

Si  on  ne  compose  guère  plus  en  catalan,  en  revanche,  les  anciens  poetes  qui  avaient 
illustré  Valence  et  la  Catalogne  entière  sont  avidement  recherchés.  On  les  copie  d*abord; 
on  les  imprime  ensuite.  De  1531  à  1561,  il  paraít  trois  éditions  du  5^/7/ de  Jacme  Roig; 
de  1539  à  1560,  les  poesies  d'Auzias  March  sont  publiées  cinq  fois.  Malheureusement 
les  copies  manuscrites,  qui  ont  été  exécutées  à  la  fin  du  XV*  ou  au  debut  du  XVI*  siècle, 
et  les  éditions  qui  suivirent,  sont,  le  plus  souvent,  l'oeuvre,  soit  de  catalans  peu  au  cou- 
rant  des  finesses  de  la  langue  littéiàire  ou  des  particularités  du  Valencien,  soit  méme 
de  castillans.  II  en  est  résulté  que  ces  anciens  monuments  de  la  littérature  catalane,  qui 
auraient  contribué,  s'ils  avaient  été  publiés  avec  soin,à  maintenir  la  langue  catalane  dans 
sa  pureté  et  à  lui  donner  plus  de  fixité,  n'eurent  sur  les  èpoques  postérieufes  qu'une  in- 
fluence  assez  restreinte. 

•  Au  moment  ou  le  i«^  Congrés  de  la  Langue  Catalane  va  imprimer  une  nouvelle 
impulsion  aux  études  de  l'ancienne  littérature  catalane,  je  désire  attirer  l'attention  des 
membres  du  Congrés  et  de  tous  ceux  qui  s'intéressent  à  la  Langue  Catalane  sur  les 
Services  que  peuvent  rendre  des  éditions  critiques  des  anciens  poetes. 

Notre  ami  J.  Massó  Torrents  a  déjà  publié  les  oeuvres  de  Jordi  de  Sent  Jordi  en 
tenant  compte  des  divers  manuscrits.  Cette  année  méme,  D.  Roque  Chabas  a  édité 
l'oeuvre  si  curieuse  de  J,  Roig  et  consigné  au  bas  du  texte  les  variantes  du  seul  manuscrit 
comiu  et  des  éditions  anciennes.  Le  travail  de  D.  R.  Chabas  serà,  pour  cette  raison  et 
aussi  à  cause  du  vocabulaire  fort  soigné  qui  le  suit,  d'un  tres  grand  secours  pour  tous 
ceux  qui  voudront  connaitre  la  langue  valencienne  du  xv«  siècle. 

En  ce  qui  concerne  Auzias  March,  nous  nous  trouvons  dans  des  conditions  plus 
particulières,  qui,  si  elles  rendent  plus  pénible  Fétablissement  d'un  texte  critique,  offrent, 
en  revanche,  aux  philologues  qui  désirent  étudier  scientifiquement,  et,  dans  sa  période 
classique,  la  langue  catalane,  une  mine  des  plus  riches. 


-     5^0     - 

Treize  manuscrits  nous  restent  de  Toeuvre  du  poète  des  Cants  d'amor  et  il  faut ' 
ajouter  à  ce  chifTre,  déjà  fort  respectable,  les  cinq  éditions  imprimées  au  XV1«  siècle. 

Dans  l'édition  critique  que  je  prépare,  je  me  suis  efforcé  de  choisir  entre  ces  divers 
textes,  en  me  basant  sur  des  regles  precises.  Mais,  quel  que  soit  mon  choix,  les  lecteurs 
attentifs  trouveront,  dans  Texamen  des  varianles,  non  pas  seulement  le  moyen  de  con- 
tróler  mon  travail,  et,  probablement,  de  l'améliorer,  mais  encore  des  indications  tres 
précieuses  au  point  de  vue  linguistique  et  orthographique. 

A).  On  sait  que  la  langue  d'A.  M.  est  encore  imprégnée  de  provençal.  Mais  les 
provençalismés  qu'elle  présente  ne  sont,  le  plus  sou  vent,  que  des  expressions  usitées 
autrefois,  avant  que  le  catalan  se  fut  entièrement  distingué  du  provençal.  Ce  sont  préci- 
sément  ces  expressions  un  peu  archaïques  qui  n'ont  pas  été  comprises  par  les  copistes 
ni  les  éditeurs,  et  qu'ils  modifient  à  leur  guise.  Un  exemple  entre  mille.  Au  vers  26  de 
la  pièce  Si  com  rictat  no  porta  bens  ab  si^  le  texte  correct  est  lay  quant  Amor  amant  se 
conqueria,  plusieurs  manuscrits  et  une  édition  présentent  la  leçon  Vay  quant  amor,  qui 
est  évidemment  fautive;  un  autre  manuscrit  bouleverse  tout  le  vers  et  met:  quant 
uri amor  per  altra  s  conqueria. 

On  distingué  aussi,  dans  certains  mots,  des  formes  dialectales.  Ce  sont  surtout  les 
copistes  de  la  Catalogne  proprement  dite  et  les  éditeurs  de  Barcelone  qui  ont,  pour 
ainsi  diré,  catalanisé  et^arcelonisé  le  valencien  A.  M.  En  voici  un  exemple:  L'home 
pel  mon  no  munta'n  gran  valer,  dit  A.  M.  au  debut  d'une  autre  pièce;  mais  Texpression 
muntar  semble  incorrecte,  et  on  s'empresse  de  corrigér  ce  vers  de  la  façon  suivante: 
Pujar  no  pot  algú  en  molt  valer. 

On  pourrait  donc,  uniquement  par  la  compaçaison  du  texte  et  des  variantes  de 
l'édition  critique  d'A.  M.,  distinguer  les  dialectes  du  royaume  d* Aragón  que  parlaient 
les  copistes  ou  les  premiers  éditeurs. 

Enfin,  il  est  des  variantes  qui  sont  dues  visiblement  à  l'influence  du  castillan  et 
tiennent  parfois  à  ce  que  les  manuscrits  et  les  éditions  ont  été  l'ceuvre  de  castillans. 
Elles  peuvent  contribuer  à  mieux  montrer  quelles  étaient,  au  XV*  siècle,  les  différences 
qui  existaient  entre  le  catalan  et  l'espagnol. 

B)  L'étude  de  la  langue  d'A.  M.  peut,  à  d*autres  égards,  étre  d*une  tres  grande 
utilité.  On  sait  que  les  Dictionnaires  Catalans  qui  ont  été  publiés,  et,  notamment  celui 
de  Labernia,  ont  utilisé  les  vocabulaires  des  mots  obscurs  ou  difficiles  d'A.  M.  qui 
accompagnent  ou  suivent  le  texte  des  premières  éditions.  Or  le  plus  complet  de  ces 
vocabulaires,  celui  de  1555,  a  été  composé  par  un  castillan,  Juan  de  Resa,  et  ne  doit, 
pour  cette  raison,  étre  consulté  qu'avec  de  grandes  précautions.  Le  vocabulaire  de  1560 
lui-méme  est  parfois  peu  soigné  et  a  fait  faire  à  Labernia  une  faute  singulière  que  je  me 
permets  de  signaler  au  distingué  president  du  Congrés,  à  Mossèn  Alcover,  qui  prépare 
un  Dictionnaire  historique  de  la  Langue  Catalane.  On  lit,  dans  le  vocabulaire  de  Claudi 
Bomat,  au  mot  CUNA,  libre  dels  mors  ques  diu  axí.  Mors  est  une  faute  évidente  d'im- 
primerie;  Téditeur  avait  du  mettre  moros.  Labernia,  qui  a  probablement  pris  mors  pour 
morts ^  écrit  gravement  dans  son  Dictionnaire:  CUNA,  «f.  antich.  llibre  de  óbits».  II  ne 
s*agit  en  réalité,  que  de  la  Çuna  ou  zuna,  sorte  de  code  arabe!  Les  nouveaux  historiens 
de  la  langue  auront  beoucoup  à  corrigér  dans  Labernia  qui  a  visiblement  cité  des  ex- 
pressions d'A.  M.  sans  en  comprendre  le  veritable  sens,  le  plus  souvent  sous  Tin- 
fluence  des  éditeurs  et  des  commentateurs  du  xvi«  siècle. 

C)  Au  point  de  vue  orthographique,  il  me  suffira  de  diré  que  les  manuscrits  et  les 


.^ 


édidam  ci*A.  M.  onVent,  pour  certatos  mots,  la  plupart  des  graphies  possibles  —  et  les 
philoiogues  ,  qui,  si  j'en  crois  les  Communications  annoncées  dans  le  programme  du 
Congres,  se  préoccupent  d'uniformiser  rorthographe  catalane,  pourrajent  les  consulter 
avec  fruit. 

Tel  les  sont  les  simples  obsen^a  tions  que  je  crois  de  vot  r  prcsenter  à  ce  Congrés 
auquel  j'ai  été  tres  aimablement  invité,  non  pas  seulement  pour  y  représenter  le  Rous- 
sillon  qui  est  une  partie  de  Tancienne  Catalogne,  mais  aussi  et  surtout  pour  vous  en- 
tretenir de  mes  recherches  sur  un  des  plus  illustres  ecrívains  catalans. 


i 


—         522 


De  D.  Joaquim  Miret  y  Sans,  de  Barcelona. 

Palrhís  sermó 

.  Docunoents  en  català  vulgar  del  temps  del  rel  £q  Jaume  I 

Diu  Eguinart,  lo  verídich  y  ben  informat  historiador  de  Carlesmany,  que  n'obstant 
que  l'Emperador  coneixia  molt  lo  llatí  y  lo  grech,  tingué  sempre  decidida  cura  de  no 
menyspreuar  la  llengua  vulgar,  tractant  d'enlairaria  y  usantla  ab  preferència  a  la  llen- 
gua del  Lacio,  encara  que  lo  seu  patrius  sermó,  la  seva  parla  propria  era  un  patuès 
barrejat  ab  paraules  llatines  y  barbres  y  per  lo  tant  poch  refinat  y  agradable. 

Nostre  més  gran  rei,  lo  Conqueridor  de  Mallorca  y  de  Valencià,  lo  sobirà  més 
acatalanat  y  més  nacionalista  de  tots  els  descendents  del  Comte  Ramon  Berenguer  y 
de  la  reina  Peronella,  fou  com  aquell  insigne  príncep  dels  Franchs,  un  enamorat  y  un 
cultivador  decidit  del  patrius  sermó,  de  la  bella  parla  catalana,  que  en  son  temps,  en 
lo  segle  XIII^  era  ja  una  llengua  enterament  formada,  no  un  patuès  silvestre  y  en  pe- 
ríode de  gestació.  L'istil  de  la  Cort,  la  manera  d'escriure  dels  lletrats  y  del  sobirà  ja 
es  coneguda  per  les  obres  y  per  diplomes.  Crech,  donchs,  interessant  y  curiós  donar* 
ara  a  conèixer  diferents  documents  particulars  en  català  vulgar  del  mateix  temps  del 
rei  En  Jaume,  los  que  reunits  ab  altres  contractes  ja  publicats,  formaran  un  bon 
aplech  per  l'estudi  comparatiu  ab  la  llengua  literària  coetània. 

Dos  d'aquests  documents  tenen  més  alt  interès  per  ser  mostres  raríssimes  de  la 
parla  corrent  en  aquella  centúria,  en  les  regions  de  les  fronteres  del  NO.  y  del  SE., 
en  la  ratlla  de  Ribagorsa  y  en  la  d* Alacant,  influïdes  naturalment  per  la  projíimitat  de 
les  poblacions  aragoneses  y  castellanes.  Són  molt  pochs  los  documents  o  contractes 
entre  particulars  escrits  en  català  a  mitjants  del  segle  Xili*  ;  mes,  encara  són  en  me- 
nor nombre  los  pertanyents  a  dites  regions  frontereres.  Jo,  entre  milers  de  pergamins 
que  he  vist  en  los  nostres  arxius,  són  los  úniçhs  que  he  trobat  los  que  transcrich  a  con- 
tinuació. 

Es  de  la  ratlla  de  la  Ribagorsa  o  de  la  conca  del  Cinca,  el  testament  otorgat,  en 
J'any  1247,  P^^  ""^  dóna  nomenada  Milia;  muller  d'un  cert  Don  Ramir  y  que  resulta 
tant  curiós  per  la  llengua  com  per  la  nomenclatura  arqueològica  dels  mobles.  Diu  així: 

«f  In  Xrispti  nomine  et  eius  gràcia  amen.  Aquesta  es  carta  de  la  deuisa  et  man- 
dament  et  layssa  que  fazi  dona  Milia  mulier  de  Don  Remiro  lo  çabater,  estant  en  sa 
bona  memòria  en  sa  enfermetat  con  voluntat  et  con  otorgament  de  don  Remiro  son 
marit.  Layssa  et  manda  a  la  obra  de  la  eglesia  de  Sant  Miquel  .V.  solidos.  Et  layssa 
et  manda  per  als  pobres  sebelir  .II.  solidos.  Et  layssa  et  manda  a  la  obra  de  Sant  Pere 
.11.  solidos.  Et  layssa  et  manda  als  confrayres  de  Sant  Martin  .n.  solidos.  Et  layssa  et 
manda  a  la  obra  de  Sant  Nicholay  .XII.  diners.  Et  layssa  et  manda  a  la  obra  de  sancta 
Maria  de  sus  lo  Castel  .11.  solidos.  Et  layssa  et  manda  a  la  obra  de  sant  Sepulcre  .II. 


—     5^3     - 

solidos.  Et  layssa  et  manda  als  confrayres  de  sant  Salvador  de  larenal  .II.  solidos.  Et 
layssa  et  manda  a  la  obra  de  sant  pol  .XII.  diners.  Et  layssa  et  manda  a  sant  Pere  de 
liçarra  .XII.  diners.  Et  layssa  et  manda  a  la  obra  de  sant  lotian  de  la  poblaciorl  .II.  so- 
lidos. Et  manda  et  layssa  per  pitança  als  frayres  menors  .v.  solidos'.  Et  layssa  et  man- 
da als  fraires  de  la  predicacion  .V.  Et  layssa  et  manda  a  don  Domingo  de  sancta  ma- 
rià del  poy  .X.  solidos.  Et  layssa  et  manda  a  dona  lohana  sa  sor,  sa  garnacha  de  •  scar- 
lata  et  sa  gonela  destanfort.  Et  layssa  et  manda  ad  alberta  sa  neboda,  son  mantel  des- 
carlata.  Et  layssa  et  manda  a  Olma  sa  cosina  la  peliça  de.vert.  Et  layssa  et  manda  a 
Marquessa  sa  Garnacha  destanfort.  Et  layssa  et  manda  a  dona  Maria  la  peliça  ampla. 
Et  layssa  et  manda  a  la  mulier  de  don  Esteven  .1.  camissa.  Et  layssa  et  manda  a  dona 
Domenga  .1.  camissa.  Et  layssa  et  manda  a  Perç  son  fil  .X.  lliures  si  uenguis  et  si  per 
auentura  no  habondas  lo  moble  que  vendisen  de  la  hostilla  de  casa.  Et  layssa  et  man- 
da que  los  cabeçales  que  tengan  aquestas  .x.  \.*  dinz  .llll.  ans  et  si  per  auentura  no 
uenguis  dinz  aquetz  .illl.  ans  et  sabian  per  bona  vertat  que  era  passat  del  segle,  quels 
cabeçales  con  conseyl  de  don  Remiro  que  portas  aquestas  .x.  L*  per  la  sua  anima  ali 
ont  els  veyran  per  ben.  Et  layssa  et  manda  tot  lo  que  a  ela  apertan  daquela  vinea  et 
Cunaquera  que  es  en  lo  terminat  de  Elgoueleta,  que  es  tent  con  lo  Mayllol  del  Rey  et 
tenet  con  la  vinea  de  don  PaschaI  de  arbeyça  et  con  la  carrera  publica,  a  Pere  son  fil, 
donant  lencens  en  cada  un  any  .Xli.  juraz  per  la  festa  de  sant  lohan  babtiste  que  es  en 
to  mes  juny.  Et  eySsament  layssa  et  manda  a  la  Orden  del  Temple  aquela  sua  casa 
que  es  en  la  perroquia  de  sant  Miquel  en  la  ferraria,  tenet  con  la  casa  de  don  Martin 
guillem  et  tenet  con  la  casa  del  deuant  dit  don  Remiro  son  marit,  ^alua  la  tenença  que 
ha  don  lohan  martin  per  .LX.  !.•  sobre  tota  la  casa.  Et  si  per  auentura  don  Remiro  non 
pzgas  a  don  lohan  martin  aquestas  .LX.  \.*  de  Sanchez  manda  quel  deut  dit  don  lohan 
martin  que  aya  a  tenencia  sobre  tota  la  casa  e  prenga  lespleyt  daquesta  casa  deuant 
dita,  tro  que  sia  entegrat  daquestas  .LX.  1.*  de  sanchez  et  de  pues  que  la  layse  solta  et 
quita  a  la  Orden  del  temple  aquesta  Casa  deuant  dita.  Et  layssa  et  manda  que  si  per 
auentura  uenguis  mandament  del  Rey  que  franch  non  laysse  herptat  a  casa  de  Orden, 
als  cabeçales  que  vendan  la  casa  et  que  compren  heretat  con  conseyl  dels  frayres  del 
temple  tant  com  montara  la  venta  de  la  Casa  ali  ont  els  veyran  f)er  ben. 

»Et  de  aquesta  deuisa  et  mandament  et  layssa  prega  la  deuant  dita  dona  Milia  a 
don  lordan  pelauilan  et  a  don  lohan  martin  que  sian  sos  cabeçales  et  els  asi  se  otorgaren 
per  cabeçales.  Testes  don  Domingo  capellan  de  Sancta  Maria  del  poy  qui  la  confessa, 
et  don  Martin  de  peyrameillera.  Facta  carta  et  la  deuisa  et  mandament  et  layssa  XVIII 
dias  en  lo  mes  de  agost  sub  Era  MaCCaLXXXaV»  <".» 

En  lo  contracte  celebrat  a  Alacant  està  molt  poch  alterat  lo  català,  y  si  bé  eren 
barcelonins  los  otorgants,  deu  tenirse  present  la  influencia  del  notari  qui  era  valencià. 
Es  un  document  interessant  pera  la  historia  del  nostre  Dret  mercantil: 

«Sia  a  totz  coneguda  cosa.  Com  io  Bernat  Fuser  de  Barchinona  per  mi  els  meus 
atorc  e  regonesc  que  tenc  et  port  en  comanda  de  vos  en  Guillem  Martí  de  Barchinona 
vçhin  Deltx  (Elche)  et  den  Ponç  de  Tessa  ciutadan  de  Barchinona  cent  lliures  de  reals 


(1)    Pergamf  368,  armari  28,  Arxiu  del  Oran  Priorat  de  Catalunya  del  Orde  del  Hospital. 


L ^LJ_w 


524 


^^' 


de  Valencie  esmerçades  en  Doentes  et  Trenta  et  Cinch  moles  de  restz  et  de  palomeres 
despart  en  aquest  present  viatge  que  yo  Deus  volent  som  faedor  Dalacant  en  lenoa, 
en  la  Nau  den  Arnau  calafat  vehin  Dalacant.  Renuncian  a  excepció  de  la  dita  coman- 
da noauer  auda  et'reebuda  et  dengan.  La  qual  comanda  promet  uendre  el  dit  viatge 
als  mils  que  yo  pusca  et  sapia  et  el  preu  que  daquen  aure  esmerçar  en  lombardesos  et 
retre*  et  tomar  Deus  volent  en  Alacant  o  a  Barcelona  en  poder  de  uos  dos  o  de  laun 
de  uos  lo  cabal  el  guaayn  al  tom  o  al  sabut  del  dit  viatge,  saluant  a  mi  lo  quint  diner 
del  goayn  que  Deus  dar  y  volra  et  saluu  que  la  dita  comanda  uaia,  estia  et  tom  a  Deu 
reet  et  uenta  (uenturaf)  nostra  a  us  et  a  custum  de  mar  et  de  gens  et  de  mercaderia. 
Et  promet  uos  que  en  la  dita  comanda  et  el  guaayn  seres  a  uos  leal  et  verdader  et 
queus  retre  compte  just  et  leal  quant  que  guan  et  quantes  que  vegades  de  uos  dos  o 
de  la  un  de  uos  ne  serè  demanat.  Et  per  totes  les  dites  coses  atendre  et  cumplir  oblic 
ne  a  uos  mi  et  totz  los  meus  bens  mouens  et  seens  hon  que  io  los  aia  o  auer  los  deia. 
Feta  carta  en  Alacant  diuenres  XVIII  dies  dagost  en  Era  de  mil  CCC  et  XVII  ans  vel 
anno  xhrispti  incarnacionis  MoCC^LXXo  nono.  Sigfnum  den  Bernat  Fuser  sobredit,  qui 
esta  carta  atorga  et  firma.  Testimonis  som  Berenguer  Bonet  et  Bemat  Çalou  vehíns 
Dalacant.  Sigf  num  P.  Destorn  notari  públic  Dalacant  qui  esta  carta  fe  escriure  et  la 
cloy  (*\» 

Són  també  dignes  d'atenció  per  lo  estudi  de  la  llengua  los  tres  tegüents  documents 
judicials,  que  són  de-  la  part  alta  y  vella  de  Catalunya,  de  aquella  terra  d'Urgellet,  que 
al  començar  lo  segle  novè  era  ja  lliure  dels  serrahins.  La  sentencia  y  la  cèdula  de  de- 
manda que  transcrich  són  anteriors  al  any  1250: 

«Coneguda  cosa  sie  qom  la  cosa  que  es  encerqueda  entre  le  ecclessia  de  organya 
demanant  de  la  una  part  son  dret,  e  na  pereta  de  annel  del  altra  defenent  lo  seu,  de  .1. 
magenc  lo  qual  la  ecclesia  ia  dita  demanne  a  na  pereta  que  li  deu  fer  quiscun  an,  e  na 
pereta  nege,  e  dit  que  no  et  en  per  aço  io.  A.  Br.  juge  establid  en  aquesta  cosa  per  en 
P.  de  miramon  sènior  de  la  dita  pereta  uedent  et  oent  diligentment  en  aquesta  cosa  de 
quiscuna  part  totes  les  raons  e  les  al•legacions  e  les  atestacions  et  encerqueda  ueritad 
de  totes  les  partz  diligentment  ab  consel  de  sauis  dig  juran  per  dret  quel  Mas  de  na 
pereta  de  annel  e  cels  qui  aquel  Mas  tenran  adenant  donen  lo  dit  Magenc  a  la  ecclesia 
ia  dita  de  organya  quiscun  an  et  absoluu  la  ecclesia  ia  dita  de  organya  de  totes  despe- 
ses e  condemne  la  dita  pereta  en  totes  despeses.  Actum  est  hoc  pridiè  Kalendas  de- 
cembris  anno  domini  M^CC^XL^.  Sigf  num  A.  Br.  judicis  isti  cause.  Sigf  num  P.  pres- 
biteri de  Caboü.  Sigf  num  A.  textoris.  Sigf  num  A.  calbet  despujal.  B.  de  ortoneda 
scripsit  preQbus  predicti  judicis  et  hoc  sigf  num  posuit.» 

«Clamas  R.  maasen  e  na  Rumia  filla  que  fo  de  na  ferrera  maasen  als  seinors  de  la 
casa  dorgaina  donor  que  ferrer  descales  ten.  Clamas  den  ferrer  can  las  contradiu  ne  las 
ten  sen  lur  grat.  Lo  ia  dit  .R.  demana  per  raon  de  son  aui  en  .P.- maasen  qui  tenia  et 
auia  e  possedia  per  sua  aquella  honor  et  es  a  saber  laonor  a  la  serra  Subirana  de  fi- 
gols.  lo  ia  dit  .R.  prega  a  la  cort  que  aquella  honor  li  sia  deliurada  per  ço  quen  es  son 
dreit.  La  ia  dita  Rumia  demana  per  raon  de  sa  maire  demana  Sa  legitima  e  son  dreit 


(1)    Pergamins  del  Arxiu  de  la  Catedral  de  Barcelona. 


-    525     - 

daquel  dreit  que  sa  maire  auia  ni  auer  deuia  en  aquella  honor  de  la  serra  Subirana  'de 
figols.  prega  na  Rumia  a  la  cort  que  la  sua  legitima  li  sia  deliurada.  Respos  Ferrer 
descales  del  clam  que  .R.  maasen  fa  del  e  na  Rumia  daquela  honor  que  li  clama  quel 
la  ten  per  sua  eala  tenguda  e  poseida  son  paire  e  sa  maire  de  .XXX.  ans  en  sus  sens 
clam  del  e  daltre.  per  que  prega  a  la  cort  quel  faça  seder  a  dreit  car  senes  fadiga  que 
no  troba  la  mes  en  poder  de  cort  aiço  responen  saluan  totes  nostres  raons  en  miruar 
ni  en  créixer.  El  juge  dix  a  .R.  et  Rumia  que  prouasen  en  les   demandes  que  fazien. » 

Del  any  1252  es  altre  curiosa  sentencia  en  plet  entre  habitants  del  Urgellet: 

sln  nomine  Domini  nostri  ihesu  xrispti.  Contenció  ere  et  demanda  entre  en  Domin- 
go Jouer  de  Solsona  demanan^  de  la  una  part  et  R.  de  gedes  de  tremp  defenent  de 
laltre.  Ço  es  a  saber  de  totes  aquestes  coses  que  son  posades  en  aquest  libel  anno  do- 
mini M.CC.L.II.VIo  nonas  maii.  Clames  en  domingo  jouer  de  solsona  de  .R.  de  gedes 
de  tremp  de  .x,  sous  derba  que  hom  'apele  reudor  que  li  liure  et  li  fiu  liurar  a  conte  de 
.XXII.  diners  de  barschelona  qada  an.  E  son  .XVIII.  solidos  et  JIII.  diners  los  quals  di- 
ners que  sien  Restaurats  claman  e  clamesen  de  ,v.  alnqds  de  ciuvada  a  mesura  de  Sol- 
sona et  de  la  meso  que  fiu  en  el  .III.  dies  que  i  e$eg.  E  lau  daquels  .III.  feu  son  altre 
et  de  tot  aço  se  clame  lo  dit  domingo  et  del  don  e  del  destrig  que  el  feit  de  la  festa  de 
sen  Marti  ensa  per  aquels  diners  sobre  dits  a  les  corts  dorganya,  ço  es  asaber,  al  sè- 
nior prior  dorganna  e  an  B.  dorganna  badle  daquel  log.  per  que  los  pregue  que  Ien  fa- 
çen  fer  compliment  de  dret.  saluan  e  retinen  tot  son  dret  de  crexer  e  de  miruar  tro  a 
la  fi  daquest  pleid.  E  de  les  mesons  que  na  feites  nen  farà  per  rao  daquest  pleid  que  li 
sien  Restaurades.  Sobre  aço  los  dauant  dits  lo  prior  dorganna  e  en  B.  badle  daquel  log 
recebuds  lo  dauant  dit  clam  establiren  judiç  f)er  tot  lo  pleid.  En  Br.  des  clerge  de  nar- 
go  (?)  logalicon  (?)  eges  per  dret  el  dit  pleid.  E  nos  en  Br.  dauant  dit  judge  esta- 
blid  en  aquest  pleid  per  los  dits  sèniors  lo  prior  En  B.  dorganna  citades  les 
parts  per  nos  leiàlment  les  dauant  dites  parts.  Respos  .R.  de  gedes  dauant  dit 
al  clam.  anno  domini  M^CCoL•II.  Nonas  Maii.  Respon  .R.  de  gedes  de  tren^p 
al  clam  que  en  domingo  jouer  fa  del  que  no  li  deu  des  ne  mania  ni  de  ciuada  ni  de 
meniar  ni  dalltre.  Aço  Respon  saluan  e  retinen  tot  son  dret  de  crexer  e  de  miruar  tro  a 
la  fi  daquest  pleid.  E  sobre  aço  fo  feit  sagrement  de  calumnia  per  les  parts.  E  fo  jud- 
jad  a  la  part  den  domingo  que  prouas  en  celo  que  afermaue  e  en  celo  que  R.  de  gedes 
li  negaue.  E  foren  feites  a.  posicions  et  responsions  et  excepcions  et  recepcions  de  tes- 
timonis de  per  les  parts.  E  renunciacions  et.puplicacions  et  de  testimonis  allegacionsr 
et  feita  plenament  conclusió  et  demandada  sentencia  per  les  dites  parts.  Nos  en  Br.  de 
clerge  dauant  dit  judge.  vistes  e  oides  diligentment  les  raons  et  al•legacions  et  de  les 
atestacions  de  cada  una  de  les  parts,  uista  et  oida  exament  la  aficio  de  la  Responsio 
feita  dins  lo  sagrament  de  calumnia  per  lo  dauant  dit  domingo.  ço  es  a  saber,  que  no 
clamaue  la  erba  mas  los  dines  per  los  quals  la  li  auie  liurada.  aud  sobre  aço  consel 
diligentment  de  sauis  homes  tractad.  dig  per  dret  judjan  que  lo  dauant  dit  .R.  de  gedes 
de  la  petició  et  de  la  querela  sobre  dita  del  dauant  dit  domingo.  sentencialment  de  tot 
en  tot  absoluu  et  al  dit  .R.  a  les  despe;ses  que  a  feites  per  rao  del  pleid  condemnam  lo 
dit  domingo.  E  en  la  cort  dada  es  esta  sentencia  dia  nonas  octubris  anno  xhristi 
M.oCC.oL.II.  Sigfnum  G,  prior  organna.  Sigfnum  B.  dorganna  badle.  Sigfnum 
Br.  des  clerge  judge.   nobis  qui  hec  firmauimus  et  firmaré   rogamus.  Sigf  f  f  P.   de 


L... 


^Ty?^ 


—    saó    — 

salent  sacriste  organna  et  B.  dortoneda  et  canonici  et  A.  de  fomaneda  hii  reii  sunt  tes- 
tes. Br.  de  clerico  supra  dicto  judge  que  de  manu  sua  scripsi  et  in  XlIII.  linnea  et  XXI 
danjnaui  et  hec  sigf  fecit  die  et  anno  quod  supra.  3> 

^  D'un  llarch  memoràndum  de  les  qüestions  y  reclamacions  existents  entre  los  Tem- 
plers  de  Tortosa  y  En  Ramon  de  Montcada,  senyor  de  certa  jDart  de  dita  ciutat,  ne 
transcriuré  los  fragments  més  interessants  per  lo  llenguatge.  No  té  data;  mes  les  perso- 
nes y  los  fets  que  menciona  són  sens  cap  dubte  dels  primers  anys  del  regnat  del  Con- 
queridon 

«ítem  si  els  sarrains  ho  les  sarraines  de  Tortosa  o  de  sos  termens  caen  en  peccat 
dalteri  ho  de  luxúria,  lalmedina  no  sen  deu  entrametre  sens  volentat  del  Temple.  Per 
ço  car  aquela  cosa  no  es  ofissi  dal  medina  que  es  renda  sabuda  o  que  uen  en  quant 
aixi  com  les  altres  rendes  e  ai  serta  pena  segons  çuna  de  sarrains  qui  quaen  em  pena 
dauulteri  ho  de  luxúria  e  daquesta  renda  tenense  en  R.  de  muntcada  lo  terç  per  rahon 
de  lalmedina  e  daço  que  roman  vol  auer  í5a  part  aixi  com  de  les  altres  rendes  e  de  tot 
aço  entegrament  deuria  donar  en  R.  al  Temple  lo  quint  e  les  dues  parts  e  tiòu  fa.» 

«ítem  ha  en  R.  de  muntcada  camiseria  en  la  ciutat  de  Tortosa,  en  la  partida  de 
Genoua,  la  qual  partida  de  Genoua  tota  ab  entegre  compra  lo  Comte  de  barcelona  e 
tot  lals  quels  genoueses  auien  en  Tortossa  e  podran  mostrar  lo  Temple  en  son  loc.  E 
camiseria  neguna  no  deu  auer  en  Tortosa  sinó  aqueles  qui  son  per  atorgament  dç  la 
senyoria,  que  son  de  comú  de  la  senyoria  aixi  com  les  altres  rendes. » 

«ítem  encara  demana  el  temple  al  dauant  dit  Ramon  que  el  reuoc  los  guiatges  que 
híi  feitz  ni  fa  dels  bandits  e  dels  homeyers  e  de  tots  los  malfetors  que  el  guia  en  Tor- 
tosa en  sos  termens  sens  uolentat  del  temple.» 

*  «ítem  el  damunt  dit  R.  ha  feites  moltes  enjuries  e  dites  a  frares  del  temple  e  altres 
homens  lurs  e  nomenadament  an  flamenc  qui  era  batle  del  temple  al  qual  dix  que  li 
trauria  los  uuls  del  cap.  ^ 

t  «ítem  lo  Comanador  de  Tortosa  trametrà  en  Domingo  de  fontanes  an  R.  de  mun- 
cada  per  mostrar  la  raho  del  comanador.  En  R.  dixli  que  li  trauria  la  lengua  dins  la 
cassa  den  R.  de  muncada  present  en  Guilabert,  en  Romeu  de  Castellet,  en  P.  tort,  en 
Guardia  e  molts  daltres.  ^ 

«ítem  lo  dia  de  nin  nou  lo  damunt  dit  R.  fen  en  G.  guerer,  -batle  del  temple,  sens 
tort  que  no  li  tenia  enderoca  aquel  ab  ses  propries  mans  del  seu  mul.» 

«ítem  un  catiu  del  temple  en  aquel  temps  metex  anaua  per  la  vila  de  tortossa  e 
companyes  den  R.  de  muncada  feriren  tan  regou  quel  catiu  mori  daqueles  ferides  e 
valia  be  .cec.  solidos  (').» 

Es  del  any  1247  un  document,  únich  en  la  seva  classe  escrit  en  català,  del  dit 
temps,  fins  ara  conegut.  Garsenda;  vescomtesa  viuda  de  Bearn,  qui  prenia  també  los 
títols  de  comtesa,  per  ésser  filla  del  comte  de  Provenza  y  de  senyora  de  Montcada  per- 
què son  marit  era  senyor  de  Montcada  y  Castellvell,  otorgà  en  la  vila  d'Ortez  de 
Bearn,  lo  tres  de  febrer  de  1241  de  la  Encarnació  (1242  del   estil   modern),,  regoneixe- 


(I;    Armari  IV,  Arxiu  del  Gran  Priorat  de  Catalunya. 


.ML•iuL 


—     527    — 

ment  del  deute  deixat  per  son  espòs,  en  favor  de  Guillem  de  Cervera,  crèdit  qu'aquest 
darrer  havia  llegat  en  testament  a  la  seva  neta  Laura,  religiosa  del  convent  de  Vallbo- 
na. Posteriorment  los  procuradors  de  Garsenda  a  Catalunya  anaren  fent  pagues  par- 
cials dels  cinch  cents  morabetins  del  deute,  fins  a  deixarlo  estingit.  En  1247,  Na  Laura 
feu  lo  següent  rebut  o  manifestació  de  les  dites  pagues: 

«Memòria  que  fa  na  Laura  de  Ceruera  de  la  paga  de  la  dona  Comtessa  de  Monca- 
da  dels  .CCCC.  morabetins  que  romaseren  de  paga  dels  .D.  morabetins.  pagamen  lo 
sagristà  de  Vich  .C.  solidos  et  altra  vegada  altres  .c.  solidos  et  entre  II.  anys  .xx.vi. 
morabetins  menys  .Xll.  solidos.  et  mig.  quel  Clergue  de  Sareal  se  retenc  aquel  quim 
pagaue  los  morabetins  quel  se  retenc  per  raho  de  quinta  en  G.  des  palau  paga  .cc.  et 
.VII.  solidos.  et  altra  vegada  lo  sagristà  .XX.  solidos.  Sapian  que  he  reebuts  .CCCC.xilii. 
solidos.  et  mig.  et  .c.  morabetins  que  reebi  en  Gascunya.  Instrumentum  quod  domna 
Laura  fecit  A.  Coqui  ad  petendum  debitum.  Fuit  factum  .II.  idus  maii  anno  Domi- 
ni MCCoXLVIIo  u).^ 

Són  també  inèdites  y  molt  interessants  les.  lletres  trameses  per  lo  cavaller  En  Pere 
de  Tous  al  veguer  de  Barcelona,  escusantse  per  quatre  vegades  successives  de  compa- 
rèixer a  sa  presencia  en  virtut  de  citacions  formals  espedides  en  l'any  125 1. 

Ka  Bernat  de  Centelles,  llochtinent  a  Catalunya  per  lo  noble  baró  en  Gasto  de 
Montcada,  vescomte  de  Beam  y  fill  de  la  Garsenda  que  havem  anomenat  anteriorment, 
demandà  y  reptà  devant  den  Pere  de  Castellazol,  veguer  a  Barcelona  f)er  lo  noble  En 
Guillem  de  Montcada,  tenentem  locum  domini  Regis  a  Montesono  usque  ad  Salsis,  al 
cavaller  Pere  de  Tous,  qui  no  havia  complert  les  condicions  estipulades  en  la  concòrdia 
feta  ab  lo  dit  vescomte  de  Beam,  en  1246,  després  de  moltes  qüestions  y  violències. 
Lo  veguer  trametà  la  cèdula  de  clam  o  demanda  al  nomenat  Tous,  y  estava  redactada 
en  los  següents  termes: 

«Dic  io  en  B.  de  Senteles  a  uos  en  P.  de  tous  per  nom  den  Gasto  de  biarn  de  qui 
io  tenc  loc  en  Cataluya  que  en  aitant  com  uos  estats  que  no  complits  lo  manament  lo 
qual  en  Gasto  uos  fo  segons  que  en  la  carta  la  qual  es  entre  vos  et  el  content  de  qual 
manament  acomplir  auets  estat  amonestat  ab  carta  per  el  quin  ual  mens  uostra  fe  tant 
quen  deuets  auer  vergonya  en  cort  et  daàant  prohomens  et  dasso  son  aparelat .  destar 
a  coneguda  de  la  cort  de  barcelona.  Quod  reptamentum  firmaúit  in  nostro  posse  per 
idpneos  fideiussores  per  .CCCC.  morabetinos  promitens  inde  tomaré  pignora  ad  cogni- 
cionem  nostram.  Quo  firmamento  facto  citauimus  ad  instanciam  dicti  B.  de  Scintillis 
dictum  P.  de  Tous...  unde  assignamus  vobis  diem  scilicet  primum  diem  septembris  que 
erit  kalendas  septembris  ut  ad  diem  Barchinona  còram  mea  presencia  intersitis  securus 
súper  hoc  uestrum  debitum  ut  debetis...»  (lletra  acompanyatoria  del  veguer,  de  21 
septembre  125 1). 

.  En  Pere  de  Tous  no  se  presentà,  mes  envià  al  veguer  aquest  escrit:  «Al  amat  amic 
en  P.  de  castel  azol  veguer  de  Barchelona,  de  mi  en  P.*  de  tous  saluts  et  amors.  Vet  es 
et  sabets  ho  vos  que  io  e  regart  den  F.  de  sen  martí  et  de  gran  re  de  sos  amics  que  al 
dia  et  als  dies  que  daquel  o  aure  a  auer  no  poria  a  barchelona  anar  sens  peril  de  mi  et 


(I)    Pergamí  872  de  Jaume  I,  del  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. 


-    528    - 

dels  amics^  que  ous  hi  àuria  et  no  duptam  en  la  cort  de  barselona  et  que  nom  plagues 
pus  menar  aquel  fet  em  poder  de  la  Cort  que  deneguna  altre  que  auer  ne  pogués/ Res- 
pon axi  que  en  poder  del  Rey  o  den  G.  de  moncada  o  daltre  cominal  de  la  terra  fer- 
maré que  fassa  escondir  de  ma  fe  a  coneguda  daquela  cort  tot  aquel  que  negun  caua- 
ler  degà  fe  en  Catalunya  e  prec  uos  que  agats  a  cort  et  concel  ab  los  prohomens  de 
barcelona  et  si  trobats  que  zo  que  io  dic  nic  (nia?)  bast  a  rao  prec  uos  quen  sia  sofert, 
Datum  apud  Tous  XII  kalendas  septembrís  anno  Domini  M^CC^Lo  primo.» 

Lo  veguer  respongué  al  dit  cavaller  que  tenia  per  frívoles  les  seves  escuses  y  li 
assignà  nou  dia  de  comparecencia  a  Barcelona,  donantli  guiatge  o  seguretat  de  camí 
ja  que  temia  ésser  pres  o  molestat  per  En  Ferrer  de  Sant  Martí.  Tampo<ih  se  presentà  y 
com  la  primera  vegada  trameté  aquesta  lletra:  «De  mi  en  P.  de  tous  al  amat  amic  nos- 
tre en  Pedrolo  veger  del  sennor  Rey  en  barcelona  saluts  et  amors;  iam  so  escusat  a 
uos  per  rao  de  reguard  que  e  den  F.  de  sen  marti  et  am  fo  feit  mal  et  onta  sobre  ome- 
natge  et  sobre  treues  per  que  no  par  que  io  men  degà  tant  fiar  e  son  guiatge.  Esters 
sapiats  que  io  fermaré  en  poder  del  sennor  Rey  o  den  G.  de  moncada  per  escondir  ma 
fe  a  coneguda  dels.  Et  can  deits  que  les  paraules  que  io  dic  son  freuols  paraules  no 
par  que  sien  frevols  ne  vanes  qui  ferme  e  ma  del  sennor  Rey  o  den  G.  de  moncada 
quen  face  escondir  a  coneguda  dels,  Datum  apud  Sanctam  Columbam  VI.  kalendas 
septembris  (27  agost)  anno  Domini  MCCL». » 

Aquest  escrit  no  feu  mudar  de  pensament  al  veguer.  Li  adreçà  tercera  citació  ab 
data  del  29  agost.  En  P.  de  Tous  tampoch  obehí  y  feu  la  tercera  negativa  en  aquests 
termes:  «De  mi  en  P.  de  tous  al  amat  amic  en  P.  de  castel  azol  veger  de  barchelona 
saluts  et  amors;  vid  nostres  letres  en  les  quals  me  dauets  dia  que  io  fos  a  barcelona 
dauant  uos  per  la  demanda  que  en  B.  de  sentelles  me  faya  per  en  Gasto.  Vn  io  mes- 
cus  danar  al  dia  per  aquela  rao  on  iam  so  escusat  en  les  altres  letres  e  so  estat  dauant 
en  G.  de  moncada  et  fermat  en  son  poder  quen  fassa  dret  an  Gasto  o  a  tot  hom  que 
per  rao  del  aia  clam  et  per  la  demanda  de  la  fe  quen  faza  escondir  tot  aquel  que  negu 
caualer  degà  fer  en  Cataluya.  et  pus  io  no  gos  a  barcelona  ne  mes  loc  en  cominaler  (?) 
et  eo  fermat  em  poder  de  tal  cort  qui  sembla  que  escondir  uulla  ma  fe  e  gint  (?).  Da- 
tum a  Tous  III  idus  (11  septembre)  septembris  anno  Domini  MCCLo  primo.» 

En  Guillem  de  Montcada  senyalà  dia  per  comparèixer  En  Pere  de  Tous  a  Lleida  y 
a  la  vegada  lo  veguer  ja  mencionat  li  adreçà  la  quarta  y  darrera  citació  pera  presentar- 
se  a  Barcelona.  No  anà  ni  a  un  punt  ni  al  altre  y  envià  un  nou  escrit,  el  més  interes- 
sant de  tots,  ple  d'altivesa  y  energia  y  que  resulta  molt  espontani  per  lo  llenguatge  y 
molt  curiós  per  les  custumes  feudals: 

<'De  mi  en  P.  de  tous  al  amat  amic  en  P.  de  castel  azol  veger  de  barchelona  saluts 
et  amors;  vid  nostres  letres  en  les  quals  deia  que  us  marauelauets. fort  de  mi  com  iojno 
anaua  dauant  vos  per  la  demanda  quen  B.  de  sentelles  fa  contra  mi  per  lo  sennor  en 
Gasto  em  deits  que  nescus  per  raons  freuals;  dom  iom  marauel  be  dostans  de  uos  com 
uos  sots  en  barcelona  et  nous  acordats  ab  los  prohomens  ne  ab  la  sauiea  de  barcelona 
nem  uolets  per  forza  fer  respondre  en  nostre  poder  que  ben  saben  los  prohomens  els 
sauis  homens  de  barcelona  que  io  nous  son  tengut  descondir  ma  fe  si  non  uul  em  po- 
der del  sennor  Rey  ni  de  la  cort  de  barcelona  ab   quim   uulla  escondir  en  ma  daltre 


1  ^  Xtt 


0-  jii^%  »«««i  ^ii^5*^'^''*^^Jt'  "^ 


í' 


1    _        ^-  —  ""  .  __^ 

Pergamí  del  any  1240.  ij  X  ^o  centimehes. 


£ 


1^ 


► 


Pergamí  del  anv  1247.  2^  y^  16  ccntimetres. 


] 


Pergamí  del  any  1250-55. 


79  X  7  centimetres. 


ti 


^  r» 


-i>.r>>í  ^'i^t  V>-^  ^^1  -^  -pt 


*.l^^.^,^^í^^  ^  ^^^^^^,    ^    ,  ,,_^.^ ^ ^  . 

^j  ,  *    i'.'Mrï^,.,. 

^^^^^f^^  ' ' 


J*^. 


Pergamí  dki,  any  1252. 


79  X  -20  cetil i  metres. 


^v*'^' 


—  .  539    — 

cominal  que  am  si  io  era  dauant  lo  sennor  rey  abans  en  la  cort  de  barselona  et  que 
presentment  mera  feta  la  demanda  non  poria  forsar  lo  sennor  reig  ne  la  cort  per  rao 
que  io  agues  a  fermar  ne  a  respondre  en  lur  poder  ab  que  ion  uolges  escondir  en  man 
dun  dels  cüminals  de  la  terra.  Estes  con  deits  que  io  no  uul  respondre  a  fe  prec  uos 
que  no  us  i  tomets  altra  vegada  que  auriausi  a  fer  aital  respost  com  hom  deu  fer  a 
aquela  paraula  que  io  hi  responre  hi  uul  axi  com  degà  eo  fermar  en  poder  den  G.  de 
moncada.  E  si  en  B.  de  sentelles  non  te  aquel  per  cominal  fermaroe  en  poder  del  sen- 
nor Rey  o  den  P.  de  muntcada  o  den  R.  de  moncada  o  den  GuiHem  de  Anglerola  o 
den  Br.  A.  jo  den  Berenguer  de  Anglerola  o  den  R  de  Cardona  o  den  G.  de  Cardona 
0  den  Berenguer  de  Cardona  o  den  P.  de  berga  o  den  R.  saportela  o  den  P.  de  queralt  o 
den  G.  de  ceruero  o  de  tot  prohom  qui  sia  en  Catalunya  quils  dies  me  do  en  loc  cumi- 
nal.  E  si  uos  sobre  aquestes  raons  me  fets  cridar  ni  bandéiar  farets  ho  a  tort  et  oltra 
rao  et  com  negu  ira  cridan  ne  contap  que  io  no  uul  respondre  a  fe,  io  diré  que  ment  et 
cada  una  dç  les  coses  menaré  en  poder  del  sennor  Rey  o  de  ma  cominal.  Datum  a 
Tous  nil  kalendas  nouembris  (29  octubre)  anno  Domini  M^CCoLo  primo.» 

En  atenció  a  la  manifesta  contumàcia  den  Pere  de  Tous  y  a  les  frèvols  escuses  que 
donava,  lo  veguer  lo  gità  de  pau  y  treva  y  lo  feu  públicament  bandejar. 

Aquests  són  los  documents  que  he  cregut  convenient  donar  a  conèixer  y  ferne  co- 
municació al  primer  Congrés  internacional  de  la  llengua  catalana.  Fa  poch  he  publicat 
en  la  Revisia  de  Bibliografia  catalana,  juntament  ab  algimes  homilies,  que  tinch  com 
lo  més  antich  text  literari  fins  ara  conegut,  de  la  nostra  parla,  alguns  documents  dels 
primers  anys  del  segle  Xlii^  també  catalans.  Los  queara^presento  són  la  continuació 
d'aquesta  sèrie.  No  es  necessari  denjostrar  la  seva  utilitat  per  l'estudi  dels  origens  y 
la  historia  de  la  llengua  catalana,  augmentantse  la  valor  d'ells  per  Tescassesa  estraor- 
dinaria.  No  tinch  més  que  dir  d*aquesta  escassesa  sinó  que  en  lo  primer  miler  dels  per- 
gamins del  temps  den  Jaume  lo  Conqueridor,  del  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  tant 
sols  n'hi  hà  tres  en  nostra  llengua  vulgar.  Y  en  lo  Arxiu  del  Gran  Priorat  de  Catalunya, 
entre  milers  de  documents  del  meteix  temps,  són  en  nombre  molt  petit  los  no  escrits 
en  llatí.  Dos  o  tres  ne  recordo  no  més  entre- tots  los  deldit  regnat,  del  Arxiu  de  la  Cate- 
dral d'Urgell  y  cosa  semblant  succeheix  en  los  demés  arxius  civils  y  eclesiàstichs. 

Se  fan,  emperò,  més  nombrosos  desde  los  anys  12550  1260.  Don  Manuel  Milà  al 
publicar  les  Notas  de  primitiva  len^ua  catalana  ^'\  pogué  donar  una  sola  escriptura  de 
la  primera  meitat  del  segle  Xlil^  tota  catalana,  mentres  que  de  la  segona  meitat  ne 
donà  sis  y  escullides  entre  moltes  que  havia  vist. 

Reunits  tots  ac^uets,  ab  altres  que  han  sigut  publicats  en  diferents  treballs  histò- 
richs,  com  en  lo  Viaje  literario  del  Pare  Villanueva  (que  no  passen  de  quatre  los  que 
estan  tot  en  català),  Capmany  (qui  no'n  publicà  cap  de  particular,  essenf  tots  docu- 
ments reials),  Baudon  de  Mony,  qui  donà  a  coqèixer  les  lletres  cambiades  entre  lo  rei 
En  Jaume  y  lo  Comte  de  Foix,  en  1268,  Carreras  Candi,  en  son  llibre  Notas  històricas 
de  Sarrià  (dues  molt  curioses  entre  lo  dit  rei  y  lo  senyor  de  Cervelló),  l'Alart  algunes 
en  la  Revue  des  Langues  romanes,  tots  aplegats  constitueixen  üna  font  fresca  y  deleito- 
sa  ja  que  no  molt  rica  per  estudiar  y  conèixer  lo  que  fou  \o  patrius  sermó  a  Catalunya 
en  los  gloriosos  dies  del  Conqueridor. 


<l)   Revista  històrica,  any  III,  n.»  30. 


•* '  "•'«" 


-     530     - 


Del  Dr.  D.  Antoni  BartuweuSy  en  representació  de  la  «Acadèmia  y  Laboratori 
de  Ciències  Mèdiques  de  Barcelona». 


Necessitat  de  reconstituir  el  llenguatge  mèdich-biològich  català 

Illtre.  Sr.: 
Senyors: 

Fa  dos  anys,  y  ab  motiu  d'una  solemnitat  acadèmica  d'aquelles  que  deixen  inesbo- 
rrable recordansa,  al  encarregarme  la  «Acadèmia  y  Laboratori  de  Ciències  Mèdiques  de 
Catalunya»,  a  qui  avui  tinch  la  honra  de  represe;ntar,  lo  discurs  de  torn  en  la  sessió  inau- 
gural, trencant  la  costum  que  pareixia  foragitar  dels  actes  oficials  de  les  Corporacions 
de  la  nostra  terra  l'üs  de  nostra  hermosa  llengua,  lo  volguí  fer  en  català.  Y  aixís  ho  fiu; 
y  fins  me  cab  TorguU  de  dir  que  despertà  en  mos  honorables  consocis  un  bell  movi- 
ment d'agradosa  simpatia.  Emperò,  y  això  nò  dech  amagarho  avui,  posat  a  escriure, 
avesat  desde  'Is  12  anys,  per  propi  impuls,  al  conreu  de  la  llengua  catalana  que  jo,  com 
molts,  y  durant  una  llarga  estesa  de  temps,  escrivíem  pot  dirse  platònicament,  si  la 
ploma  lliscava  senzilla  al  estampar  en  lo  paper  los  conceptes,  a  cada  punt  se  deturava 
quan,  per  tractarse  d*un  assumpto  científich,  tenia  de  consignar  una  paraula  tècnica;  y 
les  dificultats  creixien  a  mida  qu'anava  avançant  en  mon  discurs,  donchs  los  mots 
tècnichs  sovintejaven;  molts  d'ells  esdevenien  fortment  dubtosos;  y  si  '1  llenguatge 
corrent  havia  sigut  ja  sostingut  pel  poble  y  enlairat  per  nostres  poetes  y  escriptors,  la 
manca  gaire  be  absoluta  del  llenguatge  científich  mèdich  català  se  m'evidenciava  per 
moments,  posantme  en  lo  cas  d'estudiar  paraules,  acomodaries  a  les  desinencies  usuals 
de  la  llengua  catalana,  cercar  sa  etimologia,  compararies  ab  altres  veus  vulgars  de  pa- 
rescudes  terminacions,  es  a  dir,  a  reconstituir  pera  mon  discurs  d'allavores  lo  llenguatge 
mèdich  català  que  m'era  precís  pera  portarlo  a  bon  terme. 

Mos  dignes  consocis  agrahiren  aquest  patriòtich  esforç;  y  desde  aqueíl  dia  la  nostra 
Acadèmia  prengué  Tacord  de  contribuir  a  la  noble  tasca  de  formació  del  Diccionari  de 
la  llengua  catalana,  arrestellantse,  com  un  humil  soldat,  a  les  ordres  del  incansable 
capdill  que  '1  durà  a  terme;  y  desde  aquell  moment  restà  en  tots  nosaltres  lo  convenci- 
ment de  que  les  veus  tècniques,  es  a  dir,  lo  llenguatge  científich  mèdich  necessitava  un 
complert  estudi  y  una  veritable  reconstitució. 

Les  ciències  mèdiques,  que  comprenen  les  dues  grans  branques  Medecina  y  Cirugía, 
aixís  com  les  ciències  biològiques,  de  les  quals  tantes  branques  y  branquillons  arrenquen 
(y  això  podria  també  aplicarse  a  les  demés  ciències  y  arts),  durant  les  centúries  en  que 
la  llengua  catalana  restà  amortada,  sofrint  les  perfidioses  influenses  d'idiomes  a  ella 
estranys  qu'entelaven  sa  inmaculada  puresa,  s'allunyà  de  les  ciutats  y  grans  centres  de 
població,  adhuch  que  de  la  vida  pública,  arredossantse,  com  a  últims  baluarts,  en  lo 
caliu  de  la  llar,  en  los  arreconats  vilatges  y  en  lo  cor  de  les  montanyes;  fins  qu'un  estol 
cada  volta  més  creixent  d'esíorçats  lluitadors,  inspirats  poetes  y  fills  de  ferma  y  bona 
voluntat,  l'ha  despertada  de  son  ensopiment,  y  arrebassantla  de  les  pregones  fondola- 


-     53Ï     — 

des  hont  s^amagava  vergonyosa,  la  ha  vivificada  ab  la  llum  esplèndida  d'un  nou  jorn, 
vestintla  ab  una  vesta  de  resplandors  y  de  glòria  y  enlayrantla  al  Uoch  que  de  dret  li 
pertocava.  Però  mentres  nostra  llengua  dormia  endogalada  anys  y  anys,  y  perdia  cada 
dia  més  sa  fesomia  propria,  les  ciències  no  deixaven  de  progressar;  los  nous  des<iubri- 
ments,  les  noves  teories,  les  idees  renovellades,  tenien  de  espressarse  ab  noves  parau- 
les; les  demés  llengües  les  creaven  y  per  lo  tant  avui  les  posseheixen:  la  catalana, 
no...  la  pobra,  ab  Tatuliiment  màlestruch  en  que  a  la  forsa  romania,  no  les  podia 
crear,  y  avui  o  no  les  té  o  son  enmantUevades.  Y  no  sols  això,  sinó  que,  de  les  creades, 
moltes  d'elles  desapareixien  influensades  y  ensamerades  per  estranyes  parles,  tota  ve- 
gada que  de  les  ensenyances,  del$  actes  acadèmichs  y  de  totes  les  manifestacions  pú- 
bliques de  les  ciències  se  desterrava  la  parla  catalana. 

De  tot  quant  he  esposat  se  dedueix  y  brolla  ab  tota  claretat  y  senzillesa  la  nece- 
ssitat en  que  la  Medecina  y  Ciències  Biològiques  se  troben  de  reconstituir  llur  llengijatge 
científich,  fent  aplech  de  quantes  paraules  tècniques  trobin  espargidesi  depurantles  de 
estranyes  influencies  y  creant  ab  arreglo  a  les  lleis  del  nostre  idioma  les  paraules  que 
per  etzar  no  tinga  avui. 

Una  de  les  branques  de  la  Medecina  que  necessita  en  major  nombre  veus  tècniques 
es  la  Anatomia;  que  té  de  designar  ab  la  sua  paraula  corresponent  quiscuna  de  les 
parts  y  components  del  còs  humà  y  altres  éssers  zoològichs.  S'ha  conservat,  emperò, 
gran  munió  de  paraules^  vulgars  designatives  de  moltes  tècniques.  Exemples:  Clavilla 
(peronè),  canella  (tibia),  tendrum,  (cartílech),  venirell  (estòmech),  fempta  (escrements), 
anses  del  coll  (clavícula),  moll  de  Vòs  (mèdula),  lleus  o  ales  del  cor  (pulmons),  lletada 
(pàncreas),  etc.  Totes  aquesj^  paraules,  y  principalment  per  lo  que's  refereix  a  la  ana- 
tomia humana,  convé  conservaries  com  formant  part  de  la  sinonimia;  aixis  una  idea  pot 
espressarse  ab  varies  paraules  y  la  Llengua  ne  surt  guanyadora;  mes  mai  d'aquelles 
n'eixiràn  derivats  com  de  les  tècniques  pròpiament  dites.  Exemples:  peroneu,  tibial, 
cartilaginòsy  escrementici,  clavicular,  subclavia,  medular,  pulmonar,  pancreàttck,  etc,  y 
may  clavillòs,  canellós,  tendrumós,  etc;  veus  que  .poden  acceptarse  com  formant  part 
del  llenguatge  corrent,  però  que  no  resulten  científiques. 

Ademés  d'aquestes  n'hi  hà  un  altre  acobjament  que,  acceptades  en  català  com  a 
veus  tècniques,  algunes  d'elles- no  poden  deslliurarse  de  son  origen  y  potser  de  llur  ter- 
minació estranys  a  la  nostra  llengua.  Sembla  convenient  conservat  moltes  veus  tècni- 
ques de  nova  formació  o  ja  existentes,  malgrat  sa  naturalesa  exòtica:  moltes  d'aquestes 
veus  tenen  ja  en  lo  llenguatge  científich  derivats  que  justifiquen  sa  existència.  Respecte 
d'aquest  grupo,  entench  que  no  deu  éssers  exclussivista  en  voler  conservar  la  veu 
catalana  ja  científica,  ja  vulgar,  de  les  tècniques,  puix  resulten  millor  conegudes  per 
sa  designació  científica  que  per  la  usual,  encara  que  s'haja  de  sacrificar  quelcom  de 
purisme  llingüístich;  y  aixís  formen  ensemps  nous  mots  qu'enriqueixen  l'idioma.  Aquests 
mots  deuen,  donchs,  catalanisarse.  Aixís  tenim: />/c?,  sacra,  piloroy  difícils  de  pronunciar 
d'altra  mena,  y  dels  quals  deriven /r/^/,  saao-coccigi,  pilòrich,  etc.  Aixís  convé  guardar 
les  paraules,  intestí  (budell),  bilis  (fel),  càncer  (cranch),  llombrigo  (melich),  membrana, 
hemia  (trencadura) ,  de  les  quals  se  formen,  intestinal,  biliós,  biliar,  cancerós, 
umbilical,  kerniat,  hemiable,  derivats  que  malament  se  construirien  ab  les  paraules 
genuinament  catalanes  o  més  corrents.  Per  les  meteixes  rahons  convé  conservar  la 
paraula/aj  (matèria  posterma),  de  la  qual  deriven  purulent  y  puriemul;  y  mercuri  (argent 
viu),  de  la  qual  se  formen  mercurial,  mercuriós,  mercúrick;  aixís  com  eucaliptus,  dit  vul- 


—    532    — 


'     .'«.1 


g^Lvm^ïii  fibrer  y  estrmnoni  o  kerba  taupera,  y  millor  coneguts  per  eucaliptus  (derivat, 
eucaliptol)  y  estiamoni. 

De  les  paraules  tècniques  devem  fer  una  distinció  entre  les  d'ús  comú  y  les  dificul- 
tpses.  Moltes.son  les  paraules  qu'en  lo  llenguatge  científich  poden  considerarse  com  a 
corrents  y  per  lo  tant,  llingüísticament  enrahonant,  ben  conegudes.  Os,  aixella,  tòrax, 
crani,  lligament,  articulació,  cervell,  artèria,  vena,  nirvi,  embrió,  ronyó,  microbi,  olf atu- 
ri, pericardiy  gangli,  peritoneu,  bronqui,  occipital,  gòll,  ungla,  cap,  testa,  bufeta,  llaga, 
geniva,  genoll  y  algunes  centes  que  n'hi  podríem  afegir,  servesquen  d'exemple.  Aquest 
aplech  deu  reputarse  ja  com  a  format. 

Mes  er  moltes  paraules  esdevenen  veritables  dificultats  per  sa  formació  catalana,  y 
son  les  que  jo  anomeno  dificultoses  o  dubtoses.  Exemples:  cuchilla  y  cuchillete,  que 
podríen  nomenarse  coltell  (d'amputació)  y.  coltellet  o  coltelló;  falangita,  que  jo  anome- 
naria/^/í^w^^/^  o  millor /<j/í?;^í'//íï,  pera  no  confóndreles' ab/tí!/tf«jr  y  falangina;  de- 
rrame  pleurltico,  pera  mi  derramament,  escampament  o  devassall  pleurítich;  cuüas 
(óssos  del  peu),  que  deuríeu  dirse  falca  o  tascó  en  purisme  de  llengua,  y  als  quals  pot- 
ser sería  millor  conservar  la  meteixa  denominació  de  cunya,  o  en  tot  cas  de 
cunna,  pera  respectar  son  derivat  cuneiforme;  garganta  del  pie  qu'un  no  sab  com  ano- 
menarho;  foco,  cayado,  macitez,  angiotribo,  hiimero,  útero,  algunes  d'adaptació  molt 
discutible;  antebrazo  (avant  bras);  frenillo,  pera  la  qual  s'ha  proposat  fré  y  jo,  parant 
compte  en  ésser. diminutiu,  ne  Aichfrenell;  es  a  dir,  que  podríem  multiplicar  fins  al 
infinit  los  exemples  de  les  paraules  tècniques  qu'al  passar  al  català  devenen  verament 
dificultoses. 

Es  del  cas,  donchs,  que,  fentnos  càrrech  de  les  dificnjtats  que  pera  là  formació  de 
moltes  paraules  tècniques  catalanes  s'ofereixen  més  d'una  volta,  escorcollem  o  esbrossem 
tant  sols  los  viaranys  que  pugam  seguir  pera  no  perdre  los  bons  camins  de  la  puresa 
de  la  Llengua  entre  la  broçsa  y  'Is  matolls  de  les  intrussions  de  parles  a  n'ella  estranyes. 

Podem,  en  primer  lloch,  comparar  les  paraules  dubtoses  científiques  catalanes  ab 
les  meteixes  d'altres  idiomes  y  ab  les  veus  vives  consemblants,  o  potser  d'elles  deriva- 
des, del  idioma  català;  potser  per  aital  senzill  medi  nos  serà  fàcil  rectificar  alguna 
inexactitut  d'adaptació  y  depurar  lo  català.d'intrusismes. 

En  segon  terme  les  paraules  dubtoses  deuen  subj^ctarse  a  les  regles  generals  de 
la  llengua  catalana,  pera  llur  terminacions,  donantleshi  les  desinencies  gramaticals  esta- 
blertes. Les  esmentades  desinencies  lo  meteix  deuen  ésser  pera  '1  llenguatge  corrent 
que  pera  '1  científich;  elles  poden  facilitar  moltíssim  la  tasca  de  formar  y  constituir  lo 
tecnicisme  mèdich  y  biològich. 

En  cas  de  dubte  en  la  formació  de  les  paraules  tècniques  o  en  sa  adaptació  al  cata- 
là, deu  recorrers  a  sa  etimologia,  generalment  grega  o  llatina,  reconstituintles  ab  arreglo 
a  aquella.  Gran  nombre  de  veus  del  llenguatge  científich  mèdich,  potser  llur  major  part, 
provenen  etimològicament  del  grech;  pot  ésser  font  de  depuració  consultar  l'esmentat 
origen,  tenintlo  en  compte  tant  pera  les  paraules  primitives  com  pera  les  derivades.  Si, 
per  exemple,  de  pàncreas,  tòrax,  abdomen,  aracnoides,  caròtida,  actinomicosis,  tètanus, 
òrbita,  aurícula,  perinc,  etc,  naixen  les  veus  d^rwdLÚQS  pancreàtich,  toràcick,  abdominal, 
aracnoideu,  carat  i  deu,  actinomicòssich,  tetcDiich,  orb  i  tari,  auriadar,  perineal,  etc,  en 
cambi  de  estòmech,  ronyó,  bufeta,  pulmó,  cor,  etc,  arrenquen  los  derivats  gastropaüa, 
gastralgia,  gastrítich,  de  gastery  gastrós,  estòmech;  nefritis,  nefrotomia,  hidronefrosis, 
etcètera,  de  ?iephoros,  ronyó;  cistitis,  cistorrafia,  càlcul  vesicaL  de  kystis  y  vesica,  bufeta; 


—     553     — 

pneumònich,  pneumotomía,  de  pneumon,  pulmó;  cardiach,  cardiopatia^  cardiectasia,  de 
kardiUy  cor,  etc,  y  per  Testil  moltes  y  moltes. 

Un  altre  recurs  de  vàlua  que  no  devem  oblidar  en  nostra  tasca  de  reconstitució 
del  llenguatge  mèdich  y  bíològich  català  es  consultar  los  clàssichs  dels  segles 
XIII,  XIV,  XV  y  XVI  qu'en  alguns  casos  nos  podran  aclarir  dubtes  y  nos  permeteràn 
depurar  les  corrupcions  del  llenguatge  usual  que  poguessen  haver  influit  en  les  veus 
tècniques. 

Completem  aquest  ràpid  estudi  de  les  principals  regles  que  podem  posar  en  pràctica 
pera  nostre  objecte,  ab  lleugeríssimes  observacions  respecte  d'algunes  veus,  en  aparien- 
cia  dubtoses  y  d'algunes  desinencies  ja  avuy  ben  establertes. 

Un  gran  aplech  o  ben  nombrós  gaveU  de  paraules  tècniques  de  Medecina,  se  pro- 
nuncien gaire  be  iguals  en  los  diferents  idiomes,  d'acord  ab  son  origen  etimològich, 
presentant  Sols  petites  variants  motivades  per  les  desinencies  usuals  del  idioma  que  les 
adopta.  Entre  les  membrades  paraules  podem  esmentar:  kpiplon,  esfínter,  sinoma^  dia- 
fragma,  anastòmossis,  hidrocefaüa,  neoplassia,  aneurisma,  caquexia.fístula,  dispepsia, 
tòrax,  abdomen,  olècranon,  aponeuròssis,  ileon,  isquion,  cardias,  còlon,  exòstossis,.  mi- 
crozòos,  microfits,  tètanus^  alalia,  aTWsmia,  taraçocentessis,  paracentessis,  yugular,  claví- 
cula, equinococus,  actinomicossis,  sutura,  embòlia,  hiperclorkidria,  bilis^  escleròssis,  es- 
clerodermia,  etç.,  etc.  de  les  quals  se  construheixen  derivats  com  esfinterià,  sinatnal,  ^ 
diafi  agmàtick,  anastomòtick,  hidrocefhlich,  neoplàssich,  aneurisma tich,  caquèctich,  fistu- 
lóSydispèptich,^ic,,Qtc.T>ms  d'aquest  grupo  n'hi  hà  mohes  a  les  quals  s'afegeix  lo 
suíixe  oides  (en  forma  de),  del  mot  çrech  eidos  (forma),  després  de  les  radicals.  Y  aixís 
tiroides,  aracnoides,  cricoides,  aritenoides,  escaf oides,  trapezoides,  cuboides,  cancroide, 
teratoide,  mastoides,  etc,  ab  sos  derivats  tiroideu,  tiroidina,  ara  cnoideu,  cuboideu, 
mostoideu^  etc,  etc  Tot  aquest  conjunt  de  mots  tècnichs  cap  dificultat  ofereix  en  sa 
adaptació  a  la  parla  catalana. 

Les  paraules  breus  la  terminació  castellana  de  les  quals  es  o  precedida  de  conso- 
nant, son,  en  general  les  que  a  més  dubtes  donen  Uoch.  Les  més  dubtoses  son:  duodeno, 
yeyuno,  trago,  timó,  ano,  foco,  trigèmino,  poro,  ktcmero,  angiotribo,  cefalotribo,  feto, 
sacro,  píloro,periostótomo,  ^ntxG  vcioM^s  que's  podria  esmentar,  y  referentment  a  les 
quals  caldria  discutir  si  convindria  conservar  pera  algunes  la  terminació  o  (timó,  ano,  foco, 
hümero,  sacro,  píloro),  o  la  en  /,  o  la  llatina  en  us  o  um,  o  suprimir  la^?  final,  com  en 
moltes  s'aconcella  |^^íí(?d&7?,  duodeni;  hümero  o  hiimerus;  sacro  o  sacrum;  trigèmin; 
pilar  o  pilorus;  periostotom,  etc). 

Altres  d'aquest  meteix  aplech  no  ofereixen  aitals  dificultats  y  algunes  son  ja  cata- 
lanament ben  admeses.  Estrep,  pit,  ventricul,  encèfal,  cervell,  òs,  recte,  such  Qugo), 
tacte,  antre,  traumatisme,  lòbul,  càlcul,  calsfrets,  parpella,  o  palpebre,  pruhitja  (prurito), 
sinapisme,  espasme,  nirviós,  tars,  oíd,  dors,  epidídim,  vas,  ple  xe  ^  àstràgal,  orgue,  creixen- 
sa,  kipocampf  auditiu,  gust,  aparell,  antull  o  desitg,  desenrotlla,  empaig,  emplastre, 
muscle,  boig  ofoll,  seqüestre,  ciibit,  carp,  fetge,  melsa,  y  tantes  com  ne  poguera  esmen- 
tar, son  suficients  exemples  de  lo  que  he  fet  constar.  Entre  aquestes,  les  termenades 
en  no  (mediastino,  fnetarcapiano,  craneano,  intestino)  perden  reglamentàriament  la 
última  silaba,  per  dirse  en  català  mediastí,  metacarpià,  cranià,  intestí. 

Les  paraules  castellanes  termenades  en  io  breu  (mesenterio,  radio,  pericardio,  etc) 
perden  la  a,  d'acord  ab  les  regles  ortogràfiques  estoblertes.  Aixís  se  formen:  messenteri, 
radi,  nirvi,  occipuci,  bronqui,  epígastri,  hipocondri,  pericardi,  epiteli,  microbi,  olfatori. 


—     534 


n 


gangli,  trompa  de  eustaqui  o  de  Fallopi,  hipogastri,  tnesogastri,  endoteli,  pericondri, 
írapeci,  endocardi^  cojitagi  o  contagià,  etc,  etc. 

Les  paraules  tècniques  qu'en  castellà  acaben  en  eo  esdrújol  (cràneo,  raquídeOy  cal 
càneo,  etc),  en  general  cambíen  eo  en  /.  Exemples:  crani,  raquidi,  calcani,  coccigi,  san- 
guini, iraquià,  etc.  Osseu  y  popliteu  potser  deuen  esceptuarse.  Si  la  sflaba  final  eo  es 
breu  (peritoneo,  mastoideo,  etc),  la  cambíen  per  eu  en  català  (peritoneu,  mastoideu,  pe- 
roneu,  tir  oi  deu,  sessamoideu,  cuboideu,  etc). 

Los  esdrújols  en  ico,  ago  (hepàtica,  estainago,  pleuritico,  etc)^  perden  la  o,  escepció 
feta  de  Deugeres  variants.  Exemples:  hepàtich,  estòmech,  pleurítick,  epighstrich,  àtich, 
encefàlich,  menmgidch,  tròfich,  hidatidich,  toràcich,  cartilech,  linfàtich,  gàsírich,  gran 
simpàtichy  exoftàlmick,  psiquich,  òsteo-plàstich,  terapèutich,  fisiològich,  bronquiectàssich, 
sèptich,  traumàtica,  kemorràgich,  ginecològic/t,  gastritich,  displ•psich,  sintomàtich, 
pilòrich,  etc,  etc  ^  ' 

Un  altre  aplech  de  paraules  de  divers  termini  castellà,  no  està  subjecte  a  regles: 
unes  son  ja  acceptades;  altres,  dubtoses.  Entre  les  primeres  gola  o  gorja  (garganta); 
úvula,  campaneta,  gargamella  o  gargamella,  (campanilla);  apèndix,  muscles,  clatell,  es- 
patlla, ungla;  volta  (bóveda);  agensament  (aseo  o  toilette);  dolensa,  greixensa  (gordura); 
inabellensa,  desmenjament  o  ^.y^^?^^  (inapetencia),  genoll,  falanx  (falange),  farinx 
(faringe),  lafinx  (laringe),  fosses  nasals  u  orbitraries,  esquena,  ventre,  verola,  goÜ, 
bufeta,  dura  y  piamare,  munyeca,  vena,  cap  o  testa,  volum,  ferida,  cangrena,  llaga, 
avort,  butllofa  (ampolla),  banya  o  corn  (asta),  cadavre,  cambra  (càmara),  caperó  (cape- 
mza),  geniva,  gota  o  poagre,  esquerda  o  clivella  (grieta),  fenedura  (hendidura),  ratlla 
(linea),  matriu,  porpra  (púrpura),  terçana  (terciana),  sonda  o  escandall  (sonda),  vern- 
datge,  barbs  (barros),  escreixensa  (excrecencia) ,  ronquera  o  rugall,  etc,  etc; 
y  entre  les  segones  o  les  dubtoses  esmentaré  tant  sols:  soplo  (buf);  cbble  soplo  (doble 
buf);  ruído  de  roce  (soroll  de  frech);  yunque  (enclusa);  n^ica;  médula  (mèdula  o  moll  de  la 
espinada);  vena  mediana  basílica  (vena  mitjana  basílica) ;  nervio  mediana  (nirvi  mitjà 
o  mitjaner);  ruido  de  fuelle  (soroll  de  manxa);  adherencias  (adherenses,  afegidures  o 
lligalls);  brida,  pisciforme  y  unciforme,  que  potser  deurien  dirse  d'igual  manera;  y 
entre  les  més  dubtoses,  garganta  del  pie,  vacios,  flexura  sigmoidea,  paraules  la  signi- 
ficació catalana  de  les  quals  té  qu'estudiarse. 

Finalment,  (y  acabo  ab  aquest  assumpto)  s'apliquen  en  Medecina  a  moltes  paraules 
tècniques  sufixes  o  terminis  especials  que  les  classifiquen  y  donen  Uoch  a  la  formació  de 
gran  nombre  de  mots,  tots  ells  ja  dèsde  *1  moment  ben  adaptables  al  català  y  que  deuen 
ésser  acceptats  sens  discussió  per  arrencar  ja  de  la  llur  etimologia.  Y  son  en  conjunt 
aquests  acabaments:  itis  (inflamació),  gastritis,  hepatitijs,  sinovitis;  algia  (de  algos,  dolor), 
fteuralgia,  gastralgia,  cefalalgia;  ragia  (pèrdua  de  sang),  hemorràgia,  gastrorragia, 
pneumorragia,  enterorragia;  rrea  (fluix  passiu  o  no  sangnós)  ^^.y/r<?/r^^,  enter orrea,  sia- 
lorrea;  ptosis  (cayguda),  gastroptosis,  Jiefroptosis;  oma,  (tumor),  fibroma,  hematotna,  lipo- 
ma,  carcinoma;  ectasia  [dW^XAQXò],  gastrectasia,  cardiectasia;  plegia  (feridura  o  paràlisis), 
hemiplegia,  paraplegia;  cele  (en  general  hèrnia),  epiplocele,  enterocele,  meningocele; 
patia  (malaltia),  gastropatia,  7ieuropatia;  írofia  (nutrició),  hipertròfia,  atrofia,  esplenotro- 
fia;  megalia  (agegantament),  espleTwmegalia;  y  pera  actes  operatoris,  tomúx  (tallar), 
gastrotomia;  ectomia  (estirpar),  gastrectomia;  ostomia  (establiment  de  fístula),  gastrosto- 
mía;  plastia  (regeneració),  rinoplastia,  piloroplastia;  rafia  (sutura),  perineorrafia,  col- 
porrafia;  pexia  (fixació),  nefropexia,  metropexia. 


'  ^  'T^jByTwwr*'jT''j^;'^''*^*-rt-~fe*^^^-iiapp^  ^  r" 


—     535 


Això^  es.  rallant  se  m'acud  pera  demostrar  la  necessitat  de  reconstituir  lo  llenguatge 
mèdich  y  biològich  català  y  pera  assenTïrferr  aigw»  petits  viaranys  que  podrem  seguir 
tots  quants  ab  bona  voluntat  emprengam  la  pacienta  tasca  d*aquesta  reocxistitució.  Una. 
volta  ella  feta,  fóra  convenient  formar  ab  tot  aquest  recull  de  mots  tècnichs  una  branca 
del  Diccionari  català  intítolada  de  Diccionari  català  de  Ciències  Mèdiques  y  Biològi- 
ques, ahont  podrien  xoplugarse  totes  llurs  paraules  tècniques,  deixant  pera  '1  Dicciona- 
ri general  les  veus  més  conegudes,  més  esteses  y  d'üs  més  comú  de  les  esmentades 
ciències.  He  dit  una  branca:  y  nostra  modesta  obra  fóra  sols  una  branqueta  qu-eixiría, 
com  altres,  del  gran  tronch  del  Diccionari  Català  qu'ab  Tentusiasme  d'un  enamorat  de 
sa  estimada  terra,  les  forces  d'un  atleta  y  la  fe  d'un  apòstol,  conreua,  fa  créixer  y  farà 
arribar  a  plena  ufana  lo  brau  campió  a  qui  tant  deu  la  parla  catalana,  Mossèn  Antoni 
Alcover. 

De  quant  he  esposat,  puch  deixar  sentades  les  següents 

CONCLUSIONS: 

i.a     E^  necessari  reconstituir  lo  llenguatge  científich  mèdich-biològich  català. 

2.*  Fet  Taplech  de  les  paraules  tècniques  ja  acceptades,  les  dubtoses  deuen  ésser 
sotmeses  a  les  regles  generals  de  la  Llengua;  subjectantles  a  les  desinencies  gramati- 
cak  establertes. 

3.a  En  cas  de  dubte,  recórrer  a  llur  etimologia,  generalment  grega  o  llatina,  recons- 
tituintles  ab  arreglo  a  aquella. 

4.a  Consultar  los  clàssichs  dels  segles  Xíil,  XI v,  xv  y  XVI  pera  depurar  les  corrup- 
cions del  llenguatge  que  poguessen  haver  influit  en  les  veus  tècniques. 

y  5.»  Formar  ab  aquest  recull  de  paraules  tècniques  lo  Diccionari  mèdich-biològich 
català,  branca  del  Diccionari  general,  pera  '1  qual  deuen  deixarse  sols  los  mots  cientí- 
fichs  d'üs  més  corrent. 

He  dit. 


-     536     - 


De  D.  full  Delpont,  de  Perpinyà. 


Lo  català  al  Rossilló 

Per  més  que'ls  sigles  hajin  passat  desde  que  '1  Rossilló  es  part  de  França,  la  vida 
del  poble  s'hi  ha  restat  catalana;  lo  parlar,  les  costums,  les  festes  de  pagesia^  les  fun- 
cions religioses,  la  vida  familiar,  encare  hi  són  prou  catalanes,  per  més  que  s'hi  haji 
contrepuntat  Tinfluencia  francesa.  Per  lo  pla  del  Rossilló,  per  les  costes  de  la  Salanca 
y  de  la  Marenda,  a  Vallespir,  a  Conflent  y  a  Cerdanya,  lo  poble  pensa,  canta,  traba- 
11a,  viu,  en  català,  mes  ni*l  sab  llijir  ni'l  sab  escriure;  tot  lo  que  toca  a  escriptures  y  a 
literatura  se  fa  en  francès,  els  escriptors  públics,  los  periodistes,  los  literats,  s*espres- 
sen  no  més  que  en  llengua  trancesa.  De  manera  que  tothom,  a  Rossilló,  pensa  y  parla 
en  català,  y  que  tot  s'hi  escriu  en  francès. 

Mes  la  vida  catalana,  es  tala  manera  forta  y,  tala  manera  ben  particular,  que  prous 
rossillonesos  que  parlen  y  escriuen  en  francès,  tot  soviny  los  mou  l'amor  a  llur  terra 
payral,  y  gràcies  a  Deu  se  recorden  allavors  de  la  llengua  y  de  les  costums  catalanes. 

M'apar,  donchs,  que  '1  poble  rossillonès  es  com  el  meteix  Canigó,  fet  tot  un  pe- 
nyal  català;  onades  d'influencia  francesa  no  paren  de'l  rodejar,  alguna  d'elles  s'enlayra 
de  tant  en  tant  fins  a  la  seua  falda;  mes  passada  l'embestida,  fosa  y  càyguda  l'escuma, 
la  penya  s'ha  restat  sencera,  encare  que  n'haji  rodolat  alguna  pedreta. 

Aixís  es  que  'I  renaixement  literari  de  Catalunya  devia  remoure  l'esprit  dels  ros- 
sillonesos; y  prou  qu'ho  ha  conseguit. 

Se  trobà,  aquestos  quaranta  anys  passats,  qu'uns  escriptors  y  poetes  rossillonesos 
refilaren  en  català,  tot  ho  fent  cad'un  ^el  seu  ban,  així  mateix  com  aucellets  escam- 
pillats  pels  quatre  cantós  d'un  bosch.  Eren,  En  Pere  Courtais,  a  Banyuls;  Mossèn 
Rous,  a  Estagell;  En  Pere  Talrich,  a  Pans;  En  Justí  Pepratx,  Mossèn  Boixeda,  el  doc- 
tor Gouell,  En  Francès  Marteau,  a  Perpinyà;  Mossèn  Bonafont,  a  Tautahull. 

Deu  donà  allavores  a  Catalunya  Mossèn  Jacinto  Verdaguer,  lo  gran  poeta  que  tant 
devia  enaltir  y  escampar,  per  tot  arreu,  la  poesia  catalana.  Va  ésser  com  un  cop  de 
trò,  lo  poema  L Atlàntida\  després  se  fan  les  festes  literàries  de  Banyuls-de-la-Marenda; 
per  aquell  temps  Mossèn  Cinto  torna  a  Rossilló,  recorre  el  Canigó  y  *1  Pirineu;  se  rela- 
ciona amb  unos  nous  y  humils  literats  rossillonesos,  tots  li  són  amichs  y  deixebles,  tots 
li  tenen  entusiasme;  per  fi,  té  al  poema  Canigó^  com  a  coronament  d'aqueixa  germanó 
catalana-rossillonesa. 

Una  influencia  més  especial  tingué  encare  Mossèn  Cinto;  y  es*  que  va  fer  estimar 
de  nou  lo  parlar  en  català;  amb  els  seus  tractes  dolsos  y  senzills,  mostrà  qu'hi  ha  tant 
bo,  tant  fi,  tant  pur  llenguatge,  en  català  com  en  francès;  lo  parlar- en  català,  desde  en 
devant  va  ésser  més  apreciat  per  la  gent  d'educació  y  de  coneixements  literaris;  les 
obres  de  Mossèn  Cinto,  d*En  Guimerà,'d'En  Francesch  Matheu,  d'En  Bosch  de  la  Trin- 
xeria,  d'En  Massó  y  Torrents,  foren  com  més  va  més  llijides.  Ja  no  era  més  allò  que 
fos  casi  un  tocat,  qui  s'aficionava  a  la  llengua  catalana. 

Va  venir,  allàvons,  lo  nou  bisbe  de  Perpinyà,  Monsenyor  Carsalade  du  Pont,  que 
se  feu,  desseguit,  un  catalanista  de  cor,  de  fets  y  de  paraules,  com  ne  són  Jjona  prova 


—     537     - 


ses  converses,  sos  manaments  pastorals,   y   la  restauració  de   Sant  Martí-de-Canigó. 

Vingué,  encare,  l'incansable  Mossèn  Alcover,  que  duya  la  bona  paraula  desde  la 
germantvola  Mallorca,  y  que  nos  sona,  a  favor  de  la  llengua  catalana,  unes  trompeta- 
des  que  tenien  de  remenar  y  despertar  fins  als  més  deixats  dels  escriptors  rossillonesOsS. 

Vingué  també  Mossèn  Miquel  Costa,  a  nos  cantar  amb  la  tant  dolsa  parla  mallor- 
quina de  ses  eniayrades  Paesks. 

Y  de  tot  això,  la  llengua  catalana  n'era  més  enfortida,  més  apreciada,  a  Rossi!  ïò. 

Are,  desde  poch.  En  Pere  Vidal  li  ha  donat  una  nova  empenta  amb  la  Sodété 
tfEíudé^s  caíaianes,  que  ha  j  untat  tots  los  aymadors  de  ta  llengua  y  de  la  vida  catalanes 
a  Rossilló. 

M'es  un  pler  y  una  satisfacció,  de  participar  a  vostès  que  en  Consell  d'administra- 
ció de  tala  Súciété  d'EtuíL•s,  ht  són  posats,  com  a  bons  germans  y  apreciats  companys, 
Na  Dolors  Moncerdà  de  Macià,  Mossèn  Alcover,  y  D  on  Francisco  Monsalvatje  (de  Ge- 
rona).  De  més,  gnicies  a  riniciativa  del  entusiasta  qu'es  En  Gustau  Violet,  s'hi  projec- 
ta també  la  reimpressió  d'antigues  obres  catalanes. 

y  si  a  Deu  plau,  donchs^  lo  Rossilló  tornarà  a  ésser  un  gatimell  ben  florit  de  la 
pàtria  catalana^ 


35 


V 


-     538 


De   Mr.  R.  Foulché'Delbosc,  Director  de  la  Revue  hispanique,  de  París. 


La  Bible  en  catalan 


Messieürs, 

Les  quelques  remarques  que  je  vous  présenterai  dans  cette  tres  courte  communica- 
tion  sont  simplement  le  résumé  des  travaux  préliminaires  entrepris  en  vue  de.  l'impres- 
^jop  de  la  Bible  catalane,  un  des  textes  les  plus  importants,  par  son  étendue  et  son  ca- 
ractère,  pour  la  connaisance  de  votre  langue.  Je  me  suis  borné  à  utiliser  les  indications 
fte^apitqiii  se  sont  occupé  de  la  question  avant  moi,  principalement  du  plus  erudit 
d'entre  eujc,  le  tres  regretté  Samuel  Berger,  dont  les  Nouvelles  recherckes  sur  les  Bi- 
òies  pravençales  et  catalanes  ont  paru  en  1 890  dans  le  tome  XIX  de  la  Romania. 

La  Bible  catalane  fut  publiée  au  XV**  siècle:  de  février  1477  à  mars  1478,  Alfonso 
Fernandez  de  Córdoba  et  Lamberto  Palmart  l'imprimèrent  à  Valence,  aux  frais  de  Phi- 
lippe  Vizland.  Des  causes  étrangères  à  l'érudition  en  firent  supprimer  les  exemplaires: 
la  destruction  parait  avoir  été  complète,  le  seul  fragment  qui  avait  échappé  au  feu 
ayant  disparu  à  son  tour.  L'histoire  de  ce  fragment  peut  étre  reconstitué  en  rappro- 
chant  les  données  recueillies  par  différents  bibliographes:  la  voici  dans  ses  traits  princi- 
paux.  Dans  un  ouvrage  resté  manuscrit,  le  P.  Juan  Bautista  Civera  s'exprimait  ainsi, 
d'après  le  P.  Jaime  Villanueva  (Viaje  literària  à  las  iglesias  de  Espaha,  Madrid,  1806, 
t  IV,  p.  54):  «El  ano  pasado  de  1645  por  el  mes  de  Octubre  llegaron  à  mis  manos 
quatro  hojas  de  papel  de  marca  mayor  que  me  envio  un  clérigo  de  Valencià,  diciendo 
las  habia  hallado  entre  otros  papeles  viejos  en  el  archivo  de  la  Seo,  y  eran  las  últimas 
de  una  bíblia  escrita  en  lengua  valenciana,  vertida  de  la  latina  por  el  dicho  P.  D.  Bo- 
nifacio  [Ferrer],  y  impresa  en  Valencià  el  afto  1478.  Espantéme  mucho  quando  tal  vi, 
porque  nadie  de  quantos  de  él  trataron,  que  fueron  muchos,  semejante  cosa  habia 
dicho,  por  no  haber  llegado  à  su  noticia...  Y  por  ser  esta  cosa  tan  nueva,  me  ha  pare- 
cido  encaxar  la  última  hoja...»  Ce  dernier  feuillet,  le  P.  Civera  le  colla  à  la  p.  362  deia 
seconde  partie  de  ses  Anales  de  la  Car  tu  xa  de  Porta  Celi  y  fundaciones  de  todas  las 
cartuxas  de  la  santa  provincià  de  Cataluha;  quant  aux  trois  autres  feuillets  nul  ne  sait 
ce  qu'il  en  advint.  Le  P.  Josef  Rodríguez  est  deux  fois  en  contradiction  avec  ces  ren- 
seignements:  d'après  lui,  Civera  aurait  conservé  les  quatre  feuillets  retrouvés  de  la 
Bible,  et  Touvrage  dans  lequel  il  les  aurait  insérés  ne  serait  pas  les  Anales  de  la  Car- 
tuxa  de  Porta  Celi,  mais  les  Vidas  de  los  hijos  mas  insignes  de  la  santa  cartuxa  de  Por- 
ta Celi,  desde  su  primera  fundacion;  voici,  en  efíet,  ce  qu'on  lit  à  la  p.  88  de  la  Biblio- 
teca Valentina:  «para  que  no  pereciesse  la  memòria  de  este  Escrito,  los  quatro  vltimos 
folios  de  èl,  contenidos  en  vn  Pliego  de  marca  mayor  (que  notan  la  Impression,  y  el 
aflo)  fueron  hallados,  en  el  Archivo  de  nuestra  Santa  Iglesia  Metropolitana  de  Valen- 
cià, afto  164Í,  y  por  ciertas  vias,  pararon  en  poder  de  nuestro  Valenciano,  el 
P.  D.  Juan  Bautista  Civera,  Monge  de  la  Santa  Cartuxa  de  Porta  Coeli...  el  qual  lesinse- 


—     S39     — 

riò  en  sü  Libro  de  los  Varones  llustres  del  Monasterio,,,  de  Porta  Ccelí.»  Quoi  qu'ü  en 
soit,  it  semble  que  les  deux  ouvrages  manuscrits  du  P.  Civera,  les  Anales  et  les  Var^^nes 
llustres — l'un  n'était  vraisemblabiement  que  la  suite  de  l'autre  —  furent  conservés 
pendant  pres  de  deux  siècles  à  la  chartreuse  de  Porta  Celi;  nous  en  avons  du  moins  le 
témoignage,  dírect  ou  indírect,  de  plusieurs  erudits:  le  P.  Josef  Rodriguez  —  Vicente  Xi- 
meno — Gregori o  Mayans— Josep h  Rodríguez  de  Castro,  qui  dans  sa  Biblioteca  espaíwla 
(t.  I,  pp.  444-448),  reproduït  te  dernier  feuiUet  d'après  une  copie  fat  te  par  Francisco 
Asensio— Francisco  Pérez  Bayer ^ — Joaquin  Lorenzo  Villanueva  (aux  pp.  CXXXIÏ- 
CXXXV  de  De  la  leccíon  de  la  Sagrada  Escritura  en  lengnas  vulgares,  Valencià  1 79 1 ). 
Au  dix-neuvième  siècle,  a  une  date  qu'il  n'est  guère  possible  de  préciser,  les  n^nu- 
scrits  de  Civera  disparurent  de  la  chartreuse  oú  on  les  conservaít  et  nous  ne  savons  ce 
qu'ils  sont  devenus.  La  meilleure  copie  qui  nous  soit  parvenue  du  colopbon  est  due  à 
May  ans:  elle  se  trouve  dans  une  lettre  datée  du  22  avril  1758  et  adressée  à  Gerard 
Meerman;  M.  Serrano  y  Morales  Ta  reproduí  te  à  la  p.  150  de  son  remarquable  Diccio- 
nariú  de  las  imprenías  que  han  existidú  efi  Valettcia, 

Je  ne  sais^  Messieurs,  si  un  exemplaire  a  échappé  à  la  destruction  dont  je  vous  par- 
lats toüt  à  r  heure;  j'ignore  naturellement  si  quelque  hasard  heureux  nous  permettra 
un  jour  de  feuilleter  le  précieux  incunable  dont  nous  déplorons  l'absence,  maisen  atteit- 
dant  nous  pouvons  imprimer  toute  la  Bible  en  catalan  en  nous  servant  des  manuscrits 
qui  se  trouvent  à  Londres,  à  Paris,  à  Séville  et  à  Barcelone;  je  les  énumèrerai  sommai- 
remen  t. 

A.  Le  British  Museum  posséde  (Egerton  1526)  un  ms.  daté  de  1465,  contenant  la 
première  moitié  de  TAncien  Testament. 

La  Bibliothèque  Nationale  de  Paris  a  les  manuscrits  suivants: 

B.  Ms,  esp.  2-4,  trots  volumes,  écriture  du  XV*  siècle,  comprenant  l'Ancien  et  le 
Mouveau  Testament. 

C.  Ms.  esp.  5,  daté  de  1461.  mème  contenu  que  le  ms,  du  British  Museum. 

D.  Ms.  esp.  486,  écriture  du  XíV*  siècle,  comprenant  le  Nouveau  Testament, 

E.  Ms.  fr  2434,  écriture  du  XIV  siècle,  comprenant  le  Fsautier. 

F.  Ms.  fr.  2433,  écriture  du  XV*  siècle,  comprenant  le  Psautien 

G.  Ms.  esp.  37Ó.  écriture  du  xvi*  siècle,  comprenant  le  Psautier. 
H.     Ms.  esp.  244,  écriture  du  xvr  siècle,  comprenant  le  Psautier. 

J.  A  Séville,  la  Bibliothèque  Colom bine  possède  (7.7.6,)  un  ms.  du  XV*  siècle  con- 
tenant CXir  psaumes  et  deux  courts  passages  du  Nouveau  Testament. 

K.  A  Barcelone,  il  existe  un  ms.  des  Evangiles,  du  XV  siècle,  dans  les  archives 
de  la  famille  de  SobradieL 

L.  Eniïn  i  i  convient  de  mentionner  un  Psautier  imprimé  à  Barcelone  vers  1480  par 
Nicolas  Spindeler,  qui  reproduït  le  texte  de  la  Bible  publiée  à  Valcnce.  Nous  ne  con- 
naissons  qu'un  exemplaire  de  ce  Psautier,  à  la  Bibliothèque  Mazarine. 

La  juxtaposi tion  des  deux  versions  du  Nouveau  Testament  et  des  diverses  versions 
du  Psautier  permettra  d*  intéressantes  remarques. 

Je  crois  ne  pouvoir  mieux  terminer  cette  communication  qu'en  donnant  lecture  du 
debut  de  la  Genèse,  tel  que  je  T  ai  copié  dans  le  manuscrit  du  British  Museum; 

En  lo  principi  crea  Deu  lo  cel  e  la  terra,  mas  la  terra  era  buyda  e  vana,  e  las  tene- 
bres eran  sobre  la  fas  del  labis»  e  1  espirit  de  Deu  era  portat  sobre   las  aygues.  E  dix 


—     540    — 

Deu:  «Sia  feta  lumi),  e  feta  fou  la  lum.  £  viu  Deu  la  lum  que  era  bona:  deperti  la 
lum  de  las  tenebres  e  apella  la  lum  die  e  las  tenebres  apella  nit,  e  fet  es  vespre  e  mati 
vn  die. 

E  dix  Deu:  «Sia  fet  firmament»,  e  sepera  les  aygues  que  eran  deius  lo  firmament  de 
aqucllas  que  eran  sobre  lo  firmament,  e  fet  es  axi.  E  apella  Deu  lo  firmament  cel,  e  fet 
es  vespre  e  mati  die  segon. 

E  dix  Deu:  <Sian  congirades  las  aygues  qui  dejus  lo  cel  son  en  .j.  loc,  e  aparega 
sech»;  e  fet  es  axi.  Anomena  Deu  la  secha  terra  e  los  ajustaments  de  las  aygues  apella 
mar.  E  vae  Deu  qu'era  bona  cose  e  dix:  «Brota  la  terra  erba  verdeiant  faent  sament  e 
arbre  portant  fruyt  segons  ta  sua  descresicio  la  sament  del  qual  en  si  matex  sia  sobre 
la  terra»;  e  fet  fou  axi.  E  produy  la  terra  erba  verdeiant  e  aportant  sament  segons  sa 
natura  el  arbre  faent  fruyt  e  hauent  caseu  sament  segons  la  specia  e  viu  Deu  que  era 
bo  e  fet  fou  vespre  e  mati  die  tercer. 

E  dix  Deu:  «Sian  fetas  lumenaries  en  lo  firmament  del  cel  que  depertesquen  lo  die 
e  la  nit,  e  sien  en  senyal  hi  en  temps  e  en  dies  e  en  anys  per  que  cleregen  en  lo  firma- 
ment del  cel  e  enluminen  la  terra»;  e  fet  fou  axi.  E  feu  Deu  dues  grans  lumenaries,  la 
lumenarie  que  deuant  anas  al  die  e  la  lumenarie  manor  que  deuant  anas  a  la  nit  e  las 
stelas  posa  en  lo  firmament  de  cel  que  luhicen  sobre  la  terra  e  deuant  anacen  al  die  e 
a  la  nit  e  deperticen  la  lum  e  las  tanebres.  E  viu  Deu  que  fou  bo  e  fet  es  vespre  e 
mati  die  quart. 

E  dix  Deu:  * Prodoescan  las  aygues  femouilla  de  anima  viuent  e  voletaria  sobre  la 
terra,  sots  lo  firmament  del  cel.»  E  crea  Deu  las  balenas  grans  £  anima  viuent  e  moui- 
ble  las  quals  han  produydes  las  aygues  en  sas  species  e  tota  voletaria  segons  sa  dis- 
creció, E  viu  Deu  que  era  bo.  Baney  a  ells  dient:  «Crexeu  e  siau  multiplicats,  e  com- 
pliu las  aygues  de  la  mar,  e  los  aucells  sian  multiplicats  sobre  la  terra.»  E  fet  fou  ves- 
pre e  mati  lo  die  sinque. 

E  dix  Deu:  «Prodoesca  la  terra  anima  viuent  en  sa  discreció  jumentas  rossegants  e 
tot  rossegant  de  la  terra  en  sa  discreció. »  E  viu  Deu  que  era  bo. 

E  dïx:  «Fassam  hom  a  yniatge  e  semblansa  nostra  e  senyoreig  als  f)exos  de  la  mar 
e  a  la  voletaria  del  cel  e  a  las  bisties  de  tota  la  terra  e  a  tot  rossegant  que  s  mou  en 
terra.  ^  E  crea  Deu  i  om  a  ymatge  e  a  semblansa  sua  crea  aquell  mascle  e  famella. 

E  baney  aquells  Deu  e  dix:  «Crexeu  e  siau  multiplicats  e  recompliu  la  terra  e  sos- 
tingau  aquella  e  senyoreiau  als  pexos  de  la  mar  e  als  aucells  del  cel  e  a  tots  los  ani- 
mals que  visquen  sobre  la  terra.» 

E  dix  Deu:  «(Veus  que  he  donat  a  nosaltres  tota  erba  aportant  sament  sobre  la 
terra  e  tots  arbres  que  en  si  matexos  han  sament  de  sa  natura  que  sian  a  vosaltres  en 
viande  e  a  tots  los  animals  de  la  terra  e  a  tota  voletaria  del  cel  e  a  totes  aquellas  coses 
qui  s  mouen  sobre  la  terra  en  las  quals  es  anima  viuent  qui  agen  a  meniar.»  E  fet 
fou  axi. 

E  vae  Deu  toiss  las  coses  que  fetas  hauia  que  eran  molt  bonàs,  e  fet  es  vespre  e 
mati  die  size. 

Adonchs  acabats  son  los  cels  e  la  terra,  he  tots  los  ornaments  delís,  e  compli  Deu 
die  setè  de  tota  obre  que  hauia  acabat,  e  baney  Deu  lo  die  setè  e  santificha  aquell,  car 
en  aquell  ha  sessat  de  tota  la  sua  obre  que  crea  Deu  perquè  la  faes. 


—     541 


De  D.  foan  Clvaneï  y  Mas^  de  Barcelonsu 


Necessitat  de  publicar  una  Biblioteca  clàssica  catalana  per  a  la  formació 

def  Diccionari 


La  llengua  catalana  havia  arribat  a  últims  del  segle  XV  al  més  alt  grau  de  pros- 
peritat que  encar  no  havia  pogut  atènyer  cap  de  les  neo41atÍBes.  Era  una  parla  rica, 
feta  y  treballada. 

Va  desaparèixer  de  la  vida  activa  quan  havia  donat  lleis  que  avui  dia  son  admi- 
ració dels  pobles  progressius,  quan  havia  romput  ab  la  tradició  d  escriure  obres 
filosòfiques  solament  ab  la  rica  llengua  del  Laci  y  quan  ja  s'havia  fet  sentir  de  manera 
sorollosa,  portada  vtctoriosament  per  ses  armes,  a  Tàltre  part  d'Europa.  La  primo- 
gènita de  les  neo-llatines,  quedà  poch  menys  qu  esborrada  del  món  dels  vius,  no 
admesa  en  les  cancelleries  y  solament  destinada  al  ús  familiar;  allavors  començà  a 
passar  un  veritable  càUer  d*  amargura,  comensà  a  sentirse  que  era  manca  de  bellesa, 
que  era  aspra,  que  era  pobre  en  veus  monosilàbiques  y  fins  avui  dia,  un  celebrat 
escriptor  de  Taltre  banda  del  Ebre,  el  Sr.  Pérez  Galdós,  feya  saber  al  poble  sud-ame- 
rica,  que  la  nostra  llengua,  que  un  temps  fou  la  més  polida  d* Espanya  al  dir  d*En 
Boades,  havia  enmantüevat  la  sintaxis  a  sa  germana  la  castellana  ^'*  però  no  fou 
soisament  trist  y  vergonyós  que  la  motexesin,  sinó  que  els  poetes  y  prosistes  nascuts 
en  lo  que  un  dia  fou  nació  catalana-aragonesa  escrigueren,  per  espai  de  tres  centúries 
ab  una  llengua  que  no  havien  ohit  al  nàixer  y  jcosa  estranya!  una  mirada  al  passat, 
la  celebració  d'una  festa,  que  recordava  els  torneigs  literaris  de  lEdat  mitjana  y  el 
voler  fer  ressucitar  una  parla  enterament  oblidada  a  mitjants  del  passat  segle,  aqueixos 
tres  fets  foren  el  crit  de:  j Alçat  Llàtzer!  y  aquella  gran  ossamenta,  que  no  altra  cosa 
era  la  parla  inmortalisada  per  el  gran  Rei  En  Jaume/s  redreçà  y  com  moguda  per  una 
mà  divina,  adquirí  vida,  conquistà  lo  perdut,  que  ja  era  terreny  de  gent  forastera  y  els 


(I)  <Y  Mto  ae  comprende  obwrvundo  que  el  cataíAn  no  tlene  construccliri  propU,  La  sintaxis  es  la  castçüflria  y 
súto  vfrrian  las  voccs,  E^o  puede  deaconoccr^e  que  eti  cicrtoa  pasajcs  de  terniira  y  en  loa  d1d1ogo$  ú  cu^dros  de  un  ca- 
ràcter papuUr  I»  leoguit  catalan^i  tiene  cíerta  encanto  por  su  misma  Jugenuldad,  por  el  dejo  quejumbrosü  de  los  dlml- 
iïutJvo$;  però  desde  que  el  narrador  sale  de  estos  terrenos,  la  len^ua  se  le  rebela;  no  tIene  mds  remedlo  que  recurrir  n) 
espa^oL  catalanJzado.  porque  ei  díülecto  c^rece  de  recursos  para  toda  Lo  que  es  de  un  orden  Jdeológíco.'  (B.  P£rez 
Galdós.  ^£,a  PrfíLSfl,— Buenos-Alrea.— iSBli.) 


-     54a     - 

aficionats  a  les  lletres,  començaréTi  Testudi  d'aqueixa  renaixenta  llengua,  y  avui,  qual 
la  teniuf  exhuberant  de  vida,  cultivada  per  milenars  d'artistes  y  ab  veu  potenta  en  ei 
concert  de  les  llengües  modernes,  puix  si  en  Tantigor  tenia  veu  y  vot  com  ses  germanes 
r  italiana,  francesa,  portuguesa  y  castellana,  per  haver  produït  llibres  com  el  Feiix  tü 
les  rnaravillcs  y  el  Tirant  io  Blanch^  avui  se  fa  sentir  ab  igual  tò  que  allavors,  puix 
Tobra  d'En  Verdaguer  es  d'aquelles  que,  sens  defallir  mai,  aguanten  l'embat  dels  temps 
o  el  pas  de  les  centúries. 

Aquella  llengua  inmortalisada  per  rúnich  tcòlech  que  visqué  en  el  XIII*  segle^  una 
de  les  inteligencies  més  grans  de  tots  temps,  aquell  gran  filosoph  que  sens  descansar 
ni  un  sol  instant  recorria  de  París  a  Viena,  de  Montpeller  a  Gènova  y  de  Nàpols  a 
Pisa,  combatent  l'avcrrotsme;  aquella  llengua  inmortalisada  per  el  fill  mimat  de  les 
Musses  y  les  Gràcies,  Telegant  artista,  creador  de  lo  que  no  perdura,  no  el  primer 
poeta  català,  sinó  el  primer  en  son  sigle;  aquella  llengua  inmortalisada  per  el  paladí  de 
la  fè,  Torador  sagrat  que  corria  sens  dar  tranquilitat  a  son  esperit  per  sa  pàtria  y  per 
fora,  predicant  sempre  y  sempre  fent  prossèlits  al  escalf  de  sa  divina  paraula,  aqueixa 
llengua,  donchs,  després  d'haver  passat  tres  segles  com  encantada,  toma  a  ta  vida  y 
veyent  la  devantera  qne  fi  porten  ses  germauas,  veyent  que  totes  elles  tenen  un  Inven- 
tari de  la  llengua»  un  registre  ahont  s'hi  estotja  lo  més  rich  y  gran  que  té  la  pàtria, 
ens  crida  a  tots,  ens  congrega  a  tots  y  ens  demana  aqueix  llibre  capdaL 

Avuj  dia  es  de  necessitat  la  publicació  d'un  veritable  Diccionari;  però  no  un  lèxich 
aont  s'hi  trobin  les  definicions  d'una  o  més  paraules,  sinó  les  de  totes,  ab  ses  etimolo- 
gies y  exemples;  Diccionari  fora  aquest  format  per  les  Aulorítais  que  té  la  llengua, 
que  son  moltes,  y  com  no  havem  d  ésser  classicistes  en  tot,  sería  de  desitjar  "s  donés 
cabuda  a  escriptors  moderns,  però  no  ab  un  criteri  ab  aixamples,  com  vulgarment  es 
diu,  sinó,  més  bé,  restringit. 

La  formació  de  Diccionaris  de  Autors,  Tinvcntari  de  les  veus  usades  per  l'orgue 
del  Esperit  Sant,  com  apellidà  a  Lull,  el  rei  de  França,  de  tots  els  poetes  que  s'ajus- 
taren al  voltant  d* Alfons  V,  d'aquell  Sant  Vicens  Ferrer  tant  vilipendiat  per  l'historia, 
d'aquell  mestrede  la  rima,  Ausias  March,  del  més  imparcial  dels  cronistes,  Muntaner,  y 
d'aquell  fra  menoret  que's  digué  Francesch  Exemeniç,  formarien,  ab  molts  altres  que 
podria  citar,  un  estol  d'artistes  de  la  paraula  que  ells  per  sí  donarien  un  bon  nombre 
de  papeletes  y  en  molts  dels  vocables,  diferents  significacions,  perquè  ells  coneixien, 
molt  més  que  nosaltres,  el  nirvi  de  la  llengua  catalana,  per  la  familiaritat  que  tenien 
ab  la  llatina.  Acoblats  després  tots  els  Diccionaris  parcials,  quanta  riquesa  no  co- 
neixeríem! 

El  continuu  ús  dels  clàssichs  faria  tomessin  a  la  vida  locucions  tant  descríprives 
com  oipàts  passas,  *'>  st/aus  passos,    f^>  paraules  coloradis  ^i>^  vens  esquinçades  ^*^ 


(1)    E  com  Tirant  veu  qui  sco  anava,  myfijfs püssos  atik  devers  eUa ...  (cap,  CXXVIMJ. 

(Z)  Partit  lo  virtuós  Tirant  de  Ics  damca  sen  anà  a  ia  poaada  de  Ip&Ut  aperant  la  nit  scura  per  qitc  poguí*  Ío  sea 
deiit  atènyer,  t  sol,  dcafrcçat,  en  la  hora  més  dJsposta  ab  süotis  pús^os,  per  io  acostumat  ort  entrant,  !o  seu  camí  únÇM 
a  la  cambra  üt  La  inclUa  Rey  na.  ,  (tap.  CCCCXLV) 

(3)  ,..  e  per  me  que  no  stan  be  tala  rahons  en  biKra  de  cavall tr,  volent  mostrar  a  la  gent  ab  púraaltí  cotoraées  ven- 
jar la  mort  dels  dos  Reys...  (cap.  LXXIX). 

(A)  Com  veu  Tirant  en  les  faldes  de  la  donzella,  ab  lo  (çran  furor  e  ira  que  portava  no  tiagué  noticia  de  la  disposi- 
ció cu  qtic  Tiíant  atauflj  e  ab  cara  fera  e  veu  sçainçadú  se  pres  a  dir  íorma  de  semblants  paraules  í cap.  CCCLXlh. 


—     U3     — 

hora  baixa  t'^,  y  hora  incogitada  ''^  que's  llegeixen  en  la  celebrada  producció  Tirant 
iú  àlanek^  aixís  com  serien  de  ús  corrent  les  veus  amoliir  ^^  aperduai  ^^^j  arremorat 
*'*,  bandejar  t^í,  cogiiar  í?\  empeguti  í^^  enntnnada  ^"^^ ,  foragitar  ^^°\  raygada 
^^^Ky  toiguer  í'*^;  ressucitaden  els  vocables,  nointat  t»i),  per  novetat,  kticia  ^m)^  per 
alegria,  cogitaaò  f^s^,  per  pensament,  es  tralla  í'**,  per  destral,  fiumaira  ''^>,  per  rier^, 
fictes,  ''®',  per  fingides,  y  ajustar  í'»^  en  la  significació  de  juntar,  arreplegar,  reunir, 
veus  totes  que  formarien  part  del  Dicdonari  de  Johanot  MartarelL 

Atlavors  coneixeríem  si  En  Muntaner  era  més  rich  en  paraules  qu'Kn  Desclot,  si 
Ausias  March  havia  usat  tal  vocable  en  diferentes  acepcions,  si  tal  altre  autor  estava 
ple  de  llatinismes,  sols  aixís,  crech  jo,  podem  arribar  a  fer  obra  rorinal. 

Per  això  necessitem,  no  la  primera  matèria,  puix  la  tenim  en  los  nombrossos  exem- 
plars d'obres  dels  principals  poetes  y  prosadors  dels  segles  XiII,  XIV  y  XV  però  si  que 
aquestos  textes*s  multipliquin  per  medi  de  Timprenta. 

La  Bibiiüttea  catalana  que  publicà  el  Patriarca  de  les  lletres  pàtries,  no  serveix; 
qui  com  jo  ha  cotejat  el  text  que  de  la  celebrada  producció  de  Johanot  Martorell, 
Tirant  lo  òla?ic  publicà  D.  Marian  Af^uiló  y  Fuster,  ab  l'edició  impresa  a  Valencià  per 
NïColàs  ICspindeler,  Tany  de  1490,  pot  dir  ben  alt  qu*entre  un  y  altre  text  hi  figuren 
més  de  Soo  variants.  Se'm  dirà  que  la  edició  príncep  està  molt  mal  corretgida,  es 
veritat;  però  en  la  mes  moderna  y  popuïar  edició  que  del  esmentat  llibre  s'ha   fet  hi 


(I)  ...  e  ftçà  era  ja  pa^sAda  húra  búixa^  e  en  tot  lo  dia  pasast  no  hivien  menjat  jídó  molt  poch,  nf  de  tot  aquetl  dia 
(cap  CXU). 

<2>  . .  perçí^  com  ells  caiitelo$jimeRt  e  hora  Incogiíndú  se  eren  partits  del  camp  les  treves  no  deuleo  haver  loch 
ícap  CCCXLIXJ. 

(3j  ...  que  la  pèrdua  de  tanta  terra  e  pobles  haia  amoilií  lo  nostre  fort  ànlmo,  ne  dominat  la  aoatra  força... 
ícap.CCCLXXXVl). 

(4)  ...  e  to  jugador  úptrdaaí  diverses  vegades  se  muda  la  isort,  c  recobra  molt  més  que  no  Ha  perdut  (capí- 
tol CCCLXXXVÏ). 

(5)  Los  moros  tota  arremürai^  ixqucren  u  fer  armes  contra  los  cresiians..,  ícap.  CCCXXX  VtJ). 
(6ï    ^Senyora.  dEx  Tirant,  nom  bandegeu  de  vostra  magestat.,.  (cap.  CXXXU) 

Ú\  .£.  lo  més  mat  que  ta  mia  pensa  pot  cúgitar  es  com  pense  en  la  vostra  absència,  que  stareu  per  algun  temps 
que  nous  veuré...  (cap.  CCLXXHl). 

{S)    Levsa  emptgtt/t  de  verf^onya»  e  anarense  a  dinar  .« (cap^  CXIX). 

{9\    Tirant  portava  nna  lança  curta  e  grossa  tota  ennirviada:  bé  restava  trist  lo  qa\  lo  seu  colp  sperava!  (capi- 

ioicccxi,iir). 

(10)    FaragitoíJ  de  la  celsitut  vostra  bellea,  gracta,  seny  e  gentil  saber  (cap.  CCLIl). 

(I I)  Entre  tos  mortals  no  conech  altri  sini^  a  tu  qui  sia  ple  de  amor,  lo  qual  es  raygadú  ab  bones  sperançes  qui  per 
íos  singulars  mèrits  te  faran  triumíar  en  aquest  món  y  en  laltre-^^  (cap.  CCLXXV). 

(12)  Car  yo  tïnch  gran  Jubte  notis  tolguen  la  lum  de  la  vostra  vida  que  veig  vos  embolicat  en  lo  fanch  de  p^rpe- 
mai  dolor,.,  icap.  CCLXVl). 

(13)  quem  bese  los  huHs  e  lo  front  slm  promet  a  fe  de  cavaller  de  no  cometre  novítaí  neguna  en  la  sua  perso- 
na... Kap.  CXXX). 

(14)  e  ab  veu  tremolant,  més  de  Sobre  abundant  leticia  que  de  dolor  nï  temor,  feu  principi  a  paraules  de  semblant 
^til  (cap.  CCLXXlil>. 

(Id)    e  fan  malalta  la  peiiiaa,  e  dissipen  Les  iíq^ítü^  cogltacion^  ab  fanlasies...  (cap.  CCCLXXVl). 

(16)  com  veren  que  noi  podien  atenir  dispararenli  una  ballesta,  e  donarenli  ab  una  straUa  per  lo  costat,  e  presia- 
ment  caygué  (cap.  CXXXIII). 

(17)  e  anà  ab  tota  U  gent  íln^  a  X^ftümayra,  e  manà  passar  la  gent  ^%\  a  peu  com  a  cavall  (cap.  CXXX1>. 

(IB)  e  la  reposada  Víud<j  sou  posada  en  gran  pensament  perquè  Tirant  no  havia  dada  plena  Ee  en  les  sues/irí^s 
psraules  (cap.  CCLXIX). 

(19'r    e  moltes  gentf  del  poble  axi  homens  com  dunes  se  nfustaren  en  la  plaça,.,  (cap.  CXXXI). 


—     S44     - 

han  moltes  llibertats  que  *s  va  pendre  1  copista,  llibertats  qtie  no  són  pròpies  en  una 
obra  destinada  exclusivament  als  estudiosos  ^^K 

Es  precís,  es  necessari  la  publicació  dels  textes  antichs  sens  que  mans  extranyts  hi 
anyadeixin  ni  un  mot;  es  precís,  es  necessari  que  aqueixes  publicacions  les  fassin  per^ 
sones  puristeSf  fa  mi  li  aris  adés  ab  lo  àr//  caUiían£S€h\  es  precís,  es  necessari  donar  a  llum 
un  gran  nombre  de  textes  del  segle  d'or  de  la  nostra  parla^  pera  anar  formant  la  hiito- 
ria  de  la  literatura  pàtria,  y  quan  nosaltres  haguem  publicat  els  manuscrits  que  eti 
aquella 

parla  de  reys,  de  sants  ^  de  trobadors  y  savis 

parla  de  un  poble  brau,  noble,  fael 

jeuhen  en  les  Biblioteques  de  Madrid  y  París,  Londres  y  Roma  esperant  que   una  mà 

amiga  els  copiï  y  els  torni  a  la  vida,  allavors  podrem  dir  als  que  vinguin  estalonant- 
nos  en  ta  tasca  de  treballar  per  la  pàtria:  Això  havem  fet  nosaltres;  jovent,  seguiu 
l'obra,  feu  el  Lexich. 


|})  £djc[6  de  V«k(icu  um 

«  passt  CA  Veneçln  (cap,  IV), 

que  per  r^vereoda  de  agyclla  sACratrssïma  passi 6  q\x^  lo 
nostre  mestre  c  senyor  Déw  Jesü*  volgué  pasaar  en  1  ar- 
bre de  La  vffQ  cr^u  per  rembre  natura  humana^..  (capi- 
tol  iXh 

Entre  ell»  fou  molt  gran  üUtrcatià  a  qui  farien  Kcy  (ca- 
pítol XtX). 

Car  ahir  eren  sà  e  alegre,  e  ara  vos  veig  prou  trist,  COxq 
t  malalt  (cap.  XX1>, 

B  al  mati  com  lo  sol  fou  èxit  feu  regonèxer  entorn  del 
^tu  camps,  siy  havia  gent  algutia...  E  com  no  haveu  vist 
vosaltres  en  lea  baialles  hs  pochs  v en i; re  al  molts,  e  1o& 
flachs  venç  re  als  forts?  (cap^  XX  fil). 
Dlï  la  Comtessa,  Senyor;  \o  meu  spfrif  dim  ha  s tal  alte- 
rat havent  sentiment  de  la  mfa  dolor.  .  (cap.  XXVII). 
Seguia  que  un  gentllom  de  linatge  antich  e  natural  de 
Bretanya,  anant  en  companyia  de  molts  altres  gentils 
li  om  ens  qut  a  la  gr^n  festa  anaven^  aturas  més  darrer  de 
tots  e  adormis  sobrt:!  rocl  íatl^at  del  treball  del  gran 
com/  qae  fet  havia  &on  cavaít  üxa  Ío  cami  e  prea  per  una 
senda  ..(cap.  XXVllt). 

E  deuen  ésser  all  i  XtlJ  preveres  dient  coíüinuamtnt  ho- 
res de  def  untí  üxí  propriamtnt  com  sil  lenien  allí  mort 
ícap.  XXXV). 

e  tots  los  estrangers  prengueren  comiat  del  Rey  e  de  la 
Reína^  e  cascú  sen  tornà  en  ses  terres  (cap.  XXXiXj. 
e  alN  examinaren  lo  si  era  per  a  rebre  lorde  de  cavalle- 
ria, ni  de  ses  costiimes:  e  si  era  coixo  e  afollat  de  algú 
de  sos  membres  (cap.  LXlll). 

Tirant  se  acosta  a  la  gentil  dama  e  donant  del  genoll  en 
ta  dura  terra:  feu  principi  a  un  tal  parlar...  après  dona 
dels  genolls  en  ta  dura  terra  e  dlx...  (cap.  LX^ 
Lo  dia  àpres  que  lo  rey  darmes  presentà  la  letra  a  Tl• 
rant.^,  (cap-  LXXX). 


Edició  de  Barcelona  187^1906. 
e  passa  a  Venècia  (cap.  IV). 

que  per  reverencia  de  aquella  sacratísslma  passió  de  la 
nostre  mestre  c  senyor  D£u  Jesús  volgué  passar  en  lar- 
bre  de  la  crea  per  rembre  natura  humana...  (cap.  IX). 

Entre  ells  tonch  mott  gran  alteració  a  qui  farien  Rey  (ca- 
pitol  XIX). 

Car  ahir  éreu  aà  e  alegre  e  ara  vos  veig  prou  trl$t«  cpx  t 
malalt  (cap  XXI). 

E  al  mati  com  lo  sol  fou  èxit»  feu  regonèrer  entorn  det 
seu,  sí  tiovia  gtT\í  A]g\i.fim,..  E  eom  no  haveu  vist  vosal- 
tres en  les  bütaitc*,  púchs  vençre  als  molts,  e  los  flicli? 
vençre  als  íorls?  (cap.  XXIIIJ. 

Dïx  la  Comtessa:  Senyor  lo  meu  sperit  moits  dies  ha  stat 
aïtcrat  havent  sentiment  de  la  mia  dolor  fcap.  XXVlií. 
Seiíuis  que  un  gentllom  de  linatge  antkh  e  natyral  de 
Bretanya  anant  en  companya  de  molts  altres  gentils  ho 
mena  qui  a  la  gran  festa  anaven,  aturas  més  darrer  de 
tats  e  adormia  aobrel  roc  i  fatigat  del  gran  cami,  e  pre» 
per  una  senda  ,.  (cap.  XXV lli). 

E  deuen  ésser  all  i  xijj  preveres  dient  coniinuament  eem 
all  teníeu  alii  mort  (cap.  XXXV). 

e  tots" los  strangers  prengueren  comiat  del  Rey  c  de  Is 
Regina  e  cascú  sen  tornà  en  ses  terres  (cap.  XXXIX), 
e  allí  examinaren  lo  si  era  per  a  rebre  lorde  de  cavalle- 
ria, ni  de  ses  costum  es:  e  si  era  coix  o  afollat  de  algú  de 
sos  membres  [cap.  Llj. 

Tirant  ae  acosta  a  la  gentil  dnma  e  donaní  del  genoll  en 
terra.  Teu  principi  a  un  tat  parlar.,  après  dona  dels  ge- 
nolls en  terra  e  díx...  (cap  Llll). 
Et  dia  après  qué  lo  rey  darmcs  presentà  la  lelra  a  Tí- 
tant..»  [cap.  LXXll). 


-     S45 


De  Mr,   Joseph  Calmette,    Professor  de  1  Universitat  (Facultat  de  Lletres),  de 
Dijon . 


Les  documents  épistolaires  d'archives  et  rhistoire  de  la  kngue 


Messieurs: 

Si  les  dissertations  critiques  sur  les  divers  problemes  de  la  liaguistíque  et  de  rhis* 
toire  littéraire  font,  à  juste  titre,  l'atCratt  principal  d'un  .Congrés  tel  que  celui  auquel 
vous  nous  avez  con  vi  és,  vous  penserez  aussi,  sans  doutCi  que  Texposé  de  certa  in  es 
reflexions  et  de  certains  désirs  peut  trouver  utiJement  place  dans  le  programme  de  vos 
sèances:  reflexions  qui  pourraient  malaïsément  se  glisser  dans  les  études  d  erudition 
que  les  revues  històriques  ou  ph  i  lo  lògiques  consacrent  au  catalan,  désirs  que  Ton  ne 
trouverait  guère  une  bonne  occaiSíon  de  formuler  au  cours  d'un  article  ou  d'une  mono- 
graphie,  mais  reflexions  et  désirs  qu'il  convient,  en  revanche,  de  soumettre  à  ceux-là 
justement  qui  peu  vent  le  mieux  apprécier  les  unes  et  réaliser  les  autres. 

Je  vous  demanderai  donc  la  permission  de  vous  entretenir,  pe n dant  quelques  ins- 
tants, de  certaines  reclierches  et  de  certaines  publications  qu'il  me  semble  particulière- 
ment  interessant  d  entreprendre,  pour  asseoir  sur  ses  veritables  bases  l'histoire  de  la 
langue  catalane, 

i 

A  cet  eíTet,  je  voudrais  que  Ton  s'attachàt  à  nous  donner  une  publication  aussí 
complete  que  possible  des  documents  épistolaires  en  catalan  qui  figurent  dans  vos 
archives,  autérieurement  au  XVF  siècle. 

Les  dépóts  municipaux  de  la  Catalogne  sont  fort  riches  en  lettres  missives  ^^K  La 
plüpart  des  villes  et  sou  vent  des  localités  secondaires  ont  conservé  le  meilleur  de  leur 
correspondance:  ce  sont  soit  des  orígínaux,  soit  des  minutes»  sott  des  copies  transcrites 
sur  des  registres  ^^^ 

Ces  lettres  constituent  une  source  historique  de  tout  premíer  ordre,  et,  s41  m'est 
permís  de  rappeler  un  fait  personnel  pour  évaluer  leur  iniportancCj  j'avouerai  que  la 
séríe  des  Car/as  Commtas  des  Archives  munici pales  de  Barcelone,  a  été,  sans  con t re- 


(t)  La  pi u part  d»  W ties  catalanes  ont  é^alement  conservé  ea  nombre  Icb  lettres  sotennelles.  Mais  ces  documents 
dolvent  ètre  sot^neufement  difltinfiués  dea  tettrea  mlsstve».  La  sérje  qui  renferme  Jea  documenta  aolennela^  véíltablea 
tltres  municipaux,  e»l  habítuelletnent  appetée  Privilegis,  tel  est  Le  caa,  par  eximpLe,  à  Lérída.  Aiïleuraf  te  tilre  de  cette 
mftnie  aérie  est  Cartas  Reals,  par  exemple  à  Gerona.  Mals  ce  tltrçs'appMqtie,  au  contratre,  k  Barcelona»  à  celles  des  \z\~ 
tre»  mJfsivca  qui  imanenl  de  peraonnages  qui  portent  la  couronne. 

42r  C'est  alnsi  qu'à  Gerona  Lt^  Múftuúl  de  Actterdos  renferme  de  íiombreuaes  transscriptlons  de  lettres  missives  envo- 
ïè«i  ou  regues.  Pour  le  lalre  rem•rquer  en  passant,  ^'ajoute  que.  daus  la  méme  ville,  la  mème  observatlon  dolt  Hfe 
ippliquée  Aux  Reàúlütíoites  capitítli  i^ui  ^^uttat  aux  Archives  de  la  catMdrale:  ef.  le  partí  qu'a  tlré  de  ce  fonda  Je  P.  Fi 
At\  Fïtn,  Lqs  Reys  d'Atúgà  y  la  Seu  de  úirúna^  dans  la  Renaixensa  et  à  part,  Barcelone,  IBT3,  gr.  irM". 


dit,  ta  source  la  plus  abondante  à  laquelle  il  m'aít  été  donnc  de  piiiser  pour  écrire  rhis- 
toire  diplomat ique  de  la  Révolution  catalane  sous  Jean  II  ^'K  Combien  pius  abondante 
encore  seraií  la  meme  sèrie  pour  quiconque  voudrait  ressusciter  l'iijstoire  inteme  de 
cette  grande  crise  pnlitrque  et  sociale  d'ou  faillit  sortir  un  Etat  catalan,  enfanté  dansles 
dernicres  convulsions  de  Moyen  Age!  Mais  je  vcux  ^laisser  de  cóté,  en  ce  moment 
rexceptionneüe  pnrtòe  historíque  de  cette  catégoríe  de  documents,  pour  ne  retenir  que 
ce  qui  se  rapporte  à  la  langue  et  à  la  littérature. 

Or,  à  ce  point  de  vue,  les  documents  epistolaires  du  Xiv^  et  du  xv=  siècle  offrent 
vraíníient  un  intérèt  majeur, 

n 

II  est  un  trait  dont  les  Catalans  eux-mcmes  sont  probablement  moins  frappés  que 
les  étrangers  à  la  lecture  des  lettres  missives  en  catalan  des  derniers  siècies  du  Moyen 
Age;  mais  un  Français  surtout  en  est  vivement  impressionné,  losqu'il  se  plonge  dans 
la  lecture  de  ces  documents. 

Ce  qui  ie  saisit,  c'est  l'étonante  vigueur,  la  surprenante  maturité  de  la  langue  cata- 
lane à  cette  époque. 

Tandis  que  la  langue  française  est  encore  flottante,  indécise^  embarrassée,  la  ïangue 
catalane  est  compacte,  rapide  et  précise.  T-'ïndis  que  le  français  manqne  singulièreniejit 
encore  de  consistance  et  semble  ne  pouvoir  se  défaire  de  je  ne  sais  quelle  àpre  verdeur, 
le  catalan  est  ferme,  savoureuxeí,  si  j'ose  diré,  parfaitement  à  púhii.  II  donne  la  sensa- 
tion  du  définitif  aulant  que  le  français  du  xvrr  ou  du  xviir  siècle. 

Kn  un  mot,  au  déclin  du  Moyen  Age,  le  catalan  est  défa,  dans  íe  plus  large  accep- 
tion  du  mot,  unc  langue  moderne.  Et,  de  méme  que  ta  Catalogne  a  précédé  les  autres 
peupíes  dans  la  voie  tou  te  moderne  des  insti  tutions  pari  em  en  tai  res,  elle  a  aussi,  en 
ver  tu  de  la  méme  précocitc,  précédé  les  autres  peuples  pour  la  t  rem  pe  de  sa  langue 
nationale:  cette  langue  dont  le  métal  si  pur,  si  solide  et  ú  sonore  était  prét  à  fou  mi  r, 
■ — s  il  n'eut  été  top  tòt  brisé ou  deforme  pas  des  é%xnements  d'ordre  historique — ,  lins- 
trument  indispensable  au  rayonnement  d'une  civjlisation  ^'í . 


ai' 

Mais,  dira-t-on,  la  littérature  catalane  an  Moyen  Age  est  Tu  ne  des  littératures  les 
plus  riclies  de  l'Europe.  Si  les  documents  epistolaires  oíírent  des  spécimens  curieux,  il 
ne  manque  point  d'ceuvres  et  méme  de  chefa-d'ceuvres  oii  cette  méme  langue,  s'affirïiie 
avec  non  moins  dé  vigueur  et  avec  plus  d' celat.   Quei   est  donc  V intérèt   spécial  que 


II)  A  Barceloae,  1e«  lettrei  misaJves  sont  répartï»  entre  trots  graddts  séríes  d1stJnct«s  dci  Archlv«s  tnanlcjpalti^ 
Lttra  ctoses,  Cartas  Reats  et  Carias  Comunas. 

(2)  L«  dévelï»ppemeiit  de  rinstrucUon  en  Catalpgne  atix  dermers  síèdea  du  Moyen  Pkgt  est  un  ÍAJttrès  reniaf<}uat»le 
et  qui  m^rlteralt  d'étrç  mii  «n  Lumlère  ^vec  un  soin  £pécJal.  L'Intérét  social  d'une  telJe  étude  en  doubktaiï  d'^illeun 
rjntérèt  puis$ant  au  point  de  vtte  littéraUe  commc  au  point  de  vue  juridlque. 


—     547     — 

peuvent  présenter  les  lettres  missives  éparses  dans  les  Archives  au  point  de  vue  de 
rhistoire  de  la  langue? 

II  n'est  pas  difficile,  je  crois,  de  répondre  à  cette  question. 

Les  documents  épistolaires  que  conservent  les  Archives  catalanes  nous  laissent  pé- 
nétrer  plus  avant  que  tous  les  autres  documents  dans  les  habitudes  et,  pour  ainsi  diré, 
dans  l'intimité  de  la  langue  catalane  d'autrefois.  La  langue  littéraire  nous  est  constam- 
ment  accessible  grace  aux  ceuvres  des  prosateurs  et  des  poetes  qui  sont  parvenues 
jusqu'à  nous.  Ce  qui  nous  est  moins  accessible  c'est  la  langue  quotidienne,  c'est  le 
parler  méme  des  ancétres.  Les  philologues  savent  bien  que  c'est  là  justement  le 
plus  précieux.  Et  certes,  si  par  un  miracle,  quelque  phonographe  du  Moyen  Age  avait 
conservé  pour  nous  des  conversations  authentiques  de  bons  bourgeois  catalans,  con- 
temporains  du  roi  Martin  ou  du  prinçe  de  Viane,  nous  nous  en  féliciterions  comme 
d'une  incomparable  bonne  fortune.  Mais,  si  nous  ne  pouvons  entendre  la  voix  des  Cata- 
lans de  jadis,  ce  qui  nous  rapproche  le  plus  dece/ar/^'/'insaisissable,  c'est,  assurément, 
le  document  épistolaire  qui  n'est  point  l'oeuvre  d'apprét  d'un  écrivain,  mais  qui  est 
proprement  la  fíxation  de  la  parole. 

Or,  ce  sont  précisement  les  pièces  de  cette  nature  que  les  Archives  des  villes  cata- 
lanes ofTrent  en  nombre  à  qui  veut  les  étudier. 


IV 

C'est  surtout  pour  le  XV«  siècle  que  ces  documents  sont  abondants.  Ce  sont  parfois 
des  lettres  de  scribes  professionnels,  de  notaires  imbus  de  formules:  leurs  lettres  sont 
évidemment,  au  point  de  vue  qui  nous  occupe,  les  moins  intéressantes.  Mais,  à  cóté, 
fourmillent  les  lettres  de  consuls,  de  conseillers,  de  jurés,  d'agents  chargés  de  missions, 
de  simples  particuliers:  et  alors  c'est  bien  vraiment  la  langue  courante  de  la  vieille  Ca- 
tabgne  qui  se  révèle,  sous  la  plume  de  bourgeois  dont  l'instruction  ne  détruit  pas  la 
spontaneité  et  que  préoccupe  beaucoup  moins  le  souci  de  bien  écrire  que  celui  d'étre 
clairs  et  persuasifs. 

Si  de  telles  pièces  sont  infiniment  précieuses  pour  pénétrer  les  secrets  de  la  vie  po- 
litique  et  sociale  de  Tancien  Principat,  elles  ne  le  sont  pas  moins  pour  pénétrer  le  se- 
crets de  la  syntaxe  et  de  la  sémàntique  à  l'époque  séduisante  entre  toutes:  celle  ou  le 
catalan  a  atteint  l'apogée  de  sa  valeur  littéraire. 


La  langue  des  écrivains  de  genre  a  toujours  quelque  chose  de  factice  et  de  conve- 
nu  ^'^;  c'est  Tefíet  inevitable  de  cet  apprèt  que  j'apellerais  volontiers  la  toilette  litté- 
raire. Plus  ou  moins  raffinée  et  plus  ou  moins  apparente,  elle  n'en  modifie  pas  moins  la 
physionomie  de  la  langue  quotidienne  que  nous  voulons  apercevoir  sans  voiles.  D'autre 
part,  la  note  personnelle  qu'apporte  un  auteur  dans  l'élaboration  de  sa  manière  est  sou- 


(I)  II  fautauflsl  tenir  compte,  d'ailleurs,  deia  relatlon  réciproque  qu'exercent  nécessariement  les  littératures  les 
ones  sur  les  autres,  si  bien  qu'il  n'est  pas  de  llttérature,  si  nationale  soit-elle,  qui  ne  demeure,  dans  une  large  mesure 
tributaire  ^e  Tétranger.  Uétude  de  la  langue  quotidienne  est  justement  le  plus  sfir  mDyen  qui  permette,  au  point  de 
?ue  de  la  fonne,  d'évaluer  la  part  des  influences  extéríeures. 


—     S4S    — 

vent  d'une  apprcciation  difficile.  Le  niveau  nioyen  des  esprits,  le  degré  de  culture  géoé- 
rale,  l'état  precís  de  la  langue  à  un  moment  donné  foiirnlssent  un  criterium  précieux 
pour  une  telle  appréciatíon. 

Cest  ïcï  que  les  documents  epístola  ires  d'archives  peu  vent  ètre  d'un  gran  d  secours, 
A  défaut  des  correspondances  privées  dont  il  s  est  conservé  trop  peu  d'exemples,  c  est 
aux  correspon  d  an  ces  politiques  surtout  qu'íl  convient  de  recourir:  la  variété  extréme 
des  sujets  et  des  personnes,  la  d  i  versi  té  infinie  des  qüestions  et  des  cvénements  dont 
se  tisse  à  chaque  instant  ractualitc»  la  multiplicité  des  corres pondants  de  chaque  jour, 
les  difíerences  de  provenance  et  de  milieu  qui  les  distingent  font  de  pareilles  series  de 
documents  une  niine  inépuisabie  pour  le  chercheur  attentíf,  qui,  la  plume  à  la  main,  note 
les  particularités  de  langue  et  de  style»  et  le  philologue  ne  manquerait  pas  d'y  décou- 
vrir  une  ample  matière  à  des  rapproche ments  féconds,  à  des  constatations  suggestives. 

11  ne  serait  pas  jusqu'à  la  crítique  líttéraire  elle-mème,  au  seas  esthétique  du  mot^  qui 
ne  put  parfojs  y  trouver  un  estimable  appoint. 

Les  professïonnels  de  ta  littérature,  poetes  au  prosateurs,  n'ont  point  le  monopole 
de  leur  art.  Surtout  aux  èpoques  de  liaute  culture,  il  est  d'excellents  écrivains  en  dehors 
de  ceux  qui  produí  sent  pour  le  públic  et  songent  à  la  posterité,  Parmi  les  simples  botir- 
geois  du  XV"  siècle,  il  se  revèlerait,  — nen  doutez  pas — ,  plus  d'un  écrivain  de  race  tné- 
connu  de  ses  contemporains  et  qui  s'ignorait  lui-mème.  Une  anthologie  des  meitleurs 
prosateurs  catalans  s'enrichirait  ainsi  de  plus  d'un  nom  nouveau.  Aussi  bien,  tel  hom- 
me  tnodeste,  dont  la  correspondance  est  généralement  banale  et  sans  attrait,  sait  rencon* 
trer  parfois  les  accents  d' une  veritable  éloquence;  son  style,  ordinatrement  tcme,  étin- 
celie  soudain:  la  flamme  d'un  sentiment  vif  et  sincère  a  fait  ce  miracle  et  l'esprit  tout 
puissant  qui  soufíe  ou  il  veut  a  dicté  une  page  digne  d'admiration. 

Le  patriotisme  souvent  opère  le  prodige»  car  un  ardent  amour  de  &■  la  terra »  inspire 
et  vivifie,  surtout  à  travers  les  múltiples  cpreuves  du  xv=  siècle,  Tàme  de  ceux  qui  com- 
battent,  négocient  et  travaillent  pour  la  cause  catalane.  Cest  alors  surtout  que  la  langue 
catalane  particulierement  chaude  et  colorée,  dcploie  toutes  ses  munificences:  la  phrase 
s'amplifie,  se  déroule  sou  ple  et  brillante  et  revcE  superbement  la  pensée  toujours  nette 
et  fiure  d'elle  méme  ^'^ . 

VI 

N  est  il  donc  pas  légitíme  de  souhaïter  que  l'on  eíitrepreiine  au  plus  tot  un  Corfins 
des  documents  épistolaires  catalans? 

Mieiix  encore  que  les  textes  littéraires  proprement  dits,  ces  documents  perniettaient 
d'étudier  dans  le  détaii  Tévolution  morphologíque,  Tintrusion  des  tournures  étrangéres 
l'adaptatiíin  des  neologismes,  la  destí née  diverse  des  influences  extérieures  qui  se  sont 
cxercées  sur  le  catalan  í'J,  et,  d' une  manière  générale,  le  développement   inteme  de  la 


|l)  StravAl»  à  cíítr  Ici  dea  exemples,  je  les  trouverais  saits  peine  dans  la  longue  et  belie  corresponflince  de  L'jm- 
bassade  caUUne  del4Ckí,quej'aí  nagüère  publiée  tn-eKtünso,  sous  le  n*^  11  des  Piécfs  JustifícaHves,  dans  mon  Uvre  «u' 
LquÍs  XÍ,  fean  ií  et  ta  Révoíaííon  cataiant,  Touiouse,  Privat,  1903 1 í)*8''. 

i3)  A  cert  égardt  rétude  titstoriqu«  suivie  et  3pprofondf«  de  l'acüon  c)£«rc6e  pit  le  castülan  sur  le  catKlao  ferait 
ausci  »édui3satite  qulnstructive.  11  y  alieu  de  consídéfer  cette  étude  comme  Titne  de  cellei  qui  Imf^ortent  le  pitu  i 
í'  h  Istoíre  de  la  1  «n  gu  e  ca  t jil  ane . 


•x*^5|^^-T-  >  2 .  '^^y^ff^^^Ti^ 


-     549     - 

langue,  dont  l'usage  quotidien  est,  par  excellence,  le  grand  régulateur.  Quand  niéme  des 
textes  aussi  instnictifs  au  point  de  vue  linguistique  ne  posséderaient  pas  Tintérct  puis- 
sant  qu'ils  ont,  d'autre  part,  au  point  de  vue  historique,  ib  mériteraient,  à  coup  sür,  d'ètre, 
colligés  et  publiés.  L'intérét  philologique  de  tels  textes  est  surtout  dans  leiir  richesse 
méme  et  les  publications  faites  jusqu'à  ce  jour  sont  rares  et  fragmentaires,  partaut  insuf- 
fisantes. 

L'oeuvre,  assurément,  est  digne  de  tenter  les  catalanisants.  EUe  est,  à  diré  vrai,  con- 
siderable. Elle  exigera,  pour  étre  menée  à  bonne  fin,  du  temps,  de  la  bonne  volonté  et, 
par  dessus  tout,  de  la  persévérance.  Mais  la  persévérance  n'est-elle  pas  éminemment 
une  vertu  catalane?  On  a  donc  le  droit  d'espérer. 

En  attendaíit,  on  pourrait,  ce  semble,  s'appliquer  immédiatement  à  une  pretnière 
enquéte  préalable,  dont  les  resultats  seraient  déjà  fort  apparents.  II  s'agirait  de  dresser, 
sans  plus  tarder,  un  catalogue  de  ces  documents  épistolaires  dépót  par  dépót.  Ce  cata- 
logue  une  fois  établi  conformement  aux  regles  de  la  critique  et  muni  de  tables  minu- 
tieuses  constituerait  un  répertoire  extrément  précieux,  et  les  historiens  en  éprouveraient 
aussitót  l'utilité,  pour  peu  qu'une  courte  et  substantielle  analyse  accompagnàt  la 
mention  de  chaque  pièce. 

Quant  aux  lingüistes,  ils  devraient  attendre  les  textes  méraes  pour  tirer  à  leur  tour 
parti  de  ce  travail.  Encore  est-il  bien  probable  qu'ils  participeraient  bientót,  eux  aussí, 
aux  bénéfices  de  l'opération,  car  des  publications  partielles  ne  tarderaient  guère  à  voir 
le  jour  í^).  Chacun  se  plairait  à  reunir  les  missives  qui  interéssent  sa  ville  natale  et  de 
toutes  parts  des  mains  prieuses  se  tendraient  pour  recueillir  ces  reliques  des  ancétres. 

C'est  que  la  décentralisation  est  favorable  aux  publications  locales;  mais  elle  est, 
sans  doute,  conciliable  avec  les  ententes  indispensables  aux  grands  efforts.  Et  s'il  était 
besoin  d'une  preuve  pour  attester  qu'il  en  est  bien  ainsi  en  Catalógne,  quelJe  autre 
serak  plus  convaincante  que  le  succés  méme  du  Congrés  actuel,  ou  Catalans  de  Valen- 
ce,  de  Majotx]ue  et  de  Perpignan,  mús  par  la  méme  pensée,  collaborent  avec  ceux  de 
Barcelone? 

Les  historiens  et  les  philologues  peuvent  donc  faire  unànimement  de  voeux  pour  íjue 
le  recueil  des  documents  épistolaires  catalans  trouve  bien  tot  ses  éditeurs. 


0)  Je  fals  id  allusion  à  des  recueils  dans  le  genre  de  celui  que  l^tn  me  pardonnera  de  citer,  uniquemctit  parce  qti'f  1 
est  actuel  et  coosacré,  sur  l'inltiative  d'un  Perpiganals,  à  la  Correspondance  de  la  ville  de  Perpignan,  d'après  les  Archi- 
ves  munidpales  de  Barcelone.  La  publication  en  a  été  commencée  et  conduite,  jusqu'à  ce  Jour,  de  1399  à  1450,  dans  la 
Revue  des  langués  romanes^  organe  de  la  Socieii  des  langües  romanes  de  Montpellier,  1905-1906. 


5. so     — 


De  Mn*  J.  BlBzy^  professor  an  el  Collegi  del  Sagrat-Cor  de  Perpinyà. 

Consolidació  àú  català  al  Rosselló^  Vallespir  y  Conflent 

La  Fransa,  com  l'Espanya,  ten  el  dret  de  s'empresar  dels  esforsos  y  de  les  con- 
quistes de  son  úc\\  passat.  No  cal  donchs  s'estonar  que  d'açí  d'allà  esperits  curiosos  y 
sobre  tot  cors  que  se  recorden,  se  siguin  enamorats  de  les  antigues  glòries  y  hajan 
concebut  el  noble  projecte  de  les  animar  d'una  vida  nova.  L'obra  es  bonica. 

La  pàtria  francesa,  aixís  que  l'Espana,  no  ten  niés  a  témer  que  la  seu  unitat  sigui 
trincada»  les  províncies  na  tenen  res  a  regretar  de  llur  autonomia.  Una  llarga  comuni- 
tat de  dols  y  de  triunfs  ha  cimentat  l'unió  que  conquistes  devegades  violentes  havien 
comensal.  L'anima  de  la  Fransa  s'estremeix  sobre  tots  los  punts  del  territori  ab  la 
seua  energia  sencera. 

*^Es  a  dir  que  cal  repudiar  la  nostra  historia  de  provincià,  y  acortar  ab  els  seus  re- 
corts.  fer  callar  aqueixa  veu  del  passat  de  la  qual  molts  tenen  una  eloqüència  tan  gran? 
Déu  me  'n  reguart!  L'amor  de  la  petita  pàtria  aviva  Tamor  de  la  gran  pàtria,  l'amor 
de  la  casa  anima  l'amor  del  país. 

Tots  los  que  coneixen  el  gran  Botrel  trobaran  natural  que  sigui  associat  a  una  obra 
de  desceníralisació,  íib  la  fi  de  magnificar  la  petita  pàtria  al  costat  de  la  gran.  El  Par- 
do des  Fleurs  d'ajoncs,  celebrat  el  6  d'agost  de  1905,  era  quelcom  de  més  encara  que 
una  representació  dramàtica,  era  l'evocació  de  tota  una  provincià,  la  vella  Bretagne  ab 
les  seus  bombardes  y  sus  binious,  sus  tradicions  y  sus  costumes,  y  sobre  tot  sa  llengua. 
La  bonica  ciutat  de  Pont-Asen  era  envahida  aqueix  dia  per  una  colla  innombrable  de 
tots  els  pobles  d'aprop.  Y  en  Botrel,  seguint  l'exemple  d'en  Mistral,  demanà  an  aquei- 
xa gent  de  jurar  de  conservar  la  fè,  la  llengua  y  les  tradicions  dels  avis.  De  tota  banda 
les  mans  s'aixequen  y  les  llabls  criden:  «Ho  jurem!». 

L'obra  d  en  Mistral  y  d'en  Botrel  es  excelsa,  perquè  compleixen  un  gran  deber  de 
pietat  filial:  guarden  el  llur  passat  de  l'oblit. 

Y  ara  si  passem  dins  del  meu  país  del  Rosselló,  sabem-  que  la  Societat  d'Estudis 
catalans  s'acaba  de  constituir  a  Perpinyà.  Alguns  bons  rossellonesos  traballen  ab  totes 
les  llurs  forses  a  realisar  dins  del  llur  país  aqueixes  paraules  de  Mossèn  Cinto: 
^d^a  llengua  catalana,  si  ha  de  morir  un  dia,  no  morirà  sinó  ab  lo  món.»  Déu  ho  volguí 
dins  el  meu  Rosselló.  Ohl  saludi  ab  tot  el  meu  entusiasme  de  fill  y  sacerdot  català 
aquestos  cors  que  se  recorden! 

El  lUustríssim  Bisbe  de  Perpinyà,  columna  de  l'Iglesia  y  de  la  Pàtria,  ha  dit  dins  el 
seu  Bü/Ufí  Oficial  del  1 3  de  janer  derrer,  aqueixes  paraules  que  han  de  ser  gravades 
dins  rànima  des  seus  sacerdots:  :Es  impossible  atènyer  el  poble  y  li  fer  compendre  y 
aticar  dins  la  memòria  les  veritats  de  la  religió  y  els  preceptes  de  la  moral,  si  aquei- 
xes veritats  y  aqueixos  preceptes  els  hi  espliquen  en  una  llengua  que  no  li  es  familiar 
y  que  no  es  aquella  ab  e  que  pensa  y  conceb  les  coses.  Mentres  el  llenguatge  habitual, 
això  es,  el  de  conversar  en  família  y  ab  gent  ahont  un  viu,  siga  '1  català  (y  Déu  fassa 
que  hu  sia  per  molt  de  temps),  .serà  una  obligació  dels  preveres  que  tenen  cura  d'àni- 
mes el  servirse  habitualment  d'aqueix  llenguatge,  en  haver  de  cumplir  entre  'Is  fidels 


?f^,,.'f^;^yrfy'^"v  '^■rT•i^'y^rr^  ^'^r^.-i 


—     5Sí     — 

el  seu  dever  de  donar  l'ensenyansa  religiosa. »  Un  milió  de  mercès,  al  nom  del  Rosse- 
lló, an  aqueix  illustríssim  Monsenyor  de  Carsalade.  Molts  rectors  de  Rosselló  que  no 
volien  fíns  ara  que  parlar  francès,  bé  que  parlaran  català  d*açí  en  devant,  com  diu  el 
senyor  Bisbe,  seria  gran  menester.  Ho  crech. 

De  la  banda  de  Barcelona  la  llengua  catalana  viurà  sempre  perquè  açi  se  troben 
medis  poderosos  de  li  allargar  la  vida;  però  de  la  banda  de  Fransa  el  català  es  talment 
trasmudat  ab  el  contact  del  francès,  que  '1  francès  sembla  ja  l'haver  suplantat  totalment. 
Y  com  voleu,  senyors,  qu'això  no  sigui?  Els  numerosos  diaris  d'açí  perdiquen  cada  dia, 
y  dins  el  Rosselló  no  tenim  un  sol  diari  català.  Pio  X,  encara  patriarca  de  Venise  deya 
en  favor  de  la  religió:  «Si  jo  tenia  de  donar  la  meu  creu  pectoral,  eU  meus  vestits  de 
riglesia  y  els  meus  mobles  a  fi  d'assegurar  Texistencia  del  diari,  de  bon  grat  ho  faria.  ^ 
Catalans  rossellonesos,  un  pobre  rector  de  montanya  del  Rosselló  vos  diu:  «Si  jo  tenia 
de  donar  tot,  els  meus  esforsos,  el  meu  necessari  per  assegurar  Texistencia  d'un  diari 
català  dins  el  meu  país  natiu,  de  bon  grat  també  ho  faria.»  Y  això  no  ha  de  ser  es- 
trany: El  diari  es  la  més  gran  forsa  dels  temps  d'avui,  la  espasa  perfeccionada  que  deci- 
deix de  la  sort  de  les  batalles  de  l'intelligencia  y  també  del  cor  y  assegura  la  victorià 
an  qui  sab  l'emplegar.  Els  nostres  enemichs  de  Fransa  ja  l'han  bé  demostrada  aqueixa 
veritat  que  sembla  un  axioma. 

Dins  el  Rosselló  èl  formalisme  exterior  ha  suplantat  Tidea  catalana,  ell  ha  fet  des- 
viar el  sentit,  ell  ha  axugat  la  font  del  zel  conquistador,  y  nonobstant,  el  problema  sub- 
sista  tot  senser.  A  tots  los  rossellonesos  que  tenen  són  y  que  demanen:  ^^quid  de  noc- 
te?»  respondré  sense  pou:  «Per  el  sol  medi  d'un  diari  català  vechs  l'alba  del  dia  de  la 
Pàtria.»  Alguns,  belleü,  me  diran:  Si  al  Uoch  d'un  diari  se  feya  solament  propaganda 
de  llibres  catalans,  d'un  català  que  no  sigui  francès,  sinó  al  menos  rossellonès!  Ay! 
homes  de  Déu!  Demaneu  a  les  llibreries  de  Perpinyà,  de  Prades  y  de  Ceret,  quan  de 
llibres  catalans  se  compren  cada  any?  Cada  una  vos  respondrà:  Dos  o  tres  al  mes. 

Però  y  ha  diari  y  diari;  el  diari  platònich  y  el  diari  fort  que  batalla  de  la  punta 
de  la  espasa  y  triunfa  ab  les  seues  idees;  que  tindria  de  ser  el  nostre  diari  rosse- 
llonès? Un  diari  es  sempre  més  o  menos  somès  a  la  mentalitat  de  sus  llegidors,  la 
seua  propagació  ven  en  dreta  linea  de  l'intensitat,  de  les  conviccions  y  de  les  doctrines 
que  defèn.  Ell  donchs  demana  per  el  seu  succés  un  llarg  corrent  d'idees  quel  porta, 
com  cal  an  els  vaixells  una  massa  d'aygua  ben  profunda.  La  divergència  de  vistes  se 
mostra  per  tot  arreu.  Es  ver  qu'aqueixes  divergències  tindrien  de  desaparèixer,  y  ses- 
borrar  devant  dels  interessos  primordials  de  nostra  parla  sempre  atacats  per  els  que 
no  tenen  cor.  Tendrien  tots  d'oblidar  això  que  nos  desuneix,  tendrien  tots  de  fer  un 
MoCf  nos  aplegar  a  l'entorn  d'un  programa,  prou  ample  y  flexible  per  federar  totes  les 
opinions  sense  les  bufetar,  coordonar  totes  les  bones  voluntats  sense  les  entrebancar 
dins  el  llibre  joch  de  su  vitalitat.  Però  aqueixa  unió  desitjada,  més  qu'això,  necessària, 
no  podem  la  cumplir  tot  arreu,  perquè  se  troben  impediments  qu'esborra  sol  lo  temps, 
l'acció  constante  de  fortes  individualitats,  etc. 

Les  idees  rebudes  dins  el  Rosselló,  tot  lo  que  no  cuadra  ab  lo  temperament  del 
dia,  tot  lo  que  perturba  los  axiomes,  les  conjetures,  les  tendències  que  falten  de  refle- 
xió, es  desseguit  arrebatat  y  malmenat.  Això  es  la  hipertròfia  de  l'amor  cega  de  ïa 
llengua. 

Nonobstant,  el  millor  medi  de  defensar  la  nostra  idea  capdal  no  consistiria  a  esten- 
dre massa  el  seu  dommi,  però  an  el  definir,  precisar,  delimitar,  a  fi  que  la  resistència  no 


—    552    — 

se  detingui  sobre  posicions  que  no  poden  se  sustener,  que  no  han  relació  ab  la  nostra 
idea. 

Se  necessitaria  d^occupar  el  bon  raitj:  in  medio  stat  virtusy  y  no  conech  res  de  més 
mortifero  que  la  pou  exagerada  de  la  llibertat.  La  seu  suspició  arresta  tot  esfors,  tren- 
ca les  energies,  compri  ma  la  vigor  del  p)ensament?  Un  cor  sencer  que  se  dirigeix  a  un 
cor  sencer  no  ha  de  fer  una  resposta  sencera  quan  aquest  tosta  a  la  seu  porta  per 
t*amor  de  sa  mare? 

Y  demés,  avuy,  la  competència,  l'erudició,  el  seriós  de  les  estudiós  donen  el  pas  a 
la  curiositat  que  vol  una  resposta  tot  arreu  sobre  tota  cosa  y  a  vist  de  tota  cosa.  El 
diari  ha  de  parlar  sobre  rhistoria,  la  política^  la  filosofia,  la  religió,  les  qüestions  sotía- 
les,  etc.j  y  i* essencial  es  que  no  arribi  massa  tard,  que  digui  sempre,  moltes  vegades  al 
menes  coses  a  pou  pres  sabis,  ab  un  estil  original,  airós,  paradoxal  algunes  vegades. 
No  es  veritat  me  sembla,  que  molts  rossellonesos  no  compringuin  el  menester  d'un  dia- 
ri que  parli  la  llur  llengua  mateixa,  no  es  veritat,  me  sembla,  qu*aqueix  sentit  no  trobi 
algun  lloch  dins  les  preocupacions  de  la  vida  publica. 

Encara  una  vegada,  ja  que  la  gent  dona  tant  de  preu  a  la  pura  rahó,  si  mespresa 
belieu  el  nostre  ideal  an  al  qual  no  respond  cap  realitat  que  pugui  se  tocar,  ben  segu- 
rement,  llegirà  també  un  diari  ahon  se  troba  lo  que  recerca  y  desitja:  discussions  me- 
tòdiques, observacions  d'experiència,  deductions  menades  per  Ist  Uògica  y  assegudes 
per  fets  o  probes.  Això  suposa,  naturalment,  que  s'entre  dins  les  qüestions  d'interès  del 
lloch,  del  departament,  això  necessita  estudies  particulades,  això  demana  col•laboracions 
diverses  y  apreciacions  que  no  tinguin  interès  en  propri. 

A  Fransa  els  funcionaris  de  tota  mena,  els  administradors,  els  presidents  de  fede- 
racions de  llochs,  etc,  són  constituïts  redactors,  correspondents,  propagadors  del  diari 
que  defensa  llurs  idees.  Resulta  que  Torganisació  fa  que  tal  o  tal  diari  es  en  mateix 
temps  un  diari  de  doctrina  y  de  vulgarisació  que  va  fins  als  poblets  de  la  montanya  y 
s'imposa  també  an  els  centres  els  més  afinats. 

Quçd  istí,  atr  nún  nos?  Lo  que  'Is  altres  han  realisat  a  forsa  de  paciència,  d'intelli- 
gencia  pràctica  y  també  d'esperit  de  solidaritat  y  d'>abnegació,  perquè  nosaltres  no  ho 
fariem?  No  se  necessita  sinó  que  l'aplech  de  nostres  forses.  Al  meu  entendre  es  impos- 
sible que  les  bones  voluntats  qu'existeixen  no  se  coneixin  aixís  y  no  acabin  per  s'a- 
cordar. 

L'absencia  de  cordialitat  produiria  el  fastich  y  el  descora^ement.  Dixats  sols,  los 
que  trabalien  de  bona  gana  an  aqueixa  creuada  gloriosa  dixarien  desseguit  Tobra;  no 
prou  numerosos  per  fer  bé  d'un  sol  cop,  devinarien  dins  los  que  són  menos  actius  y 
sobre  tot  menos  penetrats  de  la  dificultat  y  de  la  complexitat  de  llur  tasca  una  predis- 
posició amagada  a  criticar  y  aumentar  els  vicis  y  les  lacunes  que  són  veres.  Es  tan  fò- 
ril  d'exigir  la  perfecció»  quan  són  els  altres  qu'han  de  la  donar!  Ajuntats,  se  sentiran  me- 
nos sols  y  menos  abandonats;  aíxís  també  podran  se  specialisar,  y  això  es  la  vida  del 
diari. 

Y  el  diner  per  establir  aqueix  diari?  Hic  erat  bcus^  perquè  de  methodes,  tothom 
els  a  sab!  El  diner!  Anem,  anem!  els  cors  que  recorden  y  que  volen  arrancar  la  llur 
petita  pàtria  de  Roselló  a  una  mort  que  vindria  més  aviat  que  no  podem  creure  troba- 
ran el  diner  si  no  descuiden  aqueixa  metoda  poderosa  que  se  resum  en  aqueixa  parau- 
la: Volem.  Qui  vol^  pot;  y  ha  alguns  rossellonesos  que  volen,  donchs  poden:  sempre  els 
esforsos  concertats  y  combinats  són  coronats  per  la  victorià.  Aixís  sigui! 


T ^ífe^%l V•ü-V.•w v^•">-<V''• ' "  *^-*  TV-f-''^^  ™ -V '  •  ? •  .  ^•^•'7•*"i^•.7í('^  ?«  ^T"7v  ^^^^^T^'^Fi' ' 


553  — 


De  D.  Guillem  Reynés,  Arquitecte y  de  Palma  de  Mallorca. 

Necessitat  de  reconstituir  el  llenguatge  català  en  els  oficis  tècnichs^  y  en 

Fart  de  construcció 


Dins  la  llista  de  les  comunicacions  presentades  a  la  secció  literària  hi  haureu  vist, 
en  mitx  d'una  sèrie  de  noms  respectables  y  estimats,  un  nom  desconegut.  Es  el  meu. 
Y  prou  que  ho  sé  que  la  meva  comunicació  al  costat  de  les  dels  altres,  hi  farà  "1  mateix 
paper  que'l  meu  nom  al  costat  dels  seus,  però  no'm  sab  greu  per  que  tal  volta  del  meu 
atreviment  en  sortirà  qualque  cosa,  y  si  la  llengua  que  tots  estimam  hi  guanya,  per 
poch  que  sia,  poch  m'importa  el  meu  ridícol. 

Estam  assistint  a  un  dels  espectacles  més  grans  del  món.  La  reconstrucció  integral 
d'un  idioma  era  fins  avui  una  cosa  mai  vista  y  es  estat  precís  que  Catalunya,  donant- 
se  compte  de  lo  essencial  qu'es  per  ella  la  qüestió  del  idioma,  haja  donat  an  el  mon  la 
prova  més  gran  de  la  seva  potencia.  La  llengua  pàtria  ha  recobrada  sa  antiga  prepon^ 
derancia  y  ha  quedat  plenament  demostrat  que  no  es  tributaria  de  cap  altra  llengua. 
Però  cal  confessar  que  hi  hà  molt  per  fer  encara,  y  una  de  les  coses  qui  am  més  interès 
desitjen  tots  aquells  qui  per  la  seva  professió,  necessitats  o  aficions  han  d'intervenir 
en  coses  de  construcció  y  per  lo  tant  ab  els  oficis  aussiliars,  es  que  se  reconstituexí 
amb  tota  la  seva  plenitut  el  llenguatge  tècnich  vertaderament  català.  Fugim  am  repug- 
nància de  paraules  que  son  clarament  preses  d'altres  idiomes,  y  moltes  de  vegades  ens 
veim  obligats  a  inventar  mots,  o  a  usarne  d'altres  que  venen  a  significar  idtes  aproxi- 
mades a  les  que  volem  espressar,  però  que  no  tenen  aquella  precisió  qu'es  necessària 
quan  se  tracta  d'anomenar  concretament  una  cosa  que  podríem  donar  a  entendre  tot- 
d'una  usant  una  paraula  forastera. 

Les  causes  tots  les  sabem:  el  descuit  que  hi  ha  hagut  durant  molt  de  temps  en  tot 
lo  que  al  nostro  idioma  's  refereix,  la  necessitat  d'estudiar  en  llibres  escrits  amb  idiomes 
que  no  son  el  nostro,  l'ús  de  materials  y  procediments  constructius  apresos  a  fora-casa, 
l'oblit  de  tradicions  antigues  qu'ha  fet  qu'es  perdi  el  nom  de  les  coses  que  ja  no's  fan, 
el  desitj  de  molts  d'obrers  de  demostrar  que  son  persones  fines  si  usen  paraules  no  ca- 
talanes, etc.  etc. 

{Cova  se  podria  posar  remei  a-n  aquest  estat  de  coses  que  té  molt  de  vergonyós? 

Primerament  am  l' interès  general  de  retornar  a  la  llengua  pròpia  el  paper  que  1Í 
pertany,  y  això,  gràcies  a  Deu,  no  mancarà,  perquè  tots  els  qui  d'una  manera  tan  glo- 
riosa contribueixen  al  esplendor  de  l'art  català,  son  també  entusiastes  per  tot  lo  que 
vol  dir  ennobliment  de  la  llengua.  Per  aquesta  banda  no  hi  hà  perill,  per  que  tothom 
posarà  de  la  seva  part  lo  que  li  pertoca,  no  permetent  que  continuí  l'invasió. 

Això  costarà  axí  mateix  el  seu  treball,  per  que  es  molt  cert  que  coexisteixen  aquells 
dos  círcols  concèntrichs  de  que'ns  parla  l'ilustre  autor  del  llibret  ^La  Nacionalitat  Ca- 
talana»,  y  mentres  arquitectes  y  directors  de  tota  classe  de  treballs  fan  lo  que  poren  per 
catalanisar  el  llenguatge  y  deturar  l'invasió,  fa  encara  son  camí  Tona  contraria  enire 
bona  part  de  la  gent  menys  instruida,  qui  moltes  vegades  cregueu t  parèixer  mes  com- 

36 


—    5S4     — 

pctent  en  aon  ofici,  fa  eaforsos  per  defugir  l•iis  de  certes  paraules  que  son  les  úniques 
am  que  podrien  espressar  clarament  lo  que  desitjen.  Realment  aquest  perill  no  es  nioli 
gros,  perquè  es  evident  que  l'ona  que  vé  de  dalt,  ben  aviat  anularà  la  forsa  de  Taltra 
que  casi  ja  no  pot  avensar. 

Però  no  basta  consegtiir  deturar  T invasió;  es  precís  reconquistar  lo  perduL  Per 
conseguirho,  cal  fer  un  estudi  seriós,  comensant  per  la  recopilació  del  llenguatge 
vivent.  La  veritat  es  que  no  estam  tant  malament  com  sembla  a  primera  vista.  Corre 
per  ciutats,  viles  y  llogarets,  en  boca  dels  menestrals,  un  tresor  qu' hauríem  de  reca- 
llir  amorosament;  jo  conech  a  Mallorca  qui  s'hi  afanya  amb  aquesta  tasca  y  en 
du  moltes  de  paraules  recuïlides,  però  Catalunya  üs  gran  y  la  varietat  de  paraules 
y  acepcions  qu'es  troben  allà,  fa  sospitar  lo  que  *s  podrfa  trobar  per  altres  bandes, 
y  avui  que  Tescursionisme  ha  pres  tant  d'increment  entre  les  persones  aficionades  a 
r  Arquitectura,  [quin  bé  tant  gran  farien  els  escursionistes  prenent  se  la  petita  molèstia 
d'indagar  el  llenguatge  tècnich  de  les  comarques  visitades!  Es  tasca  humil,  però  d'tina 
gran  utilitat.  Allà  ahon  menys  se  sospitava,  s'hi  troben  paraules  que  tal  vegada  pensà- 
vem que  no  les  tenia  la  nostra  llengua. 

També  ens  trobam  moltes  vegades  al  voler  ressucitar  estructures  abandonades  en 
que  no  sabem  el  nom  am  que  eis  nostros  antepassats  designaven  certs  elements  que 
los  eran  molt  familiars.  Per  aquest  cas  particular,  se  necessita  l'aussiT  d'aquelles  perso- 
nes aficionades  a  cercar  y  estudiar  els  documents  antichs.  Dins  els  arxius  d'esglésies, 
castells  y  cases  andgües,  en  les  relacions  de  comptes  y  jornals  d'antigues  (abriques, 
forsosaaient  s'hi  han  de  trobar  paraules  que  donaran  molta  llum  per  aquest  cas.  Ja  sé 
que  hi  hà  qui  en  sab  moltes  d'aquestes  paraules  y  a  ells  demanam  ajuda:  tenen  un  medi 
senzillíssim  per  que  aquestes  paraules  arribin  a  coneixement  de  qui  les  desitji  sebre:  fer 
papeletes  per  el  Diccionari  qu'cstà  preparant  li  lustre  iniciador  d'aquest  Congrés. 

Hi  hà,  finalment,  moltes  paraules  que  corresponen  a  coses  modernes^  procediments 
y  estructures,  materials  y  elements  constructius  que  tenen  noms  poch  catalans,  perquè 
son  de  coses  que  mos  son  vengudes  de  fora.  ;No  seria  una  gran  cosa  que  aquelles  per 
sones  qui  pels  seus  estudis  podrien  ferho,  les  donassen  una  desinencia  apropiada  p  el 
nostro  idioma,  prenent  la  rèl  de  la  paraula  forastera  o  de  qualque  paraula  cataíana 
relacionada  am  la  seva  etimolügíar  Ho  deix  a  la  vostra  consideració. 

Ja  sé  que  no  vos  he  dit  res  nou.  La  meva  bona  intenció  tal  vegada  creent  fer  un 
bé,  vos  haja  fet  perdre  uns  moments  qu' encara  que  breus,  haurien  pogut  ésser  aprofitats 
per  coses  més  útils;  perdonaume-  El  meu  desitj  de  que  per  qualque  banda  "s  co» 
mensi  Testudi  del  llenguatge  tècnich  català  de  Tarquitectura  y  dels  oficis,  es  més  gran 
que  la  meva  trassa  per  demostrar  aquesta  necessitat. 


—     555     — 

De  D.  fostn  Torrende/Í,  de  Palma  de  Mallorca. 

Trascendcncía   del    periodisme    pera  la  propaganda  y  consolídadó 
del  Kenaíxement  y  restauració  de  la  nostra  llengua 

Vct-aqui-t  un  punt  que  no  hi  podia  mancar  a  un  Congrés  de  ia  Llengua  Catalana. 
Quan  no  fos  per  altre  motiu,  calia  per  agrahiment  dedicar  unes  quantes  paraules  a  la 
Premsa,  com  entusiasta  homenatge  a  una  institució  moderna  qui  d'un  modo  tant  eyi- 
dent  ha  influit  en  la  propagació  del  novell  esperit  catalanesch  y  en  el  ressorgiment  de 
lo  que  'n  deien  els  nostres  poetes  romàntichs  la  Mm'ta-viva.  Ara  meteix,  aquesta  forsa 
poderosa  ha  vengut  amatent  a  fer  més  esplèndida  la  festa  deis  aimadors  de  la  llengua 
catalana  y  ella  serà  !a  qui  més  y  més  aviat  donarà  impuls  als  acords  que  *ls  honorables 
Congressistes  vulguin  pendre,  tant  si  'Is  ajx>ia  com  si  'Is  discuteix  üealment;  donchs  el 
seu  mèrit  principal  radica  en  la  condició  substancial  de  propaganda,  d'aclariment,  de 
purificació,  d'abrillantar  per  sempre  més  la  veritat. 

Sols  els  qui,  darrera  n'Emili  de  Girardin,  en  un  rampell  de  mal  humor,  neguen 
l'importància  de  la  Premsa,  deixaran  de  compendre  el  lloch  preeminent  que  nosaltres 
li  concedim  en  aquest  Congrés  de  tanta  trascendencia  filològica,  literària,  jurídica  y  so- 
cial. Precisament  per  això.  Pot  ésser  molt  bé,  com  diu  el  crítich  Max  Nordau,  que  1 
periòdich  més  prestigiós  delïnon  no  tingui  forsa  suficient  prr  fer  treure  un  modest  em- 
pleat ni  enderrocar  un  Ministre,  ni  imposar  una  llei  ni  desviar  una  política;  írmes  si  tots 
eb  periòdichs  d'un  pafs  persegueixen  am  ca  par  rudesa  un  meteíx  objectiu,  o  repetei- 
xen sens  descans,  durant  mesos,  durant  anys,  idees  esposades  en  forma  general ^  si 
col•loquen  sempre  als  seus  llegidors  al  meteix  punt  de  vista,  en  tal  cas  no  hi  ha  res  que 
no  acabin  per  assolir;  govern,  legislació,  moral,  fins  ideals  filosòfichs,  res  podrà  resis- 
tir los.  * 

L'actual  situació  política- religiosa  de  França  ha  fet  dir  al  eminent  orador  Rvnt.  Pare 
Caubè:  tEI  periòdich  constitueix  un  arma  que  l'enemich  no  pot  arrebassar , de  les  nos- 
tres mans.  Suposem  que  simultàniament  haveu  edificat  dèu  escoles  y  fundat  dèu  periò* 
díchs,  ^que  succehiràr  Vindrà  un  Com  bes  y  tancarà  les  vostres  escoles,  però  no  serà 
capaç  de  tocar  aqueixos  dèu  periòdichs...  La  Fransa  catòlica  ha  gastat,  desde  fa  tren- 
t'anys,  milions  y  milions  en  obres  excel•lents,  com  son  hospitals,  escoles,  íglesies,  ca- 
pelles, convents  y  missions.  No  hi  ha  cap  dubte  qu 'eixes  obres  mereixen  totes  les  mos- 
tres de  simpaties  y  han  fet  molt  de  bé.  Però  sens  voler  perjudicaries,  sinó,  i>el  contrari, 
afavoriries,  permeteume  que  us  diga  que  n'hi  havia  altres  dues  que  calia  aidar  encara 
amb  més  generositat,  donchs  eren  íes  qu' havien  de  sostenir  totes  les  demés:  l'obra  elec- 
toral y  la  de  la  bona  premsa.  ;No  fóra  millor  donar  un  poch  menos  durant  un  quant 
temps,  y  amb  el  diner  estalviat  fundar  y  fer  propaganda  de  bons  periòdichs  y  elegir 
bons  diputats .Tv 

Queda  fet  l'elogi  de  la  Premsa. 

Y  reconeguda  l'importància  dels  periòdichs,  aumenta  considerablement  llur  respon- 
sabilitat. Ficsèuvoshi  be.  La  muhitut,  atrafagada  febrosament  amb  els  seus  distints 
quefers,  distreta  seriosament  am  les  seves  preocupacions,  sense  '1  temps  necessari  per 
enterarse  dels  fets  de  la  jornada,  de  les  dites  dels  hómens  dirigents    ni   tinguent   condi- 


-    S5«     - 

cions  per  treure-n  les  conseqüències,  els  comentaris,  ni  per  senyalar  els  futurs  moviments 
que  corresponen  a  l'acció  popular  per  un  pròxim  triomf,  acudeix,  com  a  font  de  llegiti* 
ma  procedència  a  n-els  pcriòdíchs  que  porten  ben  enlairat  el  gonfaló  de  la  Causa  per  la 
qual  se  lluita;  y  es  ben  ceft  que  tant  si  '1  llegidor  es  amich  com  adversari  dóna  a  la 
paraula  impresa  una  forsa,  un  relleu,  una  trascendcncia,  una  seguretat  de  cosa  vera, 
que  si  a  Tenemich  li  produeix  fonda  indignació,  en  cambi,  al  creient,  al  fidel,  al  parti- 
dari entusiasta  li  sembla  haver  escoltat  la  suprema  espressió  de  l'Evangeli.  Els  perio- 
distes de  la  seva  premsa  son  per  ell  els  sacerdots  de  la  Causa,  de  la  nova  Religió,  que 
ii  té  el  cor  robat  y  la  pensa  posseïda.  Els  suposa  llargament  enterats  dels  succesos  pú- 
blichs  com  dels  actes  més  recòndits;  coneixedors  de  tots  els  detalls,  creu  que  per  forsa 
han  d*acertar  en  llurs  afirmacions  sobre  '1  present  y  fins  sobre  Tavenir;  y  estant  dedi- 
cats quasi  esclusivament  a  la  professió  d  escriure  y  pensar  pel  püblich,  per  ell  meteix 
y  en  favor  de  la  causa  tant  estimada,  els  concedeix  per  llògica  gran  nombre  de  coneixe- 
ments tècnichs  y  un  alta  visió  dels  assumptes  y  dels  problemes  polítichs,  literaris^  so- 
cials,  jurídichs  y  pedagògtchs.  Son  els  professionals  d'aquella  empresa,  els  capdevan- 
ters  de  la  munió,  els  iniciats  en  els  darrers  moviments  de  la  nova  orientació,  els  mes- 
tres y  predicadors  qui  senyalen  el  camí,  fortaleíxen  l'esperit  y  diuen  la  paraula  de  vida, 
y  fins  els  màrtirs  de  la  Causa,  promptes  a  afirmar  les  conviccions  sofrint  persecucions 
y  angunies  doloroses. 

Això  creu  la  multitut,  l'immensa  y  bona  multi tut.  Y  aixís  son,  han  d'esser^  els  qui 
dediquen  les  seves  energies,  els  seus  coneixements,  la  seva  voluntat  y  la  seva  intel-Íi- 
gencia,  al  conduiment  dels  partidaris,  al  desvel•lament  dels  adormits^  a  Tensenyança 
de  tothom,  dels  amich.s  y  els  adversaris.  El  periodista  català,  per  les  circunstancies 
especials  de  la  seva  pàtria,  té  de  cumplir  una  missió  delicadíssima,  A  tots  els  recons 
d*Espanya  hi  ha  gent  qui  pretén  conèixer  y  jutjar  les  idees,  la  conducta  y  els  procedi* 
ments  de  Catalunya  a  travers  de  lo  que  diuen  els  seus  períòdichs.  A  no  tardar  gaire, 
aquests  meteixos  periòdichs  formaran  Topinió  a  l'Estranger  respecte  de  les  aspiracions 
econòmiques,  polítiques  y  socials  de  la  nostra  terra.  Té,  donchs,  el  periodista  català 
Talt  dever  d'acceptar  l'importància  que  la  fe  de  la  munió  li  concedeix,  regonèixer  tota 
la  responsabilitat  que  se  'n  dedueix  d'aquesta  situació  preeminent,  y  posarse  en  condi- 
cions de  respondre  sabiament,  patriòticament  a  les  exigències  qu 'imposa  aqueixa  sem- 
blant confiança  del  poble.  Del  paper  que  fins  ara  ha  representat  ïa  nostra  premsa 
dintre  '1  moviment  catalancsch,  s'en  pot  treure  la  conseqüència  del  lloch  important 
aont  ha  d'ascendir  a  cada  nova  avensada. 

Iniciada  l'idea  del  Catalanisme,  en  sa  darrera  manifestació  de  pàtria  catalana,  de 
nació  catalana,  sorgí  forsosanient  e[  periòdich  escrit  en  la  llengua  de  la  terra»  perquè 
mai  serà  possible  Texistencia  d  una  col•lectivitat  personalisada,  individual,  única,  lliure 
per  lo  menys  d'esperit,  sense  que  posseeixi  la  seva  paria,  qu'espressi  directament,  amb 
absoluta  sinceritat  y  precisió  lo  que  pensa  y  lo  que  vol.  No  era  natural,  donchs,  que  lo 
que  l'ànima  catalana  pensava  y  volia,  demanantho  en  català  en  les  converses  y  discur- 
sos, hagués  de  divulgarlo  en  lletres  de  motllo  en  els  diaris  publicats  a  Catalunya  però 
impresos  en  castellà.  Ni  era  natural,  ni  convenient,  ni  estratègich.  Y  a  Barcelona  y  a 
fora  de  Barcelona,  homes  de  convicció  y  sacrifici,  enamorats  ardents  de  la  llengua 
nadiua,  llansaren  a  la  publicitat  el  periòdich  veritablement  català,  Y  aquest  fou  el  medi 
més  important,  tant  per  la  constància  com  per  larapidesa^  empleat  pel  renaixement  y 
popularisació  de  la  llengua  catalana. 


-     557     — 

Allavores,  sí,  que  la  nostra  premsa  era  Túnica  escola,  l'únich  llibre,  l'únich  mestre 
qu'ensenyava  a  parlar  degudament  y  escriure  am  correcció  la  llengua  ptopia,  a  espre- 
ssar  a  la  catalana  les  concepcions  del  nostre  esperit,  a  esporgar  de  la  conversa  tants  de 
mots  y  frases  enmatllevades  a  l'idioma  de  Castella.  El  ser\^ei  qu'han  fet  els  periòdichs 
de  la  terra  a  la  parla  familiar  y  pública  es  ben  evident  y  de  trascendental  importància. 
Tots  encara  recordem  el  bon  nombre  de  paraules  qu'havíem  portat  del  castellà  a  les 
nostres  converses,  y  com  semblaven  a  la  majoria  estranyes  y  ridícoles  les  produccions 
dels  poetes  de  la  primera  època,  y  les  rialles  y  burles  de  qu'eren  víctimes  els  agoserats 
que,  passant  per  tot,  s'atrevien  a  usar  vocables  ben  catalans  y  espressions  de  la  nostra 
sintaxis. 

Av^ui  tals  vocables,  semblants  espressions  s'han  vulgarisats,  els  diu  bona  part  de 
Catalunya,  tots  aquells  qu'estimen  de  cor  la  pròpia  llengua.  Yes  de  nntar  la  rapidesa 
am  que  desapareix  de  la  conversa  aquell  mot  estranger  que'l  filòlech  rebutja  carn- 
viantlo  pel  de  casa,  tret  dels  nostres  clàssichs  o  afillat  científicament  si  's  tracta  de  cosa 
moderna,  encara  no  anomenada  per  cap  català.  Aquest  trevall  de  propagació  es  degut 
en  bona  part  a  la  prempsa,  a  n-aqueixes  fulles  volanderes  qui  cada  jorn  visiten  la  nos- 
tra llar,  que  corren  per  tota  Catalunya,  devallant  a  les  valls,  pujant  a  les  montanyes, 
que  porten  a  tot  arreu  la  manifestació  esplendenta  de  la  diària  elaboració  del  esperit 
català,  qui  sortosament  empeny,  avensa,  triomfa  jorn  per  jorn. 

Aquest  sol  fet,  — qu'aquí  dintre  y  entre  vosaltres,  ha  de  pendre  un  relleu  escepcio* 
nal —  demostra  als  amants  de  la  llengua  catalana  que  la  nostra  premsa  ha  d*esser 
atesa  am  tant  interès  }'  mirament  com  qualsevol  altre  medi  de  pedagogia  popular,  y 
significa  pels  periodistes,  que  lo  qu'ells  podrien  creure  element  secundari  del  seu  ofici, 
inclou  avui  per  vui  una  importància  grossa,  fins  al  estrem  de  que  de  la  puritat  del  llen- 
guatge qu'emplein  en  llurs  publicacions,  depèn  la  correcció  gramatical  en  la  conversa 
del  poble.  Si  deixem  a  una  banda  les  persones  il•lustrades,  haurem  de  convenir  en  que 
la  munió  no  té  a  mà  més  autoritat  amb  el  llenguatge  y  altres  matèries,  que  les  planes 
del  periòdich.  Per  lo  qu'aqueix  diu  s'han  acabades  moltes  discusions,  s'han  resoltes 
moltes  dificultats. 

Perxò  es  que  jo  'm  sent  en  veres  ganes  d'endressar  unes  derreres  paraules  als  pa- 
triotes y  aimadors  de  la  llengua  catalana  qui  molt  abans  que  nosaltres  trevalkren  pel 
renovellament  de  la  nostra  parla,  per  la  cultura  catalana,  per  ia  personalitat  y  la  salva- 
ció de  la  Pàtria.  Admireulos  a  n-aquells  hèroes  de  la  ploma,  encesos  en  l'amor  a  Cata- 
lunya, vidents  de  l'avenir  de  la  parla  y  Hteratura  pròpies,  temperaments  de  sacrifici 
per  Tesplendidesa  dels  noms  dels  altres.  Poden  sentirse  ben  satisfets  de  la  llur  obra.  En 
altre  sentit,  sos  esforsos  foren  més  intensos  y  més  fructuosos.  Les  seves  revistes  y  els 
seus  diaris  ensenyaren  a  llegir  y  escriure  a  molts  de  catalans;  els  qui  avui  som  homes, 
no  tinguérem  altra  escola  de  llengua  catalana  que  les  seves  planes;  en  elles,  al  temps 
de  recobrar  Tespressió  directa  del  nostre  pensament,  comensàrem  a  sentir  Tescalforeta 
del  foch  colgat  d'un  amor  patri  qui  jamai  havia  d*apagarse;  en  elles,  en  aquelles  parau- 
les profètiques,  que  per  ésser  catalanes  arribaven  fins  a  lo  més  delicat  del  cor,  fins  a  lo 
més  comprensiu  del  cervell,  aprenguérem  a  fixar  l'ull  interior  per  destriar  en  l'horitzó 
boirós  de  l'avenir  l'esplèndida  diada  de  la  Pàtria  nova. 

Acotemlo,  el  cap,  amichs,  acotemlo,  y  saludem  als  precursors,  a  tots  aquells  qu'al 
principi  se  llansaren  a  la  predicació  en  plé  desert.  El  seu  triomf  es  ben  manifest.  La 
llengua  catalana  ne  pot  estar  ben  agraida,  als  periodistes  del  sigle  xix. 


à 


-     S5^     - 


Del  Dr  D.  Diego  Ruiz^  de  Barcelona. 


Vitalitat  de  la  llengua  catalana 

Me  proposo  donar  forma  a  certes  reflexions  sobre  Vaptitut  del  català  pels  estudis 
filosòfics.  Aquest  treball  meu  coincideix  ab  la  constitució  definitiva  d'una  Fundació 
Catalana  de  Filosofia;  —  }o  no  puc  donar  més  que  les  primeres  Unies  d'un  programa- 
—  Se  tracta,  en  primer  lloc,  d'un  problema  urgentlssim  sobre  la  vitalitat  de  la  Ikngua 
catalana.  Jo  veig  la  qüestió  d*aquesta  vitalitat  de  la  manera  següent: 


1 .  Segons  una  idea  platònica,  que  tots  hem  apresa  en  la  lectura  del  Cratiles,  els 
Hams  de  les  coses  són  les  coses  jnettixes  reduïdes  a  llur  espressiò  essencial.  Una  Llengua 
es,  doncs,  un  ritme  continu  ab  la  Natura^  determinat  pel  temperament  y  per  les  condi- 
cions humanes,  Y  com  sigui  que  la  llengua  primitiva  es  Tespressió  de  la  Natura  primi- 
tiva (vista  per  la  primera  vegada  pels  homes),  hi  ha  sempre  un  model  de  la  nostra  pada 
actual:  aquest  model  es  representat  clarament  per  les  arrels,  d 'origen  antic. 

Hi  éa^  segons  aquesta  idea,  una  vida  del  llenguatge^  determinada  per  ía  relació  tk 
les  paraules  AH  UN  PASSAT  MÉS  O  MENYS  LLUNVA, 

2.  Essent  la  llengua  un  producte  de  V espressiò  humana^  es  segur  que  dependeix 
íntimament  de  les  necessitats  d'aquesta  espressiò.  Hi  ha  un  continu  motabilisme  de  pa* 
raules,  procés  viu  de  creixensa,  ab  ses  dues  fases  catabòüca  y  estabòlica.  Cada  mometit 
present  crea  y  destrueix  paraules.  Cada  època  's  distingeLx  per  Tampiaria  que  dona  a 
certes  paraules,  y  així  es  com  converteix  les  veus  viiws  del  llenguatge  primitiu,  de 
V onomatopeia  primitiva  en  signes  d'idees  corresponents  a  les  necessitats  interiors, 
(Vegi*s,  per  exemple,  els  canibis  y  modificacions  de  la  paraula //J?rí7;  y  els  cambis  y  les 
modificacions  que  '1  geni  lullià  produeix  en  termes  concrets^  com  el  de  Hg,  Intenció^  etc.) 

Hi  ha^  doncs ^  una  vida  del  llc?iguatge  determinada  pels  cambis  del  moment  present, 
per  les  necessitats  efusives  de  í  i  poca  en  que  's  parla. 

3.  Jo  veig  que  'Is  dos  punts  examinats  fins  ara,  impulsaran  a  l'estudiós  d*aquesl 
problema  a  dues  conseqüències  naturals  sobre  V urgència  de  conèixer  e/s  escriptors  dels 
segles  passats  y  sobre  la  necessitat  íÜ'  respectar  les  formes  presents  de  f  idioma,  tot  lo 
que  Tin  venti  va  afegeix  a  les  veus  mortes,  tot  lo  que  '1  gem  dialectal —  diríem  —  con- 
servap  per  forta  autonomia,  dins  de  les  Ueis  genèriques  d'evolució  de  la  gramàtica. 
—  Aquestes  conseqüències  són  objecte  de  moltes  serioses  preocupacions  del  Primer 
Congrés  de  la  Llengua  Catalana;  y  jo  crec  que  les  tesis  defensades  aquí  per  mossèn 
Costa  y  Llobera,  pel  senyor  Ruyra,  per  Joan  Maragall»  etc,  tenen  llur  lonament  en  les 
reflexions  fetes  fins  ara. 

Baix  el  punt  de  vista  filosòfic ^  doncs,  arribem  a  les  mateixes  deduccions  que  ja  ns 
eren  clares  pels  punts  de  vista  gramatical  y  polític:  RESPECTE  AL  PASSAT  V  RESPKtT'E 
AL  PRESSENT  DE  L* IDIOMA* 


—     SS9     — 


II 


4-  Les  especulacions  filosòfiques  volen  una  llengua  flexible  y  rica  d'arrels  fona- 
mentals. Les  idees  no  poden  espressar-se  ab  paraules,  si  aquestes  no  tenen  el  caràcter 
primitiu  de  sigTU's,  en  el  sentit  platonià  esplicat  abans.  La  paraula  està  sintetisada  en 
les  arrels. 

El  català  es  una  llengua  esseficialmcnt  sintétua. 

5.  Després  d'haver  comprovat  aquest  fet,  Testudiós  del  problema  ara  plantejat, 
no  podrà  menys  de  preguntar-se:  com  es  que  la  llengua  viur  O  millor,  com  es  que  ha 
r/ücuí  y  està  vitint  encara? 

Parlem  ab  massa  freqüència  de  «llengües  mortes ï,  y  seria  més  just  parlar  quasi 
sempre  de  llcftgius  íransfúrmades.  El  llatí  no  ha  mort,  ha  evolucionat;  Tarià  primitiu  ha 
evolucionat  també  y  viu  sempre  en  els  nostres  llavis  europeus.  Les  llengües  semblen 
atretes  vers  un  punt  ideal  tf  ei*oluaò^  situat  en  el  futur.  L'existència  d  aquest  centre  de 
gravetat  ens  esphca  tota  revolució  y  tota  la  vida  d'una  llengua.  Comprovada  la  vitali- 
tat del  català  en  els  temps  passats,  comprovada  la  vitalitat  ara  ^en  el  moment  present 
de  metabolisme,  sotsmès  a  la  lliure  influencia  del  geni  dialectal — ,  la  determinació  dels 
caràcters  fonamentals  de  sa  vitalitat  futura  representen  l'última  part  d'un  problema 
iirgentíssim. 

6-  Es  evident  que  T època  futura  està  influint  ara:  y  que  l'impuls  de)  geni  dialec- 
tal es  com  una  anticipació  sintètica  del  desenrotllament  a  que  pot  arribar  la  llengua  de 
Ramon  Lull,  l'esplèndida  llengua  del  doctor  simbolista,  per  T influencia  dels  esperits  in- 
dividuals qui  senten  fortament  la  necessitat  de  donar  formes  a  llurs  pensaments.  Els 
autors  moderns  que  més  ens  han  ensenyat  a  pensar  les  coses  en  llur  ct^oluciò  futura 
(Kid,  Vells,  etc),  també  ens  parlen  de  la  necessitat  de  regonèixer  formes  mortes  del 
llenguatge  (survivals,  de  Taylor,  residuarcn,  de  Shering};  però  fins  d'aquestes  formes 
el  geni  individual  pot  treure  profit.  Y  jo  m'enganyo  molt  si  en  aquest  sentit,  no  es 
Lull  Texemple  immortal  que  ha  d'imitar-se.  Per  l'esfors  del  seu  geni,  el  català  del  segle 
XIII  arribà  a  una  riquesa  y  a  una  flexibilitat  d'espressió,  a  una  capacitat  per  poder 
rebre  les  idees  generals,  com  la  mateixa  llengua  llatina. 

Una  de  les  més  segures  proves  de  cultura  que  poden  dar  els  fills  d'aquesta  terra,  es 
el  respecte  a  X  evolució  futura  de  la  llaigua^  com  estan  demostrant  respecte  al  fiassat 
y  al  present  de  les  paraules.  Y  en  aquest  sentit,  no  ja  les  proposicions  —  Artizà  sobre 
la  constitució  d*una  Acadèmia  o  Institut,  més  també  les  proposicions  —  Alcover 
sobre  '1  caràcter  transitori  d'aquesta  Acadèmia,  són  improcedents.  Baix  el  punt  de  vista 
de  Vaptitut  d*una  llengua  per  les  idees  y  les  especulacions  futures  y  presents,  no  hi  ha 
consell  més  acadèmic  que  'I  de  Eberard  Vogel,  en  sa  carta,  r^'comanant  al  jovent  inte- 
lectual  de  Catalunya  ia  difusió  de  les  obres  dels  grans  jnestres  y  pensadors  d*Europai 
en  llengua  catalana. 

7.  D'aquest  modo,  la  qüestió fllològica  pren  un  caràcter  pedagògic,  — d'alta  peda- 
gogia nacional—  y  el  firmant  d'aquest  tema  no  pot  menys  d'apoiar  restabliment  defini- 
tiu d'aquesta  Fundada  Catala?ia  de  Pilosofa. 


—     5^0    — 


De  D.  /.  Massó  Torrents,  de  Barcelona. 


Convenienda   de    T  estudi   dels  nostres   clàssics  per 

la  reconstitució  de  la  llengua* 

* 

Que  s'imposa  l'estudi  dels  nostres  clàssics  per  la  reconstitució  de  la  llengua  es  un 
fet  de  tal  evidencia  que  no  cal  apoiarlo  ab  cap  demostració. 

Es  sabut  que  entenem  per  clàssics  els  que  ho  són  lo  mateix  per  la  nostra  literatura 
que  per  la  nostra  llengua:  abracen  els  sigles  XIII«,  XIV^  y  XV^.  A  les  darreries  d'aqueixa 
centúria,  ab  l'unió  de  les  corones  d'Aragó  y  de  Castella,  comença  propriament  el  llarg 
període  de  la  decadència,  que  en  alguns  ordes  s*havia  iniciat  abans.  Es  cert  que  la  pro- 
ducció en  llengua  catalana,  si  bé  minva,  no  s'interromp  mai,  però  se  noten  tals  intru- 
sions en  la  llengua  escrita,  intrusions  que  's  feien  de  moda  y  que' Is  escriptors  prenien 
de  grat,  que  podríem  assegurar,  valent-nos  de  mil  fets  que  's  trasparenten  en  els  docu- 
ments, que  en  la  durada  del  període  de  la  nostra  decadència  es  quan  la  llengua  escrita 
ha  estat  més  distanciada  de  la  parlada.  Això  *ns  portaria  a  una  altra  afirmació,  que  es: 
d'una  manera  general,  la  nostra  llengua  parlada  actual  està  més  acostada  a  la  llengua 
escrita  dels  clàssics  que  no  pas  a  la  llengua  escrita  de  la  Decadència.  Pot  refermar  això 
el  fet  de  que  la  sintaxi  en  la  llengua  actual  parlada,  àdhuc  a  Barcelona,  no  té  les  in- 
fluencies del  castellà  que  's  noten  diàriament  en  l'escrita. 

Els  catalans  estem  naturalment  més  ben  preparats  per  la  lectura  y  la  comprensió 
dels  nostres  clàssics  dels  sigles  xiii*,  XIV^  y  X\^  que  no  pas  els  individus  que  parlen 
qualsevol  altra  llengua  neollatína  ho  estan  per  la  lectura  y  l'inteligencia  dels  llurs  au- 
tors mig-evals.  Ho  hem  comprovat  per  esperiencia:  una  vegada  's  feia  una  lectura  de 
la  crònica  del  ret  en  Jacnic  el  Conqueridor,  davant  d'un  concurs  de  joves  y  tots  la  se- 
guien ab  el  mateix  interès  que  si  's  tractés  d'un  autor  dels  nostres  dies.  Quina  altra 
llengua  se  trobaria  en  tal  cas  tot  llegint-se  un  text  del  Xlll"  sigle?  Es  pot  ser  perquè 
aquell  llarg  parèntesi  de  la  nostra  Decadència,  que  tanquen  el  periode  Nacional  y  el  de 
la  nostra  Renaixença,  {durant  el  qual  la  producció  va  minvar  considerablement  y  les 
infiltracions  de  !a  llengua  oficial  protegida  per  l'Estat  ens  empobrien  la  llengua  escrita) 
va  deturar-nos  en  la  via  de  la  transformació  del  català?  El  fet  real  es  que  'ns  es  més 
corrent  y  més  íacil  als  catalans  ridentificació  ab  la  llengua  dels  nostres  grans  cronistes 
y  grans  polígrafs  mig-evals,  que  no  pas  en  igualtat  de  circumstancies,  els  castellans  y 
els  francesos,  per  la  raó  que  uns  y  altres  han  tingut  grans  autors  que  han  ofuscat  als 
precedents,  autors  que  han  lluït  precisament  en  els  sigles  en  que  l'activitat  catalana 
estava  a  Tombra.  Això  'ns  prova  T influencia  que  pot  exercir  una  literatura  intensa  no 
interrompuda  en  la  transformació  ^^radual  d'una  llengua  formada.  La  nostra,  quan  li  ve 
la  pobresa  de  producció,  quasi  se  detura  o  bé  segueix  sens  dalit  l'evolució  de  les  llen- 
gües germanes. 

Si  per  una  banda  'ns  trobem  allunyats  ara  de  la  llengua  escrita  dels  sigles  XVI*, 
XVIP  y  xvuv  y  per  altra  banda  ns  trobem  en  bona  disposició  per  la  lectura  quasi  corrent 
dels  nostres  clàssics  mig-evals,  com  no  ha  de  convenir-nos  la  coneíxensa  y  la  popula- 


-     5^1     ~ 

risació  dels  textes  dels  nostres  prosistes  y  dels  nostres  poetest  que  justament  se  són 
produïts  en  l'època  forta  de  la  nostra  historia? 

A  tot  esperit  obser\^ador  no  se  li  escapen  una  colla  de  petits  fets  consoladors  al 
costat  dels  defectes  que  popuLarisa  el  llenguatge  escrit,  alguns  dels  quals  han  sigut  se- 
nyalats aquí  mateix  pel  Sr.  Ruyra  y  per  Mn,  Costa  y  Llobera.  Podem  observar,  àdhuc 
en  la  gran  prempsa  que  per  força  ha  de  produir-se  d'una  manera  precipitada,  les  in- 
fluencies que  exerceix  la  publicació  del  llibre  d'un  prosista  comarcal  y  com  s'hi  fa 
sentir  Taport  que  du  al  lèxic.  Així  mateix,  la  popularisacíó  d'un  autor  clàssic  se  nota 
lot  seguit  en  la  llengua  escrita  d'una  partida  d'escriptors.  Els  mots  fretura^  palesa, 
fndr^  forag-iíar^  influencies  de  la  lectura  dels  clàssics,  han  entrat  en  l'us  corrent  en  els 
periòdics  y  venen  naturalment  als  llavis  dels  nostres  oradors. 

L*esperit  de  renovació  y  de  millorament  es  fort  a  Catalunya,  y  com  cap  altre  poble 
neollatí  se  troba  tant  naturalment  disposat  pera  la  compretTsió  dels  autors  mig-evals, 
tenim  gran  fe  en  rínfïuencia  viviflcadora  que  exerceixen  y  exerciran  els  nostres  clàssics 
al  popularisar-se.  Malgrat  ïa  seva  llarga  decadència,  més  fàcilment  està  en  el  cas  de 
deixar-sen  influir  la  literatura  catalana  que  la  de  cap  altre  poble  de  la  terra. 


i 


—    5^2     — 


Del  Dr*  D.  Cosme  Parpal  y  Marquès,  Professor  auxiliar  de  la  Universitat  de 
Barcelona. 


Poesia  popular  mcnurquina 


Me  sembla  que  al  escriure  aquesta  comunicació  pera  \s  Congrés  Internacional  de 
Llengu  Catalana  ho  dec  fer  en  sa  meua  parla,  que  encara  record  sense  que  me  la 
hagin  fet  olbidar  els  meus  molts  anys  de  residència  en  la  estimada  Barcelona,  Viiy  dir 
colque  cosa  de  la  poesia  popular  menurquina,  coneguda  ab  el  nom  de  giosas  y  es  nieu 
trabay  ja/í-^  se  reclama  sigui  escrit  ab  es  dialecte  de  Menorca,  fill  de  sa  llengu  cata- 
lana, encara  que  modificat  ab  mots  y  expressions  d'altres  pobles  que  com  es  alarbs  y 
es  inglesus  tant  han  influit  en  aquella  illa. 

Pot  ser  degut  an  assò,  es  a  dir,  als  distints  pobles  que  han  passat  per  Menorca^  com 
no  ha  succeit  a  cap  més  tros  de  terra  catalana,  careix  sa  meua  terra  de  una  personali 
tat  pròpia,  li  manca  una  ànima  néta  y  definida  y  es  costat  d'un  caràcter  català  se  troba 
un  homu  inglès,  es  recorts  des  moros  es  confonen  ab  es  ties  francesos  y  tot  adulterat 
modernament  per  sa  influencia  castellana  ben  marcada  an  es  nostrus  temps  en  que  em- 
pobrida Menorca  per  distintes  causes  té  que  viure  artificiosament,  y  se  troba  poblada 
de  gent  forastera  quin  grupu  principal  el  constitueixen  militars  y  empleats.  Avuy  sem- 
bla que  renaix  es  caràcter  menurquí. 

De  tots  moduSj  ab  tot  y  aquest  aplec  de  influencies  y  elements  ètnics^  Menorca  en- 
cara conserva  formes  dialectals  no  corrompudes,  costums  característiques  y  pròpies, 
institucions  indígenes,  ab  una  paraula,  colque  cosa  perquè  encara  es  pugui  dir:  asso  es 
menurquí. 

Ses  giosas  són  un  exemple  de  lo  que  dic;  més  encare,  ses  giosas  són  l'única  poesia 
genuïnament  menurquina,  de  ses  poques  mostres  de  nostra  literatura,  avuy  més  morta 
que  may  ja  que  es  literats  de  Menorca,  colqun  d'ells  de  gran  vàlua,  com  En  Ruiz  Pa- 
blo, no  escriuen  en  menurquí  sinó  en  castellà.  Quan  jo  era  atiot  em  recorda  se  cultiva^ 
va  més  es  dialecte  de  ma  terra,  fins  a  publicar-se  periòdics  en  menurquí,  però  avuy  tot 
es  castellà  menos  ses  giosas. 

Què  són  ses  glosasr  Per  compondre  aquesta  poesia  popular  hi  ha  que  fer  composi- 
ció de  lloc,  conèixer  es  glosadors  y  veure  aont  y  corn  glosan- 

Es  glosadors  són  gent  d*es  poble,  pagesos,  que  molts  d'ells  no  saben  escriure,  ma 
riners,  que  no  coneixen  ses  lletres,  ferrés,  carretes  o  fustes,  que  no  tenen  instrucció 
Hi  ha  que  cercar-los,  no  a  Mahój  ciutat  cosmopolita,  sinó  a  la  pagesia  o  en  colque 
poble  de  s'interior  de  s'illa,  principalment  a  Alahó,  terra  clàssica  de  glosadors,  perquc 
tal  vegada  es,  també,  poble  clàssic  d'es  vi  menurquí,  ja  que  es  vi  y  sa  guiterra  van 
inseperables  des  glosats.  líi  ha  glosadors,  també,  a  ses  poblacions  grans  de  Menorca, 
però  es  que  escriuen  y  fan  imprimí  gloses  per  vendréles,  no  són  pròpiament  glosadors, 
sinó  desgraciats  versificadors  que  aprofitant  qualsevol  fet,  unes  eíeccions,  unes  festes, 
etcètera,  escriuen  versos  ab  forma  de  giosas  que  vénen  després  pes  carrés. 


iii         ■■"«^^^■^-^^^■i^i^HBSiair' 


kBfíM  ^  no  són  glosadors,  ni  glosas  lo  que  fan,  perquè  ses  glosas  no  són  fetes  per 
BDpoda?  *ol,  són  fies  de  sa  baraha  entre  dos  o  més  glosadors,  sense  preparació,  im- 
ptomantOe  /y- cantant  ses  improvisacions,  que  no  se  escriuen  y,  en  general,  se  perden. 

Avalorc^ades  es  lloc  hont  se  glosa  es  una  taverna.  Es  tavemé,  mirant  es  seus  interès- 

siis,(í  •  -nerca  dos  glosadors  y  anuncia  per  un  dia  determinat,  casi  sempre  un   dissapte,  es 

glr^!s5«its.  Y  entre  ses  botes  de  vi,  mitg  a  les  fosques,  ab  quatre  taules  mal  fetes  y  dues 

^dotzenes  de  cadires,  se  seuen  es  glosadors  un  devant  s'altre,   y  en   mitg  d'ells  es  gui- 

tarré,  y  comensen  a  glosa  sobre  un  tema  que  es  tavemé  es  li  dona  quan  coinensa  sa 

festa,  animant  ses  glosas  ab  gots  de  vi,  ab  que  obsequia  a  n'es  poetes  populars. 

Però  ses  verdaderes  glosas,  ses  més  inspirades,  són  ses  que  es  recitan  an  es  llocs, 
al  camp,  per  pagesos,  quan  tot  es  alegría,  no  ficticia,  sinó  alegria  veritable,  que  donà 
sa  festa  des  segà,  ses  mesurades,  ses  purquexades,  etc.  Són  festes  ab  que  es  pagesos 
celebren  una  bona  anyada,  es  fruits  de  trabais  de  tot  un  any.  Devall  ses  purxades,  as- 
seguts en  terra  o  en  bancs  de  pedra  o  demunt  selles  o  ubardes,'  o  en  tamburets  de  bove, 
entre  fandango  y  fandango,  entre  cansons  bilingües,  de  tonada  semblant  a  sa  jota,  sa 
escolta  an  es  glosadors  que  acompanyats  de  sa  guiterra  comensen  ses  seves  glosas  ab 
imprecacions  com  aquesta: 

Déu  me  dó  sabiduría 
pera  poderme  esplicà... 

y  tot-d'una  ve  sa  enunciació  de  lo  que  serà  glosat  y  comensa  sa  escomesa. 

Ses  ventatges  e  inconvenients  des  matrimoni,  si  es  milió  sé  pagès  que  mariné,  si 
sa  dóna  es  bona  o  dolenta,  si  hi  ha  Déu,  y  tants  altres  asuntos ,  són  ses  tesis  de  ses 
glosas.  Comensa  es  primer  glosadó  una  glosa,  que  rebat  s'altre,  contestant  aquell  an 
aquet  y  de  aquesta  manera  se  va  glosat,  se  va  de  escomesa  a  escomesa,  sempre  ab  es 
rum,  rum  de  sa  guiterra,  es  passa  sa  bota  de  mà  en  mà  y  s'aprovació  des  públic.  També 
hi  ha  glosats,  no  ja  en  forma  dialogada,  sinó  dramàtica.  Me  contava  un  amic  meu,  no  fa 
gaires  dies,  que  ^quet  istiu,  va  presenciar  ell  un  glosat  de  set  glosadors  que  represen- 
tauen  marit  y  mullé,  pares  d'un  y  de  s'altre  y  un  capellà. 

Són,  idó,  es  glosats  verdadés  torneigs  poètics  populars,  barahes  literaris  entre  dos 
inspirats,  verdadera  poesia  popular,  que  viu  entre  es  verdader  poble  y  conserven  tot 
s' aroma,  tota  s'ingenuitat  d'una  poesia  primitiva,  sense  cap  refinatpent  retòric,  ni  pre- 
tensió poètica. 

Sa  forma  de  ses  gloses  es,  també  popular.  Són  versos  de  vuit  sllaves  cada  un,  for- 
mant cada  glosa  una  estrofa  de  sis  versos  de  rima  consonant,  ab  predomini  dels  con- 
sonants més  (acils  de  trobà,  y  que  rimen  casi  sempre  es  primer  vers  ab  es  quart  y 
quint  y  es  segon  ab  es  tercé  y  sext,  com  es  pot  veure  an  aquesta  glosa  de  Tamu  Gau- 
més,  famós  glosadó  que  hi  va  havé  a  Menorca: 

A  sa  llengua,  si  es  prudent. 
Pren  gust  qui  la  pot  sentir 

Y  en  veritat  podem  dir 
Qu'es  un  perfecte  instrument 

Y  no  n'hi  ha  de  més  dolent 
Sinó  s'en  saben  servir. 


—     564     — 

Aquesta  glosa  demostrà  que  no  hi  manquen  filosofia  a  ses  gloses,  com  taOpoc  fal- 
ta ingeni  an  es  glosadors. 

Com  a  ingeniós  fou  molt  conegut  a  Menorca,  y  encare  hi  ha  recorts  d'ell,  jun  glosa- 
dor d'es  Mitjorn-gran  o  de  Ciutadella  anomenat  Joseph  Vivó,  ferré  d*ofici,  ej^an  era 
jove  però  que  I  va  tenir  que  dexà,  perquè  patia  de  tremolo,  com  ell  mateixr  espfica  en 
una  glosa  publicada  per  D.  Bernat  Fàbregues  en  es  seu  Llibre  des  glosatSy  folletó  del 
any  1 868,  Com  no  podia  trabaà  anaua  de  poble  en  poble  y  de  lloc  en  lloc  demanant 
caritat  ab  gloses  com  aquesta: 

L'amu,  Déu  mus  dó  bon  dia; 
M*haureu  d'afegí  a  n'es  tros 
Qu'anit  m'es  nat  una  fia; 
Una  y  tres  que  ja  *n  tenia...  ** 

^  No  es  mal  de  roegar  s'òs. 

Va  f-er  ta!  sa  fama  que  tenia  de  glosador  per  tot  Menorca,  tants  quants  eren  sos 
triunfos  au  quants  glosats  prenia  part,  que  hi  va  havé  un  glosador,  diu  sa  tradició,  que 
de  Mallorca,  va  cercar  a  En  Joseph  Vivó  pera  desafiarlo  y  al  arribà  a  ca  seua  se 
trobà  ab  sa  fia,  a  qui  saludà  ab  aquests  versos: 

jSeriau  vos  sa  fia 

De  mestre  Joseph  Vivó 

D'aquell  que  té  tremolo 

Y  quan  dorm  sempre  somia? 

Y  sa  jove  menurquina»  tant  llesta  com  son  pare,  li  contesta: 

,  Ja  podeu  tenir  per  cert. 

Que  m'han  causat  argunía, 
Perquè  som  sa  seua  fia 
Per  defensarlo  si  pert 
Que  sab  més  ell  quan  somia 
Que  vos  quan  estau  despert. 

Sas  glosas  són  antigues  a  Menorca.  No  se  es  seu  origen  puix  com  són  poesia 
popular  no  se  escrivien  y  si  colquna  se  ha  escrit  han  sigut  poques  y  les  que  he  trobat 
no  són  més  vees  que  de  mitg  sigle  enrrera.  De  tots  modos  jo  crec  que  s'antigüetat  de 
ses  glosas  es  més  gran.  Una  de  ses  més  antigues  que  conec  es  sa  que  té  per  asunto 
«La  cassada  de  la  serp  a  la  Mola  de  Mahó,  l'any  1805», 

De  tots  modos  tinc  de  fe  present  que  no  he  acabat  sa  meua  investigació  personal 
sobre  ses  glosas.  Ca.si  bé  ara  la  comenso  y  aquesta  comunicació  no  es  un  estudi  sobre 
dita  poesia  popular.  Sols  le  he  feta  per  donà  a  conèixer  aquest  genre  de  poesia  an  es 
honorables  congrcsistes  y  perquè  hi  hagi  una  veu  menurquina,  que  recordi  a  sa  Uengu 
catalana  que  ella  es  la  mare  des  rallà  de  sa  meua  terra,  com  catalans  foren  sos  primers 
pobladors,  quan  Menorca  deixà  de  ser  sarracena,  com  diu  nostre  gran  Montaner  y  pro- 
ven es  documents  de  nostre  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. 


.  v^,%.7rv  -V'^'  T  .  íf^'v-^ M- .'T^r     . ' 


565        - 


De  Mn.  Llorens  Riber  y  Campins^  Catedràtich  del  Seminari  de  Palma  de 
Mallorca. 

Missió  dels  escriptors  en  quant  al  manteniment  de  la  puresa 
7  unitat  del  català 

Me  sab  greu  haver  de  parlar  en  aquesta  honorable  assamblea,  en  aquest  concili 
ecumènich  de  la  llengua,  jo  qui  lo  millor  que  hi  podia  dur,  era  atenció  y  silenciós  en- 
tusiasme. Me  sab  greu  haver  de  parlar  jo  qui  rès  ne  sé,  y  quan  no  més  es  instint» 
rinstint  del  aucell  qui  reprodueix  les  mateixes  tonades  dels  pares,  el  qui  ha  posades 
sobre  mos  llavis  en  català  de  Mallorca,  cançons  d'inesperiència.  Me  sab  greu  per 
vosaltres  y  per  la  llengua  la  poca  autoritat  de  ma  veu;  però.  puis  ho  heu  volgut, 
vet  'aquí  lo  que,  a  mon  curt  entendre,  hem  de  fer  els  escriptors  pel  manteniment  de  la 
puresa  y  unitat  del  català. 

Les  llengües  son  organismes  vius  qui  tenen  sempre  seguit,"  mancabaments  y  creí- 
xenses.  La  llengua  camina  ab  el  pensament,  costat  per  costat,  y  sols  amb  el  consorci 
de  la  llengua,  el  pensament  se  coloreix  y  vibra,  se  dilata  y  puja  a  vida  eterna.  Molta 
cosa  pert  la  llengua  a  lo  llarch  d'aquest  pelegrinatge,  am  l'ús  constant  les  paraules  se 
destinyen  y  perden  llur  eficàcia  feconda.  Les  ne  pren  com  a  un  ciri  qui  fa  claror  y  aca- 
ba per  morir  consumit  dins  sa  pròpia  flama.  Però,  no  es  l'ús  tot  sol  lo  qui  més  la  con- 
sumeix y  la  gasta.  La  mutabil•ltat,  condició  vital  de  tota  llengua,  se  converteix  en 
principi  de  descomposició  el  més  eficaç  y  directe,  sempre  qy'una  llengua  viva  estiba 
subordinada  y  sia  sirventa  d'una  altra;  y  sobre  tot,  quan  li  manca  l'aliment  vigorós  de 
la  pròpia  cultura  literària.  Llavors  s'hi  fan  suplantacions  de  paraules  y  formes,  el  lè- 
xich  s'embordeix  y  molt  més  encara  la  sintaxis;  se  desmembra  l'unitat  y  s*enfondeixen 
més  de  cada  dia  les  discrepàncies  dialectals.  Un  mal  vent  de  ponentada  corsecà  el 
pensament  català  en  sa  més  vasta  y  densa  esponera:  el  llorer  de  les  cròniques,  el  roure 
cívich  de  les  lleis,  l'eclosió  ideal  dels  stramps,  la  floració  metàlica  dels  cantars  de 
gesta.  Y  després  de  passats  tres  segles  de  desconeixensa,  trobam,  are  qui  se  refermen 
les  antigues  relacions,  un  misteri  de  vitalitat  dins  la  llengua  qui  se  es  conservada  una 
en  totes  les  regions  catalanesques,  com  els  rossinyols  qui  muden  de  ploma  cada  any, 
però  refilen  sempre,  devall  l'eura  negra,  llur  mateixa  cançó  de  maig. 

La  restauració  de  tota  llengua  es  la  tasca  de  sos  escriptors.  A  nosaltres  qui  con- 
fiam  a  la  robusta  inmortalitat  de  la  paraula  escrita  la  vibració  d'una  estona;  a  nosaltres 
qui  agafam  per  les  ales  palpitantes  l'emoció  momentània  plena  de  ritme,  y  la  feim  ge- 
mir  eternament  dins  la  cavitat  sonora  de  l'estrofa,  ens  toca  retornar  el  bell  catalanesch 
a  sa  puresa  primitiva. 

Am  dos  elements  de  restauració  podem  contar.  Am  la  part  vivent  del  llenguatge 
refugiat  al  cor  de  les  pagesies;  y  am  la  part  que  'n  diriem  arqueològica  qui  dorm  un 
somni  de  segles  en  prestigiosos  còdices  quatrecentistes. 

^Ahont,  donchs,  la  trobarem  la  puresa  anyorívola  del  bell  catalanesch?  Hem  d  anar 
a  cercaria  a  l'ull  mateix  de  la  font;  es  precís  anar  a  beure  allà  ont  s'escola,  ample  y 
únich,  el  riu  subterrani,  pare  de  tots  els  reguerons  dialectals  de  la  llengua  catalana,  cal 


^     566     — 

acariciar  am  mà  diürna,  am  mà  7iocturna  segons  el  precepte  horacià,  els  monuments 
d'arqueologia  literària  que  'ns  romanen.  Deya  a  una  altra  part,  parlant  del  bell  llibre 
«La  Nostra  Arqueologia  Literària»  del  amich  Matheu  Obrador,  poch  ensà,  poch  enllà, 
que  la  primera  demostració  de  la  nostra  literatura  renascuda  fou  casi  exclusivament 
històrica,  que  la  primera  que  s'extremí  fou  la  corda  de  pàtria,  y  que  lo  primer  qui  se 
mogué  en  la  gran  sala  alegòrica  de  que  parla  el  vident  de  «L'Harpa»,  foren  les  bande- 
res y  els  negres  cavallers  de  terro  qui  alsaren  llur  poderosa  llansa.  Però,  aquest  vent 
de  resurrecció  no  més  fecondà  y  feu  nàixer  un  gran  planter  d'englantines  feudals  y 
violes  floralesques:  planter  superficial  y  feble,  sense  prou  saba  històrica  ni  poètica  qui 
s'es  mort  sofocat  dins  una  ufana  vegetació  novella.  Allò  va  ésser  simplement  un  renou 
de  ferramenta  bèlica  remoguda,  una  reviviscencia  fosforescent  de  formes  arcaiques,  un 
despertar  soptós  a  brusques  campanades  de  somatent  o  a  un  crit  agut  de  «Via-foras. 
No  hi  hagué  filtració  ni  compenetració  lenta  y  definitiva;  fou  com  una  festa  pòstuma 
del  feudalisme  extint.  Am  la  gran  frissor,  els  almogàvars  apenes  tengueren  temps  de 
posarse  l'àgil  armadura,  els  cavallers  deixaren  el  bell  palefrè;  les  damisel•les  blondes 
sortiren  amb  els  grans  ulls  blaus  tots  oberts,  y  am  la  petita  boca  carmesina  tota  esba- 
docada,  y  ab  Thorari  dins  les  mans  innuptes  y  blanques  com  una  hòstia  sagramental; 
y  els  trovaires  am  Tarpa  convulsa  y  un  romans  enamoradís  mal  florit  sobre  llur  boca 
exàngüe. 

Quan  dich  això,  no  preconís  precisament  una  restauració  arqueològica  que  tant- 
mateix  no  arrelaria  y  mal  compresa  com  es,  no  transportaria  l'emoció  fins  a  Tànima 
popular.  No  es  que  jo  vulga  que  resurgesca  el  lèxich,  molta  part  del  qual  es  ja  morta, 
y  avui  per'vui  no  li  podem  preveure  resurrecció.  No  es  el  lèxich  qu'hem  de  ressuci- 
tar,  es  niés  tost  la  sintaxis  que  es  el  segell  d'independència,  la  sintaxis  que  es  lo  que 
perfila  el  contorn  gentil  y  la  fesomia  de  la  bella  Dormenta  tota  voltada  de  la  blonda 
irradiació  del  or  de  les  miniatures  quatrecentistes. 

No  seria  jo  qui  volgués  tancar  Tufanosa  generació  fwucentista  dins  un  sepulcre  gò- 
tich  y  devall  un  epitafi.  No  convé  accentuar  la  nota  purista  en  el  sentit  d'inmovilisar  y 
momificar  el  llenguatge.  Cal  que  cresca  en  robusta  sanitat,  sincrònich  a  totes  les  pal- 
pitacions de  l'època.  No  escapsem  l'ull  de  la  planta  viva,  y  donem  per  ben  admeses 
ses  naturals  evolucions.  Tota  literatura  es  l'oracle  vivent  de  l'època  qui  marca  en  ella 
l'hurpa  tirànica  com  un  encuny  d'autenticitat.  jQuina  petja  de  més  fons  no  obrí  en 
l'antiga  literatura  nostrada  el  cavall  heròich  dei  almogàvar  coronat  qui  se  digué  Jau- 
me I,  o  el  trident  neptünich  de  Rotger  de  Llúria  qui  somogué  tot  el  Mediterrà!  Y  si  la 
nostra  literatura  actual  ha  de  ser  l'oracle  d'aquesta  germinació  inmensa  de  somnis  y 
esperances,  d'aquestes  aures  de  Thabor  qui  'ns  escabellen,  no  pot  estacionarse  ni  con- 
tentarse  am  lo  qu'ha  trobat  fet.  Ha  de  enfilarse  més  amunt  y  s'ha  de  extendre  més 
vastament  cercant  alta  llum  y  atmosferes  amples.  ^Quins  mots  hi  hà  en  el  diccionari, 
viu  o  mort,  que  puguen  revelar  aquest  quelcom  de  gran  qui  batega,  aquest  somni 
d'Hèrcules  infant  que  conforta  el  front  de  la  nostra  rassa  estrènua?  Se  removen  els  an- 
tichs  sepulcres  amb  ànsies  d'infantement...  y  es  precís  que  la  nostra  llengua  forgi  mots 
de  sagrat  entusiasme  per  l'oda  pindàrica  ab  que  'Is  nostres  fills  coronaran  el  front  de 
«L'Hèroe»  qui  vendrà  entre  un  inquiet  y  seguit  vibrar  de  palmes  èpiques. 

Hi  hà  una  part  de  la  llengua  qui  conserva  encar'ara  inviolada  sa  frescal  y  altiva  y 
boscana  puresa;  llengua  franca  d'opressió,  qui  no  es  estada  may  catalogada  ni  ha  sen- 
tides tortures  acadèmiques,   llengua  a  la  qual  negú  dictà  lleis  com  a  la  mar  y'l  mestral. 


r 


■»•?f-"^i*^:í^r'^«:''T^Ts;»iT^'5?wíP7-r^^ 


-      567      - 

y  qu'encara  dú  sobre  les  ales  papallonejants  la  pols  daurada  de  la  virginitat  y  de  rin- 
dependència.  Aquesta  part  de  la  llengua,  aquesta  branca  viva  y  verdejant  es  la  que 
am  preferència  s*ha  de  plantar  dins  els  solchs  de  la  nostra  cultura  renascuda.  Kl  qui 
inicià  aquesta  orientació  encertada  fou  Mossèn  Jacinto  Verdaguer»  y  aquest  es  sun 
mèrit  suprem.  Més  que  sos  bramuls  de  Tità  qu'aixorden  la  caverna  pninitiva  aont  for- 
java, a  colps  de  martell  volcànich,  les  alexandrines  estrofes  de  iL'Atlàntidaï>,  viurà 
inmortalment  sa  veu  de  tórtora  rústega  qui  canta  dins  sos  versos  populars  y  dins  sa 
prosa  angèlica  banyada  de  rou  y  de  lluna  de  pagès.  Jo  no  sé  quin  germe  vital,  quina 
força  íntima  tenen  aquestes  paraules  florents  en  boca  de  les  pagesies.  Mistral,  sobre 
les  ales  de  sa  llengua  vilipesa,  parlada  per  pastors  y  gent  de  masia,  arribà  a  la  branca 
qui  mostra  el  fruit  de  Tiumortalitat.  Robert  Burns,  el  carreter  poeta  qui  se  'n  feu  un 
breviari  de  les  cançons  populars  de  l'Escòcia,  deu  sa  virulència  feconda  y  espressiva  a 
la  saba  opulenta  del  llenguatge  popular  y  viu  que,  quant  se  parla,  fa  venir  als  llavis 
les  idees  y  les  rimes,  y  suscita  la  música,  que  es  l' altra  ala  brunzen t  del  cor  del  poble. 
Tant  es  ver  lo  que  dich,  que  quan  Bums  anà  a  Edimbourg,  y  fou  festejat  arreu  dins  els 
primers  salons,  per  procers  y  lletrats,  y  volgué  evitar,  per  mantenirse  a  Taltura  de  la 
gent  de  moda,  les  locucions  de  la  dura  Escòcia,  aquell  son  sentiment  poètích  qu'es- 
brellava  y  cruixia  la  duresa  de  l'escorça  qui  l'empresonava,  va  ésser  gastat  y  malme- 
nat  miserablement  per  ses  pretensions  burgeses. 

D'aquest  llenguatge  viu  y  vivificador,  n'hem  d'admetre  tot  lo  bo  y  acceptable  duyt 
pel  temps,  tant  com  n'hem  d'excluir  lo  malament  supplantat,  aplegant  am  sana  selec- 
ció tot  lo  bò  de  les  tendències  dialectals  sense  rebutjarne  cap  radicalment.  Totes  les 
aufanes  del  italianesch  multiforme  desembocaren  pels  tercets  de  la  Divina  Comèdia 
qui  estrenyien  dins  sa  triada  simbòlica,  com  la  serp  clàssica  el  cos  de  Laocoon, 
la  poesia  dels  sigles  moderns;  y  a  través  dels  quals  tercets  cairetjats  per 
les  flamades  infernals,  la  barca  de  Caro  subterrani  treginava  silenciosament,  a 
colps  de  rems  muts,  l'antiga  poesia  a  les  riberes  de  l'Etat  moderna.  Am  les  flors  més 
esquisides  de  les  simultànies  brostes  dialectals  qu'arreu,  per  les  encontrades  d'Itàlia, 
entorn  de  la  soca  matriu,  goixaven  y  creixien,  \a  teixir  el  Petrarca,  amagrit  d'amor 
dins  sa  corona  de  llorer  capitolí,  la  garlanda  perpetual  de  poesia  que  perfuma  y  perfu- 
marà  per  segles  de  segles,  la  casta  memòria  de  Laura,  l'immortal  avinyonesa.  Això 
s'alça,  aprofitantho  tot,  am  la  lentitut  de  les  obres  eternes  l'unitat  plena  y  autòctona 
d'una  llengua. 

Y  vet'aquí,  senyors,  que  cercant  la  puresa  ens  hem  trobat  en  l'unitat  del  llenguatge 
perquè  precisament  lo  que  deturpa  y  embordeix  un  idioma,  es  lo  que  trenca  y  disgrega 
s'unitat  originaria  y  familiar.  Al  invocar  però  aqueixa  unitat,  afegiré  encara  insistint, 
que  no  me  fas  solidari  d'aquell  exclusivisme  romà  qui  ruava  '1  front  amb  estranyesa, 
trobant  en  l'abundosa  prosa  de  Titus  Livius  un  regust  de  pàtavinilat.  Per  ventura  si 
enfondissem  la  qüestió  trobaríem  que  més  que  la  veu  y  l'espasa  dels  Cèsars  creà  el 
món  romà  l'Història  del  escriptor  Paduà,  Tobra  més  educadora  qu'ha  produida  el  ctcle 
d'or,  y  per  la  qual  hi  cola  llet  enconadora  d'hèroes.  Precisament  això  es  lo  que  voldria 
jo:  que  'Is  nostres  escriptors  duguessen  aferrada  la  farum  natal;  les  opaques  trescors 
dels  rius  petits  y  de  les  sagrades  fonts  conegudes,  les  claretats  profondes,  el  vèrtich  y 
la  neu,  reis  tirànichs  de  les  altituts  montsenyenques,  qui  fan  rodar  amb  un  buf  de  sa 
boca,  els  cervells  dèbils  y  cremen  els  cervells  impotents. 


—   s^s   ^ 

Tots  nosaltres  hem  duita  aquí  la  fraternal  escomesa  d'una  o  altra  regió  catalana  y 
simbolisam  la  més  alta  tr ascendència  social  d'aquest  acte,  l'unitat  del  idioma.  Que  per- 
duri eterna  la  catholicítat  de  quatre  milions  catalans  que  combreguen  en  runitat  sacro- 
santa del  llenguatge.  Aquesta  llengua  es  estada  la  percínta  que  ha  conservat  units  a 
través  de  Vhistòria  y  de  ïes  distàncies  els  qui  aprengueren  el  català  de  boca  de  Ramon 
Lull  y  Fra  Anselm  de  Turmeda,  els  qui  Taprengueren  de  Ramon  Muntaner  y  Ausies 
March,  els  qui  el  reberen  de  nostres  navegaires,  o  l'oiren  de  boca  dels  guerrers.  Altre 
temps,  pogué  Fra  Vicens  Ferrer  passejar  la  paraula  catalana  per  tots  eís  nostres  terri- 
toris sense  que  sonàs,  p'en  lloch,  com  a  cosa  externa.  Tres  segles  d'opressio  forastera 
enfondiren  les  discrepàncies  dialectals;  y  en  vuitanta  anys  d'acció  comuna  hem  resca- 
tats milenars  de  paraules,  ens  hem  redimits  de  milenars  de  barbarismes,  y  la  nostra 
producció  es  pujada  com  ona  vasta,  ona  invassora. 

Jo  vcnch  de  Mallorca,  illa  de  fondes  diafanitats.  La  gloriosa  niar  dels  catalans  la 
volta  de  riure  etern;  la  mar  qu'es  Tanell  nupcial  d'aqueüa  terra.  Serenitat  allà  vola  sens 
núvol.  Devall  aquelï  cel  indulgent  tot  idioma  s'hi  coloreix^  s'hi  sua  visa  y  s'hi  velluta. 
Allà  la  llengua  llatina  degué  perdre  l'encarcarament  del  llatí  romà,  massa  influït  pel 
regere  imperro  pofiuius  encarcarament  que  tant  desagradava  a  Heine.  Lluny  de  contagis^ 
sota  les  oliveres  glauques,  potser  s'es  conserv^at,  dins  la  llum,  ^\  pus  beli  catalaneschdd 
mon.  Els  catalans  de  Mallorca  eus  aportarem  el  llenguatge  parlat  allà,  vullaulo  admetre 
y  benvolents  establirhi  cainbi;  y  d*aquí  *n  brollarà  la  puresa  y  l'unitat  originària.  Vull 
tancar  mon  parlament  amb  una  clau  d'or,  repetint  lo  d'En  Mistral,  als  trovadors  cata- 
lans: ^iAm  la  mà  dins  la  mà,  arborem  el  vell  parlar  romà.  Això  es  el  signe  de  família, 
això  es  el  saj^rament  qu'uneix  els  fills  als  avis,  l'home  al  terròs;  això  es  ei  bri  d'berba 
qu' aguanta  el  niu  dins  la  branca.  Guardians  intrèpits  de  nostra  llengua  gentil»  guar- 
dem la  franca  y  pura  y  clara  com  l'argent  perquè  tot  un  poble  aquí  s'abeura,  que  quan 
un  poble  cau  de  cara  dins  Tesclavitut,  si  conserva  sa  llengua,  té  la  clau  qu'obn  el  pany 
de  totes  les  cadenes». 

He  J}!t 


—     569     — 


De  D.  Manuel  de  Montoliu,  de  Barcelona. 


Moviment  assimilista  de  la  literatura  catalana,  en  els  temps  moderns*  Con- 
veniència de  que  ^s  fassin  moltes  traduccions  i  esment  ab  que  cal  f er-Ies 

Quan  se  considera  la  immensitat  del  moviment  literari  dels  nostres  dies,  la  febre 
ag^da  de  producció  que  en  totes  les  nacions  civilisades  ve  a  renovar  com  una  onada 
incessant  la  corrent  inagotable  de  les  idees;  tota  aquesta  gamma  infinita  de  tonalitats 
de  pensament  que  en  llibres,  revistes,  periòdics,  follets,  etc,  reflexen  la  santa  inquie- 
tut  del  treball  iptel•lectual,  en  aquest  sigle,  més  intens,  més  violent  que  en  cap  altre; 
quan  se  considera  tot  aquest  món  de  formidable  activitat  que  remoreja  al  voltant  nos- 
tre; i  per  altra  banda  ens  aturem  a  mirar  el  reduit  nombre  d^intel•ligencies  que  en  la 
nostra  terra  fan  heroics  esforsos  pera  e;xtendre  i  fer  conèixer  aquesta  massa  incalcula- 
ble dé  producció  espiritual  a  un  poble  com  el  nostre,  fa  poc  temps  tant  adormit,  tant 
allunjrat  de  TEuropa  culta,  ens  corprèn  un  descoratjament  momentani  devant  de  Tim- 
mens  treball  de  vulgarisació  literària  que  resta  a  fer  i  de  les  migrades  files  dels  nostres 
intel•lectuals  aptes  i  armats  pera  aquesta  empresa. 

Junyir  en  un  esforç  comú  l'ànima  catalana,  encara  no  del  tot  desperta,  al  carro 
triomfal  de  TEuropa  intel•lectual,  pera  que  el  seu  esforç  junt  ab  el  dels  altres  pobles  el 
meni  victoriós  pels  camins  encara  no  esbrossats  dels  nous  ideals,  es  una  obra  de  titans, 
una  empresa  secular.  Pera  assolir  aquest  generós  propòsit  i  evitar  que'l  nostre  esperit 
nacional,  tancant-se  als  aires  de  fóra,  visqui,  com  nou  Narcís,  en  una  estèril  contempla- 
ció de  sí  mateix,  no  hi  ha  cap  medi  de  tant  gran  eficàcia  y  de  tant  immediata  aplicació 
com  el  que  ofereixen  les  traduccions. 

Aquestes  venen  a  ser  com  gentil  volada  de  coloms  missatgers  que  s'escampen  per 
tots  els  àmbits  de  la  nostra  terra,  anant  a  portar  noves  de  terres  llunyanes,  i  recor- 
dant-nos a  tots  contínuament  que  no  hi  som  sols  al  món,  que  estem  voltats  de  milers 
d'ànimés  que  pensen  i  senten  com  mai  hauriem  pogut  pensar  y  sentir  nosaltres  y 
qui  ens  ofereixen  ab  llur  pensa  i  llur  sentiment  una  riquesa  espiritual  abans  descone- 
'guda.  Oh,  el  gran  valor  educatiu  que  té  aquest  fet  senzill  de  saber  que  lluny  de  nosal- 
tres hi  ha  un  altre  poble  ab  una  ànima  que  ens  es  desconeguda!  Ab  quin  fervor  ens 
acostem  posant  en  contacte  les  nostres  distintes  forces,  fent  l'intercambi  de  nostres 
distints  tresors  espirituals!  I  després,  quina  sensació  d'homes  nous  esperimentem  dins 
de  nosaltres!  Quines  noves  energies  se  'ns  desperten  davant  de  la  nova  visió  del  món 
encomenada  en  el  sagrat  contacte  intel•lectual  dels  dos  pobles  abans  allunyats! 

Aquesta  íntima  comunió  espiritual  entre  tots  els  pobles  civilisats,  tant  característica 
dels  nostres  temps,  se  pot  assolir  també  en  part  ab  la  coneixensa  de  les  llengües  es- 
trangeres. 

Aquest  ha  estat  el  medi  del  que  fins  ara  s'han  valgut  ab  preferència  els  intel•lectuals 
"  de  la  nostra  renaixensa.  Es  un  instrument  de  cultura  exclusiu  de  Véfíte.  I  es  dé  desit- 
jar que'l  seu  ús  se  propagui  i  s'afirmi  cada  dia  més  en  'Is  nostres  cenacles  literaris. 
Car  no  n'hi  ha  prou  ab  la  coneixensa  de  les  dues  o  tres  llengües  estrangeres  més  di- 

37 


—     570     — 

vulgades;  es  precís   anar  de  dret  a  l'estudi  i  perfecte  maneig  de  les  llengües  mortes, 
sobre  tot  les  clàssiques. 

Però  la  coneixensa  de  les  llengües  estrangeres,  tant  indispensable  als  intel•lectuals 
pera  la  plena  comprensió  de  Tànima  dels  altres  pobles,  no  es  instrument  de  cultura 
proporcionat  a  Talcans  de  la  massa,  pera  fer-la  arribar  a  participar  d'aquella  comunió 
universal  de  les  idees.  A  la  massa  se  li  ha  de  donar  preparat  i  esmicolat  l'aliment  es- 
piritual de  l'art  pera  que  *1  pugui  degudament  digerir  i  assimilar-sel  al  seu  organisme. 
Les  idees  elaborades  per  les  civilisacions,  que  la  massa  accepta  com  mestres,  s*han  de 
conjugar  en  el  mateix  verb  ab  el  qual  ella  revela'l  seu  sentir  i  el  seu  pensar;  s'han  de 
transfundir  dins  les  formes  originals  receptores  del  seu  esperit;  i  únicament  així,  trans- 
formant-les  de  matèria  estranyà  en  matèria  assimilable,  es  com  s'arribàrà  a  convertir-les 
en  sang  de  la  pròpia  sang,  en  forsa  viva  i  apta  a  contribuir  a  la  creixensa  i  desenrotllo 
de  l'organisme  de  la  societat. 

Aquesta  es  l'obra  del  traductor,  ell  treballa  en  aquest  comerç  intel•lectual  de  tot  el 
món;  multiplica  els  cambis  i  es  en  resum  un  dels  més  nobles  educadors  del  seu  poble. 

Però  entrem  ja  en  l'esfera  de  la  pràctica.  Demostrada  ja  la  trascendental  importàn- 
cia que  té  la  tasca  de  traduir  dins  de  qualsevol  literatura  i  sobre  tot  en  una  com  la 
nostra  que  tant  necessita  aixamplar  els  seus  horitzons  pera  orejaria  ab  els  aires  regene- 
radors de  l'espiritualitat  universal  i  superior  dels  pobles  cultes,  veiem  ara  de  reduir  a 
preceptes  clars,  senzills  i  concisos  l'ideal  que  'ns  guia  en  la  nostra  febre  de  tiansplan- 
tar  sense  interrupció  al  nostre  terrer  les  flors  supremes  de  bellesa  i  veritat  de  totes  les 
civilisacions. 

Però  abans  d'esposar  aquests  principis  pràctics  del  metier  de  traduítor,  adaptats  a 
les  circumstancies  especials  del  nostre  estat  de  cultura,  no  serà  de  més  fer  una  obser- 
vació general  que  jutgem  de  gran  conveniència.  Hi  ha  en  general  la  creencia  de  que  la 
tasca  del  traductor  es  cosa  sense  dificultats  i  que  no  més  ab  que  ell  traslladi  ab  una 
certa  fidelitat  el  pensament  de  l'autor  traduit,  el  mirament  i  l'escrupolositat  ab  els  que 
hagi  complert  el  seu  comès  són  cosa  secundaria.  Doncs  bé;  s'erra  llastimosament  el 
qui  això  pensa.  L'influencia  d'un  autor,  sobre  tot  si  es  clàssic,  capdal, ^n  una  literatu- 
ra, no  pot  exercir  la  seva  influencia  complerta  en  el  pensament  d'una  cultura  estrange- 
ra sinó  ab  la  condició  indispensable  de  que  trobi  un  esperit  plenament  comprensiu,  ric 
de  simpatia,  vibrant  d'esquisida  sensibilitat  que  fassi  el  miracle,  car  miracle  es,  de 
transformar  el  valor  mental  i  sentimental  d'aquell  en  el  valor  mental  i  sentimental  del 
món  dins  el  qual  el  vol  transplantar.  I  penseu  que  són  tants  en  qualsevol  país  els  es- 
perits selectes,  posseidors  d'aquest  dò  meravellós  de  simpatia  transformadora,  que  si- 
guin capaços  de  realisar  a  la  perfecció  aquesta  transmutació  de  valors?  Car  si  molt 
anàvem  a  enfondir  la  present  qüestió  trobaríem  al  cap  d'avall,  això:  que  Traductor  es 
Crític.  I  l'historia  de  la  literatura  universal  ens  ho  confirma  plenament.  Carlyle  a  An- 
glaterra, Mme.  Staél  i  Gerard  de  Nerval  a  França,  Lessing  a  Alemanya,  Leopardi  a 
Itàlia,  Moratin  a  Castella,  grans  traductors,  foren  ensemps  grans  crítics.  I  es  que  l'es- 
perit crític  es  la  primera  condició  essencial  de  tot  bon  traductor;  els  instruments  men- 
tals de  la  percepció  es  menester  que  estiguin  ben  afinats  en  el  traductor  pera  que  pu- 
gui enfondir  en  l'ànima  complexa  de  l'autor,  i  desentranyar,  pera  que  cap  d'ells  se 
deixi  arreconat  a  l'acte  de  la  transplantació,  tots  els  infinits  elements  constitutius  de  la  * 
seva  personalitat  qui  li  donen  lo  que  volem  significar  per  les  paraules,  tò,  estil,  tna- 
nera,   complexió,  fesomia,   I    no   són    aquestes    solament   les    dificultats  del  traduc- 


—     571     — 

tor.  No  es  solament  l'esperit  crític  lo  que  se  li  exigeix.  Aquest  esperit  el  ne 
cessita  en  el  primer  moment  de  la  seva  tasca,  en  el  moment  pleüament  com- 
prensiu de  Tobra  que  va  a  traduir,  quan  el  traductor  se  troba  en  el  primer  estat 
passiu  preliminar.  Però  quan  comença  el  segon  moment,  el  traslatiu,  quan  passa  a  l'es- 
tat actiu,  quan  passa  a  la  transformació  efectiva  de  la  cosa  transformable,  llavors  neces- 
sita tenir  no  ja  esperit  crític,  sinó  esperit  creador.  Què  es  el  traductor  sinó  un  segon 
creador,  un  re-creador?  L'obra  s'ha  de  refer;  ha  de  passar  per  un  segon  procés  de 
construcció,  per  una  segona  evolució,  pera  adaptar-se  degudament  a  les  noves  condi- 
cions de  la  llengua  que  se  l'apropia.  I  si  el  traductor  no  posseeix  alguna  guspira,  no 
més  que  sia  una  guspira,  del  foc  sagrat  del  poeta,  si  ell,  dintre  dels  límits  que  natural- 
ment li  imposa  rhoritzó  determinat  en  que  's  mou  la  creació  de  l'autor,  no  pot  assolir  una 
llibertat  d'acció  espiritual  que  *1  fassi  retrobar  d'esma  el  fil  de  l'invenció  d*aquest  i 
abandonar-se  a  la  seva  volada  Íntimament  identificat  i  confós  ab  Tinspiració  del  crea- 
dor, fallarà  infaliblement  en  la  seva  missió,  i  la  seva  obra  no  serà  més  que  un  geste 
simiesc  i  risible  volent  reproduir  un  model  insuperable.  Ningú  dubtarà  doncs  devant 
de  les  raons  espo^ades  de  la  dificultat  extremada  de  la  tasca  del  crític. 
Anem  ara  a  la  esposició  dels  preceptes  anunciats: 

I.  La  forma  més  convenient  i  més  urgent  sobre  tot  de  les  traduccions  que  a  Ca- 
talunya se  fassin  es  la  de  les  Biblioteques  populars  i  econòmiques.  Ne  tenim  una  bella 
mostra  en  la  «Biblioteca  popular  de  TAvenç»  qui  ofereix  de  temps  en  temps  a  totes  les 
intel•ligències  els  enèrgics  estimulants  continguts  en  totes  les  literatures  fortes  del  pas- 
sat y  del  present.  Encoratgem,  doncs,  l'obra  d'aquestes  Biblioteques. 

II.  No  havem  de  desmayar  fins  tenir  traduïts  en  català  modern  tots  els  llibres  de 
les  literatures  clàssiques,  tenint  en  compte  que  lluny  de  prescindir  de  les  bones  traduc- 
cions antigues,  ens  hem  de  servir  d'elles  com  base  ferma  d'una  nova  traducció.  Ningú 
qui  vulgui  avui,  per  exemple,  traduir  la  Divina  Comèdia,  pot  prescindir  de  l'admirable 
traducció  den  Jaume  Febrer. 

III.  S'ha  de  deixar  establert  com  únic  procediment  honrat  de  traducció  el  traduir 
directament,  en  tots  els  casos  possibles,  de  la  llengua  originaria  de  l'autor.  En  obres 
escrites  en  castellà,  portuguès,  francès,  italià,  anglès  y  alemany  entre  les  llengües  vi- 
ves, i  en  llatí,  grec,  àrab,  hebreu  i  sanscrit,  entre  les  mortes,  una  traducció  de  traduc- 
ció es  un  disbarat  imperdonable. 

IV.  Se  pot  permetre  en  casos  determinats  excepcionals  adoptar,  ademés  de  les 
universalment  admeses,  paraules  i  modismes  estrangers  que  o  be  són  intraduibles  o 
be  contribueixen  a  donar  al  significat  un  color  o  un  caràcter  que  's  destruirien  per 
medi  de  la  traducció.  Per  exemple:  soirée,  toilette,  trousseau,  speech,  flirt,  etc. 

V.  Ens  havem  de  valer  ab  gran  astúcia  en  les  traduccions  de  totes  les  ocasions 
qui  se  'ús  presentin  pera  reencarnar  en  la  nostra  llengua  moltes  paraules  i  frases  arcai- 
ques perdudes  absolutament  en  el  llenguatge  corrent  modern.  Un  cas  que  pot  servir 
d'exemple  es  la  partícula  car,  morta  encare  no  fa  dèu  anys  i  que  gràcies  a  la  perse- 
verancia  ab  que  l'han  usada  algui^  escriptors  cultes  toma  a  ésser  paraula  viva  en  la 
nostra  literatura.  Per  això  es  molt  convenient  traduir  obres  escrites  en  un  medi  ambent 
de  maneres  artificioses  i  cortisanes,  pera  que  l'ús  d'aquestes  paraules  arcaiques  que  es- 
cauen a  Tampulositat  i  afectació  de  l'estil  d'aquests  llibres,  vagi  introduint-se  en  la  nos- 
tra literatura  d'una  manera  insensible  i  poc  violenta. 

VI.  Adaptar  a  les  lleis  i  a  l'esperit  de  la  nostra  llengua  tots  els  noms  de  proce- 


—     572     — 

dencia  sàvia  qui  designin  objectes  moderns  d'utilitat  general  o  de  recreació,  de  que 
tant  abunda  la  novela  contemporània.  Elscriure  i  dir:  telègrafs  telèfon,  cinematògraf, 
kilòmetre,  hectòlitre,  termòmetre,  etc,  o  si  's  vol,  pronunciant-les  ab  accent  plà. 

Vn.  Ens  hem  de  llensar  resoltament  a  inventar  quan  ens  trobem  davant  de  pa- 
raules estrangeres  que  per  virtut  de  la  nostra  esclavitut  llingüística  copiem  directa- 
ment sense  assimilar-les  a  Tesperit  de  la  nostra  llengua.  Moltes  d'aquestes  paraules  són 
noms  designant  objectes  moderns  que  suposen  un  gran  refinament  en  les  costums  so- 
cials. Així  havem  de  rebutjar  rodonament,  p.  e.  les  paraules  manguito,  sombrilla,  pei- 
neta,  polvos,  saludo,  recibidor,  dulces,  i  dir  p.  e.  marnguet  o  manigó,  ombrel•la^  pinteta, 
pols,  salut,  vestíbol  o  avant-sala,  dolços, 

VIII.  No  tenim  d'esser  en  les  traduccions  massa  esclaus  de  la  lletra,  però  no  usar 
tampoc  d'una  llibertat  excessiva  fins  al  punt  que  tot  i  conservant  l'intenció  i  el  sentit 
de  lo  traduit,  destruim  la  contextura  interna  de  la  fi•ase  original  i  's  perdi,  en  virtut  de 
la  transformació  infligida  pel  traductor,  la  personalitat  d'espressió  distintiva  de  l'autor 
que  traduim. 

IX.  En  les  traduccions  d'obres  en  vers  tenir  per  norma  general  que  es  millor  fer-ne 
una  traducció  fidel  en  prosa,  per  la  raó  de  que  podrà  seguir  d'una  manera  més  fidel  el 
sentit  dels  versos  sense  estar  lligat  per  les  trabes  del  ritme  i  de  la  rima.  No  més  en 
casos  excepcionals  i  quan  el  traductor  es  poeta  eU  mateix,  se  podrà  atrevir  a  plantar 
cara  an  aquestes  grosses  dificultats  que  suposa  fer  una  traducció  fidel  en  vers. 

Moltes  més  observacions  pràctiques  podríem  afegir  a  les  esmentades.  Però  apart  de 
que  la  sèrie  de  regles  pràctiques  possibles  es  realment  inagotable,  crec  haver-ne  senya- 
lades sinó  totes,  algunes  al  menys  de  les  més  importants,  ja  que  's  refereixen  totes  a 
interessantíssims  problemes  qual  solució  capfica  i  peocupa  al  traductor  català  que  ab 
conciencia  vol  complir  ab  la  seva  missió.  Es  la  pura  esperiencia  personal  la  que  m'ha 
dictat  la  selecció  que  he  feta  i  esposada  d'aquests  casos  problemàtics  que  tant  sovint 
se  presenten  en  la  tasca  de  traduir.  Jo  he  presentat  les  solucions  que  he  cregut  més 
encertades.  Ara  que  quiscun  de  vosaltres  jutgi  sobre  llur  justesa. 

Són  incalculables  els  beneficis  que  la  nostra  llengua  pot  obtenir  de  les  traduccions 
fetes  ab  conciencia.  La  literatura  aixampla  considerablement  l'horitzó  de  Tesperiencia 
quotidiana  que  fem  de  la  nostra  llengua  parlada.  Moltes  deficiències  de  la  llengua  cata- 
lana filles  del  seu  estat  d'impuresa  actual  ens  passen  desapercebudes  en  la  vida  corrent 
de  cada  dia  mentres  conversem  famil•larment  entre  nosaltres;  i  es  segur  que  la  majoria 
d'elles  no  haurien  mai  estat  subsanades  i  haurien  persistit  en  llur  funesta  influencia  si 
no  haguessin  pogut  ser  notades  i  meditades  en  el  transcurs  d'aquesta  altra  conversa 
serena,  reposada  i  silenciosa  que  la  ploma  del  literat  o  poeta  copia  de  llavis  dels  sers 
creats  en  la  seva  fantasia  o  que  sosté  ab  les  seves  potencies  despertes  devant  l'espectacle 
del  món.  Doncs  bé;  així  com  la  literatura  en  general  ens  ofereix  un  suplement  molt  im- 
portant de  l'esperiencia  de  la  llengua  parlada,  així  mateix  la  traducció  d'una  literatura 
estrangera  ens  ofereix  un  altre  suplement,  un  altre  engrandiment  del  camp  de  l'espe- 
riencia de  la  llengua  literària  indígena.  En  altres  paraules:  El  camp  de  l'observació  y 
de  l'esperiencia  de  la  llengua  comensa  per  la  parlada,  la  viva,  la  corrent;  se  continua  i 
s'amplia  en  la  literatura,  i  en  la  llengua  escrita;  i's  continua  i  amplia  un  cop  més  en 
la  literatura  estrangera  traduida  a  la  llengua  propria.  Molts  problemes  etimològics, 
molts  problemes  sintàctics  de  difícil  solució,  molts  problemes  d'espressió,  ab  els  quals 
no  acostumem  a  topar-nos  els  escriptors  en  la  producció  original  de  nostra  llengua, 


-     573     - 

perquè  instintivament  fugim  de  certes  modalitats  de  pensament  i  d'espressió  que  no 
podem  encaixar  fàcilment,  per  la  raresa  ab  que  *s  presenten,  dins  el  marc  fixo  de  la 
nostra  mentalitat  atàvica,  molts  d*aquests  problemes  se  susciten  ab  gran  freqüència 
en  ki  tasca  del  traductor,  el  qual  se  veu  precisat  a  resoldre-ls,  venint  així  per  via  indi- 
recta a  augmentar  i  a  enriquir  çl  fons  espressiu  de  la  nostra  propria  llengua. 

La  llengua  catalana  estancada  durant  quatre  sigles  necessita  ab  urgència  una  rea- 
daptació complerta  a  la  complexitat  de  la  vida  del  pensament  modern.  Podríem  com- 
parar-la a  un  infant  qui  s'hagués  dormit  durant  molts  anys,  i  no  s'hagués  despertat 
fins  a  ser  un  jove.  Què  passaria  llavors?  Que  aquell  home,  havent  conservat  tots  els 
instints  de  la  seva  infantesa,  se  trobaria  devant  del  món  sense  saber  ni  poder  aplicar  les 
seves  forces  i  les  seves  facultats  a  les  circumstancies  de  la  seva  nova  condició  i  a  les 
exigències  noves  que  l'imposa  la  vida  que  '1  volta.  Aquest  exactament  es  l'estat  actual 
de  la  llengua  catalana.  Ab  les  seves  qualitats  atrofiades,  se  troba,  al  despertar  del  seu 
sòn  secular,  si  no  impotenta,  al  menys  insegura  i  feble  pera  aplicar  la  seva  potencialitat 
a  les  exigències  noves  que  l'imposa  la  vida  del  modern  pensament.  Què,  doncs,  més  in- 
dicat p>era  assolir  aquesta  readaptació  urgent  i  transcendental  que  l'exercitar-se  incan- 
sablement en  encarnar  dins  els  seus  teixits  orgànics  la  sang  glatidora  i  feconda  de  les 
literatures  cultes  actuals  qui  arrosseguen,  pera  nodrir  y  plasmar  tots  els  membres  de 
l'organisme  social,  els  glòbuls  vitals  del  pensament  modern?  No  hi  ha  dubte,  doncs,  que 
les  traduccions  estan  investides  en  la  nostra  literatura  d'una  missió  trascendentalíssima; 
la  d'instrumentar  la  nostra  llengua  pera  l'espressió  justa  i  complerta  de  la  nova  espe- 
rítualitat  del  món  civilisat;  en  un  mot,  la  de  modemisar  la  llengua  catalana. 

Es  precís,  doncs,  entrar  de  ferm  en  la  nova  via,  en  aquesta  segona  etapa  de  la  co- 
munió qui  s'està  elaborant  entre  nostre  esperit  nacional  i  el  dels  altres  pobles  cultes. 
No  es  prou  que  *ls  nostres  intel•lectuals  sien  ànimes  modernes  i  que  combreguin  en  els 
ideals  de  l'hora  present.  Es  precís  que  tots  ells  vestint-se  l'humil  hàbit  de  Tobrer  (qui 
realment  es  una  túnica  sacerdotal)  vagin  a  pastar  treballosament,  pacientment  l'indi- 
gesta massa  de  molts  d'aquests  nous  ideals  i  els  ablanin  i  endolceixin  a  la  viva  flama 
de  l'amor  als  humils,  afamats  de  veritat  y  de  bellesa. 

Cadascú  d'ells  hauria  de  considerar  com  un  deure  sagrat,  l'anar  alternant  la  pro- 
ducció original  ab  el  treball  de  traducció,  i  així  infundir  al  caràcter  indígena  de  la  nos- 
tra actual  literatura  una  alenada  regeneradora  de  germanor  ab  els  altres  pobles^  una 
vibració  recullida  en  Tharmonia  universal  de  la  civilisació  que  comuniqui  a  sa  fesomia 
l'espressió  general  característica  de  tota  la  moderna  familia  d'ànimes  cultes. 

Traduim,  traduim  sense  descans;  encarnem  en  la  nostra  llengua  les  infinites  moda- 
litats del  pensament  modern:  fem  d'ella  un  prisma  qui  reílexi  en  el  nostre  poble  ab  tots 
els  seus  matiços  la  llum  esplendorosa  de  l'actual  civilisació.  I  animi'ns  la  convicció  de 
que  la  nostra  llengua  guanyarà  en  flexibilitat,  riquesa,  elegància  i  força  d'espressió  ab 
aquesta  continua  gimnasia  a  que  l'obliga  la  tasca  del  traductor. 

Així  arribarà  dia  en  que  podrem  exclamar,  referint-nos  a  la  llengua  catalana,  lo 
que  el  gran  Goethe  deia  orgullosament  referint-se  a  la  seva:  «Tot  aquell  qui  sab  l'ale- 
many i  estudia  la  literatura  alemanya  se  troba  en  mitg  del  mercat  ont  les  nacions  ve- 
nen a  oferir  llurs  produccions.  La  nostra  llengua  esdevé  la  mitjansera  de  totes  les  lite- 
ratures, l'intèrpret  universal  i  posseïdora  de  totes  les  obres  capdals  de  tots  els  pobles.» 


—     574 


De  Mr.  L.  BarraU'DihigO,  Bibliotecari  de  la  Sorbona,  de  París. 

* 

Les  mantssctits  latins  et  le  texte  catalan  des 
^'Gesta  comítum  Barchinonensium^^ 

II  existe  deux  textes  des  Gesta  comitum  Barchinonensium:  l'un,  rédigé  en  latin,  tres 
cèlebre  et  maintes  fois  utilisé;  l'autre,  rédigé  en  catalan,  presque  complètement  ignoré 
jusqu'ici. 

Dans  un  long  et  remarquable  article  sur  Tiiistoriographie  catalane  que  publiera  sous 
peu  la  Revue  Hispanique,  <')  M.  J.  Massó  Torrents  examine,  incidemment,  la  question 
suivmte:  «Le  texte  catalan  des  Gesta  ne  serait-il  pas  antérieur  au  texte  latin  ?» 

M.  Massó  Torrents  m'ayant  communiqué,  avec  sa  bienveillance  habituelle,  le  ma- 
nuscrit de  son  beau  travail,  je  sais  quels  arguments  il  invoque  soit  en  faveur  de  Tanté- 
riorité  possible  du  texte-  catalan,  soit  en  faveur  de  la  thèse  contraire  ;  mais  il  va  de  soi 
que  je  ne  me  crois  pas  autorisé  à  les  résumer  :  la  seule  indiscrétion  dont  je  me  rendrai 
coupable  serà  de  diré  que  l'auteur,  avec  une  prudence  digne  d'éloges,  évite  de  formular 
des  conclusions  par  trop  nettes. 

Puisque  le  debat  va  ètre  ouvert,  qu'il  nous  soit  permis  de  signaler  Tune  des  voles 
oü  l'on  pourra  poursuivre  Tenquéte. 

II  est  hors  de  doute  que  le  problème  posé  par  M.  Massó  Torrents  ne  recevra  pas 
de  solution  définitive  avant  que  Ton  n'ait  compare  chapitre  par  chapitre,  ligne  par 
ligne,  mot  par  mot,  le  contenu  des  mss.  latins  et  catalans  des  Gesta,  Mais,  d'autre  part, 
il  est  clair  que  cette  besogne,  pénible  et  minutieuse,  ne  saurait  ètre  entreprise  avant  que 
Ton  n'ait  identifié,  au'  moins  de  façon  rapide,  — et  c'est  ce  que  nous  allons  faire, —  les 
mss.  latins  dont  on  dispose. 

Ceux-ci,  actuellement,  sont  au  nombre  de  cinq:  deux  à  la  Bibliothèque  nationale  de 
Paris,  deux  à  la  Bibliothèque  nationale  de  Madrid,  et  un  dans  la  collection  particulière 
de  M.  S.  Sanpere  y*  Miquel,  à  Tobligeance  duquel  nous  tenons  à  adresser  un  hommage 
públic.  Or,  ces  cinq  manuscrits  représentent  en  réalitè  trois  rédactions  difTérentes  des 
Gesta:  l'une,  la  plus  complète,  se  trouve  dans  le  ms.  lat.  5941  de  la  Bibliothèque  natio- 
nale de  Paris  ^'^  (celui-là  méme  dont  s'est  servi  Baluze  pour  son  édition)  et  dans  le 
ms.  de  M.  Sanpere  y  Miquel  ^^ ;  une  autre,  un  peu  plus  courte,  nous  est  fournie  par  les 
mss.  1609  (ancien  G.  211)  et  51  (ancien  E.2)  de  la  Bibliothèque  nationale  de  Madrid  ^<í; 
enfin,  la  plus  brève,  et  non  la  moins  intéressante,  nous  a  été  conservée  par  le  ms.  5132 
de  la  Bibliothèque  nationale  de  Paris  ^s). 


(1)  Cet  article  a  paru  dans  la  Revue  Hlspaniqae,  xv  (1906),  pp.  486-613. 

(2)  Ce  ms.,  sur  parchemin,  qui  provlent  de  RlpoU,  date,  vraisetnblablement,  des  toutes  premières  années  du 
xive  siède. 

(3)  Ms.  sur  papler  de  la  fin  du  XIV •  siècle  ou  du  debut  du  xv«. 

(4)  Le  ms.  Q.  211  est  du  XVH^  siècle,  le  ms.  E.  2  du  XVHP  Voy.  nos  Fragments  inèdits  des  Qesta  comiiam  Barebio- 
nensiam  et  regum  Aragoniae,  dans  Revue  Hlspanique,  IX,  (1902),  pp.  472-484. 

(5)  Ce  ms.  províent  de  Ripoll,  comme  le  5941;  il  date  de  la  première  moitlé  du  Xiil«   siècle.  Edèlestand  du  Méril 
en  a  donné  une  longue  descrlption  dans  ses  Poesies popuíaires  /a/^e5  du  Afoyen  A^e  (Paris,  1847,  ln-8°),  pp.  302-306 


k. 


-.^a 


—     575     — 

Ce  qui  caractérise  le  ms.  de  Paris  5941  et  le  ms.  de  M.  Sanpere,  ce  sont  les  emprunts 
faits  au  De  Rebus  Hispaniae  de  Rodrigue  de  Tolède:  non  seulement  la  préface  de  l'ou- 
vrage,  mais  encore  les  paragraphes  consacrés  aux  premiers  rois  d' Aragón,  de  Rami- 
re  I"^à  Ramirè  II  (eh.  XIX-XXl),  ainsi  que  quelques  mots  des  paragraphes  relatifs 
à  Alphonse  II  (eh.  XXii)  et  à  Pierre  II  (oh.  xxiv)  sont  extraits  de  la  chronique  ci-dessus 
désignée  ^') . 

Ce  qui  caractérise  les  deux  mss.  madrilènes,  c'est  que,  s'ils  reproduisent  la  préface 
prise  dans  Rodrigue,  ils  suppriment  çn  revanche  tous  les  chapitres  concernant  les 
premiers  rois  d' Aragón,  de  Ramire  I*'  à  Ramire  II  (eh.  xix-xxi),  supprirpent  aussi  le 
passage  relatif  au  comte  de  Provence  Alphonse  (eh.  xxill),  et  remplacent  les  assez  longs 
chapitres  qui  traitent  d'Alphonse  II  (eh.  XXll)  et  de  Pierre  II  (eh.  xxiv)  par  deux  tres 
^courtes  notices  í*). 

Ce  qui  caractérise  le  ms,  de  Paris  5132,  c'est,  en  premier  Heu,  qu'il  ne  contient  au- 
cun  ressouvenir  du  De  Rebus  Hispaniae:  on  y  chercherait  vainement  soit  la  préface  des 
Gestay  soit  les  chapitres  qui  roulent  sur  les  premiers  rois  d'Aragon  ;  c'est,  en  second 
Heu,  qu'il  passe  sous  silence,  comme  les  mss.  madrilènes,  le  comte  de  Provence 
Alphonse  (eh.  XXlll) ;  c'est,  en  outre,  qu'il  ne  renferme  qu'une  faible  partie  des  Gesta, 
puisqu'il  correspond  seulement  aux  chapitres  I  —  xvili,  XXII,  XXIV  et  XXVI  de  Tédition; 
c'est,  enfin  et  surtout,  qu'il  est  disposé  dans  un  autre  ordre  que  les  mss.  precedents. 

Dès  le  debut,  les  diflTérences  ne  s'accusent  pas  :  jusqu'à  la  fin  du  eh.  II  de  Tédition 
Baluze,  les  deux  sèries  de  textes  concordent,  exception  faite  de  tres  nombreuses  varian- 
tes.  Mais,  à  partir  du  eh.  III  les  divergences  apparaissent :  tandis  que  les  autres  mss. 
mènent  de  front  l'histoire  des  comtes  de  Barcelone, -Bésalu,  Cerdagne  et  Urgel  et  qu'ils 
la  présentent,  en  quelque  sorte,  sous  forme  de  synchronismes,  le  ms.  5132  procède 
autrement:  il  commence  par  exposer  la  généalogie  des  comtes  de  Barcelone  jusqu'à 
Raymond-Bérenger  IV  inclus,  puis  il  passe  aux  comtes  de  Bésalu,  aux  comtes  de 
Cerdagne  et  aux  comtes  d'Urgel,  pour  revenir  alors  aux  souverains  de  Catalogne-Ara- 
gon,  au  fils  de  Raymond-Bérenger  IV,  Alphonse  II,  à  Pierre  II  et  à  Jayme  P'  avec 
lequel  il  s'arrète. 

Notons,  de  plus,  que  si  la  disposition  des  matières  traitées  ne  rappelle  que  partielle- 
ment  celle  des  autres  textes,  la  forme  méme  ofTre  des  particularités  qui  ne  sont  pas  né- 
gligeables  :  entre  les  ms.  5132  et  les  autres  mss.,  il  y  a  plus  que  de  simples  variantes; 
tres  souvent,  on  est  en  présence  de  deux  textes  paral•leles,  qui  se  ressemblent  à  coup  súr, 
mais  ne  sont  point  idèntiques. 

Une  dernière  remarque:  le  fragment  des  Gesta  contenu  dans  le  ms.  5132  n'est  pas 
tout  entier  d'une  seule  écriture.  II  occupe  les  folios  23 v  à  25V.  Or,  on  distingue  aisé- 
ment  quatre    mains,    toutes    quatre  du  Xlil«  siècle:  i.^  f^^  23V -24r ;  2°  P**  24V -25r, 


(1)  Observons,  en  passant,  que  le  ms.  de  M.  Sanpere  y  Miquel  comble  les  lacunes  du  ms.  5941,  ou  un  feuillet  a  été 
arraché,  et  dont  la  fin  manque.  Observons,  de  plus,  que  dans  le  ms.  de  M.  Sanpere,  à  partir  du  eh.  xxvi  de  Tédltion 
Baluze,  chaque  alinea  est  accompagné  de  sous-titres,  à  l'encre  rouge. 

(2)  Nous  avons  publlé  ces  deux  notices  dans  nos  Fragments  inèdits  déjà  cités,  et  nous  avons  publié  là  méme,  d'après 
les  mss.  madrilènes,  les  passeges  qui  font  défaut  dans  Tédltion  Baluze.  Nous  remarquerons,  à  ce  propos,que  le  ms.  de 
M.  Sanpere,  moins  complet  en  cela  que  les  mss.  de  Madrid,  se  termine  avant  cette  dernière  mention,  fort  importante, 
en  vérlté,  puisqu'elle  fixe  la  date  à  laquelle  l'auteur  a  posé  la  plume:  «Domlnus  vero  rex,  in  omnibus  semper  victor,  cum 
«Domina  regina  matre  ejus  et  Domina  regina  uxore  sua,  ad  regni  sui  proprla  est  reversus,  et  VI  nonas  octobris  applicuít 
«Barcinonae  anno  Domini  MCCXCIX  et  protinus  receptus  per  suos  nobiles  et  alies  cum  honore.» 


—     576     — 

1 1^  ligne  d'en  bas;  3°  P**  25  r,  ii«  ligne  d'en  bas  —  P>  25  v,  28^  ligne;  40  fi  25  v, 
de  la  28=  ligne  au  bas  de  la  page. 

Ce  fragment  dant  nous  parions  est-il  un  simple  résumé  des  Gesta  com.  ?  Ne  serait-il 
pas  au  contraire  un  brouÜlon,  une  manière  de  premier  jet?  Çour  mettre  les  erudits  à  mème 
de  porter  un  jugement^  11  faudrait,  de  toute  évidence,  imprimer  notre  texte  in  extenso  et 
Vaccompagner  de  quatre  ou  cinq  planches  en  phototypie. 

Nous  n'ignorons  pas  que  les  mss.  catalans  des  Gesta  sont  tous  tres  fragmentaires. 
Le  travail  de  comparaison  dont  nous  proclamions  plus  haut  la  nécessité  irapérieuse,  ne 
porterait  donc  que  sur  un  petit  nombre  de  chapitres.  Mais  peut-ètre  l'étude  de  ce  ms. 
5132,  incoinplet  kii  aussi,  introduí  rai  t-elle  dans  le  problème  soulevé  par  M.  Massó 
Torrents  un  element  nouveau.  Ce  n'est  là,  d'ailleurs,  qu'une  hypothèse  ;  quelque  jour, 
il  conviendra  de  la  vérifier. 


—     577     — 


Del  Dr.  D,  Adolfo  Bonilla  y  San  Martín^  Catedràtich  de  la  Universitat  de  Madrid. 

Las  novdas  catalanas  de  cabalkrías 
y  'Tirant  lo  Blanch^' 

Refiere  Cervantes,  en  el  capitulo  VI  de  la  parte  primera  de  su  Ingenioso  Hidalgo, 
que,  cuando  el  cura  y  el  rapísta  Uevaban  bien  adelantado  su  donoso  escrutinio  de  la 
librería  de  Don  Quixote  y  habían  entregado  al  brazo  secular  del  ama  no  escaso  núme- 
mero  de  aquellos  ejemplares  que  hoy  harían  las  delicias  de  un  bibliófilo,  el  barbero  se 
sintió  cansado  de  leer  libros  de  caballerías  y  «mandó  al  ama  que  tomasse  todos  los  gran- 
des  y  diesse  con  ellos  en  el  corral.  No  se  dixo  a  tonta  ni  a  sorda,  sinó  a  quien  tenia 
mas.  gana  de  quemallos,  que  de  echar  vna  tela,  por  grande  y  delgada  que  fuera;  y  asien- 
do  casi  ocho  de  vna  vez,  los  arrojó  por  la  v.entana.  Por  tomar  muchos  juntos,  se  le  cayó 
vno  a  los  pies  del  barbero,  que  le  tomo  gana  de  ver  de  quien  era,  y  vió  que  dezia: 
Histaria  del  famoso  cauaUero  Tirante  el  Blanco,  j  Valame  Dios!,  dixo  el  cura,  dando 
vna  gran  voz;  jque  aquí  esté  Tirante  el  Blanco!  Dadmele  aca,  compadre,  que  hago 
cuenta  que  he  hallado  en  el  vn  tesoro  de  contento  y  vna  mina  de  passatiempos.  Aqui 
està  don  Quirieleyson  de  Montaluan,  valeroso  cauallero,  y  su  hermano  Tomàs  de  Mon- 
taluan,  y  el  cauallero  Fonseca,  con  la  batalla  que  el  valiente  Detriante  0)  hizo  con  el 
Alano,  y  las  agudezas  de  la  donzella  Plazerdemiuida,  con  los  amores  y  embustes  de  la 
viuda  Reposada  y  la  seflora  Emperatriz,  enamorada  de  Ipolito  su  escudero.  Digoos 
verdad,  seftor  compadre,  que  por  su  estilo  es  este  el  mejor  libro  del  mundo:  aqui  comen 
los  caualleros,  y  duermen,  y  mueren  en  sus  camas,  y  hazen  testamento  antes  de  su 
muerte,  con  estàs  cosas  de  que  todos  los  dem  as  libros  deste  genero  carecen.  Con  todo 
esso  os  digo,  que  merecia  el  que  lo  compuso,  pues  no  hizo  tantas  aecedades  de  indús- 
tria, que  le  echaran  a  galeras  por  todos  los  días  de  su  vida.  Lleuadle  a  casa  y  leedle,  y 
vereys  que  es  verdad  quanto  del  os  he  dicho  » .  <2) 

Ignoramos  si  el  rapista,  después  de  leida  la  obra,  estaria  de  acuerdo  con  el  Licen- 
ciado.  Lo  que  sí  podemos  afirmar  es  que  los  dictamenes  de  Cervantes,  en  matèria  de 
libros  de  caballerías,  son  harto  discutibles,  y  que  cualqulera  que  posea  la  dosis  de  pa- 
ciència necesaria  para  enterarse  usque  ad  calcem  del  Palmerín  de  Inglaterra,  por  ejem- 
plo,  lejos  de  afirmar,  con  el  autor  del  Ingenioso  Hidalgo^  que  aquellos  dos  ingentes 
volúmenes  son  «cosa  única»,  «muy  buenos»,  llenos  de  aventuras  «bonísimas  y  de  grande 
artificio»,  con  «razones  cortesanas  y  claras^^  y  dignos  deguardarse  en  una  caja  como 
aquella  en  que  Alejandro  puso  las  obras  del  poeta  Homero,  jurarà  y  perjurarà  que  el  tal 


(1)  Slc,  por  «de  Tiraote».  La  errata  fué  advertida  ya  en  1775  (Cf.  la  ed.  del  Quixote  por  D.  Clemente  Cortejón;  1. 1, 
Madrid,  19(X»,  pag.  140). 

(2)  Ed.  1/  de  Madrid,  1606,  por  luan  de  la  Cuesta.  El  paso:  «pues  no  hizo  tantas  necedades  de  indústria»,  ha  dado 
lugar  à  muy  variat  ínterpretaclones  (Cf .  la  ed.  del  Quixote  por  D.  Clemente  Cortejón;  1. 1,  Madrid,  1905,  pégs.  151-152). 
Si  <de  indústria»  te  interpreta  por  «de  propósito»,  como  parece  natural,  el  pcnsamiento  resulta  dlsparatado,  porque 
prccitamente  no  haclendo  necedades  de  indústria,  teria  cuando  el  autor  no  merecería  ser  echado  é  galeras.  Por  eao 
creemos,  con  el  Sr.  Menéndez  y  Pelayo,  que  sobra  el  no  en  la  frase  transcrita. 


~  578  - 

Palmerin  es  un  engendro  detestable,  de  lo  peor  que  en  su  genero  pueda  encontrarse, 
desprovisto  de  interès  en  las  aventuras,  totalmente  ayuno  de  ingeniosidad  en  los  lances, 
y  escrito  en  un  estilo  empalagosísimo,  desmayado  y  la  mayor  parte  de  las  veces  escuro; 
acabando  por  creer  que,  9  Cervantes  quiso  dar  un  chasco  al  lector  cuando  dijo  todas 
aquellas  lindezas,  ó  tuvo  en  esa  ocasión  el  peor  juicio  que  hombre  puede  haber  en  este 
mundo.  Por  eso  algunos  han  pensado  que,  en  lo  referente  al  Tirante,  nuestro  insigne 
autor,  por  mostrarse  demasiadamente  eulogístico,  no  expresa  con  sinceridad  su  verda- 
dera  opinión.  0) 

Y,  sin  embargo,  Cervantes,  en  lo  relativo  al  Tirante,  no  va  tan  descaminado,  ó  no 
aparece  tan  extremadamente  burlón,  como  cuando  juzga  el  Palmerin,  Tirante  el  Blanco 
es  un  libro  de  real  y  positivo  mérito,  por  el  fondo  y  por  la  forma.  Es,  dentro  del  genero 
à  que  pertenece,  casi  la  única  representación  del  sentido  naturalista  en  la  novela  caba- 
lleresca  espaflola,  alejado  por  igual  del  nebuloso  idealismo  del  cicló  bretón  y  del  arti- 
ficioso  enredo  y  alambicada  discredòn  de  las  obras  del  èiclo  carolingio.  Responde 
mejor  que  otro  libro  cualquiera  de  su  -clase,  à  la  tradición  literària  espailola,  realista 
por  modo  eminente  en  la  poesia  èpica,  y  màs  realista  aún  en  el  glorioso  período  de  la 
literatura  picaresca,  inaugurado  en  la  Edad  Media  por  el  Arcipreste  de  Hita  en  su 
hermoso  L•bro  de  buen  amor,  y  confirmado  àmpliamente,  poco  después  del  Tirante, 
en  la  inimitable  Vida  de  Lazarillo  de  Tormes. 

* 
*  * 

Por  tres  caminos  entra  la  literatura  catalana  en  el  campo  de  la  novela  caballeresca: 

A)  Por  las  obras  originales  de  este  orden  que  produce; 

B)  Por  sus  versioftes,  traducidas  luego  al  castellano,  de  obras  extrangeras; 

C)  Por  sus  versiones,  retraducidas  algunas  al  castellano,  de  obras  castellanas. 

Al  primer  grupo  pertenecen  las  tres  principales  novelas  caballerescas  catalanas  que 
se  conocen,  todas  del  siglo  xv:  la  Historia  dè  Jacob  Xalabin,  recientemente  publicada 
por  Mr.  R.  Foulché-Delbosc,  en  un  primoroso  volúmen  editado  por  la  Societat  Catalana 
de  Bibliòfils  (2)  y  cuyo  original,  procedente  de  la  Biblioteca  Colombina,  fué  adquirido 
en  1885  por  la  Biblicthèque  Nationale  de  Paris  (Fonds  espagnol,  no  475)^^;  el  Curial 
y  Güelfa,  dado  à  luz,  recientemente  tambièn,  por  D.  Antonio  Rubió  y  Lluch,  segün  el 
códice  Ee-233  de  la  Biblioteca  Nacional  de  Madrid  (^);  y  el  Tirant  lo  Blanch^  impreso 
por  vez  primera  en  Valencià,  el  afto  1490. 

Al  segundo  grupo  corresponden  ciertas  novelas  cortas  traducidas  del  francès  al 
catalàn  en  el  ultimo  periodo  de  la  Edad  Media,  por  ejempfo,  la  Storia  del  amat  Frcm- 


(1)  Cf.  Don  Quixofe,  edited  by  Jas.  Fitzmaurice-Kelly,  translated  by  John  Ormsby.  Qowans  &  Gray,  Glasgow,  1901. 
Vol.  I,  pàg  50. 

(2)  Un  tomo  de  60  hojas  en  8.°  m.  impreso  en  pàpel  de  hilo  y  de  letra  góUca.  Lleva  fecha  de  12  de  Mayo  de  1906. 
La  obra  consta  de  16  capítulos. 

(3)  El  códice,  que  antiguamente  hubo  de  tener  95  hojas,  consta  ahora  de  35.  de  las  cuales  las  1-20  contièneo  la 
ístoria  de  Jacob  Xalabin,  y  las  22-35,  la  Isforia  de  la  filla  del  emperador  Constantí,  publicada  por  Hermann  Suchleren 
1901  (Romania  XXX,  pigs.  519-538). 

(4)  Curial  y  Quelfa.  Novela  catalana  delquinzen  segle,  publicada  d  despeses  y  per  encarrech  de  la  Real  Acadèmia 
de  Buenas  Letras  per  Antoni  Rubió  y  Lluch.  Barcelona,  1901.  —  Un  tomo  en  4.*»,  de  XVl  -f  532  pàg*.  —  La  obra  se  divi- 
de  en  tres  libros,  precedldo  cada  uno  de  un  pequeno  prologo.  Las  Observaciones  preliminares  del  Sr.  Rubió  y  Lluch 
son  interesantisiraas.  El  códice  de  la  Nacional  (que  no  es  original,  sinó  copia)  es  el  único  conocido. 


—     579     — 

dino  et  de  Brissona,  on  se  contenen  quatre  libres  datnors  ab  alguns  cansons  en  francès, 
publicada  por  Paul  Meyer  en  la  Romania  (1891,  t.  XX,  pàgs.  599  y  ss.),  novela  senti- 
mental, entreverada  de  prosa  y,  verso  como  la  Diana  de  Gil  Polo  y  donde  se  emplea  el 
estilo  epistolar,  como  luego  en  la  Càrcel  de  Amor  de  Diego  de  San  Pedró  (Sevilla, 
1492)  <');  el  Partinoples  de  Bles,  que  se  supone  publicado  en  Tarragona,  el  aflo  1588, 
però  cuya  primera  edición  accesible  es,  aproximadamente,  del  1700;  <')  la  Historia  de 
Paris  e  de  Viana;  la  Historia  de  Robert  lo  Diable  ^>;  la  Historia  de  Valter  y  de  la 
pacient  Griselda  (traducida  per  Bernat  Metge)  ^^\  y  algunas  màs. 

Por  ultimo,  en  el  tercer  grupo  deben  incluirse  ciertos  libros  de  cor  del ^  v.  gr.:  el 
Pierres  y  Magahna^  y  aun  el  mismo  Partinuples,  que  después  de  imprimirse  en 
Gerona,  hacia  el  aflo  1700  «^novament  traduhida  de  llengua  castellana y  etc.^,  se  publica 
en  Barcelona,  el  aAo  1 842  «ahora  nuevamente  traducida  deia  lengua  catalana  en  la 
nuestra  castellana»;  jsingulares  transformaciones  de  un  libro! 

No  és  de  extranar  la  influencia  francesa  en  la  mayor  parte  de  estos  textos:  primero, 
porque  nada  màs  fàcil  que  se  introdujese  por  conducto  de  los  provenzales;  después, 
porque  otro  tan  to  sucede  en  Castilla  con  este  genero  de  literatura.  Afírmase,  con  buenos 
fundamentos,  esa  influencia,  con  relación  al  Poema  del  Cid;  es  manifiesta  en  el  gran 
monumento  de  la  poesia  épico-picaresca  de  nuestra  Edad  Media,  en  el  Libro  de  Bnen 
Atnor  del  Arcipreste  de  Hita;  (^>  y,  por  otra  parte,  El  Baladro  del  Sabio  Merlin^  la 
Demanda  del  Sancto  Grial,  el  Tristàn,  el  Oliveros  de  Castilla,  la  Historia  de  Clamades 
y  Clarmonda,  el  Partinuplés,  y  otros  muchos  libros  caballerescos  que  pudiéramos 
mencionar,  no  son  sinó  refundiciones  de  textos. franceses.  El  mismo  Amadis  de  Gaula, 
como  puede  verse  por  los  nombres  de  sus  personages,  debió  de  redactarse  teniendo  à 
la  vista  fuentes  francesas. 

Aquella  expedición  memorable  de  catalanes  y  aragoneses  en  el  siglo  xiv  contra 
turcos  y  griegos,  que  Francisco  de  Moncad^  supo  narrar  con  tan  buen  estilo  en  el  XVII, 
ftié  el  suceso  histórico  que  puede  estimarse  como  inspirador  de  las  primeras  produccio- 
nes  caballerescas  catalanas.  Frondino  lucha  con  los  Turcos,  y  Turquia  es  también  el 
escenario  de  la  Historia  de  Jacob  Xalabin,  fill  del  Amorat,  (^)  Senyor  de  la  Turquia, 
debiendo  tenerse  en  cuenta  que  las  descripciones  topogràficas  de  esta  obrita  suelen  ser 
tan  exactas,  que  el  Sr.  FoulchéDelbosc  se  inclina  con  fundamento  à  suponer  que  se 
trata  de  una  tradición  recogida  de  labios  de  algun   griego.  El   hecho  es  que  en  deter- 


(1)  La  Storia  del  amat  Frondino  fué  traducida  del  trancés  à  fines  del  siglo  XIV  ó  princlpios  del  xv,  y,  en  oplnión 
de  Meyer,  es  màs  provenzal  que  catalana,  como  el  Blandin  de  Cornouailles.  Frondino  y  Brisona  son  citados,  en  concep- 
to  de  amantes  modelo,  en  el  cap.  99  del  libro  III  del  Curial  y  Güelfa. 

(2)  Dlscútese  si  el  texto  catalén  conocido  es  versión  de  un  original  provenzaMrancés,  ó  de  uno  castellano.  Nos- 
otros  nos  Incllnamos  à  esto  ultimo,  en  vista  de  la  prioridad  de  la  edición  castellana  (Alcalà  de  Henares,  1513)  y  de  la  se- 
mejanza  del  contenido.  Cf.  Milton  A.  Buchanan:  Paritnuplès  de  Bles.  An  Episode  in  Tirso's  Amar  por  SeAas.  Lope's 
La  viuda  valenciana  (en  Modern  Language  Notes  de  Enero  - 1906). 

(3)  Historia  de  Robert  lo  Diable.  Tresllat  d'una  versió  francesa  del  XI  Ven  segle  en  llenga  catalana.  Barcelona 
1901.  32  pàgs.  en  8.^  No  lleva  nombre,  però  el  editor  es,  según  nuestras  noticias,  D.  Antonio  Bulbena  y  Tussell. 

(4)  En  la  colección:  Histories  d'altre  temps  (Barcelona,  1905),  ha  publicado  D.  R.  Miquel  y  Planas  una  esmerada  edi- 
ción de  Valter  y  Oríselda,  de  la  Historia  de  la  filla  del  Rey  d'Hongria,  y  de  Paris  y  Viana. 

(5)  Cf.  Julio  Puyol  y  Alonso:  El  Arcipreste  de  Hita  (Estudio  critico);  Madrid,  1906.  Pàg.  189  y  ss. 

(6)  El  solden  Murad,  que  murió  en  1389. 


—     sSo    - 

minados  episodios  (ppr  ej.  en  el  cap.  i.®)  se  nota  la  influencia  oriental  (recuérdese  la 
historia  del  prfncipe  Camaralzaman  en  las  Mz/y  una  noches)  así  como  se  observa  una 
extrafta  semejanza  entre  la  descripción  que  de  la  amistad  de  Jacob  Xalabín  y  AM  Baxi 
se  hace  en  la  Istoria  y  la  que  trae  el  Oliveros  de  Castilla^  refiriéndose  d  Oliveres  y  a 
Artüs. 

En  el  Curial  y  Güelfa,  (')  ademàs  de  advertirse  la  influencia  francesa  (perceptible, 
como  indica  el  Sr.  Rubió  y  Lluch,  hasta  en  ciertos  galicismos  del  estilo),  échase  de  ver, 
y  muy  principalmente,  la  italiana.  La  acción  de  la  obra  se  desenvuelve  en  Itàlia  y  el 
autor  cita  la  fíatnmetú  y  el  Decamerone  del  Boccaccio,  la  Divina  Cammedia,  II  Ctmvito 
Y  la  Viia  nu&ua  del  Dante,  y  la  Fiorita  de  Armannino  de  Bolunya.  Las  feferencias  al 
Dante  son  stngularmente  numerosas:  «les  cites  de  la  Divina  Commedia  — escribe  el 
Sr.  Rubió  y  Lluch —  son  més  abundoses  tal  volta  qu'en  cap  altre  text  català».  El  mis- 
mo  argumento  de  la  novela  està  basado  en  cierto  cuento  de  la  colección  toscana  // 
Novelli?io,  à  su  ves;  procedente  de  una  canción  del  trovador  Ricart  de  Barbassièu.  Però 
no  faltan  elementos  nacionales:  catalanes  y  aragoneses  son  los  caballeros  que  vencen 
en  los  torn  cos  descritns  en  el  libro  segundo,  y  allí  resalta  de  un  modo  especial  la  figura 
de  Pedra  III  el  Grande:  «caualler  molt  rebust,  fort  e  valent,  lo  qual  mentre  visqué  feu 
de^on  cors  en  batalles  moltes  coses  dignes  de  recordable  veneració,  axí  contra  Sarrayns 
com  al f res  gents».  En  conjunto,  Curial y  Güelfa  tiene  tanto  de  caballeresco,  còmode 
erótico-serit i  mental  (al  modo  del  Siervo  libre  de  amor  de  Rodríguez  del  Padrón  ó'à  la 
manera  de  la  Penitmría  de  Amor  de  Pedró  Manuel  de  Urrea),  como  de  realista.  En 
cuanto  caballeresco,  el  ignorado  autor  del  Curial  conoct  Flores  y  Blancaflor^  Tristàn^ 
Lanzarote,  Amadis  y  Paris  y  Viana;  ^*)  en  cuanto  erótico-sentimental,  obedece  à  la 
delicada  y  gloriosa  tradicion  de  los  trovadores;  en  cuanto  realista,  hace  que  su  héroe 
vaya  í  ben  proveyt  de  diners  e  de  letres  de  cambis^s)».  En  suma,  como  dice  muy  bien 
el  critico  antes  mencionado,  el  Curial  «es  una  obra  de  transició,  plena  per  una  banda 
del  esperit  de  la  Edat  Mitjana,  y  per  altra  del  Renaxement,  una  singular  barreja  de 
goticisme  y  clasicísme  que  recorda  la  de  la  arquitectura  plateresca». 

* 
*  * 

Guillem  de  Torrella,  en  su  Faula  en  nova  rimada  (♦)  (segunda  mitad  del  siglo  Xiv), 
recuerda  al  rey  Artiis.  Alusiones  al  cicló  bretón  hemos  visto  que  hay  también  en  el 
Curial  y  Güelfa.  Por  otra  parte,  en  cuanto  al  sentido  realista,  que  se  ha  creido  peculiar 
de  la  literatura  castellana,  la  Disputa  del  Ase  de  Fray  Anselm  Turmeda  y  el  Spill  de 
Jaume  Roig,  demuestran  que,  à  partir  por  lo  menos  del  siglo  XIV,  sobresale  igualmen- 
te  en  la  catalana.  Ambas  corrientes,  la  romàntica  y  la  realista,  se  funden  à  fines  del 
siglo  XV  en  el  Tirant  lo  Blanch^  la  mas  original  novela  que  registra  el  catalogo  de  los 
libros  de  caballerias  espafioles. 


(1 )  El  llbfo  de  Cariai  eí  Floreta,  que  Juan  Luis  Vives  cita  en  el  cap.  5.<*  del  libro  1  de  su  Instltutio  fenUnai  chrittianatt 
y  que  Giyangos  estf  maba  perd  j do,  creo  que  es  la  Historia  del  Rey  Canamor  y  de  Turidn  sa  hffo.  En  el  cap.  XI  de  esU 
obra  comletiï^  el  Cuento  del  ïnfante  Turiàn  y  de  la  hermosa  Floreta. 

(2)  Cf  las  pàg^.  497  y  im  de  la  ed.  Rubió. 

(3)  Cr  la  pàg.  457  de  La  ed.  Rubió. 

(4)  Cf.  Mitd  y  FDntanal$:  Obras,  t.  III,  pàg.  364  y  ss.  Cf.  aslmlsmo,  sobre  la  introducción  en  Espafla  del  cIclo  bretón, 
la  Poitsta  httúiçú-poputar  castetíana,  ed.  de  Barcelona,  1874,  pàg.  380  y  ss. 


-     58i     -. 

El  28  de  Septíembre  de  1489,  ante  el  notario  de  Valencià  J.  Casanova,  concurren 
el  impresor  alemàn  Nicolàs  Spindeler  (que  en  1484  había  trabajado  en  Tarragona,  y  en 
1482  en  Barcelona)  y  un  comerciante,  alemàn  también,  Uamado  Juan  Rix  de  Cura,  ce- 
lebrando  un  contrato  en  virtud  del  cual  Spindeler  se  comprometé  à  imprimir  7 1 5  cuer- 
pos  <  de  libres  de  Tirant  lo  Blanch  en  romans  en  lengua  valencià  » ,  y  Rix  de  Cura  à 
entregar  al  magister  libromnt  la  suma  de  doscientas  libras  reales  de  Valencià  y  todo 
el  papel  necesario  para  la  obra.  <')  El  20  de  Noviembre  de  1490,  dos  meses  después  de 
la  muerte  de  Rix  de  Cura,  se  acabo  de  estampar  el  Tirant  lo  Blanch^  y  el  colofón  dice 
lo  siguiente: 

cAci  feneix  lo  Hbre  del  valerós  e  strenu  caualler  Tirant  lo  Blanch,  Príncep  e  César 
del  Imperi  grech  de  Contestinoble.  Lo  qual  fon  traduit  de  Angles  en  lengua  portoguesa. 
E  après  en  vulgar  lengua  valenciana  per  lo  magniüch  e  virtuós  caualler  mossèn  joha- 
not  martorell.  Lo  qual,  per  mort  sua,  non  pogué  acabar  de  traduir  sinó  les  tres  parts. 
La  quarta  part,  que  es  la  fi  del  libre,  es  stada  traduïda  a  pregaries  de  la  noble  senyora 
dofta  Isabel  de  loriç,  per  lo  magniíich  caualler  mossèn  Marti  johan  de  galba,  e  si  defalt 
hi  serà  tr<Aat,  vol  sia  atribuit  a  la  sua  jgnorancia.  Al  qual  nostre  senyor  Jesu  crist,  per 
la  sua  jnmensa  bondat  vulla  donar  en  premi  de  sos  treballs  la  glòria  de  paradis.  E  pro- 
testa que  si  en  lo  dit  Hbre  haurà  posades  algunes  coses  que  no  sien  catholiques,  que  no 
les  vol  hauer  dites,  ans  les  r^^met  a  correcció  de  la  sancta  catholica  sglesia. 

Fon  acabada  de  empremptar  la  present  obra  en  la  Ciutat  de  Valencià,  a  xx.  del  mes 
de  Nohembre  del  any  de  la  natiuitat  de  nostre  senyor  deu  Jesu  crist  mil.  cccc.lxxxx». 

El  libro  empíeza  por  estàs  palabras: 

« A  honor  lahor  e  glòria  de  nostre  senyor  deu  Jesu  christ  e  de  la  gloriosa  sacratis- 
sima  uerge  Maria  mare  sua  senyora  nostra,  comença  la  letra  del  present  libre  appellat 
Tirant  lo  Blanch:  dirigida  per  mossèn  Joanot  martorell  caualler  al  sereníssimo  príncep 
don  Ferrando  de  portogal». 

En  esta  Dedicatòria,  Joanot  Martorell  afirma  también  (ficción  muy  corrien  te  en  ma- 
tèria de  libros  caballerescos):  «com  la  dita  hystoria  (de  Tir  ante)  e  actes  del  dit  Tirant 
sien  en  lengua  anglesay  e  a  vostra  illustra  senyoria  sia  stat  grat  voler  me  pregar  la  giras 
en  lengua  portuguesa^  opinant,  per  yo  ésser  stat  algun  temps  en  la  illa  de  anglaterra, 
degués  millor  saber  aquella  lengua  que  altri».  Y  sigue  luego:  «me  atreuire  expondre, 
no  solament  de  lengua  anglesa  en  portoguesa,  mas  encara  de  portoguesa  en  vulgar 
valenciana,  per  ço  que  la  nació  don  yo  so  natural  se  puxa  alegrar  e  molt  aiudar  per  los 
tants  e  tan  insignes  actes  com  hi  son».  Da  la  fecha  de  2  de  Enero  de  1460  como  la  del 
principio  de  su  trabajo.  ^2) 


(1)  Cí.  José  Enrique  Serrano  y  Morales:  Rtstíia  històrica  en  forma  de  Diccionario  de  las  Imprenias  que  han  existido 
en  Valencià  desde  la  introducción  detarte  tipogrdflco  en  EspaJla  hasta  el  aflo  1868.  Valencià,  1896-99.  Pàg.  528  y  ss. 

(2)  De  esta  1.*  ed.  valenciana  exlste  un  ejemplar  en  la  Biblioteca  Universitària  de  Valencià,  que  es  el  que  detenl- 
tfamente  hemos  estudlado,  y  que  ha  sido  reproducido  por  D.  Mariano  Aguiló  en  cuatio  tomos  de  su  Biblioteca  Catalana 
(8ln  portadas  ni  prellminares,  però  en  hermosa  Impresión,  hecha  en  papel  agarbanzado  con  tipos  elzeviríanos;  el  4.*' 
tomo  Utva  fecha  de  1879);  y  otro  en  el  Museo  Britànlco.  D.  José  Salamanca  poseyó  otro,  que  procedia  del  Colegio  de 
la  Sapiència  de  Roma,  y  ahora  lo  posee  la  Hispànic  Socieiy  de  New  York.  El  librero  Quaritch,  en  su  Catalogo  n.°  175 
(Nov.  de  1897,  pàg.  222),  anuncio  este  ejemplar  de  la  1  .*  edición,  por  500  Übras  esterlinas. 

De  mayor  rareza  aún  es  la  2.*  ed.  de  Barcelona,  por  Diego  Gumlel^  1497,  de  la  que  el  cltado  Salamanca  poseyó  tam- 
bién ejemplar,  que  procedia  de  la  Biblioteca  de  Oporto. 

V  casi  tan  rara  como  la  precedente  es  la  versión  castellana,  impresa  en  Valladolid,  por  Diego  de  Qumiel,  en  1511, 
Un  ejemplar,  procedente  del  Marqués  de  Casa-Mena,  posee  el  distinguido  bibliófilo  catalàn  D.  Isidoro  Bonsoms.  Otro, 


-     5i>2     - 

Encuentro  muy  verosímU  que  Martorell  escribiese  primeramente  su  obra  en  portu- 
guès, como  declara  en  la  dedicatòria  al  infante  de  Portugal,  y  no  veo  motivo  para  dudar 
tampoco  de  que  Martín  Juan  de  Galba  tradujese  la  cuarta  parte  final  al  valenciano  sin 
poner  nada  de  su  cosecha  (al  r.evés  de  lo  que  hizo  Garci-Ordónez  de  Montalvo  con  el 
Hbro  ÍV"  de  Amadis  de  Gaula).  Asimismo,  no  veo  por  que  no  hemos  de  creer  que  Mar- 
torell conociese  el  inglés  y  se  valiese  para  su  trabajo  de  fuentes  inglesas.  Lo  cierto  es 
que  Martorell  coíiocía  el  cicló  bretón;  que  habla  de  una  aventura  del  rey  Artús;  que  el 
mismo  Tírante  es  hijo  del  Seftor  de  la  Marca  de  Tirania,  que  linda  con  Inglàterra  por 
mar,  y  de  Blanca^  hija  del  Duque  de  Bretafta;  que,  en  el  capitulo  37,  al  hablar  de  los 
caballeros  cnstianos,  menciona  à  José  de  Arimatea  «qui  leua  de  la  creu  a  Jesu  crist,  el 
posa  en  lo  moniment,  e  molts  altres  qui  deuallaren  del  seu  linatge  qui  foren  valentís- 
sims  caualiers,  los  qiials  foren  Lansalotdel  lach,  Galuany,  Bors,  e  perseual,  e  sobre  tots 
Galeas,  qui  per  virtut  de  caualleria  e  per  sa  virginitat  fon  merexedor  de  conquistar  lo 
sanct  Greals;  que  la  historia  del  conde  Guillem  de  Varoychi,  que  figura  al  principio  del 
libro,  està  tomada  del  poema  Guy  de  Warwycke,  escrito  por  un  trovero  anglonormando 
en  el  siglo  Xíi  y  traducido  al  inglés  à  principios  del  Xiv;  <*>  que  la  leyenda  del  dragón 
de  Cos  es  un  trasunto  de  los  viajes  fantàsticos  de  John  de  Mandeville;  ^  que  los  perso- 
najes  de  la  obra  son  todos  extrangeros,  y  sus  primeras  aventuras  acontecen  en  la  corte 
de  Inglaterra,  adonde  Tirante  y  sus  treinta  compafieros  se  dirigen  para  ser  armados 
caballeros  con  motivo  de  las  bodas  del  rey  con  la  hija  del  monarca  francès.  El  empleo 
de  fuentes  inglesas  no  puede,  por  consiguiente,  ponerse  en  duda.  Quizà  también  el 
Boccaccio,  tan  conocido  de  los  levantinos,  y  de  cuyo  Decamerone  había  una  traducción 
catalana^  influyesc  igualmente  en  el  relato  de  las  iridustrias  de  la  doncella  Placerdemi- 
vida,  que  traspasa  los  linderos  de  la  honestidad,  al  favorecer  los  amores  de  su  seftora 
Carmesiíia  (la  hija  del  Emperador  de  Constantinopla)  con  Tirante.  ^^  Y  en  el  episodio 
de    la  lucha  de  Tirante  con  el    alano,   mencionado  por  Cervantes,   vemos  aparecer 


falto  de  hojas,  se  vc£idi6  ea  Londres,  en  1854,  en  la  subasta  de  los  llbros  de  Lord  Stuart  de  Rothsay,  Ministre  quefué 
de  IngLaterrji  en  Ll&boa. 

Hay  versiòn  ítaLïana  del  Tirante,  por  Lello  di  Maníredl  (hecha  en  1514-1519,  aunque  no  llégó  i  Imprlmlrse  en  Venecií 
büBta  1538):  y  arregio  francès  del  Conde  de  Cayius  (1737  P  —  París,  aunque  el  plé  de  imprenta  dice  Londres;  bay  rein- 
preslàn  de  París,  1775). 

EL  ejecnplar  de  la  UnJversidad  de  Valencià  procede  de  la  Biblioteca  de  D.  Giner  de  Perellós,  y  mide  200  X  132  mm- 
e^tando  impresa  ep  letra  gòtica,  à  dos  columnas,  con  355  hojas  sln  numerar  +  3  de  Tabla,  Incompleta,  que  por 
mala  colocaci6n  fi  guran  al  principio.  La  prímera  pàgina,  que  sirve  de  Portada,  està  encerrada  en  una  orla,  en  cuya 
parte  Inferior  va  el  seUu  de  N .  Spindeler.  Signaturas:  a,  b,  c,  d,  e,  f,  g,  h,  1,  k,  1,  m,  n«  o,  p,  q,  r,  s,  t,  v,  u,  x,  y,  z,  A,  B,  C,  Di 
£,  F.  G.  H  J,  L,  M,  1^,  O,  P.  Q,  R,  S,  T,  V,  X,  Z;  todas  de  ocho  hojas,  excepto  la  a,  que  tiene  siete,  y  la  Z.  que  consta  de 
cuatro,  però  faítan  la  Z  1.*  y  toda  la  Y.  Consta  la  obra  de  488  capitulos  numerados,  però,  desgraciadamente,  íaltan:  el 
final  del  cap.  Ui  las  caps.  143, 144, 145  y  146,  el  principio  del  M7,  los  caps.  159, 160  y  161,  el  principio  del  162,  el  final  dd 
474,  los  caps.  475  à  481  y  el  principio  del  482. 

Para  mas  detalles,  véase  mi  bibliografia  de  los  llbros  de  caballerlas,  y  mi  estudio  del  Tirant,  en  la  Nutva  BibUo- 
ifta  de  Autorts  EspaUoíes.  Es  nuestro  propósito  publicar  una  reproducción  de  los  textos  catalàn  y  castellano  del 
Tirante. 

Cr.  Serrano  y  Morales:  Obra  y  luga  rcitados;  M.  Menéndez  y  Pelayo:  Origenes  de  la  Novela,  1. 1,  Madrid,  1906,  pàginas, 
CCLl  y  ss.',  Gayan^os:  Liòros  de  Caballerias,  pàg.  LXXVll;  Gallardo,  Zarco  y  Sancho,  Ensayo  de  una  Bibhoteca  EapoAola. 
t.  [,  llums.  l2LTà  1219. 

El  cmlnente  hibllúfüo  norteamericano  Mr.  Archer  M.  Huntington,  acaba  de  hacer  una  esplèndida  reproducción 
del  Tirante  vsleitciano. 

(U    Cf .  el  tomo  XXN ,  p.  841  y  ss.  de  la  Histoire  Uttéraire  de  la  France. 

<2)    Cf.  el  tomo  XXX,  p.  191  y  ss.  de  la  Histoire  Uttéraire  de  la  France. 

(3)  En  sus  Note  sal  Boccaccio  in  Ispagna  netV  Età  Media,  Braunschweig,  1906,  pàgs.  100-104,  Arturo  Farlnelli  se&ala 
vartoE  lugafcs  del  Tironi  en  los  que  la  imitación  del  Decamerone  es  patente. 


\ 


un  lugar  común  de  bastantes  leyendas  medievales,  entre  ellas  la   de   la  reina  Sevilla. 

Però,  por  otra  parte,  los  recuerdos  nacionales  no  faltan  en  la  obra  de  Martorell. 
Aquella  expedición  de  Roger  de  Flor,  cuya  influencia  hemos  advçrtido  en  las  novelas 
caballerescas  levantinas,  y  que  trasciende  hasta  en  las  Sergas  de  Ezplandiàn  de  Garci- 
OrdóAez  de  Montalvo,  parece  tener  parte  también  en  las  aventuras  del  seftor  de  Roca- 
salada,  cuando  éste  acude  à  Constantinopla  para  defender  al  Emperador  de  los  ataques 
del  Gran  Turco.  Hasta  el  inesperado  fin  de  Tirante,  en  los  días  en  que  iba  à  casarse 
con  la  hija  del  Emperador  de  Constantinopla,  recuerda  la  tràgica  muerte  de  Roger  de 
Flor.  A  pesar,  pues,  del  ambiente  extranjero  de  la  novela,  se  comprende  qqe  hay  en 
ella  cosas  que  solo  un  espaflol,  y  un  espaftol  de  Levante,  pudo  escribir. 

El  Tirant  fué  traducido  al  italiano  en  el  siglo  xvi,  y  al  francès  en  el  xviii.  En  1 500 
lo  leía  Isabel  de  Este,  Marquesa  de  Màntua,  y  màs  tarde,  Mateo  Boyardo  y  el  Ariosto 
utilizafon  algunos  de  los  episodios  de  aquella  novela  (el  primero,  la  leyenda  del  dragón 
de  Còs;  el  Ariosto,  los  embustes  de  la  viuda  Reposada  y  alguna  otra  estratagema)  <'\ 
Así  y  todo,  en  Espafia  -el  Tirante  fué  poco  leido,  no  volviéndose  à  reimprimir  desde 
1 5 1 1  hasta  nuestros  días.  Era,  no  obstante,  la  obra  màs  original  de  nuestra  literatura, 
y  para  los  catalanes  especialmente,  un  monumento  inapreciable  de  su  idioma.  En  el 
fondo,  el  Tirante^  como  dice  el  Sr.  Menéndez  y  Pelayo,  es  «un  libro  de  caballerías  de 
espècie  nueva,  escrito  por  un  hombre  sensato,  però  de  espíritu  burgués  y  algo  prosàico, 
que  no  huye  sistemàticamente  del  ideal,  però  lo  comprende  à  su  manera»;  las  escenas 
de  subido  color  que  en  su  obra  se  hallan,  no  dejaban  de  encontrarse  también  en  libros 
caballerescos  mucho  màs  sentimentales  (por  ejemplo,  el  Tristàn^  castellano,  y  el  Parti- 
nuplés),  però  lo  que  era  raro  encontrar,  era  aquella  naturalidad  de  estilo ,  y  aquel  equi- 
librio  espiritual  que  el  libro  revela,  y  que  fué  sin  duda  lo  que  encanto  à  Cervantes,  Lo 
que  le  perjudico  fué  su  excesiva  extensión;  si  el  autor  hubiera  sido  màs  parco  en  las 
aventuras,  su  libro  seria  la  representación  màs  perfecta  del  realismo-naturalista  catalàn, 
donde  por  modo  tan  extraflo  y  al  mismo  tiempo  tan  intimo,  se  enlazan  los  arrobos  de 
la  fantasia  con  las  lecciones  de  la  experiència.  Una  literatura  que  cuenta  con  manifesta- 
ciones  como  el  Tirant  lo  Blanch,  tiene  derecho  a  figurar  entre  las  primeras  que  vivian 
en  Europa  cuando  se  iniciaba  la  gloriosa  època  del  Renacimiento. 


(1)  Cf.  M.  Menéndez  y  Pelayo:  Obra  citada,  pàg.  CCLVII.  Después  de  léída  esta  nota  en  el  Congreso  de  la  lengua 
catalana  (1906)  se  han  publlcado  dos  Interesan tes  trabajosacerca  del  r^an/:  uno,  el  de  D.  Lufs  Nicolau  y  D'Olwer 
titutado:  5o6re/M /on/s  catalanes  del  Tirant  lo  Blanch  \tn  \tí  Revista  de  Bibliògraf ia  catalana;  Barcelona,  1907),  donde 
tefiala  en  tal  concepto,  ademàs  de  Ramon  LuU,  el  Sompni  de  Beraat  Metge,  las  obras  morales  de  QulUem  de  Cervera  y 
del  m  llorqufn  Pax,  y  quizà  los  proverbios  del  judío  Jahuda  Bonsenyor;  otro,  el  Discurso  de  D.  Isidoro  Bonsoms,  en 
su  recepción  en  la  Real  Acadèmia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona  (9-Mayo-1907)«  donde  describe  mlnuciosamente  los 
tres  ejemplares  conocidos  de  la  edición  príncipe. 


L•^j.-.-i 


i 


Secció  Social  y  Jurídica 


~  5S6  — 


TEMES  dels  senyors: 


ESMENES  dels  senyors: 


Joseph   Bertran  y  Musitu. 


f  Miquel  Arginión 

Benet  de  Pomes 

Antoni  M.^  Alcover»  pvre. 

Caries  F'rancisco  y  Maymó 

Fraiicesch  Cambó 

Joaquim  de  Bertran  y  Calderó 
\Joan  Ventosa  y  Calvell 


Joaquim  Caíaes-Carbó . 


Benet  de  Pomes 

Carles  Francisco  y  Maymó 

Joaquim  de  Riba  de  Sanz 


Joan  Bardina. 


Andreu  Cabré  y  Bru 
Benet  de  Pomes 
Antoni  Gavaldà 

j  Geroni  Martorell 

IJoseph  Udina 

1  Felip  Soler 


Francisco  de  P.  Maspons  y  Anglasell. 


^  Benet  de  Pomes 

i  Carles  Francisco  y  Maymó 


COMUNICAaONS  dels  senyors 


Joseph  Pel  la  y  Forgas»  en  representació  de  la  *  Acadè- 
mia de  yarispriidcncia  y  L•legisíúcio* ,  de  Barcelona, 
Fre  de  rí  eh  Barceló,  de  Bat  ce  lona. 
Joan  Aguiló^  pvre.  de  i\faiÍorea. 
Jean  A.  Bniïaíls,  de  Bnrdeus. 
Joseph  Franquesa  y  Gomis,  de  Barcelona, 
Francisco  Albó  y  Martí,  de  Barcelona, 
Enrich  Prat  de  la  Riba,  de  Barcelona. 


587  ~ 


Sessió  de  Constitució 


En  ta  ciutat  de  Barcelona,  y  en  et  Saló  Reina  Regent  del  Palau  de  Belles  Arts,  se 
constituí  '1  dia  14  d'octubre  de  1906,  a  dos  quarts  de  dotze  del  matí,  la  StYdà  Soda  i  y 
Jurídica  del  «Primer  Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Catalana í^.  Formaven  la 
Taula  el  President  de  la  Secció,  D.  Raimond  d'Abadat  y'ls  in  frase  rits  Secretaris. 

Després  d'oberta  la  sessió,  y  proclamats  els  Presidents  Honoraris  del  Congrés,  se 
donà  compte  dels  Temes  que  s'havien  de  discutir  junt  ab  les  esmenes  proposades  y  de 
les  Comunicacions  presentades  al  Congrés  y  corresponents  a  la  Secció. 

El  President  endreçà  una  salutació  als  congressistes,  y  parlà  lleugerament  de  la 
trascendencia  dels  assumptes  a  discutir.  Digué,  seguint  son  parlamentj  que  sentia  una 
immensa  satisfacció  en  presidir  una  Secció^  en  la  que  per  primera  vegada  s'havien  de 
tractar,  devant  del  poble  y  d'estranys,  qüestions  tant  trascendents  com  són  les  juridich- 
socials,  en  llengua  catalana^  afirmant  que  la  llengua  es  Tespressió  de  la  voluntat  de 
l'home  per  medi  de  la  paraula. 

Et  parlament  del  senyor  Abadal  fou  molt  aplaudit  per  la  nombrosa  concurrència 
que  assistia  a  Tacte. 

Fixat  l'orde  del  dia  per  l'endemà,  s*aixecà  la  sessió. 

Eis  Secretaris, 
J.  Algarra  V  PosTius.  —  Comte  de  Santa  Maria  de  Pomks.  —  F.  Sans  y  Buigas. 


I 


—     5S8    — 


Primera  Sessió 


La  presideix  el  diputat  don  Francisco  Albó,  y  actuen  de  secretaris  els  infrascrits. 

Se  coniensa  per  la  lectura  y  aprovació  de  l'acta  de  la  sessió  anterior,  y  el  senyor 
Cases-Carbó  espiica  1  fonament  de  les  conclusions  que  ha  formulat  en  la  seva  ponèn- 
cia det  tema  primer. 

Ni  '1  senyor  Pomes,  ni  M  senyor  Francisco  y  Maymó,  ni  En  Joaquim  de  Riba,  estan 
con  formes  en  la  manera  de  com  pe  n  d  re  '1  problema  esposat  pel  ponent. 

Tots  ells  creuen  que  la  voluntat  humana  ha  de  ser  un  factor  de  gran  eficàcia  en 
aquesta  evolució  d'acoblament  dels  pobles  que  parlen  llengua  catalana. 

Per  això  hi  presenten  varies  esmenes  a  la  qüestió  de  fondo;  el  ponent  no  admet  les 
esmenes  perquè  entén  que  les  conclusions  seves  y  les  dels  senyors  indicats  no  poden 
ser  encaixades  en  una  fórmula  armònica  de  modificació  de  les  conclusions  de  la  ponèn- 
cia. Són  punts  de  vista  completament  distints,  interpretacions  contraries  d'una  meteixa 
cosa,  y  opina  que  s'han  de  deixar  íntegres  pera  presentaries  disjuntivament  a  la  Secció 
quan  arribi  'I  moment  de  votar,  pera  que  la  secció,  adopti  lo  que  millor  li  sembli. 

Acabada  la  discusio,  se  llegeix  una  comunicació  de  T Acadèmia  de  Jurisprudència 
y  Llcgislació,  firmada  per  son  president^  D.  Joseph  Pella  y  Forgas,  sobre  la  «Necessitat 
de  reconstituir  el  llenguatge  jurídich  català.  j> 

Després  d'aquesta  lectura  se  dona  per  closa  la  sessió. 

E/s  Secretaris  f 
Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes.  —  F.  Sans  y  Büigas. 


—   sSg   — 


Segona  Sessió 


Se  celebra  baix  la  presidència  del  senyor  Franquesa  y  Gomis. 

Comensa  don  Frederich  Barceló  la  lectura  de  la  seva  comunicació  titulada:  «Neces- 
sitat de  popularisar  la  lectura  dels  textes  genuïns». 

Don  Francisco  Maspons  y  Anglasell  esplica  les  conclusions  de  la  seva  p>onencia: 
c Necessitat  de  que  TEstat  concedeixi  una  amplia  llibertat  d'ensenj^ansa  que  permeti 
donaria  segons  exigeix  la  manera  de  ser,  sentir  y  parlar  dels  habitants  de   Catalunya-. 

El  senyor  Pomes  hi  ha  presentat  una  esmena,  modificant  y  adicionant  les  conclu- 
sions. 

El  senyor  Francisco  y  Maymó  presenta  també  una  esmena  pera  que  consti  en  les 
conclusions. 

Abdós  senyors  defensen  les  seves  esmenes,  que  són  admeses  pel  ponent  ab  entu- 
siàstica conformitat.  V  s'aíxeca  ía  sessió. 

£/s  Sccreíarist 

Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes.  —  F.  Sans  v  Buigas. 


590     — 


Tercera   Sessió 


Comensa  a  les  onze  del  matí  del  dia  16,  presidint  D.  Raimond  d'Abadal. 

Aquesta  sessió  se  dedica  tota  a  la  lectura  de  comunicacions,  essent  la  primera  la 
de  Mn.  Joan  Agulló,  de  Mallorca,  sobre  *  Fronteres  de  la  llengua  y  estadística  dels  qui 
parlen  en  català». 

L'arxiver  de  la  Gironde,  Mr.  Brutails^  de  Burdeus,  es  objecte  d'una  ovació  al  pre- 
sentarsc  a  llegir  la  seva  comunicació  sobre  «El  Dret  andorrà  y  la  manera  de  formarse 
y  evolucionar". 

El  senyor  Abadal  pronuncia  un  parlament  glosant  el  treball  del  arxiver  de  Bur- 
deus, dei  qui  diu  que  es  una  mostra  de  lo  que  hauríem  de  fer  nosaltres  ab  el  nostre 
Dret,  estudiantlo  en  la  vida  de  Catalunya,  y  en  la  manera  com  el  viuen  els  catalans  de 
la  montanya.  estudiantlo  com  a  verb  fet  voluntat,  com  a  sustantivitat  de  la  personali- 
tat nostra. 

Donem  gràcies  al  senyor  Brutails,  —acabà  dient  el  senyor  Abadal, —  per  les  ense- 
nyanses  que  'ns  porta,  y  procurem  seguir  rexcitació  que  'ns  fa  a  estudiar  el  Dret  viu 
pera  refer  y  afermar  la  nostra  personalitat. 

El  discurs  del  senyor  Abadal  es  interromput  varies  vegades  pels  aplaudiments  de 
la  concurrència. 

El  senyor  Montoliu  (Manuel)  dona  lectura  a  la  seva  comunicació  sobre  '1  f< Moviment 
assimilista  de  la  literatura  catalana  en  els  temps  moderns,  y  conveniència  de  que  's 
fassin  moltes  traduccions,» 

Tanca  la  sessió  la  lectura  de  la  comunicació  del  senyor  Franquesa  y  Gomis:  *Hem 
de  defensar  la  nostra  llengua  y  reivindicar  tots  els  seus  drets»,  que  fou  molt  aplaudida. 

La  sessió  acabà  recomanant  el  president  la  major  puntualitat  en  ta  sessió  de  l'en- 
demà al  matí,  que  comensarà  a  l'hora  justa  pera  poder  assistir  a  la  festa  del  Tibidabo. 

Els  Secretaris j 
Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes.  —  F.  Sans  v  Buig.as. 


—     591     — 


Quarta  Sessió 


La  presideix,  al  comensar,  el  senyor  Abadal,  qui  cedeix  la  presidència  al  senyor 
Carner,  arribat  mentres  el  senyor  Albó  llegeix  la  seva  comunicació;  aquesta  té  per  títol: 
*  L'lis  de  la  llengua  pròpia  considerat  com  un  dret.  Necessitat  de  respectarlo  totalment 
y  garantírlo  en  la  vida  jurídica  integral  dels  catalans». 

S'entra  a  la  discussió  del  tema  del  senyor  Bertran  y  Musitu:  «La  llengua  catalana  y 
els  poders  públichs.  Protecció  que  aquests  li  deuen». 

An  aquest  tema  hi  han  presentat  esmenes  els  senyors  Argimón,  Francisco  y  May- 
mó,  Pomes,  mossèn  Alcover,  Bertran  Calderó,  Cambó,  Ventosa  y  Cal  vell  y  Duran  y 
Ventosa  (don  Lluís), 

La  primera  esmena  a  discutir  va  ser  [a  del  senyor  Argimón,  que  contenia  dues 
parts:  una  perquè  en  lloch  de  la  forma  ^Essent  rKstat...^  ab  que  comensa  la  primera 
conclusió,  s'hi  posi  la  de  -Devent  ésser  T Estat.,. > 

L'autor  de  t'esmena,  en  unes  quartilles  enviades  pera  apoiarla,  basava  la  modifica- 
ció en  el  fet  real  que  T Estat,  en  lloch  de  directiu  y  propulsor  de  !a  vida  nacional,  no 
es  més  que  M  destorbador. 

S'aixeca  mossèn  Alcover  a  apoiar  la  seva  esmena  a!  paràgraf  aj  de  la  segona  con- 
clusió, aont  vol  que  *s  fassí  constar  que  ^quan  se  diu  catalans,  s'ha  d'entendre  també 
en  la  denominació  els  fills  de  Valencià,  de  les  Balears,  d'Alguer  y  del  Rosselló». 

Se  discuteix  l'esmena  del  senyor  Bertran  y  Calderó;  y  després  defensa  la  seva  el  se- 
nyor Ventosa  y  Caivell:  *S'ha  de  reconèixer, el  dret  dels  catalans  a  pailar  la  seva  llen- 
gua en  el  Parlament*. 

Si  en  lloch  d* ésser  un  Congrés  llingüístich,  fos  això  una  Assamblea  d'altra  índole, 
^^iu  el  senyor  Ventosa — ,  jo  hauria  esposat  el  meu  pensament  en  la  següent  fórmula: 
*S'organisarà  l'Estat  de  modo  que  cap  dels  pobles  absorbeixi  als  altres  que  T integren». 
No  es  protecció  lo  que  necessita  y  vol  la  Llengua  Catalana,  sinó  regoneixement  del 
seu  dret.  No  1Í  cal  ser  protegida  a  una  llengua  que,  malgrat  les  formes  cohibitíves  es- 
teriors  que  tracten  d'ofegaria,  tè  prou  potencialitat  pera  viure  y  crèíxer  y  espandirse. 

Es  acceptada  l'esmena  del  ponen tí  tant  més  quant  estava  en  l'esperit  de  les  seves 
conclusions- 

S'havia  presentat  una  esmena  firmada  pel  senyor  Duran  y  Ventosa,  que  acordà  re- 
tiraria després.  Però'l  senyor  Pomes  se  la  fa  seva;  en  ella's  demana  al  Congrés  l'afirma- 
ció de  que  no  hi  hà  en  la  llegislació  sustantiva  d'Espanya  cap  disposició  que  declari 
l'existència  d'una  llengua  oficiai. 

El  senyor  Bertran  contesta  que,  ja  que,  per  haverla  adoptat  el  senyor  Pomes*  per 
varies  rahons,  l'esmena  s'havia  fet  pública,  devia  ser  admesa  y  donarne  compte  a  totes 
les  corporacions  oficials  de  Catalunya  pera  e^terarles  de  que  tenen  perfecte  dret  a  usar 
en  tots  els  seus  actes  la  llengua  catalana. 

Y  per  fi  's  llegeix  l'esmena  del  senyor  Cambó ^  que  defensa  el  senyor  Puig  y  Cada- 
fal eh,  per  no  estar  present  el  primer  de  dits  senyors. 


—    $92    — 

El  sentit  de  lesmena  del  senyor  Cambó  esel  seg'üent:  ^Mt7ttrírs  suòsisfrixi  la  forma 
unitària  lü'  r Estat  espanyol y  el  foment  y  protecció  que  l'Estat  ha  de  donar  a  la  llengua 
catalana,  s  exercirà  en  la  forma  que  esposen  els  quatre  paràgrafs  de  la  conclusió  sego* 
na  de  la  ponència;  però  quan  i-x is  teixí  t  Estat  Ca  ta  la  ^  la  llengua  oficial  serà  la  catalana 
ab  totes  les  conseqüències  de  la  oficialitat». 

Després  de  recordar  el  senyor  president  que  pera  '1  dia  20  s'han  de  remetre  a  se 
cretaría  ets  es  trac  tes  dels  escrits  dels  congres  ststeSi  se  dona  per  acabada  la  sessió. 

Els  Sfcrf/arJSt 

Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes.  —  F.  Sans  v  ButGAs. 


—     593     — 


Quinta  Sessió 


La  presideÍK  el  senyor  Picó  y  Campamar,  y  comensa  a  dos  quarts  d'onze. 

Aprovada  I  acta  de  Tanterior,  el  senyor  Albo  diu  que,  segons  Tarticle  15  del  regla- 
ment, s'han  de  nomenar  les  comissions,  executiva  dels  acorts  del  Congrés,  y  orf^anisado- 
ra  del  Congrés  vinent. 

S'acorda  facuitar  als  senyors  de  la  taula  presidencial  pera  que,  ab  els  de  les  taules 
de  les  altres  seccions»  fassin  el  nomenament. 

Llegeix  el  senyor  Bardina'l  seu  treball,  desenrotllant  ei  tema:  *La  llengua  catalana 
es  Túnica  apta,  tractantse  de  catalans,  pera  T instrucció  dels  nois  y  dels  homes*. 

Fa  constar  el  ponent  que  suprimeix  la  2.^  conclusió  y  passa  a  ser  2.»  la  ^.^  posant- 
hi  la  paraula  «exclusiva',  allí  ont  diu  ^pedagògica*. 

En  renunciat  det  tema  també  ha  modificat  el  ponent  els  termes,  substituint  les  pa- 
raules cpera  la  instrucció  dels  nois*  ab  aquestes  altres:  tpera  l'educaciò  integral 
dels,..» 

El  senyor  Cabré  y  Bru  hi  ha  presentat  una  esmena,  afegint  alguns  paràgrafs  a 
les  conclusions  del  tema,  modificant  la  forma  més  aviat  que  '1  tons. 

No  costa  gaire  de  posarse  d'acort  el  ponent  y  Tesnienant,  puix  tots  dos  pensen  lo 
meteix  respecte  a  lograr  que  a  les  escoles  s*usi  la  llengua  materna  dels  nois. 

Una  esmena  del  senyor  Pomes  considera  inútils  les  dues  primeres  conclusions  per 
incongruent  l'una  y  falsa  l'altra.  També  demana  la  modificació  de  la  conclusió  5.^*, 
traient  Ío  de  la  moció  y  la  circular,  y  dient  pura  y  simplement  que's  demana  al  Govern 
Tadopció  de  la  llengua  catalana  a  les  escoles  de  Catalunya. 

El  ponent  entera  al  senyor  Pomes  de  que  la  2  ^  quedarà  suprimida;  però  no  pot 
suprimir  la  I.»  perquè  precisament  es  la  base  de  l'afirmació  que  's  fa  en  l'enunciat  del 
tema. 

El  senyor  Udina,  professor  oficial  públich,  presenta  la  següent  esmena:  «El  Congrés 
declara  que  no^  tenint  caràcter  propi  a  Espanya'l  Treball  Manual  Educatiu,  pot  do. 
narli  Catalunya,  al  ntenys  en  lo  que  *s  refereix  a  la  regió,  per  ser  allà  ont  s'hi  han 
donat  més  cursets  als  mestres». 

El  ponent  no  veu  la  manera  de  lligar  aquesta  esmena  ab  les  conclusions  del  tema, 
però  demana  que  cdnsti  en  el  Llibre  de  Deliberacions  del  Congrés. 

Altra  esmena  presenta  don  Antoni  Gavaldà,  de  la  Escola  Normal,  respecte  a  la 
edat  fins  a  la  qual  s1ia  d 'empleat  la  llengua  catalana. 

El  senyor  Martorell  presenta  altra  esmena  demanant  que  a  les  Facultats  s'ense- 
nyin els  termes  tècnichs  que  hi  hà  en  català  pera  les  respectives  matèries. 

Una  altra  es  defensada  pel  mestre  don  Felip  Soler,  essent  acceptada  pel  ponent. 

Acabada  la  discusió,  no  quedant  temps  pera  fer  res  més,  el  senyor  Picó  aixeca  la 
sessió. 

£/s  Secretaris^ 
Comte  de  Santa  Maria  de  Pom^s,  —  F.  Sans  v  Buicías, 


i 


—     59J     — 


Tema  I 


La  llengua  catalana  y*ls  poders  pufalíchs*  Protecció  que  aquèts  li  deuen 


CONCLUSIONS  provisionals  del  Ponent  D.  JosEPií  Bertran  v   Musnr,  Ad* 
vocat,  de  Barcelona. 

L  Essent  l'Estat  rorganisme  directiu  y  propulsor  de  ia  vida  nacional,  y  esment  la 
Hengua  l'element  primordial  constitutin  de  la  nacionalitat,  a  T Estat  correspon  e!  foment 
y  la  protecció  de  la  llengua  catalana. 

IL     Aquest  foment  y  protecció  deu  exerciria  l'Estat  en  les  següents  formes: 

a)  Sendntsen  en  la  seva  vida  administrativa  general,  en  la  de  justicia,  Tensenyan- 
sa,  quan  de  Catalunya  's  tracü  o  a  Catalunya  s  refereixi. 

b)  Regoneixent  el  dret  d*usarla  els  catalans  en  tots  els  actes  privats  y  públichs. 

c)  Ensenyant  la  en  les  demés  regions  d'Espanya, 

d)  Fomentant  els  estudis  superiors  de  la  llengua,  el  seu  teatre,  estimulant  els  seus 
cantors,  sos  poetes,  sos  romancers  y  premiant  llur  tasca  en  els  concursos  per  l'Estat 
degudament  òrgan tsats.  « 


ESMENES  de  D,  MiqüEI,  ArgíMON,  de  Barcelona,  acceptades  pel  Ponent,  y  Par* 

LAMENT  Í>K  DEFENSA  llegit  al  Congrés  ^ 

Conclusió  I.     Diu:  ^ Essent  XVj^XbX  l'organisme  directiu,  etc». 

Hauria  de  dir:  *  Hat>ent  desser  TEstat  Torganisme  directiu  y  propulsor  de  la  vida 
nacional,  y  essent  la  llengua  l'element  primordial  constitutiu  de  la  nacionalitat,  tüt  Es- 
tat en  el  que  s'hi  integren  pobles  de  llengua  catalana  ve  obliga  £  ai  seu  foment  y  a  la  seva 
protecció^. 

Conclusió  U .  ( c )     Diu:  ií  E  nsen  y  a  n  1 1  a  en  les  dem  és  regions  a '  Espanya  > . 

Hauria  de  dir:  «Ensenyantla  en  els  demés  pobles  d€  I* Estat  ^^ 


Impossibilitat  d'assisUr  a  cap  de  les  sessions  del  Congrés^  me  permeto  fonamentar 
per  escrit  les  esmenes  que  presento.  No  seré  gaire  extens;  crech  que  ab  poques  parau- 
les lograrc  fer  veure  la  necessitat  de  que  s'acceptin. 

Efectivament,  tal  com  ve  redactada  la  primera  de  les  conclusions  provisionals, 
s'afirma  que  TEstat  es  Torganisme  directiu  y  propulsor  de  ia  vida  nacional;  y  nosaltres 
sabem  per  esperiencia  qu'això  que  deuria  ésser  la  característica  de  l'Estat,  desgracia- 
dament no  la  trobem  en  Uoch.  En  tots  els  ordres  de  la  vida,  TEstat,  més  que  un  orga- 


—     595     - 

nisme  propulsor,  es  un  organisme  entrebancador;  no  cal  citar  exemples  pera  demos- 
trarho,  però  sí  serà  oportú  recordar  la  contesta  que  l'Estat  va  donar  als  o^ Estudis  Uni- 
versitaris Catalans  1,  quan  aquests  li  proposaven  establir  les  seves  càtedres  en  la  Uni* 
versïtat  oficial  de  Barcelona.  Es  per  xò  que  no  pot  afirmarse  com  existent,  al  menys  eo 
aquest  país,  fa  funció  directiva  y  propulsora  de  i* Estat,  y  es  per  xò  que  pro|>oso  la  sus- 
tituciò  de  Tafirmació  que  tanca  la  paraula  essent^  per  la  idea  d'obligació  o  de  dever  a 
cumplir  qu  enclouen  les  paraules  devent  ésser, 

L' altra  esmena  feta  a  n' aquesta  conclusió  està  íntimament  lligada  ab  la  que  proposo 
per  l'apartat  c  de  la  conclusió  segona.  En  aquest  apartat,  el  ponent  sols  parla  de  re- 
gions  espanyoles,  y  per  consegüent,  les  obligacions  que  s'assignen  al  Estat,  s'han  d*en- 
tendre,  tal  com  ve  redactada  la  ponència,  sols  aplicables  a  l'Estat  espanyol. 

Tots  sabem  que" Is  pobles  de  llengua  catalana»  no  formen  un  conjunt  ünich  dintre 
d'un  meteiK  Estat;  que  hi  han  altres  Estats,  ademés  del  nostre,  en  els  que  hi  estan 
integrats  pobles  catalans,  y  que  per  lo  tant  tenen  tots  les  nieteixes  obhgacions  y  de- 
vers, per  lo  que  a  la  protecció  y  al  ponent  de  la  llengua  catalana  se  refereix. 

Vetaquí  esplicat  el  perquè,  donant  una  nova  redacció  a  la  última  part  de  la  conclu- 
sió primera,  y  ademés  modificant  T apartat  c  de  la  conclusió  segon  a  en  la  forma  que 
proposo,  se  fan  estensives  a  tots  els  Estats  en  els  que  hi  hagin  integrats  pobles  de 
llengua  catalana,  les  obligacions  que  'I  ponent  ab  molt  bon  acert  els  hi  senyala. 

Crech  qu'aquestes  lleugeres  indicacions  seran  prous  pera  que  eí  ponent  vulgui 
acceptar  les  esmenes  indicades,  que  han  sigut  fetes  ab  tot  Tentusiasme  que  sento  pel 
nostre  idioma,  y  mirant  sempre  al  millor  èxit  del  Primer  Congrés  Internacional  de 
la  Llengua  Catalana. 


ESMENA  ACLARATORI A  del  Molt  litre.  Dr.  D.  Antom  M*  Alcover, /íw., 
acceptada  pel  Ponent. 

En  el  paràgrafs  de  la  conclusió  II  s'ha  de  substituir  la  paraula  "^Caíaiunya^^  per  la 
espressió  ^pobles  de  llengua  catalana  > ,  indicant  aixís  que  ab  el  nom  de  catalans-  s'han 
d'entendre  també  els  fills  de  Valencià,  de  les  Balears,  d'AIgner  y  del  Rosselló, 


ESMENA  ADICiON AC  de  D.  Juan   Ventosa  y  Calvell,  Advocat  de  Barce- 
lona, acceptada  pel  Ponent.  , 

S'ha  d'afegir  a  les  conclusions  del  Ponent  la  següent: 

ni     També  T  Estat  ha  de  reconèixer  el  dret  dels  catalans  a   parlar   ta  llengua  ca- 
talana en  el  Parlament. 


—     59^ 


ESMENA  de  D.  Fkanx^ESCH  CamH(3,  Advocat  de  Barcelona,  a  la  canclusió  II,  accep- 
tada pel  PoncnL 


II.     Aquest  foment  y  protecció  ha  d'exercirlos  TEstat  en  les  següents  formes: 
I  .^     Mentres  ^xistnxi  a  Espanya  un  Estat  unitari^   en   la  formaque  esposen  els 
quatre  paràgrafs  a)  ò)  c)  y  d)  del  Ponent. 

2.^     Quan  se  constitueixi  T Estat  Català,   la  llengua   catalana  serà   declarada  llen- 
gua oficial,  ab  totes  les  conseqüències  naturals  d'aquesta  declaració. 


ESMENA  de  D.  Joaquim  IíE  Bertran  y  Calderó  a  la  conclusió  n,  lletra  í,  no 

acceptada  pel  Ponent. 


ò)     Reconeixentla  ab  caràcter  oficial  ab  iguals  prerrogatives  que  la  més  privilegi  atia 
llengua  espanyola. 


ESMENES  Y  ADIClO  de  D.  BENET  DE  POMÉS,  Advocat  de  Barcelona,  a  la 
conclusió  11,  parcialment  acceptades  pel  Ponent. 


a)  ...y  d'una  manera  particular  en  la  Uegislació,  reglamentació  y  protecció  del 
treball  dels  catalans  o  de  Catalunya  ahont  els  interessos  obrers  són  tant  importants  y 
tant  dignes  de  respecte.... 

Ò)     Reconeixent  y  facilitant  J" exercici  del  dret... 

ç)  *..al  menys  per  medi  de  càtedres  en  les  facultats  literàries  y  jurídiques  suï^c- 
riors,-* 

c)  Protegint  per  subvenció  y  ordenant  als  mestres  d'escoles  oficials  de  totes  leí 
regions  catalanes  que  coadjuvin  per  sí  y  sos  deixebles  a  Tobra  patriòtica  del  Dicciona- 
ri y  de  la  Gramàtica  catalana. 


5^7     - 


D,  Carles  Francisco  y  Maymó;  dels  «Estudis  Universitaris  Catalans»,  Aívo- 
cat  de  Barcelona,  en  defensa  de  la  seva  esmena. 


Senyors  Congressistes: 

Aquells  de  vosaltres  que  han  concorregut  assíduament  a  les  sessions  d'aquesta 
Secció  social  y  jurídica  o  que  han  seguit  ab  interès  les  deliberacions  de  [a  meteíxa,  han 
pogut  obser\  ar  que  existeix  una  mena  de  gradació  entre  les  matèries  que  s'ha  anat 
tractant  en  ella.  Ahir  al  matí  feyem  Tafirmacio  d'una  nacionalitat,  constituïda  peís  di- 
ferents  pobles  que  parlen  una  sola  llengua,  la  catalana,  ab  varietat  de  matissos,  que 
corresponen  a  les  diferencies  que  hi  ha  també  entre  aquells  pobles,  y  tractàvem  de 
reforçar  y  consolidar  els  vincles  de  solidaritat  natural  entre  Is  meteixos,  assegurant  el 
pervíndre  de  la  nostra  literatura.  En  la  sessió  d'ahir  a  la  tarde,  avansavem  un  pas  més 
Y  volíem  donar  a  la  nacionalitat  catalana  conciencia  de  la  seva  personalitat,  fent  que  's 
conegui  be  a  sí  meteíxa  y  que  conegui  Ms  recursos  ab  que  pot  comptar  y  les  armes  de 
que  's  pot  valdré  en  la  lluita  per  Texistencia  de  les  colectivitats,  lo  qual  ha  de  lograrse 
mitjantsant  Tensenyansa,  que  sols  serà  verament  nacional  quan  sia  lliure.  Avui  tractem 
ja  de  reivindicar  els  furs  de  la  nostra  llengua,  trevallant  pera  que  aquesta  nacionalitat, 
que  té  realitat  en  la  vida  dels  pobles  y  està  dotada  de  plena  conciencia  de  sí  meteixa, 
Uuiti  per  la  seva  dignitat  y  pel  seu  dret,  imposant  al  Poder  püblich  el  respecte  degut 
al  idioma  qu  es  verb  del  seu  pensament  y  de  la  seva  voluntat.  Per  xò  no  dupto  en  afir- 
mar que  aquests  tres  temes  corresponen  a  tres  moments  de  la  vida  nacional:  lexisten- 
cia  de  Catalunya  com  a  poble  viu,  la  conciencia  d'aquesta  personalitat  colectiva  y  la 
voluntat  del  poble  català. 

En  aquest  sentit,  haig  de  fer  meves  les  conclusions  formulades  pel  Ponent  y  tant 
brillantment  defensades  per  ell,  afegintnhi  tant  sols  una  per  la  que  's  fassi  constar  que  la 
iktigjía  catalana,  adhuch  tiintre  del  avtual  sís  Urna  polític h^  deu  es  ser  considerada  coofi- 
cial  Y  declarant  que  els  actes  de  foment  j  protecció  a  la  nostra  llengita  que  '1  Ponent 
demana  ka  d' exercir  los  l 'Estat  adhuch  nien  tres  na  '  s  declari  la  cooficialitat  d'ella. 

Ningú  dupta,  senyors,  que  quan  Catalunya  disfruti  de  plena  autonomia,  la  llengua 
catalana  deurà  ésser  l'única  oficial.  Però,  mentres  aquest  mometit  no  arribi,  es  impossi- 
ble  deixar  de  sostenir  y  defensar  els  drets  de  la  meteixa;  es  impossible  consentir  que 
hi  haja  dintre  del  Estat  altra  llengua,  que  essent  la  pròpia  d'una  sola  part  d'ell,  tingui  el 
monopoli  de  Toficialitat,  en  perjudici  de  la  catalana,  que  no  sols  no  domina  a  casa  seva 
com  a  mestressa  absoluta,  sinó  que  ni  sols  es  admesa  a  compartir  els  honors  de  la 
cooficialitat  ab  les  altres  llengües  que  's  parlen  al  Estat. 

Fer  aquest  motiu,  entench  que  '1  primer  Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Cata* 
lana  ha  de  fer  constar  el  seu  vot  favorable  a  que,  mentres  Catalunya  no  sia  autònoma, 
o  sia  mentres  subsisteixi  l'actual  sistema  polítich,  deu  TEstat  admetre  la  cooficialitat 
de  la  llengua  catalana,  com  a  Bèlgica  s'admet  la  cooficialitat  del  francès  y  del  fla- 
mand,  y  com  a  Suissa  s'admet  en  el  Consell  federal  Tús  dels  diferents  idiomes  que  's 
parien  en  aquella  Confederació. 


-       S9S     — 

Els  actes  de  protecció  y  foment  que  '1  Ponent  demana  constitueixen  un  mínimum 
de  protecció  y  foment  que  deu  TEstat  a  la  llengua  catalana.  Sens  perjudici  d'ells,  deu, 
encare  que  no  *s  modifiqui  el  sistema  polítich  que  està  en  ví^or,  declarar  la  cooficiali- 
tat  del  nostre  idioma.  Els  catalans  devem  fer  més:  devem  trevallar  per  la  seva  oficiali- 
tat,  que  ha  d 'ésser  conseqüència  de  1"  autonomia  de  Catalunya. 

Fentho  aixís  trevallarem  per  la  causa  del  dret  y  de  la  dignitat  de  la  nostra  Pàtria, 
entrant  de  plè  en  el  tercer  d'aquells  moments  de  la  vida  nacional  de  que  a\'ans  vos 
parlava, 

-     "  He  dít 


RECTIFICACIÓ  del  senyor  Franctsco  Y  Maymca 


Celebro  que  't  Ponent  se  manifestí  conforme  ab  resperit  de  la  meva  esmena,  donchs 
això  l'hi  dona  una  autoritat  que  d'altre  manera  Thi  mancaria;  nies,  com  dupta  si  ha 
d'admètrela  o  no,  ja  qu'en  les  seves  conclusions  ha  volgut  compèndrehi  lo  qu'en 
ella  's  demana,  dech  insistir  en  demanar  que  la  voteu ^  puix  va  més  enllà  que  les 
conclusions  aludides,  perquè  vol  la  Cdoficialitat  en  el  sentit  de  que  l'Estat  se  'n  senei' 
xi  no  sols  en  lo  que  afecti  esclusivament  a  Catalunya,  sinó  en  els  actes  y  documents 
que  tenen  caràcter  general  y  en  els  quals  s'usa  avui  altre  llengua  qu'es  l^*  pròpia  de 
sols  una  part  del  meteix  Estat.  » 


—     5<io 


ema 


n 


Manera  com  se  reforçaran  y  consolidaran  els  vincles  tle  solidaritat 
natural  entre  'Is  pobles  de  llengua  catalana  assegurantse  el  pervindre 
de  la  nostra  literatura. 


CONCLUSIÓ  provisional  del  Ponent  D.  Joaquim  Caí^ES-Carbó,  Advocat,  de  Bar- 
celona,  y  Consideracions  de  defensa.  (*) 

Es  llei  natural  històrica  que  la  sort  dels  pobles  de  llengua  catalana  estigui  indiso- 
Inblement  lligada  ah  la  sort  del  mar  Medi  terra.  La  llur  prosperitat  o  decadència  són 
independents  de  la  voluntat  humana.  La  mar  Mediterrània,  que  en  els  segles  xvi»  xvii 
i  XVílI  banyava  pobles  decadenLs  i  pobres,  ha  tornat  ésser  centre  de  prosperitat^  de 
riquesa,  de  cultura. 

Una  de  les  manifestacions  més  grosses  d'aquesta  cultura  en  els  pobles  mediterranis 
de  llengua  catalana  es  la  renovació  del  cultiu  literari  d  aquesta  ab  una  intensitat  i  per- 
sistència vencedors  de  tota  dificultat  i  tot  obstacle. 

Però  no  encara  en  totes  les  regions  de  llengua  catalana  té  aquesta  la  consideració 
de  llengua  literària  rivalisant  triomfalment  ab  les  llengües  importades  que  hi  són  ofi- 
cials. En  el  Principat  el  triomf  del  català  va  essent  cada  dia  més  complet.  En  les  altres 
regions  el  moviment  de  renovació  llingüística  no  ha  estat  encara  tant  ràpit  i  intens, 
emperò  apareixen  senyals  evidents  de  que  no  es  liuny  el  seu  esclat  esplendorós.  Ma- 
llorca, sobre  tot,  per  boca  de  les  seves  somitats  intelectuals  se  sent  catalana  sense  dei- 
xar d" ésser  mallorquina.  El  Rossellonès  sent  vibrar  la  seva  ànima  nacional  i  se  sent 
més  català  encara  que  '1  català  espanyol. 

Emperò  I  anima  catalana  no  se  sentirà  contenta  i  tranquüa  fins  que  senti  batre  a 
Tunisòn  d'ella  de  plè  a  ple  Tànima  valenciana.  Aquest  allunyament  secular  de  les  dues 
ànimes  germanes  desapareixerà  aviat:  era  propri  d*un  període  de  decadència  nacional 
que  ja  fuig,  La  Üur  vida  intensa  exigeix  una  intimitat.  La  meteixa  llei  mediterrània  que 
ha  obrat  i  segueix  obrant  sobre  Catalunyaj  produint  el  seu  reviscolament  integral,  obra 
també  sobre  V^alencia. 

Valencià  no  trigarà  gaire  a  produir  grans  poetes  i  grans  escriptors  (no  seran  fets 
isolats  com  fins  ara)  qui  donaran  lo  més  superior  de  la  liur  obra  en  llengua  valenciana. 
I  encara  que  nosaltres  sentim  que  aquesta  no  es  sinó  una  de  les  modalitats  de  la  llen- 
gua catalana,  no  havem  d'anomenar-la  catalana  fins  que  *Is  meteixos  valencians  vulguin 


(^    L>  coaclusió  que  Uncà  aqueix  seí^ft  úc  consEderacions   lou  adfdonada  poïÈcrl armeni  a  la  publicació  dda  Te^ 
coes  a  discutir,  cüjií  una  esmena  del  ^nctel:^  Pcirient. 


—    6oo    —  ' 

que    així   s'anomeni.   No  es  solament    qüestió    científica,  es  qüestió  de  sentiment. 

I  un  sentiment  no  s'imposa  autoritàriament.  Un  sentiment  apareix  quan  es  arriba- 
da la  seva  hora.  I  no  es  arribada  encara  l'hora  de  que  *1  valencià  senti  la  llengua  que 
ell  parla,  prou  identificada  ab  la  llengua  dels  catalans  pera  poder  portar  abdues  un 
meteix  nom. 

Però  l'hora  es  ja  arribada  de  que  senti  la  propria  llengua  diferenciada  de  la  caste- 
llana i  se  Testimi  més  que  no  pas  aquesta. 

A  Valencià  donchs,  també  com  en  les  altres  regions  el  cultiu  de  la  llengua  pendrà 
vol  aviat. 

Tot  anirà  venint  i  s'ha  d'anar  fent. 

El  coneixement  i  la  fè  en  la  llei  històrica  qui  regeix  els  destins  de  la  Nació  Cata- 
lana no  vol  inacció.  La  nostra  llei  històrica  dona  un  ambient  favorable  pera  que  dins 
ell  treballin  fructuosament  les  iniciatives  individuals. 

Aquest,  devenir  de  Catalonia  es  obra  del  temps,  de  les  circunstancies,  però  també 
es  obra  nostra. 

Tot  allò  que  pugui  aumentar  i  estrènyer  les  relacions  afectuoses  entre  catalans, 
valencians,  balears,  rossellonesos,  alg\ieresos,  s'ha  de  fer.  No  'ns  fem  prou  els  uns  ab 
els  altres  i  no  'ns  coneixem  gaire  i  no  'ns  estimem  prou. 

I  el  començament  de  l'estimar  ha  de  partir  dels  catalans  de  Catalunya,  car  la  sort 
ens  ha  afavorit  més  que  a  cap.  Si  Is  estimem  els  catalans  de  per  tot  arreu  i  ens  donem 
a-n  ells,  ells  ens  estimaran  i  seran  com  nosaltres. 

Els  pobles  catalans  estan  dios  una  llei  històrica  favorable.  Lo  que  s'intenti  fer 
contra  d'ells  fracassarà.  No  tenim  més  que  anar  fent. 

Resumint,  donchs:  pera  que  's  reforcin  i  consolidin  els  vincles  de  solidaritat  natural 
entre  Is  pobles  de  llengua  catalana^  asegurant-se  així  el  pervindre  de  la  nostra  literatura, 
bastarà  que  les  coses  segueixin  el  curs  natural.  Es  a  dir,  que  dins  l'ambient  favorable 
produit  pel  compliment  de  la  llei  mediterrània  segueixi  desenrotllant-se  cada  dia  ab 
més  intensitat  l'acció  integral  d'aquests  pobles  de  llengua  catalana. 


ESMENES  de  D.  Benet  de  Pomes,  no  acceptades  pel  Ponent. 


CONCLUSIONS 

I.  Se  reforçaran  y  consolidaran  els  vincles  de  solidaritat  natural  entre  'Is  pobles  de 
llengua  catalana,  procurant  per  tots  els  medis  el  coneixement  integral  mutuu  d'aquests 
pobles,  perquè  del  coneixement  viu  ve  Famor  intens,  y  de  Tamor  intens,  l'abraç  frater- 
nal y  el  vincle  poderós  de  solidaritat  tradicional  y  progressiva. 

II.  El  pervindre  de  nostra  literatura  s'assegurarà  ensenyant  als  nois  de  totes  les 
terres  catalanes  textes  triats,  perfectes  y  fàcilment  adquiribles  dels  nostres  millors 
autors;  y  fomentant  ab  premis,  que  podrien  concedir  periòdicament  les  corporacions 
populars,  de  Catalunya,  la  publicació  d'obres  dels  distingits  genres  literaris  y  científichs 
de  totes  dites  regions. 

En  les  consideracions  que  precedeixen  a  la  conclusió  de  la  ponència,  cal  ferhi  les 
esmenes  següents: 


w?^^^^^^^^ 


—    601     — 

Al  primer  paràgraf:  «La  llur  prosperitat  o  decadència  no  son  esciusivament  depen- 
dents de  la  voluntat  humana,  eTicara  que  molt  y  molt  (y  més  si  va  acompanyada  de 
rinteli^enría)  hi  pot  fer  aquella  dintre  la  supretna  lley  providencial  que  tai  ho  rfgtiia.^ 

Al  paràgraf  terç:  «El  rossellonès  sent  vibrar  la  seva  ànima  nacional  y  se  sent  tant 
català  com  el  català  espanyol. » 

En  el  paràgraf  quart  suprimir  desde  la  Irase  que  comensa:  cLa  meteixa  lley  medite- 
rrània...» y'tot  el  paràgraf  quint. 

Suprimir  també  la  frase  final:  «No  tenim  més  que  anar  fent.» 


ESMENA  ADICIONAL  de  D.  Carles  Francisco  y  Maymó,  Advocat,  de  Barce-^ 
lona,  y  representant  dels  «Estudis  Universitaris  Catalans»,  no  acceptada  pel  Ponent. 

Desempenyant  la  literatura  una  missió  social  important  y  revelant  clarament  l'estat 
del  poble,  florirà  més  bellament  quan  sia  major  el  benestar  polítich  y  econòmich 
d'aquest. 

Trevallar  pera  que  aumenti  el  dels  pobles  de  llengua  catalana,  dotantlos  d'una 
constitució  nacional  adequada  per  Tespandiment  de  llurs  respeètius  interesso?;  y  aju- 
dant els  uns  als  altres  en  la  lluita  pera  la  consecució  d'aquest  ideal,  serà  fer  renéixer  o 
despertar  llurs  sentiments  de  germanor,  reforçar  y  consolidar  els  vincles  de  solidaritat 
natural  que  'Is  lliguen,  reconstituir  una  personalitat  de  la  que  seran  símbols  una  llengua 
y  una  literatura,  en  llur  essència  unes,  y  en  llurs  matiços  varies. 

El  sentiment  d'unitat  llingüística  y  literària  se  desvetllarà  també  ab  Testudi  y  vid- 
garísació  dels  nostres  clàssichs,  buscantlos,  trayentlos  a  la  llum  y  establint  Tensenyança 
de  la  literatura  catalana  a  Mallorca,  Valencià,  Rosselló,  etc,  com  ho  han  fet  els  «Estu- 
dis Universitaris  Catalans»  a  Barcelona. 


D.    Carles  Francisco  y  MaytnÓ,  en  defensa  de  la  seva  esmena, 


Senyors  Congressistes: 

Comenso  a  fer  ús  de  la  paraula  en  defensa  de  Tesmena  que  he  tingut  Thonor  de 
formular  a  la  ponència  del  senyor  Cases-Carbó  baix  l'impresió  d'un  recort  que  no  puch 
deixar  d'esmentar,  y  es  que  aquí,  en  aquest  meteix  saló  del  Palau  de  Belles  Arts  y  en 
aquell  matí  que  sempre  més  serà  per  mi  memorable  del  2  de  Febrer  de  1903,  vaig 
defensar  les  conclusions  que,  acceptades  pel  primer  Congrés  Universitari  Català,  han 
donat  naixement  als  «Estudis  Universitaris  Catalans»,  Tobra  dels  quals  no  soch  el  més 
indicat  per  enaltir,  però  la  coneixeu  tots  vosaltres  y  sabeu  be  que  s'encamina  a  T instau- 
ració de  la  veritable  Universitat  nacional  catalana. 

39 


V•.'fO.  ,^  fc',*^  • 


—     602    — 

Això  es  per  irií  presagi  falaguer  de  la  virtualitat  que  ha  de  tenir  aquest  també  pri- 
mer Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Catalana  al  que  hi  han  sigut  cridats  tots  els 
pobles  que  parlen  la  nostra  llengua,  y  entre  els  temes  dels  qual  hi  ha  sigut  inclòs  el 
referent  a  la  manera  com  se  reforçaran  y  consolidaran  els  vincles  de  solidaritat  natural 
entre  Is  pobles  de  llengua  catalana,  assegurantse  el  pervindre  de  la  nostra  literatura. 

L'esmena  que  presento  podeu  votaria  tant  si  accepteu  la  ponència  del  senyor  Cases, 
com  si  doneu  la  preferència,  com  jo  dono,  a  les  modificacions  que  propo^  el  senyor 
Comte  de  Sta.  Maria  de  Pomes.  ^ 

La  missió  social  que  desempenya  la  literatura  es  de  tots  prou  coneguda  y  tots 
sabeu  prou  be  que  ella  revela  clarament  Testat  del  poble,  en  ses  èpoques  de  prosperi- 
tat o  decadència,  baix  un  règim  de  llivertat  o  de  opressió.  Es,  do;ichs,  elemental  al 
meu  judici  que  ella  florirà  més  bellament  quan  sia  major  el  benestar  polítich  y  econò- 
mich  del  poble.  Estimem  la  nostra  llengua  perquè  estimem  la  raça  que  la  parla,  y  per 
aquest  motiu  devem  trevallar  pera  que  aquell  benestar  aumenti  en  els  pobles  de  llen- 
gua catalana;  però  això  no  serà  mai  possible  si  aquests  pobles  han  de  subjectarse  a  un 
sistema  que  no  permet  Tespandiment  de  llurs  respectius  interessos,  y  es  per'xò  que  1 
Congrés  deu  proclamar  ab  tota  valentia  y  sense  eufemisrties  la  necessitat  de  dotar  als 
pobles  esmentats  d'una  constitució  adequada,  que  faciliti  el  desenrotllo  de  dits  inte- 
ressos. Mes  això  no  *s  lograría  pas  ab  altres  sistemes  tant  artificiosos  com  els  vigents, 
sinó  que  cal  seguir  en  aquest  punt  les  indicacions  de  la  realitat,  no  podent  ser  aquella 
constitució  més  que  una  constitució  nacional  que  tingui  com  a  punt  de  partida  el  reco- 
neixement de  la  personalitat  de  semblants  pobles. 

Ferò,  per  enfortir  els  vincles  de  solidaritat  natural,  entre  'Is  pobles  de  llengua  cata- 
lana cal  qu*ens  ajudin  els  altres  en  llurs  respectives  lluites  per  la  consecució  d'aquest 
ideal,  nienyspreuant  les  causes  de  rivalitat  y  discòrdia  que  'Is  enemichs  constantment  y 
en  aquests  meteixos  instants  procuren  introduir  entre  ells,  ja  que,  com  deya  en  certa 
ocasió  el  Dr,  Alcover,  President  d'aquest  Congrés,  l'enemich  busca  sempre  la  vostra 
desunió,  però  en  això  no  'I  devem  complaure  may,  ans  be,  els  més  sobrats  de  medis 
materials  y  morals  deuen  cooperar  als  esforços  (|ue  fassin  els  més  necessitats  en  reivin- 
dicació de  llurs  drets  y  en  defensa  dè  llurs  interessos.  Aixís,  ab  aquesta  cooperació 
activa  creixerà  Tanior  entre  uns  y  altres,  y  aquesta  llengua  catalana  que  tots  parlem  y 
qne  venim  a  enaltir  aquí  serà  *1  símbol  de  Tunitat  d*una  raça  que  tindrà  conciencia  de 
la  seva  personalitat  y  dintre  de  |a  qual  tots  els  pobles  que  la  formen,  y  que  un  dia 
visqueren  units  baix  un  règim  polítich  quç  reconeixia  llur  existència,  y  garantia  llurs 
drets»  els  veuran  novament  reconeguda  y  garantits. 

Y  si  s  vol  que  i 'amor  a  la  llengua  creixi  depressa,  fassis  conèixer  a  dits  pobles  els 
tresors  valiosos  de  llur  literatura  antigua,  publiquis  cuidadosament  els  nostres  clàs- 
sichs,  buscant  allí  aont  siguin  els  manuscrits  catalans,  costi  lo  que  costi,  y  estableixis 
càtedres  de  literatura  catalana  a  Mallorca,  Valencià,  Roselló  y  Alguer,  com  els  «Estu- 
dis Universitaris  Catalans  ?*  ho  han  fet  a  Barcelona. 

Aixís  consolidarem  els  vincles  de  germanor  entre  *ls  pobles  que  parlen  la  nostra 
benhaurada  llengua,  y  assegurarem  el  pervindre  de  la  nostra  esplèndida  literatura. 

He  acabat 


6o3 


ESMENA  de  D.  Joaquim  de  Riba  de  Sa^í?.,  m  acceptada  pi'l  Ponv?ií, 

La  causa  que  més  impedeix  el  desenrotllament  de  nostra  literatura*  es,  sens  dubte, 
la  petitesa  del  mercat,  que  fa  que,  en  aquests  temps  d'utilitarisme*  la  majoria  d'autors 
y  editors  donguín  la  preferència  a  la  llengua  castellana  en  les  obres  y  períòdichs  que 
publiquen. 

Per  evitar  aquest  inconvenient  es  precís: 

K^*^     Aumentar  el  mercat  de  la  literatura  catalana. 

2**'"   Donar  facilitats  als  autors  catalans  pera  publicar  llurs  obres, 

3  ^^     Fomentar  la  publicació  d'obres  y  revistes  catalanes. 

Pera  realisar  aquests  Bns  lo  millor  consisteix  en  la  creació  d'una  societat  editorial 
per  accions,  o  be,  sí  això  's  considera  impossible,  se  podria  interinament  fundar  una 
Associació,  titulada  ^Foment  deia  Llengua  Catalana^,  ab  socis  ab  tot  arreu  ont  se 
parla  aquesta  llengua  y  a  qualsevol  població  del  món  ont  hi  hagi  un  català;  camp 
neutre,  ont  hi  cabrien  tots  els  catalanistes,  llaç  d'uniò  de  catalans,  mallorquins,  valen- 
cians, rossellonesos,  andorrans,  algueresos,  etc-,  escampats  per  tot  el  món.  Pera  ser 
soci  caldria  demanarho  y  pagar  una  quota  molt  petita,  que  encara  se  reduiria  més  als 
estudiants  y  obrers. 

En  aquesta  Societat  hi  hauria  una  comissió  tècnica  o  acadèmia  de  la  llengua,  y  una 
comissió  de  propaganda,  que  funcionarien  y  se  reunirien  independentment  l'una  de 
lakra. 

Aquesta  societat  fóra  l'encarregada  de  celebrar  els  congressos  de  la  llengua  catala- 
na, anyalment j  en  diferentes  poblacions  dels  paíssos  ont  se  parla  nostra  llengua. 

Obriria,  ademés,  concursos  anyals  pera  premiar  obres  de  ciència  pura  o  aplicada, 
escrites  precisament  en  català. 

Publicaria  mensualment  una  fulla  de  propaganda  dedicada  a  l'enaltiment  de  la 
llengua  catalana,  enviantla  gratuïtament  a  tots  els  socis. 

Y,  si  fos  possible,  se  publicaria  també  una  revista  dedicada  especialment  a  Testudi 
de  la  llengua  catalana  y  a  la  literatura,  geograífa,  historia,  art,  costums,  etc,  dels  país- 
sos d'aquesta  llengua. 

El  comitè  executiu  del  Primer  Congrés  de  la  Llengua  Catalana  fora  Tencarregat  de 
portar  a  la  pràctica  la  fundació  d'aquesta  societat. 


—     604     — 


TEMAin 


La  llengua  catalana  es  Túnica  apta^  tractantse  de  catalans,  pera  la  educació 

integral  dels  nois  y  dels  grans 


D,  Joan  Bardina,  Mestre,  de  Barcelona,  en  defensa  de  les  seves  conclusions 

provisionals,  modificades  pel  mateix  Ponent. 


EL  NATURALISME  LLINGUÍSTICH  A  L'ESCOLA 

I 
Raó  del  tema 

La  Comissió  organisadora  del  «Primer  Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Cata- 
lana* m'ha  fet  l'honor  d  encarregarme  la  defensa  d'un  tema  ben  interessant:  «La  llen- 
gua materna  es  Fúníca  apta  pera  Tinstrucció  dels  petits  y  dels  grans».  Jo',m  proposo 
desenrotUarlo  d'una  manera  nova,  y  en  la  mida  que'l  temps  m'ho  permeti,  furgar  en 
els  fonaments  d'aquesta  qüestió  magna  y  trascendental. 

Ella  ha  sigut,  pels  uns  mal  entesa,  pels  altres  desviada.  Y  no  es  estrany,  si's  con- 
sidera que  es  ella  un  corolari  de  tres  qüestions  científiques;  y  descuidant  aquestes,  que 
són  el  fonament  y  l'únich  aclaridor,  ens  hem  anat  quedant  ab  l'enunciat  simple  y  (>elat 
de  que  «hem  d'ensenyar  en  català»,  com  si,  per  sí  sol,  fos  un  axioma  de  clara  eviden- 
cia, o  rhan  apoyat  d'altres  ab  argumentacions  sofistiques,  que  jamai  seran  admeses 
pels  enemichsi  per  alt  que  sigui'l  patriotisme  candorós  que  les  ha  formulades. 

La  llengua,  aíma  maier  de  les  nacions,  ha  reviscolat  les  cendres  de  la  nostra  raça. 
Y  e!  despertar  polítich,  efecte  d'una  causa  Uinguística  primària,  ha  influit  de  retop  y  a 
son  torn  en  Tesplendor  de  la  llengua,  generant  un  poble  de  filologistes  ingènuus,  que 
adoren  per  instint  y  agrahiment  el  seu  verb  espressiu,  ab  cèch  amor,  ab  filial  admiració, 
ab  agrahiment  tendre,  ab  el  coratge  y  selvatgisme  del  cavaller  migeval. 

D'aquí  ela  tres  defectes  dintre' Is  quals  se  mou  la  qüestió  de  l'ensenyança  en  la  llen- 
gua vernàcula  mamada:  Tingenuitat  de  pendre  la  conclusió  demostrable  per  un  axio- 
ma clar;  l'exageració  del  tema;  la  confusió  candorosa  de  termes  y  argumentacions. 
Conseqüència  tot  de  no  haver  metodisat  la  qüestió,  donantli  un  bany  regenerador  de 
ciència  reglada  y  fonamentada. 

A  n'això  vaig,  concretantme  a  lleugeres  indicacions.  Ni  el  temps  de  que  disposo  en 
mitg  de  la  febre  del  lluitar,  ni  la  desordenació  dels  datos  que  tinch  aplegats  d'anys  en- 
llà, me  permeten  estendrem  en  aquets  problemes  que  omplenen  llibres. 


—     605     — 


M 


Els  tres  fonaments  de  la  qüestió 

La  qüestió  del  idioma  té  arrels  més  fondes  que  la  reivindicació  política.  <Slia  d'en- 
senyar en  català»  ho  diu  tot  y  no  diu  res.  Afegirhi  l'argument  de  que  ítell  es  la  llen- 
gua natural»,  es  repetir  lo  matei>t  ab  distints  mots. 

Les  arrels  de  la  qüestió  arriben  a  les  capes  més  fondes  de  la  Ciència  del  pensa- 
ment, relacionantse  ab  les  altes  qüestions  de  la  Ideologia  trascendental  y  de  la  Llògica 
orgànica,  que  són  la  primera  base  científica  del  problema.  Furgant  allà,  se  treuen  con- 
clusions magnífiques,  que  donen  a  la  nostra  qüestió  uns  aires  de  teorema  clar.  Y  no 
obstant,  per  desgracia  nostra,  fa  70  anys  que  romanen  abandonades  a  Catalunya  totes 
les  qüestions  de  l'alta  Ideologia,  resta  n  tel  sh  i  solsament  un  reconet — reco  net  fosch^a 
les  aules  dels  Seminaris.  Y  aquesta  alta  Ideologia,  no  obstant,  es  la  mare  feconda  de 
totes  les  Ciències;  y  ella  pot  aclarir  tant  la  qüestió  del  idioma  escolar,  que*m  permeto 
fer  una  crida  al  cercle  escullit  que  pot  iluminar  ab  enlairades  especulacions  el  món  del 
pensament 

La  segona  base  de  la  qüestió  es  filològica.  Y  aquí  ja  no  dech   tant  agre  ment  quet 
xarme.  Tenim  eminents  filòlechs  que  han  teorisat,  y  han  teorisat  be.  Els  qui  hem  llegit 
les  obres  llurs  y  hem  llegit  també  les  obres  capdals  estrangeres  de  Filologia  compa- 
rada, podem  dir  ab  fonament  que  aquí,  no  hi  hà,  com  s*ha  dit,  pasta  de  íilòlechs,  sinó 
filòlechs  fets,  d'importància  científica  mondiaL 

La  tercera  base  de  la  qüestió,  que*ns  dona  feta  la  Pedagogia ^  ha  tingut  la  disort  de 
no  ésser  aquí  enunciada.  El  Naturalisme  idíomàtich,  científicament  deduit,  no  figura 
en  cap  índex  de  les  nostres  Pedagogies,  ni  tant  sols  de  les  nostres  Revistes.  Y  el  Na- 
turalisme pedagog  i  eh  es  ara,  al  estranger,  Teix  sobre  q^e  gira  tota  la  Ciència  edu- 
cativa. 

Vetaquí,  donchs,  enunciades  les  tres  bases  sobre  les  quals  se  fonamenta  la  qüestió 
del  idioma  escolar:  una  d'ideològica,  sobre  la  relació  entre  les  idees  y  les  coses;  una  de 
filològica,  sobre  la  relació  del  llenguatge  ab  les  idees;  una  de  pedagògica,  sobre' 1  natu- 
ralisme en  l'educació. 


III 


La  hase  ideològica 

Vaig  a  demostrar  que  les  idees  nostres  estan  tant  relacionades  ab  la  realitat,  que 
idees  y  coses  formen  un  tot  inseparable  de  móns  distints, 

Cinch  opinions  capdals,  prescindint  de  matiços  d'Escola,  hí  han  sobre  l'origen  y 
manera  d 'ésser  de  les  idees. 


—     6o6     — 

Diuen  uns  que  les  creem  nosaltres,  ab  la  força  generadora  interior.  La  realitat,  se- 
gons aquests,  queda  reduida  al  món  ideal,  no  admetentla  fóra  nostre  categòricament. 
Són  els  idealistes  antichs  y  moderns,  que  han  arribat  ab  Kant,  l'ilustre  filosoph  prus- 
sià, a  la  conclusió  de  que  desconeixem  el  món  y  fins  ignorem  la  nostra  pròpia  exis- 
tència 

Aquesta  absurda  opinió,  esplicable  al  terreny  filosòfich  a  causa  del  misteri  que  en- 
fosqueix la  possibilitat  de  la  comunicació  del  yo  esperitual  ab  el  no-yo  material,  nega 
laf  certesa  de  la  existència  de  la  realitat.  Tenim,  segons  ella,  un  món  de  fenòmens  creat 
per  nosaltres  mateixos.  Jo  creo  la  realitat,  millor  dit,  la  meva  realitat.  Tenim,  donchs, 
en  aquest  sistema,  tant  unides  la  realitat  y  Tidea,  que  resten  identificades.  Mon  pen- 
sar es  la  realitat. 

La  contraria  opinió  dels  materialistes  nega  les  idees  y  l'ànima.  Es  el  pensar  una 
secreció  celular  cerebral,  al  ésser  afectat  pels  nirvis  el  cervell,  y  els  nirvis  pel  món  es- 
tem, pel  no-yo,  qui  engendra  al  cervell  una  imatge-idea  pròpia. 

Llavores,  segons  els  materialistes,  les  idees-imatge  resten  també  íntimament  rela- 
cionades ab  les  coses,  són  com  una  secreció  y  apèndix  d'elles,  quedant  també  ben  fer- 
ma l'objectivitat  del  pensar  y  la  categoria  representativa  del  acte'  intel•lectual.  El  meu 
pensar  es  la  mateixa  realitat  al  meu  cervell. 

Sostenen  altres  que  les  idees  són  motllos  preexistents  al  enteniment,  per  qjedi  dels 
quals,  essent  com  són  un  retrat  imposat  de  les  coses,  reconeixem  aquestes  coses  al 
presentarsens  devant  dels  sentits. 

Així  les  idees  són,  com  a  motllos  preexistents  de  les  coses,  tant  fonamentades  en 
elles,  que  sense  les  idees  les  coses  ens  restarien  inconeg:udes.  Les  idees  són  un  reflexe 
exacte  de  la  realitat,  en  el  qual  aquesta  hi  està  fidelment  retratada.  El  meu  pensar  es 
condició  essencialment  neccesaria  pera  arribar  a  la  cooeixensa  de  la  realitat. 

Volen  altres  les  idees  com  a  resultat  del  acte  intel-lectiu.  Al  imprimir  les  coses  sen- 
sacions als  òrguens,  rànima  arreplega  la  interior  essència  d'elles;  y  surt  al  intel•lecte  un 
retrat  ideal  de  la  cosa  sentida. 

En  aquesta  quarta  opinió,  Tidea  y  la  realitat  estan  en  tant  íntima  concordancia,  que 
la  primera  es  un  retrat  pur  de  la  segona  en  l'ànima  pensanta.  El  pensar  es  l'esser 
idealisat  y  internat  en  mi. 


IV 


La  opinió  que  nega  les  idees 

Hem  vist  com  totes  les  opinions  sobre  les  idçes,  basades  en  els  més  distanciats  sis- 
temes filosòfichs,  concorden  d'aital  manera  l'esser  d'elles  ab  la  realitat  objectiva,  que 
idea  y  realitat  devenen  una  idèntica  cosa  en  móns  distints:  el  món  real  del  ésser  y  el 
món  ideal  del  pensar. 

Però  hi  hà  una  quinta  opinió  sobre  la  natura  de  les  idees,  que  les  redueix  al  no-res, 
negant  la  llur  existència.  Com  l'espai  y  el  temps,  que  ab  totes  les  apariencies  de  grans 
ésser  condicionants  de  tot,  no  tenen  en  veritat  cap  realitat  objectiva,  quedant  reduits  a 


—     6d7     — 

y 

una  ficció  intel•lectual,  així  mateix,  les  idees,  segons  aquests — ^a  n'els  quals  s'h  i  decau- 
Val  nostre  Balmes— no  tenen  cap  existència  ni  realitat,  a  pesar  d 'ésser  un  dels  fona- 
ments de  la  alta  Ideologia. 

Diuen  aquests  que  Tacte  intel•lectual  no  suposa  ni  genera  cap  idea.  Es  una  simple 
canal  iiiitjansant  la  qual  les  paraules  van  directes  a  les  coses;  essent  el  llenguatge^ 
aixi,  no  pas  nn  reflexe  dels  meus  conceptes,  sinó  un  signe  directe  de  la  realitat. 

Sembla  vera  la  opinió,  per  quant  tots  els  altres  sistemes»  adniissors  de  les  idees,  les 
inventaven  pera  salvar  o  esplicar  la  possibilitat  de  comunicar  el  jfo  esperi tua!  ab  el 
no-yo  material,  Y  aquest  misteri — misteri  com  a  demostració,  no  com  a  fet,  que  es  clar 
no  Tesplica  ni  remotament  cap  dels  sistemes  partidaris  de  les  tdees. 

Suposen  uns  la  preexistència  d'idees-tipus,  mítjansant  les  quals,  al  presentantsens 
les  coses,  les  reconeixem  com  a  conformes  ab  el  nostre  ideal  interior  Inútil  medi. 
L'idea  tipus  nostra  es,  com  Tànima,  esperituaL  Acut,  per  lo  tant,  la  mateixa  pregunta: 
com  pot  salvarse  la  distancia  entre  aquest  tipus  esperitual  y  la  cosa  real?  L'ídea  no  pot 
ésser  el  pont  que  comuniqui'ls  dos  nions,  perquè  sa  virtut  tipal  la  fa  ineficaç  sa  natura 
esjjerítuaU 

Menys  encara  s'era  porten  la  raó  els  qui  volen  idees  com  a  resultat  del  acte  intel- 
lectual.  Llavores  no  són  necessàries  pera  ell,  y  subsisteix  el  misteri  del  pont.  Llavores 
són  sols  pera  facilitar  la  memòria  de  les  intel-leccions,  cosa  també  del  tot  inacceptable, 
si  be  ara  no'ns  podem  ficar  en  aquest  ordre  de  filosofies. 

D'aquí  que,  no  servint  les  idees  pel  fi  que  se  ïes  havia  inventades,  sia  Ilògích  su. 
primirles.  Y  llavors  entre  la  cosa  real  y  el  llenguatge  no  hi  ha  més  que  Tacte  intcl•lec• 
tual.  Y  els  mots  van  directes  a  la  realitat  de  les  coses  y  a  la  objectivitat. 


\J 


L'rOKA   RETRAT   DE   Lfï   REAT. 

Però  fins  admetent,  com  la  generalitat,  ta  existència  de  les  idees,  ja  hem  vist  com 
tots  els  sistemes,  fins  els  niés  oposats,  les  fonamenten  y  les  identifiquen  formalment  ab 
la  realitat.  Ab  altres  paraules:  que'l  món  del  pensament  es  un  espill  del  món  de  les 
coses. 

Això  ve  provat  igualment  per  un  sens  fi  d'observacions,  que  més  avall  indicaré; 
ara/m  limitaré  a  una  lluminosa  observ^ació  sobre  la  etimologia  dels  conceptes  intcMec- 
tu  als. 

El  mot  concepte  (cum-ccípcrc ,  agafar  ab)  indica  ja  clarament  que's  refereix  a  una 
CQsa  ^igafúda,  cosa  t'Strcta^  tí/jí?  í/t" /tWf,  es  a  dir,  agafada  de  ia  realitat^  indicant  sa 
procedència  objectiva. 

El  mot  eompn/rsià  (cnm pre-hendere^  ficarse  aviat  ab)  indica  jal  mateix  origen. 

Però,  sobre  tot,  es  curiosa  la  etimologia  del  mot  idea.  Ve  d'iÒioç,  que  xol  dir /r£ï- 
pi^  propietat,  indicant  ,son  caràcter  de  retrat  cabal  de  les  coses.  Y  i&ioç  vé  d'ibeiv, 
del  qual  \erb  ne  surt  la  arrel  ib,  que  significa  veure,  suplint  els  temps  defectius  del 
verb  opctCL),  mirar.  Aquest  jbeiv  era  primitivament  Fibeiv,  haventse  perdut  el  digamma 
inicial  per  una  llei  de  la  Fonètica  grega.    Y  aquest  FiÒeiv  engendrà'l  llatí  mdere,  veure. 


%ier,  voir.  Així  idea^  segons  son  significat,  vol  dir,^ — ademés  de  prúpietat — veure,  y, 
naturalment,  veure  alguna  cosa.  Així  queda  magníficament  es pressat  pel  ílenguatge 
el  caràcter  representatiu  de  l'idea,  que  vé  a  ésser  el  retrat,  Tespill,  la  visió  anímica  de  la 
realitat,  ab  la  qual  estarà  estretament  unida. 

Es  la  filosofia  oculta  del  Uen^atge,   confirmant  les   veritats  especulatives,  y  en 
aquest  cas  concret,  la  indisoluble  unió  de  la  idea  ab  ta  cosa  representada. 


Vï 


La  base  filològica 

Tenim  ja  ben  ferma  la  base  ideològica:  les  idees  són  les  coses  esperitua usades  din- 
tre nostre.  Anem  ara  a  la  segona  òase,  \^Jiloiòg-ica,  que  tracta  de  l'unió  de  les  idees  ab 
els  mots. 

Les  idees  són  invisibles  pels  altres.  Fins  per  nosaltres  mateixos — sostenen  alguns 
filosophs — les  idees  soles  restarien  infecondes  y  inútils,  sense  l'aussilí  del  llenguatge  in^ 
terior,  aïtre  dels  misteris  de  la  gramàtica  filològica. 

Les  idees  devenen  carn,  mitjansant  les  paraules.  Aquestes  són  un  fidel  espill  de  les 
ideeSj  les  idees  fetes  matèria  y  sanch.  tangibles  y  palpables. 

Els  mots  tenen  ànima  y  cos.  Són  el  cos  els  sons  fonètichs.  que  la  veu  modula  y 
concreta.  L'ànima  es  l'idea  que  espressen*  sense  la  qual  la  paraula  no  passa  de  sòpufn 
sense  Tal  ta  dignitat  de  verb  del  pensament.  L'idea  es  el  fons  ]>alpitant  deJs  mots,  el 
seu  esperit  unificador  y  vital. 

Aquesta  ànima  vé  representada  en  lo  material  per  Vacce^t,  llaç  unïtiu  y  personifica- 
dor  de!  mot.  L'accent  es  lessencía  de  la  paraula,  lo  que  li  dona  personalitat,  lo  que 
imprimeix  en  ella— com  a  representant  de  l'idea — el  segell  significatiu. 

Aquesta  íntima  compenetració  entre  t'idea,  ànima  dels  motSj  y  els  mots»  carn  de 
ridea,  ve  confirmada  per  un  seguit  de  deüills  que  il•luminen  força  la  qüestió. 

Això  esplica  que  quan  pensem  ens  parlem  interiorment;  que'ls  mots  ens  despertin 
les  idees  quasí  be  sempre;  que  hi  hagi  disputes  y  confusions  quan  no's  fixa  be'l  sentit 
de  les  paraules;  que*l  qui  no  comprèn  be  una  cosa  no  acerti  a  espressarla;  que  un  cech 
no  tingut  idea  de  la  llum  y  no  capeixi'ls  mots  referents  a  colors;  que  convingui  fixarse 
molt  en  el  mot  capdal  de  tota  qijestió;  etc..^  etc. 

La  mateixa  causa  dels  llenguatges,  que  es  el  pensament  y  la  voluntat  espontània 
de  les  nacions,  indica  que  idees  y  parales  són  dues  línies  paraleles  de  mots  distints. 
<fUna  voluntat  obscura— diu  Mr.  Bréal — y  perseveranta  presideix  els  cambis  del  llen^ 
guatge...  L*idea  de  que^l  llenguatge  obeeix  a  lleis  fixes  del  esperit  del  poble,  es  d'allò 
mós  raonable...  Ens  es  més  fàcil  operar  sobre' Is  signes  de  les  idees,  que  sobre  les  ma- 
teixes  idees.  Tal  es  el  servei  que'ns  fa'l  llenguatge:  eií  oòjecíiva  el  pensament,  L'historia 
del  llenguatge  pot  seguirse  per  Ueys  intel-lectuals...^ 

Perxò,  al  parlar,  un  mot,  de  sí,  no'ns  donaria,  moltes  voltes,  cap  idea,  devent  com- 
pararlo  ab  les  circunstancies  de  lloch,  temps,  persones,  mots  que1  volten,  etc.  Y  per- 
xò,  al  sentir  parlar,  passant  per  la  materialitat  dels  mots,  com  passa  la  vista  pei  canó 


—    609    — 


de  Tullera  d'allarga  vista,  la  nostra  atenció's  clava  fixa  en  el  pensament  y  les  idees  del 
parlant. 


VII 


Les  kakaulks,  cakx  de  les  idees 

Aquesta  doctrina  de  la  identitat  de  les  idees  y  els  mots,  espressíó  en  dos  móns 
distints  d'una  mateixa  cosa,  ve  també  admirablement  confirmada  per  )a  sabiduría  del 
llenguatge,  que  atresora  sempre  fondíssima  filosofia. 

A  les  üengues  els  diem  idiomes,  de  la  mateixa  arrel  iW  de  que  ve  idea  originària- 
ment, d'aquella  arrel  de  que,  com  hem  vist  ve  ívure,  sortint  així  d'un  mateix  radical» 
-  cosa  digna  d'esser  notada— rr/írí*,  idea  y  idioma,  es  a  dir,  la  realitat,  el  concepte  y  la 
paraula,  com  sí  les  tres  coses  ne  fossin  una  de  sola  y  idèntica. 

Hi  hà  més  encara.  I^!s  grechs  deyen  Xóyo^  a  les  paraules  y  Xó-yoç  a  les  idees  com, 
si  fossin  una  mateixa  cosa.  Els  Matins  deyen  vertium  als  conceptes  y  verbum  als  mots, 
identificant  abdúes  coses. 

Y  sobre  d'aquest  va'him  y  d'aquesta  identificació  del  mot  ab  Tidea  y  de  Tídea  ab 
la  realitat,  tothom  recordarà  aquell  començ  sublim  ab  que  l'àliga  de  Patmos  dona 
principi  a  son  Evsingeli.  Fixeuvoshir  ?  Al  principi  la  paraula  era  (Noteu  be;  a'a,  existia 
per  si,  de  venia  reaiitat)^  Al  principi  la  paraula  era.  V  la  paraula  era  vora  Deu.  Y  la 
paraula  era  Deu.  Tot  per  la  paraula  va  ésser  fet,  y  sense  ella  res  hauria  set.  En  ella  hi 
havia  la  vida  y  la  llum  dels  homes... i» 

Fins  en  el  diví  llenguatge  de  Sant  Joan  s* identifica'l  Verb  o  paraula  ab  l'idea  de 
Deu;  y  \^  para  nia  de  Deu  y  Videa  de  Deu,  identificats,  són  a  son  torn,  perquè  són  Deu 
mateix,  la  realitat  plena  y  eterna... 

No  podem  arribar  a  tant  en  el  món  naturaL  No  podem  arribar  a  la  identificació  del 
parlar  ab  el  pensar  y  ab  V  ésser,  com  passa  en  Tes  fera  de  lo  d  i  vi;  però,  Imatge  les 
nostres  coses  de  les  superiors,  ja  hem  vist — y  recalcarem  encara  més^com  la  realitat, 
les  idees  y  els  mots  responen  a  una  mateixa  cosa  de  tres  móns  disti ns,  a  tres  realitats 
inseparables,  a  tres  individualitats  distintes,  però  informades  per  una  mateixa  natura- 
lesa específica. 


Vlli 


CUSES»   IDEES,    PARAULES 

Quina  llum  dona  al  llenguatge  aquesta  doctrinal  Fixemnoshi,  y  principalment  el 
senyor  comte  de  Santa  Maria  de  Pomés,  que  demana  en  una  esmena  suprimir  del  tema 
aquestes  fonamentals  veritats.* 

Ens  diu  la  base  ideològica;  les  idees  són  un  retrat  de  les  coses:  són  les  coses  al 
nostre  enteniment,  de  la  única  manera  en.  que  poden  esserhi.  Idees  y  coses  estan  ínti 
mament,  indissolublement  lligades. 


—     6io     — 

Ens  diu  la  base  filològica:  les  paraules  són  un  retrat  tangible  de  les  idees,  el  seu 
cos*  la  seva  carn.  Mots  y  idees  són  una  mateixa  unitat  indissoluble  que  mútuament  se 
completen. 

Resumint:  les  idees  són  inseparables  de  la  realitat;  les  paraules  són  inseparables  de 
les  idees.  Y  com  que  les  paraules  no  són  mots  abstractes,  sinó  les  meves  paraules,  els 
meiïs  mots^  el  meu  llenguatge,  podem  formular  l'argument  d'aquesta  manera,  a  la  llum 
de  les  ciències  ideològica  y  filològica: 

El  meu  parlar  es  inseparable  del  meu  pensar.  El  meu  pensar  es  inseparable  de  la 
realitat.  Conseqüència;  la  ciència,  que  té  de  durnos,  per  objecte  y  fi  únich,  al  coneixe- 
ment de  la  realitat,  té  d'apelar,  per  força,  a  les  idees  que  jo'n  tinch  d'ella;  té  d'usar, 
per  força,  el  llenguatge  natural  meu,  que'm  fa  tangible  aquestes  idees,  que  es  el  cos 
d'elles,  que  formen  ab  elles  una  unitat  substancial  indissoluble. 

Quina  base  tant  ferma,  senyors  congressistes,  pera  la  qüestió  de  la  llengua  natural 
escolar!  Quedar  demostrat  que*l  meu  llenguatge  forma  un  tot  substancial  ab  el  meu 
pensar;  quedar  admès  que' I  meu  pensar  es  el  camí  ünich  pera  durme  al  coneixement 
de  lo  real,  es  un  fonament  tant  irreductible  pera  la  nostra  tesi,  que  són  minúcies  y  no- 
res totes  les  raons  vulgars  aduides  en  pro  de  la  llengua  natural  com  instrument  es- 
colar,       •  '  ' 

Per  això  deya  Aristòtil,  la  ja  25  sigles,  en  la  seva  cèlebre  Retòrica:  ^<0  Xòyoç,  èàv 
^f]  &nXÒi.  oú  JTOuíoei  TÒ  éaüTÓti  èp^ov.  La  paraula  té  per  ofici  el  fer  presentes  les  co- 
ses al  esperit^^.  Y  M,  Bréal,  pera  no  citarne  cap  més  de  modern,  afegeix:  «El  llenguatge 
es  una  traducció  de  la  reaütat\  ell  objectiva'l  pensament.» 


IX 


Observacions  conftrmatories  d'aquesta  doctrina 

Aquesta  teoria  de  la  unió  inseparable  de  coses,  idees  y  paraules,  pot  confirmarse 
ab  una  pila  d*obsèrvacions  curioses,  que  no  deixen  de  donar  llom. 

La  realitat,  es  objectiva,  fora  nostre.  Les  idees  són  subjectives,  dintre  nostre.  Els 
mots— compostos  d'idea  y  sò — són  la  unió  de  lo  real  ab  lo  ideal,  Telem.ent  mixte,  pro- 
priament  humà. 

La  qüestió  dels  sinònims  es  una  nova  prova.  Ben  exactes,  no  hi  hà  cap  qualitat, 
cap  operació,  cap  cosa,  Tampochj  donchs,  en  el  terrer  de  les'  idees.  Però  tampoch  hi 
hà  dos  mots  ben  exactament  iguals  en  significança.  Perxò  fins  els  sinònims  espressen 
matiços  diferents — els  matiços  de  la  realitat— o  be  desapareixen.  «Els  sinònims— diu 
M,  Bréal — no  existeixen  Uarch  temps:  o's  diferencien,  o  un  d'ells  desapareix»  (Essai 
sift  ia  seenmulique). 

Pels  alfabets  orientals  s'ha  traslluí t  que  les  figures  de  les  lletres  escrites  no  són 
més  que  formes  dels  membres  humans  o  de  coses  domèstiques.  Pet  les  arrels  del  he- 
breu y  el  sanscrit  se  dona  ja  com  a  cosa  certa  que'ls  mots  s'han  format  per  onomato- 
peya,  es  a  dir  per  imitació  de  les  coses  y  sons  naturals.  Així,  esternut,  [setmüere,  llatí; 
ptàrnys^ai,  grech)  fa  sentir  el  sò  de  qui  estornuda.  Així  altres  mil  exemples,  dels  quals 


k    . 


-  él%  — 

ne  cito  alguns  en  la  meva  Gramàtica  Pedagògica.  Però  afegeix  T autor  citat:  ^A\  mo- 
ment que'l  poble  veu  les  coses,  ell  hi  associa  paraules^. 

Aquesta  influencia  de  rínteMigencía  .sobre' Is  mots  es  tant  ^íran,  que  si  s'apurés 
Tanàlisi  històrich  de  les  llengües  vulgars,  sortiria  una  llum  estraordinaria.  Per  exem- 
ple: Lego,  vol  dir  llegir,  Di-Í£go^  üeglr  per  tots  eantans,  conèixer  be,  y,  per  lo  tant,  esti- 
mar. D'aquí  díligOy  amar.  Però  qui  ama,  s'apressura.  D'aquest  fet,  la  pensa'n  fa  un  ra- 
ciocini; y  trasladant  la  semblança  a  les  paraules,  de  diiigo^  estimar,  n'ha  fet  diligent,  el 
qui  s  apressura.  Els  exemples  d  aquesta  semblança  o  concomitància  de  fets  que  ha  re- 
percutit a  les  idees,  y,  per  lo  tant,  a  les  paraules,  hi  són  a  milers.  Vetenaquí  alguns:  De 
armuSy  espatlla,  n'hem  fet  arma.  De  pre-sidere^  seure  devant,  n'hem  fet  president, 
ly^felay  mamella,  n'hem  {etfiius,  fill,  feliç.  V)ç:  putare,  podar ^  n'hem  fet  pensar.  De 
per-ire,  anar  hi  moltes  voltes ,  n'hem  fet  periadum  y  pe  ritus.  De  sènior^  més  velí.,  n'hem 
fet  senyor. 

Per  això  diu  uri  filòlech:  ^La  llògíca  popular.,  reposa  tota  sobre  la  analogia  (de  les 
coses),  de  la  realitat,  una  transposició  aont  les  coses  apareixen  classificades  pel  trevall 
del  pensament...  Fóra  del  nostre  esperit  el  llenguatge  no  té  vida  ni  interòs.,.  El  primer 
motor  de  les  llengües  som  nosaltres  mateixos,  T intel•ligència.  S^bre  tots  els  íenomens 
llinguístichs,  nosaltres»  senti  ni  l'acció  d*  un  pensament...  ^ 

Sempre  lo  mateix:  les  idees  conseqüència  de  les  coses;  els  mots  carn  de  les  idees. 


El  Natlraïjsme  fedacòcich 

Conseqüència  de  tot  lo  dit  es  lo  que  anomeno  Naturalisme  pedagògich,  tercera  y 
última  base  de  la  qüestió  del  idioma  escolar. 

Si'l  parlar  es  el  pensar  fet  carn,  y  el  pensar  es  la  realitat  natural  idealisada,  resulta 
que  tot  el  món  del  pensament  y  tot  el  món  del  parlar  descansen  sobre  les  coses,  es- 
sent,  per  lo  tant,  una  necessitat  ineludible  el  Natviralisme  en  la  Liògica,  cl  Naturalisme 
en  Gramàtica,  el  Naturalisme  en  l'ensenyança. 

Y  aquest  Naturalisme  pedagògich  es  tant  racionat  y  clar,  que  tots  els  demés  argu* 
ments  en  pro  de  la  llengua  materna,  comunment  citats,  o  careixen  de  tot  valor  cienti- 
fich  o's  fonamenten  últimament  en  aquesta  doctrina  esposada. 

Ella  dona  a  la  qüestió  una  base  científica  induptablc,  traient  la  del  terreny  del  senti- 
ment y  trasladantla  al  del  raciocini  pur  y  desapassionat,  que  han  de  acatar  propis  y  es^ 
tranys.  Y  queda  relegat  al  llenguatge  periodístich  y  àti  meeting  ^b  ú^  ^ ensenyar  en  ca- 
talà, perquè  es  la  nostra  llengua?,  -* perquè'ls  nois  no  entenen  al  mestre  -,  etc,  lo  qual, 
dientho  tot,  no  diu  res,  si  no*s  furga  en   els  fonaments  científichs   de  semblants  dites. 

Per  sort,  aquesta  conclusió  meva  del  Naturalisme  llinguístich  entra  de  ple  en  les 
noves  corrents  de  la  ciència  educadora,  eminentment  naturalista.  Han  caigut,  pera  no 
alçarse  més,  les  teories  y  ficcions,  ni  basades  en  les  especulacions  més  aparentment  fo- 
namentades. Està  entrant  triomfalment  en  tes  Escoles  def  estranger  la  Naturalitat,  ab 
tots  els  seus  defectes  y  aventatges,  produint  els  efectes  més  maravellosos. 


^i 


—     6ia    — 


Sols  en  qüestió  de  llengua  ha  sigut  desatesa  ta  Natura»  a  Espanya  com  a  Angla- 
terra»  a  Anglaterra  com  a  Alemanya,  a  Alemanya  com  a  Rússia.  Y  es  hora  ja  de  que 
l*erro  sia  corretgit,  y  en  nom  del  Naturalisme  pedagògich,  s'alci  a  Catalunya  una 
creuada  científica  sobre  l'üs  escolar  de  les  llengües  pròpies. 

Estem  en  estat  de  pendre  iniciatives  y  llençaries  al  mercat  pedagògich  europeu. 


XI 
Sobre  la  instrucció  dels  grans 

Conseqüència  d'aquestes  veritats  sobre  la  relació  entre  coses,  idees  y  mots — tant 
fonamental  que  ella  enclou  tota  la  meva  tesi,  per  més  que  ocupi  una  sola  conclusió— 
es  que 'is  grans  que  no  sàpiguen  be  altra  llengua  que  la  pròpia,  no  poden,  de  cap  ma- 
nera»  ésser  instruits  en  altra  llengua. 

Però,  fins  els  que'n  coneguin  d'altra,  tenen  tanta  ventatja  si  aprenen  en  llur  llen- 
guatge matern,  que  fora  insensat  usarne  d'altra  fora  d'una  estrema  necessitat. 

Hi  han»  pera  demostrarho,  una  pila  de  raons  que,  garbellades,  queden  reduïdes  a 
una  sola,  ta  misteriosa  qüestió  del  llenguatge  interior. 

Aquest  llenguatge  hiierior  ha  preocupat  a  molts  iïlosophs,  Humbold,  Ribot,  Eg- 
ger,  el  mateix  Balmes  varen  discutir  sobre  d'ell.  Aquest  llenguatge  interior  es  un  mis- 
teri com  a  cosa  esplicable.  un  fet  clar  com  a  cosa  existenta. 

En  resum — puix  no  tinch  temps  de  desenrotllar  cap  teoria — consisteix  en  que, 
quan  pensem,  parlem;  però  ab  una  parla  tant  íntima  y  esperitual,  que  no  fem  anar  cap 
orgue  ni  d'una  manera  rudimentària.  Y  a  pesar  de  no  fer  anar  cap  orgue,  ni  poder,  per 
lo  tant,  pronunciar  cap  lletra,  diem  totes  les  lletres  dels  mots  que  anem  pensant,  y  les 
diem  clars,  d  una  manera  induptable.  Passi  cadascú  la  prova.  Tanqui  be  la  boca,  pensi 
quelcom,  y  veurà  com  dintre  seu,  al  pensar,  diu  les  paraules,  lletra  per  lletra,  sense 
dir  cap  lletra  ni  fer  anar  cap  orgue  de  la  boca. 

Aquest  misteriós  llenguatge  interior,  tant  clar,  ens  diu  una  cosa  importantíssima. 
Sia  lo  que's  vulga  la  seva  esplicació  filosòfica,  es  el  cas  que  al  pensar  parlem  ab  la  llen- 
gua pròpia,  si  pensem  d'una  manera  natural.  D'aquí  les  violències  de  Tensenyança  en 
llengua  estranya,  fins  en  els  qui  coneixen  moltes  llengües,  ab  un  trevall  de  doble  tra- 
ducció que  gasta  forces  inútils,  enfosqueix  els  pensaments,  malgasta'l  temps. 

Això  esplica  les  estadístiques  dels  exàmens,  en  els  quals  els  castellans  se'n  em- 
porten la  devantera,  y  apareixen  els  catalans  sobiranament  encongits.  Són  els  (ets  con- 
firmant la  teoria  filosòfica  del  llenguatge  interior. 


xn 

La  llengua  en  la  EnucACit'ï 

El  Naturahsme,  més  encara  que  a  l'instrucció,  s'imposa  en  l'educació  física,  moral  y 
estètica.  No  m*es  possible  estendrem  sobres  això,  però  no  serà  en  va  fer  constar  sola- 
ment que,  fonamentant  tota  la  màquina  escolar  moderna  sobre  l'amor  y  Tesperit  de 
familia,  es  un  evidentíssim  contrassentit  emplear  en   ella,   pera  fins  educatius,  un  llen- 


guatge  foraster,  lo  més  antitètich  de  la  naturalitat  y  maneres  amoroses  de  la  societat 
domèstica. 

Perxò  ha  escrit  M.  Br^al:  iLa  educació  en  llengua  materna  té  Ta  ventat  ge  de,.,  as- 
sociar^y  es  ella  únicament  la  que  pot  ferho — les  paraules  y  les  coses,  y  no  els  mots 
d*una  llengua  aU  mots  d'una  altra  llengua. „  Tota  qüestió  llinguística  es^  a  la  fi,  una 
qüestió  social  o  nacionaU  y  una  qüestió  eminentment  pedagògica,  hauria  pogut  afegir 
el  vell  professor  del  Col•legi  de  França. 

Això  dóna  a  la  qüestió  del  llenguatge  una  importància  capdal.  Però  no  convé  pas 
exagerada.  Y  vull  notar  això,  perquè  de  l'una  exageració'n  ve  sempre  una  exageració 
contraria,  y  aquí  estem  abocats  a  fer  de  la  qüestió  de  La  llengua  escolar  una  equivoca- 
ció tant  grassa  com  la  dels  qui  la  desterren  de  les  aules. 

La  llengua  naturaí  es  essencialment  necessària;  [>erò  no  es  ella  lo  únicament  ne- 
cessari. Ab  ella  sola,  res  lograrà  la  Escola  Catalana.  Aquesta  té  d  ésser  integralment 
moderna  y  nacionalisada  y  ben  regentada.  Y  pera  això,  ademés  de  la  llengua  materna, 
se  necessita  una  orientació  imprescindible  respecte  d'una  dotzena  de  factors,  tots  ells 
al  menys  tant  necessaris  com  el  llenguatge  nacional. 

Perxò  la  Escola  Castellana,  ab  tot  y  usarshi  esclusivament  la  llengua  nacional  de 
mestres  y  nois,  està  a  la  qua  de  les  d*Europa,  inclòs  de  la  Catalana  castellanisada. 
Però  està  molt  per  sobre  d  ella  y  de  les  nostres  la  Escola  oficial  bretona  y  Uenguedo- 
ciana,  per  més  que  no  s'usi  en  ella  la  llengua  del  país.  Perxò,  per  damunt  de  la  nostra 
paraulería,  no  sempre  ben  cimentada,  sura  a  la  mateixa  Barcelona  una  veritat  trista: 
que  les  Escoles  graduades  del  govern  sien  infinitament  superiors  a  les  menys  mala* 
ment  muntades  pel-  Catalanisme. 

No  es  amagant  les  veritats  com  se  fan  les  coses  be.  Y  perxò  publico  aquesta  veri- 
tat, clara,  neta,  rodona. 

Ella  íassL  que,  donant  a  la  qüestió  de  la  llengua  la  Importància  capdal  que  té,  ja- 
mai  ens  posem  sota  del  govern  en  bons  mestres,  en  material,  en  mètodes,  en  noves 
orientacions,  ensajades  aquí  esclusivament  en  escoles  publiques... 


xin 


Conclusions 

Conseqüència  de  lo  dit  són  les  conclusions  que  tínch  l'honor  de  presentar  a  la  apro- 
vació dels  senyors  congresistes.  Són  les  provisionals  que  vaig  presentar  a  ta  Comissió 
tècnica,  però  reformades  en  alguna  part,  com  vaig  a  notar. 

TÍTOL  DEL  tema:  La  ílengua  Jialuraí  es  ia  nnka  apta  pera  ia  integral  educació 
dels  petits  y  dels  gram. 

Deyal  titol  posat  pels  iniciadors  del  Congrés /í*ríi  ia  instrucció,  y  ho  he  cambiat 
per  la  educació  integrat.  La  rectificació  la  exigeixen  les  meves  orientacions  pedagògi- 
ques. 

Conclusió  l^  Eís  mats,  tes  idees  y  les  paraules  son  una  mateixu  manifestació  dels 
mans  real^  ideal y  humh. 


-     6ï4     - 

Tal  com  estava.  Es  lo  base  de  tot  el  tema.  Lo  demés  són  meres  conseqüències 
d'això,  tant,  que  podien  fins  suprímirse. 

Suprimeixo  la  cnnclusió  2/\  y  aLxí  les  que  eren  3,^,  4.^  y  5.^  passen  a  2,»  3.^  y  4.=^ 
V  la  trech  la  segona»  no  per  falsa,  com  diu — no  sé  ab  quins  íbnaments^— el  senyor 
Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes  en  una  esmena,  sens  dupte  per  no  tenir  obligació 
d  enterarsc  dels  avenços  estrangers  sobre'!  Naturalisme  gramatical,  sinó  per  no  tenir 
temps  de  desenrotllar  aquesta  doctrina  tant  nova  com  atractiva. 

CoN'CLUSió  2,a  La  ínsiruccfó  m  català ^  sense  tenir  la  imporianàa  esclusiva  que  se 
//  ílü/ia,  es  d'una  /rascende/ida  <apdal,  segons  la  llògíca  y  les  esiadistiques. 

He  cambiat  el  mot  imfúrfafitia  pedagò^ca  per  impartanda  esclusiva.  La  reíornia 
esplica  be  la  meva  idea,  tal  com  la  he  desenrotllada.  ^ 

CON(.:i.uslü  3.*^  La  Pedagogia  vwdenússima  d  educació  natural  exigeix  la  llengua 
maí^nuí  cofu  a  vincle  natural  entre  ei  mestre  y  els  alumnes. 

Conclusió  4.*  El  Congrés  dirigirà  una  comunicació  ai  govern  y  una  drcular  ais 
mestres  sobre  això. 

Tot  pel  progrés  de  la  educació»  de  la  llengua  y  de  la  Pàtria. 


ESMENES,   (*}  de   D.   AXOREU  CAtíRtt  V  Bkc.  Mestre  de  la  Escola  graduada  de 
Barcelona,  acceptades  pel  Ponent, 

Entre  les  conclusions  2.'^™3.»  intercalar  les  dues  següents: 

L  La  nomenada  escola  primària,  en  son  genuí  caràcter  d'Institució  popular  y  edu- 
cadora, aparegué  lo  dia  que  l'idioma  llatí  fou  reemplassat  per  les  llengües  vulgars. 

IL  La  llengua  es  medi,  no  fi,  de  lensenyança  general — L'Estat  espanyol,  ante- 
posant mal  enteses  raons  polítiques  a  les  prescripcions  pedagògiques,  ha  desfigurat 
aquest  principi. 

La  conclusió  5."^  hauria  de  redactarse  aixís: 

«El  Congrés  dirigirà  una  moció  al  Govern  fentli  present  la  conveniència  de  que' Is 
mestres  oficials  de  Catalunya  entenguin  la  llengua  parlada  pels  seus  deixebles.» 

«Se  dirigirà  també  als  mestres  catalans,  excitant  el  seu  patriotisme,  pera  que  intro- 
dueixin en  les  escoles  Tensenyansa  de  la  llengua  catalana. 3* 


D,  Andreu  Cabré  y  Brú,  en  defensa  de  les  seves  esmenes.  ^^ 

Lo  llenguatge  es  una  condició  obligada  del  desenrotllo  intelectual,  que  serveix  pera 
donar  precisió,  pera  concretar  els  pensaments  y  conceptes,  permetent  nos  enlairar  a 
les  idees  abstractes. 


(*)  Aquesta  esmena,  Irí  metelx  que  Zea  altres  presentades  a  n'aquest  Tema  \\\  se  refereixen  ^  it$,  conclusians  pro- 
visionals que  apaTeguBren  çiï  el  pro;?rama  Tascicle  del  Congrés  reproduir»  a  la  plana  18  d'aque$t  llibre,  0  sia  avans  de 
que  les  modifiqués  el  mcíclx  Ponent. 


-    615     - 

Mediant  lo  llenguatge  esteriorisem  tots  els  estats  anímichs,  y  a  la  vegada  podem 
interpretar  les  manifestacions  de  nostres  semblants. 

Es  precís  posar  el  noi  baix  la  direcció  d'una  persona  que  li  vagi  suministrant  elíi 
mols  necessaris  pera  l'espressio  de  les  nocions  que's  van  elaborant  en  la  seva  in  teli - 
gencia,  anantli  aunientant  el  vocabulari  a  mida  que  qreixen  els  conceptes.  Y  aquesta 
tasca  està  encomanada  a  la  familia  y  d'un  modo  principalíssim  a  la  mare. 

Tant  íntima  es  la  conexió  entre  "I  pensament  y  el  llenguatge  que  sempre  que'ns 
acut  un  concepte  tot  d'un  plegat  s'hi  adhereix  una  paraula;  lo  qual  s'esplica  perfecta- 
ment per  la  llei  d'associació  d'idees,  per  la  coejdstencia.  Nostra  inteli^encia  reb  una 
impressió  y  ja  sia  al  ensemps  o  posteriorment  entra  en  possessió  de  la  paraula  que  en- 
carna aquella  idea,  y  paraula  y  idea  de  ta[  manera's  lliguen  que  desde  aleshores  no  pot 
anar  l'una  sens  Taltra;  germanor  que  no  es  passatgera,  puix  dura  tota  la  vida.  Això 
espííca  que  si  ab  posterioritat  l'individu  aprèn  un  altre  idiojTia,  o  sia»  una  nova  forma 
d'esteriorisació  del  pensament,  entre  la  idea  y  la  parauia  exòtica  hi  hà  una  solució  de 
continuitat  que  pot  resultar  a  vegades  imperceptible,  més  no  per  això  deu  negarse  la 
seva  existència;  hi  hà  de  per  mitg  la  parauia  equivalent  de  la  llengua  nativa. 

L'escola  primària  deu  ésser  una  continuació  de  la  familia,  a  manera  de  dos  cercles 
concèntrichs.  Ltï  cambi  deu  ésser  insensible.  Allí  se  retocarà  y  ampliarà  l'obra  comen- 
çada a  la  familia.  1^  primera  educació  tingué  lo  caràcter  d'espontània;  la  segona  serà 
reflexiva,  una  educació  artística.  S'aumentarà  lo  caudal  del  llenguatge  paralelament  al 
de  coneixements,  obrintse  una  nova  fase  al  esj>erit;  y  el  llenguatge  serà  metodisat, 
fent  un  estudi  adequat  de  la  gramàtica. 

Això  preceptúa  la  Pedagogia.  En  lo  sentit  espressat  es  la  llengua  un  medi  pera'l 
desenrotllo  de  les  facultats  anímiques,  y  tant  compenetrat  ab  Teducació  inteïectual  que 
no's  comprèn  l'una  sens  Taltra.  Resulta  evident  la  necessitat  d'ampliar  Ma  llengua  ma- 
terna pera  !' educació  de  Tinfancia. 

Aquest  principi  pedagògich  no  ha  sigut  conegut  en  tots  els  temps  y  molt  menys 
aplicat  a  [a  pràctica. 

Lo  parèntesi  que  obra  al  progrés  inteïectual  del  poble  l'li  tat  Mitjana,  reconeix  com 
a  principal  concausa  la  proscripció  de  les  llengües  nacionals  en  Tensenyansa, 

Lo  Renaixement  despertà  l'afició  als  clàssiclis,  seguintse  la  vulgarisació  de  les 
obres  gregues  y  romanes  per  medi  de  í'imprenta;  al  ensemps  se  reviscolen  les  llengües 
nacionals  çonvertintse  en  instruments  de  propaganda  de  les  noves  idees. 

Aqueixes  noves  idees  foren  desenrotllades  y  metodisades  per  lo  gran  reformador 
Comenius»  de  qui  s'ha  dit  que  es  lo  primer  evangelista  de  la  Pedagogia  moderna.  Lo 
plà  d'estudis  que  formula  s'avença  a  la  seva  època.  Lo  primer  grau  de  l'ensenyança,  diu, 
es  fescúia  maternal,  iniciant  la  mare  al  infant  en  els  coneixements  de  la  vida.  Lo  segon 
es  r^scoia  eUminial  aont  concurriràn  alumnes  de  sis  a  dotze  anys,  preceptuantse 
que  s  dongui  Tensenyança  en  la  llengua  vulgar.  Lo  tercer  es  t escola  llatina,  y  lo  quart 
f  acadèmia. 

Cal  remarcar  aquest  precepte;  fins  al  dotxe  anys  lo  noi  rebrà  l'instrucció  en  la  llen- 
gua del  país.  Ho  corroboren  pedagochs  tant  eminents  com  Pestalozzi,  Trabel  y  el  V\  Gí- 
rard,  aquest  sobre  tot,  qui  adquirí  gran  renom  ab  la  publicació  de  l'obra:  «Ensenyança 
vulgar  de  la  llengua  materna»,  que  la  considera  com  a  espressió  del  pensament,  com  a 
medi  de  cultivar  l'esperit  y  pera  Tcducació  moral.  Ab  aquest  y  altres  precedents  hem 
arribat  a  elaborar  el  concepte  de  i' escala  primària,  institució  que  respon   a  les  idees 


_    6i6    — 

polítiques  de  nostre  temps,  y  que  està  cridada  a  resoldre  en  part  ia  qüestió  social:  Es 
una  institució  popular  aont  se  continua  lobra  començada  a  la  família,  essent  son  ob- 
jecte'1  desenrotllo  integral  y  anímich  de  les  facultats  humanes  y  posant  al  noi  en  con- 
dicions de  viure  la  vida  completa. 

Lo  Govern  espanyol,  atribuintse  la  funció  docent  y  aferrat  al  seu  criteri  uniformis- 
ta,  lla  desconegut  de  fet  rexistencia  de  les  ilengües  regionals,  imposant  l'idioma  dit 
oficial  pera  que  seryeixi  de  vincle  entre  mestres  y  deixebles* 

Per  lo  que  respecta  a  Catalunyaj  les  conseqüències  d'aquest  precepte  han  sigut 
molt  perjudicials  pera  la  seva  cultura,  Kn  primer  líoch,  resulta  un  entorpiment  pera  la 
educació  dels  nois,  puix  la  seva  espressiò  del  pensament  no  es  natural  ni  espontània. 
Per  altra  part  no  arriba  a  saber  Tidioma  català  ja  que  li  falta  lo  complement 
científich  de  Tescola.  Y  poch  costaria  demostrar  que  lo  castellà  Taprèn  a  mitges. 

Més  lo  Govern  espanyol  no  ha  conseguit  el  fï  que's  proposà.  S'ha  preocupat  més 
que  de  la  cultura  del  nostre  poble,  de  que's  castellanisés;  però  la  assimilació  era  visio- 
nària. L'esperiencia  ens  demostra  lo  fracàs  d'aquest  intent.  Los  catalans  som  refracta- 
ris a  parlar  en  castellà,  y  per  altra  part,  prescindint  de  comparacions  que'ns  portarien 
tot  lo  més  a  la  apreciació  del  valor  relatiu,  la  nostra  llengua  ens  basta  pera  Tesprçssió 
de  totes  les  manifestacions  del  pensament,  y  per  això  y  [>er  lo  fet  d'esser  nostra,  Ihem 
de  preferir  a  qualsevol  altra. 


ESMENES  de  D.  Benet  de  Pomés^  no  acceptades  pel  Ponent 

I.»     Pera  fer  més  cert  y  clar  el  tema  convindria  modificarlo,  dient; 

«La- llengua  catalana  es  Tünica  apta,  tractantse  de  catalans,  ^qx^  \n /anammial 
instrucció  dels  nois  y  dels  grans.  íí 

2,^  S'haurien  de  suprimir  Í€j  dues  primeres  eondusi&ns  per  incongruents  ab  el 
tema  y  inútils  pera  demostrarlo;  y  per  poch  precisament  filosòfica  la  primera  y  falsa  y 
inconseqüent  la  segona. 

3.*     En  compte  de  la  comiusiò  /',  la  següent: 

*E1  Congrés  demanarà  al  Govern,  y  procurarà  obtenir  per  tots  els  medis  possibles, 
l'immediata  realisació  d*aquest  ideal.  - 


ESMENA,  a  la  conclusió  IV  provisional,  de  D.  Antoni  Gavaldà »  Professor  <Íe  la 

Nürmal  de  Mestres  de  Barcelona ^  acceptada  pel   Ponent. 

• 

Essent  \ educada  natural  \z.  que*s  reb  baix  la  direcció  materna  y  a  les  escoles  de 
pàrvuls,  la  llengua  catalana  deu  ésser  Túnica  que's  posi  en  relació  ab  Tinfantesa;  mes 
després  de  Tedat  de  set  anys,  en  que1s  nois  entren  en  altre  cercle  d'educació  y  ense- 
nyança, la  llengua  catalana  deu  aclarar  els  conceptes  que  en  les  escoles  oficials  sespo* 
sen  en  la  llengua  castellana.  ^ 


—     6l7 


ESMENA  ADICIONAL  a  la  conclusió  V  provisional,  de  D,  Geron I  MARTORELL 
Y  Terrats^  Arquitecte  de  Barcehna,  acceptada  pel  Fonent. 

Per  evitar  en  part  els  inconvenient**  de  la  situació  actual,  el  Congrés  acorda  dirigir 
una  comunicació  als  càtedra tichs  de  la  Universitat  y  Escoles  especials  de  Catalunya, 
pregantloshi  ensenyin  als  alumnes  els  noms  catalans  dels  termes  juridichs,  malalties, 
elements  constructius,  manipulacions  industrial s^  etc. 


ESMENA  ADICIONAL  de  D.  JOSÉ  Udina  Y  Cortiles,  Prúftssor  de  la  Bs^ 
cola  graduada  de  Barcelonav 

El  Congreso  declara  que  no  teniendo  caràcter  propio  en  Espafla  el  trabajo  manual 
educativo,  puede  dirseio  Catalufla,  lo  menos  en  lo  que  se  refiere  a  esta  región,  por  ser 
en  ella  donde  se  han  dado  mas  cursillos  a  los  Maestros,  sin  seguir  en  absoluto  el  mé- 
todo  propio  de  las  escuelas  sueca,  italiana,  belga  y  francesa,  opuesto  en  parte  a  la  ma- 
nera de  ser  de  Catalui^a. 


ESMENES  de  D.  Felip  Soler,  Mestre  de  Gavà^  acceptades  pel  Ponent. 

La  tercera  deuria  redactarse  en  la  següent  forma: 

íLa  instrucció  en  català,  a  més  de  tenir  la  importància  pedagògica  que  se  li  dona 
etcètera.-. 

La  quarta  hauda  de  dir: 

« La  Pedagogia  de  tots  e/s  temps,  desde  la  instintiva  de  la  antigue  tat  fins  a  la  esfie- 
culatitm  y  esperi  menta  I  dels  nostres  dies,  ha  exigit  la  llengua  materna  com  a  vincle  en- 
tre'Is  mestres  y  deixebles,* 

La  quinta  hauria  de  din 

*E1  Congrés  dirigirà  una  moció  al  Govern,  en  el  sentit  de  que  en  les  oposicions  pera 
escoles  de  Catalunya  y  demés  regions  ont  se  parla  nostra  llengua,  Ai  figuri  un  exercici 
en  el  qual  els  aspirants  degtdn  provar  el  coneixement  del  català.  També  dirigirà  una  cir- 
cular als  mestres  de  les  regions  esmentades^  fent-els  present  t obligació  moral  tf  ensenyar 
fi  llenguatge  matern.  * 

S'ha  d'afegir  una  sisena  conclusió,  que  digui  aixís; 

íCal  reconèixer  el  llenguatge   matern  com  a  medi  y  fi  de  la  educació,  y  per  lo  tant 
també  ho  serà  de  ia  instrucció,  ja  que  aquesta  es  sols  una  part  integrant  de  la  primera, 
o  sia  un  complement  de  la  meteixa. 
m 


-^  618   -- 


D,  Felip  Soleff  en  dtfmsa  de  Us  seves  esmenes. 


Senyors: 


Sembla  despendre-s  de  la  quarta  conclusió  del  senyor  Bardina  y  que  ara  passa  a 
esscr  la  tercera,  que  es  solament  la  Pedagogia  moderníssima  La  que  exigeix  el  llen- 
guatge natural  com  a  vincle  entre  el  mestre  y  el  deixeble;  nosaltres,  tot  y  estant  con- 
formes  ab  el  fondo  de  son  discurs,  volem  que  consti  que  aquest  precepte  pedagògich  y 
ilògich  a-l-hora,  ve  apoyat  per  la  historia  de  ta  ciència  educativa;  que  els  pedagochs 
més  ilustres  de  tots  els  temps  y  liochs  l'han  proclamat  ben  alt  y  més  d'una  vegada 
n'han  fet  una  aspiració  suprema;  pera  que  no  se  *ns  pugui  dir  que  '1  nostre  amor  a  la 
llengua  que  comensàrem  a  apendre  dels  llabis  de  la  nostra  mare  ens  cega  la  visió  de  la 
realitat;  pera  qqe  no  's  cregui  que  son  prejudicis  d'escola,  Tinterèsque  tenim  uns  quants 
mestres  catalans  en  reintegrar  a  la  nostra  hermosa  parla  Timperi  que  li  pertany  dintre 
Tensenyança;  pera  que  no  's  conceptuí  com  a  ilusíó  irreal,  la  íntima  relació  que  hi  ha 
entre '1  pensament  y  la  forma  d  exteriorisarse,  y  per  aquest  motiu  la  meva  primera 
esmena,  es  més  aviat  un  aditament  que  un" altra  cosa. 

Aquest  precepte  el  veyçm  atès  com  cal,  quan  en  els  albors  de  la  humanitat  la  edu- 
cació era  pura  y  esclusivament  instintiva,  en  que  la  mare,  portada  del  de  ver  que  \i 
imposa  la  Naturalesa  y  tenint  per  guia  de  son  comès  el  maternal  instint,  cuidava  de 
son  infant  y  anava  sumin  is  trant-lí  idees  espressades  ab  la  llengua  pròpia;  quan  més 
tart,  apunta  la  aubada  civilisadora  dels  pobles  orientals,  dels  xinos,  indis  perses,  Jueus, 
^ípcis  y  fenicis,  també  hi  descobrirem  l'interès  en  proporcionar  al  noi  un  cabal  de 
coneixements  servint-sc  del  llenguatge  que  era  espressió  de  l'ànima  colectiva;  quan 
després  ja  apareix  una  civilisació  més  perfecte,  com  es  la  que  la  floreix  en  la  antiga 
Grècia,  hi  veurem  com  als  joves  helens  se  *ls  inspira  el  geni  y  Tesperít  nacional  ab  el 
cant  dels  més  grans  poemes  dels  excelents  conreuadors  de  la  llengua  helènica;  quan 
Roma  estén  son  imperi  per  la  Europa,  hi  trobareu  que  la  educació  es  reservada  a  la 
familia,  y  per  consegüent  el  noi  anirà  formant  son  lèxich  al  redós  de  les  faldilles 
maternals,  qu'es  aont  es  més  viu  y  més  potent  el  vincle  del  educador  y  del  que  se 
educa. 

Al  arribar  s  la  etat  mitjana,  es  quan  trobem  que  no  s'observa  aquest  precepte  a 
causa  del  divorci  que  s'estableix  entre  la  llengua  literària,  la  llatina,  y  les  llengües 
vulgars  que  's  van  formant  poch  a  poch  per  esdevenir  poderoses  fins  a  treure  a-n  aque- 
lla de  sos  reductes.  Kn  aquest  período  de  temps  es  quan  podem  observar  la  realitat  de 
la  tesis  del  Sr,  Bardina,  es  quan  ens  podem  convèncer  de  que  hi  hà  un  nexe  secret  entre 
la  paraula  y  el  pensament,  ja  que  veyem  als  pobles  llatins,  que  malgrat  el  tenir  una 
llengua  rica  y  esplendorosa  que  podia  servi  Is  pera  la  espressió  verbal  dels  fenòmens 
anímichs,  quíscun  delís  se'  n  forja  un'altra  que  respongui  ab  més  certesa  al  seu  estat 
psicològich;  y  es  perquè  com  no  tenen  Tànima  llatina,  no  senten  el  geni  de  la  llengua, 
no  hi  hà  una  relació  íntima  entre  U  pensament  individual  y  colcctiu  ab  la  parla  enmat- 
llevada,  y  d'aquí  que  qui  seu  n  cerqui  la  millor  manera  de  trobar-la. 

Y  Jes  llengües  vulgars  son  per  molt  temps  menyspreuades  y  reduïdes  al  domini  det 


—     $19     — 

poble,  sense  poder  entrar  en  els  dominis  de  les  arts  ni  de  les  ciències;  no  obstant, 
com  filles  del  naturalisme^  veyem  que  al  últim  van  ínvadint  paulatinament  el  reialme 
de  la  llengua  mare,  fins  a  deixar-li  com  a  consol  el  reduit  espai  de  la  fossana- 

Es  al  apuntar  el  Renaixemeiat  quan  comença  la  creuada  contra  Tus  esclusiu  del 
llatí  en  Tensenyança;  els  que  van  a  la  devantera  son  els  Jeromtes  d'Alemanya  que  a 
començaments  del  segle  x\\  ab  tot  y  creure  que  'Is  coneixements  literaris  y  clentífichs 
no  ser^^eLxen  de  res  pera  la  pietat,  tradueixen  la  Bíblia  al  alemany,  y  completen  el  seu 
estudi  ab  la  lectura  y  la  escriptura  de  la  meteixa.  Segueix  Sturm,  el  pedagoch  més  afa- 
mat del  regle  xvi  que,  malgrat  ésser  un  dels  més  exaltats  llatinistes,  proclama  que  a 
n-els  nois  se  Us  deu  ensenyar  el  catecisme  en  llengua  materna.  Montaigne  vol  que  no 
sigui  1  mestre  Túnich  qui  parli,  vol  que  aquest  escolti  al  deixeble;  ve  després  Volfang 
Ratich  que  al  començar  el  segle  xv^ii  ja  demana  que  s'ensenyi  tot  en  la  llengua  nadiua^ 
qu'es  la  major  innovació  de  son  temps;  els  jansemstes  de  Port  Royal  rompen  la  costum, 
y  en  primer  lloch  fan  apendre  el  francès  pera  passar  al  llatí,  a  Thora  oportuna. 

En  el  segle  xvii  es  quan  les  llengües  vulgars  lliuren  la  batalla  decissiva;  a-les-hores 
es  quan  Comeni,  el  pedagoch  sencer  y  profond  que  estableix  la  admirable  divisió  de  la 
educació  per  períodos,  subsistent  encara»  formula  aquelles  invectives  tremendes  contra 
la  mania  llatinista;  es  quan  diu  queTescola  primària  (de  6  a  I2  anys)  es  la  pròpia  del 
llenguatge  matern,  que  la  instrucció  tota  deu  ésser  en  la  pròpia  parla,  que  en  primer 
terme  devem  conèixer  aquesta,  que  devem  estudiar-la,  ja  que  voler  ensenyar  una  llen- 
gua estrangera  avans  de  saber  ïa  natural  es  tant  com  apendre  de  montar  avans  de 
saber  caminar;  ales- hores  es  quan  Locke,  abundant  en  les  meteixes  idees,  diu  que 
no  *s  deu  permetre  que  "1  noi  menyspreï  el  propi  V^erb  ab  el  pretext  de  qu'es  ta  llen- 
gua del  poble;  y  allavors  es  quan  Rollin  aconsella  que  's  posi  un  especial  cuidado  en  el 
estudi  de  la  llengua  mare. 

Desde  aquest  segle  en  endevant  ja  's  dona  pér  sentat  y  reconegut  T  aforisme  peda* 
gògich;  els  germans  de  les  Escoles  Cristianes  de  les  primàries  del  segle  XVlir,  prohibei- 
xen l'i'is  del  llatí,  volen  que  tot  sigui  com  ha  d 'ésser,  y  al  venir  el  paradoxal  Rousseau 
que  senta  el  principi  de  la  naturalesa  en  la  educació,  principi  qu  es  admès  y  desenrot- 
llat d  una  manera  admirable  pel  gran  Peatalozzi,  queda  ja  com  a  fet  incontrovertible, 
de  que  no  solament  deu  defensar-se  y  practicar-se,  sinó  que  es  precís  ademés  combinar 
els  exercicis  del  pensament  ab  els  del  llenguatge.  D'aquí  provenen  els  estudis  que  fan 
En  Jacotot  y  el  P,  Girard  de  la  llengua  materna,  a  la  que  hi  dediquen  una  infinitat  de 
pàgines  totes  elles  encaminades  en  últim  terme  a  trobar,  a  buscar,  a  investigar  la 
manera  de  satisfer  la  relació  íntima  que  existeix  entre  la  pensa  y  la  paraula. 

V  aquesta  es  la  més  grossa  preocupació  dels  pedagochs  moderns,  tots  busquen  que 
les  paraules  y  les  idees  entrin  al  cervell  al  ensemps,  inseparables,  com  formant  un  sol 
cos;  aquesta  es  la  preocupació  constant  dels  que  donen  a  la  educació  una  base  cientí- 
fica ab  axiomes  y  lleis  deduïdes  de  la  realitat  y  de  fets  concrets,  dels  que  van  donant 
a  la  Pedagogia  un  caràcter  especulatiu  y  esperimental  a-l-hora.  Aquest  es  el  motiu 
que  fa  dir  a  n-Hln  Baïn,  un  de!s  pedagochs  moderns  de  més  empenta,  que  la  ensenyança 
de  la  llengua  materna  enclou  una  grossa  dificultat,  per  quan  son  obgectiu  es  doble,  ja 
que  ha  d'atendre  a  la  conexió  que  existeix  entre  el  pensament  y  el  llenguatge. 

Com  a  detall,  podem  ficsar-nos  en  el  fet  d'Anglaterra  aont  hi  hà  un  respecte  abso- 
lut per  les  llengües  que  s  parlen  en  els  diferents  paíssos  de  la  Gran  Bretanya^  y  per  lo 
tant  pel  vincle  educatiu,  aont  la  mentida   es  una  de  les  faltes  més   graves  que   pot 


^m^ 


—     6io     ^- 

cometre  ei  noL  Y  sens  dupte  aquesta  severitat  en  dit  punt,  se  deu  a  la  disconformitat 
que  hi  hà  entre  lo  que  un  diu  y  lo  que  pensa. 

De  manera  que  ab  lo  dit  creyem  que  podem  donar  per  convingut  que  "1  Verb  y  el 
cervell  han  d'estar  de  perfecte  acord,  que  aquesta  unió  íntima  no  es  un  prejudici  d  es- 
cola, sinó  que  Than  proclamada  els  pedagochs  de  tots  els  temps,  de  totes  les  idees 
polítiques  y  religioses,  de  totes  les  races  y  de  totes  les  orientacions  educatives;  desde 
els  que  sols  obraven  moguts  per  ma  inconsciència  instintiva  fins  als  reflexius  y  pro- 
fonds  dels  nostres  dies;  de  qu*es  de  tant  resultats  positius  la  pràctica  d'aquesta  llei 
pedagògica,  que  podem  observar  que  mentres  les  nacionalitats  parlen  una  llengua 
enmatllevada,  la  seva  mentalitat  colectiva  arrossega  una  vida  pobra,  anèmica,  xorca  en 
obres  que  iluminín  el  món  de  la  intelígencia;  y  que  aquesta  afirmació  o  obser\'ació  es  la 
que  *ns  fa  endevinar  la  tal  vegada  única  causa  de  la  diferencia  que  *s  feya  notar  entre 
l'estat  floreixent  de  la  nostra  literatura  en  la  Etat  mitjana  y  Testat  d'enderreriment  en 
que  "s  trobaven  les  altres  literatures  de  les  demés  llengües  neollatines. 

En  quan  a  Tesmena  que  presento  a  la  conclusió  quinta  y  que  suara  ha  passat  a 
ésser  la  quarta,  diré  no  més  dues  paraules  pera  defensar-la. 

Es  senzillament  una  conseqüència  de  la  anterior,  es  una  transacció  ab  l'estat  actual 
de  coses,  es  una  necessitat  indiscutible  y  raonable,  ja  que  si  ia  llengua  materna  es 
rünich  vincle  que  uneix  no  tant  sols  la  realitat  ab  el  pensament  sinó  que  al  mestre  ab 
el  deixeble,  es  Uògich,  es  evident  que  a-n  aquell  se  li  exigeixi  ei  coneixement  de  aquest 
vincle  que  a  la  vegada  qu'es  medi  de  educació,  es  !a  base  de  la  meteixa,  per  quan 
sense  ella  serfa  impossible  una  inteligencia  sobre  l'estat  anímích  del  alumne,  y  la 
comunicació  entre  abdós  agents  educatius  seda  infranquejable. 

Al  propi  temps  es  un  complement  necessari  indispensable,  puix  si  demanem  que  *s 
respecti  el  llenguatge  natural  del  noi,  mai  podrà  fepho  qui  noM  conegui  més  que  de 
nom.  A  més  ab  Tobligació  de  coneixe-l,  Topositor  vindrà  obligat  a  estudiar^o,  a  aga- 
far-li amor  a  mida  que  vagi  veyent  la  riquesa  del  meteix,  ab  lo  que  conseguirem  adc- 
més  una  cultura  indirecta  de  la  excelsa  llengua  nostra. 

Aquestes  son  les  esmenes  que  creyem  oportunes  en  el  tema  en  qüestió;  més  que 
tenir  tal  caràcter  son  aditaments,  ab  els  quals,  creyem  que  'I  senyor  Bardina  hi  estarà 
conforme  ja  que  venen  a  refermar  la  seva  obra,  puix  que  totes  van  encaminades  a  con- 
seguir  en  üldm  terme,  a  que  sigui  respectat  lo  qu'En  Menèndez  Pelayo  creu  que  no  hi 
hà  res  més  inviolable  en  la  conciencia  humana,  com  es  el  nexus  secret  en  que  viuen  la 
paraula  y  el  pensament. 

He  dit 


RECTIFfC  ACIONS  del  Ponent  senyor  Bardixa* 


A  tesmel•lú.  del  senyor  Cabré. 

Absolutament  conforme  ab  l'esperit  y  la  lletra  del  senyor  Cabré.  Sols  hi  faré  una 
observació  senzilla. 


^     "i 

I 

j 

Diu  eï  senyor  Cabré  que  s'excitarà  ei  fiatrwtisffie  de/s  jnesífrs  sobre  l'us  de  la  llen- 
gua escolar,  Soch  d*opinió  qu*hem  de  treure  aquesta  qüestió  magna  del  camp  senti- 
mental del  patriotisme  y  portaria  al  camp  cientificli  pur.  Hem  de  excitar  als  mestres  a 
que  s'atemperin  a  lo  que  manen  la  Ideologia,  ta  Filologia  y  el  Naturalisme  Pedagògich. 
Aixts  la  qüestió  's  treu  del  cercle  dels  partits,  y  té  de  passar  per  ignorant  el  que  no 
s'hi  avingui.  Els  qui  coneixem  els  mestres,  sabem  que  aquesta  corda  ú^\  pundúnor  cien- 
tifick  fora  pràctich  tocaria. 

Y  res  més;  sols  felicitarme  de  que  vingui  aquí  un  mestre  del  govern,  y  de  la  mellor 
Escola  de  Barcelona,  que  tant  brillantment  defensi  l'ús  de  la  nostra  llengua  estimada. 


A  la  esmena  del  senyor  Youts. 

De  cap  manera  puch  admetre  les  esmenes  del  senyor  Comte  de  Santa  Maria  de 
Pomes,  y  ho  dich  ab  veritable  sentiment. 

Si  ell  hagués  sentit  el  meu  discurs  s'hauría  estalviat  moltes  paraules,  y  ara  jo  també 
m'estalviaria  contestacions;  però  vaig  a  dir  breument  quatre  mots  sobre  cada  cosa  de 
les  que  volen  esmenar-se. 

Abans  de  tot  haig  de  recull ir  unes  paraules  del  senyor  Pomes,  que  no  sé  perquè  ha 
intercalat  en  son  improvisat  y  fogós  discurs.  Diu  que  'Is  Congressos  no  haurien  de  ser 
fruyt  de  la  improvisació  y  de  la  oratòria,  sinó  de  la  meditació  y  lestudi.  Cregui  que  jo 
ho  faig  ja  aixís.  Perxò  no  he  improvisat  ni  tant  sols  perorat.  He  llegit  el  meu  trevall, 
escrit,  això  sí,  en  quatre  hores,  però  fruyt  de  llargues  meditacions.  Y  aclarit  això^  passo 
als  punts  doctrinals. 

Diu  que  la  base  i."  de  la  identificació  dels  sers,  les  idees  y  les  paraules,  no  es 
necessària  pera  provar  la  qüestió  de  la  llengua  escolar.  Jo  li  contestaré  que  no  sols  es 
necessària,  sinó  absolutament  necessària;  tant,  que  jo,  en  més  llargues  meditacions,  no 
he  sabut  trobar  fii  un  sal  argument  en  pro  de  la  tesis  del  llenguatge  escolar  que  no  fos 
aquest  meu,  o  el  del  llenguatge  interior,  de  que  he  parlat  també,  recuUint  conclusions 
dHumbold»  Ribot,  Egger  y  Ral  mes.  Jo  emplasso  al  senyor  Pomes  a  que  ara,  al  contes- 
tarme,  s*alci  y  me  digui  ab  quins  arguments  ell  probaria  la  meva  tesis,  que  no  fossin 
aquests  dos  ünichs  que  he  citat.  Estich  segur  de  que  no  me  *n  citarà  cap  més.  De 
manera  que  no  sols  no  hi  sobra  aquesta  qüestió  del  Naturalisme  didàctich,  sinó  que 
elia  es  la  qhestkh  Lo  demés  del  tema  no  'm  faria  res  suprimirho.  Son  corolaris  nets  de 
la  base  citada. 

Y  aquí  vull  aclarar  un  erro  del  senyor  Comte,  Diu  que  1  món  real  es  massa  raquí- 
tich  pera  parlar  com  jo  parlo,  puix  el  mòn  físick  no  es  lo  esclussivament  comprensible. 
Coneixent  les  idees  del  senyor  Pomes,  m'estranya  que  confongui  les  idees,  y  digui 
que  1  mon  real  e^  el  mon  fisick.  ^Per  ventura  no  es  encara  més  real  que  M  món  fjsich 
la  nostra  animar  jNo-es  Deu  la  realitat  plena? 

Un  congrés  de  Llengua  ha  d'anar  més  al  fons  que  un  congrés  periodístich,  per 
exemple.  Y  queda  relegat  a  n'aquests  congressos  lleugers  el  dir  que  «s'ha  de  parlar 
català»  'íque  1  noi  no  entén  al  mestre*  y  altres  vulgaritats,  que  no  diuen  res.  Perxò  he 
furgat  endins,  y  he  posat   raons  ideològiques  y  filològiques,   es  a  dir  científiques. 

Finalment,  la  base  2.^*  respecte  de  la  Gramàtica,  he  dit  jo  que  la  suprimia.  No  per 
absurda,  com  deya  el  senyor  Pomes,  no  sé  ab  quins  fonaments,  sinó  per  no  tenir  temps 


i 


—       623       — 

de  desenrotllar  un  tema  taot  magnífich,  y  que  a  Alemanya  es  la  base  d'una  revolució 
pedagòfrica  gramatical,  y  ademés,  perquè  tot  lo  que  podria  í/ir  ho  realíso  en  la  meva 
Gramàtka  Pedagògica^  a  punt  de  sortir. 

Dcya  '1  senyor  Pomes  que  'Is  trevalls  de]s  savis  antichs  son  magntfichs,  mentres 
no  *s  prova  lo  contrari.  Consti  que,  respecte  a  Gramàtica  y  a  Ciències  Naturals,  està 
provat  fins  a  la  evidencia  que  's  van  equivocar  en  tot»  quasi  en  tot^  els  savis 
antichs,  y  no  podfa  ser  d'altra  manera,  atenentse  a  la  Gramàtica,  cònstili  que  no  hi  ha 
hagut  cap  geni  ni  a  l'antigor  ni  a  TEdat  Mitja,  per  més  que  hi  hagin  sigut  en  Arts,  en 
Filosofia,  en  Teologia. 

Quant  absurda  es  la  Gramàtica  memorista  actual,  no  pot  Judicarho  qui  no  sia 
mestre»  qui  no  uneixi  a  sa  professió  de  magisteri  amples  coneixements  ideològichs  y 
fUològichs.  L'absurditat  d'aquestes  gramàtiques  surt  Uavores  patentissima.  Però  ja  he 
dit  qu'es  un  tema  que  'ns  portaria  massa  lluny. 

Repeteixo  que  ab  sentiment  no  puch  admetre  les  esmenes  del  senyor  Comte  de 
Sta.  Maria  de  Pomes,  y  prego  al  Congrés  que  tampoch  les  hi  admeti. 


A  la  esmena  del  senyor  Gavaldà,    . 

Admeto  les  esmenes  del  veterà  y  inteligentíssim  professor  de  !a  Normal  06dal  de 
Mestres,  y  li  dono  les  gràcies  per  haver  vingut  a  provar,  desde  un  lloch  oficial  y  d'ho- 
nor, son  amor  intensíssim  a  la  Llengua  Catalana. 

Sols  voldria,  que  fins  admetentho  com  adició  referent  a  Escoles  Públiques,  se 
posessin  d'acort  el  senyor  Gavaldà,  el  meu  mestre,  ab  e!  senyor  Cabré,  que  li  ha  defen- 
sat l'esmena,  sobre  el  detall  de  la  edat. 


A  la  Ésmena  del  senyor  MARTORELL. 

Absolutament  d'acort.   Sols  obser\'aré  que  la  ensenyança  dels  noms  tècnichs  té  un 

inconvenient,  dientho  aixís,  a  Catalunya. 

;Hem  d'usar  els  noms  tècnichs  europeus,  o  be  els  idiòtichs  nostres?  Perquè  'n  tenim 
de  ben  catalans,  que  ara  Europa  ha  cambiat  per  ahres  que  tenen  un  ús  universal. 
Aixís,  per  exemple-,  llegint  en  el  Thesaurus  puerormn,  del  gironí  Onofre  Pou,  obra 
magnifica  del  segle  XVI,  allà  s'hi  veuen  els  noms  tècnichs  a  cents.  ^Hem  d'usar  aquells 
ben  nostres,  o  els  europeus,  avui  universals? 

Es  una  qüestió  que  s'hauria  de  tractar. 


A  la  esmena  del  senyor  Udina. 

Absolutament  d'acort  ab  Vamich  senyor  Udina.  Però  parlant  ab  el  cor  a  la  mà,  tot 
y  estan th i  d'acort,  no  puch  admètreli  la  esmena,  tal  com  Tha  presentada,  per  no  dírse 
poch  ni  molt  ab  el  meu  tema.  Posada  aílà  com  adició,  semblaria  un  errada  d'im- 
prenia. 


p-^'ar* 


—     6a3      - 


Sé  que  'I  senyor  Udina  es  el  campió  del  treball  manual  a  Barcelona.  Jo  meteix  he 
escrit  molt  en  pro  d'aquest  moderníssím  medi  d'educacíó  integral  Però  ell  se  farà 
càrrech  de  que  aquí  no  hi  diu. 

Demano»  en  cambi,  que  consti  lo  manifestat  per  l'amich  Udina,  rinteligentíssim 
professor  de  la  Escola  Pràcdca  de  la  Normal,  al  voíuni  del  Congres. 


A  la  esmena  del  senyor  SOLER, 


D'acort  ab  l'amich  Soler,  Y  torno  a  felicitarnos  a  tots  de  que  'Is  mestres  oficials  del 
govern  vinguin  aquí  ab  aquelles  hermoses  paraules  en  pro  de  la  llengua  pàtria,  EI 
senyor  Soler,  qu'es  un  dels  més  inteligents,  un  dels  futurs  mestres  de  la  Catalunya 
nova,  ha  vingut  a  confirmar  la  meva  tesis  ab  T argument  de  les  autoritats  dels  savis; 
y  jo  felicito  al  ilustrat  mestre  de  Gavà  per  ta  manera  com  ho  ha  fet. 

Sols  hauria  volgut  veure,  al  costat  dels  noms  llustres  que  ha  citat,  Texemple  pràc- 
dch  dei  geni  del  sigle  Xïiï,  Ramon  Llull,  cavaller  fogós  de  la  nostra  llengua*  la  autori- 
tat universal  del  nostre  famós  Lluís  Vives,  y  les  pàgines  immortals  escrites  per  En 
Balmes  en  pro  del  nexe  entre  Tidea  y  la  paraula. 

Per  lo  demés,  tot  el  meu  assentiment  per  les  magnífiques  adicions  del  amich  Soler 


—    624     ^ 


Tema  IV 


Necessitat  de  que  TEstat  concedeixi  una   amplia   llibertat    d^ensenyansa, 
*   que  permetí  donaria    segons  e^eix  la  manera  d'esser^  sentir  y  par- 
lar dels  habitants  de  Catalunya* 


D.  Franciscà  de  P,  Maspons  y  Anglasell^  Advocat  de  Barcelona,  Excate- 

dràtich  de  l'Universitat  lUure  d'Oiiate,  e^t  defensa  dt"  les  seves  cmiciusiúns. 


L'ensenyansa  a  Espanya  està  òrgan isada  ab  un  sistema  que  ha  donat  desastrosos  re- 
sultats a  toïs  els  paíssos  aont  s'ha  ensajat,  o  sia  ab  la  base  d'un  monopoli  a  favor  del 
Estat  que  estanca  en  benefici  seu  les  energies  educatives  públiques  y  privades,  imposa 
per  !a  constitució  especial  dels  tribunals  examinadors,  un  criteri  determinat,  y  absor- 
veix  pera  fins  estranys  y  com  si  provinguessin  d'impostos  quantsevols,  els  rèdits  de  ma- 
trícules, títols  y  espedients»  o  sia  les  rentes  de  l'ensenyansa. 

Aquella  monstruositat  de  que  ingènuament  parla  Hippeau  et  estudiar  l'Instrucció 
Pública  dels  Estats  Units  «Texistencia  d*un  Ministeri  d'Instrucció  Pública  que  ajudat 
per  una  poderosa  administració  central  governi  les  escoles,  els  colegis  y  les  Universi- 
tats, nomeni  'Is  empleats,  redacti  'Is  programes,  decreti  'Is  mètodes  d'ensenyansa,  etc, 
etc,  feina  immensa  quin  perfecte  desempenyo  rebassa  1s  límits  de  les  forces  humanes», 
aquestes  monstruositats  «lo  que  en  el  món  hi  pot  hav^er  més  incompatible  ab  el  caràcter 
,  dels  Estats  Units^  es  l'actual  régimen  de  Tensenyansa  a  Espanya. 

Sent  el  dret  d  en  senyar  un  indiscutible  dret  del  pare  de  família  o  de  qui  ell  busquí  y 
deleguí  per  exercirlo  en  nom  seu,  aquest  monopoli  es  obertament  contrari  a  la  naturalesa 
de  les  coses,  y  en  conseqüència,  de  resultats  forso  sa  ment  negatius,  o  més  ben  dit  perju- 
dicials; perquè  com  al  cap  de  vall  no  pot  pas  l'home  per  sols  que  així  ho  vulgui  des. 
centraries  y  capgirar  aquesta  sa  naturalesa,  els  resultats  de  la  gestió  educadora  del  Estat 
monopolisador,  sempre  tendebten  més  a  ser  políticament  bons  y  fins  econòmicament  els 
que  li  convenen,  que  no  pas  científicament  els  millors. 

Cum  aquí  a  Espanya, *concre tant  les  coses  el  cas  nostre^  els  fets  ho  posen  prou  de 
relleu,  no  hi  hà  perquè  demostrar  aquets  estrems.  Qui  ho  dupti,  que  's  fixi  sols  en  dos 
detalls;  en  que  la  reforma  de  plans  d'ensenyansa  que  tant  s'ha  sovintejat,  ha  donat 
com  a  primer  resultat  positiu  Taument  de  saòranis  de  les  caixes  dels  Instituts  de  sego. 
na  ensenyansa;  sobrants  acaparats  per  l'Estat  y  confosos  de  les  rendes  de  les  demés 
fonts  que  son  erari  nodreixen;  y  ademés,  en  les  violències,  circumloquis  y  ilegalitats 
més  o  menys  disfressades  que  contenen  tota  una  colecció  de  Reials  ordres  y  decrets 
que  contradiuen  obertament  la  llei  fonamental  de  provisió  de  càtedres,  de  Túnich  ob- 


—    62S    — 

jec  te  de  que  aquestes  les  desempenym  no  qui  s'ho  mereixi,  sinó  qur,  segons  criteri  del 
ministre,  niés  convingui. 

Miris  per  el  cap  que  "s  vulgui,  el  resultat  de  Tensenyansa  oíicial,  no  es  la  ciència 
pura;  es  una  ciència  política  y  econòmicament  bona  per  l'Estat,  es  a  dir,  es  una  ciència 
condicionada  y  de  sols  apariencies,  lo  que  equival  a  dir  que  no  es  ciència,  ni  pot  serho, 
perquè  no  hi  caben  en  això  termes  mitjos, 

Ab  lo  indicat  n*hi  hà  prou  pera  que  quedin  comprovades  dues  coses:  la  gran  veritat 
que  inclouen  les  conclusions  de  la  ponència  y  la  oportunitat  de  tractar  la  qüestió  en  el 
Congrés  de  la  Llengua  Catalana. 

Perquè  si  per  la  meteixa  desviació  y  mala  direcció  que  TEstat  imposa  a  les  ener- 
gies a  l'ensenyansa  dedicades»  el  fruyt  que  donen  no  es  pas  aquell  a  que  s'ha  d'aspirar, 
sinó  que  més  li  acomoda  y  convé,  y  lo  que  vé  a  ser  lensenyansa,  no  es  precisament  un 
medi  d'aixecar  el  nivell  intelectual  de  les  diverses  classes  socials  en  sa  esfera  respectiva, 
sinó  una  manera  més  de  consolidar  un  estat  de  coses  polítich  determinat,  calculis  lo 
que  ha  de  ser,  quan  facció  se  desenrotlla  entre  nosaltres,  y  s'alsa  potenta  contra  l'absor- 
vent  y  desgavellat  règimen  polítich  centralista  una  vida  nova  tant  robusta  y  esplèndida 
com  la  catalana. 

Si  no  ho  vegessim  tots  que  '1  monopoli  de  Tensenyansa  de  van  t  d'aquest  fet,  més 
serà  arma  de  combat  que  font  de  ciència,  Tesverament  del  centre  creyent  a  cada  pas 
que  Catalunya  ensenya,  no  per  ensenyar,  sinó  per  fer.  política,  ens  ho  demostraria 
prou. 

Qui  mal  no  fa,  mal  no  pensa,  diem  nosaltres,  y  en  poch  temps  un  ministre  ha  manat 
tancar  l'Escola  Normal  Catalana,  perquè  en  ella  s'hi  feya  separadsme,  un  altre  prohibí 
íins  l'ensenyansa  de  la  Doctrina  en  català,  altre  negà  cortesia  y  benevolensa,  que  ben 
poch  era,  als  merítíssims  «Estudis  Universitaris  Catalans»,  y  com  no  cal  pas  allargar  la 
lljsta,  no  hi  hà  perquè  parlar  d'aquell  que  manà  que  tota  escola  primària  avans  que 
consignació  per  adobar  un  banch  o  comprar  cartells,  tingués  en  lloch  ben  visible»  una 
bandera  espanyola  y  ei  escudú  de  armas  de  la  nadòn. 

Convenia  donchs  al  reunirse  aquest  Congrés,  fer  d'una  manera  clara  y  ferma  dues 
afirmacions  fonamentals:  la  del  dret  que  tenim  a  conreuar  y  perfeccionar  l'estudi  de  la 
llengua  catalana  y  la  necessitat  de  que  '1  medi  o  llenguatge  més  apropiat  per  fer  Tense- 
nyansa  proíïtosa,  sia  I  únich  connatural  al  estudiant  o  sia  per  nosaltres  el  català. 

Convenia  ademés,  que  posats  devant  per  devant  d'aquesta  gran  màquina  oficial  de- 
finidora de  ciència  estancada,  que  cohibeix  tota  espansió  científica  que  no  sigui  la  seva, 
una  hora  per  por  de  que  J*estudiant  aprengui  a  veure  que  lo  oficial  no  es  lo  millor, 
una  altra  per  no  quedar  ab  el  cambi  sense  places  per  els  amichs,  una  altra  perquè 
no  "s  mermin  ses  rentes  y  sempre  per  raons  absolutament  estranyes  y  petites,  recor- 
déssim sobreposantnos  a  l'asfixia  d'aquest  ambent,  que  la  veritat  no  es  pas  això,  que 
contra  tot  aquest  artifici  hi  hà  la  meteixa  naturalesa  de  les  coses,  y  que  aquesta  lo 
que  imperiosament  exigeix  no  es  una  oficialitat  que  infundeixi  la  sabiduria,  sinó 
*  una  llibertat  que  esperoni  a  tothom  a  milloraria:  que  la  missió  del  Estat  es  la  de  vigi- 
lar y  impedir  que  's  donguen  al  alumne  ensenyanses  contra  naturalesa,  contra  'Is 
principis  fonamentals  de  la  moral  y  del  ordre  social:  de  suplir  les  deficiències  dels 
particulars  y  arribar  allà  aont  no  poden  les  energies  privades,  però  fora  d 'això  ha 
de  limitarse  y  millor  dirjem  esforsarse  en  garantir  la  llibertat,  o  més  ben  dit  l'exercici 
del  dret  de  perfeccionarse  que  té  l'home,  dret  dels  drets  y  superior  a  tots  ells,  conna- 


—     626     — 


tural  a  son  propi  ser,  y  quinasiegació  o  abusiu  condicional,  l'equipara  a  aquell  servüs 
que  d'home  en  tenia  la  forma. 


ESMENA  Y  ADICIÓ  del  Dr.  BENET  DE  POMÉS,  Advocat  de  Barcelona^  accep- 
tades pel  Ponent. 


La  condusié  I  fóra  més  exacte  y  important  si  digués: 

«La  tendència  monopolisadora  y  restrictiva  del  Estat  en  la  ensenyança  es  totalment 
contraria  a  lespansió  DPX  ESPERIT,  Y  ESPECIALMENT  del  esperit  català,  en  UNA  DE  LES 
l\^  FONAMENTALS  de  les  seves  activitats,  que  es  etc.» 


Cmwindria  afegir  a  la  Conclusió  III,  ofeme  una  IV  dient: 

•  Ab  tat  fi  demanarà '1  Congrés  als  Senadors  y  Diputats  de  terres  catalanes  que 
emprenguin  una  enèrgica,  insistent  y  decidida  campanya  parlamentaria  per  obtenir 
prompte  la  santa  llibertat  de  Tensenyansa;  a  la  prempsa,  que  la  prepari  y  faciliti  ab 
articles  y  constants  excitacions,  y  als  sabis  y  a  tot  el  poble  en  general,  que  's  reuneixin 
pròximament  en  un  » Congrés  Català  de  la  ensenyansa  lliure»  podent  ésser  la  Taula 
d'eixa  3.^  Secció  nucli  de  la  Comissió  organisadora  del  meteix.» 


ESMENA  ADÍCIONAL  de  D.  Carles  Francisco  \  yik\w!)  a  les  conclusions 
del  Poneni,  acceptada  per  aquest. 

iV.  Essent  Tensenyansa  una  funció  social  y  no  política,  no  deu  l'Elstat  intervenir 
en  la  privada  més  que  per  raons  de  moralitat  9  dret,  però  de  cap  manera  per  raons 
de  caràcter  tècnich  ni  lljngüístich. 

V.  Mentres  l'Estat  se  reservi  com  en  l'article  12  de  la  Constitució,  l'espedició  de 
títols  y  la  fixació  de  les  condicions  dels  que  pretenguin  obtenirlos  per  la  forma  en  que 
aquests  hagin  de  provar  llur  aptitut,  se  cuidarà  de  que  'Is  que^  hagin  cursat  en  Univer- 
sitats o  Escoles  lliures  puguin  fer  dita  prova  devant  de  representants  dels  respectius 
col-legís,  gremis  o  corporacions  professionals  o  de  caràcter  científich  o  tècnich,  perquè 
de  cap  manera  l'hagin  de  fer  devant  dels  professors  de  les  Universitats  o  Escoles  ofi- 
cials, y  '1  poder  públich  s'abstindrà  de  tota  imposició  respecte  de  programes,  textes  0 
idiomes. 

VL     En  Tensenyansa  pública,  mentres  subsisteixi,  deu  acomodarse  els  plans  ofi-» 
cials  a  la  manera  d' ésser,  sentir  y  parlar  dels  habitants  de  Catalunya  y  deixarse  en  lli- 
bertat al  professor  |5er  usar  els  procediments  més  adequats  a  dit  obgecte  y  d'una  ma- 
nera especial,  l'idioma  català. 


—     6^7     — 


D.  Carïes  Francisco  y  Maymó^,  representant  dels  *  Estadis  Universitaris  Cata- 
lans^j  en  defensa  de  ta  seva  esmena. 


Senyors  Congressistes: 

Considero  elemental  l'afirmació,  continguda  en  la  meva  esmena,  d'esser  t'ensenyan- 
sa  una  funció  social  y  no  política.  No  figura  entre  1s  fins  de  TEstat  el  d'ensenyar  y  sols 
quan  rinicíatíva  privada,  individual  o  colectiva»  no  atén  degudament  a  n'aquesta  neces- 
sitat, pot  el  Poder  püblich  suplir  aquella  deficiència  y  montar  Tensenyansa  oficial,  si 
be  mai  deu  fer  d'aquesta  acció  supletòria  un  monopoli  ni  una  font  de  recursps  de 
caràcter  econòmich. 

Al  costat  de  Tensenyansa  pública,  mentres  subsisteixi,  deu  ésser  lespectada  lense- 
nyansa  lliure»  permetent  y  ajudant  el  seu  desenrotlío,  y  l'Estat  que  no  té  d'una  manera 
essencial  aquella  missió  docent,  no  deu  intervenir  en  aquesta  ensenyansa,  condició- 
nada  o  limitaria,  més  que  per  les  raons  de  caràcter  general  de  moralitat  o  dret,  però 
de  cap  manera  pot  imposar  un  criteri  científich,  ni  erigirse  en  calificador  de  l'aptitut 
dels  que  tinguin  a  llur  càrrech  donar  semblant  ensenyansa,  com  s'ha  fet  o  intentat 
tantes  vegades  a  Espanya  baix  el  pretext  d'organisar  l'anomenada  inspecció  de  Ten- 
senyansa  privada.  No  "s  podrà  dir  que  existeixi  la  veritable  llibertat  d'ensenyansa, 
mentres  TEstat  infringeixi  l'article  12  de  la  Constitució  en  el  que  "s  declara  que  cada 
qual  es  lliure  d' esculiir  la  seva  professió  y  d*apèndrela  com  millor  i*  hi  sernèü,  puix 
no  existeix  semblant  llibertat  si  s'obiiga  al  alumne  a  escuUir  el  seu  mestre  entre  uns 
quants  als  quins  l'Estat  concedeixi  el  monopoli  de  la  suficiència  y  del  saber.  Y  consti 
que  al  parlar  de  llibertat  d'ensenyansa,  ho  faig  en  aquest  sentit,  que  ademés  es  Tunich 
constitucional  avui  dia  y  en  el  que  hi  ve  comprès  el  dret  que  aquell  article  concedeix 
a  tot  espanyol  pera  fundar  y  sostenir  establiments  d'instrucció  y  educació;  però,  com 
el  ponent  d'aquest  tema  Sr.  Maspons,  a  les  conclusions  dei  qual,  que  accepto,  proposo 
que  s*adicíoni  les  meves,  no  confonch  dit  concepte  ab  el  concepte  abstracte  de  llibertat 
de  càtedra,  de  que  tot  sovint  se  parla  a  Espanya,  puix  la  llibertat  deia  càtedra,  es 
a  dir  la  llibertat  del  professor  pera  esposar  desde  aquella  les  doctrines  que  cregui  con- 
venient, quan  no  va  acompanyada  de  la  llibertat  d'ensenyansa,  que  permeti  al  deixeble 
o  al  responsable  de  Teducacíó  d'aquest,  triar  el  mestre,  esdevé  una  tiraníi  abominable, 
més  repugnant  que  cap  altra  *  perquè  *s  disfressa  hipòcritament  ab  el  sant  nom  de 
llibertat. 

Aixïs  meteix  resultaria  tirànich  y  abusiu  Timposar  a  l' ensenyansa  privada  Tüs  de 
un  idioma  determinat  qu'es  a  lo  que  s  apuntava  a  Espanya  cl  manifestar  a  una  institu- 
ció privada  d*ensenyansa  que  no  's  volia  que  instalès  en  l^Universiíaí  de  Barcelona  les 
seves  càtedres  d'ensenyansa  superior  que  's  donen  en  llengua  catalana,  declarant  que 
si  los  catalanes,  conto  tales ^  tienen  cl  de  rec  ha  de  liaòlar  su  Icngua^  conto  ^spamles^  tienen 
eldeber  de  hablar  lalengua  nacional  ^^K 


(I)    R.  O.  dictada  a  proposta  del  CoactlJ  d'ínstrucdò  Pública  en  16  de  Juüy  de  19Ü5  y  comunicada  als  «Estudis  Uni- 
veraitarií  Catilanü*  en  I  de  JulioJ  dd  metfiíK  any. 


A 


—     6a8    — 

Mes  l'ensenyansa  lliure  no  tindria  cap  virtualitat  si  'Is  deixebles  seus  tinguessin  de 
provar  llur  suficiència  de  van  t  dels  funcionaris  de  l'Estat,  puix  tota  injustícia  seria 
possible.  Molts  dels  actuals  professors  sabrien  sens  dupte  ferse  superiors  a  les  petites 
passions  y  rancúnies  que  poguessin  nàixer  de  la  competència,  però  la  possibilitat 
y  aduch  probabilitat  de  que  altres  utilisaríen  la  facultat  d*exaniinar  com  una  arma 
contra  lensenyansa  Uiurej  abona  la  conveniència  y  necessitat  de  que,  mentres  l'Kstat 
se  reservi,  com  en  Fesmentat  article  ï2  de  la  Constitució,  l'espedició  de  títols  y  la 
fixació  de  les  condicions  dels  que  pretenguin  obtenirlos  y  de  ïa  forma  en  que  aquests 
hagin  de  provar  llur  aptitut,  se  cuidi  y  procuri  que  'Is  que  hagin  cursat  en  Universitats 
o  Escoles  lliures  puguin  fer  dita  prova  devant  de  representants  dels  respectius  col-legis, 
gremis  o  corporacions  professionals  o  de  caràcter  científich  o  tècnich,  però  de  cap  mane» 
ra  rhagin  de  fer  devant  deis  professors  de  les  Universitats  o  escoles  oficials.  Y  crech 
també  que  Tensenyansa  lüure  no  quedaria  prou  garantida  si  no  's  proscribía  tota  impo- 
sició de  l'Estat  respecte  de  programes,  textes  o  idioma  per  lo  que  fa  referència  a  dita 
prova  d'aptitut 

Opino,  senyors,  que  s*ha  de  tendir  a  la  supressió  de  Tensenyansa  oficial,  però  men- 
tres això  no  sia  realísable  y  mentres  dita  ensenyansa  subsisteixi,  se  Tha  d*apartar 
d'abstraccions  que  la  fan  inútil  pera  la  missió  supletòria  que  l'hí  està  encomanada, 
Per'xò,  en  quant  l'esmentada  ensenyansa  se  dona  a  Catalunya  y  pels  catalans,  deu 
procurarse  acomodar  els  plans  oficials  a  la  manera  d'esser,  sentir  y  pariar  dels  habitants 
de  Catalunya  y,  com  a  conseqüència,  deu  deixarse  en  llibertat  ai  professor  per  usar  els 
procediments  més  adequats  a  dit  obgecte,  y  d'una  manera  especial  Tidionia  català, 
sense  que  *s  pugui  entorpir  de  cap  manera  Tus  d'aquesta  llibertat  que  més  be  podria 
calificarse  de  cumpliment  d'un  dever  per  part  d*aquells  que  tenen  encomanada  la  tasca 
d'educar  les  generacions  noveiles. 

Y  ara  permetèume  que,  al  acabar,  vos  digui  que.  si  en  aquest  parlament  m'he  refe- 
rit d'una  manera  especial  a  la  Catalunya  -^spanyola,  entench  que  les  consideracions 
que  he  fetes  son  igualment  aplicables  a  tots  els  pobfes  de  llengua  catalana,  y  vos  prego 
qu'en  aquest  sentit  voteu  les  conclusions  adicionab  que  he  tingut  Thonor  de  proposar 
en  la  meva  esmena. 

He  dit 


f       —     529 


COMUNICACIONS 


De  D.   fosepb  PellB  y  Forgas^   de  V  Acadèmia  de   Jurisprudència  y  Legisiaciòfi^ 
de  Barcelona,  presentada  en  nom  d'aqueixa  per  son  President. 


Necessitat  de  reconstituir  el  Ueng^uatge  jurídích  català 

Invitada  aquesta  Acadèmia  de  Jurisprudència  y  Llegislació  per  tractar  per  medi 
de  una  comunicació  del  tema  «Necessitat  de  reconstituir  el  llenguatge  jurídich  català i* 
haguera  procurat,  aplegant  els  elements  de  que  disposa  entre  els  seus  socis,  portar 
també  la  seva  pedra  al  monument  de  la  llengua  catalana  que  ab  el  present  Congrés  vol 
edificarse;  emperò  per  no  haver  entès  fins  molt  tart^  gairebé  a  la  darrera  hora,  que 
havia  d'intervenir  en  el  Congrés,  y  fins  que  tenia  un  tema  al  seu  càrrech,  no  ha  pogut 
fer  un  trevall  extens  ni  raonat  com  calia. 

Se  complau  moltfssim  r Acadèmia  que  's  parli  de  reconstitucicS  del  llenguatge,  do- 
nant aixís  al  Congrés  un  caràcter  completament  pràctich,  propi  del  geni  català,  perquè 
les  disquisicions  filològiques  per  sí  soles,  arqueologia  del  idioma,  més  aire  tenen,  si 
fossin  soles,  de  cosa  morta  y  enrunada,  esplai  dels  sabis  y  antiquaris,  que  no  pas 
d'afirmació  de  vida  y  potensa  d*un  idioma  com  deu  dirse  del  nostre. 

Y  en  lo  referent  a  termes  jurídichs,  la  llengua  catalana  els  té  ben  seus  y  encara 
vius,  nascuts  en  leí^  meteixes  fons^  y  tractats  del  nostre  Dret  s'han  usat,  fins  fa  pochs 
anys  devant  dels  Tribunals  y  en  les  escriptures,  y  viuen  encara  en  el  llenguatge  dia  va 
català,  que,  si  be  ja  no  se  usa  en  aquells  llochs,  encara  té  vida  y  per  cert  vida  que  cada 
renaixent,  en  els  despatxos  jurídichs  y  en  els  discursos  acadèmichs. 

Cal  recordar  tant  sols  que  fins  Tany  1862  en  que  la  llei  del  Notariat  va  reformar  y 
organisar  de  nou  aquesta  funció  pública,  les  escriptures  en  nostra  terra  se  escrivien  en 
català  y  respecte  al  ús  de  nostra  llengua  devant  dels  Tribunals  en  el  procediment  cri- 
minal fins  l'any  1820  se  reblen  encara  en  català  íea  declaracions,  si  be  les  providencies 
y  sentencies  se  redactaven  en  llengua  llatina. 

No  es,  donchs,  difícil  el  restabliment  del  llenguatge  jurfdich  català,  qu'en  totes  les 
branques  del  Dret  civil,  penal,  mercantil,  de  procediments,  té  termes  propis  nascuts  ab 
el  Dret  meteix,  com  per  exemple  se  pot  veure  en  el  ordre  polítích  ab  les  paraules 
Bros,  kom£  del  seu  bras,  per  substituir  al  mot  classe  social;  Ordinacions y  úrdenaments, 
per  estatuts  y  Reglament;  Redrès  per  reforma;  Gent  de  sa  llei,  gent  autònoma;  Ilsta- 
mtnt  y  altres. 


—     630     - 

En  l'ordre  pena!  també  se  troben  paraules  pròpies  com  les  de  Elongaments,  prò- 
rrogues; Relaxar,  deixar  anar  un  pes;  Cloure  una  causa,  acabar  o  tancar  un  sumari; 
ManUeuta,  fiansa  de  llibertat  provisional;  Abatuts,  per  quebrats  fraudulents,  els  quebrats 
que  fugen  o  s'amaguen;  Abatre,  per  quebrar;  Provisions,  per  providencies;  Fermansa, 
per  fiansa;  Eandejament,  desterro;  Jul•li,  Juhi  de  prohomes,  perjurat;  Evocacions  de  cau- 
ses, apelacions;  Advocar^  per  exercir  la  professió;  Blasfemans,  blasfemos,  maldients;  Fan- 
toria  complicitat;  Deíat  delincuent;  Bausià,  traició;  Estudi  d'advocat,  per  despaig  d'ad- 
vocat, y  moltes  altres. 

També  en  l'ordre  del  Dret  administratiu  se  troben  noms  tants  propis  com  els  de 
Bolleta,  Boiletí,  per  cèdula;  Talla,  contribució;  Col•lecta,  cobro  de  contribucions;  Estat- 
ge, residència,  parlant  de  vehinat,  y  èn  el  meteix  ordre  de  idea  Nadiu  per  oriundo; 
Oficials ^  per  empleats,  funcionaris;  Servar  cumplir  una  llei,  una  constitució;  Servar  una 
ordre;  Despeses,  gastes;  Expedir,  per  despatxar  plets,  expedients,  etc. 

En  lo  referent  al  matrimoni  se  troben  paraules  tant  pròpies  de  la  llengua  catalana 
com  les  de  Hereiameni  preventiu  y  prelatiu;  Fills  passats  en  condició;  Aixobar,  Ager- 
manament; Sacietat  de  compres  y  millores ,  Opció  dotal;  Tenuta,  Escreix;  Pubill  y  Pubi- 
lla; Tantundem;  Senyora  y  majora,  poderosa  y  usufructuaria;  Mestressa  mentres  visca] 
Auments  del  usdefruyl  y  moltes  altres,  essent  de  remarcar  que  algunes  d'elles  son  prò- 
pies de  institucions  de  Dret  Català  vi  ventes., 

Lo  meteix  passa  ab  els  noms  de  Luema  y  luemera;  Paret  mitjera;  Paret  ledesma; 
Atajis;  Afuirona,  Carregament  y  altres  que  's  refereixen  a  servituts  reals  y  's  troben  en 
les  ordinacions  anomenades  d'En  Samtacilià. 

En  lo  referent  a  Drets  reals  son  dignes  de  tenirse  en  compte  entre  moltes  d'altres, 
les  de  Enfiteusis,  Honors,  Domini,  Domini  directa  y  mitjà;  Cens  en  nuda  percepció; 
Dret  de  firma;  Firma  de  domini,  Fadiga,  Lluhisme,  Llul•lir,  redimir  y  absoldre;  Cabre- 
ració^  AL•l•l,  Fariscapis^  Rabassa  morta,  Reressajat 

Dins  de  lo  que  modernament  s'anomena  dret  de  successió,  son  de  notar  les  pa- 
raules, Testament  sacramental;  Clàusula  de  l'ànima;  Hereu  gravat;  Marmesor,  Deixes; 
y  en  els  contractes,  les  de  Venda  a  carta  de  grada,  Comanda,  Violari,  Socsida,  Concòr- 
dia^ Apoca. 

Y  per  últim  son  molt  notables  també  els  següents  termes  referents  al  Dret  Català 
que  usa  el  Consulat  de  Mar,  Nòlit,  Flete,  Nolejar,  Fletar,  Nolieig,  Pòllza  de  fletament 
^Conocimiento»  &/ «Echayon»;  6^//^r,  Tirar  mercaderies  al  mar  per  descarregar  la 
nau;  Carfolari,  document  aont  va  extés  el  contracte  d'arrendament  de  serveis  entre  '1 
patró  y  els  mariners,  els  contractes,  gastos,  ajustes,  averíes,  etc.  Deu  conservarse 
empro  solament  per  nomenar  lo  contracte  entre  '1  patró  y  mariners,  en  equivalència  del 
«Rosj  de  la  dotació  del  barco.  Càrrech,  Uoch  de  les  mercaderies  que  porta  una  nau 
^Cargoï,  Comanda,  apoderament  fet  pel  capità  d'una  nau  a  favor  d'altri  per  la  direc- 
ció de  la  meteixa  ^Encomienda»,  Personers,  Condominos,  copropietaris,  accionistes  de 
la  nau,  Presteeh  *Préstamo  a  la  gruesa>  fonus  naulicum.  Portada,  çantitat  de  merca- 
deries que  pot  dur  un  mariner  a  bordo  «Pacotilla»;  Barateria,  dany  o  averíes  sobrevin- 
gudes a  la  nau  per  culpa  del  capità  «Barateria»,  ComisiaUsa,]\idAC\^x\À\x2\\  Obicio, 
Recusar,  tractar,  Emfana,  Embarch  judicial. 

Moltes  més  paraules  jurídiques  conté  la  nostra  llengua.  Serveixi  sols  de  mostra  les 
que  r Acadèmia  té  la  honra  de  proposar  al  Congrés  per  compendre  lo  molt  que's 
podria  fer  en  aquest  punt  per  reconstituir  la  llengua  catalana.   Aquesta  com  diu  molt 


-     631     - 

be  la  Comissió  tècnica  del  Congrés  té  una  historia  gloriosa  dintre  del  Dret;  ve  a  de- 
mostrar ab  ses  nombroses  paraules  pròpies,  algunes  de  les  quals  signifiquen  institucions 
jurídiques  peculiars  de  Catalunya,  que  1  Dret  Català  fornia  una  especialitat  pròpia  de 
nostra  terra  que  deu  ésser  respectada  y  reconstituida,  com  sempre  ha  sostingut  l'Aca- 
demiB  de  Jurisprudència  y  Llegislació  de  Barcelona. 


I 


—    63a    — 


De  -D.  Fredeiich  Barceló,   Director  artístích  y  representant  al  Congres  de  la 
Assoaadò  de  Lectura  Catalana. 


Necessitat  de  popularísar  la  Ie::ttira  dels  teztes  gfenuíns  catalans»  —  Gran 
oportunitat  de  les  Associacions  de  Lectura  a  tal  objecte 

Senyors  v  Mestres: 

La  meva  presència  en  aquest  honrós  líoch  té  sols  un  significat,  ésser  portantvèu 
d'una  Associació  de  cultura  popular  que  lia  desitjat  ferse  sentir  en  aquest  acobla- 
ment de  patricis  y  savis  pera  ferloshi  un  prech  que,  axis  ho  esperem»  ha  d 'ésser  atès. 

No  es  per  tant,  pera  mi,  el  fet  de  figurar  aquí  mon  humílíssim  nom  sinósumissió  a 
\m  galant  manament  colectiu  formulat  per  part  de  mos  companys  de  rAssociacio 
de  Lectura  Catalana. 

[Tantdebó  per  un  moment  conseguexi  Terme  fidel  intèrpret  y  traductor  de  sos  de- 
sitjos  y  a  l'ensemps  escoltat  per  vosaltres  a  qui  admirem  com  a  patricis  y  respectem 
com  a  mestres. 


L*home  sab  que  eczistex  la  M/esa  y  que  hi  hà  un  art  que  la  reyalísa.  Sab  que 
aquest  art  aixampla'ls  reduits  horitzons  de  sa  pàtria,  sab  que  la  fa  més  eterna  y  forta 
y  anhela  que  esdevingui  triomfal  y  per  axò  cerca  molts  conreadors  de  la  bellesa,  molts 
artistes  veritables.  Mes  Deu  posà  en  contats  homes  un  raig  d'inspiració  artística,  y 
aquests  són  nascuts  arreu  de  la  terra.  S'imposen  els  divulgadors  de  bellesa,  els  divul- 
gadors d'art,  de  ciències,  de  literatura,  de  poesia.  S'imposen  els  rhapsodes. 

L'home  està  educat  en  son  sentiment  generaí,  mes  l'humanitat  resta  allunyada  de 
les  benefactores  influències  dels  mestres  de  la  cívilisació»  y  aquesta  niarxa  en  son  camí 
ascenctonal  y  colectiu  es  deguda  a  la  incansable,  heroica  tasca  dels  rhapsodes  de  tots 
els  intclectualismes. 

Senyors:  En  el  despertar  al  sentiment  artístích  hem  sigut  poble  matiner  y  prime^ 
rench,  refinat  y  pulcre-  Nostres  hèroes  en  la  lluyta  per  la  pàtria,  sobre  la  coberta  del 
vaxel!  o  al  cim  de  la  muralla  parlen,  ab  elegants  y  cavallereschs  conceptes  y  galana 
fraseologia;  nostres  reys  foren  tots  poetes,  ho  foren  nostres  prelats  y  clergues»  nostres 
capitans  y  nostres  sabis,  y  les  altíssimes  refinades  parles  de  tots  eSls  les  repetien  nos- 
tres artesans  y  tota  )ley  de  gents  d'estament  humil.  Y  es  perquè  allavors  el  sentiment 
de  la  bellesa  tenia  relació  directa  y  comerç  directe  entre  totes  les  capes  socials  per 
obra  y  virtut  dels  trovayres  a  voltes  creadors  y  sempre  rhapsodes  que  cuidadosamen! 
trametien  desde  les  altíssimes  augustes  serenors  son  bagatge  d'inspiració  y  cultura, 
fent  present  al  poble  de  la  cançó  que  joyosament  reconexia  com  a  ben  seva,  de  la  prò^ 
pria  gesta  oblidada  y  de  la  tradició  perduda,  ennoblit  tot  ab  el  cayent  distingit  y  au^ 
gust  que  li  imprimiren  el  contacte  ab  els  eterns  conreadors  de  reterna  hermosura. 


«91 


—     ^33     — 

Era  en  aquell  llunyà  temps  que  nostra  pàtria  fou  gran  y  envejada,  era  allavors  que 
les  fites  de  nostra  Catalunya  foren  amplííí simes,  perquè  la  esquiskla  intelectualitat  dels 
mestres  amarava  nostre  poble  y*l  tre\  ^H  dels  rhapsodes  de  tots  els  conexements  era 
incessant  y  continu. 

Emperò  foren  arribats  dies  de  dol,  y  l'esperit,  aquell  esperit  personal  naufragà,  per- 
den tse  en  les  avalotades  aygües  de  la  poderosa  tirania  que  s'ensenyori  de  nosaltres. 
Feya  temps,  molt  de  temps  avans  que  les  arpes  emmudiren  y  els  trovayres  desapare- 
gueren. L'armoníós  y  meïòdich  sò  fou  sustituit  pel  tronar  de  les  homicides  armes,  y 
una  tempesta  de  sanch  cobrí'l  sòl  de  nostra  pàtria  y  soterrà  indefinidament  l*esperít 
nacional  de  Catalunya;  mes  aquest,  passats  anys  y  sigles  se  dexondex  y  desperta »  pre- 
parantse  pera  entrar  en  la  vida  activa  dels  actius  pobles  moderns;  recorda  son  passat 
ai  que  tracta  de  retornar  de  plè,  y  procura  que  tot  rcflecsi,  que  tot  adquirexi  son  caràc- 
ter propri,  procura  que  tot  renexi,  que  tot  revisqui  sa  pròpria  vida  ab  faysó  ben  cata- 
lanesca  y  axi  ha  cercat  per  l'escursionisme  els  testimonis  vivents  de  sos  fets  histò- 
richs,  petrificacions  de  ses  lluytes,  de  sos  somnis,  de  sos  ideyalismes,  de  sa  vida  tota  y 
complerta;  pel  teatre  ha  fet  reviure  ses  costums,  per  Tart  ha  cercat  sa  nota  característi- 
ca y  personalissima^  y  enfundint  encara  més,  ha  ressucitada  la  cançó  popular,  primera 
manifestació  de  sentiment  dels  pobles,  y  1  ha  trobada  bella  y  estètica,  y  Vha  mostrada 
als  demés  pobles  que  l'han  aplaudida  y  acceptada  com  a  conquesta  humana  y  preua- 
díssima.  De  tot  n'està  enterada  la  pàtria  catalana,  y  tot  la  té  enorgullí da,  mes  ;com  no 
repetex  ab  el  metex  encís  y  joya  les  portentoses  inspiracions  de  nostres  poetes? 

Pena  fa  el  dirho,  mes,  senyors,  el  poble  català  desconex  els  poetes  de  son  renaxe- 
ment,  desconex  la  vàlua  de  tlurs  obres,  y  fins  ignora  si  aquestes  han  sigut  fetes  y  sa 
eczistència.  Es  potser  rúnica  manifestació  de  sa  vida  renaxenta  que  ignora  absoluta- 
ment. 

En  e!  fons  dels  grans  obradors  y  maravelloses  fabriques,  entre  l'axordador  soroll 
del  mall  y  el  fortíssim  sotraquejar  del  teler,  arriba  a  passar  d'en  tant  en  quant  en  forma 
carrinclona  el  nom  del  Rector  de  Vallfogona,  Tautormés  ciàssich  que  saben  es  eczistit. 
dels  moderns  son  encara  a  la  joventut  d'En  Pitarra,  y  ab  indiferent  esguart  no  eczent  de 
sorpresa,  contemplen, -sense  esplicarseï.  en  el  més  oblidat  reco  de  nostre  parch  aquell 
monument  erigit  a  la  memòria  de  l'autor  de  la  Oiia  a  ia  Pàtria.  Heusaquf  tots  els  seus 
conexements  literaris,  heusaquf  tot  lo  que  sab  dels  poetes  de  Catalunya. 

El  sentiment  germani  vol,  saiiitós,  de  les  hermoses  composicions  roman  xorcanient 
inútil,  tancat  dintre  les  planes  verges  de  les  curtíssiraes  edicions  que  may  s'agoten!  no 
tenen,  no,  TinHuència  que  creuen  sos  autors  deurien  tenir,  no  produexen  el  bé  que 
estan  destinats  a  produir,  y  per  axò  la  lluyta  social  es  entre  nosaltres  aspra  y  dura, 
desanimada  y  miserable,  per  axò  són  possibles  espectacles  y  publicacions  grolleres 
ont  els  instints  bestials  s*hi  rabegen  y  per  axò'l  vici  daurat  y  ei  mal  gust  són  a  T  or- 
dre del  dia,  perquè  aquestes  manifestacions,  sí,  que  són  assequibles  a  llur  medi  econò- 
mich,  perquè'l  mal,  si,  que  es  barat  y  vulgarísat,  perquè  lo  dolent  y  lo  lleig  y  lo  em- 
bruttdor  no  esperen  que  les  colectivitats  vagin  voluntàriament  a  trucar  a  les  obertes 
portes  de  ses  cavernes,  que  saben  que  nostre  poble  no  hi  aniria,  perquè  té  un  fons  ve- 
ritable de  moralitat  y  sentiment,  sinó  que  són  ells  el  que'l  cerquen  y  ne  fan  presa  fins 
en  lo  més  fexuch  del  trevall,  en  les  hores  del  descans  y  als  curts  y  contats  moments 
d'es^jlay.  |Y  tant  facü  que  es  la  vulgarisació  de  tot  lo  bo!  jTant  íacil  que  es  fer  brollar 
el  pur  sentiment  de  Tàntma  del  nostre  pobSe  fins  quan  està  desviatl 


—     634     — 

Cal  feria  tota  aquesta  tasca  de  divulgació  que  tota  està  pera  fer.  Y  els  qui  la  fas- 
sin  portaran  la  paga  en  son  metex  esforç.  Ne  tenim  un  eczemple.  Ficseuvos  en 
la  veneració  ab  que  nostres  obrers  parlen  d'En  Clavé.  Ficseuvos  en  la  indiscutibili- 
tat  de  sos  mèrits  y  de  sa  obra  que  pera  ells  té'l  malaguanyat  poeta-músich.  Tot  con- 
sistex  en  que  fou  un  gran  vulgarisador,  fou  un  gran  rhapsoda  de  la  cançó  popular,  y 
no  espera  l'esforç  de  voluntat  que  suposa  l'haver  d'acudir  a  les  colectivitats  populars  a 
ell,  sinó  que  al  revés,  aquestes  foren  les  visitades,  omplertes  per  son  ànima  altruista  en 
enlayrat  romiatge  per  l'art  y  la  pàtria.  Fan  falta  donchs  eczemples  axí  en  la  literatura 
y  en  la  poesia,  si  volem  que  nostre  poble  capexi  la  totalitat  del  moviment  intelectual 
de  nostra  esplèndida  renaxensa,  si  volem  que  abandoni  les  bordes  publicacions  y  se 
ficsi  en  les  hermoses  manifestacions  que  avaloren  y  per§onalisen  nostre  intelectualisme. 

Per  tot  lo  dit,  no  hi  són  arribats  els  textes  genuins  catalans.  Si  axí  no  fos  ^com  se- 
ria possible  ta!  indiferència  y  aversió  a  l'enlayrada  influència  de  nostra  llengua  sinó 
perquè  n  desconex  en  absolut  els  tresors  de  bellesa  que  conté?  A  voltes  fins  ens  som 
trobats  estrangers  en  nostra  pàtria  y  jtrist  es  haver  de  confessarho!  nostre  poble  «enca- 
ra resta  dividit  respecte  al  llenguatge,  no  dient  res  de  nou,  si  assegurem  que  hi  hà 
una  part,  nu  petita,  que  desgecta  nostre  idioma,  que'l  té  per  bord,  y  creu  que  ha  de 
.substituirse  per  un  altre  de  millors  condicions,  rellegantlo  sols  a  les  més  vulgaríssimes 
converses  y  foragitantlo  dels  temples  de  la  ciència,  de  l'art  y  de  la  bellesa* 


;Com  poden  popularisarse,  vulgarisarse,  els  textes  genuins  catalans?  ^Com  llegirà'l 
poble  les  creacions  de  nostres  escriptors  perfeccionant  sa  parla  y  educant  sos  senti- 
ments? ;Com  se  familiarisarà  ab  els  representants  de  sa  pensa  y  de  sa  personalitat^  Cal 
mirar  fredament  la  tasca  feta  y  lo  xorch  de  sos  resultats  pera  compendre  que  es  d'ur- 
genta  precisió  cambiar  de  sistema. 

Fins  aquí  les  biblioteques,  les  pobríssimes  biblioteques  nostres,  les  escasses  y  incò- 
modes biblioteques  de  les  ciutats  catalanes,  han  feta  cultura  entre'ls  cultes,  han  fet  es- 
tudiar als  qui  sempre  estudien,  als  que  haurien  estudiat  igual  si  itb  haguessin  sigut  fun- 
dades, però  al  poble  obrer?  a  aquest,  no,  per  aquest  han  sigut  infecondes,  del  tot  xor- 
ques,  per  havernhi  poques,  per  funcionar  antitèticament  ab  sa  maneta  de  viure,  en  una 
paraula  per  no  ésser  establertes  pera  ell. 

Altres  institucions  eczistexen  que  porten  el  rètol,  ademés,  d'obreres,  y  ho  són,  però 
els  hi  manquen  medis  materials,  esdevenint,  malgrat  sos  lloables  esforços,  infecons 
a  la  major  cultura,  sense  sales  de  lectura  la  major  part  de  vegades,  sense  orientació 
ficsa,  ser%únt  tot  sovint  ab  la  major  bona  fè  d'escambell  a  la  vanitat  y  orgull  de  qual- 
sevol foraster  umbarnissat  de  ciències.  • 

L*e5tensió  universitària  que  arreu  ha  donats  profitosos  fruyts,  aquí,  roman  verge 
d'enlesa  orgaiiisació,  fracassada,  morta  avans  d'esser  nascuda,  sense  in teligències- dis- 
posades al  veritable  y  poch  brillant  sacrifici  de  divulgar,  de  rhapsodiar  els  conexe- 
ments  humans. 

;Que  resta,  donchs,  pera  aytal  fi?  ^'Com  pot  dírseli  al  poble  tot  lo  que  té  propn,  el 
tresor  reyaiment  immens  que  desconex?  ^Com  se  li  ajudarà  a  pulir  la  parla  netejantla 
de  les  impureses  de  que  tants  anys  d'esclavaitge  l'han  omplenada?  ^Quins  fidels,  inteli- 
gents  intermctiiaris,  tenen  els  escriptors  pera  fer  arribar  llur  veu  sempre  enlayrada  fins 


^^mstm 


-   635    - 

a  lo  més  pregon  y  veritable  de  Tànima  popular?  ^Quines  especials  institucions  poden 
reyalisar  aytal  tasca,  completament  y  carinyosament?  Unes  soles:  les  Associacions  cje 
Lectura  Catalana,  y  dintre  d'elles,  els  cossos  de  rhapsodes. 

Són  aquests  els  heralts  moderns  de  la  cultura,  són  les  mil  veus  que  escampen,  que 
difundexen  solícitament  lo  que  a  primera  vista  sembla  conegut  pel  sol  fet  d'esser  es- 
tampat al  llibre  y  posat  aquest  a  la  venda.  Ab  lo  variat  de  la  matèria,  ab  el  caràcter 
del  no  politich  que  pot  distingiries,  ab  el  refinament  artístich,  verament  artístich,  que 
les  caracterisa,  ab  la  personalitat  senzilla  y  ab  la  tolerància  que  les  anima,  poden,  els 
hi  es  fàcil,  els  hi  es  segura  l'introducció  al  sí  de  totes  les  entitats  fins  a  les  més  allu- 
nyades de  la  cultura,  fins  a  les  més  neutres^  y,  fent  servir  la  bellesa  del  dir  com  a  medi, 
destruex  prejudicis,  amorosex  y  desfà  les  lluytes  y  els  mal  entesos,  y  ajuda  a  cambiar 
els  sentiments  del  poble  mes  que  cap  altra  institució,  per  culta  que  sia,  fent  tasca  es- 
pansiva,  no  esperant  còmodament  a  les  colectivitats  obreres,  que  no  han  d'anarhi  per 
sí  soles,  no  pretenent  tenir  influència  benefactora  plàcidament  asseguda  sots  la  lucsosa 
barrada  bandera  de  l'elegant  saló  d'actes,  sinó  que  portant  aquella  estampada  al  cor, 
deuen  els  rhapsodes  exir  de  son  local  social,  y  entrar  fins  arbitràriament  en  les  estades 
quasi  enemigues,  y  ab  un  ambent  que  sempre  té  més  de  meeting  y  de  Uuyta  que  de 
pacífica  manifestació  artística,  tracten  y  logren  fer  vibrar  les  cordes  sensibles  del  cor 
assecat  de  les  masses  que  per  primera  volta  escolten  les  tradicions  oblidades  al  dexar 
el  breçol,  les  gestes  de  la  pàtria  esfumades  en  un  reco  de  pensa,  la  refinada  composi- 
ció poètica  que  enjoya  l'inaccessible  llibre  esposat  a  les  vitrines  de  les  llibreries,  y  per 
primera  vegada  aprenen  el  nom  de  l'autor  conegut  als  centres  ignorats,  y  allavors  sent 
batre  un  instant  el  cor,  y  ja  se  li  fa  després  més  antipàtica  la  publicació  borda,  y  ben 
prompte  fuig  d'aquelk  espectacles  ont  mercaders  d'art  falsificat  baraten  sensacions 
malsanes  per  les  miserables  monedes  arrencades  ab  esforç  de  l'alimentació  diària  per 
assolir  una  hora  d'esplay  que  es,  sense  donarsen  compte,  un  suicidi  moral. 

Mes  axò,  aquest  resultat  ha  de  lograrse,  com  avans  hem  dit,  per  medi  de  la  bellesa 
al  ben  dir,  al  ben  llegir,  purificant,  elegantisant  tot  lo  possible  la  dicció,  fentla  clara, 
cuydada,  musical.  Cal  tenir  present  l'influència  de  la  bellesa  al  poble,  y  es  tant  sobira- 
na aquesta  que  potser  sols  en  son  imperi  estriba  l'èczit  y  la  durada  de  certes  tradicions 
y  manifestacions  colectives,  que  may  cauen  de  vigor.  Per  axò  ella  ha  d'esser  la  com- 
panyona  contínua  dels  rhapsodes  de  la  poesia  y  de  la  literatura^  per  axò  aquests  han 
d'esserne  bons  fills  de  l'art,  perquè  entrant  en  l'ànima  de  la  composició,  en  lo  més  pre- 
gon del  sentiment  que  al  concebirla  ha  animat  al  poeta,  sàpiguen  la  manera  d'esterio- 
risarla  bellament  y  estèticament. 

Encara  en  ün  altra  ordre  d'ideyes  tenen  una  altra' missió  les  Associacions  de  Lec- 
tura. Avuy,  com  tots  sabem,  la  llengua  catalana  per  la  manca  d'estudi,  per  haverne  la 
totalitat  dels  catalans  estudiada  una  altra,  se  troba  malmesa  en  bastants  punts  d'orto- 
logia;  sobretot,  al  llegir,  la  major  part  tendexen  a  pronunciar  a  la  castellnaa  (a  voltes 
inconscientment  y  en  certs  casos  fins  creyent  ferho  millor)  rompent  contra  tota  lley  de 
nostre  idioma,  fenomen  que's  reyalisa  no  més  al  llegir,  no  al  enraonar  a  la  vulgar  con- 
versa, però  que  en  els  individus  als  qui'l  costum  de  llegir  es  molt,  arriba  a  influenciar 
aytal  error  fins  a  la  parla  correnta,  donantli  un  caràcter  foraster  y  inesplicable. 

Encara  en  altres  ocasions  y  com  a  mena  de  classe  dintre'l  metex  ordre  de  coses, 
eczistexen  paraules  que  per  l'influència  castellana,  pel  sol  fet  d'esser  escrites  igualment, 
se  pronuncien  acastellanantles;  com  altres,  vives  en  qualques  comarques  y  usades  per 


L...: 


-     t36     - 

escriptors  són  mal  pronunciades  pels  que  no  les  usen  viventes.  Es  evident  donchs  que 
tant  els  uns  defectes  com  els  altres  poden  ésser  corretgits  per  les  Associacions  de  Lec- 
tura, ja  que  al  sentir  la  recta  pronunciació  en  els  mots  sovint  estrafets,  emmenarà  a  la 
correcció  a  molts  individus  que  may  hi  haurien  pensat;  axí  com  el  que  se  sia  avesat  a 
pronunciaries  malament  també's  corretgirà  per  l'eczemple  dels  lectors. 

Encara  sobre  aquest  punt  les  Associacions  de  Lectura  haurien  de  cridar  Tatenció 
als  poetes  de  la  terra  que  a  voltes  per  dessídia  al  rimar  llurs  escrits  no  tenen  presenta 
la  dicció  dels  metexos  y  aconsonanten  vocals  de  diferenta  tonicitat,  obligant  al  llegidor 
o  be  a  dir  malament  o  a  dexar  la  composició  defectuosa. 

Ademés  s'han  de  tenir  presentes  les  varietats  dialectals  per  les  quals  cal  tenirhi 
gran  respecte.  Pot  donarse'l  cas  d'estendres  les  Associacions  d'aquesta  mena  per  tot 
Catalunya  pera  complir  la  missió  que'ls  hi  es  pròpria;  però  cal  evitame  un  perill:  Tuni- 
fïcació  de  ia  llengua  en  les  manifestacions  públiques  dels  rhapsodes.  Les  varietats  dia- 
lectals han  d'esser  respectades  ab  tota  escrupulositat;  y  ab  axò  ens  referim  a  la  fonè- 
tica, no  a  la  sintacsis.  No  han  de  pronunciar  pas  diferent  de  lo  que  pronuncien  a  llur 
comarca;  jno  hi  han  pronúncies  dignes  de  menyspreu!  Cap  regió  pot  pretindre  Tesclu- 
si  va  d'esser  la  fidel  guardadora  de  la  castissa  fonètica  catalana!  Creyèu  que  tant  be 
enraonen  els  catalans  que  diuen  venre,  romanent  més  aprop  del  llatí,  com  els  que 
diuen  vendre. 

No  són  les  varietats  maneres  d  enraonar  de  gent  no  ilustrada,  sinó  varietats  llògi- 
ques  que  fins  cal  espandirles  y  respectaries  alhora  totes.  Les  Associacions  de  Lectura, 
els  seus  rhapsodes,  deuen  enlayrar  les  parts  comarcals  a  la  categoria  que's  merexen, 
no  dexantles  ofegar  jamay  per  cap  corrent  centralista.  Y  per  axò  no  hi  hà  d'haver 
cap  inconvenient  que  les  entitats  de  Lectura  ensenyin  a  llegir  troços  escuUits  ab  les 
varietats  corresponentes,  mentres  per  ésser  aquestes  de  poeta  distanciat  no  n'esdevingui 
mal  per  Tobra,  essent  factible  sempre  en  prosa,  y  enlayrades  allavors,  voltades  d*una 
certa  auriola  de  ben  dir,,  poden  dexar  en  son  degut  lloch  les  interessantíssimes  parles 
comarcals  avuy  en  les  grans  ciutats  no  conegudes  o  irrisoriament  criticades. 

Nu  cal  dir  que  un  cop  estudiada  Tortografia,  desapareguts  molts  sistemes  que  ara 
s  usen  y  que  científicament  no  tenen  raó  d'esser,  y  tendint  per  raó  natural  a  un  siste- 
ma únicb,  acceptat  per  riguro.sa  convicció  científica,  y  que  respecti  les  susdites  varietats, 
en  lo  que  possible  sia,  serà  axò  molt  fàcil,  però  mentrestant  no  deu  descüydarse  Tem- 
prcsa  per  un  poch  més  de  feyna  al  feria. 

Tasca  que  pot  molt  be  venir  aclarida  y  facilitada  pels  naturals  dels  respectius  paí- 
sos»  pertanyents  a  les  Associacions  comarcals. 

Avuy,  com  avuy,  y  resumint  de  tot  lo  dit,  l'únich  procediment  reyalment  pràctich 
de  vulgansació  dels  textes  genuins  catalans  són  les  Associacions  de  Lectura. 

V  aquestes  es  precís  que  hi  sien  abundoses  en  nostra  pàtria,  y  que  les  escoles  de 
llegidors,  de  rhapsodes,  sien  innombrables,  perquè  com  en  l'antiga  Grècia  vagin  aquests 
arreu  trametent  les  enlayrades  concepcions  al  poble,  que  de  lo  contrari  romandrà  com 
el  nostre  en  l'actualitat  sense  conèxer  tots  els  sobrenaturals  esforços,  tota  la  divinal 
inspiració  dels  poetes  y  literats  que  rimen  y  ritmen  serenament  el  sentiment  popular, 
texint  ab  ses  passions,  son  caràcter,  sa  història,  ses  tristors,  ses  glòries  y  ses  rialles  els 
maravellosos  poemes  d'accents  perdurables  y  entonacions  eternes  y  divines. 

La  primera  Associació  que  es  exida  a  la  llum  a  Catalunya  té  l'honor  al  concorrerà 
n'aquest  gloriós  Congrés  de  nostra  gloriosa  Llengua,  y  de  pregar  humilment  y  respec- 


—    637    — 

tuosa  que  s  digni  ferse  seu  el  clam  de  la  metexa,  y  digui  desde  son  enlayrat  sitial  a 
tot  Catalunya,  a  totes  les  Corporacions,  a  tots  els  poetes  y  a  tots  els  escriptors  y  ar- 
tistes que  si  volen  sien  conegudes  llurs  obres,  que  sj  volen  sien  apreciades  y  tinguin  el 
ressò  a  que's  fan  merexedores,  que  si  volen  axecar  el  nivell  intelectual  del  poble,  han 
d*ajudar  ab  tot  son  esforç  a  les  Associacions  de  Lectura,  als  decidits  humildíssims 
cossos  de  rhapsodes,  fundantne  arreu  de  Catalunya,  y  constituint  axf  els  verdaders 
Ateneus  moderns,  espansius,  y  j  amay  tancats,  ni  forasters  ab  les  colectivitats  populars. 

Sols,  senyors  y  mestres,  d'aquexa  manera  vulgarisarem  els  textes  genuins  cata- 
lans a  Catalunya,  vulgarisació  que  cal  a  la  salut  y  vida  intelectual  del  poble. 

V  ara,  perdoneu! 

He  dit 


—     638     — 

De  Mossèn  Joan  Aguiló,  de  Mallorca. 

Fronteres  de  la  Llengua  Gttalana  y  Estadística  dels  que  parlen  en  català 

jSalut,  Germans! 

Salut  los  quatre  milions  de  regionals  que  am  la  meteixa  parla,  hi  encarnen  les  aspi- 
racions d'un  cor  inmens:  d*un  cor  que  bat  am  gran  fortor  y  empeny  per  ses  artèries 
la  vitalidat  llevantina,  la  vitalidat  qu*a  glopades  s'estén  per  les  nostres  regions  medite- 
rrànies. 

Salut  la  vigorosa  Catalunya  y  València  sa  germana,  reyna  dels  jardins.  Salut  les 
Perles  Balears  y  llur  valent  y  amorós  germà  el  muntanyench  y  floridíssim  Rosselló 
juntament  amb  els  qui  habiten  dins  la  vall  d* Andorra  y  l'Algué  de  Sardenya  y  les 
terres  del  Llevant  d'Aragó. 

Rays  poderosos  de  claror  y  de  foch  y  de  vitenca  sava,  abundoses,  ne  brollen  de  la 
nostra  sempre  benvolguda  llengua,  dins  aquestes  regions  aont  se  conserva  encara  viu 
y  calent  Tesperit  de  l'Avior  cristiana  y  patriòtica.  Com  dins  un  calze  d'or,  dins  aques- 
tes regions  sembla  que  s'es  escolada  la  vida  d'Espanya  y  la  seua  nobilíssima  tradició. 

Arrancauli  a  la  moderna  Espanya  les  regions  llevantines  de  la  mar  mediterrània,  y 
si  no  fos  per  les  tramuntanenques  de  la  mar  cantàbrica,  que  també  son  regionalistes 
fins  a  n-el  moll  dels  ossoS,  jque  li  roman  de  comerç  y  d'indüsttia,  de  marina  mercant  y 
de  manufactura?  ^que  li  roman  del  conró,  qu'es  la  font  de  la  vida?  ^ont  son  els  aven- 
çois  novells,  les  maquinàries  y  els  grans  capitals  en  acció?  ^aont  es  l'activitat  treballa- 
dora que  de  les  terres,  a  voltes  més  ingrates,  més  penyaloses  y  secanes,  en  fa  jardins  y 
hortes  y  paradissos  de  fruitals,  que  robustexen  y  creixen  polents  y  esponerosos?  ;Aont 
son,  sinó  en  aquelles  terres  tant  ben  regades  am  la  vital  suor  dels  qui  parlen  la  nostra 
amiga  Llengua?  ^aont  s'assemblen  amb  els  nostres  els  camins  de  ferro  y  carreteres,  els 
camins  veinals  y  fins  y  tot  els  camins  de  ferradura,  que,  com  a  torrentals  d'exuberant 
producció  industrial  y  agrícola,  vessen  arreu  vital  manteniment? 

En  Uoch  d'Espanya  s'hi  aixequen  més  altes  de  punt  les  Arts  y  les  Ciències  y  la 
Relligiosidat.  En  lloch  hi  viuen  am  més  buUenta  espansió.  ^Quines  grans  obres  se 
fan,  fora  d'estes  regions,  per  iniciatives  particulars,  sensa  la  subvenció  del  Estat,  sensa 
l'adjutori  subvencional  del  tresor  públich.?  Fora  d'estes  regions  no  se  n'hi  aixequen  de 
nous  de  campanars  y  temples  com  a  sospir  per  l'Infinit,  am  les  almoynes  particulars 
dels  bons  catòlichs.  No  n'hi  ha  de  xemeneyes  que  glopetjin  tant  de  fum  y  de  bavor 
donant  així  a  conèixer  el  rebuU  del  treball  que  dins  sos  cors  bat  y  s'hi  desplega. 

Sens  aquestes  regions  treballadores  la  nostra  Nació  sembla  un  cadàver. 

Després  d'aquestes  notes  preliminars  que  brollen  en  l'estudi  estadístich  que  duym 
de  les  regions  que  parlen  aquesta  llengua  tant  enèrgica,  aquesta  llengua  qu'es  Tespres- 
sió  de  nostra  vida  interna,  cal  ja  començar  el  treball  qu' emprenguérem  per  lletgir  a 
n-aqueix  sabi  Congrés,  posant  així  una  pedreta  més  a  la  gran  obra  de  restauració,  que 
s'ha  de  dur  a  bona  fi  am  l'ajutori  de  Deu. 


r^'^'sfmfw^y'^^^^''^''''^ 


—    639    — 


Llansau,  senyors,  la  vista  af  demunt  aquell  mapa,  y  allà  voreu  arreplegades  les  nos- 
tres benemèrites  regions.  Fassemhi,  donchs,  una  passetjadeta,  y,  amb  les  estadístiques 
oficials  am  les  mans,  vorem  la  seua  importància,  mentres  tant  desplegam  la  nostra 
Comunicació. 

La  primera  província,  que  salta  a  la  nostra  vista,  es  Tesponerosa  Barcelona,  am  sa 
bellíssima  y  grandiosa  Capital,  am  la  Ciutat  comtesa  y  altres  set  ciutats  més  que  li  fan 
companya.  A  dins  llurs  territoris,  de  7  690*50  Km' ,  comandats  per  17  partits  judicials' 
y  318  ajuntaments,  hi  viuen  1.054  541  habitants  de  fet;  acobítiantse  dins  les  8  ciutats 
dites,  dins  60  viles,  283  lloguerets,  431  redols  de  cases  y  22  815  cases  qu'ençà  y  allà 
rumbetjen  espargides  per  sos  massos  y  sos  camps. 

Veynada  d'ella,  la  noble  Tarragona,  que  té  per  cap  Tantiga  Tarraco,  hi  estén  sos 
6490*35  Kms' ,  baix  de  la  mà  de  8  partits  judicials  y  185  ajuntaments.  La  seua  pobla- 
ció, manco  intensa  que  la  de  Barcelona  es  de  337  964  habitants  de  fet,  que  tenen  son 
fogar  dins  7  ciutats,  68  viles,  172  lloguerets,  103  remolins  de  cases  y  27  167  cases  es 
campades  dins  sos  territoris. 

La  província  de  Lleyda  aont  les  hortes  tant  hi  floquen  regades  am  les  aygues  del 
canal  d'Urgell  y  les  cinch  abundoses  cíquies  de  la  plana  de  la  ciutat  lleydatana,  n'està 
també  molt  ben  fornida  de  cases  y  de  gent,  Sps  274  590  habitants  umplen  de  vida  els 
muntanyosos  paratges  d'esta  terra,  els  quals  donen  estatge  a  tota  la  gent  dins  8  ciutats 
y  81  viles,  653  lloguerets,  148  replechs  de  cases  y  29  723  cases  escampades,  bastides 
en  tots  els  endrets  de  sos  12  15079  Kms'  ,  distensió,  compartits  en  8  partits  judicials 
y  325  ajuntaments. 

La  marítima  y  pirenayca  província  de  Çirona,  la  valenta  heroína  que  feu  cara  a  la 
força  imperial  napoleònica,  encar  que  la  mitat  més  petita  que  Lleyda  perquè  no  té  més 
de  5  864*96  km'  ,  li  guanya  de  població  amb  sos  299  287  habitants,  els  quals,  baix  de 
6  partits  judicials  y  247  ajuntaments,  tenen  cobiti  dins  3  ciutats,  59  viles,  399  llogue- 
rets, 318  redols  de  cases  y  8  610  cases  escampades  pel  plà  y  la  montanya.  Podem  ara 
sortir  de  la  terra  catalana  y  entrar  dins  Aragó. 

Veynat  de  Catalunya  s'hi  estén  Aragó,  del  qual  la  Llengua  catalana  no  'n  respecte 
la  frontera,  entrantli^un  bon  tros  dins  ses  tres  províncies:  Osca,  Saragossa  y  Terol. 

Una  pelleringada  d'uns  3  559  km'  ,  a  la  part  oriental  de  la  provincià  d'Osca,  es  el 
territori  que  poblen  els  42  47 1  oscasins  qui  tenen  am  nosaltres  la  meteixa  parla.  Sos  4 
partits  judicials  y  els  56  ajuntaments,  que  hi  entren,  inclouen  una  ciutat,  12  viles,  109 
lloguerets,  22  aplechs  de  cases  y  7  710  cases  de  foravilers. 

■  Saragossa  també  paga  tribut  a  la  nostra  Llengua.  11  120  saragosans  establits  dins 
892*60  km'  ,  pertanyents  a  un  partit  judicial  y  5  ajuntaments,  son  els  aragonesos  que 
dins  aquesta  província  parlen  com  nosaltres  y  habiten  5  viles,  un  llogaret,  4  redols  de 
cas;es  y  3  190  cases  de  camp  espargides  per  aquells  endrets. 

Un  cap  de  la  província  de  Terol  qui  tira  i  113  km'  també  roman  tancat  dins  els 
dominis  de  la  Llengua  catalana.  Dins  aqueys  Uochs  terolesos,  qui  contenen  2  partits 
judicials  y  2 1  ajuntaments,  hi  passen  la  vida  27098  habitants  qui  tenen  per  estatge 
una  ciutat,  39  viles,  15  lloguerets,  20  redoles  de  cases  y  10948  cases  de  conradors, 
escampades  per  tota  la  regió.  i 

Si  Aragó,  encara  qu'allunyat  de  la  ribera  mediterrània,  també  es  particip  de  la 
nostra  parla,  més  ho  es  la  regió  valenciana,  de  la  qual  tenim  més  d*un  milió. 

Vestida  de  jardins  y  hortes,  reblida   de  fruytals,  s*estén  la   província  de  València, 


—     640      - 

donant  cabuda  dins  sa  grandària  de  4  235  km»  de  terriWi  als  664,653  habitants  qui, 
baix  de  14  partits  judicials  y  200  ajuntaments,  que  umplen  8  ciutats,  61  viles,  163  Ho. 
guerets,  133  aplechs  de  cases,  17  974  cases  de  foravilers  y  bons  conradors,  sobre  tol, 
d'hortalissa.  » 

337  405  alacantins  que  poblen  4  253  km' ,  dividits  en  1 1  partits  judicials  y  98  ajun- 
taments, son  els  habitants  de  la  província  d'Alacant  qui  també  tenen  am  nosaltres 
Uengüística  germanor.  Els  centres  de  població  aont  habiten  son  7  ciutats,  52  viles,  ^(i 
lloguerets,  331  redols  de  cases,  y  encara,  a  més  d'això,  ençà  y  enllà  per  dins  les  seues 
terres  abundoses,  hi  ha  més  de  21  725  cases  espargides. 

Castelló  de  la  Plana  també  mos  ne  dona  un  bon  nombre  de  fills  seus  per  afegir  a 
l'estadística  dels  qui  fan  am  nosaltres  germania.  Dins  4857*12  km*  de  son  territori 
en  mantén  249  752  de  castellonesos  am  lo  meteix  parlar.  Les  ciutats  que  les  cobejen, 
son  2,  les  viles  son  49,  els  lloguerets  45,  els  remolins  de  cases  186  y  l'escampadissa  de 
cases  de  camp  qu'arreu  el  brufen,  puja  a  26  537. 

Les  tres  preuades  Perles  Balears,  d'una  tant  vella  y  esplendorosa  història;  les  tres 
Illes  daurades  que  son  l'enveja  de  totes  les  nacions,  tant  ricament  florides  y  tant  abun- 
dosament poblades  en  tota  sa  grandària  de  5  014*1 1  km* ;  am  sos  311  649  habitants, 
qui  les  conren  tot  feyners,  donen  també  un  gran  ressalt  a  la  nostra  Llengua  per  la 
puresa  am  qu'encar'ara  la  conserven.  Així  meteix  baix  de  sos  5  partits  judicials  y  61 
ajuntaments,- les  umplen  de  poblatge  7  ciutats,  50  viles,  31  lloguerets,  323  remolins  de 
cases  y  25  626  cases  que  brufen  el  pla  y  la  montanya,  entre  antichs  monuments  y-  his- 
tòrichs  recorts. 

No  es  a  Espanya  tota  sola  per  aont  s'estén  la  llengua  esponerosa  de  les  nostres 
regions;  també  tramunta  'Is  Pirineus,  y  vessa  per  dins  França,  fentse  senyora  de  casi 
tot  el  Rosselló.  Aquest  gran  poble  de  coratge  tant  mallorquí  que,  fins  y  tot  ens  assero- 
ble  am  sos  monuments  més  estimats,  la  parla  ben  estil•lada  la  nostra  Llengua.  Son 
301  centres  de  població  qu'acobitien  els  200  536  catalans  de  França.  Els  Pirineus  no 
son  estats  una  barrera  prou  valenta  per  departimos  dels  bons  rossellonesos;  ni  la  llen- 
gua francesa,  que  voldria  dominar  per  tot  lo  món,  ha  pogut  arrancarlos  llur  antiquíssim 
parlar.  Son  catalans  d'arrel  y  catalans  volen  ésser. 

Dins  el  cor  de  la  montanya  pirenenca  hi  ha  també  una  vall;  d'hivern  nevada  y 
d'estiu  florida,  qu'abriga  dins  sos  6  distrits  municipals,  6  parròquies  y  30  lloguerets^ 
poblats  de  6  000  montanyesos  honrats  y  sempre  independents  Es  la  petita  república 
d'Andorra  que  tira  496  km^  . 

Més  enllà  de  les  Balears  hi  ha  un'altre  illa  de  molta  grandària,  que  pertany  a  n-el 
reyne  d'Italia.  Es  l'Illa  de  Sardenya  que,  per  una  cosa  estranya,  també  conserva,  dins 
la  petita  regió  d'Algué,  la  Llengua  catalana.  Sols  aquest  poble  marítim  qu'es  d'unes 
1 2  000  ànimes,  es  el  qui  la  parla.  La  vall  marinenca  qu'està  a  l'occident  de  l'Illa  dins 
la  provincià  de  Sàssari  acobitia  aquesta  ciutat  de  germans  nostres. 

Duyta  ja  a  llur  terme  l'Estadística  dels  qui  enrahonen  amb  la  nostra  parla,  encar  hi 
manca  destriar  les  fronteres  llingiiistiques,  que  li  fan  partió. 

Senyar  una  retx»  entre  mar  y  terra,  demunt  les  platges  d'arena  movedissa,  ho  es 
molt  dificultós.  Això  nos  cal  fer  ara  per  acabar  la  tasca.  Les  regions  continentals,  aont 
se  parla  la  Llengua  catalana,  estan  entre  dues  mars:  la  mar  mediterrània  per  Llevant  y 
la  mar  de  les  llengües  estranyes  p'el  Nort  y  per  Ponent.  La  retxa,  entre  estes  regions  y 


Mapa 

de  la  Llengua 
Catalana 


irRRlTORl        Ll^ 


HGÍX^O^ 


,6*^ 


To- 


,> 


El  dlbtïHft  D.  Aritími   HloPtt. 

In  aireí^dA  dt'  Mil  Juiin  AeuïUv. 
delftciet•'lxtï  vila,  y  Im  revisin  In. 
T  Fompk-Urla  la  írtJïitiMd  dv  (Niji 
&  í»ïí  Mn.  Alcover. 

Le»  frl&rlcíea  i^r  (li*t**riii*ïiiir 
lAtrantem  inn^i'ustii•ii  son  tfiï- 
lei  de  les  íonts  íeíüt'tïl* 

wvimUtrt^n  íí*'*  VttlPtftintfm'ht'ti . 
AuBurt  Dr.  J.  Hft<Uvl(íi^r.  Ah'- 
tiïnch.  RfitUíll  (Mil•lirní  (lemunr 

(jtt  de  f  íróhcr,  I  luo  lUüò+ 

Wtt.    Alt-over    Mr,    s^urúdi !>. 

jirottiiüor  íJí*l  Lietru  <1m  V^r-íBilll•  <<, 
qite  ¥*  reLnrror  iWtvs  rt'jiion-i 
Mttiduirn  lUjrv  (llnli  (Tt'i 

r«lt«  riMPí/í/o  rciiimmt'Hiin  ili- 
Slf .  S*ro  ( hiu  n  1  y  nt  1 1  el   '  »>  ^  <írr^ 

fWttttoiirt  rti  Fiï  /^rïiíí^ïVí  íír^Pic.íf 
itóf   VoïniiiMt'ttHí'j  rlvl   |ir,  Fr|E? 

«'íu^aiadi',  fiiií*c  de  J'í  n'tuvji, 
ilíínà  Tiífbttkm'Tit  a  Mïí.  Aliov*  r 

fftïrtierjt.  dl»  l^  ftAifu^t  »Je  iuih; 

».  tlífcríneh<iHí!'l  |if>i  hi-^lH 
y  Uii.  Alenvt-r  repli  irüTeii  f-í»liM* 
lalmutí^ríi  UíiiRíh'iniii  <li'  l>i  r*' 
atiV  pifetietïf*n  (iurnut  l'r^íf  nrsUi 
niúKiifien   íHie    Is  i    hmi   íetii   t  u- 

ïiH  d«  J£u*^v3iM  úm  u  lu  Viitl 
d'Aríiíi  y  de  ViUllcr  lltiu  m  j*!*- 
de<íués. 


■ii. 


.* 


S5^- 


/^í'* 


/    * 
^^» 


t 


C  054^^115     IMTÏBN  ACISIftil. 

ït  El 


ESCAU  IryOOOO 


ADVERTÈNCIES 

1.  Lí-s  illen  Balears  esiàn  dibuixades  a  u-el  muj>a  no  segons  la  situació  qu'ocupen  respecte  del  Continent,  sino  molt  més  aproj» 
cap  a  València  Així  la  tela  no  ha  haguda  d  ésser  tan  grossa. 

2.  La  sèrie  de  creueies  aU  puuts  r.-|-.-|-,-|-.-|-.-f..)  significa  la  frontera  d'Estats. 

I-a  sèrie  de  retxetes  ah  punts  (.  -.  .  -.)  representa  la  divisió  de  provincià  o  departement  (dins  France). 


—     6+1     — 

les  aygues  salades  de  ia  mar  llevantina,  està  ben  destriada:  perquè  estes  aygues  may 
seran  invasores  de  la  parla  qu  han  sentida,  tants  de  sigles  mesclada,  am  la  remor  de 
ses  onades.  Mes  jay  que  l'altra  mar  IHngiiistica  es  pitjor!  Ses  onades  s'aixequen  invaso- 
res, però  jperla  bona  sort!  fins  ara  se  son  esflorades,  sens  anegar  la  nostra  llengua. 
Encar  que  bé  ha  malevejat  sempre  no  ha  pogut  may  esvairia,  treurela  del  cor  dels  qui  la 
mamaren  ja  desde  sa  naixor. 

Comensem,  donchs,  a  senyar  esta  retxa  de  partió,  per  la  banda  de  tramuntana^  ja 
que  la  brúixola  sempre  apunta  cap  allà, 

Partdemunt  Perpinyà,  a  la  regió  francesa  del  poètich  Rosselló,  comença  aquesta 
ratlla  divisòria.  Partint  de  1" estany  de  Leucat,  cap  a  n-el  NO.,  hi  trobam  St.  Hipòlit, 
Salses,  Opul  y  Perillós^  y  baixant  desde  Perillós  vers  el  SO.  enfïlam  Vingrau,  Tautaull 
y  Estagell,  aont  se  passa  aquí  dessà  'I  riu  Agli,  tira,  tira  per  Montner  y  Força  Real.  Per 
dins  una  serra  de  muntanyes  se  troba  Milles,  Nefiach,  Illa  y  Rodes.  Aquí,  adressant 
cap  a  rO.,  passam  per  Vinça  y  Arbussols,  per  Eus,  per  Molitg,  Campome  y  Mosset, 
per  Urbanyà,  Sansa,  Real,  F^uigvalador  y  Fontrabiosa,  Fassem  ara  cap  al  S.  un'altra 
devallada  y  hi  trobarem  Formigueres,  Matemales,  Els-Angles,  Estany  de  Carrió  y 
Estany  de  Lanós,  fins  qu* arriba  a  Porté  y  d'allà  a  Porta.  La  ratlla  llingiifstica  pren  aquí 
per  la  partió  d'entre  França  y  Andorra,  passant  per  Hordes,  St.  Pere,  Vila,  Cortinada, 
Llars  y  Serrat,  que  son  lloguerets  de  la  petita  República. 

Entrant  aquí  definitivament  a  dins  Espanya  per  travessaria  de  N.  a  S.  feym  la 
tornida  pel  cap  d'amunt  de  la  província  de  Lleyda,  y  de  passada  i>er  Tor,  Boidís,  Lla- 
dorra.  Tabescà,  Serví,  y  Unarra,  arribam  a  n-el  riu  de  Noguera  Palleresa  fins  a  Alós  y 
prenim  conca  avall  cap  a  n-el  S.  per  ísií,  Arren,  Boren  y  Sorpa.  A  su  aquí  hem  de  fer 
una  torçuda  cap  a  l'O.  fins  que  nos  trobam  a  Senet  qu'està  casi  a  la  ratlla  de  la  pro* 
víncia  d'Osca  o  vejTiat  d*Annetoque  ja  li  pertany.  D'aquí  prenim  Fontxamine  y  Casta- 
nesa,  Ardenuy,  Ribera  y  Les  Paules.  Sempre  cap  al  S.,  venen  Abella  y  els  dos  Espes- 
sos alt  y  baix,  vé  Torre-la-R ibera,  Calvera,  Beranuy,  Batesa,  Cardileny,  Serra  d'Uy, 
La  Pobla  y  Roda,  aont  torna  a  reprendre  de  cap  a  S,  O.  y  segueix  la  bordada  per 
Güell,  l^escarre  y  Soler.  Aquí  s'ha  de  travessar  el  riu  Isabena  que  corre  cap  a  Ponent 
y  va  a  ferse  tributari  del  Essera  deixant  a  Tesquerra  Lascarre.  Abans  d'arribar  a  Bena- 
barre.  encara  després  de  Lascarre,  s'ha  de  pas.sar  per  Laguarres,  Pocíelïo  y  Segarres- 
Altes,  Passat  Benabarre  ve  llavors  Purroy  y  Valón  desde  aont  regiram  cap  a  n-el  Sur 
per  Castelló  del  Pla,  Cabassa,  Peralta  de  la  Sal,  Quatrecors,  Rocafort,  St-  Esteve  de 
Llitera  y  Felagrinyó.  A  Tamarit  de  Llitera  se  fa  un  |x>ch  de  revolt  cap  a  S.  E.  per 
enfilarhi  Algayó  y  ICptús  fins  al  riu  Cinca,  a  la  vora  del  qual  hi  ha  Bellver,  Ossó,  Saldí, 
Velilla  de  Cinca,  Les  Casetes,  Fraga,  Torrent  de  Cinca,  St.  Salvador  y  Massalcoreig. 
Amb  això  deixam  la  província  d'Osca.  Prenim  per  dins  la  de  Saragossa,  anam  a  caure 
a  Mequinensa,  travessam  TEbre,  del  qual,  a  n  aquest  endret,  se  fa  tributari  el  Cinca  y 
passam  avall  cap  al  S.  deixant  a  l'esquerra  Fayó,  Nonasp,  Tabara  y  Maella.  Tot  d* una 
sortim  de  Saragossa  per  entrar  a  la  provincià  de  Terol  y  escapollarla  també  un  tros, 
enhlant  Massalíó,  Valldeltorm,  Mas-del-Llaurador,  Valljunquera  y  la  Codonyera,  sem- 
pre enretirantnos  un  poch  cap  a  S.  O.  D'aquí  reprèn,  fent  una  ésse  per  Fórnols.  La 
Ginebrosa,  Cerollera,  Ayguaviva  y  Torre  d'Arca.  L'endret  per  ont  sortim  de  Terol  es 
aquí.  La  província  de  Castelló  de  la  Plana  també  Them  de  trescar  de  cap  a  cap. 

Seguint  cap  a  n-el  S.,  sempre  conca  amunt  del  riu  Torcall  o  Bergantes,  el  primer 
|jobïe  que  trobam  dins  la  província  de  Castelló  es  Sorita,  y  llevors,  vora  vora  M  riu 


—      642      — 

vetien  Ortells,  Vidores  y  Torcall,  y  sortint  de  la  conca  cap  a  TO.  trobam  Todolella  y 
la  Mata  del  Forcall,  que  te  devora  Saranyana,  Si  d* aquí  tornam  baixar  cap  a  n  el 
Sur,  onejant  entve  Llevant  y  Fonent  trobarem  Ciflch  torres  ^  Castell  fort.  Ares  del 
Mestre,  Vilafranca  del  Cid^  Benasal,  Culla,  Vistabella,  Benafigos,  Penyagolosa,  Xodos, 
Adzaneta  y  Lucena  del  Cid.  Passant  més  enllà  la  frontera  1  lingüística,  fiem  de  fer 
una  mancada  cap  al  E.  per  Alcora  y  Ribesalbes,  avans  de  travessar  el  riu  Mijares.  Torna 
onetjar  cap  a  n-el  S.  per  Suera  Alta,  Artesa,  Tales,  Beíxí,  Artana,  Eslida»  Vllavella, 
Alfondíguilla  y  Valldubíó  fins  a  entrar  a  la  provincià  de  València  per  ran  d'Algar.  Per 
seguir  per  dins  València,  lo  primer  hem  de  passar  el  riu  Palància  y  tombar  cap  al  SÜ, 
per  Alfara  Algímia,  Olocau  y  Casinos  y  tornar  a  baixar  cap  a  n-el  S*  per  Liria,  Henis- 
sano,  Benaguacii.Per  Vilamarxarií  y  Ribarroja,  fent  una  gran  osca  vers  el  Llevant,  s  hi 
troben  Manïsses,  Quart,  Aldaya,  Alsacàs,  Torrent,  Picasent  y  Tu  ris,  aont  comensam  a 
seguir  el  riu  Magro,  conca  avall.  Vers  el  SE.  hi  ha  Monroy,  Llombay,  Catadau  y  Car- 
let, y  més  envan£  vers  el  S.,  Alcudia,  Guadassua,  Masalvés,  Benimustem  y  Alberkh, 
per  ont  se  passa  'I  Jucar  entre  Carser  y  Vilanova  de  Castelló,  Su  abaix  venen  Estubeny, 
Torrent,  Llanera,  Torrelló,  Cerdà  y  Alcúdia.  Per  anar  a  Montesa  hem  de  prendre  de 
cap  a  SE.  y  tot  dret  per  Vallada,  Mogent  y  Font  de  ïa  Figuera  ja  en  tram  dins  la  pro- 
víncia d'Alacant.  Per  dins  la  terra  alacantina  hem  de  partir  cap  a  n-el  S.  per  Camp  de 
la  Mirra,  Canyada  y  Petrell  fins  a  Monòvar,  aont  s'ha  de  ler  una  volta  seca  cap  al 
Ponent,  per  arribarà  Pinós  y  liavors  tornar  arrera  cap  a  Llevant  fins  a  Novelda,  Elx, 
Crevillent  y  Sta.  Pola,  son  les  derreres  poblacions  d*alià  la  ciutat  d'Alacant  que  parlen 
la  nostra  benvolguda  Llengua.  * 

Deu  fassa,  donchs,  que  les  ones  de  la  mar  de  les  llengües  estranyes,  sempre  engo- 
lidores, cayguin  esflorades,  abans  de  traspassar  un  dit  dels  61000  km,  quadrats  de  la 
terra  nostra  qu  encobeyeix  la  nostra  llengua;  abans  d'anegarne  cap  més  dels  nostres 
86  partits  judiciaís;  cap  ni  un  dels  nostres  1620  ajuntaments;  cap  ni  una  de  les  55 
ciutats  que  nosaltres  poblam;  ni  cap  de  les  562  viles;  ni  un  Uogueret  dels  21S0  que 
nos  pertanyen;  ni  un  redoíet  de  cases  de  2019,  que, , si  Deu  vol,  han  d'arribar  a  ésser 
grans  viles;  ni,  fins  y  tot^  una,  qu'es  una,  de  les  203000  cases  escampades  que  bru  fen  y 
umplen  de  vida  1s  nostres  camps;  ni  fins  y  tot  jdeixaumho  drr*  senyors!  ni  fins  y  luí 
un  dels  quatre  milions  de  germans  nostres,  qui  parlen,  la  nostra  .sempre  benvolgudjssi- 
ma  llengua.  jNo!  sinó  que  vajin  en  creixensa,  fins  que  siguem  un  poble  grandiós,  feliç, 
y  sobre  tot,  bon  cristià,  com  la  nostra  Avíor^  qui,  perquè  ho  era  de  bonde veres  se  ka 
tant  gran,  tant  anomenat  dins  lot  lo  mòn. 

He  iHT 


J 


—     ^4^      — 


TAULA  ESTADÍSTICA 
de  les  Regions  <|ue   parlen  la  Llengua  Catalana 


1  KÜMíi  DE  J,t^  l'Ki  ^ VLsaElí 

li 

5 
17 

1 
\ 

I 

2 
7 
14 
11 

11 

61 
318 
325 
247 
185 

se 

5 
2[ 

8Ï 

200 

98 

iMutm^ 

Vílei 

50 
60 
SI 
59 

68 
13 

5 
39 
49 
6t 
52 

1 

31 
283 
653 

7m 

172 
109 
1 
15 
45 
163 
76 

li 

323 

431 
148 
318 
1«3 

22 
4 

20 
186 
133 
331 

'  Cim  H 

ÍEtttnild  «n 
km. 

MIadà 
úafaí 

Bftlean,                          .    .    . 

Barcelona.    ....... 

LleydA  ......... 

Qirona            ,        .         *    .    . 

7 
8 
8 
3 
7 
1 

1 
2 
H 
7 

25  626 
22  815 

®723 
8610 
27  107 
7  71Ü 
3E90 
lOíHS 
2653Í7 
17  Bn4 
21  725 

50I4'LI 
7  690^50 
12150-79 
5»64^96 
649<)'36 
3  569-81» 
892*60 
1  ]  13^81 
48574Ï 
42a5'8i 
42SÏ'52 

3n64í» 

10&4  541     ! 

274  59Ü    ; 

2992B7    ; 

337964    ; 
42  471 
W  120 
27  098 

349  752    ' 

664  653 

3J7  406 

TarraRont,    ,,,.,., 
Otca       .    .    ,        ,    ,    .    .    . 

Sirii£0»a , 

TflroL     ......... 

Ca«e116dç  lo  Plana       .    .    . 

València .    . 

lAJacani 

Total  dt  lo  íTEspúnya,  .    . 

m 

lüOT 

52 

536 

1ÍMT 

2013 

2Q2Q2S 

56123•37 

3.610^:*!    i: 

Andorra.    ..,..,- 
Ronvellò.        

Alguí * 

m 

6 
15 

1 

í 

2S 

206 

2ÚI9 

1 

1400 

4dGD0 

GÜOD 

21J0536 

l2tIX) 

ro/fl/.      -  .  ,      -  .  .   - 

1619 

55 

562 

3183 

2Ü3425 

S6619'JJ 

3  8:^066 

I . 


—     644     — 

De  Mr,  Jean-A.  BrutailSj  Arxiver  de  la  Gironde. 

Le  droít  andorran«  Sa  formatíon  et  son  évolutíon 

m 

Nous  sommes  assez  mal  renseignés  sur  les  lois  generales  auxquelles  sont  somi- 
ses  l'existence  et  Tevolution  des  coutumes  de  nos  contrèes.  Ce  qu'on  en  dit  est  piutot, 
en  eflet,  le  resultat  de  déductions,  de  raisonneinents,  que  la  constatation  directe  de  faits 
immediats  et  positifs.  Peut  étre  n'est-il  pas  inutile  d'étudier  à  ce  point  de  vue  la  cou- 
tume  d*Andorre. 

Notons  d'abord  que  cette  coutume  est  presque  entièrement  òrale:  sur  quelques 
points  nous  possédons  des  textes  législatifs;  en  outre,  des  pgirticuliers  ont  rédigé  un 
petit  nombre  de  mémoires  sur  les  regles  de  la  procédure;  m^iis  Tensemble  du  droit  n'est 
fixé  dans  aucun  écrit,  officiel  ni  officieux^  Aussi  bien,  c'était  la  situation  habituelle  des 
anciennes  coutumes  locales:  les  chartes  dites  de  coutumes  n'enregistraient  qu'une  faible 
partie  du  droit;  la  presque  totalité  de  la  législation  restait,  si  Ton  peut  ainsi  parier,  à 
rétat  oral. 

A  l'origine  et  pendant  tout  le  moyen  àge,  la  coutume  andorrane  ne  se  distingua 
point  de  la  masse  des  coutumes  catalanes.  La  population  était  de  langue  catalane;  la 
situation  géographique  du  pays  le  mettait  en  rapports  joumaliers  avec  la  Catalogne. 
Aussi  le  fond  du  droit  andorran  est-il  catalan:  Torganisation  de  la  famille  andorrane  est 
calquée  sur  la  merveilleuse  organisation  de  la  famille  catalane. 

Après  le  droit  catalan,  la  plus  large  part  revient  au  droit  canonique.  C'est  ce  droit, 
c'est  l'idée  religieuse  qui  a  façonné  la  conscience  juridique  des  Andorrans.  Un  bayle  a 
motivé  naguère  un  jugement  sur  ce  que  «le  paiement  des  salaires  est...  Tun  des  precep- 
tes de  notre  sainte  Mère  TEglise»;  ce  bayle  a  formulé  la  théorie  des  obligations.  en 
droit  andorran  beaucoup  plus  exactement  que  les  juristes. 

Telle  était  l'action  de  la  loi  canonique.  si  puissante  ètait  son  influence  dans  les  Val- 
lées  qu'un  examen  attentif  révèle,  çà  et  là,  une  antinomie  entre  la  loi  civile  et  la  loi 
religieuse.  Au  milieu  du  XIX*  siècle,  quand  une  convention  était  présumée  Ulégale, 
on  la  renforçait  d'un  serment  prété  sur  le  Crucifix,  entre  les  mains  du  notaire;  désormais, 
la  partie  qui  s'était  ainsi  engagée  en  conscience  ne  pouvait  plus  requerir  des  juges 
séculiers  l'annulation  du  pacte  tant  qu'elle  ne  s'était  pas  fait  relever  de  son  serment 
par  l'autorité  ecclésiastique.  Encore  aujourd'hui,  quand  un  mineurde  vingt  cinq  ans 
contracte  une  obligation,  il  jure  de  la  ratifier  à  sa  majorité  et,  s'il  veut  plus  tard  en 
poursuivre  la  rescision,  il  doit  au  préalable  se  faire  autoriser  par  l'Ordinaire  diocésain. 

Le  droit  romain  est  un  autre  element  de  la  coutume.  On  sait  que,  durant  le  moyen 
àge,  son  prestige  lui  valut  un  succés  general.  L'écart  était  trop  grand,  d'ailleurs,  entre 
l'état  social  de  la  Rome  antique  et  l'état  social  de  l'Europe  médiévale  pour  que  la  loi 
de  celle-là  put  s'adapter  aux  besoins  de  celle-ci;  le  triomphe  du  droit  romain  fut  dono, 
avant  tout,  apparent  et  factice.  L'un  des  expedients  par  lesquels  on  mettait  ce  droit 


VJÍS 


.  ï 


[SÇITíí  ■-i^íV•r.    ■''^^  .  .•:•  5&^? '^wp^^íf^j  ^i^^^^^iytsi^^^-^ji^^a^^ter^^fjvy/  ^i^mtk;^^  v  ^  ■    ' ' 


—    645    — 

d*accord  avec  la  réalité  des  relations  jurídiques  consistait  dans  les  renonciations;  on  re- 
nonçait  aux  dispositions  des  lois  rocnaines  qui  étaient  contraires  à  la  pratique.  Üe  ces 
renonciations  Tusage  s'est  conservé  dans  les  Valleés;  certaines  sont  de  style  dans  les 
actes  rédigés  par  les  notaires  andorrans. 

A  en  croire  le  Conseil  general,  le  droit  romain  aurait  dans  la  coutume  un  ròle  pré- 
pondérant.Il  ne  faut  pas  oublier  que  le  fait  d'adopter  une  législation  détertninée  impïi- 
que,  dans  une  cetaine  mesure,  une  nationalité.  Si  les  Andorrans  reconnaissaient  la  pré- 
valence  du  droit  catalan,  ils  craindraient  de  fournir  à  l'Espagne  un  prétexte  pour  absor- 
ber  leur  pays.  Le  souci  de  leur  indépendance  est  l'une  des  raisons  qui  les  poussent  vers 
le  droit  commun,  vers  la  loi  romaine.  Mais  les  affirma tions  offirielles  que  dicte  cette 
préoccupation  n'altèrent  pas  le  fond  du  droit,  lequel  n'est  et'  ne  serà  janiais  modiííé 
qu'à  la  surface  par  les  influences  romaines. 

Les  influences  espagnole  et  française,  au  contraire,  gagnent  de  jour  eíi  joiir.  Ce 
sont  proprement  des  apports  étrangers,  peu  considerables,  mais  qui  finirontje  le  crains, 
par  envahir  la  coutume  entière. 

*  * 

II  est  à  peine  utile  de  diré  que  la  coutume  se  transforme,  comnie  toutc  chose  ici 
bas.  De  cette  évolution  nous  avons  des  preu  ves  tangibles  dans  la  survivaiice  de  for- 
mules surannées  et  vides  de  sens. 

Les  notaires  insèrent  souvent,  à  la  fin  des  renonciations,  ces  mots:  «Ab  jurament 
llargament».  C'est  une  réminiscence  du  serment  par  lequel  les  parties  contractantes 
promettaient  de  ne  pas  faire  valoir  les  moyens  de  nullité  auxquels  elles  venaient  de  re 
noncer. 

A  certains  jours  determinés,  le  nunci,  qui  est  l'huissier  de  l'Andorre,  se  reiid  sur 
les  places  publiques  et,  tenant  un  livre  quelconque  à  là  main,  il  crie  par  trois  fois: 
«Avis.  Avuy  s  encanta  los  llibres  dels  comuns,  iglesies  y  segrestanies. »  <Avis.  Au 
jourd'hui  on  met  aux  enchères  les  registres  des  paroises  et  des  églises,»  En  réalité,  il 
ne  met  rien  aux  enchères,  et  personne  ne  sait  plus  à  quoi  répond  cette  prucla- 
mation. 

Au  debut  de  la  phase  d'exécution  des  jugements  civils,  le  méme  ?iund  se  rend  deux 
fois  chez  le  plaideur  qui  a  succombé  et  lui  dit,  la  première  fois:  «Avuy,  a  instància 
de...  y  per  ordre  del  batlle,  se  trauen  pinyores.»  « Aujourd'hui,  à  la  requète  d'un  tel  et 
par  orde  du  bayle,  on  fait  une  saisie,  ou  on  prend  les  biens  saisis.»  Et  la  seconde  fois: 
«Avuy,  vos  encanto  les  pinyores  que  vos  vaig  traure.»  «Aujourd'hui,  je  mets  aux  en- 
chères les  biens  que  j'ai  saisis.»  Comme  le  nunci  ne  pratique  effectivement  ni  saísie  ni 
mise  aux  enchères,  ces  phrases  sacramentelles  sont  des  vestiges  d'une  procédure  aban- 
donnée.  L'usage  s'en  conservé  vraisemblablement  parce  qu'elles  comporten t  des  hono- 
raires. 

Les  procédures  privilégiées  et  sommaires,  qui  débutent  par  rexécution,  sont  en 
baisse.  C'est  ainsi  que,  dans  les  actes  entre  particuliers,  la  clàusula  de  ters  est  à  peu 
pres  sans  effet.  L• hostatge  ou  contrainte  par  corps  conventionnelle  est  tombé  en  discre- 
dit.  La  procédure  tend  à  plus  de  prudence  et  d'équité. 

En  matière  criminelle,  la  torture  est  abolie;  les  compositions  en  nature  sunt  à  peu 
pres  oubliées,  et  le  visori,  l'interrogatoire  du  cadavre  en  cas  de  mort  violen  te,  se  fait  de 
plus  en  plus  rare. 


—   646   — 

Ce  mouvement  ne  se  ptoduit  pas  sur  toute  la  ligne  avec  iine  rapidíté  uniforme  ni 
dans  une  mémc  direction.  Non  seulement  certains  usages  varient  sensiblement  d'iine 
paroisse  à  Tautre,  mais  il  est  des  diiïérences  plus  ou  ïiioins  firaves  entre  les  jurispru- 
dences  des  divers  tribunaux.  II  est  des  CNiüis  ou  le  droit  romaín  el  le  droit  canonique 
ont  plus  de  faveur;  d'au  tres  ou  le  droit  romain  est  préféré.  La  pratique  moyen-àgeuse 
qui  attribuait  au  juge  une  part  quotitative  de  l'objet  <lu  procés  est  restée,  je  crois,  en 
honneur  dans  certaines  cours  de  justice. 

A  tout  prendre,  le  droit  civil  n*est  pas  aussi  ancien  qu'on  le  pense.  L'organisation 
des  personnels  administratífet  judiciaire,  ]e  développement  des  droits  coUectifs  poussé 
jusqu'au  socialisme  d'etat,  la  procédure  nous  reporten t  assez  loin  dans  le  passé;  les 
chapitres  de  la  coutume  relatifs  aux  personnes  et  aux  biens  sont  d  origine  récente, 

Comment  se  produit  cette  evolutioii  de  la  coutume  andorrane,  c'est  ce  que  nou? 
allons  rechercher  brièvcmeiu. 

Dès  les  premiers  temps  desa  formation,  la  coutume  était  consdtuée  par  la  fusion 
des  droits  catalan,  canonique  et  romain  ou,  plus  exactement,  elle  était  une  variété  du 
droit  catalan,  comprenant,  comme  celui-ci,  un  fonds  d  usages  indigènes,  auxquels  se 
mciaient  des  théories  ou  des  prescriptions  tirces  de  Tun  et  Tautre  Corpus. 

Les  notaires  des  Vallces,  qui  se  sont  formés  en  Cataiogne  et  qui  se  servent  de  for 
mulaires  catalans,  contribuent  à  maintenir  i'équilibre  entre  ces  elements  divers.  La  re- 
daction  des  contrats  suit  les  modifica  tions  du  droit^  elle  ne  leS  provoque  guère. 

Cest  pi u tot  par  rinterprétation  des  contrats,  par  les  jugements,  que  la  coutume  est 
altérée, 

Rappelons  quels  sont  les  trÜJunaux  de  TAndorre. 

Au  civil >  trois  degrès:  deux  bayles,  qui  sont  des  notables  du  pays;  puis,  un  juge 
d'appéllations  qui  est  alternativement  espagnol  et  français;en  fin,  deux  Tribunaux  supé- 
ríeurs,  l'un  à  Perpignan,  Tautre  à  La  Séo. 

Au /í^//VrV/í,  justice  administrati ve  qui  connaít  des  litiges  sur  les  servitudes,  trois 
degrés,  correspondant  à  )a  hiérarchie  des  conseils  élus. 

Au  criminel,  nous  retrouvons  les  bayles,  qui  rendent  la  justíce  correctionnelle,  et  le 
juge  des  appella tions,  qui  assiste  les  deux  viguiers,  Tun  français,  Tautre  espagnoL 

Comme  on  le  voit,  t'élément  local  tient  dans  Tensemble  du  personnel  judiciaíre  une 
piace  tres  restreinte.  Encore  faut-il  diré  que  les  bayies  et  les  juges  administratifs, 
quand  ils  sont  embarrassés, — ce  qui  leur  arri  ve  sou  vent, — recourent  à  des  assesseurs, 
qui  sont  presque  toujours  des  hommes  de  loi  de  La  Séo  d'Urgel.  Tous  ces  ètrangers, 
viguiers,  membres  des  Tribunaux  supèrieurs»  juge  des  appellations,  assesseurs,  appor- 
tent  inevitablement  dans  leurs  sentences  quelque  chose  des  idees  qui  ont  cours  chtt 
cux. 

Les  neologismes  attestent  cette  action  des  droits  voisins  sur  la  coutume.  La  langiie 
juridique  se  transforme:  yf^/rí?  remplace  immoòlr:  embargar  se  substitue  k  pinyorar  ^yx^^ 
emparar;  bien  d'autres  termes  sont  employés  courammcnt,  que  l'on  chercherait  en  vain 
dans  tes  textes  d'autrefoís- 

A  un  autre  point  de  vue,  íes  condí tions  sont  dcfavorabíes  pour  le  maintien  des  usa- 
ges.   Üans   une  contrec  éíendue,   peuplée,   les  difficullés  anàlogues  se    reproduisent 


-     647     - 

d'assez  pres  potir  former  une  traditioii  continue.  Quand  les  mcmes  espèces  ne  se  sui- 
vent  qu  a  de  longs  intervalles,  rpubli  fait  dans  la  tradition  des  brèches,  par  ou  s'intro- 
duisent  les  droits  étràngers.  C'est  le  cas  pour  l'Andorre. 

* 

On  appelle  decrets  dans  les  Vallées  diverses  decisions  de  natures  fort  distinctes; 
quand  les  Co-seigneurs  légiférent,  quand  les  Viguiers  ou  les  Consells  regíem  en  tent, 
ce  sont  des  decrets  et  quand  le  Consell  general,  interrogé  sur  un  poínt  de  droit,  dit 
quelle  est  la  coutume  locale,  c'est  encore  un  decret.  De  ces  dea  ets  les  uns  ont  donc 
pour  but  de  modifier  le  droit,  d'autres  d'en  faire  Tapplication,  d*autres  enfín  de  le 
constater. 

Les  decretS'\o\^  n*apportent  pas  à  la  coutume  des  changements  aussi  profoiids  qu*on 
pourrait  le  croire.  Ces  decrets  sont  assez  rares  et  presque  toutes  leurs  dispositions  sont 
tombées  en  désuétude;  certaines  n'ont  jamais  été  appliquées  ou  unt  dévié  de  leur 
sens. 

Un  decret  de  1853  enjoignait  de  faire  évaluer  par  experts  les  immeubles  avant  la 
vente  à  réméré:  cette  prescription  est  lettre  morte.  L'article  suivant  du  rncme  decret  fai- 
sait  une  obligation  aux  notaires  de  présenter  annuellement  leurs  registres  au  Conseil 
general:  les  notaires  ne  se  sont  jamais  soumis  à  cet  ordre.  Trois  decrets  de  1785- 1786 
ont  précisé  sur  quelle  nature  de  biens  devait  porter  l'exécution  des  jtigements  civils;  un 
quatrième  decret  a,  semble-t-il,  rapporté  les  precedents:  les  juges  continuent  cepcndani 
à  les  viser  dans  leurs  sentences;  mais  leurs  interprétations,  qui  varien t,  d'ailleurs,  sui- 
vant les  tribunaux,  sont  fort  éloignées  de  la  lettre  et  de  Tesprit  du  decret.  Un  decret  de 
1854  abaisse  à  3,33  ^\q  le  taux  du  censal  ou  rente  constituée:  cette  prohibitton  esi 
malheureusement  respectée;  elle  a  ruiné  un  mode  de  prét  qui  rendait  bien  des  servíces. 
La  Réforme  ou  loi  électorale  de  T Andorre  est  un  decret  de  1 866. 

Mais  lè  decret  dont  Thistoire  est  la  plus  suggestive  est  un  mystérieux  decret  de 
1785,  qui  n'a  peut-étre  jamais  existé.  Ce  texte  législatif  aurait  accordè  un  droit  de  ré- 
méré perpétuel  aux  propriétaires  d'immeubles  vendus  par  autorité  de  justice:  il  est  ex- 
pressément  visé,  dans  des  sentences  récentes,  par  des  bayles  qui  ne  le  connaissent  que 
par  ouï-dire.  D'autres  jugements,  plus  anciens,  tendent  à  établir  que  ce  decret  enigma- 
tique  n'a  jamais  été  qu'un  projet.  Promulgué  ou  non,  il  est  passé  en  coutume. 

Si  on  rapproche  ce  cas  des  cas  de  tels  autres  decrets,  bien  authentiques  et  qui  sont 
de  nul  effet,  on  se  rendra  compte  qu'en  Andorre  comme  partout  la  force  de  la  loi  lui 
vient  en  grande  partie  de  sa  conformité  avec  les  idees  ambiantes.  Le  législateur  doit 
compter  avec  ce  collaborateur  anonyme  qui  est  la  conscience  populaire.  Quand  la  loi 
consacre  des  mesures  appelées  par  les  condi tions  du  moment  et  par  le  voeu  des  popu- 
lations,  elle  duré,  elle  opèrè;  si  elle  n'a  pour  elle  que  la  volònté  du  législateur,  elle 
tombe  presque  inevitablement. 

Un  littérateur  distingué  a  écrit  naguère  un  livre  piquant  sur  les  morts  qui  parlent. 
L^idée  est  particulièrement  juste  pour  les  pays  traditionalistes,  comme  l'Andorre:  les 
générations  disparues,  qui  ont  construit,  brin  à  brin,  la  coutume,  ne  perdent  pas  dans 
la  mort  leur  activité;  elles  la  continuent  par  la  tradition.  Leur  vie  se  prolongue  dans  la 
génération  actuelle;  la  pensée  des  andorrans  d'autrefois  guide  la  langxie  e*  dirigc  le 
bras  des  andorrans  d'aujourd'hui. 


—     648    — 


^ 


Cet  effort  col•lecti  f  du  peuple  a  renou  veié  une  part  importante  de  la  coutume,  celle 
qui  a  trait  au  réméré. 

Pour  apprécier  ce  changement,  il  faut  savoir  que  íes  Andorrans  ont  une  vraie  pas- 
sion  pour  leur  maison,  pour  la  casa  familiale.  Consolider  et  agrandir  le  patrimoine,  s'il 
est  intact,  le  restaurer,  s'il  est  entamé^  ce  sont  les  grandes  préoccupa tions  de  leur  cxis- 
tence.  Quand  ils  vendent,  c'est  presque  toujours  avec  l'espoir  de  recouvrer  ce  bien  au- 
quel  les  attachent  tant  de  fibres  douioureuses.  De  ce  càlcul  est  sortíe  rextension  du 
réméré^  de  la  ca/üi  de  gràcia,  exEension  tellement  considerable  qu*un  plaísant,  qui 
avait  vu  le  Passeig  de  Gracia  barcelonais  et  qui  Tadmírait  voulait  baptiser  un  bout  de 
cheniin  à  Andorre-laA^ieilIe  Passeig  de  Carta  de  gràcia. 

Ces  considérations  expliquent  la  fortune  extra  ordinaire  du  decret  de  1785.  Sous  le 
couvert  du  pouvoír  législatíf,  c'est  1  ame  de  TAndorre  qui  est  ici  te  veritable  artisan  de 
la  coutunie- 


II  ne  faudrait  pas  s'abuser  cependant  ni  croire  que  lliarmonie  soit  parfaite  entre  la 
loï  et  les  aspirations  desjusticiables.  La  loï  en  Andorre  vise  à  saisír  rhooime  tuutentier. 
Les  prescriptions  de  la  coutume  sont  imprecises  et  la  li  mite  est  mal  détcrminée  entre 
ce  qui  est  illcgal  et  ce  qui  est  immoral:  des  relations  notoires  entre  jeunes  gens  et  jeu- 
nes  filles  peuvent  ctre  Tobjet  d'une  répression  pénale.  Maïgré  tout,  il  s'en  faut  bien  que 
la  loi  pénètre  et  ïmprègne  lesprit  des  populaíioris;  eile  ne  représente  pas  exactement 
la  pensée  andorrane. 

A  còté  de  la  coutume  et  en  dehors,  subsistent  des  habitudes  et  des  mceurs,  parfois 
tres  difTérentes.  La  coutume  et  la  jurisprudence,  se  conformant  en  cela  au  droit  cata-, 
lan,  fi xent  la  quotité  disponible  aux  trois  quarts.  En  real í té»  les  peres  de  famille  andor- 
rans réduisent  arbitrariement  la  légitime.  Or,  les  Icgítimaírt^s,  qui  sa  vent  qu'une  action 
en  complement  de  légitime  aurait  unei  ssue  favorable,  inclinent  Jenrs  rev  en  d  i  cations  sous 
la  force  de  ces  vieux  usages  que  la  loi  ne  reconnaít  pas;  ils  se  résignent  bénévolemenl  à 
une  sptiliation  illégale. 

Pour  tòut  diré,  la  loi  oe  tient  qu'une  place  restreinte  dans  la  mentalité  andorrane. 
Elle  s  impose  surt  ou  t  par  les  sanctions  dont  elle  est  accompagnée;  ellc  s'adresse  moins 
au  sentiment  du  devoir  qu'à  la  crainte  des  chàtimt;nts,  et  là  oíi  cette  crainte  cesse  la 
loi  perd  son  auturité.  La  contrebande  est  légalement  interdite;  mais  en  temps  ordinai* 
re  [a  pénalité  n'est  pas  appliqué.  Aussi  la  loi  est-elle  ouvertement  violée;  les  contreban- 
diers  opèrent  librement  en  picin  jour.  L  opinion  publique  ne  leur  est  nuUement  sévère, 
et  Tadministration  locale,  qui  sévït  de  loin  en  loin  quand  elle  ne  peut  pas  s'en  dispeii- 
ser,  lui  est  piutòt  favorable:  le  budget  des  Valïées  est  en  partle  alimenté  par  la  contre- 
bande. 

D'autres  bis,  plus  élroítement  unies  à  la  morale  que  la  précedente,  ne  sont  gncre 
mieux  respectées.  L*usure,  Tusure  à  des  taux  hideux,  à  dü  étre  énergiquement  répri- 
mée  par  les  Viguiers,  qui  n'avaient  pas»  dans  cette  campagne,  la  sympathie  des  prèteurs 
ni  méme  de  leurs  victimes» 


^49     — 


Que  vaut  la  coutume  andorrane? 

Dans  l'ensemble,  elle  présente  un  défaut  capital,  rindécísion.  Si  la  loi  écríte  est 
d*interprétatïon  malaisée,  que  diré  d'une  coutume  qui  n>st  pas  fixée  par  1  ecriture?  En 
matière  de  droit  privé,  un  fait  suffit  a  montrer  l'acuitc  du  mal:  la  coutume,  nous  le  sa- 
vonSj  a  de  grosses  lacunes  et  il  est  nécessaire  à  chaque  instant  de  recourir  au  droit  sup- 
plétoire;  or,  les  tribunaux  ne  s'entendent  pas  sur  le  choix  de  ce  droit  supplétoire,  les 
uns  invoquent  le  droit  romain  et  les  autres  le  droit  catalan. 

Si  on  Texamine  dans  ses  divers  chapitres,  la  coutume  est  de  valeur  fort  inégale.  il 
est  surtout  interessant  d" examiner  celles  de  ses  dispositions  qui  sont  nées  en  Andorre 
spontanément,  qui,  d*elles-ménies,  sont  sorties  du  milieu  et  de  Tétat  d*esprjt  des  popu- 
lations.  Elles  sont,  dísons-le  franchementj  le  plus  sóuvent  detestables. 

Dans  la  procédure  civile,  ou  deux  juridic tions  paral•leles  se  presenten t  aux  plai- 
deurs,  il  appartient  au  demandeur  de  choisir  le  bayle  ou  le  tribunal  de  troisième  ins- 
tance  qu'il  entend  saisir  de  sa  requéte.  Et  cet  avantage  n'est  pas  negligeable,  puisque 
la  jurisprudence  varie  suivant  les  tríbunaux. 

Llngérence  des  conseils  administratifs  dans  les  procés^  sous  prétexte  de  main tenir 
la  coutume,  donnc,  de  méme,  ouverture  à  de  bien  facheux  abús. 

Mais  c*est  surtout  le  régime  des  biens,  de  la  fortune  immobilíère,  qui  laisse  à  désirer. 
L'hypothèque  n'étant  pas  règlementée,  un  débiteur  peut  donner  hypothèque  indéfini- 
ment  sur  un  mème  bien;  I*  hypothèque  n  est  en  Andorre  qu'une  garantie  insuffisante 
et  surérogatoíre.  La  rente  constituée,  depuis  que  le  taux  a  été  ramené  à  3,33  *^  n,  n  est 
plus  sufïisantment  rémunératrice.  Aux  Andorrans  dans  la  géne  il  reste  la  ven  te  à 
réméré  perpétueL 

Voici  ce  qui  en  résulte.  Le  bien  vendu  à  réméré  est  souvent  cédé  aux  mèmes  con- 
di tions;  il  passe  de  main  en  main,  et  à  chaque  atiénation  un  nouveau  réméré  se  crée  au 
profit  d'un  nouveau  vendeur.  De  son  cóté,  ce  droit  de  rachíit  peut  étre  vendu  définítj- 
vemcnt  ou  à  réméré.  Au  bout  de  quelques  générations,  c'est  un  enchevèt remen t  inex- 
trícable  et  une  source  jntarissabie  de  litiges.  On  aurait  de  la  peine  à  se  faire  une  idée 
de  l'insécurité  qui  pèse  sur  la  propriété  foncière. 

Ce  n  est  pas  à  diré  que  tes  cerveaux  andorrans  solen t  fermés  aux  idees  jurídiques; 
bien  au  contraire,  ces  montagnards  ont  une  aptitude  singiilière  à  s*assimiler  les  notions 
du  droit.  Les  combinaisons  auxquelles  i  Is  s'arrètent  leur  sont,  de  plus,  suggérées  par 
des  vues  tres  hautes  et  tres  respectables,  par  le  désir  de  conserver  à  la  íamille  ses  res- 
sources  et  son  rang  social.  Et  cependant  le  resultat  est  mauvais  Peut  ètre  devons-nous 
en  conclure  que  ia  foule  est  incapable  d'élaborer  ses  lois:  pour  une  ceuvre  pareille,  il 
faut  à  cette  force  obscure  qu'est  Tinstinct  populaire  la  direction  d'unc  intelligence 
consciente  et  ínformée. 


—    65°      ' 


11  y  a  douze  siécies,  vos  lointains  ancètres,  fuyant  devani  les  Sarrasines,  se  réíugie- 
rentdans  les  hautes  vallces  pyrénéennes.  De  méme  aujourd'hui,  en  présence  decettein* 
vasion  moins  violente  niais  «on  moins  implacable  du  cosmopolitisme,  il  semble  queies 
vieux  usages  catalans  aietit  cherché  dans  les  montagnes  un  abri  contre  le  flot  montant 
de  la  banalité.  Sous  les  toits  d'ardoises  grossrères  des  viílages  elevés,  le  type  de  la 
race  et  ses  coutumes  se  conserven  t  plus  purs. 

C'est  pourquoi  j'ai  convié  les  fervents  de  la  Catalogne  réunis  ici  à  tourner  un  mo^ 
ment  leurs  regards  vers  les  humbles  prétoires  andorrans,  oü  d'archaïques  magistrats 
appliquent,  sans  toujours  s'en  rendre  compte,  les  lois  inscrites  dans  ce  beau  code  qui 
s'appeLe  Constiiucwns  í/í-  Catalunya. 


-    esi 


Del  Dr,  D.  foseph  Franquesa  y  Gomis,  Mestre  en  Gay  Saber,  y  Professor  de 
rUniversUat  de  Barcelona. 


Hem  de  defensar  la  nostra  Uengua  y  reivindicar  tots  els  seus  drets 

L'acte  bríllantissim  de  glorificació  de  la  Llengua  Catalana,  iniciat  per  sos  fills  pre- 
dilectes, y  presenciat  per  Tembaixada  de  ilustrats  filòlechs  de  tan  distintes  regions  que 
ba  vingut  a  oferirli  "I  tribut  de  ses  sàvies  investigacions  y  pacients  estudis,  tindrà  sense 
dubte  ressonància  y  positiva  trascendencia. 

Tenim  ben  descomptada  la  facilitat  ab  que  s'esboiren  les  incensades  pròpies  de 
tota  festa  apoteòssica,  y  fins  la  seguretat  de  que  nostie  idolatrat  idioma,  passades  les 
hores  de  sa  verdadera  transfiguració,  en  la  que  s'haurà  presentat  als  seus  devots  deixe- 
bles ab  tota  sa  glòria  y  magnificència,  devallarà  de  son  Tabor  per  continuar  sa  via  de 
privacions  y  d'injust  sacrifici;  però  també  tenim  per  segur  que  'Is  treballs  d'aquestes 
Assamblees  hauran  con  vens  ut  a  tothom  de  sa  poderosa  vida  actual,  de  sa  aptitut  com 
a  digne  espressió  d'un  gran  poble  modern,  y,  en  virtut  de  tot  això,  de  larahó  ab  que  llui- 
tem per  la  reivindicació  de  sos  drets  i  legítimament  desatesos  y  tinguts  en  menyspreu. 

Perquè,  senyors,  la  llengua  qu'en  sos  bons  dies  senyorejà  pel  mar  de  la  civiUsació  y 
encoratjà  als  deslliuradors  de  tants  pobles  oprimits^  la  que  per  TEtat  Mitja  produí 
tan  grans  obres  científiques  y  literàries,  la  qu'inspirà  a  tan  egregis  trovadors,  la  que 
ressonà  per  les  Universitats  y  redolà  per  les  Cancilleríes  d'Europa,  la  fidel  trasmisora 
dels  sentiments  y  de  les  aspiracions  d'una  nacionalitat  generosa  y  d'una  raça  lliure» 
s'haurà  ben  demostrat  pels  gramàtichs  y  filòlechs  de  nostre  Congrés  que  no  es  ja  un 
arbre  amenassat  de  mort  y  que  ja  ha  complert  son  fí,  sinó  que  ab  totes  ses  irregulari- 
tats y  falsos  empelts  creix  encara  sense  donar  senyals  de  vellesa  y  ab  prou  sa  va  per 
assombramos  ab  les  espletades  de  sos  fruyts.  Ells  que  han  anat  a  estudiar  son  vocabu- 
lari y  ses  construccions  y  han  esbrinat  sos  misteris  en  els  venerables  escrits  dels  clàs- 
sichs  no  han  tingut  de  fer  res  més  que  caminar  per  trobar  els  com  pro  van  ts  del  text  dels 
vells  còdexs  en  cada  obgecte  de  nostra  terra  que  se'ls  oferia  a  ía  vista  y  en  cada  espres- 
sió  del  menestral,  del  pastor,  del  pagès  o  del  mariner  que  'Is  surtía  al  pas.  Ells  han 
descobert  que  malgrat  a  les  calamitats  passades,  y  ab  tot  y  una  forta  caiguda  literària 
de  sigles  ha  tingut  prou  força  per  resistir  els  vents  contraris  y  fins  encara  per  enriquir- 
se  més,  y  treure  noves  brotades  sanes  y  vigoroses  per  més  que  la  jonsa  y  Tagram  y  la 
mala  herbota  pretenguessin  ofegaries;  y  elles,  en  ff,  poden  declarar  que  no  tant  sols 
l'han  vista  com  se  basta  y  sobra  per  donar  forma  y  espansió  a  totes  les  necessitats  y 
manifestacions  de  la  vida  actual,  sinó  que  al  resseguir  els  paíssos  dels  milions  d'homes 
que  la  parlen  l'han  trobada  tant  ben  arrelada  com  sempre  y  potser  més  festejada  per 
sos  bons  fills  y  més  benvolguda  que  mai. 

y  es  el  cas  que  a  aquesta  llengua,  tinguda  per  una  de  les  més  espressives  que  's 
coneixen,  companyona  inseparable  d'un  poble  industriós  y  treballador ^  valenta  y  enèr- 
gica^  dolsa  y  manyaga,  productora  d'una  poesia  assonibrosa  y  tant  nascuda  de  nostres 
entranyes  qu'es  impossible  que  mai,  mai,  pugui  ser  baratada  per  cap  altra  sense  que 
nosaltres  deixem  de  ser  nosaltres,  ara  'ns  veyem  obligats  a  amagaria  y  ilensarla  de  reco 


—    65a    — 

y  a  enmanllevame  un*altra,  sempre  que  havem  de  realisar  algun  dels  actes  més  osten- 
toses de  la  vida,  per  la  sola  rahó  de  que  aixís  plau  als  directors  de  1*  Estat  de  que  avui 
Catalunya  ha  vingut  a  formar  part. 

De  manera  que  aquest  idioma  tant  justament  ponderat»  tant  rich  y  tant  viu  que  & 
nosaltres  nos  serveix  per  tot,  no  serveix  pera  merèixer  cap  autorisació  ohoial  ni  hi  hà 
cap  deis  representants  de  l'Estat  que  1  vulgui  admetre,  fora  de  les  espansions  dels 
escriptors  o  del  tracte  particular  y  de  les  converses  entre  *]  poble,  si  es  que  encara  no 
es  escolten  remolejant.  Ve  a  ser  com  un  vestit  fet  ab  tota  perfecció,  ben  ajustat,  treba- 
llat  per  un  excelent  tallador,  de  dibuix  ben  vistós  y  de  roba  finíssima  però  que  no  mes 
podem  dur  lo  per  estar  per  casa  perquè  l'Estat  no  vol  que  '1  traguem  al  carrer.  Es  un 
tresor  esplèndit,  que  representa  una  inmensa  fortuna,  un  cabal  afanyosament  guanyat, 
tot  ell  d'or  llegítim  y  prodigiosament  encunyat,  d'un  valor,  en  fl,  tant  imponderable  com 
se  vulgui,  però  al  que  la  llei  no  li  dona  curs  oi  circulació,  y  que  per  lo  tant  hem  de 
tenir  tancat  a  la  caixa.  Es  un  instrument  maravellós,  apte  per  arrencar  les  més  solem- 
nes armoníes,  una  orga  tant  superbament  construïda  que  sab  fer  vibrar  les  sonoritats 
més  augustes  y  'Is  tons  més  dolsos  y  les  melodies  més  delicioses  y  més  pures,  però  que 
al  sonar  està  prescrit  que  no  Than  de  sentir  els  vehins  y  que  s'han  de  tancar  totes  les 
portes  y  finestres  perquè  no  *  is  n'hi  arribi  ni  '1  degotim  d'una  sola  nota. 

L'Estat,  sense  volguer  veure  la  violència  qu'això  suposa,  la  perturbació  que  porta 
y  la  falta  de  llògica  y  de  justícia  que*n  segueix,  ha  vingut  a  dir  als  catalans:  «Teniu  una 
llengua  de  rica  historia  y  de  gran  vitalitat  present?  Donchs  a  mi  'm  convé  que  'm  parleu 
un 'altra,  ï  Y  per  aqueixa  conveniència  ha  vingut  a  afegir:  «Ja  que  als  meus  represen- 
tants el  parlar  com   vosaltres  no  'Is  ve  de  grat,  vosaltres   parlareu  com  ells  a  la  força.» 

D'aquí  n'ha  vingut  Tensenyança  feta  en  una  llengua  estranya  contra  totes  les  lleis 
de  la  pedagogia  y  del  bon  seny.  D'aquí  la  pèrdua  de  temps  dels  deixebles  y  rinutilitat 
dels  esforços  de  tots  els  mestres  y  professors  oficials. 

Y  l'imposició  s  ha  anat  estenent  cada  dia  d'una  manera  més  crudel  y  amenassa* 
dora.  Y  s'ha  obligat  a  usar  del  castellà  en  la  redacció  de  contractes  y  escriptures  en  els 
despatxos  de  les  oficines  y  dependències  de  radministració^  y  lo  qu'es  pitjor,  en  les 
sales  dels  Tribunals  y  en  les  declaracions  dels  qu' imploren  Justicia. 

Per  virtut  d'aqueixa  observació  lo  que  s'ha  obtingut  a  Catalunya  es  que  *s  mirin 
com  a  cosa  exòtica  per  la  gent  del  poble  les  dues  coses  qu'en  el  món  s'haurien  de  tenir 
per  més  augustes"  l'administració  de  la  Justicia  y  'I  ministeri  de  Tensenyança.  Perquè  al 
cap  y  al  iï  les  veritables  víctimes  dé  tot  aquest  desgavell  son  els  pobres,  els  humils,  els 
que  de  Tescola  no  n'han  pogut  treure  un  borrall  en  clar  y  'Is  que  al  haver  de  contrac- 
tar o  de  defensar  sos  interessos  o  de  dictar  sa  última  voluntat,  s'han  de  deixar  dur 
pels  altres  sense  entendre  lo  que  1s  fan  dir:  tenint  prou  bona  vista,  han  de  caminar  ab 
una  vena  als  ulls.  Trista  falta  de  caritat  en  que  ni  haurien  arribat  a  somiar  mai  aquells 
sigles  endarrerits  en  que  no  's  remenaven  tant  les  paraules  d'altruisme  y  de  demo- 
cràcia. 

En  els  Estats  poliglotes  tant  dret  té  a  ser  reconeguda  l'oficialitat  de  la  llengua 
d'una  regió  com  la  d'un 'altra.  Tota  imposició  de  Tuna  sobre  les  demés  es  una  iniquitat. 
Perquè  aquesta  no  existís,  perquè  no  hi  hagués  subjecció  per  ningú  sols  hi  cabria 
Tadopció  d'un  llenguatge  diferent,  igualment  estrany  per  tothom.  Que  hi  diria  Castella 
si  se  li  proposés  T  oficialitat,  per  exemple,  del  francès,  per  tota  Espanyar  Donchs  per 
Catalunya  et  resultat  ha  sigut  el  mcteix. 


-     653     - 

Y  no  s  parli  de  la  reconeguda  superioritat  de  cap  de  les  nacionals.  Nosaltres  no 
regatejem  cap  mèrit  de  la  llengua  castellana  y  no  fem  més  que  defensar  la  nostra. 
Quan  els  castellans  tant  la  ponderen  tenen  tota  la  rahó.  Per  ells  es  la  mellor  de  totes. 
Però  aquí  també  fórem  fins  desagrahits  ab  Deu  si  no  declaréssim  que  per  nosaltres 
encara  es  superior  la  nostra. 

En  fï»  si  tothom  té  l'obligació  de  reivindicar  els  drets  de  son  llenguatge  propi,  Cata^ 
lynya  està  en  el  cas  de  ferho  ab  més  rahó  que  ningü  y  ha  de  rebutjar  el  càstich  per 
immotivat  y  per  immerescut,  perquè  jamai  en  els  temps  de  sa  gloriosa  historia  deixà 
de  respectar  el  parlar  dels  altres  pobles,  fossen  aliats  o  dominats.  Ella  respectà  '1  caste- 
llà al  Aragó,  les  variants  d  oc  a  Provensa,  el  grech  a  Atenes,  T  italià  a  Sicilià  y  fins  en 
sa  pròpia  terra  reconegué  oficialment  l'existència  de  la  varietat  gascona  de  la  vall 
d*Aràn  qu'avui  encara  parla  la  gent  d*aquells  afraus.  Podrà  presentarse  al  tribunal  de 
Deu  ab  les  mans  ben  netes  del  pecat  d*haver  decretat  l'esclavitut  de  cap  llengua. 

Però,  senyors,  a  que  cansarvos  repetint  les  rahons  que  tantes  y  tantes  vegades  han 
retret  els  escriptors  de  Catalunya  combatent  la  despossessió  d'uns  drets  als  que  aquesta 
no  ha  renunciat  mai?  Y,  mirantho  fondament »  què  ve  a  ser  tota  la  nostra  brillant  renai- 
xensa  literària,  sinó  una  colossal  protesta  contra  aquesta  injusticiaf 

Es  impossible  que  1  present  Congrés  deixi  d*associarse  a  aqueixa  protesta  y  per 
això,  rahonant  ab  serenitat  y  sense  les  fogositats  del  sentiment,  decidirà  si,  portant  ab 
sa  autoritat  la  veu  d*una  aspiració  genera^  se  dirigeix  als  poders  públichs  «c reclamant 
l'autorisació  del  català  en  tots  els  graus  de  l'ensenyança  y  en  tots  els  rams  de  ladmi- 
nistració,  especialment  la  de  Justícia,  en  la  redacció  de  tota  mena  d*instruments  pú- 
blichs  y,  en  fi,  en  tot  quant  afecti  a  les  relacions  y  tractes  sostinguts  entre  catalans.» 

Ja  altres  disti  ngidíssims  companys  meus  congressistes  han  formulat  conclusions 
similars  y  mellor  redactades,  y  al  Congrés  toca  aprovaries  definitivament. 


Però  potser  tant  o  més  qu'aqueixa  excitació  als  gobems  ne  convindria  un*altra 
endreçada  a  tots  els  pobles  que  parlen  català  o  qualsevol  de  ses  variants^  recomanant- 
los  que  a  dintre  de  son  país,  fassin  sempre  y  a  tothora  ús  esclussiu  de  sa  llengua,  de 
paraula  o  per  escrit,  y  en  tots  sos  actes  públichs  y  privats. 

La  rahó  es  evident.  Mal  podem  exigir  el  respecte  a  una  cosa  que  nosaltres  demos- 
trem respectar  poch  y  estimar  a  mítjes. 

Es  innegable  que  tot  Tobgectiu  del  Congrés  s'encamina  a  fer  créixer  aquesta  esti- 
mació. Treballem,  donchs,  per  fer  entendre  a  tothom  la  necessitat  del  compliment 
d'aqueix  deute  sagrat  que  tenim  ab  nostra  llengua.  No  deixem  de  predicar  que  com 
més  oficialment  nos  la  rebutjen  més  obligació  tenim  d'acuUirla,  d'honraria  dignament 
y  de  sublimaria,  perquè,  senyors,  la  llengua  no  es  sols  Tarfel  de  nostra  pàtria  y  la  veu 
de  la  nostra  ànima,  sinó  la  frontera  que  senyala  *1  límit  de  les  imposicions. 

El  poble  que  fins  ara  Tha  sabuda  conservar,  no  Tha  d'afalagar  a  estones,  sinó  que 
té  l'obligació  cada  dia  major  de  sortir  en  tot  moment  a  sa  defensa. 

Y  aquesta  defensa  es  molt  senzilla:  consisteix  solsament  en  usaria  sempre*  No  Ms 
escoltem  a  aquells  que  'n$  diguin  que  avui  està  molt  enlletjida  per  les  taques  o  vícis 
que  U  han  encomanat,  que  be  prou  se  cuidaràn  nostres  experts  filòlechs  d^anarles  des- 
cobrint y  espolsant.  Usemla  tal  com  sia  en  totes  les  ocasions  de  la  vida  y  ella  meteixa 


"▼^ 


-     654 


s'anirà  polÍDt,  perquè  1s  idiomes  son  com  els  òrguens  del  cos  humà  que  ab  Vú&  se  per- 
feccionen y  enrobusteixen,  y  ab  el  desús  s'atrofien  y  inhabiliten. 

Fem  constant  ostentació  del  amor  que  li  portem,  y  tots,  grans  y  xichs,  desde  Is 
actes  més  senzills  als  més  importants  de  la  vida^  femlos  donantli  ríDitervenció  a  que 
té  dret. 

Comensem  per  donar  redacció  catalana  a  les  portes  de  cada  botiga,  als  anuncis  de 
cada  comers,  a  les  senyes  de  cada  establiment,  a  les  ipdicacions  de  cada  carrer, 
perquè  '1  sageil  de  Catalunya  marqui  1  comerç  de  cada  via  y'l  front  de  cada  casa. 

Que  catalans  sien  nostra  conversa,  nostres  escrits,  nostres  apuntacions  y  nostres 
lletres.  Català '[  parlar  dintre*]  redós  de  la  família,  vetllant  com  a  l'angel  blanch  de 
nostre  idioma  perquè  no  s'apagui  1  caliu  de  son  foch,  la  dóna,  la  dolsa  guardadora  de 
nostres  tradicions,  y  qu'es  la  destinada  a  suavisar  y  a  endolsir  l'aspror  que  pugui  tenir 
alguna  paraula.  Femli  veure  a  Taristocracia  de  la  sang  o  a  la  del  diner  que  rebutja  son 
idioma  el  negre  desagraíment  en  que  cauen:  la  primera  contra  *ls  avis  que  li  guanyaren 
sos  títols  y  que  si  ta  podien  sentir  desde  la  gloriosa  tomba  hont  jauen  no  1  entendrien; 
la  segona  contra  'Is  jornalers  que  li  han  guanyat  sa  fortuna,  treballant  en  català. 

Fomentem  la  creació  d'escoles  catalanes,  contribuint  a  son  sosteniment  y  a  sa 
multiplicació,  y,  mentres  no  ho  sien  totes,  no  consentim  en  les  altres  que  nostres  fills 
hi  presenciïn  cap  acte  de  desatenció  o  de  befa  per  nostra  llengua. 

Fem  qu'en  tots  els  actes  públichs  entre  catalans,  sentades,  reunions,  assamblees, 
meetings^  hi  ressoni  sempre  1  matern  llenguatge  y  que  ab  ell  deliberin  nostres  Ajunta- 
ments y  Diputacions,  aixís  com  totes  les  Societats,  Acadèmies  y  Ateneus,  en  benefici 
de  llur  seriositat  y  prestigi  no  menys  que  de  la  clara  espressió  dels  oradors  y  de  la 
comprensió  dels  auditoris. 

Casi  es  per  demés  estendre  la  recomanació  a  nostres  escriptors.  Passat  ja  felis- 
ment  el  temps  en  que  *s  propagà  l'afició  a  escriure  les  obres  en  castellà^  tasca  que  ningú 
agrahf  ab  tot  y  haversen  produit  algunes  de  notabilíssiraes,  ab  prou  feines  si  hi  hà 
avui  qui  no  's  convensi  de  la  inutilitat  de  tant  penosos  esforços.  Kl  català  impera  ja 
absolutament  en  totes  les  obres  d'imaginació,  perquè  a  ell  li  deuen  els  autors  tota  sa 
glòria  y  lo  qu'es  encara  més  lloable  la  benèfica  influencia  sé  va  estenent  sobre  alguns 
ben  acceptables  assaigs  científichs.  Perquè  es  una  preocupació  creure  que  les  obres 
cientifiques  o  didàctiques  han  de  ser  molt  més  llegides  si  *s  redacten  en  castellà.  vSi 
Tobra  té  positiva  importància  correrà  de  tota  manera  per  Ics  altres  nacionsi  perquè*! 
tecnicisme  científich  es  casi  igual  per  tot  arreu ^  y  perquè  possehits  mitjanament  el  fran- 
cès y  Titalià,  la  nostra  llengua  es  assequible  a  tot  lo  món. 

Creix  també  estraordinariament  el  número, de  nostres  diaris  y  periòdichs  y  revistes, 
escrits  en  català  y  hem  de  continuar  demanant  que  acabin  per  serho  tots.  Hora  es  ja  de 
comensarse  a  decidir,  perquè  de  tota  manera  les  altres  provincies  d'Espanya  pot  dirse 
que  ja  no  *  Is  llegeixen.  O  nostre  generós  moviment  ha  de  tenir  una  espantosa  reculada 
o  d'aquí  a  una  trentena  d'anys  ja  hauran  anat  riu  avall  tots  els  escrits  ab  artihci  y  con^ 
tra  naturalesa. 

V  finalment,  a  dintre  del  sagrat  temple,  sota  la  nau  que  amparà  el  nostre  idioma  eD 
sos  dies  de  abatiment  y  de  perill,  fem  que  hi  resplandeixi  altra  vegada  com  en  els  temps 
antichs  fins  que  no  s'hi  senti  un  sol  predicador  de  la  terra  que,  sense  profit  per  cap 
ànima,  vagi  a  lluhirhi  les  gales  gramaticals  y  retòriques  d'una  llengua  que  ni  es  la  seva 
ni  la  dels  que  se  l'escolten. 


Y  femho  tat  això,  senyors,  no  per  petitesa  d*esperit  ni  ab  estrets  punts  de  mira, 
sinó  per  assegurar  la  conciencia  de  nostra  personalitat.  Mai  ha  pecat  ni  pecarà  Cata- 
lunya per  esclusivista  ni  per  envejosa,  perquè  la  naturalesa  espansiva  de  sos  fills  els 
porta  moltes  vegades  a  estendres  per  ben  llunyans  horitzons. 

Preguntaven  uns  joves  en  cert  dia  al  famós  escriptor  D.  Guillem  Forteza:  *Sab  si 
hi  han  habitants  a  la  lluna? »;  y  ragudíssim  mallorquí  Ms  hi  digué  desseguida;  «^  Saben  si 
hi  hà  cap  català  que  n'hagi  tornat?» 

Y  es  qu'en  efecte  1  català  sempre  està  a  punt  de  rodar  per  tot  el  món  conegut, 
quan  el  crida  'I  negoci  o  Thonrat  desitj  de  guanyarse  la  vida.  Y  ab  la  facilitat  ab  que 
s'avesa  a  tots  els  climes  y 's  relaciona  ab  tots  els  homes,  com  es  possible  que  senti 
malavolensa  per  cap  llenguatge,  si  tots  li  serveixen  y  tots  li  poden  ser  profitosos? 
iVlngú  com  ell  per  conèixer  lo  beneficiós  qu'es  l'estudi  dels  idiomes,  y  pochs  son  els 
que  com  ell  se  'Is  assimilin  tant  aviat. 

Lo  qud  no  sofreix  es  l'imposició.  Si  un  dia  s'escultés  nostra  justa  aspiració  y  Pestu- 
di  del  castellà  no  fos  obligatori,  Jo  tinch  per  segur  qu*encara  se  Tapendría  més  que 
avui. 

Res  ilustra  tant  com  la  possessió  dels  idiomes,  y  tantdebó  que  tots  dominéssim  be 
els  principals  d'Eut'opaí  Però  per  la  coneíxensa  dels  altres,  es  necessari  assegurar 
Texistencia  del  propi,  y  conservar  lo  y  defensarlo  de  tots  els  que  'I  combaten. 

La  llengua  es  un  depòsit,  una   herència  recullida  per  nostres   pares,   elaborada  a^ 
copia  de  sigles  fins  a  constituir  el  rastre  d'un  poble  en  son  pas  pel  mon.  Per  lo  tant,  no 
tenim  cap  dret  a  rebutjaria  perquè   no    'ns   Them   inventada.    Es   una   riquesa  que   no 
podem  malbaratar  perquè  nostres  fills  nos  en  demanarien  compte. 

Sa  defensa  honra,  donchs,  al  poble  que  la  emprèn.  Sens  ella,  aquest  se  mutila  y  's 
converteix  en  una  provincià  anònima  mancada  d'aspiracions.  A  quin  Estat  li  convé 
carregar  ab  pobles  anèmichs  y  sense  pols  ni  desitj  de  vida? 

Defensemía,  donchs,  tots  a  la  una  y  sense  treva,  parlantla  sempre.  En  una  paraula, 
mentres  duri  Testat  de  violència  en  que  ta  tenen  no  fem  us  del  castellà  més  que  quan 
úos  hi  vejam  obligats  y  demostrem  que  sols  el  parlem  a  la  força. 

Oh!  Si  d'aqueix  primer  Congrés  de  la  Llengua  Catalana  'n  sortís  la  guspira  qu*efi- 
cengués  tots  els  cors  catalans  a  fer  aqueixa  professió  de  fè  I  Oh  si  d'això  en  nesquès 
ridea  de  rendirli  un  nou  y  més  fervent  vassallatge  fins  a  poguer  vèurela  un  dia  ani- 
mant totes  les  converses,  encapsalant  tots  els  establiments»  honrant  totes  les  cons- 
truccions, desde  els  frontispiscis  dels  monuments  fins  a  les  inscripcions  de  les  tombes, 
y,  polida  pels  escriptors,  regulada  pels  gramàtichs,  sublimada  pels  sabis  y  immortalí- 
sada  pels  poetes,  arribés  ab  aqueixa  restitució  a  rependre  sa  vida  passada  encara  més 
brillant  y  més  esplèndida  que  avans,  fins  a  sentarse  al  costat  de  ses  sor  toses  germanes 
d'Europa! 

Oh  si  aquest  desitj  inspirés  els  nostres  actes  y  tots,  tots  hi  poséssim  la  nostra  vo- 
luntat! Seria  aleshores,  quan  segurs  de  la  victorià  podríem  dir  als  enemichs  d'aquesta 
estimada  llengua:  Vosaltres  la  voleu  ben  petita?  Donchs  nosaltres  la  farem   ben   gran. 


656     — 


Del  Dr.  D.  Franciscà  Albó  y  Martf,  Advocat,  Diputat  a  Corts,  ex-Profcssor  en  la 
Universitat  de  Barcelona. 


L'ÚS  de  k  llengua  pròpia  considerat  com  a  dret* — Necessitat  de  rcspcctarfo 
y  garantirlo  totalment  en  la  vida  jurídica  íntegra!  dels  catalans 

SeNVORS    CONtJRESSISTES:  * 

No  podent  ni  devent  ésser  jamay  nostra  oratòria  la  inútil  paràfrasis  retòrica  y  mu- 
sical del  pensament,  sinó  la  aplicació  de  la  llògica  y  de  la  eloqüència  a  la  demostració 
y  forsa  pràctica  d*una  ventat  posada  en  dubte  per  Fenteniment  o  no  prou  efícàs  en 
la  fredor  d'una  nuesa  massa  feble  pera  emportarsen  vensudes  les  voluntats,  jo  no  se 
pas»  senyors,  com  donar  compliment  a  ta  comanda  que  per  part  de  la  Comissió  orga- 
nisadora  m'ha  estat  feta  de  parlarvos  de  Tús  de  la  llengua  pròpia  considerat  com  a 
dret  y  de  la  necessitat  de  respectarlo  y  garantirlo  totalment  en  la  vida  jurídica  integral 
dels  catalans. 

Y  no  es  tant  sols  perquè  com  sempre  la  eloqüència  me  falti  en  absolut,  ni  tant  sols 
perquè  sien  poch  propicies  a  la  serenitat  preparativa  del  treball  doctrinal  la  febre  y  la 
inquietut  del  present  temps  de  lluyta;  es,  sobre  de  tot,  perquè  la  nostra  disciplina  ra- 
cionat acostumada  a  la  demostració  de  les  veritats  teoremàtiques,  per  natura  y  caràc- 
ter se  refusa  a  tot  intent  de  prova  de  les  coses  inconcuses»  y  si  ja  d'n  na  part  en  Tordre 
categòrich  ha  d'estimarse,  com  ho  es,  un  ver  axioma  el  dret  de  tots  els  pobles  a  la 
parla  quels  hi  es  propria»  per  aspre,  inculta  y  misèrrima  que  sia,  en  Tordre  de  la  apli- 
cació la  evidencia  sobrcpujaría  si  possible  fos  tractantse  de  la  llengua  escullida  per 
la  sabiesa  pera  adoctrinar  al  món,  en  boca  de  Ramon  Llull:  per  la  poesiía  pera  encisar^ 
io^  en  la  d'Ausies  March  y  Verdaguer,  y  per  la  justícia  internacional  pera  dictarli  lleys, 
en  la  dels  humils  prohoms  que  bastiren  Tadmirable  monument  del  «Consulat»;  d'aque- 
lla  nostra  llengua  brollada  en  la  roca  viva  del  ésser  nacional,  nngida  per  la  íè»  afinada 
per  la  diplomàcia,  daurada  per  la  glòria ^  escullida  la  primera  entre  les  vulgars  per  la 
ciència  neo-Uatina  pera  comunicarse  al  poble,  exaltada  per  la  inspiració,  enriquida  per 
la  tradició,  bressada  triomfalment  fins  a  llunyanes  terres  entrenis  besos  de  tes  ones  de 
la  mar  y  l'oreig  de  les  montanyes:  d'aquella  llengua  immortal  que  després  d'una  ago- 
nia de  centúries,  opresaper  la  tirania,  bescantada  per  la  mofa  y  trepitjada  per  la  lley, 
surt  esplendent  de  llum  y  esclatant  de  forsa  de  dins  del  sepulcre  en  que  el  crim  polí- 
tich  volgué  enterraria  viva,  fent  ressonar  en  el  present  Congrés  ab  el  vi^-il  accent  unís* 
son  dels  incomptables  fills  de  tants  y  tants  pobles  quals  somnis  ha  bressat,  quals  glò- 
ries ha  cantat,  quals  penes  ha  endolsit,  l'himne  vibrant  del  dret  a  la  existència  plena, 
y  proclamant  ab  la  veu  de  la  justicia  perennal  que  tot  agravi  rebut  era  y  es  malvestat, 
tot  menyspreu,  ignorància  o  baixesa»  y  tot  obstacle  un  atentat  contra  la  lley  de  la 
natura. 


-     657     — 

La  liey  de  la  natura  en  que  s  funda'l  dret  humà  fa  nàixer^  en  efecte,  el  pensament 
en  les  pregoni tats  més  íntimes  de  rànima.  No  hi  floreix  per  generació  espontània  deri- 
vada de  condicions  generals  de  humanitat  que  portarien  en  conseqüència  una  identi- 
tat universal  desmentida  per  la  observació,  ni  's  dibuixa  la  imatge  de  les  coses  en  el 
fons  dels  esperits  ab  les  mateixes  gradacions  de  llum  reflexades  pel  mateix  horitzó  al 
travers  didèntich  crestall.  El  món  exterior  primer  y  ia  abstracció  després  s'espliquen 
at  infant  per  ministeri  dels  qui  l'envolten  mitjansant  signes  que  associa  per  sempre  més 
a  la  representació  dels  objectes  d*  aquell  món  y  de  la  idea  y  sos  matíssos.  Les  idees  y 
els  objectes  que  desvetllen  la  virginal  atenció  infantil  són  els  que  viuen  en  l'ayre  que 
respira,  són  els  del  patrimoni  familiar  y  del  nucli  social  a  que  pertany  per  la  lley  d'una 
generació  que  encadena  totes  les  anelles  d'una  rassa.  Y  aquells  signes  d'espressió  són 
els  que  lentament  ha  elaborat  o  emmotllat  la  propria  rassa  en  el  transcurs  dels  segles^ 
els  que  encarnen  viva  la  mentalitat  diferencial  de  cada  agrupació,  quals  fills  al  ense- 
nyar als  llurs  la  imatge  de  les  coses,  la  imprimeixen  també  per  sempre  més  segons 
igual  lley  en  signes  que  responent  a.  característiques  diferencies  son  diversos  també 
total  o  parcialment,  isolats  o  en  combinació.  Y  com  tal  diferencia  no  es  filla  del  etzar 
ni  del  arbitri,  sinó  que  raja  de  les  fonts  de  la  mateixa  vida,  nos  limita  al  sò  de 
y  a  la  formació  de  la  paraula:  són  la  una  y  l'altre  element  y  vestidura  d'espressió  d*un 
la  lletra  concepte  a  quej  raonament  arriba  en  cada  poble  pels  viaranys  caracte- 
rístichs  que  han  enfonzat  en  ses  valls  unes  corrents  que' Is  altres  no  han  rebut 
o  que  no  han  infiuit  en  ells  de  igual  manera,  y  es  per  això,  senyors,  que  no 
ja  la  estructura  y  pronunciació  dels  mots,  els  matissos  del  pensament  y  els  engranatges 
de  la  construcció  no  tenen  equivalència  en  els  idiomes,  ni  per  lo  tant  una  reducció 
possible  a  la  unitat. 

Els  lley  de  la  natura,  donchs,  aquesta  diversitat  Uengual  dels  grupus  ètnichs,  qual 
igualttat  jurídica  originaria,  evidentment  natural  també,  desautorisa  tota  imposició  que 
qualsevol  d'ells  intenti  sobre  dels  altres  pera  exigir  que  en  sa  vida  interna  o  de  relació  se 
privin  de  la  espressió  del  pensament  en  la  torma  pròpia.  No  hi  ha  en  la  natura  títols 
de  privilegi  ni  en  favor  de  un  nucli  social  pera  la  subjecció  mental  absorbidora  dels 
demés,  ni  en  favor  d'un  idioma  pera  el  monopoli  del  ús' de  la  paraula  en  tots  o  en  de- 
terminats ordres  de  les  comunicacions  humanes. 

V  si,  en  defecte  de  fonament  originari  en  l'ordre  natural,  se  busquessin  pretextes  en 
l'ordre  positiu  pera  derivarne  la  esmentada  imposició,  fins  prescindint  de  que  tot  allò 
que  no  està  en  armonia  ab  la  lley  natural  careix  de  valor  jurídich,  si  el  fet  derivatiu 
fos  la  conveniència,  deixaria  d*existir  com  a  títol  de  relació  jurídica  desde  que  no  hi 
hagués  equació  entre'ls  diversos  elements  personals  a  que  s'hagués  d'estendre  y  sobre 
tot  quan  la  conveniència  del  un  aparegués  en  sentit  invers  o  oposat  a  la  del  altre:  si 
fos  el  consentiment,  desde  Tinstant  en  que  no  existís  quedarien  natura!  y  jurídicament 
deslligades  les  voluntats,  y  sí  hagués  sigut  la  dominació,  generadora  de  les  monstruo- 
sitat de  tot  esclavatge  corporal  o  intelectual  y  en  aquest  ordre  d'un  afront,  motiu  de 
tota  rebelió,  en  la  víctima,  com  incompatible  ab  tots  els  sentiments  de  la  fraternitat,  el 
títol  ja  inadmisible  com  ineficàs  per  lley  de  la  natura  que'l  proscriu  en  calitat  d'inhu* 
raa,  seria  virtualment  derogat  y  arreconat  entre'ls  recorts  de  la  més  revoltant  y  arcaica 
tirania  en  tots  aquells  pobles  que  inspiressin  son  dret  en  els  principis  de  la  llibertat  y 
la  igualitat  dels  ciutadans. 

Idèntica  exigència  que  la  justicia  té  la  cultura»  que  requereix  una  puresa  yuna  be- 


^     6s8     — 

llesa  en  k  exteríorisació  del  pensament  humà  que  sols  poden  trobarse  normalment  en 
i'espressió  del  mateix  en  la  llengua  propria  de  qui1  genera. 

El  llenguatge  natural  de  cada  hú  no*s  troba  més  que  en  un  idioma:  fruyt  del  pri- 
mer amor  racional,  deí  primer  enllàs  natural,  de  vincle  etern,  inefable  y  fecondíssim, 
del  esperit  ab  la  espressió.  Els  fills  d^aquest  amor  del  pensament  són  els  únichs  que 
si  poguéssim  aplicar  al  cas  la  parla  gràfica  del  dret  mereixerien  anomenarse  juntament 
com  solem  dir  «Hegítims  y  naturals».  Són  ademés  els  únichs  que  tindran  ufana,  osten- 
tant Tesclat  humà  de  la  hermosura:  dets  altres,  una  seran  estrafets  de  naixensa  pt^r  an- 
tinatural  deformació  o  mutilació,  uns  altres  ridícols  maniquins  vestits  per  la  retòrica,  y 
dels  restants,  vegetaràn  alguns  en  la  apariencia  de  la  vida  que  degueren  a  la  artificial 
íecondació  del  estudi,  y  els  últims,  llegit imats  per  rescripte,  illegttims  per  natura,  ja 
generats  en  la  violència,  d'ella  viuran  per  la  brutalitat  d'un  eforceps^^  oficial,  mes  por- 
taran en  rànima  la  marca  de  la  vergonya  y  en  son  cos  seran  eternes  les  senyals  de 
macadura. 

Aquesta  iley  del  pensament  humà  la  trobem  comprovada  y  sancionada  en  tots  els 
ordres. 

En  el  religiós,  per  boca  dels  Profetes  se*ns  pinta  com  un  gran  càstich  la  imposicid 
de  llengua  estranya:  Isaías  la  profetisa  al  poble  d'Israel  per  haver  prevaricat:  ^el  !in- 
gua  altera  loquetur  ad  popuium  istum*  (c,  XXVIII,  v.  1 1).  Pren  carn  humanal  Fill  de 
Deu  y  predica  la  doctrina  redemptora  de  la  humanitat  universal  en  son  llenguatge  de 
fill  del  poble,  no  en  l'oficial,  el  dels  dominadors  de  la  Judea,  sinó  en  Thumil  dialecte 
popular  siro-caldaych.  Pera  la  evangelisació  del  món,  l'Esperit  Sant  no  comunica  el  dò 
de  llengües  als  homes  dels  diversos  pobles  pera  entendre  als  Apòstols,  sinó  als  Apòs- 
tols pera  que  cada  un  dels  homes  a  qui  prediquen  pugui  escoltar  la  divina  paraula  en 
ridioraa  propi.  Sant  Pau  diu  als  Corintis  (Epist.  1,  c,  XIV,  v»  14  y  19)  que  si  predica 
en  una  llengua  desconeguda,  ho  fa  certament  son  esperit,  mes  el  concepte  resta  sens 
fruyt,  y  que  prefereix  dir  en  la  Església  cinch  paraules  acomodades  a  la  inteligencía  y 
a  la.  instrucció  dels  fidels  que  pronunciarne  deu  mil  en  altra  llengua  estranya.  Al  se- 
nyalar la  decadència  del  llatí  literari  per  haver  adoptat  l' Església  el  popular,  es  aquella 
atribuida  pels  filólechs  hístoriayres  a  la  instrucció  cristiana  feta  en  el  llenguatge  vulgac 
y  rústech,  causa  segons  els  mateixos  de  que*s  trobin  en  els  monuments  literaris  de  la 
Església  primitiva  modismes  sols  notats  abans  en  boca  del  poble  y  que  han  subsistit 
després  en  la  litúrgia.  Inocenci  III  en  el  concili  laterà  mana  baix  pena  d'excomuntò 
que'ls  bisbes  y  ministres  coneguin  la  llengua  del  país  de  llur  jurisdicció  y  ministeri; 
Eugeni  111  en  la  regla  XX  de  Cancelleria  declara  la  nulitat  de  la  provisió  de  parròquies 
y  demés  beneficis  ab  cura  d*knimes  í  nisi  ipsa  persona  intelligat  et  intelligibiliter  loqui 
sciat  idioma  locÍ  ubi  ecclesia  vel  benefici um  hujusmodi  consistit*;  ordena  el  Concili 
Tridentí  (S-  XXÏV,  c.  7)  que  s  ensenyi  la  doctrina  cristiana  a  cada  poble  en  son  llen- 
guatge nadiu,  y  en  nostres  temps»  en  el  país  d'unitat  més  absorbent  y  ponderada 
s'apareix  la  Verge  en  la  ribera  del  Gave  y  en  els  prats  de  la  Salette,  y  no  es  en  la  llen- 
gua  oficial  del  Estat  sinó  en  i*humil  dialecte  popular  que  parla  als  infantils  pastorets 
saboyards  y  a  Bernardeta  Soubirous. 

Humils  germans  de  pàtria  que  acudiu  temorenchs  a  les  oficines  públiques:  si  a  la 
vostra  respectuosa  pregunta  en  català  vos  contesta  un  infelís  buròcrata  ensoperbit  ab 
la  insolència  del  ïhable  V.  en  cristianoí,  contestèuli  que  es  el!  qui  deu  complirho  se- 
guint l'exemple  del  Christ  y  de  la  Verge  que  no  parlaren  el  castellà  de  l'època  y  del 


—     àS9     " 

Hoch,  això  eSj  el  llenguatge  oficial  o  del  Estat,  sinó  el  del  poble.  Y  podrí  au  afegirhi 
qui  si  el  mateix  Estat,  ademés  de  parlarli  per  boca  de  la  autoritat,  hi  obrés  també  en 
cristian&y  faria  seus  els  preceptes  de!  dret  canó  ni  eh,  y  privaria  en  conseqüència  de  fun- 
cions públiques  locaJs  a  qui  ignorés  y  més  encara  a  qui  menyspreués  la  llengua  po- 
pular. 

Y  si  es  tal  la  ensenyansa  que's  desprèn  del  dret  eclesiàstích,  no  obstant  la  univer- 
salitat originada  del  caràcter  de  general  humanitat  a  que  respon,  calculeu,  senyors,  lo 
que  ha  de  exigir  el  dret  polítich,  sempre  emmotllat  pera  ésser  perfecte  a  la  especial  y 
variadíssima  estructura  dels  elements  que  ha  de  regir.  Ei  dret  dels  individus  y  agrupa- 
cions humanes  a  la  parla  propria  es,  com  dret  derivat  de  la  natura,  anterior  y  superior 
a  la  existència  del  Estat,  y  no  per  tant  un  privilegi  o  regalía  que  pugui  a  son  albir  do- 
nar o  tolre,  y  si  d'altra  part  segons  el  natural  criteri  no  es  Thome  per  TEstat  sinó  l'Es- 
tat per  rhome,  l'Estat  claudicaria  contra  la  mateixa  rahó  fonamental  de  la  seva  exis- 
tència, si  en  Uoch  de  constituirse  en  garantia  y  orgue  de  sanció  dels  drets  preexistents 
tractava  d'ofegarlos  ab  la  mateixa  forsa  coactiva  que  no  ha  rebut  dels  ciutadans  més 
que  a  condició  y  com  a  medi  de  fer  los  respectar.  El  dret  de  que  parlem  es,  com  a  innat, 
ilegislable  y  imprescriptible,  es  d'aquells  que*l  sistema  de  les  modernes  constitucions 
deu  encloure  en  la  part  dogmàtica  y  que  fins  els  còdechs  polítichs  dels  paisos  més  unl- 
formistes  directa  o  indirectament  han  hagut  de  consignar.  Fixeu  vos  com  a  exemple  en 
la  vigent  Constitució  espanyola  y  hi  trobareu  un  art.  1 3  segons  qual  primer  paràgraf 
<todo  espaílol  tiene  derecho  de  emitir  libremente  sus  ideas  y  opiniones>  y  ^^  ^^  í^^^ 
lliurement  el  ciutadà  de  llengua  catalana,  a  qui  s'obligués  a  espresar  el  pensament  en 
la  escola,  en  el  meeting,  en  la  contractació,  en  els  tribunals- y  en  el  Parlament  en  una 
parla  distinta  de  la  pròpia.  Perquè  no  hi  hà,  senyors,  llibertat  d'espressió  del  pensa- 
ment quan  la  coacció  del  poder  Tespera  a  cau  de  Tànima  pera  barrarli  el  pas  y  ofe- 
garlo  abans  que  cridi  sí  no  s  mutila  en  silenci,  si  no  s  despulla  de!  ropatge  propi  pera 
vestime  un  d^estrany  de  vius  colors,  però  que  no  li  escau  ni  es  fet  a  mida  propria,  si  no 
se  surteix  de  sons  y  de  paraules  en  Testanch  del  monopoli,  si  nó  marca'l  pas  de  la  es- 
pressió  segons  el  ^uno,  dos,  tres... *  fixat  en  les  ordenanses  de  la  gramàtica  de  la  llengua 
d'uns  homes  com  els  altres  que  malgrat  ésser  iguals  a  tots  els  altres,  s'han  considerat 
de  dret  diví,  s'han  atribuit  el  mando  y  s'han  posat  ells  mateixos  els  galons. 

Un  regisme  polítich  igualitari  deu  atribuir  a  tots  e!s  ciutadans  els  mateixos  drets 
a  totes  llurs  característiques  naturals  iguals  prerrogatives,  a  llurs  idiomes  cooficialitat. 
;Perquò  en  el  Parlament  la  veu  del  país  no  pot  ressonar  més  que  en  una  llengua?  ^Per- 
què la  lley  ha  de  fixar  les  regles  del  dret  contràriament  al  dret  comú,  en  la  parla  d'uns 
ciutadans  y  no  dels  altres?  ^Com  la  compliran  y  com  podrà  castigarse  als  que  la  infrin- 
geixen si  es  promulgada  sols  en  una  llengua  no  assequible  a  bona  part  dels  ciutadans? 

La  cortesia,  la  conveniència  mutual  o  altra  raó  semblant  podran  permetre  que 
s'utilisi  normalment  com  a  llengua  parlamentaria  la  més  usual  del  major  nombre  dels 
representants  del  pafs,  mes  no  privar  a  un  sol  d'aquests  d'utilisar  la  pròpia  si  no'n  sab 
d'altra,  sinó  creu  dominaria  prou  pera  espressarshi  dignament,  o  si  en  virtut  de  la  part 
alíquota  de  sobirania  que  U  pertany  creu  oportú  reflexar  les  aspiracions  y  necessitats 
de  la  terra  que  Tha  elegit  en  la  parla  d'ella.  No  faltarà  en  tal  cas  una  engruneta  del 
fastuós  pressupòsit  de  les  Cambres  pera  una  versió  que  posi  lo  que  haja  dit  aquell  al 
alcans  dels  altres  y  encara  que  faltés  no  costaria  de  trobarse:  val  mes  en  últim  cas  que 
resti  seca  per  falta  de  carme!  los  y  bolados  la  boca  d'alguns  parlamentaris  cansats  d'en- 


i 


—     ééú     —  I 

raonar  que  no  pas  que  resti  muda  la  d'un  sot,  d'investidura  igual,  per  falta  d'uns  mise- 
rables medis  de  traducció  y  per  més  miserable  falta  de  coneixement  per  part  dels  al* 
tres  d'un  idioma  ab  tant  dret  com  el  que's  vulgui  pera  cstimarse  nacionaL 

Si  en  la  descripció  de  paíssos  llunyans  ens  contés  un  viatger  que  en  algun  d'ells 
tes  lleys  no's  promulgaven  més  que  en  una  llengua  desconeguda  per  mils  y  mils  de 
ciutadans  y  poch  coneguda  per  milions  d' altres,  y  que  malgrat  això  regia  un  Còdech 
segons  el  qual  la  ignorància  de  les  lleys  no  escusava  de  llur  compliment  y  funcionaven 
tribunals  imposant  càstjchs  de  tota  mena  als  infractors  d'uns  preceptes  que  ignoraven 
per  no  dictaries  ni  posarlos  el  poder  a  son  alc^ns,  creuríem  que's  tractava  d'un  poble 
asstàtich  o  africà  en  que'l  despotisme  arribava  a  la  lesa  humanitat  si  no'ns  recordàvem 
^de  que  està  en  el  nostre  poble  el  cas  de  la  injustícia  viva.  Se  dicten  lleys  en  un  idioma 
privilegiat  desconegut  de  mils  y  mils  y  poch  conegut  de  milions  de  ciutadans,  quals 
infraccions  castiga  ab  tot  rigor  en  sos  cabals  y  Ihbertat,  per  la  irrissoria  presumció  d*un 
coneixement  legal  que  no  existeix  y  que  es  incompatible  ab  la  realitat  y  ab  la  con- 
fessió per  part  de  TEstat  de  les  vergonyes  del  analfabetisme,  de  que  n'es  causa  entre 
altres  la  aberració  de  donarse  igualment  la  ensenyansa  en  llengua  estranya. 

Sembla  haver  reencarnat  en  Tesperit  oligàrquich  dominant  el  monstruós  pensament 
d'aquell  emperador  romà  que  feya  gravar  les  lleys  en  signes  petits  y  fixaries  altes,  més 
enllà  de  la  vista  dels  ciutadans,  pera  gaudirse  en  la  crudeltat  y  fer  guany  ab  el  càstich 
de  les  víctimes.  Són  obligatòries  les  lleys  en  general,  segons  el  primer  article  del  Cò- 
dech civil,  pel  sol  fet  del  transcurs  d'uns  dies  desde  llur  inserció  en  un  diari  ofícial  que 
per  costosíssim  no  està  al  alcans  de' tothom,  ni  ho  està  lo  que  diu  per  la  llengua  en 
que  va  escrit,  ignorada  per  immensa  multitut  de  ciutadans  <**.  Y  jay  d'ells  si  no  la  com- 
pleixen!  No  podran  invocar  l'ignorància  de  la  llengua  de  la  lley  y  per  lo  tant  ab  més 
motiu  de  son  contingut,  pera  evitar  la  nulitat  de  llurs  actes  jurídichs  o  la  condemna  a 
pagar  ab  llur  hisenda  y  persona,  sens  que'l  desconeixement  de  la  parla  oficial, — idèn- 
tich  al  que  tenen  de  la  llur  els  legisladors — els  valgui  ni  pera  la  presumció  de  bona  fe 
ni  com  a  circunstancía  atenuant  pera  cambiar  en  un  presiri  la  cadena. 

En  i'ordre  jurídich  anomenat  administratiu  es  d'igual  evidencia  la  conculcació  quan 
•  nos  respecta  la  doble  relació  jurídica  natural  derivada  de  la  pluralitat  de  llengües  dis* 
tribuides  pel  territori  del  Estat,  que  imposa  d'una  part  el  reconeixement  del  dret  dels 
ciutadans  a  utilisar  la  pròpia  y  no  per  forsa  cap  d'altra  artificial  o  emmatllevada  pera 
Texercici  dels  drets^  devers  y  funcions  públiques  de  caràcter  administratiu  y  que  exi- 
geix d'altra  part  als  funcionaris  el  pràctich  coneixement  de  la  llengua  natural  dels  ciu^ 
tadans  als  quins  ha  de  servir,  com  a  condició  indispensable  pera' I  compliment  de  llur 
dever  y  pera  Tacert  y  compliment  del  bon  servey.  Sens  respectar  aquell  dret  no  hi  hau- 
ria iguali  tat  civil,  sinó  un  regisme  de  castes  en  profit  de  la  dominadora,  font  per  laltra 
de  ressentiments,  de  perjudicis,  de  befes  y 'humiliacions,  que  són  el  disolvent  més  po- 
derós dels  vincles  que  mantenen  units  als  pobles  d'un  Estat. 

Els  llegisladors  uniformistes,  reglamentant  la  burocràcia  y  la  vida  administrativa  fins 
al  infinit,  s'han  recordat  de  tot  menys  de  la  esmentada  pluralitat  de  llengües  nacionals. 


(I)  Na  «UGceheiK  tal  enormitat  en  et  catòllch,  Ulure  y  democràticti  Estit  belga,  quAli  dlaposkions  legals  se  pra- 
inulKuen  y  »  publiquen  totea  elles  ab  Igual  tuf  de  conslderaciA  en  d  periòaich  oficial  en  lea  dugués  llengües  vives  del 
pals.  Vegis  en  comprovació  el  facsímil  del  Moniteur  Bfige  que  s^acompanya. 


MONITEUR  BELGE 


JOURNAL  omcaEL 


*iMi  1  lü^  nat 


mIi/ 


J  í'VÍÈ 


STAATSBL/U> 

El  Allt|íbWHV.m 


*  '  *.^!ri"i'jr' ^^2Jfl j'fr'^-  V^ <*»  líïíiS^ZSïï 


LUNDI.  tfl  KT  MARlïl.  I4ï  AVRIL  1907 


MMNDAG,  lí  SN  DINSDAO,  1d  APRÍL  1907 


Lois   MiRÉTÉs  HOTAirr  rr  kCTwa 

DU   GOOTEmiffElCKlirr 


i  ^ 

La  Kéftil•li^pf  tto  Wuhne  i  ídJiPtf  i  b  n  Coor^nt»- ri  ffiiic#rnin(  Ic* 

üiion  4  li  ^ufTfc  iqi^ntiinff  dn  rr^nclpet  de  ta  O^ivpntíofl  d^;  Gpnif? 
Jb  ii  joiiL  ta^l  ■  ïiiiii^ut^  TitM  f\  t'suln  ï  L'ActeAjnl  d«  (i  Confinaré 

L  jriíHc  Irt  dp  li  1  Q^QVíntJfifi  |vfir  CidJiMítiiMi  *  Is  çttflTT  marítltnp 
dea  prkiiripei  út  la  UuvefiLlon  ót  Ccnrvc  n  t  «ti?  l'iriu  tie  I  Adhttiefl•  dr 

OtLillp  (dr  Ifi  ^e^rélilK  General 
d(i  üinisUTJ;  <J«  AffaJrei  i^tf ancíre». 

Cher  TiU 


Dxm  asGEERiHa. 


Dr  HepubUeL  Ekjli^if  »s  i^gvtredt^  tüL  hel  «  Ver^raf  bcU^femle  de 
•fUfo  en  fcbralLt'n  ^m  den  iriop  i-  Uod  *  ert  M  hH  m  Verdra^  íiüpín* 
tíe  loepujifif  r.p  deu  íçeearloi  nn  ilc  bc^in^^len  tw  hci  VepcJrjí*  van 
<rfj)í»ç  vaii  li  Viitrustui  LStg»  *,  beidi!  toeçewiegd  u^i  d<  Slotiiií  der 
Vrp(fP5  D-fiíerentle. 

ArttlEif  10  nn  lifi  •  Vfl-ítrujt  ncjusi;  <tf  fnffn^iïinf;  rjp  i^i^n  reiwtrlof 
VI ri  de  LMfnii*riÉii  vjb  Iéi^i  Vufjrii^*  *iui  (^cne^i:  p  ii  jjf^Il•Wti  ult  ét 
mtirtdin^  ürr  RepoL•lIeL  UoUrif 

Gt«ur»ifj-Li  dwv  deu  AlgtBeeoen  fiecMtarli 
wmh  hei  MlJiLfier1«  Tan  Duii«iili0duie  £ak«ii, 


Paí  artae  roj^l  úú  3  -ivfiJ  1O07,  >1  lï.  lïí  l'Evaüle,  wr^ire 
de  lè^aüon  cic  t'*  f  las&O.  a  ^  irc^miih'  «ccNUin:  de  l«  lèfiÜ<m  d« 
Iklgi^uc  j>rL'&  S.  M   Ic  H;iL  de  l*oriiipN 


Pir  trr^  mrtt  du  s:*  mirs  1D07,  V  l«  eoniï»  fí  de  Laiibnptw, 
léfaiion  d«  Belfiqw  prh  S.  X.  r£ní]K/Liif  du  Itaroc. 


Pti  irr^  mà\  dii  Í5  man  190T.  U  A  IToit|el»  irri^rprMe  de 
1a  iéfiiiOD  de  Belgique  |)rès  K.  If .  rEmiï^r^Hr  tic  Chine^  i  4f£ 
«oamké  pnmkr  lM«rpr^de  h  DW^ine  Ictcsiion. 


tUPLaüATISCJ!    LICHJUX. 


SU  küninkfljl  betiuiL  ftn  doti  3'  AFtríl  lÜOT.  i»  d&  li«e/  B.  da 
l^Esciille»  e«ai]LAchip««ecretArifi  i'  llisse.  beooemd  io(  secr^urii 
rin  Jvi  B£lf  k&ch  feujiisctup  In j  2,  M.  deu  KdoiDg  vio  fortu^L 


Bïj  íioninlirik  belait  nn  àm  ift'  Htift  1907.  iü  de  liw^fnaf 
H.  úíi  Lial>espj[i,  geiíOtsciupïaecreUris  3<  kluse^  lM!ní>eind  tol 
ScCí^iTií  ran  YMt  Beipiríi  gúiDtschip  t^  L  M.  den  Keoer  via 
Hètocm. 


BiJ  tuuMnliiiik  beslüil  fiu  dw  15'  Hurt  leOT,  li  d«  bev 
A.  Ifotif^i.  tolt  Yiu  iiet  Belgisch  feunisfhap  hil  Z.  M.  dífi  Kcinr 
van  Chun.'bcnoMDil  w  'vnten  (olk  fui  hetietfde  goaütscií^» 

Voor  K±i6  miiï^Mh 
Cte  AlgenjMnç  S*WciUrií, 


Ctttv'  vjiir  Dci  Eii-tf- 


a)  Vfto  Iteitffewr  d«  «4  Pt  te  »ni  HMü.  r  el  ^i  pntitr  iMi.  19  | 


(tj  Iki  MoMíkv  vio  IG  en  W  ^pin^  iQQi^  IT  «  $1  Jijivl  ia»4,  H  Mi, 


—    66a    — 


^ 


Per  ells  ea  lletra  morta  el  vulgar  principi  biològich  de  que  Torguen  ha  d' ésser  adequat 
a  la  funció  que  es  en  el  cas  present  d'armònica  relació  entrel  poder  y  el  ciutadà,  itn- 
possible  sens  acomodarse  a  la  naturalesa  especial  y  als  respectius  dever  y  dret  del  un 
y  Taltre,  Ja  havem  provat  la  obtigació  política  d'acomodar  la  lley  a  la  inteligcncia  y 
per  lo  tant  al  idioma  de  tot  ciutadà.  Haventhi  faltat  llegislant  y  promulgant  la  lley  en 
una  sola  de  les  llengües  nacionals  no  enteses  per  molts  que'n  parlen  d'altres  més  anti 
gues  tant  glorioses  y  tant  dignes,  ;hi  faltarà  igualment  en  l'ordre  administratiu  nomenant 
funcionaris  ineptes  pera  posar  els  preceptes  legals  de  tota  mena  al  alcans  dels  que  han 
de  compliries  y  pera  aplïcarlos  al  subjecte  de  la  relació  jurídica  quals  modalitats  essen- 
ciaJíssimes  pera  la  justícia  y  la  equitat  sols  podria  revelàrlosiíi  la  llengua  popular  desco- 
neguda? Recordem  que  en  la  nostra  civil isació  T Estat»  pera  estimarse  tal,  deu  ésser  el 
suprem  organisme  jurídich  garantisador  de  tots  els  drets  y  organisador  de  les  públi- 
ques funcions  de  manera  adequada  al  servey  dels  ciutadans.  No  oblidem  queU  dret 
d'aquests  al  idioma  propi  en  les  esferes  totes  de  la  vida  particular  y  colectivaj  es  an- 
terior a  la  existència  del  mateix  Estat  y  superior  a  tot  arbitri  d'aquest  que  roprimeixi 
o  contradigui.  Y  si,  encara  que  ab  absurda  aplicació,  se  'ns  objecta  la  disparitat  d'esfe- 
res en  que's  mouen  TEstat  y  TindividUj  descendim  fins  a  la  mera  comparansa  de  ciuta- 
dans y  funcionari,  y  preguntem  finalment;  jsi  resultés  entreMs  mateixos  la  apariencia 
d*una  colisió  de  drets  en  relació  al  ús  de  la  llengua  respectiva,  quin  d'ells  hauría  de 
prevalcixerr  jquí  hauría  d  emmotllarse  a  qui,  el  ciutadà  que  paga  pera  tenir  empleats 
que  Tentenguin  y  haventlo  entès  que'l  serveixin,  o  Templeat  que  cobra  pera  servir  al 
públich  en  la  persona  de  cada  un  dels  ciutadans? 

Més  greu  encara  es  la  infracció  del  dret  a  la  justicia  quan  s'administra  aquesta  en 
Uengua  estranya  a  processats  y  litigants.  llustres  catalans  ho  feren  prou  present  ja  fa 
quatre  anys  en  un  hermós  missatge  al  rey  d'Espanya  en  qual  nom  la  justicia  s'exer- 
ceix,  ab  les  següents  paraules:  «En  una  misma  lengua  se  administra  justícia  en  nom- 
bre vuestro  a  tantos  súbditos  que  mal  o  nada  la  conocen:  el  juez  y  la  parte  no  se  en 
tienden  muchas  veces  sí  no  es  por  medio  de  intérprete:  y  ^qué  modo  de  entenderse  es 
este  en  cosas  en  que  anda  por  medio  la  santidad  de  la  justicia?  El  testigo  ha  de  raüfi- 
carse  en  una  declaración  que  le  leen  sin  que  pueda  comprenderla:  el  acusado  escucha 
en  vano  la  acusación  y  la  defensa:  el  magistrado  ha  de  abandonar  su  criterio  a  una  tra 
ducción  bien  6  mal  intencionada^  P^'''^  nunca  absol utamen te  pura  de  los  mayores  ele 
mentos  de  prueba^  y  los  jurados  estin  expuestos  à  cada  momento  à  que  su  criterio 
vaya  arrebatado  por  la  corrien  te  meramente  musical  de  los  pàrrafos  forenses.  Así  se 
administra  entre  nosotros  la  justicia  en  nombre  vuestro.* 

El  mal  ja  es  vell,  senyors.  Jo  passava  la  vista  fa  un  moment  pel  Decret  de  Nova 
Planta  que'ns  condemnà  a  vestir  en  castellà  les  formes  de  la  justicia,  y  pera  ferme  càr* 
rech  de  quin  esperit  l'inspirà,  rellegia  aquest  fragment  de  son  preàmbul:  ^  Por  decreto 
de  g  de  Octubre  próximo  fui  servido  decir,  que  habiendo...  pacificado  enteramente  mis 
Armas  cl  Principado  de  Catalunya,  tocaba  a  mi  Soberanía  establecer  gobiemo  en  el  >" 
dar  providencias  para  que  sus  m  oradores  vivai  con  paz,  quietud  y  abundància:  para 
cuyo  fin...  he  resuelto,  que  en  el  refer ido  Principado  se  forme  una  Audiència,  en  la  qu\Í 
prcsida  el  Capi  tan  General  ó  Comandante  General  de  mis  Armas.»  Ja  ho  veyèu  si  ens 
estimava'l  vencedor;  escanyava  la  llibertat  judicial,  imposava  altra  llengua  a  la  justicia 
y  coronava  l'obra  de  la  forsa  ab  el  símbol  de  la  que  logrà  enrunar  els  murs  de  Barcelo- 
na y  ab  aquests  la  llibertat  catalana,  mes  ja  ho  heu  sentit  ben  clar,   ho  feya  el  pobre 


■.,*      •■^■•^f-TPP 


W"^^^ 


—     663     — 

rej-"  perquè'ls  nostres  avis  itvivíesen  con  paz,  quietud  y  abundància  k  La  pau,  quietut  y 
abundància  que'ns  pintava  aquell  rey  no  han  vingut,  les  esperanses  que  posaren  ahir 
nostres  conciutadans  en  la  contestació  al  missatge  al  rey  actual  no  han  tornat;  lo  que 
ha  tornat  es  a  aparèixer  per  sobre  de  la  Audiència  *el  capitàn  general  ó  comandante 
de  mis  armas*,  y  quan  això  ha  sigut  ja  no  hem  ha^t  de  queixar  nos  certament  de  que 
pera  absoldre  o  condemnar  s'hagués  de  menester  qui  oferís  garantia  pericial  de  tra- 
duir íbien  y  fielmente»  lo  dit  per  processats  y  testimonis,  s*ha  donat  a  qualsevol  fo- 
raster que  acusi  a  un  català  les  facultats  d*intèrprete,  encara  que  sia  precís  dotarlo  de 
ciència  infusa,  donchs  tots  ho  sabeu,  y  una  mare  ho  plora»  que  a  la  presó  de  Barcelona 
s'ha  complert  el  fallo  condemnatori  d  un  Consell  de  guerra  fundat  en  la  delació  d'un 
miserable  ignorant  del  català  que  s'hagué  de  fer  traduir  els  mots  de  nostra  parla  en 
que  consistia  un  suposat  delicte  ora!,  fermament  y  en  absolut  negat  per  tots  els  innom- 
brables ciutadans  que  entengueren  el  concepte  y  les  paraules  en  que  aquest  se 
formulà. 

;Qué  té  d'estrany,  senyors,  que  en  aquest  regisme  s*imposi  igual  afront  a  la  nostra 
vida  civil?  Aquí  la  aberració  ja  passa  els  límits  de  la  iniquitat.  Si  no  ho  fés  FEstat  es- 
panyol ;qut  seria  capàs  de  creure  que  s'atribuís  únicament  valor  als  contractes  que's 
diguin  fets  per  ciutadans  en  una  llengua  que  molts  d'ells  no  entenen  y  de  negar  en 
cambi  el  degut  als  que  otorguin  en  la  pròpia?  Es  en  va  que  vullen  els  catalans  disposar 
en  català  de  coses  catalanes,  obligarse  sols  ab  plè  coneixement  del  valor  dels  mots  ab 
que  s'obhguen,  establir  llurs  relacions  jurídiques  de  familia  en  la  mateixa  llengua  que  la 
famiüa  parla  o  que  tingui  al  menys  la  justicia  mà  piadosa  pera  reculür  fidelment,  en  sa 
pura  y  reliquial  integritat  les  poques  paraules  de  testament  que  deixin  escapar  mortals 
enguntes.  Pensament  de  moribond  de  nostra  terra  que  no's  disfressí  ab  vestidura  estra- 
nya no  es  per  TEstat  un  pensament  jurídich  ni  digne  de  respecte;  tracte  fet  en  idioma 
català  no  té  per  ell  altesa  suficient  pera  fruir  tot  sol  l'honor  de  que  un  notari  el  guar- 
di en  son  protocol  ni'n  tregui  copies  en  paper  sellat. 

Això  té  lloch,  senyors,  en  el  sigle  XX,  en  la  Europa  civilisada,  baix  Timperi  dels 
homes  que  diuen  inspirarse  en  l'amor  als  humils,  en  el  respecte  al  dret,  en  la  Uibertat 
dels  pobles  y  eu  la  igualtat  dels  ciutadans. 

Y  quan  les  f orses  vives  de  la  terra  indignades  per  l'afront  han  aixecat  un  clam  de 
dignitat  reclamant  del  Govern  que  fes  justicia  en  tots  els  ordres  en  que  com  hem  vist 
els  homes  tenen  dret  a  utiUsar  la  parla  ^^^opiaJ  els  faritzèus  del  temple,  servadors  dels 
ritus  oficials,  han  fet  un  crit  d  escàndol,  les  altes  magistratures  ho  han  despatxat  ab  un 
c  Visto»,  y  si  alguna  vegada  no  ha  pogut  escusarse  de  simular  arguments  la  cortesia,  ha 
sortit  fredament  de  llavis  dels  polítich,  com  per  boca  d'En  Moret  digué'l  Govern  a  Ca- 
talunya, el  5  de  Maig  últim,  el  sofisme  de  que  la  oficialitat  de  la  llengua  castellana  es 
un  principi  de  dret  públich  de  la  nació  espanyola. 

Ah,  senyors,  ja  ho  havem  vist  y  no  cal  pas  repetirho  perquè  un  Moret  ho  negui;  lo 
que  es  principi  de  dret  públich  en  totes  les  nacions  dignes  de  esserho  es  et  respecte  y 
la  sanció  dels  drets  preexistents  y  superiors,  y  es  preexistent  y  superior  al  arbitri  del 
Estat  actual  el  dret  dels  catalans  en  llur  vida  jurídica  integral  segons  hem  vist  y  per 
lo  tant  en  tots  els  actes  de  ordre  públich  a  usar  la  pròpia  llengua  que  ja  era  oficial 
segles  abans  de  que  hi  hagués  Estat  espanyol,  que  ho  fou  encara  per  espay  de  segles 
existint  ^r  Estat  I  espanyol  y  que  per  liey  de  la  natura  y  per  la  forsa  del  dret  tornarà  a 
esserho  tant  si  Espanya  continua  en  el  rervindre  formant  Estat^  com  no. 


—    664    -^ 

Lo  que  es  principi  de  dret  públích  es  la  constitució  de  les  societats  polítiques 
pera  garantir  el  dret  dels  ciutadans,  de  fornia  que  essencialment  TEstat  no  es  altra 
cosa  que  Torganisme  tutelar  de  la  justicia.  Si  aquesta  hi  falta,  desapareix  el  vincle  so- 
cial. Y  com  en  eïs  demés,  en  lordre  que  estudiem,  justícia  es  atribuir  y  reconèixer  y 
garantir  a  cada  hú  lo  que  li  es  propi,  no  afavorir  a  un  so!  atríbuintti  per  privilegi 
exclusiu  lo  que  es  el  dret  comú  que's  nega  a  tots  els  altres. 

Principi  de  «dret  piiblich  de  la  nació  espanyola»  es  el  de  lliure  emissió  del  pensa- 
ment,  y  faltaria  autor jsant  la  rebelió  com  tota  ofensa  als  drets  individuals  segons  la  teo- 
ria dominant^  als  ciutadans  privats  de  dirígirse  a  la  nació  sens  deformar  el  propi  pensa^ 
ment  ab  els  motlios  sintàxichs  d'altra  idioma,  vestintlo,  ab  uniforme  encartronat  no  fet 
a  mida^  y  mutilant  la  rica  varietat  d'aquelis  matissos  intraduibles  que  tot  idioma  té. 

Donchs  ^quin  es  el  «principi  de  dret  públich  de  la  nació  espanyola ^f  en  quin  nom 
5e*ns  imposa  com  a  moneda  de  curs  forsós  el  privilegi  d'un  idioma  per  la  parla  oficial^ 
No  quedaria  més  que  '1  d 'iguali  tat,  pretext  etern  d'uniformisme^  mes  íins  aquesta  lu 
falta.  Puix  no  hi  hk  igualitat  en  un  país  de  castes;  no  hi  ha  igualitat  si  un  poble  dels 
d*un  Estat  té  dret  a  llegislar,  a  administrar,  a  contractar,  a  testar  y  a  judicar  en  llengua 
pròpia,  y  els  altres  pobles  del  meteix  Estat  no  poden  ferho  mésqu  en  llengua  estranya, 
inassequible  a  molts  y  niay  assimilada  enterament  per  els  altres. 

Ah,  senyors,  pariem  clar.  Kl  suposat  ^principi  de  dret  públich  de  la  nació  espa 
nyolat  es  un  mer  estat  possessori  contra  tot  dret  y  contra  el  bé  públich  que  avuy  ens- 
tanca  fàcilment  el  pas  ab  interdictes,  mes  qu'en  el  judici  ordinari  corresponent,  si  sabem 
portalo  serena  y  rigurosament  a  terme  serà  vensut:  no  li  valdran  els  cents  anys  pas- 
sats desdè  l'usurpació,  puix  els  drets  humans  que  rajen  directament  a  la  natura  nu 
prescriuen  may.  Aquell  principi  imaginari  de  dret  públich  surgeix  del  amor  propi  y 
del  concepte  d'excelencia  que  té  de  sí  meteix  el  nucli  dominant,  del  esclusivisme  de 
la  música  en  que*s  formà  el  gust  y  aprengué  el  cant,  més  que  no  pot  pretendre»  ni  en 
aquest  terreny,  en  homenatje  a  llurs  excelses  cantatrius,  que  s*arrenqui  la  llengua  o  que 
se  desterri  a  les  ingènues  muses  populars  perquè  vuUen  modular  també  lliurement  en 
les  meteixes  sales  del  palau  de  tots  pròpies  cansons,  inspirades  en  altres  melodies. 

Defensin  Vslaiu  quo  els  buròcrates  per  la  conveniència  d*un  inmens  escalafó  quals 
traslados  y  ascensos  faciliti  el  nombre  d'empleos  a  escull ir  en  quantsevol  regió  sense 
haver  d  entendre  la  llengua  que  '1  poble  parla;  els  lliures  ciutadans  d'aquesta  terra,  que 
escoltaran  encare  ab  molt  més  gust  les  armonfes  de  la  sonora  y  justament  preuhada 
llengua  forastera  quan  tinguin  llibertat  de  no  parlaria,  han  retornat  a  la  concienciade 
son  dret  y  estan  resolts  a  defensarlo  ab  1  anima  y  la  vida. 

L'hora  del  triomf  vindrà,  senyors,  potser  molt  prompte.  Mes  quan  penso  que  ab  rafaò 
en  Tantigüetat  el  signe  intelectual  d'esclavitut  era  la  subjecció  imposada  a  llengua 
d'altri,  quan  medito  en  la  marca  de  baixesa  o  d'incivisme  que  posa  sobre  un  poble  el 
tolerar  un  atentat  semblant  contra  les  Ueys  de  la  natura,  m'espanta  l'inquietut  de  que, 
triomfants  y  tot,  Thistoria  catalana  al  judicarnos  tindrà  menys  en  compte  la  glòria  de 
h  desUiuransa  que  la  vergonya  d*haver  consentit  l'afront:  no  ja  dos  segles,  ni  un  dia^ 


—     665     — 


De  D,  Enrioh  Prat  de  la  Ribat  Advoca/,  de  Barcelona, 

Importància  de  k  llenfifua  dins  del  concepte  de  k  nacionalitat 


La  força  unitiva,  aglutinant,  del  idioma  ha  estat  vista  sempre.  Sempre  rintel•lígen- 
cia  dels  homes  s*en  es  adonada  del  vincle,  del  lligam,  ab  que  la  llengua  forma  unitats 
socials  pel  demunt  dels  individuus.  Tant  els  súbdits  dels  grans  imperis  orientals  com 
eU  ciutadans  dels  petits  Estats  municipals  o  tribals,  tant  els  homes  de  les  civilisacions 
semítiques  com  els  de  fes  races  ari  anés,  tots  han  vist  més  o  menys  perfectament  en  la 
llengua  un  gran  principi  d'associació»  sempre  en  la  gradació  de  les  societats  han  fet 
esment  de  Tunitat  llingüísttca.  Sobre  aquest  punt  podríem  reproduir  centenars  de  tex- 
tes  auUchs,  presos  indistintament  dels  llibres  sagrats  de  les  di  feren  tes  races  y  de  les 
obres  històriques  y  geogràfiques  dels  escriptors  grechs  y  llatins. 

Més  cap  de  tant  clar  y  de  tant  intensament  ^ugestiu,  com  el  de  la  Biblia  referent  a 
la  confusió  de  les  llengües. 

En  aquest  llibre  sagrat  de  Thumanitat  civilisada,  un  dels  primers  capítols  es  la  dis- 
persió dels  homes  reunits  a  la  vall  de  Sennaar,  per  fundar  una  torra  y  una  ciutat,  a  fi 
de  no  quedar  escampats  demunt  la  terra  ^'K  Tots  parlaven, — diu  el  Gènesi, — -una 
meteixa  llengua  y  formaven  un  sol  poble.  Mes  Deu  havia  decretada  llur  dispersió  a  fï 
de  que  creixessin  y  omplissin  la  terra,  y  per  desbaratar  llurs  designis  no  li  calgué  res 
més  que  confondre'ls-hi  les  parles.  Heus-aquí  com  *divisit  eos  Domi  nus  ex  illo  loco  in 
universas  terras,  et  cessaverunt  cedificare  civitatem?. 

La  divisió  natural  de  l'humanitat  fou,  desde  aleshores,  la  varietat  de  llengua;  els 
cronistes  y  profetes  d'Israel  quan  volen  designar  tota  Thumanitat  diuen  quasi  sempre: 
«Cots  els  pobles,  tribus  y  llengües».  L'Iglesia  no  s'apartà  d'aquesta  tradició:  «ja  desde 
el  principi,  — diu  el  Dr.  Torras  y  Bages —  les  grans,  les  verd  ad  eres  unitats  socials  son 
per  riglesia  les  que  forma  l'unitat  de  llenguatge;  no  diu  que  l'Evangeli  sia  predicat  en 
totes  les  provi  oci  es  del  Imperi,  sinó  en  totes  les  llengües,  omm  lingual^.  Y  tots  els 
grans  pensadors  qui  ab  esperit  realista  s*han  ocupat  en  estudis  relacionats  ab  aquesta 
matèria  han  sentit  ab  intensitat  la  trascendencia  social   de  la  divisió  de  l'humanitat  en 


0)  GÈNESI,  cap.  Xí,  V.  1  a  9.  —  EM  ex  t  hebreu,  segons  Reuss  y  altrts  hebraUtes,  se  diferencia  de  l*  traducdó  de  la 
Vul^atfl  en  un  punt  que  ti  per  nosaltres  una«ran  ImportancJa.  Segons  ta  Vulgata  construeixen  la  torra  y  la  ciutat  a  ft 
de  perpetuar  Uur  nom  avana  d 'escampar- se  perla  terra  txísnttquam  divldamur  in  ^/live^sús  terras.v  E\  text  hetaréu  eapre^- 
sa  íina  Idea  distinta^  la  torra  y  La  ciutat  U  per  objecte  cohe^londr,  reutiïr  en  una  sota  unitat  sociaJ  tota  els  tiomcs  ú'ales^ 
hores  «per  eifitar  qat  sien  dispersos  demaní  ía  itrra.K^  Per  altra  banda  cal^ffcsar-se  be  en  el  sentit  de  les  paraules  torra  y 
ciutai^  que  tenen  un  algnlílcíit  molt  diferent  del  que  avui  dia  se  'Is  dona.  Ciutat,  en  cl  textUatl  dvUaSt  correspon  en  la 
■om^nclatufa  moderna,  no  a  ciutat,  sínò  a  Estat.  De  manera  que  en  cl  relat  bibUch  edUicar  una  ciutat  y  una  torra  vol  dir 
fí^ndar  un  Estat^  y  construir  per  aquesta  unUat-Estatj  la  urbs  corresponent, 

43 


—     6G6     - 

llengües:  desde  Sant  Agustí,  segons  el  qual^  primer  l'home  se  junta  ab  son  gos  que  ab 
i  estranger  de  qui  no  entén  el  llenguatge,  fins  a-n  En  Lluis  Vives  qui  considera  impos^ 
sible  formar  societat  ab  aquell  qui  parla  diferent  llenguatge.  Ab  la  pregona  intuició 
que  '1  caracterisa,  feu  notar  Leibnitít,  en  plena  dominació  de  Tabsolutisme  real  y  del 
legalisme  romanista,  tant  oposat  a-n  aquestes  tdees  y  tendències,  que  7^  mapes  ens  fan 
i'onèlxcr  eis  límits  dels  Estats^  però  no  7j  de  ies  nachm,  senyalats  més  aviat  per  har- 
monia de  les  liengiies  ( '  ^  * 

Y  el  meteix  pensament  d'aquests  grans  monuments  de  ia  civilisació  y  dels  pensa- 
dors més  eminents  de  les  races  cultes,  se  descobreix  en  Tintel  ligencía  obscura  y  vacil- 
lanta  dels  selvatges,  guiada  per  un  instint  indefinit  més  que  per  la  llum  de  la  raó.  Spencer 
fa  notar,  trayent-lio  d'Humbolt,  que  a  Amèrica  els  indis  de  les  missions  quan  veuen 
els  dels  boscos,  que  no  coneixen,  diuen:  x Deuen  ser  parents  meus;  qtéan  me  diuen  que!' 
com,  els  entench  ^^* . 


A-n  aquest  sentir  general  de  riiumanitat,  cal  afegir-hi  un  altre  fet  no  menys  elo- 
qüent y  demostratiu»  y,  si  es  possible,  més  constant  y  universal. 

Tota  societat  tendeix  a  constituir  per  ella  meteixa  una  llengua,  o  al  menys,  una 
forma  determinada  de  parlar,  que  uneixi  més  Íntimament  sos  membres  components  y 
al  unir- los  entre  sí  els  separi  dels  demés. 

La  societat  científica  adopta  terminologies  que  venen  a  ésser  un  llenguatge  conven- 
fWírt/inasequible  als  profans;  la  societat  mercantil  y  l'industrial  tenen  també  les  seves. 
Hi  ha,  o  més  ben  dit,  hi  hagué  el  llengyatge  académich,  quan  els  ^homes  de  lletres 
se  volgueren  aisiar  del  seu  poble  y  constituir-se  en  casta.  Hi  hà  el  llenguatge  militar. 
Cada  classe  social  adopta  formes  d'espressió  determinades,  particulars  seves.  Y  fins  a 
cada  familia  o  conjunt  de  famílies  s'hi  produeixen  varietats  y  especialitats  de  lèxích, 
desconegudes  pels  demés. 


(D  SANT  AGUSTÍ  «n  »a  obra  DE  CiviTATÉ  DEl,  Ub.  XIX,  p.  <íí2de  l'cíUdü  Nisard  diu:  n^caput  Vil.  De  dÍTcraititc 
linguarium  qua  sDciftaa  htïniLníJcti  üírimitun  et  de  misèria  bdLorum,  «tiam  qtí^  juata  dJcuntur.  Post  clvU^tem^el 
iirbcm  sequitur  orbls  terres,  ïn  quo  t<;rt[um  gradum  ponunt  &ocÍetaUs  huínan^,  Jncfpientes  a  domo,  atciue  ïnde  Id 
urbem,  de  Im  de  ad  orb  em  progrediendo  venfcnte&ï  qui  utíque,  alcut  aquarum  congcrks,  quant  o  major  e«^  taiïto  perícvlis 
plcnlor.  In  (jüo  prïmutii  línguarum  dIveraJtas  bomSneii]  nlienat  ab  homlne- Nam  si  duo  stbinet  Znvic^m  fiant  obviain. 
ticque  prfEtenrCt  sed  slmul  esse  alíqua  necesísltate  cogantur,  quòrum  nenter  norít  línguam  alteriufl^  facltlu»  Eslbi  anima 
Ita  mula,  etiam  dlvEr^i  genens,  quam  iiUp  cum  ^Int  hamiDCB  ambo,  sodantur.  Quando  enim  qucF  aontíunt»  intef  secotu- 
municare  íion  po53unt,  proptcr  salani  língii^  djv^rsltatcin^  nihti  prod^st  ad  consociandos  hotïiines  tanta  slmiiitudo 
natura^:  ita  ut  libentjua  hooio  sít  cum  cane  suo,  quam  cum  hotuine  alieno. ^^ 

ViVES,  De  Causis  corrüptamum  aRtium,  lib.  íV,  c.  I.  (cap.  l,  lop.  om.  VI,  p.  ïfiZO  «Humana  omtiea  aocJeUlei 
duabus  pottsslmttm  rebUA  vincfuntuí  ac  conlinentur,  iuatltia,  et  sermone;}quanim  sí  aïterulra  dessJt»  dtffícile  sIt  costum 
et  congregaiioncm  ullam,  sivepubllcam.síveprivatam.dfntíusconsístcrc,  ac  conservar!;  neque  enim  vei  cum  iniquo 
poasit  quts  liabitarc,  et  ía/iíroAere  v/ía  camm^rdíí;  sí  ve  sí  t  ipse  optí  mu&.  si  ve  iníquissimus;  vtl  cum  eo  velit  vivert, 
quem  nom  inteiligít:  itaquíï  duosunt  velut  clarí,  quíbus  conveutus  liomíntim  rejíuntur,  justitia  et  sermó;  scd  justiíia 
tacitas  babet  vires,  et  lentas,  sermó  vero  proísentione^^  et  magls  celercs,  quod  aítera  rationis  et  cunsiJii  vlm  admonet 
^Uer  animi  motus  excitat*» 

LEÍBNITZ.  PROOET  DE  LETTRE  A  LePQRT  LE  JEUNE:  ^\j&%  cartea  font  connoltre  tei  bornes  dea  Etats.  maJs  noii 
pas  celles  des  natjons  que  l'harmonie  des  iangues  íalt  mieun  parolstre,  Rien  ne  marque  d'avantage-  la  grandeur  d'üa 
Emptre,  que  la  multiíude  de!)  natJons  et  langttes  qu*il  embrasse.^^ 

Escrit  en  francès  per  Leibuitz. 

(2)    SPENCERh    De  L'LNy£OAATto^4  POUTIQUE.  Revuephtloiophlque,  V.  VI.  pi.  75. 


—     667     —   , 

Però  aquesta  tendència  s'accentua  en  les  societate  qui  necessiten  una  unitat  més 
robusta  y  una  aeparació  més  completa  de  les  altres.  La  societat  dels  criminals  ha  tin- 
gut sempre  y  encara  té  avui  en  dia  el  seu  caió.  Els  cegos,  segons  diu  En  Lluís  Vives, 
estaven  Íntimament  units,  y  posseíen  una  parla  especial,  que  no  més  ells  entenien. 
Les  aristocràcies  qui  volen  formar  una  societat  dins  de  la  societat,  completament  sepa- 
rada de  les  aitrcs  classes,  adopten  una  llengua  diferent^de  la  que  usa  el  poble:  en  Tan- 
tïga  Roma  el  grech;  a  Rússia  el  francès,  a  França  Tanglès,  a  Catalunya  el  castellà,  etc. 
L\'tnarquía  mitgeval  adoptà  el  llatú  la  societat  internacional  moderna  el  francès. 
L  íglesia  catòlica  ha  usat  sempre  també  eí  llatí. 

Les  societats  polítiques  o  Estats  han  comprès  també  el  valor  incomparable  de  pos- 
schir  una  llengua  qui  dongui  unió  y  cohessió  a  sos  membres,  separant- los  dels  demés, 
y  d'aquí  prové,  que,  quan  naturalment  no  assoleixen  aquest  resultat  per  no  coincidir 
les  fronteres  de  P Estat  ab  els  límits  d'una  sola  unitat  UingüísticaT  fassin  esforços  deses- 
perats a  fï  d'obtenir  per  la  violència  aqueixa  desitjada  unitat  de  parla,  y  així  afavo- 
reixen l'espansiò  d*una  llengua,  d'aquella  que  adopten  per  oficial^  y  combaten  dura- 
ment les  altres  fïns  a  corrompre-les  y  fer-les  desaparèixer  *^^ 

Per  la  meteixa  raó,  els  pobles  qui  reaccionen  contra  T absorció  d'altres  pobles,  aixís 
que  senten  la  necessitat  d 'afirmar  la  seva  individualitat,  de  proclamar  la  seva  persona- 
litat, s  agafen  a  la  seva  unitat  de  llengua  com  principi  salvador  y  fonament  del  seu 
dret.  La  llengua  es  la  meieixa  nacionalitat^  deien  els  patriotes  húngars  a  mitjans  del 
sigle  passat,  reproduint  ra6rmació  dels  primers  patriotes  alemanys.  La  llengua  es  ja 
nacionalitat,  han  repetit  iots  els  pobles  renaixents  t'L 

V  es  realment  la  llengua,  com  deya  el  profond  humanista  català  Lluís  Vives,  un 
dels  principals  fona  meu  ts  de  tota  societat  humana.  Perquè  la  llengua  enmotlla  y  educa 
la  intel•ligència  del  qui  la  parla  habitualment:  les  facultats  intel•lectuals  del  noi  creixen 
y  's  desenrotllen  a  Tensemps  que  Tadquisició  del  llenguatge,  y  per  medi  d'aquest. 
Verb  y  idea,  intel•ligència  y  llenguatge  s^uneixen  y  compenetren  en  lligam  íntim  y  ín- 
dísoluble,  lligam  d*un  rastre  inesborrable,  per  més  unions  eventuals  que  contregui 
després  l'intel•ligència  ab  altres  idiomes  í'í .  Xo  hi  hà  res  comparable  a-n  aquesta  unitat 
anímica  determinada  per  la  comunitat  de  Tidioma. 


(!)  to  primer  que  pr{>curcEi  eb  conquistador»  e&  Introduir  llur  Idlomi  alfi  pafssos  conquistat».  ELs  sriglesoa  a 
trlandA  coriseguJren  que  Terse  o  Irlandès  fos  conegut  tant  sols  d'uua  vuitava  part  de  la  pobladò  Jndig«ïia  y  qu 'aquesta 
Cíi  ta  JnmensB  majorJA  parlés  l'aiiiflès;  a  Eacòcia,  Hmitat  ja  el  gaéUch  a  la  re^Ió  motitaiiyenca  dels  HIghIanders,  desprls 
de  rúltirti  moviïnenUnaurreccíonallacoblata,  se  feu  encara  mís  enrera,  puix  el  govern  vencedor  va  establïr  escoles 
d'anglès  a  tots  els  clans^  França  ha  lluitat  dcbade»  per  desterrar  el  flamench  dels  seus  departaments  del  Norl,  y '1 
vascli  dels  del  Sur.  Atemanya  fa  guerra  contra  M  danès  a  SlevIg-HolsteJn  y  contra  'I  polach.  —  També  sé  'n  podrien 
trobar  exemples  en  eí  temps  antlch.  fies  demostra  tant  que  aquest  esperit  dominava  també  a  l'imperí  romà  com  el  cas 
d'iiaver  l'emperador  Claudi  esborrat  un  magistrat  de  lea  llistes  de  ciutadans  romans  per  haver-se  comprovat  que  no 
aabta  el  llatí,  y  sí  sols  el  ^rech. 

(2)    Les  societats  nacionalistes  de  Flandes  tenen  per  lema;  De  i^a\ is  ffamcíi  hít  voïk.  la  llengua  es  tota  la  nacfó. 

H)  IBN  KHALDUN  en  els  seus  PROLEGÒMENS,  traduïts  per  SUne,  diu:  ^Quan  i  orgue  ont  radica  aquesta  íacuUat, 
ha  sigut  ja  ocupat  ptr  una  /ïKrs  llengua,  quíísi  mai  ne  pot  adquirir  tina  de  nova,  sin6  d  «na  mainera  imperfecta  y  defec- 
tuosa ^'^  El  P.  FITA  bíi  fet  notar  que  les  modalitats  fonètiques  dels  idiomes  primitius  de  la  península  se  perpetuen  en 
ks  especialitats  de  pronunciació  de  ks  actuals  llengues  neo-llatines:  alxia  entie  altres  ia  pronunciació  de  la  í  entre 
Vo;;ralSj  que  'Is  catalans  d'avui  pronuncien  Igual  que  ho  f^yen  les  tribus  catalanes  anteriors  a  l'invasió  romana. 


—. jiT^ 

_!_   eas    — 

t 

Per  altra  banda  el  llenguatge  es  el  principal,  per  no  dir  Túnich,  instrument  d€  la 
vida  de  relació.  No  hi  hà  societat  possible  sense  vida  de  relació  d*uns  homes  ab  altres,  y 
manca  aqueixa  quan  manca  la  comunicació  d'idees,  sentiments  y  volicions.  Es  impos- 
sible establir  cap  vmcle  d'unió  y  més  encara  d'associació  entre  homes  qui  no  s'entenen, 
í  Primer  hi  haurà  societat  entre  animals  muts,  fins  de  diferenta  espècie»  que  entre  dos 
viatgers  d'idioma  distint.  La  diversitat  de  llenguatge  fa  estranys  als  homes  ^'^ , 

Tant  es  aixís  que  per  molts  pobles,  estranger  es  sinònim  d'home  qui  parla  una 
aítra  llengua.  Els  grechs  y  'Is  romans  califiquen  els  estrangers  de  barbres^  això  es,  de 
gent  de  parla  desconeguda.  Segons  Herodot,  també  els  antichs  egipcis  deyen  barbrcs 
als  qui  parlaven  lEur  llenguatge.  En  rus  el  mot  usat  per  designar  els  estrangers  significa 
homes  de  llenguatge  confós  y  inintel•ligible.  Es  un  sentir  general  dels  pobles,  espressat 
ab  la  seva  energia  y  aixutor  habituals  per  Sant  Pau  en  sa  carta  als  Corintis;  *Si  ergo 
nesciero  virtutem  vocis^  ero  ei,  cui  loquor  barbarusi  et  qui  loquitur   mihi   barbanisï  '■^ 

Essent,  donchs,  el  vincle  de  la  comunitat  de  llengua  tant  poderós  qu" associa  y 
cohessiona  estretament  els  compresos  dins  seu,  y  separa  els  demés  fins  al  punt  de 
fer-los  estrangers,  no  té  res  d'estrany  que  totes  les  escoles  qui  s'han  ocupat  de  la  na- 
cionalitat en  un  sentit  realista  y  positiu  hagin  atribuït  a  Tunitat  de  llengua  un  valor 
considerable.  L'escola  històrica  de  Savigny,  l'orgànica  de  Krause,  y  sos  nombrosos 
deixebles  entre  *ls  quals  sobressurten  Ahrens  y  Bluntschli  (y  a  Espanya  Azcàratc  y  San- 
tamaría), Tescola  cristiana  de  Taparelli,  Titaliana  ab  Rossi,  Romagnosi^  Casanova, 
Mancini,  Palma,  Carnazza,  Amari^  Stuart  Mill,  Morello  (de  marcada  sabor  hegeliana). 
Trono,  Pierantoni,  Macri  y  molts  altres,   Tescola  psicològica  de  Lazarus  y  SteinthaL 


(!)  Deya  Bafére  en  un  RúpportA  la  Convenció  nacional  el  B  pluí^sany  II:  dEn  els  departaments  út  Vàíí  y  bal* 
Rhln,  quJ  tia  fet  venir  el  PniÜà  y  l'Austriach  anbre  les  nostres  fronteres,  d'acort  ab  els  traidofi?  Qui  si  no  rbabitant  del 
eamp  qui  parla  la  meteixa  Llengua  que  'ts  nostres  enemiciïs,  y  qui  's  creu  germà  y  conciutadà  seti  més  que  no  paa  xermà 
y  conciutadà  dels  francesos,  qui  parlen  una  altra  llengua  y  Icnen  unes  altres  costums?» 

(2)  AD  Cí)RiNTH,,XlX,  V,  H.-SANTTOMAS  D'AQUINO  en  aon  comentaris  a-n  aquesta  epístola,  le et  II.  diti: 
«Nota,  quod  bart>art  secundum  quosdam  dieuntur  llli  quòrum  idioma  discordat  omníno  a  Latino,  Alít  vero  diCUnt,qucM] 
qwíllbet  extraneus  est  barbarus  omnl  alH  extraneo.  quandoacillicet  non  IntelUgiturab  vú.^  60SS0ET  va  fer  una  pari- 
Frasi  sobre  aquests  fextoa  en  sa  PoUtiQUE  TiRÉE  l>£  L'ESCRITURE  {itib,  h  ari.  2)  «De»de  que  Tun  no  entén  l'altie 
^diu  —  se  converteix  per  ell  en  estranger* 

RENAN  recopilant  les  investigacions  d'eminents  filòlecïts  alemanys,  diu:  a^Hous  Ironvons  que,  dans  les  laitgnea  tes 
plua  anciennes,  les  mots  qui  servent  à  déslgner  les  peuples  étrangers  se  tirent  des  deux  sources^  ou  des  verbes  qui 
sígDlflcnt  bégayer,  babuíier^  ou  des  mots  qui  sígnifient  uiíie^  Le  peu  ple  est  toujouts  porté  à  ne  voir  qu'un  jarçon  inarti- 
cuEédansles  langu^squll  necotnprend  pas;  de  m£me,  pour  rhomme  primítlf,  le  signe  caractertstique  de  l'Étranger 
etaltde  parler  una  langue  íninteliigible  et  qui  reisemblalt  à  un  bégayement  informe.  Tel  e$t  le  sena  qui  s'attacije  aü 
radical  varvarn  (sanac),  Bdpjiapoç  radical  formé  par  on  om  atopée  et  probablement  idcutique  a  baíbits.  Tel  est 
pluí  certenatnement  encore  la  Bignlflcation  du  mot  sans  crií  mletüiha  fméistinclt  loquens),  per  lequel  les  aitclens  H«i- 
dous  déslgnalsnt  tes  íieuples  qui  ne  parlalent  pas  le  san^crít:  or^  te  mot  paralt  ídentique  au  mot  WaUi,  Wehch,  doni 
les  Qermalns,  depuís  une  époque  recuLée,  se  servent  pour  designer  les  peuples  étrangers^  en  partlcutier  les  Celtes  et  lu 
Romalna,  lemotO^u/ïf/i  signlflant  ceïuiquj  parle  claírcment,  par  oppositíon  au  Wehch,  qui  parie  confusémeot.  Les 
languesceltiqcieset  siaves  prÉsentent  des  exemples  analgues,  entre  autres  Ic  nom  des  Valagaes  {V\ati}  qu'on  rapproclie 
ou  du  mot  Vain  précilé,  ou  du  mot  víaUh,  b£gue,  identique  pour  ta  racine  à  mletchh.  Les  langues  semítiques,  en  fln,  ont 
»ulvi  la  m^me  analogie:  Heb.  ta¥g,  Soii  (balbutiant)  pour  déslgaer  un  peu  ple  bàrbares  àrab.  oí^tm  (parlant  coulusémcnt 
ou  muet)  pour  désigner  un  peuple  étranger,  en  partículier  ïes  Persans;  Timtim,  qui  signiffe  proprement  un  hommé  av 
langage  barbare  etinlnteltigibleta  aervl  pour  désigner  les  Himyaristes  et  les  AbyssínB.^,  Lesappeïationstiréesdcitnots 
qujsignilient  muef  ne  sont  pas  moins  nombreuses.  Je  ne  rapporterai  point  icf  tous  les  exemples  que  M.  Pott  en  à 
rccueillis.  Jc  rapplerai  setilcment  dAyüDCSíJOÇ,  sínonyme  de  barbre  cfíez  les  Qrec»,  et  le  mot  Nlemlec,  par  kquel  te* 
peuples  slaves  (et  apr^s  eux  les  Byzantins,  les  Turcs,  les  Kongrols)  désignent  les  Germains,  tandls  que  le  nom  osén»? 
dea  &la\f€S  paraít  slgnifier  lu  parlattts,  Le  mlme  sens  d  eté  attrlbué  au  nom  des  Basques  (Etisken).m  —  De  L'OfnQlKlE  PU 
LAKOAOE,  p.  179  y  180. 


♦  ^    669    —  , 

tiites  consideren  la  llengua  com  element  constitutiu  de  la  nacionalitat  t'^;  encara  que 
cap  d'aquestes  escoles  hagi  pres  cura  de  precisar  d'un  modo  cientffich  la  noció  de  llen- 
gua, y  d'aquí  ies  innombrables  confusions  en  que  cauen  al  fer  aplicació  de  llurs  princi- 
pis, y  d'aquf  també  les  objeccions  que  reben  dels  autors  d'altres  escoles  í"^ 


(I  \  La  miidría  d'iqueïU  iutor^  colnddeEx«n  en  la  faoAinenUl  moLt  mét  de  lo  que  donin  a  compandre  a  l'eipostr 
llurs  coneliivloni.  Per  aquesta  raó,  com  per  no  multiplicar  le»  cltet,  ena  limitarem  a  reproduir  els  fragmentt  més  al  caa 
de  MANCENI,  un  de  ts  primera  qui  desen  roti  Larcn  aqueixes  Idees.  Segona  ell  la  nacionalitat  es  tina  sodeíà  natarúlt  di 
nQmbdda  anüà  di  terrilQrio,  dt  origine,  di  costumi  t  di  fingua  conformati  a  ccmurmnza  di  vila  e  di  coscknza  soctste.'  Y 
ta  iltreiloch  diu:  <Ma  úi  tutt'ï  vlncoU  nazlonale  d'unltà  nessuno  è  plà  forie  delia  parola  rísvegtlancto  rattivitft  delia 
reglone,  è  sorge  abbondev0líaaima  ú'iúcç.  Ora  che  dlnotn  It  gran  numero  deUe  Ungue,  5«  nOn  ta  destlnazÍon«  provi  de  n- 
ziaíe  delia  loclet,!  umana  di  com  pors  E  dl  tan  te  nazionalità  distin  te,  ciascuna  eon  vita  ed  easere  suo  proprio?  E  1e  lingue 
de'  popoll  laaclano  Intorno  a  eià  mlnore  Incerteua  ctie  i  tratU  e  k  forme  del  corpo,  in  ni  un  altra  parte  mcgiio  rivclan- 
doae  il  geno  e  lo  atato  intellectuale  dl  una  nazlone,  che  nel  suo  idioma  e  neglt  accidenti  atessl  che  lo  dislinguono.  Nelle 
Ungue  si  riflete  puré  le  flUadone  delle  razze;  e  Vico,  UeJbnltz  e  Bacone  s'encontrano  egualmente  nel  pensiero  cite  In 
OSae  vtudiaral  posaano  mcglio  che  altrove  le  naiionaU  Istorie.  QuestQ  é  indubUatOf  che  lanità  dei  linguaggio  manifesta 
ranitú  delta  natura  morate  di  una  Nazifiae,  e  crea  le  sue  idee  domïnantl.ï> 

{2\  Un  dels  més  anomenats,  el  n4s  NOViCOW  examina  les  diferents  hipòtesis  que's  podeu  presentar.  Descartada 
la  de  la  llengua  onclal,  se  flc»a  en  la  de  tfengua  literària^  aqstingitda  principalment  per  autors  alemanys  y  italians,  y  la 
refusa:  cl  francès,  per  exemplç,  en  sa  condlclú  de  Uengna  literària  ea  tant  estrany  al  provençal  com  a  l'italid.  Ab  què  's 
fonamentaria,  doncbs,  per  donar  al  provençal  la  nacionalitat  francesa  y  no  \pL  Itahanal'  Se  Ea  l'obgeccià  de  que  'I  pro- 
Ycn^al  es  dialecte  del  francès,  però  al  ha  es  el  provençal  perquè  no  ho  han  d'esser  tamhè  el  piamontèa  y  1  llombart? 
Queda,  donchs,  no  més  la  hipòtesi  qui  dona  per  Fonament  de  la  nacionalitat  els  Idiomes  populars,  y  Novlcow  la  refusa 
també  perquè  si  a'admetés  resultarien  moltes  nacionalitats,  puix  les  llengües  populars  sonnnmbroslsíimes,  «SI  prenem 
—  diu *^ com  característica  de  la  nacior.alltatlea  llengües  populars,  caldrà  dividir  Alemanya,  França  y  liàlia  (per  no 
esmentar  més  pa Issos)  en  un  gran  nombre  de  nactonalltata.  Se  tindria  aleshores  nacionalitat  alemanya,  auablana, 
franconiana,  saxona,  turlnglana,  frisona,  pomeraniana,  normanda,  borgonyesa,  llemosí  na,  de  lli  ne  sa,  provençal,  cataLina, 
teneciana,  lignríana,  turco-romana,  samtïita,  siciliana,  sarda, i>  Les  lutTeS  entre  soCiétéS  hümaines  et  leurs  pha* 
ses  SUCCBSSlVES,  pi  23a  y  segUents.  Com  ia  's  veu,  l'argument  està  molt  lluny  d  es  ser  concloent,  puix  no  té  altra  força 
que  '1  supòsit  no  demostrat  de  que  n  nombre  de  aaclonalUaU  es  limitat,  y  de  que  aquestes  no  poden  eaier  petites. 


—     67 1     — 


Acta  de  la  Sessió  de  Clausura 


La  sessió  de  clausura  del  Primer  Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Catalana  tin- 
gué Iloch  la  tarda  del  dia  17  d'Octubre  al  Teatre  Principat,  adornat  com  per  la  Sessió 
inaugural»  y  plè  d'una  inmensa  gentada. 

A  tres  quarts  de  set  aparegueren  en  el  ïocal  els  individus  qui  havien  de  presidir  lat 
festa,  pujant  a  l'escenari  en  mitg  de  grans  aplaudiments  del  públich,  posat  dret. 

S'assegueren  a  la  taula  presidencial  y  en  diferents  llochs  de  Tescenari  el  Molt  Il•lustre 
Dr  D.  Antoni  M.*  Alcover,  president,  y  Is  senyors  D.  Teodor  Llorente,  D.  Antoni 
Rubió  y  Lluch,  D.  Vicens  Mancho,  D.Joaquim  Cases-Carbó,  D.  Pere  Vidal,  D.  Antoni 
CiuíTo^  Mr,  R.  Foulché-Delbosc,  Mr.  J-  Saroïhandy,  P.  Lluis  Fullana,  D-  Adolfo  Bonilla 
San  Martin,  Dr,  Pier  Enea  Guamerio»  Mossèn  Marian  Grandia,  D.  Joseph  Franquesa  y 
Gomis,  Mr.  J.  Calmette,  el  vispresident  de  la  Diputació  provincial  de  Barcelona,  senyor 
C  )ms,  els  regidors  de  Barcelona  senyors  Pijoan,  Fuster  y  Roca^  el  senador  D.  Raymond 
d'Abadal,  el  Diputat  a  Corts  D.  PVancísco  Albo,  y  '1  sotscrit  secretari. 

Ei  Dr.  Alcover  obri  la  festa,  cedint  la  paraula  al  secretari,  qui  llegí  la  Uista  d'adhe- 
sions  rebudes  al  Congrés  t*ï. 

Concedida  la  paraula  a-n  En  Pere  Vidal  de  Perpinyà,  aquest,  en  mjtg  d'una  gran- 
diosa salva  de  picaments  de  mans,  comensa  contant  que,  com  estaven  per  partír  de  la 
Plassa  de  Catalunya  cap  al  Tibidabo,  li  han  dit:  —  Això  es  el  tramvia  pels  estrangers 
j>ujauhj.  —  Donchs  no  es  el  meu,  he  respost  jo.  Un  de  Perpinyà  no  es  estranger  a 
Barcelona,  Diu  que  rossellonesos  y  catalans  son  la  meteixa  gent;  la  seua  llengua  y  la 
seua  historia  es  la  meteixa  durant  més  de  dotze  sigles.  Diu  que  «regirant  els  arxius  de 
la  Corona  d'Aragó  y  el  Municipal,  se  veu  ben  be  si1s  rossellonesos  son  o  no  forasters 
a  Barcelona,  A  Perpinyà  no  's  feya  res  sense  consultar  a  Barcelona.  Per  axò,  diu,  «vus 
saludi  en  nom  dels  vostres  germans  del  Russellü*. 

L'orador  es  aptaudídfssim  en  diferents  passatges  y  sobre  tot  quan  acaba  la  seua 
peroracíó,  ^ 


(I)  Entre  les  tEegides  hi  havia  les  sceüents  quJ  no  Ngurea  en  la  llista  impresa  da  Le»  planes  62  y  63  d'aquest  vo* 
ium:  AjunUmenlsde  Patuïa  de  Mailorca,  PoUensa.  Figueras.  Feianitx,  Badalona,  Tarra»sa.  Sant  Feliu  de  Guboia, 
Vilmjovfl»  IiíuaJada,  SabadeJi,  f^Sodedad  Efonòmka  de  Amigos  del  País»  de  Barcelona,  «CJ/nara  oficio t  deí  Comercio^  In- 
dústria y  Nw/tgación*  úc  Barcelona,  <*At€néo  Barceíonés',  CoLc|çJ$de  Notaris,  Advocats  y  Apotecaris,  dt*  Barcelona, 
«Acadèmia  d 'Higiene  de  Catalunya»,  'Circah  Ecaesiret,  de  Barcelona,  «Círcü/o  rf^fLícííív,  de  Barcelona,  «l^ea!  Acadè- 
mia y  Societat  Iconogràfica^  de  Lisboa,  Universitat  de  Messina,  y  ^Ceniro  Múfüí  InsíructtvQn  de  Gracia;  y  'li  senyor» 
D,Majcell  Menéndez  Pelayo,  de  Madrid,  D.  Frederich  Mi>tral,  de  Maüiano,  D.  Joan  Fastenrath,  de  Colònia,  D.  Eberart 
Vo«ei,  d'Aquisgrà.  D.  Pròsper  EsHeu,  de  Aude,  D.  Artur  Farinelllvd'ltàlia,  D.  Kürüsí  Albin,  de  Buda-Pçsth,  D,  A  Plk- 
hart,  de  Praga,  D.  Damla  Isern,  de  Madrid,  Rdm.  Sr,  Bisbe  de  Mallorca,  M.  Carreras,  Superior  del  Seminari  Central  de 
Valencià,  D  Francescli  de  P  Mentre  y  Noe,  de  Tortosa. 


—      6j2      

Tot  seguit  el  Vis- president  de  la  Assoàadó  de  Lectura  Catalana  llegeix  una  poesia 
d'En  Teodor  Llorente,  feta  aquell  meteix  dia  per  aquell  acte. 

L'eminent  poeta  valencià  se'n  du  una  gran  ovació,  y  s  veu  obligarse  %  atçarse  en 
salutació  d'agrahimenL 

El  congressista  alguerès  D.  Antoni  Ciufío  (Ramon  Clavellet)  llegeix  el  seu  «Imne 
alguerès»  y  una  altra  composició  en  vers  original,  essent  ovacionat,  y  responent  tothom 
al  seu  crit  final  de  jVisca  Catalunya!  ab  qu'es  acuUida  la  demostració  de  simpatia 
que  reb. 

El  professor  italià  Dr.  Guamerio,  esposa  Tadmiració  que  ha  sentit  en  aquests  dies 
a  Barcelona,  aont  floreixen  totes  les  manifestacions  de  la  vida.  Acaba  dient  que  al  tor- 
nar a  Itàlia  no  podrà  dir  altra  cosa  que  < Visca  Catalunya*,  crit  contestat  ab  grans 
aplaudiments. 

Després  llegeix  una  carta  de  salutació  de  la  «Societa  Storica  Sardaí-,  la  qual  s'ha 
consti tuit  pera  dedicarse  al  estudi  de  la  antiguitat  de  la  illa,  y  fa  vots  pera  '1  millor  fruit 
de  les  tasques  del  Congrés.  La  carta  es  també  aplaudida. 

El  nom  de  Mr.  Calmette»  que  es  convidat  a  parlar,  es  també  aculüt  ab  grans  aplau- 
diments- Diu  que  desde  fa  molts  anys  que  coneix  l'hospitalitat  catalana  y  que  per  això 
no  l'ha  sorprès,  encara  que  Thagi  trobada  avuy  extraordinàriament  engrandida,  y  que 
l'esperit  català  s  mostra  a  tot  arreu  y  l'ha  sentit  vibrar  en  tots  els  actes  y  festes  aont 
ha  assistit,  y  en  particular  en  la  música  del  Orfeó  Català,  que  podeu  creure  —  diu  — 
que  no  trobareu  en  tot  Europa  qui  Taventatgi. 

Una  grandiosa  salva  de  picaments  de  mans  corona  la  peroració  del  catedràtich  de 
Montpeller, 

Surt  D.  Joan  Alcover  a  parlar  en  nom  de  Mallorca,  y  es  aplaudidíssim  del  publich 
avans  y  després  d'unes  paraules  que  diu  retraient  els  vincles  de  família  qui  uneixen 
Mallorca  a  Catalunya;  d'aquéts  vincles  ell  se  'n  glòria  cada  dia  més.  Fa  notar  el  ridícul 
dels  qui  neguen  llastimosament  aqueixa  fraternitat  imposada  per  Deu.  Llegeix  després 
una  poesia  original  que  provoca  una  tempestat  d'aplaudiments. 

El  professor  de  T  Universitat  de  Madrit,  doctor  D.  Adolfo  Bon  i  lla,  llegeix  una  carta 
d'En  Menéndez  y  Pelayo.  Diu  aquesta  que  lo  avençat  de  la  estació  y  la  seva  salut  no  tt 
permeten  assistir  al  Congrés  ni  presentarhi  cap  proposició,  però  dtu  que  hi  serà  en 
esperit,  y  fa  constar  que  se  ratifica  en  tot  lo  que  ha  escrit  dins  els  seus  llibres  a  favor  de 
la  llengua  y  literatura  catalana,  y  que  ho  sosté  ab  tota  sa  integritat,  y  repeteix  que 
tindrà  moltíssím  de  gust  de  venir  més  envant  a  Barcelona,  de  la  qual  conserva  tant 
bones  recordanses  d'estudiant. 

Aquestes  manifestacions  fan  esclatar  una  gran  ovació. 

Afegeix  el  doctor  Bonilla,  que  després  d'aquesta  carta  no  li  queda  més  que  dir.  Sols 
afegeix  que  ha  vist  com  aquest  poble  es  gran  per  la  tradició^  per  l'historia,  pels  fets  y 
per  Tentusiasme  de  les  seves  idees;  y,  quan  vagi  a  Castella,  sols  els  dirà;  «No  us  de- 
mano sinó  que  m'ajudèu  en  aquest  entusiasme  que  porto  de  Catalunya;  si  nosaltres 
logrem  que  aquest  entusiasme  bulli  en  totes  les  terres  espanyoles,  farem  de  la  nostra 
pàtria  un  dels  pobles  més  gloriosos  del  món » . 

Grans  aplaudiments  apaguen  la  veu  de  l'orador. 

El  president,  Dr  Alcover,  s'aixeca  després  per  dir  que  parlarien  els  presidents  de 
les  tres  seccions  en  que  's  dividí  el  Congrés,  a  l'obgecte  de  donar  compte  de  les  tas- 
ques realisades. 


r 


—    67^^    — 


D.  Raymond  d'Abadal,  president  de  la  Secció  Social  y  Jurídica,  s'aixeca  seguida, 
ment,  y  '5  posa  a  parlar,  essent  son  discurs  interromput  tot  sovmt  per  les  mostres  d'as 
sentiment  entusiasta  de  tots  els  congressistes. 

El  Dr  D.  Antoni  Rubió  y  Lluchj  qui  al  presentarse  al  prosceni  es  també  molt 
aplaudit,  diu  que  en  aquèts  díes  agitats  del  Congrés  s'ha  respirat  tant  ambient  de  vida 
espiritual,  que  s  necessiten  esforços  de  vmticinch  anys  per  recullirel  fruyt  del  trevali 
realtsat.  Dedica  un  recort  als  vells  qui  'ns  ensenyaren  a  estimar  la  nostra  llengua  ab  el 
trevali  de  tota  la  seva  vida.  Dedica  també  un  recort  a  la  institució  dels  Jochs  Florals  de 
la  qual  fa  un  xich  d^hístoria.  Saluda  els  Congressistes  estrangers  de  la  Secció  Literària 
del  Congrés,  qu'ell  presidia,  y'ls  demés  congressistes  qu'han  contribuit  a  les  tasques 
^  de  la  seva  Secció.  Acaba  dient  que  ab  aquest  acte  del  Congrés  la  literatura  catalana  ha 
aíïrmat  el  seu  dreta  Texistencia. 

Una  nutrida  salva  d'aplaudiments  corona  el  discurs  del  Dr  Rubió,  y  una  altra  se'n 
inicia  a  Talçarse  el  Molt  litre.  Dr.  Alcover  per  llegir  com  president  del  Congrés  el  seu 
discurs  de  clausura.  Aquest  discurs  es  també  aplaudidissim  en  diferents  paràgrafs  y 
inolt  especialment  a  Tacabar. 

El  diputat  provincial,  senyor  Oms,  en  nom  del  president  de  la  Diputació  de  Barce- 
lona, se  dol  de  que  la  falta  d'espai  no  hagi  permès  a  aquella  entitat  acullir  els  congres- 
sistes en  son  històrich  casal.  Fa  ressaltar  la  importància  del  Congrés,  y  acaba  ab  una 
salutació  a  tots  els  congressistes  y  a  les  senyores  presents  a  l'acte.  Després  dels  aplau- 
diments que  coronen  les  paraules  del  senyor  Oms,  el  president  aixeca  la  sessió. 

17  Octubre, 

£i  Secretari  generat ^ 
Jaume  Algarra  y  Postius 


-     674 


Versos  llegits  per  son  autor  cl  poeta  valencià 
D*  Teodor  Llorente 


Germans  de  [a  gloriosa  Catalunya, 
eïs  de  rilla  daurada  y  Rosselló 
els  d*Alguer,  que  separa  U  mar  y  allunya, 
però  TobÜt  de  vostre  origen,  no; 
pera  recort  d*aquest  venturós  dia, 
— per  la  partida  solament  amarch,— 
Valencià  una  abraçada  vos  envia, 
arborant  com  peno  de  germania 

la  llengua  d'Ausies  March. 


-    675     - 


DISCURS 


Cí 


dc  D*  Raymond  d'Abadal 

president  de  la  Secció  Social  y  Jurídica 

Per  aquella  llògica  infalible  que  tenen  les  coses  quan  surten  del  pregon  de  la  natura 
sense  sofrir  la  imfjosicïó  deformadora  de  les  anòmales  intencions  humanes,  els  tre valls 
presentats  en  aquesta  secció  donen  clarament  els  tres  moments,  les  tres  accions  més 
essencials  y  trascendentals  de  la  vida  social  y  jurídica  de  la  llengua,  y  son  el  moment 
en  que  la  llengua  forma  intel•lectual  y  moralment  Thome,  el  moment  en  que  I  posa  en 
relació  ab  els  demés,  y  '1  moment  en  que  aquesta  llengua  se  fa  voluntat  y  devé  acció 
per  imposarse  d'una  manera  reflexa  per  títul  de  ilei  natural  a  tots  els  organismes  socials. 

El  primer  moment  es  el  de  Tacctó  educadora  de  la  llengua,  y  a-n  això  responen  els 
temes  dels  senyors  Bardina  y  Maspons,  ont  s^estableíx  que  en  les  escoles  se  donguin 
Jes  ensenyances  en  català,  d'acort  ab  la  pedagogia  modernísima  d^educaciò  naturaL 
qu 'exigeix  la  llengua  natural  com  a  vincle  entre  i  mestre  y  '1  deixeble;  ont  s'estableix 
també  una  afirmació  a  favor  de  la  llivertat  d'ensenyansa  y  senyalant  la  forma  y  ma. 
^nera  de  donaria,  A  marcar  els  justos  límits  d'aquéts  dos  temes  han  contribuït  tambc 
els  senyors  Comte  de  Santa  Maria  de  Pomes  y  Francisco  y  Maymó,  ab  les  seves  esme- 
nest  que  millor  son  adicions;  el  primer  tendint  a  elevar  a  tesis  general  la  tirania  d'im- 
posar una  ensenyança  oficial,  y  a  senyalar  com  a  medis  de  dur  a  la  pràctica  les  conclu- 
sions establertes  Tacció  dels  senadors  y  diputats  en  les  Cambres  y  la  celebració  d'un 
Congrés  sobre  llivertat  d'ensenyança;  Taltre  fent  constar  que  l'ensenyança  no  es  funció 
de  FEstat,  y  recabant  el  dret  de  que  'is  qui  han  cursat  en  institucions  lliures  no  probin 
ses  aptituts  devant  dels  funcionaris  de  T Estat,  sinó  devant  de  determinades  corpora- 
cions  competents. 

Referent  al  segon  punt,  o  moment,  dels  esmentats,  s'ha  tractat  de  la  manera  d*aixam- 
plar  la  nostra  missió;  era  arribat  el  moment  d'abraçar  els  nostres  germans  qui  parlen 
la  meteixa  llengua.  Per  això  s'ha  estudiat  la  manera  de  lligar  ab  una  abraçada  de  ger- 
manor tots  els  d'un  comú  parlar. 

Aquest  punt  ha  estat  admirablement  condensat  per  la  ponència  del  senyor  Cases- 
Carbó,  proposant  els  medis  de  reforçar  y  consolidar  els  vincles  de  solidaritat  natural 
entre  'Is  pobles  de  llengua  catalana,  y  d  assegurar  eï  pervindre  de  la  nostra  literatura. 
Diferents  criteris  sJian  sostingut  endreçats  al  meteíx  centre  d'acció,  puix  mentres  els 
uns,  amparats  en  l'esperit  de  la  raça,  esperen  ab  serenitat  l'espontània  realisació  de 
l'ideal,  altres  s  inclinen  al  foment  dels  medis  d'acció  y  voluntat.  Però  de  totes  maneres 
la  millor  esposició    del  tema  es  lo  que  pràcticament  hem  fet  aquets  dies  y  estem  fent 


(•)  Efl«tricte. 


—     676     — 

encara;  y  avans  de  posarse  a  votació  les  conclusions  redactades,  vosaltres  heu  votat  ja 
unanimament  [a  conclusió  definitiva  de  tot  això,  rebent  ab  els  braços  oberts  els  nostres 
germans  d'enllà  del  Pirinèu  y  de  Taltra  banda  de  la  mar  En  Llorente  abraça  Cataiu- 
nya  en  nom  de  Valencià;  En  Joan  Alcover  dona  ínspiradament  com  signe  de  solidari- 
tat  els  fochs  que  en  la  nit  de  Sant  Joan  desde  els  cims  de  Montserrat  parlen  de  sos 
amors  ab  els  de  la  Illa  Daurada;  els  Rossellonesos  y  Vallespirenchíi  se  resisteixen  a 
pujar  als  tranvíes  preparats  pels  forasters,  perquè  se  senten  de  la  nostra  meteíxa 
família,  y  per  boca  de  Mn  Casaponce  ofereixen  sa  sanch  per  fer  la  base  indestructible 
de  la  pàtria;  els  d'Alguer  senten  entre  nosaltres  el  calor  de  la  casa-pairal;  y  Catalunya 
a  tots  els  abraça,  nodreix,  y  comunica  sa  pròpia  vida.  Per  acabar  de  donar  a  tots  con- 
ciència  de  lo  que  uneixen  aquèts  vincles,  ve  Mn.  Aguiló,  de  Mallorca,  y  en  una  magnl• 
fica  comunicació,  acompanyada  d'un  mapa,  fet  esprés,  ens  descriu  les  fronteres  de  la 
llengua  catalana,  y  "ns  fa  estadística  dels  qui  parlen  català.  Dins  d'una  iinia  qui  arrenca 
de  Perpinyà,  y  pujant  fins  Testany  de  Leucat,  se  torç  y  va  baixant  fins  a  l'estrem  d'Ala 
cant,  queden  tancats  fora  de  Catalunya ^  el  Rosselló,  Andorra,  parts  importants  de  les 
províncies  de  Osca,  Saragoça  y  Terol,  arrebaçades  a  Catalunya  llavors  de  Tarbitraria 
divisió  administrativa,  gran  part  del  territori  de  Castelló,  Valencià  y  Alacant.  Afegint- 
hi  les  Balüars  y  l'Alguer,  resulta  que  parlen  català  aprop  de  quatre  milions  de  perso- 
nes, molt  més  de  lo  que  necessiten  algunes   nacions  qui  van  al  devant  de  la  civilisació. 

Ve  el  tercer  moment  de  la  llengua,  moment  en  que  aquesta  ab  plena  conciencia  de 
sa  vida,  defensa  tots  sos  drets  naturals  devant  de  la  societat  y  de  T  Estat.  Abarca  el 
problema  en  tots  sos  aspectes  el  diputat  a  Corts,  senyor  Bertran  y  Musitu,  al  defensar 
son  tema  de  que  la  llengua  catalana  acredita  de  TEstat  son  foment  y  protecció,  y  al 
proposar  els  termes  d'aquest  foment  y  aquesta  protecció,  ab  el  seu  ús  per  la  vida  admi- 
nistrativa y  judicial  en  quant  se  refereixi  a  Catalunya,  ab  el  reconeixement  del  dret  que 
tenen  els  catalans  a  parlaria  en  tots  ets  seus  actes,  ab  la  seva  ensenyança  a  les  altres 
regions  d'Espanya,  ab  estímuls  per  son  teatre,  sos  poetes,  etc.  Contribuireu  a  reforçar 
les  conclusions  del  senyor  Bertran  les  esmenes  presentades  per  vuyt  congressistes^  y 
^entusiasme  d'un  públich  nombrosíssim  qui  s'interesa  de  veres  per  les  discusions 
d'aquest  tema,  aplaudint  ab  calor  als  oradors.  Els  punts  englobats  en  aquest  tema  gene- 
ral foren  tractats  per  distingits  escriptors  en  comunicacions  particulars;  aixfs,  la  del 
Dr.  Franquesa  sobre  la  necessitat  de  «defensar  nostra  llengua  y  reivindicar  els  seus 
drets»,  la  d'En  Francísco  Albó  sobre  «Tús  de  la  llengua  considerat  com  un  drett,  y  la 
del  senyor  Prat  de  la  Riba,  sobre  *la  importància  de  la  llengua  dins  del  concepte  de 
nacionalitat, » 

La  conquista  dels  drets  socials  y  polítichs  es  pròpia  de  l'home  format,  y  per  tant 
el  fet  de  llençarse  ab  tant  d^impuls  la  llengua  catalana  a  reivindicarlos  es  senyal  de  la 
plenitut  de  vida.  En  Milà  y  Fontanals  el  primer  any  de  restauració  dels  Jochç  Florals 
mirà  com  un  gran  triomf  Thaver  passat  dues  hores  parlant  en  català  sense  que  ningii 
rigués.  ^Què  hauria  dit  y  què  hauHa  sentit  avui  aquell  mestre?  Lo  que  tothom  sent  y 
diu  en  aquèts  moments,  qu'aquest  Congres  es  la  declaració  de  la  major  edat  de  la 
llengua  catalana,  una  proclamació  augusta  de  la  seva  substantivitat,  la  seva  entrada 
oficial  dins  el  conjunt  de  les  llengües  més  cultes  d*Europa.  Aquí  han  vingut  sabisde 
totes  nacions  a  donarne  testimoni  y  a  pendren  acta,  per  endúrsela  a  la  seva  terra.  El 
Dr.  Schàdel  en  ses  escursions  ab  el  Dr.  Alcover  pels  pobles  de  la  ratlla  pirenenca, 
afirmava  no  sols  no  haverhi  en  tota   Europa  cap   fet  semblant   al  deixondiment  de  la 


\ 


—     677     — 

llengua  catalana,  sinó  que  ni  creya  un  altre  poble  capaç  de  tant  gran  empresa;  el  doc- 
tor Guamerio  ha  dit  que  per  ell  era  una  revelació  inesperada;  francesos  y  algueresos 
duen  estampada  en  sa  cara,  y  ha  brollat  aquí  de  ses  paraules,  la  més  delitosa  barreja 
d'astorament  y  joia;  catalans  y  mallorquins  han  cregut  veure  una  mà  superior  qui  en 
un  moment  donava  forma  y  vida  als  seus  ideals  ab  tant  d'amor  cobejats. 

Mes  aquesta  llengua^  qu'hem  vist  aquí  tant  bella  y  taüt  festejada, —y  això  té 
d'esser  la  conclusió  final  de  totes  les  presentades  en  el  Congrés,  y  especialment  a  la 
Secció  qu'he  tinguda  la  honra  de  presidir.—té  de  servirnos,  més  que  tot  per  l'activi- 
tat del  nostre  poble,  mai  per  la  passivitat;  si  no,  morirà.  Si  fos  possible  crear  un  home 
en  plena  passivitat,  aquest  home  moriria. 

Ara  que  nosaltres  hem  feta  lafirmacio  de  la  nostra  llengua,  hem  de  fer  junt  ab 
ella,  la  de  la  nostra  voluntat;  aquesta  no  es  altra  cosa  que  la  demostració  de  la  perso- 
nalitat, y  per  aquesta  ha  de  viure,  y  ha  de  conseguir  la  reivindicació  d'aqueixa  volun* 
tat  nostra. 

Y  aquesta  voluntat  sha  vist  ben  clar  que  es  de  tots  catalans  de  Tuna  y  altra  banda 
de  la  mar  y  de  Tuna  y  altra  banda  del  Ptrinèu,  puix  tots  som  germans,  tots  son  fills 
d'una  meteixa  mare. 


—     67S     — 


DISCURS  DE  CLAUSURA 
del  Moit  Iltrc*  Dr.  D.  Antoni  M/  Alcover 


Senyors: 

Hem  acabat  el  primer  Congrés  Internacional  de  la  Llengua  Catalana,  ab  sana  pau» 
ab  santa  concòrdia,  sens  cap  conflicte,  sens  cap  entrebanch,  gràcies  a  Deu,  ;?odíem  de- 
sitjar més?  jPodfem  esperar  tant  ni  la  mitatf  Ja  hu  veys:  l'èczitdel  Congrés  ha  supera* 
des  totes  les  nostres  es  pe  ran  ses,  qu*eren  molt  grosses,  conexent  com  conexem  una  mica 
ta  gent  catalana. 

Com  a  president  de  la  secció  tilològica-històrica  vos  he  de  dir  que  a  n-aquesta  sec- 
ció hem  traballat  de  ferm;  hem  fetes  cinch  sessions,  concorregudíssimes.  May  mos  ho 
hauríem  pensat  que  vingués  tanta  de  gent  a  escoltar  les  discusions  y  lectures  filològi- 
ques, que  patexen  d'àrides,  esquerpes  y  carregoses.  Celebrantse  ensemps  sessió  a  les 
altres  dites  seccions  literària  y  social-jurídica,  la  sala  nostra^  qu'es  grandiosa»  gayre  btf 
sempre  era  casi  plena  de  congressistes,  embellint  el  concurs  la  presència  de  senyores  y 
senyoreteSi  lo  qual  demostra  que  la  dona  catalana  es  entrada  resoltament  dins  el  nostre 
moviment  nacional,  lo  qual  ha  d'omplir  de  grans  esperanses  el  cor  de  tots  els  fills  de  la 
Pàtria.  En  les  discusions  ha  reynat  la  major  correcció  y  serenidat,  dins  la  vivesa  deia 
frase  y  el  foch  de  Tentusiasme  per  les  pròpies  conviccions,  y  tots  els  concurrents  duyen 
pintat  a  la  cara  que  'Is  interessaven  d'aprop  els  temes,  discusions  y  comunicacions.  Flfec- 
tivament,  totes  aquexes  eren  interessants  y  la  major  part  de  gran  trascendència. 

;Que  en  general  no  som  arribats  respecte  d'elles  a  conclusions  concordades  y  defi- 
nitives? Ni  *ns  ho  proposàvem  ni  era  possible,  donada  la  situació  actual  dels  estudis  fi- 
lo lògichs  a  Catalunya  y  demés  territoris  de  la  llengua.  Ja  hu  diguérem  desde  '1  principia 
el  Congrés  no  '1  convocàrem  per  resoldre  les  grans  qüestions  que  hi  ha  pendents  dins  la 
gramàtica  catalana,  sinó  per  promoure  'Is  estudis  qu'es  indispensable  fer  per  poder  resi*!- 
dre  més  envant  tals  qüestions;  el  Congrés  s'es  celebrat  per  escitar,  per  encendre,  per 
enardir  la  gent,  a  favor  de  l'e.studi  d' aquexes  qüestions,  per  promoure  per  tot  arreu  els 
estudis  filològichs  y  ^gramaticals,  a  ti  de  que  tots  els  qui  's  diuen  y  son  amadors  de  la 
nostra  llengua,  s'interessin  per  aquests  estudis  y  hi  prengueu  part  els  qui  hi  estan  cri- 
dats y  tots  els-e  protegesquen  ab  tots  els  medis  que  tingueu,  enque  només  sia  ab  llur 
simpatia  personal,  que  no  es  duptós  que,  si  tots  o  la  major  part  ia  senten,  representa 
una  forsa  inmensa. 

Per  lo  qu'hem  vist  aquests  dies,  per  lo  qu'hem  sentit,  per  lo  qu'hem  tocat  ab  les 
mans,  ens  cap  la  satisfacció  de  dir  que  creym  que  lo  que  us  proposàvem  ab  la  celebra- 
ció del  Congrés,  ara  per  ara  s'es  conseguit,  y  fins  y  tot  molt  més  de  lo  qu*esperàvem 
Les  ganes  que  tenien  els  concurrents  de  fer  observacions  a  les  comunicacions  que  's 


m,  "*  rC» 


—     679      — 

lletgieii  y  de  pendre  part  en  les  discusions,  veyentse  capturats  dei  Retglament,  que 
no  1s-e  dexava  obrir  boca  si  no  havien  presentada  Tesmena  oportuna;  la  contrariedat 
qu'axo  els-e  produia;  les  discusions,  tot  just  de  comensades  interrompudes  per  Timpla- 
cable  Retglameot.  y  refermades  quant  llavò  sortia  la  gent  de  la  sala;  tot  axò  es  llevat 
de  futurs  estudis,  tot  axò  es  esperó  de  futures  vigílies  y  traballs  y  disquisicions  y  escor- 
colls, tot  axò  son  uns  preliminars. fecundíssims  d'un  aument  gros  de  cultura  filològica  y 
gramatical  dins  el  territori  de  la  nostra  llengua^  a  favor  de  la  restauració,  depuració, 
reintegració  y  enaltiment  de  aquesta  metexa  llengua  nostra,  cent  voltes  gloriosa  y  ben- 
volguda. 

V  ara,  com  a  President  del  Congrés,  sense  prous  mèrits  propis  per  esserho  y  posat 
aquí  sols  per  la  vostra  grandissinia  benevolensa,  lo  qu'he  dit  respecte  de  la  secció  filo- 
lògicahistòrica,  ho  estench  a  la  literària  y  soci  al -jurídica.  Els  traballs  que  se  son  fets  a 
totes  les  seccions,  es  evident  que  resultaran  fructuosíssims,  eficacfssims,  que  seran  oca- 
sió  de  grans  coses  a  favor  de  la  nostra  llengua  y  de  les  nostres  lletres,  y  per  lo  tant,  de 
tota  la  nació;  es  evident  que  seran  llavor  fecundíssima  tirada  dins  sementers  ben  pre- 
parats aont  s'alsarà  un  esplet  grossíssim  que  'ns  farà  richs  y  potents  y  ens  alsarà  molt 
devant  les  nacions  civil isades,  de vant  els  homes  de  ciència  de  t:ït  Europa. 

,  Ei  Congrés  ha  lograt  interessar  Tatenció  de  Barcelona,  de  Catalunya,  dels  elements 
intel•lectuals  de  València»  Balears,  Rosselló  y  dels  filòlechs  de  les  altres  nacions.  Axò 
era  una  de  les  coses  que  'ns  proposàvem:  que  !a  gent  en  parlàs,  que  1s  periòdichs  en 
fessen  llargues  ressenyes^  fer  renou,  donar  fe  de  vida.  Tot  axò  hu  hem  con  seguit  a  les 
totes,  a  caramulí. 

V  de  Tesposició  bibliogràfica  ^que  'n  direm?  ,jSe  creya  negú  que  hi  hagués  tants  de 
llibres  catalans,  tantes  de  publicacions  catalanes?  ;Es  dubtós  quuna  llengua  que  en 
nrtenys  de  cent  anys  ha  produit  tot  axò,  no  es  jens  morta  ni  malaltissa,  smo  plena  de 
briu,  delit  y  energia:  L'esposició  ha  justificada  completament  la  celebració  del  present 
Congrés. 

^Que  a  n-aqucxa  esposicíó  abunda  la  poesia  y  la  literatura?  La  literatura,  la  poesia 
ens  despertaren  tot  el  present  moviment  científich  y  nacional  català.  Be  'ns  calien  molts 
de  despertadors  y  que  tocassen  ben  fort  y  per  tot  arreu,  tan  adormits  com  estàvem. 

Donchs  ara  ^-que  cal  fer?  Seguir  endevant. 

L'obra  del  Congrés  no  es  acabada;  tot  just  hacomensat.  Es  ver  qu'avuy  el  tancam 
el  Congrés,  però  l'obra  seua  ha  de  seguir  endevant,  però  de  bon  de  veres;  l'empenta 
donada  no  s'ha  d'aturar,  sinó  cobrar  més  briu  dècada  dia.  El  Congrés  ha  de  comensar 
una  nova  era  per  la  nostra  llengua,  per  la  nostra  filologia,  per  les  nostres  lletres.  Els 
bons  propòsits  que,  qui  mes  qui  manco,  hem  formats  aquests  dies,  no  els  hem  d*obli- 
dar;  ets  hem  de  tenir  ben  presents;  els  hem  de  posar  en  pràctica  tot  d'una,  a  Lacte,  sens 
cap  esi^era.  No  hu  dexem  per  demà;  demà  es  el  gran  inimich  de  í es  bones  causes.  jFora 
dir:  demà!  jAvuy!  hem  de  dir  y  hem  de  fer.  Avuy  hem  de  comensar  a  cumphr  lo 
promès. 

Ara  us  passarem  les  conclusions  y  les  esmenes  discutides,  per  que  les  eczamineu  y 
hi  poseu  abax  el  vostre  Ileal  paren  el  vostre  vot.  jBona  la  faríeu  si  aquexes  fulles  de 
mans  vostres  passaven  dins  el  cistell  dels  papers  dolents!  jBona  la  faríeu  si  no  hi  tornà- 
veu pensar  pus,  y  ens  quedàvem  sense  votants,  sense  res  en  net  y  en  concret! 

Jo  confïy,  jo  estich  segur,  segurfssim  que  no  succeirà  una  tal  cosa;  que  tots,  tots 
pensareu  fredament »  ab  tota  calma,  aquexes  conclusions  y  esmenes,  y  hi  escriureu  el 


.  r  ^.*^  s- 


—     680     ^ 

vostre  sentit,  el  vostre  vot  abax  de  cada  una,  y  que  les  mos  enviareu  tot  seguit,  sense 
cap  perllonga,  a  fi  de  que  's  puga  estampar  el  volum  del  Congrés  y  repartirlo  a  tots  els 
congressistes.  ^Voteu  el  volum  aviat?  Donchs  enviau  aviat  enllestides  aquexes  fulles  que 
aqueys  dies  rebreu. 

Ara  lo  que  cal,  es  cumplir  un  dever  sacratissim  y  ho  fas  ab  tota  la  meua  ànima. 
[Grans  y  corals  mercès  a  TEscel  lentíssim  Ajuntament  de  Barcelona  per  l'entusiasme  y 
decisió  ab  que  aculli  Tídea  del  Congrés  y  per  la  manera  resolta,  generosa  y  munífica 
com  ht  ha  fet  costat,  pren  in  tia  com  a  cosa  seua,  concedintmos  una  subvenció  tan  grossa 
com  la  que  'ns  concedí  y  posantho  tot  a  la  nostra  disposició!  jGrans  y  corals  mercès  a 
rEscel•lentíssima  Diputació  Provincial  de  Barcelona,  pel  costat  que  'ns  ha  fet  ab  la  sub- 
venció que  'ns  concedí  y  posant  a  la  nostra  disposició  el  seu  magnífích  Palau,  per  tot  lo 
que  con  vendria  a  n-el  Congrésl  [Grans  y  corals  mercès  a  les  Corporacions  econòmiques 
de  Barcelona  per  lo  molt  y  molt  qu'han  fet  per  l'èczit  grandiós  de  la  nostra  obra!  jGrans 
y  corals  mercès  a  l'escels  patrici  Ecm.  D.  Eusebi  Güell  que  ab  tanta  de  magnanimidat 
posà  a  la  nostra  disposició  per  la  Garden-Party  el  seu  magnífich,  esplèndit  y  genialíssim 
Park^  qu'es  ja  una  meravella  y  una  glòria,  no  sols  de  l'arquitectura  catalana,  sinó  de 
l'arquitectura  universal!  jGrans  y  corals  mercès  a  l'Ecm.  Sr.  Comte  de  Montes-Claros, 
Director  en  cap  de  Correus  d'aquesta  província,  que  tant  y  tant  ens  ha  facilitada  la  co- 
municació postal  aJ>  els  congressistes  y  qu'ha  duyta  la  seua  generosidat  fins  a  establir 
a  nel  local  metex  del  Congrés  una  estafeta  de  correus!  jGrans  y  corals  mercès  a  tota  la 
Prensa  de  Barcelona  y  de  fora  de  Barcelona  que  tant  y  tant  ha  contribuit  a  l'esplendor 
y  ressonància  y  èczit  del  Congrés,  publicant  notícies,  abvertències,  ressenyes  y  articles, 
facilitant  inmensament  la  tasca  a  la  Junta  Organisadora!  jGt-ans  y  corals  mercès  a  tots 
els  Congressistes  actius  y  íwnúraru  y  a  totes  les  corporacions  y  entidats  adherides^  per- 
què tots  y  totes  han  fet  qu'aquest  Congrés  resultàs  tan  grandiós  com  may  mos  ho  hau- 
ríem imaginat  ni  hu  esperàvem!  jGrans  y  corals  mercès,  finalment;  a  tots  els  filòlechsy 
escriptors  qu'han  duyta  la  veu  dins  Tassamblea  y  l'han  feta  tan  grandiosa!  jGraas  y 
corals  mercès  a  tots  els  catalans  d'Espanya  y  de  France,  els  de  les  Balears  y  reyne  de 
València  y  els  d'Alguer,  y  especialment  a  n-els  de  llengües  estranyes,  de  Castella, 
d'Itàlia,  de  France,  d*Alemània,  tots  los  quals  han  donada  a  n-el  Congrés,  ab  llurs  tra- 
balls  y  cooperació  entusiasta»  una  importància  y  una  trascendència  imponderable! 

Y  ara  hem  de  cloure  aquest  parlament,  plena  Tànima  d*inmensa  satisfacció,  donant 
mil  gràcies  a  Deu  de  tot,  y  advertint  que  l'Obra  del  Congrés  no  es  acabada,  sinó  que 
comensa  ara  de  bon  de  veres. 

jObrers  de  la  Pàtria,  fills  de  la  llengua  catalana,  endevant!  |Coratge  y  bona  feyna! 
y...  a  re- veu  re!  fins  a  n-el  segon  Congrés  que  celebrarem,  si  Deu  ho  vol,  en  creure 
qu'es  hora. 

He  dit 


—      6Si       — 

Conclusions    definitives  y  esmenes  que  foren 
obgecte  de  votació 

Observacions  que's  feren  aís   Congressistes  sobre  el  motlo  de  votar 

/  *     El  rcsuihxi  de  la  votació  no  deUrminarà  cap  regla  o  cvitívi  a  segufr:  sols 
csprcssarà  ia  aphtié  que  ka  tütgiti  mes  vúfs  sobre  una  malcria  df-íermÍNada. 

s."     Es   absol uiament  necessari  que  Is  senyors   CangressisUs,  al  votar,   csírgucíi 
científica  y   fermament  conifcnçuts  de  lo  que  voten.  QhÍ  dí4Òti,cal  que  imíi  en  bla  ne  fi, 
-  Sols  aixt  la  votació  serà  veritat. 

j.*^  Pera  res  han  d  atendre  els  senyors  votants  a  la  reputació  cicnttiica  o  ai  prestigi 
social  de  les  persones  que  defensaren  les  conclusions  o  les  esmenes.  La  convicció  personal 
dels  Congressistes  ka  de  pranifestarse  lliurement. 

^."  Qui^l  dia  i*^  de  Febrer  no  hagi  retornat  a  la  Secretaria  de  la  Comissió 
Executi im^  aquest  full,  se  considerarà  que  en  tot  Im  flotat  t'n  blanch.  Però  això  no  es 
if esperar  més  que  en  un  cas  doblit. 

j/^  Al  costat  del  tema  o  esmena,  en  la  columna  on  diu  Vot^  cada  CongyTSsista,  ab 
lletra  se/'a,  posarà  si  quam  voti  a  favor y  iio  quan  en  contra,  y~quan  voti  en  blanc h  ht 
posarà  am  totes  ses  lletres  En  bianch.  Cal  fixar  se  molt  en  que  no  hi  hagin  contradic- 
cions en  les  diverses  parts  d  una  votació.  Si  la  Comissió  Executi t/a  n  lil  trobés^  al  rebre 
aquest  full  considerarà  que  abdàs  termes  de  la  contradicció  sluin  votat  en  bianch.  La 
votació  serà  per  la  totalitat  del  tema  o  esmena,   no  per  conclusions  aislades. 

d."  Els  fulls  han  de  re  tornar  se,  ademès  de  firmats  y  rubricats,  consigmint  a  la  cap- 
sa/era els  fwms  y  cognoms  y  el  nombre  d'inscripció  que  correspongui  al  Congirssista. 

7.'*  IJ  ortografia  usada  en  aquest  full  ^  com  la  que  s'hagi  usat  o  s'usarà  en  altres 
publicacions  oficials  del  Congres,  no  prejutja  cap  preferència  determinada  en  aquesta 
matèria. 


Secció  Filològica-Hisíòrica 


tp:ma  i 

Importància  de  r  ortografia.  Aecessitat 
d*  equillhi  a  r  t  i  I  em  e  n  t  fo  nèticli  ab  í  eti- 
molúglch. 


Ponència  del  doci  or  D.  Joan  B.  Co- 
dina. 

Haventse  posat  d'acort  el  ponent  doc- 
tor Joan  Codina  y  els  autors  d'esmenes 
Mossèn  Alcover  y  el  Dr.  Massot  y  Pal- 
més,  les  conciusbns  definitives  del  tema 
sún: 


Pera  equilibrar  lelement  fònich  ab 
retimolò^fich  en  pro  de  l'Ortografia  de  la 
Ilcní4ua  catalana  es  i>recís: 

I.  Estudiar  ab  molta  seriositat  l'Eti- 
molof^ia  tle  nostra  llengua,  no  oblidant 
que  en  treballs  d'aquesta  mena  s'han 
errat  sovint  encara  els  gramàttchs  més 
distingits. 

II.  Conreuar^  tambc  ab  gran  mira- 
ment nostra  Fonètica,  tenint  molt  en 
Com[jte  que  la  tasca  d'esbrinar  les  modi- 
Jïcacions  qne  sofreixen  els  mots  es  no 
menys  feixuga  y  arriscada  que  la  d'es- 
cudrinyar  ses  arrels, 

III.  Atendre  en  aqueixa  doble  feyna 


—     68a     — 


a  l'ús  corrent  y  al  tradicional  de  nostra 
parla,  com  també  a  les  llengües  d'origen 
per  nosaltres,  sobre  tot  la  llatina,  y  aju- 
darse  ab  corn  pa  racions  d'altres  idiomes, 
en  particular  dels  germans. 

IV.  Conegudes  l'Etimologia  y  la 
Fonètica  d'un  mot,  escriu  rel  conforme  la 
Fonètica,  perquè  aquesta  es  la  que  dona 
una  forma  nova  a  les  paraules  que  aque- 
lla li  apropia,  enmotUantles  segons  la 
fesomia  de  cada  poble;  però  quan  se 
tracta  de  dos  sons  que  tenen  el  meteix 
valor  fònich  y  diferenta  etimologia,  pera 
disti ngirlos  en  T escriptura  y  evitar  con- 
fusions, cal  acudir  a  llur  etimologia: 
V,  gr.,  mon  par^  no  par^  may;  seure, 
torr^,  moure,  caure;  casa,  portd,,  iauldi, 
etcètera. 


TEMA  lU 
Partícules  pronominala  ki,  m,  iw 


Conclusions  del   Ponï^nt  D.  F.  Jo- 
vé y  Vergés 

I.  L'ús  en  català  de  les  partícules 
pronominals  hi,  en,  ho  e^  una  prova  de 
les  característiques  que  presenta  la  nos- 
tra llengua. 

II.  L'estudi  de  la  Sintaxis  catalana, 
per  lo  que  tè  la  Sintaxis  de  propri  y  dis- 
tintiu en  cada  llengua,  ha  de  referirse 
forçosament  a  les  característiques:  pa- 
raules, modismes  y  demés  formes  de 
llenguatge  que  són  Tànima  de  la  llengua. 


TEMA  II 
Ub  oorreote  del  iinr 


Conclusions  del  Ponent  D.  Joseph 

RlGOL. 

L  El  pronom  possessiu  Hut^  provi- 
nent  del  gcnitiu  plural  llatí  de  tercera 
persona  Ulorum,  ha  de  conservar  sempre 
aquest  just  valor  original,  referintse  úni- 
cament amés  d'un  possehidor. 

U.  Ha  d*acordarse  el  nombre  ab  Tob- 
gecte  de  possessió. 

IIL  Es  convenient  restablir  Tus  com 
a  absolut-  Exemple:  No  gasten  res  que 
no  sigui  llur. 

IV.  No  cal  emplearlo  com  a  datiu, 
per  tenir  ja  la  nostra  llengua  1  medi 
just  d'espressió  en  les  formes  àtones 
pronom  i  nais  de  tercera  persona  eh  y  los. 


KSMENA 
RELLÓ 


i)K    D.   Antoni  Forns   To- 


La  conclusió  TII  ha  de  nedactarse  en  la 
següent  forma: 

Ha  de  recomanarse  rUs  del  ïiur  espe- 
cialment en  eis  casos,  ont,  de  no  usarse, 
pot  haverhi  confusions. 


TEMA  IV 

Relatiu  possessiu  català,  equiT&lent 
al  llatí  cujus,  quòrum 


CONCUSIONS    DEL     PONENT 

VENTURA  Riera 


D.  Bona- 


I.  El  relatiu  possessiu  equivalent  al 
llatí  cujus^  quòrum^  es  en  català  qui^  que^ 
qual,  precedit  de  la  preposició  de,  tant  sr 
va  després  de  T antecedent  y  el  conse- 
güent  (.,.lo  „.del  qual),  com  sí  's  troba 
entremitg  de  l'un  y  T altre  (.,,í^  qui  lo,..) 

II.  L'ús  del  quúlj  que,  o  quin,  sense  la 
preposició  de,  no  pot  espresar  may  l'idea 
de  possesió,  essent  un  barbarisme  tant 
lleig  com  generalisat  Tus  del  qual  o  quin 
com  a  traducció  literal  del  ai^o  castellà. 

Cal  ('>  que  '1  Congrés  faci  una  excita- 
ció forta  a  n-els  escriptors  y  sobre  tot 
a-n  els  periòdichs  catalans  pera  que  pel 
bon  nom  de  la  nostra  cultura  gramatical 
deixin  absolutament  d'incórrer  en  tal 
barbarisme. 


(i)    Aquest   paràgraf  procedeix    d'unú   esniexid  de 
Mossèn  Alcover,  admesa  pel  senyor  Rler^. 


—     683     — 


TEMA  V 
La  preposició  a  en  l'acusatiu 


Ponència  de  Mossèn  Costa  y  Llo- 
bera <«> 

L'ús  constant  de  la  preposició  a  en 
Tacusatiu  '(quan  se  tracta  de  persona 
o  personificació)  pot  considerarse  com  un 
castellanisme.  En  general,  la  preposició 
a  ha  d'emplearse  solament  davant  dels 
pronoms  personals  tònichs  (mi,  tu,  nos- 
altres, vosaltres,  ell,  ella,  ells,  elles)  pros- 
crivintse  '1  seu  empleu  davant  del  subs- 
tantiu. 

TEMA  VI 

Concordança  del  participi  ab  el 
terme  d'acció 

No  haventse  posat  d'acort  el  Ponent 
D.  Antoni  M.»  Alcover  y  Tesmenant  don 
Pompeu  Fabra,  se  someten  a  l'aprovació 
dels  congressistes,  com  interpretacions 
diferentes  del  tema,  la  ponència  de  Mos- 
sèn Alcover  y  esmena  del  senyor  Fabra. 


Conclusions  del  Ponent  D.  Antoni 
M.a  Alcover 

I.  La  concordança  del  participi  ab  el 
terme  d'acció  dins  els  temps  composts 
de  la  veu  activa  es  una  lley  interna  de  la 
llengua  catalana  que  's  revela  tant  dins 
els  monuments  escrits  de  tots  els  sigles  y 
regions  com  dins  el  llenguatge  parlat. 

II.  Devegades  falla  aqueixa  lley, 
això  es,  no  's  fa  dita  concordança,  quan 
el  participi  va  davant  el  terme  d'acció, 
per  motiu  de  no  atendre  sempre  el  qui 
parla  a  si  dit  terme  revestirà  la  forma 
masculina  o  femenina,   singular  o  plural. 

III.  Fora  del  cas  de  la  conclusió  an- 
terior, l'infracció  de  la  lley  deconcoidan- 


(1)  Actuesta  es  la  redacció  definitiva  de  la  conclusió 
del  tema  en  virtut  d'acort  entre  '1  Ponent  Mossèn  Costa 
y  Llobera  y  els  autors  d'esmenes  Mossèn  Alcover  y  don 
Pompeu  Fabra. 


ça  no  es  una  evolució  espontània  sobre- 
vinguda naturalment  dins  la  nostra  llen- 
gua, sinó  que  's  deu  esclusivanient  a  Tin- 
fluencia  castellana,  que  desde  4  sigle  xvi 
deturpa  y  violenta  Testructura  interna 
del  català. 

IV.  Els  monuments  escrits  del  sigle 
XVI  ençà  y  l'estat  actual  de  la  llengua 
parlada  en  les  seves  diferentes  regions 
demostren  que  allà  ont  es  més  forta  T in- 
fluencia castellana,  més  poch  s'hi  obser- 
va la  lley  de  la  concordança;  y  allà  ont 
es  més  fluixa  dita  influencia,  aquella  lley 
hi  es  més  observada, 

V.  La  lley  de  concordança,  s*observa 
més  dins  la  llengua  parlada  que  dins 
l'escrita,  perquè,  en  parlar,  un  se  deixa 
dur  més  de  l'instint  de  la  llengua  que  no 
quan  un  escriu. 

VI.  Les  infraccions  de  la  lley  de  con- 
cordança en  les  persones  que  no  sofrei- 
xen gayre  rinfluencia  castellana  "s  deuen 
a  la  falta  d'estudis  gramaticals  del  català 
de  que  sempre  hem  patit  y  patim  per  la 
nostra  desgracia. 

Conclusions   de   D.  Ponípeu  Fabra, 

antitètiques  de  les  de  la  ponència 

1."  Originàriament  totes  les  Uengues 
novo-Hatines  fan  concordar  el  participi 
ab  el  règim  directe.  (En  una  oració  com 
he  cantada  una  mnçà,  que  significava 
originàriament  tínch  cantada  una  cançè^ 
tenim:  ke  verb,  una  cançó,  règim  directe, 
cantada  predicat  d'aquest  règim;  donchs^ 
naturalment:  acort  de  cantada  ab  cançó) 

II.  Més  tart,  quan  la  combinació  sin- 
tàctica verb-predicat  (he  cantada)  passa 
a  ésser  un  temps  (el  perfet  del  verb  can- 
tar), llavors  la  flexió  del  participi  tendeix 
a  desaparèixer,  es  dir,  se  tendeix  a  do^ 
nar  una  forma  única  al  temps  compost 
(HE  CANTAT  Una  cançó,  com  HE  CANTAT 
un  cant),  exactament  com  en  els  temps 
simples  (CANTEM  una  cançó,  com  CAN- 
TEM un  cant). 

III.  Aquesta  tendència's  manifesta 
en  totes  les  llengües,  sobre  tot  quan  el 
participi  precedeix  el  règim:  en  cap 
delies  Tacort  del  participi  y  del  règim 
es  obligatori  en  tots  els  casos  (cn^eva  vin 


—     684     — 


to  una  impresa,  Maquiavcl,  quelle  clic 
ahbiamo  veduto;  en  francès  el  participi 
es  sols  variable  quan  el  precedeix  el 
règim:  ia  femme  que  j  ai  vue,  \>^ròj'ai 
7'U  unc  fcmme.)  Es  una  afirmació  gratuïta 
Tatribuir  escíusivanient  a  l'influencia 
castellana']  pas  del  participi  constant- 
ment flexible  del  català  antich  (he  can- 
tada ima  cançó),  a  participi  generalment 
no  flexible  (he  cautaí  una  cançó). 

IV.  Donat  l'estat  actual  de  la  llen- 
gua, creyem  cjue  pot  tant  sols  conside- 
ra rse  obligatori  l'acort  del  participi  ab  el 
r^í^gím  directe  quan  aquest  es  un  pronom 
de  tercera  persona  o  la  partícula  7ie.  La 
noya,  no  l'hem  vista ;  llebres,  nhem  caça- 
des quatre, 

TEMA  Vil 

Ua  de  Pauxiliar  ésser  en  les  ora- 
oionB  d'activa 

No  haventse  posat  d'acort  el  Ponent 
D.  Bernat  Obrador  y  l'esmenant  don 
Pom  peu  Fabra,  se  someten  a  l'aprovació 
dels  congressistes,  com  interpretacions 
diferents  del  tema,  les  conclusions  del 
senyor  Obrador  y   les  del  senyor  Fabra. 

Eís  que  's  mostrin  partidaris  de  les 
conclusions  del  senyor  Obrador  podran 
votar  si  accepten  o  no  l'adició  del  senyor 
Puig  y  Sais,  que  tampoch  ha  sigut  accep- 
tada pel  Ponent. 


Conclusions 

0BRAt30R 


iiEL  Ponent  D.  Bernat 


III.  Qualsevol  verb  català  pendrà 
l'auxiliar  ésser,  sempre  que  dins  Toració 
el  seu  participi  sia  adgectiu  del  subgecte; 
y  pendrà  l'auxiliar  haver  sempre  que  'I 
participi  sia  adgectiu  del  terme  de  l'acció 
o  de  l'acció  verbal  meteixa. 

Pera  facilitar  l'observança  d'aqueixa 
lley  interna,  convé  donar  com  a  norma 
que  duen  l'auxiliar  ésser: 

a)  Els  verbs  reflexius,  pròpiament 
dits,  això  es,  sempre  que  '1  terme  d'acció 
sia  7  meteix  subgecte  (^j'ES  espatllat',  se 
SÓN  barallats),  y  no  quan  es  un  altre 
(ell  sha  pensat  Aixo;  ells  sho  havieyi 
acabat  TOT). 

b)  Certs  verbs^intransitius:  nàixer, 
morir,  ésser,  romandre,  caure,  quedar, 

c)  Certs  verbs  de  moviment  local: 
anar,  venir;  entrar,  sortir;  arribar^ 
tornar,  fugir,  passar,  pujar,  ?nuntar; 
davallar,  debaixar,  partir. 

Sempre  que  qualsevol  d'aquests  verbs 
d'intransitiu  passa  a  transitin  (HE  entrat 
aquest  banch,  y  tu  Vhas  debaixat,  etc), 
du  l'auxiliar  haver. 


Esmena  adicional  del  senyor  Puig 
V  Sais 

Afegir   al   primer  paràgraf  de  la  III 

conclusió: 

«Mes  aquesta  última  regla  presenta 
nombroses  excepcions  dignes  d'estudi  en 
el  llenguatge  parlat  d'algunes  comarques 
de  Catalunya,  pardcularment  de  l'Em- 
pordà.» 


L  La  tradició  llingüística  es  una  base 
indispensable  pera  investigar  y  establir 
les  Ueys  filològiques;  però,  es  insuficient 
y  no  té  valor  absolut  quan  la  llengua  ha 
sofert  per  llarcli  temps  l'influencia  exces- 
siva y  desnatiiralisadora  d'algun  altre 
idioma  extern. 

IL  En  formar  una  oració  de  temps 
compostj  el  valor  del  participi  y  les  seves 
relacions  ab  les  altres  parts  de  l'oració, 
tiecïdeixen  absolutament  l'ús  de  l'un  o 
Taltre  verb  auxiliar.  Així,  donchs,  l'estu- 
tii.  del  participi  ha  de  precedir  al  tractar 
dels  auxiliars. 


Conclusions   de  D.  Pompeu   Fabra, 
antitètiques  a  les  de  la  ponència 

I.  Originàriament  totes  les  llengües 
novo-Uatines  presenten  tres  classes  de 
verbs:  i.^  verbs  els  participis  dels  quals 
poden  unirse  a  haòere  y  a  esse;  2.» 
verbs  els  participis  dels  quals  no  adme- 
ten sinó  habere;  3.^  verbs  els  participis 
dels  quals  no  admeten  sinó  esse.  Els 
verbs  de  la  i.»  y  de  la  2. ^^  classe  formen 
els  temps  compostos  ab  l'auxiliar  habere 
(he  cantat);  els  de  la  3.^  ab  l'auxiliar 


685 


esse  {so  vengut).  Doncs,  bé:  />er  tot  se 
manifesta  una  tendència  a  fer  passar  els 
verbs  de  la  classe  3.^^  a  la  2.»,  es  a  dir,  a 
reemplaçar  Tauxiliar  esse  per  l'auxiliar 
habere:  no  es  solament  el  castellà  que 
ha  arribat  a  l'empleu  d'un  sol  auxiliar 
(he  venido^  com  he  cantado),  sinó  '1  por- 
tugès  tenko,  vido,  como  tenho  cantado); 
molts  dialectes  italians,  el  rumanès  (am 
venif,  com  am  cïntat).  Aquesta  simplifi- 
cació s'ha  operat  també  en  català  mo- 
dern: hem  vingut,  havien  mort,  etc.  (an- 
tich  y  dialectal :  som  venguts,  ere?i  morts, 
etcètera.)  Per  quina  raó  no  Tacceptariem 
en  el  català  escrit?  Allí  aon  Tevolució  de 
la  llengua  ha  produit  una  simplificació, 
se  pretendria  tornar  endarrera  y  establir 
una  diferenciació  artificiosa? 

II.  Els  escriptors  de  les  regions  ont 
es  vivent  l'auxiliar  ésser  faran  bé  d'usar- 
lo  sempre  que  espontàniament  els  vingui^ 
a  la  ploma;  els  escriptors  de  les  regions 
ont  s'ha  operat  la  simplificació  dels  dos 
auxiliars  en  un  sol  (haver),  poden  per- 
fectament prescindir  de  l'auxiliar  ésser 
en  els  temps  compostos,  evitant  així  un 
divorci  entre  '1  llenguatge  escrit  y  el 
parlat. 

TEMA   VIII 

Oracions  condicionals 

Conclusions  del   Ponent  P.  Ignasi 
Casanovas,  S.  J.,  de  Barcelona: 


congressistes,  com  interpretacions  dife- 
rents del  tema,  les  conclusions  del  se- 
nyor Oliva  y  les  del  senyor  Fabra.  S'ha 
d'advertir  que  rúltini  paràgraf  de  la  ÏII 
conclusió  de  la  ponència  procedeix  d'una 
adició  proposada  per  Mossèn  Alcover  y 
acceptada  pel  senyor  Oliva;  y  que  a  les 
conclusions  del  senyor  Fabra  s'h  i  ha  in- 
corporat una  esmena  de  D.  Joseph  AK 
coverro  y  Carós. 


Conclusions  del  Ponent  D.  Víctok 
Oliva 

í.  .  La  majoria  de  les  paraules  català- 
nes  aont  entra  la  -r  provenen  del  llatí. 

II.  En  aquestes  el  so  català  de  la  x 
deriva  de  les  lletres  llatines  x\  s,  ss, 
SC  y  c. 

III.  Els  quatre  sons  que  fins  ara  s'han 
vingut  representant  per  x,  han  de  distí n- 
girse  escrivint: 

X,     quan  sona  com  eh  francesa, 
.   tx,     quan  sona  com  la  eh  castellana, 

es,     quan  aixís  se  pronuncia,   com   en 
laxant,  luxadò^  etc. 

cz,     quan   se  pronuncia  aixís,  com  en 
examen. 

No  's  pot  admetre  la  x  en  els  moLs 
pro  vinents  del  llati  on  la  fonètica  cata- 
lana, com  la  castellana  popular,  ha  con- 
vertida la  ;ir  en  j  (v,  gr:  esperitncía, 
estranger,  es  tensió,  etc*). 


L  L'imperfet  d' indicatiu  en  les  con- 
dicionals irreals  de  present  y  futur,  es 
forma  catalana  de  soca  y  arrel. 

ÏI.  La  preponderància  estremada  de 
l'imperfet  de  subjuntiu  sobre  el  d'indica- 
tiu  en  les  mateixes  es  d'influencia  foras- 
tera. 

TEMA  IX 

Procedència  y  ortografia  de  la 
X  catalana 

No  haventse  posat  d'acort  el  Ponent 
D.  Víctor  Oliva  y  l'esmenat  D.  Pompeu 
Fabra,   se    someten  a  T  aprovat  ió  dels 


Conclusions  de    D.   Pompeu    Fabra 

A.  Procedència.  l''ls  fonemes  llatins 
que  donen  normalment  .r  en  català  són : 
X,  ps,  ssi,  stiy  SC  da\  ant  de  e  y  /. 

B.  Ortografia.     El  sò  ,r  pot  ésser : 

I.  Inicial.  En  aquest  cas  s'escriurà  (y  ' 
s*ha  escrit  sempre)  .r:  xop. 

II.  Darrera  de  consonant.  En  aquest 
cas  s'escriurà  (y  s'ha  escrit  sunipre)  x: 
gronxa. 

III.'  Darrera  de  /,  En  aquest  cas  s'es- 
criurà (y  s'ha  escrit  sempre)  xi  ix,  guix, 

IV.  Darrera  de  íí,  r,  e?,  u.  En  aquest 
cas  s'escriurà  ix:  Òíux,  baixa.  (Així  es- 
crivien comunment  els  antichs  en   li  de 


—     686     — 


1 


paraula  y  alguns  cops  dintre  de  la  pa- 
raula. La  grafia  íx  actual  no  es,  donchs, 
cap  £úm*endú  nova:  es  senzillament  una 
g€?teralisaciú  d'un  procediment  antich,  el 
quai  té  l'aventatge  de  diferenciar  en  Tes- 
criptura  ta  x  palatal  de  la  x  doble  llatina 
dels  mots  savis  com  axioma^  examen.) 


Els  que  no  accepten  ix^  fan  la  diferen- 
ciació de  les  dues  xx  escrivint  acsioma, 
eczamen;  però  aquestes  grafies  tenen 
l'inconvenient  de  no  ésser  ni  etimològi- 
ques ni  tradicionals,  y  la  segona  [cz]  ni 
tant  sols  fonètica,  puix  no  *s  pronuncia 
eczamen,  sinó  egzamen. 


Secció  Literària 


TEMA  I 

La  nostra  llengua  en  les  obres  literàries. 
Causes  de  ia  formació  del  llenguatge 
literari  com  a  diferent  del  vulgar.  Cri- 
tica d'introduccions  sintàxiques  de 
quart  ordre  en  la  literatura  catalana. 

Haventse  posat  d'acort  el  Ponent  don 
Joaquim  Ruyra  ab  Tautor  d*una  esmena 
D.  F.  Carreras  y  Candi ^  se  someten  a 
votació  les  conclusions  definitives  de  la 
ponència. 


Ponència  de  D.  Joaquim  Ruyra 

Que  '1  pensament  artlstich  sent  vers  el 
llenguatge  tres  menes  de  necessitats 
essencials:  necessitat  de  riquesa  interna 
o  mental;  necessitat  de  riquesa  externa 
o  formal,  y  necessitat  de  comunicació;  y 
que  aquestes  necessitats  poden  y  solen 
portar  a  la  formació  d'un  llenguatge  lite- 
rari, diferent,  en  part,  del  vulgar. 

II.  Que  M  més  bon  ordre  de  fonts 
que  *s  pot  seguir  pera  millor  satisfer  la 
primera  de  les  esmentades  necessitats  ab 
menys  perjudici  de  la  tercera  es  el  de  la 
següent  enumeració r  parla  viva, — llen- 
guatge antiquat; — construcció  llatínica, 
^barbia  introducció  y  lliure  invenció. 
(Vide  Horaci,  ep.  ad  Pis,  VU.) 

IIÏ.  Que  l'escàs  estudi  del  català  clàs- 
sich  y  Tintens  y  general  estudi  del  caste- 
llà a  la  nostra  terra  produeixen,  en  el 
bon  ordre  dels  coneixements  llingüístichs 
que  s'indica  en  la  conclusió  anterior,  una 


pertorbació   perniciosa    al    nostre    llen- 
guatge literal  i. 

IV.  Que  pera  evitar  els  danys  de  la 
pertorbació  que  se  senyala  en  la  conclu- 
sió anterior,  cal  fomentar  l'estudi  del 
català  dels  sigles  d'or,  y  aixecar  veus  de 
reprovació  contra  l'introducció  y  sosteni- 
ment innecessaris  de  formes  de  quart 
ordre,  y  molt  especialment  de  mentali- 
tats sintàxiques  castellanes. 


TEMA  II 

Importància  y  necessitat  dels  estudis  gra- 
maticals pera  tota  literatura,  y  en  es- 
pecial de  la  nostra.  Creació  d'una  Aca- 
dèmia 0  Institut  de  la  llengua  catalana. 

No  havent-se  posat  d'acort  el  ponent 
del  tema  D.  Gregori  Artizà  y  Tautor 
d'unes  esmenes  Mossèn  Antoni  Alcover, 
se  someten  separadament  a  votació  les 
conclusions  de  la  ponència  y  dites 
esmenes. 

Ponència  de  D.  Gregori  Artizà 

I.  Haventhi  a  l'actual  literatura  cata- 
lana un  gran  desconcert  que  confon  y 
pertorba  l'aprenentatge  de  la  llengua, 
convé  establir  una  gramàtica,  tot  lo  pos- 
sible autorisada,  que  escombri  'Is  barba- 
rismes, capritxos  y  corrupteles,  y  fixi  una 
doctrina  senzilla,  formal  y  fonamentada, 
que  guii  per  bon  camí  y  desvaneixi  'Is 
dubtes. 

Pera   assolir  tal  Gramàtica  convé  do- 


—     687 


narli  paternitat  corporativa,  nomenant 
al  efecte  una  Acadèmia  o  Institut  que 
l'acordi  per  unanimitat  o  majoria,  prè- 
vies les  degudes  investigacions,  estudis 
y  discusions,  ab  una  orientació  ben  des- 
apasisonada,  imparcial  y  patriòtica. 

III.  Al  esmentat  fi  pot  constituirse 
dita  Acadèmia  o  Institut  ab  persones 
competents  del  Congrés  o  Acadèmia  de 
Bones  Lletres,  afeginthi  companys  de 
totes  les  comarques  de  la  llengua  catala- 
na, coneixedors  de  llurs  particularitats 
llingüístiques,  al  obgecte  de  poder  resol- 
dre ab  complet  coneixement  de  totes  les 
varietats  dialectals,  celebrant  anyalment 
una  o  dues  sessions  plenes  y  confiant  a 
una  Junta  permanent  els  assumptes  ordi- 
naris y  urgents  d'entre  any. 


A  la  UI  Le.s  persones  competents 
jx^ra  formar  tal  Acadèmia  o  Institut 
s'hnn  de  cercar  aliï  on  soti,  Mentres  no 
progressem  mc^  en  estudis  íilolo^ichs, 
sciLL  molt  difícil  trobar  Ícíí  persones  sufi- 
cients pera  enipendre  la  tíisca  de  la  Gra- 
niatica;  però  .s'ha  de  fer  tot  lo  que  's 
puga.  Per  això  caldria  que  '1  Ombrés 
acordés  procurar  medis  pecuniaris  a-n 
alguns  joves  que  demostrin  dots  pera  la 
filolni^ia,  yvera  en\  inrlfïs  a  Aleniania,  em- 
pori de  dita  ciència,  a  fi  de  que  pogués^ 
sin  rebre  la  pruparaciú  indispensable 
pera  cnipendre  l'obra  de  la  nostra  Gra- 
màtica. 


TliMA  III 


Esmenes  de  Mossèn  Antoni  M.»  Al- 
cover. 

A  la  I.  El  mal  que  vol  capturar  la 
conclusió  no  *s  capturarà  establint  una 
gramàtica,  cop  en  sech,  sinó  fonamen- 
tant els  estudis  y  la  cultura  gramatical, 
a  fi  de  que  l'influencia  d'aquests  vaja  de- 
purant poch  a  poch  la  llengua.  A  la 
Gramàtica,  qualsevol  que  sia  l'autor, 
may  li  han  de  concedir  més  autoritat  que 
la  que  li  donguin  les  raons  científiques 
aon  se  fundi;  y,  donat  Tatraç  dels  estu- 
dis gramaticals  a  Espanya,  tardarem 
molt  a  poder  tenir  cap  gramàtica  defini- 
tiva. 

A  la  II.  L' Acadèmia  o  Institut  no  'Is 
han  A' anomenar,  sinó  que  s'han  de  cons- 
tituir transitòriament,  aplegantse  'Is  qui 
se  sentin  ab  vocació  pera  això  y  tingueu 
o  adquiresquen  la  preparació  científica 
indispensable,  y,  ajudats  d'altres  que  'Is 
facilitin  la  feina,  preparantlos  materials, 
emprenguin  la  tasca  colossal,  encarre- 
gantse  cadascú  d'una  secció.  Sols  així  es 
regular  que  's  faci  Tobra,  y  encara  ro- 
mandrà subjecta  a  ulteriors  rectificacions. 
Això  d'anomenar  una  Acadèmia  y  que 
aquesta  faci  una  gramàtica  que  ho  don- 
gui  tot  resolt  y  definit,  y  que  tothom 
s'hi  subgecti  cegament,  es  una  cosa  que 
no  cal  esperaria. 


Lu  íiley atura  catalana  ha  dv  iímçtdir  a 
itn  {ihiiirtc  di  terminat  tí  predomini 
ahufiut  damunt  de  tots  r/s  attns?  lla 
iir  mantenir  y  íitiiisar  /es  di/erattes 
/  H  u  i  i '  ta  tx  d/a/t  rials? 


PoMwNriA   UK  D.  JnAX  Mak.uíau* 

I  La  literatura  catalana,  si  s'aco- 
ninda  a  la  que  sembla  lley  natural  en 
moltes  altres^  cuncetlirü  predomini  a  un 
dialecte,  mes  cal  íie^^ar  que  slia^i  de 
cijncedir.  perquè: 

\.^  Da^'ant  d\m  fet  viu  cnm  ha  ti'es- 
ser  la  producció  literària  d'una  llengua, 
un  imperatiu  íZ/rÀMV  cnni  aquest  cum- 
promctría  o  Tespontanitat  {sí  los  (jbehtt) 
íj  la  serietat  (si  nti  ho  fus)  (.iel  poble  que 
se  1  formulés. 

2/L  Fins  admeteiitlo  Cí^m  a  sen/jll  re- 
cuneixenient  d'una  lley  natural,  seria  do 
lent  per  la  j>rü pensió  t]ue  tlonaría  a  de- 
teríiiinar  fora  de  temps,  y  per  tant  sense 
les  virtuts  que  '1  temps  dona,  al  dialecte 
preferit. 

3.'^  F.ncara  que  l' elecció  fos  encerta- 
da y  el  predomini  madurat  [íel  temps  y 
pnHJuït  CfMTi  per  lley  natural,  son  reco- 
neixement porta  sempre  perill  d'empo^ 
brimcrtt  ^^radual  y  mort,  a  la  fi,  de  la 
llenj^ua  en  una  peti  i  fi  cacin  literària. 


—     688 


II.  Aixís  es  que  la  literatura  catala- 
na ha  de,  no  sols  mantenir  y  utilisar, 
sinó  fomentar  y  dignificar  totes  les  va- 
rietats dialectals  que  són  la  vtda  de  la 
llengua  y,  per  tant,  de  la  literatura  nie- 
teixa. 

Aquest  criteri  es,  ademés,  especial- 
ment adequat  al  sentit  de  varietat  y  lli- 
bertat del  geni  català. 


TEMA  ÏV 
L•i  versificació  catalana.  Particularitats 

PóNÉNcrA  DE  Mossèn  Lluís  Viladot 

D'acorl  ab  els  esmenants  senyors  doc- 
tor Falp  y  Plana,  Manuel  de  Montoliu  y 
lïenet  de  Pomes,  se  redacten  així  Ics 
conclusions  definitives: 

La  versificació  catalana  es  rítmica.  No 
prové  de  la  llatina.  La  potencialitat  rft- 
mica  de  la  nostra  llengua  es  tant  gran 
com  la  de  ses  germanes.  L'endecassílab 
clàssich  català  es  el  bipartit  a  la  quarta, 
essent  aquesta  aguda.  L'endecassílab 
que  té  l'accent  a  la  sexta,  y  en  son  defecte 
a  la  quarta  y  octava,  no  s'ha  vulgansat 
al  poble  encara  que  Tusen  !a  majoria 
dels  poetes. 

Es  gairebé  de  rigor  en  la  consonància 
l'ús  de  rimes  que  tinguen  el  meteix  valor 


fonètich,  essent  potestativa  la  elecció 
d'aquelles  que  són  d*ús  variable  en  difc- 
rentes  comarques. 


TEMA  V 


Necessitat  urge?it,  pera  evtpendrúl  camí 
de  la  perfecció  del  llenguatge  escrit,  d£ 
la  publicació  de  V Inventari  general  del 
idioma  català  format  per  En  Marian 
Aguiló  y  Fuster. 


Ponència  de  D.  Lluís  B.  NADAr. 

D'acort  ab  l'esmenant  senyor  J.  Glva- 
nel  y  Mas,  se  redacten  així  les  conclu- 
sions definitives: 

I.  No  podent  la  majoria  d'escriptors 
y  el  poble  català  en  general  beure  en  Ics 
mateixes  fonts,  ab  ses  grans  varietats,  el 
llenguatge  parlat  o  escrit,  s'imposa  cada 
dia  més  Texistencia  d*una  guia  autorisa- 
da  de  que's  pugui  valdré  tothom  pera 
estar  segurs  del  valor  y  veritable  signifi- 
cació de  cada  frase  o  paraula. 

II.  En  l'actualitat  aquesta  guia  no 
pot  ésser  altra  que  l'Inventari  de  la  llen- 
gua format  pacientment  pel  difunt  mes- 
tre En  Marian  Aguiló  y  Fuster  y  ics  pa- 
peletes  lexicogràfiques  del  malhaurat 
Dr.  Joseph  Balari  y  Jubany. 


Secció  Social  y  Jurídica 


TICMA  I 

La  llengua  catalana  y  els  poders  püblichs. 
Protecció  que  aquests  li  deuen. 


No  haventse  posat  d'acort  el  ponent 
D,  J.  Bertran  y  Musítu  y  els  autors  d'es- 
menes, ]).  Joaquim  de  Bertran,  D.  11  de 
Tomés  y  D.  Carles  Francisco  y  Maymó, 
se  som e ten  separadament  a  votació  la 
ponència  y  les  esmenes. 


Ponència  de  D.  J.  Bertran  y  MuyiTU 

I.  Devent  ésser  l'Estat  Torganisme 
directiu  y  propulsor  de  la  vida  nacional, 
y  essent  la  llengua  l'element  primordial 
constitutiu  de  la  nacionalitat,  tot  Estat 
en  el  que  s'hi  integrin  [jobles  de  llengua 
catalana  ve  obligat  al  seu  foment  y  a  la 
seva  protecció. 

II.  Aquest  foment  y  protecció  ha 
d'exercirlos  l'Estat  en  les  següents  for- 
mes: 


—     689 


I.»  Mentres  existeixi  a  Espanya  un 
Estat  unitari: 

a)  Servintse  en  la  seva  vida  admi- 
nistrativa general,  en  la  de  justícia  y  en 
l'ensenyança,  quan  se  tracti  de  pobles  de 
llengua  catalana  o  a  ells  se  refereixi. 

6)  Reconeixent  el  dret  d'usaria  als 
que  la  parlen,  en  tots  els  actes  privats  y 
públichs. 

c)  Ensenyantla  en  els  demés  pobles 
de  l'Estat. 

d)  Fomentant  els  estudis  superiors 
de  la  llengua,  el  seu  teatre,  estimulant 
els  seus  cantors,  els  seus  poetes,  els  seus 
romancers,  y  premiant  llur  tasca  en  els 
concursos  per  l'Estat  degudament  orga- 
nisats. 

2.a  Quan  se  constitueixi  l'Estat  Ca- 
talà, la  llengua  catalana  serà  declarada 
llengua  oficial,  ab  totes  les  conseqüèn- 
cies naturals  d'aquesta  declaració. 

III.  També  l'Estat  ha  de  reconèixer 
el  dret  dels  catalans  a  parlar  la  llengua 
catalana  en  el  Parlament. 


Esmena  de  D.  Joaquim  de  Bertran 

Conclusió  II,  lletra  ò): 

«Reconeixentla  ab  caràcter  oficial  y 
ab  iguals  prerrogatives  que  la  més  privi- 
legiada llengua  espanyola.» 


Esmenes  y  adicions  de  D.  B.  de  Pomes 

Conclusió  segona: 

a)  «...  y  d'una  manera  particular  en 
la  llegislació,  reglamentació  y  protecció 
del  treball  dels  catalans  o  de  Catalunya, 
aont  els  interessos  obrers  són  tant  im- 
portants y  tant  dignes  de  respecte.» 

à)  «Reconeixent  y  facilitant  l'exercici 
del  dret...» 

c)  «..,  al  menys  per  medi  de  càtedres 
en  les  facultats  literàries  y  jurídiques  Su- 
periors.) 

d)  «Protegint  per  subvenció  y  ordenant 
als  mestres  d'escoles  oficials  de  totes  les 
regions  catalanes  que  coadjuvin  per  sí  y 
sos  deixebles  a  Tobra  patriòtica  del  Dic- 
cionari y  de  la  Gramàtica  catalana.» 


Esmena    de 
Y  Maymó 


D    Caulks    Francisco 


La  conclusió  primera  dirà: 

«I.  La  llengua  catalana,  adliuch  din- 
tre de  l'actual  sistema  politich,  ha  d'esser 
declarada  co-oficial  a  Espanya.» 

Se  correrà  la  numeració  de  les  conclu* 
sions  presentades  pel  ponunt. 

La  segona  de  les  conclusions  formula- 
des pel  ponent  (que  passarà  a  ser  ter- 
cera) dirà  en  son  primer  incís: 

«III.  Aquest  foment  y  protecció  ha 
d'exercirlos  TEstat,  mentres  no's  declari 
la  co-oficialitat  de  la  nostra  llengua,  en 
les  següents  formes:  ^  (Les  senyalades  ab 
les  lletres  a,  ò,  c  y  d  de  les  conclusions 
del  senyor  Bertran  abans  d'esser  modifi- 
cades.) 

TEMA  II 

Manera  com  se  reforçarhff  y  consolidaran 
els  vincles  de  solidantai  luUural  en 
tre  'Is  poblem  de  llengua  catalana,  asse- 
gurafitse  I  pervindre  de  la  nostra  Hte^ 
ratura. 

No  haventse  posat  d'acort  e!  ponent 
D.  Joaquim  Casas-Carbó  y  els  autors 
d  esmenes  D.  B.  de  Pomes  y  D,  Caries 
Francisco  y  Maymó,  se  someten  a  vota- 
ció separadament  les  conclusions  de  la 
ponència  y  dites  esmenes. 

Ponència  de  D,  Joaquim  Cases-Carbó 

Es  lley  natural  històrica  que  la  sort 
dels  pobles  de  llengua  catalana  estigui 
indisolublement  lligada  ab  la  sort  del 
mar  Mediterrà;  la  llur  prosperitat  o  deca- 
dència són  independents  de  la  voluntat 
humana.  La  mar  Mediterrània,  que  en 
els  segles  xvi,  xvn  y  xvni  banyava  po- 
bles decadents  y  pobres,  ha  tornat  a  és- 
ser centre  de  prosperitat»  de  riquesa,  de 
cultura. 

Una  de  les  manifestacions  més  f^rosses 
d'aquesta  cultura  en  els  pobles  mediter- 
ranis de  llengua  catalana  es  la  renovació 
del  cultiu  literari  d'aquesta  ab  una  inten- 
sitat y  persistència  vencedores  de  tota 
dificultat  y  de  tot  obstacle. 


690    — 


Però  no  encara  en  totes  les  regions  de 
llengua  catalana  té  aquesta  la  considera- 
ció de  llengua  literària,  rivalisant  triom- 
falment ab  les  llengües  importades  que 
hi  són  oficials.  En  el  Principat  el  triomf 
del  català  va  essent  cada  dia  més  com- 
plet. En  les  altres  regions  el  moviment 
de  renovació  llingüística  no  ha  estat  en- 
cara tant*ràpit  y  intens,  emperò  aparei- 
xen senyals  evidents  de  que  no  es  lluny 
el  seu  esclat  esplendorós.  Mallorca  sobre 
totj  per  boca  de  les  seves  somitats  inte- 
lectuals,  se  sent  catalana  sense  deixar 
d'esser  mallorquina.  Eï  rossellonès  sent 
vibrar  la  seva  ànima  nacional  y  se  sent 
més  català  encara  que  '1  català  espa- 
nyol. 

Emperò  Vànima  catalana  no  se  sentirà 
contenta  y  tranquíla  fins  que  senti  batre 
a  Tunisó  d'ella,  de  ple  a  ple,  l'ànima  va- 
lenciana. Aquest  allunyament  secular  de 
les  dues  ànimes  germanes  desapareixerà 
aviat:  era  propri  d'un  període  de  deca- 
dència nacional  que  ja  fuig.  La  llur  vida 
intensa  exigeix  una  intimitat.  La  matei- 
xa lley  mediterrània  que  ha  obrat  y  se- 
gueix obrant  sobre  Catalunya,  produint 
el  seu  revíscolament  integral,  obra  també 
sobre  Valencià. 

Valencià  no  trigarà  gaire  a  produir 
grans  poetes  y  grans  escriptors  (no  seran 
fets  isolats  com  fins  ara)  que  donaran  lo 
més  superior  de  la  llur  obra  en  llengua 
valenciana.  Y  encara  que  nosaltres  sentim 
que  aquesta  no  es  sinó  una  de  les  moda- 
litats de  la  llengua  catalana,  no  havem 
d'anomenaria  catalana  fins  que'ls  matei- 
xos valencians  vulguin  que  així  s'anome- 
ni. No  es  solament  qüestió  científica:  es 
qüestió  de  sentiment. 

Y  un  sentiment  no  s'imposa  autorità- 
riament. Un  sentiment  arriba  quan  es 
arribada  la  seva  hora,  Y  no  es  arribada 
encara  l'hora  de  que'l  valencià  senti  la 
llengua  que  ell  parla,  prou  identificada 
ab  la  llengua  dels  catalans  pera  poder 
portar  abdues  un  mateix  nom. 

Però  rhora  es  ja  arribada  de  que  senti 
la  propria  llengua  diferenciada  de  la  cas- 
tellana y  se  Tcstimi  més  que  no  pas 
aquesta. 

A  Valencià,  donclis^  també  cora  en  les 


altres  regions,  el  cultiu  de  la  llengua  pen- 
drà  vol  aviat. 

Tot  anirà  venint  y  s'anirà  fent. 

El  coneixement  y  la  fe  en  la  lley  his- 
tòrica que  regeix  els  destins  de  la  Nació 
Catalana  no  vol  inacció.  La  nostra  lley 
històrica  dona  un  ambient  favorable  pera 
que  dins  d'ell  treballin  fructuosament  les 
iniciatives  individuals. 

Aquest  devenir  de  Catalonia  es  obra 
del  temps,  de  les  circumstancies  f>erò 
també  es  obra  nostra. 

Tot  allò  que  pugui  augmentar  y  estrè- 
nyer les  relacions  afectuoses  entre  cata- 
lans, valencians,  balears,  rosselloneses, 
algueresos,  s'ha  de  fer.  No'ns  fem  com 
caldria'ls  uns  ab  els  altres  y  no'ns  conei- 
xem gaire  y  no'ns  estimem  prou. 

Y  el  començament  de  l'estimar  ha  de 
partir  del  catalans  de  Catalunya,  car  la 
sort  els  ha  afavorit  més  que  a  cap.  Si*  Is 
estimem  els  catalans  de  per  tot  arreu  y 
ens  donem  an  ells,  ells  ens  estimaran  y 
seran  com  nosaltres. 

Els  pobles  catalans  estan  dins  una  lley 
històrica  favorable.  Lo  que  s'intenti  fer 
contra  d'ells  fracassarà.  No  tenim  més 
que  anar  fent. 

Resumint,  donchs:  pera  que's  reforcin 
y  consolidin  els  vincles  de  solidaritat  na- 
tural entre' Is  pobles  de  llengua  catalana y 
assegurantse  aixt  I pervindre  de  la  nostra 
literatura^  bastarà  que  les  coses  seguei- 
xin el  llur  curs  natural.  Es  a  dir,  que  dins 
l'ambient  favorable  produit  pel  compli- 
ment de  la  lley  mediterrània  segueixi 
desen rotllantse  cada  dia  ab  més  intensitat 
l'acció  integral  d'aquests  pobles  de  llen- 
gua catalana. 


Adicions  y  esmenes  de  d.  Benet  de 
Pomes 

En  comptes  de  la  conclusió  del  senyor 
ponent,  establir  les  següents: 

«L  Se  reforçaran  y  consolidaran  els 
vincles,  procurant  per  tots  els  medis  el 
coneixement  integral  mutuu  d'aquests 
pobles,  perquè  del  coneixement  viu  ve 
l'amor  intens,  y  de  l'amor  intens  l'abraç 


69 1 


fraternal  y  el  vincle  poderós  de  solidari- 
tat tradicional  y  progressiva. 

>n.  El  pervindre  de  nostra  literatu- 
ra s'assegurarà  ensenyant  als  noys  de  to- 
tes les  terres  catalanes  textes  triats,  per- 
fectesy  fàcilment  adquiribles,  dels  nostres 
millors  autors;  y  fomentant  ab  premis, 
que  podrien  concedir  periòdicament  les 
corporacions  populars  de  Catalunya,  la 
publicació  d'obres  dels  distints  genres 
literaris  y  científichs  de  totes  dites  re- 
gions.» 

En  les  consideracions  que  precedeixen 
a  la  conclusió  de  la  ponència  convindria 
ferhi  les  esmenes  següents: 

I.  «La  llur  prosperitat  o  decadència 
no  son  exclusivament  dependents  de  la  vo- 
luntat  humana,  encara  que  molt  y  molt 
(y  més  si  va  ben  acompanyada  de  Tinte- 
ligencia)  hi  pot  fer  aquella  dintre  la  su- 
prema lley  promdencial  que  tot  ho  re- 
gula,y^ 

III.  «El  rossellonès...  se  sent  tant  ca- 
talà com  el  català  espanyol.» 

Convindria  també  suprimir  desde  la 
frase  del  paràgraf  IV,  que  comença:  «La 
mateixa  lley  mediterrània...»,  fins  al  IV: 
<Y  un  sentiment  no  s'mposa  autoritària- 
ment». 

Supressió  igualment  de  l'última  frase: 
«No  tenim  més  que  anar  fent». 


Esmena    adictonal    de    D.    Carles 
Francisco  y  Maymó 

Desempenyant  la  literatura  una  missió 
social  important  y  revelant  clarament 
Testat  del  poble,  florirà  més  bellament 
quan  sia  major  el  benestar  polítich  y 
econòmich  d'aquest. 

Treballar  pera  que  augmenti'l  dels  po- 
bles de  llengua  catalana,  dotantlos  d'una 
constitució  nacional  adequada  pera  l'es- 
pandiment  de  llurs  respectius  interessos, 
y  ajudant  els  uns  als  altres  en  la  Uuyta 
pera  la  consecució  d'aquest  ideal,  serà 
fer  renéixer  o  despertar  llurs  sentiments 
de  germanor,  reforçar  y  consolidar  els 
vincles  de  solidaritat  natural  que'ls  lli- 
guen, reconstituir  una  personalitat  de  la 
que  seran  símbols  una  llengua  y  una  li- 


teratura, en  llur  essència  unes  y  en  llurs 
matiços  varies. 

El  sentiment  d'unitat  llingüística  y  li- 
terària se  desvetllarà  també  ab  T  estudi  y 
vulgarisació  dels  nostres  clàssichs,  bus- 
cantlos,  trayentlos  a  la  llum  y  establint 
l'ensenyança  de  la  literatura  catalana  a 
Mallorca,  Valencià,  Rosselló,  etc,  com 
ho  han  fet  els  «Estudis  Universitaris 
Catalans»  a  Barcelona. 

Esmena  de  D.  Joaquim  de  Riba  de 

Sans 

A  les  conclusions  del  tema  2.°"  de  la 
secció  3.»:       % 

La  causa  que  més  impedeix  el  desen- 
rotllament de  nostra  literatura  es,  sens 
dubte,  la  petitesa  del  mercat,  que  fa  que 
en  aquests  temps  d'utilitarisme,  !a  majo- 
ria d'autors  y  editors  donguin  la  prefe- 
rència a  la  llengua  castellana  en  les  obres 
y  periòdichs  que  publiquen. 

Pera  evitar  aquest  inconvenient  es  pre- 
cis: 

I  .««^  Augmentar  el  mercat  de  la  lite- 
ratura catalana. 

2.®°  Donar  facilitats  als  autors  cata^ 
lans  pera  publicar  llurs  obres. 

3."  Fomentar  la  publicació  d'obres 
y  revistes  catalanes.    • 

Pera  realisar  aquests  fins  lo  millor  con- 
sisteix en  la  creació  d'una  societat  edito- 
rial  per  accions,  o  bé,  si  això's  considera 
impossible,  se  podria  interinament  fundar 
una  Associació  titulada  «Foment  de  la 
llengua  catalana»,  ab  socis  a  tot  arreu 
ont  se  parla  aquesta  llengua  y  a  qualse 
vol  població  del  món  ont  hi  hagi  un  ca- 
talà; camp  neutre,  ont  hi  cabrien  tots 
els  catalanistes,  llaç  d'unió  de  catalans, 
mallorquins,  valencians,  rossellonesoSj 
andorrans, algueresos,  etc, escampats  per 
tot  el  món.  Pera  ésser  soci  caldria  demà- 
narho  y  pagar  una  quota  molt  petita, 
que  encara  se  reduiria  més  als  estudiants 
y  obrers. 

En  aquesta  Societat  hi  hauria  una  co- 
missió tècnica  o  acadèmia  de  la  llenguíi, 
y  una  comissió  de  propaganda,  que  fun- 
cionarien y's  reunirien  independentment 
l'una  de  l'altra. 

Aquesta  societat  fora  l'encarregada  de 


—    692    — 


celebrar  els  congressos  de  la  llengua  ca- 
talana, anyalment,  en  diferentes  pobla- 
cions dels  paísos  ont  se  parla  nostra  llen- 
gua. 

Obriria,  ademés,  concursos  anyals  pera 
premiar  obres  de  ciència  pura  o  aplicada 
escrites  precisament  en  català. 

Publicaria  mensualment  una  fulla  de 
propaganda  dedicada  a  l'enaltiment  de 
la  llengua  catalana,  enviantla  gratuïta- 
ment a  tots  els  socis. 

Y,  si  fos  possible,  se  publicaria  també 
una  revista  dedicada  especialment  a  Tes- 
tudi  de  la  llengua  catalana  y  a  la  litera- 
tura, geografia,  historia,  aft,  costums,  et- 
cètera, dels  paísos  d'aquesta  llengua. 

El  comitè  executiu  del  Primer  Congrés 
de  la  Llengua  Catalana  fora  T  encarregat 
de  portar  a  la  pràctica  la  fundació  de 
aquesta  societat 


TEMA  Iir 


La  llengua  natural  es  túnica  apta  pera 
tiHiegral  educació   dels  petits  y 
grans. 


dels 


No  haventse  posat  d'acort  el  ponent 
D.  Joan  Bardina  ab  1  autor  d'una  esmena 
D.  B.  de  Pomes,  se  someten  separada- 
ment a  votació  la  ponència  y  dita  es- 
mena. 


cripcions    pedagògiques,    ha    desfigurat 
aquesta  doctrina. 

III.  La  Pedagogia  moderníssima  de 
educació  natural,  igual  que  l'instructiva 
deTantigüetat,  exigeix  la  llengua  materna 
com  a  vincle  natural  entre'ls  mestres  y 
els  deixebles.  En  les  escoles  oficials,  te- 
nint en  compte  que  a  les  escoles  de  pàr- 
vuls s*hi  educa  baix  el  mètode  natural, 
s'emplearà  en  elles  únicament  la  llengua 
catalana;  però  després,  quan  els  noys  en- 
tren en  altre  cercle  d'ensenyança,  la  llen- 
gua catalana  ha  d'aclarir  els  conceptes 
que,  per  manament  oficial,  s'espliquin  en 
llengua  castellana. 

IV.  El  Congrés  demanarà  al  Govern 
— y  mirarà  d'obtenir  per  tots  els  medis 
necessaris — que  en  les  oposicions  pera 
escoles  de  Catalunya,  Mallorca  y  Valen- 
cià hi  figuri  un  exercici  previ  en  que'ls 
opositors  deguin  provar  que  entenen  y 
parlen  el  català.  També  dirigirà  una  cir- 
cular als  mestres  de  Catalunya  recor- 
dantlos  sos  devers  científichs,  pedagò- 
gichs  y  patriòtichs  sobre  l'educació  en 
català,  excitantlos  a  introduir  en  llurs  es- 
coles Tensenyança  de  la  llengua  catala- 
na; y  una  altra  als  catedràtichs,  dema- 
nantlos  que  ensenyin  els  termes  tècnichs 
vulgars  de  llurs  assignatures. 


Esmenes  de  D.  Benet  de  Pomes 


Ponència  de  D.  Joan  Bardina 

I.  Els  mots,  les  idees  y  les  paraules 
són  uHíi  mateixa  manifestació  dels  noms 
real,  ideal  y  humà. 

II-  L'instrucció  en  la  llengua  natural, 
sense  tenir  T importància  csclusíva  que 
alguns  H  donen,  es  d*una  trascendencia 
capdal  segons  la  llòj^ica  y  les  estadísti- 
ques. L'Escola  primària  en  son  genuí  ca- 
ràcter d'institució  popular  y  educadora, 
aparegué  quan  el  llatí  fou  reemplaçat  en 
lensenyança  per  les  llengües  vulgars,  ja 
que  la  llengua  es  medi  y  no  fi  de  Tense- 
nyança.  L'Estat  espanyol,  anteposant 
mal  enteses  raons  polítiques  a  les  pres- 


I.  Pera  fer  més  cert  y  clar  el  tema 
convindria  modificarlo,  dient: 

«La  llengua  catalana  es  Túnica  apta, 
tractantse  de  catalans,  pera  \^  fonafnental 
instrucció  dels  noys  y  dels  grans.» 

II.  S'haurien  de  suprimir  les  dues 
primeres  conclusions  per  incongruents  ab 
el  tema  y  inútils  pera  demostrarlo;  y  per 
poch  precisament  filosòfica  la  I  y  falsa  y 
inconseqüent  la  II. 

III.  En  compte  de  la  conclusió  V,  la 
següent: 

cEl  Congrés  demanarà  al  Govern,  y 
procurarà  obtenir  per  tots  els  medis  pos- 
sibles, Timmediata  realisació  d'aquest 
ideal.» 


6g3 


TEMA  IV 

Necessitat  de  que  t  Estat  co7ice deixi  una 
amplia  llibertat  d  ensenyança  que  per- 
meti donaria  segons  exigeix  la  manera 
d'ésser,  sentir  y  parlar  dels  habitants 
de  Catalunya. 

Haventse  posat  d'acort  el  ponent 
D.  Francisco  de  P.  Maspons  y  Anglasell 
y  els  autors  d'esmenes  D.  B.  de  Pomes 
y  D  Carles  Francisco  y  Maymó,  se  so- 
meten  a  votació  les  conclusions  definiti- 
ves pera  la  redacció  de  les  quals  s'han 
tingut  en  compte  dites  esmenes. 


Conclusions  definitives 

I.  Essent  l'ensenyança  una  funció  so- 
cial y  no  política,  la  tendència  monopoli- 
sadora  y  restrictiva  del  Estat  en  la  matei- 
xa es  inadmisible  y  pràcticamet  contra- 
ria a  l'espansió  del  esperit  català,  en  una 
de  les  més  fonamentals  de  les  seves  acti- 
vitats, que  es  la  que  té  per  objecte  la 
formació  y  educació  de  les  generacions 
futures. 

II.  L'imposició  d*un  procediment  y 
d'un  llenguatge  oficial  en  Tensenyança 
es  tant  absurda  y  regressiva  com  Timpo- 
sició  d'un  criteri  oficial  dogmatisador. 

III.  El  Poder  Públich  ha  d'abstenirse 
d*intervenir  en  l'ensenyança  privada  més 
que  en  els  casos  d'immoralitat  o  delicte, 


no  devent  de  cap  manera  intervcnirhi  per 
raons  de  caràcter  tècnich  o  llingüís* 
tich. 

IV.  Mentres  TEstaL  se  reservi  com 
en  l'article  12  de  la  Constitució  espanyo- 
la, l'espedició  de  títols  y  la  fixació  de  les 
condicions  dels  que  pretén  jjju  in  obtenirlos 
y  de  la  forma  en  que  aquests  hagin  de 
provar  llur  aptitiit,  es  de  justícia  que*is 
que  hagin  cursat  en  Universitats  o  Esco- 
les lliures  puguin  fer  dita  prova  devant 
de  representants  dels  respectius  col•legís, 
gremis  o  corporacions  professionals  o  de 
caràcter  científich  o  tècnich^  però  no  que 
l'hagin  de  fer  devant  dels  professors  de 
les  Universitats  o  Escoles  oficials,  havent 
d'abstenirse  també  1  poder  públich  de 
tota  imposició  respecte  de  programes, 
textes  o  idiomes. 

V.  En  Tensenyanfia  pública,  mentres 
subsisteixi,  s'han  d'acomodar  els  plans 
oficials  a  la  manera  d^esser, sentir  y  parlar 
dels  habitants  de  Catalunya,  y  deixarse 
en  llibertat  al  professor  per  usar  els  pro- 
cediments més  adequats  a  dit  obgecte  y 
d'una  manera  especial,  l'idioma  català, 

VI.  Donat  el  criteri  oficial,  cada  dia 
més  contrari  al  desvetllament  de  T ànima 
catalana,  es  d'estraordínaria  convenièn- 
cia treballar  ab  assiduïtat  pera  afirmar 
resol tament  la  llibertat  d'ensenyança  y  la 
forma  y  manera  de  donaria,  utílísant  pera 
aquest  fi'ls  medis  més  a  propòsit^  tals 
com  l'acció  parlamentaria,  la  celebració 
de  congressos  d^ensenyança   IHurc,   etc. 


Barcelona  //''  de  Janer  de  içoy. 


Per  la  Comissió  executiva- 
J.  Algarra 


694     — 


Recompte  de  494  votacions 


Secció  Filològica-Històrica 

Tkma  i.  Importància  de  i'Ortograíïa,  l^ccessitat  d'equilibrar  l'ele- 
ment fanètich  ab  retimolòf^ich,— Conclusions  del  Ponent.    .     . 

Tema  IL     Pronoms  y  adjetius  pronominals. — Us  recte  del  llur. — 

Conclusions  del  Ponent.     ,      .  .      .     •     .  

Esmena  de  D.  Antoni  Forn 

Tema  IIL    Partícules  prenominals  hi^  en,  ho, — Conclusions  del  Ponent. 

Tema  IV.  Relatiu  possessiu  català  equivalent  al  llatí  cujus,  quòrum. 
—Conclusions  del  Ponent 

Tema  V.     La  preposició  ^  en  í'acusatiu. — Conclusions  del  Ponent,   . 

Tema  Vi.  Concordança  del  participi  ab  el  terme  d'acció. — Conclu- 
sions del  Ponent 

Conclusüms  de  D,  Pompeu  Fabra 

Tema  VII.  Us  de  Tauxiliar  ésser  en  les  oracions  d'activa. — Conclu- 
sions del  Ponent. 

Esmena  adkwna i  d^\  s^uyot^u\gy  S^\s 

Co?iclusíúns  de  D.  Pompeu  Fabra.  .     : 

Tema  VIII.     Oracions  condicionals,— Conclusions  del  Ponent  .     .     . 

Tema  IX.     Procedència  y  ortografia  de  la  x  catalana.  —  Conclusions 

del  Ponent 

Conclusions  de  D,  Pompeu  Fabra 


!    S£ 

No 

309 

681 

,  En 
blaneh  ' 


192 
300 

315 
301 


25 

97 
3 

3 
10 


121  1301 

122  j  197  I 


117 

277 
223 
161 

176 
183 

243 
175 


202 
108 
181 
215 

177 
207 


Secció  Literària 

Tema  I.     Ponència  de  D.  Joaquinn  Ruyra. I  374 

Tema  IL     Ponència  de  D.  Gregori  Artizà 80 

Esmenes  de  Mossèn  Antoni  M.^  Alcover 318 

Tema  UI.     Ponència  de  D.  Joan  Maragall I281 

Tema  IV,     Ponència  de  D.  Lluis  Viladot 208 

Tema  V.     Ponència  de  D.  Lluis  B.  Nadal • i  328 


Secció  Social  y  Jurídica 

Tema  L     La  llengua  catalana  y  els  poders  públichs. — Conclusions 
del  Ponent. 


Esmenes  j  adkions  de  D.  Benet  de  Pomes. 

Esmena  de  D.  Carles  F.  Maymò 

Tema  11.     Ponència  de  D.  Joaquim  Cases  Carbó 

Esmena  de  D.  Benet  de  Pomes,  a  les  conclusions 

Adiciútts  y  Esmenes  de  D.  Benet  de  Pomes  a  les  consideracions 
que  precedeixen  les  conclusions  de  la  Ponència 


.327 
Esmena  de  D.  Joaquim  de  Bertran i  178 

131 
173 
166 
149 

127 


i37i  ^55 

169 1  217 

97    216 

51  274 


1 


148 
78 


I 

270 

47 

87 

4 
20 


54 
126 

183 

135 

130 

96 

113 


169 
209 


119 

144 
129 
126 
282 
146 


113 
190 
180 
186 
198 
249 

254 


—     695 


Si 


Supresions  que  proposa  D.  Benet  de  Pomes,  de  alguna  de  dites 

consideracions 94 

Esmena  adicional  òq  D.  Carles  F.  Maymó »  165 

Esmena  de  D.  Joaquim  de  Riba  de  Sanz '  i8g 

Tema  III.     La  llengua  natural  es  l'única  apta  pera  la  integral  educa-  , 
ció  dels  petits  y  dels  grans. — Conclusions  del  Ponent.     .     .     ,     .    207 
Esmenes  de  D.  Benet  de  Pomes. 196 

Tema  IV.     Necessitat  de  que  l'EIstat  concedeixi  una  ampla  llibertat  ' 
d'ensenyança  que   permeti   donaria   segons   exigeix   la   manera 
d'esser,  sentir,  y  parlar,  dels  habitants  de  Catalunya. — Conclu-  ' 
sions  del  Ponent .388 


No 


132 

H 


268 

245 


77  I  232 

132  '   165 

131  1   167 


98 


El    Secretari-escruiador 
Carles  de  Fortunv 


-      696 


Escrutini  de  HS  votacions  per  conclusions 

El  següent  quadro  no  hauria  d'esser  publicat,  atenent  a  les  Observacions  de  les  fulles  de  votació,  ont 
Ei'establía  qu'aquesta  seria  per  totalitat  de  temes  y  esmenes,  y  no  per  conclusions. 

Mes  la  Comisüid  Executiva,  sense  Jesatendres  de  la  regla  establerta,  ha  cregut  del  cas  donar  a  conèixer 
aquest  quadro,  considerant  que  enlre'Is  que  votaren  per  conclusions  hi  figuren  distingidíssims  congressistes, 
del  criteri  dels  quals  nu  convé  prescindir,  y  atenent  a  que  la  contravenció  d'aquella  regla  sols  deu  atribuirse  a 
un  descuit  involuntari  o  en  un  kudable  desitg  de  precisar  llur  criteri  en  els  detalls  de  les  qüestions  plantejades. 


Secció 
Filològica-hi  Btòri  ca 


Tema  L     ï.  , 
*  II. 

III. 

IV. 
Tema  II.     1 . 

11. 

IlL 

IV. 
EsmcNü  a  III. 
TemalU.     L 
>  IL 

Tema  IV.     I." 
»  IL 

Tema  V.  .     . 
Tema  VL     I. 


II. 

ni. 

IV. 
V, 

VI. 


Esmentj  1. 
IL 
IIL 

IV. 
Tema  VIL 


I.  . 
II. . 
IIL 


Adkià  a  III  ,     . 

Ksmerta  L     .     . 

IL  .     , 

Tema  VIU.     L. 

n. 

Tema  IX.     L  . 

11.  . 

HI  . 

EsmeníJ  A.    .  . 

B  I  ,  , 

*       B  IL  . 

H  III.  , 

ii  IV.  , 


S  acció  Literària 


Sí    I   No 


Tema  L 
i 


I. 
II 


íos  I 

102    , 

93  ' 

93  I 

53 

54 

8o 

66 

91 ; 

90  ! 

87' 

gi 

88 

42 

44 

39 

40 

40  j 

40, 
37  I 

3ï  I 

39  I 

35  I 
33  I 

40 

44' 
61 

63 
36 

36  ! 
29 

07 

68 

66  j 

59  I 


97 
9» 


En 
blanch 


I 
2 
2 

5 

27 
8 

ï3 
2 


T7 

t6 
ï7 

'5 
ï6 

14 
f6 
tó 
18 
so 

21 
20 
33 

^5 
zo 

18 

I 
I 

26 
30 

36 

8 

7 

8 

8 

II 


8 

8 

10 

18 

18 

25 
32 
25 
34 
20 

23 
26 
22 
24 
54 
53 
57 
58 
57 
59 
57 
60 

65 
62 

53 

53 
57 
73 
53 
51 
51 
4s> 
51 
57 
48 

53 
39 
37 
39 
43 


15 
21 


Tema  I.     III. 
IV. 
Tema  II.     I . 
II. 
IIL 
Esmena  I.     . 
IL  . 
IIL  . 
Tema  IIL     I. 
IL 
Tema  IV.     1. 
IL 
Tema  V.     I . 
II. 


Sí 


Secció 
Social  7  Jurídica 

Tema  I.     I.  .  . 

II.  . 

»  IIL  . 

Es  me  fia  II  b.  . 

>        II  a,  b,  c, 

I,  .  . 
IIL .  . 

Tema  IL  .     .     . 
Esmena  I.    Pomes 
IL       » 
»         1.     Conclusió 
IIL 

IV  .     . 
»        Maymó 
Riba. 
Tema  IIL     1. 
IL 
»  III 

IV 
Esmena  I. 

II.  . 
III  . 

Tema  IV.  I. 
IL 
III 
IV 
V. 
VI 


95 
94 

35 
29 
28 

73 
73 
74 
92 

94 
46 

44 
78 
73 


78 
83 
78 
53 
53 
47 
32 
40 

50 
51 
37 
3^ 
23 
46 

49 

57 
57 

65 
62 

47 
34 

38 
96 
96 
96 

93   I 

95  I 

96  I 


No 


52 

54 

52 

6 

6 

7 
2 

2 
2 
2 


En     I 
blanch  < 


9 
4 

7    j 
22 
16   I 
12 

28  ; 

ri 
9 

4 1 

14 

19 
8 

II    I 
17 
17 
9   I 
16 

21     \ 
23 

25 

I 

I 

I  I 

I  I 

I  1 


17 
19 
26 

30 

Z3 
34 
34 
32 
19 
19 

65 
67 

33 
36 


26    I 
26    I 

28  : 
38  , 

44  ! 

53  I 
62  j 


54 
54 
61 

66 
71 
59 
53 
39 
30 
39 
35 
45 
56 

50 
16 
16 
16 
19 
17 
16 


El  Secretari-escniiador,  J.  M.  Gay 


n^i\^^V^/^^.i'. 


àn7  — 


TAULA 


FI. 

Comissions  organisadores ,       ,             ....  9 

Comissions  especials 10 

Presidències  honoraries  del  Congrés 11 

Taules  de  les  Seccions 11 

Comissió  executiva  dels  acorts  del  Congrés .      ,      .      .  12 

CoNGBÉs  Internacional  de  la  Llengua  Catalaka.      ...» 18 

Programa  de  les  Tasques  y  Festes  del  Congréa ,  Ifi 

Eeglament 16 

Conclusions  provisionals  dels  Temes  posats  a  diecueaió. 18 

Comunicacions  presentaíles  al  Congrés M 

Llista  dk  Conobessistbs: 

Honorarü 2T 

Honoraris  protectors 29 

Efectius ......  31 

Adhesions €2 

Acta  de  la  Sessió  Inaugural .       ,       ,  65 

Parlament  d'obertuba  del  Batlle  de  BarceL ma,  D.  Domingo  J.  SanUehy.     ....  67 
Memòria  del  Secretari  general  de  les  Comissioiiíí  Òrgan  i  sa  d  àrea,  Dr.  !>,  Jaume  Algarrn 

y  Postius 68 

Discurs  presidencial  del  ifoZf  JRfre.  Z)r.  D.  .^níom  M.í»  J4íí^ol?í^..             71 

Discurs  del  vis-president  del  Congrés,  Dr.  D.  Antmii  Bubió  y  ÏAnch 74 

Discurs  del  Prof.  Pier  Enea  Guamerio,  reprenen  tant  d'/íoí/fi 8S 

Discurs  (en  estracte)  de  Mr.  R,  Foulché-Delbo^r^  representant  de  Frnnçn 84 

Discurs  del  Dr,  D,  Adolfo  Bonüla,  representant  de  Ca^teMa,  .       .  S5 

Discurs  del  jDr.  JD.  Ficcn* -MancAo,  representíujt  de  Fa^^íMTïíí..      , 87 

Discurs  de  Mn.  Esteve  Casaponce,  representant  del  Eossdfó.    ........  8S 

Discurs  d'En  Joan  Palomba,  representant  de  la  ciutat  eatalana  íVAigun\  .....  90 

Discurs  de  Mn.  Miquel  Costa  y  Llobera,  representant  de  MuUiyrca .  91 


SECCIÓ   FILOLÒGICA  HISTÒRICA 


Beseió  de  Constitució ,.      , 95 

Primera  Sessió .      ^  M 

Segona  Sessió .       ,      .       .  9T 

Tercera  Sessió 98 

Quarta  Sessió @9 

Quinta  Sessió 100 

TEMA  I.  —  Importància  de  l'ortografia.-  necessitat  d^equilibrar  Vel  entén  t  fònirh  ab  l'etimo^ 

lògich: 
El  Dr.  D.  Oumcrsind  Alabart,  pvre.  en  defensa  de  les  con rlüs ions  del  ÍHr.    ÍK  Jnnn  Bap- 
tista Codina,  pvre ......       101 

Esmena  de  Mn.  Alcover  y  En  Josepk  Massot ...-.,.  lOS 

TEMA  n.  —  Pronoms  y  adjetius  pronominals.  —  Us  recte  del  *llur»^ 

D.  Josq)h  Rigol  en  defensa  de  les  seves  eonclumotiB.   ..........  106 

T^v^KSX  à%  D.  Frcmcesch  Carreras  y  Candi.      ............  110 

D.  Antoni  Forns  y  Torelló  en  defensa  de  la  seva  esmena,  .,,,....,  llt 

Katificació  de  D.  Joseph  Rigol 112 

TEMA  III.  —  Partícules  pronominals  hi,  en,  ho: 

2>.  FHix  Jové  y  Vergés  en  defensa  de  les  seves  ronrlupions IIS 


—     6i,8     — 

PI. 

TEiMA  IV.  —  Relatiu  possessiu  català  equivalent  al  llatí  cuitis,  qtiorum,  qiiarum: 

D.  Bonaventura  líiera  y  Weis$t  eji  defensa  de  les  seves  conclusions 115 

E3ME1Í  A  ADICIONAL  de  Mn.  AlCÚVtY 118 

TEMA  V.  —  Lr  preposició  a  en  l'acüsatiu: 

Mn.  Miquel  Costa  y  Llobera  en  defensa  de  les  seves  conclusions 119 

EsiM^yiA  del  Dr  Alcover 122 

Esmena  de  P.  Pompèu  Fabra.  .      .      .      , 128 

Observació  del  H^of.  Guamerio. ,       .       .       .       .  128 

TEMA  VI.  —  Concordança  dol  participi  ab  el  terme  d'acció: 

El  Molt  litre.  Br.  D.  Antoni  M.^   Akover  en  defensa  de  les  seves  conclusions ....  124 

Esmena  total  d  D.  Fompcn  Fabra 129 

TEMA  VII.  —  Del  ús  dels  verbs  auxiliars  catalans: 

J>,  Bn-nat  Oh'otUr  en  defensa  de  ïea  seves  conclusions ,       .       .       .  180 

feMEN'A  ADlc'ioxAL  de  Mn.  Aieov^r^ 136 

^p,  Armtngol  Faig  y  Sais  en  defensa  de  la  eeva  esmena  adicional 136 

^SMEíi  A.  TOT AL•ÚG  D.  Fompkí  Fabra 137 

Uespuyta  de  D.  Bernat  Obrador 138 

^EMA  VÏII,  —  Oracions  condicionals: 

%[  Kvt.  P.  Ignasi  Casanovas  8.  J.  en  defensa  de  les  seves  conclusions 139 

TEMA  IX.  —  Sobre  procedència  y  ortografia  de  la  x  catalana: 

'b.  Vktor  Oliva,  en  defensa  de  lee  seves  conclusions 160 

gsMKSA  ADICIONAL  de  Mfi.  Alcover.     .       .       .       .       ' 162 

Esquena  total  de  Z>.  Pompèu  Fabra.    .       .       , 162 

J).  Joseph  Alcovei'To  y  Carós  en  defensa  de  les  seves  esmenes 162 

^yíBSA  de  D.  Uamón  Goig 163 

í 
<5ÜMUNICAC10NS 

bel  Prof.  I^er  Enea  Ouamtrio  de  Pavia: 

j^       Brein  aggiunte  al  íessico  aigherese 165 

p'En  Joan  Palomba  d'Alguer: 

,        La  Gramàtica  del  dialecte  modern  alguerès 168 

pe  N'Antoni  Ciuffo  d/ Alguer: 

.        Influencia  de  l'italià  y  diferents  dialectes  sards  en  l'alguerés. 170 

jpel  M.  I.  D.  Vic&m  Serra  y  Oroay  d'ïvissa: 

-^       Apreci  en  que  es  tinguda  a  Eyvisaü  la  llengua  pròpia 188 

^       Ullada  dalt  dalt  A  alguneíj  qflestions  de  gramàtiga  eyvissenca 186 

ffe  D.  Pompèu  Fat^ra  de  Bilbao; 
p      Qüestiona  d'ortografia  catalana: 

I.  Laltstrah^       , , 188 

II.  La  I  palatal 194 

in.     La  T  miMÍíï 200 

IV.  L'af^oent^iodo  grqfiüa.. 204 

V.  La  lletra  ç,      .       .  .       , 212 

VI.  Varia.  ^ 216 

De  Mn.  Anto^ii  Navarro  de  Montclar: 

;  I       El  català  an  el  Ribagorça,, 222 

^el  Dr.  D.  Angd  Sallent  y  Gotes  de  Tarrassa: 

:■      Etimologies  catalanes 282 

Í>el  Dr,  D.  Antoni  Bitbià  y  Ll\tch,  de  Barcelona: 

i..      La  lU-ngna  catalana  a  Grècia 286 

iíel  P.  Lluís  Fullana  d'Ontinyent: 

Ullada  general  eobre  la  Morfologia  Catalana 249 

Del  Dr.  Mn.  Marian  Grandía  de  Barcelona: 

Formaeió  de  la  paraula  catalana,  -—  Sitfixsos  guturals 283 

|)el  P.  Jaume  Nondl  B.  J.  de  Manresa: 

Necessitat  de  redimir  la  prosòdia  catalana  de  la  influència  castellana 288 

De  D,  Gabriel  Nogués  y  Garcia  de  Barcelona: 

íki      Crítica  d  algunes  formes  errònies  del  llenguatge  escrit. 300 

i  i      Importància  de  la  Etimologia  pera  l'estudi  científich  de  les  llengües 306 

Pe  D,  Emili  Valths  de  Barcelona: 

t:       Perquè  'I  Congrés  se  ficsa  tant  en  la  defensa  de  la  Sintacsi? 309 

De  D.  Joan  Barditm  de  Barcelona: 

t:       Guia  pedagògica  pera  esi'riure  les  vocale  àtones  duptoses  ce  y  ou 314 


Y 


—     699     - 


PI. 


Del  Germà  Ramon  Orlandis  y  Despuig  S.  J.  de  Palma  de  Mallorca:  '^ 

Necessitat  del  estudi  del  Uati  pera  fonamentar  la  filologia  catalana ^  il7 

De  D.  Bamón  Miquel  y  Planas  de  Barcelona:  *; 

Els  relatius  que  y  qui ^  $1$ 

De  Mn,  Esteve  Casaponce  d'Arles  del  Tech:  f  J 

Diferencies  més  notables  que  hi  ha  entre  '1  català  parlat  a  Barcelana  y  '1  català  parlat 

en  el  Russilló  y  especialment  en  el  Vallespir 32^ 

De  Mr.  J.  Saroïhandy  de  Versailles: 

£1  català  del  Piríneu  a  la  ralla  d'Aragó 33 Zr 

Del  Dr.  Frítz  Hólle  de  Berlin:  ,j 

La  frontera  de  la  lengua  catalana  en  la  Francia  meridional ,      .      .  BM 

Del  Dr.  D.  Bamón  Menéndez  Pidal  de  Madrid:  n 

Sobre  los  limites  del  valenciano Mu 

De  D.  Angd  Ruiz  Pablo  de  Ciutadella: 

Rastre  que  varen  deixar  en  el  llenguatge  menorquí  les  dominacions  inglesee  .             .  34fi^ 
De  Mn.  Antoni  Ma  Alcover  de  Palma  de  Mallorca: 

La  llengua  catalana  té  sintacsis  pròpia. 350 

De  D.  Francesch  d'Albranca  de  Sant  Cristòfol  de  Menorca:  y 

Recorts  de  la  dominació  mora  en  la  parla  menorquina. .  400 

De  D.  Joaquim  Cases- Carbó  de  Barcelona:  il 

Notes  sobre  l'empleu  abusiu  de  la  partícula  doncs éóm 

Del  Dr.  Bemhard  Schàdel  de  Halle:  .y 

über  die  Zukunft  der  katalanischen  Sprachsiudien ilji 

Versió  catalana  de  Mn.  Alcover é^í^ 

De  D.  Víctor  Oliva  de  Vilanova  y  Geltrú: 

Documents  sobre  *1  català  parlat  a  Sopeira  (Aragó).             4^JLj 

De  D.  Michel  Ventura  de  Madrid: 

Transcripció  etymològica  dels  signes  grecs  X,  ep,  p,  0,  \). 4^pf 

De  D.  Joseph  M.^  Arteaga  Pereira  de  Barcelona: 

ullada  general  a  la  fonètica  catalana.  El  seu  caràcter  propi  dins  la  familia  novo-llatina.  44,f  j 
De  D.  Gabriel  Alomar  de  Palma  de  Mallorca: 

^Es  indispensable  pera  la  vida  i  progrés  de  la  nostra  llengua,  l'unifícacid  abioluta  de  .  i 

l'ortografia  catalana? 466 


SECCIÓ  LITERÀRIA 


Sessió  de  Constitució. 
Primera  Sessió. 
Segona  Sessió. . 
Tercera  Sessió. . 


;  :  :  :  :  ffi' 

Quarta  Sessió 47& 

Quinta  Sessió 4^6 

TEMA  I.  —  La  nostra  llengua  en  les  obres  literàries:  .  j 

D.  Joaquim  Ruyra  y  Oms  en  defensa  de  les  seves  conclusions .  47T 

TEMA  II.  —  Importància  y  necessitat  dels  estudis  gramaticals  per  tota  la  literatura  y  cïb- 

pecialment  per  la  nostra:  .  I 

D.  Gregori  Artizà  en  defensa  de  les  seves  conclusions ,       ,  iSo 

Esmena  de  Mn.  Alcover 48Çj 

TEMA  ni.  ~  La  literatura  catalana  iha  de  concedir  a  un  dialecte  determinat  eJ  predo- 
mini absolut  demunt  tots  els  altres?  iha  de  mantenir  y  utilisar  les  dif  eren  tes  va- 
rietats dialectals? 

D.  Joan  MaragaU  en  defensa  de  les  seves  conclusions :      ,      .      .  48t 

TEMA  IV.  —  La  versificació  catalana: 

Jfn.  L/uÍ8  FtVodof  en  defensa  de  les  seves  conclusions ,      ,  404 

Esmenes  adicionals  del  Dr.  D.  Joseph  Falp  y  Plana 497 

Esmenes  de  D.  Manuel  de  Montoliu 498 

E6MENA  de  D.  Joseph  Falp  y  Plana 40fr^ 

EsMEiSAúeD.BenetdePomés 49eï 

TEMA  V.  —  Necessitat  urgent  per  empendre  el  camí  de  la  perfecció  del  llenguat(çe  escrit,  '^^ 

de  la  publicació  del  inventari  general  del  idioma  català  format  per  D.  Marian  -tT 

Aguiló  y  Fuster:  ^V 

Conclusions  de  D.  Lluis  B.  Nadal 600  ^ 


/ 


—     700     — 

PI. 

EsMKNA  ile  D.  Joan  Givand.  ..-...,.,,,,,.,,  èOÚ 

COMUNICACIONS 

De  D.  Mateu  Obrador  y  Bennoèsar  de  Palma  de  Mallorca: 

L'edició  origrinal  de  lee  obree  de  Hamí^n  LulL  .      ,  501 

De  D.  Joan  Alcovo-  de  Palma  de  Mnllorraí 

La  lleDgua  c^ataLaiia  ea  entre  nosaltres  lü  única  espressió  possible  del  eBcriptor-artista,  607 

Pfio POSICIÓ  del  Ih\  Eberarth  Vogd  iie  Aachen 510 

De  D.  Frm^e«üh  Carrerng  y  Candi  íle  Barcelona: 

La  proto-historia  de  la  Llentia  CaUlana ,  &11 

De  Mn,  Miqud  Cogf^  y  Llobera  de  Palma  de  Mallorca: 

No  hem  de  permetre  ipie  la  llengua  eatal ona  sia  eadava  ni  tributaria  de  cap  altra 

llengua,     ,       ,       .       , ,.,-..,  51 G 

De  Mr,  Amadée  Pagh  de  T^  Rochelle: 

Ob^ervatiütts  »iir  lutilífé  d'tme  édítími  eritique  d^Aitstas  March  pour  Vétude  de  la  langne 

et  de  i'orto((rapke  catalanes '........,  íj  1 9 

De  D.  Joaquim  Miret  y  Sans  de  Barcelona: 

i\jíríu*  Sermó.  Document!*  en  català  vulgar  del  temps  del  Rei  En  Jaume  L     -       ^      .  '>22 

Del  jyr.  D.  Antofii  Bartomeue  de  Bart/elona: 

Necessitat  de  reconstituir  cl  llenguatge  mèdieh-biològich  català.   .       .       .      ^       .      -,  630 

De  /J.  Juli  Iklpmit  de  Perpinyà: 

Líj  català  al  Rosailló ......,,,_.  5^*S 

De  Mr.  E,  Foulché-Dellmc  de  Parfs: 

Zrfi  Eible  en  vaialan.      .       ,       ,       , *       ,       ,       ^      .       .       .  «S'S 

De  D.  Joan  Giranel  y  Mas  de  Barcelona: 

Necessitat  de  publicar  uua  Biblioteca  clàssica  catalana  pera  la  formació  del  Diccionari.  64 1 

De  Air,  Joseph  Calmette  de  Dijon: 

LcM  documfrfttg  épistolaires  d'arrhive»  y  Vkistmre  de  la  langae.    .......  5-tA 

De  Mn,  J.  Blazy  de  Perpinyà: 

Consolidació  del  català  al  Ro88el  lo,  Vallespir  y  Conflent .       .       .       ,  íV50 

De  X>>  Guilkm  Hnjíiés  ile  Palma  de  ^laïlorca: 

Necessitat  tle  reconstituir  el  llenguatge  català  en  els  oÜcis  tècnic hs,  y  en  Tart  de 

conslrucció.     *.,*.,..*.,,**.,-.  653 

De  ly.  Joan  Torretíddl  íle  Palma  de  Mal  I  rt  rea: 

Trascendencia  <lel  periodisme  pera  la  propaganda  y  consolidació  del  Renaixement  y 

restauració  de  la  nostra  llengua.       ......_..**,,  5B5 

De  D.  Diego  Ruiz  de  Barcelona: 

Vitalitat  de  la  lïengna  catalana,      .,..,..,,,,,,,  568 

De  í),  J,  Massó  Tfn-rcntu  de  Barcelona: 

Conveniència  de  l'estudi, dels  nostres  clàssica  per  la  reconstitucíó  de  la  llengua.    .       ,  560 

Del  Dr,  D.  Co»me  Parpal  y  Marquès  de  Barcelona: 

Poesia  popular  menurguina,      ^       ......       ^       ,.,..       ,  662 

De  Mn.  Llorens  Riber  y  Campins  de  Palma  de  Mallorca: 

Missió  dels  escriptors  en  quant  al  manteniment  de  la  puresa  y  unitat  del  català.  -      .  565 

De  D.  Manuel  de  Mfmtoliu  de  Barcelona: 

Moviment  aíïdmilisítu  de  la  literatura  catalana  en  els  temps  moderriíí.  Conveniència  de 

que  'ft  fal•luiti  moltep  tra<laccions  i  esment  ab  que  lal  feries.     ......  669 

De  Mr,  L.  Barraií-L•ihigo  de  Paris; 

Le»  tíwmtSfHts  lathas  et  le  te^te  tatala?i  des  tfíesta  rontifum  harchirtoríensiítni',   ...  574 

Del  Br.  IK  Adolf o  BomUa  y  San  MarH?t  de  Maflrid: 

Las  novdas  catalatuis  de  caballerúu  y  ^  Tirant  lo  Bla}u:h* 577 


SECCIÓ  SOCIAL  Y  JURÍDICA 


I 

Sessió  ile  Constitució.  *       ..»      ^       ♦..,.,«..,♦.       .  587 

rrimera  ííessió.       ......,..*.       ^      *       ^      ^       ->.       .  588 

Segona  .Sessió.  ,       ,       ,       ,       , 6flt> 

Tercera  Sessió  ..*...      ^ , 5ííO 

Quarta  ^jessió .,,,...,      4. -  fií*l 

í^iuinta  Bessió*  ,      t       .       ,      ^      .      .      *      ♦      .      • 51»3 


—    7^'     — 


PL 


TEMA  1.  —  La  llengua  mtaiana  y  els  poders  púbUdis.  Protecció  que  aqueste  li  deuen: 

CoíïCJ>UBioK9  de  D.  Joseph  Bertran  y  Mu&iiu.  .,.,.,..,,,.  594 

EaWBNBS  de  Z>.  Miqi%d  Arginmx 594 

EsMEN-A  ACLARATüiUA  del  MoU  lltrv.  Dr.  D.  Antoni  Ma  Akúvn: .......  6^5 

Esmena  aüicíonal  de  D.  Joan  Vtr^tom  y  CalvHl. . .       ,       .  5&5 

Esmena  de  D,  Frarwesck  Cambó,     .,*<..,.,...,.,       ^  5Q6 

Esmeka  de  D.  Joofiuim  dt  Bertran  y  Calderó üM 

EsHEïïA  T  ADiciò  de  D.  Benet  de  Pàmies ......  596 

li.  Carles  FrancÏBCO  tj  Maytnó  en  defensa  de  la  eeva  esmena.    ........  597 

Rectificació  del  senyor  Francitro  y  Maymó 598 

TEMA  n.  — Manera  com  se  refcirçaràu  y  consolidaran  eïe  vincles  de  Bolidaritat  natural  en- 

tre'ls  pobles  de  llengua  catalana  aasegurantse  el  pervindre  de  lïi  nostra  literatura: 

CoiíCLUSiò  de  D.  Joaquim  Cases-Carbó BO0 

Esmenes  de  D.  Benet  de  Pomes ..,,....,.,  fiOO 

Esme  XA  adicional  de  D.  Carles  P^anvisea  y  Mayntà. flOl 

D.  Cark9  Frantrisco  y  Maytnó  en  defensa  íie  la  seva  enuïcím.    .  .  .  .       .  601 

Esmena  de  D.  Joaquim  de  Bibu  de  Sans: .      .  603 

TEMA  III.  —  La  llengua  cartalaiia  e«  Túnica  apta,  tractantse  de  fataïuns,  pera  l'eduí^acio 

integral  dels  nois  y  dele  grans: 

D.  Joan  Bardinü  en  defenaa  de  les  seves  conclusions ÜÜ4 

Esmenes  de  D,  Aíidreu  Cabré  y  iítnt,    .,..,.......,,  614 

D.  Andreu  Cabré  y  Bru  en  defenaa  de  les  sevea  esmenes, 614 

Esmenes  de  D.  Benet  de  Pmné$,      ,,...,  018 

Esmena  de  X).  jlfiíími  Gíitïiíííà, 616 

Esmena  adicjonal  de  LK  Germtí  MarfvrelL /     .      .      .      .  61T 

Esmena  AorciONAl.  de  D.  José  Udina  y  Coríiles ,  617 

Esmenes  de  D.  Feiip  tíoler ....,..,,,,  617 

/),  Felip  Sofer  en  defensa  de  les  seves  esmenes .       ,       .  618 

ReeiiJï^aeiofiS  del  senyor  Bardina.  ..,,....,..,..,  620 
TE3fIA  VI,  —  Necessitat  de  que  TEstat  concedeixi  una  amplia  llibertat  d'ensenyansa,  que 

permeti  donaria  segons  la  manera  d'esser,  sentir  y  parlar  dels  habitant*  de  Ca^ 

talunya: 

D.  FVaneistío  de  P.  Maspons  y  Anghísell  vn  defensa  de  les  seves  conclusió  na.    ....  624 

Esmena  y  adició  tle  D.  Benet  de  Pomes ^26 

Esmena  adicional  de  D.  Carles  F\'anGÍS(V  y  Mayiuó #36 

D.  CarL•^  Frmirym'o  y  Maymé  en  defensa  ile  les  seva  esmena.  .<.....*  627 

COMUNICACIONS 

De  i>.  Joaeph  Pdla  y  Forgm  en  nom  de  la  Amde}mii  de  Jurisif^-udencia  y  L•eyísladé  de 
Barcelona: 

Necessitat  de  reconstituir  el  llenguatge  jnrídich  català. ,  629 

De  D.  Frederieh  Barceló  de  Eart  elona^ 

Nec^sitat  de  popnlarisar  la  lectura  dels  textes  genuins  catalans.  —  Gran  oportunitat 

de  les  Associacions  de  Lectura  ii  tal  objecte, 632 

I>e  Mn,  Joan  Aguiló  <le  Manacor: 

Fronteres  de  la  Llengua  Catalana  y  Estíidistica  dels  que  parlen  en  caUla.       .       .       ,  638 
De  Mr,  ,J&in'A.  Brutails  de  Bíírdeaus: 

Le  droit  andfírran.  Sa  fonnafiofi  et  son  éi^olitfityíi ♦       .       .      *  6*14 

Del  Dy.  D.  wloseph  Fhranquesa  y  Gomis  de  Harcclona; 

Hem  de  defensar  la  nostra  llengua  y  reivindicar  tot«  elíi  seus  dreta     »       .       .       *       i  661 
De  ZJ.  Fravíei'sco  Alltó  y  Mftrti  de  Barcelona. 

L'lis  de  la  llengua  pròpia  considerat  coui  un  dret.  —  Necessitat   de  respectarto  y  ga- 

rantirlo  totalment  en  la  vida  jurídica  integral  dels  catalans 656 

De  D.  Enrii-h  Pi^at  de  la  Rïba  de  Barcelona 

Importància  de  la  llengua  dins  del  concepte  de  la  nacionalitat,     ,     '.      .      ,      ,      .  69é 

Acta  DE  LA  BESSIO  DE  CLAUSURA.      .....,....*..  6t! 

Versos  llegits  per  son  autor  D^  Teodor  L•loretite.     ..  074 

DlscuBS  (en  eslracte)  de  D.  I^aymmid  d'Abadal ^''í 

Discurs  de  CLAüsritA  ilel  ^Mt  Wre.  Dr.  />.  Antoni  M,^  Alcover .       ,  ^178 

CoNCLirsiONS  DEFINITIVES  posades  a  votació, ítHj 

Tauifl  de  votAcioue , «94 


II 


OC 

r 


I 


i 


Aquest»  edïciú  limitada  &  MMM  excmpUrs  y  C  especials 

en    paper   s&iínat,    s'açibà    d'estampar    a   iHm- 

prentH    d'En  JoAquim  Htirt&  peU    vols  de 

Sant  Jaume  de  MCMVIII,  3ors   k   cura 

y    esment    de    D.    Emili    Vallès, 

Membre    de   la  Cc^misMó 

Executiva. 


í 


I       k. 


( 


Aqursu  edició  limitada  a  MMM  exemplar*  y  C  especials 

en    paper    satinàt,    s'acabà    d^esianipar    a  Vïm- 

precitB    d'En  Joaquim  Horti  pels    vols  de 

Sant  Jaume  de  MCMVIII,  sors  U  cura 

y   esment    de    D.    Emili    V&llH, 

Membre    de    la  Cotnksaló 

ExecutivA^ 


/ 


í 


This  book  Bhould  be  returtied  to 
the  Library  on  or  before  the  last  dat© 
stamped  below* 

A  flne  of  ÜYQ  Gents  a  day  íb  incuirred 
by  rQtaimng  it  beyond  the  apecifled 
time. 

Ple  ase  return  promptly. 


f^3
Internet Archive Audio

Featured

Top

Images

Featured

Top

Software

Featured

Top

Texts

Featured

Top

Video

Featured

Top

Mobile Apps

Browser Extensions

Archive-It Subscription

Save Page Now

Full text of "Primer Congrés internacional de la llengua catalana, Barcelona, octubre de 1906"

See other formats
